Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa

Posted by lejarza en 5 julio, 2012


Vall del Llierca Argelaguer – Riudaura – Girona: Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa.-BOLETIN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES Congreso de los Diputados.
I LEGISLATURA Serie Fa PREGUNTAS CON RESPUESTA ESCRITA 31 de julio de 1978 Núm. 174-1
PREGUNTA: Presentada por don Ramón Sala Canadell. Explotación de pozos de gas natural en Riudaura Garrotxa (Girona).
PRESIDENCIA DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS
De acuerdo con lo establecido en el articulo 90 del Reglamento del Congreso de los Diputados, se ordena la publicación de la pregunta que a continuación se inserta, formulada por el Diputado don Ramón Sala Canadell, del Grupo Parlamentario de la Minoría Catalana, relativa a explotación de pozos de gas natural en Riudaura (Gerona) , y para la que se solicita contestación por escrito.
Palacio del Congreso de los Diputados, 17 de julio de 1979.-El Presidente del Congreso de los Diputados, Landelino Lavilla Alsina.
Pregunta sobre la posibilidad de explotación de los pozos de gas natural de la zona del municipio de Riudaura (Girona) formulada por don Ramón Sala Canadell.
Ramón Sala Canadell, Diputado por Gerona, del Grupo Parlamentario Minoría Catalana, al amparo de los artículos 128 y siguientes del vigente Reglamento provisional del Congreso de los Diputados, formula al señor Ministro de Industria y Energía las siguientes preguntas, a las que pretende obtener respuesta escrita, según lo dispuesto en el artículo 133 del citado Reglamento.
Motivación de las preguntas:
Hace algo más de una docena de años se realizaron una serie de prospecciones en la Garrotxa (Geronal , especialmente en los valles del rio Fluvià y del Riudaura, cuyos resultados no se hicieron públicos, pero según los técnicos fueron alentadores, concretamente en lo que se refiere al gas natural.
Recientemente la prensa provincial, ante. la escasez de recursos energéticos, ha recordado la existencia de estos yacimientos, planteando la posibilidad de su aprovechamiento.
Por tal motivo, señor Ministro, formulo las siguientes preguntas:
¿Cuáles fueron los resultados de los sondeos efectuados en el Municipio de Riudaura (Gerona)?
¿Fueron suficientemente positivos como para pensar en la posibilidad de su aprovechamiento?
Por todo ello, se espera del Ministerio de Industria y Energía dé respuesta a las preguntas
formuladas por el Diputado que suscribe.
Ramón Sala Canadell. Pag 387

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

362 respuestas to “Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa”

  1. lejarza said

    Vall del Llierca Argelaguer – Riudaura – Girona
    Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa
    LA VANGUARDIA DOMINGO, 24 SEPTIEMBRE 2006 dinero 25
    Petróleo y gas en Catalunya
    Los sondeos realizados en la comunidad catalana representan el 25% de los españoles
    En materia de petróleo, Catalunya viene a ser como el tuerto que ejerce de rey en el país de los ciegos. No en vano, el 96,4% del crudo extraído el pasado año en España, unas 166.000 toneladas que apenas cubren el 0,2% del consumo, provino de los campos marinos situados frente a las costas de Tarragona. Sin embargo, aportar estas cuatro gotas al océano del consumo ha sido, y es, una ardua tarea.
    Si medimos el esfuerzo realizado por el número de sondeos perforados -sin olvidar que cada uno de ellos culmina un largo proceso científico, tecnológico y financiero- resulta significativo constatar que la franja que desde el litoral de Tarragona se extiende hasta unos 500 metros de profundidad concentra cerca del 55 % de los sondeos efectuados en aguas territoriales españolas. Este dato, junto al hecho de que las perforaciones realizadas en Catalunya representan cerca del 25% del total de las españolas, sugiere que los escasos logros obtenidos apuntan más a limitaciones geológicas que a una posible desidia investigadora.
    Tras taladrar un espesor acumulado de roca de más de 425.000 m, el porcentaje de éxito de los sondeos exploratorios en Catalunya es descorazonador: no se han encontrado acumulaciones comerciales de gas y poco más del 13% de los pozos han hallado petróleo, aunque si ceñimos las estadísticas al ámbito marino este último porcentaje se eleva hasta el 18,5%.
    Dos oleadas sucesivas
    La búsqueda de hidrocarburos en Catalunya se ha desarrollado en dos oleadas sucesivas. La primera, centrada en tierra firme, se inicia de forma sistemática hacia finales de la década de los cuarenta, aunque el sondeo más antiguo del que se tiene noticias concretas, el de Tona, data de 1929. Esta oleada exploratoria alcanza su apogeo durante la primera mitad de la década de los sesenta, pocos años después de la promulgación de la ley de Hidrocarburos de 1958, repuntando ligeramente durante los setenta, para después caer en un inexorable declive.
    Los dos últimos sondeos terrestres de exploración, Serrat-1 y Bestracá- 1, tuvieron lugar en la provincia de Girona en 1987 y 1991, dentro de límites de los actuales permisos otorgados a Cepsa. En conjunto los resultados han sido desalentadores. En la provincia de Lleida, tan solo los sondeos de Bassella-1 y Boixols mostraron indicios de gas, mientras que en la de Girona, los pozos Girona-1, Girona-2, Riudaura-1, Riudaura-2, San Privat-1 y Vallfogona-1, también encontraron acumulaciones de gas, algunas de ellas significativas, pero en ningún caso de interés comercial.
    La segunda oleada exploratoria, se concentra en aguas marinas, iniciándose en 1968 con la perforación por Shell del primer pozo marino de España, Castellón B-1, localizado, pese a su nombre, en aguas de la provincia de Tarragona. Dos años más tarde, en 1970, el consorcio Shell-Campsa-INI-Coparex realiza el primer descubrimiento de petróleo en el Mediterráneo español, con la perforación de un pozo cuyo nombre, Amposta Marino C-1, induce de nuevo al error, al localizarse en aguas de la provincia de Castellón.
    A partir de este momento la actividad se dispara y sólo hay que esperar a 1971 y 1972 para que Shell realice los dos primeros descubrimientos de petróleo en aguas catalanas, con los sondeos Castellón C-1 y Castellón B-2. Desgraciadamente, los sondeos de confirmación perforados posteriormente demostraron que los hallazgos no eran comerciales.
    Los éxitos llegaron en 1975, cuando una asociación capitaneada por Unión Texas descubre el yacimiento petrolífero de Dorada. En el mismo año, otro consorcio encabezado por Chevron halla el yacimiento de Casablanca y un año después, en 1976, Shell-Campsa anuncia el descubrimiento del campo de Tarraco.
    Desde entonces se ha sucedido un lento goteo de pequeños descubrimientos, entre los que se encuentran los yacimientos de Salmonete y Angula, hallados a principios de la década de los ochenta, y los de Boquerón, Chipirón y Rodaballo, encontrados en la segunda mitad de los noventa. Las últimas noticias positivas en aguas de Tarragona provienen de los sondeos Chipirón NE, Chipirón S, Bocarte-1 y Nécora-1, todos ellos perforados con éxito en el 2001 por Repsol YPF.
    Sin duda, el año 1976 constituye el momento álgido de la exploración en aguas marinas catalanas. La excitación suscitada por los nuevos descubrimientos, mas la promulgación en 1974 de una nueva ley de Hidrocarburos de contenido fiscal muy liberal, atraen a diversas compañías internacionales (Agip, Amoco,
    BP, CNWL, Chevron, Getty, Total, Union Texas, entre otras) que suman sus esfuerzos a la pionera Shell y a la recién creada petrolera española Eniepsa. Desde San Carlos de la Rápita, convertida en base operacional, la actividad exploratoria se expande más allá de Tarragona, perforándose, con resultados negativos, once sondeos frente a las costas de la provincia de Barcelona y otros seis frente a las de Girona. El derrumbamiento de los precios del crudo en el mercado internacional en el 1986 marca el principio del fin del ciclo exploratorio en aguas catalanas, de forma que tras un esporádico rebrote en 1988, la década de los noventa registra un perfil de mínimos, tan solo animado por los trabajos de Repsol en Tarragona. Con la perforación en el 2002 del pozo Breca-1, está compañía clausura, por el momento, la etapa de exploración marina en aguas catalanas.
    La última oportunidad
    ¿Qué cabe esperar del futuro? Probablemente, la reciente decisión de Cepsa represente la última oportunidad para la exploración en tierra firme. En este sentido, resulta loable la valentía mostrada por la compañía al reabrir un proyecto cerrado hace cerca de quince años. Dicho proyecto, geológica y técnicamente complejo, presenta posibilidades nada despreciables de concretarse en el primer hallazgo de gas natural en Catalunya.
    Por lo que respecta a las prospecciones marinas, la atonía de los últimos cuatro años en aguas catalanas y la reciente renuncia de British Gas, tras perforar en el 2005 el pozo Fornax-1, a una extensa cartera de permisos mayoritariamente ubicados en aguas de Castellón, no constituyen un buen presagio. Sin embargo, es probable que la exploración en aguas del Mediterráneo no este acabada.
    Todavía queda petróleo por encontrar y como muestra un botón: los trabajos realizados en aguas de Castellón por la compañía canadiense Eurogas Corporation, encaminados a habilitar el antiguo yacimiento petrolífero de Amposta como un almacén subterráneo de gas, se saldaron en 2005, tras la perforación del pozo Castor-1, con un nuevo descubrimiento, que permitirá resucitar en el 2007 al viejo yacimiento de Amposta, jubilado en 1988, tras haber suministrado 56 millones de barriles de crudo. Además, no hay que olvidar que los fondos marinos localizados más allá de los 500 metros de profundidad permanecen vírgenes, en unos momentos en que el precio del petróleo esta por las nubes y las perforaciones de fondos cubiertos por láminas de agua de más de dos mil metros de espesor son técnicamente viables, casi rutinarias, en muchas partes del mundo.
    Articulo: Mariano Marzo, catedrático de Recursos Energéticos de la Universidad de Barcelona (UB).

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      Fracking Rock


      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  2. lejarza said

    Vall del Llierca Argelaguer – Riudaura – Girona
    Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa

    LOS MUNICIPIOS SON ESCÉPTICOS Y LOS ECOLOGISTAS, CONTRARIOS A QUE SE BUSQUE PETRÓLEO EN EL PREPIRINEO

    SÍLVIA OLLER GIRONA (Data de publicaciò desconeguda)
    Los intentos de buscar petróleo en las comarcas de la Garrotxa y el Ripollès no son nuevos. En 1930 se hizo en el Ajuntamiento de Oix (hoy Montagut i Oix a la Vall del Llierca) una prospección
    a 115 metros de profundidad, con resultado negativo. En 1964, la Sociedad de Explotación de Petróleo Española hizo su intento en Ridaura, obteniendo solamente gas en pocas cantidades.
    En 1971 fue el turno de Sant Privat d’en Bas.
    En los 80 el intento se desplazó hacia la costa. Entre 1980 y 1985 barcos de la Chevron Oil, Shell, Campsa y Cepsa invirtieron inútilmente millones de las
    antiguas pesetas en sondeos en Roses, l’Estartit, Sant Antoni de Calonge, Sant Feliu de Guíxols y Lloret de Mar. Anteriormente, en 1981 la Compañía General Geofísica invirtió también en la Garrotxa y el Ripollès y en concreto, en la zona de Ogassa, donde hasta 1967 se habían explotado las minas de carbón. Esta compañía llevó a cabo en 1985 por encargo de UnionTexas nuevas prospecciones en Ogassa. El resultado fue negativo.
    Union Texas, en 1987 exploró la finca La Girona de Sant Joan de les Abadesses, donde invirtió 400 millones de pesetas en la perforación de un pozo hasta los 2.900 metros. De nuevo, fracaso.
    En 1988, las nuevas investigaciones se centraron en el Alt Empordà, la Garrotxa y el Ripollès.
    La compañía Union Texas perforaba una zona del Mas Costejà en Oix. Entre 1990 y 1991, Minas Almadén perforó 1.400 metros sin éxito.
    Punto y aparte merece Vallfogona de Ripollès, donde hubo tres intentos de búsqueda de petróleo.
    La primera fue a inicios del siglo XX, a cargo de un propietario que hizo una mina con dos pozos cercanos a un torrente.
    Actualmente este punto se conoce como la Mina del Petróleo, aunque nunca se hallaron cantidades de esta sustancia. A mediados de los 50, la Sociedad de Investigación Petrolífera SA perforó la plana del Verger. Los trabajos, que alcanzaron los 908 metros, duraron tres años. Pero nunca se encontró suficiente petróleo que justificase la instalación de una explotación. El último intento fue en 1981 a cargo
    de Union Texas.
    A mediados de los 60 una empresa italiana realizó algunas prospecciones en la zona de Jafre (Baix Empordà), después de que unos análisis previos alertasen de la posible existencia de una gran masa líquida. Creyendo que sería petróleo, perforaron unos mil metros, y ante la sorpresa de los ingenieros, no
    descubrieron ni una gota de este combustible fósil. Pero sí agua sulfurosa que salía a presión a 50 grados de temperatura. La base de perforación de la torre se ha convertido durante años en una pequeña piscina de aguas termales. La Generalitat de Catalunya declaró estas aguas mineromedicinales, como paso previo a la instalación de un complejo hotelero y termal en la zona, a cargo de la cadena Prestige Hotels

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  3. lejarza said

    Vall del Llierca Argelaguer – Riudaura – Girona
    Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa

    REDACCIÓN BARCELONA/GIRONA 25 SEPTIEMBRE 2006 (Diari desconegut)

    Los municipios del Alt Empordà, la Garrotxa y el Ripollès en los que está la franja que la compañía petrolera franco-española Cepsa explora para determinar la viabilidad de explotar comercialmente el petróleo que se halla en el subsuelo piden garantías ambientales y urbanísticas en caso de que se confirmen las hipótesis de los geólogos que consideran muy probable la existencia de hidrocarburos en la zona. Alo largo de esta franja discurren varios espacios de interés natural como la zona especial de protección de la Alta Garrotxa (EIN), el parque de la zona volcánica de la Garrotxa (PNZVG), el PEIN de la sierra del Montgrony, en la comarca del Ripollès, que podrían resultar dañados si se inician las perforaciones en busca del llamado oro negro.
    A la espera de que se sepan más detalles sobre esta operación, que La Vanguardia adelantó en su edición de ayer, los alcaldes se han mostrado reacios ante la posibilidad de albergar un yacimiento de hidrocarburos. La mayoría asegura que no ha recibido información alguna ni por parte de la compañía petrolera ni de la Generalitat de Catalunya. Los ediles consultados creen que repercutiría negativamente sobre el turismo y el paisaje. “No lo necesitamos, influiría negativamente sobre el turismo de la zona”, indicó ayer el alcalde de Montagut i Oix (Vall del Llierca) a la Garrotxa, Narcís Ribas. En la misma línea se pronunció el de Sant Pau de Segúries (Ripollès), Joan Solà, quien sostuvo que “una actividad de este tipo requiere una gran intervención sobre el territorio, cosa que se contradice con nuestra filosofía de preservar el paisaje”.
    “Además –añadió– también nos veríamos perjudicados a nivel turístico”.
    Los grupos ecologistas afirmaron que seguirán “con lupa” todo el proceso de prospecciones para asegurarse de que los trabajos no causen daños en el territorio. Lluís Toldrà, portavoz de Depana, dijo que su organización se opondría totalmente a las prospecciones si afectan a algún parque natural o a algún enclave incluido en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  4. lejarza said

    Vénen de Madrid a buscar gas a Riudaura i petroli a la rodalia de Ripoll
    Una empresa madrilenya ha sondejat els dos ajuntaments i els propietaris dels terrenys perquè creu que és rendible
    La Generalitat ho ha d’autoritzar
    El Punt Avui Dijous, 5 de juliol del 2012
    Riudaura / Ripoll – Jordi Casas
    Una empresa madrilenya de la qual no ha transcendit el nom vol extreure gas de Riudaura i petroli del municipi de Ripoll. De fet, aquesta mateixa empresa busca gas i petroli a tot el Pirineu català i basc. En el cas dels dos indrets de les comarques gironines, ja ha fet els estudis a través d’una tècnica d’escanejat del subsòl que ha establert que és rendible fer les explotacions de les bosses de gas i petroli que hi ha. Això no obstant, encara no ha fet les prospeccions, que és el que ha de determinar d’una manera molt més real la capacitat d’aquestes bosses. Cal no oblidar que, a Riudaura, diverses empreses han intentat explotar el petroli i el gas que hi ha al subsòl, des de 1964, però ho han deixat tan bon punt han començat perquè no ho consideraven rendible.
    L’empresa en qüestió s’ha posat en contacte també amb els propietaris dels terrenys, al Pla dels Alocs, que són els mateixos on sempre s’han fet les prospeccions, i asseguren que tenen els permisos que calen del Ministeri d’Indústria per extreure petroli. L’Ajuntament de Riudaura, no obstant això, ha insistit que, en el cas de Catalunya, han de demanar permisos per fer els treballs també al mateix consistori i al Departament d’Indústria, al qual pertoca concedir-los o denegar-los. Les extraccions són competència del govern espanyol.
    En el cas de Riudaura, hi ha la preocupació per la tècnica que s’utilitzi per extreure el gas, i així s’ha han fet saber a l’empresa. No volen que es faci pel sistema d’explosions controlades entre roques, perquè els productes químics que es desprenen poden contaminar els aqüífers, com ha passat en alguns punts d’Àlaba.
    En el cas de Ripoll, es tracta de fer prospeccions petrolieres. Sigui com sigui, però, l’empresa de moment no ha donat més senyals de vida, tot i que té tot aquest mes de juliol per comunicar als dos ajuntaments si tira endavant o no les tasques de prospecció. Si, finalment, les acaba duent a terme, caldrà primer el permís dels governs locals i de la Generalitat.
    LA DATA
    1930 és l’any en què es va dur a terme la primera prospecció petroliera a l’interior gironí, en concret, a Oix.
    Buscant l’or negre des del 1930
    Els intents d’extreure petroli i gas a la zona pirinenca i prepirinenca gironina han estat diversos des de fa molts anys. Ja el 1964, la Societat d’Explotació de Petroli Espanyola ho va provar a Riudaura i només va trobar gas en petites quantitats. El 1930 es va buscar petroli a Oix, on es va tornar el 1988. L’any 1971, les prospeccions es van fer a Sant Privat d’en Bas, a l’anomenada carretera dels Pins. Els anys 1967 i 1981, el petroli es va buscar a la zona de Serra Cavallera d’Ogassa. Cap als anys vuitanta també, les prospeccions es van dur a terme a Vallfogona de Ripollès. Mai, però, no se’n va trobar en quantitats suficients per justificar una inversió per fer les extraccions pertinents. En molts dels indrets on es va buscar petroli o gas encara hi queden, abandonades, algunes instal·lacions.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  5. lejarza said

    Pendents de Mines per buscar petroli i gas al Pirineu gironí
    La filial madrilenya d’una petroliera anglesa demana permís per fer prospeccions
    Falten informes ambientals
    El Punt Avui 06/07/12 – Riudaura / Ripoll – Jordi Casas
    La Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial estudia la petició que la sucursal espanyola, amb seu a Madrid, de l’empresa anglesa Teredo Oils Limited per fer prospeccions per trobar gas a Riudaura i petroli a Ripoll i a zones de municipis de la rodalia –Vallfogona de Ripollès, Ogassa i Campdevànol.
    Els permisos d’investigació d’hidrocarburs es demanen per a un nombre determinat de quadrícules. Fonts d’aquesta direcció general han explicat que ara falten els informes de qualitat ambiental per donar els pertinents permisos d’investigació del terrenys. Aquests tipus d’investigacions se solen fer sobre paper, és a dir, sobre estudis geològics i amb algunes proves sobre el terreny.
    Si, finalment, la Generalitat concedeix els permisos per a la investigació, s’obre una segona fase per a l’obtenció dels permisos d’extracció, que depèn del Ministeri d’Indústria del govern espanyol. A part, l’empresa haurà de negociar amb els propietaris dels terrenys afectats, arribar-hi a un acord i demanar les pertinents llicències d’activitats i d’obres als ajuntaments que pertoqui.
    De moment, representants de la sucursal de Madrid han sondejat els alcaldes de Riudaura i de Ripoll i als propietaris d’algunes dels terrenys on pot haver-hi gas o petroli, com els de la finca dels Alocs de Riudaura, coneguda com El Petroli, perquè diverses vegades se n’hi ha buscat.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  6. lejarza said

    L’amenaça del ‘fracking’ arriba a Catalunya
    Els ecologistes denuncien la proliferació de sol·licituds per perforar el subsòl a la recerca de petroli i –sobretot– gas utilitzant una tècnica molt perillosa que ha estat prohibida en alguns països com França
    Montero Energy, empresa madrilenya filial de la multinacional canadenca R2 Energy, ha presentat dues sol·licituds al ministeri d’Indústria per realitzar prospeccions a Catalunya a la recerca de jaciments de gas i de petroli. Els dos projectes, coneguts amb el nom d’Edison i de Darwin, afecten un territori d’unes 160.000 hectàrees repartides en un vuitantena llarga de municipis situats bàsicament a les comarques de la Catalunya Central. Es tracta de dos municipis a l’Anoia, quatre al Bages, cinc al Berguedà, un a la Garrotxa, 17 a la Noguera, nou a la Segarra, 33 a Osona, quatre al Solsonès i cinc a l’Urgell. Els treballs es farien utilitzant la tècnica de la fracturació hidràulica, també coneguda com a ‘fracking’ que els ecologistes i molts experts qüestionen per l’elevat risc que comporta a diversos nivells. El fracking consisteix en fer explotar el gas acumulat en les fisures de determinades roques sedimentàries estratificades de gra molt fi la poca permeabilitat de les quals permet la migració del metà a grans bosses d’hidrocarburs. Per aconseguir-ho és necessari fer centenars de pous ocupant una gran franja de terreny i injectar-hi milions de litres d’aigua carregats de tota mena de productes químics alguns dels quals, segons denuncien els ecologistes, ‘són tòxics’.

    L’esgotament dels combustibles fòssils tradicionals fa que el sector estigui buscant la manera de rascar el subsòl fins a l’última gota. El problema que la tecnologia per fer-ho, segons les fonts consultades, és totalment perillosa. Pablo Cotarelo, d’Ecologistes en Acció, alerta de tres amenaces bàsiques: “la contaminació de l’aigua i del subsòl, els efectes que això tindria en la salut de les persones i la persistència en la generació de gasos d’efecte hivernacle”. Raquel Montón, de Greenpeace, afegeix que, a més, ‘aquesta és una tècnica caríssima i encara resultarà més barat seguir comprant-lo’, denúncia que ‘tot això s’està fent sense cap mena de control’ i recorda que a França està prohibida.

    Catalunya no és el primer lloc a l’Estat espanyol on s’anuncien projectes d’aquest estil. A Cantàbria, Aragó, País Basc, Castella-Lleó, País Valencià i Andalusia també n’hi ha i ja s’han produït les primeres crítiques. Fins ara la mobiització més forta ha estat a Cantàbria on més de 1.000 persones van participar el 6 d’octubre passat en una manifestació contra el fracking. També hi ha hagut protestes a Vitòria i a Burgos. Els ecologistes plantegen una generalització de la mobilització contra una tècnica que, insisteix Montón, ‘no té cap sentit’ i plantegen una campanya de sensibilització als territoris afectats pels projectes.

  7. lejarza said

    Volen buscar jaciments de petroli i gas a la Catalunya Central
    El jaciment anomenat Darwin, de 89.683 ha, inclou termes municipals de les comarques de la Noguera, l’Urgell, la Segarra i el Solsonès

    L’empresa Montero Energy ha sol·licitat dos permisos d’investigació d’hidrocarburs al departament d’Economia i Empresa de la Generalitat de Catalunya

    El primer permís és per al possible jaciment anomenat Darwin, de 89.683 ha, en els termes municipals següents de les comarques de la Noguera, l’Urgell, la Segarra i el Solsonès: Agramunt, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Biosca, Cabanabona, Calonge de Segarra, Camarasa, Castellfollit de Riubregós, Castellserà, Cubells, els Plans de Sió, Foradada, Guissona, Ivorra, la Molsosa, la Sentiu de Sió, Llobera, Massoteres, Montgai, Oliola, Ossó de Sió, Penelles, Pinós, Pinell de Solsonès, Ponts, Preixens, Puigverd d’Agramunt, Sanaüja, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Tornabous, Torà, Torrefeta i Florejacs i Vilanova de l’Aguda.

    El segon jaciment és anomenat Leonardo, de 76.641 ha, en els termes municipals següents del Barcelonès, Osona, Bàges i Berguedà: Avinyó, Borredà, Calldetenes, Folgueroles, Gaià, Gurb, la Quar, la Vall d’en Bas, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Lluçà, Manlleu, Muntanyola, Olost, Olvan, Orís, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Puig-reig, Roda de Ter, Sagàs, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Sadurní d’Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Santa Maria de Merlès, Sobremunt, Sora, Tavèrnoles, Tavertet, Torelló, Vic i Vilanova de Sau.

    La Generalitat obre a partir d’ara un termini de dos mesos a partir de l’endemà de la publicació d’aquest Anunci al DOGC per a que es puguin presentar altres ofertes en competència o formular oposicions les persones que es considerin perjudicades en el seu dret. En cas de presentar-se més ofertes, la millor proposta rebrà el permís de la Generalitat i la firma podrà començar a fer prospeccions. Durant un periòde de 7 anys es podran dur a terme prospeccions i exploracións així com estudis cartogràfics.
    Qui és Montero Energy Corporation?

    L’empresa Montero Energy Corporation SL és de recent creació, inscrita al registre mercantil de Madrid. El més curiós és que aquesta empresa, unipersonal, va ser constituïda per Rafael Lopez Guijarro, el 26/12/2011, propietari d’un supermercat a Bilbao (Supermercado Rafa). Dos mesos després la va vendre a Allen Steinke Grais, que en poseeix el 100% de les participacions i n’és l’administrador únic.

    El seu objecte social és l’exploració, investigació i explotació de jaciments d’hidrocarburs existents al territori espanyol i sembla estar vinculada a un grup canadenc.

    La mateixa empresa també ha presentat aquest setembre tres sol·licituds a la província de Castelló ( Aristóteles, Pitágoras y Arquímedes que afecten a un total de 195.569,5 ha).

    Des de final del 2011 ha presentat diferents sol·licituds dins el territori espanyol: Galileo, a Cantabria, Burgos i Vizcaya (77.737,5 ha); Edison i Tesla a Sòria (148.000 ha) i dues a Saragossa Kepler i Copérnico (130.000 ha). D’aquestes sembla que encara no s’ha concedit el permís a cap d’elles i molts dels ajuntaments han aprovat mocions contra el fracking , el govern de Cantàbria ha encomanat un estudi sobre el tema ala Universitat de Cantàbria i a moltes poblacions d’aquestes zones ja s’estan efectuant mobilitzacions contràries a aquest sistema.
    Què és la fractura hidràulica?

    La fractura hidràulica, coneguda en anglès com hydraulic fracturing o fracking, és una tècnica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d’algun material en el terreny, amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents en el substrat rocós que tanca el gas o el petroli, i afavorint així la seva sortida cap a l’exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.

    S’estima que aquesta tècnica està present en aproximadament en el 60% dels pous d’extracció actualment en ús a causa de l’augment del preu dels combustibles fòssils, que ha fet econòmicament rendibles aquests mètodes. En els darrers anys s’utilitza molt, especialment en els Estats Units.

    Existeix una gran controvèrsia sobre el perill mediambiental derivat d’aquesta tècnica, ja que a més d’un enorme consum d’aigua, és habitual que juntament amb la sorra s’incloguin multitud de compostos químics, la finalitat és afavorir la fissuració o fins i tot la dissolució de la roca, i que podrien contaminar tant el terreny com els aqüífers subterranis.

    Documents:
    2012-09-27-DOGC solicitud Montero Energy
    informe fracking ecologistas en acción
    Autor: Ramon Sunyer

  8. lejarza said

    La Segarra organitza l’oposició a les prospeccions de petroli i gas
    Autor: Fòrum l’Espitllera
    Presentar al·legacions administratives i endegar una campanya de sensibilització objectius de la primera fase
    Convocats des del Fòrum l’Espitllera, una vintena de persones, provinents de diverses entitats culturals, veïnals i de defensa del medi natural, així com diversos membres i tècnics d’administracions locals es varen reunir el passat dijous 11 d’octubre a Guissona per traçar una actuació conjunta davant la possible investigació d’hidrocarburs a la Segarra. Els presents varen debatre un document d’al•legacions que s’oposi amb arguments científics, socials, econòmics, paisatgístics i de sostenibilitat a la sol•licitud formulada davant la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat per una filial madrilenya d’una multinacional canadenca dedicada a l’explotació de jaciments de petroli i gas. 

    Els presents varen posar en comú els riscos sobre la salut humana, la contaminació dels aqüífers, la destrucció del paisatge, els perjudicis per l’agricultura i el greu perill d’accidents que aquest tipus d’explotacions pot ocasionar sobre el territori (entre d’altres, la incidència sobre possibles emissions de la radioactivitat natural present al subsòl de la vall del Llobregós). A més, varen denunciar el secretisme amb el que la qüestió s’ha portat fins aquest moment, ometent qualsevol tipus d’informació a la població i a les administracions locals afectades (trenta-set municipis de la Segarra, la Noguera, el Solsonès, l’Anoia i l’Urgell). 

    En una primera fase, formularan les pertinents al•legacions administratives i endegaran una campanya de sensibilització de la població, així com d’interpel•lació dels responsables del territori i de divulgació de les conseqüències d’aquest projecte, amb les possibles derivades de la tècnica de fractura hidràulica, el foment de l’efecte hivernacle i l’escalfament global originat per aquesta indústria. 

  9. lejarza said

    El proyecto, denominado Darwin, se extiende en la Segarra, el Urgell, la Noguera y el Solsonès
    El Fòrum l’Espitllera, primer movimiento contrario a la explotación
    Lleida (La Vanguardia) 22/10/2012 Xavi Francés Lleida

    Las prospecciones por posibles yacimientos de gas y petróleo en Lleida generarán hasta 200 empleos a los vecinos de cada zona según la empresa explotadora, Montero Energy Corporation, filial de la multinacional canadiense R2 Energy. Así lo explicó el jefe de la explotación en España, Rafael López, después de desgranar en qué consiste la solicitud de permisos de investigación de hidrocarburos presentada a finales de septiembre ante la Generalitat de Catalunya.
    El yacimiento denominado Darwin, de 89.683 hectáreas, comprende las comarcas leridanas de la Segarra, el Urgell, la Noguera y el Solsonès y los núcleos que integrados son Agramunt, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Biosca, Cabanabona, Calonge de Segarra, Camarasa, Castellfollit de Riubregós, Castellserà, Cubells, els Plans de Sió, Foradada, Guissona, Ivorra, la Molsosa, la Sentiu de Sió, Llobera, Massoteres, Montgai, Oliola, Ossó de Sió, Penelles, Pinós, Pinell de Solsonès, Ponts, Preixens, Puigverd d’Agramunt, Sanaüja, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Tornabous, Torà, Torrefeta i Florejacs y Vilanova de l’Aguda.
    De momento, el proyecto está a la espera de que haya alegaciones o bien que otras empresas presenten nuevas ofertas en competencia. Pese a que no han trascendido alternativas a la idea de Montero Energy, sí ha surgido un movimiento de protesta. Es el caso de una veintena de personas que, tal y como informa somsegarra.cat, se reunieron en la Segarra convocadas por el Fòrum l’Espitllera para crear un documento de alegaciones con argumentos sólidos en contra de la solicitud formulada ante la Direcció General de Energia i Mines de la Generalitat.
    “España es un país en el que hay un gran desconocimiento del subsuelo”, asegura Rafael López. “Nos gastamos 153 millones de euros diarios en comprar gas y petróleo fuera de nuestras fronteras, por lo que necesitamos cuanto antes una independencia energética. En Estados Unidos, las explotaciones generan unos ingresos de 79,6 billones de dólares anuales, mientras, nosotros tenemos que ir al exterior”, añade.
    Si el proyecto sale a flote, Montero Energy se marca un plazo de siete años para determinar si el área de Lleida posee oro negro. Durante este tiempo, López determina que “pueden ser entorno a los 200 los empleos que ofrezcan cada sondeo. De forma directa, nosotros siempre necesitamos peones, todos los camiones y camioneros posibles, miembros de seguridad a la vez que ocuparemos hoteles, requeriremos de servicios de cátering entre otros muchos requisitos. Incluso, en ocasiones, nos vemos obligados a alquilar todo un polígono industrial, algo que generaría grandes ingresos para la zona. El impacto económico es positivo y el empleo está garantizado”.
    A Montero Energy Corporation le cuesta cada sondeo unos quince millones de euros “siendo muy conservadores». «En esta zona, por ejemplo la inversión podría ser mayor porque en España no hay máquinas especializadas y habría que ir a buscarlas a Estados Unidos”.
    Sabedor de que saldrán grupos contrarios, Rafel López declara que “contamos con la última tecnología en búsqueda de yacimientos. Hemos sabido innovar al máximo las técnicas antiguas para reducir al máximo el impacto medioambiental. Algunos dirán que utilizamos aditivos químicos pero son exactamente diez productos que también se encuentran en la industria agroalimentaria”, poniendo el ejemplo del ácido acético, que no es más que el que compone el vinagre. Asimismo, subraya que “todos los permisos tienen que pasar por las administraciones y por medio ambiente, así que la gente puede tener toda la tranquilidad y seguridad en cuanto a salud e impacto mediambiental se refiere”.
    Localidades como Oliana o Sanaüja ya fueron inspeccionadas a finales de la década de los sesenta. “Hubo unos muy buenos indicios pero la maquinaria y la técnica que se utilizó eran muy rudimentarias. Además, los pozos no llegaron a desarrollarse porque en aquella época el gas no se utilizaba y tampoco existía la tecnología suficiente para desarrollar nada”.
    R2 Energy trabaja con la empresa líder mundial en explotaciones petrolíferas, Halliburton. Esta multinacional, en la actualidad, está operando en la extracción de energía en más de setenta países.
    Por último, Rafael López se inclina por la total transparencia del proyecto y afirma estar “dispuesto a reunirse con cualquiera que desee información al respecto”.

  10. lejarza said

    BOLETIN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES
    I LEGISLATURA
    CON RESPUESTA ESCRITA
    20 de septiembre de 1979 Núm. 171-11
    CONTESTACION
    Explotacion de los pozos de gas natural de la zona de Riudaura (Gerona).
    Presentada por don Ram6n Sala Canadell.
    PRESIDENCIA DEL CONGRESO
    DE LOS DIPUTADOS
    De conformidad con lo dispuesto en el
    artículo 90 del vigente Reglamento provi-
    sional del Congreso de los Diputados se
    ordena la publicación en el BOLETÍN OFI-
    CIAL DE LAS CORTES GENERALES de la contes-
    tación del Gobierno a la pregunta formu-
    lada por el Diputado don Ramón Sala Ca-
    nadell, del Grupo Parlamentario de la Mi-
    noría Catalana, relativa a la posibilidad
    de explotación de los pozos de gas natural
    de la zona de Riudaura (Gerona) , publica-
    da en el “BOCG“ número 174-1, del día
    31 de julio de 1979.
    Palacio del Congreso de los Diputados,
    12 de septiembre de 1979.-El Presidente
    del Congreso de los Diputados, Landeiino
    Lavffla Aisina.
    Excmo. Sr.: En relación con la pregunta
    formulada por don Ramón Sala Canadell,
    sobre la posibilidad de explotación de los
    pozos de gas natural de la zona de Riudau-
    ra (Cerona), tengo la honra de enviar a
    V. E. la contestación formulada por el Mi-
    nisterio de Industria y Energía, cuyo con-
    tenido es el siguiente:
    “El descubrimiento de indicios de gas en
    la zona de Riudaura tuvo lugar en el per-
    miso de investigación de hidrocarburos
    denominado “Olot”.
    El mencionado permiso se otorgó inicial-
    mente a la Sociedad de Investigación Pe-
    trolífera, S. A. (SIPSA) , por Decreto 1.655/
    1960, de 10 de agosto. Por Decreto 2.970/
    1967, de 17 de septiembre, se aprobó la ce-
    sión de todos los derechos de SIPSA a fa-
    vor de las Compañías CIEPSA (50 por cien-
    to) y SEPE (50 por ciento). Otro Decreto
    ulterior, 630/1970, de 26 de febrero, aprobó
    una nueva modificación de titularidades a
    favor de REPESA (33,3 por ciento), CIEP-
    SA (33,3 por ciento) y SEPE (33,3 por
    ciento). Esta última empresa fue sustitui-
    da por APEX por Decreto 3.246/1970, de 22
    de octubre.
    La compleja evolución de las titularida-
    des fue teniendo efecto a medida que se
    desarrollaron los trabajos durante los seis
    primeros años de vigencia del permiso, así
    como durante su primera prórroga de tres
    años, que comprendieron reconocimientos
    geológicos, geofísicos, geoquímicos y la
    preparación de tres sondeos, cuyos datos
    esquemáticos resumimos:

    Nombre del sondeo
    Fechas de
    Comienzo Terminación
    Profundidad
    alcanzada
    Resultado
    «Riudaura 1» … … 26-12-64 25- 4-65 2.346 Indicios de gas.
    «Riudaura 1 bis» … 27- 7-65 7-10-65 1.480 Gas no comercial.
    ‘Riudaura 2″ … … 16- 6-65 17-10-65 2.046 Muy pobres indicios
    de gas (pruebas
    negativas).
    El descubrimiento de los indicios de gas
    llevó a las Compañías a solicitar una con-
    cesión de explotación, que les fue denega-
    da por no cumplir los requisicbs legales y
    no haber acreditado la posibilidad de ex-
    plotar el descubrimiento. Ello no impedía
    la prolongación de las investigaciones,
    puesto que podía prolongarse la vigencia
    del permiso con la correspondiente solici-
    tud de segunda prórroga por dos años (que
    les fue otorgada por Decreto 303/1971, de
    28 de enero).
    En el curso de esta prórroga efectuaron
    el sondeo de «San Privat l», de 1.556.5 me-
    tros, que resultó enteramente negativo y
    cuyos resultados hicieron desistir a las
    Compañías de la titularidad del permiso.
    Naturaleza de los indicios
    En el sondeo de ‘Riudaura 1″ se advirtie-
    ron indicios de gas a partir de los 1.470
    metros de profundidad. Por diferentes in-
    cidencias mecánicas no pudo obtenerse
    una testificación satisfactoria de sus con-
    diciones y caudal. Por ello se resolvió efec-
    tuar un segundo sondeo, el ‘Riudaura 1
    bis», desviando el propio ‘Riudaura 1″ a
    partir de los 800 metros de profundidad
    hasta alcanzar el objetivo.
    En el indicado pozo desviado se efectuó
    una prueba de producción en el intervalo
    de 1.455 a 1.480 metros, que dio un caudal
    de 3.000 m»/dfa (con estrangulador de 3/8
    pulgadas) y de 6.000 mB/día (con estran-
    gulador de 1/2 pulgadas). El gas obtenido
    era un gas húmedo de metano, con peque-
    ñas proporciones de componentes superio-
    res, y las presiones en cabeza pequeña (de
    5 a 3 Kg/cmZ). Las productividades rese-
    ñadas decrecían rápidamente y las presio-
    nes disminuían sin recuperarse.
    La zona testificada correspondía a unas
    anhidritas intercalas con arcilla gris (edad
    Eoceno medio y luteciense). De muy baja
    porosidad y permeabilidad.
    Los inicialmente alentadores resultados
    de estos sondeos justificaron la prepara-
    ción del «Riudaura 2», a unos dos kilóme-
    tros del «Riudaura l», donde volvieron a
    encontrarse muy leves indicios de gas, si
    bien al efectuarse las pruebas resultaron
    negativas, lo que evidenciaba la modestia
    de las reservas localizadas en «Riudaura 1
    y bis», como también de los caudales ob-
    tenibles.
    La ulterior ejecución, a unos cuatro kiló-
    metros de «Riudaura 1». del sondeo negati-
    vo de «San Privat l», produjo, como ya
    mencionamos, el cero desestimiento de las
    Compaiiias.
    Nueva solicitud de permisos
    Sin embargo, en 1973 la Compañía SIP-
    SA, solicitant!e original del permiso «Olot».
    volvió a solicitar otros permisos, que cu-
    brían la zona de las Bañolas, San Lorenzo,
    Gerona y Figueras, que le fueron conce-
    didas por Decreto 1.492/1973 (“B. O. E.” de
    9-7-73), cuya vigencia expiró precisamen-
    te el 2-8-79.
    Durante tal permiso no se han efectua-
    do otros sondeos ni otros trabajos relevan-
    tes que los de reconocimientos geológicos,
    geofísicos y de síntesis.”
    Lo que comunico a V. E. a los efectos
    previstos en el artículo 133 del Reglamen-
    to provisional del Congreso.
    Dios guarde a V. E.
    El Ministro para las relaciones con las
    Cortes, Rafael Arias-Salgado y Montalvo.

  11. lejarza said

    ICV-EUiA, en contra d’unes prospeccions
    Els ecosocialistes alerten de les conseqüències que tindria la recerca d’hidrocarburs a la Vall d’en Bas (Garrotxa)
    08/11/12 – El Punt-Avui  GIRONA – RAMON ESTÉBAN
    La Generalitat acaba de concedir permisos per fer prospeccions per cercar d’hidrocarburs a diferents zones del país, entre les quals, la Vall d’en Bas. El cap de llista d’ICV-EUiA a Girona, Marc Vidal, va avisar ahir que les prospeccions tindrien uns efectes “de gravetat extrema” sobre el territori, i va fer una crida perquè les entitats de la Vall d’en Bas i la Garrotxa, però també de la resta del país, es mobilitzin en contra del projecte, formant una plataforma.
    Segons la formació ecosocialista, la recerca –que es faria amb sistema de fractura hidràulica, prohibida en alguns països –implicaria l’obertura de pous a base d’estar foradant entre vuit i dotze mesos seguits, la construcció de vies d’accés i un intens trànsit de camions, fets que suposarien un impacte negatiu sobre el paisatge, un gran consum d’aigua, la contaminació de terres, d’aigües superficials i subterrànies i de l’aire, i, fins i tot, petits terratrèmols.
    “Amb nocturnitat”
    D’altra banda, Vidal va lamentar que el govern català no hagués consultat el territori abans de concedir el permís. “S’ha fet amb nocturnitat, publicant-ho al DOGC sense debat previ”, va dir. En clau electoral, el candidat va vincular aquest tema amb dues propostes del programa d’ICV-EUiA, com són la participació ciutadana quan s’hagin de prendre decisions importants (“no limitar-ho a cridar a votar cada quatre anys”) i l’ús de les energies alternatives a les basades en extraccions.

    • lejarza said

      Argelaguer 21/11/12
      Garrotxa
      El Grup de Defensa del Ter, contra el ‘fracking’
      El Grup de Defensa del Ter ha presentat al·legacions contra el projecte de prospeccions per trobar gas amb la tècnica del fracking, que consisteix a injectar grans quantitats d’aigua a pressió en el subsòl per trencar capes de sediments i afavorir la concentració de petites quantitats d’hidrocarburs. El projecte, anomenat Leonardo per l’empresa que sol·licita la llicència, afectaria diversos municipis d’Osona –al límit amb la Garrotxa i la Selva– i també s’hi inclou la Vall d’en Bas. La plataforma s’hi oposa, entre altres coses, pel risc que se sobreexplotin i contaminin aqüífers subterranis, es puguin generar fangs tòxics i per la manca d’informació amb què, consideren, s’ha tramitat el projecte. El termini per fer al·legacions a la direcció general de Mines i Seguretat Industrial s’acaba el dia 27.

  12. lejarza said

    Argelaguer 21/11/12
    Garrotxa
    El Grup de Defensa del Ter, contra el ‘fracking’
    El Grup de Defensa del Ter ha presentat al·legacions contra el projecte de prospeccions per trobar gas amb la tècnica del fracking, que consisteix a injectar grans quantitats d’aigua a pressió en el subsòl per trencar capes de sediments i afavorir la concentració de petites quantitats d’hidrocarburs. El projecte, anomenat Leonardo per l’empresa que sol·licita la llicència, afectaria diversos municipis d’Osona –al límit amb la Garrotxa i la Selva– i també s’hi inclou la Vall d’en Bas. La plataforma s’hi oposa, entre altres coses, pel risc que se sobreexplotin i contaminin aqüífers subterranis, es puguin generar fangs tòxics i per la manca d’informació amb què, consideren, s’ha tramitat el projecte. El termini per fer al·legacions a la direcció general de Mines i Seguretat Industrial s’acaba el dia 27.

  13. lejarza said

    Argelaguer 22/11/2012

    Perill: fracking!
    El passat mes de setmebre la Generalitat va concedir dos permisos de propspecció per a extracció d’hidorcarburs per frackiung. Una de les zones afecta a La Garrotxa. Marc Vidal ha denunciat que en cas de dur-se a terme, «aquesta seria amb diferència la pitjor agressió ecològica al nostre territori».
    El president d’ICV a les comarques gironines i cap de llista d’ICV-EUiA als comicis autonòmics, va denunciar ahir públicament la concessió de permisos d’extracció per part de la Generalitat a l’empresa Montero Energy Corporation SL. La publicacó de la concessió es va efectuar en el DOGC del 27 de seyembre d’enguany, plana 45038. La zona que afecta a les comarques gironines forma part d’una superfícia anomenada Leonardo de més de 76.000 Ha que afecta a Osona, i una petita part del municipi de La Vall d’en Bas. No obstant això el candidat ecosocialista va explicar en què consisteix el fracking, i l’afectació que tindria per a La Garrotxa la construcció de vies d’accés per a trànsit rodat pesat, i la contaminació sobre l’aqüífer que es deriva d’aquest mètode d’extracció. De fet Vidal va afirmar que «l’aqüífer no hi entén gaire de límits administratius» quan va explicar que les perforacions fins a 2000 metres de profunditat es complementen amb túnels horitzontals de fins a quatre quilòmetres en els quals es produeixen detonacions per provocar la fractura de la roca mare. Aquesta és la raó segons la qual la formació ecosocialista denuncia que l’afectació podria afectar una àrea considerable dins del territori gironí, «a part de l’afectació expressa a Osona i la Segarra, que són les zones majoritàries en la concessió».
    Per aquestes raons Marc Vidal va explicar que ICV ha presentat al·legacions, i convida a les entitats mediambientals gironines «a fer el mateix». De fet Vidal va fer a una crida a entitats ecologistes, «agents econòmics del territori, cases de turisme rural, propietaris afectats i ciutadania en general» a constituir-se en plataforma ciutadana per tant de fer front al projecte «que encara és embrionari però és una amenaça molt greu».
    Vidal també va assenyalar que si bé aquest tema «és sobrevingut a la campanya electoral», en el programa d’ICV-EUiA figura la prohibició del fracking i va afirmar que «això també és dret a decidir, i per això defensem la radicalitat democràtica i la portem en el programa». De fet el candidat ecosocialista va dir que «són temes com aquest els que ens porten a pensar que no n’hi ha prou amb votar cada quatre anys» i va posar com a exemple la privatització del Ter «per part d’un govern en funcions que amb una mà aguanta l’estelada i amb l’altra se’ns ven la gestió de l’aigua a Madrid».
    Finalment Marc Vidal va recordar que aquesta és una primera concessió, «però en poden venir més», i va referir-se als temes del Peak Oil i el Crash Oil com els «responsables de la propera crisi, que serà energètica i està començant». Per aquesta raó Vidal va recordar que la formació ecosocialista defensa des de fa anys un canvi de paradigma energètic «que es vol presentar per part dels lobbies de l’energia com un tema naïf o molt car perquè volen mantenir el negoci» i va afirmar que la necessitat de trobar combustibles a qualsevol preu «no és només un problema ambiental, perquè les conseqüències sobre l’economia poden ser d’extrema gravetat».
    Fitxer relacionat: 2012-09-27-DOGC.pdf

    Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6221 – 27.9.2012 45038
    http://www.gencat.cat/dogc ISSN 1988-298X
    DL B-38014-2007
    CVE-DOGC-A-12265004-2012
    DEPARTAMENT D’EMPRESA I OCUPACIÓ
    ANUNCI
    pel qual es publica la sol·licitud dels permisos d’investigació d’hidrocarburs
    anomenats Darwin i Leonardo.
    L’empresa MONTERO ENERGY CORPORATION, SL ha sol·licitat dos permisos d’investigació d’hidrocarburs. El primer és anomenat Darwin, de 89.683 ha,
    en els termes municipals següents: Agramunt, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre,
    Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Biosca, Cabanabona, Calonge de
    Segarra, Camarasa, Castellfollit de Riubregós, Castellserà, Cubells, els Plans de
    Sió, Foradada, Guissona, Ivorra, la Molsosa, la Sentiu de Sió, Llobera, Massoteres,
    Montgai, Oliola, Ossó de Sió, Penelles, Pinós, Pinell de Solsonès, Ponts, Preixens,
    Puigverd d’Agramunt, Sanaüja, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Tornabous,
    Torà, Torrefeta i Florejacs i Vilanova de l’Aguda. Les seves coordenades, referides
    al meridià de Greenwich, són les següents:
    Vèrtex Longitud (E) Latitud (N)
    1 0º 55’ 00’’ 41º 55’ 00’’
    2 1º 30’ 00’’ 41º 55’ 00’’
    3 1º 30’ 00’’ 41º 45’ 00’’
    4 0º 55’ 00’’ 41º 45’ 00’’
    El segon és anomenat Leonardo, de 76.641 ha, en els termes municipals següents:
    Avinyó, Borredà, Calldetenes, Folgueroles, Gaià, Gurb, la Quar, la Vall d’en Bas (Garrotxa),
    les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Lluçà, Manlleu, Muntanyola, Olost,
    Olvan, Orís, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Puig-reig, Roda de Ter, Sagàs, Sant
    Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu
    Sasserra, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d’Albars, Sant
    Pere de Torelló, Sant Sadurní d’Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília
    de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de
    Corcó, Santa Maria de Merlès, Sobremunt, Sora, Tavèrnoles, Tavertet, Torelló,
    Vic i Vilanova de Sau. Les seves coordenades, referides al meridià de Greenwich,
    són les següents:
    Vèrtex Longitud (E) Latitud (N)
    1 1º 55’ 00’’ 42º 05’ 00’’
    2 2º 25’ 00’’ 42º 05’ 00’’
    3 2º 25’ 00’’ 41º 55’ 00’’
    4 1º 55’ 00’’ 41º 55’ 00’’
    Es fa públic als únics efectes del que assenyala l’article 17 de la Llei 34/1998, de 7
    d’octubre, del sector d’hidrocarburs, per tal que en el termini de dos mesos a partir
    de l’endemà de la publicació d’aquest Anunci es puguin presentar altres ofertes en
    competència o formular oposicions les persones que es considerin perjudicades
    en el seu dret.
    Barcelona, 7 de setembre de 2012
    JOSEP CANÓS I CIURANA
    Director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial
    PG-319620 (12.265.004)

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      Plataforma Fracking Ez Araba

      Mani Fracking Ez


      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  14. lejarza said

    ’L’Associació de Naturalistes de Girona ha presentat al•legacions a la sol•licitud dels permisos d’investigació d’hidrocarburs anomenats Darwin (que afecta a 89.683 ha) i Leonardo (que afecta a 76.641ha) en diferents zones de Catalunya (Osona, La Garrotxa, La Segarra) mitjançant l´ús de la fractura hidràulica (fracking) a l’empresa Montero Energy Corporation, SL, de Madrid. 

    L’entitat ha estudiat la documentació i denuncia que és escassa, la sol•licitud no conté informació sobre les activitats, emissions i residus, ubicació exacta dels sondejos, potencial risc mediambiental ni per a la salut humana que implica l´autorització. És a dir, no conté la informació ambiental necessària per valorar l´expedient. Per tant, inicialment ja suposaria la transgressió de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d´accés a la informació, de participació pública i d´accés a la justícia en matèria de medi ambient. 

    A manca de detall, cautelarment i considerant els referents habituals d’aquesta mena d’explotació, l’entitat ha pres com a referència l’afectació ambiental de la perforació horitzontal i la fracturació hidràulica, o “fracking”, com a hipotètica tècnica a aplicar. La seva aplicació als EUA des de fa anys fa que se’n coneguin els riscos i les conseqüències. 

    Tal i com es pot consultar a l’estudi de les “Repercussions de l’extracció de gas i petroli sobre el medi ambient i la salut humana”, elaborat per la DG de Polítiques Interiors del Parlament Europeu al juny de 2011, la tècnica de Fracturació Hidràulica, combinada amb la perforació horitzontal a grans profunditats, és una tècnica agressiva (usada sovint per explotar les últimes reserves de gas natural) que esdevé excessivament complexa, costosa i gens rendible. A més, provoca gravíssimes conseqüències sobre el medi ambient, les persones i les reserves d´aigua dolça: emissió de contaminants a l´atmosfera, contaminació de les aigües subterrànies a causa de cabals de fluids o gasos provocats per fuites o abocaments, fugides de líquids de fracturació i descàrregues no controlades d´aigües residuals, així com la utilització de més 600 productes químics per alliberar el gas natural. 

    La investigació mitjançant tècniques de fractura hidràulica podria tenir greus conseqüències en el manteniment i en la millora de la qualitat d’aquestes masses d’aigua subterrània per la qual cosa demanem que es valori per part de l’Agència Catalana de l’Aigua si aquest tipus d’investigació amb els riscos per contaminació d’aigües subterrànies és compatible amb el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua pel que fa a garantir la qualitat de l’aigua. 

    També s’han documentat afectacions, en el sector de l’alimentació. Els animals criats per produir aliments i productes làctics i carnis per a consum humà (activitat especialment rellevant i difosa en el territori afectat) poden absorbir les substàncies químiques emprades en els processos extractius i fer-les aparèixer en els productes fets a partir d´aquests animals. 

    De dur-se a terme el projecte, tindria afectacions sobre un paisatge d’alt valor i qualitat i afectaria greument activitats de desenvolupament sostenible que s’estan duent en aquest territori. Cal esmentar que la quadrícula d´investigació Leonardo afecta en part als PEIN Serres de Milany- Santa Magdalena i Puigsacalm- Bellmunt, Guilleries, Collsacabra i algunes zones humides a la comarca d´Osona (Bassa de les Salines, Pantà de Gavarresa, Pantà de la Fusta, torrent i pantà de Garet). 

    Les al•legacions de l’ANG criden a fer seguir les normatives de protecció dels ciutadans i el medi ambient, des de la Constitució espanyola a la Llei catalana del Paisatge, passant per directives europees com la Directiva Hàbitats de 1992. 

    L’ANG demana que s’acordi la denegació dels permisos d’investigació d’hidrocarburs sol•licitats i que, si el sol•licitant manté la seva petició, s’obri un procés d’informació i participació pública respecte les afectacions socials, econòmiques, sanitàries, alimentàries, paisatgístiques i ambientals del projecte. Considera que “és més que evident que la recerca de petroli i gas suposa una fugida endavant i una activitat merament especulativa que, a fi de comptes, no fa sinó contribuir a un model de desenvolupament agònic vinculat als combustibles fòssils”. 

    L’entitat gironina dóna suport a la plataforma catalana anti-fracking que s’està constituint. Més informació a http://www.gdter.org/detall.php?idFamily=428&idProduct=717. 

    28 de novembre de 2012

  15. lejarza said

    VALL D’EN BAS | Diari de Girona (28-11-2012). L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) ha presentat al·legacions a la sol·licitud dels permisos d’investigació d’hidrocarburs anomenats Darwin i Leonardo que afecten la Vall d’en Bas i zones d’Osona i de la Segarra. Les demandes de l’ANG es sumen a les ja presentades pel Grup de Defensa del Ter i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA). Els projectes són de l’empresa Montero Energy Corporation, SL, de Madrid i preveuen l’ús de la fractura hidràulica (fracking). 
    L’entitat ha denunciat que la documentació és insuficient. Segons ANG, la sol·licitud de Montero Energy Corporation, SL, no conté prou informació sobre les activitats emissions i residus, ubicació exacta dels sondejos, riscos mediambentals, i perills per la salut humana.
    És a dir, els naturalistes consideren que la petició per trure hidrocarburs, no disposa de la informació ambiental necessària perquè la Generalitat atorgui els permisos. 
    Uns vist-i-plaus que la Generalitat, si no té en compte les al·legacions, ha d’atorgar en poques setmanes perquè l’anunci de la petició de Montero Energy. SL, ja fa setmanes que va sortir publicada al DOGC. 
    A més de poca informació, els naturalistes expliquen que han pres de referència l’afectació ambiental de la perforació horitzontal i la fracturació hidràulica «fracking». Apunten que l’aplicació d’aquestes tècniques als Estats Únits ha descobert el perill ambiental que representen.
    Així doncs, assenyalen que tal com es pot consultar a l’estudi Repercussions de l’extracció del gas i del petroli sobre el medi ambient i la salut humana (Direcció General de Polítiques Interiors del Parlament Europeu-juny del 2011), la tècnica de perforació hiudràulica, combinada amb perforacions industrials a grans profunditats, és una tècnica agressiva. La defineixen com a, excessivament, complexa, costosa i gens rendible.
    Assenyalen que la investigació mitjançant tècniques de fractura hidràulica podria tenir conseqüències en el manteniment de la qualitat de l’aigua subterrània. La Vall d’en Bas té en el subsòl l’aqüífer més important de la Garrotxa, el qual proveeix d’aigua potable la major part de la població de la comarca.
    També exposen afectacions en els productes de carn de vaquí.

  16. lejarza said

    L’Agrupació Naturalista de Girona demana a la Generalitat que no doni permís per fer prospeccions d’hidrocarburs a la Vall d’en Bas
    Alerta que els treballs poden produir danys al medi ambient i a les persones
    28/11/12 El Punt-Avui – LA VALL D’EN BAS (Garrotxa)- JORDI CASAS
    L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) ha demanat al govern català que denegui els permisos d’investigació d’hidrocarburs sol·licitats per l’empresa madrilenya Montero Energy Corporation SL i ha presentat al·legacions als expedients anomenats Darwin, per realitzar-ne a una quadrícula de 89.683 hectàrees, i Leonardo, per a una de 76.641 hectàrees. Afecten diversos espais de les comarques d’Osona, de la Segarra i de la Garrotxa. En aquest última comarca gironina, en concret, al municipi de la Vall d’en Bas. L’ANG alerta que hi ha espais afectats dels Plans d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de les Serres de Milany, Santa Magdalena, Bellmunt, Guilleries i Collsacabra i zones humides d’Osona.
    Els naturalistes han explicat que, en cas de fer-se les prospeccions, es vulnerarien diverses directrius europees i lleis estatals i catalanes i fins i tot han recalcat que hi pot haver una greu incompatibilitat d’aquesta activitat amb la directiva marc de l’aigua.
    Segons els naturalistes gironins, els permisos demanats són per buscar gas natural amb les tècniques de fractura hidràulica, fracking, i perforació horitzontal, amb una llarga història als Estats Units, a la qual apel·len per demostrar la seva nocivitat. Per això i també amb un estudi a la mà de la direcció general de Polítiques Internes del Parlament Europeu del 2011, alerten que són tècniques molt agressives amb el medi ambient, amb les persones i amb les reserves d’aigua dolça; que són molt complexes d’aplicar, costoses i no gens rendibles.
    En remarquen que cal l’ús de més de 600 productes químics per alliberar el gas natural, els quals per fuites o abocaments poden contaminar l’atmosfera, els aqüífers i fins i tot ser absorbits per animals destinats al consum humà.
    En cas que l’empresa sol·licitant mantingui la seva petició, l’ANG vol que s’obri un procés d’informació i participació pública respecte als efectes socials, econòmics, sanitaris, alimentaris, paisatgístics i ambientals del projecte. “És més que evident que la recerca de petroli i gas suposa una fugida endavant i una activitat merament especulativa que, a fi de comptes, no fa sinó contribuir a un model de desenvolupament agònic vinculat als combustibles fòssils”, conclou l’entitat.
    L’alcalde de la Vall d’en Bas, Miquel Calm, va afirmar ahir que cap responsable de la petroliera se li ha adreçat per informar-lo del permís que han demanat a la direcció general d’Energia, Mines i Seguretat i de les intencions que duen. Calm, a més, va matisar que l’àrea afectada de la Vall d’en Bas és molt residual. Segons ell, es tracta només de fer quadrar l’àrea sobre el mapa. “Dubto que, en cas de dur-se a terme l’explotació, afecti el nostre municipi”, va indicar. Això no obstant, l’alcalde va dir que s’ha posat en contacte amb tècnics i responsables del Departament de Medi Ambient per recollir informació sobre les prospeccions per hidrocarburs, sobre la legislació vigent i sobre la concessió de permisos. “Vull estar preparat, per quan vingui l’empresa a tractar el tema”, va sentenciar Calm.
    A les comarques gironines, hi ha hagut des del primer terç del segle passat empreses que han dut a terme prospeccions per trobar petroli o gas o que han demanat permisos per fer-ho. En moltes d’aquestes ocasions, tot i que se’ls ha concedit, no han arribat mai a utilitzar-los.
    Per una banda, després d’obtenir aquests permisos, han de negociar amb els propietaris dels terrenys i també amb els ajuntaments d’on es troben per tenir permís d’obres. Per l’altra banda, no sempre és fàcil determinar on es troben les bosses d’hidrocarburs, o bé la geologia fa difícil treballar el subsòl.
    Sigui com sigui, les comarques gironines tornen a ser punt d’interès per a les empreses proveïdores de gas.
    LES XIFRES
    Sempre que el medi ambient estigui garantit, sigui benvingut tot el que fa bullir l’olla
    Jordi Munell
    ALCALDE DE RIPOLL
    LES FRASES
    M’estic informant bé, perquè quan vinguin els de la petroliera, conegui bé l’activitat i la llei
    Miquel Calm
    ALCALDE DE LA VALL D’EN BAS
    18,1
    milions.
    És la quantitat total que ha d’invertir qualsevol empresa durant els sis anys que dura el permís
    5,8
    milions.
    És la fiança que ha d’ingressar l’empresa que vol fer prospeccions i activitat extractiva
    Permisos per a Ripoll i Riudaura
    J.C
    La direcció general d’Energia, Mines i Seguretat de la Generalitat ha donat recentment permisos a una petroliera anglesa per fer prospeccions de gas natural a Riudaura i Ripoll i a Osona. En el cas de Ripoll, també s’han concedit per buscar petroli i no només en aquest municipi sinó també als de la rodalia: Vallfogona de Ripollès, Ogassa i Campdevànol. Es tracta de Tereo Oils Limited. Això no obstant, i si decideix fer-les després dels estudis pertinents i sempre que tingui permís dels propietaris dels terrenys i dels ajuntaments afectats, no les podrà dur a terme fins a l’any 2016.
    La legislació estableix que, primer, haurà de redactar un pla de treball i obrir un període d’uns tres mesos en què haurà de fer estudis geològics per determinar si hi ha el gas que busca, on es troba i les característiques del subsòl. A part, haurà de dipositar una fiança de 5,8 milions d’euros per garantir les tasques de restauració dels terrenys afectats. Durant els tres primers anys del permís, a més, haurà de destinar 6,3 milions més a tots aquests treballs i fins a la hipotètica explotació, 11,8 milions més.
    Cal tenir en compte que la legislació és molt exigent quant als accessos al punt de les prospeccions. La maquinària pesant ha de passar per camins ja existents i, si no és possible, cal fer un projecte i obtenir les pertinents autoritzacions per obrir una pista alternativa i provisional.
    L’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, ha dit que la inversió que comportarien les prospeccions i l’activitat extractiva seria benvinguda, sempre que hi hagués una garantia ambiental. L’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana, ha afirmat que, si Tereo Oils demana els permisos municipals per fer les prospeccions, serà molt exigent perquè no s’utilitzi la fracturació hidràulica per extreure el gas i que hi hagi el màxim de garanties per no malmetre els aqüífers. A més, ha recordat que les prospeccions afecten el PEIN.
    A les comarques gironines, ja és quasi una tradició
    Els intents d’extreure petroli i gas a les comarques gironines han estat diversos des de fa molts anys. La majoria dels intents han tingut com a objectiu la zona pirinenca i la prepirinenca. Als anys 80 del segle passat, també ho va ser la franja litoral de la Costa Brava. El 1930 es va buscar petroli a Oix, on es va tornar el 1988. El 1964, la Societat d’Explotació de Petroli Espanyola ho va provar a Riudaura i només va trobar gas en petites quantitats. L’any 1971, les prospeccions es van fer a Sant Privat d’en Bas, a l’anomenada carretera dels Pins. Els anys 1967 i 1981, el petroli es va buscar a la zona de Serra Cavallera d’Ogassa. Cap als anys vuitanta també, les prospeccions es van dur a terme a Vallfogona de Ripollès. Mai, però, no se’n va trobar en quantitats suficients per justificar una inversió per fer les extraccions pertinents.

  17. lejarza said

    28/11/2012 TORNAR
    TROBADA ATUREM EL FRACKING A OSONA
    Hi ha convocada per aquest dimecres 28 de novembre a les 20h al local del Grup de Defensa del Ter (C. Alta Cortada, 1. Can Puget, 2n pis. Manlleu), una reunió amb persones i entitats interessades en treballar el tema del Fracking. Estaria bé fer-ne el màxim de difusió possible i mirar de ser força gent i de diferents àmbits.

    Entre altres es parlarà de:
    – Introducció: resum fins el present (al·legacions, xerrades, trobades) i reaccions polítiques (ajuntaments, partits, mitjans de comunicació…)
    – Coordinació de la plataforma Catalana ATUREM EL FRACKING i treball de noves adhesions.
    – Promoció de xerrades informatives i presentacions a la comarca.

    Aprofitem per informar-vos que aquest dissabte a Cervera es va crear la Plataforma ATUREM EL FRACKING, amb l’objectiu de fons de promoure la prohibició del Fracking a Catalunya i fer aflorar aquesta amenaça entre la ciutadania (amb xerrades, etc.); i crear un discurs positiu en favor de la transició energètica.

    Us hi esperem!

    Grup de Defensa del Ter

  18. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking
    Esta técnica para extraer gas natural daña el medio ambiente y la salud, según diversos estudios

    El consumo de gas natural ha crecido en los últimos años. En España es ya la principal fuente de generación eléctrica y se prevé una tendencia al alza para los próximos años. El cada vez mayor gasto de energía y la necesidad de no depender tanto del petróleo juegan a su favor. Además, sus defensores señalan que contamina menos que el petróleo (emite menos gases de efecto invernadero o GEI).
    Por ello, las empresas del sector buscan todos los yacimientos posibles, incluidos los no convencionales. Una de las técnicas para acceder a estas reservas menos accesibles es el denominado «fracking» o «hydro-fracking» (fractura hidráulica). EE.UU., con extracciones en 32 estados, es el principal país del mundo en utilizarlo (su producción no convencional supone casi la mitad del total).
    El sistema utiliza varios miles de litros de agua mezclados con productos químicos y arena, que se inyectan a alta presión en los yacimientos encerrados en roca densa del subsuelo profundo para liberar el gas natural.
    Diversos estudios científicos y grupos ambientalistas destacan las consecuencias negativas del fracking sobre la salud y el medio ambiente.
    Un artículo de la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) ofrece pruebas decontaminación del agua potable por metano asociadas a este tipo de extracción. Sus autores, un equipo de la Universidad de Duke, analizaron 68 pozos de agua subterránea en cinco condados de Pensilvania y Nueva York. Por su parte, un estudio de la Universidad de Cornell apunta que el proceso global del frackingproduce más GEI de lo que se esperaba (el metano es más potente que el CO2).
    El Comité de la Cámara de Servicios Financieros de EE.UU. (una institución de la Cámara de Representantes) indica en un informe que se utilizan sustancias muy tóxicas como el benceno y el plomo. Veintinueve de los productos químicos son probados o posibles carcinógenos humanos, según la Ley de Agua Potable, y se encuentran en la lista de contaminantes peligrosos de la Ley de Aire Limpio, indica el informe.
    La industria del sector niega que sea una amenaza para el medio ambiente o la salud pública y solicita más estudios. La Agencia de Protección del Medio Ambiente (EPA), dependiente del Gobierno estadounidense, trabaja en un informe cuyos resultados no se esperan hasta 2012. El estado de Nueva York ha bloqueado la controvertida práctica en espera de sus conclusiones.
    Greenpeace duda de que en España se pueda extraer gas natural con el fracking. Aunque tuviera éxito, solo lograría prolongar la dependencia de los combustibles fósiles y frenar a las energías renovables, «recursos que tenemos en abundancia», aseguran desde esta ONG ecologista.

  19. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking ambiente

    A congressional report finds that chemicals used in ‘hydrofracking’ to extract natural gas are known or possible human carcinogens, regulated under federal environmental laws.
    As shown in “Gasland,” some people’s tap water has flared up when lit with a match.
    Joining Rep. Waxman in releasing the report wereEdward Markey of Massachusetts, senior Democrat on the Natural Resources Committee, and Diana DeGetteof Colorado, senior Democrat on the oversight and investigations subcommittee. They had asked for the investigative report before Republicans took over the House in last November’s elections.
    Among other things, the report finds:
    • The 14 leading oil and gas service companies used more than 780 million gallons of hydraulic fracturing products, not including water added at the well site. Overall, the companies used more than 2,500 hydraulic fracturing products containing 750 different chemicals and other components.
    • The components used in the hydraulic fracturing products ranged from generally harmless and common substances, such as salt and citric acid, to extremely toxic substances, such as benzene and lead. Some companies even used instant coffee and walnut hulls in their fracturing fluids.
    • Between 2005 and 2009, the oil and gas service companies used hydraulic fracturing products containing 29 chemicals that are known or possible human carcinogens, regulated under the Safe Drinking Water Act (SDWA) for their risks to human health, or listed as hazardous air pollutants under the Clean Air Act.
    • The BTEX compounds – benzene, toluene, xylene, and ethylbenzene – are SDWA contaminants and hazardous air pollutants. Benzene also is a known human carcinogen. The hydraulic fracturing companies injected 11.4 million gallons of products containing at least one BTEX chemical over the five-year period.
    • Methanol, which was used in 342 hydraulic fracturing products, was the most widely used chemical between 2005 and 2009. The substance is a hazardous air pollutant and is on the candidate list for potential regulation under SDWA. Isopropyl alcohol, 2-butoxyethanol, and ethylene glycol were the other most widely used chemicals.
    • Many of the hydraulic fracturing fluids contain chemical components that are listed as “proprietary” or “trade secret.” The companies used 94 million gallons of 279 products that contained at least one chemical or component that the manufacturers deemed proprietary or a trade secret. In many instances, the oil and gas service companies were unable to identify these “proprietary” chemicals, suggesting that the companies are injecting fluids containing chemicals that they themselves cannot identify.

  20. lejarza said

    El gas natural obtenido de las reservas convencionales tiene un menor contenido de carbono que el carbón o el petróleo, lo que significa que al quemarse emite menos CO2, el principal causante del cambio climático. Por eso se considera que el gas natural puede ser útil como combustible de transición en una revolución energética basada en las energías renovables y la eficiencia energética. Y así queda reflejado en el escenario “[R]evolución Energética” de Greenpeace, donde se recurre al gas natural como complemento a las renovables durante el período de transición.

    El gas natural también se puede obtener de las reservas no convencionales, cuando en vez de en grandes bolsas subterráneas se encuentra solidificado en las rocas a mucha mayor profundidad. Para ello, hace falta fracturar la roca mediante un proceso conocido como fractura hidráulica o “fracking”. Este proceso conlleva una serie de impactos ambientales, algunos de los cuales aún no están plenamente caracterizados o comprendidos, entre ellos impactos sobre el agua, la contaminación atmosférica, la emisión de gases de efecto invernadero, la contaminación acústica y los impactos paisajísticos.

    El impacto más grave de los combustibles fósiles es el que inherentemente producen sobre el clima. Todo indica que la “huella climática”, es decir, el efecto sobre el cambio climático, del gas obtenido por fracking puede ser significativamente mayor que la del gas natural convencional, e incluso algunos estudios (aunque discutibles) apuntan a que podría superar la del carbón. La clave está en que hay distintos gases que producen efecto invernadero. El más importante es el CO2, que se produce al quemar los combustibles fósiles, y ahí el peor es el carbón, y el gas obtenido por fracking sería peor que el gas convencional, debido al mayor consumo de energía para el proceso de extracción. Pero hay otro gas de efecto invernadero en juego, el metano, cuyo impacto es muy superior al del CO2 a corto plazo, y que no solo es el componente básico del gas natural, sino que se libera en cantidades significas en la extracción, tanto del carbón, como del gas, y todo indica que las emisiones fugitivas de metano en el fracking pueden ser muy elevadas.

    Pero también hay otros impactos ambientales considerables asociados al fracking. Uno de los más preocupantes tiene que ver con la toxicidad. Se sabe muy poco de los peligros ambientales asociados con los productos químicos que se añaden a los fluidos usados para fracturar la roca, productos que equivalen a un 2% del volumen de esos fluidos. Curiosamente, en EE.UU. (el país con más experiencia hasta ahora, aunque muy reciente, con estas técnicas), esos productos están exentos de la regulación federal y/o la información sobre ellos está protegida debido a intereses comerciales. Se sabe que hay al menos 260 sustancias químicas presentes en alrededor de 197 productos, y algunos de ellos se sabe que son tóxicos, cancerígenos o mutagénicos.

    Greenpeace se opone a la explotación de las reservas de gas no convencionales hasta que los impactos estén plenamente investigados, comprendidos, afrontados y regulados. Se deben poner muchos más esfuerzos en comprender todos los impactos del fracking antes de lanzarse a una nueva carrera para obtener más gas.

    Pero la cuestión de fondo a plantearse sería ¿para qué queremos más gas? Por mucho gas que pudiésemos encontrar en España con el fracking, que está por ver, los recursos energéticos que tenemos en abundancia son las energías renovables. Puesto que estudios como el “Renovables 100%” de Greenpeace demuestran que podemos alcanzar un sistema energético 100% renovable, es absurdo acometer una nueva aventura en búsqueda de nuevos combustibles fósiles con potenciales graves impactos, que corre el riesgo de distraer los recursos y los esfuerzos que deberían ir a las energías renovables y a la eficiencia energética. Porque, incluso si la incierta aventura del “fracking” tuviera éxito, lo único que haríamos sería prolongar la dependencia de los combustibles fósiles, que no por ello dejarían de ser limitados e incompatibles con el clima. Cuanto más combustible fósil quememos, mayor será el cambio climático que habrá que sufrir. No busquemos más excusas para retrasar la imprescindible transformación del sistema energético hacia la única opción sostenible, las renovables y la eficiencia.

    José Luis García Ortega (@jlgarciaortega)

  21. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking
    ANTEPROYECTO DE LEY DE CANTABRIA POR EL QUE SE REGULA LA PROHIBICIÓN EN EL TERRITORIO DE LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CANTABRIA DE LA TÉCNICA DE FRACTURA HIDRÁULICA COMO TÉCNICA DE INVESTIGACIÓN Y EXTRACCIÓN DE GAS NO CONVENCIONAL
    27/10/2012
    EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
     
    La fractura hidráulica como técnica para la extracción de gas, o fracking, plantea en la actualidad interrogantes tanto desde el punto de vista de la salud como desde la perspectiva de la protección medioambiental, fundamentalmente por la posibilidad de que con la utilización de esta técnica pueda producirse contaminación en los acuíferos subterráneos dada la inyección de productos tóxicos y contaminantes que resultan necesarios para la utilización de esta técnica.
    Los riesgos que puede generar la utilización de esta técnica han sido puestos de manifiesto en recientes estudios elaborados por instituciones independientes y de indudable imparcialidad. En este sentido, en junio de 2011 la Comisión de Medio Ambiente, Salud Pública y Seguridad del Parlamento Europeo publicó un informe en el que se planteaban interrogantes sobre el uso de la fractura hidráulica como técnica de investigación y extracción de gas.
    Por todo ello, en la actualidad existe una preocupación social por los riesgos que supone la puesta en marcha de la extracción de gas no convencional mediante esta técnica, y se considera por distintos sectores sociales que esta actividad puede tener perjuicios significativos para el medio ambiente y para los acuíferos subterráneos, máxime en ámbitos territoriales con las características geológicas de Cantabria.
    Ante este estado de cosas en la Comunidad Autónoma de Cantabria se adopta la presente medida en orden a suspender la actividad de extracción de gas no convencional por la técnica de la fracturación hidráulica mientras sigan existiendo las dudas e incógnitas que existen en la actualidad.
    La Comunidad Autónomade Cantabria actúa dentro del ámbito de las  competencias recogidas en el Estatuto de Autonomía en materia de Ordenación del territorio y del litoral, urbanismo y vivienda; protección del medio ambiente y de los ecosistemas; sanidad e higiene, promoción, prevención y restauración de la salud; industria, y régimen minero y energético.
    Articulo 1. Queda prohibido en todo el territorio de la Comunidad Autónoma de Cantabria el uso de la fractura hidráulica o fracking como técnica que por medio de la inyección de aditivos químicos es susceptible de ser utilizada para la investigación y extracción de gas de esquisto o no convencional.
    Artículo 2. Las Autoridades y funcionarios públicos de la Administración de la Comunidad Autónoma de Cantabria velarán por el respeto y cumplimiento de lo dispuesto en la presente ley y adoptarán, dentro de sus respectivas competencias, las medidas oportunas para la paralización de las actividades que se realizaran contraviniendo lo dispuesto en la presente ley, así como para la reposición de la situación alterada a su estado originario.
    Artículo 3. El empleo de la técnica referida en el artículo 1, al implicar un uso del suelo prohibido en el territorio de la Comunidad Autónoma de Cantabria de acuerdo con lo establecido en el artículo 1 de esta Ley, tendrá la consideración de infracción urbanística con arreglo a lo previsto en la Ley 2/2001, de 25 de Junio, de Ordenación Territorial y Régimen Urbanístico del Suelo de Cantabria.
    Disposición Transitoria Única. Lo dispuesto en la presente Ley será de aplicación a los permisos y cualquier otro habilitante de la actividad prohibida en el artículo 1, tanto a los ya concedidos como a los que se concedan a partir de su entrada en vigor.
    Disposición Final. La presente Leyentrará en vigor al día siguiente de su publicación en el Boletín Oficial de Cantabria.

  22. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking ambiente
    Hidráulica quiere hacer la siguiente valoración:
    1. Aplaudimos este Anteproyecto de Ley como muestra de rechazo a la fractura hidráulica por parte del gobierno autonómico y el resto de fuerzas políticas de la comunidad autónoma, por sus inaceptables impactos sobre el territorio y las comunidades que lo habitan.
    2. Queremos alertar sobre el alcance real del Anteproyecto de Ley. De los permisos existentes en Cantabria, el gobierno autonómico sólo tiene competencias sobre el permiso de investigación Arquetu, que afecta a los valles de Saja y Nansa. El resto de permisos que afectan a nuestro territorio (Luena, Bezana, Bigüenzo, Angosto-1, Usapal y Galileo) son competencia del Ministerio de Industria, Energía y Turismo, por lo que la futura ley en ningún caso podría derogar estos últimos permisos.
    3. Esperamos el texto definitivo de la ley que, según declaraciones del Partido Popular, será aprobado a finales del primer semestre de 2013 para poder hacer una valoración de su utilidad práctica para impedir el trabajo de las empresas gasísticas titulares de los permisos de investigación en Cantabria. En cualquier caso, nos preocupa la continuidad de la campaña de adquisición sísmica que la empresa Repsol va a realizar en el territorio afectado por el permiso de investigación Luena. Nadie construye los cimientos de una casa si no espera terminarla.
    4. Esperamos que el gobierno autonómico derogue el permiso Arquetu a la mayor brevedad posible, lo que sería una muestra de la verdadera voluntad política del gobierno de Ignacio Diego de impedir la fractura hidráulica en territorio cántabro. Queremos recordar que, según la Ley de Hidrocarburos española, el gobierno de Cantabria tiene las competencias necesarias para ello sin esperar a ninguna nueva ley como el anunciado Anteproyecto, simplemente aceptando los recursos presentados.
    5. Exigimos que el gobierno de Cantabria y el resto de fuerzas políticas de la comunidad trasladen al gobierno central y a las ejecutivas de los partidos políticos de ámbito estatal la preocupación de la población de Cantabria y presionen para que se apruebe una ley en el parlamento español que prohiba la fractura hidráulica en todo el territorio nacional y se deroguen todos los permisos concedidos.
    Desde su nacimiento en junio de 2011, la Asamblea contra la Fractura Hidráulica de Cantabria ha trabajado con el objetivo de lograr la prohibición de la fractura hidráulica en España puesto que es la única vía para conseguir la derogación de todos los permisos. A pesar de que el anunciado Anteproyecto de Ley es un importante respaldo político a este objetivo, todavía queda mucho camino por recorrer. Animamos a la población de Cantabria a seguir trabajando para evitar que la fractura hidráulica hipoteque nuestro futuro.
    Colindres, 17 de noviembre de 2012.
    Asamblea contra la fractura hidráulica de Cantabria

  23. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking ambiente
    Gas natural de pizarra, gas de esquistos o shale gas
    El gas natural es un gas compuesto principalmente por metano que se lleva extrayendo desde hace siglos, aunque sólo con la industrialización ha tenido una explotación masiva.
    Lo que se conoce como explotación convencional de gas natural consiste en lo siguiente: el gas natural normalmente está atrapado en bolsas de roca porosa  (como una esponja) a mucha presión, las cuales basta perforar hasta llegar a la bolsa, cuando la bolsa se pincha el gas fluye hacia arriba por la diferencia de presión. Este gas, como se ve es relativamente fácil de extraer, basta con perforar hasta la profundidad de la bolsa, que suele estar a unos pocos cientos de metros bajo tierra.
    Después están los conocidos como gases no convencionales, que se caracterizan por estar en rocas de baja porosidad y baja permeabilidad, lo que hace que estén en mucha menos concentración y se hagan más difícil de extraer. Estos gases no convencionales los hay de varios tipos, nos centraremos en el gas de pizarra o gas de esquistos (shale gas en inglés).
    El gas de pizarra se encuentra atrapado en estratos o capas de pizarra a mucha profundidad (desde los 400 a los 5000 metros). Dado que la pizarra tiene una permeabilidad muy baja, el gas está distribuido en pequeños poros o burbujas, muchas veces microscópicas, no conectadas entre sí, lo que hace necesario romper las capas de pizarra para conseguir reunir el gas y que fluya hacia la superficie para ser recogido.
    La compleja y cara técnica que se utiliza para llevar a cabo la extracción del gas de pizarra se conoce con el nombre de fractura hidráulica horizontal o fracking en inglés.
    Fractura hidráulica horizontal
    La fractura hidráulica consiste en hacer una perforación vertical hasta la capa de pizarra. A esta perforación se le pone un tubo de acero, con un recubrimiento de cemento para proteger los acuíferos de los aditivos químicos que posteriormente se añaden.
    Una vez se llega a la pizarra se vuelve la perforación horizontal, a través de la capa de pizarra. Esta peforación horizontal tiene una media de un kilómetro y medio de longitud, aunque puede llegar hasta los 3 km.
    Una vez en la capa de pizarra se utilizan explosivos para provocar pequeñas fracturas. Una vez provocadas estas fracturas se inyectan, por etapas, miles de toneladas de agua a muy alta presión, mezclados con arena y aditivos químicos.
    Este agua a presión fractura la roca liberando el gas que luego, junto con el agua, el arena y los aditivos retorna a la superficie (retorna entre un 15 y un 80% del fluido inyectado).
    El pozo se va fracturando entre 8 y 12 etapas, con lo cual el conducto sufre unos cambios de presión muy grandes con el consiguiente peligro de quiebra del revestimiento de cemento.
    Entre los aditivos químicos utilizados se encuentran benzenos, xilenos, cianuros, hasta llegar a unas 500 sustancias químicas entre las que se encuentran elementos cancerígenos y mutagénicos.
    El fluido de retorno también trae a la superficie otras sustancias que pueden contener estas capas de pizarra. Es muy común que estas rocas contengan metales pesados (mercurio, plomo…), así como radón, radio o uranio, ambos elementos radiactivos que llegan a la superficie cuando previamente no estaban allí.
    Gran Consumo de Agua
     Para fracturar cada pozo se necesitan de media unos 9.000 a 29.000 toneladas de agua.
     Una plataforma de 6 pozos de media necesita unos 54.000 a 174.000 millones de litros de agua en una sola fractura.
     Estas grandes cantidades de agua deben estar almacenadas cerca del pozo, ya que la operación de fractura de cada pozo dura entre 2 y 5 días y se tiene que tener el agua disponible. Lo más probable es que este agua se transporte en camión o se haga captación directa de agua del propio entorno de la plataforma.
    Gestión del Agua Residual
    El fluido de retorno de fracking contiene las sustancias químicas utilizadas en el fluido de fractura. Además contiene metales pesados, y sustancias radiactivas como radón, radio o uranio, que retornan a la superficie. Millones de litros de agua contaminada que habitualmente en EEUU lo que hacen es inyectarla en el subsuelo y cuando no es posible se pasan a plantas depuradoras de la zona que no suelen estar preparadas para ese tipo de contaminaciones.
     Ruidos e Impactos Visuales
     Una plataforma de seis pozos requiere entre 8 y 12 meses de perforación continua, día y noche.
     También se necesitan entre 4000 y 6000 viajes en camión para la construcción de una plataforma, con la consiguiente presión para los pueblos y carreteras cercanas a la explotación.
     Con una media de entre 1 y 3 plataformas por km2, los impactos pueden ser localmente considerables y prolongados.
     Impactos sobre el Paisaje
     Se ha de aplanar una superficie de más o menos una hectárea, con los consiguientes desmontes: en ella ha de haber espacio para 6 a 8 pozos, balsas de almacenamiento de líquidos de desecho y lodos, tanques y cisternas de almacenamiento del agua y de los productos químicos, equipo de perforación, camiones, etc; a la que se han de construir pistas, para que lleguen los camiones. También se han de construir gasoductos para llevar el gas a los gasoductos de distribución.
     Productos Químicos
     Hacemos un paréntesis para hablar de los aditivos químicos utilizados en la fractura hidráulica. Debido a la opacidad que las empresas han llevado hasta ahora, los informes del Parlamento Europeo y el Centro Tyndall hablan de 260 sustancias químicas. Una asociación norteamericana llamada Diálogos sobre la Disrupción Endocrina, que estudia los efectos de las sustancias químicas sobre la salud, estudiando los diversos informes emitidos de accidentes, vertidos, etc. han identificado más de 360 sustancias químicas con efectos dañinos sobre la salud. Entre ellas hay sustancias que producen cáncer, tóxicas para la piel, ojos, sistema digestivo, respiratorio, nervioso, etc.
     Se han observado casos de migrañas continuadas, náuseas, alergias, problemas en el sistema respiratorio en gentes que viven en zonas cercanas a explotaciones de gas natural.
     Contaminación Aguas Subterráneas
     La industria se empeña en decir que el origen de este gas es natural, cuando antes de la llegada del fracking no pasaba. Pero un estudio de la Duke University de Durham (Carolina del Norte) publicado en mayo de 2011, ha demostrado que las contaminaciones de metano en viviendas cercanas a pozos de los estados de Nueva York y Pensilvania tiene su origen en las explotaciones de gas de pizarra. El caso más grave reportado fue el de la explosión de una casa por contaminación de metano de sus cañerías y sótano en el estado de Ohio en 2008, como se recoge en el Informe del Parlamento Europeo publicado en Junio de 2011.
     Contaminación de Tierras y Aguas Superficiales
     Se han dado casos de contaminación de estas de varias maneras:
     -ruptura de conductos o juntas para evacuación de las aguas residuales en las balsas
     -accidentes de camiones cisterna llenos de productos químicos.
     -desbordamiento de balsas residuales (químicos, metales pesados y elementos radiactivos) con motivo de lluvias copiosas, tormentas o inundaciones.
     Pequeños Terremotos
     Otra de las consecuencias no deseadas de la extracción de gas no convencional es la generación de pequeños seísmos. En mayo de 2011, en la ciudad de Blackpool en el noroeste de Inglaterra, se produjeron dos pequeños terremotos que asustaron a la población de la ciudad. Cuadrilla Resources, la empresa encargada de los trabajos se vio obligada a parar la explotación hasta que “se demostrara que los temblores habían tenido que ver con su actividad”. A mediados de octubre han salido los resultados de la investigación que ha llevado a cabo el Servicio Geológico Británico admitiendo que el epicentro de ambos terremotos se encuentra en las cercanías del lugar de perforación de la empresa. Estos pequeños terremotos no son muy graves, pero ponen en peligro la correcta cementación del pozo pudiendo conducir a graves contaminaciones.
     Contaminación del Aire
     La contaminación del aire es otro de los grandes problemas de la extracción de gas no convencional. Durante el proceso de extracción se producen inevitablemente fugas de gas natural, que es 20 veces más potente que el dióxido de carbono como gas de efecto invernadero. La industria gasística habla del gas de pizarra como un combustible limpio. El informe de la universidad de Cornell sobre este particular echa por tierra esta propaganda adjudicando al gas natural un impacto superior al del petróleo o del carbón en términos de gases de efecto invernadero.
     El caso mejor estudiado sobre el impacto del gas de pizarra en la calidad del aire es el de Fort Worth, una ciudad de 750.000 habitantes perteneciente a la región metropolitana de Dallas. Según un estudio de la Southern Methodist University de 2008, la extracción de gas de pizarra generaban más esmog que todos los coches, camiones y aviones de la región de Dallas-Fort Worth, una conurbación de más de seis millones de habitantes.

  24. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking ambiente
    Gasland documental

  25. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking a documental

  26. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking a documental
    Gas- Hydraulic Fracturing

  27. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking a documental
    Gas- Hydraulic Fracturing

  28. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking
    The Fracking Song

  29. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking
    La Vall d´en Bas es reuneix amb naturalistes per la recerca de gas i petroli
    Divendres 30 de novembre de 2012 diaridegirona.cat
    LA VALL D’EN BAS| X.V. L’Ajuntament de la Vall d’en Bas va mantenir, divendres, una reunió amb representants d’organitzacions ecologistes de la Garrotxa. La intenció era obtenir informació sobre els permisos de la Generalitat referents a les prospeccions de gas i de petroli al municipi. La reunió va tenir lloc després que es fes pública l’oposició a les cerques per part de grups naturalistes i del partit Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA). La contrarietat dels opositors rau en el sistema de perforació hidràulica fracking. De moment, no se sap si l’Ajuntament de la Vall d’en Bas ha pres cap determini en referència a la demanda de permís de prospecció d’una zona situada prop del camí Ral, als límits amb la comarca d’Osona.
    En tot cas la Vall d’en Bas no està en la llista de municipis que s’han compromès en la lluita contra «el fraquing» presentada per la la PAF – Plataforma Aturem el Fracking. Es tracra d’una organitzacio constituïda a Cervera (la Segarra) diumenge passat. L’organisme va sorgir d’una reunió, en la qual van participar el Grup de Defensa del Ter, el Fòrum l’Espitllera, el Grup de Defensa del Medi Natural, Ecologistes en Acció, IPCENA, Enginyers Sense Fronteres, Som lo que Sembrem , Slow Food – Lleida, Esquerra, Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya, la CUP, Solidaritat i la Unió de Pagesos. A Més, van ser-hi presents representants de l’Ajuntament d’Agramunt, tècnis de l’Administració i veïns dels pobles afectats.
    La feina de la nova Plataforma és la coordinació d’al·legacions contra la idea de Montero Energy Corporation de buscar ?hidrocarburs en un territori ocupat per 40 termes municipals diferents del centre i nord de Catalunya.
    La Plataforma ha fet pública la presentació d’al·legacions per part d’una dotzena d’associacions i col·lectius d’Osona, el Bages, la Segarra, l’Urgell, el Solsonès i el Segria i ajuntaments a la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya.
    A Osona, els naturalistes han aconseguit el compromís dels ajuntaments de Sant Pere de Torelló, l’Esquirol, Manlleu, Santa Eugènia de Berga, Muntanyola, Santa Cecilia de Voltregà. També compten amb el suport del Consell Comarcal d’Osona i del Consorci del Lluçanès. La Plataforma ha anunciat accions informatives a tot el territori afectat pel pla de prospecció.

  30. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking Rock

  31. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)

  32. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica
    La fractura hidráulica o fracking es un método para extraer las últimas reservas de gas natural, el llamado gas no convencional. En concreto en el estado español se han concedido multitud de permisos de investigación de hidrocarburos con esta técnica: en Cantabria, Castilla, País Vasco, Asturias, Aragón, Navarra, Catalunya, Andalucía, Comunidad Valenciana…
    Esta es una simulación que trata de explicar la técnica y sus consecuencias.
    http://fracturahidraulicano.wordpress.com

  33. lejarza said

    AL DEPARTAMENT D’EMPRESA I OCUPACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial c/ Pamplona, 113 Barcelona 08018 El Sr. Albert Turull i Rubinat, amb DNI 40883849S, com a President de l’Associació cultural FÒRUM L’ESPITLLERA, entitat amb CIF G25713447, inscrita amb el número 42775, en la Secció 1 del Registre d’Associacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i domicili a 25211 Florejacs (la Segarra, Lleida), c/ Forn, 2, casa, EXPOSO: El Fòrum l’Espitllera té, com a un dels seus objectius fundacionals, “reflexionar sobre les oportunitats de desenvolupament i els problemes actuals de la Segarra (entenent com a tal tot el seu territori en sentit històric, més enllà de l’administratiu actual) i incidir sobre les decisions que afecten el futur de la comarca”. He tingut coneixement pel DOGC núm. 6221, de 27.9.2012, pàgina 45038, que s’ha obert el termini per a presentar oposicions per part d’aquells que es considerin perjudicats per la sol·licitud de permisos d’investigació d’hidrocarburs anomenat Darwin, de 89683 ha, formulada per l’empresa MONTERO ENERGY CORPORATION,SL de gran afectació pel territori de la Segarra i comarques veïnes i, en concret, els termes municipals de Agramunt, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Biosca, Cabanabona, Calonge de Segarra, Camarasa, Castellfollit de Riubregós, Castellserà, Cubells, els Plans de Sió, Foradada, Guissona, Ivorra, la Molsosa, la Sentiu de Sió, Llobera, Massoteres, Montgai, Oliola, Ossó de Sió, Penelles, Pinós, Pinell de Solsonès, Ponts, Preixens, Puigverd d’Agramunt, Sanaüja, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Tornabous, Torà, Torrefeta i Florejacs i Vilanova de l’Aguda. Respecte l’esmentada sol·licitud, seguint la nostra voluntat estatutària d’incidir en tot allò que afecti el futur de la Segarra i considerant que les dites prospeccions afectarien greument el desenvolupament comarcal i d’acord amb l’art. 17 de la Ley 34/98 sobre hidrocarburs, us fem saber que ens considerem greument perjudicats per la petició i us comuniquem la nostra més ferma oposició. A efectes de justificar la dita oposició, tot seguit es relacionen un gruix de motius pels quals és imprescindible que adopteu la decisió de denegar, en un primer moment si més no de manera cautelar i, eventualment, de manera definitiva, l’autorització demanada: Primer.- MANCA D’INFORMACIÓ ALS AFECTATS I PARTICIPACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL Davant de qualsevol proposta d’afectació que condicioni el territori i la vida dels què hi habiten, prèvia a la seva aprovació, s’ha d’assegurar un correcte procés d’informació pública a tots els possibles afectats: municipis, propietaris de finques dins d’una distància raonable i consensuada i també els limítrofs, empreses i activitats econòmiques (turisme, agricultura, indústria…) existents o futures. Per a cercar el consens social necessari, la major protecció ambiental i el respecte pels ciutadans i ciutadanes de la Segarra, així com el seu medi ambient i paisatge, és necessari que es faciliti també la participació de les entitats cíviques d’àmbit comarcal que són especialment sensibles a aquests aspectes. La seva opinió ha de tenir una incidència substancial en el procés de concessió o denegació de les autoritzacions per part de les autoritats competents. Cal tenir molt en compte les persones, la seva opinió envers la possible construcció d’una instal·lació i la implicació que l’activitat té en elles. Com bona part dels països moderns europeus ja fa dècades que consideren obvi, l’enorme transcendència i impacte d’aquestes activitats fa del tot imprescindible la participació en la presa de decisions sobre temes de desenvolupament territorial de la societat de l’àmbit local on s’han de dur a terme les activitats proposades i en el qual, en darrer terme, han de repercutir les conseqüències negatives d’aquesta activitat. En aquest sentit, apuntar que  La Convenció d’Aarhus sobre l’accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en afers ambientals (1998, firmada per Espanya el 25 de juny de 1998 i ratificada el 29 de desembre de 2004) relacionà els drets ambientals i els drets humans, establint que el desenvolupament sostenible sols es pot assolir mitjançant la participació de tots els agents socials. Aquesta participació de la societat local ha d’anar molt més enllà de la simple presentació d’al·legacions. De fet, aquesta participació s’ha de produir amb antelació a aquest punt del procés, especialment en casos de tant impacte com el que ens ocupa, cosa que aquí no s’ha produït.  El Conveni Europeu del Paisatge i la Llei del Paisatge de Catalunya destaquen la importància del ciutadà com un actor actiu d’un medi ambient cada vegada més complex. En un primer sondeig realitzat entre els municipis i les administracions comarcals, ens ha sorprès desagradablement l’absolut desconeixement de la voluntat de portar a terme les prospeccions referides. No és només que els veïns desconeguin l’existència d’aquest projecte que tant (i tan negativament) pot incidir en les seves vides, sinó que ni tan sols els seus representants locals i comarcals n’han estat degudament informats. Les administracions públiques implicades han de poder fer, o obligar a fer, una anàlisi acurada dels pros i contres d’una activitat com aquesta al nostre territori, anàlisi que ha de ser completa i tenint en compte tot el cicle de vida d’aquesta activitat (com en reiterades ocasions ha exigit el Parlament Europeu), tot contemplant un estudi rigorós dels impactes ambientals i paisatgístics i una estimació del balanç costos-ingressos (no només econòmics) a nivell empresarial, social, paisatgístic i mediambiental amb un horitzó a curt, mitjà i llarg terminis i això, a hores d’ara, esdevé del tot impossible. A més, val a dir que aquest projecte xoca diametralment amb el Pacte de compromís dels Alcaldes pel foment d’una Energia sostenible local, (ratificat pel Consell d’Alcaldes de la Segarra el 17 d’octubre de 2012), el qual respon a una ambiciosa iniciativa de la Comissió Europea adreçada als municipis i els seus ciutadans per a prendre la iniciativa contra l’escalfament global. Aquest PAES persegueix la incorporació de les entitats locals en la lluita per la reducció de les emissions del CO2 i l’actuació d’acord amb els objectius d’eficiència energètica i la promoció de les energies renovables com la fotovoltaica, la mini eòlica, la mini hidràulica i les centrals de barri de biomassa, iniciativa absolutament incompatible amb els objectius i els precedents del sol·licitant i la seva matriu R2 Energy, així com de la seva empresa vinculada, Halliburton. Val a dir que es considera que la tramitació de la sol·licitud de permís d’investigació vulnera el dret a la informació i participació en assumptes públics, a les autoritats públiques locals i a la ciutadania. No s’inclou en el citat anunci en què consisteix el permís d’investigació. S’esmenta l’oportunitat de formular oposició per part dels qui es considerin perjudicats en els seus drets i no obstant això no es donen a conèixer les implicacions que aquest permís suposen sobre el dret de les persones. Els articles 23 i 48 de la Constitució Espanyola estableixen el dret de la ciutadania a la participació en els assumptes públics, de forma directa o per mitjà dels seus representants. En aquest sentit, ni la ciutadania ni els Ajuntaments han rebut informació directa sobre el referit expedient que afecta directament al seu territori, desconeixent tant els municipis com les poblacions les implicacions i abast d’aquest anunci. Aquesta omissió fa que l’Administració Local es vegi impossibilitada en el compliment de la seva obligació d’informar a la població sobre les activitats projectades al seu territori i que poden tenir implicacions ambientals i potencials riscos per a la seva salut. La sol·licitud de permís publicada en el DOGC no conté informació sobre les activitats, emissions i residus, ubicació exacta dels sondejos, potencial risc mediambiental ni per a la salut humana que implica l’autorització, és a dir, no conté la informació ambiental necessària per valorar l’expedient. S’entén vulnerat, per omissió, el dret a la informació mediambiental, concretament sobre el contingut del permís d’investigació presentat per Montero Energy Corporation SL, i que pot contenir implicacions ambientals i riscos per a la salut humana (transport de químics contemplats com a perillosos i d’explosius, injecció de tòxics solubles a profunditat, excavació de pous de mostreig, utilització massiva d’aigua, alliberament de metà, basses de residus químics, etc.) al territori designat. Per tant, l’autorització del permís d’investigació suposaria la transgressió de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient. La informació pública apareguda en el DOGC únicament descriu la quadrícula i nom de l’empresa sol·licitant del permís, obviant (si és que existeix) una anàlisi sobre l’abast i repercussió d’aquesta sol·licitud sobre el territori i les poblacions afectades que permeti valorar el projecte. Per tot això, si l’administració catalana participés en aquesta mena d’actuacions, d’un impacte tan elevat per al territori, menystenint i obviant la necessària participació en la presa de decisions de la població local i de totes les administracions afectades representaria un exemple més de com el mode de pensar tecnocràtic i jeràrquic sobre el model de desenvolupament segueix dominant a la Catalunya del segle XXI (a diferència, tot s’ha de dir, del que succeeix en el països més avançats del nostre entorn, i als quals des de la mateixa administració se’ns apel·la, molt i molt sovint, a que aspirem a assemblar-nos). Amb dinàmiques i plantejaments com aquests, la política nacional continua incomprensiblement mantenint a distància als agents locals en el procés formal de presa de decisions sobre projectes d’un impacte més que evident sobre el territori. Segon.- IMPACTES SOBRE LA BIOSFERA I LA SALUT HUMANA I ANIMAL És més que evident que la recerca de petroli i gas suposa una fugida endavant i una activitat merament especulativa que, a fi de comptes, no fa sinó contribuir a un model de desenvolupament agònic vinculat als combustibles fòssils. Aquest procés suposa avançar cap al temut peak oil, la crisi d’abastament i de preus, a més de la proliferació de gasos d’efecte hivernacle que, com és provat, provoca el gravíssim procés d’escalfament global del planeta. També vaga indicar que qualsevol afectació d’aquest tipus hauria de tenir ben present la realitat geològica del subsòl afectat. Considerant l’abast de la sol·licitud, cal posar de relleu que bona part del territori relacionat té una radioactivitat natural per sobre de la mitjana, molt especialment els espais integrats dins la zona del Llobregós i l’altiplà de Calaf. En aquest àmbit, on des de fa segles són conegudes les mines de lignit i la presència d’urani, el material radioactiu subjacent podria alliberar-se per les fractures ocasionades per les perforacions i pels possibles moviments sísmics consegüents i afectar greument la vida humana i animal que es desenvolupa sobre l’escorça de la terra. De fet, un recent estudi publicat per la revista Nature Geoscience a partir del sisme que l’any 2009 va causar la mort de nou persones a Lorca (http://www.nature.com/ngeo/journal/vaop/ncurrent/full/ngeo1610.html) ja demostra la vinculació entre l’acció humana de transformació del terreny i extracció d’argiles, aigües o petroli amb la variació dels camps de força de l’escorça terrestre i la provocació o acceleració de terratrèmols tectònics. Arribats en aquest punt, val a dir que a la sol·licitud del permís no es fa esment de la tècnica que es vol aplicar ni per a realitzar els sondejos ni per, si s’escau, la futura explotació dels recursos. No obstant, cautelarment i considerant els referents habituals d’aquesta mena d’explotació, prendrem com a referència la perforació horitzontal i la fracturació hidràulica, o “fracking”, com a hipotètica tècnica a aplicar. De fet, l’empresa multinacional San Leon Enegy, al seu web (http://www.sanleonenergy.com/operations-and-assets.aspx#spain), expressa clarament que té el punt de mira posat per les seves properes prospeccions a allò que en diuen “Ebro Basin” d’Espanya, i hi preveu l’explotació amb sistemes no convencionals, és a dir, fractura hidràulica o “fracking”; val a dir que San Leon, a través de Frontera Energy, ja presumeix de participar en el procés d’obtenció de deu llicències d’explotació a Espanya, dues de les quals estarien ja atorgades. Sense perjudici d’això, reservem futures al·legacions si més endavant se’ns informa de la tecnologia i els mecanismes que l’empresa peticionària vol emprar. Tal i com es pot consultar a l’estudi de les Repercussions de l’extracció de gas i petroli sobre el medi ambient i la salut humana, elaborat per la DG de Polítiques Interiors del Parlament Europeu al juny de 2011 (http://www.europarl.europa.eu/committees/es/studiesdownload.html?langua geDocument=ES&file=66719) la tècnica de Fracturació Hidràulica, combinada amb la perforació horitzontal a grans profunditats, és una tècnica agressiva (usada sovint per explotar les últimes reserves de gas natural) que esdevé excessivament complexa, costosa i gens rendible, a banda de provocar gravíssimes conseqüències sobre el medi ambient, les gents i les reserves d’aigua dolça: emissió de contaminants a l’atmosfera, contaminació de les aigües subterrànies a causa de cabals de fluids o gasos provocats per fuites o abocaments, fugides de líquids de fracturació i descàrregues no controlades d’aigües residuals, així com la utilització de més 600 productes químics per alliberar el gas natural En aquest sentit, podem llegir a les conclusions del dit document: “En un entorn social i tècnic canviant, en el qual les qüestions relacionades amb el canvi climàtic i la transició a un sistema energètic sostenible constitueixen prioritats absolutes, i en el qual es reforça la participació del públic a nivell regional i local, és necessari revisar l’interès nacional per les activitats mineres i els interessos dels governs regionals i locals, així com els de la població afectada. Un requisit previ per a aquesta revisió seria fer obligatori una anàlisi de cicle de vida dels nous projectes que inclogui una anàlisi d’impacte mediambiental. Únicament una anàlisi exhaustiva dels costos i beneficis constitueix un fonament adequat per valorar la importància de cada projecte i la seva justificació. La tecnologia de la fracturació hidràulica ha tingut importants efectes als Estats Units, que actualment és l’únic país que compta amb diverses dècades d’experiència i registres estadístics de llarga durada. La tecnologia per a l’explotació del gas d’esquist presenta característiques que tenen repercussions mediambientals inevitables i un alt risc si la tecnologia no s’utilitza correctament, però també presenten un alt risc de causar danys mediambientals i amenaces per a la salut humana fins i tot si s’empren de forma adequada. Una de les repercussions inevitables és l’ocupació d’enormes superfícies i importants canvis als paisatges, ja que la densitat dels pous ha de ser molt alta per fracturar les roques mare a gran escala per accedir al gas que emmagatzemen. Les diferents plataformes dels pous —als Estats Units es registren fins a sis plataformes per km² o fins i tot més— han de preparar-se, construir-se i connectar-se mitjançant carreteres a les quals puguin accedir vehicles pesats de transport. Els pous de producció han de connectar-se entre si per mitjà de canonades de recol·lecció amb un baix cabal, però també amb unitats de purga per separar les aigües residuals i substàncies químiques, metalls pesats o ingredients radioactius del gas produït abans de bombar-ho a la xarxa de distribució de gas. Entre els riscos que comporta una manipulació incorrecta es troben els accidents, per exemple, erupcions amb abocaments d’aigua de fracturació, les fugides d’aigües residuals o de les basses o canonades de fluids de fracturació, la contaminació d’aigües subterrànies a causa d’una manipulació incorrecta o la cementació no professional dels tubs de revestiment del pou. Aquests riscos poden reduir-se i probablement evitar-se amb directives tècniques adequades, pràctiques de manipulació prudents i la supervisió per part de les autoritats públiques. No obstant això, totes aquestes mesures de seguretat augmenten els costos del projecte i alenteixen el ritme de desenvolupament. Per tant, el risc que ocorri un accident augmenta en incrementar-se les pressions econòmiques i la necessitat d’accelerar l’explotació. Per construir més pous en el mateix temps és necessari redoblar els esforços de supervisió i seguiment. Finalment, alguns riscos són inherents a la fracturació incontrolada, que té per resultat que els líquids de fracturació o fins i tot del propi gas natural es moguin sense control. Per exemple, és ben sabut que la fracturació hidràulica pot provocar petits sismes, els quals poden fer que el gas o els fluids es moguin a través de factures creades «de forma natural». Les experiències obtingudes als Estats Units mostren que en la pràctica es produeixen nombrosos accidents. Les autoritats oficials multen amb massa freqüència a les empreses per cometre infraccions. Una part d’aquests accidents són provocats per les fuites dels equips o el mal funcionament d’aquests, i una altra a causa de males pràctiques per reduir costos i temps, al revestiment poc professional dels pous i a la contaminació d’aigües subterrànies a través de fugides no detectades. En una època en la qual la sostenibilitat és la clau per a les operacions futures, cal preguntar-se si ha de permetre’s la injecció de productes químics tòxics en el subsòl, o si ha de prohibir-se aquesta pràctica, ja que limitaria o exclouria qualsevol ús posterior de les capes contaminades (per exemple, amb finalitats geotèrmiques) i els seus efectes a llarg termini no s’han investigat. En una zona d’extracció activa de gas d’esquist s’injecten entre 0,1 i 0,5 litres de productes químics per metre quadrat. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle procedents del gas natural, que se situen entorn de 200 g d’equivalent CO2 per kWh, generalment són inferiors a les d’altres gasos fòssils. A causa de la reduïda recuperació de gas per pou, les pèrdues fugitives de metà, el major esforç per a l’explotació i el baix cabal de les canonades de recol·lecció i els compressors, les emissions específiques de l’ús del gas d’esquist són majors que les dels jaciments de gas convencional. No obstant això, les avaluacions de les pràctiques nordamericanes no es poden transferir simplement a la situació europea. Es requereix una avaluació realista basada en les dades del projecte. L’avaluació efectuada en aquest estudi podria considerar-se un primer pas cap a aquesta anàlisi. L’actual marc legislatiu de la UE exigeix la realització d’una avaluació d’impacte mediambiental del pou únicament quan la seva producció sigui superior a 500 000 m³ diaris. Aquest límit és massa alt i ignora la realitat dels pous de gas d’esquist, que produeixen típicament diverses desenes de milers de m³ diaris al principi. Una avaluació d’impacte mediambiental amb la participació del públic hauria de ser obligatòria per a cada pou. Les autoritats regionals haurien de tenir dret a excloure les zones sensibles (com per exemple, zones de protecció d’aigua potable, llogarets, terres cultivables, etc.) de les possibles activitats de fracturació hidràulica. Així mateix, caldria reforçar l’autonomia de les autoritats regionals per prohibir o autoritzar la fracturació hidràulica al seu territori. És necessari revisar els privilegis que gaudeixen actualment la prospecció i producció de petroli i gas a la vista dels següents fets:  La producció europea de gas ha descendit considerablement en els últims anys i es preveu que disminueixi un altre 30 % o més fins a 2035,  S’espera que la demanda europea segueixi augmentant fins a 2035,  Les importacions de gas natural augmentaran inevitablement encara més si es materialitzen aquestes tendències  No és possible garantir que es puguin obtenir importacions addicionals de l’ordre de 100 000 milions de m³ anuals o més. Els recursos de gasos no convencionals a Europa són massa reduïts com per exercir una influència substancial sobre aquestes tendències, sobretot en vista de que els perfils típics de producció solament permetran extreure una part limitada d’aquests recursos. Les obligacions en matèria mediambiental també faran que augmentin els costos dels projectes i es retardi el seu desenvolupament, la qual cosa reduirà encara més la seva possible contribució. Entre les raons per permetre la fracturació hidràulica rares vegades figura la justificació que contribueix a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per contra, és molt probable que les inversions en projectes de gas d’esquist — en cas de produir-se— tinguin un efecte molt breu en el proveïment de gas, la qual cosa podria resultar contraproduent, ja que faria l’efecte d’un subministrament de gas garantit en un moment en què caldria recomanar als consumidors que redueixin la seva dependència per mitjà de l’estalvi, mesures d’eficiència i la substitució”. També en aquest camp és convenient la lectura de l’estudi “IMPACTES DE LA PERFORACIÓ PER A OBTENIR GAS NATURAL EN LA SALUT HUMANA I ANIMAL”, dels professors Michelle Bamberger i Robert E. Oswaldresumen, de la Universitat de Cornell (Ithaca, New York) publicat a la revista New Solutions, volum 22 (http://es.scribd.com/doc/94471005/Estudio-Completo-Univ-deCornell-fractura-hidraulica-fracking-en-animales-y-personas). Al mateix, denuncien que “no es pot obtenir una evidència complerta en relació als impactes de la perforació per obtenir gas degut al fet que les anàlisis i la informació sobre els productes emprats són incomplets, i també per causa dels acords de confidencialitat. Sense estudis científics rigorosos, el boom de la perforació per obtenir gas natural seguirà sent un experiment incontrolat sobre la salut a una escala enorme”. És un fet a ressenyar els terratrèmols de fins a escala 4.0 i les desenes de rèpliques que es produeixen prop de les zones en explotació. A més, és adient també referir els aspectes més destacats de l’informe “SHALE GAS: A PROVISIONAL ASSESSMENT OF CLIMATE CHANGE AND ENVIRONMENTAL IMPACTS” (“Gas d’esquist: avaluació preliminar dels seus impactes ambientals i sobre el canvi climàtic”), preparat sobre aquest tema al gener de 2011 pel Tyndall Centri for Climate Research (http://www.tyndall.ac.uk), organització del Regne Unit formada per les Universitats d’Oxford, Cambridge, Newcastle, Manchester, Sussex, East Anglia i Southampton, i dedicada a analitzar i frenar els efectes del canvi climàtic. Segons aquest informe, els problemes ambientals que produeix aquest tipus d’explotacions d’hidrocarburs són molt diversos. A banda de la contaminació directa que pogués produir-se en un pou singular, causades per les nombroses substàncies additives emprades i que han estat classificades per organismes de control europeus com de “immediata atenció” a causa dels seus efectes potencials sobre la salut i l’ambient, els impactes per l’explotació de jaciments han de considerar-se com un tot que involucra -a més dels processos descrits prèviament-, el moviment de vehicles, la utilització i contaminació d’enormes quantitats d’aigua, la contaminació auditiva i la deterioració del paisatge. Aquests impactes acumulatius han de sospesar-se, al seu torn, amb el fet que el desenvolupament del “shale gas” a una escala suficient com per produir volums significatius, implica multiplicar exponencialment la quantitat de pous. D’altes articles que alerten sobre els riscos sobre la salut humana són “METHANE CONTAMINATION OF DRINKING WATER ACCOMPANYING GAS -WELL DRILLING AND HYDRAULIC FRACTURING” (contaminació per metà de ll’aigua per a consum humà associada a la perforació de pous de gas i fractura hidràulica) , acceptat el 14 d’abril de 2011 i publicat en la prestigiosa revista científica “PROCEEDINGS OF NATIONAL ACADEMY OF SCIENCES” (PNAS), o “METHANE AND THE GREENHOUSE-GAS FOOTPRINT OF NATURAL GAS FROM SHALE FORMATIONS” (metà i petjada de gasos hivernacle de gas natural procedent de formacions de pissarra, acceptat el 13 de març de 2011 a la revista “CLIMATIC CHANGE”. Fins i tot, en el sector de la seguretat alimentària s’han documentat greus afectacions. Els animals criats per produir aliments i productes làctics i carnis per a consum humà (activitat especialment rellevant i difosa en el nostre àmbit territorial ponentí) poden absorbir les substàncies químiques emprades en els processos extractius i fer-les aparèixer en els productes fets a partir d’aquests animals. A hores d’ara es necessiten urgentment investigacions en aquest camp per mantenir un nivell adequat de seguretat alimentària al nostre país. Sense aquesta informació, contaminants en l’aigua, sòl i aire procedents de les perforacions podrien fàcilment contaminar productes alimentaris fets a partir d’aquests animals, comprometent així la seguretat del subministrament alimentari. Les vies de transmissió no només es cenyirien a l’aigua, sinó també a l’aire, la pol·lució del qual afecta la salut respiratòria i cardiovascular i, fins i tot, la presència de carcinògens coneguts per ser el resultat d’operacions d’exploració, perforació, flamarades dels pous i compressió. Val a dir, igualment, que determinats estudis indiquen una greu afectació per enverinament o pèrdua de fertilitat als animals de granja propers als pous. Tot plegat, i més enllà de les qüestions relacionades estrictament amb la salut animal i humana, la implantació d’aquesta activitat no és desitjable igualment pel fet que afectaria greument el desenvolupament econòmic de les activitats agropecuàries que es duen a terme actualment a la nostra comarca, pel descrèdit i pèrdua de prestigi que suposaria per a aquestes activitats locals tant la proximitat impròpia d’aquesta mena d’activitats industrials a les zones de producció com el coneixement que acabaria tenint la pròpia societat catalana de l’efecte negatiu, i àdhuc perjudicial des de punt de vista de la salut, que aquesta activitat tindria sobre els animals a consumir. És previsible, doncs, un fort impacte econòmic vers una activitat cabdal en les nostres terres com és la indústria agroalimentària: l’agricultura i la ramaderia de la zona (i, en conseqüència, les indústries i activitats associades) es veurien molt perjudicades i, fins i tot, es posaria en perill la seva continuïtat, pel desenvolupament d’un projecte d’aquestes característiques, per com afecta la contaminació de l’aire, les terres i les aigües, ja siguin superficials o subterrànies. En darrer terme, les pròpies empreses sol·licitants dels permisos reconeixen la possibilitat d’accidents en les perforacions que contaminin els aqüífers. L’experiència acumulada a EUA posa de manifest que, amb freqüència, es produeix la contaminació d’aqüífers per accidents com els originats per ruptura de conductes o juntes, per desbordament de borses residuals i per contaminació del metà que s’escapa per les fractures. Factor al qual cal sumar, com s’ha dit, tot allò que fins ara es desconeix i que provoca la controvèrsia científica. No se sap quins efectes tenen els centenars d’additius químics (habitualment fórmules secretes atresorades per les empreses explotadores) que s’introdueixen per la fracturació, alguns d’ells altament perillosos i uns altres simplement desconeguts, i tampoc coneixem amb seguretat què succeeix amb els minerals que es fracturen i com poden contaminar les aigües subterrànies. Molt especialment ens preocupa la seguretat de l’aqüífer de Vicfred-Guissona, a la vista de la zona afectada per les prospeccions, que corre el risc de veure’s seriosament compromesa, amb el corresponent desastre ecològic, sanitari i mediambiental per la major part de la Segarra. Tercer.- OPOSICIÓ DE LA GENT DEL TERRITORI En aquest sentit, cal constatar els múltiples moviments d’afectats que han sorgit arreu del món en protesta i oposició a aquestes explotacions, ja en els Estats Units, on, a proposta de l’alcalde de la població de Disch, Texas, es va elaborar l’agost de 2009 un informe independent que va concloure i va confirmar «la presència d’altes concentracions de compostos carcinògens i neurotoxines en l’aire i a les zones residencials»; el director de cinema Josh Fox va documentar les conseqüències d’aquestes explotacions al documental GasLand, amb l’inquietant títol de “There’s something in the wAter” (http://www.gaslandthemovie.com/). D’altres mobilitzacions socials contra la fractura hidràulica les podem trobar a Cantabria, Burgos o Sòria, coordinades des de la Mancomunidad de los Valles Pasiegos y l’Asamblea contra la fractura hidráulica de Cantabria i la Mancomunidad de los 150 pueblos de la Tierra de Soria o a Àlava, amb la plataforma Fracking ez Araba. Queda clar que aquests plantejaments en cap cas es situen en posicions que, demagògicament, hom podria assimilar de manera simplista a la denominada “cultura del no” o a la postura NIMBY. Si més no una part important dels sectors de la societat que queden englobats, en termes mediàtics, en les postures qualificades de “cultura del no”, en realitat aposten clarament per una “cultura del sí”: sí al Paisatge, sí al medi ambient, sí a un desenvolupament sostenible, sí als desenvolupaments econòmics alternatius, sí al patrimoni, sí al futur correctament planificat, sí al territori, sí a la salut, sí a la qualitat de vida… Queda clar doncs que les comunitats que viuen prop de perforacions de gas i petroli ja no volen convertir-se en laboratoris per a l’estudi de la toxicologia ambiental ni toleraran la degradació de l’aire, l’aigua, el sòl i els riscos sobre la vida dels animals i els humans. Els agents locals hem de demostrar, amb aquestes i altres accions d’oposició i protesta a projectes com el que aquí es planteja, que ja no estem disposats a acceptar un medi ambient i un paisatge degradat i a posar en risc la nostra salut com una conseqüència aparentment inevitable del progrés tècnic i econòmic. Ans al contrari, creiem que existeixen alternatives de desenvolupament econòmic. Creiem que no tot és compatible, i que determinades activitats no es poden conjuminar amb segons quines altres en funció del model de desenvolupament econòmic de qualitat i sostenible pel qual decidim apostar, d’entre els múltiples existents. I creiem, també, que el futur d’aquests terres segarrenques i de la seva gent, així com el seu benestar i, de manera especial, el seu desenvolupament econòmic, ha de fonamentar-se en la sostenibilitat última de qualsevol acció potencialment desenvolupable en el territori, entesa aquesta sostenibilitat com un equilibri econòmic, ambiental, paisatgístic i social de les intervencions. Considerant la taxa de tornada energètica en aquest sistema, entorn només de quatre vegades l’energia recuperada per l’energia usada en l’extracció, els danys mediambientals, a la salut i a la sostenibilitat són immensament desproporcionats, també des del punt de vista del lucre cessant per a ramaderia, turisme, silvicultura, recol·lecció, caça, agricultura i llurs afectacions en el comerç al detall, a banda de les inversions posteriors en farmàcia, medicina, descontaminació d’aigües, sòls, depuradores més complexes, baixada de la productivitat de les persones per malalties comunes i cròniques, per naixements de major nombre de persones amb deficiències i de llarg tractament i reducció dràstica de la qualitat de vida, també de la caiguda del valor patrimonial dels béns immobles de zones afectades, la pèrdua de possibilitats d’explotar les pedreres a les zones de fracking en quedar la capa de sòl inestable. I tot això tenint en compte que no existeix cap assegurança que cobreixi totes aquestes contingències en el termini en el qual s’aniran succeint que pot ser llarg en el temps (doncs poden aparèixer per exemple mutagènesis en tres o quatre generacions, la contaminació dels aqüífers avança només 50 centímetres per any, etcètera), per la qual cosa seria la societat i l’Estat els pagadors de les conseqüències econòmiques i els patidors per sempre de les conseqüències directes. No està de més incidir en el fet què el despoblament dels nuclis habitats de la Segarra i les comarques circumveïnes, que des de la mecanització del camps havien entrat en una fase de desertització que semblava del tot irremissible, ha estat aturat en la darrera dècada per l’arribada d’una emigració propera, un èxode ciutat – camp, de famílies que s’han desplaçat a la recerca d’uns valors (vinculats al paisatge, la natura i la salubritat de la vida) que han estat per sempre foragitats dels entorns urbans. És evidentment que aquest projecte agressiu i insostenible suposaria frustrar els anhels d’aquests col·lectius familiars, expulsar-los del territori (convertint-los en poc menys que nòmades) i retornar a la dinàmica d’abandonament i desertització dels nuclis rurals de la Catalunya central. Aquest projecte, en definitiva, aboca la comarca, per la seva agressivitat, impacte i magnitud, no tan sols a un important canvi d’índole econòmica, mediambiental i paisatgística, sinó també a un dramàtic i definitiu canvi en els àmbits social i cultural. En aquest aspecte, és alarmant el concepte que defensen les empreses promotores de les explotacions d’hidrocarburs (http://www.shalegasinfo.eu/) amb l’argument “Europe is perceived as a crowded continent, but the population is concentrated in urban areas” (“Europa es percep com un continent ple de gent, però la població es concentra a les zones urbanes”), una autèntica declaració de principis, ignominiosa per la població dels nuclis rurals. Per altra banda, cal recordar que el 14 d’octubre de 2009, el Consell Comarcal de la Segarra aprovava, previ informe favorable de la unanimitat del Consell d’Alcaldes, i presentava el Pla Estratègic Segarra 2020, elaborat en el marc d’un procés participatiu amb totes les institucions i agents socials i econòmics del territori, amb la intervenció de més de 160 persones, en una desena d’actes de debat i entrevistes a més de 30 alcaldes, experts i líders d’opinió. Aquest informe concloïa que cap al 2020 es volia una Segarra “que faci alhora compatibles i complementàries les oportunitats en els sectors de l’agroalimentari, la indústria, la logística i el turisme”, dotada “d’un paisatge viu” i on s’impulsés i fes compatibles “les millor opcions i oportunitats de desenvolupament d’activitats ja existents i d’atracció de més valor afegit”. Es defensava la creació d’un clúster alimentari, amb la potenciació “de les petites i mitjanes empreses endògenes, en diversos sectors, vinculades directament o indirecta al clúster alimentari”, fent-ho compatible amb “més turisme residencial, sobretot als pobles” i la definició “del paisatge com a element de marca”. Aquest escenari de compromís defineix un autèntic Full de Ruta pel que fa al desenvolupament comarcal, i reflecteix els anhels, plantejaments i desitjos de la societat segarrenca i dels territoris circumdants (ço és, de la gent que viu i treballa en el propi territori). Tot això se’n va en orris si les prospeccions (i subsegüents explotacions associades) tiren endavant. El document en qüestió era una conseqüència del Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida), redactat d’acord amb la llei 23/1983 de 21 de novembre i aprovat definitivament pel Govern de Catalunya en data 24 de juliol de 2007, i que forma part del Pla Territorial General, que representa el referent principal de la política territorial a desenvolupar en el nostre país. Al mateix s’hi diu explícitament que “La Segarra té un dels millors potencials de turisme rural de ponent, sobretot pel patrimoni històric i arquitectònic que encara es preserva emmarcat en un paisatge agrari singular que encara ha experimentat poques agressions”. A dia d’avui, aquest argument encara és vàlid i la pròpia administració aniria en contra directament d’aquest Pla Territorial si afavorís, tot aprovant activitats industrials i extractives tan agressives, la destrucció parcial o total d’aquesta fràgil paisatge agrari singular de qualitat, amb les conseqüències nefastes i definitives que se’n derivarien pel que fa a aital gran potencial de desenvolupament turisme rural a la comarca. En el mateix sentit, els projectes de sostenibilitat i desenvolupament definits per l’Agenda 21, la Xarxa Natura 2000 o les zones ZEPA quedarien igualment anorreats i mancats d’aplicabilitat: L’Agenda 21 de la comarca de la Segarra especifica que cal contribuir a la millora de la qualitat de vida de la població local i a la protecció ambiental del territori i exigeix articular la participació pública en qüestions relatives al medi ambient i millorar el nivell d’educació i sensibilització ambiental. Els espais naturals protegits per la Xarxa Natura 2000 i PEIN, per la seva banda, pateixen una gran immissió per part de la zona objecte de la petició d’investigació d’hidrocarburs Darwin. En conseqüència, cal tenir molt en compte les restriccions que s’apliquen en la gestió dels espais de Natura 2000, i les mesures de conservació a adoptar. Obviar tots aquests document i treballs, emanats de la pròpia Administració significaria una gravíssima i despòtica ofensa a les autoritats locals, legítims representants de la gent del territori, així com una ruptura al principi de legalitat bàsic en un Estat que pretén ser democràtic i de dret. Quart.- AFECTACIÓ SOBRE EL PAISATGE La comarca natural de la Segarra és una part essencial de la bella, tranquil·la i diversa Catalunya Rural. Malauradament, això no és percebut d’aquesta forma per bona part de la resta del país. Probablement, perquè la porció d’aquesta bella, tranquil·la i diversa Catalunya Rural a la qual pertany la nostra comarca ha quedat fora, fins ara, de l’imaginari col·lectiu nacional en termes de valoració del Paisatge. Això explica, per altra banda, que la Segarra acabi formant part, també, de la Catalunya sovint ignorada, menyspreada o desconeguda i, en la qual, per tant, sembla lícit endegar projectes destructius que, en canvi, seria impensable de desenvolupar en altres contrades. Algunes de les raons d’aquest fet poden trobar-se, probablement, en el seguit de connotacions negatives que els catalans atribuïm erròniament al Ruralisme. I el fet és que, en realitat, aquest Ruralisme és possiblement el component més important de la identitat segarrenca i el que més qualitat ha proporcionat al seu Paisatge. La nostra comarca és encara ara un exemple, tan reeixit com mal conegut i poc valorat, de la possibilitat d’integrar i harmonitzar l’activitat agrícola i ramadera, la bellesa paisatgística, la qualitat de vida i la vida salvatge. I és precisament aquesta circumstància allò que atorga a la Segarra l’essència de seva identitat, pròpia, rica i singular. Tot plegat, per altra banda, queda perfectament reflectit en el Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida, estudi oficial elaborat i publicat per l‘Observatori del Paisatge, de la Generalitat de Catalunya, l’any 2010, o en el mateix Pla estratègic Segarra 2020, ja referit, on es destaca el Paisatge i el medi ambient com dos dels actius més potents que actualment disposa la comarca en termes de desenvolupament econòmic, expressant la necessitat de valoritzar el Paisatge comarcal i millorarne la seva qualitat general d’acord amb els agents de la comarca; a més, en relació al paisatge i el patrimoni com a elements generadors de riquesa, literalment conclou que “el sector turístic de la Segarra comença a activar-se gràcies a la popularització des de finals dels anys 90 de noves formes de turisme que posen l’èmfasi en els valors de l’entorn natural i en el patrimoni històric i cultural del territori”. De fet, el mateix document ja alerta que “l’encaix paisatgístic deficient de noves activitats” representa l‘amenaça més gran existent per al desenvolupament d’un indústria turística comarcal fonamentada en la qualitat. El Paisatge de la Segarra és, doncs, d’una qualitat extraordinària. Tan bell com desconegut i menysvalorat. No té res a envejar, però, als Paisatges més valorats ara com ara al nostre país, com per exemple puguin ser els de l’Empordà o el d’alguns racons dels Pirineus. És un Paisatge bell, únic, poc degradat, amb una identitat pròpia i, sortosament, encara ben viu. És per tot plegat que resulta tan singular, i que el seu potencial per a generar, ensems, benestar i progrés econòmic és encara tan gran. Per altra banda, és també un bé escàs, fràgil i no renovable: la seva degradació representa, sempre, un fet irreversible. Constatem com en els nostres dies la qualitat d’aquest Paisatge tan extraordinari comença a estar en greu perill. El Paisatge segarrenc està patint, com a resultat principalment de la ignorància, la cobdícia i l’especulació, afectacions negatives molt profundes. I en la perspectiva de futur, les amenaces se succeeixen. En molt poc temps, i a mida que es continuïn acumulant accions negatives sobre el territori per part dels diversos agents públics i privats, aquest Paisatge, ara de qualitat, arribarà a un punt de degradació irreversible. Estem perdent, dia sí i dia també, riquesa, qualitat de vida i futur. I pensem que, pel bé de tots, cal aturar aquest procés creixent de degradació d’un bé tan preuat. Creiem, ensems, que amb l’aprovació i estímul de projectes com aquest en relació al qual presentem aquestes al·legacions l’administració catalana no juga pas a favor sinó més aviat en contra d’aquests objectius. Bona part d’aquestes activitats negatives que esmentem, incloent la que aquí és objecte d’al·legacions, no suposen una actualització i evolució natural i sostenible de les activitats tradicionals, com seria desitjable, sinó un trencament radical d’aquestes dinàmiques i l’aposta, en canvi, per actuacions agressives, industrials, fora de lloc i de gran abast. El territori va prenent així un camí que l’allunya d’allò desitjable en termes de preservació de la seva riquesa paisatgística (i del que això té de positiu per al conjunt de la nostra societat), i l’apropa en canvi a una profunda fragmentació i banalització d’aquest element. La continuïtat i desenvolupament de les activitats esmentades comportarà a curt i mig termini la pèrdua dels valors propis del Paisatge segarrenc i, en conseqüència, també de la seva identitat tradicional, amb repercussions definitives en termes socials. Allò que més valorem d’aquest entorn desapareixerà per sempre més, sent com és un bé irrecuperable. La seva riquesa potencial, tant en termes sensibles com econòmics, també. Entenem, per tant, que resultaria molt més intel·ligent gestionar correctament els canvis i el desenvolupament econòmic, vetllant en tot moment perquè qualsevol dels canvis proposats hagi d’assegurar prèviament el respecte inexcusable i estricte del caràcter propi, la integritat i la qualitat del Paisatge segarrenc. El Paisatge segarrenc és el rerefons de la dinàmica vital dels que hi residim, l’escenari on es desenvolupen les nostres vides. Un àmbit d’extraordinària bellesa que ens inspira i renova. És una font, fràgil i no renovable, de qualitat de vida. També és el recull d’un passat lentament sedimentat, amb múltiples capes, distribuïdes aquí i allà, que ens recorden constantment com el territori ha estat gestionat, treballat i en darrer terme viscut al llarg dels temps. Però també té, en termes més prosaics, una clara dimensió econòmica, tan important com les altres. La dinamització futura, moderna i sostenible, de les activitats agrícoles, ramaderes, turístiques i de serveis de la comarca entenem que ha de passar necessàriament pel manteniment inexcusable d’un nivell molt elevat d’exigència quant a la qualitat paisatgística. La qual cosa vol dir convertir aquest Paisatge en un actiu estratègic de futur, tot assumint les conseqüències i els efectes que d’aquest fet es derivin. I per assolir això, el primer que cal fer és assegurar la seva preservació i evitar qualsevol acció que suposi la seva destrucció. El projecte en relació al qual presentem les al·legacions suposa, en el seu conjunt, una acció extraordinàriament agressiva envers tots aquests plantejaments, i s’orienta en un sentit absolutament contrari al que en matèria de desenvolupament entenem que seria desitjable per a la nostra comarca. En darrer terme, convé dir que pel que fa al concepte de “Paisatge” i tot el que hi té relació, prenem com a referència un seguit de documents essencials, marc legal i producció científica de referència, entre els quals convé esmentar (malgrat no ser els únics) la Llei Catalana del Paisatge, el Conveni Europeu del Paisatge, la Convenció d’Aarhus i les reflexions i documents produïts per l’Observatori del Paisatge. Apuntem, igualment, la necessitat de diferenciar el concepte “Paisatge”, i el seu profund contingut, significat i transcendència, d’altres conceptes als quals podria erròniament assimilar-se, com ara “medi natural”, “medi ambient”, etc. El Conveni Europeu del Paisatge converteix el Paisatge en un objecte de dret de les poblacions, definint-lo com “qualsevol part del territori tal como la percep la població, el caràcter de la qual sigui el resultat de l’acció i la interrelació de factors naturals i/o humans” (Conseil de l’Europe, 2000a, Art. 1). El Paisatge, en el Conveni Europeu del Paisatge, representa quelcom més que una àrea geogràfica, expressant igualment les percepcions d’un àrea que les societats comparteixen, valoren i utilitzen. A mes, la qualitat de vida de la població es converteix en un criteri molt rellevant per a les polítiques ambientals europees. Perquè el Paisatge, tal i com el defineix el Conveni Europeu del Paisatge, no és simplement un conjunt d’objectes materials, sinó que és igualment la seva percepció per la població, que projecta en ells els seus valors i la seva cultura, es a dir és un patrimoni intangible. Tot això, com diem, quedaria anorreat si aquest projecte es du a terme. Cinquè.- DESENVOLUPAMENT INSOSTENIBLE Tenim la certesa igualment que el desenvolupament d’aquesta mena de projectes no suposa beneficis econòmics substancials per a la comarca i, més enllà d’això, que es tracta de projectes que en cap cas s’adiuen amb el tipus de desenvolupament econòmic sostenible desitjable. Aquest desenvolupament sostenible desitjable s’està conformant i expressant actualment en el nostre territori en base a documents com l’esmentat Segarra 2020, amb la implementació de projectes com la Carta del Paisatge de Cervera (Paeria de Cervera), la Carta del Paisatge de la comarca (Consell Comarcal) o l’Agenda21 (Consell Comarcal), amb el desenvolupament de nombrosos projectes empresarials relacionats amb el turisme de qualitat, paisatgístic, natural, patrimonial i cultural, així com amb una producció agrícola i ramadera que igualment es pretén sigui de qualitat. Tots aquests plantejaments resulten incompatibles amb el desenvolupament de projectes com el que es pretén dur a terme a la zona en relació amb els hidrocarburs, ja que el desenvolupament d’un implica necessàriament haver de renunciar a l’altre. El Paisatge, entès com a actiu econòmic, resulta del tot incompatible amb aquesta mena d’explotacions que hom pretén ara dur a terme, i resulta, en canvi, la base imprescindible sobre la qual fonamentar la via de desenvolupament econòmic que aquests territoris havien començat poc a poc a endegar. Expressem, en aquest sentit, la incompatibilitat d’aquesta mena de projectes i explotacions amb els usos del sol existent i amb nombroses activitats locals d’origen tradicional i turístiques i les dinàmiques endegades de desenvolupament econòmic comarcal futur. Hem de fer notar, igualment, amb estupor, que projectes com aquests, que a casa nostra encara es plantegen amb una simplicitat aberrant, serien del tot impensables en altres països europeus més avançats (als quals entenem que hauríem d’aspirar a assemblar-nos en aquesta i altres qüestions) en contextos territorials, socials i paisatgístics similars. I que el fet que a casa nostra, en canvi, encara ens els plategen (i, fins i tot, es promoguin des de l’administració!), a principis del segle XXI, indica l’absència d’una correcta valoració de la qualitat del Paisatge segarrenc per part d’aquesta administració. Aquesta circumstància deriva, a banda de les raons expressades més amunt, del fet que les pràctiques de conservació, ordenació i gestió del Paisatge no s’hagin institucionalitzat a Catalunya fins al primer decenni del segle XXI. L’existència d’una oposició social forta, racional i eficaç al desenvolupament de projectes destructius com aquest en països més desenvolupats que el nostre es relaciona moltes vegades (como succeeix per exemple a Anglaterra, Escòcia o Holanda) amb l’existència de poderoses organitzacions de protecció del Paisatge arrelades en notables i valuoses tradicions socioculturals, absents encara al nostre país per raons de caire històric. No cal caure en ingenuïtats ni idealismes conservacionistes, el futur de la Segarra passa perquè aquest territori estigui obert a noves oportunitats, promogui la creació de petites i mitjanes empreses de capital local que explorin nínxols de mercat complementaris a les grans empreses ja existents, però aquestes han de ser condicionades a l’existència i manteniment inexcusable i escrupolós d’un Paisatge viu i revaloritzat (la qual cosa implica no fragmentar-lo ni banalitzar-lo). Cal assentar la necessitat de defugir, per incompatibles amb aquests anhels, propostes empresarials alienes, brutes, impròpies, degradants i/o de gran impacte, i apostar en canvi per impulsar i fer compatibles les millors opcions i oportunitats de desenvolupament d’activitats ja existents, d’atracció de més valor afegit i netes, en un marc de mitjanes i petites empreses. Una bona línia de treball, en aquest sentit, és incentivar la producció de proximitat, ecològica i/o artesanal, conjuntament amb la creació de productes amb denominació d’origen; és a dir, en definitiva, vincular l’agricultura comarcal a activitats agroalimentàries de valor afegit. A més, hauria de ser sobrer recordar les responsabilitats que tenim les generacions actuals envers les futures, i no només perquè la Declaració de la UNESCO de 12 novembre de 1997 així ho establís (o les Recomanacions del 15 novembre de 1989, de 16 de novembre de 1972, la d’11 de desembre de 1962,la convenció del 17 octubre de 2007 o la Convenció del 16 de novembre de 1972). De fet, l’Assemblea Francesa, en sessió d’11 de maig de 2011 i per amplíssima majoria, va prohibir per Llei en tot el territori nacional de França l’exploració i explotació de mines d’hidrocarburs líquids o gasosos per mitjà de perforacions seguides de fracturació hidràulica de la roca, el Parlament de Bulgària ha prohibit l’explotació mitjançant fractura hidràulica i rescindit els permisos que havien estat atorgats i, al Regne Unit, l’empresa Quadrilla Resources va haver de paralitzar les seves explotacions a causa dels terratrèmols que provocava. A més, el Govern autonòmic de Cantàbria està elaborant una regulació que prohibirà la tècnica de la fracturació hidràulica en el territori de la seva autonomia. Sisè.- JUSTIFICACIÓ LEGAL Ja al seu preàmbul, Constitució espanyola imposa la protecció de drets humans dels ciutadans de l’Estat i la promoció per a una digna qualitat de vida, l’article 43 reconeix el dret a la protecció de la salut i la responsabilitat dels poders públics, l’article 45 sobre el dret a gaudir un medi ambient adequat i l’article 51 garanteix que els poders públics garantissin la defensa dels consumidors. La Llei catalana del Paisatge (Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del Paisatge, DOGC núm. 4407, pàg. 17625, de 16.6.2005) indica, en el seu Preàmbul, que la “riquesa paisatgística constitueix un patrimoni ambiental, cultural, social i històric que influeix en la qualitat de vida dels ciutadans i que esdevé sovint un recurs de desenvolupament econòmic, en particular per a les activitats turístiques, però també per a les agrícoles, ramaderes i forestals”. En aquest sentit cal dir novament que el Paisatge de la Segarra és encara d’una molt elevada qualitat, especialment comparat amb el d’altres territoris del país. Hi destaquen, com hem explicat anteriorment, la seva singularitat i diversitat, així com el grau de conservació que encara manté i el potencial de dinamització turística que atresora. Tot plegat el fa un Paisatge únic. Resulta evident, per tant, tot emparant-se en el que s’indica en el Preàmbul de la Llei del Paisatge, que aquest Paisatge representa un Patrimoni comú, en aquest cas –a més- ben preservat, el qual ha de ser en conseqüència objecte de protecció integral per part de la màxima administració de Catalunya. Projectes com el que en relació al qual presentem aquestes al·legacions tan sols poden aportar degradació a un Paisatge ara com ara d’una extraordinària bellesa. Així doncs, aprovant o estimulant la realització d’aquest projecte, l’administració catalana s’estaria posant justament en la posició contrària de la què li pertoca, segons la legislació, com a garant i protector d’aquesta riquesa patrimonial de qualitat. En aquest sentit, cal parar atenció que la Llei del Paisatge qualifica en el seu Preàmbul com a “dissortats” (=”desgraciats”, “esdeveniments funestos”) i, per tant, no desitjables, els processos de degradació i de banalització del Paisatge. Constatant-se que el desenvolupament d’aquest projecte comportaria necessàriament la degradació i banalització de zones diverses del Paisatge segarrenc, i seguint l’esperit del preàmbul de la llei expressat en les paraules esmentades, demanem que s’aturi definitivament la seva tramitació al tractar-se aquest, efectivament, d’un fet “dissortat” per al conjunt del país. El disseny i implementació del projecte, així com les activitats posteriors que se’n deriven, vulneren els Principis que han d’inspirar l’actuació dels poders públics en matèria de Paisatge, exposats en l’article 2 de la Llei catalana sobre Paisatge, especialment pel que fa a:  Principi: “Afavorir l’evolució harmònica del Paisatge d’acord amb els conceptes d’utilització racional del territori, de desenvolupament urbanístic sostenible i de funcionalitat dels ecosistemes”. En cap cas pot acceptar-se que el desenvolupament de l’activitat proposada afavoreixi aquesta evolució harmònica. Ans al contrari, suposa una acció extraordinàriament agressiva i fora de lloc i que vulnera el principi de sostenibilitat.  Principi: “Preservar, amb l’adopció de mesures protectores del Paisatge, el dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu.” El disseny i implementació del projecte, així com les activitats posteriors que se’n deriven, implica necessàriament la destrucció del Paisatge i, per tant, la seva banalització i la pèrdua de singularitat. Aquest fet vulnera frontalment el dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu, principi expressat en aquest article 2 de la Llei de Paisatge i recollit també en el Conveni Europeu del Paisatge, assumit per l’administració catalana.  Principi: “Considerar les conseqüències sobre el Paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió del territori i valorar els efectes de l’edificació sobre el Paisatge”. Resulta evident que en cap cas hom ha considerat les conseqüències que sobre el Paisatge suposa aquest projecte, per la qual cosa resulta necessari aturar-lo. A banda de la llei catalana, el Conveni Europeu del Paisatge, aprovat pel Consell d’Europa el dia 20 d’octubre de 2000 (al qual el preàmbul de la Llei del Paisatge ja indica que el Parlament de Catalunya, per mitjà de la Resolució 364/VI, del 14 de desembre de 2000, s’adhereix) reclama a tots els països membres que posin en pràctica polítiques de Paisatge, que és definit com “un element essencial per al benestar individual i social, la protecció, gestió i planejament del qual comporten drets i deures per a tothom”. Entenem que en el marc d’una autèntica política de Paisatge que contempli el Paisatge com un element essencial per al benestar individual i social un projecte, com aquest, que suposa la degradació i banalització de zones diverses d’un Paisatge de tanta qualitat com el segarrenc no té cabuda, i per tant demanem la posada en pràctica en aquest cas de polítiques de Paisatge homologables a les pròpies dels països europeus més avançats en aquesta matèria i, en conseqüència, que s’aturi definitivament el projecte. La seva implementació suposaria una deixadesa i un incompliment per part de l’administració de les directrius sobre protecció del Paisatge assumides amb la signatura i adhesió del Conveni Europeu del Paisatge. En aquest sentit, trobem els següents motius fonamentats dins el Conveni Europeu del Paisatge:  En el Preàmbul del Conveni Europeu del Paisatge, en relació als països signats i als que s’hi adhereixen, s’indica el següent: “Constatem que, pel que fa a l’interès general, el Paisatge té un paper important en els àmbits cultural, ecològic, mediambiental i social, que constitueix un recurs favorable per a l’activitat econòmica i que si es protegeix, es gestiona i se’n fa una ordenació adequada pot contribuir a la creació de llocs de treball”. Així mateix, també s’hi indica que “Som conscients que el Paisatge contribueix a elaborar les cultures locals i que representa un component fonamental del patrimoni cultural natural d’Europa, alhora que contribueix al benestar dels éssers humans i a consolidar la identitat europea”. De tot plegat es desprèn que la destrucció i banalització, amb coneixement de causa com seria el nostre cas, d’un Paisatge de qualitat com el segarrenc representa un atemptat al patrimoni comú i a la qualitat de vida, benestar i desenvolupament econòmic de la societat segarrenca. Com sigui que la Generalitat es va comprometre, mitjançant l’adhesió a aquesta Convenció del Consell Europeu, a vetllar per tal que això no es produeixi (més encara quan el mal és evitable, com és el cas) demanem en nom d’aquests principis d’adhesió que s’aturi completament el projecte per tal d’impedir la destrucció i/o banalització i/o fragmentació d’aquest Paisatge singular.  En l’article 5.d d’aquest mateix Conveni els signants i adherits es comprometen a “integrar el Paisatge en les polítiques d’ordenació del territori i d’urbanisme i en les polítiques cultural, mediambiental, agrícola, social i econòmica, i també en altres polítiques que puguin comportar un efecte directe o indirecte sobre el Paisatge”. Entenem que l’aprovació del projecte en relació al qual efectuem aquestes al·legacions, i els resultats negatius que necessàriament el seu desenvolupament tindria envers un Paisatge singular i de qualitat com és el segarrenc, evidenciarien que l’administració catalana no integra efectivament el Paisatge en les seves polítiques d’ordenació del territori, d’urbanisme, cultural, mediambiental, agrícola, social i econòmica, a diferència del que es va comprometre a fer assumint i adherint-se a la Carta Europea del Paisatge. Comminem, doncs, a l’administració catalana a que ho faci i, com a conseqüència directa d’aquest fet i amb coherència amb el Conveni, que aturi completament el projecte. També dins la normativa europea, la Directiva Hàbitats 92/43 CEE DEL CONSELL de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, disposa al seu article 6 que ”els Estats membres adoptaran les mesures apropiades per evitar, a les zones especials de conservació, la deterioració dels hàbitats naturals i dels hàbitats d’espècies, així com les alteracions que repercuteixin en les espècies que hagin motivat la designació de les zones, en la mesura en què aquestes alteracions puguin tenir un efecte apreciable pel que fa als objectius de la present Directiva”. En el marc del desenvolupament de les ZEC i en les ZEPA, preveu un seguit de mecanismes destinats a assolir l’objectiu de protecció proposats. Així trobem com s’hi imposa:  l’elaboració d’un Pla de gestió i de les mesures reglamentàries, contractuals i/o administratives necessàries per a les exigències ecològiques dels tipus d’hàbitats i espècies d’interès comunitari que hi ha a l’espai (article 6.1)  l’avaluació de les repercussions de plans i projectes que no tinguin relació directa amb la gestió de l’espai o que no són necessaris per a aquest, i que puguin afectar de manera apreciable, individualment o en combinació amb d’altres plans i projectes, l’espai i els objectius de conservació (article 6.3)  l’aplicació de mesures de conservació apropiades per evitar el deteriorament dels hàbitats i les espècies presents a l’espai (article 6.2)  la vigilància de l’estat de conservació dels hàbitats i de les espècies, especialment en el cas de les prioritàries (article 11)  l’elaboració d’un informe de seguiment del grau de compliment dels objectius de la Directiva d’hàbitats cada 6 anys (art. 17.1 i 17.2) Mecanismes i mesures també són d’aplicació en els LIC pel que fa al segon i tercer punt (article 4.5.). Aquesta Directiva europea (que tenia ens els seus precedents la Directiva d’aus, el Conveni de Berna i el Projecte CORINE biòtops) representa, actualment, i juntament amb la Directiva d’aus, l’instrument més important d’aplicació a tot el territori de la Unió Europea (UE) per a la conservació dels hàbitats, les espècies i la bio
    • lejarza said

      Segueix:

      (UE) per a la conservació dels hàbitats, les
      espècies i la biodiversitat i fou transposada a la reglamentació estatal per Reial
      decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen mesures per
      contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats
      naturals i de la fauna i flora silvestres. Posteriorment, el Consell de les
      Comunitats Europees va aprovar la Directiva 97/62/CE, de 27 d’octubre de
      1997, que va adaptar al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE.
      Bàsicament fa una millora, modificació i substitució dels annexos I i II de la
      Directiva d’hàbitats. En la legislació espanyola, aquesta nova directiva que
      modifica la Directiva d’hàbitats ha quedat transposada mitjançant el Reial
      decret 1193/1998, de 7 de desembre, pel qual es modifica el Reial decret
      1997/1995.
      En definitiva, doncs, aquest permís vulneraria totes les proteccions d’àmbit
      local, nacional, estatal, europeu i internacional vigents al territori, sense ni tan
      sols aportar els preceptius informes d’avaluació ambiental i d’impacte
      paisatgístic i els informes dels treballs i actuacions a realitzar, a més d’anorrear
      tots els ingents esforços que des d’entitats públiques i privades a nivell local,
      regional i internacional es realitzen per al desenvolupament sostenible d’aquest
      territori.
      Setè.- REFLEXIÓ FINAL
      En darrer terme, convé cridar a la reflexió, també, sobre el fet que la nostra
      nació, amb l’enorme volum de desastres paisatgístics, mediambientals i
      d’atemptats a la qualitat de vida dels seus habitants que acumula al llarg de la
      seva història recent, no es pot permetre continuar amb aquesta depredació. El
      nostre país presenta un molt elevat grau de degradació paisatgística i
      mediambiental però, sortosament, determinats territoris, entre ells la Segarra,
      han arribat fins al segle XXI relativament poc afectats per aquesta voracitat
      destructora. I aquests valors són bé cobejable i anhelat en qualsevol país
      avançat, un tresor a preservar, millorar i explotar de manera sostenible, no pas
      quelcom potencialment destruïble.
      Diria molt poc de tots nosaltres, i molt menys encara d’aquells que tenen el
      mandat d’administrar-ho des del Govern de Catalunya, si a aquestes alçades de
      la Història, tenint present els referents tràgics del nostre passat i el marc de la
      Unió Europea en la què estem integrats, a la qual anhelem incorporar-nos com
      un Estat i que entenem moderna i avançada, es legitimés una actuació tan
      agressiva concertada a esquenes de la població i dels seus representants,
      destructora dels pocs Paisatges de qualitat que encara resten a casa nostra,
      provocadora de greus contaminacions del subsòl i dels corrents d’aigua soterrats
      i susceptible de provocar emissions de radioactivitat i gas radó d’efectes
      desastrosos sobre la salut i la vida humana i animal. Damunt dels responsables
      directes de que es produís quelcom tan aberrant a aquestes alçades cauria
      irremissiblement una vergonya indestriable i que ens allunyaria
      completament de les societats que hauríem de tenir sempre com a referència.
      Per aquests motius, US DEMANEM:
      I. Que se’ns consideri com a part interessada a tots els
      efectes i se’ns informi de totes les incidències,
      resolucions i tràmits corresponents.
      II. Que es tinguin en consideració aquestes al·legacions.
      III. Que s’acordi la denegació dels permisos d’investigació
      d’hidrocarburs sol·licitats.
      IV. Que, si la sol·licitant manté la seva petició, s’obri un
      procés d’informació i participació pública respecte les
      afectacions socials, econòmiques, sanitàries,
      alimentàries, paisatgístiques i ambientals del projecte.
      La Segarra, 1 de novembre de 2012
      Albert Turull i Rubinat, president Jaume Moya i Matas, secretari
      info@espitllera.cat · c/ Forn, s/n, casa · 25211 Florejacs · tel. 973 55 24 16 i 600 53 79 70

  34. lejarza said

    La Vall d´en Bas no deixarà buscar gas i petroli si la recerca afecta l´aqüífer
    Calm ha indicat que té constància de l’interès de dues empreses per explorar part o tot el terme del municipi a la recerca d’hidrocarburs
    VALL D’EN BAS | XAVIER VALERI «Si les conseqüències són crear problemes a l’aqüífer o crear problemes al subsòl, direm que no a les prospeccions per hidrocarburs», ha considerat l’alcalde de la Vall d’en Bas, Miquel Calm (CiU). Ha recordat que l’aqüífer és vital per la captació d’aigua de la Garrotxa. A més, va afegir que «abans de qualsevol tema econòmic primer és el territori». Calm ha explicat que es va reunir amb el director general d’hidrocarburs. En la trobada el director li va explicar que 2 empreses han demanat permís per fer propeccions en parts de Catalunya que abasten la Vall d’en Bas.
    En concret, la Generalitat ha donat permís de prospecció a l’empresa Teredo Oils United, la qual podrà observar es entorns d’Olot, Ripoll i de la Vall d’en Bas, i, també, a l’empresa Montero Energy Corporation SL. Aquesta darrera empresa vol investigar gran part d’Osona. El pla afecta el territori de la Vall d’en Bas. Sobre la intenció de Montero Energy Corporation SL, Miquel Calm va dir que «agafa una zona molt petita amb molt de desnivell de muntanya i per tant és difícil que allà hi pugui haver petroli o que hi puguin anar a buscar gas», va dir. Pel que fa a la de l’empresa Teredo Oils va assenyalar que «agafa el conjunt de la Vall i gran part de la Garrotxa».
    Pel que fa a la situació actual de la recerca va dir que «sé que en aquests moments es fan estudis geològics». Va afegir «estan estudiant visualment el territori».
    Va recordar que «quan hi hagi un punt determinat del seu interès, hauran de demanar permís a l’Ajuntament que els pertoqui». A partir d’aquest punt, segons Calm, l’Ajuntament estudiarà si posarà condicions i si presentarà al·legacions als plans de prospecció o de perforació.
    Va definir que està tranquil en el que fa referència als hidrocarburs perquè «crec que no és zona de gas, ni de petroli». Va recordar que «fa molts d’anys s’havien fet prospeccions a Sant Privat i a Riudaura i la veritat és que no en van trobar.
    Va explicar que és conscient del fet que a nivell de tot l’Estat, hi ha empreses que cerquen hidrocarburs.
    La recerca d’hidrocarburs i la possibilitat que culmini en permisos per fer extraccions amb el sistema de perforació hidràulica ha causat mobilitzacions ecologistes a les comarques del nord de Catalunya. La primera queixa va provenir del partit Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA, el qual ha presentat al·legacions. Després les entitats Grup de Defensa del Ter i l’Associació de Naturalistes de Girona van afegir-se a les demandes.
    Fa uns dies, les entitats, els municipis i els consells comarcals del nord de Catalunya contraris a la cerca d’hidrocarburs i sobretot al sistema d’extracció per perforació hidràulica van constituir una plataforma. La nova entitat coordinarà la presentació d’al·legacions i les protestes destinades a impedir la continuïtat dels processos per a l’extracció.
    La plataforma és similar a les que s’han constituït en els darrers mesos al País Basc i Cantàbria per tal de prevenir situacions de perforació hidràulica en els territoris que els pertoquen.

  35. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El «fracking» arriba al Parlament de Catalunya
    El diputat ecosocialista per Girona, Marc Vidal, presenta una proposició de llei per aturar les llicències de dos projectes d´extracció d’hidrocarburs que afectarien la Vall d’en Bas i per impedir que s’utilitzi aquest sistema a tot Catalunya

    GIRONA | JESÚS BADENES ICV portarà al Parlament, tan bon punt es constitueixi, una proposició de llei que permeti l´anul·lació dels permisos que autoritzen a fer prospeccions per buscar gas i petroli al subsòl d´una vuitantena de municipis de Catalunya, entre els quals afecta la Vall d´En Bas. El motiu és que l´empresa Montero Energy Corporation utilitzarà la tècnica del fracking quan porti a terme les extraccions, segons va denunciar el diputat electe per Girona Marc Vidal. La pràctica ha estat prohibida en alguns països per una suposada contaminació. A França, el rebuig social i polític va aconseguir aturar el procés i ICV vol que passi el mateix a Catalunya.

    La Generalitat va publicar els permisos atorgats a l´empresa Montero Energy Corporation per investigar les possibles prospeccions per buscar gas i petroli a Lleida, en una superficie de 89.000 hectàrees, així com al nord de la comarca d´Osona, Vic i una part de la Garrotxa, que afectaria 76.000 hectàrees. Dels antecedents de l´empresa, filial de la canadenca R2, els ecosocialistes tenen la sospita fundada que les exploracions i posteriors possibles explotacions utilitzarien la tècnica coneguda com «fractura hidràulica» o fracking.

    «El fracking és la principal amenaça mediambiental a què s´han exposat mai les comarques gironines». Així de taxatiu es va mostrar Marc Vidal a Girona, en la presentació de la proposició de llei que ICV-EUiA portarà al Parlament com una de les primeres mesures d´aquesta legislatura.

    Per al diputat ecosocialista «hi ha prou indicis que ens porten a demanar aquesta prohibició» i va citar els casos de països com el Canadà o França, que han prohibit explícitament aquest mètode extractiu. Vidal també va posar l´exemple de la resolució 2011/230B del Parlament Europeu que entre d´altres consideracions denuncia les repercussions mediambientals potencials d´aquesta tècnica extractiva i la seva possible incompatibilitat amb les directives europees de l´aigua que obliguen a la protecció especial.

    Per acabar de perfilar la proposició de llei la coalició ecosocialista ha iniciat els contactes amb la recentment creada Plataforma Antifracking –de la qual també és membre– i altres entitats implicades en la defensa del territori per afegir totes aquelles consideracions que es trobin oportunes per part dels diferents agents que s´estan posicionant en contra.

    Per a Marc Vidal és important comptar amb tot el suport possible dins i fora del Parlament per garantir que la proposició de llei prosperi i s´aprovi. Vidal emmarca aquesta actuació en la importància de garantir la defensa del medi ambient però també «per la necessitat d´encetar el debat sobre el model energètic i de sobirania energètica que volem per al nostre país». Per al diputat cal abandonar la dependència dels combustibles fòssils i «apostar per les renovables com a inversió energètica, però també com a nínxol d´ocupació.

    La tècnica de la polèmica
    ICV no està disposada que les prospeccions tirin endavant i vol forçar el Govern de la Generalitat perquè suspengui les llicències a Montero Energy Corporation. Amb aquest objectiu, presentaran un conjunt d´al·legacions al Departament d´Empresa i Ocupació, que és qui en té les competències.

    El fracking, o fractura hidràulica, és una tècnica basada en la perforació vertical d´un pou fins a trobar una capa de pissarra –que pot arribar fins als 5.000 metres de fondària. El diputat electe d´ICV Marc Vidal va explicar que quan s´arriba a la capa de pissarra, el tub agafa forma horitzontal i es produeixen un seguit d´explosions que provoquen petites fractures a la roca i on s´injecten grans quantitats d´aigua barrejada amb productes químics.

    Segons la proposició de llei, l´aigua a pressió fractura la roca i desprèn un gas que, juntament amb l´aigua i les substàncies químiques, retorna a la superfície com a aigua contaminada i es guarda en unes basses. Segons ICV, en el procés d´extracció, l´aigua contaminada pateix el risc d´escampar-se amb facilitat i contaminar els aqüífers o la biodiversitat de la superfície i provocar problemes de salut pública.

    Des de la formació ecosocialista es considera un mètode molt agressiu amb el medi i més quan es planteja que pot afectar als aqüífers de la Garrotxa, fet que tindria impacte en la ramaderia i l´agricultura. Segons va explicar Marc Vidal, països com França, Holanda, el Quebec o Bulgària han prohibit aquest tipus de pràctica per la greu afectació i les conseqüències que pot tenir en la salut.

  36. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ICV es suma a la mobilització antifracking i demana als ajuntaments de la comarca que s’hi oposin
    Els ecosocialistes demanaran al proper ple municipal que Vic es declari territori lliure de fracking

    El president comarcal d’ICV Osona, Arnau Martí ha anunciat avui l’ofensiva política dels ecosocialistes davant les prospeccions per fracking de l’empresa Montero Energy a la comarca d’Osona. Per Martí «el fracking és la principal amenaça mediambiental a què s’exposa la nostra comarca» i ha anunciat que la primera iniciativa legislativa que presentarà ICV en el nou Parlament serà «una proposició de llei per prohibir la tècnica de la fracturació hidràulica al nostre país, tal i com s’ha fet a França o a Cantàbria».

    Per l’ecosocialista «hi ha prou indicis que ens porten a demanar aquesta prohibició» i ha citat els casos de països com Canadà o França que han prohibit explícitament aquest mètode extractiu. Martí també ha citat la resolució 2011/230B(INI) del Parlament Europeu que entre d’altres consideracions denuncia les repercussions mediambientals potencials d’aquesta tècnica extractiva i la seva possible incompatibilitat amb les directives europees de l’aigua que obliguen a la protecció especial.

    Per acabar de perfilar la proposició de llei la coalició ecosocialista ha iniciat els contactes amb la recentment creada Plataforma Aturem el Fracking -de la qual també n’és membre- i altres entitats implicades en la defensa del territori per afegir totes aquelles consideracions que es trobin oportunes per part dels diferents agents que s’estan posicionant en contra. Per a Martí és important comptar amb tot el suport possible dins i fora del Parlament per garantir que la proposició de llei prosperi i s’aprovi.

    Mocions als ajuntaments per declarar territoris lliures de fracking

    Martí emmarca aquesta actuació en la necessitat de garantir la defensa del medi ambient i el territori, per això també reclama que el conjunt de partits de la comarca posin per davant la preservació del territori i els interessos de la gent de la comarca, i ha anunciat «la presentació de mocions als ajuntaments per demostrar el rebuig dels municipis i de la gent del territori en front d’aquesta tècnica de prospecció tan agressiva i contaminant pel medi natural».

    El proper dilluns dia 17 de desembre el grup municipal d’ICV-EUiA presentarà al ple de Vic una moció per declarar el terme municipal de Vic com a territori lliure de fracking i en la qual els ecosocalistes esperen rebre el suport de la resta de grups municipals.

  37. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ICV-EUiA demana a la Generalitat que suspengui les llicències que autoritzen les prospeccions per buscar gas i petroli a Osona
    Els ecosocialistes demanen suspendre les llicències ja que “obren la porta” a l’extracció de gas per fracking, un mètode altament contaminant

    El diputat d’ICV-EUiA i ex conseller de Medi Ambient, Salvador Milà acompanyat del president i candidat comarcal a la comarca d’Osona Arnau Martí van denunciar públicament la concessió de permisos d’extracció per part de la Generalitat a l’empresa Montero Energy Corporation SL., filial de la multinacional canadenca R2 Energy. La publicació de la concessió es va efectuar en el DOGC del 27 de setembre d’enguany.

    La zona que afecta a la comarca d’Osona forma part d’una superfícia anomenada Leonardo de més de 76.000 Ha que afecta a 33 municipis de la comarca d’Osona i el Lluçanès. El candidat ecosocialista Arnau Martí va explicar en què consisteix el fracking, i l’afectació que podria tenir per a la comarca d’Osona en la construcció de vies d’accés per a trànsit rodat pesat, la contaminació sobre els aqüífers, ja altament contaminats per purins, l’afectació a la biodiversitat, els problemes de salut pública o l’afectació sobre l’agricultura. Martí va recordar que aquest sistema d’extracció de gas consisteix en una sèrie de pous de gran profunditat, uns 5 km. de profunditat i uns 2 km. d’ample, en què s’injecta una gran quantitat d’aigua a pressió, uns 20 milions de litres dels quals 220.000 són productes químics altament tòxics, cancerígens i contaminants.

    Martí va recordar que els organismes de control europeus classifiquen aquest còctel químic com d'»atenció immediata» a causa dels seus potencials efectes perniciosos sobre la salut i el medi ambient. Disset de les substàncies emprades són tòxiques per a organismes aquàtics, 38 tòxics aguts, 8 són cancerígens provats -al costat d’altres 6 sospitoses de ser-ho-, 7 són elements mutagènics i 5 provoquen efectes sobre la reproducció. Aquests productes que són injectats al subsòl es poden filtrar als aqüífers i als rius amb el consegüent risc per al consum humà, la qual cosa sumat a l’enorme quantitat d’aigua necessària per a aquesta extracció, posaria en perill el proveïment d’aigua.

    Martí va recordar que «aquest tipus d’extraccions estan prohïbides a països com França, Gran Bretanya, Holanda, Bulgària, Sud-Àfrica o el Quebec per les greus conseqüències per al medi ambient i la salut pública» i va afegir que «comunitats autònomes com Cantàbria ja han aprovat projectes de llei anti-fracking gràcies a la mobilització ciudadana». Per aquest motiu Martí va insisitir en la necessitat que «la comarca, els ajuntaments i la ciutadania faci seva aquesta lluita i parem ara aquestes investigacions d’hidrocarburs perquè sinó podrà significar obrir la porta a un model econòmic i energètic altamente regressiu, a més de destructiu pel territori».

    D’altra banda, Salvador Milà va destacar la necessitat que ajuntaments i societat civil presentin al·legacions abans del dia 27 de novembre per tal de «parar el fracking a Catalunya» i va criticar el govern de CiU perquè «mentre parla d’estat propi, no té escrúpols per carregar-se el territori i continúa defensant un model econòmic caducat i que posa el medi ambient al servei dels interessos econòmics» i va recordar que «tot i que encara és embrionari és una amenaça molt greu».

    Salvador Milà també va assenyalar que si bé aquest tema «és sobrevingut a la campanya electoral», en el programa d’ICV-EUiA hi figura «una proposta de llei per la prohibició del fracking» i va instar a la resta de partits i especialment a CiU a que «es compromentin a votar favorablemente a aquesta llei al proper Parlament». Milà també va informar que la formació ecosocialista traslladarà la denúncia al Parlament Europeu de la mà de l’eurodiputat Raül Romeva per «intentar aturar el fracking a casa nostra i arreu d’Europa».

    Finalment, Salvador Milà va recordar que aquesta és una primera concessió, «però en poden venir més», i va referir-se als temes del Peak Oil i el Crash Oil com els «responsables de la propera crisi, que serà energètica». Per aquesta raó Milà va recordar que la formació ecosocialista defensa des de fa anys un canvi de paradigma energètic «que es vol presentar per part dels lobbies de l’energia com un tema naïf o molt car perquè volen mantenir el negoci» i va afirmar que la necessitat de trobar combustibles a qualsevol preu «no és només un problema ambiental, perquè les conseqüències sobre l’economia poden ser d’extrema gravetat».

  38. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Cantabria | 11/12/2012
    Diego cree que las empresas de ‘fracking’ «no han sabido tranquilizar» a la sociedad ni al Gobierno sobre su técnica
    El presidente regional confirma que «en breve plazo» el proyecto de ley se llevará al Parlamento, se aprobará y, después, «ya se verá»

    SANTANDER, 11 (EUROPA PRESS)

    El presidente cántabro, Ignacio Diego, ha opinado este martes que las empresas de ‘fracking’ interesadas en llevar a cabo proyectos de investigación en Cantabria «no han sabido tranquilizar a la sociedad de Cantabria» ni al Gobierno regional sobre su técnica, por lo que ha insistido en que el Ejecutivo regional llevará «en breve plazo» al Parlamento su proyecto de ley para prohibir su uso, se aprobará y, posteriormente, «ya se verá».

    Antes de participar en una visita al Centro Tecnológico de Componentes (CTC) y, cuestionado sobre la afirmación de la Plataforma Shale Gas España de que la decisión del Ejecutivo sobre la ley está en «fase de reflexión», Diego ha asegurado que el Ejecutivo «va a hacer lo que ha dicho que va a hacer», que es continuar con la tramitación del proyecto de ley para prohibir la técnica «en tanto» las empresas no aclaren las dudas sobre su uso.

    «Todavía no lo han hecho», ha afirmado el presidente regional, quien ha afirmado que, «al menos», el Ejecutivo regional que preside sigue «teniéndolas». «Yo sigo en ese desconocimiento y en el conocimiento que alcanzo la técnica me sigue inquietando igual que le inquieta a un importante número de ciudadanos», ha continuado.

    Diego ha explicado que cuando las empresas de ‘fracking’ con permiso de investigación en Cantabria concedido por el Gobierno de España o por el bipartito PRC-PSOE presentaron al actual Ejecutivo regional (PP) sus proyectos, se les invitó a que, «antes de comenzar absolutamente nada», se los expusieran a la Universidad de Cantabria para que, posteriormente, estos «expertos de confianza» de la institución académica pudieran «garantizar» que la técnica «no iba a causar ninguna inquietud en los ciudadanos».

    «Y no lo han hecho», ha afirmado Diego, quien ha insistido en que se llevará el proyecto de ley al Parlamento regional y se aprobará. «Después ya veremos a ver pero de momento después es nada porque no ha sabido tranquilizar a la sociedad de Cantabria en cuanto a sus técnicos», ha afirmado el presidente regional, quien ha afirmado que es «consciente» de que la comunidad autónoma necesita «inversiones y actividad económica pero no a cualquier precio»

  39. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La Mancomunitat Els Ports se posicionará en contra del ‘fracking’
    CASTELLÓN, (EUROPA PRESS)

    El presidente de la Mancomunitat Comarcal Els Ports y alcalde de Forcall, Santiago Pérez, ha anunciado que el ente comarcal se posicionará contra el ‘fracking’ o fractura hidráulica. Así, en la próxima sesión del pleno de los municipios de Els Ports se aprobará una moción contra esta técnica de prospección de hidrocarburos.

    Santiago Pérez también ha anunciado la intención de presentar mociones en todos los municipios de la comarca, las cuales se sustentarán en un texto conjunto que se consensuará con las localidades de la provincia de Teruel que también se oponen a la fractura hidráulica.

    Tras una reunión-conferencia celebrada en Vilafranca, que ha contado con la asistencia de alcaldes y concejales de la comarca de Els Ports, l’Alt Maestrat y el Maestrazgo turolense, Pérez ha asegurado que «con la opinión de los expertos geólogos está bastante claro que la fractura hidráulica perjudicará los acuíferos de la zona y supone un riesgo para la vida de las personas que todavía vivimos y queremos seguir viviendo en el interior de Castellón».

    Santiago Pérez ha hecho un llamamiento «para que los alcaldes del PP, algunos de los cuales estaban presentes en la conferencia de Vilafranca, no sólo escuchen a la consellera Bonig y sus directrices políticas, sino que también escuchen la voz de la gente y de los expertos».

    El presidente comarcal ha remarcado que para la fractura hidráulica «no cuenten» con ellos, y -ha añadido- «si nos critican por ser anti-fracking, sí, somos anti-fracking, como también somos anti-recortes sociales, o anti-incineradoras, o anti-vertederos ilegales o anti-violencia de género».

    Por otra parte el responsable de los municipios de Els Ports ha criticado «la doble vara» de medir que utiliza el PP en esta materia. «Cuando se proponían prospecciones petrolíferas frente a la costa del Saler sólo hay que escuchar las declaraciones de González Ponsy, ahora, que se anuncia la pretensión de una empresa para utilizar técnicas mucho más agresivas en el interior de Castellón, dicen que lo estudiarán y no se oponen».

    La Mancomunitat Els Ports tiene intención de trasladar a la asociación de pequeños municipios de la comarca –la escisión de pueblos del PP– la moción que se aprobará «para que también se posicionen en contra».

    «Que tengan claro que la fractura hidráulica puede causar daños al medio ambiente, al agua que bebemos animales o personas y, en definitiva, a todo un territorio, desde el Maestrazgo de Teruel hasta la costa del Maestrat», ha apuntado.

  40. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El municipio vallisoletano de Peñafiel, declarado libre de fractura hidraúlica
    Castilla y León – VALLADOLID

    El PSOE del municipio vallisoletano de Peñafiel ha sacado adelante una proposición en la que pedía al Equipo de Gobierno del PP en el Ayuntamiento que el término municipal fuese declarado libre de fractura hidráulica (‘Fracking’).

    La aprobación de esta proposición se ha conseguido por unanimidad de todos los grupos políticos, al considerar que «es una buena noticia para Peñafiel y, sobre todo, para preservar la tierra de unas prácticas negativas para el subsuelo».

    La técnica conocida como fractura hidráulica o ‘Fracking’ es novedosa en España. Consiste en la extracción del gas natural introduciendo grandes cantidades de una mezcla compuesta por agua, arena y productos químicos. Ésta es inyectada a alta presión rompiendo las rocas bituminosas y liberando el gas natural y otros gases y líquidos que están retenidos.

    La tecnología en cuestión ha sido ampliamente utilizada en los últimos años en EE.UU., donde ha ocasionado graves problemas como la contaminación del suelo y el subsuelo con gases y sustancias químicas que afectan a las aguas subterráneas y superficiales.

    «Es evidente que el desarrollo de un proyecto como éste perjudica gravemente tanto a los municipios afectados como a los de su entorno más inmediato, con especial incidencia en el sector agroalimentario, así como en el viñedo acogido a la DO. Ribera del Duero o en la ganadería ovina amparada por la I.G.P. Lechazo de Castilla y León», han asegurado fuentes del partido socialista a través de un comunicado remitido a Europa Press.

    «Llevamos muchos años trabajando para conseguir una comarca con un gran prestigio nacional e internacional, a nivel vitivinícola y enoturístico. Hemos sido capaces de crear una marca reconocida a nivel mundial y no podemos permitir que esta fuente de riqueza se vea cercenada por una práctica tan nociva y perjudicial», han concluido las fuentes.

  41. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Villaviciosa acoge una concentración en rechazo a la fractura hidráulica o ‘fracking’
    Asturias – OVIEDO
    La plaza del Ayuntamiento de Villlaciosa ha acogido este sábado una amplia concentración de rechazo al procedimiento de extracción de gas mediante la fractura hidráulica o ‘fracking’ que ha unido, en oposición a esta tecnología, a dirigentes de distintos partidos políticos, como los diputados regionales Alejandro Vega (PSOE), alcalde de Cabranes, y a José Felgueres (PP), alcalde de Villaviciosa, además de varios grupos ecologistas, asociaciones vecinales y el movimiento 15-M.

    En los concejos asturianos de Villaviciosa y Cabranes la empresa Petrolium & Gas, dependiente de Fenosa tiene prevista la ejecución de trabajos para un sondeo de investigación de hidrocarburos en Villaviciosa, para conocer el pontencial de hidrocarburos y su futura extracción.

    Desde hace tiempo, los movimientos ecologistas vienen advirtiendo de los riesgos que conlleva la tecnología de la fractura hidráulica, al introducir elementos químicos en el subsuelo que luego causan un fuerte impacto en el ecosistema. En Estados Unidos, los efectos de esta tecnología sobre la población han sido documentados por Josh Fox en el premiado documental ‘Gasland’.

    En la zona del centro – oriente asturiano hay diferentes proyectos planteados, contra los que se han manifestado este sábado en Villaviciosa unas trescientas personas, que han insistido en el riesgo para la población de la tecnología de la fractura hidráulica. El impacto en los acuíferos y la contaminación forman parte de los principales peligros, según los asistentes.

  42. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Gobierno rechaza el uso de la ‘fractura hidráulica’ para extraer gas y recuerda que no se han concedido autorizaciones
    La Rioja – LOGROÑO
    El Consejo de Gobierno de La Rioja ha reiterado hoy su rechazo al uso de la técnica de fractura hidráulica o ‘fracking’ en la investigación o extracción de gas no convencional, motivo por el cual «no se han concedido autorizaciones para la realización de ensayos o prospecciones en la Comunidad Autónoma», según ha aclarado esta mañana el consejero de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente, Íñigo Nagore.

    Acompañado del portavoz del Ejecutivo riojano, Emilio del Río, Nagore ha indicado que el Gobierno regional comparte la «preocupación existente» ante el riesgo de la puesta en marcha de la extracción de gas no convencional mediante la aplicación de la fractura hidráulica.

    Ha explicado que es una técnica que «puede tener unas implicaciones muy negativas en el medio ambiente», ha señalado el consejero de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente. En este sentido, ha asegurado que en el momento en que se presente una solicitud que contemple el uso del ‘fracking’, el Gobierno riojano «se manifestará en contra de su aplicación» y exigirá los correspondientes estudios de impacto ambiental.

    Asimismo, Iñigo Nagore ha recordado que en La Rioja «tenemos gas convencional, como ocurre en el caso del yacimiento de Sotés, de modo que para la extracción se recurre a la técnica habitual, no agresiva para el entorno, los acuíferos o el paisaje».

    El consejero ha detallado que el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente realizó una consulta respecto al desarrollo de diferentes ensayos y sondeos por parte de la promotora del yacimiento de gas de Sotés para determinar sus características. Desde la Consejería de Medio Ambiente, a través de la Dirección General de Calidad Ambiental, se remitieron una serie de observaciones y medidas a tener en cuenta para su realización.

    De este modo, se exigía al promotor el compromiso de reponer el terreno en su estado original una vez terminada la actuación y aplicar acciones que compensen los impactos causados. También el acondicionamiento previo de caminos y accesos para el tráfico de vehículos pesados utilizados; y, en el caso de que se produjeran vertidos, la construcción de unas instalaciones de saneamiento adecuadas o incluso la construcción de colectores.

  43. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    CASTILLA Y LEÓN
    El PSOE de Soria presenta alegaciones contra los permisos de extracción de hidrocarburos por fractura hidráulica

    El 80% de los acuíferos están amenazados por el uso de agua a presión mezclada con productos químicos, según un estudio
    Alrededor del 80 por ciento de los permisos solicitados o concedidos para la investigación y la extracción de gas natural mediante la técnica del ‘fracking’ o fractura hidráulica en el territorio nacional se localizan sobre acuíferos conocidos, según se desprende de un estudio realizado

    Ayuntamientos, asociaciones y particulares harán una entrega masiva de alegaciones contra el ‘fracking’ en Soria

    ANDALUCÍA
    Ecologistas piden a la Junta una moratoria para investigar y extraer gas mediante la técnica del ‘fracking’

    LA RIOJA
    Izquierda Unida (IU) presentará la primera de las mociones contra la extracción de gas por fracturación hidráulica ‘Fracking’

    COMUNIDAD VALENCIANA
    Compromís propone en las Corts prohibir la fractura hidráulica en la Comunitat Valenciana

    Ezker Batua -Berdeak-La Izquierda en Alava
    VITORIA
    José Navas, ha reclamado un referéndum sobre el modelo energético en este territorio y ha advertido de que elfracking supone «reventar el suelo y contaminar nuestros acuíferos para llenar los bolsillo de las petroleras norteamericanas». 
    «Poner en riesgo nuestro suelo y nuestro subsuelo para ver como se evaporan nuestras reservas de gas y se arruina nuestro acuífero no es hacer país ni salir de la crisis. Es destruirlo y es, además, hacerlo para llenar con nuestro futuro los bolsillos de las petroleras»

  44. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El metano y la huella de carbono del gas natural procedente de
    formaciones de pizarra

    Autores:
    Robert W. Howarth – Departmento de Ecología y Biología Evolutiva.
    Renee Santoro – Departmento de Ecología y Biología Evolutiva.
    Anthony Ingraffea – Escuela de Ingeniería Civil y Medioambiental.
    Universidad de Cornell, Itaca, NY 14853, USA,
    Hoja 1, párrafo 1 completo
    Resumen. Evaluamos la huella de carbono del gas natural obtenido por
    fracturación hidráulica de las formaciones de pizarra, concentrándonos en las
    emisiones de metano. El gas natural está compuesto principalmente de
    metano, y del 3,6% al 7,9% del metano de las producciones de gas de
    pizarra escapan a la atmósfera a través de los respiraderos y grietas
    durante la vida de un pozo. Esta emisiones de metano son al menos el
    30% o quizás más del doble que las del gas convencional. Las emisiones
    más altas a partir del gas de pizarra se producen en el momento en que los
    pozos son fracturados hidráulicamente – cuando el metano escapa de los
    fluidos que vuelven en el flujo de retroceso – y, durante la perforación que
    sigue a la fracturación. El metano es un poderoso gas de efecto invernadero
    con un potencial de calentamiento global bastante mayor que el del dióxido de
    carbono, particularmente durante las primeras décadas tras la emisión. El
    metano contribuye substancialmente a la huella de carbono del gas de
    pizarra en escalas de tiempo más cortas, dominándolo en un horizonte de
    tiempo de 20 años. La huella de carbono del gas pizarra es mayor que la
    del gas convencional o el petróleo cuando es visto sobre cualquier
    periodo de tiempo pero principalmente durante 20 años. Comparado con
    el carbón, la huella de carbono del gas de pizarra es por lo menos un 20%
    mayor y quizás más del doble en un horizonte de 20 años y equiparable al
    carbón cuando se compara durante 100 años.
    Hoja 2, párrafo 2 completo
    Aunque el gas natural es promovido como un combustible puente durante las
    próximas décadas, en parte debido a su presunto beneficio para el
    calentamiento global comparado con otros combustibles fósiles, se sabe muy
    poco acerca de la huella de carbono del gas no convencional. Aquí, definimos
    la huella de carbono como las emisiones totales de gases de efecto
    invernadero provenientes del desarrollo y uso del gas expresado como
    equivalentes de dióxido de carbono por unidad de energía obtenido durante la
    combustión. La huella de carbono del gas de pizarra ha recibido poco estudio o
    escrutinio aunque muchos han expresado su preocupación. El National
    Research Council (Consejo Nacional para la Investigación) (2009) observó
    que las emisiones de la extracción del gas de pizarra pueden ser mayores

  45. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    FRACTURA HIDRÁULICA
    El gas natural es una mezcla de gases orgánicos, compuesto
    principalmente por metano y en menor proporción por CO2
    , sulfuro de hidrógeno, radón radiactivo, etano, propano, butano y otros gases.
    Es inodoro, incoloro y altamente inflamable y una fuente de energía
    que se explota desde hace siglos. Tradicionalmente se han venido
    explotando las reservas de más fácil acceso y mayor rendimiento
    (explotaciones convencionales). Sin embargo, en los últimos años
    están cobrando relevancia en términos productivos yacimientos que
    suponen un reto cada vez mayor por su elevada dificultad técnica y
    escasa rentabilidad. Esto es debido a un contexto económico
    favorable que ha disparado el precio de los hidrocarburos, a la
    irreversible declinación de las reservas tradicionales y a avances en
    las técnicas de perforación horizontal (o dirigida) y fractura
    hidráulica. Estos avances permiten la explotación de estos
    yacimientos (explotaciones no convencionales) entre ellos el gas de
    esquisto o gas de pizarra (shale gas).
    Explotaciones Convencionales y No Convencionales
    En las explotaciones convencionales, el gas natural está contenido en
    rocas muy porosas y con una permeabilidad media-alta (arena, roca
    caliza o dolomita), que a su vez están delimitadas por roca
    impermeable. Por tanto, al perforar la capa impermeable que encierra
    el gas, tiende a salir por el pozo hasta la superficie, donde se recoge.
    La extracción de gas en estas explotaciones es relativamente sencilla
    y muy rentable.
    Esto no ocurre en las explotaciones no convencionales, donde el
    gas está contenido en estratos de roca poco porosa y de menor
    permeabilidad (arenas compactas, lechos de carbón y pizarra). A
    menor porosidad y permeabilidad, más complejas y agresivas son las
    técnicas requeridas para extraer el gas. El caso del gas de pizarra es el
    más costoso y menos productivo, debido a que la pizarra es muy poco
    porosa y prácticamente impermeable. Al ser poco porosa, el gas
    contenido en un volumen de roca determinado es mucho menor que
    en las explotaciones convencionales. Por lo tanto, es necesario utilizar
    la perforación horizontal o dirigida para adentrarse largas distancias
    en el estrato de pizarra y poder acceder así a una cantidad de gas
    significativa. Que la permeabilidad sea escasa indica que el gas está
    encerrado en la roca y no puede fluir, ya que los poros no están
    conectados. Esto hace imprescindible romper la roca para poder
    liberar el gas y extraerlo, lo que se consigue gracias a la fractura
    hidráulica. En estas explotaciones, la extracción por pozo es mucho
    menor a un coste más elevado y la superficie de roca a cubrir para
    obtener cantidades significativas de gas es mucho mayor. Se
    requieren tecnologías altamente sofisticadas, cantidades ingentes de
    agua y la inyección de productos químicos potencialmente peligrosos
    para el entorno.
    En los últimos años, se han comenzado a perforar en Estados
    Unidos explotaciones cada vez menos productivas, comenzando por
    las contenidas en lechos de carbón y terminando por las de pizarra.
    Las técnicas utilizadas, la perforación horizontal y la fractura
    hidráulica, son conocidas desde hace tiempo, pero sólo desde hace
    15-20 años se utilizan de una forma muy aproximada a como se usan
    ahora. Estas explotaciones han llegado a ser económicamente viables
    gracias a tres factores:
    > Los progresos técnicos en la perforación horizontal (o
    dirigida) y en el uso intensivo de fractura hidráulica con la
    adición de productos químicos.
    > Un incremento sustancial del precio del gas debido a la
    declinación de la producción de los pozos tradicionales y a un
    aumento de la demanda mundial.
    > La exención de cumplir la Ley de Seguridad del Agua Potable
    (SDWA 1974) plasmada en la Ley de Política Energética de
    2005. Gracias a esta exención, se permite a las empresas utilizar
    la fractura hidráulica sin cumplir la mayor parte de las
    regulaciones de la EPA (Agencia de Protección del Medio
    Ambiente).
    A partir de entonces, y en sólo 5 años, han sido perforados casi
    15.000 pozos. En este tiempo, los problemas sobre la salud humana y
    el entorno asociados a estas explotaciones se han vuelto cada vez más
    preocupantes para la gente, incluidos los políticos locales. Tanto es
    así que en el estado de Nueva York se ha paralizado la explotación
    del Marcellus Shale por verse afectadas áreas protegidas para el
    suministro de agua potable de la ciudad de Nueva York.

  46. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Residuos
    Conseguir información sobre los productos químicos utilizados es
    difícil ya que la industria se niega a revelarla, amparándose en las
    leyes de patentes. A pesar de ello, estudios apoyados en diferentes
    fuentes de información, incluyendo el análisis de muestras obtenidas
    de fugas en tanques de almacenamiento de químicos, han permitido
    identificar 649 sustancias químicas diferentes. De éstas, 286 (44%)
    no están catalogadas y se desconocen sus efectos sobre la salud y el
    ambiente. De las 362 restantes, el 55% tiene efectos sobre el cerebro
    y el sistema nervioso, el 78% tiene efectos sobre el sistema
    respiratorio, la piel y los ojos, el hígado o el sistema gastrointestinal,
    y el 47% afecta al sistema endocrino, con graves efectos para la
    reproducción y el desarrollo. Si se analizan las vías de exposición, el
    58% de los compuestos químicos son solubles en agua y el 36% son
    volátiles, es decir, pueden ser transportados por el viento.
    Además de los químicos utilizados, el fluido residual generado
    por la fractura hidráulica contiene varias substancias tóxicas
    provenientes del subsuelo. Esto incluye metales pesados (arsénico,
    plomo, cromo, mercurio), substancias radiactivas de origen natural
    (uranio, radio, radón), bencenos (normalmente en forma de benceno,
    tolueno, etilbenceno y xileno, conocidos con el acrónimo BTEX) y
    grandes concentraciones de sales.
    Según la Agencia de Protección de Medio Ambiente de EEUU,
    “la estimación de los fluidos recuperados varía entre un 15-80% del
    volumen inyectado dependiendo del lugar”. Por tanto, en una
    plataforma de explotación estándar de 6 pozos se generarían entre
    13.500 y 72.000 toneladas de agua residual que normalmente se
    almacenan en balsas en el mismo sitio.
    En la mayoría de las explotaciones de gas de pizarra de EEUU, la
    industria se deshace de estos residuos inyectándolos en el subsuelo.
    Sin embargo, esto no siempre es posible y constituye otra fuente
    potencial de contaminación. En Guy, Arkansas, se han producido
    recientemente unos 800 terremotos leves (menos de 3 grados en la
    escala Richter), que pueden ser relacionados con operaciones de
    inyección subterránea de fluido residual. Terremotos similares han
    ocurrido en los estados de Texas, Oklahoma, Nueva York y West
    Virginia, todos relacionados tanto con la fractura hidráulica como
    con la inyección de agua residual. Aunque estos terremotos son
    relativamente pequeños, ponen en peligro el cementado de los pozos,
    principal medida para proteger el agua subterránea. Además
    incrementan la probabilidad de migración del fluido inyectado a los
    acuíferos situados a menor profundidad.
    Ante los temores generados por los problemas en la gestión de
    estos residuos, la industria afirma que se están desarrollando
    tecnologías para la reutilización del fluido de retorno en sucesivas
    fracturas. Esto implicaría el transporte a plantas de depuración
    especiales, con el consiguiente riesgo de accidente, y el posterior
    almacenamiento de un menor volumen de residuo pero de una
    toxicidad mucho más elevada. Sin embargo, el reciclaje del fluido
    todavía está en fase de desarrollo, es extremadamente costoso y, por
    ello, es raramente utilizado.
    En general, si la inyección subterránea no es posible, la industria
    opta por almacenar los residuos en balsas de evaporación, con el
    evidente peligro de contaminación atmosférica, o lleva los fluidos a
    plantas de depuración públicas, pasando el problema a la
    administración. Normalmente las instalaciones publicas no están
    preparadas para la depuración de este tipo residuos ya que son

    hipersalinos, con altas concentraciones de metales pesados,
    hidrocarburos e incluso substancias radiactivas. Tampoco están
    preparadas para las cantidades generadas. Ya se han dado varios casos
    en EEUU de vertidos de fluidos tóxicos a ríos debido a su
    defectuoso tratamiento en las plantas de reciclaje.
    Contaminación del Agua
    Los casos de contaminación de aguas subterráneas más conocidos y
    mejor estudiados son los de contaminación por el propio gas metano.
    Varios incidentes de contaminación de pozos de agua potable han
    sido denunciados por particulares en distintas partes de EEUU. Ha
    habido casos de explosiones de pozos y, en el incidente más grave
    reportado, la explosión de una casa.
    Un estudio realizado por investigadores de la Duke University de
    Durham, (Carolina del Norte, EEUU) analizó la cantidad de
    metano en una muestra de 68 pozos de agua dulce en los estados de
    Pensilvania y Nueva York. También comprobaron si el metano
    presente en el agua era de origen biogénico o termogénico, para
    saber si la fuente de contaminación era natural o producto de la
    explotación de gas. Sus conclusiones, publicadas en mayo del 2011,
    revelaron que el 85% de los pozos analizados contenían metano.
    El metano encontrado en estos pozos era de origen termogénico, de
    lo que se deduce que provenía de la explotación de gas no
    convencional, mientras que en los pozos más alejados y con menor
    concentración el metano era principalmente de origen biogénico.
    Por otro lado, en diferentes lugares de EEUU se han producido
    contaminaciones de agua por bencenos, formaldehídos, metales
    pesados y otros químicos. En 2009, por ejemplo, la Agencia de
    Protección del Medio Ambiente de Wyoming realizó un muestreo
    de pozos de agua potable a petición de los habitantes del pueblo de
    Pavillon, y encontró químicos utilizados en la fractura hidráulica en
    11 de los 39 pozos analizados.
    Se han dado casos de desbordamiento de las balsas de
    almacenamiento del fluido de retorno por lluvias copiosas o
    tormentas y por mal cálculo de la cantidad de fluido que retorna.
    También se han contaminado aguas y terrenos por ruptura de
    válvulas o de las mangueras de conexión, por juntas defectuosas o
    mal apretadas y por accidentes de camiones cisterna.
    Contaminación Atmosférica
    Además de los riesgos de contaminación de tierra y agua, en cada paso
    de la explotación del gas se liberan grandes cantidades de
    componentes orgánicos volátiles. Estos pueden producir ozono al
    mezclarse con los óxidos de nitrógeno producidos por los motores
    diesel que se utilizan en la inyección, presurización, bombeo,
    transporte, etc. Si bien el ozono estratosférico nos protege de la
    radiación solar, el ozono en las capas superficiales de la atmósfera es
    dañino para la salud humana, formando nubes de contaminación
    conocidas como esmog. La exposición continuada al ozono puede
    generar asma y otras enfermedades pulmonares, como enfisema y
    bronquitis crónica. También es dañino para coníferas, álamos, y
    cultivos de forraje.
    Otra fuente de contaminación del aire son las propias balsas de
    fluidos residuales. Los compuestos orgánicos tienden a ser más
    ligeros que el agua por lo que flotan en la superficie de las balsas y de
    ahí pasan al aire.
    El caso mejor estudiado sobre el impacto de la explotación de gas
    de pizarra en la calidad del aire es el de Fort Worth, una ciudad de
    casi 750.000 habitantes en el estado de Texas. En los últimos tres
    años, varios estudios de muestras de aire realizados por agencias
    públicas y privadas han confirmado que las instalaciones de
    explotación de gas de pizarra en Fort Worth están emitiendo
    concentraciones de contaminantes que exceden los niveles de
    seguridad. En 2008 un estudio de la Southern Methodist University
    concluyó que las actividades de extracción de gas de pizarra
    generaban más esmog que todos los coches, camiones y aviones de la
    región de Dallas-Fort Worth, un área metropolitana de más de 6
    millones de habitantes. En mayo y junio de 2009 unos estudios
    realizados en una granja de Fort Worth encontraron altos niveles de
    ozono, BTEX y sulfuros. Las concentraciones de todos los
    compuestos de sulfuro eran superiores a los niveles considerados
    peligrosos para la salud a corto y largo plazo por la Comisión para la
    Calidad Ambiental de Texas (TCEQ).
    La publicación de estos estudios obligó a la TCEQa llevar a cabo su
    propia investigación. Confirmaron la emisión de BTEX y sulfuro de
    carbono, entre otros químicos, a niveles peligrosos para la salud humana.
    Los BTEX tienen efectos nocivos en el sistema nervioso central, el
    sistema inmunitario y los órganos responsables de la producción de
    células sanguíneas (bazo, ganglios linfáticos y médula ósea).
    Gases de Efecto Invernadero
    Uno de los argumentos esgrimidos por la industria del gas en favor de
    la explotación de gas no convencional es que se trata de una energía
    limpia, al menos en comparación con otras como el petróleo y el
    carbón. Sostienen que el gas de explotaciones no convencionales puede
    ser utilizado como combustible de transición, permitiendo continuar
    con la dependencia de los combustibles fósiles y a la vez reducir la
    emisión de gases de efecto invernadero
    El gas natural está formado en un 97% por metano (CH4
    ), 23 veces
    más potente que el CO2
    como gas de efecto invernadero. Su ciclo de
    vida completo engloba las emisiones desde que se inicia su extracción
    hasta su combustión final para producir energía. Para evaluar el
    impacto del gas de pizarra hay que contar las emisiones directas de
    CO2
    debidas al consumo final del gas, las emisiones indirectas de CO2
    debidas al consumo de combustibles fósiles para su extracción, y las
    emisiones de metano debidas a fugas durante el proceso de extracción.
    Diferentes estudios que tienen en cuenta el ciclo de vida completo
    indican que el gas de pizarra genera considerablemente más impacto
    que el carbón, principalmente por las pérdidas de metano que se
    producen durante su extracción.
    Un estudio basado en datos de diferentes agencias oficiales y
    realizado por un equipo de la Cornell University de Ithaca (Nueva
    York, EEUU) ha calculado que entre un 3,6 y un 7,9% del gas que se
    obtiene en un pozo de gas de pizarra escapa al ambiente a lo largo del
    proceso. Una parte escapa cuando emerge el fluido de retorno y
    durante la extracción del equipo utilizado para la fractura (1,9%). El
    resto de las emisiones se producen como parte normal de la extracción
    del gas y como fugas accidentales durante la extracción, el transporte,
    el almacenamiento y la distribución.
    Teniendo en cuenta estos datos, el informe concluye que el gas de
    pizarra tiene unas emisiones de gases de efecto invernadero entre un
    30 y un 100% mayores que el carbón. El gas de pizarra no puede ser
    considerado en ningún caso un ‘combustible de transición’ si el
    objetivo es reducir el calentamiento global y sí puede, sin embargo,
    desviar recursos que serían mejor empleados en el desarrollo e
    investigación de otras fuentes de energía.

  47. lejarza said

    El Grup de Defensa del Ter crea una plataforma per aturar el ´fracking´
    GIRONA | R.V.E. El Grup de Defensa del Ter ha creat una plataforma que té com a objectiu frenar les pràctiques de fracking i per exigir que els òrgans de govent i els representants polítics acordin immediatament la suspensió de qualsevol llicència d’activitat vinculada a la fractura hidràulica. En el manifest, firmat per particulars, entitats, col·lectius i administracions, també es demana promoure una legislació que prohibeixi dur a terme aquestes pràctiques en l’àmbit nacional i la col·laboració per aconseguir aturar-les arreu de la Unió Europea. Com a contrapartida, proposen un model de desenvolupament i producció sostenibles, preservant el patrimoni històric i afavorint el paisatge i el medi ambient.
    Davant «l’amenaça de grans oligopolis internacionals d’extracció, especulació i comerç de combustibles fòssils», la plataforma defensa l’aturada de la pràctica del fracking basant-se en la necessitat de canviar de model energètic, fomentant la reducció del consum, l’eficiència i l’ús intel·ligent de les energies renovables. Per contra, al·leguen que tirar endavant la recerca de combustibles fòssils com el gas i el petroli significaria allargar un model energètic insostenible, autodestructiu i «que ens portaria a l’abisme sense retorn del canvi climàtic.
    A més, el comunicat recull que el fracking implica «violentar, perforar i rebentar» el subsòl del territori, «provocant moviments sísmics imprevisibles, alliberant metalls pesants i materials radioactiu subjacent en el terreny». El manifest també alerta que aquesta pràctica comporta la proliferació de torres d’extracció, magatzems de residus tòxics, dipòsits, maquinària pesant i d’altres infraestructures que afectarien el paisatge.

  48. lejarza said

    10/12/2012 TORNAR
    ATUREM EL FRACKING: REPARTINT OCTAVETES AL MERCAT MEDIEVAL
    El passat dissabte 8 de desembre membres de la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) – Osona varen fer una petita performance informativa per donar a conèixer els projectes de prospeccions d’hidrocarburs amb la tècnica de Fracking que afecten Catalunya, i Osona en particular.

    Una quinzena de persones vestides amb monos blancs i mascaretes vàren repartir octavetes enmig del Mercat Medieval de Vic i varen simular emissions de gas i fum; una de les moltes afectacions directes al medi d’aquesta agressiva tècnica d’extracció de gas.

    Clicant aquí trobareu l’arxiu en pdf de l’octaveta que es va repartir.

    I a continuació trobareu algunes fotos (pròximament es farà públic un muntatge en video) d’aquest acte.

    Plataforma Aturem el Fracking
    Millor Vius que fòssils!

  49. lejarza said

    MILLOR VIUS QUE FÒSSILS!
    Manifest fundacional de la PLATAFORMA ATUREM EL FRACKING
    A les persones, entitats, col·lectius i administracions signants, tot i ser molt
    diverses ens uneix una profunda estima per la nostra terra i la gent que la fa
    créixer. Els estem intensament agraïts per la vida que ens ha donat, per tot el
    que som i tot el que tenim, i sabem que estem obligats a preservar-la i
    millorar-la per a les futures generacions.
    Ens considerem afortunats de viure en un petit país, que hem rebut de
    mans d’aquells que ens van precedir, amb unes condicions mediambientals,
    naturals, econòmiques i paisatgístiques de les que ens sentim hereus. Com a
    tals i fruit d’aquest estima i respecte, sabem que ens pertoca aprofitar-lo de
    manera intel·ligent, sostenible i respectuosa.
    Ara tenim l’amenaça de grans oligopolis internacionals d’extracció,
    especulació i comerç dels combustibles fòssils. Volen convertir el nostre
    territori en un escenari on aplicar un sistema devastador per a explotar
    recursos energètics no renovables, propi d’un model de desenvolupament
    agònic. Volen ferir el nostre territori a través de la fractura hidràulica o
    “fracking”, i així anorrear tot allò que coneixem, estimem i preservem. Cal que,
    entre tots i totes, ho aturem.
     Aturem el fracking perquè és arribada l’hora del canvi de model
    energètic, basat en la reducció del consum, l’eficiència i l’ús intel·ligent
    de les energies renovables, i perquè creiem en un model de
    desenvolupament social, polític, econòmic i humà sostenible.
     Aturem el fracking perquè significaria la recerca d’uns combustibles
    fòssils -gas i petroli-, que no farien sinó allargar un model energètic
    insostenible, autodestructiu i que ens portaria a l’abisme sense retorn
    del canvi climàtic.
     Aturem el fracking perquè implicaria haver de violentar, perforar i
    rebentar el subsòl del territori on vivim, provocant moviments sísmics
    imprevisibles i alliberant els metalls pesants i el material radioactiu
    subjacent en el terreny.
     Aturem el fracking perquè necessita i consumeix milions de litres
    d’un bé tan preuat i limitat com és l’aigua, vital per l’engranatge de
    territori i societat.
     Aturem el fracking perquè comportaria escampar uns compostos
    químics que produeixen l’enverinament de l’aigua, la terra i l’aire,
    afectant greument la vida humana, vegetal i animal que s’hi
    desenvolupa.
     Aturem el fracking perquè comportaria la proliferació de torres
    d’extracció, magatzems de residus tòxics, dipòsits, maquinària pesant,
    enrenou incessant, tubs de conducció i d’altres infraestructures que
    destruirien la riquesa del nostre paisatge.
     Aturem el fracking perquè representaria una agressió absolutament
    incompatible amb les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals dels
    nostres pobles i viles, les quals, en un medi ambient enverinat, veurien
    els seus productes immensament degradats i desprestigiats.
     Aturem el fracking perquè representaria l’anul·lació de projectes de
    futur vinculats al medi natural, el patrimoni i el paisatge, com són el
    turisme, la producció agroalimentària de qualitat i les activitats
    complementàries i associades.
     Aturem el fracking perquè suposa la condemna definitiva dels
    nostres nuclis rurals al despoblament, esgotades les possibilitats
    laborals i destruïda tota la qualitat de vida.
     Aturem el fracking perquè comportaria la destrucció dels llocs de
    treballs i les fonts de riquesa locals i la seva substitució per ocupacions
    precàries, de baixa i molt baixa qualificació i alt risc.
     Aturem el fracking perquè és una tècnica sobre la qual la comunitat
    científica expressa extremes precaucions i dubtes, i els legisladors
    encara ni n’han previst la regulació, per la qual cosa ja ha estat
    prohibida a diversos estats del nostre entorn i ha generat una àmplia
    conflictivitat social.
     Aturem el fracking perquè s’oculta rere un entreteixit de processos
    administratius opacs que impliquen un greu atac al poder de decisió
    dels governs locals i per tant una acció despòtica de menyspreu cap a la
    ciutadania i als Ajuntaments, els seus òrgans de govern més propers.
     Aturem el fracking perquè vulnera tots els principis d’administració
    ordenada del territori, amb la corresponent afectació de la legalitat del
    desenvolupament urbanístic harmònic i perquè exigim la gestió
    participativa real, democràtica i transparent dels recursos bàsics
     Aturem el fracking perquè l’entramat d’empreses promotores respon
    únicament a interessos econòmics multinacionals i a l’especulació de
    recursos energètics.
     …i, finalment, aturem el fracking perquè estimem la vida i el nostre
    dret inalienable de viure-la amb dignitat
    Per tot això, convençuts de les potencialitats enormes de la nostra gent i
    del nostre territori, defensem el futur d’aquesta terra i diem sí a un model de
    desenvolupament i producció sostenibles, diem sí a les dinàmiques
    econòmiques pròpies de cada territori, sí a la preservació i l’aprofitament del
    patrimoni i a la cultura, sí a les planificacions transversals correctes i
    transparents, sí a la gestió intel·ligent i democràtica, sí al paisatge i al medi
    ambient, sí a la salut i a la qualitat de vida. Sí al futur del territori i de la seva
    gent.
    En conseqüència, exigim que els òrgans de govern del nostre país i els
    nostres representants polítics acordin immediatament la suspensió de
    qualsevol llicència d’activitat vinculada a la fractura hidràulica i la
    promulgació d’una legislació que en prohibeixi la utilització a tot el territori
    nacional i que col·laborin en aconseguir una prohibició a tota la Unió Europea.
    Aturem el fracking!
    Millor vius que fòssils!
    Cervera, 17 de novembre de 2012

  50. lejarza said

    Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking
    Vall del Llierca, Argelaguer–Olot-Girona: Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking.-Exm. Sr. President del Consell Comarcal de la Garrotxa.
    El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, amb DNI 149XXX73M en representació de la Coalició ICV-EUiA a la Garrotxa (Girona), major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).
    EXPOSO: Montero Energy Corporation S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl de la nostra comarca de la Garrotxa, existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs.
    Es tracta de una tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, i de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn Natural, al Paisatge, i amb risc per a les nostres vivendes, empreses i propietats, de la Comarca de la Garrotxa.
    DEMANO: Que davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres municipis, pobles i vil.les, i per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa l’aprovació de la: MOCIÓ DEL GRUP DE LA GARROTXA D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUiA) PER A DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACKING, que Anex le registren (pàg ½). Argelaguer (Garrotxa), 12 de desembre de 2012. Fdo: Juan R. Lejarza

    MOCIÓ DEL GRUP DE LA GARROTXA D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUiA) PER A DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACKING

    MOCIÓ:

    Atesa la sol·licitud presentada per Montero Energy a la Direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs a través de la tècnica del fracking a la nostra comarca.

    Atès que l’empresa Montero Energy Corporation S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar un pou en el subsòl profund, i es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.

    Atès que aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units. No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als pous i aqüífers dels nostres pagesos. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous, amb risc per a les nostres vivendes i propietats, recordem que la Garrotxa pateix terratrèmols naturals, tambè es zona volcanicà i per tant inestable. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental.

    Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn natural. Per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa l’aprovació dels següents acords:

    Davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres pobles i vil.les que es podrian veure afectat per la presència de nombrosos pous d’extracció i pels seriosos danys que se’n derivarien fruit de l’explotació industrial, acordem que:

    ACORDS

    Primer – El Consell Comarcal de la Garrotxa declara LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACTURA HIDRÀULICA HORITZONTAL.

    Segon – Exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya que suspengui els permisos d’investigació d’hidrocarburs per a iniciar les prospeccions per fracking a la Garrotxa i Catalunya, tant a l’empresa Moreno Energy i a qualsevol altra que ho demani amb les mateixes finalitats, fins que el Parlament de Catalunya no aprovi una Llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació, per raó dels seus greus impactes ambientals.

    Tercer- El Consell Comarcal de la Garrotxa entén que la comarca de la Garrotxa es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la investigació i explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi.

    Quart- El Consell Comarcal de la Garrotxa traslladarà al President de la Generalitat de Catalunya, a la Direcció General d’Energia i Mines, al conjunt dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, així com a la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) els acords aprovats.
    Argelaguer (Garrotxa), 12 de desembre de 2012 Fdo: Juan R. Lejarza

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  51. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El Consell Comarcal de la Garrotxa vol alentir qualsevol investigació per al ‘fracking’
    Les Notícies Olot-TV 14/12/2012
    El Consell Comarcal aprova d’urgència acordar una moratòria per l’atorgament de qualsevol autorització per investigar si hi ha hidrocarburs als jaciments subterranis de Riudaura i la Vall d’en Bas. Aquests hidrocarburs s’extraurien mitjançant la tècnica del ‘fracking’, o trenacament de la roca del subsòl mitjançant la injecció a pressió d’aigua, sorra i components químics. El Consell vol alentir el procés i informar-se de quin impacte sobre el territori podrien tenir aquestes prospeccions.
    Des de principis del segle XX, s’han investigat si existien reserves d’hidrocarburs, com gas o petroli, a diversos indrets de la comarca, concretamente, a Montagut i Oix, la Vall d’en Bas i aquest indret que veuen, situat a Riudaura, on encara queden vestigis de les investigacions que es van fer als anys 60. Les prospeccions aquí van tenir pocs resultats, però darrerament, dues empreses filials d’empreses estrangeres han demanat permisos per poder investigar a zones que inclouen municipis com Riudaura o la Vall d’en Bas. Si aquests permisos els són concedits, aquestes empreses començarien a buscar hidrocarburs i, si en trobessin, els rescatarien a través del sistema de ‘fracking’, que trenca la roca subterrània a través de la injecció a pressió d’aigua, sorra i altres elements químics. Aquesta tècnica compta amb alguns riscos. El primer de tots és l’impacte sobre el territori que pot comportar l’arribada de les màquines. Les prospeccions necessiten l’obertura de pistes forestals perquè màquines de grans dimensions arribin fins al lloc on es pensa que pot haver-hi hidrocarburs. Ahir al ple els alcaldes dels pobles afectats van ser al ple del Consell Comarcal. La Corporació va aprovar per unanimitat acordar una moratòria en l’atorgament de qualsevol tipus d’autorització o concessió per l’exploració dels jaciments subterranis de la Garrotxa. L’objectiu d’aquesta moratòria és alentir el procés al màxim possible i tenir el temps suficient per conèixer quines afectacions podrien tenir investigacions d’aquest tipus sobre el territori.

  52. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La Garrotxa vol una moratòria en el permisos per buscar gas
    Riudaura ha rebut els darrers dies visites d’experts de l’empresa Montero Energy Corporation.
    diaridegirona.cat Olot | XAVIER VALERI El Consell Comarcal de la Garrotxa va aprovar, en el darrer ple, per unanimitat de CiU, PSC-PM i ERC-AM demanar una moratòria en l’execució dels permisos obtinguts per l’empresa Montero Energy Corporation per investigar dins dels termes de Riudaura i de la Vall d’en Bas. També van aprovar facultar el president del Consell, Joan Espona (CiU), per demanar una reunió amb la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. A la trobada hi aniran el president del Consell, Joan Espona, l’alcalde de la Vall d’en Bas, Miquel Calm (CiU) i l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana (ERC).
    Es tracta d’una acció impulsada per l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana (ERC-AM), que fa unes setmanes va rebre la visita, segons va explicar, ahir, de 4 representants de la sucursal madrilenya de Montero Energy Corporatin. Va precisar que eren dos geòlegs i dos especialistes en legislació. Uns mesos abans ja havia rebut una altra visita de dos representants de Montero Energy. Massana va precisar que en la darrera visita li van presentar els permisos de la Generalitat i li van dir que començarien a buscar a partir del pou B1, fet al 1962 per cercar petroli. Ahir, Eulàlia Massana va apuntar que davant dels permisos del Govern, basats en l’interès públic, l’Ajuntament no es pot oposar a les prospeccions. I, en cas que Montero Energy obtingués permís per perforar tampoc no podria fer res. La previsió és que al Consell d’Alcaldes del febrer hi hagi geòlegs per informar dels riscos de les prospeccions als alcaldes.

  53. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Mes Informació a:

    Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking


    Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking

  54. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    L’ombra de Halliburton

    Montero Energy Corporation SL és de recent creació, inscrita al registre mercantil de Madrid. El més curiós és que aquesta empresa, unipersonal, va ser constituïda per Rafael Lopez Guijarro, el desembre de 2011, propietari d’un supermercat a Bilbao (Supermercado Rafa). Dos mesos després la va vendre a Craig A. Steinke , magnat del petroli amb negocis a tot el món i que figura com a administrador únic de la societat

    Craig Allan Steinke, president de l’empresa Reconaissance Energy Corporation i fundador d’Unbridled Energy Corporation, va ser president executiu i director general de Realm Energy International Corporation, una empresa enfocada a l’exploració de minerals a Europa i als països emergents. Realm Energy, fundada per Craig Ian Telfer Steinke el 2009, va col·laborar amb Halliburton, la companyia de la qual va ser conseller delegat Dick Cheney –mà dreta de l’expresident nord-americà George W. Bush– i que es va veure implicada en la polèmica de les concessions petrolierres a l’Iraq després de la Guerra del Golf. Segons la pàgina web de Reconaissance Energy Corporation , Steinke «ha tingut èxit en la fundació i desenvolupament de diverses empreses de recursos com el gas».

    Reconaissance Energy Corporation és una societat multinacional que explota recursos a tot el món. A l’Estat espanyol també ha sol·licitat autorització per a realitzar prospeccions a Cantàbria, Saragossa i Sòria, on una plataforma ciutadana anomenada Fractura Hidràulica No s’ha oposat a les perforacions en considerar que els mètodes de l’empresa americana són «perillosos per al medi ambient».

  55. lejarza said

    rgelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Petroli i gas a Catalunya
    En períodes de crisi tot ajut és bo, i més si prové del mercat energètic. Catalunya podria tenir d’aquí uns anys un paisatge que simularia les estepes russes, els deserts algerians o les torres d’Aràbia Saudita. Així es desprèn de diverses resolucions publicades al BOE i al DOGC on es publiquen la sol·licitud de permisos a empreses prospectores de combustibles fòssils.

  56. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Plataforma Aturem el fracking

  57. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ¿Qué es el fracking gas/fractura hidráulica (español)? DI NO A ESTE MÉTODO

  58. lejarza said

    Listado de sondeos
    001 TUDANCA-1 42 51 40.27N 003 42 24.42W 4745727,46 442258,98 30
    002 ZAMANZAS-1 42 50 44.26N 003 43 52.42W 4744016,76 440246,97 30
    003 ZAMANZAS-2 42 50 44.26N 003 43 32.42W 4744012,83 440700,95 30
    004 ZAMANZAS-3 42 50 54.29N 003 44 00.42W 4744327,73 440068,07 30
    004B BUJALANCE-1 37 57 18.00N 004 18 56.00W 4201707,98 384419,53 30
    005 OLIANA-1 42 04 16.15N 001 18 12.47E 4659151,45 359645,00 31
    006 CHICLANA-1 36 24 45.52N 006 08 54.03W 4033562,54 755710,37 29
    007 PEÑA ORTUN-1 42 52 12.25N 003 45 40.41W 4746752,71 437820,23 30
    008 BURGO DE OSMA-1 41 34 30.41N 003 04 05.53W 4602686,56 494313,93 30
    008B BUJALANCE-2 37 53 16.00N 004 20 27.00W 4194280,60 382091,31 30
    009 LA MARINA-1 38 08 44.63N 000 39 30.80W 4224644,92 705187,95 30
    009B BUJALANCE-3 37 56 10.00N 004 24 50.00W 4199738,61 375748,05 30
    010 DOBRO-1 42 49 42.28N 003 43 50.42W 4742104,47 440275,79 30
    011 ROJALES-1 38 04 34.65N 000 42 52.81W 4216815,99 700459,69 30
    012 VILLAN. DE RAMPALAY 42 50 29.26N 003 43 18.42W 4743547,40 441014,77 30
    012B LA BISBAL-1 41 58 18.40N 003 01 49.40E 4646725,47 502517,96 31
    013 BOLTAÑA-1 42 28 04.30N 000 01 49.48E 4706082,16 255854,44 31
    013B RIUMORS-1 42 12 34.10N 003 01 29.50E 4673117,47 502052,27 31
    014 BAEZA-1 37 58 55.90N 003 32 34.60W 4204048,18 452317,10 30
    015 MARCILLA-1 42 20 21.25N 001 42 12.48W 4688339,85 606809,36 30
    016 BAEZA-2 37 58 55.90N 003 32 34.60W 4204048,18 452317,10 30
    016B BAEZA-3 37 59 57.50N 003 50 36.90W 4206143,41 425930,97 30
    016C BAEZA-4 38 03 03.70N 003 44 44.00W 4211808,90 434584,22 30
    017 BAILEN-1 38 03 03.70N 003 44 44.00W 4211808,90 434584,22 30
    018 DELICA-1 42 57 46.23N 002 59 07.41W 4756774,15 501191,47 30
    019 CASTILFRIO-1 41 56 43.34N 002 18 18.50W 4644026,64 557598,72 30
    020 ZUÑIGA-1 42 43 16.21N 002 17 48.45W 4730176,40 557578,61 30
    021 CHICLANA-2 36 24 49.89N 006 08 48.94W 4033700,99 755833,20 29
    022 ECIJA-1 37 34 19.81N 005 04 53.85W 4160453,32 316163,57 30
    023 APODACA-1 42 55 04.23N 002 43 40.42W 4751812,68 522209,43 30
    024 S.LORENZO PARRILLA-1 39 51 50.53N 002 21 23.67W 4412940,26 555034,04 30
    025 IGLESIAS-1 42 18 39.35N 003 57 20.47W 4684825,04 421234,87 30
    026 PUIGREIG-1 41 58 34.10N 001 53 19.50E 4647806,44 407929,72 31
    027 BORNOS-(V-6) 36 50 12.84N 005 45 08.91W 4080382,16 254535,81 30
    028 LEVA-1 42 56 55.27N 003 43 05.41W 4755452,24 441411,70 30
    029 LAÑO-1 42 39 41.21N 002 35 46.89W 4723383,75 533081,76 30
    030 VILLALBA DE ALCOR 37 27 03.85N 006 29 25.82W 4147938,20 721987,62 29
    031 ELVIRA-1 42 57 43.22N 002 58 59.41W 4756681,33 501372,74 30
    032 ELVIRA-2A 42 58 07.24N 002 59 08.41W 4757422,25 501168,71 30
    033 MATIENZO-1 43 18 36.00N 003 35 00.40W 4795492,76 452681,95 30
    033B VALLFOGONA-1 42 11 33.77N 002 16 24.83E 4671511,79 440017,25 31
    034 ALDA-1 42 44 58.21N 002 19 32.44W 4733303,45 555188,28 30
    035 ALMARCHAL-1 36 08 44.88N 005 48 10.95W 4003824,91 247792,33 30
    036 ELVIRA-3 42 58 11.23N 002 59 06.42W 4757545,34 501213,77 30
    037 ELVIRA-4A 42 58 18.23N 002 59 11.41W 4757761,25 501100,69 30
    038 TREVIÑO-1 42 43 28.25N 002 43 50.44W 4730343,23 522050,84 30
    039 ELVIRA-2B 42 58 06.24N 002 58 58.42W 4757391,44 501395,02 30
    040 ELVIRA-4B 42 56 19.49N 003 00 05.41W 4754098,34 499877,38 30
    041 MEDINA SIDONIA-1 36 22 29.87N 005 55 00.94W 4029556,30 238308,97 30
    042 ENCARNACION-1 43 04 24.24N 003 20 53.40W 4769110,59 471654,00 30
    043 LEVA-2 42 57 12.27N 003 41 52.40W 4755962,72 443070,55 30
    044 ASPERILLO-1 37 04 42.87N 006 38 50.89W 4106245,35 709128,83 29
    045 ISLA MAYOR-1 37 09 37.86N 006 08 49.88W 4116558,00 753337,16 29
    046 CARMONA-1 37 31 21.81N 005 42 05.85W 4156360,76 261241,86 30
    LISTADO DE SONDEOS POR ORDEN NUMERICO (2004)
    Página 1 de 14047 MOGUER-1 37 09 25.88N 006 48 03.86W 4114641,20 695270,23 29
    048 ALMONTE-1 37 15 49.87N 006 28 19.85W 4127205,83 724165,45 29
    049 TREVIÑO-2 42 42 25.25N 002 40 12.44W 4728417,51 527016,44 30
    050 PUERTO DE OJEN-1 36 09 21.89N 005 37 56.95W 4004535,82 263172,66 30
    051 LANO-2 42 39 54.26N 002 41 10.44W 4723755,04 525714,26 30
    052 CERRO GORDO-1 36 21 19.87N 005 21 35.93W 4026033,04 288232,00 30
    053 QUINTANA REDONDA 41 39 05.36N 002 33 15.53W 4611259,76 537113,12 30
    054 TREVIÑO-3 42 43 24.09N 002 43 20.63W 4730217,10 522729,24 30
    055 GORMAZ-1 41 29 26.40N 003 03 05.54W 4593310,01 495697,61 30
    056 MONEGRILLO-1 41 37 22.26N 000 25 40.55W 4611180,07 714284,22 30
    056B AMPURDAN-1 42 08 59.05N 002 40 11.24E 4666537,10 472715,64 31
    057 PAMPLONA-1 42 51 03.95N 001 44 05.53W 4745141,07 603372,75 30
    058 LA ZAIDA-1 41 19 43.29N 000 24 48.58W 4578553,88 716464,23 30
    059 CARMONA-2 37 31 34.83N 005 36 50.85W 4156543,44 268987,32 30
    060 RETUERTA-1 43 00 51.25N 003 38 19.40W 4762679,40 447948,36 30
    061 ALORIA-1 42 59 39.21N 002 58 48.41W 4760259,39 501621,11 30
    062 SOPEÑANO-1 43 04 47.23N 003 19 59.40W 4769814,83 472878,04 30
    063 ALLOZ-1 42 42 16.22N 001 58 21.45W 4728597,89 584144,03 30
    064 CASTILLEJA DE LA CUESTA 37 23 01.85N 006 03 42.87W 4141574,77 760141,70 29
    065 GUERNICA-1 43 19 46.18N 002 40 15.38W 4797545,08 526678,70 30
    066 PAMPLONA-2 42 49 39.19N 001 41 58.45W 4742570,37 606297,48 30
    067 CERRO GORDO-2 36 22 14.99N 005 25 00.93W 4027858,23 283163,82 30
    068 ELVIRA-5 42 58 22.23N 002 59 24.42W 4757884,60 500805,97 30
    069 SALTERAS-1 37 25 02.84N 006 06 08.86W 4145193,52 756435,63 29
    070 SOPEÑANO-2 43 04 42.25N 003 20 17.40W 4769662,84 472470,39 30
    071 CARMONA-3 37 28 56.82N 005 37 08.86W 4151684,83 268409,48 30
    072 MONESMA-1 42 14 45.17N 000 34 04.46E 4680023,97 299341,92 31
    073 LAHOZ-1 42 53 02.24N 003 14 13.42W 4748040,98 480640,32 30
    073B FALLINAS-1 42 07 09.08N 002 55 21.46E 4663095,43 493603,90 31
    074 URBASA-1 42 48 42.23N 002 16 10.46W 4740251,94 559720,28 30
    075 CARMONA-4 37 26 35.82N 005 35 52.86W 4147286,55 270156,56 30
    076 SOPEÑANO-3 43 04 41.23N 003 20 20.40W 4769631,64 472402,42 30
    077 PAMPLONA-3 42 50 56.18N 001 44 36.43W 4744890,89 602674,98 30
    078 TABLIEGA-1 43 00 32.24N 003 26 58.41W 4761993,10 463360,85 30
    079 CASTILLO-1 42 48 44.23N 002 40 10.43W 4740107,87 527016,40 30
    080 ZUFIA-1 42 39 52.23N 002 06 20.45W 4724032,38 573293,45 30
    081 SOPEÑANO-4 43 04 24.24N 003 20 34.40W 4769108,82 472083,69 30
    082 CARMONA-5 37 24 41.60N 005 32 41.78W 4143637,38 274758,00 30
    083 BUJARALOZ-1 41 25 29.26N 000 07 07.57W 4590002,82 740777,27 30
    084 ZARAGOZA-1 41 49 15.26N 000 52 07.53W 4632169,42 677011,10 30
    085 CORRES-1 42 41 04.24N 002 27 45.44W 4726005,89 544026,28 30
    086 VILLALTA-1 42 42 45.28N 003 36 15.43W 4729159,62 450514,33 30
    087 CARMONA-6 37 22 29.90N 005 29 35.90W 4139455,51 279221,27 30
    088 CERRO GORDO-3 36 21 14.87N 005 19 58.94W 4025820,21 290646,23 30
    089 SAN PEDRO-1 42 27 03.32N 003 53 38.43W 4700314,60 426481,73 30
    090 PAMPLONA-4 42 51 15.19N 001 43 33.43W 4745498,78 604096,09 30
    091 SAN PEDRO-2 42 28 40.32N 003 53 15.45W 4703301,07 427037,96 30
    092 ZUAZO-1 42 54 26.24N 002 58 59.42W 4750605,02 501373,73 30
    092B AMPURDAN-2 42 08 59.05N 002 40 11.24E 4666537,10 472715,64 31
    093 CASTILLO-2 42 47 10.24N 002 40 29.43W 4737206,91 526596,07 30
    094 UCERO-1 41 46 30.97N 002 59 28.49W 4624906,80 500727,46 30
    095 GASTIAIN-1 42 43 55.22N 002 16 25.35W 4731395,72 559458,32 30
    096 BASELLA-1 42 01 00.99N 001 18 22.47E 4653127,39 359755,60 31
    097 BALLOBAR-1 41 33 15.30N 000 09 05.50E 4604286,82 262434,38 31
    098 JUANETAS-1 42 07 02.10N 002 24 39.50E 4663045,11 451305,46 31
    099 ARAMAYONA-1 43 01 41.20N 002 34 58.40W 4764106,73 533984,12 30
    100 SAN PEDRO-3 42 29 13.12N 003 53 09.44W 4704311,36 427185,76 30
    101 VILLANUEVA-ESCUDEROS 40 01 48.50N 002 17 52.60W 4431414,39 559903,87 30
    Página 2 de 14102 PAMPLONA SUR-1 42 43 44.20N 001 34 47.44W 4731777,89 616268,36 30
    102B ECIJA-2 37 34 19.81N 005 04 52.85W 4160452,78 316188,10 30
    102C ECIJA-3 37 37 36.81N 005 07 39.85W 4166616,96 312228,49 30
    103 CASTELLFULLIT-1 41 39 36.17N 001 41 07.44E 4612948,76 390544,28 31
    104 GERONA-1 42 06 20.00N 003 00 04.40E 4661704,60 500102,43 31
    105 RIO FRANCO-1 41 59 07.40N 004 03 07.50W 4648771,60 412844,52 30
    106 DON JUAN-1 41 49 08.41N 004 04 45.51W 4630325,41 410356,70 30
    107 ARNEDO-1 42 12 01.27N 002 03 34.49W 4672532,62 577642,41 30
    108 ANTEZANA-1 42 47 01.24N 002 52 44.43W 4736885,13 509896,81 30
    109 SANGUESA-1 42 35 11.12N 001 17 17.34W 4716393,92 640470,47 30
    110 SANAHUJA-1 41 55 34.16N 001 22 29.46E 4642936,66 365245,32 31
    110B TREVIÑO-1004 42 43 53.24N 002 43 22.44W 4731116,14 522685,12 30
    110C TREVIÑO-1005 42 45 08.24N 002 44 12.43W 4733425,97 521541,11 30
    110D TREVIÑO-1006 42 44 04.27N 002 45 10.47W 4731448,74 520227,46 30
    111 PERAFITA-1 42 03 05.95N 002 06 45.56E 4655974,62 426568,04 31
    112 GUISONA-1 41 48 57.13N 001 14 47.43E 4630900,72 354352,88 31
    113 FRAGA-1 41 29 23.73N 000 13 25.59E 4596947,88 268230,85 31
    114 ALCOZAR-1 41 37 22.36N 003 21 19.56W 4608048,28 470389,32 30
    115 ZAMANZAS A-1 42 52 07.22N 003 45 50.44W 4746599,61 437591,25 30
    116 SENANT-1 41 28 31.22N 001 07 34.43E 4593301,74 343540,09 31
    117 LERIDA-1 41 39 50.15N 000 36 52.85E 4615294,12 301401,67 31
    118 PINOS-1 41 48 43.17N 001 30 26.45E 4630060,83 376011,59 31
    118B AMPURDAN-3 42 08 59.12N 002 40 37.38E 4666536,96 473315,62 31
    119 S.MIGUEL CAMPMAJOR-1 42 06 28.10N 002 40 27.50E 4661879,91 473071,09 31
    120 VITORIA OESTE-1 42 49 48.23N 002 46 25.43W 4742053,94 518494,45 30
    121 EJEA-1 42 07 15.08N 001 15 03.51W 4664757,93 644584,59 30
    122 MONZON-1 41 53 44.20N 000 13 15.50E 4642003,37 269451,29 31
    123 VALPALMAS-1 42 07 30.57N 000 54 22.95W 4665876,68 673060,70 30
    124 CANDASNOS-1 41 30 13.30N 000 05 59.50E 4598816,63 257936,33 31
    125 LA POBLACION-1 43 02 25.52N 003 56 05.89W 4765813,64 423838,42 30
    126 BOBALAR-1 40 33 06.54N 000 15 07.43W 4492713,26 732688,50 30
    127 TAUSTE ESTE-1 41 58 23.25N 001 04 06.21W 4648679,25 660049,07 30
    128 LA CUENCA-1 41 44 32.37N 002 44 32.52W 4621281,09 521423,43 30
    129 VITORIA OESTE-2 42 50 47.23N 002 46 22.43W 4743874,09 518557,66 30
    130 CABAÑAS-1 42 59 04.26N 003 51 10.40W 4759533,97 430461,60 30
    131 SARIÑENA-1 41 47 29.20N 000 05 22.50W 4630797,89 741842,07 30
    132 ARIJA-1 42 59 23.27N 003 55 23.40W 4760180,94 424738,07 30
    133 BOBALAR-2 40 32 58.65N 000 14 07.67W 4492513,93 734101,95 30
    134 ISONA 42 07 55.15N 001 09 38.48E 4666150,68 347978,20 31
    135 MAGALLON-1 41 48 07.59N 001 28 25.47W 4629012,49 626799,45 30
    136 BASCONCILLOS-1 42 42 05.02N 004 01 10.43W 4728244,66 416491,55 30
    137 CRESPO-1 42 53 37.27N 003 46 10.41W 4749381,53 437163,51 30
    138 MONILLO-1 43 20 36.50N 003 17 06.41W 4799084,32 476889,63 30
    139 BENABARRE-1 (ESTR.) 42 06 30.40N 000 24 56.50E 4665131,97 286320,54 31
    140 BENABARRE-2 (ESTR.) 42 07 49.40N 000 24 26.50E 4667589,71 285705,47 31
    141 BENABARRE-3 (ESTR.) 42 07 39.90N 000 24 17.20E 4667303,16 285483,02 31
    142 BENABARRE-4 (ESTR.) 42 08 12.50N 000 23 22.50E 4668347,05 284257,74 31
    143 ESPLUS-1 41 47 22.90N 000 18 32.00E 4630009,40 276376,69 31
    144 VIU-1 42 26 16.50N 000 21 01.40E 4701885,03 282059,40 31
    145 BENABARRE-5 (ESTR.) 42 10 17.10N 000 20 24.80E 4672316,49 280297,74 31
    146 UBIDEA-1 43 01 46.27N 002 41 25.58W 4764225,21 525220,90 30
    147 AÑASTRO-1 42 44 48.98N 002 46 12.45W 4732823,90 518814,31 30
    147B GERONA-2 42 05 32.00N 003 00 19.40E 4660224,16 500447,04 31
    148 BENABARRE-6 (ESTR.) 42 06 21.20N 000 31 43.30E 4664571,59 295656,17 31
    149 AYOLUENGO-1 42 45 21.57N 003 53 38.24W 4734191,02 426843,89 30
    150 BENABARRE-7 (ESTR.) 42 05 33.80N 000 30 19.90E 4663165,20 293697,77 31
    151 BENABARRE-8 (ESTR.) 42 09 41.40N 000 20 24.80E 4671215,27 280263,40 31
    152 RONCAL-1 42 46 40.20N 000 57 47.40W 4738240,95 666626,25 30
    Página 3 de 14153 BENABARRE-1 42 06 16.20N 000 26 42.50E 4664620,69 288742,17 31
    154 CASTRO URDIALES-1/BS 43 22 29.20N 003 17 00.40W 4802560,62 477036,76 30
    155 CASTILLO-3 42 49 08.20N 002 40 43.40W 4740844,37 526264,80 30
    156 VIVANCO-1 43 05 40.31N 003 22 16.18W 4771465,24 469792,29 30
    157 AYOLUENGO-2 42 45 07.88N 003 53 56.34W 4733773,10 426427,95 30
    158 AITZGORRI-1 42 55 25.20N 002 19 14.40W 4752647,48 555442,48 30
    159 BENABARRE-3 42 09 37.20N 000 20 22.50E 4671087,36 280206,57 31
    160 AYOLUENGO-3 42 45 22.10N 003 53 03.01W 4734198,94 427644,91 30
    161 RIUDAURA-1 42 10 54.70N 002 23 47.20E 4670227,64 450155,17 31
    162 AYOLUENGO-4 42 44 31.00N 003 53 20.84W 4732626,93 427223,00 30
    163 BENABARRE-2 42 05 51.20N 000 26 38.50E 4663852,30 288627,21 31
    164 TIELMES-1 40 14 58.50N 003 18 06.60W 4455579,49 474328,46 30
    165 AYOLUENGO-5 42 44 57.15N 003 52 44.44W 4733424,90 428059,02 30
    166 AYOLUENGO-6 42 44 02.35N 003 53 36.66W 4731746,97 426853,94 30
    167 SIERRA LARGA-1 38 22 37.60N 001 22 00.80W 4248990,89 642656,30 30
    168 AYOLUENGO-7 42 43 51.06N 003 54 15.54W 4731408,13 425966,09 30
    169 TOZO-1 42 41 52.80N 003 57 07.68W 4727803,26 422010,31 30
    170 AYOLUENGO-8 42 45 21.66N 003 51 53.76W 4734169,05 429218,95 30
    171 AYOLUENGO-9 42 44 14.18N 003 52 38.38W 4732097,99 428183,02 30
    172 JARACO-1 39 01 37.50N 000 14 25.70W 4323478,95 738891,29 30
    173 RIUDAURA-2 42 11 30.10N 002 23 37.50E 4671321,07 449940,41 31
    174 AYOLUENGO-10 42 46 01.44N 003 51 19.33W 4735388,15 430014,04 30
    175 AMPOSTA-1 40 39 26.32N 000 46 31.36E 4503173,98 311924,44 31
    176 RIUDAURA-1BIS 42 10 54.70N 002 23 47.20E 4670227,64 450155,17 31
    177 AYOLUENGO-11 42 45 20.90N 003 52 27.86W 4734153,59 428443,55 30
    178 SAL-1 42 40 00.30N 003 35 10.60W 4724060,23 451953,75 30
    179 BOIXOLS 42 10 44.15N 001 08 08.48E 4671408,27 346025,72 31
    180 HUELVA-1 37 10 41.90N 006 46 58.88W 4117021,68 696818,53 29
    181 AYOLUENGO-12 42 44 48.84N 003 53 48.29W 4733183,84 426604,71 30
    182 HONTOMIN-1 42 35 41.30N 003 38 05.40W 4716099,90 447914,59 30
    183 AYOLUENGO-14 42 44 52.18N 003 53 07.07W 4733276,97 427542,94 30
    184 AYOLUENGO-13 42 45 05.85N 003 52 22.44W 4733688,08 428561,95 30
    185 AYOLUENGO-15 42 45 54.40N 003 53 27.05W 4735201,03 427108,96 30
    186 AYOLUENGO-17 42 44 15.90N 003 53 49.52W 4732168,05 426565,95 30
    187 LAHOZ-2 42 53 45.30N 003 14 36.40W 4749370,74 480122,87 30
    188 AYOLUENGO-16 42 45 05.89N 003 53 28.33W 4733704,97 427064,06 30
    189 CAMPANUE-1 42 21 38.00N 000 20 55.20E 4693298,43 281649,48 31
    190 AYOLUENGO-18 42 45 22.13N 003 52 25.48W 4734190,98 428498,04 30
    191 SAL-2 42 40 00.29N 003 33 40.44W 4724045,99 454006,18 30
    192 AYOLUENGO-19 42 45 37.85N 003 52 43.26W 4734680,08 428098,92 30
    193 AYOLUENGO-20 42 45 35.94N 003 52 00.34W 4734611,07 429073,90 30
    194 ESCALADA-1 42 46 38.28N 003 47 46.32W 4736477,16 434866,01 30
    195 AYOLUENGO-21 42 44 30.70N 003 54 07.63W 4732628,96 426159,03 30
    196 LAGRAN-1 42 38 44.25N 002 34 16.44W 4721636,91 535149,87 30
    197 RIBERO-1 43 01 59.30N 003 28 59.40W 4764693,93 460637,21 30
    198 AYOLUENGO-22 42 45 13.73N 003 52 43.58W 4733936,14 428083,90 30
    199 AYOLUENGO-23 42 44 33.14N 003 53 05.12W 4732689,19 427581,11 30
    200 AYOLUENGO-24 42 45 52.22N 003 52 21.33W 4735118,18 428601,98 30
    201 AYOLUENGO-25 42 45 05.31N 003 52 00.04W 4733666,17 429071,01 30
    202 AYOLUENGO-26 42 44 31.28N 003 52 45.22W 4732627,08 428032,98 30
    203 AYOLUENGO-27 42 45 00.47N 003 54 11.23W 4733548,14 426087,01 30
    204 CASTILLO-4 42 46 52.30N 002 38 41.40W 4736663,42 529052,91 30
    205 PINO-1 42 37 42.30N 003 49 31.40W 4719967,09 432316,63 30
    206 TOZO-4 42 41 57.72N 003 57 30.50W 4727960,90 421492,81 30
    207 SAN CARLOS-1 40 40 49.30N 000 40 14.40E 4505962,36 303138,99 31
    208 AYOLUENGO-28 42 44 15.92N 003 53 25.95W 4732162,99 427101,90 30
    208B BURGOS-1 42 42 09.30N 003 57 48.40W 4728322,73 421089,61 30
    209 PERENCHIZA-1 39 26 32.50N 000 34 12.70W 4368759,67 709106,38 30
    Página 4 de 14210 LEON-1 42 17 34.40N 005 32 07.45W 4685492,73 290973,49 30
    210B LEON-1BIS 42 17 55.50N 005 32 10.40W 4686145,61 290925,33 30
    211 AYOLUENGO-29 42 45 39.78N 003 53 43.12W 4734753,92 426738,92 30
    212 CENTENERA-1 42 17 16.20N 000 24 31.50E 4685070,03 286351,87 31
    213 POLIENTES-1 42 47 56.30N 003 49 25.60W 4738905,49 432633,48 30
    214 ORENA-1 43 24 12.15N 004 08 04.41W 4806322,67 408126,68 30
    215 AYOLUENGO-30 42 45 39.25N 003 51 38.08W 4734708,00 429580,92 30
    216 HUIDOBRO-1 42 46 06.30N 003 41 16.40W 4735412,75 443718,51 30
    217 RIBERO-2 43 01 51.30N 003 29 01.40W 4764447,41 460590,53 30
    218 URRIA-1 42 50 04.30N 003 45 10.40W 4742799,70 438465,89 30
    219 HUIDOBRO-2 42 46 02.30N 003 40 52.40W 4735284,94 444262,97 30
    220 AYOLUENGO-31 42 45 37.68N 003 53 05.16W 4734680,04 427601,07 30
    220B TARIFA-1 36 07 39.95N 005 39 10.94W 4001444,26 261237,40 30
    220C TARIFA-2 36 07 49.92N 005 38 40.96W 4001731,10 261995,39 30
    221 SOBRON-1 42 45 48.30N 003 06 47.40W 4734634,30 490740,24 30
    221B SOBRON-1 BIS 42 45 39.00N 003 06 54.60W 4734347,65 490576,20 30
    222 AYOLUENGO-32 42 45 06.35N 003 53 02.87W 4733713,07 427643,00 30
    223 VILLAMANRIQUE-1 37 14 02.00N 006 18 30.90W 4124281,06 738770,55 29
    224 LIERMO-1 43 26 12.20N 003 37 48.40W 4809593,94 449003,52 30
    225 CASA NIEVES-1 37 11 34.86N 006 14 09.98W 4119930,66 745334,22 29
    226 TOZO-5 42 41 43.57N 003 57 25.73W 4727523,19 421596,39 30
    227 URBASA-2 42 48 30.20N 002 15 56.40W 4739883,62 560042,84 30
    228 CARCELEN-1 39 05 16.60N 001 18 12.70W 4327978,84 646729,52 30
    229 OSMA-1 42 53 34.30N 003 04 00.40W 4749004,84 494547,36 30
    230 CALDONES-1 43 28 45.30N 005 37 44.40W 4817482,13 287373,62 30
    231 ATAURI-1 42 43 18.20N 002 25 44.40W 4730156,12 546752,96 30
    232 LEDAÑA-1 39 19 31.60N 001 43 12.70W 4353747,16 610317,94 30
    233 URBEL-1 42 39 44.20N 003 54 30.30W 4723797,00 425548,55 30
    234 CEGAMA-1 42 59 58.20N 002 18 06.40W 4761081,51 556914,12 30
    235 SAN MIGUEL-1 37 56 47.70N 000 42 58.80W 4202417,78 700667,23 30
    236 BENEJUZAR-1 38 03 32.60N 000 49 00.80W 4214687,44 691537,31 30
    237 SOCOVOS-1 38 17 31.70N 001 58 03.80W 4238803,82 590275,70 30
    238 CASTELLON B-1 40 34 55.40N 001 11 01.20E 4494026,12 346271,77 31
    239 ARCO IRIS-1 43 00 56.30N 003 42 50.40W 4762884,58 441815,02 30
    240 GRAUS-1 42 14 23.80N 000 20 59.10E 4679901,86 281321,45 31
    241 GOLFO DE CADIZ D-1 36 58 10.92N 006 54 12.85W 4093631,64 686626,07 29
    242 SOCOVOS-2 38 17 52.70N 002 01 16.80W 4239400,12 585580,29 30
    243 SAPO-1 37 03 53.00N 006 12 30.90W 4105764,89 748196,74 29
    244 HONTOMIN-2 42 35 08.30N 003 38 36.40W 4715087,32 447200,35 30
    245 GOLFO DE CADIZ G-1 36 38 29.33N 006 39 44.12W 4057713,04 709001,92 29
    246 ARIJA SUR-1 42 58 36.30N 003 57 37.40W 4758766,03 421686,91 30
    247 SANTA CREU-1 42 14 20.20N 000 26 57.10E 4679540,26 289524,06 31
    248 LA ENGAÑA-1 43 04 56.00N 003 44 24.90W 4770297,41 439741,07 30
    249 ABAR-1 42 41 54.30N 004 00 19.40W 4727900,07 417648,64 30
    250 ROJAS-1 42 33 16.30N 003 27 03.40W 4711530,55 462978,12 30
    251 POLIENTES-2 42 48 13.30N 003 49 21.40W 4739428,96 432734,00 30
    252 LA ENGAÑA-1BIS 43 04 55.90N 003 44 25.20W 4770294,38 439734,26 30
    253 FUENSANTA-1 37 40 14.80N 003 52 48.80W 4169721,34 422370,39 30
    254 VILLAMERIEL-1 42 31 05.30N 004 26 53.40W 4708407,45 381037,57 30
    255 CENTENERA-2 42 17 37.20N 000 23 32.50E 4685759,10 285020,37 31
    256 URBASA-3 42 48 48.20N 002 15 17.40W 4740446,64 560923,72 30
    257 ROZAS-1 43 01 20.30N 003 43 24.40W 4763631,52 441051,75 30
    258 TAMURCIA-1 42 16 46.20N 000 45 18.50E 4683333,12 314888,68 31
    259 GELSA-1 41 27 11.30N 000 22 20.50W 4592475,42 719487,69 30
    260 LA MATA-1 38 02 04.60N 000 39 30.80W 4212312,98 705499,01 30
    261 SAN MIGUEL-2 37 58 26.70N 000 47 21.80W 4205314,67 694174,53 30
    262 ERIÑA-1 42 17 39.20N 000 56 21.50E 4684583,88 330115,31 31
    263 ENTRAMBOSRIOS-1 43 02 42.30N 003 42 34.40W 4766151,41 442204,84 30
    Página 5 de 14264 AMPOSTA MARINO C-1 40 23 11.00N 000 43 02.10E 4473222,93 306230,76 31
    265 VINAROZ-1 40 25 19.82N 000 34 51.71E 4477503,10 294775,59 31
    266 TREVIÑO-4 42 44 32.30N 002 43 27.40W 4732320,62 522568,40 30
    267 TOLVA-1 42 06 40.20N 000 31 24.50E 4665170,17 295241,33 31
    268 AMPOSTA MARINO C-2 40 23 47.96N 000 43 26.98E 4474347,56 306846,81 31
    269 AMPOSTA MARINO B-1 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    271 ALDA-1 BIS 42 44 58.21N 002 19 32.44W 4733303,45 555188,28 30
    272 NUEVA CARTEYA-1 37 35 56.80N 004 23 36.80W 4162318,53 376977,89 30
    273 CASTELLON E-1 40 20 44.54N 000 42 03.88E 4468742,06 304740,45 31
    273B BESALU-4 42 12 13.08N 002 41 49.47E 4672513,26 474991,46 31
    274 ROZAS-2 43 01 48.30N 003 43 54.40W 4764501,15 440380,25 30
    275 CASTELLON C-1 40 23 37.49N 001 06 01.70E 4473270,13 338779,93 31
    276 SAN PRIVAT-1 42 08 47.10N 002 23 59.50E 4666290,04 450409,66 31
    277 ALDEHUELA-1 41 46 10.80N 002 43 39.50W 4624320,54 522638,50 30
    278 VALDEARNEDO-1 42 33 11.30N 003 33 16.40W 4711426,80 454470,77 30
    279 DELTA DEL EBRO 40 43 52.60N 000 48 35.30E 4511312,59 315040,05 31
    280 CASTELLON G-1 40 13 01.05N 000 50 37.89E 4454144,18 316520,61 31
    281 SAN CORNELI-1 42 12 06.20N 001 00 36.50E 4674173,38 335715,14 31
    282 PEÑA-1 42 46 00.30N 004 31 20.90W 4736122,18 375430,55 30
    283 AMPOSTA MARINO B-2 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    283Z AMPOSTA MARINO B-2(OBJ) 40 23 49.03N 000 42 09.54E 4474427,80 305021,80 31
    284 AMPOSTA MARINO B-3 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    284Z AMPOSTA MARINO B-3(OBJ) 40 23 56.51N 000 42 46.10E 4474636,10 305889,80 31
    285 AMPOSTA MARINO B-6 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    285Z AMPOSTA MARINO B-6(OBJ) 40 23 19.66N 000 42 22.62E 4473514,10 305306,70 31
    286 SAGUNTO-1 39 42 26.71N 000 16 48.40E 4398896,84 266816,46 31
    287 ANCILLO-1 43 15 04.20N 003 30 18.40W 4788917,48 458995,40 30
    288 GOLFO DE CADIZ C-1 36 49 34.32N 007 02 00.36W 4077463,30 675392,39 29
    289 AMPOSTA MARINO B-5 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    289Z AMPOSTA MARINO B-5(OBJ) 40 22 54.40N 000 42 53.54E 4472716,20 306015,70 31
    290 AMPOSTA MARINO B-4 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    290Z AMPOSTA MARINO B-4(OBJ) 40 23 30.88N 000 43 06.90E 4473833,10 306359,80 31
    291 AMPOSTA MARINO B-2A 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    291Z AMPOSTA MARINO B-2A(OBJ) 40 23 39.42N 000 42 38.61E 4474113,70 305699,50 31
    292 AMPOSTA MARINO C-3 40 24 50.30N 000 44 04.20E 4476247,42 307773,65 31
    293 CASTILLO-5 42 48 14.30N 002 43 45.40W 4739167,22 522137,16 30
    294 AJO-1 43 27 14.20N 003 34 37.40W 4811475,56 453310,69 30
    295 CASTELLON C-2 40 24 40.74N 001 08 01.51E 4475160,35 341645,93 31
    295Z CASTELLON C-2(OBJ) 40 24 34.27N 001 08 57.05E 4474933,30 342950,90 31
    296 GOLFO DE CADIZ B-1 36 58 49.22N 007 07 15.35W 4094408,13 667251,05 29
    297 BELMONTEJO-1 39 51 08.80N 002 19 52.70W 4411669,54 557205,05 30
    298 BELMONTEJO-1A 39 51 08.50N 002 19 52.70W 4411660,29 557205,12 30
    299 CASTELLON D-1 40 19 59.32N 000 51 11.68E 4467022,81 317631,95 31
    300 CASTELLON B-2 40 36 49.10N 001 16 46.40E 4497369,26 354456,40 31
    301 GOLFO DE VIZCAYA-1 43 31 55.15N 001 55 30.42W 4820542,44 586856,61 30
    302 EL GABALDON-1 39 39 36.50N 001 56 28.70W 4390647,45 590821,33 30
    303 ALCANAR 1A 40 32 39.60N 000 44 39.70E 4490698,22 308980,49 31
    304 EL HITO-1 39 53 28.40N 002 35 39.30W 4415838,38 534691,21 30
    305 CASTELLON B-3 40 36 53.40N 001 17 55.00E 4497470,51 356071,07 31
    306 CASTELLON L-1 39 53 40.90N 000 23 54.90E 4419384,73 277579,37 31
    307 GEOT-1 42 12 04.00N 003 02 25.40E 4672316,04 503336,74 31
    308 AMPOSTA MARINO A-1 40 46 52.85N 000 59 19.44E 4516509,53 330278,75 31
    309 SALOBRAL-1 38 52 09.60N 001 42 10.70W 4303148,24 612525,31 30
    310 AYOLUENGO NE-1 42 47 34.30N 003 46 52.00W 4738193,66 436116,38 30
    311 AMPOSTA MARINO DS-1 40 28 50.26N 000 50 56.11E 4483404,43 317663,15 31
    312 PAMPLONA-5 42 47 36.20N 001 40 27.40W 4738808,67 608424,52 30
    313 CASPE-1 41 10 29.30N 000 06 36.50E 4562268,87 257576,60 31
    314 GOLFO DE CADIZ D-2 36 58 37.40N 006 53 28.10W 4094472,23 687714,71 29
    Página 6 de 14315 BOVEDA-1 42 54 18.30N 003 12 28.40W 4750380,92 483028,48 30
    316 ESPINOSA CB-1 43 03 03.30N 003 33 24.40W 4766705,34 454653,32 30
    317 COLUMBRETES-A-1 39 39 20.85N 000 34 49.05E 4392427,85 292400,14 31
    318 GEOT-2 42 03 09.00N 002 53 47.40E 4655819,44 491435,19 31
    319 ASTRAIN-1 42 46 31.20N 001 44 17.40W 4736723,44 603229,28 30
    320 TRIBALDOS-1 39 58 29.50N 002 56 44.60W 4425044,27 504635,04 30
    321 CASTELLON B-4 40 37 25.60N 001 15 12.10E 4498538,47 352262,68 31
    322 MIRAMBELL-1 40 36 53.40N 000 26 32.60W 4499223,97 716367,20 30
    323 MARINDA-1 42 52 25.30N 002 56 06.00W 4746876,28 505309,13 30
    324 TORRALBA-1 40 18 19.40N 002 15 51.90W 4461989,72 562511,68 30
    325 ESPINOSA CB-2 43 01 28.30N 003 34 03.40W 4763780,69 453751,18 30
    326 BARCELONA C-1 41 22 30.00N 002 28 25.30E 4580600,90 455986,63 31
    327 CENIA-1 40 30 05.91N 000 37 32.20E 4486222,95 298795,53 31
    328 DENIA-1 39 00 18.50N 000 04 36.90E 4321485,59 246868,97 31
    329 SALSADELLA-1 40 23 08.00N 000 10 19.00E 4474469,11 259934,51 31
    330 TARRAGONA F-1 40 42 22.21N 001 08 15.04E 4507886,22 342656,95 31
    331 TARRAGONA D-1 40 58 05.22N 001 23 54.70E 4536531,66 365240,23 31
    332 ISONA-1BIS 42 07 52.00N 001 09 33.00E 4666056,23 347850,29 31
    333 TARRAGONA E-1 40 52 13.94N 001 13 07.16E 4525991,73 349883,11 31
    334 CALPE-1 38 30 39.41N 000 17 49.47E 4266042,37 264315,97 31
    335 RAPITA-1 40 27 14.90N 001 21 02.50E 4479547,77 360143,42 31
    336 BOVEDA-1BIS 42 54 14.00N 003 12 34.00W 4750248,59 482901,16 30
    337 MAR CANTABRICO C-1 43 41 12.61N 005 08 21.72W 4839403,55 327568,73 30
    338 MARTORELL-1 41 29 48.00N 001 50 37.00E 4594620,31 403474,42 31
    339 CASABLANCA-1 40 40 48.49N 001 21 10.84E 4504632,40 360809,02 31
    339Z CASABLANCA-1(OBJ) 40 40 48.28N 001 21 11.26E 4504625,70 360818,80 31
    340 CASTELLON E-2 40 18 58.20N 000 42 55.94E 4465431,00 305884,15 31
    341 TARRAGONA F-2 40 45 30.52N 001 03 21.61E 4513842,58 335899,35 31
    342 NEPTUNO-1 36 27 41.75N 006 36 24.97W 4037875,83 714445,24 29
    343 TARRAGONA E-2 40 50 33.37N 001 08 45.64E 4523017,44 343695,26 31
    344 CAJIGAR-1 42 16 08.00N 000 36 56.00E 4682467,80 303345,01 31
    345 TARRAGONA E-3 40 52 39.89N 001 12 58.32E 4526796,20 349692,48 31
    346 EBRO-1 41 22 56.64N 000 10 18.02W 4585149,56 736509,66 30
    347 GARRAF-1 41 10 00.54N 002 01 26.83E 4557814,16 418129,97 31
    348 TARRAGONA E-4 40 52 40.64N 001 13 19.08E 4526809,44 350178,88 31
    349 MAR CANTABRICO C-2 43 41 15.30N 005 08 21.70W 4839486,53 327571,32 30
    350 BARCELONA B-1 41 15 52.10N 002 17 21.70E 4568440,09 440470,81 31
    351 CASTELLON B-5 40 40 41.90N 001 18 31.80E 4504500,10 357071,37 31
    352 PEÑISCOLA-1 40 11 52.12N 001 08 33.20E 4451443,59 341895,72 31
    353 CASABLANCA-2 40 42 18.46N 001 22 16.93E 4507377,89 362412,02 31
    354 MARINA DEL TURIA E-1 39 16 59.76N 000 06 56.31E 4352252,29 251205,03 31
    355 CASTELLON E-3 40 18 57.25N 000 39 08.17E 4465542,40 300506,73 31
    356 TARRAGONA B-1 41 05 00.15N 001 39 23.63E 4548961,41 387150,90 31
    357 RIOJA-1 42 24 10.49N 002 50 14.42W 4694609,39 513386,51 30
    358 CASTELLON A-1 40 33 57.69N 001 03 00.70E 4492488,12 334935,08 31
    359 REUS-1 41 06 57.66N 001 05 39.43E 4553465,74 339996,58 31
    360 MAR CANTABRICO C-3 43 40 58.19N 005 05 37.28W 4838864,68 331239,16 30
    361 AYOLUENGO-33 42 44 44.96N 003 52 57.90W 4733052,08 427749,09 30
    362 ROQUETAS-1 36 41 16.42N 002 43 54.50W 4060349,77 523961,15 30
    363 ORION 2-1 36 51 30.90N 007 14 10.60W 4080703,01 657233,23 29
    364 BARCELONA E-1 41 28 29.27N 002 39 31.07E 4591603,11 471496,00 31
    365 CASABLANCA-3 40 39 00.79N 001 19 23.79E 4501358,77 358232,49 31
    366 CASABLANCA-4 40 40 42.01N 001 19 58.82E 4504464,46 359114,44 31
    367 TARRAGONA E-5 40 52 40.63N 001 13 19.24E 4526809,06 350182,62 31
    367Z TARRAGONA E-5(OBJ) 40 52 40.63N 001 13 19.24E 4526809,10 350182,60 31
    368 CASABLANCA-5 40 43 50.57N 001 22 52.94E 4510202,69 363309,46 31
    369 CASTELLON E-4 40 21 11.12N 000 41 57.80E 4469565,45 304618,31 31
    370 TARRAGONA E-6 40 51 15.42N 001 13 44.75E 4524169,22 350726,58 31
    Página 7 de 14371 DELTA D-1 40 26 41.14N 001 14 51.86E 4478674,95 351391,99 31
    372 MAR CANTABRICO B-1 43 43 17.96N 005 26 45.17W 4843954,14 302977,42 30
    373 MAR CANTABRICO B-2 43 43 16.53N 005 26 44.95W 4843909,87 302981,04 30
    374 ALFAQUES-1 40 36 42.96N 001 20 33.45E 4497077,51 359788,52 31
    375 TARRAGONA E-7 40 52 40.45N 001 13 19.08E 4526803,58 350178,76 31
    375Z TARRAGONA E-7(OBJ) 40 52 40.45N 001 13 19.08E 4526803,60 350178,80 31
    376 RIOJA-2 42 23 41.92N 002 51 08.30W 4693725,92 512156,33 30
    377 MAESTRAZGO-1 40 27 24.00N 000 20 14.00E 4481927,95 274204,23 31
    378 HONTOMIN SW-1 42 32 45.00N 003 42 33.00W 4710710,24 441770,29 30
    379 CASABLANCA-1A 40 40 48.49N 001 21 10.84E 4504632,40 360809,02 31
    379Z CASABLANCA-1A(OBJ) 40 40 39.15N 001 21 12.01E 4504343,90 360831,10 31
    380 JAVEA-1 38 42 08.50N 000 21 23.60E 4287137,16 270115,33 31
    381 DELTA C-1 40 40 36.39N 000 55 18.59E 4505031,74 324357,91 31
    382 MONTANAZO D-1 40 43 12.85N 001 23 55.35E 4509012,66 364752,31 31
    383 HONTOMIN SW-2 42 32 29.00N 003 42 17.00W 4710213,66 442131,12 30
    384 GALICIA B-1 43 42 57.00N 006 33 11.90W 4843309,39 697107,24 29
    385 ALCANAR MARINO A-1 40 21 10.26N 001 17 07.43E 4468409,27 354387,98 31
    386 EBRO-2 41 38 38.86N 000 06 24.43W 4614391,10 740962,63 30
    387 MONTANAZO C-1 40 45 51.30N 001 27 42.90E 4513803,36 370176,81 31
    388 ROJAS NE-1 42 34 03.28N 003 25 13.26W 4712966,75 465497,07 30
    389 VALENCIA 3-1 39 28 08.50N 000 06 33.61E 4372890,86 251321,63 31
    390 GALICIA B-2 43 42 58.16N 006 33 11.31W 4843345,57 697119,38 29
    391 MAR CANTABRICO B-3 43 42 13.94N 005 16 29.88W 4841586,70 316691,14 30
    392 DELTA D-2 40 17 20.97N 001 10 30.75E 4461526,15 344883,97 31
    392BIS DELTA D-2 (Profundización) 40 17 20.97N 001 10 30.75E 4461526,15 344883,97 31
    393 MONTANAZO C-2 40 53 04.64N 001 33 25.70E 4527029,87 378434,42 31
    394 JACA-1 (SERRABLO-1) 42 35 17.32N 000 23 44.06W 4718453,09 713711,05 30
    395 BENICARLO C-1 40 05 04.18N 001 05 36.72E 4438953,19 337452,80 31
    396 MONTANAZO D-2 40 43 56.53N 001 27 02.22E 4510280,96 369160,50 31
    397 MAR CANTABRICO E-1 43 30 07.35N 004 26 27.94W 4817664,28 383493,58 30
    398 GOLFO DE CADIZ B-2 36 56 23.41N 007 05 02.73W 4089979,59 670620,71 29
    399 MAR CANTABRICO K-1 43 32 04.79N 004 58 31.03W 4822174,10 340391,68 30
    400 AYOLUENGO-34 42 45 24.29N 003 52 09.76W 4734253,91 428856,07 30
    401 AYOLUENGO-35 42 44 42.03N 003 53 11.94W 4732965,04 427428,93 30
    402 AYOLUENGO-36 42 44 25.57N 003 53 35.28W 4732462,90 426892,90 30
    403 GOLFO DE CADIZ B-3 36 51 03.31N 007 05 28.54W 4080101,34 670179,55 29
    404 IBIZA MARINO AN-1 39 11 34.78N 000 48 07.26E 4340568,65 310172,87 31
    405 DELTA C-2 40 28 09.06N 000 55 15.65E 4481987,41 323744,75 31
    406 DELTA A-1 40 45 42.24N 000 56 03.48E 4514438,81 325633,80 31
    407 DELTA E-1 40 22 59.61N 000 48 32.39E 4472674,58 314010,57 31
    408 RIOJA-3 42 34 27.13N 002 41 12.03W 4713664,36 525715,43 30
    409 TARRAGONA C-1 40 56 19.68N 001 11 03.23E 4533629,62 347139,23 31
    410 TORREVIEJA MARINO C1 37 58 20.58N 000 23 54.57W 4206013,85 728520,58 30
    411 GOLFO DE CADIZ C-2 36 57 14.07N 007 02 55.62W 4091604,75 673733,44 29
    412 DELTA L-1 39 58 27.30N 000 15 24.60E 4428579,43 265729,79 31
    413 GOLFO DE CADIZ C-3 36 52 19.33N 007 02 11.59W 4082543,17 675009,59 29
    414 DELTA H-1 40 14 13.22N 000 34 54.37E 4456944,92 294276,44 31
    415 GRUMETE C-1X 40 50 59.85N 001 55 30.62E 4522735,73 409395,77 31
    418 CASTELLON B-6 40 40 28.25N 001 16 30.67E 4504134,44 354219,29 31
    419 CASTELLON D-2 40 21 39.98N 000 56 23.38E 4469951,96 325060,07 31
    420 SAN SADURNI-1 41 25 20.00N 001 43 59.50E 4586484,27 394136,58 31
    421 GOLFO DE CADIZ B-4 36 57 28.36N 007 05 21.51W 4091972,03 670115,95 29
    422 AMPOSTA MARINO B-7 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    422Z AMPOSTA MARINO B-7(OBJ 40 23 46.45N 000 42 32.22E 4474334,40 305554,50 31
    423 CASABLANCA-6 40 40 49.84N 001 21 11.58E 4504673,70 360827,17 31
    423Z CASABLANCA-6(OBJ) 40 41 58.64N 001 22 18.40E 4506766,10 362435,20 31
    424 MAYALS-1 41 20 17.15N 000 32 19.01E 4579293,37 294037,50 31
    425 MAR CANTABRICO M-1 43 40 56.01N 004 35 33.85W 4837899,92 371617,51 30
    Página 8 de 14426 AMPOSTA MARINO B-8 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    427 ATLANTIDA 2 36 59 21.13N 007 11 13.49W 4095277,43 661343,93 29
    428 EBRO-3 42 11 03.00N 000 03 05.00W 4674517,00 743513,43 30
    429 MAR CANTABRICO L-1 43 38 17.81N 004 30 06.18W 4832882,29 378865,88 30
    430 DELTA J-1 40 02 24.40N 000 53 59.20E 4434398,43 320815,50 31
    431 SERRABLO-3 42 34 44.80N 000 23 25.65W 4717462,84 714161,64 30
    432 GOLFO DE CADIZ E-1 36 41 20.19N 006 50 55.34W 4062589,00 692212,19 29
    433 GOLFO DE CADIZ B-5 36 59 10.22N 007 07 20.20W 4095052,99 667118,36 29
    434 RIOJA-4 42 24 54.84N 002 41 01.19W 4696013,00 526028,40 30
    435 CABRIEL B-2A 39 34 24.11N 001 11 07.99E 4382053,50 344147,76 31
    436 MANZANEDO-1 42 54 20.37N 003 37 42.79W 4750615,43 448686,95 30
    437 GOLFO DE CADIZ B-6 36 51 20.61N 007 04 42.07W 4080657,60 671319,82 29
    438 BARCELONA MARINA A-1 41 12 38.04N 002 20 01.68E 4562426,09 444147,54 31
    439 MAR CANTABRICO J-1 43 29 06.15N 003 59 02.29W 4815237,75 420428,14 30
    440 AMPOSTA WEST-1 40 24 24.42N 000 40 35.83E 4475576,92 302841,10 31
    441 SERRABLO-5 42 35 14.97N 000 23 45.22W 4718379,79 713686,84 30
    442 SARDINA-1 40 41 20.88N 001 07 10.85E 4506027,04 341110,06 31
    443 SERRABLO-4 42 35 50.28N 000 24 06.00W 4719454,47 713179,70 30
    444 GOLFO DE VALENCIA F1 39 19 29.74N 000 10 32.59W 4356713,35 743467,50 30
    445 CASTELLON C-3 40 27 32.79N 000 49 59.61E 4481048,01 316274,04 31
    446 JACA-2 (SERRABLO-2) 42 34 41.43N 000 27 08.23W 4717204,26 709090,35 30
    447 EL PRADILLO-1 40 34 24.00N 003 35 12.00W 4491637,84 450341,25 30
    448 VALLE DE ALLIN-1 42 41 56.00N 002 05 23.50W 4727864,06 574548,81 30
    449 CASTELLON C-4 40 25 23.53N 001 01 36.34E 4476677,13 332596,43 31
    450 ASTURIAS D-1 43 51 23.94N 005 33 56.74W 4859240,33 293785,38 30
    451 GOLFO DE CADIZ D-3BIS 36 53 00.91N 006 54 17.79W 4084074,13 686713,89 29
    452 MAR CANTABRICO H-1X 43 49 55.47N 005 03 40.17W 4855375,53 334273,93 30
    453 VINAROZ-2 40 24 20.03N 000 33 20.08E 4475718,75 292564,94 31
    454 VIZCAYA B-1 43 30 58.49N 002 42 32.33W 4818274,40 523522,05 30
    454Z VIZCAYA B-1 (OBJ) 43 30 59.67N 002 42 28.64W 4818311,10 523604,80 31
    455 ANDALUCIA A-1 36 36 03.99N 002 44 04.22W 4050721,93 523746,55 30
    456 CABO DE GATA-1 36 45 49.00N 002 12 21.00W 4069009,63 570883,77 30
    457 AYOLUENGO-37 42 45 30.05N 003 52 15.47W 4734432,93 428728,11 30
    458 AYOLUENGO-39 42 45 14.09N 003 53 12.57W 4733954,13 427425,00 30
    459 AYOLUENGO-40 42 45 01.27N 003 52 52.00W 4733553,78 427888,48 30
    460 SUR PIRENAICA-1 42 16 44.09N 000 07 52.45E 4684813,69 263435,76 31
    461 SERRABLO-7 42 33 37.70N 000 20 05.34W 4715535,25 718793,54 30
    462 TRASHAEDO-1 42 41 14.50N 003 56 18.74W 4726609,39 423110,72 30
    463 MAESTRAZGO-2 40 24 05.30N 000 27 42.79W 4475488,75 715399,66 30
    464 JABALI-1 42 03 48.80N 001 52 42.20E 4657523,92 407198,46 31
    465 LOPIN-1 41 21 00.06N 000 34 44.51W 4580521,57 702543,32 30
    466 TARRAGONA E-8 40 52 44.76N 001 18 57.77E 4526779,70 358109,11 31
    467 JACA-17 42 34 57.39N 000 30 36.29W 4717555,41 704332,43 30
    468 AOIZ-1 42 50 45.48N 001 24 47.12W 4745016,46 629676,37 30
    469 TARRAGONA E-9 40 49 0.24 N 001 18 17.12E 4519874,32 357023,60 31
    470 ROSAS 3-1 41 42 47.25N 003 18 09.58E 4618051,29 525179,10 31
    471 MAR CANTABRICO C-4 43 41 16.12N 005 06 31.21W 4839448,46 330045,71 30
    472 SERRABLO-9 42 34 18.13N 000 24 35.97W 4716590,87 712583,65 30
    473 PULPO-1 40 43 29.61N 001 15 52.83E 4509744,60 353441,35 31
    474 SURPIRENAICA-2 42 17 20.46N 000 23 47.29E 4685232,35 285343,30 31
    475 GOLFO DE VALENCIA B1 39 45 39.14N 000 00 39.30W 4405566,25 756067,96 30
    476 MAR CANTABRICO C-5 43 40 29.31N 005 02 59.57W 4837885,43 334748,36 30
    477 MONTANAZO D-3 40 40 58.03N 001 29 06.18E 4504725,82 371973,42 31
    478 VIZCAYA C-1 43 30 20.41N 002 39 41.21W 4817114,15 527368,78 30
    478Z VIZCAYA C-1(OBJ) 43 30 19.64N 002 39 44.21W 4817090,10 527301,50 31
    479 ROSAS 3-2 41 43 47.72N 003 18 08.45E 4619916,14 525146,44 31
    480 SANTA BARBARA-1 40 49 40.89N 002 47 12.59W 4519766,88 517975,22 30
    481 SAN VICENTE-1 42 29 21.91N 000 26 33.51W 4707371,63 710179,53 30
    Página 9 de 14482 MARISMAS A-1 37 05 30.16N 006 34 21.29W 4107870,55 715749,92 29
    483 MARISMAS C-1 37 18 40.58N 006 11 18.03W 4133179,12 749184,69 29
    484 SERRABLO-13 42 36 02.15N 000 19 38.95W 4720010,27 719254,63 30
    485 ARRATIA-1 43 08 17.00N 002 46 52.00W 4776255,27 517802,10 30
    486 ZUERA-1 41 49 46.45N 000 51 17.66W 4633160,08 678137,68 30
    487 DELTA D-3 40 18 24.52N 001 01 38.74E 4463755,09 332364,77 31
    488 DELTA E-2 40 25 45.56N 000 47 23.29E 4477832,61 312509,09 31
    489 TARRAGONA E-4 ATICO 40 52 41.44N 001 13 07.45E 4526839,65 349907,16 31
    489Z TARRAGONA E-4A(OBJ) 40 52 41.44N 001 13 07.45E 4526839,65 349907,16 31
    490 SERRABLO-11 42 34 45.18N 000 22 03.27W 4717532,73 716039,39 30
    491 GOLFO DE VALENCIA G1 39 09 46.88N 000 00 49.95W 4339189,12 758014,89 30
    492 JACA-10 (SERRABLO-10) 42 34 24.30N 000 29 16.86W 4716588,17 706173,48 30
    493 EL GREDAL-1 41 22 21.37N 002 29 36.89W 4580324,85 542351,90 30
    494 VIZCAYA B-2 43 33 40.87N 002 51 19.83W 4823252,93 511670,04 30
    495 GOLFO DE CADIZ D-4 36 53 10.22N 006 54 43.86W 4084346,93 686062,15 29
    496 TARRAGONA E-4BIS 40 52 41.44N 001 13 16.86E 4526835,17 350127,42 31
    496Z TARRAGONA E-4B(OBJ) 40 52 41.44N 001 13 16.86E 4526835,17 350127,42 31
    497 MUCHAMIEL-1 38 26 59.76N 000 19 33.70E 4259196,50 266644,14 31
    498 ROSAS 1-1 42 03 21.18N 003 28 54.98E 4656175,82 539879,96 31
    499 AYOLUENGO-38 42 45 06.42N 003 52 33.09W 4733708,17 428320,02 30
    500 CASTELLON B-7 40 35 38.73N 001 10 57.36E 4495364,15 346209,07 31
    501 VILLANOVILLA-1 42 36 59.91N 000 29 10.85W 4721392,50 706167,88 30
    502 CASABLANCA-7 40 43 03.54N 001 21 34.51E 4508786,56 361442,48 31
    502Y CASABLANCA-7A(OBJ) 40 42 31.67N 001 22 38.63E 4507775,83 362928,80 31
    502Z CASABLANCA-7(OBJ) 40 42 31.22N 001 22 38.55E 4507762,00 362926,70 31
    503 PALANCARES-1 37 19 13.00N 006 12 21.00W 4134132,52 747604,59 29
    504 CASABLANCA-8(A,B,C y D) 40 43 03.55N 001 21 34.64E 4508786,81 361445,54 31
    504Z CASABLANCA-8D(OBJ) 40 43 13.59N 001 23 49.98E 4509037,80 364626,70 31
    505 ATLANTIDA-3 36 50 32.72N 007 05 09.32W 4079168,09 670674,50 29
    506 JACA-8 42 35 54.57N 000 28 30.34W 4719404,38 707151,05 30
    507 PAMPLONA-6 42 50 55.12N 001 36 48.35W 4745024,88 613300,05 30
    508 JACA-21 42 35 04.23N 000 32 16.14W 4717699,81 702050,04 30
    509 MAR CANTABRICO H-2X 43 48 29.37N 005 25 28.04W 4853511,37 304984,70 30
    510 SAN ANTONIO-1 42 50 17.00N 002 57 25.00W 4742917,47 503518,75 30
    511 GRUMETE F-1X 40 49 15.14N 001 41 01.97E 4519784,40 389006,74 31
    512 TARRAGONA E-7A 40 52 40.50N 001 13 19.08E 4526805,13 350178,80 31
    512Z TARRAGONA E-7A(OBJ) 40 52 40.50N 001 13 19.08E 4526805,13 350178,80 31
    513 CADIZ MAR PROFUN.C-1 36 18 16.43N 006 45 51.88W 4020114,03 700734,98 29
    514 GAVIOTA B-3 43 30 16.66N 002 41 19.22W 4816989,87 525168,33 30
    514Z GAVIOTA B-3(OBJ) 43 30 21.76N 002 41 18.88W 4817147,20 525175,40 30
    515 AYOLUENGO-41 42 45 14.19N 003 53 40.68W 4733963,96 426786,02 30
    516 AYOLUENGO-42 42 44 36.38N 003 53 34.16W 4732796,08 426921,89 30
    517 AYOLUENGO-43 42 45 29.88N 003 52 50.27W 4734435,89 427937,02 30
    518 AYOLUENGO-44 42 45 28.90N 003 52 00.55W 4734393,96 429066,89 30
    519 AYOLUENGO-45 42 44 24.82N 003 53 11.91W 4732434,16 427424,04 30
    520 CASTELLON B-8 40 40 21.29N 001 17 41.70E 4503887,27 355882,82 31
    521 DEMANDA-1 42 18 43.83N 002 55 44.79W 4684523,44 505842,56 30
    522 SAN CARLOS III-1 40 19 36.96N 000 42 19.91E 4466648,25 305064,63 31
    523 VIZCAYA A-1 43 31 49.62N 003 03 55.61W 4819812,74 494711,38 30
    524 CASABLANCA-9 40 43 03.69N 001 21 34.49E 4508791,20 361442,10 31
    524Z CASABLANCA-9(OBJ) 40 42 18.23N 001 22 14.68E 4507371,80 362359,10 31
    525 NAVAJO-1 42 56 59.93N 003 43 25.83W 4755599,96 440950,20 30
    526 GOLFO DE CADIZ 6-X-1 36 50 01.98N 007 12 32.66W 4078007,73 659710,17 29
    527 VIZCAYA C-2 43 25 25.86N 002 33 01.43W 4808069,71 536395,18 30
    528 AYOLUENGO-46 42 45 15.29N 003 52 25.74W 4733980,05 428489,95 30
    529 AYOLUENGO-47 42 45 44.67N 003 52 36.89W 4734888,95 428245,90 30
    530 GOLFO DE CADIZ 6-Y-1 36 42 22.99N 007 03 36.64W 4064121,19 673276,36 29
    531 CASTELLON B-9 40 37 24.50N 001 11 07.80E 4498620,73 346521,74 31
    Página 10 de 14532 AMPOSTA MARINO B-9 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    533 GOLFO DE CADIZ 6-Y1 BI 36 42 23.21N 007 03 38.67W 4064126,95 673225,85 29
    534 NEPTUNO-2 36 28 44.89N 006 26 21.43W 4040208,21 729419,68 29
    535 GAVIOTA B-4 43 31 15.09N 002 43 59.56W 4818779,95 521561,94 30
    535Z GAVIOTA B-4(OBJ) 43 31 14.32N 002 44 01.28W 4818756,10 521523,40 30
    536 BROTO-1 42 35 37.67N 000 07 29.22W 4719800,51 735911,30 30
    537 TARRAGONA E-9A 40 52 33.40N 001 12 04.10E 4526622,04 348419,22 31
    538 SAN CARLOS III-2 40 19 55.11N 000 38 35.86E 4467346,93 299791,55 31
    539 ROSAS 3-3 41 37 41.42N 002 57 20.23E 4608576,04 496303,02 31
    540 MAR CANTABRICO D-1 43 36 54.74N 004 42 45.03W 4830648,66 361809,53 30
    541 TORREBLANCA-1 40 05 52.40N 000 21 02.70E 4442062,48 274159,98 31
    542 RIOJA-5 42 23 56.31N 002 32 26.47W 4694261,38 537802,51 30
    543 CASTELLON C-5 40 23 29.87N 001 06 33.84E 4473018,91 339532,68 31
    544 PALANCARES-2 37 19 19.98N 006 13 46.51W 4134285,66 745492,98 29
    545 ANDALUCIA G-1 36 23 47.62N 004 45 08.62W 4029425,71 342841,09 30
    546 EL CIERVO-1 37 27 40.59N 005 49 31.42W 4149862,64 250096,53 30
    547 MAR CANTABRICO B-4 43 46 21.28N 005 15 50.29W 4849193,57 317785,86 30
    548 CADIALSO-1 42 50 13.28N 003 52 05.92W 4743167,45 429035,15 30
    550 MELO-1 37 12 01.47N 006 25 17.72W 4120286,49 728844,53 29
    551 RINCON-1 37 09 16.35N 006 30 00.78W 4115009,61 721999,04 29
    552 BAIDES-1 40 59 48.77N 002 48 56.21W 4538506,22 515508,59 30
    553 SALMONETE-1/1A 40 42 20.31N 001 09 54.74E 4507778,37 344995,47 31
    553Y SALMONETE-1A(OBJ) 40 42 25.08N 001 09 46.34E 4507929,59 344801,42 31
    553Z SALMONETE-1(OBJ) 40 42 19.47N 001 09 51.69E 4507754,00 344923,40 31
    554 ATLANTIDA 2-2 36 59 25.11N 007 11 56.26W 4095380,02 660284,18 29
    555 GOLFO DE CADIZ C-4 36 58 15.20N 007 01 55.90W 4093519,19 675171,73 29
    556 ALICANTE A-1 38 27 40.32N 000 01 37.62W 4261247,22 759406,33 30
    557 ANGULA-1 40 45 38.46N 001 18 39.22E 4513641,88 357421,50 31
    557Z ANGULA-1(OBJ) 40 45 39.32N 001 18 38.97E 4513668,50 357416,20 31
    558 AYOLUENGO-48 42 44 24.81N 003 53 45.42W 4732441,90 426662,09 30
    558B AYOLUENGO-48A 42 44 24.81N 003 53 45.42W 4732441,90 426662,09 30
    559 ROSAS 2-1 41 47 28.61N 003 11 45.04E 4626702,97 516273,01 31
    560 BETICA 18-1 36 46 46.96N 006 00 03.06W 4074698,29 767667,21 29
    561 HUESCA-1 42 08 08.02N 000 06 57.83E 4668936,64 261645,75 31
    562 MONTANAZO A-1 41 02 52.93N 001 47 10.57E 4544878,37 397991,84 31
    563 CASABLANCA-10/10A 40 43 03.60N 001 21 34.37E 4508788,47 361439,23 31
    563Y CASABLANCA-10A(OBJ) 40 41 48.86N 001 21 52.51E 4506475,76 361821,94 31
    563Z CASABLANCA-10(OBJ) 40 41 48.67N 001 21 52.51E 4506464,90 361821,94 31
    564 RIO SEGURA G-1 38 11 43.15N 001 44 42.69W 4228300,89 609882,99 30
    565 GOLFO DE CADIZ C-5 36 58 41.88N 007 01 56.11W 4094341,38 675149,55 29
    566 CASTELLON B-10 40 40 20.70N 001 17 47.12E 4503866,61 356009,73 31
    567 TRESPADERNE-1 42 49 34.58N 003 21 26.01W 4741669,93 470799,93 30
    568 BARCELONA MARINO D-1 41 29 27.43N 002 32 35.90E 4593441,15 461875,92 31
    569 PONTEVEDRA MARINO B1 42 12 55.14N 009 17 25.17W 4673806,92 476036,09 29
    570 ASTURIAS D-2 & D-2BIS 43 51 12.89N 005 31 50.62W 4858812,58 296590,70 30
    571 COMIOLS-1 42 02 00.83N 001 03 49.19E 4655399,17 339711,01 31
    572 CASABLANCA-14 40 44 02.92N 001 24 38.76E 4510538,17 365798,76 31
    572Z CASABLANCA-14(OBJ) 40 44 02.97N 001 24 40.19E 4510539,11 365832,33 31
    573 TARRAGONA E-4C 40 52 20.69N 001 12 45.84E 4526210,07 349388,26 31
    573Z TARRAGONA E-4C(OBJ) 40 52 20.69N 001 12 45.84E 4526210,07 349388,26 31
    574 CASABLANCA-11 40 39 53.29N 001 20 12.56E 4502955,96 359408,58 31
    574Z CASABLANCA-11(OBJ) 40 39 32.09N 001 20 12.94E 4502302,05 359405,14 31
    575 CASABLANCA-12 40 40 47.66N 001 21 10.35E 4504607,02 360797,03 31
    575Z CASABLANCA-12(OBJ) 40 40 30.89N 001 21 13.41E 4504088,53 360859,18 31
    576 AMPOSTA MARINO B-10 40 23 57.51N 000 42 45.78E 4474667,14 305883,04 31
    576Z AMPOSTA MARINO B-1(OBJ) 40 24 17.96N 000 42 59.54E 4475289,38 306223,75 31
    577 AYOLUENGO-51 42 44 31.95N 003 53 53.34W 4732664,06 426484,36 30
    578 DELTA C-3 40 29 43.90N 000 59 00.80E 4484788,95 329114,20 31
    Página 11 de 14579 AYOLUENGO-49A 42 44 54.62N 003 53 30.77W 4733357,91 427004,92 30
    580 AYOLUENGO-50 42 45 04.30N 003 53 16.43W 4733653,07 427334,07 30
    581 MARISMAS-3 37 10 54.15N 006 27 35.43W 4118119,59 725504,48 29
    582 MARISMAS-4 37 07 32.58N 006 33 37.98W 4111671,41 716722,38 29
    583 SEVILLA-1 37 29 54.22N 005 43 09.11W 4153705,38 259610,51 30
    584 SEVILLA-2 37 25 38.42N 005 51 24.46W 4146180,24 247204,36 30
    585 SEVILLA-3 37 30 30.47N 005 39 09.47W 4154654,76 265527,94 30
    586 MARISMAS-2 37 11 24.38N 006 23 58.77W 4119196,41 730822,70 29
    587 R.GUADALQUIVIR H-1 37 31 58.60N 004 15 28.80W 4154808,10 388846,87 30
    588 CASABLANCA-15A 40 43 57.79N 001 24 07.42E 4510393,32 365060,72 31
    589 BARCELONA MARINO G-1 41 07 10.12N 002 11 50.55E 4552410,23 432616,68 31
    590 GOLFO DE VALENCIA D1 39 36 51.45N 000 06 32.97E 4389017,32 251824,76 31
    591 CASTELLON B-11 40 37 25.10N 001 17 46.86E 4498451,74 355898,71 31
    592 SAN CARLOS III-3 40 21 18.68N 000 41 54.65E 4469800,51 304550,06 31
    593 MONTANAZO A-2 40 57 40.82N 001 42 43.58E 4535342,90 391616,61 31
    594 TIBURON-1/1A 41 02 36.53N 001 39 55.53E 4544520,97 387827,47 31
    594B TIBURON-1A 41 02 36.53N 001 39 54.56E 4544521,31 387804,83 31
    595 TARRAGONA D-2 40 59 35.14N 001 32 54.62E 4539084,12 377906,96 31
    596 CORDOBA A-1 37 32 01.52N 005 24 43.74W 4156888,90 286860,01 30
    597 CORDOBA A-2 37 34 47.32N 005 22 13.79W 4161906,10 290670,01 30
    598 CORDOBA A-3 37 35 03.47N 005 26 56.50W 4162581,94 283747,17 30
    600 SANTANDER C-1 43 33 31.76N 003 21 28.33W 4823023,95 471095,05 30
    601 MONTANAZO D-4 40 44 01.26N 001 27 06.35E 4510425,11 369259,96 31
    602 GARRAF-2 41 10 00.89N 001 59 04.32E 4557862,95 414809,03 31
    603 CORDOBA B-2 37 35 49.13N 005 19 41.92W 4163718,18 294443,10 30
    604 BETICA 14-1 37 01 20.56N 006 08 12.54W 4101255,69 754720,85 29
    605 SALMONETE ESTE-1 40 43 51.00N 001 12 22.70E 4510503,61 348510,15 31
    606 CASABLANCA-16 40 43 03.63N 001 21 34.63E 4508789,29 361445,35 31
    607 AYERBE DE BROTO-1 42 33 20.71N 000 07 27.29W 4715576,97 736098,88 30
    608 ANGULA-1A 40 45 38.46N 001 18 39.22E 4513641,88 357421,50 31
    609 RIO GUADIARO-1 36 23 38.00N 005 21 27.89W 4030285,33 288536,39 30
    610 RIO GUADALQUIVIR N-1 37 44 18.56N 004 48 41.00W 4178413,96 340387,95 30
    611 CASTELLON B-12 40 36 38.51N 001 13 45.45E 4497127,05 350197,47 31
    612 GAVIOTA-5 43 30 11.60N 002 41 22.61W 4816833,48 525092,78 30
    612Z GAVIOTA-5(OBJ) 43 30 33.20N 002 41 02.03W 4817501,66 525546,35 30
    614 CASABLANCA-18 40 38 32.63N 001 19 19.37E 4500492,38 358112,10 31
    614Z CASABLANCA-18(OBJ) 40 38 32.21N 001 19 19.79E 4500448,41 358121,13 31
    615 ALBORAN A-1 36 37 56.23N 004 12 32.40W 4054828,19 391905,02 30
    616 GRANADA D-1 37 09 59.00N 003 48 37.51W 4113705,39 428045,63 30
    617 DELTA E-3 40 27 53.49N 000 45 54.29E 4481830,46 310511,61 31
    618 CANTONEGRO-1 42 44 47.35N 004 07 27.95W 4733361,00 407968,93 30
    622 MONTORIO-1 42 33 55.58N 003 44 08.89W 4712905,96 439602,10 30
    623 GAVIOTA-6 43 30 11.49N 002 41 22.78W 4816830,07 525088,98 30
    623Z GAVIOTA-6(OBJ) 43 30 18.77N 002 39 56.37W 4817062,18 527028,35 30
    624 RIO GUADIARO-2 36 23 41.81N 005 16 11.48W 4030213,74 296423,31 30
    625 SAN JUAN A-1 37 20 20.68N 006 06 40.55W 4136471,17 755922,86 29
    626 SAN JUAN V-1 37 23 46.51N 006 01 01.67W 4143076,10 764063,74 29
    627 GAVIOTA-7 43 30 11.74N 002 41 22.80W 4816837,78 525088,50 30
    627Z GAVIOTA-7(OBJ) 43 30 42.19N 002 41 54.32W 4817774,80 524377,27 30
    628 CORDOBA A-4 37 35 08.12N 005 22 31.24W 4162558,09 290258,12 30
    629 CORDOBA A-5 37 34 16.04N 005 26 38.12W 4161108,12 284160,01 30
    630 CORDOBA B-1 37 33 21.11N 005 16 16.75W 4159032,18 299364,98 30
    632 AMPOSTA MARINO B-11 40 23 31.78N 000 42 32.12E 4473882,03 305540,42 31
    632Z AMPOSTA MARINO B-11(OBJ) 40 22 59.61N 000 42 33.10E 4472889,39 305537,81 31
    633 SAN JUAN Z-1 37 22 58.78N 006 01 58.72W 4141560,36 762706,82 29
    634 SAN JUAN V-6 37 23 31.25N 006 02 44.87W 4142525,71 761540,12 29
    635 SERRAT-1 42 14 24.38N 002 20 08.87E 4676732,14 445196,95 31
    636 MURCIA 4-1 38 01 27.65N 001 21 05.58W 4209868,58 644692,98 30
    Página 12 de 14637 MURCIA 10-1 37 44 47.86N 001 19 38.84W 4179089,32 647360,60 30
    638 VIZCAYA B-3 43 27 45.63N 002 41 07.38W 4812331,54 525451,82 30
    639 SAN JUAN R-4 37 21 41.11N 006 04 23.77W 4139054,40 759212,78 29
    640 CORDOBA A-6 37 37 05.63N 005 20 17.50W 4166098,02 293629,17 30
    641 CORDOBA A-7 37 30 03.26N 005 22 55.98W 4153176,04 289412,99 30
    643 SARGO-1 40 49 38.66N 001 22 27.75E 4520947,84 362917,50 31
    644 MARISMAS-5 37 10 25.44N 006 25 11.01W 4117330,86 729090,61 29
    645 CALAMAR A-1 40 06 04.14N 000 47 58.93E 4441380,54 312444,28 31
    646 TARRAGONA C-2 40 55 05.77N 001 02 32.74E 4531607,99 335149,87 31
    647 AMPOSTA MARINO B-12 40 23 31.80N 000 42 32.03E 4473882,70 305538,31 31
    647Z AMPOSTA MARINO B-12(OBJ) 40 23 26.88N 000 41 48.35E 4473757,75 304504,43 31
    648 SAMA A-1 40 37 01.94N 001 06 47.87E 4498053,52 340399,26 31
    649 EL TEJON PROFUNDO-1 42 45 24.61N 003 40 05.49W 4734113,80 445319,91 30
    650 CORDOBA C-1 37 40 29.15N 005 09 12.54W 4171981,12 310078,06 30
    651 CASTELLON B-13 40 33 35.29N 001 11 02.09E 4491555,33 346241,75 31
    652 CALELLA MARINA C-1 41 26 33.52N 002 22 25.16E 4588166,52 447674,94 31
    653 DELTA C-4 40 37 07.97N 000 59 34.52E 4498464,83 330220,07 31
    654 ASCOY-1 38 18 15.42N 001 19 58.99W 4240961,87 645758,07 30
    655 ROSAS UNO-2 42 12 26.90N 003 29 30.70E 4673012,19 540604,09 31
    656 GAVIOTA-8 43 30 11.63N 002 41 22.96W 4816834,37 525084,92 30
    656Z GAVIOTA-8(OBJ) 43 30 46.84N 002 42 32.96W 4817914,94 523509,16 30
    657 CALELLA MARINA B-1A 41 18 00.82N 002 45 07.49E 4572195,76 479243,54 31
    658 MACETE-1 43 33 53.71N 004 37 43.58W 4824927,66 368457,19 30
    659 VIZCAYA C-3 43 35 13.17N 002 35 22.08W 4826172,19 533143,14 30
    660 MAR CANTABRICO M-2 43 40 45.51N 004 30 07.08W 4837439,47 378928,20 30
    661 SAN JUAN OL-1 37 15 49.74N 006 05 12.82W 4128185,05 758339,90 29
    662 SEVILLA-4 37 23 01.23N 005 51 43.96W 4141348,95 246577,77 30
    663 SAN JUAN S-1 37 18 46.38N 006 01 32.53W 4133799,55 763596,38 29
    664 EL CAMPILLO-1 42 43 10.83N 004 44 43.92W 4731247,99 357071,03 30
    665 VIGO A-1 41 56 13.62N 009 07 34.23W 4642884,25 489539,73 29
    666 AGUILA-1 43 43 36.42N 005 03 45.04W 4843683,48 333873,76 30
    667 CEFALO-1 40 13 36.37N 000 40 57.25E 4455579,52 302822,79 31
    668 CEFALO-1BIS 40 13 36.97N 000 40 56.66E 4455598,38 302809,33 31
    669 AYOLUENGO-53 42 45 13.56N 003 52 14.68W 4733924,08 428740,82 30
    670 BESTRECA-1 42 16 20.03N 002 31 05.86E 4680197,99 460274,92 31
    671 CASABLANCA-17 40 43 03.53N 001 21 34.39E 4508786,31 361439,66 31
    672 SAN JUAN V-2 37 22 38.21N 006 05 16.01W 4140774,90 757872,93 29
    673 SAN JUAN V-4 37 21 16.46N 006 08 56.45W 4138089,02 752525,77 29
    674 CORDOBA C-1A 37 40 12.99N 005 10 40.88W 4171533,02 307902,06 30
    675 SAN JUAN R-1 37 20 00.54N 006 10 01.96W 4135700,05 750983,85 29
    676 RIO GUADALQUIVIR K-1 37 54 58.93N 004 17 35.30W 4197393,92 386329,58 30
    677 HONTOMIN-3 42 34 37.30N 003 38 21.50W 4714128,54 447532,76 30
    678 VIZCAYA B-4 43 33 56.82N 002 52 15.74W 4823742,94 510414,93 30
    679 ASTURIAS E-1 43 38 37.12N 005 36 33.95W 4835691,38 289529,87 30
    680 ASTURIAS CENTRAL-1 43 17 20.00N 005 39 13.00W 4796402,65 284709,98 30
    681 TORREMOCHA-1 40 57 15.00N 002 37 30.00W 4533815,78 531561,38 30
    682 AULESTI-1 43 18 21.02N 002 32 35.80W 4794966,64 537043,24 30
    683 MODESTA-1 43 17 16.50N 005 40 47.60W 4796362,76 282574,47 30
    684 CASABLANCA-19 40 40 47.00N 001 21 11.00E 4504586,38 360811,91 31
    685 ASPERILLO-2 37 05 01.33N 006 38 12.53W 4106837,87 710062,05 29
    686 SALADILLO-1 37 06 54.88N 006 36 16.06W 4110409,94 712850,00 29
    687 SERRABLO-6 42 34 27.11N 000 23 17.83W 4716922,64 714356,76 30
    688 IZARRA-1 42 45 05.00N 002 05 49.00W 4733687,82 573906,27 30
    689 ESTELLA-1 42 44 08.37N 002 05 03.49W 4731952,13 574959,82 30
    690 GAVIOTA-9 43 30 36.00N 002 41 25.00W 4817586,03 525036,31 30
    690BIS GAVIOTA-9ST 43 30 36.00N 002 41 25.00W 4817586,03 525036,31 30
    691 GOLONDRINA-1 40 34 53.00N 000 47 16.00E 4494718,78 312760,87 31
    692 ALBATROS OESTE-1 43 34 22.60N 002 54 04.40W 4824534,93 507976,37 30
    Página 13 de 14693 MALLORCA-1 39 40 47.00N 002 52 48.00E 4392292,26 489708,68 31
    694 RODABALLO-1 40 42 32.99N 001 14 03.02E 4508049,95 350829,97 31
    695 CASTROBARTO-1 43 00 41.95N 003 28 45.81W 4762306,08 460931,13 30
    696 TARAJALES-1 37 10 45.00N 006 28 21.00W 4117807,49 724388,05 29
    697 ARRAYAN-1 37 12 48.00N 006 23 46.00W 4121782,67 731066,76 29
    698 POSEIDON SUR-1 36 51 06.54N 007 05 20.08W 4080205,08 670387,10 29
    699 POSEIDON SUR-2 36 51 06.77N 007 05 20.36W 4080212,03 670380,02 29
    700 POSEIDON NORTE-1 36 59 35.14N 007 11 09.76W 4095710,98 661427,92 29
    701 GAVIOTA-10 43 30 11.60N 002 41 23.00W 4816833,44 525084,03 30
    702 CORMORAN-1(OBJ) 43 26 28.80N 002 51 41.60W 4809922,56 511203,80 30
    702BIS CORMORAN-1 43 26 08.1N 002 52 12.9W 4809280,00 510500,00 30
    703 SANTA CLARA-1 37 30 48.90N 005 34 41.92W 4155040,15 272113,95 30
    704 PELADILLO-1 37 06 53.19N 006 36 15.97W 4110357,91 712853,54 29
    705 BOQUERON-1 40 44 43.71N 001 21 47.29E 4511869,94 361799,94 31
    705Z BOQUERON-1 (OBJ) 40 44 41.05N 001 21 46.07E 4511788,40 361769,80 31
    706 ARMENTIA-1 42 49 03.14N 002 46 26.23W 4740663,01 518480,01 30
    707 LORA-1 42 43 30.05N 003 38 34.60W 4730563,99 447359,06 30
    708 IZARRA-1A 42 45 04.99N 002 05 49.01W 4733687,51 573906,05 30
    709 EL COTO-1 42 52 07.99N 003 57 43.41W 4746789,15 421413,79 30
    710 RIO CORBONES-1 37 31 45.50N 005 34 19.80W 4156770,04 272704,87 30
    711 JUNCAL-1 37 12 46.55N 006 19 30.13W 4121913,85 737376,38 29
    712 GAVIOTA-11X 43 30 29.13N 002 40 37.48W 4817378,14 526104,15 30
    713 Z5-1 37 14 37.82N 006 18 40.43W 4125378,57 738504,27 29
    713Z Z5-1(OBJ) 37 14 38.40N 006 18 42.70W 4125394,86 738447,82 29
    714 TORTUGA-1 40 41 09.70N 001 15 07.30E 4505451,33 352287,29 31
    714B TORTUGA-1A 40 41 11.67N 001 15 07.42E 4505512,02 352291,32 31
    715 CHIPIRON-1 40 43 05.30N 001 16 01.60E 4508990,88 353632,30 31
    716 LA CERCA-1 37 15 44.50N 006 17 03.30W 4127502,44 740839,01 29
    717 Z3-1 37 11 10.95N 006 25 57.06W 4118702,85 727916,68 29
    717B Z3-1ST 37 11 10.95N 006 25 57.05W 4118702,86 727916,92 29
    717BZ Z3-1ST(OBJ) 37 11 04.50N 006 26 21.40W 4118487,78 727321,76 29
    717Z Z3-1(OBJ) 37 11 06.10N 006 26 10.00W 4118544,71 272601,58 29
    719 AZUL-1 37 17 49.97N 006 13 33.65W 4131520,23 745891,08 29
    720 CASABLANCA-7 UP 40 42 45.96N 001 22 19.16E 4508224,95 362480,07 31
    721 BARRACUDA-1 40 43 03.60N 001 21 34.50E 4505866,82 361458,16 31
    721Z BARRACUDA-1 (OBJ) 40 41 23.50N 001 20 35.91E 4505727,40 369990,70 31
    722 JACA-2(RE) 42 34 41.90N 000 27 09.01W 4717218,22 709072,14 30
    723 JACA-17(RE) 42 34 57.39N 000 30 36.30W 4717555,40 704332,20 30
    724 CAMEROS-1 42 13 53.13N 002 42 42.85W 4675594,91 523773,98 30
    726 CHIPIRON-NE 40 43 09.74N 001 16 28,86E 4509100,11 354305,06 31
    727 CHIPIRON-S 40 43 15.47N 001 16 04.94E 4509100,11 354305,06 31
    728 NECORA-1 40 43 41.65N 001 12 53.86E 4510200,07 349250,06 31
    729 BOCARTE-1 40 41 49.95N 001 11 23.99E 4506798,68 347070,70 31
    730 BRECA-1 40 41 54.87N 001 10 27.05E 4507121,71 344515,91 31
    731 JACA-18 42 34 38.60N 000 27 11.34W 4717115,10 709022,10 30
    732 JACA-22 42 33 55.63N 000 27 58.99W 4715780,90 707975,60 30
    733 SALADILLO-2 37 06 53.09N 006 36 16.28W 4110354,60 721846,00 29
    734 CALYPSO OESTE-1 36 31 29.16N 006 38 03.69W 4044824,70 711817,00 29
    735 CALYPSO OESTE-2 36 32 49.48N 006 39 46.96W 4047236,80 709186,20 29
    736 CALYPSO ESTE-1 36 28 39.14N 006 25 43.64W 4040056,00 730365,10 29
    737 MARISMAS C-5 37 16 32,314N 006 17 48,325W 4128944,58 739687,50 29
    738 MARISMAS C-7 37 17 09,93N 006 16 58,68W 4130139,30 740877,00 29
    739 MELO NORTE-1 37 12 20,56N 006 25 34,04W 4120863,99 728426,11 29
    740 VICO-1 37 16 27,69N 006 16 01,72W 4128877,55 742317,80 29
    741 CASTOR-1 40 23 48,34N 000 42 25,89E 4474396,51 305406,77 31

  59. lejarza said

    El fracking truca a la porta de casa
    Xerrada Dimarts 18 de desembre 2012 a les 20h. A la Sala ETC de Vic (Osona)
    Passeig de la Generalitat, 46
    A càrrec de Pablo Cotarelo
    Organitza: Plataforma Aturem el Fracking (PAF)

  60. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Veïns de Riudaura en contra de l’extracció de petroli amb el mètode “fracking”
    Publicat el 17 desembre 2012
    La Generalitat ha donat permisos a una empresa anglesa perquè pugui buscar petroli a la Garrotxa. La companyia Teredo Oils United, vol explotar en total una zona de més de 55.000 hectàrees utilitzant el mètode “fracking” o de fracturació hidràulica. Aquesta tècnica consisteix a extreu el carburant fent forats de gran profunditat a terra i posteriorment injectant-hi aigua, sorra a alta pressió i productes químics. amb perill de contaminació dels aqüífers de la zona.
    Els veïns del poble es van reunir ahir per conèixer els detalls però van mostrar el seu descontent per les tècniques que s’utilitzaran. Ridaura ja compta amb la plataforma “No fracking Ridaura” perquè s’aturin les obres per buscar gas i petroli al municipi.
    En que consisteix el fracking?
    La fracturació hidràulica o fractura hidràulica (coneguda en anglès com hydraulic fracturing o fracking és una tècnica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d’algun material al terreny, amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents al substrat rocós que tanca el gas o el petroli, i afavorint així la seva sortida cap a l’exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.
    S’estima que aquesta tècnica és present en aproximadament al 60% dels pous d’extracció actualment en ús. A causa de l’augment del preu dels combustibles fòssils, que ha fet econòmicament rendibles aquests mètodes, s’està popularitzant el seu ús en aquests últims anys, especialment als EUA. Hi ha una gran controvèrsia sobre el perill mediambiental derivat d’aquesta tècnica, ja que a més d’un enorme consum d’aigua, és habitual que amb la sorra s’incloguin multitud de compostos químics, la finalitat dels quals és afavorir la fisura o fins i tot la dissolució de la roca, i que podrien contaminar tant el terreny com els aqüífers subterranis. Referent a això, la NGSA (associació nord-americana de subministradors de gas natural) afirma que no s’ha confirmat cap cas de contaminació d’aqüífers fins a la data.
    Repercussions en el medi ambient
    Les principals repercussions possibles són l’emissió a l’atmosfera de contaminants, la contaminació d’aigües subterrànies a causa dels fluixos incontrolats de gas o fluids causats per erupcions o vessaments, la fuga de fluids de fracturació i l’abocament incontrolat d’aigües residuals. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux conté a més metalls pesants i materials radioactius procedents del dipòsit.
    Les dades de les experiències obtingudes als Estats Units mostren que es produeixen nombrosos accidents que poden danyar el medi ambient i la salut humana. Entre un 1 i un 2 % dels permisos de perforació violen les obligacions legals. Molts d’aquests accidents es deuen a una manipulació incorrecta de l’equip o a fugues. D’altra banda, a prop dels pous de gas s’ha registrat contaminació d’aigües subterrànies amb metà, que en casos extrems poden provocar l’explosió d’edificis residencials, així com amb clorur de potassi, que provoca la salinització de l’aigua potable. Una altra repercussió inevitable de l’extracció de gas d’esquist és un alt índex d’ocupació de terra a causa de les plataformes de perforació, les zones d’aparcament i maniobra per a camions, equips, instal·lacions de processament i transport de gas, així com les carreteres d’accés.

  61. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El Consell, en alerta pels permisos del gas
    17/12/12
    El ple del Consell de la Garrotxa ha acordat que la institució prengui partit respecte a l’atorgament de permisos d’hidrocarburs que afecten Riudaura i la Vall d’en Bas. Sobre aquest punt, el president del Consell, Joan Espona, ha anunciat que ha demanat una reunió urgent amb el director general d’Energia, Mines, en què ha convidat l’alcalde de la Vall d’en Bas, Miquel Calm, i l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana. Una empresa ha demanat permisos a la Generalitat per poder fer prospeccions per determinar si hi ha gas al subsòl d’aquests municipis.
    J.C.

  62. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Moratòria de la cerca de gas natural a la Garrotxa
    El Consell Comarcal vol informació sobre el ‘fracking’
    Mines estudia si ho permet a la Vall d’en Bas i Riudaura
    El Punt/Avui 18/12/12 – OLOT Garrotxa- JORDI CASAS
    El ple del Consell Comarcal de la Garrotxa ha decretat una moratòria de permisos per fer prospeccions de gas natural a la comarca. N’han demanat a la Generalitat per fer-ne a la Vall d’en Bas i a Riudaura. L’ens, a petició dels alcaldes d’aquests dos municipis, vol recollir informació sobre el sistema d’extracció, anomenat fracking, o de fractura hidràulica, que consisteix a injectar productes químics i aigua a alta pressió per extreure aquest hidrocarbur. El president de l’ens, Joan Espona, ha anunciat que iniciarà un seguit de contactes amb els responsables de Mines de la Generalitat per recollir informació sobre els permisos recents demanats per les empreses Montero Energy Coportoration SL i Tereo Oils Limited per fer prospeccions. Espona ha convidat els alcaldes de la Vall d’en Bas i Riudaura a participar-hi. Coincidint amb la moratòria promoguda pel Consell de la Garrotxa, ICV (*) ha reclamat que el ple de la corporació declari la comarca lliure de fractura hidràulica i l’adhesió a la plataforma Aturem el Fracking. Abans, l’Agrupació Naturalista de Girona havia demanat a la Generalitat l’aturada dels permisos per a les prospeccions i havia alertat del danys que es poden produir en espais, alguns dels quals inclosos als PEIN, i a les persones.
    De fet, la concessió dels permisos no significa que es facin les cerques, ja que calen els permisos dels propietaris dels terrenys i dels ajuntaments.
    (*) Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking

  63. lejarza said

    Gobierno aprueba el jueves el proyecto de ley para prohibir el ‘fracking’, que entrará en vigor a principios de 2013
    Cantabria | 18/12/2012
    SANTANDER, 18 (EUROPA PRESS)

    El Consejo de Gobierno aprobará este jueves, 20 de diciembre, el proyecto de ley para prohibir el ‘fracking’ en la región, que a continuación se remitirá al Parlamento para su tramitación “con diligencia”, ya que el objetivo es que entre en vigor antes del primer trimestre de 2013.

    Así lo ha anunciado este martes el presidente de Cantabria, Ignacio Diego, que ha indicado al respecto que se va proponer a los grupos parlamentarios (PP, PRC y PSOE) que la tramitación del proyecto en la Cámara sea “lo más ágil posible”.

    De hecho, “probablemente” se plantee a los portavoces ‘popular’, regionalista y socialista la tramitación con carácter de urgencia, para que entre en vigor “nunca más tarde” del primer trimestre del próximo ejercicio.

  64. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La sombra del fracking
    http://vimeo.com/46871495

  65. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Olot i Ripoll volen parar la recerca de gas i petroli
    El Punt-Avui 21/12/12 – OLOT / RIPOLL – J.C
    Els plens dels Ajuntaments d’Olot i Ripoll van aprovar ahir mocions per reclamar una moratòria en la concessió de permisos a través de la Generalitat per buscar i extreure hidrocarburs al Ripollès i a la Garrotxa. En concret, hi ha hagut peticions de permisos per buscar gas natural a la Vall d’en Bas, Riudaura, Ripoll i els municipis de la rodalia de la capital del Ripollès. Els dos consistoris mantenen que la informació sobre la tècnica de recerca i d’extracció anomenada de fractura hidràulica és molt agressiva contra el medi ambient i la salut dels humans. En el cas d’Olot, el ple està preocupat per l’afectació que els productes químics que s’usen vagin a parar a l’aqüífer del riu Fluvià.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  66. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    A LES COMARQUES DE LA GARROTXA, OSONA, LA SEGARRA I EL RIPOLLÈS
    Creix la mobilització contra el fracking
    FERRAN DOMÈNECH
    La Plataforma Aturem el Fracking ha començat la campanya d’oposició a aquesta tècnica, utilitzada per extreure gas del subsòl i alhora molt perjudicial pel territori. Les alarmes varen saltar fa un més i mig, quan grups ecologistes de la Segarra, Osona i el Lluçanès varen detectar l’interès de multinacionals americanes per prospectar gas natural a vàries comarques de la Catalunya central
    El passat 17 de novembre es va constituir a Cervera la Plataforma Aturem el Fracking (PAF). Des de llavors el seu objectiu ha estat aturar els processos mitjançant la via institucional – fent posicionar els ajuntaments al respecte i presentant mocions a través de formacions polítiques- i plantejar la necessitat d’una transició energètica vers les energies renovables. Però per la PAF també és essencial la lluita la carrer i la mobilització ciutadana; és per això que han elaborat un manifest on expliquen el perquè de l’oposició al fracking.  Paral·lelament, han editat un vídeo de 2 minuts on s’explica en què consisteix aquesta tècnica, per quines raons és perjudicial, com ens afecta, i què és la PAF.
    Entre els actes que han preparat, cal destacar la xerrada-debat a l’ETC de Vic el dimarts 18 de desembre a les 20h a càrrec de Pablo Cotarelo, coordinador del llibre Agrietando el futuro, un dels llibres de referència en aquest àmbit. Darrerament s’ha afegit una nova alarma de Fracking a la zona del Ripollès i la Garrotxa, de la qual no només se n’han demanat permisos a la Generalitat sinó que, a diferència de la resta de zones esmentades, ja han estat concedits.
    Una multinacional petroliera britànica 
    L’empresa sol·licitant és la multinacional britànica Teredo Oil LTD. Aquestes zones es sumen a les ja esmentades d’Osona, el Lluçanès i la Segarra i a les de la zona de Castelló, on també ha sorgit una forta mobilització ciutadana. En varis llocs com Cantàbria o França ja s’ha prohibit la tècnica d’extracció de gas mitjançant la fractura hidràulica i en molts altres països s’han aconseguit moratòries.
    A Catalunya el tema ha arribat sobtadament, però la realitat és que es tracta d’un tema que ja ha generat controvèrsia a una gran quantitat de països i que fins i tot ha arribat al Parlament Europeu. El rerefons recau en la necessitat d‘independència energètica dels països occidentals i en allargar un sistema energètic caduc i tocat de mort. Especialment dels Estats Units, que busquen millorar la seva dependència, importar aquesta tècnica i revaloritzar les empreses que s’hi dediquen. Però la pràctica ja ha fet fracassar gran part de les expectatives, i tot plegat a un preu calamitós. 
    http://www.setmanaridirecta.info/noticia/catalunya-es-mobilitza-contra-fracking

  67. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    PRESENTACIÓ A BARCELONA DE LA PLATAFORMA ATUREM EL FRACKING (PAF), DILLUNS 24 DE DESEMBRE de 2012
    La roda de premsa de presentació de la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) tindrà lloc el pròxim dilluns 24 de desembre de 2012 a les 11h del matí a la seu de la CONFAVC (barri de la Barceloneta. C/Doctor Aiguader, 18. Barcelona).

    La PAF ha estat constituïda amb el doble objectiu de:

    Divulgar la problemàtica de l’arribada del fracking a Catalunya i aconseguir la prohibició d’aquesta agressiva tècnica d’extracció d’hidrocarburs a nivell català.
    Plantejar la necessitat d’una transició energètica basada en les energies renovables (potenciant la descentralització de la seva producció, l’eficiència i una reducció en el consum energètic).
    La PAF és una plataforma transversal formada per més d’una vintena d’entitats que pretén aglutinar esforços i arguments per aturar la tècnica de prospecció d’hidrocarburs (principalment gas de baixa rendibilitat pel què fa a Catalunya) coneguda com a fractura hidràulica (o fracking) i que afecta una quantitat molt important de territori català. Catalunya

  68. lejarza said

    Jordi Ortega: Las fantasías del fracking o la adición al petróleo a través de los combustibles no convencionales.-El camino equivocado hacia la independencia energética.
    Los efectos del huracán Sandy pusieron, al final de las presidenciales de Estados Unidos, el cambio climático en la campaña electoral. El descubrimiento de combustibles no convencionales se percibió como una gran oportunidad para reducir la dependencia energética, mejorar la balanza de pagos y, lo que es más importante para los republicanos, realizar una política con un fuerte contenido doméstico que permita liberar -gracias a la dependencia energética que se prevé en el 2020- retirarse de Oriente Próximo. Lo que supondría un cambio en el tablero geopolítico -hasta ahora asentados en las relaciones transatlánticas.
    Con la revolución de los combustibles no convencionales queda arrincona la apuesta deBarack Obama, en la anterior campaña, en favor de las energías renovables y un cambio de modelo energético. En el debate Europa estuvo ausente. Su único lazo parece ser las referencias a será Israel. Myanmas, Camboya y Thailandia fueron los destinos de Barack Obama tras su elección –lo que muestra el giro de su política orientada al Pacifico. ¡Ay Europa! Deberá hacer frente sola a la volátil situación de Oriente Próximo, con la guerra civil en Siria, entre suníes y chiíes que involucra toda la región, o un Irán que apuesta por ser potencia regional. Una delicada posición en el nuevo tablero geopolítico.
    El fracking esa ilusión adictiva a los combustibles fósiles.
    La Agencia Internacional de la Energía (AIE) en su Outlook de 2012 (http://www.iea.org/publications/freepublications/publication/Spanish.pdf) prevé que Estados Unidos se convertirá en el principal productor de petróleo en 2020, adelantando a Arabia Saudí, gracias a las tecnologías fracking. ¿En qué consiste? En aprovechar depósitos en formaciones geológicas de baja permeabilidad, normalmente pizarras o esquistos, que a partir de la fractura hidráulica o fracking –en inglés-, consistente en inyectar productos químicos con agua y arena a elevadas presiones permite fracturar las rocas y extraer el gas o petróleo. La AIE calcula que Estados Unidos será en 2030 en exportador neto de energía.
    Es un hecho la caída de las reservas de los países de la OPEP. Resultado de una preocupante incomprensión de los desafíos del siglo XXI, en lugar de una apuesta por las tecnologías de futuro, el uso de fuentes renovables de energía y aprovechar el potencia de la eficiencia energética, se opta por rebañar el plato de los combustibles fósiles. Es una incomprensible ceguera la explotación de las arenas bituminosas en Canadá -prohibida su importación en, por ejemplo, Alemania. La AIE pretende pasar de la actual demanda de 87 millones de barriles diarios a 99,7 millones que será la demanda en 2035. Los países no miembros de la OPEP aportarán 53 millones de barriles diarios gracias de los combustibles no convencionales. Una estrategia basada el autismo respecto los retos energéticos, climáticos, tecnológicos y geopolíticos.
    El debate esta más abierto. Tim Yeo, presidente de la Comisión de Cambio Climático en Reino Unido, lanzó una mordaz ataque al gas y anunció una ley para descarbonizar el sector eléctrico –objetivo no superar los 100 gramos CO2 KWh en 2030, medida rechazada por el ministro George Osborne. El diputado conservador, sin cartera, ironizaba si se pretendía con ello regresar “al becerro de oro que pueda satisfacer las necesidades con energía barata y revivir las perdidas industrias manofactureras… en lugar de apostar por las tecnologías de futuro” (http://www.guardian.co.uk/environment/2012/dec/18/tim-yeo-gas-strategy?CMP=twt_gu).
    Un gobierno en funciones hiperactivo.
    El 27 de noviembre, el gobierno en funciones de Artur Mas, se autorizaba prospecciones para el fracking en medio centenar de municipios catalanes. Una frenética hiperactividad del ejecutivo que no había mostrado durante la legislatura. En últimas semanas se ha aprobado –sin pasar por el Parlamento, el poder legislativo- el Plan de Energía y Cambio Climático 2020, la tasa a depósitos bancarios o la Estrategia de adaptación al cambio climático. Sorprende la tasa a las nucleares -rechazada hasta ahora con maliciosos reproches, supone todo un giro de 180 grados. Las medidas fiscales que se aprueba no tiene tanto un fin de obtener ingresos adicionales como obtener compensaciones de Madrid, pues el senado acaba de aprobar, también, una tasa a la nuclear. En horas se encuentra alternativas a lo que ha sido una política de recortes y sadismo social. Una insólita hoja de ruta hacia una transición nacional que muestras poco orgullo nacional y coraje político.
    Resulta paradójico que mientras que Arabia Saudí, Qatar y otros países de la OPEP entienden su futuro pasa por el desarrollo de las energías renovables, ante el agotamiento de la energía fósil, nosotros estemos apostando los combustibles no convencionales. Los dos argumentos de la AIE son la dependencia energética y el precio; cuando calcula el precio del barril a 214 dólares nominales.
    ¿Qué hay de realidad y de fantasía en el fracking?El Ministro de Cambio Climático y Energía en Reino Unidos, Ed Davey, está reclamando evaluar los riesgos ante, durante y después de las perforaciones, evitar un vacío legal, condicionado las licencias a una estricta evaluación ambiental estratégica (http://www.decc.gov.uk/en/content/cms/news/wms_shale/wms_shale.aspx). Bloombergcalculaba 2.400 pozos en el Mar del Norte; apena se han perforado tres pozos que, por infringir la legislación ambiental, han perdiendo la licencia (http://www.guardian.co.uk/environment/2012/sep/10/cuadrilla-breach-fracking-lancashire).
    Debate y participación pública.
    Existe una vacío legal que se debe urgentemente que rellenar. Más cuando se usa aditivos, cianuros, xilenos y otras sustancias mutágenas y cancerígenas pueden llegar a niveles freáticos y contaminar el agua, incluso propagarse a la superficie. Además del impacto ambiental están los efectos sobre la salud humana, como señala la proposición del PSOE para su debate en el Congreso, puede arrastras “metales pesados como uranio o mercurio”.
    El vacío permite petición de licencias de nuevas perforaciones sin control. En el pasado las energéticas, señala la moción del PSOE, han “perforado más de un millar de pozos con el objeto de extraer gas o petróleo… donde existen formación cuya explotación convencional con otras técnicas no resulta rentable, entendemos que existe una necesidad urgente de regular esta práctica”. El PSC en el Parlament de Catalunya, al igual que otros grupos a nivel local, han reclamado una moratoria y prohibir nuevas licencias para evaluar los riesgos.
    LLegar a 99,7 millones de barriles diarios supondría hacer descarrilar las políticas de cambio climático y frenar las energías renovables, las tecnologías del futuro. No hay salida a la actual crisis que no pase por un cambio del actual modelo energético. Las energías renovables son intensivas en el conocimiento y en formación, con un menor riesgo, un menor costo, una menor dependencia energética. El desafíos del siglo XXI es lograr una modernización ecológica de los países emergentes que permita una intensa cooperación tecnológica, en un mundo más seguro que garantiza el acceso a la energía y bienestar a todo el planeta. La alternativa es un mundo sucio, inseguro, en que la energía sea el privilegio de unos pocos.
    Informe para ciegos.
    El Parlamento Europeo proporciona una guía a los responsables político, reguladores y partes interesadas en el impacto que tiene el fracking sobre los ecosistemas y la salud humana:Repercusiones de la extracción del gas y petróleo de esquisto en el medio ambiene y salud humana (http://www.europarl.europa.eu/committees/es/envi/studiesdownload.html?languageDocument=ES&file=66719).
    Dicho estudio recoge las conclusiones del realizado por la Agencia Federal Alemana de Medio Ambiente, (UBA) sobre los efectos de los aditivos líquidos sobre los ecosistemas, efectos toxicológicos en la salud y un análisis del riesgo: Umweltauswirkungen von Fracking bei der Aufsuchung und Gewingung von Erdgas aus unkonventionellen Lagerstätten –Kurzfassung –(http://www.umweltdaten.de/publikationen/fpdf-k/k4346.pdf).
    Identifica la falta de conocimiento sobre la toxicología de los productos utilizados, el vacío legal existente, advierte de la amenaza para los recursos indispensables como el agua potable. La calidad democrática es no es no freno sino un actor para el desarrollo de economías más responsables y sociedades capaces de afrontar los retos y desafíos, se capaces de invertir inercias. En momento en optimizar los recursos públicos bastaría ser capaces de tomar buena nota de estas recomendaciones y análisis.
    Gobiernos reaccionan.
    El ministro de recursos naturales de Quebec, Martine Quellet, prohibió el fracking sin perder tiempo. ¿En qué, exactamente, nos miramos en el espejo del Quebec? En el liderazgo que ejerce Quebec, poco después el gobierno de Canadá declaró una moratoria y prohibición. ¿No es Quebec un ejemplo a seguir? Basta con tomar nota del estudio de la Academia de las Ciencias de Canadá -con su exhaustivo estudio: Harnessing Science and Technology to Understand the Environment Impacts of Schale Gas Extraction –en (http://www.scienceadvice.ca/en/assessments/in-progress/shale-gas.aspx).
    Estados Unidos atizó a las energías renovables descalificadas por su elevado coste, antes de percibir las oportunidades que supone para el cambio de modelo energético. Algunos estados empiezan a despertarse del sueño adictivo relacionado con los combustibles fósiles no convencionales. El gobernador de Carolina del Norte, Beverley Perdue, ha vetado elfracking. El gobernador de Nueva York ha cambiado de opinión en contra del fracking. Ha obligado que la EPA hacer estudios para limitar el riesgo sobre los acuíferos y los recursos hídricos (http://www.epa.gov/hfstudy/index.html). Estados Unidos se está imponiendo moratorias. El Departamento de Energía de Estados Unidos calcula que se requiere en la perforación y fractura del gas esquito entre 7 y 14 millones de litro de agua: Modern Shale Gas (http://www.gwpc.org/sites/default/files/Shale%20Gas%20Primer%202009.pdf).
    En julio de 2011 el Parlamento de Francia prohibió el fracking, con Nicolas Sarkozy; pero no el gas esquisto. Este se prohibió dentro de la Conferencia del Medio Ambiente del gobierno deFrançois Hollande en 2012, apelando al principio de precaución –incluido en el artículo 174 del Tratado de la Unión Europea.
    Renania de Norte, presidida por Hannelores Kraft (SPD) buscaba una prohibición delfracking a nivel federal, logrando una mayoría en el Bundesrat -senado. Lo ha logrado gracias al apoyo del Ministro de Energía de Baja Sajonia, Robert Habeck (CDU). El SPD presentó una propuesta en el Bundesrat –Senado Federal (http://blog.campact.de/wp-content/uploads/2012/12/SPD-Antrag-Fracking-final.pdf). Reclama una evaluación ambiental estratégica, someter los proyectos a participación pública (modelo de los depósitos nucleares de Asse II), excluir zonas con agua incluido las aguas residuales y prohibir importar arenas bituminosas.
    El debate llega a Cataluña. En Cantabria, tras mociones en 25 municipios, su gobierno regional lo ha prohibido, igual que en Aragón. Montero Energy Corporation (vinculada a R2 Energy de Canadá), en cambio, ha logrado en Cataluña licencias para prospecciones en los proyectos de Darwin (89.683 ha, de Agramunt hasta Camarasa) y Leonardo (76641 ha, de Gaià a Manlleu -en DOGC 27 de septiembre y en el BOE de 4 de octubre 2012). José Manuel Soria minimizaba los riesgo “no tiene más riesgos que el de cualquier otra producción siempre que se tomen cautelas”. Esperemos que no obviemos la cascada de informes existentes y gobiernos responsables.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  69. lejarza said

    Vídeo: Eulàlia Massana, alcaldessa de Riudaura ens explica la veritat de les possibles extraccions de gas al poble
    Publicat el 21 desembre 2012
    En una entrevista en exclusiva a algarrotxi.cat, l’alcaldessa de Riudaura mostra la seva insatisfacció per la poca informació que l’ajuntament té sobre les possibles extraccions de gas que una empresa està interessada a fer al municipi. Diu que la Generalitat no l’ha informat de res i que ha hagut de ser la pròpia alcaldessa qui truqués, fa unes setmanes, a la Direcció General de Mines per informar-se sobre el tema. No en va treure l’aigua clara i no sap si, finalment, vindran a inspeccionar el terreny i si les extraccions es faran ni amb quin mètode es faran. El que si sap és que el govern de l’Estat ja ho va publicar al BOE i la Generalitat al DOG. L’empresa doncs, té el permís per fer els treballs d’investigació pertinents. Tant l’Ajuntament com als veïns de Riudaura, alguns d’ells constituïts en plataforma, s’oposen al fracking, el possible mètode que es faria servir per fer l’extracció del gas. Tot, però, són suposicions i rumors perquè no tenen cap informació.

    • lejarza said

      Moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking
      Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking.-Exm. Sr. President del Consell Comarcal de la Garrotxa.
      El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, amb DNI 149XXX73M en representació de la Coalició ICV-EUiA a la Garrotxa (Girona), major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).
      EXPOSO: Montero Energy Corporation S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl de la nostra comarca de la Garrotxa, existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs.
      Es tracta de una tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, i de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn Natural, al Paisatge, i amb risc per a les nostres vivendes, empreses i propietats, de la Comarca de la Garrotxa.
      DEMANO: Que davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres municipis, pobles i vil.les, i per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa l’aprovació de la: MOCIÓ DEL GRUP DE LA GARROTXA D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUiA) PER A DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACKING, que Anex le registren (pàg ½). Argelaguer (Garrotxa), 12 de desembre de 2012. Fdo: Juan R. Lejarza

      MOCIÓ DEL GRUP DE LA GARROTXA D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUiA) PER A DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACKING

      MOCIÓ:

      Atesa la sol·licitud presentada per Montero Energy a la Direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs a través de la tècnica del fracking a la nostra comarca.

      Atès que l’empresa Montero Energy Corporation S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar un pou en el subsòl profund, i es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.

      Atès que aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units. No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als pous i aqüífers dels nostres pagesos. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous, amb risc per a les nostres vivendes i propietats, recordem que la Garrotxa pateix terratrèmols naturals, tambè es zona volcanicà i per tant inestable. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental.

      Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn natural. Per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa l’aprovació dels següents acords:

      Davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres pobles i vil.les que es podrian veure afectat per la presència de nombrosos pous d’extracció i pels seriosos danys que se’n derivarien fruit de l’explotació industrial, acordem que:

      ACORDS

      Primer – El Consell Comarcal de la Garrotxa declara LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACTURA HIDRÀULICA HORITZONTAL.

      Segon – Exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya que suspengui els permisos d’investigació d’hidrocarburs per a iniciar les prospeccions per fracking a la Garrotxa i Catalunya, tant a l’empresa Moreno Energy i a qualsevol altra que ho demani amb les mateixes finalitats, fins que el Parlament de Catalunya no aprovi una Llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació, per raó dels seus greus impactes ambientals.

      Tercer- El Consell Comarcal de la Garrotxa entén que la comarca de la Garrotxa es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la investigació i explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi.

      Quart- El Consell Comarcal de la Garrotxa traslladarà al President de la Generalitat de Catalunya, a la Direcció General d’Energia i Mines, al conjunt dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, així com a la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) els acords aprovats.
      Argelaguer (Garrotxa), 12 de desembre de 2012 Fdo: Juan R. Lejarza

      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

      • lejarza said

        Argelaguer (Garrotxa)
        Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
        Hydraulic Fracturing (fracking)
        NoFracturaHidraulica

        El grup parlamentari ICV-EUiA ha presentat a la cambra catalana la Proposició de Llei de prohibició de prospeccions i explotacions d’hidrocarburs no convencionals per mitjà de fracturació hidràulica (fracking) a tot el territori de Catalunya. Aquesta iniciativa parlamentaria té l’objectiu, a més a més de la prohibició, que se suspenguin d’immediat els permisos o peticions d’autorització en tràmit.

        En l’exposició de motius de la Proposició el grup parlamentari recorda que a banda dels permisos de prospecció demanats per l’empresa Montero Energy, filial de la multinacional canadenca R2 Energy, a la Catalunya central (Ripollès, Osona, Solsonès…), consta que estan en curs altres permisos de prospecció de caràcter supra-comunitari, que afecten importants superfícies del territori de Lleida, sobre els límits amb la Franja i Aragó, així com a Tarragona, sobre els límits amb Terol.

        El gas de pissarra es troba atrapat en estrats o capes de pissarra a molta profunditat (des dels 400 als 5.000 metres). Donat que la pissarra té una permeabilitat molt baixa, els gas està distribuït en petits porus o bombolles, moltes vegades microscòpiques, no connectades entre si, el que fa necessari perforar les capes de pissarra per aconseguir reunir el gas i que flueixi cap a la superfície per poder ser recollit.

        La fractura hidràulica consisteix a perforar verticalment fins a la capa de pissarra. En aquesta perforació s’hi introdueix un tub d’acer, amb un recobriment de ciment per protegir els aqüífers dels additius químics que posteriorment s’utilitzen.

        Un cop es troba la pissarra es realitza una perforació horitzontal, a través de la pròpia capa de pissarra. Aquesta perforació horitzontal té, com a mitja, un kilòmetre i mig, tot i que pot arribar a 3 Km. Un cop s’ha realitzat la perforació horitzontal en la capa de pissarra s’utilitzen explosius per a provocar petites fractures. Provocades aquestes fractures s’injecten, per etapes, milers de tones d’aigua a molt alta pressió, barrejat amb sorra i additius químics. Aquesta aigua a pressió fractura la roca alliberant el gas que després, junt amb l’aigua, la sorra i els additius químics retorna a la superfície (retorna entre el 15% i el 80% del fluid injectat). El pou es fractura entre 8 i 12 etapes, per tant el conducte pateix uns canvis de pressió molt grans representant un greu perill pel revestiment de ciment del tub.

        Entre els additius químics utilitzats es troben benzè, xilè o cianur, fins arribar a unes 500 substàncies químiques, moltes d’elles cancerígenes, mutàgens i amb altres propietats altament preocupants. El fluid de retorn també aporta a la superfície altres substàncies que poden contenir les capes de pissarra. És molt comú que aquestes roques continguin substàncies molt perilloses, com metalls pesats (mercuri, plom…), radó, radi o urani, i altres elements radioactius que arriben a la superfície.

        Cada plataforma pot accedir únicament a una petita àrea del jaciment que es pretén explotar, per tant és comú que es disposin múltiples plataformes sobre el mateix, y que es requereixi una superfície suficientment gran com per permetre el desplegament i emmagatzematge dels fluids i l’equip necessari per a les operacions de fractura i les perforacions horitzontals.

        Els riscos que pot generar la utilització d’aquesta tècnica s’han conegut en recents estudis realitzats per institucions independents i d’indubtable imparcialitat. En aquest sentit, el juny de 2011 la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat del Parlament Europeu va publicar un informe en el que es plantejava grans interrogants sobre l’ús de la fractura hidràulica com a tècnica d’investigació i extracció de gas.

        Entre les conclusions d’aquest informe destaca que no hi ha cap directiva europea en matèria de mines i tampoc s’ha realitzat cap anàlisi detallat, exhaustiu i accessible públicament del marc regulador de l’extracció del gas de pissarra i del petroli de roques dures. S’haurien de desenvolupar.

        El marc regulador actual de la Unió Europea sobre la fractura hidràulica, que és l’element central en l’extracció de gas de pissarra i petroli de sotmetre les activitats de fractura hidràulica en extracció de hidrocarburs a avaluació d’impacte ambiental és més permissiu que qualsevol altre activitat industrial d’aquest tipus, i per tant, s’hauria de disminuir substancialment.

        S’hauria de revaluar amb especial atenció l’afectació de la Directiva Marc de l’Aigua en relació a les activitats de fractura i els possibles impactes en l’aigua de superfície.

        S’hauria d’enfortir a les autoritat regionals per a les presses de decisions sobre projectes que impliquin fractura hidràulica. La participació pública i les avaluacions ambientals haurien de ser obligatòries per prendre aquestes decisions.

        Per aquests motius, actualment existeix una preocupació social pels riscos que suposa iniciar l’extracció de gas no convencional mitjançant aquesta tècnica, i es considera per diferents sectors socials que aquesta activitat pot tenir perjudicis significatius per al medi ambient i pels aqüífers subterranis.

        De fet, nombrosos Governs a Europa, com els de França, Bulgària, Renana de Nord-Westfàlia a Alemanya, Friburg i Vaud a Suïssa, així com diferents Estats dels Estats Units (Carolina del Nord, Nova York, Nova Jersey i Vermont i més de 100 entitats locals) i altres països de tot el món (Sudàfrica, Quebec a Canadà, Nova Gales del Sud a Austràlia), tenen en vigor actualment una prohibició o apliquen una moratòria en relació amb l’ús de fracturació hidràulica per a l’extracció de petroli i gas de roca o altres formacions rocoses “compactes”; i d’altre part, una sèrie d’Estats membres de la Unió Europea , com la República Txeca, Romania i Alemanya, estan considerant en aquests moments una moratòria en relació a aquesta pràctica.

        Cal destacar la resolució del Parlament Europeu, de 21 de novembre de

        2011, sobre les repercussions mediambientals, de l’extracció de gas i petroli d’esquist (2011/2308(INI)), que entre moltes altres consideracions:

        1.-Considera que l’explotació i extracció de gas d’esquist possiblement pot representar complexes i imbricades interaccions amb el medi ambient, en particular degut al mètode de fracturació, la profunditat i la construcció de pous i l’extensió de la superfície afectada.

        2.-Reconeix que el procés de fractura hidràulica implica un consum d’un volum d’aigua relativament elevat, i tenint en compte de que es tracta d’un recurs particularment sensible a la UE, destaca la necessitat de dissenyar plans avançats de subministres d’aigua basats en la hidrologia local i que es tingui en compte els recursos aqüífers, a nivell local i les capacitats existents en matèria de tractament d’aigües residuals.

        4.-Recorda les directives europees ja vigents que exigeixen als Estats membres aplicar les mesures necessàries per prevenir el deteriorament de l’estat de totes les masses d’aigua subterrànies, inclòs de fonts concretes, com les instal·lacions d’exploració i extracció d’hidrocarburs.

        5.-Demana que en determinades zones sensibles i especialment perilloses com. Per exemple, en àrees declarades de protecció d’aigua potable i per sota d’elles i en zones de mines de carbó, es prohibeixi totalment la fracturació hidràulica.

        6.-Senyala que existeix risc de moviments sísmics, tal com es va demostrar en la prospecció de gas esquists al nord-oest del Regne Unit: recolza les recomanacions de l’informe elaborat pel Govern britànic que preveuen que els operadors deuen complir determinats estàndards sísmics i microsísmics:

        7. Recorda que la sostenibilitat del gas d’esquisto encara no ha estat demostrada; insta la Comissió i els Estats membres a avaluar exhaustivament les emissions de gasos d’efecte hivernacle durant tot el procés d’extracció i producció per demostrar la integritat mediambiental;

        Reconeix quer les activitats de perforació poden conduir al deteriorament de les condicions de vida; insta, consegüentment, a què es tingui en compte aquest aspecte en adoptar totes les mesures necessàries per a l’aplicació dels principis de prevenció.

        8. Considera que moltes de les actuals controvèrsies sobre els combustibles fòssils no convencionals es deuen en part al rebuig inicial per part del sector a revelar el contingut químic dels líquids utilitzats per millorar la fracturació hidràulica; considera necessària la plena transparència així com una obligació ineludible a tots els operadors per a que revelin completament la composició i la concentració del contingut químic del líquid de fracturació i que compleixin plenament la legislació vigent de la UE en el marc del Reglament.

        9. Insta la Comissió a presentar propostes per assegurar que les disposicions de la directiva relativa a l’avaluació de l’impacte mediambiental contemplin adequadament les particularitats de l’exploració i extracció de gas d’esquisto, petroli d’esquisto i metà de llit de carbó; insisteix en que les avaluacions anteriors de l’impacte mediambiental inclouen l’impacte sobre la qualitat de l’aire, la qualitat del sòl, la qualitat de l’aigua, l’estabilitat geològica, l’ús del sòl i la contaminació acústica durant tot el cicle de la vida.

        10. Finalment, no obstant, destaca que la regulació adequada de la prospecció i extracció dels combustibles fòssils no convencionals –en ple compliment de la legislació existent de la UE- depèn, en última instància- de la voluntat i recursos de les autoritats nacionals pertinents.

        Aplicant les anteriors consideracions i recomanacions del Parlament europeu al cas de Catalunya, i en concret als territoris en que es volen portar a terme aquestes activitats primer d’exploració i posteriorment de possible extracció, es constata que es tracta de zones amb escassesa hídrica, amb masses d’aigua en mal estat –contaminació d’aigües freàtiques i de les aigües superficials- poden interferir amb les activitats agrícoles i ramaderes, afectar als regadius i a les captacions d’aigua potable, amenaces d’afectar els cursos fluvials i les aigües subàlvies, i –en fi- poden afectar diversos espais d’interès natural o acollits a figures de protecció del medi natural.

        Tenint en compte els principis de prevenció i precaució que – conforme a les directives europees i la legislació d’avaluació estratègica de plans i programes- s’han de aplicar davant noves activitats no prou estudiades en els seus impactes i de les que no es coneixen els efectes a mig i llarg termini, així com la no existència de mesures de prevenció d’impactes ambientals, suficientment desenvolupades.

        Atès que la Generalitat de Catalunya és competent en matèria de permisos d’exploració i explotació mineres, així com en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i usos del sòl, medi ambient, recursos naturals i gestió de l’aigua, entre d’altres, conforme al vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 i a les transferències rebudes al respecte per part de l’administració general de l’ Estat, en tot allò que afecti al territori de Catalunya, la Proposició de llei del grup parlamentari d’ICV-EUiA, proposa el següent articulat:

        ARTICLE 1.- Queda prohibida, a tot el territori de Catalunya, la realització d’activitats de prospecció, exploració, investigació o explotació d’hidrocarburs i gasos de roca i no convencionals, que suposin –en tot o en part- la utilització de les tècniques de fractura hidràulica amb injecció d’aigua o d’altres additius químics

        ARTÍCLE 2.- La utilització de les tècniques referides a l’article 1 serà considerada com una activitat i un ús del sòl prohibit en tota classe de sòl dins del territori de Catalunya, a efectes de planificació territorial i d’aplicació de la legislació d’urbanisme i reguladora de les activitats.

        DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ÚNICA.

        La prohibició continguda en aquesta llei serà d’aplicació als permisos o peticions d’autorització per realitzar investigacions, prospeccions o explotacions que estiguin actualment en tràmit, així com la suspensió de les autoritzacions que s’hagin pogut concedir amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei.

        DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA. ENTRADA EN VIGOR

        1.- La present llei entrarà en vigor el dia següent a la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

        2.- Els preceptes que eventualment comportessin la realització de despeses amb càrrec als Pressupostos de la Generalitat, produeixen efectes a partir de l’entrada en vigor de la llei de pressupostos, corresponent a l’exercici pressupostari immediatament posterior a l’entrada en vigor d’aquesta llei.

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      Divendres, 11 de gener de 2013
      Els primers ajuntaments d’Osona i el Ripollès afectats pel ‘fracking’ ho van saber més d’un any tard.
      Molts ho van saber per l’alcaldessa de Riudaura i la majoria es queixen de falta d’informació.
      De fet, l’Ajuntament que té més avançada l’obtenció d’informació i que s’ha mogut més és el de Riudaura, una població de la Garrotxa que no passa dels 400 habitants.
      La seva alcaldessa, Eulàlia Massana (ERC), ha estat la que ha avisat tots els ajuntaments del Ripollès del que els podia caure al damunt. A Osona pitjor. La majoria se n’han assabentat aquesta setmana.
      La majoria d’alcaldes es queixen de la desinformació.
      I apunten cap a la Generalitat. “No hem fet res perquè quan ho hem sabut ja estava tot dat i beneït”, es queixa Josep Anglada, de Vidrà. “Ho han dut tant d’amagat… Semblaria que hi hauria d’haver hagut una mica més de diàleg i informació”, afegeix Camil Adam, de Santa Maria de Besora. “Encara que hagi sortit al DOGC, hi devia haver altres maneres d’avisar”, lamenta Carme Freixa, de Vallfogona del Ripollès.
      Més enllà dels ajuntaments, aquesta setmana ICV-EUiA ha anunciat que
      presenta proposicions i preguntes tant al Parlament de Catalunya com al
      Congrés dels Diputats per aturar tots els processos en marxa.

      Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  70. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ¡Aquí hay petróleo!

    1956

    85 min.

    Rafael J. Salvia

    Rafael J. Salvia, Pedro Masó (Historia: Pedro Chamorro, Pedro Masó)

    Salvador Ruiz de Luna

    Eloy Mella (B&W)

    Manolo Morán, José Luis Ozores, María Rivas, Félix Fernández, Antonio Riquelme, Rosa Palomar, Mónica Pastrana, Mario Berriatúa, Josefina Serratosa, Xan das Bolas

    Asturias Films / Chamartín Producciones y Distribuciones

    Comedia | Vida rural

    Castilviejo es un pueblo castellano que lleva años y años muriéndose de sed. Tiene muy cerca un gran pantano, pero es tanto como no tener nada, pues sus aguas no llegan hasta allí. De pronto, unos americanos que dicen ser expertos en prospecciones petrolíferas caen por aquellas tierras asegurando que hay petróleo. Estas parcelas son propiedad de don Zoilo Mendoza quien, ante la evidencia del tesoro que encierra su subsuelo, se pone en manos de don Fausto, uno de los ricos del pueblo, para que decida. El veredicto de don Fausto es este: nada para los americanos, porque lo que hay en las tierras de Zoilo vale más que el petróleo, es agua para Castilviejo.

    http://vk.com/video176480142_163037796?hd=1&t=2m13s

  71. lejarza said

    La Plataforma reclama al Parlament que aturi el “fracking”
    RIUDAURA/BARCELONA | X.V./ACN Riudaura va ser exposat com el municipi amb més possibilitats per acollir prospeccions de gas per part de la plataforma Aturem el fracking. Almenys, la Plataforma indica que és on s’ha constatat la presència de representants de Teredo Oils United. Segons fonts de la Plataforma, els membres de la companyia han visitat dues vegades l’Ajuntament i també els propietaris de la zona, on hi ha les restes d’un pou de petroli dels anys 60. Amb aquesta i d’altres argumentacions, la plataforma Aturem ha demanat al Parlament la suspensió dels permisos concedits a Teredo Oils (filial d’Ascents Resources) i Montero Energy Corporation. 
    Els ecologistes denuncien que la injecció d’aigua a pressió i elements químics pot contaminar el subsòl i els aqüífers, generar sismes i danyar el paisatge. A més, consideren que insistir en l’extracció de combustibles fòssils va en contra del model energètic del futur.
    A Catalunya, cinc ajuntaments i un consell comarcal s’han declarat territoris lliures de fracking. Hi ha tres grans zones on les empreses han demanat permisos per fer estudis i prospeccions que abasten 82 municipis: el Ripollès, Osona i Bages, i la plana de Lleida, principalment les comarques de la Segarra, Noguera, Urgell i Solsonès. A tots els territoris afectats s’han creat plataformes contràries als permisos, que des de fa un mes s’han unit i coordinat per tenir més força. Ara agrupen una seixantena d’entitats. 
    Un dels darrers organismes a posicionar-se contar la fractura hidràulica va ser l’Ajuntament d’Olo, el qual va aprovar una moció en el darrer ple. 
    Pocs dies abans, ho va fer el Consell Comarcal de la Garrotxa, Aquest ens, a més, d’aprovar una moció va decidir demanar amb el director general d’Energia i Mines. 
    La previsió és que a la reunió hi vagin el president del Consell Comarcal, Joan Espona (CiU); l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana (ERC-AM) i l’alcalde de la Vall d’en Bas, Miquel Calm (CiU).
    La finalitat de l’entrevista és obtenir informació sobre les intencions de les companyies i de les possibilitats dels ajuntaments en cas de decidir enfrontar-s’hi.
    http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/12/25/plataforma-reclama-al-parlament-que-aturi-fracking/597041.html
    L´alcaldessa de Riudaura, amb la moció contra el «fracking» a la mà

  72. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    LA EXPLOTACIÓN DEL SUBSUELO EN CATALUNYA
    Los contrarios al ‘fracking’ piden a los partidos que paren los permisos
    Un programa de investigación ya está aprobado y dos han pedido autorización
    Sesenta entidades presentan alegaciones contra los proyectos de extracción de gas
    El Periodico de Catalunya Martes, 25 de diciembre del 2012
    ANTONIO MADRIDEJOS
    BARCELONA
    La plataforma Aturem el Fracking, que agrupa a 60 asociaciones y entidades locales catalanas contrarias a la extracción de hidrocarburos mediante esta técnica, ha pedido a los partidos políticos del Parlament que paralicen los permisos de investigación ya concedidos y todas las solicitudes para nuevos proyectos por considerar que tienen un gran impacto ambiental.

  73. lejarza said

    Olot pren precaucions sobre les investigacions d’hidrocarburs
    Les Notícies
    27/12/2012
    El municipi d’Olot també està inclòs en la zona delimitada pel projecte Ripoll per investigar si hi ha hidrocarburs en el subsòl. La Generalitat ja va concedir a l’octubre l’autorització per investigar en aquesta zona que va de la capital del Ripollès a la capital Garrotxina. Per fer-ho, l’empresa interessada, Teredo Oils, s’ha compromès a investigar en els pròxims cinc anys sota una fiança de 5 milions 800 mil euros. Tot i que el major interès de l’empresa per buscar hidrocarburs recau en el municipi de Riudaura, l’Ajuntament d’Olot ha volgut cobrir-se les espatlles i ha aprovat d’urgència el seu posicionament sobre aquesta qüestió. El consistori olotí vol ser part interessada en el procés i ha acordat una moratòria per guanyar temps davant de qualsevol autorització que pugui donar-se al municipi. També ha facultat l’alcalde per realitzar actuacions sobre aquesta qüestió si es fa necessari.
    http://olottv.xiptv.cat/les-noticies/capitol/olot-pren-precaucions-sobre-les-investigacions-d-hidrocarburs

  74. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ERC demana que Sant Joan de les Abadesses rebutgi el ´fracking´
    SANT JOAN DE LES ABADESSES | DDG Els regidors d’Esquerra Republicana de Catalunya de Sant Joan de les Abadesses han registrat una moció de rebuig a la investigació d’hidrocarburs mitjançant el procés de fracturació hidràulica que afecta tant a Sant Joan de les Abadesses com a la majoria de municipis del Baix Ripollès, així com també a altres comarques catalanes, per tal que sigui sotmesa a votació a la propera sessió plenària.
    Als últims mesos s’han publicat diferents anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat i al Butlletí Oficial de l’Estat en relació a sol·licituds de permisos d’investigació d’hidrocarburs, amb afectació a diferents municipis catalans que suposa una àmplia superfície de terreny. 
    La fracturació hidràulica o fracking és una procés d’extracció del gas natural atrapat al subsòl mitjançant la fracturació de la roca mare a través d’una tècnica de perforació mixta on primer es perfora fins a uns 5.000 metres en vertical i després es perfora en horitzontal. ERC considera que «aquesta tècnica d’extracció pot comportar impactes i riscos importants al medi i demana que «el plenari de Sant Joan de les Abadesses aprovi la moció».
    Paral·lelament, fa pocs dies es va realitzar una primera reunió per començar a organitzar l’oposició que va aplegar alcaldes afectats del Ripollès i la Garrotxa, representants d’entitats ecologistes i militants de ICV-EUiA i CUP de la comarca. De moment, segons les fonts consultades per aquest mitjà, tot i que no s’ha plantejat crear una plataforma si que han decidit treballar per tal d’aconseguir tota la informació possible dels projectes –els permisos concedits per fer les prospeccions prèvies eviten qualsevol referència al fracking- per tal de poder conscienciar a la població de l’impacte que tindria. Una de les línies de treball dels diversos col·lectius que treballen aquesta qüestió arreu del país és que el Parlament n’estableixi una moratòria.

  75. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ICV-EUiA pide la prohibición del ‘fracking’ con proposiciones de ley al Parlament de Catalunya y al Congreso de los Diputado
    La Vanguardia 291212
    ICV-EUiA ha presentado proposiciones de ley ante el Parlament de Catalunya y el Congreso de los Diputados para la prohibición del ‘fracking’ o perforación por fractura hidráulica en toda España, ha informado este sábado.

    La diputada Laia Ortiz, que firma la proposición de ley al Congreso, argumenta que el gasto de agua con esta técnica utilizada para extraer gas subterráneo mediante la rotura del suelo inyectando agua a presión es hasta 100 veces superior al de un pozo de extracción convencional.

    Además, alerta de que con el ‘fracking’ también se utilizan hasta 500 sustancias químicas «muchas de ellas cancerígenas y otras con propiedades preocupantes».

    Ortiz ha repasado que esta práctica está prohibida o suspendida en numerosos lugares del mundo, como Francia, Bulgaria, regiones alemanas, diversos Estados de Estados Unidos, Sudáfrica y el Quebec, entre otros.

    Según ICV-EUiA, en Catalunya hay 81 municipios afectados por la práctica del ‘fracking’, y el partido ha presentado mociones en todos los ayuntamientos afectados en los que tiene representación.

    Las proposiciones de ley y mociones presentadas ahora se suman a la moción que el grupo Izquierda Plural defenderá en el próximo pleno del Congreso, y a preguntas escritas presentadas por los ecosocialistas para obtener respuesta del Gobierno y de la Comisión Europea.

  76. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ICV-EUiA: Bateria de preguntes sobre fracking

    A LA MESA DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS
    Al amparo de lo establecido en el artículo 185 y siguientes del Reglamento del Congreso de los Diputados, la diputada adscrita al Grupo Parlamentario de Izquierda Plural formula la siguiente pregunta dirigida al Gobierno, para su respuesta escrita.
    El pasado mes de noviembre, el Parlamento Europeo aprobaba en su sesión plenaria diferentes iniciativas alrededor del uso del fracking para la extracción de hidrocarburos. Un informe evidencia la necesidad de regular a nivel comunitario una materia tan trascedente para establecer un marco legal común a todos los estados miembros. La cámara europea también pide a los Estados miembros que sean «cautos» respecto a la concesión de permisos de explotación de combustibles fósiles pendientes de un análisis más profundo.
    ¿Considera el gobierno que está siendo “cauto” en la concesión de permisos de explotación sin los respectivos informes de impacto ambiental?
    ¿Cuál será la posición del gobierno respecto al diseño de una futura directiva europea sobre el uso del fracking?
    Palacio del Congreso de los Diputados
    Madrid, 27 de diciembre de 2012
    Laia Ortiz i Castellví

    A LA MESA DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS
    Al amparo de lo establecido en el artículo 185 y siguientes del Reglamento del Congreso de los Diputados, la diputada adscrita al Grupo Parlamentario de Izquierda Plural formula la siguiente pregunta dirigida al Gobierno, para su respuesta escrita.
    El pasado 18 de diciembre el ministro de Industria, Energía y Turismo explicaba ante el congreso que gracias al uso de la técnica de la fractura hidráulica Estados Unidos “ha pasado de ser el primer productor mundial de hidrocarburos”, y ello le ha permitido pasar de ser “un importador neto a ser un exportador de hidrocarburos”. El señor Soria recordaba que en la actualidad “Se está tramitando la autorización para convertir las plantas de regasificación que ahora mismo hay en Estados Unidos a plantas de licuefacción para exportar gas”.
    En dicha intervención el ministro recuerda las necesidades crecientes de hidrocarburos de economías emergentes como India, China, Brasil y Rusia. Además, se explicaba los efectos presuntamente positivos que el incremento del consumo de hidrocarburos tendría para las poblaciones locales ya que “Solamente en India, con 1.200 millones de habitantes, 500 millones de pobres no tienen acceso al agua. ¿Sabe usted lo que significa que mediante un mayor consumo de energía puedan tener acceso al agua?”.
    ¿Forma parte de la estrategia energética del gobierno que el Estado Español exporte hidrocarburos a las economías emergentes?
    ¿Tiene previsto el gobierno impulsar plantas de licuefacción para exportar gas?
    ¿Puede concretar el gobierno cómo una técnica tan extensiva en el uso del agua, que utiliza millones de litros de agua por cada pozo, puede ayudar a que millones de personas accedan al agua en países como India?
    Palacio del Congreso de los Diputados
    Madrid, 27 de diciembre de 2012
    Laia Ortiz i Castellví

  77. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Proposició de Llei entrada a registre en el Congrés dels Diputats per demanar la prohibició del fracking en tot el territori català i de l’Estat també.

    A LA MESA DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS
    Al amparo de lo establecido en el artículo 124 y siguientes del Reglamento de la Cámara, el Grupo Parlamentario de IU, ICV-EUiA, CHA: LA IZQUIERDA PLURAL presentan la siguiente Proposición de Ley de prohibición de prospecciones y explotaciones de hidrocarburos no convencionales mediante fractura hidráulica (fracking).
    Palacio del Congreso de los Diputados
    Madrid, XX de diciembre de 2012
    Laia Ortiz i Castellví Joan Coscubiela Conesa
    Diputada Portavoz Adjunto Segundo
    Chesús Yuste José Luis Centella
    Portavoz Adjunto Cuarto Portavoz Adjunto Primero
    Antecedentes
    – Constitución Española.

    – Directiva 85/337/CEE del Consejo, de 27 de junio de 1985, relativa a la evaluación de las repercusiones de determinados proyectos públicos y privados sobre el medio ambiente.

    – Directiva 2000/60/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 23 de octubre de 2000, por la que se establece un marco comunitario de actuación en el ámbito de la política de aguas.

    – Directiva 2012/18/UE del Parlamento Europeo y del Consejo de 4 de julio de 2012 relativa al control de los riesgos inherentes a los accidentes graves en los que intervengan sustancias peligrosas y por la que se modifica y ulteriormente deroga la Directiva 96/82/CE.

    – Reglamento (CE) Nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 18 de diciembre de 2006, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos (REACH), por el que se crea la Agencia Europea de Sustancias y Preparados Químicos, se modifica la Directiva 1999/45/CE y se derogan el Reglamento (CEE) nº 793/93 del Consejo y el Reglamento (CE) nº 1488/94 de la Comisión así como la Directiva 76/769/CEE del Consejo y las Directivas 91/155/CEE, 93/67/CEE, 93/105/CE y 2000/21/CE de la Comisión.

    – Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos.
    EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
    Los gases no convencionales se caracterizan por estar en rocas de baja porosidad y baja permeabilidad, lo que hace que estén en mucha menor concentración y sea difícil su extracción. Se clasifican en: Gases de areniscas de baja permeabilidad (tight gas); Gas en roca o pizarra (Shale gas); Metano en capas de carbón (coal bed Methane); e Hidratos de metano (moléculas de metano atrapadas en compuestos helados de agua).
    El gas de pizarra se encuentra atrapado en estratos o capas de pizarra a mucha profundidad (desde los 400 a los 5.000 metros). Dado que la pizarra tiene una permeabilidad muy baja, el gas está distribuido en pequeños poros o burbujas, muchas veces microscópicas, no conectadas entre sí, lo que hace necesario perforar las capas de pizarra para conseguir reunir el gas y que fluya hacia la superficie para poder ser recogido.
    La fractura hidráulica consiste en perforar verticalmente hasta la capa de pizarra. En esta perforación se introduce un tubo de acero, con un recubrimiento de cemento para proteger los acuíferos de los aditivos químicos que posteriormente se utilizan.
    Una vez se encuentra la pizarra se realiza una perforación horizontal, a través de la propia capa de pizarra. Esta perforación horizontal tiene, como media, un kilómetro y medio, aunque puede llegar a 3 km. Una vez se ha realizado la perforación horizontal en la capa de pizarra se utilizan explosivos para provocar pequeñas fracturas. Provocadas estas fracturas se inyectan, por etapas, miles de toneladas de agua a muy alta presión, mezclado con arena y aditivos químicos. Esta agua a presión fractura la roca liberando el gas que luego, junto con el agua, la arena y los aditivos químicos devuelve a la superficie (devuelve entre el 15% y el 80% del fluido inyectado). El pozo se fractura entre 8 y 12 etapas, por lo tanto el conducto sufre unos cambios de presión muy grandes representando un grave peligro para el revestimiento de cemento del tubo.
    Este proceso requiere de una inyección continua de unos 300 litros por segundo. De esta forma, el consumo total de un pozo de fracking puede oscilar entre los 7 y los 20 millones de litros de agua, frente a los 75.000 a 300.000 litros de agua para un pozo convencional. Por tanto, el consumo de agua en el fracking casi se multiplica por cien.
    Entre los aditivos químicos utilizados se encuentran benceno, chileno o cianuro, hasta llegar a unas 500 sustancias químicas, muchas de ellas cancerígenas, mutágenos y con otras propiedades altamente preocupantes. El fluido de retorno también aporta a la superficie otras sustancias que pueden contener las capas de pizarra. Es muy común que estas rocas contienen sustancias muy peligrosas, como metales pesados (por ejemplo mercurio o plomo), radón, radio o uranio, y otros elementos radiactivos que llegan a la superficie.
    Cada plataforma puede acceder únicamente a una pequeña área del yacimiento que se pretende explotar, por lo tanto es común que se dispongan múltiples plataformas sobre el mismo, y que se requiera una superficie suficientemente grande como para permitir el desarrollo y almacenamiento de los fluidos y el equipo necesario para las operaciones de fractura y las perforaciones horizontales.
    Los riesgos que puede generar la utilización de esta técnica se han conocido en recientes estudios realizados por instituciones independientes y de indudable imparcialidad. En este sentido, en junio de 2011 la Comisión de Medio Ambiente, Salud Pública y Seguridad del Parlamento Europeo publicó un informe en el que se planteaba grandes interrogantes sobre el uso de la fractura hidráulica como técnica de investigación y extracción de gas. Entre las conclusiones de este informe destaca que no existe ninguna directiva europea en materia de minas y tampoco se ha realizado ningún análisis detallado, exhaustivo y accesible públicamente del marco regulador de la extracción del gas de pizarra y del petróleo de rocas duras. Este marco legal europeo, por tanto, se debería desarrollar.
    El marco regulador actual de la Unión Europea sobre la fractura hidráulica, que es el elemento central en la extracción de gas de pizarra y petróleo de rocas duras, tiene varias lagunas. Además el umbral por el que deberían someter las actividades de fractura hidráulica en extracción de hidrocarburos a evaluación de impacto ambiental es más permisivo que cualquier otra actividad industrial de este tipo, y por tanto, debería disminuir sustancialmente. Debería revaluar con especial atención la afectación de la Directiva Marco del Agua en relación a las actividades de fractura y los posibles impactos en el agua de superficie.
    Se debería fortalecer a las autoridades regionales en el proceso de toma de decisiones sobre proyectos que impliquen fractura hidráulica. La participación pública y las evaluaciones ambientales deberían ser obligatorias para tomar estas decisiones.
    Por estos motivos, actualmente existe una preocupación social por los riesgos que supone iniciar la extracción de gas no convencional mediante esta técnica, y se considera por diferentes sectores sociales que esta actividad puede tener perjuicios significativos para el medio ambiente y para los acuíferos subterráneos. De hecho, numerosos Gobiernos en Europa, como los de Francia, Bulgaria, Renania de Norte-Westfalia en Alemania, Friburgo y Vaud en Suiza, así como diferentes Estados de los Estados Unidos (Carolina del Norte, Nueva York, Nueva Jersey y Vermont y más de 100 entidades locales) y otros países de todo el mundo (Sudáfrica, Quebec en Canadá, Nueva Gales del Sur en Australia), tienen en vigor actualmente una prohibición o aplican una moratoria en relación con el uso de fracturación hidráulica para la extracción de petróleo y gas de roca u otras formaciones rocosas «compactas». Por otra parte, una serie de Estados miembros de la Unión Europea, como la República Checa, Rumanía y Alemania, están considerando en estos momentos una moratoria en relación a esta práctica.
    Cabe destacar la resolución del Parlamento Europeo, de 21 de noviembre de 2011, sobre las repercusiones medioambientales, de la extracción de gas y petróleo de esquisto (2011/2308 (INI), donde se afirma, entre otras muchas consideraciones:
    1.-Considera que la explotación y extracción de gas de esquisto posiblemente puede representar complejas interacciones con el medio ambiente, en particular debido al método de fracturación, la profundidad y la construcción de pozos y la extensión de la superficie afectada.
    2.-Reconoce que el proceso de fractura hidráulica implica un consumo de agua relativamente elevado. Teniendo en cuenta que se trata de un recurso particularmente sensible en la UE, destaca la necesidad de diseñar planes avanzados de suministros de agua basados en la hidrología local y que se tenga en cuenta los recursos acuíferos, a nivel local y las capacidades existentes en materia de tratamiento de aguas residuales.
    4.-Recuerda las directivas europeas ya vigentes que exigen a los Estados miembros aplicar las medidas necesarias para prevenir el deterioro del estado de todas las masas de agua subterráneas, incluido de fuentes concretas, como las instalaciones de exploración y extracción de hidrocarburos.
    5.-Pide que se prohíba totalmente la fracturación hidráulica en determinadas zonas sensibles y especialmente peligrosas como, por ejemplo, en áreas declaradas de protección de agua potable y su subsuelo o en zonas de minas de carbón.
    6.-Señala que existe riesgo de movimientos sísmicos, tal como se demostró en la prospección de gas de esquisto al noroeste del Reino Unido. Apoya las recomendaciones del informe elaborado por el Gobierno británico que prevé que los operadores deben cumplir determinados estándares sísmicos y microsísmicos.
    7. Recuerda que la sostenibilidad del gas de esquisto aún no ha sido demostrada; insta a la Comisión y los Estados miembros a evaluar exhaustivamente las emisiones de gases de efecto invernadero durante todo el proceso de extracción y producción para demostrar la integridad medioambiental.
    8. Reconoce que las actividades de perforación pueden conducir al deterioro de las condiciones de vida. Insta, por consiguiente, a que se tenga en cuenta este aspecto a la hora de adoptar todas las medidas necesarias para la aplicación de los principios de prevención.
    9. Considera que muchas de las actuales controversias sobre los combustibles fósiles no convencionales se deben en parte al rechazo inicial por parte del sector de revelar el contenido químico de los líquidos utilizados para mejorar la fracturación hidráulica. Considera necesaria la plena transparencia así como una obligación ineludible a todos los operadores para que revelen completamente la composición y la concentración del contenido químico del líquido de fracturación y que cumplan plenamente la legislación vigente de la UE.
    10. Insta a la Comisión a presentar propuestas para asegurar que las disposiciones de la directiva relativa a la evaluación de impacto medioambiental contemplen adecuadamente las particularidades de la exploración y extracción de gas de esquisto, petróleo de esquisto y metano de lecho de carbón; insiste en que las evaluaciones anteriores del impacto medioambiental incluyan el impacto sobre la calidad del aire, la calidad del suelo, la calidad del agua, la estabilidad geológica, el uso del suelo y la contaminación acústica durante todo el ciclo.
    11. Finalmente, destaca que la regulación adecuada de la prospección y extracción de los combustibles fósiles no convencionales -en pleno cumplimiento de la legislación existente de la UE- depende, en última instancia, de la voluntad y recursos de las autoridades nacionales pertinentes.
    Comparando las anteriores consideraciones y recomendaciones del Parlamento Europeo al caso del Estado Español, se constata que las prospecciones se llevan a cabo en zonas con escasez hídrica, con masas de agua en mal estado -contaminación de aguas freáticas y de las aguas superficiales- que pueden interferir con las actividades agrícolas y ganaderas, afectar a los regadíos ya las captaciones de agua potable, afectan a los cursos fluviales y las aguas subálveas. Además, pueden afectar a varios espacios de interés natural o acogidos a figuras de protección del medio natural.
    Teniendo en cuenta los principios de prevención y precaución que -conforme a las directivas europeas y la legislación de evaluación estratégica de planes y programas -se aplicarán ante nuevas actividades no suficientemente estudiadas en sus impactos y de las que no se conocen los efectos a medio y largo plazo, así como la no existencia de medidas de prevención de impactos ambientales, suficientemente desarrolladas.
    Por todo ello se presenta la siguiente:
    PROPOSICIÓN DE LEY DE PROHIBICIÓN DE PROSPECCIONES Y EXPLOTACIONES DE HIDROCARBUROS NO CONVENCIONALES MEDIANTE FRACTURA HIDRÁULICA (FRACKING)
    ARTÍCULO 1.
    Queda prohibida, en todo el territorio del Estado Español, la realización de actividades de prospección, exploración, investigación o explotación de hidrocarburos y gases de roca y no convencionales, que supongan -en todo el proceso o en parte- la utilización de las técnicas de fractura hidráulica con inyección de agua y/o de otros aditivos químicos.
    ARTÍCULO 2.
    La utilización de las técnicas referidas en el artículo 1 será considerada como una actividad y un uso del suelo prohibido en toda clase de suelo, a efectos de planificación territorial y de aplicación de la legislación urbanismo y reguladora de las actividades.
    DISPOSICIÓN TRANSITORIA ÚNICA.
    La prohibición contenida en esta ley será de aplicación a los permisos o peticiones de autorización para realizar investigaciones, prospecciones o explotaciones que estén actualmente en trámite, así como la suspensión de las autorizaciones que se hayan podido conceder con anterioridad a la entrada en vigor de esta ley.
    DISPOSICIÓN FINAL PRIMERA. ENTRADA EN VIGOR
    La presente ley entrará en vigor el día siguiente a su publicación en el Boletín Oficial del Estado.

  78. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    El ‘fracking’ es debatrà en el ple de Sant Joan
    El grup d’ERC alerta sobre aquest tipus d’extracció
    04/01/13 – SANT JOAN DE LES ABADESSES – RAMON ESTÉBAN
    El grup d’ERC a l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses ha presentat una moció, que es debatrà en el pròxim ple, en què es proposa que el consistori insti el govern a fer una moratòria en l’atorgament de qualsevol tipus d’autorització per a la investigació i explotació dels jaciments subterranis d’hidrocarburs que utilitzi la tècnica de la fracturació hidràulica (fracking) per a la seva extracció, amb l’objectiu de poder-ne efectuar una valoració econòmica, social i ambiental respecte de l’estratègia a seguir. La proposta es produeix arran de la concessió de permisos per estudiar possibles jaciments en diverses comarques -entre aquestes, el Ripollès- i el consegüent risc que posteriorment es faci servir el fracking. Els republicans, a l’oposició, consideren que aquesta tècnica d’extracció pot comportar impactes i riscos importants per al medi, com ara la contaminació de les aigües subterrànies, a causa de l’ús de substàncies químiques, o bé greus impactes a la biodiversitat i riscos de fenòmens sísmics. Alguns ajuntaments, institucions i entitats ja han expressat la seva preocupació sobre aquest tema.
    Proposició del PSC
    D’altra banda, el grup del PSC ha presentat unes proposicions no de llei al Congrés –i simultàniament, al Parlament– en què demana una moratòria en l’ús del fracking, la suspensió de les activitats i la prohibició de noves autoritzacions.

  79. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El PSC alerta dels perills mediambientals del ´fracking´
    04/01/13
    GARROTXA OLOT | DDG El PSC alerta dels perills mediambientals que comportarien les prospecció per fracking que una empresa minera podria fer a Ridaura, Sant Privat i Sant Joan de les Abadesses. Per aquest motiu el grup parlamentari socialista ha demanat al Govern de l’Estat, a través d’una proposició no de llei al ple del Congrés -i simultàniament al Parlament de Catalunya- que promulgui una moratòria per a l’ús d’aquesta tècnica, suspengui les activitats i prohibeixi la concessió de noves autoritzacions
    El PSC, que ja va presentar una altra proposició en aquest mateix sentit a la comissió d’energia, recomana que es constitueixi un grup d’experts per avaluar els riscos mediambientals lligats a la tècnica de fractura hidràulica, a través d’un informe que serveixi de base per a una normativa reguladora. 
    El diputat socialista per Girona Àlex Sáez assegura que «el Parlament de França ha prohibit l’extracció per fracking; a Alemanya i Gran Bretanya s’està considerant la prohibició i als Estats Units s’estan imposant moratòries per estudiar millor els seus efectes» i per tant, al seu parer «a l’Estat, i a Catalunya, hi ha una necessitat urgent de regular aquesta pràctica», alerta. 
    L’interès de les companyies petrolieres al Ripollès no és nova relata el PSC en un comunicat que recorda que ja va tenir «un punt de febrada geològica» als anys 80, que va portar empreses com la Companyia General Geográfica o la Union Texas a Vallfogona, les Llosses, Ripoll o Sant Joan de les Abadesses. I el novembre passat, el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat va autoritzar l’empresa anglesa Teredo Oils United perquè faci noves prospeccions a Olot i Ripoll. Un permís, que segons els socialistes, obliga la companyia a invertir 18 milions d’euros en sis anys i a dipositar una fiança per reparar qualsevol desperfecte al territori. A final de desembre Teredo encara no havia presentat cap pla de treball a l’Ajuntament de Ripoll.
    Pel que fa al sistema del fracking, és un mètode de fractura hidràulica que consisteix en la realització de perforacions horitzontals d’entre un i tres quilòmetres dins les quals es col·loquen explosius per aconseguir fractures en profunditat a través de voladures. Seguidament s’hi introdueix un fluid a alta pressió, composat per aigua, sorra i additius químics, bona part del qual es perd durant el procés. 
    Tot plegat, segons el PSC «genera una alta contaminació als nivells freàtics més profunds que es poden propagar, amb el temps, a nivells més superficials i a la qual s’hi ha d’afegir l’impacte dels possibles efectes de materials pesants com el mercuri i l’urani. 
    Per tot això, el diputat socialista Àlex Sáez destaca que «des d’un punt de vista de preservació del medi ambient i de les condicions que ha de tenir per assegurar la salut de les persones, no podem estar d’acord amb aquestes pràctiques perquè no ofereixen les garanties que els ciutadans i ciutadanes mereixen» perquè a més, «la prospecció per fracking porta implícit riscos mediambientals que m’atreviria a qualificar d’intolerables», critica Àlex Sáez.

  80. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    LA PLATAFORMA ATUREM EL FRACKING S’ORGANITZA A SALLENT
    desembre 31, 2012 by antifracking ·
    El passat dissabte 29 de desembre representants d’una vintena d’entitats i col·lectius integrades dins la Plataforma Aturem el Fracking es van reunir a Sallent (Bages) per traçar el full de ruta de les properes accions i definir les seves diferents comissions de treball. La reunió va servir també per establir lligams amb la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua i amb la Plataforma Riudaura Junts, municipi on es preveu l’imminent començament de tasques d’extracció d’hidrocarburs.
    Entre d’altres objectius, els participants varen marcar com a línies de treball establir un contacte fluid amb les administracions, especialment les locals i comarcals, per difondre el coneixement sobre les greus conseqüències de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica i fomentar les mocions contràries al fracking, així com aprofundir en els contactes amb les formacions polítiques amb representació al Parlament català per promoure l’aprovació d’un text legal que prohibeixi aquest tipus d’explotacions. També els grups de treball participaran en un seguit d’actes que convoquin les respectives entitats locals per divulgar els riscos del fracking, estendran els lligams de la PAF amb la resta d’entitats sensibilitzades per la qüestió d’altres zones afectades dins els Països Catalans i donaran suport a les properes accions que es promoguin des de l’Ajuntament de Riudaura i el Consell Comarcal de la Garrotxa en defensa de l’entorn front el perill de l’explotació gasística encapçalada per la multinacional anglesa Teredo Oils Ltd.

  81. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Riudaura Junts Contra El Fracking

    Lluitem per a preservar l’enton natural de l’explotació del gas

    Què puc fer? Difusió, cartells i octavetes, us necessitem a tots!
    Posted gener 5, 2013
    La plataforma Riudaura Junts som tots i tots aquells que vulguin ajudar, siguin d’on siguin. Necessitem fer la màxima difusió del nostre problema i arreu. A internet anem amb bon ritme i se’n parla prou encara que mai és suficient. Al poble la difusió tambè va prou bé, la mainada i els grans estan fent una bona feina, que cal afinar però que ja és visible al poble.
    L’asignatura pendent és en cartells i octavetes fora del poble, necessitem penjar quants més cartells possibles en llocs visibles i d’alta concurrència de gent i tots hi hem de col•laborar doncs el territòri és molt gran i hi ha molta gent que no te internet i no ens coneix, per això us proposem dos sistemes de col•laboració pensats per arreu:
    Pels veïns de Riudura
    A la botiga de queviures “El Rebost” de la Pili hi hauran sempre cartells i octavetes per a repartir, és questió de quan aneu a comprar, els hi demaneu i feu difusió en llocs estratègics i visibles quan baixeu a Olot o aneu a altres poblacions. Penseu que amb unes quantes octavetes i cartells que repartim cada escù, ajudarem molt.
    Arxius per descarregar a Internet i fer-ne brico-activisme
    http://riudauranofracking.wordpress.com/2013/01/05/que-puc-fer-difusio-cartells-i-octavetes-us-necessitem-a-tots/
    A la nostra plana web hi han penjats els materials per descarregar per a imprimir a casa, és tan fàcil com baixar-los fer unes copies i penjar-los en aquells llocs on pensis tindran més efectivitat.
    Visita la secció de descàrregues a la nostra web
    Descarrega’t fent clic aqui les octavetes
    Descarrega’t els adhesius per fer enganxines
    Per difusió a internet
    Tots aquells que vogueu ajudar, també ho podeu fer fent còrrer per la xarxa el material ja preparat per a fer servir a xarxes socials, als mails, als blocs, a les webs… Us els descarregueu i feu-los correr, un senzill acte com aquest pot anudar-nos molt a fer difusió.
    Descarrega’t el material per a internet.
    Volem agraïr-vos a tots la vostra ajuda, als que ja ho feu i als que ho faran, gràcies, moltes gràcies per ajudar-nos a lluitar per salvar un entorn que és i de llarg molt més important que tot el gas que és pugui extreure per beneficiar nomès corporacions i als de sempre.

  82. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    2ª Reunió de la Plataforma Riudaura Junts contra el Fracking
    El proper dia 11 de Gener és convoca a tots els riudaurencs a la segona assemblea de laPlataforma Riudaura Junts contra el Fracking que és celebrarà a les Noves Escoles Lluís Castells.
    Dia 11 de Gener de 2013 a les 21.30
    La reunió informarà als vilatans de totes les novetats que han succeït d’ençà l’última convocatòria, és recolliran propostes, és prendran decisions i és repartiran tasques.
    Us hi esperem!

  83. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Més reivindicacions en contra del “fracking”
    CNT: Des de la CNT d’Olot Garrotxa volem sumar la nostra veu a les dels altres que demanen l’aturada de les prospeccions per buscar i explotar jaciments de gas mitjançant la tècnica del fracking. En aquest assumpte hi ha dues qüestions per destacar; la primera, que la tècnica d’extracció coneguda com a fracking comporta greus perills pel medi ambient, i la segona, que els governants actuals i passats han estat i són incapaços d’apostar d’una manera ferma i decidida per les energies renovables, entregant i explotant la terra -que és de tots i de ningú- a empreses depredadores sense cap escrúpol pel bé comú.
    Les repercussions pel medi ambient del fracking i de l’explotació del gas són innombrables: utilització de grans superfícies per les plataformes d’explotació, camions, equips; obertura de pistes i carreteres; emissió a l’atmosfera de contaminants, contaminació de les aigües subterrànies per fluxos incontrolats de gas, erupcions, vessaments o l’abocament incontrolat d’aigües residuals. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux metalls pesats i materials radioactius; prop dels pous de gas s’han contaminat aigües residuals amb metà i amb clorur de potassi que salinitza l’aigua potable.
    I també cal no oblidar el greu atemptat que suposaria tot plegat pel paisatge de les zones de gran valor natural de La Garrotxa i el Ripollès afectades. Mentre que a nivell local i de carrer la oposició al fracking s’està organitzant per aturar-lo a les altes instàncies les coses van d’una altra manera. El govern de la Generalitat de CiU ja ha donat els permisos necessaris perquè comencin les prospeccions a l’empresa Teredo Oil Limited i fins i tot els ha facilitat el fraccionament del pagament de la fiança a què han de fer front. Un cop més la política neoliberal de CiU no té en compte els ciutadans ni el territori, l’únic que interessa són el diners.

  84. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El fracking és un atemptat, aturem-lo!
    by CNT Olot
    fracking a Catalunya
    Des de la CNT d’Olot volem sumar la nostra veu a les dels altres que demanen l’aturada de les prospeccions per buscar i explotar jaciments de gas mitjançant la tècnica del fracking.
    En aquest assumpte hi ha dues qüestions a destacar; la primera que la tècnica d’extracció coneguda com a fracking comporta greus perills pel medi ambient i la segona, que els governants actuals i passats han estat i són incapaços d’apostar d’una manera ferma i decidida per les energies renovables, entregant i explotant la terra -que és de tots i de ningú- a empreses depredadores sense cap escrúpol pel bé comú.
    Les repercussions pel medi ambient del fracking i de l’explotació del gas són innombrables. Utilització de grans superfícies per les plataformes d’explotació, camions, equips; obertura de pistes i carreteres; emissió a l’atmosfera de contaminants, contaminació de les aigües subterrànies per fluxos incontrolats de gas, erupcions, vessaments o l’abocament incontrolat d’aigües residuals. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux metalls pesats i materials radioactius; prop dels pous de gas s’han contaminat aigües residuals amb metà i amb clorur de potassi que salinitza l’aigua potable.
    I també cal no oblidar el greu atemptat que suposaria tot plegat pel paisatge de les zones de gran valor natural de La Garrotxa i el Ripollès afectades.
    Mentre que a nivell local i de carrer la oposició al frackings’està organitzant per aturar-lo a les altes instàncies les coses van d’una altra manera. El govern de la Generalitat de CiU ja ha donat els permisos necessaris perquè comencin les prospeccions a l’empresa Teredo Oil Limited i fins i tot els ha facilitat el fraccionament del pagament de la fiança a què han de fer front.
    Un cop més la política neoliberal de CiU no té en compte els ciutadans ni el territori, l’únic que interessa són els diners. Els mateixos que clamen per la llibertat del país són els primers a destrossar-lo i a condemnar-lo a la misèria. És aquest el país que vol CiU? I ERC hi té alguna cosa a dir? O tot el que no sigui l’hipotètica consulta no interessa?
    Quin model aplicaran al territori quan siguem independents? El mateix que a l’estat espanyol els darrers anys? Els aeroports sense avions, els aeroports amb avions sense passatgers, les promocions de milers de vivendes desocupades, les carreteres que no duen enlloc, les infraestructures faraòniques infrautilitzades. Perquè no ho oblidem, la política econòmica de CiU és la mateixa que la del PP, el neoliberalisme i el capitalisme, ras i curt. I el model de país en mans d’aquests també serà el mateix.
    Podeu obtenir més informació sobre aquest tema a la plataforma contra el fracking que s’ha creat al municipi de Riudaura: http://riudauranofracking.wordpress.com/

  85. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Reportatge sobre el Fracking del programa de Tve “El Escarabajo Verde”

  86. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    LA GARROTXA / EL RIPOLLÈS
    El PSC, també contra el ‘fracking’
    09/01/13
    El PSC s’ha afegit a l’allau de crítiques a la tècnica del fracking per extreure hidrocarburs en diversos punts del país, molts a les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Els socialistes han alertat dels perills mediambientals que comportarien les prospeccions que una empresa minera podria fer a Riudaura, Sant Privat d’en Bas i Sant Joan de les Abadesses. Per això, el grup parlamentari del PSC ha demanat al govern espanyol i al català a través de proposicions no de llei que promulguin una moratòria per a l’ús d’aquesta tècnica, suspenguin les activitats i prohibeixin la concessió de noves autoritzacions. A Riudaura, Sant Privat d’en Bas i Sant Joan de les Abadesses, hi ha indicis de l’existència de bosses de gas, i una empresa d’hidrocarburs ha demanat permisos a la Generalitat per fer les prospeccions i determinar si és rendible fer-ne l’extracció i si es pot fer sense malmetre l’entorn i el subsòl. Besalú

  87. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Vecinos de Torreperogil piden al juez que investigue posibles trabajos de ‘fracking’ en La Loma desde octubre
    Andalucía TORREPEROGIL (JAÉN), 8-1-2013

    La Plataforma Ciudadana contra el Fracking en Torreperogil ha remitido una denuncia a los Juzgados de Úbeda (Jaén) solicitando que se investigue los posibles trabajos de fracturación hidráulica de las rocas llevados a cabo por una empresa a la que presuntamente la Junta de Andalucía le otorgó, mediante decreto 86/2012 de 10 de abril, permisos para investigaciones en hidrocarburos en la zona Ulises II y III, cuya latitud comprende la comarca de La Loma.

    En declaraciones a Europa Press, el abogado de la plataforma, José Prieto, ha explicado que «los estruendos que la población de Torreperogil y Sabiote viene sintiendo desde el pasado mes de octubre pueden deberse a la mencionada práctica». Así, ha señalado que en el decreto la Junta daba un plazo de «seis meses para iniciar los trabajos de investigación en hidrocarburos para la obtención de gas no convencional».

    Esto coincide, a su juicio, con las «pequeñas explosiones» que se producen y que tienen «desconcertados» a los vecinos después de tres meses «sometidos a los seísmos y a la tragedia». Con estos datos, sospechan que puedan estar haciéndose exploraciones en la zona para las que, según Prieto, además, «hay que colocar aditivos disolventes que contaminan los acuíferos» presentes en La Loma.

    Al respecto, ha comentado que «se carece de informes oficiales que señalen que se están llevando a cabo estos trabajos o de que se han realizado previamente» con la consiguiente «tragedia ecológica», pues, al parecer, la técnica «no está aprobada en la Unión Europea y está prohibida en países como Francia». De hecho, ha recordado, «en Porcuna (Jaén) la Duquesa de Alba, con propiedades en la localidad, se opuso a que se aplicara».

    Asimismo, y dadas las circunstancias, la plataforma considera que «se podría estar en la antesala de un grave delito ecológico, ya que los líquidos utilizados en el ‘fracking’ pasan a los acuíferos y contaminan de manera dramática». Para Prieto, se trata de «un hecho inaudito, pues no es normal que se hayan producido más de 1.100 movimientos sísmicos desde el mes de octubre». Por ello, la plataforma ha solicitado al juez, a través de 670 firmas de vecinos, que investigue si la empresa ha practicado dicha técnica.

  88. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La empresa retira el proyecto de explotación de gas en una finca entre Villaviciosa y Cabranes
    Asturias OVIEDO 2013
    El alcalde de Cabranes, Ajandro Vega Riego, ha informado de que Petroleum Oil & Gas España SA, la empresa promotora del permiso de investigación de hidrocarburos denominado ‘Viñón 1’, ha presentado un escrito en la Consejería por el que desiste de continuar el procedimiento iniciado. 

    En una nota de prensa, a la que ha tenido acceso Europa Press, el primer edil ha explicado que fue el director general de Minería, Isaac Pola, el que le informó el passado viernes de este extremo. Vega confirma así que «la Consejería dará por cerrado el expediente y terminará así, el intento de explotar gas en esa zona, mediante el polémico método de fractura hidráulica o fracking». 

    El encuentro con el Director General se producía previamente a que el Ayuntamiento de Cabranes celebrara el pleno en el que Alejandro Vega daba cuenta de su renuncia al cargo de Alcalde. Vega informó de todo ello a quien será su sustituto en la alcaldía, Benjamín Prida.

    La finca donde se pensaba explotar gas está en el término municipal de Villaviciosa, si bien justo en el límite con el concejo de Cabranes, por lo que el Ayuntamiento de Cabranes había presentado alegaciones en contra del proyecto, que generó un notable rechazo de asociaciones y vecinos. De hecho, motivó la reactivación de la asociación Prodeca, Asociación para la Protección y Conservación del Entorno de Cabranes.

    En julio pasado la Consejería de Industria sometió a información pública el estudio preliminar de impacto ambiental del proyecto de sondeo de investigación «Viñón-1» a ejecutar en el marco del Permiso de Investigación de Hidrocarburos «Villaviciosa», concejo de Villaviciosa. (BOPA nº 170, de 23 de julio de 2012,). El Alcalde, Alejandro Vega, llevó el asunto al Pleno del Ayuntamiento celebrado el 6 de agosto, y se aprobó por unanimidad una moción contraria y la presentación de alegaciones en el expediente. También se solicitaba un pronunciamiento contrario del Ayuntamiento de Villaviciosa, que posteriormente también presentó alegaciones contra el proyecto. Todo parece indicar que la fuerte oposición al proyecto y la movilización de numerosos colectivos, ha pesado en la decisión de la empresa de dar marcha atrás.

    La promotora del proyecto es la sociedad «Petroleum Oil & Gas España, S.A.» operadora del Permiso de Investigación de Hidrocarburos (PIH) «Villaviciosa», de la que son accionistas, «Petroleum Oil & Gas España, S.A.» (70%), «Hunosa» (20%) y «Vancast Exploración, S.L.» (10%).

    Ahora quedan en la comarca en tramitación otros dos permisos los denominados «Cuélebre 1» y «Cuélebre 2», que incluyen casi la totalidad de la costa de Villaviciosa, y cuya tramitación y competencia corresponde al Ministerio de Industria del gobierno central.

  89. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    EH Bildu pide al Gobierno vasco que anule todos los permisos de exploración de hidrocarburos mediante fracking
    EUSKAL HERRIA – BILBAO

    El grupo parlamentario de EH Bildu ha registrado una proposición no de ley que insta al Gobierno vasco a anular todos los permisos que haya concedido hasta la fecha para la exploración de gas no convencional para su extracción mediante la técnica del fracking o fracturación hidráulica. 

    En un comunicado, la coalición abertzale ha advertido de los «riesgos» del sistema de fractura hidráulica y ha denunciado la reciente concesión de licencia a SHESA. La iniciativa de la coalición soberanista insta asimismo al Ejecutivo a que asuma un compromiso «firme» contra la exploración de hidrocarburos y a favor de un modelo energético basado en las energías renovables.

    Según denuncia el parlamentario de EH Bildu Dani Maeztu, el Gobierno de Patxi López «pasó por alto» el mandato de la Cámara que le obligaba a hacer un estudio de evaluación ambiental sobre el proyecto Gran Enara, que prevé recurrir al fracking para extraer gas.

    «El proyecto, sin embargo, ha seguido adelante hasta el extremo de que el Ejecutivo en funciones aprobó el pasado 4 de diciembre el permiso de exploración solicitado por la empresa promotora, Sociedad de Hidrocarburos de Euskadi (SHESA), propiedad del Gobierno vasco», ha criticado Maeztu.

    Maeztu considera «muy preocupante» esta apuesta ciega por una técnica «tan polémica y peligrosa» como la fracturación hidráulica, prohibida ya «en varios países europeos», y pide por ello al Gabinete Urkullu que «anule ahora» el permiso concedido por el Ejecutivo anterior. 

    En este sentido, EH Bildu subraya la importancia de acabar con la dependencia de los combustibles fósiles y de que el Gobierno vasco apueste por «un nuevo modelo energético» basado en las fuentes renovables de energía. En palabras de Dani Maeztu, «las instituciones deben impulsar modelos de consumo y de producción que verdaderamente hagan posible el desarrollo sostenible».

  90. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Els veïns de Riudaura volen frenar l’extracció de gas
    Creen una plataforma veïnal contra el ‘fracking’ i contra les prospeccions autoritzades per la Generalitat a Tereo Oils
    Alerten que es destrossaran els boscos i l’entorn natural privilegiat
    El Punt-Avui 10/01/13 – RIUDAURA GARROTXA – JORDI CASAS
    Els veïns de Riudaura no es volen trobar amb el problema a sobre quan ja no hi hagi marge de maniobra i s’han organitzat per evitar que s’extregui gas del seu terme municipal. El Departament d’Empresa, Indústria i Energia ha donat permís a l’empresa d’hidrocarburs Tereo Oils per fer prospeccions a Riudaura i a Ripoll i a la seva rodalia, amb l’objectiu de determinar si el gas que ja se sap que hi ha és fàcil i rendible d’extreure i si n’hi ha en prou quantitat. Fa unes cinc dècades, a Riudaura s’hi va buscar i trobar petroli, però, no va ser rendible treure’l. Encara ara, hi ha instal·lacions en desús muntades.
    Els veïns no volen perdre bous i esquelles. La tranquil·litat que es respira al poble i sobretot el contacte directe amb un entorn natural privilegiat són tresors que no volen perdre a cap preu. I, és clar, saben de bona font que el gas que hi ha a Riudaura és un tipus de gas no convencional i que només es pot extreure utilitzant el mètode de la fractura hidràulica, el fracking, que és altament contaminant –utilitza productes químics–, ja que el líquid a pressió que s’injecta al subsòl en malmet l’estructura i els aqüífers. Aquesta tècnica, fins i tot, ha estat prohibida en alguns països.
    “Ho tenim a sobre, perquè els estudis geosísmics estan fets de quan hi va haver prospeccions petrolieres, i d’aquí a menys de mig any podem tenir màquines sobre el terreny”, remarca una de les promotores de la plataforma No Fracking Riudaura.
    Els que integren aquesta plataforma tenen clar que, tal com marca la llei, tot allò que hi ha a més de mig metre del subsòl és propietat del govern espanyol, és a dir, declarable d’interès públic i, per tant, l’oposició dels propietaris dels terrenys i de l’Ajuntament, que és qui hauria de donar el permís d’obres després de reclamar la llicència d’activitats, només serviria per endarrerir un xic l’inici dels treballs.
    A la plataforma són conscients que a Riudaura hi ha pocs veïns, uns 400. Per això han creat el web Riudaurajunts.cat i tenen pàgina al Facebook i al Twitter per fer pública la problemàtica, per difondre documents que demostren l’agressivitat del fracking i per trobar suports. A més, impulsaran una recollida de signatures –també al poble, perquè hi viu molta gent gran i el servei d’internet és molt deficient– i difondran la problemàtica a través de tríptics. La plataforma es constituirà oficialment divendres vinent.
    LA XIFRA 2 pous antics hi ha al municipi de Riudaura, un dels quals encara té part del parament muntat.
    LA DATA 04.10.12. és el dia en què el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar l’anunci d’autorització de les prospeccions.
    Moviments ciutadans a tot el país
    Els permisos a Tereo Oils i els demanats per Montero Energy per a altres zones han provocat un moviment contra el fracking. Els ajuntaments i consells comarcals afectats han demanat moratòries.
    Marques sospitoses i anònimes als arbres d’un punt de prospecció
    El propietari d’un dels terrenys on Tereo Oils ha demanat fer prospeccions ha denuncia davant dels Mossos d’Esquadra unes marques que han aparegut en alguns arbres de la seva propietat. La plataforma vol demanar ara al Seprona que emeti un informe per saber a què responen. El municipi de Riudaura té molta superfície de bosc amb una important diversitat de flora i de fauna. Aquesta reserva natural està inclosa en un espai d’interès natural.

  91. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Enero 2013
    Varios Ayuntamientos ya han aprobado mociones y otros lo harán en breve
    Los pueblos del Maestrazgo de Teruel cierran filas en contra del ‘fracking’

    M. CRUZ AGUILAR / Teruel
    No les basta con que las Cortes de Aragón hayan declarado toda la Comunidad Autónoma territorio libre de fracking o que en el último pleno comarcal celebrado el pasado mes de diciembre votaron una moción similar en el Maestrazgo. Además, en varios pueblos de la zona han sacado adelante propuestas contrarias a usar esta forma de extracción de gas natural. Es el caso de Cantavieja, donde por unanimidad acordaron prohibir esta técnica en toda la delimitación. También en Tronchón tienen redactada una proposición similar y habrá más pueblos que, previsiblemente, se sumarán en los próximos días, entre ellos Fortanete, Mirambel o La Iglesuela del Cid.

    Independientemente del color político de los ayuntamientos en el “No al fracking” están todos de acuerdo. Y es que los pueblos del Maestrazgo ya han demostrado más de una vez que son capaces de olvidarse de cuestiones políticas y unir esfuerzos para posicionarse contra lo que ellos creen que les va a perjudicar. Lo que más miedo les da en este caso es la contaminación de los acuíferos, un riesgo que a juicio de los expertos en geología se da con la fractura hidráulic para la extracción del gas.

    El alcalde de Cantavieja, Ricardo Altabás (PP), explicó que la moción se presentó en el último pleno –celebrado el 28 de diciembre– de forma conjunta entre todos los grupos con representación en el Ayuntamiento. Además de prohibir la técnica en todo el término, se acordó que presentarían alegaciones a los proyectos solicitados para investigar la posible extracción en terrenos de la localidad.

    El primer edil de Fortanete, José Luis Monserrate (PSOE) concretó que ellos todavía no han votado la moción, que se tratará previsiblemente en el pleno de este mes, pero recordó que la propuesta presentada en la Comarca del Maestrazgo durante una junta consultiva de alcaldes fue respaldada por unanimidad.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  92. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Les CUP publiquen un manifest en contra del Fracking
    Manifest: Fracking ni aquí ni enlloc!
    Gener 10, 2013
    En un moment en que es posa constantment de manifest l’agonia del model energètic vigent, trobem inacceptable la concessió per part de la Generalitat de Catalunya, de llicències per a investigació d’hidrocarburs “no convencionals”, apostant per per rascar les darreres engrunes de combustible fòssil i posant en risc el medi i la salut de la població. Aquestes llicències permeten una sèrie de proves altament agressives sobre el territori, incloent un número indeterminat de pous, i permeten a les empreses valorar la posterior extracció. La tècnica de la fractura hidràulica (coneguda popularment com a “fracking”) s’utilitza per a extreure gas pissarra injectant enormes quantitats d’aigua amb sorra i un preparat de productes químics altament tòxics per obrir la pedra i permetre la sortida del gas. Aquesta tècnica comporta riscs àmpliament comprovats en diferents explotacions a EEUU, que van des de la filtració de gas als aqüífers fins a la incapacitat de garantir el retorn de l’aigua residual (amb compostos químics) que pot també filtrar-se a l’aigua de boca, o la nefasta gestió de la mateixa en cas de retorn a la superfície. A banda dels riscs greus del fracking com a tal, la destrossa directa (obertura de pistes forestals, esplanades, trànsit de camions de gran tonatge, obertura de línies elèctriques, etc.) i l’ús i contaminació en quantitats enormes d’un bé tan escàs a la nostra terra com l’aigua és totalment inadmissible. Per aquest motiu, des de la CUP Garrotxa denunciem:
    Que actuacions com aquesta sobre el territori per a prorrogar un model esgotat són un atemptat que no podem permetre, ni als Països Catalans ni enlloc.
    Que la tècnica del fracking genera uns riscs absolutament inassumibles, ja que planteja en sí mateixa un atemptat ecològic i es posa en perill la salut de la població.
    Que la gestió de les llicències al principat de Catalunya i Castelló s’han fet amb una opacitat digne de règims totalitaris i sense tenir en compte per res el territori.
    Que el govern de CiU ha negociat a la baixa amb l’empresa Teredo oil (beneficiària de la concessió “Ripoll”) la fiança de la llicència, i ha mostrat una molt bona entesa amb la citada empresa i el govern espanyol i un menyspreu absolut cap a ajuntaments i a la societat dels diferents pobles afectats.
    Que l’aparent “gestió” d’un bé públic com el gas per part de la Generalitat de Catalunya garanteix l’espoli per part de multinacionals estrangeres i prorroga un model àmpliament conegut als països de l’anomenat tercer món, que només porta misèria i deteriorament per la terra i la seva gent i és totalment oposat a la suposada sobirania de la que parlen alguns.
    Per totes aquestes raons, des de la CUP exigim l’anul·lació immediata de la llicència ja donada i de les sol·licitades, així com la prohibició total de la tècnica del fracking i l’obertura d’un debat obert amb tota la societat cap a un nou model energètic. Així mateix encoratgem els veïns i veïnes de Riudaura (primer poble afectat, amb llicència atorgada) a seguir resistint i animem a tota la població, entitats i associacions de totes les comarques dels Països Catalans a sumar-s’hi: el fracking és un risc real a més de 80 municipis catalans i un problema greu, nacional i global.
    Visca la terra.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  93. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Associació de Micropobles de Catalunya
    Al costat dels micropobles afectats pel ‘fracking’
    Davant la incapacitat que sembla ser que tenim els humans per reconduir el nostre sistema de vida i adaptar-lo a la realitat dels recursos del planeta, ara s’estan preparant prospeccions petrolieres en dipòsits en formació geològica per un sistema anomenat fracking, que consisteix en injectar productes químics amb aigua i sorra a elevades pressions que permeten fracturar les roques i treure’n el gas o el petroli.

    El debat, a tot el món, està encès. Si el que és clar és que d’aquesta manera es poden treure recursos que encara estan en vies de formació, sense tenir massa clar si allà on es faci el fracking s’hi trobarà allò que es busca, tampoc queda gens clar quins efectes ecològics poden resultar d’aquestes actuacions: contaminació del subsòl? de les capes freàtiques d’aigua que utilitzem per al consum humà? altres?

    Hi ha països que ho han prohibit, d’altres que estan estudiant tots els pros i contres abans de decidir-se, i d’altres que ja autoritzen prospeccions, com Espanya.

    Sabem que la gestió de l’aire i del subsòl són competència de l’Estat. Però sota aquest aire i sobre aquest subsòl, hi viuen ciutadans, en la majoria dels casos, de municipis petits, ja que són els que disposen de més territori…

    Però ningú es preocupa d’informar els ciutadans de les conseqüències d’aquestes prospeccions, ni tan sols del fet que s’hagin autoritzat prospeccions en el seu territori…

    I encara menys, ningú no es preocupa d’informar d’alternatives més sostenibles i de facilitar aquestes opcions, com podria ser la microgeneració distribuïda d’energies netes.

    És per tot això, que l’Associació de Micropobles de Catalunya es posa al costat de tots aquells “micropobles” afectats pel fracking, donant-los suport, així com a la PLATAFORMA ATUREM EL FRACKING, i reclama tota la informació necessària i exigeix seny social i mediambiental a l’hora de gestionar els recursos.

    Associació de Micropobles de Catalunya
    Gener del 2013

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  94. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La Plataforma Ciudadana contra el Fracking en Torreperogil ha presentado hoy una denuncia en un juzgado de Úbeda (Jaén) para que se investigue si el «fracking» (extracción de gas no convencional mediante fractura hidráulica) es la causa de los más de mil seísmosque se han producido en la localidad desde octubre.
    De hasta 3,7 grados
    Según Hurtado, lo que buscan es descartar que esta sea la causa, ya que «más que seísmos, lo que sentimos los vecinos son explosiones subterráneas».
    Desde el 20 de octubre de 2012 se han registrado en esta zona de Jaén más de mil seísmos de pequeña magnitud, el mayor de ellos de 3,7 grados sentido el 15 de diciembre, según fuentes de la Subdelegación del Gobierno en Jaén.
    Solo ayer se registraron diez seísmos, uno de ellos de 3,5 grados a las 15.10 horas, y hoy hasta las 15.00 horas se habían producido cinco terremotos, el mayor de ellos de 2,4 a las 3.58 horas, según la web del Instituto Geográfico Nacional.

    Argelaguer,  Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  95. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    SOCIEDAD / MEDIO AMBIENTE
    La guerra del «fracking» llega a España
    MANUEL TRILLO / MADRID Día 10/01/2013
    Un hombre desgarbado y bigotudo abre un desvencijado grifo sobre el que un cartel advierte: «No beber esta agua». Le acerca un mechero y, como si de un truco de magia se tratara, surge una espectacular llamarada que está a punto de abrasarle el mostacho. Esta efectista imagen, filmada en Colorado (EE.UU.), es parte del documental «Gasland» (Tierra de gas), premiado en el Festival de Sundance, que desató en 2010 la señal de alarma mundial sobre la extración de shale gas o gas pizarra mediante la técnica del fracking.
    A pesar de la controversia que genera, Estados Unidos hace tiempo que se ha lanzado al empleo de este procedimiento para la explotación de un recurso energético con el que espera afianzar su liderazgo en el mundo.
    También en España se han despertado expectativas de poder hallar y extraer mediante el fracking importantes yacimientos de gas pizarra, escondidos en la roca a gran profundidad, que podrían resolver parte de los problemas de dependencia energética que arrastra nuestro país. Pero, junto con esta fiebre del gas, también la polémica ha llegado a Estaña.
    El fracking o fracturación hidráulica consiste en la inyección de agua a alta presión en rocas situadas a más de 3.000 metros de profundidad que provoca en ellas pequeñas fracturas y libera el gas que permanece allí encerrado desde tiempo inmemorial.
    La industria tiene indicios de la existencia de yacimientos de gas pizarra en España, sobre todo en la cuenca vasco-cantábrica, aunque también en otras zonas como la cuenca del Guadalquivir, la Cordillera Subbética y zonas de Cataluña en las comarcas de Osona y la Segrarra. Desde hace un par de años, comenzaron a solicitarse permisos para explorar esas áreas en busca del nuevo maná energético. En la actualidad, ya hay decenas de permisos concedidos y otras tantas solicitudes, pero de momento no se ha llegado a perforar el suelo para realizar las catas, ya que cada una debe contar antes con su correspondiente declaración de impacto ambiental positiva.
    El gas pizarra se presenta como «una oportunidad histórica para España» que puede suponer «una transformación energética radical, que reduciría la dependencia y sería complementaria con el desarrollo de las renovables», a juicio de Juan Carlos Muñoz, vicepresidente de la ACIEP, la asociación que agrupa a las empresas de producción de hidrocarburos y almacenamiento subterráneo en España, así como director corporativo de BNK España y representante de la recién creada plataforma para la exploración y desarrollo del gas pizarra, Shale Gas España. Muñoz reconoce que al fracking y al gas pizarra les precede su «mala fama» y que «ahora cuesta mucho esfuerzo desmontar los falsos mitos» en torno a ellos, pero asegura que en la actualidad cuentan con todas las garantías ambientales y de seguridad. Y subraya «el caso de éxito absoluto de EE.UU., con medio millón de pozos en explotación».
    En todo caso, este representante de la industria energética asegura que desde que se pide el permiso para explorar hasta que se llega a explotar el yacimiento es un «proceso largo» puede en torno a cinco años.
    Greenpeace: «Un despropósito»
    Las organizaciones ecologistas están en radical desacuerdo. La organización Greenpeace, que viene siguiendo desde hace años el desarrollo del «shale gas», se está posicionando ya contra la explotación de este recurso del subsuelo. El responsable de la campaña de energía, Julio Barea, asegura que se trata de «un despropósito», por los efectos contaminantes que atribuye al fracking, sobre todo en los acuíferos; por la emisión de gases de efecto invernadero a la atmósfera, y por la necesidad de «millones y millones de litros de agua», entre otros motivos.
    Por el momento, el Gobierno defiende la exploración de los posibles yacimientos de gas pizarra. Según el ministro de Industria, José Manuel Soria, el Ejecutivo es partidario de la extracción a través de fractura hidráulica siempre que se cumplan las cautelas medioambientales y la normativa europea. Soria, en respuesta a una interpelación de Izquierda Plural en el Congreso, indicó que existen una serie de «riesgos específicos» que deben ser gestionados adecuadamente y minimizados con la última tecnología en la materia.
    El diputado de Chunta Aragonesista Chesús Yuste replicó que se trata de una técnica que requiere un «elevado consumo» de agua y causa «importantes daños» para la salud y el medio ambiente, al tiempo que denunció el «oscurantismo» en la concesión de permisos, algo que negó Soria, para quien el Ministerio está actuando con «transparencia infinita». Tras la interpelación, Izquierda Plural ha pedido la paralización de las autorizaciones.
    Los puntos más polémicos
    M. T. Posibles fugas. Los ecologistas temen que puedan producirse fugas de los productos supuestamente contaminantes. La industria, en cambio, esgrime el efectivo aislamiento de la perforación, con una triple tubería de acero recubierta por capas de hormigón.Emisiones a la atmósfera. Para la industria, uno de los puntos favorables del gas pizarra es que se reducen las emisiones a la atmósfera de efecto invernadero con respecto al carbón. Según Greenpeace, hay estudios que elevan al 4% las emisiones por gas metano, lo que anula a su juicio ese argumento.Gran consumo de agua. Los críticos con el fracking alertan de la gran cantidad de agua empleada. Sus defensores alegan que se usan de 10.000 a 30.000 metros cúbicos, menos que la necesaria para regar dos hectáreas de maíz. Además, explican, solo se utiliza una única vez.Movimientos sísmicos. Los movimientos ecologistas denuncian que el fracking desata pequeños terremotos, pero la industria asegura que hasta ahora solo se ha demostrado relación con un «microseísmo» de 3 grados en la escala Richter, algo «imperceptible», en un caso en Inglaterra.Acuíferos. Una de las críticas más frecuentes es que el fracking contamina los acuíferos por los aditivos tóxicos y cancerígenos que se emplean. Las empresas sostienen que son productos aceptados normalmente, como bactericidas o dispersantes, que no entrañan peligro.Riesgo de explosión. Se ha advertido de que, si fallase la seguridad y hubiese un reventón en la plataforma, se producirían graves daños personales y ambientales. La industria garantiza que se están empleando las más avanzadas tecnologías y se emplean las mayores medidas de prevención.

    Argelaguer,  Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Frente universitario contra el ‘fracking’ en la provincia de Castellón
    Unos 50 profesores piden a Industria que no otorgue los permisos de investigación
    Alegan que será “imposible” garantizar que los acuíferos no se contaminen
    LORENA ORTEGA Castellón 
    50 expertos universitarios entre doctores, catedráticos e investigadores, han presentado ante la delegación territorial de la consejería de Industria en Castellón un informe de alegaciones para pedir que no se otorguen los permisos de investigación solicitados por Montero Energy para la extracción de gas y petróleo mediante la técnica del fracking o fractura hidráulica en el norte de la provincia. El documento firmado por especialistas como el catedrático de Geología de la Universidad de Zaragoza, José Luis Simón, pero apoyado por compañeros de otras universidades españolas, expone las consecuencias que las prospecciones podrían tener para los 41 municipios de Els Ports y el Maestrat afectados.
    Los investigadores, que recalcan los años de estudio y conocimiento que tienen sobre la zona, sostienen en sus alegaciones que en estas comarcas “los impactos de una eventual explotación de hidrocarburos mediante el fracking serían extremadamente altos”. En concreto, alertan de los movimientos de tierra y del alto consumo de agua para realizar los trabajos. “Podemos, con toda probabilidad, augurar cambios en el territorio incompatibles con la pervivencia de los usos tradicionales (agricultura, ganadería, bosques) y con usos sostenibles de más reciente implantación (agricultura ecológica, turismo rural”, indican.
    También señalan que las contraprestaciones económicas son “más que dudosas” teniendo en cuenta la experiencia en EEUU, donde se utiliza esta técnica desde hace décadas. “Cabe preguntarse cuántos años llegaría a perdurar el supuesto desarrollo económico de un área como el Maestrat y Els Ports, en la que el volumen de recursos es seguramente mucho menor”, sostienen.
    Finalmente, el documento advierte del peligro por una posible contaminación de los acuíferos. Los expertos universitarios aseguran que es “imposible garantizar la no afección a los acuíferos” debido a la interconexión entre ellos.

    Argelaguer,  Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  96. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El PSC investiga la cerca de gas natural a la Garrotxa
    El responsable de medi ambient del partit visitarà la comarca per saber el que passa sobre el territori
    OLOT | X.V. La diputada socialista Marina Geli ha anunciat la propera visita del diputat i secretari de Medi Ambient del PSC, Jordi Terrades, a la Garrotxa. Geli va explicar que Terrades visitarà les localitats, per on hi ha permisos de prospeccions de gas tramitats. Els dos municipis on tenen constància d’interès per fer-hi cerques de gas són la Vall d’en Bas i Riudaura. En un principi Riudaura és el poble, on la constància d’estar a l’objectiu de la companyia Teredo Oils és més concreta.
    La posició del PSC, segons Geli, és la de congelar els permisos de cerca de gas fins que els agents socials tinguin informació clara de les intencions de les companyies.
    “El PSC considera que s’hauria de parar, perquè això ha anat ràpid i necessitaríem més informes geotècnics”, va dir Geli. La diputada va afegir ” perquè hi ha dubtes sobre les conseqüències que podrien haver-hi i això és el que hem demanat a nivell parlamentari”
    Els dubtes fan referència al sistema basat en la fractura hidràulica fracking. Aquest sistema a partir d’una plataforma d’una superfície similar a la d’un camp de futbol expandeix tubs de manera horitzontal a profunditats elevades. L’objectiu és eliminar els obstacles geològics que fan impermeables les bosses de gas. D’aquesta manera, trenquen les roques i hi fan passar tubs quan volen.
    El sistema ha causat gran alarma a Riudaura, on han creat una plataforma veïnal contra la possibilitat de els propeccions. El fracking es va iniciar als Estats Units, on hi ha explotacions fetes amb aquest sistema.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  97. lejarza said

    Lejarza escribió
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Riudaura, al punt de mira de tot l’Estat per les prospeccions de gas
    Els veïns constitueixen una plataforma i volen generalitzar la seva oposició i buscar complicitats
    Aproven un manifest contra la tècnica del ‘fracking’
    El Punt-Avui 12/01/13 – RIUDAURA – JORDI CASAS
    La concessió Ripoll a Teredo Oils Limited per fer prospeccions de gas aprovada per Mines de la Generalitat és clau i està en el punt de mira de tot l’Estat, juntament amb les de Kuartango (País Basc) i Mirambell (Terol). Són les úniques de les moltes que hi ha demanades que estan aprovades. Els veïns de Riudaura ho tenen molt clar. No n’hi ha prou amb l’oposició dels propietaris dels terrenys afectats i de l’Ajuntament. Amb els permisos de la Generalitat i la declaració de l’explotació com a bé estratègic, la petroliera pot tirar pel dret.
    Per això, ahir a la nit, es van reunir per organitzar-se i sobretot per conjurar-se contra aquestes prospeccions. Si les aturen, creuen que es crearà un efecte dòmino i les altres que hi ha concedides o demanades també quedaran en res.
    Al manifest que van aprovar, alerten que el mètode utilitzat, el de la fractura hidràulica o fracking, està prohibit en molts països, molts de la Unió Europea, perquè utilitza productes químics i aigua a gran pressió per perforar. El resultat pot ser la contaminació dels aqüífers i del sòl, greus conseqüències per a la salut animal i humana, afectacions a les falles si com a Riudaura n’hi ha, a part de les destrosses per obrir accessos i, en el cas del poble garrotxí, per fer-hi arribar una línia d’alta tensió.
    Ahir a la nit, 200 veïns van constituir la plataforma Riudaura Junts i l’associació que li dóna cobertura i entitat legal. Van constituir també diverses comissions, entre altres, una de vigilància per evitar com en d’altres zones que les concessionàries campin pels terrenys afectats sense permís. De moment, ja han trobat alguns arbres d’una de les dues zones, el Bover, marcats, i espais amb estaques.
    LA XIFRA 200 veïns van participar en la reunió constitutiva de la plataforma i l’associació Riudaura Junts
    Reunió dels alcaldes de la concessió Ripoll
    A part de Riudaura, la concessió afecta Ripoll i la rodalia –Vallfogona de Ripollès, Ogassa i Campdevànol–. Per això, l’alcaldessa, Eulàlia Massana (ERC), va dir que ha convocat els alcaldes de tots aquests municipis abans de la reunió que tindran dimecres vinent amb Mines. També ha dut a terme consultes a la UE, ja que el seu municipi és PEIN i té Agenda 21.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  98. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDIO AMBIENTE
    El Ayuntamiento de Mahamud se declara Municipio Libre de Fracking
    El Consistorio burgalés pide que la Junta dé marcha atrás con las licencias para la fractura hidráulica
    M.O. | BURGOS  
    El Norte de Castilla Sábado, 12 enero 2013
    El Ayuntamiento de Mahamud decidió en el último pleno celebrado en la localidad burgalesa ser Municipio Libre de Fracking y ser pionero en la provincia en acceso a la información, servicios y tramitación electrónica.
    Desde el Ayuntamiento señalan que la suma de «la falta de información y la ausencia de garantías sobre el agua potable, genera un clima de temor» indicando que «la Junta hasta el momento está dejando hacer a todas las compañías, y no vemos que cumpla con su obligación de exigir la garantía medioambiental que los proyectos de esta naturaleza requieren, no solamente en Mahamud, sino en la comarca del Arlanza y en la provincia de Burgos». Además, añaden que «se está generando una fundada alarma social, y lo peor, es que no sabemos si es más preocupante que no nos quieran decir nada desde la Junta, que no sepan nada al respecto, o si finalmente, no sean capaces de garantizar algo tan sensible como es la no contaminación de nuestros acuíferos», aclara su alcalde, Marcos Barriuso.
    Por todo ello, el Pleno del Ayuntamiento decidió declarar el municipio de Mahamud Libre de Fracking e instar a la Junta de Castilla y León a dar marcha atrás con las licencias para este tipo de explotaciones así como a la Diputación Provincial de Burgos para que hagan políticas responsables en este sentido y se postulen como zonas libres de fracking como sucede en comunidades autónomas como la cántabra o provincias como Valladolid o Soria.

    Argelaguer,  Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  99. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    VILLAVICIOSA
    El ‘fracking’ pierde su primera batalla
    Plataforma Asturiana Antifracking batalla vencida
    La plataforma vecinal insta a las administraciones a que se muestren contrarias a la explotación de gas no convencional
     El Comercio 11.01.13
    LYDIA IS

    El Boletín Oficial del Principado de Asturias publicó ayer la resolución de la Consejería de Economía y Empleo por la que se termina el expediente para la autorización del proyecto de sondeo denominado ‘Viñón-1’, tras desistir la Sociedad Petroleum Oil & Gas ‘ de buscar gas no convencional en el límite entre los concejos de Villaviciosa y Cabranes.
    Y aunque para la Plataforma Asturiana Antifracking es una pequeña batalla vencida, aún les queda por ganar las dos más inmediatas: los permisos ‘Cuélebre 1’ y ‘Cuélebre 2’, tramitados por el Ministerio de Industria y que afectarían a los concejos del litoral asturiano entre Gijón y Ribadesella, así como a los de la zona centro-oriental. «Estamos satisfechos, sobre todo al comprobar que las movilizaciones contribuyeron en parte al abandono del proyecto», apuntó Rocío Vega, portavoz de la plataforma.
    El permiso, que comenzó a tramitarse en verano, llegó a reunir 35 alegaciones procedentes de partidos políticos, colectivos vecinales, ayuntamientos y particulares.
    Sin embargo, pese al rechazo social que origina el ‘fracking’ -tal y como se denomina a la práctica de extracción que consiste en inyectar toneladas de agua a presión con arena y aditivos químicos a grandes profundidades-, a la plataforma le falta algo que consideran esencial: que las administraciones se posicionen en contra. «Lo ideal sería que tanto a escala regional como estatal dijeran que no al ‘fracking’, pero es algo que de momento vemos que no va a ocurrir», señaló Vega.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  100. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    León
    No al ‘fracking’ para conseguir gas
    Ical       11/01/2013
    UPA y COAG piden a las administraciones que no autoricen la técnica del ‘fracking’ en la extracción de gas por los “riesgos” que conlleva
    La Alianza por la Unidad del Campo, integrada por UPA y COAG, reclamó este viernes a las administraciones que no autoricen en Castilla y León el empleo de la técnica del ‘fracking’ o fractura hidráulica para la extracción de gas.
    Las dos organizaciones agrarias se mostraron “radicalmente en contra” del uso de una “técnica agresiva en el subsuelo para la ruptura de rocas y piedras a través de una inyección de fluido a elevada presión que, supuestamente, contiene agua, arena y productos químicos”. Este fluido, matizaron en nota de prensa dese la alianza, tiene “una fase de retorno que en parte emerge a la superficie junto al gas permaneciendo en el subsuelo desde donde podría migrar hacia la superficie o hacia los acuíferos”.
    UPA y COAG consideraron que “no hay suficiente información y transparencia sobre las repercusiones que puede tener la mezcla de estos componentes químicos”, por lo que “ante el más mínimo riesgo que comporta para la población, el medio ambiente, y por lo tanto para actividades como la agricultura y ganadería no puede permitirse su uso”.
    Los agricultores y ganaderos de las zonas en las que se están tramitando las solicitudes de los permisos de investigación se encuentran, en opinión de ambas opas, en “una situación de indefensión”, debido a “la falta de transparencia que rodea estas concesiones y al oscurantismo y poca disposición de las administraciones” para informar sobre los sondeos con profundidades de entre 3.000 y 5.000 metros que se realizan
    De igual manera, criticaron la escasez de información sobre la composición exacta de la mezcla de agua y sustancias químicas -ácidos, bioácidos, bactericidas, inhibidores de la corrosión, reductores de fricción, fluidificantes, etc.- que se inyecta en la roca para fracturarla y liberar el gas que teóricamente se encuentra atrapado.
    La “aplicación del principio de prudencia que parece imperar en otros países de nuestro entorno” es lo que desde UPA y COAG reclaman a la Junta de Castilla y León para que ésta, en consecuencia, “rechace las autorizaciones a las empresas que pretendan utilizar esta peligrosa técnica en la Comunidad Autónoma”.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  101. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    TÉCNICA PARA LA EXTRACCIÓN DE HIDROCARBUROS
    Ecologistas piden que se actúe para prohibir el ‘fracking’ en la Comunidad Valenciana ante el «clamor social»
    CASTELLÓN, 11 Ene. (EUROPA PRESS) –

    El grupo ecologista Gecen ha pedido en un escrito a la consejera de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente de la Generalitat valenciana, Isabel Bonig, que inicie cuantas actuaciones sean necesarias para prohibir el ‘fracking’ –técnica utilizada para la extracción de hidrocarburos– en la Comunidad Valenciana.

    Así mismo, ha solicitado que se atienda al «clamor social» de los ciudadanos de las comarcas afectadas «que se oponen frontalmente al ‘fracking'» y «prevalezca este interés ciudadano público a las promesas e intereses de una empresa privada».

    Según los ecologistas, los riesgos del ‘fracking’ y sus «graves» afecciones medioambientales «han sido constatados en numerosos informes sobre consumo desmesurado de agua, contaminación de acuíferos, destrucción del paisaje, contaminación del aire o pequeños terremotos».

    La asociación entiende que la extensa información existente «es más que suficiente para salir de la ambigüedad que mantiene la consellera», y considera que «es momento de elegir entre el camino de la prohibición, como Francia y diversas regiones y provincias españolas, o bien seguir el camino que marque la empresa privada».

    Según ha destacado, «ahora lo que marca la empresa es seguir estrategias agresivas de publicidad a favor del ‘fracking’ e ir construyendo el camino de la autorización».

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  102. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Promised Land: pel·lícula sobre el FRACKING
    El proper 19 d’abril s’estrenarà la pel·lícula Promised Land del director Gus Van Sant. Pel que és pot veure el “trailer” i molt a pesar del que digui Shale Gas als USA el Fracking ja és un problema del máxim interès com ho demostra que hagin fet una pel·lícula sobre aquest perillós i controvertit mètode d’extracció.
    En aquest film és fa referència explicita al Fracking de fet tota l’acció és desenvolupa al voltant de l’extracció de gas en un poble i les conseqüències que comporta.


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  103. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Les entitats, per davant de les administracions en la lluita ‘antifracking’
    Vic/Manlleu
    La Plataforma Aturem el Fracking (PAF) es va reunir dimecres a Manlleu per prepara més accions d’oposició als projectes actualment en marxa. De fet, actualment hi ha tres grups de la plataforma en funcionament, en funció dels tres permisos, el Darwin, el Leonardo i el Ripoll. El de Manlleu és el Leonardo, que afecta 33 municipis d’Osona i el Lluçanès. Es parla de fer xerrades en municipis afectats –ara per ara se n’han fet a Vic i l’Esquirol– i d’accions al carrer, com la de la fotografia, del 8 de desembre passat a Vic.
    La plataforma s’ha dividit a la seva vegada en tres comissions de treball, una de política i legal, una de materials i una de difusió. De moment, dilluns hauria de poder·se presentar la moció contra el fracking al ple de Vic i també s’hi voldria fer una acció de protesta.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  104. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Divendres, 11 de gener de 2013
    Els primers ajuntaments d’Osona i el Ripollès afectats pel ‘fracking’ ho van saber més d’un any tard.
    Molts ho van saber per l’alcaldessa de Riudaura i la majoria es queixen de falta d’informació.
    De fet, l’Ajuntament que té més avançada l’obtenció d’informació i que s’ha mogut més és el de Riudaura, una població de la Garrotxa que no passa dels 400 habitants.
    La seva alcaldessa, Eulàlia Massana (ERC), ha estat la que ha avisat tots els ajuntaments del Ripollès del que els podia caure al damunt. A Osona pitjor. La majoria se n’han assabentat aquesta setmana.
    La majoria d’alcaldes es queixen de la desinformació.
    I apunten cap a la Generalitat. “No hem fet res perquè quan ho hem sabut ja estava tot dat i beneït”, es queixa Josep Anglada, de Vidrà. “Ho han dut tant d’amagat… Semblaria que hi hauria d’haver hagut una mica més de diàleg i informació”, afegeix Camil Adam, de Santa Maria de Besora. “Encara que hagi sortit al DOGC, hi devia haver altres maneres d’avisar”, lamenta Carme Freixa, de Vallfogona del Ripollès.
    Més enllà dels ajuntaments, aquesta setmana ICV-EUiA ha anunciat que
    presenta proposicions i preguntes tant al Parlament de Catalunya com al
    Congrés dels Diputats per aturar tots els processos en marxa.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  105. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Signatures per aturar el Fracking a Riudaura
    Garrotxa
    Necessitem recollir un munt de signatures per aturar el fracking a Riudaura i de pas a la resta d’indrets. Riudaura es la punta de llança de llança de totes les prospeccions que es volen fer, doncs te les infraestructures fetes de l’any 1960 (dos pous que baixen a 3.500 metres de profunditat) que faciliten i abarateixen la prospecció i ja te concedits els permisos d’investigació a la recerca de gas, que recordem contempla en si mateix una prova pel mètode del Fracking.
    Per això necessitem un munt de signatures per poder presentar-les i que el parlament ens faci cas i hi hagi un debat a fons sobre el tema, et necessitem!!!

    Haz clic para acceder a SIGNA-NOFRACKING-RIU.pdf


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  106. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Alcaldes del Ripollès i la Garrotxa, contra el ‘fracking’
    Una vintena de responsables d’ajuntaments de les dues comarques i de la Vall del Ges (Osona) fan front comú contra els permisos per buscar gas als seus municipis
    Es reuniran amb Mines
    15/01/13 – RIUDAURA Garrotxa – JORDI CASAS
    Una vintena d’alcaldesses i d’alcaldes de les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i Osona van acordar ahir a la nit a Riudaura fer front comú contra les prospeccions de gas per a les quals l’empresa d’hidrocarburs Teredo Oils ha obtingut permís per part de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat. Aquestes prospeccions es fan amb l’anomenat mètode de fractura hidràulica, el fracking, contaminant, generador de riscos geològics i prohibit en molts països. Abans, però, de fer cap actuació, volen informar-se bé.
    Per això, una representació es reunirà amb responsables de Mines per saber quins permisos s’han donat, a què donen dret aquests permisos i si es tracta de prospeccions per buscar gas o bé són per buscar petroli, tal com va insinuar una de les alcaldesses participants a la reunió, entre d’altres coses.
    La reunió va ser convocada per l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana, un municipi en què els veïns, que s’han constituït en plataforma, alerten que l’empresa ja hauria fet alguns treballs previs. De fet, la concessió anomenada Ripoll és per a tot un quadrant de mapa que abasta des de Campdevànol i les Llosses i la Vall del Ges fins a Riudaura i Olot, a través de la Vall d’en Bas. A la reunió, hi havia els alcaldes d’Olot, Riudaura, Ripoll, Vallfogona de Ripollès, Ogassa, Sant Joan de les Abadesses, la Vall de Bianya, Santa Pau, les Preses, la Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan les Fonts, les Llosses, Sant Pau de Segúries, Vidrà, Sora, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Montesquiu, Orís i Santa Maria de Corcó.
    La CUP s’ha afegit al grup d’institucions i de partits polítics que s’han pronunciat durant els últims dies contra el fracking i contra els permisos atorgats per Mines. Alguns han demanat moratòries i d’altres, com la CUP, “l’anul·lació immediata de la llicència ja donada i de les sol·licitades, així com la prohibició total de la tècnica del fracking i l’obertura d’un debat obert amb tota la societat cap a un nou model energètic”. “Encoratgem els veïns de Riudaura a continuar resistint i animem tota la població i les entitats i associacions de totes les comarques dels Països Catalans a sumar-s’hi: el fracking és un risc real a més de 80 municipis catalans i un problema greu, nacional i global”, denuncia la CUP.
    LA XIFRA
    21 alcaldesses i alcaldes dels municipis afectats pels permisos de la concessió Ripoll es van reunir a Riudaura.
    LA FRASE Si no ho veus en directe, com a Riudaura, et queda lluny i hi ha el risc de no fer-ne massa cas Eulàlia Massana ALCALDESSA DE RIUDAURA
    LA DATA 04.10.12. És el dia en què el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar el permís per fer les prospeccions.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  107. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La Plataforma contra el “fracking” pide el apoyo de los ballestereños
    La Tribuna de Albacete E.F. – martes, 15 de enero de 2013
    Una treintena de vecinos se dieron cita ayer en el salón de actos del Museo de El Ballestero, para asistir a un acto informativo sobre el fracking y sus potenciales impactos medioambientales.
    Esta ponencia, que corrió a cargo de Jesús Alarcón, uno de los integrantes de la recién creada Plataforma contra el Fracking del Campo de Montiel, sirvió de carta de presentación de un proyecto que, según explicó, ya está en marcha en la zona.
    «Mucha gente, cuando hablamos de fracking o de fractura hidráulica, lo primero que nos pregunta es ‘¿queeeeeee?’-ironizó en su presentación- y lo que nosotros les decimos es que es algo que ya se ha aprobado para esta parte de la Mancha, algo de lo que la gente no suele ser muy consciente hasta que no se ven las consecuencias».

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  108. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Internacional: Argentina
    Neuquén Miércoles, 16 de Enero de 2013
    La oposición al “fracking” pone en riesgo la extracción en Vaca Muerta
    Para explotar el yacimiento de gas y petróleo no convencionales, YPF y Chevron deben utilizar la llamada “fractura hidráulica”, un método que utiliza miles de litros de agua, arena y componentes químicos supuestamente contaminantes. Una ciudad de Río Negro ya aprobó una ordenanza que impide este tipo de actividad y podrían sumarse otras localidades de la Patagonia. El riesgo de otro conflicto similar al de las mineras.
    Vecinos le dicen “no” al fracking 
    Con este escenario, pobladores de la Patagonia, muchos con la amarga experiencia de sufrir la contaminación dejada por la explotación convencional, comenzaron la lucha para evitar que el fracking haga estragos en sus territorios.
    Uno de los actores sociales frente a la problemática es la Asamblea Permanente del Comahue por el Agua (APCA), en las provincias de Neuquén y Río Negro. Junto con el respaldo de otras agrupaciones y, curiosamente, partidos políticos de la oposición y el oficialismo, logró que el Concejo Deliberante de la localidad de Cinco Saltos, en el departamento de General Roca, aprobara la ordenanza que prohíbe la explotación y exploración no convencional de gas y petróleo, según consignó el diario Página/12.
    Cinco Saltos, con 33 mil habitantes, es manejada por Liliana Alvarado, del Frente Grande. La ciudad ya tiene un triste registro: sus campos cultivados con cebollas están contaminados por los desechos que dejó Indupa.
    “Esto es muy interesante. Cinco Saltos es la primera ciudad de América Latina que dice que estamos libres de fracking, el 20 de diciembre fue memorable. Estamos peleando como si fuéramos David contra Goliat”, le dijo a La Política Online María Tesoriero, de la APCA.
    Tesoriero, además, advierte que la decisión de Cinco Saltos podría repetirse en otras localidades de la Patagonia, lo que pondría en riesgo los planes de Galuccio para acelerar la explotación de Vaca Muerta. 
    Por caso, esta tarde habrá una asamblea en la ciudad de Cipolletti, Río Negro, y ya hay reuniones en Centenario y en la misma ciudad de Neuquén. Otra localidad que quiere imitar a Cinco Saltos es Allen: allí la empresa estadounidense Apache le alquila a los productores las quintas donde se cosechan frutales para hacer perforaciones.
    “Ya tenemos pozos, están perforando en medio de las chacras, entre las frutas porque los productores obtienen más ganancias. El proyecto tiene cientos de pozos cuando nosotros tenemos por emergencia hídrica, el agua del lago Marimenuco  está mermando”, apuntó Tesoriero.
    El escenario recuerda a la pelea que dieron los habitantes de Famatina, en La Rioja, donde la empresa canadiense Osisko Mining Corporation anunció canceló el proyecto minero en el  cerro local. La resistencia de los vecinos tuvo amplia repercusión nacional y hasta motivó enfrentamientos en el mismo seno del kirchnerismo.
    En Entre Ríos, organizaciones ambientalistas quieren que se dicte una ley provincial para prohibir el fracking en la provincia. Fernando “Pino” Solanas, en tanto, presentó un proyecto para que el método se prohíba en todo el país, aunque por ahora la iniciativa duerme en a las comisiones de Energía y Combustibles; de Recursos Naturales y Conservación del Ambiente Humano y de Presupuesto y Hacienda.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  109. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Front
    PORTAVEU DEL PSUC – COMARQUES DE GIRONA II ÉPOCA 16 GENER 2013 N. 685
    ICV-EUiA demana que el ‘fracking’ sigui prohibit
    Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) ha decidit sol·licitar la prohibició del sistema conegut com fracking explotació de jaciments d’hidrocarburs mitjançant la injecció
    subterrània de grans quantitats d’aigua a pressió per trencar les roques del subsòl-a Catalunya i la resta d’Espanya. En una nota feta pública es diu que el fracking “requereix la injecció
    contínua d’aigua [en el subsòl] d’uns 300 litres per segon” el que eleva el consum d’un pou d’extracció de gas a entre “7 i 20 milions d’ litres “, fins a” 100 vegades més que en un pou convencional ” i s’esmenta també que aquest sistema d’extracció de gas requereix l’ús de “unes 500 substàncies químiques, moltes d’elles cancerígenes i altres amb propietats preocupants”.
    A Catalunya hi ha diverses prospeccions per trobar jaciments de gas natural susceptible de ser explotat per fracking que porta a terme l’empresa Montero Energy Corporation, a les comarques d’Osona, el Ripollès, la Garrotxa i la Segarra. Les sol·licituds abasten un extens territori d’unes 160.000 hectàrees que inclouen 81 municipis.
    L’inici de les prospeccions ha aixecat una successió de protestes i mocions contràries a Ajuntaments i consells comarcals. També entitats com Ecologistes en Acció han presentat al·legacions als plans de Montero Energy Corporation. L’entitat critica l’elevat impacte del fracking i el risc de contaminació: “El més perillós és que gran part de la barreja líquida no es recupera: o salta a la superfície o es queda en el subsòl”, afirma Pablo Cotarelo, d’Ecologistes en Acció.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  110. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Els veïns recullen firmes contra el gas, a Riudaura
    16/01/13 – RIUDAURA GARROTXA – JORDI CASAS
    Els veïns de Riudaura ja van anunciar el divendres passat que no es quedarien de braços plegats. La plataforma Riudaura Junts, que van constituir aquell dia a les escoles amb l’assistència de 200 veïns, ha iniciat una recollida de signatures contra el mètode de fractura hidràulica horitzontal, l’anomenat fracking. Hi ha fulls repartits als comerços del poble i en molts punts de la comarca de la Garrotxa, sobretot a la ciutat d’Olot. L’entitat vol fer arribar aquestes firmes als responsables de la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat per demanar-los que aturin el permís que ha donat a l’empresa d’hidrocarburs Teredo Oils Limited perquè pugui fer prospeccions al municipi per determinar si hi ha gas i si n’hi ha en una quantitat que faci rendible la seva extracció.
    La plataforma ha fet una crida de socors al seu web i a les dues principals plataformes de la xarxa. Amb el lema Ajuda’ns perquè no passi això, a sobre de dues fotos, una vista general del poble i una altra d’una plataforma gasística, demana el suport de tothom. Ho fa en tres idiomes.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  111. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Revuelta contra el ‘fracking’
    Miércoles, 16 de enero del 2013 El Periodico de Catalunya
    FERRAN COSCULLUELA / EDUARDO LÓPEZ ALONSO / Riudaura / Barcelona
    La aparición de marcas de posibles prospecciones alerta a los vecinos
    Los habitantes de Riudaura (Garrotxa) están en pie de guerra desde que, hace varios meses, un vecino, Xavier Palomo, descubrió que alguien había marcado con pintura azul numerosos árboles situados en sus tierras. Las alarmas saltaron por el temor a que esas marcas –a las que luego se han sumado otras– indicaran el inminente comienzo de prospecciones para buscar hidrocarburos en su idílico entorno, ya que esta pequeña localidad próxima a Olot es uno de los municipios afectados por el llamado proyecto Ripoll. Se trata de una iniciativa empresarial para hallar nuevos yacimientosimpulsada por la firma Teredo Oils Limited, que cuenta con los permisos de la Generalitat desde el mes de octubre y que afecta a 51.000 hectáreas de una veintena de pueblos del Ripollès, Osona y la Garrotxa.
    A principio de la década de los 60, Riudaura ya fue objeto de una intensa campaña de perforacionespara encontrar petróleo en sus tierras. Una de las torres que se levantaron entonces se adentró unos 2.000 metros en el subsuelo con resultados esperanzadores. Se halló gas y petróleo, pero la rentabilidad de los yacimientos se consideró insuficiente. Ahora las cosas han cambiado: el precio del crudo está por las nubes y se han descubierto nuevos sistemas de extracción, en los que los hidrocarburos no convencionales, especialmente el gas, son explotados con técnicas como el polémico ‘fracking’ (fractura hidráulica).

    Los detractores del ‘fracking’ sostienen que contamina los acuíferos
    Miércoles, 16 de enero del 2013
    La técnica de extracción inyecta agua a presión mezclada con productos químicos y arena
    FERRAN COSCULLUELA / Riudaura El Periodico de Catalunya
    La explotación de yacimientos de hidrocarburos mediante el sistema de fractura hidráulica horizontal (‘fracking’) está envuelta en la polémica por los efectos nocivos que puede causar al medioambiente, especialmente a los acuíferos situados en el entorno de los pozos. La técnica consiste en la realización de una perforación vertical que puede alcanzar una profundidad de miles de metros, hasta alcanzar el sustrato en el que está retenido el gas en pequeñas burbujas diseminadas en arcillas o en pizarras bituminosas.
    Una vez alcanzada esa profundidad, se procede a realizar perforaciones más o menos horizontales para fracturar el sustrato mediante la utilización deexplosivos y la inyección a grandes presiones de un fluido de fractura compuesto por agua, arena y productos químicos. Con ello se consigue la extracción del gas, que al liberar la presión fluye con el agua inyectada hasta alcanzar la superficie. La técnica está siendo muy contestada en EEUU, país que es su principal impulsor, y ha sido prohibida en Francia, Holanda, Rumanía y algunos länder (estados federados) alemanes.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  112. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La Garrotxa es mobilitza contra el “fracking”

    Els ajuntaments afectats per la investigació d’hidrocarburs acorden adoptar una postura conjunta sobre el ‘fracking’
    Olot-Garrotxa
    A l’escola de Riudaura tots representants dels Ajuntaments implicats directament a la zona anomenada Ripoll, on la Generalitat ha permès investigar hidrocarburs. Són set municipis de la Garrotxa a més de poblacions del Ripollès i d’Osona. Els presents a la reunió van acordar adoptar una posició conjunta per garantir que la tècnica del ‘fracking’ no malmeti el territori, tot i que van acordar que prendran una posició comuna després de la reunió que el Consell Comarcal de la Garrotxa mantindrà dimecres al matí a Barcelona amb la direcció general de Mines del Govern de Catalunya. En aquesta reunió també estan convocats el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana.
    Aquesta ha estat la tercera conferència informativa que l’Ajuntament de Riudaura i la plataforma aturem el fracking del municipi garrotxí convoca a l’escola de la població. Els set municipis que entren dins la zona delimitada pel projecte d’investigació anomenat Ripoll són Olot, Riudaura, la Vall d’en Bas, Santa Pau, Sant Feliu de Pallerols, les Preses i la Vall de Bianya. A la reunió també van assistir tècnics del Parc Natutral de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del Consorci de Medi Ambient de la Garrotxa, el SIGMA. Tots van decidir adoptar una postura conjunta sobre el ‘fracking’ que decidiran després de la reunió amb la Direcció General de Mines de la Generalitat. L’alcaldessa preferiria prendre mesures abans d’esperar a la reunió, ja que té algunes sospites de males pràctiques per part de Teredo Oils. De moment, aquesta empresa, que ha aconseguit els permisos per investigar hidrocarburs a la zona denominada Ripoll, només ha visitat l’Ajuntament de Riudaura. A més, el consistori d’aquest municipi es va adonar entre el novembre i el desembre que entre els dos pous en què als anys 60 es van fer prospeccions de gas a Riudaura, han aparegut arbres pintats. Aquestes pintades no les han fet ni els propietaris, ni l’Ajuntament, ni el Parc Natural ni la Generalitat. L’Ajuntament sospita que les poden haver fet operaris de l’empresa que té la llicència per investigar.

    Vic és el primer municipi d’Osona que es declara “territori lliure de fracking”
    Vic-Osona
    ACN.- Vic és el primer municipi d’Osona que s’ha declarat “territori lliure de fracking”. La moció s’ha aprovat aquest dilluns al vespre amb el vot favorable de tots els partits del consistori. Una trentena d’activistes vestits amb granota blanca i pancartes d”Aturem el Fracking. Millor vius que fòssils’ han omplert la sala de plens per donar suport a l’aprovació de la moció. El text exigeix a la Generalitat que no atorgui a l’empresa Montero Energy els permisos per a iniciar prospeccions a la comarca d’Osona, s’oposa a la investigació i explotació d’hidrocarburs a través de la tècnica de la fractura hidràulica que consideren agressiva pel territori i insta el Parlament a estudiar com prohibir el fracking.
    El grup municipal d’ICV-EUiA ha presentat al ple de Vic, a proposta de la Plataforma Aturem el Fracking d’Osona i el Grup de Defensa del Ter, una moció per declarar Vic “territori lliure de Fràcking”. El regidor Xavier Tornafoch ha explicat que el fracking és una tècnica extractiva d’hidrocarburs (gas i petroli) “molt agressiva pel territori” i ha afegit que ho és “especialment” per Osona, “una zona fràgil pel que fa als aqüífers que ja estan prou contaminats pels purins”.

    El regidor d’ICV ha assenyalat que autoritzar prospeccions al territori “és una irresponsabilitat per part del Govern”. En el mateix sentit s’ha expressat el regidor de SI, Iban Lapeira, qui ha denunciat que la Generalitat autoritzés les prospeccions, “mentre no inverteix en les energies renovables”. A més, Lapeira ha dit que “no es pot posar facilitats a l’empresa que vol fer les prospeccions”, en referència a la rebaixa de la fiança que havia fixat el Govern per autoritzar les propeccions de 5’8 MEUR a 200.000 euros.

    El PSC, per la seva banda, ha denunciat que la legislació respecte al fracking és “insuficient” i ha afegit que tampoc hi ha estudis d’impacte ambiental sobre la qüestió. En aquest sentit, Nil Puigivila, de la CUP, ha demanat que s’aturi el procés fins que amb els estudis corresponents no es demostri que aquesta tècnica és innòcua pel territori.

    Des d’ERC, el regidor Joan Ballana, ha assenyalat la “oposició frontal” del seu grup a les prospeccions i ha proposat dues esmenes al text que finalment s’han acabat acceptant. En primer lloc, Ballana ha demanat que es treballi per difondre un model alternatiu d’energia i també ha instat el Parlament de Catalunya a estudiar com es pot prohibir el fracking.

    El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vic, Josep Rafús (CiU), ha proposat crear una comissió mixta formada pels partits polítics i la Plataforma Aturem el Fracking perquè hi puguin dir la seva.

    Tot i que no està previst pel reglament intern de funcionament del ple, l’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal, ha donat la paraula a un dels membres de la Plataforma, Eudald Rifà, perquè intervingués al ple. Rifà ha aprofitat per dir que el fracking és una tècnica “de terra cremada” que no aporta cap benefici pel territori. A més, ha assenyalat que “tota la feina de desenvolupament que s’ha fet des de molts àmbits i amb consens es veurà destrossada i està en perill”. Rifà ha afegit que el fracking “no és només un problema ambiental, sinó que també és un problema econòmic i social”.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  113. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Aturem el Fracking – acció al ple de Ajuntament Vic-Osona
    Vic es declara lliure de fracking
    PAF – Plataforma Aturem el Fracking


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  114. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Xerrada sobre el fracking al Casal Popular la Fura

    El proper dissabte 26 de gener 2013 a les 19:00h i en el marc del 7è aniversari del Casal Popular la Fura que celebrarem aquest mateix dia, comptarem amb membres de la Plataforma Aturem el Fracking (a la qual ens hem adherit) perquè expliquin què és el fracking, quines conseqüències té, i quina és la situació a Catalunya i al Solsonès.
    Quatre municipis de la nostra comarca (Pinell de Solsonès, Llobera, Pinós i la Molsosa) i molts altres de comarques veïnes estan afectats per un projecte de prospeccions petrolíferes impulsat per l’empresa Montero Energy Corporation. Pel tipus d’hidrocarburs que hi ha a la zona la tècnica que s’utilitza és la fracturació hidràulica (fracking), que consisteix en un sistema de pous de perforació vertical fins a la capa de pissarra o en les margues sedimentàries (on es troben els hidrocarburs). Un cop s’arriba a aquesta capa el tub de perforació pren forma horitzontal i es fan una sèrie de detonacions explosives que provoquen petites fractures a la roca per les quals s’injecten, per etapes, milers de tones d’aigua a molta alta pressió, barrejada amb sorra i fins a 600 additius químics, alguns altament tòxics.Publicat per Casal Popular la Fura

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  115. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Vecinos y expertos del territorio firman alegaciones contra el fracking
    MIÉRCOLES, 16 DE ENERO DE 2013 EMMA ZAFÓN
    Pese a que la información no llega ni en cuenta gotas, el Maestrazgosigue movilizándose para impedir que se autoricen sondeos de gas en seis municipios mediante la técnica del fracking. A las más de treinta alegacionesde particulares se suma el documento conjunto que han suscrito científicos de todo el país, entre los que se encuentran seis firmas bajoaragonesas.
    Como expertos de la zona se han adherido a la propuesta Olga Estrada, coordinadora del CEA Ítaca; Víctor Guíu, historiador y técnico de desarrollo; Ángel Hernández, representante del geoparque del Maestrazgo en la European Geoparks Network; Javier Oquendo, director de la Escuela de Actividades de la Naturaleza (EANA); e Ignacio Terés, director técnico de Maestrex Experience. Asimismo ha suscrito el documento la gerente del parque geológico de Aliaga, Julia Escorihuela.
    En el informe presentado se acompañan los argumentos por los que los expertos rechazan el uso del fracking en el Maestrazgo. Cabe recordar que esta técnica sirve para extraer gas del subsuelo. En estos momentos, la empresa Montero Energy Corporation está en vías de tramitar unos permisos por parte de la DGA para poder realizar prospecciones de los recursos energéticos de la zona.
    Entre otros argumentos, los científicos apuestan por el mantenimiento de los valores naturales del medio físico y por la protección del patrimonio natural del Maestrazgo y Los Puertos.
    También critican que el fracking supone una técnica muy agresiva que puede poner en peligro el medio ambiente. Los principales riesgos de estas prospecciones son la posible contaminación de acuíferos y la proliferación de movimientos sísmicos como consecuencia de la alteración del subsuelo.
    Los científicos alegan el elevado consumo energético que se requiere para desarrollar el fracking así como el impacto en una zona poco alterada por la acción del hombre. Tanto éstas como el resto de alegaciones de particulares se presentarán ante la administración antes del 28 de enero.

    Protesta en la parte castellonense
    La propuesta de sondear gas en el Maestrazgo no solo afecta a municipios de Teruel. El proyecto contempla 41 municipios de Castellón, que ya han presentado sus correspondientes alegaciones puesto que el plazo finalizaba antes. En total, la Plataforma Antifracking de la provincia vecina ha registrado más de 1.700 quejasentre particulares, ayuntamientos y asociaciones.
    El responsable de la entidad, Sergi Alejos, hace un balance positivo al «haber superado la cifra de 1.000 alegaciones, que era el objetivo fijado en un principio». Debido a que afecta a más localidades y que éstas son más grandes, la parte castellonense ha centrado el grueso de la movilización contra este proyecto. Sin embargo, las quejas por la falta de información han recorrido el Maestrazgo de las dos provincias.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  116. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDIO AMBIENTE

    Iniciativa eleva a Europa su oposición ante el ‘fracking’
    R. D. 16/01/2013
    El eurodiputado de Iniciativa Raül Romeva ha registrado en la Comisión Europea una pregunta acerca de las medidas que piensa adoptar la Administración europea al respecto de los permisos que la empresa Montero Energy ha solicitado para buscar hidrocarburos en la provincia de Castellón.
    En concreto, el eurodiputado informa de que las solicitudes abarcarían un terreno de un total de 195.569 hectáreas y 41 términos municipales.
    Según alega el ecosocialista en su escrito, “la práctica de la fractura introduciendo compuestos químicos en el subsuelo puede contaminar el acuífero subterráneo del Maestrat que, a su vez, nutre a zonas húmedas protegidas a nivel comunitario, español y autonómico como la Marjal de Peñíscola o el Parc Natural de Prat de Cabanes-Torreblanca, además de no haberse valorado el impacto que tendrá en la zona del Maestrat”.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  117. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Catalunya ante el ‘fracking’
    La Vanguardia Editorial | 17/01/2013
    EL subsuelo de Catalunya, al igual que el de grandes zonas del resto de la península ibérica y de toda Europa, puede contener elevadas reservas de gas natural. Tanto es así que la Agencia Internacional de la Energía considera que puede ser la solución a la dependencia energética del continente. No se trata de reservas convencionales de gas natural sino de las que se encuentran aprisionadas, por así decirlo, dentro de las grandes extensiones de rocas de pizarra que se hallan a gran profundidad. 
    La existencia de esa posible riqueza energética ya se conocía desde hacía tiempo. Hasta ahora, sin embargo, no se disponía de la tecnología adecuada para liberar las ingentes cantidades de gas natural del subsuelo a precios competitivos. La técnica que se utiliza para ello se conoce con el nombre de fracking, o fracturación hidráulica, que consiste en inyectar agua y ciertos productos químicos a elevadas presiones en las rocas, a profundidades de hasta 8.000 metros, para provocar pequeñas vibraciones sísmicas que puedan romperlas y de esta manera liberar y hacer aflorar a la superficie el gas almacenado en las fisuras de los estratos de pizarra.
    La utilización masiva de la citada técnica ha permitido a Estados Unidos triplicar su producción de gas natural en los últimos diez años y convertirse en el primer productor mundial, por delante incluso de Rusia.
    Como todo proceso tecnológico de extracción y producción de energía, el fracking no está exento de riesgos, el principal de los cuales puede ser en algunos casos la destrucción y contaminación de las reservas naturales de agua del subsuelo, los acuíferos. Este hecho convierte el sistema en polémico y ha generado movimientos de oposición a su implantación. Esto sucede ahora también en Catalunya, ante los planes de prospección que proyectan llevar a cabo varias compañías geológicas en numerosas comarcas, principalmente las de la franja prepirenaica.
    La actitud más razonable ante la posibilidad de que Catalunya pueda tener una gran riqueza de gas natural en su subsuelo es investigar si realmente existe y, si así fuera, como se sospecha, analizar, estudiar, debatir y regular, en su caso, la mejor forma de beneficiarse de ella con los menores riesgos para el medio ambiente. 
    Carecería del mínimo sentido común que Catalunya, que fue pionera en la utilización de la energía nuclear y del gas natural en España, dos fuentes de energía también polémicas en su día pero que han proporcionado elevadas cotas de progreso y de bienestar a los ciudadanos, cerrase las puertas a las nuevas posibilidades energéticas que se le presentan.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  118. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ¿Es el fracking positivo o negativo?
    Jesús Vinuesa Roca (Músico y Fotógrafo)
    Iba a enviar un artículo sobre el fracking cuando ya ha sido publicado otro en los mismos o parecidos términos sobre el tema y cuyo título es “Gecen reclama a la consellera Bonig que trabaje para prohibir el fracking”.
    Es muy interesante y para los que lo quieran leer está en:http://el7set.com/not/7404/gecen_reclama_a_la_consellera_bonig_que_trabaje_para_prohibir_el_fracking/
    Pero yo también quería decir que este tema es muy trascendental para la economía y el bienestar de nuestra comarca. Como ya se sabe el fracking es una de las mayores agresiones contra el medio ambiente. Y esto no lo digo yo. José Luis Gómez Simón, catedrático de geología de la Universidad de Zaragoza, ha descalificado los informes que ha presentado la empresa Montero Energy para defender la explotación del subsuelo del Maestrat con vista al aprovechamiento petrolífero y gasístico. Gómez Simón, autor de diversos estudios sobre la geomorfología de las comarcas del Maestrat, considera que es “inevitable” que con el ‘fracking’ se degrade el medio ambiente y se contaminen los acuíferos del Maestrat”. 
    Como también se sabe, el Sistema Acuífero del Maestrazgo-Javalambre, con una extensión próxima a los 11.500 kilómetros cuadrados, es el que nos abaste ce de agua para beber, regar nuestra agricultura y demás servicios. La sobrante desemboca al mar, entre otros lugares en las fuentes de Alcocebre y el Prat de Torreblanca-Cabanes. Cualquier persona puede ver esa agua dulce llegar al mar en la playa de las fuentes de Alcocebre, el Trench de Torreblanca y a la parte norte del poblado de Torre La Sal.
    El sistema de fracking perfora el suelo y subsuelo a grandes profundidades de forma vertical y horizontal, después se inyecta agua a alta presión. Esta agua inyectada se mezcla con arena y productos químicos. Estos compuestos químicos, que rompen o diluyen la roca, contaminan el terreno y los acuíferossubterráneos. Y esto no lo digo yo. Varios estudios científicos lo confirman, uno elaborado por investigadores de la Universidad de Duke, otro por la Universidad de Cornell. Además de la contaminación, el fracking produce gases de efecto invernadero, sobre todo metano, más dañino para el cambio climático que el CO2. También se utilizan sustancias tóxicas como el benceno, el plomo y otros productos químicos que han sido catalogados como cancerígenos.
    Hay solicitud de explotación para las siguientes localidades: Albocacer, Alcalá de Xivert, Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Cervera, La Jana, La Salzadella, Les Coves de Vinromá, Peñíscola, Rosell, Sant Jordi, Santa Magdalena de Pulpis, Sant Mateu, San Rafael del Rio, La Sarratella, Tírig, Traiguera, Vallibona, Vinaròs, Xert, Castell de Cabres, Catí, Herbés, La Torre d’En Besora, Palanques, Vilar de Canes, Vilafranca, Zorita, Ares, Benassal, Castellfort, Cinctorres, Culla, Forcall, La Mata, Morella, Olocau, Portell de Morella, Todolella i Vistabella. Esta solicitud fue publicada el 28 de septiembre de 2012 en el Diario Oficial de la Generalitat Valenciana.
    Pero sin duda alguna, estos venenos si llegaran a inyectarse en el subsuelo del Maestrazgo, alcanzarían a poblaciones como Torreblanca, Orpesa o Alcocebre. 
    Los políticos con sus decisiones no siempre aciertan. Muchas veces como humanos se equivocan, solo hay que ver a nuestro alrededor como estamos hoy en día. Pero no solamente son los políticos los culpables de las malas decisiones, el mismo pueblo con su indiferencia y su pasotismo también influye para que se tomen decisiones erróneas e inconvenientes. Todo el mundo recordará hace unos años que fue el pueblo y no los políticos los que paralizaron la construcción de un gran vertedero de residuos tóxicos y peligrosos en el término municipal de Coves de Vinromá. Todos debemos concienciarnos de este problema del fracking, pues a todos nos perjudicaría.
    Para Torreblanca, Benicasím, Alcocebre, Morella, Orpesa, y tantas más poblaciones, es el turismo la gran baza para el futuro de sus gentes. ¿Puede alguien imaginarse si dentro de unos años se contaminara el acuífero del Maestrazgo, y llegara a esos pueblos el agua inservible, contaminada y envenenada? ¿Qué harían entonces los políticos que tomaron la decisión errónea años atrás?, es decir, hoy en día. Y ¿qué diría y haría entonces el pueblo afectado? Nada. Tendría que emigrar, pues infraestructuras como el Golf Doña Blanca de Torreblanca no serviría ya de nada, pues se quedarían sin ese precioso líquido tan necesario para la vida humana. La fauna y la flora morirían a causa de esa agua contaminada que nunca dejaría de fluir y posiblemente deberían pasar siglos para que se limpiaran esas entrañas de nuestro subsuelo envenenado y destruido por una mala decisión política y el pasotismo de la población representada por esos políticos.
    Realmente los que tienen la responsabilidad de tomar esta decisión lo tienen difícil. Yo quiero decirles que cuando conduzco y decido realizar un adelantamiento, a la menor duda no lo hago, pues me juego demasiado por tan poco. Mi vida y de los que llevo, están por encima de mis pretensiones personales.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  119. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Teredo Oils no té llum verd per fer ‘fracking’ a Riudaura
    L’empresa només ha demanat permís per investigar si hi ha hidrocarburs
    No pot fer res sense permís
    17/01/13 – RIUDAURA – JORDI CASAS
    L’empresa d’hidrocarburs Teredo Oils Limieted no ha demanat permís a la Generalitat per extreure gas a Riudaura amb la tècnica de la fracturació hidràulica (fracking). Només per fer investigació per determinar si n’hi ha o no. Qualsevol moviment que vulgui fer sobre el terreny ha de tenir el vistiplau dels propietaris, de l’Ajuntament, del Parc Natural de la Garrotxa i de la Generalitat, segons va aclarir ahir el director general de Mines i Seguretat Industrial, Josep Canós, a la delegació institucional garrotxina amb qui es va reunir. Hi havia el conseller comarcal de Medi Ambient, Josep Berga; i els alcaldes de Riudaura i la Vall d’en Bas, Eulàlia Massana i Miquel Calm, respectivament. La reunió és fruit de l’acord pres en l’últim ple del Consell Comarcal, en què es va acordar la posició contra el mètode extractiu del fracking i es va demanar a la Generalitat una moratòria en la concessió de permisos per a la investigació d’hidrocarburs. En la reunió, també hi havia el subdirector general de Mines i Protecció Radiològica, Francesc Sabio.
    Canós i Sabio els van informar que Teredo Oils Limited va demanar permís a Mines el març de l’any passat per investigar al quadrant anomenat Ripoll per determinar si hi ha hidrocarburs –gas i petroli–, el qual abasta la vall del Ges (Osona) i el Baix Ripollès i la Vall d’en Bas, Riudaura i Olot. A l’octubre se li va concedir aquest permís, cosa que li dóna dret a investigar i li dóna preferència en l’explotació dels hidrocarburs, si el govern espanyol ho considera d’interès estratègic. Els responsables de Mines van deixar clar que l’empresa està obligada a presentar un pla de treball anual per a cadascun dels sis anys que dura el permís, cosa que no ha fet per a aquest 2013. A més, van remarcar que, qualsevol actuació que vulguin realitzar sobre el terreny, per petita que sigui, ha de tenir els permisos de totes les administracions implicades. En aquest sentit, van reconèixer que les marques que l’empresa ha fet suposadament en alguns arbres són il·legals, i per això van informar que es reuniran amb els responsables de Teredo Oils per deixar-los clar com es fan les coses a Catalunya. En tot cas, les primeres proves que s’haurien de fer són sísmiques, i aquestes no haurien de comportar cap impacte ambiental –es fan amb aparells electrònics.
    LA FRASE
    Mines no informa sobre aquests permisos, però li hem recordat que som un municipi molt petitEulàlia MassanaALCALDESSA DE RIUDAURA
    Un poble petit que vol suport
    Si mai s’arriba a voler fer l’extracció de gas a Riudaura, l’empresa haurà de tenir molts permisos. Per això i pels sis anys d’investigació, els responsables de Mines es van posar a la disposició dels alcaldes afectats i del Consell Comarcal. L’alcaldessa de Riudaura els havia demanat suport recordant-los que són un municipi molt petit.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  120. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Una empresa vol buscar jaciments d´hidrocarburs a la costa de l’Empordà
    MADRID | EFE/DDG L’empresa Capricorn Spain Limited ha sol·licitat permís per investigar possibles jaciments d’hidrocarburs a dotze zones del Golf del Lleó, inclosa costa de l’Empordà. Aquesta petició, al costat de la informació detallada de les zones a explorar, va ser publicada ahir al BOE, un pas previ per a la concessió dels permisos d’investigació al subsòl marí. A partir d’avui i per un termini de dos mesos podran presentar-se ofertes per competir amb la companyia sol·licitant o queixes per oposar-se a les concessions per aquells que es considerin perjudicats.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  121. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Teredo Oils no podrà utilitzar el ‘fracking’ a Riudaura
    L’autorització que ha demanat és per petroli i gas fàcils d’extreure
    Mines diu que els controls són molt estrictes
    Els veïns continuen preocupats
    18/01/13 – RIUDAURA GARROTXA- JORDI CASAS
    L’empresa Teredo Oils Limited només té permís d’investigació per determinar si, a Riudaura i a tot l’àmbit geogràfic de l’autorització Ripoll, hi ha hidrocarburs convencionals, és a dir, gas o petroli, o totes dues coses, en bosses a alta pressió delimitades per roques poroses –l’extracció és fàcil: foradar i deixar fluir i canalitzar el gas–. Segons han confirmat fonts de la direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat, adscrita al Departament d’Economia i Empreses, Teredo no en té per buscar hidrocarburs no convencionals, és a dir, el gas que es troba en bombolles –molts cops microscòpiques– a les roques menys poroses i s’ha d’extreure amb la polèmica tècnica de fracturació hidràulica horitzontal, el fracking. Aquest mètode és molt controvertit perquè és molt agressiu. S’ha prohibit en diversos països de la Unió Europea. Consisteix a injectar grans quantitats d’aigua, sorra i productes químics per fracturar les roques i extreure’n el gas. Té risc de fuites al subsòl i genera moltes aigües residuals.
    A l’Estat espanyol no s’ha produït cap extracció per fracturació hidràulica. Això no obstant, fonts del Ministeri d’Indústria del govern espanyol han recordat que el ministre del ram, José Manuel Soria, ha dit que no s’oposa a aquesta tècnica, si l’empresa que l’aplica compleix totes les normatives europees, espanyoles i, en territori català, les de la Generalitat. A part, han recordat que la Unió Europea dóna via lliure al fracking. Tot i això, hi ha molts països que han prohibit aquesta tècnica extractiva.
    Ara a Catalunya i a diversos punts de lEstat espanyol on hi ha concedits o demanats permisos d’investigació per hidrocarburs, han sorgit moviments contra el fracking que aposten perquè l’Estat i, en el cas de Catalunya, la Generalitat prohibeixin aquesta tècnica, i perquè mentre això no passi, que dictin una moratòria.
    En el cas del govern espanyol, això, segons les fonts consultades, no es considera necessari. En el cas del català, fonts del Departament d’Empresa i Ocupació han dit que el conseller Felip Puig s’està situant al nou càrrec i que està recopilant informació abans de pronunciar-se sobre el tema.
    Sigui com sigui, a sobre la taula hi té la petició oficial del Consell Comarcal de la Garrotxa i de diversos ajuntaments com ara els d’Olot i Ripoll i, fins i tot, i entre d’altres, la de Vic, que s’ha declarat municipi lliure de fracking.
    El govern català té competències només en la concessió o denegació dels permisos d’investigació per hidrocarburs, però els d’extracció de gas o petroli depenen exclusivament del govern espanyol. A diferència d’altres països, tot allò que hi ha al subsòl és, per llei, propietat de l’Estat.
    Les fonts consultades de la direcció general d’Energia i Mines han explicat que la legislació vigent que regeix la concessió dels permisos d’investigació és una garantia que l’empresa que els sol·licita respectarà escrupolosament l’entorn. I és que, a part que ha de presentar plans de treball anual, ha de demanar permís per a qualsevol acció sobre el terreny que comporti tocar arbres, obrir pistes, etc. A part, hi han afegit que per realitzar el procés d’investigació moltes vegades no cal utilitzar tècniques d’extracció. En la majoria de casos, són estudis cartogràfics i sísmics, utilització de petites sondes, sondejos amb ultrasons, o similars. De fet, aquestes fonts han remarcat que, en el cas de l’autorització Ripoll, Teredo Oils Limited no farà res sobre el terreny com a mínim fins d’aquí a quatre anys. Aquesta autorització és per sis anys. De fet, en aquesta fase del procés, fins i tot, si els propietaris dels terrenys afectats no donen permís a l’empresa, aquesta no pot fer res a l’àrea d’investigació.
    Tot i que la reunió amb Mines ens ha tranquil·litzat un xic, continuem molt preocupats
    Eulàlia Massana ALCALDESSA DE RIUDAURA
    LES FRASES
    Vull llançar un missatge d’absoluta tranquil·litat. Les coses es fan de forma legal
    Josep Berga Vayreda CONSELLER COMARCAL DE MEDI AMBIENT
    Els veïns no se’n refien
    J.C
    Els veïns de Riudaura, que es van constituir divendres passat en plataforma per prendre posició en contra que el seu municipi sigui explotat per la indústria gasista, no les tenen totes, malgrat les explicacions que han transcendit de la direcció general d’Energia i Mines. Recelen, tot i els permisos que calen per a cadascun dels treballs que vulguin fer sobre el terreny. Temen que si Teredo Oils Limited fa alguna actuació sobre algun dels dos terrenys que vol investigar, el procés sigui imparable.
    Per això, tot i ser un poble petit de només 400 habitants, s’han organitzat en diferents comissions i s’han mobilitzat per divulgar la problemàtica i buscar suport bàsicament a través de les xarxes socials. A part, mantenen un contacte directe amb la resta de plataformes que busquen aturar les investigacions en altres territoris de l’Estat. Són conscients que tothom té els ulls posats en el seu cas, perquè a Riudaura és on l’autorització està més avançada, i si aconsegueixen que Teredo Oils es faci enrere en les seves intencions, serà un precedent per a la resta de territoris amb una situació semblant. A part de Riudaura, en l’actualitat hi ha concedides autoritzacions a Kuartango (País Basc) i Mirambell (Terol).
    La plataforma ha iniciat una recollida de signatures contra l’autorització i té activa una pàgina del web on recull tota la informació que pot sobre la fracturació hidràulica (fracking) i totes les notícies que tracten l’oposició a projectes semblants al que ells intenten aturar. L’activitat de les comissions és frenètica. Per demà, per exemple, han convocat una trobada per crear pancartes reivindicatives.
    Una garantia que ha baixat als 300.000 euros
    La direcció general de Mines de la Generalitat ha rebaixat el dipòsit de garantia que Teredo Oils Limited ha hagut d’avançar dels 5,8 milions d’euros als 300.000 euros. Són uns diners que, en el cas que es produeixi algun incident que afecti l’entorn, serveixi per cobrir els danys. Aquesta rebaixa ha aixecat moltes suspicàcies entre els opositors a les extraccions de gas a Riudaura. Fonts d’aquesta direcció general, no obstant, han aclarit que han atès la petició de l’empresa de pagar per quadrícules utilitzades i no per totes les que inclou la cartografia de la petició –abasta des de la vall del Ges (Osona) fins a la Vall d’en Bas, Riudaura i Olot i la seva rodalia–. Així, l’acord entre les dues parts preveu que Teredo pagui una quantitat fixa, els 300.000 euros, i que vagi pagant de més pel nombre de quadrícules de l’autorització que efectivament vulgui investigar.
    Les fonts consultades de la direcció general d’Energia i Mines han assegurat que no s’imaginaven que l’autorització per hidrocarburs Ripoll generés tanta controvèrsia. En aquest sentit, han indicat que és un procediment molt ben delimitat per la legislació vigent i que no ha de comportar riscos per a l’entorn. Per aquestes fonts, es tracta d’un procediment rutinari i habitual. Actualment, la direcció general d’Energia i Mines té concedits dos permisos més, a Reus (Baix Camp) i a Balsareny (Bages). En aquests casos, és per a magatzems de gas.
    Una recriminació per a l’alcaldessa
    Responsables de l’empresa d’hidrocarburs Teredo Oils Limited es van posar en contacte telefònic amb l’alcaldessa de Riudaura i li van recriminar que els hagués atribuït la responsabilitat d’unes marques blaves que van aparèixer en alguns arbres d’un dels dos llocs que volen estudiar. Li ho van negar rotundament. Sigui com sigui, els veïns de Riudaura veuen molt estranya l’aparició d’aquestes marques i no les relacionen amb cap altre tipus de treball que es pugui fer a la zona. El que sol ser habitual en aquests tipus d’autoritzacions és que l’empresa a qui se li ha concedit subcontracta per a treballs diferents una quinzena d’empreses. Mines de la Generalitat va deixar clar abans-d’ahir als alcaldes de Riudaura i la Vall d’en Bas i al conseller comarcal de Medi Ambient que, si ha estat l’empresa, fins i tot per fer aquestes marques ha de demanar permís. Mines vol citar els responsables de Teredo Oils per deixar-los clara la legislació catalana.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  122. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    L’alcaldessa de Riudaura li ha demanat a Mines més informació sobre les investigacions d’hidrocarburs
    Riudaura – 17/01/2013 Garrotxa
    L’alcaldessa de Riudaura ha afegit un argument per a l’alarma i és que, segons diu, durant l’entrevista que va mantenir amb els representats de l’empresa que té els permisos per investigar, aquests li van dir que, en cas que es procedís a extraure gas o petroli al territori mitjançant la tècnica del ‘fracking’, els residus d’aquesta tècnica es podrien emmagatzemar a l’antic pou del Serrat, que hi ha entre Sant Pau de Segúries i Sant Joan les Abadesses, a la comarca del Ripollès.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  123. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Convocatòries No Fracking
    No Fracking a la garrotxa
    Assemblea a Can Tista de Sant Esteve d’en Bas
    ATUREM EL FRACKING a la Garrotxa!
    DIUMENGE 20 DE GENER
    A LES 18.00h.
    No Fracking a Ripoll
    Conferència: Petroli i Fracking, El Ripollès i la crisi Mediambiental Ferran Gonzàlez (biòleg i consultor mediambiental de Gedena-Ripollès) + memebre de la PAF (Plataforma aturem el Fracking)
    Dissabte 19n de Gener
    19.00 h.
    No Fracking Riudaura
    taller de pancartes Contra el Fracking
    Plaça Gambeto
    11.00h

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  124. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Riudaura sospita que Teredo Oils marca arbres propers als pous dels 60
    GARROTXA RIUDAURA| XAVIER VALERI
    A Riudaura hi ha arbres senyalats amb una ratlla blava. Estan al costat de la riera després del camí que baixa cap a la Surita i enfilant muntanya amunt. Són arbres joves i estan marcats a l’alçada d’un metre. L’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana (ERC), ha explicat que els senyals són propers a un dels pous fets entre les dècades dels 60 i dels 80. Això no obstant, segons ella, Teredo Oils li va comunicar ahir que els senyals als arbres no els han fet ells i que de moment només fan fotografies. “Els propietaris no han estat i ningú en sap res”, va afegir l’alcaldessa.
    Camí dels arbres pintats i a la sortida del nucli urbà un jubilat enganxava una pancarta contra el “fracking” a la barana d’una casa. L’home tenia constància de l’existència dels arbres marcats i del lloc on estan. Ildefonso Carrillo va recordar que l’any 1964 va anar a veure 3 o 4 vegades els treballs al pou principal. A Carrillo li va quedar la imatge d’una flamarada permanent de més de 20 metres d’alçada que va romandre encesa durant mesos. Ahir, plantava la pancarta convençut que hi tornarà ha haver extraccions.
    És el que tem l’alcaldessa, que ahir es va ratificar en el fet que representants de Teredo Oils li han comunicat que investiguen amb la intenció de tornar a posar en servei el pou 1 Bis a la finca de can Fajula. “M’han dit que tenen la sísmica des de l’any 1985 i que tan aviat com puguin començaran a fer les extraccions”. Va indicar que l’empresa li ha dit que vol signar els contractes amb els propietaris de la superfície dels pous el mes vinent.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  125. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    “El fracking y el incremento de la producción de carbón nos llevan al colapso”

    Enric Llopis

    Desde los años 70, Ricardo Almenar se ha dedicado a estudiar el cambio climático y los problemas que giran en torno a la sostenibilidad. Su último libro, “El fin de la expansión” (Ed. Icaria), traza una contraposición entre el “mundo océano” (dilapidador y expansivo) y el “mundo isla” (que atiende al consumo racional de recursos escasos). Autor o coautor de una decena de libros, este biólogo y experto en desarrollo sostenible considera que vivimos en “una huida hacia delante; no sólo no se adoptan medidas, sino que caminamos en sentido contrario a la sostenibilidad; con las nuevas tecnologías, la explotación de hidrocarburos en roca y los aumentos en la producción de carbón, nos dirigimos al colapso”.
    El “fracking” (extracción de gas o petróleo en roca) y sus efectos (contaminación de acuíferos y pequeñas sacudidas sísmicas) centran los últimos debates ambientales. Llamas la atención sobre el impacto en los acuíferos…
    Hay que tener claros algunos conceptos. Cuando se contamina un acuífero, la situación es irreversible. La única solución consiste en extraer el agua, descontaminarla y volver a introducirla en el subsuelo. Además, la contaminación de los acuíferos no podemos constatarla a menos que estos se analicen periódicamente. Tampoco existen, como sí sucede en las aguas marinas, microorganismos que permitan amortiguar los efectos perniciosos de la contaminación. Los acuíferos, en definitiva, resultan esenciales: buena parte de los municipios españoles consumen agua procedente de los mismos. Y hay otra cuestión significativa respecto al “fracking”: para extraer el gas de la roca hace falta agua; en los lugares con escasos recursos hídricos, son necesarios usos adicionales.

    El nuevo “Dorado”. La extracción de petróleo y gas no convencional. ¿Qué diferencias observas entre Estados Unidos y la Unión Europea?
    En Estados Unidos hay una gran obsesión por el “fracking”, y con poca oposición en términos generales. En este punto hay una cuestión esencial de la que se habla poco. En Estados Unidos, el propietario del terreno lo es también del subsuelo; por el contrario, en Europa el subsuelo es de titularidad pública. Por eso, en Estados Unidos, al propietario de un monte, bosque, pastizal o terreno de cultivo le interesa que una compañía privada extraiga el gas o el petróleo, pues se produce un reparto de beneficios. En Europa, dado que se requiere una concesión administrativa (por la condición pública del subsuelo), el proceso resulta mucho más lento. En el estado español nos hallamos, en términos generales, en la primera fase del “fracking”, la de exploración. Y hay que tener cuidado. Aun cuando no haya una relación directa, si en la etapa exploratoria se detectan hidrocarburos, la presión se hace muy fuerte para que la extracción se implemente.

    ¿Cuál consideras que es el fondo del problema?
    La humanidad se enfrenta actualmente con dos grandes retos. En primer lugar, los recursos no renovables (petróleo, gas y carbón) están agotándose. Estamos quemándolos a gran velocidad y liberando a la atmósfera CO2 y metano, con los consiguientes efectos de cambio climático. Pues bien, lo que nos proponen países y empresas es una gran huida hacia delante. La búsqueda de nuevos yacimientos y el uso de nuevas tecnologías para explotarlos. Hacer lo de siempre, pero con tecnología más moderna. Esto es el “fracking”. Pero no sólo. Lo mismo ocurre cuando se habla del “secuestro del carbono”, es decir, la inyección de los desechos en el subsuelo, como alternativa a su liberación a la atmósfera. En este caso, hay que buscar los suelos adecuados y realizar grandes inversiones en tecnología, lo que complica mucho el proceso. Tampoco es esta la solución.

    ¿Todo se limita a un asunto de impacto ambiental?
    Se suele hablar de los impactos ambientales y de los intereses económicos. Por eso me gustaría insistir en otro punto: la Ley de Rendimientos Decrecientes en relación con los recursos energéticos. Pongo un ejemplo. Hasta ahora hemos explotado los yacimientos mejores y de más fácil extracción. En primer lugar, el petróleo de Arabia Saudí; después, el del Mar del Norte; mayor dificultad ofrecía el crudo del Golfo de México; el siguiente paso es el “fracking”; en el final del proceso, se hallaría la extracción del petróleo de las arenas bituminosas en Canadá. Es decir, por cada unidad de producto invertida, los rendimientos son cada vez menores. En otras palabras, cada vez hay un mayor equilibrio entre los costes energéticos de extracción, y la energía obtenida. Y esto es porque hablamos de recursos agotables. Otro ejemplo muy claro lo constituye el cultivo de maíz en Estados Unidos para la producción de bioetanol. La relación resulta equilibrada o desfavorable entre la energía producida y la finalmente obtenida.

    La gran huída hacia delante, a la que te referías….
    En efecto, porque consumimos recursos no renovables pero no se invierte en su renovación, en elementos sustitutivos. Insisto que ahora ni siquiera considero los impactos ambientales. Hablo en términos energéticos. Se extrae y consume petróleo, gas o carbón (e incluyo la energía nuclear) pero luego no existe una compensación ni una reposición, por ejemplo, con una inversión en placas solares que equilibre la energía consumida. La consecuencia de estos procesos es que el cambio climático puede llegar mucho más rápido de lo que pensamos.

    ¿Cómo describirías el escenario actual, en términos de cambio climático?
    El CO2 y el metano son los principales gases de efecto invernadero. Se derivan fundamentalmente de dos procesos: la quema de combustibles fósiles, y otro que se cita menos, la fabricación de cemento (por cada tonelada de cemento producida, se libera a la atmósfera media tonelada de CO2). Pero lo más significativo es que el dióxido de carbono que se produce hoy, permanecerá en la atmósfera entre 50 y 200 años. Y esto no se toma en consideración. Las decisiones que tomemos hoy influirán de manera decisiva en las próximas generaciones.

    Pero existen mecanismos de absorción del CO2…
    Los mecanismos naturales de absorción son la vegetación y los océanos. La vegetación tiene una capacidad limitada y en cuanto a los océanos, existe una tendencia a una acidificación cada vez mayor. Al final habrá una absorción por la vegetación y los océanos, pero al permanecer el CO2 entre 50 y 200 años en la atmósfera, nos enfrentamos a muchos efectos no deseados. Por ejemplo, se registrará un incremento de las temperaturas en el planeta. También habrá cambios en el régimen de lluvias, en las corrientes marinas y, en fin, del clima en su conjunto. Fíjate que la temperatura del planeta ha aumentado un grado como media desde la Primera Revolución Industrial (1750). Naciones Unidas ha puesto un límite –digamos, razonable o de seguridad – de dos grados respecto a la época preindustrial. Corremos a un ritmo que nos conduce inevitablemente al colapso.

    ¿Suponen, a tu juicio, una alternativa el Tratado de Kyoto o similares?
    El Tratado de Kyoto finalizaba en el año 2012. Sólo la Unión Europea, Noruega y Australia han firmado el Post-Kyoto, es decir, el compromiso de reducir las emisiones de gases de efecto invernadero hasta 2020. Han acordado una disminución del 20% respecto a las emisiones de 1990. Ahora bien, la UE, Noruega y Australia suman sólo el 15% de las emisiones mundiales. Esto significa que sobre la mayor parte de las emisiones, nada menos que el 85%, no hay un control. Por eso se trata de un acuerdo muy limitado. Pero es que, además, el compromiso del 20% prácticamente se ha logrado ya (entre 1990 y hoy la reducción de emisiones de CO2 en la UE, Noruega y Australia alcanza el 18%). Esto se debe a motivos como el desmantelamiento de la industria pesada en los países de la Europa del este (que eran grandes emisores de CO2), la crisis económica en la periferia europea y las mejoras de la eficiencia energética en países como Alemania u Holanda. Así pues, en términos institucionales, no hay previsto nada a escala mundial en los próximos años.

    No hacer nada, en un escenario de colapso…
    Lo que se pretende es mantener la tendencia actual. Y de ese modo, es prácticamente imposible cumplir con los límites establecidos por Naciones Unidas. Incluso te diría que, más que no hacer nada, caminamos por el camino directamente contrario al de la sostenibilidad. Por un lado, con la explotación, mediante técnicas de “fracking”, de nuevos yacimientos de gas y petróleo en roca. Además, para 2035 está previsto un aumento en un 50% de la producción y consumo de carbón, sobre todo por países como China e india. Se dice que en dos años el carbón podría superara al petróleo como principal fuente de energía. Pero con el “fracking”, el petróleo puede a su vez adelantar al carbón. Se trata de una auténtica carrera enloquecida hacia el colapso.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  126. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    De moment, les investigacions sobre gas al subsòl de la Garrotxa no poden començar
    Publicat el 18 gener 2013
    El vicepresident del consell comarcal de la Garrotxa ha volgut donar un missatge de tranquil·litat davant la preocupació de les possibles perforacions a Riudaura i a la Vall d’en Bas que fa dies estan alarmant a aquests dos municipis i a la comarca en general, sobretot per la tècnica que es podria dur a terme en l’extracció de gas: el fracking. Josep Berga ha explicat que aquest dimecres, el consell comarcal, l’alcaldessa de Riudaura, l’alcalde de la Vall d’en Bas i el director del Parc Natural s’han reunit amb la Direcció General de Carreteres per informar-se de la situació. De la trobada se n’extreu que, de moment, l’empresa interessada, Teredo Oil Limited Segunda Sucursal S.L, tot i ja tenir el permís per fer els estudis, encara no ha presentat el pla de labor que s’exigeix abans de fer les investigacions pertinents dels terrenys. Fins que l’empresa no presenti aquest document, on s’han d’especificar les actuacions que caldrien portar a terme per fer l’estudi sobre terreny, no podran començar a valorar la zona. Si això tira endavant, Teredo Oil tindrà un termini de sis anys per estudiar les parts geogràfiques d’interés.
    Sobre la tècnica a emprar si mai les perforacions tiren endavant, Berga ha dit que hi ha vàries opcions i que si es continua estan en contra del fracking podria ser que s’arribés a un acord al Parlament de Catalunya per rebutjar aquesta tècnica.


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      La Portaveu d’ICV-EUiA-Garrotxa (Argelaguer) Na Eva Llansana Benaiges diu que l’estratègia del Consell Comarcal de la Garrotxa, en paraules del vicepresident del Consell Comarcal de la Garrotxa i regidor del Ajuntament d´Olot, Josep Berga Vayreda sembla ideada per deixar passar el temps i anar als fets consumats, demanen que faci efectiva la moció al: Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking.-Exm. Sr. President del Consell Comarcal de la Garrotxa.

      Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking



      Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

      • lejarza said

        Argelaguer (Garrotxa)
        Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
        Hydraulic Fracturing (fracking)
        NoFracturaHidraulica

        Ja em pedonarà, no estem tranquils Sr. Josep Berga
        Publicat el 23 gener 2013 per trepax
        Hi ha molts punts foscos a les declaracions a el Garrotxi Tv del Vicepresident del Consell Comarcal de la Garrotxa Josep Berga Vayreda que ens agradaria ens aclarís
        Potser si les coses s’haguessin fet d’una altra manera els Riudaurencs ens podríem fiar de les paraules “tranquilitzadores” dels polítics. Però la primera badada ha estat la sospitosa opacitat de com s’ha portat tot el procés de concessions i tota la informació del que es vol fer. Tampoc serem tan ingenus de abaixar la guàrdia per facilitar-los les coses, ja m’entendrà.
        He escoltat el seu vídeo i de cop se’m acudeixen unes quantes preguntes:
        Que venen a cercar? Si sabem pels informes de l’any 60 i 80 respectivament que els hidrocarburs convencionals son escassos i no rendibles, doncs de ser-ho ja els hagueren explotat, hem de deduir que el que cerquen es Gas no convencional oi?
        Com el pensen explotar? Pel que sabem els gasos no convencionals per explotar-los de manera rendible s’ha de fer mitjançant la tècnica de la fractura hidràulica, si no els permetrem de fer-la pels seus riscos a que treuen cap les investigacions?
        Cal recordar que la companyia Teredo oils hi invertira un munt de diners en investigació, de veritat que creu que ho fara a fons perdut i de manera altruista?
        Si tens els pous fets de l’any 60 com es el cas de Riudaura, fer extensions horitzontals es consideraria perforar?
        Diu que l’estat i la companyia vol saber que hi ha sota, d’acord, si el gas que es cerca es del tipus no convencional i per tant està atrapat en micro bombolles a la roca mare, es evident que per saber la concentració que hi ha hauran de fracturar la roca, oi que això es fracking?
        De veritat que ens vol fer creure que una activitat industrial com l’explotació del gas es compatible amb l’actual sistema econòmic de la comarca basat en agricultura, rramaderia i turisme relacionat amb la natura? Com es que se’ls deixa investigar si es saben els riscos d’aquesta mena d’explotacions, que passa que si es rendible ens podem carregar tota la comarca?
        Diu que la companyia no pot actuar de manera arbitraria, doncs a nosaltres ja ens han entrat a les finques sense permís, hi han posat estaques i s’han marcat arbres, de veritat s’ho creu que acompliran amb la llei?
        Sr. Berga ja em perdonarà, però descartant els hidrocarburs no convencionals perque no n’hi han em pot explicar quina altra tècnica hi ha rendible en l’extracció del anomenat Shale Gas? Doncs nomès hi ha el Fracking
        Si en la fase d’investigació l’empresa subcontractada com vostè diu “S’ha excedit”, com pot garantir que en les fases no ho faran? Suposo que quan tinguem els aqüífers contaminats llavors demanaran perdo i ja està oi?
        Doncs amb aquestes preguntes puc dir-li que tranquil, el que es tranquil no ens ha deixat amb les seves declaracions, més aviat tinc la sensació de que estem molt indefensos i en mans interessades.

        Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  127. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La Izquierda Plural IU-ICV-EUiA pide en Madrid que se prohiba el fracking
    El grupo de La Izquierda Plural ha presentado una proposición de ley en el Congreso para que se prohiban las prospecciones de gas mediantefracking. La propuesta de ley afecta al Maestrazgo a raíz de los permisos solicitados a la DGA para sondear gas en los municipios de Cantavieja, La Cuba, La Iglesuela, Tronchón y Fortanete.
    La DGA sigue sin posicionarse 
    Pese a que el ministro de Industria, José Manuel Soria, dio el visto bueno a implantar el fracking en España, su homólogo en el gobierno aragonés, Arturo Aliaga, todavía no se ha posicionado al respecto. Aliaga ha solicitado, en declaraciones a este medio, prudencia ya que por ahora «solo se ha pedido permiso para investigar los recursos de la zona, no para realizar fracking».

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  128. lejarza said

    Canviar el paisatge
    NARCÍS GENÍS
    La vida quotidiana i tranquil·la de molts municipis ha estat alterada per polèmiques relacionades amb el medi ambient. A Riudaura, a la Garrotxa, els veïns surten cada dia al carrer en protesta contra la tècnica del fracking, que diuen que una multinacional vol utilitzar en les prospeccions per trobar gas i petroli. També a la Garrotxa, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca es tiren els plats pel cap en un debat sobre l’emplaçament d’una planta de triatge. Mentrestant, al petit poblet de Forallac, al Baix Empordà, l’alcalde ha hagut de respondre a les crítiques per haver minimitzat l’impacte d’una planta de residus al poble. Aquest són només alguns exemples de polèmiques mediambientals que debaten els veïns d’aquestes viles. Si féssim una passejada per tot el país, veuríem com arreu de Catalunya els ciutadans es preocupen per tot allò que pot alterar el seu entorn; ningú vol que res contamini el seu hàbitat. I Torroella de Montgrí no n’és cap excepció. En aquesta localitat, però, el color de la polèmica no ha estat el verd. La vida plàcida i calmada ha estat trasbalsada per una altra contaminació que intenta enverinar l’ambient amb la imposició de colors a les banderes a cop de sentència.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  129. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La CUP Farners du a ple una moció per prohibir el ´fracking´
    SANTA COLOMA DE FARNERS | DDG El grup municipal la CUP Farners, que compta amb un regidor a l’oposició de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners porta a ple aquest dilluns una moció per a la prohibició del fracking. Una tècnica per fer prospeccions d’hidrocarburs que els últims dies és d’actualitat perquè se’n volen realitzar a la Garrotxa i el Ripollès, entre d’altres comarques de Catalunya. La CUP es mostra contrària aquest tipus d’extracció perquè els productes químics i gasos que s’alliberen produiran, afirma, “una contaminació als aqüífers molt greu i permanent”. Un fet que al mateix temps, continua, produirà “un sever impacte paisatgístic” i a les activitats econòmiques de les zones afectades, entre d’altres.
    Per tot això, a banda d’assegurar que hi ha països com França i Holanda on la pràctica està prohibida, demana al ple que l’Ajuntament es mostri contrari a la posada en marxa d’explotacions com aquesta i que es doni suport a les entitats i institucions que volen prohibir aquesta pràctica a Catalunya, entre d’altres. Per tot això, també insten la Generalitat que estableixi una moratòria en els permisos per aquest tipus de prospeccions i ho prohibeixi.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  130. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El Parlament de Catalunya s’haurà de pronunciar sobre aquesta amenaça per al territori. Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) ha presentat una proposició de Llei, la CUP també han fet peticions, i ara en el mateix sentit Esquerra Republicana (ERC) que ha constituït un grup de treball amb diputats, tècnics i alcaldes afectats, a banda de demanar una reunió amb el Govern. Els republicans rebutgen el fracking i creuen, a més, que la quantitat de gas extret podria ser fins i tot insuficient per justificar-ho amb motius econòmics.
    Esquerra portarà el ´fracking´ de Riudaura al Congrés de Diputats

    Els republicans volen demanar una moratòria de les investigacions per la cerca de gas a tot l’Estat
    RIUDAURA | X.VALERI La diputada Teresa Jordà (ERC), ha anunciat que presentarà una Proposició no de Llei al Congrés de Diputats de Madrid per demanar una moratòria a les investigacions per cerca de gas natural que empreses estrangeres fan a tot l’Estat espanyol. Va precisar que la presentarà en col·laboració amb d’altres grups del Congrés. Jordà va fer l’anunci en una roda de premsa a Riudaura. A l’acte també hi van ser el diputat al Parlament Català, Pere Bosch (ERC), i l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana (ERC). 
    Teresa Jordà va acusar el Govern Espanyol de voler explotar els antics pous de petroli de Riudaura. Sobre els pous, l’alcaldessa va explicar que n’hi ha 3. “Un que està fora de servei, perquè en el seu moment va haver-hi un error humà i quan l’explotaven el van haver de tapar, un altre que té possibilitats d’explotació i un darrer que, segons diuen, està segellat”, va dir Massana.
    Teresa Jordà va denunciar una connivència entre l’Estat i les empreses de capital estranger que demanen permís per investigar. “Els han donat màniga ampla per fer explotacions mitjançant aquest sistema a tot l’Estat”, va dir. 
    Per la seva banda, el diputat Pere Bosch, va explicar que ERC presentarà una proposta de resolució al Parlament de Catalunya perquè el Govern de la Generalitat demani al Govern estatal una moratòria en la concessió de qualsevol tipus d’autorització o concessió per a l’explotació, investigació i explotació de jaciments d’hidrocarburs que utilitzin la fractura hidràulica. 
    L’alcaldessa es va reiterar en l’interès mostrat per Teredo Oils per l’explotacio dels pous de petroli del seu poble. Massana va explicar les visites dels representants de la companyia a l’Ajuntament.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  131. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Prospecciones petroliferas en el litoral de Costa Brava y Maresme
    Una petrolera británica pide permiso para buscar gas y petróleo mar adentro | Los ecologistas consideran que el sistema es dañino para el medio marino
    La Vanguardia Girona | 19/01/2013
    Una multinacional escocesa ha pedido permiso al Ministerio de Industria para buscar hidrocarburos (gas y petróleo) en el litoral de la Costa Brava y del Maresme. La petición la ha hecho Capricornio Spain Limited SL. En total, el área del Mediterráneo donde quiere llevar a cabo los sondeos abarca más de un millón de hectáreas mar adentro, y se encuentra entre el Golfo de León y del litoral de Catalunya.
    La empresa de prospecciones solicitó el permiso hace más de un año, y el Ministerio ha empezado a desatascar los trámites publicando su petición en el BOE. La búsqueda de hidrocarburos en el fondo marino se haría mediante análisis sísmicos. Según el Boletín Oficial del Estado (BOE), la solicitud para investigar la presencia de hidrocarburos (gas y petróleo) en el litoral catalán forma parte de un paquete que incluye doce permisos.
    Bautizados con el nombre de ‘Nordeste’, todos ellos suman un área del Mediterráneo de 1 .155.951 hectáreas (es decir, más de 11 .500 kilómetros cuadrados). En concreto, la zona donde se quiere llevar a cabo la investigación de gas y petróleo se encuentra mar adentro. De norte a sur, iría desde as costas de Perpinyà (en el Golfo de León) hasta el Barcelonès. Es decir, que abarca tanto el litoral de la Costa Brava como el del Maresme.
    Buscan formaciones rocosas
    La solicitud para intentar localizar hidrocarburos en esta extensa área la ha hecho la empresa Capricorn Spain Limited SL, la filial española de la multinacional escocesa Cairn Energy. Si el permiso es concedido y el Ministerio de Industria le da el visto bueno, este no será el único lugar del Mediterráneo donde la empresa intentará buscar gas y petróleo, ya que Capricorn ya dispone de permisos para buscar hidrocarburos frente a las costas de Valencia.
    La publicación de la solicitud en el BOE supone, en la práctica, empezar a desencallar los trámites para hacer efectivo el permiso. Según recoge el boletín, a partir de ahora se abre un plazo de dos meses para que se presenten alegaciones u otras ofertas que puedan entrar en competencia. La intención de la empresa es llevar a cabo la investigación de hidrocarburos en el fondo marino mediante análisis sísmicos, que se hacen desde un barco. Estos sondeos permiten detectar la presencia de formaciones rocosas que pueden contener bolsas de gas o petróleo.
    La petición para buscar gas y petróleo en el litoral catalán llega poco tiempo después de que se haya autorizado otra empresa, Teredo Oils United, a hacer prospecciones de hidrocarburos en las comarcas del Ripollès, la Garrotxa y Osona. Precisamente, los sondeos han puesto en alerta a los ecologistas y la población de estas comarcas, ya que temen que las prospecciones se realicen mediante la llamada técnica del ‘fracking’ o fractura hidráulica (que inyecta agua y productos químicos a presión en el subsuelo).
    Explosiones de aire comprimido
    El anuncio publicado en el BOE sobre la solicitud de Capricorn Spain Limited ya ha recibido la oposición frontal de entidades ecologistas del territorio. Tanto la Associació de Naturalistes de Girona (ANG) como el Projecte Ninam (que estudia cetáceos en el Cap de Creus) alertan de que llevar a cabo estos sondeos tendrá “graves impactos sobre los ecosistemas marinos”. “En este sentido, son conocidos los daños acústicos que se producen sobre los peces, cefalópodos, cetáceos y corales “, indican las dos entidades.
    Además, la ANG y Proyecto Ninam alertan de que el área de estudio es “enorme”, que afecta tanto “zonas de alto valor ecológico” como “fauna migratoria” y que en esta parte del Mediterráneo viven poblaciones de cetáceos protegidas por diferentes directivas. Las entidades ecologistas ya adelantan que presentarán alegaciones al proyecto de Capricornio Spain Limited SL y añaden que, si es necesario, pedirán “el apoyo de la ciudadanía para llevar adelante procedimientos judiciales que les detengan”.
    Por su parte, el presidente de Naturalistas de Girona, Enric Cortiñas, ya ha anunciado que presentarán alegaciones al proyecto y que “harán lo que sea necesario” para evitar que se realice, principalmente porque puede dañar el ecosistema marino -tanto a los cetáceos, peces y corales- y porque tampoco soluciona los problemas de falta de petróleo que hay actualmente.
    El proceso a seguir para hacer estas prospecciones consiste, principalmente, en provocar explosiones con un cañón de aire comprimido desde un barco y captar el rebote de las ondas que se producen en el fondo marino.
    “Ahora presentaremos alegaciones, pero si el proyecto no se detiene buscaremos los recursos necesarios para iniciar un procedimiento judicial”, ha expuesto Cortiñas, que también ha detallado que hace un año ya presentaron alegaciones un proyecto parecido, aunque de momento no han obtenido respuesta.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  132. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ICV-EUiA pide que el ‘fracking’ sea prohibido en España
    ERC también pide la prohibición del ‘fracking’ para explotar hidrocarburos
    El Pais
    Los diputados de ERC Pere Bosch  y Teresa Jordà han anunciado hoy en Ridaura que su formación solicitará en el Congreso y en el Parlament de Cataluña la prohibición de la fractura hidráulica en España como técnica de prospección y posterior explotación de hidrocarburos por motivos medioambientales. ICV-EUiA ya se posicionó en el mismo sentido el pasado diciembre 2012.
    Bosh y Jordà se han posicionado junto a la alcaldesa de Ridaura contra este método de prospección que, según han explicado, se quiere emplear en este municipio gerundense para analizar y explotar antiguos pozos de petróleo para extraer gas.
    ERC presentará una propuesta de resolución en el Parlament para que la Generalitat solicite al Gobierno español una moratoria en la concesión de este tipo de autorización o concesión para la investigación y explotación de yacimientos de hidrocarburos que utilicen la fractura hidráulica para su extracción.  Igualmente, los republicanos pretenden incluir en esta moratoria la suspensión de los permisos concedidos para realizar prospecciones. Los diputados de ERC consideran que esta técnica supone una excesiva ocupación de terrenos y que conlleva contaminación acústica, del suelo y de las aguas subterráneas, además de potenciar un uso intensivo de los recursos hídricos y entrañar riesgo en cuanto a fenómenos sísmicos.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  133. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Light Pollution from North Dakota Fracking Visible from Space
    Good luck seeing the stars in some parts of North Dakota.
    The natural gas boom from fracking underway in the state is now so great that NASA is picking it up on satellite images as if it was one giant city. Unlike urban areas, however, this light is formed by the burning of natural gas as it rises to the surface. According to NPR, North Dakota allows drillers to “flare” off the gas for up to a year (with some extensions) – and with 8 new wells being drilled every day, this is creating a hellish landscape at night.
    “The World Bank estimates that in North Dakota alone, natural gas flares produce the same amount of global warming pollution as 2.5 million cars,” he writes. “Across the board, the oil and gas industry wastes two to three percent of all the natural gas in the country, according to the EPA, due to flaring, leaks, and other waste. Other experts think this number is even higher, and that unconventional gas production, like fracking, wastes up to 8 percent.”
    While it’s true that North Dakota’s so-called “Kuwait on the Prairie” has led to 41,000 jobs (and the lowest unemployment numbers in the country), not everyone is thrilled with the transformation of the landscape.
    “I lived in western North Dakota for the second half of 2012 for work,” wrote one commenter on NPR.org. “The light pollution is so bad that people get confused and think they are driving towards the sunrise in the early hours of the day. Texas banned flaring back in the 1930′s. There is barely any regulation because ND isn’t used to this amount of activity and wasn’t prepared. The elementary schools have tripled in enrollment in the past two years. They don’t want to stifle the money coming in from taxes because they need it to build up their infrastructure. However, allowing the companies to do as they please with little to no accountability is an insult to Teddy Roosevelt’s efforts to preserve some beautiful country out there.”
    Holy shit that sounds awful. Anyone living in North Dakota currently that would like to chime in? Can you even go outside without feeling like you’re stuck in some kind of dystopian hellscape?
    Video of a gas flare in North Dakota below.


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  134. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES CONGRESO DE LOS DIPUTADOS
    X LEGISLATURA
    Serie B: PROPOSICIONES DE LEY 16 de enero de 2013 Núm. 104-1 Pág. 1
    PROPOSICIÓN DE LEY
    122/000086 Proposición de Ley de prohibición de prospecciones y explotaciones
    de hidrocarburos no convencionales mediante fractura hidráulica
    (fracking).
    Presentada por el Grupo Parlamentario de IU, ICV-EUiA, CHA:
    La Izquierda Plural.
    La Mesa de la Cámara, en su reunión del día de hoy, ha adoptado el acuerdo que se indica respecto
    del asunto de referencia.
    (122) Proposición de Ley de Grupos Parlamentarios del Congreso.
    Autor: Grupo Parlamentario de IU, ICV-EUiA, CHA: La Izquierda Plural.
    Proposición de Ley de prohibición de prospecciones y explotaciones de hidrocarburos no convencionales
    mediante fractura hidráulica (fracking).
    Acuerdo:
    Admitir a trámite, trasladar al Gobierno a los efectos del artículo 126 del Reglamento, publicar en el Boletín
    Oficial de las Cortes Generales y notificar al autor de la inicitiva.
    En ejecución de dicho acuerdo se ordena la publicación de conformidad con el artículo 97 del
    Reglamento de la Cámara.
    Palacio del Congreso de los Diputados, 10 de enero de 2013.—P.D. El Secretario General del Congreso
    de los Diputados, Manuel Alba Navarro.
    A la Mesa del Congreso de los Diputados
    Al amparo de lo establecido en el artículo 124 y siguientes del Reglamento de la Cámara, el Grupo
    Parlamentario de IU, ICV-EUA, CHA: La Izquierda Plural presenta la siguiente Proposición de Ley de
    prohibición de prospecciones y explotaciones de hidrocarburos no convencionales mediante fractura
    hidráulica (fracking).
    Palacio del Congreso de los Diputados, 28 de diciembre de 2012.—Laia Ortiz Castellví, Diputada.
    Joan Coscubiela Conesa y Chesús Yuste Cabello, Portavoces Adjuntos del Grupo Parlamentario de IU,
    ICV-EUiA, CHA: La Izquierda Plural.
    PROPOSICIÓN DE LEY DE PROHIBICIÓN DE PROSPECCIONES Y EXPLOTACIONES DE
    HIDROCARBUROS NO CONVENCIONALES MEDIANTE FRACTURA HIDRÁULICA (FRACKING)
    Exposición de motivos
    Los gases no convencionales se caracterizan por estar en rocas de baja porosidad y baja permeabilidad,
    lo que hace que estén en mucha menor concentración y sea difícil su extracción. Se clasifican en: Gases
    de areniscas de baja permeabilidad (tight gas); Gas en roca o pizarra (Shale gas); Metano en capas de
    carbón (coalbedMethane); e Hidratos de metano (moléculas de metano atrapadas en compuestos helados
    de agua).
    El gas de pizarra se encuentra atrapado en estratos o capas de pizarra a mucha profundidad (desde
    los 400 a los 5.000 metros). Dado que la pizarra tiene una permeabilidad muy baja, el gas está distribuido
    en pequeños poros o burbujas, muchas veces microscópicas, no conectadas entre sí, lo que hace
    necesario perforar las capas de pizarra para conseguir reunir el gas y que fluya hacia la superficie para
    poder ser recogido.
    La fractura hidráulica consiste en perforar verticalmente hasta la capa de pizarra, En esta perforación
    se introduce un tubo de acero, con un recubrimiento de cemento para proteger los acuíferos de los aditivos
    químicos que posteriormente se utilizan.
    Una vez se encuentra la pizarra se realiza una perforación horizontal, a través de la propia capa de
    pizarra. Esta perforación horizontal tiene, como media, un kilómetro y medio, aunque puede llegar a 3 km.
    Una vez se ha realizado la perforación horizontal en la capa de pizarra se utilizan explosivos para provocar
    pequeñas fracturas. Provocadas estas fracturas se inyectan, por etapas, miles de toneladas de agua a
    muy alta presión, mezclado con arena y aditivos químicos. Esta agua a presión fractura la roca liberando
    el gas que luego, junto con el agua, la arena y los aditivos químicos devuelve a la superficie (devuelve
    entre el 15% y el 80% del fluido inyectado). El pozo se fractura entre 8 y 12 etapas, por lo tanto el
    conducto sufre unos cambios de presión muy grandes representando un grave peligro para el revestimiento
    de cemento del tubo.
    Este proceso requiere de una inyección continua de unos 300 litros por segundo. De esta forma, el
    consumo total de un pozo de fracking puede oscilar entre los 7 y los 20 millones de litros de agua, frente
    a los 75.000 a 300.000 litros de agua para un pozo convencional. Por tanto, el consumo de agua en el
    fracking casi se multiplica por cien.
    Entre los aditivos químicos utilizados se encuentran benceno, chileno o cianuro, hasta llegar a
    unas 500 sustancias químicas, muchas de ellas cancerígenas, mutágenos y con otras propiedades
    altamente preocupantes. El fluido de retorno también aporta a la superficie otras sustancias que pueden
    contener las capas de pizarra. Es muy común que estas rocas contienen sustancias muy peligrosas, como
    metales pesados (por ejemplo mercurio o plomo), radón, radio o uranio, y otros elementos radiactivos que
    llegan a la superficie.
    Cada plataforma puede acceder únicamente a una pequeña área del yacimiento que se pretende
    explotar, por lo tanto es común que se dispongan múltiples plataformas sobre el mismo, y que se requiera
    una superficie suficientemente grande como para permitir el desarrollo y almacenamiento de los fluidos y
    el equipo necesario para las operaciones de fractura y las perforaciones horizontales.
    Los riesgos que puede generar la utilización de esta técnica se han conocido en recientes estudios
    realizados por instituciones independientes y de indudable imparcialidad. En este sentido, en junio de 2011
    la Comisión de Medio Ambiente, Salud Pública y Seguridad del Parlamento Europeo publicó un informe
    en el que se planteaba grandes interrogantes sobre el uso de la fractura hidráulica como técnica de
    investigación y extracción de gas. Entre las conclusiones de este informe destaca que no existe ninguna
    directiva europea en materia de minas y tampoco se ha realizado ningún análisis detallado, exhaustivo y
    accesible públicamente del marco regulador de la extracción del gas de pizarra y del petróleo de rocas
    duras. Este marco legal europeo, por tanto, se debería desarrollar.
    El marco regulador actual de la Unión Europea sobre la fractura hidráulica, que es el elemento central
    en la extracción de gas de pizarra y petróleo de rocas duras, tiene varias lagunas. Además el umbral por
    el que deberían someter las actividades de fractura hidráulica en extracción de hidrocarburos a evaluación
    de impacto ambiental es más permisivo que cualquier otra actividad industrial de este tipo, y por tanto,
    debería disminuir sustancialmente. Debería revaluar con especial atención la afectación de la Directiva
    Marco del Agua en relación a las actividades de fractura y los posibles impactos en el agua de superficie.
    Se debería fortalecer a las autoridades regionales en el proceso de toma de decisiones sobre proyectos
    que impliquen fractura hidráulica. La participación pública y las evaluaciones ambientales deberían ser
    obligatorias para tomar estas decisiones.
    Por estos motivos, actualmente existe una preocupación social por los riesgos que supone iniciar la
    extracción de gas no convencional mediante esta técnica, y se considera por diferentes sectores sociales
    que esta actividad puede tener perjuicios significativos para el medio ambiente y para los acuíferos
    subterráneos. De hecho, numerosos Gobiernos en Europa, como los de Francia, Bulgaria, Renania de
    Norte-Westfalia en Alemania, Friburgo y Vaud en Suiza, así como diferentes Estados de los Estados
    Unidos (Carolina del Norte, Nueva York, Nueva Jersey y Vermont y más de 100 entidades locales) y otros
    países de todo el mundo (Sudáfrica, Quebec en Canadá, Nueva Gales del Sur en Australia), tienen en
    vigor actualmente una prohibición o aplican una moratoria en relación con el uso de fracturación hidráulica
    para la extracción de petróleo y gas de roca u otras formaciones rocosas «compactas».Por otra parte, una
    serie de Estados miembros de la Unión Europea, como la República Checa, Rumanía y Alemania, están
    considerando en estos momentos una moratoria en relación a esta práctica.
    Cabe destacar la resolución del Parlamento Europeo, de 21 de noviembre de 2011, sobre las
    repercusiones medioambientales, de la extracción de gas y petróleo de esquisto [2011/2308 (INi)], donde
    se afirma, entre otras muchas consideraciones:
    1. Considera que la explotación y extracción de gas de esquisto posiblemente puede representar
    complejas interacciones con el medio ambiente, en particular debido al método de fracturación, la
    profundidad y la construcción de pozos y la extensión de la superficie afectada.
    2. Reconoce que el proceso de fractura hidráulica implica un consumo de agua relativamente
    elevado. Teniendo en cuenta que se trata de un recurso particularmente sensible en la UE, destaca la
    necesidad de diseñar planes avanzados de suministros de agua basados en la hidrología local y que se
    tenga en cuenta los recursos acuíferos, a nivel local y las capacidades existentes en materia de tratamiento
    de aguas residuales.
    4. Recuerda las directivas europeas ya vigentes que exigen a los Estados miembros aplicar las
    medidas necesarias para prevenir el deterioro del estado de todas las masas de agua subterráneas,
    incluido de fuentes concretas, como las instalaciones de exploración y extracción de hidrocarburos.
    5. Pide que se prohíba totalmente la fracturación hidráulica en determinadas zonas sensibles y
    especialmente peligrosas como, por ejemplo, en áreas declaradas de protección de y su subsuelo en
    zonas de minas de carbón.
    6. Señala que existe riesgo de movimientos sísmicos, tal como se demostró en la prospección de
    gas de esquisto al noroeste del Reino Unido. Apoya las recomendaciones del informe elaborado por el
    Gobierno británico que prevé que los operadores deben cumplir determinados estándares sísmicos y
    microsísmicos.
    7. Recuerda que la sostenibilidad del gas de esquisto aún no ha sido demostrada; insta a la Comisión
    y los Estados miembros a evaluar exhaustivamente las emisiones de gases de efecto invernadero durante
    todo el proceso de extracción y producción para demostrar la integridad medioambiental.
    8. Reconoce que las actividades de perforación pueden conducir al deterioro de las condiciones de
    vida. Insta, por consiguiente, a que se tenga en cuenta este aspecto a la hora de adoptar todas las
    medidas necesarias para la aplicación de los principios de prevención.
    9. Considera que muchas de las actuales controversias sobre los combustibles fósiles no
    convencionales se deben en parte al rechazo inicial por parte del sector de revelar el contenido químico
    de los líquidos utilizados para mejorar la fracturación hidráulica. Considera necesaria la plena transparencia
    así como una obligación ineludible a todos los operadores para que revelen completamente la composición
    y la concentración del contenido químico del líquido de fracturación y que cumplan plenamente la
    legislación vigente de la UE.
    10. Insta a la Comisión a presentar propuestas para asegurar que las disposiciones de la directiva
    relativa a la evaluación de impacto medioambiental contemplen adecuadamente las particularidades de la
    exploración y extracción de gas de esquisto, petróleo de esquisto y metano de lecho de carbón; insiste en
    que las evaluaciones anteriores del impacto medioambiental incluyan el impacto sobre la calidad del aire,
    la calidad del suelo, la calidad del agua, la estabilidad geológica, el uso del suelo y la contaminación
    acústica durante todo el ciclo.
    11. Finalmente, destaca que la regulación adecuada de la prospección y extracción de los
    combustibles fósiles no convencionales-en pleno cumplimiento de la legislación existente de la UE-depende,
    en última instancia, de la voluntad y recursos de las autoridades nacionales pertinentes.
    Comparando las anteriores consideraciones y recomendaciones del Parlamento Europeo al caso del
    Estado Español, se constata que las prospecciones se llevan a cabo en zonas con escasez hídrica, con
    masas de agua en mal estado —contaminación de aguas freáticas y de las aguas superficiales— que
    pueden interferir con las actividades agrícolas y ganaderas, afectar a los regadíos ya las captaciones de
    agua potable, afectan a los cursos fluviales y las aguas subálveas. Además, pueden afectar a varios
    espacios de interés natural o acogidos a figuras de protección del medio natural.
    Teniendo en cuenta los principios de prevención y precaución que —conforme a las directivas europeas
    y la legislación de evaluación estratégica de planes y programas— se aplicarán ante nuevas actividades
    no suficientemente estudiadas en sus impactos y de las que no se conocen los efectos a medio y largo
    plazo, así como la no existencia de medidas de prevención de impactos ambientales, suficientemente
    desarrolladas.
    Por todo ello se presenta la siguiente Proposición de Ley.
    Artículo 1.
    Queda prohibida, en todo el territorio del Estado Español, la realización de actividades de prospección,
    exploración, investigación o explotación de hidrocarburos y gases de roca y no convencionales, que
    supongan —en todo el proceso o en parte— la utilización de las técnicas de fractura hidráulica con
    inyección de agua y/o de otros aditivos químicos.
    Artículo 2.
    La utilización de las técnicas referidas en el artículo 1 será considerada como una actividad y un uso
    del suelo prohibido en toda clase de suelo, a efectos de planificación territorial y de aplicación de la
    legislación urbanismo y reguladora de las actividades.
    Disposición transitoria única.
    La prohibición contenida en esta ley será de aplicación a los permisos o peticiones de autorización
    para realizar investigaciones, prospecciones o explotaciones que estén actualmente en trámite, así como
    la suspensión de las autorizaciones que se hayan podido conceder con anterioridad a la entrada en vigor
    de esta ley.
    Disposición final primera. Entrada en vigor.
    La presente ley entrará en vigor el día siguiente a su publicación en el «Boletín Oficial del Estado».

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  135. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Els batlles d’Osona i el Ripollès, en peu de guerra contra el ‘fracking’
    S’hi oposen per l’impacte que pot tenir al territori i es queixen de la manca d’informació durant la concessió dels permisos d’extracció d’hidrocarburs
    ACN Dissabte 19.01.2013
    Els alcaldes d’Osona i el Ripollès s’han mostrat contraris al mètode de fractura hidràulica o ‘fracking’ per dur a terme prospeccions als seus municipis. Els afectats per les sol·licituds d’empreses multinacionals per fer prospeccions i extraccions d’hidrocarburs, bàsicament gas, han denunciat a l’ACN la manca d’informació sobre els tres projectes que hi ha en marxa. El més avançat és l’anomenat ‘Ripoll’, que afecta vuit municipis d’Osona, vuit del Ripollès i set de la Garrotxa. Tot i que la sol·licitud del permís va sortir publicada al DOGC a l’octubre del 2011, molts consistoris no van poder presentar-hi al·legacions. Les ciutats de Vic i Ripoll ja s’han declarat “territori lliure de ‘fracking’”.
    Dels tres projectes que hi ha engegats, el més avançat és el de l’empresa anglesa Teredo Oils United, l’anomenat projecte ‘Ripoll’, que ja ha rebut l’autorització de la direcció general de Mines i Recursos Energètics per poder buscar gas i petroli. Segons el document, d’entrada l’empresa només podria fer estudis i investigacions i les possibles extraccions no arribarien fins a partir del quart any de la concessió. Els altres dos projectes corresponen a l’empresa de capital americà Montero Energy Corporation, els anomenats ‘Darwin’, que afecta les terres de Ponent, i el projecte ‘Leonardo’, que afecta Osona, el Berguedà i el Bages.

    El projecte ‘Ripoll’ afecta vuit municipis d’Osona (l’Esquirol, Montesquiu, Orís, Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà), vuit municipis del Ripollès (Campdevànol, les Llosses, Ogassa, Ribes, Ripoll, Sant Pau de Seguries, Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès) i set de la Garrotxa (Riudaura, la Vall d’en Bas, Santa Pau, Sant Feliu de Pallerols, les Preses i la Vall de Bianya).

    Queixes per la desinformació

    Els ajuntaments d’Osona i el Ripollès afectats pel projecte veuen amb recel aquesta tècnica i lamenten la manca d’informació rebuda. L’alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, ha assegurat que van assabentar-se del projecte a través d’un grup ecologista, mentre que l’alcaldessa de Vallfogona del Ripollès apunta que ells van informar-se’n a través de l’Ajuntament de Riudaura. Fàbrega ha posat de relleu la “manca d’informació total i absoluta” per part de l’Estat i de la Generalitat i ha denunciat que “a hores d’ara, encara no ens hagin informat al respecte”.

    De la seva banda, el batlle de Ripoll, Jordi Munell, ha explicat que d’entrada no van alarmar-se, ja que al municipi ja hi ha precedents sobre prospeccions. L’últim va ser l’any 2003 quan es va concedir un permís similar a Repsol però no va acabar de prosperar. Tanmateix, el batlle ha relatat que a mesura que han anat coneixent més detalls del projecte i les tècniques que es volen utilitzar “l’alerta s’ha començat a ser més manifesta”.

    Els consistoris en peu de guerra contra el ‘fracking’

    Sant Pere de Torelló es mostra clarament contrari a aquesta pràctica “pel risc cap a les persones i pel medi natural”, argumenta. Fàbrega recorda que diversos països d’Europa ja han prohibit aquest mètode de prospecció o extracció i denuncia que “foraden el territori i hi apliquen una sèrie d’elements químics agressius”, afegeix.

    L’alcaldessa de Vallfogona de Ripollès creu que la qüestió del ‘fracking’ “va molt més enllà de qualsevol color polític” i, segons ella, “cal que anem tots a la una a demanar explicacions” i, en cas que no quedi més remei i l’empresa faci les prospeccions, “cal vetllar perquè tot es faci correctament i d’acord amb la legislació”, ha apuntat.

    Hi ha alguns consistoris que ja han aprovat mocions contràries a aquesta pràctica, com és el cas de Ripoll i Vic. La capital d’Osona està afectada pel projecte ‘Leonardo’ i, segons ha denunciat el regidor de Medi Ambient del consistori, Josep Rafús, “amb aquesta tècnica el medi ambient queda molt afectat, no només el subsòl, sinó també els gasos que contaminen l’aire”. De la seva banda, el batlle de Sant Pere de Torelló ha assegurat que posaran tots els obstacles “haguts i per haver” per tal “d’evitar que un projecte tan agressiu pel territori tiri endavant”.

    Els consells comarcals reclamen conèixer el projecte de primera mà

    El vicepresident del Consell Comarcal d’Osona, Manel Romans, ha explicat que es van assabentar de l’existència del projecte ‘Ripoll’ un cop ja estava adjudicat i havia finalitzat el període d’al·legacions. Per aquest motiu, ha afirmat, han demanat una reunió amb el director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Josep Canós, perquè “ens expliqui bé de què va el projecte i si encara ens hi podem oposar, ja que des del territori no es veuen bé les prospeccions”.

    Des de l’ens comarcal es veu amb recel aquest projecte, ja que “pel que hem anat veient i ens han dit, porta una gran afectació pel territori”. Romans ha apuntat que “potser en els territoris més despoblats no afecta tant, però a Osona si fan prospeccions serà a pocs metres o quilòmetres de nuclis habitats i, per tant, ens sembla que no és la millor ubicació per fer-ho”.

    La manca d’informació també s’ha lamentat des del Consell Comarcal del Ripollès. El seu president, Miquel Rovira, ha denunciat que no han rebut cap notificació oficial respecte les prospeccions que es volen fer al territori i ha afegit que la informació ha estat “absolutament zero”. Segons ell, l’única informació que tenen és a través de la premsa i, per això, opina que és “una falta de respecte per a la comarca”. Davant d’aquest desconeixement del projecte, l’ens ha demanat una reunió amb el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, pel proper dilluns 21 de gener.

    La seva posició davant les prospeccions que es volen fer a la comarca és de “rebuig total i absolut”. Segons ha apuntat el seu president, “segons el que ens han explicat, les prospeccions geològicament van malament pel terreny”. A més, “pensem que el Ripollès no és l’Aràbia Saudita i les coses no s’han de fer així”, ha denunciat Rovira. El president de l’ens comarcal també ha destacat que la falta d’informació ha provocat que el rebuig sigui més elevat al territori.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  136. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Interpelación sobre la fracturación hidráulica o fracking


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  137. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Interpelación sobre la fractura hidráulica o fracking: Réplica (2/2)


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  138. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Vic (Osona) es converteix en la segona capital comarcal a declarar-se lliure de ‘fracking’
    S’aprova per unanimitat una moció presentada per Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) en un concorregut ple amb la presència de desenes de membres de la Plataforma Aturem el Fracking, una tècnica de fractura hidràulica per obtenir hidrocarburs considerada contaminant i perillosa per alguns experts i ecologistes.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  139. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Stoppt Fracking und die Schiefergasförderung!


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  140. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El ‘fracking’ de Riudaura amenaça l’aqüífer del Fluvià
    És una tècnica extractiva de gas que utilitza grans quantitats d’aigua, sorra i productes químics
    Els experts creuen que les bosses del subsòl garrotxí són molt petites
    21/01/13 – RIUDAURA – JORDI CASAS
    Riudaura no forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, però, en relació amb aquest espai protegit, hi té una importància cabdal i també sobre l’aqüífer del riu Fluvià. És una de les tres àrees d’influència del parc. En aquest cas, d’influència hidrològica. Tot allò que afecti l’aqüífer de la riera de Riudaura afecta aigües avall el del Fluvià a l’altura de Sant Joan les Fonts i d’Olot, i aigües avall.
    Ho va recordar el director del Parc Natural de la Garrotxa, Xavier Puig, quan se li va preguntar sobre els hipotètics efectes que es podrien derivar de l’extracció de gas amb el mètode de fractura hidràulica horitzontal a Riudaura, on Teredo Oils Limited ha demanat permís d’investigació d’hidrocarburs, que la Generalitat li ha concedit. Les altres àrees són les de connectivitat ecològica i els itineraris faunístics. Puig recorda que Riudaura està dins d’un PEIN i té espais a la Xarxa Natura.
    El director del Consorci de Salut Pública i Medi Ambient de la Garrotxa, Francesc Canalias, ha assenyalat que el permís per investigar hidrocarburs està molt reglat i ha recordat que Teredo Oils en té per fer proves sísmiques i sondejos per saber si hi ha discontinuïtat en el subsòl. “No sabem si això es fa per fracking. En tot cas, aquesta tècnica s’aplica a més de dos quilòmetres de fondària, molt per sota dels aqüífers que estem utilitzant”, ha indicat.
    Mínimes expectatives
    L’enginyer tècnic de mines Enric Viñals, que va viure les obres de recerca de petroli del 1964 i el 1965 a Riudaura ha afirmat que al subsòl de Riudaura hi ha petits jaciments de gas. “Potser si s’investiga se’n troben de més grans, però les expectatives són mínimes”, ha indicat. Viñals també manifesta els seus dubtes que a Riudaura es pugui ferfracking, perquè és una tècnica que funciona en terrenys molt extensos i, a Riudaura, el subsòl està molt trinxat. Ell mateix explica que és una zona amb capes molt trenades, plegades, apilades i desplaçades. “Les proves sísmiques dels anys seixanta i les del 1981, el 1983, el 1985, a Ogassa, el 1987, i a Sant Joan de les Abadesses, on ara hi ha la boca nord del túnel de Collabós, ho van revelar. També se’n van fer al Bestracà, a Oix, el 1991. Hi ha un encavalcament de capes en direcció nord-sud i Riudaura és a tocar al front, juntament amb Vallfogona de Ripollès.
    ‘Fracking’
    El fracking és una tècnica de perforació horitzontal per extreure l’anomenat shale gas o gas pissarra –a Riudaura alerten que també es pot utilitzar per estudiar el subsòl–. S’aplica a través de pous entre els 400 i els 5.000 metres de fondària per extreure gas de les roques poc poroses, un gas que es distribueix entre capes en forma de bombolles molt petites, algunes de microscòpiques. La tècnica consisteix a trencar capes per recollir el gas. Per a la fractura hidràulica horitzontal, calen grans quantitats d’aigua i sorra, que barrejades amb productes químics, s’injecten a una gran pressió. El fluid residual que torna a la superfície és altament contaminant, perquè té els productes químics més altres productes que hi pot haver al subsòl, fins i tot urani.
    A l’Estat espanyol, no s’ha aplicat mai i, en molts països, molts de la Unió Europea, és una tècnica prohibida. On té més tradició en l’activitat minera, és als Estats Units, on es calcula que fa dècades que es fa fracking i s’han arribat a perforar més de 50.000 pous.
    LES XIFRES
    29.000 tones d’aigua es poden arribar a utilitzar per dur a terme l’extracció per ‘fracking’ en un sol pou.
    6.000 viatges de camions es comptabilitzen en una explotació gasística o petroliera per fractura horitzontal.
    260 productes químics s’han detectat en el fluid que s’injecta per fer ‘fracking’, i alguns estudis encara n’han detectat més.
    Sobretot hi ha gas metà liquat i altres gasos del C1 al C6
    La tipologia dels gasos hidrocarburs trobats als anys seixanta a Riudaura van del C1 al C6. El més abundant era el metà, el CH4. Es trobava liquat per la pressió. És un gas inflamable i explosiu.
    Dos informes sobre els greus impactes a l’entorn
    La Unió Europea té dos estudis del fracking damunt la taula. L’un, encarregat per la comissió de medi ambient. L’altre, del Tyndall Center de la Universitat de Manchester. A part de constatar que no hi ha una directiva marc, alerten sobre la generació de gasos d’efecte hivernacle, el gran consum d’aigua, la gestió de les aigües residuals, l’impacte visual i sonor, el paisatgístic i, sobretot, la utilització de substàncies perilloses, entre altres efectes.
    Des de la dècada dels seixanta, buscant petroli i gas
    Ciepsa i Cepesa van fer prospeccions de petroli a Riudaura entre el 1963 i el 1967. En concret, al pla dels Alocs, on van trobar algunes bosses petites de gas, i al Bover. Van foradar fins a 1.400 metres de profunditat, on van trobar el gas, i van continuar fins als 2.500. Ho van deixar perquè no trobaven petroli. Ho van provar en altres indrets del Pirineu gironí i també a Oix i Sant Privat d’en Bas (la Vall d’en Bas), també sense resultats.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  141. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Històries del petroli
    Els veïns de Riudaura amb negoci al poble en veuen en perill la continuïtat si s’acaba fent fracturació hidràulica i degradant l’entorn
    Dos treballadors de l’explotació del 1964 afirmen que al subsòl només hi ha gas i poc
    21/01/13 – RIUDAURA – JORDI CASAS
    Mantenir intacte l’entorn natural de Riudaura no és només una qüestió de qualitat de vida i de salut. Degradar aquest entorn amb l’activitat gasística, a alguns veïns els comporta haver de tancar les portes dels seus negocis. És el cas d’Enriqueta Planadecursach (65 anys). La seva família té una explotació agrària amb vaques de carn de producció ecològica i conills. “Si fa poc has inseminat les conilles, per exemple, el trànsit de moltes persones o de vehicles de prop de la granja t’ho pot espatllar tot. Ens afecta molt fins al punt que haurem de tancar”, sentencia.
    També és el cas de Marc August Muntanyà (27 anys), que té una explotació d’oví i està muntant una formatgeria. “Els meus animals viuen en un entorn immillorable. Tot allò que posa en risc la qualitat ambiental posa en risc l’activitat econòmica que genera”, diu.
    Marisa Lamich (45 anys) i Emili Solé (53 anys) han posat en marxa al Bover un club esportiu que ofereix activitats de lleure a l’aire lliure com tir amb arc, Pint Ball, minigolf, etc. L’Emili explica que la plataforma des d’on es fa l’escalfament del tir amb arc és la que tanca un dels pous que es van obrir a final dels anys 60 del segle passat. “Estem nerviosos i inquiets, perquè no sabem gaire res. L’empresa diu que només necessita molta aigua i, pel que sabem, també molta sorra, productes químics…”, explica Solé. “Si, entra una màquina a casa, ens atura tota l’activitat”, hi afegeix.
    Treballar al petroli
    Lluís Planadecursach i Isidre Casalprim són dos veïns que van treballar per Ceipsa i Cepesa que van buscar petroli fa cinquanta anys al municipi. El primer, eixamplant la pista d’accés a un dels pous. El segon, només tenia 15 anys i va fer-hi l’aprenentatge de mecànica muntant la valvuleria i fent tasques de manteniment.
    Tots dos coincideixen que només s’hi va trobar gas, i en bosses petites. “Vaig tafanejar al laboratori i mai no es va parlar de petroli”, diu Casalprim. “Quan estaven a punt d’arribar a una de més grossa, ens van avisar per ser-hi i preparar les mesures antiincendi. Van punxar i va sortir un sortidor gegant de fang, gas, gas en forma líquida, roques i fragments de la barrejada gelatinosa d’oli i ciments amb què es lubricava la barrina”, explica. La flama de la torre va cremar cap a tres anys després d’abandonar les instal·lacions. Casalprim en conserva un petit pot amb gas liquat.
    “Ara ho veig més perillós, perquè els sistemes han canviat molt. Fa por, el fracking, és un inconvenient gran per la vida de les persones”, es lamenta Planadecursach. El seu col·lega al petroli diu que va trobar curiós l’estudi geològic, que registrava en una mena de pel·lícula les ones recollides per elèctrodes repartits per la zona, provocades per petites explosions –feien forats i hi col·locaven explosius–.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  142. lejarza said

    “Fracking”
    Narcís Genís Reixach:
    Reconec que no ho sé pronunciar i que mai recordo ben bé com s’escriu. No sé si el nom fa la cosa, però això del fracking em sona a renec, improperi, insult. Es tracta d’una tècnica que fa mal. Fereix greument i de manera irreversible el terreny on s’aplica. Em diuen que tritura les roques. Però el pitjor és la injecció al subsòl amb quantitats brutals d’aigua a molta pressió, conjuntament amb una barreja de fins a 26 productes altament contaminants que deixen enverinada tota la zona i l’entorn on s’aplica. No dubto que la finalitat que es persegueix pot ser bona, o imprescindible per obtenir gas i petroli, productes indispensables per cobrir les necessitats energètiques de la nostra manera de viure. La bombolla immobiliària, amb l’especulació urbanística, també es justificava pel bon creixement econòmic, però quan ha rebentat ens han esquitxat a tots. Potser no serveix l’exemple, però aquest afany per trinxar-ho tot, voleu dir que és bo?

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  143. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El fracking en Burgos


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  144. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Municipio libre de ‘fracking’
    VILLARROBLEDO
    Municipio libre de ‘fracking’
    21.01.13
    PEDRO M. PLAZA | VILLARROBLEDO (Albacete)

    Por unanimidad de los tres grupos políticos, el Ayuntamiento de Villarrobledo han decidido declarar la ciudad y su área de influencia como municipio libre de ‘fracking’, una vez que se han demostrado que esta agresiva técnica de extracción de hidrocarburos puede suponer posibles riesgos para la salud pública y el medioambiente.
    Desde las filas socialistas, Carmen Minerva Díaz exponía la moción presentada por su grupo, en la que se aclaraba la mecánica de las prácticas llevadas a cabo en este tipo de actividades y cómo se desarrollan a base de explosiones a gran profundidad, con la inyección de productos químicos a gran escala como cloruro, bromuro, estroncio, bario y muchos otros que ni se conocen.
    Según sostiene el PSOE, estos productos químicos pueden provocar enfermedades, grandes riesgos medioambientales y la liberación de metales pesados y radioactivos que se filtrarán a los acuíferos locales, ya de por sí con graves problemas de sobreexplotación.
    Por su parte, José Antonio Cabañero, desde CIVI, incidía especialmente en la salud pública y presentaba los resultados de nuevos estudios como los realizados por diversas asociaciones americanas. Entre ellos, la organización Diálogo sobre la disfunción endocrina, que destaca la existencia de hasta 360 sustancias nocivas en las mezclas químicas utilizadas para la extracción, que provocarían diversas afecciones como cáncer, enfermedades de aparato digestivo, respiratorio y nervioso, entre otros, y diversas enfermedades menores como migrañas continuas, náuseas, alergias y problemas respiratorios en la población cercana a las explotaciones.
    La agricultura, en peligro
    Igualmente, el Partido Popular se mostró radicalmente en contra de esta práctica, «aquí y en cualquier lugar de España», resaltaba Amalia Gutiérrez, especialmente por lo que supone de agresivo a las prácticas agropecuarias tradicionales. «También hablamos de una forma de vida que se practica en Villarrobledo: la agricultura», resaltó.
    No obstante, Gutiérrez, consciente de que había podido crearse alguna confusión en cuanto al desarrollo de estudios previos, quiso aclarar la diferencia entre las prospecciones y estudios y la extracción propiamente dicha, ya que actualmente están autorizados los estudios previos. En ese sentido destacó que «no existen argumentos técnicos para decir que no» a las prospecciones, ya que estos cumplen con la normativa de la Comisión Europea y no suponen los riesgos medioambientales de la explotación propiamente dicha.
    Por ello, el Gobierno de Castilla-La Mancha, como lo han hecho también en Asturias y Andalucía, no se puede oponer a los estudios previos. Lo argumentó leyendo la posición oficial de la Comisión Europea que minimiza o hace desaparecer cualquier riesgo medioambiental en el caso de las prospecciones.
    Se generó cierta discusión sobre las dudas socialistas en estos aspectos o sobre la inacción del equipo de gobierno en materia de alegaciones previas al proyecto de prospección. En este sentido Gutiérrez desveló que había existido mala fe en los técnicos de medioambiente, supuestamente afines a los socialistas, que habrían retenido la información para que no llegara a tiempo al equipo de gobierno. Algo que, no obstante, no será obstáculo para la declaración de Villarrobledo como municipio libre de ‘fracking’ y para impedir que se lleven a cabo explotaciones agresivas en territorio municipal.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  145. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOPG)
    Núm. 15 – 22 de gener de 2013 Pàg. 5
    Administració de l’Estat Delegació del Govern
    Núm. 448
    DELEGACIÖ DEL GOVERN A CATALUNYA
    Anunci de la Dependència d’Indústria i Energia de la Subdelegació del Govern a Girona pel qual se sotmet a informació pública l’estudi d’impacte ambiental del projecte denominat “Campanya sísmica en àrees lliures del Golf de Lleó, enfront de les costes de Catalunya i Balears”
    Als efectes previstos en la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs, i en el Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes, se sotmet a informació pública la sol·licitud assenyalada, que es detalla a continuació:
    – Peticionari: SEABIRD EXPLORATION FZLCC, carrer Sant Juan de la Cruz, núm. 3-7, bajo A, 28223 – Pozuelo de Alarcón (Madrid).
    – Objecte de la petició: Informació pública de l’Estudi d’Impacte Ambiental del projecte a dalt indicat.
    – Descripció de l’objectiu del projecte: En el marc d’aquest projecte, es preveu dur a terme treballs d’operació sísmica 2D en un total de 6.176,4 km. lineals, dividits en 16 línies sísmiques orientades en sentit sudoest-nordest i 21 línies sísmiques orientades en sentit nordoest-sudest, formant així una malla amb línies separades entre si per una distància de 8 a 16 km.
    El projecte consisteix en una prospecció sísmica marina 2D. El seu objecte és la recerca de la geologia i geofísica del fons marí de la conca salífera del Messiniense i el seu marge més occidental a la zona anomenada Conca de València (entre les illes Balears i la frontera marítima amb la zona francesa del Golf de Lleó), per confirmar i identificar l’existència de jaciments d’hidrocarburs en el fons del mar.
    Per a l’adquisició sísmica s’utilitzaran fonts de so d’alta energia i baixa freqüència (canons d’aire comprimit), arrossegats darrere d’una embarcació especialitzada a una profunditat d’entre 7 i 8 m sota la superfície del mar. La font acústica, disparada cada 10 segons, travessa la capa d’aigua i subsòl, penetrant en les parts sòlides i rebotant de manera selectiva cap a la superfície. Els ressons que retornen es graven en hidròfobs col·locats en cables (streamers) de 10 km de longitud que són arrossegats per l’embarcació. A bord del vaixell es processen els ressons per elaborar els mapes tipus sismògraf que reflecteixen les estructures marines.
    La campanya de recerca sísmica té una durada estimada d’entre 2 i 3 mesos, depenent de les condicions climàtiques i ambientals del moment.
    – Localització: El límit nord-oest de la prospecció es localitza enfront de les costes del Cap de Creus, a una distància de 13 Km. respecte a la costa al punt més proper. La prospecció s’estén en direcció sud-est fins a aigües localitzades al nord de la illa de Menorca, amb profunditats superiors als 2.500 m. i a més de 30 Km. de la costa.
    La major part de la malla de prospecció sísmica es localitza en aigües exteriors en la plana abissal (profunditats majors de 2.000 m), però en l’extrem nord-oest de la malla la profunditat disminueix fins a 150 m. L’àrea de prospecció cobreix una superfície aproximada de 37.000 Km².
    Les coordenades dels vèrtexs de les línies d’adquisició sísmica 2D en la Conca de València es mostren a continuació:

    Coordenades UTM dels extrems de les línies de sísmica

    SPGL-2013-101 Vèrtex A 530000,00 – 655000,00 Vèrtex B 4569000,00 – 4438000,00
    SPGL-2013-102 530523,00 – 660523,00 4580028,00 – 4443788,00
    SPGL-2013-103 531046,00 – 666046,00 4591056,00 – 4449576,00
    SPGL-2013-104 531568,00 – 671568,00 4602084,00 – 4455364,00
    SPGL-2013-105 540627,19 – 677091,00 4604122,50 – 4461151,00
    SPGL-2013-106 544498,50 – 682614,00 4611671,50 – 4466939,00
    SPGL-2013-107 546862,75 – 688137,00 4620749,50 – 4472727,00
    SPGL-2013-108 549238,50 – 693659,00 4629866,50 – 4478515,00
    SPGL-2013-109 551608,00 – 699182,00 4638971,50 – 4484303,00
    SPGL-2013-110 553988,12 – 704705,00 4648044,50 – 4490091,00
    SPGL-2013-111 556360,69 – 708228,00 4657152,00 – 4497974,00
    SPGL-2013-112 557552,81 – 711750,00 4667453,50 – 4505858,00
    SPGL-2013-113 557271,62 – 715273,00 4679328,50 – 4513742,00
    SPGL-2013-114 556977,62 – 718796,00 4691214,50 – 4521626,00
    SPGL-2013-115 567064,19 – 722319,00 4692019,00 – 4529510,00
    SPGL-2013-116 578104,56 – 725841,00 4692019,00 – 4537394,00
    SPGL-2013-117 581980,19 – 729364,00 4699720,00 – 4545278,00
    SPGL-2013-118 581410,69 – 732887,00 4711949,50 – 4553161,00
    SPGL-2013-119A 580904,19 – 677410,00 4723967,00 – 4622877,00
    SPGL-2013-119B 737983,44 – 715183,44 4558645,00 – 4584360,00
    SPGL-2013-120 584044,38 – 657932,00 4732265,00 – 4654865,00
    SPGL-2013-216 645577,00 – 713782,00 4439701,00 – 4511179,00
    SPGL-2013-215 634532,00 – 742595,44 4451276,00 – 4564512,50
    SPGL-2013-214 623486,00 – 730606,19 4462852,00 – 4575030,00
    SPGL-2013-213 612441,00 – 716631,81 4474428,00 – 4583645,00
    SPGL-2013-212 601395,00 – 702100,00 4486003,00 – 4591542,00
    SPGL-2013-211 590350,00 – 690540,12 4497579,00 – 4602585,00
    SPGL-2013-210 579304,00 – 681483,38 4509155,00 – 4616241,50
    SPGL-2013-209 568259,00 – 672563,00 4520731,00 – 4630042,00
    SPGL-2013-208 557213,00 – 664860,19 4532306,00 – 4645061,50
    SPGL-2013-207 546168,00 – 655938,88 4543882,00 – 4658939,50
    SPGL-2013-206 535122,00 – 646835,69 4555458,00 – 4672482,50
    SPGL-2013-205 530077,00 – 637694,50 4573321,00 – 4686111,50
    SPGL-2013-204 531049,44 – 542859,31 559670,44 – 628783,69 4594413,00
    4606032,50
    4626656,00
    4699934,50
    SPGL-2013-203 552748,06 – 617069,19 4643387,00 – 4710789,00
    SPGL-2013-202 557631,62 – 581108,94 605013,62 – 4671647,50
    4692934,50
    4721253,50
    SPGL-2013-201 581097,38 – 592027,06 4719323,50 – 730766,00
    Datum UTM Huso 31 N

    El que es fa públic per a coneixement general i perquè pugui ser examinat l’Estudi d’Impacte Ambiental en la Dependència de l’Àrea d’Indústria i Energia de la Subdelegació del Govern a Girona, situada en Av. 20 de Juny núm.2 – 17001 GIRONA, així com l’Àrea de Indústria i Energia de la Delegació del Govern en Illes Balears, situada en carrer Querétano, s/n – 07007 Palma
    de Mallorca, i es puguin presentar, per triplicat exemplar, en qualsevol d’aquests centres, les al·legacions que es considerin oportunes en el termini de 30 dies hàbils a partir del següent al de la inserció d’aquest anunci.
    Girona, 11 de gener de 2012 .- El Cap de l’Àrea d’Indústria i Energia, Luis Terradas Miarnau

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
      Núm. 15 – 22 de gener de 2013 Pàg. 5
      Administració de l’Estat Delegació del Govern
      Núm. 448
      DELEGACIÖ DEL GOVERN A CATALUNYA
      Anuncio de la Dependencia de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Girona por el que se somete a información pública el estudio de impacto ambiental del proyecto denominado “Campaña sísmica en áreas libres del Golfo de
      León, frente a las costas de Cataluña y Baleares”
      A los efectos previstos en la Ley 34/1998, de 7 de octubre, del sector de hidrocarburos, y en el Real Decreto Legislativo 1/2008,
      de 11 de enero, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos, se somete a información pública la solicitud señalada, que se detalla a continuación:
      – Peticionario: SEABIRD EXPLORATION FZLCC, calle San Juan de la Cruz, núm. 3-7, bajo A, 28223 – Pozuelo de Alarcón (Madrid)
      – Objeto de la petición: Información pública del Estudio de Impacto Ambiental del proyecto arriba indicado.
      – Descripción del objetivo del proyecto: En el marco de este proyecto, se prevé llevar a cabo trabajos de operación sísmica 2D
      en un total de 6.176,4 km. lineales, divididos en 16 líneas sísmicas orientadas en sentido suroeste-noreste y 21 líneas sísmicas
      orientadas en sentido noroeste-sureste, formando así una malla con líneas separadas entre sí por una distancia de 8 a 16 km.
      El proyecto consiste en una prospección sísmica marina 2D. Su objeto es la investigación de la geología y geofísica del fondo
      marino de la cuenca salífera del Messiniense y su margen más occidental en la zona llamada Cuenca de Valencia (entre las
      islas Baleares y la frontera marítima con la zona francesa del Golfo de León), para confirmar e identificar la existencia de yacimientos de hidrocarburos en el fondo del mar.
      Para la adquisición sísmica se utilizarán fuentes de sonido de alta energía y baja frecuencia (cañones de aire comprimido),
      arrastrados detrás de una embarcación especializada (barco de adquisición, buque Hawk Explorer, de 66 m de eslora) a una
      profundidad de entre 7 y 8 m bajo la superficie del mar. La fuente acústica, disparada cada 10 segundos, atraviesa la capa de
      agua y subsuelo, penetrando en las partes sólidas y rebotando de manera selectiva hacia la superficie. Los ecos que retornan
      se graban en hidrófobos colocados en cables (streamers) de 10 km de longitud que son arrastrados por la embarcación. A
      bordo del barco se procesan los ecos para elaborar los mapas tipo sismógrafo que reflejan las estructuras marinas.
      La campaña de investigación sísmica tiene una duración estimada de entre 2 y 3 meses, dependiendo de las condiciones climáticas y ambientales del momento.
      – Localización: El límite noroeste de la prospección se localiza frente a las costas del Cabo de Creus, a una distancia de 13 Km.
      respecto a la costa en su punto más cercano. La prospección se extiende en dirección sureste hasta aguas localizadas al norte
      de la isla de Menorca, con profundidades superiores a los 2.500 m. y a más de 30 Km. de la costa.
      La mayor parte de la malla de prospección sísmica se localiza en aguas exteriores en la llanura abisal (profundidades mayores
      de 2.000 m), pero en el extremo noroeste de la malla la profundidad disminuye hasta 150 m. El área de prospección cubre una
      superficie aproximada de 37.000 Km². La prospección tiene un total de 6.700 Km de líneas sísmicas separadas, dispuestas en
      una malla con una separación entre líneas de 8 y 16 Km.
      Las coordenadas de los vértices de las líneas de adquisición sísmica 2D en la Cuenca de Valencia se muestran a continuación:

      Coordenades UTM dels extrems de les línies de sísmica

      SPGL-2013-101 Vèrtex A 530000,00 – 655000,00 Vèrtex B 4569000,00 – 4438000,00
      SPGL-2013-102 530523,00 – 660523,00 4580028,00 – 4443788,00
      SPGL-2013-103 531046,00 – 666046,00 4591056,00 – 4449576,00
      SPGL-2013-104 531568,00 – 671568,00 4602084,00 – 4455364,00
      SPGL-2013-105 540627,19 – 677091,00 4604122,50 – 4461151,00
      SPGL-2013-106 544498,50 – 682614,00 4611671,50 – 4466939,00
      SPGL-2013-107 546862,75 – 688137,00 4620749,50 – 4472727,00
      SPGL-2013-108 549238,50 – 693659,00 4629866,50 – 4478515,00
      SPGL-2013-109 551608,00 – 699182,00 4638971,50 – 4484303,00
      SPGL-2013-110 553988,12 – 704705,00 4648044,50 – 4490091,00
      SPGL-2013-111 556360,69 – 708228,00 4657152,00 – 4497974,00
      SPGL-2013-112 557552,81 – 711750,00 4667453,50 – 4505858,00
      SPGL-2013-113 557271,62 – 715273,00 4679328,50 – 4513742,00
      SPGL-2013-114 556977,62 – 718796,00 4691214,50 – 4521626,00
      SPGL-2013-115 567064,19 – 722319,00 4692019,00 – 4529510,00
      SPGL-2013-116 578104,56 – 725841,00 4692019,00 – 4537394,00
      SPGL-2013-117 581980,19 – 729364,00 4699720,00 – 4545278,00
      SPGL-2013-118 581410,69 – 732887,00 4711949,50 – 4553161,00
      SPGL-2013-119A 580904,19 – 677410,00 4723967,00 – 4622877,00
      SPGL-2013-119B 737983,44 – 715183,44 4558645,00 – 4584360,00
      SPGL-2013-120 584044,38 – 657932,00 4732265,00 – 4654865,00
      SPGL-2013-216 645577,00 – 713782,00 4439701,00 – 4511179,00
      SPGL-2013-215 634532,00 – 742595,44 4451276,00 – 4564512,50
      SPGL-2013-214 623486,00 – 730606,19 4462852,00 – 4575030,00
      SPGL-2013-213 612441,00 – 716631,81 4474428,00 – 4583645,00
      SPGL-2013-212 601395,00 – 702100,00 4486003,00 – 4591542,00
      SPGL-2013-211 590350,00 – 690540,12 4497579,00 – 4602585,00
      SPGL-2013-210 579304,00 – 681483,38 4509155,00 – 4616241,50
      SPGL-2013-209 568259,00 – 672563,00 4520731,00 – 4630042,00
      SPGL-2013-208 557213,00 – 664860,19 4532306,00 – 4645061,50
      SPGL-2013-207 546168,00 – 655938,88 4543882,00 – 4658939,50
      SPGL-2013-206 535122,00 – 646835,69 4555458,00 – 4672482,50
      SPGL-2013-205 530077,00 – 637694,50 4573321,00 – 4686111,50
      SPGL-2013-204 531049,44 – 542859,31 559670,44 – 628783,69 4594413,00
      4606032,50
      4626656,00
      4699934,50
      SPGL-2013-203 552748,06 – 617069,19 4643387,00 – 4710789,00
      SPGL-2013-202 557631,62 – 581108,94 605013,62 – 4671647,50
      4692934,50
      4721253,50
      SPGL-2013-201 581097,38 – 592027,06 4719323,50 – 730766,00
      Datum UTM Huso 31 N

      Lo que se hace público para conocimiento general y para que pueda ser examinado el Estudio de Impacto Ambiental en la
      Dependencia del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Gerona, sita en Avda. 20 de Junio núm.2
      – 17001 GIRONA, así como el Área de
      Industria y Energía de la Delegación del Gobierno en Illes Balears, sita en calle Querétano, s/n – 07007 Palma de Mallorca, y
      se puedan presentar, por triplicado ejemplar, en cualquiera de dichos centros, las alegaciones que se consideren oportunas en
      el plazo de 30 días hábiles a partir del siguiente al de la inserción de este anuncio.
      Girona, 11 de enero de 2013
      Luis Terradas Miarnau
      Jefe del Área de Industria y Energía

      Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

      • lejarza said

        Argelaguer (Garrotxa)
        Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
        Hydraulic Fracturing (fracking)
        NoFracturaHidraulica

        Gent del Ter insta la Generalitat a fer informes contra l´extracció d´hidrocarburs
        L’entitat també demana als ajuntaments del Parc Natural del Montgrí i les Medes que s’oposin al projecte

        GIRONA | ROBERT VAN EECKHOUT
        La petició de Capricorn Spain Limited (filial de l’empresa escocesa Cairn Energy) al Ministeri d’Indústria per fer una dotzena de prospeccions per extreure hidrocarburs a la Costa Brava, a uns 24 quilòmetres de les illes Medes, ja han aixecat tota mena de reaccions contràries entre les entitats ecologistes. Algunes han demanat ja la implicació dels ajuntaments dels municipis dins de l’àmbit del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter per fer pressió al Ministeri en contra de les intencions de l’empresa.
        De fet, des de Gent del Ter ja han fet arribar a la Generalitat de Catalunya una sol·licitud perquè des del Departament de Medi Ambient es pugui “fer pressió amb informes negatius per l’afectació que pot tenir sobre el medi ambient i l’economia del país”. Alhora, la mateix entitat també ha fet arribar una instància a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí sol·licitant que aquest consistori i la resta dels que estan integrats al Parc Natural “es posicionin en contra de les prospeccions i possible extracció d’hidrocarburs enfront de la costa dels països catalans”, posant especial èmfasi a les zones més properes a la reserva de les illes Medes.
        L’entitat va manifestar la seva oposició i que al·legaria a la totalitat del projecte de prospecció. Com a arguments en contra, cita els mediambientals, ja que ho consideren un “atemptat per una de les zones més riques en biodiversitat, a 20 quilòmetres d’una Reserva Integral”, que segons afirmen actualment ja es troba amenaçat per fuites petroleres a causa del trànsit naval. A nivell econòmic, també afirmen que es pot afectar sectors com el pesquer, ja que la zona és de cria i conservació d’espècies; o també el turístic, ja que “la Costa Brava encara conserva el seu prestigi en l’àmbit internacional i atrau turisme tot l’any per la seva fama de Medi Natural” i també per la seva “extraordinària qualitat” per activitats com el submarinisme, la vela, el piragüisme, el senderisme o la fotografia marina. En les seves reclamacions, conclouen que els semblaria “un error irreparable” la pràctica d’una activitat petrolífera d’extracció que podria afectar tant l’entorn.
        Afectació a la biodiversitat
        La Coordinació d’Ecologistes en Acció de Catalunya també es va pronunciar en contra d’aquest projecte d’extracció d’hidrocarburs perquè aquests utilitzen “mètodes sísmics de prospecció es realitzaran mitjançant canons d’aire comprimit capaços de generar ones sonores, emissions acústiques d’alta intensitat”, que defineixen l’estructura del sòl i subsòl marí localitzant així els jaciments on es podrien fer les extraccions. Per la coordinadora d’ecologistes, aquests mètodes produeixen una contaminació acústica intolerable per la fauna marina i poden provocar danys físics i de comportament a cetacis, tortugues marines, cefalòpodes i peixos, i en ocasions resultar en encallaments. A més, també alerten que en cas de trobar reserves, els impactes es multiplicaran ja que la perforació i extracció de combustibles fòssils destrueix el subsòl i els seus hàbitats, i contamina el mar a causa de l’ús de barreges sintètiques tòxiques i la producció de residus altament contaminats, la majoria d’ells cancerígens.

        Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

      • lejarza said

        Argelaguer (Garrotxa)
        Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
        Hydraulic Fracturing (fracking)
        NoFracturaHidraulica

        Els ecologistes s´oposen als sondejos sísmics previstos davant del Cap de Creus
        Segons l’organització Oceana, aquesta tècnica podria reduir un 50% les captures pesqueres en una zona protegida d’alt valor ecològic

        18.02.2013
        BARCELONA | EFE/DDG L’organització ecologista Oceana va expressar ahir el seu rebuig als sondejos sísmics per localitzar bosses de petroli o gas natural davant de la Costa Brava i va advertir que aquesta tècnica prospectiva pot reduir les captures pesqueres un 50% en una zona protegida d’alt valor ecològic.
        En un comunicat, Oceana va lamentar els permisos concedits pel ministeri d’Indústria a la companyia britànica Capricorn Spain Limited per fer exploracions sísmiques, una activitat que, segons els ecologistes, arriba a reduir les captures pesqueres a la meitat i amenaça la pesca comercial i recreativa. Segons l’organització, a l’àrea designada, situada davant la Costa Brava, viuen nombroses espècies amenaçades i protegides que pateixen pèrdues auditives i fugen dels llocs on es realitzen aquest tipus de proves.
        «Molts no coneixen els enormes danys causats pels tests sísmics, abans fins i tot que hagin començat les perforacions» va afirmar el director executiu d’Oceana, Xavier Pastor. «La pesca disminuirà a la zona pel desplaçament dels estocs i els danys produïts a ous i larves. Espècies protegides, com balenes, dofins i tortugues, seran expulsades dels seus llocs de cria i alimentació i en el pitjor dels casos patiran danys en l’organisme o fins i tot podrien morir», va explicat Pastor.
        Segons el projecte que denuncia Oceana, durant gairebé tres mesos una embarcació de gran mida, dotada d’un canó per detectar bosses de petroli i gas sota el llit marí, generarà explosions d’aire comprimit que arribaran a quilòmetres de distància sota l’aigua. «Aquestes proves sísmiques produiran un soroll eixordador, 100.000 vegades més intens que un avió a reacció, cada 10 segons, 24 hores al dia» van assegurar els ecologistes.

        Interessos econòmics
        L’organització ecologista Oceana va explicar també que l’àrea d’exploració comprèn 11.519 quilòmetres quadrats, l’equivalent a les províncies de Girona i Barcelona juntes, i se situa al Golf de Lleó, davant les costes de Catalunya i Balears, entre el Cap de Creus i Menorca. «És absurd que s’hagin aprovat permisos sísmics en una àrea amb una biodiversitat tan rica i tan pròxima a llocs turístics», va assenyalar Silvia García, científica marina d’Oceana, que va afegir que «han prevalgut els interessos econòmics a curt termini de la indústria sobre la defensa del patrimoni natural». «Això hauria d’indignar pescadors i operadors turístics, sobretot quan existeixen tantes alternatives més netes i menys perjudicials, com l’energia eòlica. És vergonyós que s’aprovin nous projectes d’energies contaminants a l’hora que es tornen a retallar les primes a les renovables» va afegir García.
        A més, denuncien que la zona d’exploració se situa al costat d’una àrea marina que estarà protegida dins del projecte Life+ Indemares, finançat pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i per la Comissió Europea. Encara que les explosions no es produiran dins d’aquesta zona, el so, segons Oceana, la creuarà i afectarà la vida marina, que també es veuria amenaçada per abocaments si es detectés que hi ha petroli.

        Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

      • lejarza said

        Argelaguer (Garrotxa)
        Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
        Hydraulic Fracturing (fracking)
        NoFracturaHidraulica Riudaura

        ICV-EUiA-Garrotxa, Moció per al Plé del Ajuntament de Riudaura (Garrotxa) contra la prospecció d´hidrocarburs en l´entorn de la Costa Catalana (Girona)

        Ajuntament de Riudaura (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 83 Data 11 de marc de l´any 2013.

        Exma. Sra. Alcaldessa – Presidenta de L`Ajuntament de Riudaura.
        El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, anb DNI 149XXX73M en representació de la Coalició ICV-EUiA a la Garrotxa (Girona), major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).

        EXPOSO:

        Que el dia 17 de gener de 2013 la Direcció general de Política Energètica i Mines del Ministeri, va fer públic a través del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), la sol·licitud de l’empresa Capricorn Spain SL, filial espanyola de la multinacional escocesa Cairn Energy, de realitzar projectes de prospeccions sísmiques per a la cerca d’hidrocarburs a l’entorn de la Costa Brava. Aquestes abastarien més d’un milió d’hectàrees (uns 11.500 quilòmetres quadrats) en una zona que inclou el total de la Costa Catalana i que s’estén fins a 20 kilòmetres de distancia en el punt més proper a la Costa Brava. L’Empresa Capricorn Spain SL ha sol·licitat dotze permisos per investigar la possible existència d’hidrocarburs, reserves de gas i petroli a la zona.

        DEMANO:

        Que admiteixi aquesta Mocio presentada per ICV-EUiA/Garrotxa, per al próxim Plé de l´Ajuntament de Riudaura per mostrar el rebuig de l´Ajuntament i els seus veïns a l’atorgament dels permisos d’investigació d’hidrocarburs en la zona de la Costa de Catalunya a Girona, e instar que es procedeixi a revocar les sol·licituds de permisos d’investigació d’hidrocarburs presentats, mocio que Anex le registren (pàg 1/3). Gracies
        Argelaguer (Garrotxa), 11 de marc de 2013 Fdo: Juan R. Lejarza

        MOCIÓ PER AL PLÉ DE L`AJUNTAMENT DE RIUDAURA (GARROTXA) CONTRA LA PROSPECCIÓ D’HIDROCARBURS EN L’ENTORN DE LA COSTA CATALANA (GIRONA)
        Les entitats, organitzacions i empreses sota signants presenten aquesta moció al proxím Plé de L´Ajuntament Riudaura (Garrotxa) perquè sigui debatuda i aprovada, i instar així al Govern d´Espanya a paralitzar els estudis de prospecció d’hidrocarburs a l’entorn de la costa catalana, amb el següent text:

        MOCIÓ
        Atès que el Govern espanyol ha publicat en el BOE la sol·licitud de l’empresa Capricorn Spain SL de realitzar prospeccions d’hidrocarburs en més d’un milió d’hectàrees de la Costa Catalana, posant en greu perill la salut dels hàbitats, l’economia local, la pesquera i la fauna de la zona, tan importants a l’entorn de la Costa Brava (Girona).

        El dia 17 de gener la Direcció general de Política Energètica i Mines del ministeri, va fer públic a través del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), la sol·licitud de l’empresa Capricorn Spain SL, filial espanyola de la multinacional escocesa Cairn Energy, de realitzar projectes de prospeccions sísmiques per a la cerca d’hidrocarburs a l’entorn de la Costa Brava. Aquestes abastarien més d’un milió d’hectàrees (uns 11.500 quilòmetres quadrats) en una zona que inclou el total de la Costa Catalana i que s’estén fins a 20 kilòmetres de distancia en el punt més proper a la Costa Brava. L’Empresa Capricorn Spain SL ha sol·licitat dotze permisos per investigar la possible existència d’hidrocarburs, reserves de gas i petroli a la zona.

        Atès que el dia 22 de gener la Dependència d’Indústria i Energia de la Subdelegació del Govern d´Espanya a Girona (Catalunya), va fer públic en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) de Girona, un anunci pel qual se sotmet a informació pública l’estudi d’impacte ambiental, del projecte denominat “Campanya sísmica en àrees lliures del Golf de Lleó, enfront de les costes de Catalunya i Balears”. Aquest projecte, impulsat per l’Empresa Seabird Exploration FZLCC, consisteix en una prospecció sísmica marina 2D, amb l’objecte de confirmar i identificar l’existència de jaciments d’hidrocarburs en el fons del mar i abasta una superfície aproximada de 37.000 kilòmetres quadrats que s’estenen des del golf de Lleó a les Illes Balears, en el seu punt més proper al Cap de Creus a una distància de 13 kilòmetres i en el punt més proper a la Illa de Menorca a uns 30 kilòmetres.

        Que en ambdós casos els mètodes sísmics de prospecció es realitzaran mitjançant canons d’aire comprimit “Air-guns” capaços de generar ones sonores, emissions acústiques d’alta intensitat, que defineixen l’estructura del sòl i subsòl marí localitzant així els jaciments. Aquests mètodes produeixen una contaminació acústica intolerable per la fauna marina i poden provocar danys físics i de comportament a cetacis, tortugues marines, cefalòpodes i peixos, i en ocasions resultar en encallaments. Això és preocupant tenint en compte que aquesta costa és una zona molt transitada per cetacis, com per exemple rorquals comuns, protegits per directives internacionals (conveni de Washington, CITES, Directiva 92/43/CEE, etc.) dofins llistats i comuns, Catxalots i altres. Segons estudis científics les prospeccions tenen un impacte directe en els recursos pesquers, a causa del desplaçament dels peixos, causant una disminució de 50% a les poblacions d’alt interès comercial com el lluç, la mòllera, el rap, etc. Cal destacar que la zona de prospeccions és explotada pel conjunt de les confraries de Catalunya, on la pesca és una important font d’ingressos de la zona.

        Desgraciadament, les prospeccions sísmiques són només el primer pas d’una llarga sèrie d’operacions destructives cap al medi marí. En el cas de trobar reserves i començar l’explotació dels recursos fòssils, els impactes es multiplicaran ja que la perforació i extracció de combustibles fòssils destrueix el subsòl i els seus hàbitats, i contamina el mar a causa de l’ús de barreges sintètiques tòxiques i la producció de residus altament contaminats, la majoria d’ells cancerigens. No s’ha d’oblidar la greu amenaça que existeix de vessament accidental de cru en el mar, des de les llargues connexions d’oleoductes així com en el transport marítim, posant en greu perill zones d’alt interès ecosistèmic de la zona com són el parc natural del Cap de Creus, la reserva marina de les Illes Medes, entre molts altres ecosistemes, hàbitats, fauna i flora d’alt valor que s’estenen en aquesta zona.

        No podem deixar de mencionar el impacte que tant les prospeccions preliminars com les futures operacions extractives, tindran sobre el turisme a les zones costeres de Catalunya. Resultant en una imatge negativa que tirarà per terra els esforços que ha fet el sector i les institucions per tal de promocionar un turisme de qualitat que es basa en el preciós patrimoni natural de les nostres costes.

        Aquest projecte, el qual es sumarà als 30 permisos de prospeccions d’hidrocarburs aprovats actualment pel Ministeri, reitera la clara aposta del govern cap a les energies no renovables i altament contaminants, una direcció oposada als requeriments de la lluita contra el canvi climàtic, la contaminació ambiental, la salut humana i dels ecosistemes. A més, les empreses petrolieres a Espanya han demostrat gran irresponsabilitat ambiental durant la producció de petroli en el mar, ja que a Tarragona, on existeixen 4 pous de producció de petroli, s’han registrat almenys 18 abocaments des de les seves instal·lacions.

        Per tot això, es proposa al Plé de l´Ajuntament de Riudaura l’adopció dels següents acords:

        PRIMER. Mostrar el rebuig de l´Ajuntament de Riudaura i els seus veïns a l’atorgament dels permisos d’investigació d’hidrocarburs en la zona de la Costa Catalana.
        SEGON. Instar que es procedeixi a revocar les sol·licituds de permisos d’investigació d’hidrocarburs presentats.

        TERCER. El Ajuntament de Riudaura, traslladarà acord a la Direcció de Política Energètica i Mines del d’Indústria, els acords aprovats.

        Entitats, organitzacions i empreses que recolzen aquesta moció:

        Argelaguer-ICV-EUiA-Garrotxa, Àgora Vilamajor, – Salvem el Crit, Associació de Naturalistes de Girona (ANG), ó de Veïns de La Satalia, ó mediambiental Vall del Ges.Net, ó per la Defensa dels Drets dels Animals, Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, CEPA-EdC, per a la Salvaguarda del Montseny, DEPANA, de Catalunya, en Acció, , del Ter, GEPEC-EdC, Grup per a la Defensa del Medi Natural de la Segarra – EdC, ió Altempordanesa per la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN)-Salvem l’Empordà, , Ninam, SubLimits

        Argelaguer (Garrotxa), 11 de marc de 2013 Signat: Juan R. Lejarza

        Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  146. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    El govern mira de rebaixar la tensió pel ‘fracking’
    Eudald Casadesús, que va reconèixer que la Generalitat podia haver informat més bé el territori, es va reunir ahir amb alcaldes del Ripollès i el Bisaura per tranquil·litzar-los
    22/01/13 – RIPOLL – RAMON ESTÉBAN
    El delegat del govern a Girona, Eudald Casadesús, es va reunir ahir amb alcaldes del Ripollès i de la subcomarca del Bisaura per calmar-los a causa dels temors produïts al territori en saber-se que unes possibles extraccions d’hidrocarburs a la zona es podrien fer amb el sistema de fractura hidràulica (fracking). “En aquests moments els permisos que ha donat la Generalitat són només d’investigació”, va recalcar Casadesús, que també va posar l’accent en el fet que per als treballs de recerca no es fa servir aquest mètode, tan criticat per les repercussions mediambientals que té. El representant del govern va atribuir la preocupació que es viu a la comarca al desconeixement que hi ha sobre el tema. Respecte d’això, va admetre que la Generalitat possiblement no n’havia informat del tot bé i es va comprometre a mantenir els alcaldes i el Consell Comarcal al corrent de les novetats que hi hagi.
    En la reunió, celebrada a la seu de l’ens comarcal, hi van assistir el president del Consell i els alcaldes de Campdevànol, les Lloses, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Vallfogona, Montesquiu i Sant Quirze de Besora.
    El de Ripoll, Jordi Munell, va explicar que el seu ajuntament no ha rebut cap petició per fer estudis del subsòl, però que descartava que es pogués donar el permís corresponent, ja que –va dir– “conèixer els recursos de què disposa el nostre subsòl no està malament”. Munell sí que es va mostrar en contra de donar permisos per extraccions que facin servir el fracking, mentre l’Estat espanyol –en tant que propietari dels hidrocarburs del subsòl, és qui ha de donar els permisos– no es pronunciï sobre l’ús d’aquest sistema.
    ICV fa costat a la gent de Riudaura
    El diputat d’ICV-EUiA Marc Vidal va reunir-se ahir amb l’alcaldessa de Riudaura –un dels municipis que s’han mobilitzat més en contra de la fracturació hidràulica– per mostrar el seu suport al consistori i a totes les iniciatives en el mateix sentit que estan naixent al país. Vidal va recordar que ICV-EUiA va ser dels primers a denunciar els riscos del fracking i va remarcar que la primera proposició de llei que els ecosocialistes han presentat al Parlament en aquesta legislatura ha estat precisament la de prohibir el fracking a tot el territori català. No obstant això, el diputat va posar també l’accent en la urgència de buscar models energètics alternatius a l’actual, ja que –va dir– el fet que s’exhaureixin el petroli o el gas (el fenomen del peak oil) ens aboca cada cop més a amenaces com el fracking.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  147. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica
    La Plataforma ‘Fracking no’ de La Rioja ve con preocupación el desarrollo de la explotación del gas de Sotés
    La Plataforma ‘Fracking no’ de La Rioja ve con “preocupación” el desarrollo de una explotación de gas en Sotés, a pesar de que desde el Gobierno de La Rioja se ha indicado que “no se realizará fracking”.
    A través de un comunicado, ha explicado que, desde el día 18 de enero se están realizando pruebas sísmicas para conocer las dimensiones de la bolsa de gas de Sotes.
    Desde la plataforma se ven con “preocupación” estos trabajos porque el Gobierno de La Rioja “ha sido incapaz de impulsar una norma autonómica que impida el desarrollo de esta técnica”. Ha añadido que “en el caso de Cantabria, región gobernada por el PP, si que se está impulsando una norma en este sentido”.
    La Plataforma ‘Fracking no’ de La Rioja considera, además, que “aunque no se realice fracking se pueden realizar otras técnicas muy similares, o con otra denominación, que al final supongan los mismos impactos ambientales, económicos y sociales”.
    Así, apunta a que el que el número de pozos que se está realizando, hasta ocho, “podría indicar que no estamos ante la explotación de gas convencional, sino ante gas no convencional (con fracking)”.
    Ante esto, la plataforma pide al consejero de Medio Ambiente, Iñigo Nagore, que “haga un ejercicio de transparencia y aporte solidez” a sus declaraciones “contrarias” al francking “haciendo públicas las memorias ambientales correspondientes a cada uno de los permisos”.
    Por último, ha señalado que seguirá “trabajando para que La Rioja se declare como una región libre de fracking mediante una norma legal”.
    La Plataforma Fracking No de La Rioja está integrada por: Amigos de la Tierra, Colectivo Sandía, Cultura Permanente, CC.OO., Ecologistas en Acción, Equo-Verdes de La Rioja, IU, UAGR, Anima Naturalis, Som Energía La Rioja, PANAL, El Colletero, Cooperativa Nalda CopXXI, Cooperativa Mar del Iregua y Club Riojano de Orientación en la Naturaleza.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  148. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDIO AMBIENTE
    Izquierda Unida (IU-EUiA) insta a la Junta a que prohíba el ‘fracking’ en Castilla y León
    Presenta una iniciativa en las Cortes para que el Gobierno autonómico se pronuncie contra esta técnica de extracción de gas pizarra o ‘shale gas’
    21.1.13 EL NORTE | Valladolid
    El procurador y Coordinador General de IU en Castilla y León, José María González, presentó el pasado mes de diciembre una iniciativa en las Cortes de Castilla y León, instando a la Junta a queprohíba en todo el territorio de la Castilla y León el uso de la llamada fractura hidráulica, como técnica para extracción del gas.
    Este sistema, conocido por su denominación inglesa, ’fracking’, causa, a juicio de José María González, «una contaminación irreparable en acuíferos subterráneos y en el suelo, debido a la inyección de productos tóxicos y químicos que son necesarios para este procedimiento».
    González argumenta que la propia Comisión de Medio Ambiente, Salud Pública y Seguridad del Parlamento Europeo se manifestó contraria a esta técnica de extracción en el conjunto de la Unión Europea en un informe del año 2011.
    El parlamentario de IU manifestó su pesar por el hecho de que en varias provincias de Castilla y León «se haya concedido permiso a las empresas para proceder a este tipo de extracción del gas». La solicitud de permisos de investigación, previos a la posible explotación de yacimientos, abarcan toda la superficie de la provincia de Burgos y amplias zonas de Soria, Palencia, Valladolid y Segovia.
    «Este hecho pone de manifiesto la desidia que la Junta viene demostrando hacia el mantenimiento del medio ambiente en nuestra comunidad, puesto que los permisos concedidos a las empresas deberían estar avalados por las delegaciones territoriales, tras el estudio de impacto medio ambiental exigido por la ley», precisó el procurador de IU.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  149. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    A FONDO
    No al fracking, si al progreso
    Mucha gente opina que la apuesta por el petróleo no es la mejor de las opciones en el siglo XXI. Puede arrojar dividendos por un tiempo, puede continuar seduciendo y embaucando quizá unos cuantos lustros más, tal vez décadas. Sin duda importa y seguirá importando. Pero la humanidad y los países más avanzados al frente, superarán la era de las energías contaminantes en favor de modelos alternativos que se abrirán inexorablemente paso más temprano que tarde.
    No es una profecía, ni una utopía, ni siquiera un deseo. Se trata de una urgencia global para salvar el planeta y la vida entera tal y como la hemos conocido.
    Esta no va a ser una reflexión de carácter ecologista en sentido estricto ni un glosario de argumentos que la comunidad científica acumula en defensa de planteamientos alternativos. El toque de alerta resulta tan solvente como riguroso y perentorio. Por eso lo más cabal y sensato es programar la transición de un modelo energético obsoleto, nocivo y corrupto hacia otro más sostenible, transparente y saludable. Digo corrupto porque, efectivamente, el negocio del petróleo no brilla por su honradez precisamente. Por el petróleo se han hecho y se hacen guerras, se hunden economías, arruinan sociedades y, no es leyenda urbana, la condición humana se desquicia por motivos inconfesables. El petróleo no es la solución. Como mucho es un condicionante de la economía con el que debemos convivir hasta que su preponderancia alcance niveles y dimensiones bien distintas.
    Estas consideraciones vienen a colación de la propuesta lanzada en nuestro territorio provincial. La pretensión formulada por distintas multinacionales para extraer petróleo de nuestro subsuelo. Una exploración previa que efectuarían con el polémico método de la fractura hidráulica, el denominado fracking. Existen informes científicos en la Unión Europea y base empírica suficiente como para sostener el perjuicio incalculable que sufrirían los acuíferos y la propia calidad ambiental y paisajística. Los socialistas de Castellón hemos dicho que no. Que no cuenten con nuestra voluntad. No en nombre del progreso. No con el señuelo de la creación de riqueza y empleo. Ese castillo de naipes se cae antes de empezar. Esta es una sociedad madura y consciente del valor de su territorio. Resulta triste que el PP no tenga un modelo de provincia claro. Que no sepan hacia dónde pilotar el destino de una tierra que no puede vivir más tiempo sin hoja de ruta para salir de la crisis. Hace algunos meses abrazaron Eurovegas como maná redentor. Ahora el fracking como método para buscar un nuevo truco bajo tierra… El repertorio se agota y ya son muchos años gestionando la fantasía. Ha fracasado por completo la promesa que lanzaron hace 17 años, su propuesta de paraíso para Castellón. Recordemos. A saber: 16 campos de golf con hoteles y grandes urbanizaciones, un macro parque temático pagado por la Generalitat y un aeropuerto internacional para que entraran y salieran millones de turistas. Sin comentarios.
    Castellón necesita un nuevo relato. Creíble e ilusionante. Sincero y viable. Un nuevo orden económico, industrial, turístico y ético. Un orden que garantice la cohesión social y territorial de una provincia que languidece más de la cuenta. Tenemos un gran potencial, grandes activos y recursos humanos. Los socialistas planteamos un gran acuerdo democrático entre todas las fuerzas políticas, sociales y económicas para no perdernos en más ocurrencias ni acabar fracturados por fantasías de oro negro.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  150. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    L’alcalde de Sant Feliu no creu que els afecti la investigació per trobar hidrocarburs al seu municipi
    Sant Feliu de Pallerols  22/01/2013 Garrotxa
    Un dels set pobles garrotxins que es troben dins la zona anomenada ‘Ripoll’ és Sant Feliu de Pallerols. Una part del seu terme municipal entra en el quadrant delimitat per l’empresa Teredo Oils per investigar si hi ha hidrocarburs. De moment, l’alcalde (CiU_Olot) està atent a l’evolució del cas, tot i que creu que no els afectaran les investigacions per trobar gas o petroli en el seu terme municipal.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  151. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La plataforma ‘Riudaura junts contra el Fracking’ demana el suport de més de 80 municipis
    Riudaura  22/01/2013 Garrotxa
    La Plataforma recentment constituïda ‘Riudaura junts contra el Fracking’ ja compta amb la totalitat dels veïns del municipi. Ara demana el suport de la resta de municipis que podrien veure’s afectats per aquesta tècnica, no només aquells que es troben al quadrant delimitat per l’empresa Teredo Oils per investigar si hi ha hidrocarburs, sinó també aquells que estan connectats amb la garrotxa a través de les seves aigües subterrànies, com és el cas de Banyoles. La Pataforma iniciarà ara una campanya per conscienciar també les empreses, sobretot aquelles que es beneficien del paisatge i la qualitat mediambiental de la Garrotxa.
    La plataforma ‘Riudaura junts contra el Fracking’ ja compta amb el suport de tots els veïns del municipi garrotxí. Ara demana que se sumin a la protesta la resta de municipis que podrien veure’s afectats pel ‘fràcking’. La plataforma calcula que són més de 80. El quadrant delimitat per l’empresa Teredo Oils per investigar si hi ha hidrocarburs toca el terme municipal de fins a set municipis garrotxins, a més de la majoria de municipis del Ripollès i alguns que pertanyen a la comarca d’Osona. Altres municipis del Pla de l’Estany també estan connectats a la Garrotxa a través de les aigües subterrànies. La propera iniciativa que emprendrà la plataforma serà una campanya per informar i conscienciar les empreses, sobretot les turístiques, que basen el seu benefici en el territori. La plataforma posa a disposició dels ciutadans la seva pàgina web, on les persones interessades poden obtenir més informació sobre el ‘fracking’ i poden sumar-se a la iniciativa.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  152. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    L´augment de visites a les restes dels pous de petroli provoca conflictes a Riudaura
    RIUDAURA | XAVIER VALERI Vehicles tot terreny i grups de persones el cap de setmana passat van intentar trobar les restes dels pous de petroli de les dècades dels 60 i 80. El problema va ser que per accedir a un dels pous s’ha de passar per un camí senyalitzat com a particular, al costat del qual hi ha un tancat ple de gossos i ramats de vaques. L’augment del trànsit va esverar els animals i va propiciar un incident entre el propietari i un grup de visitants. Segons testimonis, un grup format per 10 persones amb gossos va haver de fer marxa enrere sense poder arribar al pou dels Alocs.
    Els fets han provocat la reacció de la Plataforma Riudaura Junts contra el fracking, la qual ha proposat posar un cartell a l’entrada del pont que condueix a la pista forestal que va cap al pou dels Alocs. La idea de la Plataforma és que des de l’entrada al camí, els visitants puguin trucar els propietaris de la finca i demanar permís de pas. Segons ells, la mesura està destinada als forasters i als mitjans de comunicació.
    Valoren que la restricció de l’accés “a més de protegir el propietari de les molèsties a la seva activitat, servirà perquè cap tècnic de la concessionària hi pugui accedir lliurament i sense control”
    Ara, ja n’hi ha un de cartell que diu “camí particular” i conté els dibuixos del cap d’un gos i del cap d’una vaca. No obstant, la ruta, aconsellable per a vehicles amb tracció a les quatre rodes, comunica Riudaura amb Sant Privat d’en Bas i Vidrà (Osona). Habitualment, els caps de setmana és usada per motoristes, ciclistes i excursionistes. Tanmateix, la difusió de Riudaura per causa del possible fracking hi ha portat curiosos i també gent contrària a les alteracions al medi ambient. Els visitants s’han repartit per la muntanya a la cerca dels pous, però no han anat al restaurant, la responsable del qual, ahir, va indicar que l’augment de la presència humana al bosc no li havia suposat cap benefici.
    En això, va coincidir amb l’alcaldessa, Eulàlia Massana (ERC), la qual va assenyalar que els curisos no responen al concepte de turisme. És a dir, no gasten.
    A més de curiosos i periodistes, la possibilitat del fracking ha dut a Riudaura polítics dels partits d’esquerres. El darrer va ser el diputat ecosocialista Marc Vidal. El polític d’d’ICV-EUiA, ahir al migdia, es va reunir amb l’alcaldessa, Eulàlia Massana i els membres de la Plataforma contra el fracking. Vidal va recordar que ICV-EUiA va ser el primer partit polític a denunciar el perill de fracking a les comarques gironines. Va ressaltar que “en el cas de Riudaura tot el poble s’ha posicionat en contra i defensa els seus interessos”. Va afegir que ho fan “a pesar de les pressions que reben en el sentit de minimitzar l’impacte dels permisos concedits”.
    El diputat va explicar que la primera proposició de llei que ICV-EUiA ha presentat al Parlament és precisament la de prohibir el fracking a tot el territori català.
    Vidal va destacar la importància d’engegar un debat polític respecte del “model de sobirania energètica”. En aquest sentit, va fer referència als permisos que afecten la Costa Brava des del Cap de Creus fins a Blanes, i ha manifestat que tot plegat és efecte del Peak Oil. La traducció és la del moment de màxima producció d’hidrocaburs i significa que hi haurà un punt, en el qual hi haurà més hidrocarburs sobre la terra que a sota La conseqüència serà que el preu dels hidrocarburs pujara i la societat tendirà a les energies alternatives. Segons Vidal, l’efecte de la fi dels combustibles minerals incentivarà el debat sobre el model energètic del país.
    Uns dies abans, van ser a Riudara, la diputada al Congrés Teresa Jordà (ERC) i el parlamentari Pere Bosch (ERC). L’anunci va ser demanar una moratòria als permisos de cerca de hidrocarburs al Congrés. El fet que haguessin escollit Riudaura per anunciar una proposició de llei al Congrés va ser que l’existència de pous i les 2 visites dels representants de Teredo Oils. LTD a l’Ajuntament van posar la localitat garrotxina a les pantalles i les pàgines de molts mitjans de comunicació.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  153. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El Gobierno registra en el Parlamento el proyecto de ley que regula la prohibición del fracking
    Cantabria SANTANDER
    Será de aplicación tanto a los permisos ya concedidos como a los que se concedan a partir de la entrada en vigor de la ley

    El Gobierno de Cantabria ha registrado este martes en el Parlamento regional el proyecto de ley que regula la prohibición en la Comunidad Autónoma de la fractura hidráulica o ‘fracking’ como técnica de investigación y extracción de gas no convencional.
    La prohibición será de aplicación tanto a los permisos ya concedidos como a los que se concedan a partir de la entrada en vigor de la ley.

    El texto del proyecto de ley se refiere a los riesgos que puede generar la utilización de esta técnica según estudios recientes elaborados por instituciones independientes y “de indudable imparcialidad”, y al informe de la Comisión de Medio Ambiente, Salud Pública y Seguridad del Parlamento Europeo que en junio del pasado año planteaba interrogantes sobre el uso de la fractura hidráulica.

    Además, hace referencia a la preocupación social por los riesgos que supone la puesta en marcha de esta técnica y a que ciertos sectores sociales alertan de los perjuicios para los acuíferos subterráneos.

    En su Disposición Transitoria el proyecto de ley estipula que la normativa que prohíbe el ‘fracking’ será de aplicación tanto a los permisos ya concedidos como a los que se concedan a partir de la entrada en vigor de la ley, según informó el Gobierno regional tras la aprobación del texto por el Consejo de Gobierno a finales del mes de diciembre.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  154. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Marc Vidal dona suport a Riudaura – Garrotxa
    Publicat el 22 gener 2013
    El diputat ecosocialista Marc Vidal s’ha reunit aquest migdia amb l’alcaldessa de Riudaura i representants de la plataforma antifracking per mostrar el suport d’ICV-EUiA i reforçar la xarxa d’actuació Antifracking. Després de l’entrevista Vidal s’ha mostrat molt satisfet: “Vàrem ser els primers en denunciar el perill del fracking a les comarques gironines durant el passat mes de novembre i en aquell moment vàrem demanar a les entitats del territori i ciutadania sensibilitzada amb el tema que liderés la denúncia pública i l’oposició al fracking, i avui hem constatat que anem tots a una”.
    Per a Marc Vidal és molt bona notícia que en el cas de Riudaura tot el poble s’ha posicionat en contra i defensa els seus interessos “tot i les pressions que estan rebent en el sentit de minimitzar l’impacte dels permisos concedits”.
    Durant l’entrevista el diputat ha explicat que la primera proposició de llei que ICV-EUiA ha presentat al Parlament és precisament la de prohibir el fracking en tot el territori català i es composa només de dos articles, el primer pel que fa a la prohibició i el segon en el sentit d’aplicar aquesta prohibició amb caràcter retroactiu. Respecte de la proposta que ham manifestat des de la plataforma i del propi ajuntament en el sentit de donar suport a les diferents mobilitzacions que estan endegant i que faran extensiu a tots els partits de l’arc parlamentari, Vidal ha anunciat el suport explícit d’ICV-EUiA i ha qualificat la iniciativa de “necessària”.
    Per últim Vidal ha destacat la importància d’engegar un debat polític respecte del “model de sobirania energètica”, referint-se també als permisos recents que afecten a la Costa Brava des del Cap de Creus fins a Blanes, i ha manifestat que tot plegat és efecte del Peak Oil, i “per tant cada vegada ens enfrontarem més a aquest tipus d’amenaça, per això cal aquest debat sobre el futur energètic que volem per al país”.
    ICV-EUiA Argelaguer-Girona


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  155. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El PSC converteix Ulldecona en el primer municipi de les Terres de l’Ebre en oposar-se al Fracking
    22 de Gener
    El ple de l’Ajuntament d’Ulldecona va aprovar per unanimitat una moció presentada pel grup municipal Socialista de rebuig a la fractura hidràulica o fracking.
    La moció insta a la Generalitat de Catalunya i a la Generalitat Valenciana a suspendre totes les activitats de prospecció que s’estiguin realitzant als dos territoris, a dictar una moratòria en la concessió de noves autoritzacions a tot el territori de Catalunya i del País Valencià, i a realitzar un estudi seriós i rigorós sobre les conseqüències d’aquesta tècnica que, entre altres llocs, es vol implementar en alguns municipis dels Ports i Maestrat.
    La portaveu del grup i Diputada al Parlament de Catalunya, Núria Ventura, explica que “coneixent els efectes que pot causar aquesta pràctica, coneixent la petició de permisos d’explotació en diverses àrees on existeixen rastres d’hidrocarburs i que ja s’han demanat llicències en municipis veïns de les comarques dels Ports i del Maestrat, no podíem restar de braços creuats i per això hem presentat la moció”, amb la intenció, segons Ventura, no només “d’obrir un debat públic sinó, sobretot, de provocar la reacció de l’administració, tant local com autonòmica i estatal, a fi de legislar al respecte”. Per això, també el PSC ha presentat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya en el mateix sentit.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  156. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Unió de Pagesos s’adhereix a la Plataforma Aturem el Fracking per evitar “una nova agressió” a l’espai agrari
    L’organització agrària considera que la fractura hidràulica “utilitzarà sòl ara dedicat a l’activitat agrícola, degradarà el paisatge i competirà per l’aigua”
    Lleida | 23/01/201

    Unió de Pagesos ha denunciat que aquesta activitat extractiva, per la qual el Govern ja n’ha autoritzat sondejos, “comportarà l’augment de freqüentació en les zones on s’obrin pous, les infraestructures lligades a aquesta activitat i la utilització de tècniques i productes que perjudiquen el medi”.

    Des del sindicat han remarcat el paper “fonamental” de l’espai agrari al territori català -reconegut en els plans territorials vigents- sobretot per al manteniment de la biodiversitat, “ja que actua com a connector ecològic i és generador de paisatges”. Unió de Pagesos també ha destacat que “a més de proporcionar aliments de qualitat per a la població, les àrees agrícoles donen identitat al territori i els seus habitants”.

    L’acord de Govern d’autorització a fer prospeccions no regula el procediment que s’ha de seguir per fer-les en les finques privades, encara que sí queda recollit en la llei d’expropiació forçosa. Aquesta, que data del 1954, estableix que el propietari ha de permetre que es duguin a terme els treballs però s’ha d’haver tramitat prèviament el procediment d’ocupació temporal.

    Altrament, la llei 18/2001 d’Orientació agrària preveu que el Departament d’Agricultura ha d’emetre un informe vinculant i previ sobre els efectes que els projectes poden ocasionar en el funcionament normal de l’activitat de les explotacions agràries que puguin resultar afectades.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  157. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ERC vol que la Diputació mostri el seu rebuig total a la tècnica del ‘fracking’ a les comarques de Lleida
    Els republicans han presentat una moció per instar el Govern a denegar l’atorgament de qualsevol tipus d’autorització que utilitzi aquesta pràctica
    Lleida | 23/01/2013
    Segons el portaveu d’ERC a la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, entre els impactes i riscos que pot comportar el ‘fracking’ hi ha l’excessiva ocupació de terrenys, les emissions a l’atmosfera, la contaminació acústica, la contaminació del sòl i de les aigües subterrànies, l’ús intensiu dels recursos hídrics, els impactes a la biodiversitat o el risc de fenòmens sísmics. 
    El republicà  també ha assenyalat que la legislació existent “no preveu ni regula específica i adequadament els aspectes concrets de la fractura hidràulica. Tot i que els projectes que hagin d’autoritzar-se han de prendre en consideració la normativa de protecció mediambiental existent, aquesta, segons el republicà  “està  fraccionada i no preveu la totalitat de supòsits i qüestions que planteja aquesta tècnica”. 
    ERC també demana a la Diputació de Lleida que doni l’oportú suport, jurí­dic, tècnic i econòmic a les comarques i municipis lleidatans que promoguin accions per oposar-se a la utilització de la tècnica del ‘fracking’ en el seu territori.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  158. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Nuevos ayuntamientos se posicionan contra el fracking
    En las últimas semanas hemos venido conociendo multitud de ayuntamientos que se han ido declarando libres de fracking o aprobando mociones en contra de la fractura hidráulica, alertando de los efectos que ha tenido en otros países como Estados unidos y pidiendo una prohibición estatal de la técnica. Entre los muchos municipios de los que hemos tenido noticia últimamente se encuentran ayuntamientos cántabros como el de Colindres o Liendo afectados por el permiso Galileo, Herrerías o Santillana del Mar en el área de influencia de permisos como Arquetu o Luena. También se han aprobado mociones en municipios burgaleses como Peñaranda de Duero, Aranda de Duero o Mahamud. También en Castellón, los ayuntamientos de Vistabella del Maestrazgo, Vilafranca, Ares del Maestrat, Morella, Castell de Cabres, Vallibona, Forcall, Cervera del Maestre, Villores, La Jana, San Mateu, Càlig, Santa Magdalena de Pulpis o Coves de Vinromà, afectados por los permisos Platón, Arquímedes y Pitágoras. En Cataluña tenemos conocimiento de oposición de ayuntamientos al fracking en la comarca de la Garrotxa como el de Riudaura, el ayuntamiento de Vic en Osona o el de Torà en la Segarra.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  159. lejarza said

    Defensem la terra
    Roser Crosas:
    Dimarts passat, la plataforma Aturem el Fracking va fer acte de presència al ple de l’Ajuntament de Vic (Osona). S’hi debatia un tema vital per al nostre entorn. Resulta que els senyors de la Generalitat han donat permisos a una empresa canadenca perquè vingui a buscar petroli al nostre meravellós entorn. Us podeu imaginar pous de petroli i naus gegants amb contenidors plens de productes químics que farien servir per injectar a la terra, als voltants de l’Esquirol i d’Olot (Garrotxa), entre altres llocs? Us imagineu que desapareguin les vaques dels nostres prats per culpa de la contaminació? Us imagineu que ens vinguin a dir que no podem ni beure aigua de l’aixeta ni banyar-nos mai més als rius? Senyors de la Generalitat: la resposta és “no”! Ni ens ho volem imaginar ni vostès poden donar permisos per fer aquesta destrossa, sense tenir en compte el sentiment dels ciutadans dels pobles que viuen al voltant de les terres que vostès volen destruir. Facin el favor d’invertir en energies netes com ara la solar i deixin en pau la naturalesa. Dono gràcies a tots els regidors i a l’alcalde de Vic pel seu “no” a aquest projecte. I també hi vull afegir que aplaudeixo l’actitud de l’alcalde, que en aquest cas va estar a l’altura de les circumstàncies en permetre que parlés el portaveu la plataforma (quan està prohibit per norma que el públic pugui dir res), que va avançar el tema del fracking (deslliurant-nos de la llauna d’altres debats) i que va acabar amb unes paraules a favor de l’entorn, que calia aplaudir. Esperem, senyor alcalde, que, si arriba el moment, lluitem plegats perquè mai, mai, ningú ens faci malbé ni la salut ni la nostra terra.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  160. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Aturem el Fracking
    ASSEMBLEA GENERAL PLATAFORMA RIUDAURAJUNTS
    Assemblea general de la Plataforma Riudaura Junts
    1 febrer 2013 Assemblea
    Lloc: Escoles Lluís Castells Hora: 21:30 Escoles Lluís Castells Riudaura (Garrotxa)

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  161. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Aturem el Fracking

    L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i Projecte Ninam es posicionen en contra dels projectes petroliers al Cap de Creus.
    Nota de premsa, gener de 2013

    El BOE anunciava un seguit de sol·licituds de prospeccions per localitzarHidrocarburs al Cap de Creus. L’ANG i Projecte Ninam consideren que aquestes actuacions tenen greus impactes sobre els ecosistemes marins i no donen resposta a la crisi energètica.

    L’empresa Capricorn Spain Limited ha sol·licitat a la Direcció General de Política energètica i Mines els permisos per a la recerca d’hidrocarburs (gas i petroli) a la zona del Cap de Creus. Es tracta d’un projecte de prospecció de la geologia del fons marí en una extensa àrea. L’objectiu és trobar indicis de bosses de gas natural per a una futura explotació.

    Aquests estudis posen en perill els ecosistemes marins, especialment les poblacions de cetacis. En aquest sentit, són coneguts els danys acústics que es produeixen sobre els peixos, cefalòpodes, cetacis i coralls. Cal destacar que l’àrea d’estudi és enorme i afecta zones d’alt valor ecològic i passos de fauna migratòria. Cal tenir present que en aquesta àrea hi ha poblacions de cetacis de gran importància, protegits per diferents Directives, com la Directiva Hàbitats, la Directiva 92/42/CEE, la Llei del Patrimoni Natural i la Biodiversitat 42/2007 i la Llei 41/2010 de Protecció del Medi Marí.

    Cal destacar que ja s’han presentant altres projectes com aquest i des de les entitats esmentades es recorda que treballaran per evitar qualsevol projecte d’aquestes característiques a la Costa Brava. Les entitats presentaran al·legacions al projecte i, si cal, demanaran el suport de la ciutadania per tirar endavant procediments judicials que els aturin.

    La posició de les entitats ecologistes gironines, i de bona part de la ciutadania, és que aquests tipus d’estudis malmeten els recursos naturals i, alhora, comprometen la salut de les persones i el benestar de la nostra societat. Cal avançar cap sistemes energètics sostenibles tot començant a treballar en una transició cap a un model on els recursos es destinin a les activitats essencials.

    La fi del petroli és cada dia més a prop i tècniques com el fracking o les prospeccions marines no donen una resposta aquesta situació. Cal apostar per un canvi de sistema energètic basat en la reducció del consum i la utilització d’energies netes i renovables.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      Aturem el Fracking
      MEDI AMBIENT
      Un projecte per cercar petroli a la costa encén el territori
      Una firma escocesa demana permís a l’Estat per fer prospeccions submarines del cap de Creus cap al sud de la Costa Brava
      Els alcaldes temen que davalli el turisme i els ecologistes s’hi oposen
      CADAQUÉS / PALAMÓS – E. CARRERA / E. AGULLÓ
      Capricorn Spain Limited, una empresa d’exploració d’hidrocarburs, ha sol·licitat dotze permisos d’investigació del subsòl marí del golf de Lleó i al davant mateix de la costa catalana. Els espais afectats van des del nord del cap de Creus fins a ran del litoral de la Costa Brava Central, davant la costa de l’Estartit, Pals, Begur, Palafrugell i Palamós, tot i que les franges arriben fins a l’altura del Maresme.
      Les sol·licituds es van publicar al BOE dijous i, ahir mateix, diversos ajuntaments de l’Alt Empordà–entre els quals, Cadaqués i el Port de la Selva– van rebre la documentació del govern de l’Estat en què se’ls informava de les sol·licituds. Tot i les reserves fins que els serveis tècnics municipals emetin els seus dictàmens, l’alcalde de Cadaqués, Joan Figueres, ja avançava ahir el seu malestar. “Com a ciutadà i com a alcalde, no m’agrada. Tenim la sort de tenir aquí actius culturals, mediambientals i turístics, i no m’agradaria veure torres, ni que siguin a vint milles; a part dels risc ambiental, hem de pensar en el paisatge”, deia Figueres.
      La tècnica utilitzada per aquestes investigacions consisteix en estudis sísmics amb un canó d’ones acústiques per cartografiar el subsòl marí en tres dimensions i identificar possibles bosses d’hidrocarburs, on més tard s’instal·larien els pous per extreure gas o petroli.
      Projecte Ninam, la plataforma d’estudi de cetacis a la conca nord-occidental de la Mediterrània, que opera bàsicament a l’entorn del Parc Natural del Cap de Creus, manifesta la seva oposició radical a les prospeccions. L’entitat qualifica d’incongruència el fet d’autoritzar les operacions en una zona on es projecta crear una reserva natural marina (Projecte Indemares) i adverteix que les tècniques emprades són altament intrusives i nocives per al medi marí, amb una mena d’explosions acústiques que suposen un risc per a la fauna submarina. També alerten que, si l’extracció es portés a terme, el trànsit de vaixells d’hidrocarburs podria arribar a ports com els de Roses o Palamós, amb altres riscos afegits sobre la mobilitat.
      Hipotètic contenciós
      L’Associació de Naturalistes de Girona també va anunciar ahir el seu rebuig a les prospeccions. El seu president, Enric Cortiñas, va anunciar al·legacions al projecte i va dir que “si no prosperen, s’estudiarà la presentació d’un contenciós administratiu”, tot i que haurien de demanar la implicació del teixit associatiu de les comarques gironines, els ciutadans i, fins i tot, els municipis per sufragar un litigi costós.
      Cortiñas explicava també que les injeccions d’aire comprimit poden abastar profunditats de fins a 1.000 metres, amb impactes com ara “desorientació de dofins i cetacis que neden a la zona i un efecte similar al de la detonació d’una bomba sobre bancs de peixos o formacions de corall”.
      Informació a mitges
      Mentrestant, altres consistoris del Baix Empordà se n’assabentaven ahir per la premsa. Els alcaldes socialistes de Palafrugell, Juli Fernández, i Palamós, Teresa Ferrés, eren els més crítics. Fernández manifestava la seva “oposició total que això es faci davant de la Costa Brava, perquè va en contra del creixement turístic de la zona”. I la palamosina Teresa Ferrés també es queixava que ningú de Costes o el Ministeri d’Energia els ho hagués anunciat: “D’entrada ens oposem a les prospeccions i demanarem al ministeri que aturi la llicència.” Ferrés també va considerar que la tècnica “no és acceptable en un litoral del qual depenen tantes activitats econòmiques, i a Palamós pot afectar els caladors que fan servir els pescadors”.
      Per la seva banda, el torroellenc Jordi Cordón (CiU) feia servir un to més conciliador: “Encara no disposem de prou dades per pronunciar-nos, però cal que les actuacions tinguin cura amb el medi ambient i el fons marí.”

      Una de les principals companyies d’exploració d’hidrocarburs
      Capricorn Spain Limited, és una societat de creació recent (2011) i actua com a operadora a l’estat espanyol de Cairn Energy PLC, una de les principals companyies d’exploració d’hidrocarburs d’Europa. Cairn és una societat que cotitza a la borsa de Londres, té seu a Edimburg, i seus regionals a Madrid, Londres, Stavanger (Noruega) i Nuuk (Groenlàndia). Segons dades proporcionades per la companyia, hi treballen unes 180 persones. Les activitats de la societat van des de la recerca de jaciments i el desenvolupament fins a la fase de producció.
      Ones acústiques que aparten els mamífers marins
      Segons la informació corporativa de l’empresa, quan comencen els estudis sísmics sol·licitats, es comença emetent sons de “manera suau” i s’augmenta progressivament perquè “els mamífers marins s’allunyin de la zona afectada”
      La mateixa societat fa estudis a la costa valenciana des del 2011
      La societat Cairn ja té engegats d’ençà del 2011 estudis semblants als que vol iniciar aquí, en una àrea a mig camí entre la costa valenciana i Eivissa, a uns 40 quilòmetres de les costes. Els estudis sísmics només són l’inici d’un llarg procés que ha de determinar si els sectors explorats poden ser explotats. A la costa valenciana, Cairn hi té previst un programa d’exploració que durarà uns sis anys. Si els resultats són positius, les primeres perforacions de pous d’exploració es podrien desenvolupar els anys 2015-2016; la producció, uns anys més tard

      Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  162. lejarza said

    Lejarza
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica
    Aturem el Fracking

    Suport d’ICV-EUiA a Riudaura
    El diputat ecosocialista Marc Vidal s’ha reunit aquest migdia amb l’alcaldessa de Riudaura i representants de la plataforma antifracking per mostrar el suport d’ICV-EUiA i reforçar la xarxa d’actuació Antifracking.
    Després de l’entrevista Vidal s’ha mostrat molt satisfet: “Vàrem ser els primers en denunciar el perill del fracking a les comarques gironines durant el passat mes de novembre i en aquell moment vàrem demanar a les entitats del territori i ciutadania sensibilitzada amb el tema que liderés la denúncia pública i l’oposició al fracking, i avui hem constatat que anem tots a una”.
    Per a Marc Vidal és molt bona notícia que en el cas de Riudaura (Garrotxa) tot el poble s’ha posicionat en contra i defensa els seus interessos “tot i les pressions que estan rebent en el sentit de minimitzar l’impacte dels permisos concedits”.
    Durant l’entrevista el diputat ha explicat que la primera proposició de llei que ICV-EUiA ha presentat al Parlament és precisament la de prohibir el fracking en tot el territori català i es composa només de dos articles, el primer pel que fa a la prohibició i el segon en el sentit d’aplicar aquesta prohibició amb caràcter retroactiu. Respecte de la proposta que ham manifestat des de la plataforma i del propi ajuntament en el sentit de donar suport a les diferents mobilitzacions que estan endegant i que faran extensiu a tots els partits de l’arc parlamentari, Vidal ha anunciat el suport explícit d’ICV-EUiA i ha qualificat la iniciativa de “necessària”.

    Per últim Vidal ha destacat la importància d’engegar un debat polític respecte del “model de sobirania energètica”, referint-se també als permisos recents que afecten a la Costa Brava des del Cap de Creus fins a Blanes, i ha manifestat que tot plegat és efecte del Peak Oil, i “per tant cada vegada ens enfrontarem més a aquest tipus d’amenaça, per això cal aquest debat sobre el futur energètic que volem per al país”.
    http://www.iniciativa.cat/vegueria_girona/news/43321

    Vic, primer municipi osonenc que es declara “municipi lliure de fracking”
    El ple municipal vota unànimament la moció que va presentar el grup municipal d’ICV-EUiA de Vic.
    Moció que va presentar ICV-EUiA sobre el fracking:
    En Xavier Tornafoch Yuste, regidor de l’ajuntament de Vic i portaveu del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta al Ple per al seu debat i aprovació, si s’escau, la següent

    MOCIÓ
    Atesa la sol•licitud presentada per Montero Energy a la Direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs a través de la tècnica del fracking a diversos municipis de la comarca d’Osona, entre ells Vic.
    Atès que l’empresa Montero Energy Corporation S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar una Un cop en el subsòl profund, es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.
    Atès que aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units. No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als aqüífers i al subsòl. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental.
    Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn. Per aquests motius, proposo al ple l’aprovació dels següents acords:
    Davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural del terme municipal que es podria veure afectat per la presència de nombrosos pous d’extracció i pels seriosos danys que se’n derivarien fruit de l’explotació industrial, acordem que:
    – L’Ajuntament de Vic es declara MUNICIPI LLIURE DE FRACTURA HIDRÀULICA HORITZONTAL.
    -L’Ajuntament de Vic exigeix a la Generalitat que no atorgui a l’empresa Moreno Energy els permisos corresponents per a iniciar les prospeccions a la comarca d’Osona.
    -L’Ajuntament de Vic entén que el seu terme municipal es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la investigació i explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi.
    -L’Ajuntament de Vc traslladarà al President de la Generalitat de Catalunya i a la Direcció General d’Energia i Mines així com a la Plataforma Aturem el Fracking els acords aprovats.
    Font: http://www.el9nou.cat/noticies_o_0_/28522/vic_declara_municipi_antifracking
    http://apeudecarrer.cat/news/43363

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  163. lejarza said

    Lejarza
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica
    Aturem el Fracking

    El PSC vol la suspensió ´fracking´ a la Garrotxa i el Ripollès
    Demanarà mitjançant una moció al Parlament la suspensió cautelar de les activitats de prospecció de gas
    GIRONA | ACN/DDG El PSC demanarà mitjançant una moció al Parlament de Catalunya la suspensió cautelar de les activitats de prospecció de gas amb el mètode “fracking” a la comarca de la Garrotxa i el Ripollès. Els socialistes també volen que s’apliqui una moratòria en la concessió de noves autoritzacions a Catalunya i la constitució d’un grup d’experts que emetin un informe per debatre, en un màxim de quatre mesos, una normativa sobre aquesta tècnica i els riscos pot suposar per al territori.

    Reunions amb els afectats

    Els diputats del PSC, Àlex Sáez i Jordi Terrades, es van reunir ahir a la tarda amb representants de la plataforma contrària a les prospeccions i amb l’alcaldessa de Riudaura, un dels municipis afectats per una llicència de prospecció de gas.

    Sáez va insistir en què “tot i les necessitats energètiques actuals cal que hi hagi consens” i va recordar que ara fa unes setmanes ja es va presentar al Congrés una proposició no de llei en la qual el PSC demanava una suspensió cautelar de les activitats de prospecció de gas al territori.

    Un dels aspectes més destacats de la moció presentada pel partit socialista és la demanda de crear un grup d’experts que emetin un informe per debatre -en un màxim de quatre mesos i a la comissió que correspongui- una normativa sobre aquesta tècnica tenint en compte els riscos que presenta.

    D’altra banda, el diputat Jordi Terrades, va alertar dels possibles impactes ambientals d’aquesta tècnica a nivell sísmics, de contaminació dels aqüífers, d’emissions de gas metà i de contaminació acústica o paisatgística. “En qualsevol cas, la qüestió de fons és el model energètic que volem. Nosaltres creiem que calen apostes i un esforç pressupostari a favor de l’eficàcia energètica sense posar en risc el creixement econòmic i apostes per les energies renovables. Cal fer un esforç per no dependre dels combustibles fòssils”, va assegurar Terrades.
    A més, els socialistes gironins també van alertar sobre la possible “bossa de negoci” que es pot amagar darrere aquestes prospeccions.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  164. lejarza said

    Lejarza
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica
    Aturem el Fracking

    MEDI AMBIENT
    El PSC, amb els anti-‘fracking’ de Riudaura
    Pels socialistes, és urgent que es debati el pla d’energia de Catalunya
    26/01/13 – RIUDAURA – RAMON ESTÉBAN
    L’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana, i membres de la plataforma contrària a la fracturació hidràulica (fracking) del municipi van reunir-se ahir amb els parlamentaris del PSC Àlex Sàez i Jordi Terradas, que van donar-los el seu suport perquè comparteixen els seus temors per les conseqüències mediambientals i socials que pot comportar aquest mètode d’extracció d’hidrocarburs. Els dos representants socialistes consideren, entre altres qüestions, que les administracions i les empreses han de ser transparents a l’hora d’informar dels projectes, i que, mentre una comissió d’experts no es pronunciï sobre el cas, se suspenguin les concessions per investigar el subsòl i s’apliqui una moratòria als permisos atorgats (es deixin en suspens), un dels quals afecta Riudaura. Sáenz i Terradas van recordar que Catalunya té pendent de debatre el pla d’energia, el qual consideren urgent. En aquest sentit, van recalcar que el PSC és del parer de deixar el model energètic actual, basat en els combustibles fòssils, i apostar per les energies renovables. La delegació del PSC és la tercera de grups parlamentaris catalans que els darrers dies s’han trobat amb Massana per donar-li suport. Anteriorment havien anat a Riudaura ERC (el partit de l’alcaldessa) i ICV-EUiA.
    ICV recorre a Europa
    De la seva banda, l’eurodiputat d’ICV-EUiA, Raül Romeva, ha reclamat la intervenció de la UE en el cas dels permisos atorgats per fer fracking a Osona, el Ripollès i la Garrotxa.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  165. lejarza said

    Lejarza
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica
    Aturem el Fracking

    El rendimiento del ‘fracking’ es hasta nueve veces menor que el de la eólica según estudio de Comisiones Obreras (CCOO)

    Las dudas sobre la rentabilidad económica, social y sostenible de la aplicación del fracking en Álava arrecian a la luz de los datos contenidos en un informe presentado por el sindicato CCOO, organización que recomienda la prohibición de este sistema en todo el Estado. El estudio no sólo aclara que cada uno de los pozos de extracción de gas genera ingentes cantidades de productos tóxicos que emanan a la superficie tras ser inyectados, sino que además alerta de la elevada posibilidad de contaminar los acuíferos del territorio e incluso de que afloren elementos radioactivos del subsuelo. El estudio establece una comparativa entre las diferentes fuentes energéticas disponibles y concluye que la diferencia entre la inversión realizada y la obtenida es de entre 2 y 5 unidades de TRE (Tasa de Retorno Energético) en el caso del gas extraído con esta técnica, mientras que con la energía eólica el índice asciende a 18 y con la fotovoltáica (solar) a 7. “El gas natural de pizarra tiene una de las TRE más bajas de las tecnologías energéticas utilizadas”, expone.

    Pero, ¿cómo funciona el fracking? En resumen, el análisis explica que se practica un pozo vertical que puede hundirse hasta cinco kilómetros en la tierra. Cuando se alcanza el estrato de pizarra donde se almacenan las minúsculas partículas de gas, se inicia una segunda perforación, esta vez horizontal y acompañada de pequeñas explosiones, que rompe las rocas. Ejecutados ambos agujeros, se introduce agua con elementos químicos a enorme presión para provocar que las burbujas de gas se unifiquen y salgan a la superficie. Lo negativo, es que en su camino de regreso al exterior se traen de vuelta todos los aditivos tóxicos inyectados junto con algunas sorpresas añadidas. “En los análisis realizados a los flujos de retorno se suele encontrar elevadas concentraciones de metales pesados, radioactividad y materiales radioactivos de origen natural”, puntualiza el estudio.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  166. lejarza said

    Lejarza
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica
    Aturem el Fracking

    La política energética de la Generalitat de Catalunya (CiU) está orientada a promover la “rentabilidad” de las empresas multinacionales en el presente y en el futuro. Y en ese sentido, no se pueden apreciar cambios en materia de energía, al contrario, se profundiza el modelo energético privatizador y extranjerizante. La crisis energética sigue siendo estructural. Todas las novedades del fracking, Chevron y los recursos no convencionales, es la estrategia capitalista en materia energética hacia los próximos 20 años. Nadie sabe a ciencia cierta cómo va a terminar en términos de extracción de combustibles, pero de seguro se prevén estragos ambientales, que atentan contra el cuidado del agua, la diversidad productiva y suponen la contaminación del ambiente por el uso de potentes tóxicos.
    A modo de comparación, el parlamento europeo ha liberado recientemente la decisión de explotar shale gas mediante el fraking a cada país miembro de la eurozona, sin embargo, la misma cámara pide cautela y señala que esas practicas pueden causar daños al medio ambiente y deben ser objeto de análisis más profundos. Las empresas sueñan con despegarse de las limitaciones de la ley de hidrocarburos y quieren concesiones y libre disponibilidad.
    La gestión privada de los recursos soberanos sigue siendo la norma.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  167. lejarza said

    Lejarza
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica
    Aturem el Fracking

    Riudaura a 8Tv “Pànic al Fracking”
    http://www.riudaurajunts.cat/2013/01/28/reportatge-de-riudaura-a-8tv-panic-al-fracking/

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  168. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ICV-EUiA reclama la intervenció europea pel fracking a la Garrotxa
    L’eurodiputat d’ICV-EUiA ha presentat una nova pregunta al Parlament Europeu en la qual es refereix a la Directiva d’Avaluació d’Impacte Ambiental per reclamar la intervenció de la UE davant dels permisos per fracking atorgats a Osona, el Ripollès i la Garrotxa, després que el Comissari Europeu es va comprometre a recollir informació al respecte.
    La Directiva 2011/92/UE, també coneguda com a Directiva d’Avaluació d’Impacte Ambiental, estableix que els projectes de perforació a gran profunditat estan subjectes a control per part de les autoritats competents. Aquesta és la resposta que va rebre l’eurodiputat dels Verds per ICV-EUiA Raül Romeva en adreçar-se a la Comissió Europea respecte del fracking a Osona, Ripollès i Garrotxa.

    La nova pregunta parlamentària es refereix de moment als permisos de prospecció atorgats a Teredo Oils Limited, i en la pregunta Romeva afirma que aquests permisos “violen sense cap mena de dubte el principis de precaució i prevenció de la Directiva”.

    En base al fet que ni ajuntament ni veïns afectats han rebut informació al respecte per part de la Generalitat, Romeva pregunta quines són les actuacions concretes que prendrà la Comissió Europea per aturar la concessió fins al moment que es realitzin els estudis d’avaluació ambiental preceptius. Entre les preguntes l’eurodiputat verd també pregunta si la Comissió Europea considera que la Generalitat està violant els drets a la bona administració, transparència e informació a la ciutadania conforme a la legislació europea.

    A la llum d’aquesta primera resposta per part de la CE i de la nova pregunta que adreça Raül Romeva, el Grup Parlamentari d’ICV-EUiA presentarà al Parlament una proposta de resolució per aturar tots els permisos atorgats fins ara eb espera dels Estudis d’Impacte Ambienltal conformes a la legislació europea.
    El diputat al Parlament, Marc Vidal, afirma que “aquest és el procedir que s’hauria esperat per part de la Generalitat des d’un principi” i compara la reclamació de Raül Romeva “amb la reunió del delegat del govern amb alcaldes per informar-los que no hi ha cap perill: que cadascú tregui les seves conclusions”.
    Fitxer relacionat: WQCOMM_facking_en_la_garrotxa.pdf
    PARLAMENTO EUROPEO
    FICHA DE PRESENTACIÓN DE UNA PREGUNTA PARLAMENTARIA
    Datum: PREGUNTAS ESCRITAS Destinatario: COMISIÓN Pregunta con solicitud de respuesta
    escrita (art. 117)
    AUTOR(ES): Raül Romeva i Rueda, Verdes/ALE (ICV-EUiA)
    ASUNTO: fracking en la Garrotxa
    TEXTO:
    Vista la Respuesta ES E-010456/2012 del Sr. Potočnik en nombre de la Comisión (24.1.2013) sobre la concesión de permisos de extracción de gas de esquisto en Osona. La misma indica que “de conformidad con la Directiva 2011/92/UE, también llamada Directiva de evaluación del impacto ambiental (EIA), los proyectos de perforación a gran profundidad se contemplan en el anexo II, punto 2, letra d), lo que implica que están sujetos a un control por parte de las autoridades competentes a fin de determinar si es necesaria una EIA, con arreglo al artículo 4, apartados 2 a 4, y sobre la base de los criterios que figuran en el anexo III de la Directiva. La decisión de control también debe tener en cuenta los principios de precaución y prevención.”
    Considerando que la Generalitat de Catalunya ha autorizado el inminente comienzo de prospecciones para buscar hidrocarburos en la comarca de la Garrotxa, bajo el llamado proyecto Ripoll impulsado por la firma Teredo Oils Limited, que cuenta con los permisos de la Generalitat desde el mes de octubre y que afecta a 51.000 hectáreas de una veintena de pueblos del Ripollès, Osona y la Garrotxa.
    Estas inspecciones están impulsadas por el elevado precio del petróleo, por las nuevas técnicas como el fracking y por el conocimiento previo de la existencia de gas y petróleo en la zona. El uso de técnicas como fracking u otras técnicas de “estimulación” violan tajantemente los principios de precaución y prevención de la Directiva mencionada.
    Considerando que las autoridades locales y los vecinos afectados no han recibido la información
    correspondiente sobre estas prospecciones.
    1. ¿Recabará la Comisión información sobre dichos permisos a la empresa Teredo Oils Limited?
    2. ¿Considera que la Generalitat de Cataluña (y el Estado español) está violando el principio de cautela, así como los principios de precaución y prevención?
    3. ¿Qué acciones tomará la Comisión para frenar, al menos temporalmente, el proyecto con la empresa Teredo Oils Limited hasta que no se hagan los pertinentes estudios de impacto medioambiental?
    4. ¿Considera que la Generalitat de Catalunya están violando los derechos a la buena administración, transparencia e información a la ciudadanía conforme a la legislación europea?
    Fecha: 24.01.2013

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      La CE confirma que cal un estudi ambiental abans del ´fracking´
      L’eurodiputat d’ICV-EUiA Raül Romeva demana que intervingui la Unió Europea a la Garrotxa i el Ripollès
      GIRONA | R.V.E. (DdG)
      L’eurodiputat d’ICV-EUiA, Raül Romeva, ha presentat una pregunta al Parlament Europeu per reclamar la intervenció de la UE davant els permisos de fracking que s’han concedit a la Garrotxa, el Ripollès i Osona, fent referència a la Directiva d’Avaluació d’Impacte Ambiental. Romeva va fer aquesta intervenció arran de la resposta del Comissari Europeu a una pregunta anterior, en la que recordava que els projectes de perforació a gran profunditat estan subjectes a control per part de les autoritats competents, i que aquests han de superar un tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. En la seva resposta, el comissari també es comprometia a recollir informació sobre els permisos per fracking atorgats a les tres comarques catalanes.
      La nova pregunta que presentarà l’eurodiputat ecosocialista es refereix de moment als permisos de prospecció atorgats a Teredo Oils Limited, i en la pregunta Romeva qüestiona si la Comissió actuarà sobre aquestes concessions i afirma que aquests permisos «violen sense cap mena de dubte el principis de precaució i prevenció de la Directiva». A més, també qüestiona quines accions emprendrà la Comissió per frenar, com a mínim temporalment, el projecte de Teredo Oils Limited fins que no es fagin els estudis d’impacte ambiental pertinents, ja que ni l’Ajuntament ni els veïns afectats han rebut cap mena d’informació per part de la Generalitat. Romeva també pregunta si es considera que el Govern català està violant els drets a la bona administració, transparència i a la informació ciutadana conforme amb la legislació europea.
      Amb aquesta nova pregunta i partint de la base de la primera resposta rebuda del Comissari Europeu, el Grup Parlamentari d’ICV-EUiA presentarà al Parlament una proposta de resolució per aturar tots els permisos atorgats fins ara eb espera dels Estudis d’Impacte Ambiental conformes a la legislació europea. El diputat al Parlament, Marc Vidal, va afirmar que «aquest és el procediment que s’hauria esperat per part de la Generalitat des d’un principi» i va comparar la reclamació de Raül Romeva amb la reunió del delegat del govern amb alcaldes per informar-los que no hi ha cap perill. «Que cadascú tregui les seves conclusions», va sentenciar.

      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  169. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Hi ha fuites de gas en un dels antics pous de Ridaura
    Un expert que hi va fer d’observador ho atribueix a la manca de manteniment
    Diu que hi ha un buit legal
    GARROTXA 29/01/13 – RIUDAURA – JORDI CASAS
    Un dels antics pous petroliers de Riudaura, el Riudaura 1 bis, té petites fuites de gas de forma continuada. Aquestes fuites s’alliberen a l’atmosfera. Ho ha alertat Enric Viñals, un enginyer tècnic de Mines, que va intervenir com a observador i expert en els treballs d’investigació i recerca d’hidrocarburs –en concret, petroli– que es van fer en aquest municipi a mitjan anys seixanta del segle passat.
    Segons ell, és un pou del qual no es fa manteniment des de fa 47 anys. Aquesta situació és causada pel buit legal que hi ha a la llei espanyola d’explotació d’instal·lacions d’hidrocarburs –el govern espanyol és qui té la competència–. I, en el cas de Riudaura, la situació és més complicada perquè no hi va haver mai una concessió per part del govern espanyol d’explotació, sinó només un permís d’exploració. La llei, per tant, no en diu res sobre la responsabilitat de qui n’ha de fer el manteniment.
    Aquest mateix expert ha informat que les fuites no són de molts metres cúbics, però sí continuades. Es tracta d’un gas que contribueix a l’efecte hivernacle i que barrejat amb l’aire en proporcions adequades forma el grisú, que és explosiu i que és conegut i temut a les explotacions mineres. Aquest pou està allunyat del poble.
    Enric Viñals explica que els gasos hidrocarburs trobats als anys seixanta als pous de Riudaura van des del C1 al C6 –metà, propà, butà…–, tot i que el metà, CH4, és el que era més abundant.
    Aquest pou és l’únic dels tres que hi ha al municipi de Riudaura –un es va desviar cap a un de proper– en què s’hi van trobar indicis importants de la presència de gas. Mai de petroli, que és el que realment buscaven les companyies Ciepsa i Cepesa. L’única cosa que van trobar van ser petites bosses de gas i una de més gran, tot i que, en aquell moment, van arribar a la conclusió que tenia prou quantitat d’hidrocarbur perquè fos rendible la seva extracció. La fondària a la qual van arribar abans de desistir va ser d’aproximadament uns dos quilòmetres.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  170. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    La protesta es multiplica
    GARROTXA 29/01/13 – RIUDAURA – JORDI CASAS
    Les posicions contra el fracking es multipliquen. La plataforma anti-fracking de Riudaura ha rebut el suport del diputat del PSC al Congrés, Àlex Sàez, i ICV-EUiA ha demanat la intervenció de la UE. A Sant Joan de les Abadesses han declarat el municipi lliure de fracking, i la JNC del Ripollès s’ha manifestat en contra d’aquesta tècnica.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  171. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ATUREM EL FRACKING A LA GARROTXA!
    Xerrada
    Els permisos que s’han concedit per explorar el subsòl de diversos indrets de la comarca, a Riudaura, la Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols i del Ripollès, Osona i altres comarques de Catalunya per buscar gas o petroli han generat preocupació i alarma per les repercussions sobre l’entorn natural i la salut. Per tal de conèixer aquesta problemàtica us proposem un acta en el que una persona entesa ens pot explicar en que consisteixen aquestes modalitats d’explotació no convencional coneguda com a fractura hidràulica o ‘fracking’.
    DISSABTE 2 DE FEBRER 2013 A LES 19.00 a L’ESPAI NURIA OLOT
    Us convidem a venir per compartir aquesta informació per tal que la gent de la Garrotxa i les entitats tinguem una actitud coherent i coneixedora d’aquesta problemàtica, per prendre consciència i trobar la millor opció en relació al futur energètic que respecti el territori, el patrimoni natural i el benestar present i futur de la societat.
    Es confirma que ve ANTONIO TURIEL , físic i matemàtic, investigador del CSIC i expert en temes d’energia, que prepara un pwp sobre el tema del fracking.
    També hem convidat gent de Riudaura que ens explicaran les darreres novetats que han causat alarma i mobilització de tot el poble; pot ser el primer municipi afectat per aquestes investigacions/explotacions tan controvertides.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  172. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Teredo Oil, l’empresa que intenta extreure gas de la Garrotxa, descarta utilitzar el fracking
    Publicat el 29 gener 2013 per Comissió Comunicació Plataforma RiudauraJunts contra el Fracking

    EXCLUSIVA 8Tv: Teredo Oil, l’empresa que intenta extreure gas de la Garrotxa, descarta utilitzar el fracking i que nosaltres no ens creiem.
    Estem d’acord el sr. Philip Hubert Paris director de Teredo Oil diu que no són idiotes però nosaltres tampoc i tenim certs dubtes raonables:
    1. Així que ens vol fer creure que injectar aigua a pressió per fracturar la roca on romanen les bombolles de gas no es “fracking”?
    2. Diu que només injectaran aigua i sorra sense afegir productes químics, qui els controlarà perquè no ho facin? (no sigui que sense voler…)
    3. Diu que han de tallar dos o tres arbres per fer passar la maquinària pesada, dos o tres, n’està segur? ha vist els camins que porten als diferents pous? Em sembla que en seran una pila més (ara ja sabem perquè eren les marques als arbres)
    4. Què vol dir no aplicar el Fracking “de moment” i que aplicaran una nova tècnica evolucionada d’aquesta, és o no és fracking?
    5. Així hem d’entendre que durant els treballs d’investigació es faran proves de “Fracking” evolucionat? No es contradiu amb el que afirma?
    6. Què vol dir “que minimitzaran els riscos que coneixen a la perfecció” que hi hauran riscos assumibles? Com pot ser que els puguin minimitzar si als EUA pioners en la tècnica tenen una llarga llista d’accidents?
    7. Per què cal assegurar que el que surt del subsòl no s’escampi per la superfície, potser si que és contaminant i perillós? Les basses que podem veure en tots els exemples de “Fracking” són un forat recobert d’una espècie de lona impermeable, aquestes són les mesures de seguretat?
    8. D’on se suposa que sortirà l’aigua necessària per injectar-la al subsòl? Si ha vist el riu Riudaura segur que no en tindran prou, o pensen tirar aigua salada?
    Ja ens perdonara Sr. Philip Hubert Paris però no ens creiem res de res
    La Fractura Hidráulica o “Fracking” o “Radial Jetting” mañana tendrá otro nombre pero seguirá con la misma cara


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      MEDI AMBIENT
      A Riudaura, no es creuen que Teredo Oils no faci ‘fracking’
      Reclamen a Mines i a l’empresa que siguin transparents i donin la cara
      El Punt-Avui 30/01/13 – RIUDAURA – JORDI CASAS
      La plataforma contra la fracturació hidràulica (fracking) de Riudaura ha manifestat la seva incredulitat i desconfiança respecte de la notícia que l’empresa Teredo Oils Limited utilitzarà mètodes convencionals, no fracking, per estudiar i, si s’escau, dur a terme l’explotació d’hidrocarburs al quadrant Ripoll, on hi ha el municipi garrotxí. Incredulitat perquè en les publicacions al DOGC sobre el permís, només es parla d’investigació per a l’extracció d’hidrocarburs, sense que se’n concreti el mètode. I desconfiança, perquè Teredo Olis, filial d’Ascent Resources, té un llarg currículum a Europa d’explotació d’hidrocarburs amb el mètode no convencional, és a dir, amb fracturació hidràulica. Els membres de la plataforma afirmen que s’han informat consultant enginyers experts en el tema, els quals asseguren que el fracking és l’únic mètode que fa viable una explotació d’hidrocarburs a Riudaura. Per això, reclamen més transparència en tot el procés. “Si realment faran explotació d’hidrocarburs no convencional, creiem que tant la direcció general de Mines com l’empresa haurien de venir a explicar-ho i justificar la manera tant poc clara com s’han dut les coses”, afirmen. L’entitat diu que continuarà desconfiant i actuant de manera preventiva mentre no hi hagi un procés informatiu participatiu, transparent i clar que doni garanties que, a Riudaura, no s’utilitzarà el fracking.

      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  173. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Argumentos contra la extracción de gas por fractura hidraúlica (fracking)
    Maestrazgo, apuesta de futuro

    Jorge Abril Aznar
    Tal y como habrán visto en los diferentes medios de comunicación, ayer terminó el plazo de entrega de las alegaciones relativas a la puesta en marcha de permisos de investigación con técnica defracking en el Maestrazgo Histórico a cargo de una recién creada empresa de extracción de hidrocarburos. Muchos y variados han sido los motivos por los cuales vecinos, colectivos, Ayuntamientos y entidades sociales y económicas hemos alegado en contra de este permiso de investigación. La oposición a este proyecto no ha venido motivada por cuestiones ideológicas ni políticas en el Maestrazgo, sino que ha estado justificada por el sentido común al que apelamos los que nos oponemos a este modelo de desarrollo industrial.
    Analizando pormenorizadamente la técnica del fracking y los estudios e informes públicos oficiales que hay sobre este tipo de extracción llegamos a la conclusión de la enorme inseguridad que tiene este tipo de industria para la salud de las personas y para el medio natural de nuestra sierra de Teruel. Como sabemos, a las posibles contaminaciones de metano de la conducción de agua para uso público se añade la grave afección al gran acuífero del Maestrazgo, tanto en lo referente a la técnica extractora, al tenerse que utilizar un gran volumen de agua para fracturar las rocas, como también en lo relativo a la posible contaminación del acuífero por metano. A diferencia de otros territorios, existe una proximidad física entre los estratos con potencial contenido en hidrocarburos y los acuíferos que hace probable que los fluidos de perforación o el metano lleguen a mezclarse con el agua subterránea.
    Del mismo modo, la inseguridad en la ordenación paisajística y territorial es muy grave, ya que esta técnica no viene avalada por un plan de gestión de los residuos industriales, ni tampoco va acompañada de un riguroso programa de protección al medio natural del Maestrazgo, protegido actualmente por distintos niveles de protección Europea. La enorme complejidad y biodiversidad del paisaje del Maestrazgo se verá afectada por constantes problemas medioambientales, pudiendo convertirse el Maestrazgo actual, una comarca con alta vocación turística y medioambiental, en un cementerio industrial periférico y sin valor añadido.
    Estamos seguros que la empresa solicitante va a mover su inmensa maquinaria de marketing estratégico y apelará a la seguridad del método del fracking, al incremento de la inversión privada en el territorio a través de un gran proyecto de interés general y a la generación de empleos en un medio geográfico despoblado y casi sin recursos. La experiencia de estos años en Aragón nos puede ayudar a plantearles preguntas con fácil respuesta ¿Gran Scala ha sido un éxito de creación de empleo? ¿Nos podemos fiar de una técnica desconocida en España y en Europa? ¿Por qué estos proyectos siempre se plantean en zonas despobladas y frágiles? ¿Creen que este proyecto va a ayudar a dinamizar un territorio con alto valor natural y patrimonial? ¿Qué compromisos no económicos adquiere la empresa con el territorio cuando acabe la extracción de hidrocarburos? ¿ La DGA piensa ir en contra de la opinión mayoritaria de la población y de la declaración unánime de las Cortes de Aragón? De todas estas preguntas les planteo una última: con semejante crisis económica, ¿creen que tenemos que apostar por energías de ciclo corto, no renovables y que dejan un eterno impacto en el medio rural?. Son preguntas que les pido que se hagan para intentar profundizar en el fin fundamental de este proyecto: Extraer hidrocarburos baratos a costa de hipotecar el futuro de las zonas frágiles de Montaña.
    Las personas y colectivos económicos y sociales que nos oponemos a este modelo, no queremos ser un simple movimiento de rechazo y oposición a proyectos exógenos, queremos apostar por el futuro del Maestrazgo proponiendo acciones y proyectos que generen empleo y desarrollo sostenible y duradero en el tiempo. Reivindicamos mejorar las infraestructuras actuales, plantear sobre la mesa soluciones concretas a la despoblación, innovar para mejorar las condiciones de vida de las personas que viven en la alta montaña, y también apoyamos a los sectores económicos actuales que están ayudando a generar empleo estable en el Maestrazgo. La biomasa, la agroecología, la recuperación del uso sostenible de la madera, la gestión de los espacios naturales y otros muchos sectores emergentes pueden ser una buena oportunidad de futuro para nuestro territorio. Sabemos que todo ello necesita calma, planificación y financiación, pero son medidas de sentido común frente a una propuesta carente de ello.
    Jorge Abril Aznar. Colectivo Sollavientos

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  174. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Sant Joan es declara municipi lliure de fractura hidràulica
    SANT JOAN DE LES ABADESSES | DDG,
    L’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), en el seu darrer ple, es va proclamar municipi lliure de fracking. A més, van aprovar una moció, a través de la qual van declarar el ministre, José Ignacio Wert, persona non grata a Sant Joan de les Abadesses.
    La intenció va ser demostrar el rebuig del consistori a l’atac a la normalització lingüística i al projecte pedagògic de Catalunya. En la mateixa sessió també van acordar donar suport a la Declaració de Sobirania del poble català, aprovada pel Parlament de Catalunya. Les mocions i els acords es van prendre amb el suport de tots els grups polítics municipals: PSC, ERC i CiU.
    Els grups polítics d’esquerres han activat la presentació de mocions contra el fracking a municipis del Ripollès afectats per investigacions de gas.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  175. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Asunto: Gas de esquisto en Osona
    Pregunta con solicitud de respuesta escrita E-010456/2012 a la Comisión
    Artículo 117 del Reglamento
    Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE) ICV-EUiA-Garrotxa
    Asunto: Gas de esquisto en Osona
    El 27 de septiembre se publicó en el Diario Oficial de la Generalitat de Cataluña la
    concesión de permisos de extracción de gas de esquisto (shale gas) a la empresa
    Montero Energy Corporation, S.L., filial de la multinacional canadiense R2 Energy. La
    explotación de este gas consiste en una serie de pozos de gran profundidad (aprox. 5
    km de profundidad/2 km de ancho) en los que se inyectan aprox. 20 millones de litros
    de agua a presión, de los cuales 220 000 son productos químicos altamente tóxicos.
    Estos pueden infiltrarse en los acuíferos y los ríos con el consiguiente riesgo para el
    consumo humano. Esta concesión afecta a la zona de la comarca de Osona llamada
    Leonardo, la cual cuenta con más de 76 000 ha y 33 municipios de la comarca de
    Osona y Lluçanès.
    El Gobierno catalán no ha presentado informes de impacto ambiental sobre el efecto de
    la concesión de gas de esquisto en el territorio mencionado, el cual también sufrirá por
    la construcción de vías de acceso para tráfico rodado pesado, la contaminación en los
    acuíferos, ya altamente contaminados por purines, la afectación a la biodiversidad, los
    problemas de salud pública o la afectación a la agricultura.
    En la respuesta E-007627/2011, la Comisión afirmaba que «los proyectos de
    prospección y explotación de gas de esquisto están regulados por la Directiva de
    Impacto Ambiental (EIA), que impone a los Estados miembros la responsabilidad de
    someter ese tipo de proyectos (sean públicos o privados) a evaluación antes de
    autorizar su ejecución, aplicando, si resulta necesario, el principio de cautela.»
    1. ¿Conocía la Comisión dicho proyecto de extracción de gas de esquisto?
    2. ¿Considera que la Generalitat de Cataluña (y el Estado español) está violando el
    principio de cautela?
    3. ¿Qué acciones tomará la Comisión para frenar, al menos temporalmente, el
    proyecto con la empresa Montero Energy Corporation, S.L.?

    RESPOSTA DEL COMISARI EUROPEU
    E-010456/2012
    Respuesta del Sr. Potočnik en nombre de la Comisión
    (24.1.2013)
    La Comisión no sigue en detalle las operaciones específicas de explotación de gas de
    esquisto en localizaciones o regiones individuales. Corresponde a los Estados
    miembros garantizar, mediante la realización de evaluaciones adecuadas, los
    regímenes de autorización y las actividades de supervisión, que las actuaciones en
    materia de exploración o explotación de fuentes de energía, incluidas las que hacen
    uso de la fractura hidráulica, se ajusten a los requisitos establecidos en el marco
    jurídico vigente en la UE. Dicho marco incluye, entre otros elementos, disposiciones en
    materia de impacto ambiental
    1
    , protección de las aguas superficiales y subterráneas
    2
    ,
    gestión de residuos,
    3
    y conservación de los hábitats naturales
    4

    De conformidad con la Directiva 2011/92/UE, también llamada Directiva de evaluación
    del impacto ambiental (EIA), los proyectos de perforación a gran profundidad se
    contemplan en el anexo II, punto 2, letra d), lo que implica que están sujetos a un
    control por parte de las autoridades competentes a fin de determinar si es necesaria
    una EIA, con arreglo al artículo 4, apartados 2 a 4, y sobre la base de los criterios que
    figuran en el anexo III de la Directiva. La decisión de control también debe tener en
    cuenta los principios de precaución y prevención. Atendiendo a estos principios, los
    proyectos de hidrocarburos no convencionales, incluidos los de prospección y
    exploración, estarían sujetos a una EIA si no puede confirmarse, a la luz de una
    información objetiva, que no van a tener repercusiones ambientales importantes. En
    caso de duda sobre la inexistencia de efectos apreciables debe efectuarse una EIA
    5
    .
    La Comisión recabará más información de las autoridades españolas sobre este
    asunto.

    1
    Directiva 2011/92/UE relativa a la evaluación de las repercusiones de determinados proyectos públicos y
    privados sobre el medio ambiente (DO L 26/1 de 28.1.2012).
    2
    Directiva 2000/60/CE por la que se establece un marco comunitario de actuación en el ámbito de la política
    de aguas (DO L 327 de 22.12.2000) y Directiva 2006/118/CE relativa a la protección de las aguas
    subterráneas contra la contaminación y el deterioro (DO L372/19 de 27.12.2006).
    3
    Directiva 2006/21/CE sobre la gestión de los residuos de industrias extractivas y por la que se modifica la
    Directiva 2004/35/CE (DO L 102 de 11.4.2006).
    4
    Directiva 92/43/CE relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres (DO L
    206 de 22.7.1992).
    5
    Se puede consultar una nota de orientación sobre la aplicación de la Directiva EIA a los proyectos
    relacionados con la exploración y explotación de hidrocarburos no convencionales en la página web de la DG
    ENV: http://ec.europa.eu/environment/eia/pdf/Annexe%202.pdf.pdf

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  176. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Teredo Oils diu que usarà un ‘fracking’ sense productes químics a Riudaura
    El màxim responsable de l’empresa diu que les roques del subsòl ja estan fracturades i que només els cal pressió
    Ara investigaran amb una sonda
    31/01/13 – GARROTXA – RIUDAURA – JORDI CASAS
    Teredo Oils Limited, l’empres d’hidrocarburs filial de la britànica Ascent Resources, no utilitzarà el mètode de fractura hidràulica, el temut fracking, per investigar si hi ha prou gas i té els permisos pertinents per extrere’n a Riudaura. Ho ha afirmat a El Punt Avui el director general de l’empresa, Phillip Paris, que ha explicat que les roques del subsòl són de tipus sedimentari i del Paleozoic, per la qual cosa no cal fracturar-les ambfracking. Segons ell, l’empresa utilitzarà un mètode evolucionat per injectar pressió a les roques i extreure el gas amb aigua i sorra a pressió i sense productes químics. Paris recorda que el subsòl de Riudaura està molt estudiat i que ara només investigaran a través del pou ja perforat Riudaura 1 bis amb una sonda. També recorda que, arribat el cas, si poden extreure gas, són una empresa amb més de cinquanta anys d’experiència.
    Paris manté que si en les prospeccions dels anys seixanta es podien extreure entre 3.000 i 5.000 metres cúbics, amb les noves tecnologies podran ser molts més i, per tant, serà rendible. L’empresa té previst començar les investigacions entre l’abril i el maig. Aviat començarà a negociar amb els propietaris dels terrenys.
    El director general de Teredo Oils Limited hi ha afegit que tenen permís de la Generalitat per investigar un quadrant de 51 hectàrees i que, després de Riudaura, investigaran més cap al Pirineu gironí, a la zona de Ripoll, Ogassa i Sant Joan de les Abadesses, on, segons ell, hi ha roques del terciari que tenen cru. Paris ha anunciat una campanya de tres o quatre anys d’investigacions. Finalment, ha volgut llançar un missatge tranquil·litzador als veïns de Riudaura, que s’han constituït en plataforma opositora al projecte.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  177. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Fracking
    Mieres, Argelaguer i Ribes
    El Punt- Avui 31/01/13 – GARROTXA – RIUDAURA – JORDI CASAS
    .Demà, la sala Graells de Ripoll serà l’escenari de l’acte de constitució de l’assemblea del Ripollès de la plataforma Aturem el Fracking, i Olot serà la seu, dissabte, d’una xerrada informativa sobre aquesta tècnica agressiva per a l’entorn i els permisos per a l’estudi d’hidrocarburs. Mieres s’ha afegit a la llista de municipis lliures de fracking. La moció la va presentar ApG (a l’oposició) i la va acceptar l’equip de govern (de CiU). A Argelaguer, ICV (que no té representació a l’Ajuntament) va entrar una moció de rebuig al fracking, però en el ple va quedar sobre la taula i probablement s’aprovarà aquest text o un de similar en la pròxima sessió. A Ribes de Freser, el ple també va aprovar una moció contra el fracking amb els vots a favor d’ICV, que la va promoure, i ERC, a l’oposició. L’equip de govern, amb llibertat de vot, va votar dividit.
    ——————–
    Moció ICV-EUiA-Argelaguer al Ple del Ajuntament d´Argelaguer en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per declarar la comarca de la Garrotxa lliure de Fracking.-Ajuntament de Argelaguer (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 44 Data 28 de gener de l´any 2013.
    Exm. Sr. Alcalde-President del Ajuntament D´Argelaguer
    El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, anb DNI 14XXX373M en representació de la Coalició ICV-EUiA D´Argelaguer, major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).
    EXPOSO:
    Teredo Oils està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl de la nostra comarca de la Garrotxa, existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs.
    Es tracta de una tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, i de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn Natural, al Paisatge, i amb risc per a les nostres vivendes, empreses i propietats, de la Comarca de la Garrotxa.
    DEMANO:
    Que davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres municipis, pobles i vil.les, i per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Ajuntament D´Argelaguer l’aprovació de la: MOCIÓ D´ICV-EUiA-ARGELAGUER (INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA) EN SOLIDARITAT I RECOLÇAMENT AL AJUNTAMENT DE RIUDAURA I ALS SEUS VEÏNS PER A DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACKING, que Anex le registren (pàg ½). Gracies
    Argelaguer (Garrotxa), 28 de gener de 2013 Fdo: Juan R. Lejarza
    MOCIÓ D´ICV-EUiA-ARGELAGUER (INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA) EN SOLIDARITAT I RECOLÇAMENT AL AJUNTAMENT DE RIUDAURA I ALS SEUS VEÏNS PER A DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACKING
    MOCIÓ
    Atesa la sol·licitud presentada per Teredo Oils a la Direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs a través de la tècnica del fracking a 3 municipis de la nostra comarca.
    Atès que l’empresa Teredo Oils. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar un pou en el subsòl profund, i es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.
    Atès que aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units. No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als pous i aqüífers dels nostres pagesos. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous, amb risc per a les vivendes i propietats, recordem que la Garrotxa pateix terratrèmols naturals, tambè es zona volcanicà i per tant inestable. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental.
    Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn natural. Per aquests motius, proposem per al pròxim Ple de L´Ajuntament D´Argelaguer (Garrotxa) l’aprovació dels següents acords:
    Davant el risc per al nostre riu Fluvià, dins el terme municipal, comprès des de Hostal Nou de Llierca (dic barri del Pont), fins Ca L´Hornòs fronterer amb Moli Nou (Sant Ferriol) per la contaminació de substàncies químiques, en la conca alta de la Riera Riudaura tributarià del Fluvià, del subsòl, i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, i en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres pobles i vil.les que es podrian veure afectats per la presència de nombrosos pous d’extracció i pels seriosos danys que se’n derivarien pel nostre poble D´Argelaguer fruit de l’explotació industrial, acordem que:
    ACORDS
    Primer – El Ajuntament D´Argelaguer manifesta la seva solidaritat i recolçament, al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns en la lluita per declarar la comarca de la Garrotxa lliure de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, Fracking.
    Segon – Exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya que suspengui els permisos d’investigació d’hidrocarburs per a iniciar les prospeccions per fracking al municipi de Riudaura, a la Garrotxa, i Catalunya, tant a l’empresa Teredo Oils, i a qualsevol altra, que ho demani amb les mateixes finalitats, fins que el Parlament de Catalunya no aprovi la Llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació, per raó dels seus greus impactes ambientals.
    Tercer- El Ple del Ajuntament D´Argelaguer entén que la comarca de la Garrotxa es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la investigació i explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi.
    Quart- El Ajuntament D´Argelaguer traslladarà al Ajuntament de Riudaura, al Consell Comarcal de la Garrotxa, a la Plataforma veïnal RiudauraJunts, els acords aprovats.
    Argelaguer (Garrotxa), 28 de gener de 2013 Fdo: Juan R. Lejarza

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      diaridegirona.cat » Comarques
      ICV-EUiA ha demanat la nul·litat del permís de cerca de gas
      Volen que la Generalitat informi del motiu que la va impulsar a donar el permís d’investigació
      GARROTXA OLOT DDG. El grup parlamentari d’ICV-EUiA ha demanat que la Generalitat deixi sense efecte el permís d’investigació d’hidrocarburs anomenat Ripoll. El permís afecta les comarques del Ripollès i la Garrotxa. En concret, els municipis d’Ogassa, la Vall de Bianya, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Sant Joan les Fonts, Ripoll, Riudaura, Olot, les Llosses, Vallfogona del Ripollès, Santa Pau, la Vall d’en Bas, les Preses, Sant Feliu de Pallerols i Ribes de Freser.
      També han demanat que el Govern informi dels motius pels quals el Govern de la Generalitat va concedir aquesta autorització i va reduir posteriorment la fiança. Han precisat que la informació ha de ser pels ajuntaments, entitats socials i grups polítics
      Segons ICV-EUiA la seva petició està avalada pel fet que a partir de la publicació al DOGC del permís, l’empresa Teredo Oils. LTD, disposava de sis mesos per començar els treballs i dins d’aquest termini de 3 mesos per presentat el Pla de Labor cosa que, segons ells, no ha fet. «Això vol dir que havien de presentar el Pla de Treball com a molt tard el 5 de gener de 2013, sense que consti que s’hagi presentat ni demanat cap pròrroga», escriuen. Indiquen que també els consta que fins ara el Departament de Territori i Sostenibilitat no ha presentat l’informe mediambiental que havia de determinar la fiança definitiva de protecció i restauració del medi natural afectat pels sondatges. 
      Afegeixen que «tampoc es té constància que l’empresa titular del dret miner hagi aportat el corresponent Estudi d’Impacte Ambiental i el Programa de Restauració de cadascuna de les tasques a realitzar, quines tasques requerien l’emissió del corresponent informe mediambiental favorable».
      ICV-EUiA ha qualificat d’incomprensible la reducció de la fiança inicial de protecció i restauració de medi natural pels treballs relatius als sondatges i cates d’investigació, que s’havia fixat en la quantitat de 5.818.688,00 euros. Precisen que la decisió d’abaixar la fiança la va prendre el Departament d’Empresa i Ocupació.

      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

      • lejarza said

        Argelaguer (Garrotxa)
        Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
        Hydraulic Fracturing (fracking)
        NoFracturaHidraulica

        El Ple del Ajuntament de Sant Aniol de Finestres Garrotxa ha aprovat per unanimitat una moció AntiFracking i de suport a Riudaura

        Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  178. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Grup parlamentari ICV-EUiA

    PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
    Presenten: Portaveu-portaveu adjunt – el/la portaveu a la Comissió d’Empresa i ocupació- +Marc Vidal,–Salvador Milà-

    INSTANT LA DECLARACIÓ DE CADUCITAT DEL PERMÍS D’INVESTIGACIÓ D’HIDROCARBURS –RIPOLL QUE AFECTA A 51.201’30 Has de la comarques del Ripollès, Osona i la Garrotxa.
    El 4 d’octubre de 2012 fou publicat al Diari Oficial de la Generalitat ACORD GOV/93/2012, de 2 d’octubre pel que s’atorga a la societat mercantil Teredo Oils Limited Segunda Sucursal en España, un permís d’investigació d’hidrocarburs anomenat Ripoll, de 51.201,30 ha de superfície que afecta a les comarques del Ripollès, Osona i la Garrotxa, en concret els termes municipals d’Ogassa, la Vall de Bianya, Sant Pau de Seguries, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Sant Joan les Fonts, Ripoll, Riudaura, Olot, les Llosses, Vallfogona de Ripollès, Santa Pau, la Vall d’en Bas, les Preses, Vidrà, Sant Feliu de Pallerols, Ribes de Freser, Santa Maria de Besora, Sora, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló, Orís i Santa Maria de Corcó, entre quines condicions figura que “ 6 El titular ha de començar els treballs d’investigació dintre dels sis mesos següents a la publicació de l’atorgament en el DOgC. Amb aquest objectiu, en el termini de tres mesos ha de presentar el pla de labors d’investigació que s’ha de realitzar durant el primer any, que ha d’estar d’acord amb el pla general adjunt a la sol·licitud. Un mes abans de finalitzar cada any de vigència, ha de presentar, igualment, el pla de labors d’investigació per a l’any següent.”.
    Això vol dir que havien de presentar el pla de labors com a molt tard el 5 de gener de 2013, sense que consti que s’hagi presentat ni demanat cap pròrroga.
    D’altra part, de forma incomprensible, el Departament d’Empresa i Ocupació va reduir la fiança inicial de protecció i restauració de medi natural pels treballs relatius als sondatges i cales d’investigació, que s’havia fixat en la quantitat de 5.818.688,00 euros (cinc milions vuit cents divuit mil sis cents vuitanta·vuit euros), que s’havia de constituir pel titular del dret miner en el termini de 30 dies des de la notificació de l’Acord del govern, i en tot cas, abans de l’inici de qualsevol activitat, d’acord amb el que preveu l’article 8 de la Llei 12/1981 i l’article 6.2 del Decret 343/1983, sense que tampoc consti que s’hagi constituït fins el present moment.
    Tampoc consta que, fins el present moment, s’hagi emès el corresponent Informe mediambiental per part del Departament de Territori i Sostenibilitat d’acord amb el procediment previst per la Llei 12/1981, de 24 de desembre i el Decret 343/1983, de 15 de juliol, el qual havia de determinar la fiança definitiva de protecció i restauració del medi natural afectat pels sondatges.

    Tampoc es té constància que l’empresa titular del dret miner hagi aportat el corresponent ’Estudi d’Impacte Ambiental i el Programa de Restauració de cadascuna de les tasques a realitzar, quines tasques requerien l’emissió del corresponent informe mediambiental favorable, d’acord amb la Llei 12/1981, de 24 de desembre i el Decret 343/1983, de 15 de juliol, per poder revisar el càlcul de la fiança, si s’escau.

    Aquesta permís d’exploració d’hidrocarburs, associada a la pràctica de la tècnica del fracking ha causat una greu preocupació al conjunt de la societat civil, administracions locals, entitats cíviques i ecologistes i la majoria de forces polítiques de les comarques afectades, tant pel secretisme com s’ha tramitat, per la manca de consulta prèvia a les administracions locals dels territoris afectats com, en fi, per les injustificades facilitats i rebaixes de requisits que ha atorgat el govern de la Generalitat.
    És per això que el Parlament de Catalunya insta al govern a:
    1.- Declarar la caducitat, o en el seu cas, deixar sense efecte el permís d’investigació d’hidrocarburs anomenat Ripoll, de 51.201,30 ha de superfície que afecta a les comarques del Ripollès i de la Garrotxa, atorgat per ACORD GOV/93/2012, de 2 d’octubre la societat mercantil Teredo Oils Limited Segunda Sucursal en España, i publicat al DOGC el 4 d’octubre de 2012, per haver incomplert la majoria de les condicions imposades en dita autorització, en especial les que fan referència a la presentació del pla de labors i constitució de fiança dins del termini de sis mesos des de la publicació de l’acord, la no presentació dels demés estudis d’impacte ambiental i programa de restauració i la no constitució de fiança per respondre dels danys mediambientals.
    2-Informar àmpliament a les administracions locals, entitats i organitzacions de la societat civil i forces polítiques de les comarques afectades dels motius pels que el Govern de la Generalitat va concedir aquesta autorització i va reduir posteriorment la fiança

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  179. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Euskadi
    El Gobierno Urkullu descarta el ‘fracking’ en su primer pronunciamiento sobre la polémica
    LA CONSEJERA ANA OREGI ASEGURA QUE LA EXTRACCIÓN DE GAS EN ÁLAVA “NO ES POSIBLE HOY EN DÍA”
    DAVID ERICE – Jueves, 31 de Enero de 2013
    VITORIA. Primer enigma desvelado. La extracción de gas por medio del controvertido fracking, uno de los proyectos estrella del Gobierno López pasa del primer nivel al último lugar de asuntos pendientes. Los Montes de Vitoria pueden respirar un poco más tranquilos después de la declaración de intenciones expresada ayer por la nueva consejera de Medio Ambiente y Política Territorial, Ana Oregi, en una entrevista llevada a cabo en Euskadi Irratia.
    “La extracción de gas debería respetar las reglas medioambientales y con las técnicas de hoy eso no es posible”, comentó al ser cuestionada por este espinoso tema. Por tanto, y aunque no lo descarta para un futuro, parece claro que el nuevo Gobierno Vasco paralizará el proyecto de excavar los dos pozos por el sistema de fractura hidráulica, una técnica muy discutida y controvertida por su impacto contaminador.
    Lo cierto es que Oregi no hace sino confirmar las reticencias mostradas por el propio Iñigo Urkullu en campaña electoral, no tanto con la posibilidad de la extracción de gas en el subsuelo alavés como de supeditar el medio ambiente a los réditos económicos. No obstante, la consejera avanza un paso más allá al descartar de antemano que la técnica del fracking pueda superar las normas medioambientales, tal y como siempre dejaba entrever el anterior Ejecutivo.
    No fue el único tema que tocó. Hay varias patatas calientes heredadas de la etapa socialista que Ana Oregi no dudó en analizar. La primera premisa es que ante una “tremenda crisis” como la actual, “no es momento para proyectos faraónicos”. Así habló al ser cuestionada sobre el futuro de otro de los proyectos estrellas del anterior Gobierno, que fue bautizado por sus promotores, Iñaki Arriola y Ernesto Gasco, como Metro de Donostialdea. No quiso entrar a ahondar más sobre qué ocurrirá con esta infraestructura, que el Ejecutivo de Patxi López se encargó de dejar bien atada adjudicando todos los tramos antes de abandonar Ajuria Enea; algunos, incluso, después de saber que habían perdido las elecciones, y a pesar de no contar con el apoyo del resto de las formaciones políticas.
    La consejera se limitó a decir que todavía “se está analizando” esta infraestructura, quizá porque una vez desatada ya la maquinaria de las adjudicaciones, echarse atrás tiene que ser un movimiento estudiado concienzudamente desde el punto de vista legal. El puerto de Pasaia también fue motivo de conversación en la entrevista. Al respecto, Oregi también abogó por un trabajo “conjunto” de las dos autoridades portuarias, la de Bilbao y Pasaia, puesto que no están a “más de 50 kilómetros por mar”. Asimismo, recordó que siempre ha estado “en contra” de la construcción del puerto exterior en Pasaia y, por lo tanto, añadió que “ahora” no va a cambiar de opinión.
    —-
    IU va a intensificar la campaña contra el fracking en Valladolid
     
    JUEVES, 31 DE ENERO DE 2013

    Izquierda Unida (ICV-EUiA), tras conseguir, mediante la aprobación de la moción presentada, que la Diputación de Valladolid solicite al Gobierno de España una moratoria en la concesión de permisos de prospección y extracción de gas con la técnica del “fracking”, intensificará la campaña informativa y de movilización en los Municipios de la provincia para alertar sobre posibles concesiones de prospecciones de gas esquisto en Valladolid.
    Hay que tener en cuenta que la Junta de Castilla y León ha concedido dos permisos a la empresa Trofagas Hidrocarburos, una filial de la petrolera BNK Petroleum con sede en Toronto, en el norte de la provincia de Burgos (Sedano y Urraca) y tiene en cartera otras cuatro solicitudes en las provincias de Burgos, Palencia y Soria en algunas localidades que son ribereñas del Duero cuyo cauce podría quedar contaminado por la extracción de gas por fractura hidráulica. Para informar de los peligros del denominado fracking, Izquierda Unida está organizando un encuentro de cargos públicos de la provincia de Valladolid en la localidad de Peñafiel, municipio directamente afectado junto a otros catorce de la provincia de Valladolid, de la zona de la Ribera del Duero.

    Hay que recordar que Izquierda Unida lleva desde el año 2012 oponiéndose a la extracción de gases no convencionales mediante la fractura hidráulica con la presentación de mociones en los municipios de nuestra provincia y con la presentación de una Proposición no de Ley para que las Cortes de Castilla y León prohíban el fracking en nuestra Comunidad. Igualmente el Grupo Parlamentario de IU en las Cortes Generales ha presentado el pasado 16 de enero una Proposición de Ley de prohibición de prospecciones y explotaciones de hidrocarburos no convencionales mediante fractura hidráulica.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  180. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ‘Fracking Ez Araba’ presenta una Iniciativa Legislativa Popular en el Parlamento vasco que pide prohibir el ‘fracking’
    31/01/2013
    El colectivo, que necesita reunir 30.000 firmas, dice que “los principios de cautela y precaución hacen aconsejable su prohibición”

    VITORIA, 31 (EUROPA PRESS)

    La plataforma ‘Fracking Ez Araba’ ha registrado este jueves una Iniciativa Legislativa Popular en el Parlamento vasco en la que solicita la prohibición de la técnica del ‘fracking’ y de la extracción de hidrocarburos no convencionales en Euskadi.

    En un comunicado, la plataforma alavesa contra el método de extracción de gas conocido como fracturación hidráulica o ‘fracking’ ha explicado que, desde que en octubre se viera el “masivo apoyo popular” a la manifestación contra esta técnica que recorrió las calles de Vitoria, el colectivo entendió que existía una “gran preocupación social” por esta cuestión.

    “Ese mismo día dijimos que utilizaríamos todos los medios disponibles a nuestro alcance para paralizar estos planes, que desde la plataforma entendemos como una agresión al medio ambiente y a la sociedad vasca”, han recordado.

    Tras un “periodo de reflexión”, ‘Fracking Ez Araba’ ha anunciado que, además de mantener y reforzar sus campañas de información, concienciación y movilización, va a abrir una “nueva vía institucional”, la de la Iniciativa Legislativa Popular.

    En este sentido, la plataforma ha considerado que se trata de una “fórmula adecuada para reflejar el rechazo social que existe en la sociedad vasca”. Asimismo, ha explicado que la Iniciativa Legislativa Popular supone “un elemento fundamental de participación ciudadana”, ya que ofrece la oportunidad de expresar “de forma directa” la voluntad de “una parte significativa” de la población de Euskadi.

    A su vez, el colectivo la ha identificado como “un reto enorme”, puesto que para su tramitación necesita conseguir un mínimo de 30.000 firmas en un periodo acotado de tiempo, lo cual obligará a la organización a realizar “un esfuerzo continuado de información y búsqueda de apoyos” para que se pueda llevar adelante.

    En esta línea, ha anunciado que se van a iniciar contactos con las “más de 50″ organizaciones, asociaciones y colectivos que han mostrado su adhesión al movimiento contrario al ‘fracking’ a lo largo del pasado año.

    PROPUESTA DE LEY

    La ley propuesta por ‘Fracking Ez Araba’ tiene “un articulado breve, sencillo y conciso” y un objetivo “claro”: prohibir la técnica del ‘fracking’ y la extracción de hidrocarburos no convencionales en el País Vasco.

    Lo planteado por la plataforma, “aunque no sea idéntico”, encuentra sus antecedentes en las prohibiciones a la fracturación hidráulica existentes en Francia y en el estado de Vermont (Estados Unidos), así como en la que se está tramitando en Cantabria.

    “A los articulados de estas leyes anteriores hemos añadido unas definiciones de lo que son el ‘fracking’ y los recursos no convencionales, y hemos extendido la propuesta de prohibición a los recursos no convencionales, al considerar que no existe ninguna técnica que garantice una seguridad ambiental en la extracción de los mismos”, han explicado los miembros del colectivo.

    RAZONES

    Los motivos expuestos por ‘Fracking Ez Araba’ para reclamar esta prohibición se basan en que “existen grandes dudas” en la comunidad científica acerca de los “impactos” que puede generar la utilización del ‘fracking’ y la extracción de hidrocarburos no convencionales, por lo que “los principios de cautela y precaución hacen aconsejable su prohibición”.

    Además, ha apuntado que diversos estudios científicos muestran “varias problemáticas” asociadas a estas prácticas, como “la contaminación de aguas superficiales y subterráneas, contaminación atmosférica, pérdida de biodiversidad, pérdida de suelos cultivables o daños a la salud animal y humana, entre otros efectos perjudiciales”.

    A su vez, el colectivo ha subrayado que “las fugas de metano asociadas a estas extracciones” inciden de manera negativa en el cambio climático, lo cual hace “incompatible” la explotación de yacimientos no convencionales con los compromisos de lucha contra el cambio climático asumidos por Euskadi.

    ‘Fracking Ez Araba’ ha considerado que esta prohibición debería complementarse con “una decidida apuesta por un modelo energético basado en una transición urgente hacia modelos renovables y sostenibles en el tiempo”.

    También ha asegurado que el articulado propuesto “tiene cabida en el marco competencial” de la Comunidad Autónoma Vasca, ya que el desarrollo legislativo en materia medioambiental “permite establecer protecciones adicionales a la normativa básica estatal”. En cualquier caso, ha dicho entender que “el encaje competencial de la prohibición”, si ésta llega a producirse, “se determinará en este Parlamento”.

    SIGUIENTES PASOS

    Una vez presentada la Iniciativa, la cuestión queda encima de la Mesa del Parlamento vasco. Posteriormente, si se admite a trámite por parte de la Mesa, comenzará la campaña de recogida de firmas que, según han calculado los representantes de la plataforma, se iniciará “en un plazo aproximado de dos meses”.

    Por último, han anunciado que informarán del inicio de esta campaña “a su debido tiempo”. “Mientras tanto, quedamos a la espera del visto bueno de la Mesa del Parlamento”, han concluido.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  181. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El derroche de gas que queman las compañías petroleras visto desde el cielo
    Angela Boli Le Monde
    El pasado mes de diciembre, la NASA difundió imágenes de la tierra sumergida en la noche y constelada de puntos luminosos, reflejos de hogares de poblaciones diseminadas en el planeta. Pero en medio de todas esas islitas de luz algo llamó la atención en los EE.UU. Una gran mancha difusa, situada en el norte, en medio de una zona oscura en el centro del país, que se puede ver también en el sitio del Earth Observatory de la NASA, o en el del medio de prensa estadounidense NPR. La verdad es que en ese lugar no hay ninguna ciudad, solo gas quemándose.
    En ese estado de Dakota del Norte “las empresas petroleras, ubicadas en el boom del gas de esquisto de EE.UU. queman tanto gas como el que se necesitaría para abastecer los hogares de Chicago y de Washington” destaca el Financial Times. Según dicho diario económico, el volumen de gas quemado aumentó un 50% el año pasado en este estado en el que la explotación del gas de esquisto y de petróleo ha adquirido, desde hace poco, una celeridad similar a la de la “carrera del oro negro” (según Figaro y Atlantico).
    En Texas, otra región pionera en la explotación de gas de esquisto, los permisos de “quema”, una práctica que consiste en quemar el gas que sale conjuntamente con la extracción de petróleo, se multiplicaron, según el Financial Times… por seis entre 2010 y 2012. Según el Banco Mundial el gas quemado de este modo en los EE.UU. se ha triplicado en cinco años, izando al país al quinto puesto entre los estados “quemadores” del planeta, después de Rusia, Nigeria, Irán e Irak.
    Es más rentable quemarlo
    Que el gas natural se transforme de esta manera en humo se debe a su bajo precio, resulta menos caro quemarlo que construir las infraestructuras necesarias para posibilitar su comrecialización. Aunque esta práctica implica aumento de la contaminación atmosférica o mejor aún la emisión de gases que producen el efecto invernadero: en Dakota del Norte aumentarían en un 20% las emisiones debidas a la explotación de petróleo y de gas de esquisto, siempre según el Financial Times.
    Según la Global Gas Flaring Reduction, que agrupa a las principales compañías petroleras y una veintena de países con el propósito de reducir la “quema”, las emisiones de CO2 provocadas por la combustión de gas totalizan casi el 1,5% del total de las emisiones mundiales. En estos últimos años se han quemado entre 130.000 y 150.000 millones de metros cúbicos de gas natural al año. Es decir, un tercio del consumo europeo de gas y cerca de un cuarto del de EE.UU.
    Un costoso derroche
    La quema constituye así un enorme derroche de energía fósil no renovable. Un dato que se puede poner en paralelo con un informe publicado en enero por el World Future Council y repetido en un artículo del Guardian titulado “¿Cuándo pararemos de desperdiciar nuestras energías fósiles quemándolas?
    Ese informe intenta evaluar el costo de ese derroche de energías fósiles (gas, petróleo, carbón) del que dependeremos en el futuro no solamente por necesidades energéticas sino también para una gran cantidad de aplicaciones industriales, productos químicos, abonos, medicamentos o plásticos, enumera el Guardian.
    Resultado: las pérdidas ocasionadas por el actual consumo de energías fósiles –que ya no tendremos en el futuro– alcanzaría entre 3.200 y 3.400 millones de dólares anuales, estima el Worls Future Council. Un costo que no se tiene en cuenta, subraya, cuando se calcula la rentabilidad de las energías fósiles con relación a otras energías renovables generalmente consideradas menos competitivas.
    Fuente: http://www.lemonde.fr/planete/article/2013/01/29/le-gaspillage-de-gaz-brule-par-les-compagnies-petrolieres-vu-du-ciel_1824079_3244.html#xtor=EPR-32280229-[NL_Titresdujour]-20130130-[titres

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  182. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Que n’hem de fer del fracking?
    Eudald Rifà Soci del GDT i militant de la Plataforma Aturem el Fracking.
    Per què volem el fracking? Precisament això és el que es pregunta la població dels més de 100 municipis catalans inclosos en els permisos d’exploració de dues multinacionals que està tramitant la Generalitat. Parem l’orella, però ningú respon. Encara no hem trobat cap ànima del territori que tingui una bona paraula, ni que sigui de compassió, cap aquesta tècnica que permet extreure els últims hidrocarburs atrapats en la seva roca mare.
    Com és que ara anem a buscar les últimes bombolles de gas, que ja l’hem cremat tot? Home, doncs no; estem una mica més enllà de la meitat i cada vegada més amagat, més costos. Però la demanda creix i no ens en sabem estar. Potser n’haurem d’aprendre, qui ens en pot ensenyar?
    Però com anava dient, que ens pot aportar la fractura hidràulica o fracking? Una tècnica tant agressiva amb el subsòl, que necessita d’unes quantitats d’aigua mai vistes, que utilitza productes químics desconeguts, que rastreja el territori amb torres xuclant la seva matèria prima, que es mou per interessos privats de multinacionals, que esgota el recurs en el temps que dura una legislatura i després se’n va. Doncs a canvi ens ofereix un gas de mal rendiment, un subsòl fracturat i contaminat, uns volums olímpics de residus, molèsties obertes 24 hores, una bona empenta al canvi climàtic, i algun regal en forma de risc com la contaminació dels aqüífers o altres accidents de difícil solució. Tinguem del cert que el futur se’n recordarà de nosaltres.
    Però no tot s’acaba amb uns quants problemes ambientals, els projectes de la gent propera que s’estan tirant endavant vinculats amb el medi natural, el patrimoni i el paisatge també es veuran degradats. La producció agroalimentària i  el turisme de qualitat són tan fràgils com el medi ambient. Les conseqüències seran econòmiques i fins i tot socials.
    El fracking no és negociable per a la gent del territori, no és possible plantejar-se una opció a mitges. Per tant, és necessari caminar i posar-nos d’acord amb allò que volem defensar, des del primer sector fins al últim, passant pels carrers, els prats i els plens municipals.
    L’administració te massa pisos i portes del darrera; fins a dia d’avui no ha garantit la gestió participativa real, democràtica i transparent d’aquest possible gas. El territori ha de conèixer, entendre i tenir veu… o millor, veus, per planificar les seves pròpies dinàmiques i desitjar un futur millor. Però a la llarga no ens podem plantejar un model social, polític, econòmic i humà sostenible sense canviar abans el model energètic. I llavors el fracking caurà pel seu propi pes.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  183. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Tocar a sometent
    Roser Frigola i Macià:
    Tocar a sometent ens cal sense demora pel perill imminent de desfeta i destrucció novament a casa nostra: a la soferta Costa Brava. Tocar-hi perquè quan sonen les remors de l’atemptat contra la natura d’un país petit i fràgil significa que el fet consumat el tenim a frec i és una situació contra la qual ja no podrem lluitar i el nostre territori seguirà degradant-se en la fugida cap endavant menada, com és habitual, pels “alts interessos d’estat, del bé comú, de les lleis implacables de les multinacionals…” i tantes altres excuses amb què se solen embolicar accions que no sempre han estat decidides democràticament ni consultats els sectors que en sortiran perjudicats ni consultades oposicions tan vàlides o més. És el cas de la cerca de petroli (gas) davant precisament del nostre litoral que m’indigna i m’esperona a fer aquestes ratlles.
    Des dels anys 60, el litoral gironí s’ha anat degradant sota l’imperi exigent dels calés. Ara, amb una situació força més greu que la d’aquella època, correm més perill d’ésser dominats per aquesta exigència sense que entre tots arribem a conscienciar-nos del fet que permetre la cerca de petroli és abocar-nos d’una vegada per totes a la pèrdua definitiva de l’essència, de la bellesa, de la identitat.
    En aquest context i malgrat la poca esperança en vistes dels escassos èxits precedents d’ecologistes, i preservadors que ben poc se n’han sortit, crec que encara que només sigui per remoure consciències, cal tocar a sometent en contra de qualsevol intent de prospecció. No fos cas que al final haguéssim d’admetre haver-nos equivocat novament no ja havent permès un turisme desmesurat, si no permetent la nova desmesura d’una activitat que ha deixat altres mars i altres zones fets un nyap.

    Mes Informació: Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa

    Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa

    Moció ICV-EUiA-Argelaguer al Ple del Ajuntament d´Argelaguer en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per declarar la comarca de la Garrotxa lliure de Fracking

    Moció ICV-EUiA-Argelaguer al Ple del Ajuntament d´Argelaguer en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per declarar la comarca de la Garrotxa lliure de Fracking


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  184. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Unió de Pagesos s’adhereix a la Plataforma Aturem el Fracking per tal d’evitar agressions a l’espai agrari
    Publicat el 31 gener 2013
    Unió de Pagesos s’ha adherit a la Plataforma Aturem el Fracking, entitat que s’oposa al procediment d’extracció de gas i petroli del subsòl mitjançant la injecció a pressió d’algun material en el terreny, generalment aigua amb sorra i productes químics, i que pot comportar, entre altres conseqüències, la contaminació dels aqüífers i atmosfèrica i moviments sísmics. El Consell Nacional d’Unió de Pagesos va aprovar el passat 12 de gener adherir-se a la plataforma considerant que el fracking (fractura hidràulica) suposarà una nova agressió a l’espai agrari ja que utilitzarà sòl ara dedicat a l’activitat agrícola, degradarà el paisatge i competirà per l’aigua. A més, aquesta activitat extractiva, per a la qual el Govern català ja n’ha autoritzat sondejos, comportarà l’augment de freqüentació en les zones on s’obrin pous, les infraestructures lligades a aquesta activitat i la utilització de tècniques i productes que perjudiquen el medi.
    El sindicat recorda el paper fonamental de l’espai agrari al nostre territori, així com el seu reconeixement en els plans territorials vigents, i el fet que és fonamental per al manteniment de la biodiversitat, actua com a connector ecològic i és generador de paisatges. A més de proporcionar aliments de qualitat per a la població, les àrees agrícoles donen identitat al territori i els seus habitants.

    L’acord de Govern d’autorització a fer prospeccions no regula el procediment que s’ha de seguir per fer-les en les finques privades, encara que sí queda recollit en la llei d’expropiació forçosa. Aquesta, que data del 1954, estableix que el propietari ha de permetre que es realitzin els treballs però s’ha d’haver tramitat prèviament el procediment d’ocupació temporal.

    D’altra banda, la llei 18/2001 d’Orientació agrària contempla que el departament d’Agricultura ha d’emetre un informe vinculant i previ sobre els efectes que els projectes poden ocasionar en el funcionament normal de l’activitat de les explotacions agràries que puguin resultar afectades.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  185. lejarza said

    Opinió
    Un clàssic a Riudaura
    Enric Ramionet:
    A Riudaura (Garrotxa) es disputa un clàssic i ja en coneixem les regles i les lògiques. La recerca del gas i, en cas d’èxit, el consegüent projecte de fracking, comportaria el sacrifici dels verds i ocres d’aquells paisatges esplèndids, i per justificar-ho s’emparen en paraules tan solemnes com ara l’interès col·lectiu o la sobirania energètica. Els grups ecologistes i la gent del territori, a Riudaura i també a Osona, o a la Segarra, o a la Noguera, que són altres comarques on també s’han planejat estudis d’extracció, s’hi oposen i denuncien els efectes devastadors d’aquesta tècnica per extreure el gas atrapat a les roques, fracturant-les amb la injecció d’aigua, sorra i additius químics.
    El fracking és l’últim invent de la modernitat per esprémer els recursos del subsòl, importat, com totes les coses importants, dels Estats Units. No se’n nega l’alt impacte ambiental, ni la possibilitat de contaminar aqüífers, ni el perill de transformar postals bucòliques en espectacles de realisme brut, però els partidaris, quan en parlen, despleguen la seva argumentació amb relació a les necessitats del model de creixement i les responsabilitats del consum energètic. També invoquen la racionalitat; una racionalitat que fa pensar en les raons del toxicòman per justificar l’ànsia de la dosi creixent de cel que s’ha d’injectar a la vena per trobar la calma mentre s’acosta a la catàstrofe.
    Mals temps per a les resistències com la de la gent de Riudaura. Els nostres horitzons a penes van més enllà de final de mes i qualsevol projecte econòmic, encara que sigui inquietant, compareix davant de l’opinió pública amb avantatge. Si s’interessen pel tema, descobriran que la veu principal que a casa nostra argumenta i defensa els assajos i les extraccions és la de Mariano Marzo, catedràtic d’estratigrafia i recursos energètics de la Universitat de Barcelona. És un home capaç, rigorós, de maneres austeres, que es manifesta molt crític amb allò que defineix la cultura del no, però que em sembla que té una visió excessivament economicista. Marzo reclama insistentment que la polèmica amb relació al fracking es faci sense pressions electoralistes. És una de les lleis dels clàssics: s’han d’evitar les esclavituds electoralistes però no cal patir per les pressions dels lobbies energètics que a vegades, ja saben, es mostren desinteressadament generosos amb qui governa i pren les decisions.
    També invoca la ciència i el bé comú, que són arguments definitius. Ho van ser a l’hora d’instal·lar la línia d’alta tensió de les Gavarres, una magnífica autopista elèctrica per estimular, encara més, les insensateses de la Costa Brava. També quan es va construir la central nuclear de Fukushima, o fins i tot quan els científics dels països civilitzats del segle XIX explicaven la superioritat de la raça blanca. Veritats arrogants que no només neguen l’altre sinó també la mirada crítica i prudent, i que són irrefutables fins que ens avergonyeixen, exploten o destrossen l’entorn i contaminen els aqüífers.

    Mes Informació: Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa

    Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa


    Moció ICV-EUiA-Argelaguer al Ple del Ajuntament d´Argelaguer en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per declarar la comarca de la Garrotxa lliure de Fracking

    Moció ICV-EUiA-Argelaguer al Ple del Ajuntament d´Argelaguer en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per declarar la comarca de la Garrotxa lliure de Fracking



    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  186. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    A Riudaura no es creuen que no es farà ‘fracking’
    Els anti-‘fracking’ diuen que s’oposen a alguna cosa més que l’ús d’una tècnica
    GARROTXA 02/02/13 – RIUDAURA – JORDI CASAS
    La Plataforma Riudaura Junts contra el Fracking, que s’oposa a la investigació i extracció d’hidrocarburs al municipi, afirma que no es creu el director de Teredo Oils Limited, Phillip Paris, quan diu que no utilitzaran la tècnica de la fracturació hidràulica per dur a terme aquestes tasques. L’empresa té un permís d’investigació de Mines. La plataforma justifica la seva desconfiança atenent al currículum de l’empresa a Europa. “Amb aquestes declaracions ens demostra que no entén el que està passant; no es tracta només d’elements químics, també té a veure amb el paisatge i el model de vida que com a poble volem tenir, del consum d’aigua, i el model energètic del passat que representa aquesta tècnica”, sosté. Segons les mateixes fonts, també es vol salvar “un model turístic basat en aquests elements”. “Una comarca que aposta per un turisme sostenible com el de la Carta Europea de Turisme Sostenible no ho pot compatibilitzar amb aquest model d’explotacions d’hidrocarburs”, hi afegeix.
    Assemblea al Ripollès
    Prop de 50 persones van constituir ahir a Ripoll l’assemblea ripollesa de la plataforma Aturem el Fracking. Hi havia representants del Grup de Defensa del Ter, Gedena, el CEA Alt Ter i ERC, CiU, la CUP i ICV-EUiA. Es van organitzar en comissions de treball i divendres vinent acordaran accions.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  187. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El Fracking o Fracturación hidráulica
    Arrasan con todo, y van hasta el final
    El fracking o fracturación hidráulica es una técnica criminal para la extracción no convencional de gas y petróleo del subsuelo. En concreto, combinada o no con la perforación horizontal o direccional, se utiliza en presuntos yacimientos de hidrocarburos en terrenos de difícil extracción, como pizarras / esquistos (shale gas, shale oil), arenas compactadas (Tight Gas / Oil) o Metano de Yacimiento de Carbón (Coal Bed Methane – CBM), entre otros. También se utiliza esa técnica para “re-estimular” las explotaciones convencionales de hidrocarburos en las que la producción ha decaído, pero estiman que lo que queda en el pozo les interesa extraerlo.
    El procedimiento consiste en la perforación del terreno y la inyección a presión de un fluidocompuesto por agua con arena silicea y/o gravilla cerámica, y unos 600 compuestos químicos (de los que las compañías del ramo se niegan a declarar algunos, bajo “secreto comercial”), con el objetivo de ampliar las fracturas existentes en el substrato rocoso que encierra el gas o el petróleo, favoreciendo así su salida hacia el exterior.
    Se estima que esta técnica está presente ya en el 60% de los pozos de extracción actualmente en uso. Y esto cuando aún la producción de petróleo no está en su fase final. El aumento del precio de los combustibles fósiles ha hecho económicamente rentable este método. Se está extendiendo su empleo en estos últimos años, especialmente en Estados Unidos y Canadá, aunque ya se ha desatado la ofensiva mundial, creándose la fiebre del metano (gas natural).
    Existe una gran polémica sobre el peligro medioambiental derivado de esta técnica, pues además de un enorme consumo de agua (35 millones de litros por pozo), es habitual que junto con la arena se incluyan multitud de compuestos químicos (ya hay 596 probados), cuya finalidad es favorecer la fisuración o incluso la disolución de la roca, y que contaminan tanto el terreno como las aguas subterráneas. En este aspecto los pueblos y ciudades de los USA que han perdido su agua para siempre son ya millares, y con ello toda la fauna y flora del lugar, con afectación de ríos incluso.
     
    En EE.UU. se estima que la generalización de este método ha aumentado la extracción de gas en cerca de un 40% en cuatro años, llenando las arcas de las empresas petroleras a costa de destruir comarcas enteras. Hasta 2010, se calcula que se han realizado dos millones y medio de fracturas hidráulicas en todo el mundo.
    Ahora el fracking llega a Europa (a la par que en Latinoamérica los gobiernos experimentan orgasmos múltiples ante la nueva burbuja y paradigma energético, y los chinos agujerean sin misericordia su propio suelo, y el suelo africano, canadiense y el que sea menester) y aún no existe una regulación específica sobre esta destructiva técnica. Un informe encargado por el Parlamento Europeo (http://www.lbst.de/ressources/docs2012/EP-ENVI-02_Shale-Gas_PE-464425_FINAL_ES_JUN2011.pdf) alerta de sus graves problemas y recomienda su regulación y que se hagan públicos los componentes que se emplean en los pozos de perforación. En Francia la fracturación hidráulica está prohibida formalmente (hay “lagunas”) desde el 2011, debido a la presión social que se produjo en su momento. El parlamento búlgaro prohibió su uso a principios de 2012.
    Sin embargo en España se impulsó (al igual que hicieron estos vendepatrias con los transgénicos, las nucleares…) desde el gobierno anterior, y el actual no hace nada por evitarlo, alegando lo de siempre: No pueden hacer nada, porque ya está firmado por los anteriores (si un gobierno con mayoría absoluta no puede cambiar lo que firmó un gobierno anterior, una vez más hacemos la pregunta: ¿Para qué sirven los gobiernos?).
    El Ministerio de Industria y las comunidades autónomas como las de Cantabria, País Vasco, Castilla y León, Asturias, La Rioja, Aragón, Andalucía, Valencia, Cataluña, ya llevan unos años concediendo diferentes permisos (Investigación, explotación …), y en la actualidad aumenta el número de dichos permisos en esos territorios, y parece que la burbuja va explorando otros frentes de conquista como Galicia.
    Graves repercusiones en el medio ambiente
    Las principales repercusiones posibles son la emisión a la atmósfera de ingentes cantidades de contaminantes, la contaminación de las aguas subterráneas debido a los flujos incontrolados de gas o fluidos causados por erupciones o derrames, la fuga de fluidos de fracturación y el vertido incontrolado de aguas residuales. Los fluidos de fracturación contienen sustancias muy peligrosas y su reflujo contiene además metales pesados y materiales radiactivos procedentes del depósito.
    Las consecuencias para la salud de las personas que viven en los lugares afectados por esta técnica son aterradoras, respirar las emanaciones de gas que se producen sin control, afectan al cerebro dejando secuelas graves irreversibles. Toda la fauna animal, ya sea salvaje o domestica, desaparece, la mayoría perece en la zona, afectada no sólo por el agua contaminada por metano, y cientos de productos químicos, sino también por la comida pues los árboles, arbustos y pastos, enferman contaminándose igualmente.
    Eso si no perecen directamente por las emanaciones masivas de gas. El agua del grifo de las poblaciones afectadas es inflamable y ya han ocurrido explosiones que han volado edificios enteros. La venta de grandes depósitos de agua potable (de 2.000 o 5.000 litros) portátiles se dispara, pues la canalizada no sirve para nada, ni para lavar la ropa, ni para ducharse y mucho menos para cocinar o beber.
    Las experiencias obtenidas en los Estados Unidos muestran además que se producen numerosos accidentes mortales. Sin embargo a pesar de estar en un país como el nuestro, que es capaz de dar en los telediarios cualquier imbecilidad que ocurra en Estados Unidos, de este tema no han emitido ni un solo segundo. Y es que el poder de las empresas petroleras y gasísticas es de tal magnitud que a pesar de las evidentes secuelas y consecuencias siguen perforando y acabando con los recursos básicos y el medioambiente, sin que ningún gobierno de los distintos estados les plante cara.
    Otra repercusión inevitable de la extracción de gas de esquisto es un alto índice de ocupación de tierra debido a las plataformas de perforación, las zonas de aparcamiento y maniobra para camiones, equipos, instalaciones de procesamiento y transporte de gas, así como el atasco de las carreteras de acceso.
    Hay un documental sobre las consecuencias de esta práctica (subtitulado en castellano) que recomendamos para ver tranquilamente. Su duración es de 102 minutos, está en You Tube y merece la pena: GasLand (2010). http://www.youtube.com/watch?v=zvEHmk1Q02I. Si pensásemos un poco, dejaríamos de ver lo que el sistema potencia y nos preocuparíamos más de los temas realmente importantes. Quizá sea, como decía Santa en la película “Los lunes al sol”, porque no tengamos criterio.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  188. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Memòria de l’assemblea Plataforma RiudauraJunts del (1-2-2013)
    El primer torn fora per l’Ajuntament de Riudaura que va exposar la feina feta fins ara, novetats i futures actuacions, sempre al voltant de l’àmbit institucional.
    Les diferents comissions van intervenir i exposar les tasques fetes durant tres setmanes i presentant propostes que s’aniran fent, celebrant també la feina feta fins ara, que és molta però que s’ha assolit gràcies a l’empenta i compromís de Riudaurencs i Riudaurenqués.
    Un dels temes més importants fou el de millorar la comunicació entre comissions. Per això el diumenge que ve, désprès de la projecció del documental Gasland s’aprofitarà per a reunir les diferents comissions, intercanviar punts de vista, estrategies i propostés en un ambient distès.
    Per acabar es va el•laborar un calendari on la Plataforma anirà a altres indrets per donar a conèixer el problema amb xerrades, visites al nostre municipi d’organitzacions i institucions de rellevància, i actuacions a tot nivell per a aturar les prospeccions de gas arreu.
    Seguim treballant.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  189. lejarza said

    Moció ICV-EUiA-Argelaguer al Ple del Ajuntament d´Argelaguer en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns
    Publicat el 2 febrer 2013
    http://elgarrotxi.cat/2013/02/02/mocio-icv-euia-argelaguer-al-ple-del-ajuntament-d%C2%B4argelaguer-en-solidaritat-i-recolcament-al-ajuntament-de-riudaura-i-als-seus-veins/

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  190. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Ramón Elósegui: «El fracking amenaza Salburua y la única reserva …
    El Correo
    El responsable de SEO/BirdLife en el País Vasco, Ramón Elósegui, ha advertido de que el uso de la técnica de fracturación hidráulica o fracking en Álava «acabaría» con Salburua y con el acuífero subterráneo que está bajo el humedal, que es «la única …
    Ver todos los artículos sobre este tema »

    Alique pedirá explicaciones por la práctica de ‘fracking’
    eldiadigital.es
    El portavoz del PSOE en Industria, Energía y Turismo y senador por Guadalajara explica que elfracking (fractura hidráulica en castellano) es una técnica muy agresiva de extraer gas que consiste en la inyección de agua, arena y productos químicos a …
    Ver todos los artículos sobre este tema »

    Noreña declaróse ‘Conceyu llibre de fracking’
    InfoAsturies
    Nel Plenu Municipal de Noreña, cellebráu ayeri día 31, tratóse ente otres cuestiones, la propuesta de Conceyu Abiertu por Noreña pa declarar el conceyu más pqueñu d’Asturies, «conceyu llibre defracking». El Conceyu de Noreña ta afectáu en parte del so …
    Ver todos los artículos sobre este tema »

    Pidieron celeridad para debatir el proyecto que prohíbe el fracking …
    Análisis Digital
    El edil concordiense del Frente Entrerriano Federal (FEF), Alberto Zadoyko, pidió celeridad al Concejo Deliberante de esa ciudad para tratar el proyecto que prohíbe elfracking en la localidad. Zadoyko había elevado el texto en agosto de 2012, ante el …
    Ver todos los artículos sobre este tema »

    Piden al gobierno que convoque a audiencias públicas por el fracking
    Diario El Argentino
    Un proyecto de ley presentado en la Cámara baja de Entre Ríos, solicita al gobierno que evite “toda eventual concesión de explotación bajo la técnica del fracking, hasta tanto el pueblo de Entre Ríos sea debidamente informado. Y de esta manera recabar …
    Ver todos los artículos sobre este tema »

    Torreperogil recoge un total de 2.200 firmas para instar al IGN a que …
    20minutos.es
    Por otra parte, en el pleno celebrado este pasado jueves en Torreperogil tanto el grupo municipal del PSOE como el de IU presentaron sendas mociones en las que proponían declarar el municipio «libre de ‘fracking'». Finalmente, las mociones, que se …
    Ver todos los artículos sobre este tema »

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  191. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Acte informatiu a Olot sobre el fracking
    Aquest dissabte al vespre i a l’Espai Nuria d’Olot a la Garrotxa veïns i ciutadans preocupats pels permisos que s’han concedit per investigar el subsòl d’algunes zones de la Garrotxa han organitzat una convocatòria pública per informar sobre el fracking a la Garrotxa i proposar accions per impedir l’ús d’aquesta tècnica d’extracció d’hidrocarburs a la comarca. Alguns han assistit a l’assamblea de forma particular i d’altres representen entitats cíviques de la Garrotxa. A la trobada s’ha convidat a Antonio Turiel, físic i matemàtic expert en energia, qui ha dit que «el fracking és un sistema gens sostenible econòmicament i que en zones sísmiques pot comportar problemes geològics». Segons els promotors aquesta tècnica pot comportar «un desastre tan ambiental com per la salut». Segons han informat al principi de la trobada, diumenge que ve tenen previst fer una nova assemblea de la qual en sortiran noves propostes.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  192. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Derroche de gas en antorchas, el lado oscuro del ‘fracking’
    Minneapolis Chicago Pozos de Bakken
    Medio ambiente | 03/02/2013 La Vanguardia
    Las compañías petroleras que están en el centro del boom de la extracción del gas en EE.UU. están quemando inútilmente un volumen de recursos energéticos que servirían para abastecer Chicago o Washington. Así lo ha denunciado esta semana el diario Financial Times. Las antorchas de los pozos de los campos de Bakken, en Dakota del Norte (marcados con un círculo), iluminan, por ejemplo, una superficie equiparable a la de Minneapolis o Chicago, según muestra esta foto de la NASA de hace un mes. El gas de esquisto es responsable de la revolución energética en EE.UU. -al haber abaratado sus precios-, pero su malgasto aumentó un 50% el año pasado. Las antorchas están encendidas las 24 horas; y alumbran el lado oscuro del fracking.

    El problema se debe a que la febril carrera desatada para descubrir nuevas reservas de gas ha provocado la apertura de cientos de pozos, pero sin que se hayan construido aún las conducciones o instalaciones que permitirán su uso. No hay sincronización entre el hallazgo del recurso y su utilización posterior, y la consecuencia es un derroche del gas, que se debe quemar para evitar la emisión de metano a la atmósfera (lo que tendría un mayor impacto aún sobre el clima). El CO2 y otros gases procedentes de las antorchas agravan, en cualquier caso, la emisión de gases invernadero, contaminan el aire y dañan ecosistemas naturales.

    El pueblo de Riudaura, en vigilia permanente, se rebela
    Los vecinos patrullan la localidad en busca de sospechosos de iniciar la investigación geológica, autorizada por la Generalitat | Vic se declara también libre de fracking
    Medio ambiente | 03/02/2013
    Los vecinos de Riudaura (Garrotxa), a 8 km de Olot, han creado una comisión de vigilancia que recorre periódicamente el pueblo para que nadie (presumiblemente de fuera de la localidad) marque los terrenos susceptibles de ser objeto de la investigación en busca de hidrocarburos.
    Desde que se supo que la Generalitat dio permiso (a la compañía británica Teredo Oil) para investigar la presencia de petróleo o gas, la población vive una permanente convulsión. Más de la mitad del pueblo (400 habitantes) se reunió en la asamblea celebrada hace unas semanas. Y desde entonces, la palabra fracking ha corrido como la pólvora, va de boca en boca. El anglicismo está omnipresente en las conversaciones, en las paredes, en pancartas. Muchos vecinos todavía recuerdan cómo en los años sesenta del siglo pasado también se hicieron prospecciones en busca de hidrocarburos, con un resultado negativo. Y aquel recuerdo ha contribuido a generar más alarma, intensificada por internet.
    Buena parte de la movilización se debe a Blanca Gómez, una auxiliar de geriatría que se puso manos a la obra nada más oír la palabra maldita de labios de su vecino, el alcalde, mientras tomaba un café en su casa. Y en estas semanas no ha parado de investigar sobre los impactos del dichoso fracking. Volcó todas las informaciones en el facebook; ha confeccionado la página Riudaurajunts.cat; participó en la creación de la plataforma Riudaura, Junts Contra el Fracking, y mantiene la colaboración con la Plataforma Antifracking de Catalunya.
    Ha llegado gente desconocida
    La movilización ciudadana le ha llevado a buscar el asesoramiento técnico y a formar diversas comisiones de trabajo, como la de vigilancia. “Gente desconocida han hecho las marcas en algunas árboles de la zona (los posibles enclaves para la investigación geológico); y, como han entrado en una finca sin permiso, el dueño ha puesto denuncia”, dice.
    Blanca Gómez está convencida de que si “se agujerean el suelo, se podría provocar un gran desastre ecológico, puesto que se contaminarían los acuíferos que abastecen el pueblo, y de esta forma también se verían afectadas las aguas que abastecen la Val d’en Bas, el río Fluvià e, incluso, la zona del Estany de Banyoles”, dice. La portavoz de la plataforma teme también que si horadan las montañas, se puede producir movimientos sísmicos, con un resultado como en que se produjo hace dos años en Lorca.
    Productos químicos
    El principal temor es que este paisaje de bellos prados y verdes laderas resulte desfigurado. “En cada exploración, se requería abrir un espacio tan grande como un campo de fútbol para levantar un pozo, disponer de suministro de agua y una línea de alta tensión, además de habilitar una piscina para depositar los lodos contaminantes y productos químicos”, explica Blanca Gómez.
    Pero no sólo este pueble vive convulsionado por los planes de la Teredo Oil. El permiso de investigación del proyecto Ripoll afecta a 23 municipios (51.201,3 has) del Ripollès, Osona y la Garrotxa. Teredo Oil tendrá seis años para investigar en el subsuelo, mientras que su director general, Philip Morris, ha prometido que reducir el impacto ambiental al mínimo, según declaró a 8tv.
    El alcalde de Ripoll y se Vic se oponen
    El alcalde de Ripoll, Jordi Munell (CiU), se queja también de que los municipios de las tres comarcas afectadas no fueron informados con antelación. Se enteraron por la prensa, se lamenta. El malestar ha llevado a todos los grupos municipales a aprobar una moción contra el fracking, un acuerdo que han hecho otros municipios de las comarcas afectadas, poco satisfechos con las explicaciones de la Generalitat. Hasta Vic (CiU) es municipio declarado libre de fracking.
    “Estamos hablando solo de permisos de investigación. No haremos nada que no esté bien hecho.Y, además, de aquí hasta que esto sea una realidad habrá pasado mucho tiempo y la tecnología habrá evolucionado”, dice para tranquilizar Pere Palacín Farré, director general d’Energia. “Sorprende que la licencia de Ripoll se logre tan rápido mientras las licencias para energías limpias, como la eólica, tarda años”, dice incisivo Jordi Ortega.
    Facilidades del Govern
    De hecho, el gobierno catalán ha decidido dar facilidades para la posible obtención de hidrocarburos. El Departament d’Empresa i Ocupació ha modificado las condiciones impuestas a la empresa Teredo Oil Limited en su permiso para investigar si existe gas no convencional o petróleo en el entorno de Ripoll. La autorización inicial –dada el pasado 2 de octubre- fijaba una fianza de 5,818 millones de euros para hacer frente a los impactos derivados de los prospecciones sísmicas y a la realización de sondeos y catas que afecten a la cubierta vegetal durante la realización de estos trabajos. Sin embargo, el día 31 de diciembre, el Diari Oficial de la Generalitat (DOG) precisó que esta fianza se hará de forma fraccionada, de manera que habrá un primer depósito de 200.000 euros y sucesivos depósitos adicionales de 3.072 euros por cada cuadrícula minera de investigación solicitada (en total, se solicitaron 1.829 cuadrículas).
    No obstante, la fianza definitiva se fijará mediante informes complementarios del Departament de Territori i Sostenibilitat. El acuerdo del DOG indica que la fianza será fijará de manera fraccionada para cada una de las perforaciones o grupos de perforaciones, una vez que el promotor haya presentado un proyecto técnico específico para cada una de ellas.
    Los sectores contrarios a la investigación del gas no convencional han destacado que parte de la zona de investigación del proyecto Ripoll se sitúa en áreas de territorio que están vetadas a la implantación de la energía eólica.

    En busca de un tesoro ‘negro’ bajo el suelo
    El auge de los proyectos para explorar posibles yacimientos de gas mediante la polémica fractura hidráulica (‘fracking’) es acogido con creciente oposición | La Generalitat dio permiso para explorar en 23 pueblos de Osona, Garrotxa y Ripollès | ”No permitiremos que contaminen los prados, las vacas ni el agua que bebemos”
    Medio ambiente | 03/02/2013
    ANTONIO CERRILLO
    Barcelona

    Angel Sainz, alcalde de Villacarriedo (Cantabria, 1.800 habitantes), representa a muchos españoles que se han visto sorprendidos los últimos tiempos por la irrupción de proyectos de búsqueda del gas en su territorio. La concesión de permisos de investigación (que servirían para extraer el gas mediante la fractura hidráulica de la roca a gran profundidad) no está siendo acogida, sin embargo, con alborozo al estilo Bienvenido Mister Marshall. Proliferan numerosas plataformas, creadas para oponerse al aterrizaje de las empresas petroleras cuya principal carta de presentación es un permiso en el Boletín Oficial del Estado. Todas buscan el oro negro, en forma de petróleo o gas. La resistencia ciudadana crece ante el temor de que la imagen de los pozos sepulte un paisaje de vacas, prados y aguas cristalinas.

    “Desde que se ha autorizado a autorizado a Repsol investigar si hay hidrocarburos, no hemos parado de encontrar argumentos en contra”, dice Sainz, activo miembros de la campaña para prohibir en Cantabria la fractura hidráulica como procedimiento para extraer el hidrocarburo. El gobierno cántabro, en manos del Partido Regionalista, ya ha iniciado la tramitación del proyecto de ley en el parlamento regional.

    En España existe una verdadera fiebre por hallar hidrocarburos. Es más que un sarampión pasajero. Es una apuesta en toda regla del Gobierno y de las empresas petroleras. Las solicitudes de permisos de investigación de hidrocarburos (son indistintas para petróleo o gas) han pasado de 35 en el 2009 a más de 60 el año pasado. Y las licencias concedidas han aumentado desde 47 a 75 en los últimos cuatro ejercicios. Y estos permisos de investigación son la punta de lanza para las grandes petroleras (pues llevan aparejada una posible y futura explotación).

    Momento álgido en Catalunya La búsqueda de gas y petróleo vive su momento álgido en Catalunya. La Generalitat ha dado el primer permiso de investigación a Teredo Oil, que podrá explorar en 23 municipios (51.201 has) de Osona, Ripollès, la Garrotxa. Además, está a punto de decidir si concede autorización a la empresa Montero Energy, que ha solicitado dos permisos de investigación: uno que afecta a 37 municipios de la Noguera, Segarra, el Solsonès y Urgell, y otro en 44 localidades en la zona de Osona, Bages y Berguedà.

    Mientras tanto, Repsol busca ampliar sus prospecciones de petróleo en la plataforma Casablanca en la costa de Tarragona, y la británica Cairn Energy quiere explorar 11.500 km2 entre el litoral entre Girona y el norte de la provincia de Barcelona.

    Pero detrás de la mayor parte de estos planes está el deseo de extraer gas mediante la fractura hidráulica de la roca (fracking, en inglés), una técnica que ha catapultado la creciente autosuficiencia energética de EE.UU. Con ella, se persigue extraer gas pizarra (gas de esquisto o shale gas) alojado en rocas porosas a gran profundidad (más de 2.000 metros) Sin embargo, es un método polémico. En la perforación se usan explosivos y un fluido compuesto por agua, arena y productos químicos introducidos a gran presión para fracturar la roca y liberar el gas. El problema es que, además de los seísmos, se han dado casos de contaminación de las reservas subterráneas de agua, como han documentado los grupos conservacionistas.

    Algunas causas
    La fiebre por los hidrocarburos obedece a que recientemente se ha hecho un “descubrimiento de gas en la costa de Gaza”, que ha levantado las expectativas en otros países del Mediterráneo, dice Margarita Hernando, secretaria general de la Asociación Española de Compañías de Investigación, Exploración, Producción de Hidrocarburos y Almacenamiento Subterráneo (Aceip). El otro factor es el “desarrollo tecnológico de la fractura hidráulica, que se venía utilizando EE.UU. desde hace años y que ahora se usa para yacimientos de gas no convencional (gran profundidad”), agrega. “El fracking llega a España como una técnica probada y segura”, resume Hernando. La a técnica ha disparado la producción de gas en EE.UU, y ha abaratado dos tercios su precio, dice Rafael López Guijarro, jefe de exploración de Montero Energy, convencido de que ésta es una buena solución de abastecimiento. El gas se usa en redes de gasoductos o para producción eléctrica. No obstante, no aún no se ha dado ningún permiso para iniciar su explotación efectiva. Larga tramitación “La concesión de un permiso para investigar no implica nada especial. Es una autorización genérica. Antes de iniciarse los sondeos se requieren múltiples estudios previos. No creo que se inicie ningún sondeo antes del 2016”, dice Rafael López. Los sondeos requerirán permisos concretos y estudios de impacto ambiental antes de concluir si hay gas y su estracción es rentable. “La alarma que se ha generado es infundada. La gente no debe tener miedo. Todo se hará con un control ambiental responsable y usando las mejores tecnologías”, dice López Guijarro. Sin embargo, la llegada del fracking a Europa está siendo criticada. “En EE.UU, la Agencia de Protección Ambiental dejó que los proyectos de fracking retrasen el cumplimiento de las normas de calidad del aire hasta el 2015”, recuerda Jordi Ortega, investigador en energía de la Universidad Carlos III, crítico con los beneficios fiscales dados a esta técnica. En Francia, se ha prohibido (algo lo que algunos interpretan como un intento de proteger el potencia nuclear), y en Gran Bretaña es muy cuestionada, porque muchos expertos estiman que debilita las inversiones en energías verdes.

    La opinión del profesor Marzo
    Mariano Marzo, profesor de recursos energéticos de la Facultad de Geología de la UB, sostiene en cambio que la oposición a los proyectos de exploración o investigación es injustificable, puesto que se trata de conocer si existen realmente estos recursos. “No podemos oponernos a esta investigación, amparándonos en el prejuicio de que en el futuro podrían usarse unas técnicas supuestamente contaminantes para su explotación, cuando aún no se sabe si existe ese recurso”, dice. Marzo cree que “hay grupos que, con una actitud irracional, pretenden de entrada mantener cerradas las puertas al conocimiento, cuando la sociedad tiene derecho a saber si el recurso que se busca existe”. “Primero, hay que investigar; luego, veremos si este recurso existe, y finalmente, si su explotación fuera comercialmente viable y la sociedad estuviera de acuerdo en proceder a su explotación, se deberá regular cómo se extrae”, ha venido sosteniendo. No obstante, a priori, la probabilidad de encontrar gas en las zonas objeto de exploración le parece bajísima. Pero la controversia ha saltado a los valles cántabros de Pisueña, Pas, Miera. “No permitiremos que contaminen los prados y nuestras áreas ganaderas, ni que ensucian el agua”, dice el montañés Ángel Sainz.

    Frackademia y los intereses cruzados. ¿Ponen en peligro la democracia los lobbys?
    Jordi Ortega | febrero 2, 2013
    Fracking: la tierra de promesas incumplida.
    Promised Land (Tierra Prometida) del director Josh Fox muestra lo que está ocurriendo en Pennsylvania donde la industria energética está utilizando la tecnología del fracking. El terror ante la contaminación del agua, del suelo y del aire ha impulsado una rebelión contra esos pozos a los que se les inyecta brebaje de productos químicos, protegidos bajo patente, que arrastra a la superficie esos tóxicos y, con él, material radioactivo y metano.
    Antes del estreno de la película Chevron sacó una campaña a favor del fracking tituladahuman energy. (http://www.chevron.com/weagree/?statement=shale&index=1). Trasmite ideas sencillas y contundentes fácil de llegar al público: “muchos estados tiene la suerte de estar sentados en grandes cantidades de este recurso… traerán empleo, desarrollo y energía limpia”. Las medidas ambientales correctoras de la industria es una descontaminación simbólica.
    Matt Damon encarna, en Promised Land, un agente comercial que intenta que le arrienden sus tierras propietarios de comunidades rurales para hacer perforaciones de fracking. Su trabajo consiste en lograr esa comunicación de las ventajas que ofrece el fracking. Antes del estreno de la película la industria del fracking lazó una burda campaña en contra; la acusaba de estar financiada por la propia industria del petróleo, en concreto, por Abu Dhabi –familia real de los Emiratos Árabes (es sede la Agencia Internacional de Energía Renovables –IRENA-, financia tecnología renovable). Tienen la desfachatez de denunciar un conflicto de intereses por la media docena de películas financiadas por Abu Dhabi. Resulta idiota hacer una campaña contra Hollywood con argumentos que se puede volver fácilmente en contra.
    Frackademia: las condiciones de definición.
    El anuncio de Chevron fue realizado por la ingeniería ambiental de la Universidad de Pittburgh que de forma filantrópica recibe financiación de la corporación. Amy Mall de Natural Resource Defende Coincuil (http://switchboard.nrdc.org/) señalaba que el trabajo científico de Universidades sobre el fracking se central en buscar técnicas más baratas y eficientes; no se preocupan sobre la salud pública, ni el medio ambiente.
    Frackademia es un neologismo que designa un conflicto de intereses entre la industria del fracking y la financiación de las universidades. Para la industria es el medio más eficiente y barato para ganar influencia en las élites políticas –que ante cuestiones complejas, acomplejados su falta de criterio, dejan que las decisiones las tomen esos expertos de universidad que consideran un “árbitro neutral”. Tim Considine, ahora economistas de la Universidad de Wyoming, realizó un estudio en 2009 para convencer a los legisladores y los reguladores que suprimieran un impuesto estatal a las perforaciones; ocultó la financiación recibida por parte de la industria del fracking.
    Emerge una nueva modalidad de I+D consistente en encargar a las Universidades estudios cuyo fin es la descontaminación simbólica del fracking. Y cancelar, como hizo Marcellus Shele, la financiación de una investigación en la Universidad de Pennsylvania alegando parcialidad. Los investigadores fueron despedidos. Terry Engelder, del Departamento de Geología, se había negado a participar en estos estudios, “no es la forma con la que le gustaría a uno ser visto por el mundo”. Prefiere publicar en Nature artículos como Should fracking stop?
    La” edad de piedra” o lobbylandia.
    Chevron, además de comunicación ambiental, patrocina investigación sobre el fracking en las más importantes universidades del estado de Pennsylvania. ¿Pueden ser estos estudios financiados por la industria de fiar? La situación es tan insostenible que la Universidad de Texas y Universidad de Buffalo enviaron un mensaje a la industria: “nuestras universidades no están en venta”. Otras si están en venta. La Universidad de Michigan anunciaba un estudio de impactos del fracking con un comité formados por institutos con adjetivos de sostenible y el sector del fracking (http://graham.umich.edu/ia/hydraulic-fracturing_steering-committee.php).
    ¿Qué gobierno tiene capacidad de replicar informes que en nombre del ecologismo se defiende el fracking por reducir los costes energéticos en Estados Unidos en 280.000 millones de dólares anuales, con un efecto de 16.000 millones de dólares adicionales para las economías de Pensilvania, Virginia Occidental y Nueva York y 184.000 empleos? Y, encima, se presenta como la solución al cambio climático y la dependencia energética. Basta hinchar ventajas y minimizar dificultades.
    Ante propuesta de Barack Obama de endurecer la regulación de fracking salió una contundente respuesta por parte de John Dunham & Asssociates, calcula en 253.839 dólares el coste adicional por pozo, un sobrecoste de 1,5 mil millones anuales -20 veces más de que las estimaciones de la administración (http://westernenergyalliance.org/wp-content/uploads/2009/05/John-Dunham-Associates-Economic-Analysis-of-BLM-Fracing-Regulations-FINAL.pdf).
    Steven Chu, premio Nobel y Secretario de Estado de Energía de Obama, en una carta desafiante expone los argumentos por los renuncia a seguir en el cargo. Sus detractores no se anduvieron con rodeos: “que se pudra” (Good Riddance). Su carta lamenta los dementes argumentos que han frenado el desarrollo de las energías renovables, mientras China se ha dado cuenta del potencial del mercado emergente, ahora ella lidera estas tecnologías. Con ironía califico la estupidez de los que sigues buscando formas de extraer combustibles fósiles de las rocas, sin entender que la edad de la piedra acabó, no precisamente por falta de piedras (http://www.doe.gov/articles/letter-secretary-steven-chu-energy-department-employees-announcing-his-decision-not-serve).
    La corrupción sistémica “benévola”.
    Thomas O.McGarity y Wendy E.Wagner de la Universidad de Texas han publicado Bending Science. En él repasa cruce de intereses económicos que corrompen la investigación e influyen en la toma de decisiones políticas con casos concretos, por ejemplo, los 400.000 dólares recibidos por la Universidad de Texas de la industria del fracking para que desarrollaran un reglamento de protección ambiental a la carta (http://filebox.vt.edu/users/jemille6/PhilEvRelReg/Wendy%20Wagner%20Bending%20Science.nyu%201.pdf).
    Se trata de un modo más sofisticado que el reparto que vemos de sobres en la vida política -sin necesidad de grandes estudios. Marco Bülow diputados del SPD denuncia esa “exagerada presión de los mercados sobre la política, la formación de poderosas élites lleva a una pérdida de poder de los parlamentos, una falta de transparencia, unos excesos de presión que pone en peligro la democracia”. Se trata de esa otra desigualdad de la política frente los mercados, estos ademas de tener el dominio de las condiciones de producción controlan las condiciones de definición.
    ¡Basta! Resulta insoportable para los ciudadanos el grado de corrupción sistémica que va más allá de escándalos puntuales. La democracia es la antítesis de imperio de camarillas de poder que son capaces de crear consensos, definir la crisis e imponer sus soluciones. Sólo reforzando la transparencia, el servicio publico de la política, la autonomía e independencia frente a grandes poderes globales, podremos acertar en salir de la crisis financiera y ambienta.
    La política es parte de la solución, no del problema. Urge un amplio debate sobre la transparencia: recuperación de los mecanismos de control, la regeneración ética de la política, que cada miembro del parlamento sea representante del pueblo sin el sometimiento a chantajes y presiones. Hollywood y el cuarto poder aparecen ser la última trinchara de vacío democrático. Y una sociedad civil que aún no está en venta.

    LEY PARLAMENTARIA
    El PRC apoyará la ley contra el ‘fracking’ en Cantabria
    El PP confía en que la prohibición del uso de la técnica de investigación y explotación por fractura hidráulica esté aprobada en marzo
    02.02.13 – 21:21 –
    EFE | Santander
    El grupo parlamentario regionalista ha reiterado su postura “rotundamente en contra” del uso de la técnica de investigación y explotación por fractura hidráulica en Cantabria y ha asegurado que apoyará la ley para que se prohíba el ” fracking ” en la región.
    El PRC ha respondido así al PP, que ha dicho que si el PSOE y el PRC no se oponen a ese proyecto de ley elaborado por el Gobierno regional, la norma podría estar aprobada en marzo, y ha instado al secretario general de los regionalistas, Miguel Ángel Revilla, ha pronunciarse sobre el uso de esa técnica.
    En un comunicado, el PRC ha recordado que, tanto a nivel de partido como particularmente su secretario general, se han manifestado “rotundamente en contra” de esta técnica, por lo que, este partido, ha asegurado que apoyará la ley presentada en el Parlamento para prohibir su uso en Cantabria .
    Los regionalistas también han alegado al PP que la concesión de un permiso de ” fracking ” por parte del Gobierno regional durante la presidencia de Miguel Ángel Revilla se produjo “en cumplimiento de la legislación vigente en ese momento, que obligaba a ello.
    Y han señalado que esa actuación es “exactamente igual que la autorización dada por el Gobierno del Partido Popular hace escasos meses, con el apoyo del presidente Diego, de su Ejecutivo y del PP de Cantabria , que no pusieron objeción alguna”.
    Además, el PRC ha replicado, ante la “curiosidad” expresada por los populares sobre su opinión a cerca de la ley contra el ” fracking “, que la “gran curiosidad” de los cántabros “es saber por qué el PP de Cantabria presentó a Luis Bárcenas como senador y qué intereses les unen”.
    “Lo que sigue sin respuesta es la pregunta que todo el mundo plantea al PP: por qué nombró candidato a senador a Luis Bárcenas, a pesar de no ser cántabro, y qué intereses había en esa formación o en alguno de sus miembros para hacer un favor al señor Bárcenas”, ha opinado el PRC.
    El PP confía en que la ley se apruebe en marzo
    El PP de Cantabria ha opinado hoy que, si el PSOE y el PRC no se oponen al proyecto de ley para la prohibición del uso de la técnica de investigación y extracción de gas por fractura hidráulica, denominada ” fracking “, elaborado por el Gobierno regional, la norma podría estar aprobada en marzo.
    En este sentido, los populares han lamentado que “cinco meses después” de la aprobación del texto por el Consejo de Gobierno, ninguno de los partidos de la oposición se haya pronunciado y han pedido al secretario general del PRC, Miguel Ángel Revilla, que “interrumpa” sus apariciones televisas para pronunciarse sobre la ley.
    En un comunicado, el diputado regional del PP Íñigo Fernández ha explicado que, una vez que este viernes se ha iniciado el periodo de sesiones, han empezado a correr los plazos para aprobar la Ley que regulará la prohibición ” fracking ” en la región, con lo que, según ha indicado, la norma “podría quedar aprobada definitivamente en la primera quincena de marzo”.
    Fernández ha señalado que los grupos parlamentarios tendrán de plazo hasta el próximo día 12 de febrero, inclusive, para presentar enmiendas a la totalidad a este proyecto de ley que será de aplicación tanto a los permisos ya concedidos como a los que se concedan a partir de la entrada en vigor del mismo.
    Si no se presentan enmiendas a la totalidad, el diputado del PP ha explicado que se abrirá un plazo de cinco días más, en que los grupos parlamentarios podrán registrar enmiendas parciales a esta norma, para su debate en comisión, a finales de febrero, con lo que el proyecto pasaría al pleno de la Cámara, “probablemente en la primera quincena de marzo”, ha incidido.
    Sin embargo, Fernández ha lamentado que “cinco meses después de la aprobación de este texto por parte del Consejo de Gobierno, ni PSOE ni PRC se han pronunciado aún con claridad sobre la utilización de esta técnica en la región”.
    Y ha expresado su confianza en que ninguno de los dos grupos parlamentarios rechacen la totalidad del Proyecto de Ley, algo que retrasaría en aproximadamente dos semanas su aprobación, ha advertido el parlamentario popular.
    Fernández ha señalado que su partido tiene una gran “curiosidad” por conocer la postura de la oposición respecto a la Ley y a las aportaciones que puedan realizar, después de que, según ha recordado, PSOE y PRC, durante su etapa en el Gobierno, concedieran una autorización para la utilización de esta técnica en la comarca de Saja-Nansa, que afectaba a ocho municipios de la región.
    En este sentido, ha pedido al secretario general del PRC, Miguel Ángel Revilla, que “interrumpa por un momento sus apariciones en los programas rosas de televisión para pronunciarse sobre el contenido de esta Ley”, ya que “hasta ahora no ha dicho esta boca es mía”.
    “Sabemos que Revilla concedió un permiso en marzo de 2011 y que en octubre de 2012 asistió a una manifestación contra ese mismo permiso, pero ¿cuál es verdaderamente la postura de Miguel Ángel Revilla?”, se ha preguntado Fernández, quien ha destacado la “trascendencia” de la ley y la necesidad de que cuente con el apoyo “de todos”.

    Industria recoge 449 alegaciones contra el fracking
    DOMINGO, 03 DE FEBRERO DE 2013 EMMA ZAFÓN
    El Gobierno de Aragón contabilizaba al cierre de esta edición 449 alegaciones en contra del fracking. El lunes se cerró el plazo para alegar y las plataformas contabilizaron más de 700 firmas de rechazo a la propuesta de explotar el gas del Maestrazgo. Sin embargo, la consejería de Industria estableció que por el momento se habían recibido 121.
    A lo largo de los próximos días se conocerá la cifra exacta ya que las alegaciones van llegando poco a poco al gobierno autonómico. Cabe recordar que aquellos interesados en mostrar su oposición al fracking podían registrar sus quejas en cualquier administración. Durante estos días, cada documento en contra será remitido a la DGA.
    Los principales puntos de recogida de alegaciones han sido el Bajo Aragón, la comarca de Andorra-Sierra de Arcos y la comarca del Matarraña. También se han registrado firmas de rechazo en Teruel y Zargoza, aunque en menor medida.
    Las alegaciones se han formulado a raíz de la solicitud de permisos por parte de la empresa Montero Energy Corporation al Gobierno de Aragón para, en un principio, investigar los recursos de gas del Maestrazgo.
    El fracking, último paso para la obtención de gas, ha centrado el rechazo al proyecto. Consiste en la perforación del subsuelo para inyectar agua a presión y sustancias químicas. Los municipios afectados son La Iglesuela, Cantavieja, Mirambel, Fortanete, Tronchón, La Cuba y Mosqueruela.
    A las siete localidades turolenses se suman 41 en la provincia de Castellón, donde se recogieron hace un mes 1.700 alegaciones. Tras el periodo para alegar en el que la mayoría de agentes implicados han criticado la desinformación, ahora se abre un nuevo escenario más incierto si cabe. Se prevé que la DGA se posicione al respecto y dé el siguiente paso, que consistiría en la entrega de los permisos o el rechazo al proyecto.

    Gúdar-Javalambre contra el fracking
    La comarca turolense de Gúdar-Javalambre, a la que pertenece Mosqueruela, ha sido la última institución en declararse en contra del fracking. Todos los partidos políticos aprobaron por unanimidad una propuesta del consejero de Medio Ambientepara rechazar la investigación de hidrocarburos.
    Tanto en el Gúdar-Javalambre como en el Maestrazgo hay una importante parte de la población que basan su economía en los recursos naturales. Ya sea a través de actividades relacionadas con la agricultura y la ganadería o con el turismo (rural y de nieve), ambas comarcas necesitan mantener su riqueza natural para sostener la población en la zona.
    Aunque el fracking suponga el final del proyecto porque solo se utiliza para extraer gas, tanto el proceso de investigación como de explotación requieren grandes infraestructuras industriales. Además de la posible contaminación del entorno, los agentes políticos, sociales y mediambientales temen el posible impacto visual que se generaría en los municipios afectados.
    Es el mismo argumento que ha sido absorbido incluso por el gobierno cántabro que, pese a estar en manos del PP, ha plantado cara al Ministerio de Industria y prevé aprobar una ley que prohíba esta práctica. En el mismo sentido se ha posicionado el recientemente investido presidente vasco, el nacionalista Íñigo Urkullu, quien ha avanzado que rechaza aplicar el fracking en la comunidad autónoma.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  193. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Informe Fracking España: el Gran Fracaso del Mister Millonario
    por mikegilli
    Domingo, 03 de Febrero de 2013
    kaosenlared.net

    Cuando el Mister Craig Steinke, director de R2 Energy, intentó convencer a los alcaldes de Castellón de los beneficios de la extracción de gas por Fracking, les dijo una sarta de mentiras. Abajo refutamos esas mentiras una por una, e ilustramos el escándalo criminal de la fractura hidráulica.

    Informe Fracking España: el Gran Fracaso del Mister Millonario
    por mikegilli  feb 2013 (traducido con ayuda del google del inglésaquí )

    Cuando el Mister Craig Steinke, director general y accionista principal de R2 Energy, llegó a Castellón para convencer a los alcaldes locales y la prensa de los beneficios de la extracción de petróleo y Fracking les dijo una sarta de mentiras. 41 alcaldes de las localidades afectadas por la aplicación de Fracking se reunieron en el Palacio Municipal, con la prensa, la televisión y una concentración de la Plataforma Contra el Fracking en el exterior. Abajo refutamos esas mentiras una por una, e ilustramos el escándalo criminal de la fractura hidráulica. (Ver referencia 1 Craig Steinke.)
    Esta fue la gran oportunidad de Craig para conseguir un permiso de perforación , para impulsar sus acciones y hacer otra fortuna. Él ya había ganado $ 20 millones (approx) de la fusión de su compañía anterior, Realm Energy con el  San León, de la que también es director general, después de conseguir 10 permisos para frackear en el norte de España y así multiplicar los precios de las acciones, (era dueño de más del 30% de Realm). (ver Ref. 2 Realm Energy).
    Y Craigy es un mentiroso maravilloso. Todo lo que tenía que hacer era convencer a estos nativos ingenuos, que debe ser bastante fácil. Más de 900 políticos españoles han sido acusados ​​de corrupción, aunque ni uno está en la cárcel … Empleos, si si, a 200 trabajadores temporales. Muuucho dinero. Una duplicación de los ingresos de los Ayuntamentos locales. El auge de la vivienda… ” Siempre vamos a tener puestos de trabajo para jornaleros”, declaró su compañero, Rafael López, y además un montón de conductores de camiones, para el transporte de las 15.000 toneladas de agua dulce necesarios para ‘Frackear’ cada pozo. (Ref.3  Corrupción)
    Los “nativos” se lamió los labios, pero parecían un poco escépticos. ¿Qué habían encontrado realmente los guiris? Y ¿qué pasa luego con el agua de Frackear tan tóxico y inflamable que habían visto en el video  Gasland en el Internet?

     ”Tenemos una larga y probada experiencia en todo el mundo “…mentió el Mister Craig. Sus empresas, Realm (ahora fusionada con San Leon / Frontera), y R2 Energy, etc, nunca (que se sepa) han perforado un pozo, y Realm era antes un comerciante de leche enlatada. No importa, el sitio web de R2 afirma que nuestro Craigy había trabajado extensamente en el inmenso campo de frackear de Marcellus,  en los EE.UU y famoso por esa película Gasland y el “frenesí” de cientos de compañías de perforación entre 2005 y 2010. Ahora la burbuja se ha estallado y los pozos son poco o nada rentables, dejando lagos ultra-tóxicos y acuíferos envenenados, y los planes para ampliar el campo en el Estado de Nueva York están enfrentando una fuerte oposición (por fin).  Craigy Steinke está orgulloso de su récord por, con sus millones guardados con seguridad en paraisos fiscales, no ofrece nada a sus víctimas desafortunadas.(Ref 4 Gasland)
    Es “absolutamente imposible que el líquido fracking tóxico en contacto con el agua subterránea”, dijó el Craig a los alcaldes. Miles de metros de roca se separaría el acuífer de la inyección de agua tóxica a una presión de hasta 100 megapascals (15,000 psi) y 265 litres por segundo, y la próxima extracción de una parte de ella a una fosa de desechos construido de plástico. Con su alta tecnología  los miles de toneladas de líquido ahora doblemente tóxicos, inflamables, cancerígenos y a veces radioactivos pasaría por las niveles freáticos de forma 100% segura.
    Craig estaba empezando a sudar, a pesar del aire acondicionado en el Palacio Municipal. Mostró unos diapositivas muy bonitas en la presentación de PowerPoint, con referencia a los estudios falsos patrocinados por la industria mafioso petrolero.  ‘La nueva tecnología es una maravilla, ahora todo es seguro, los estudios subversivos están ahora totalmente desacreditados’’ (Ref. 5 informes falsos)
    ‘’Y sólo utilizaremos 10 productos químicos, no los 900 empleado en Gasland. No podemos revelar sus nombres, claro, están protegidos por patentes, pero la mayoría son simples aditivos alimentarios’’, declaró Rafael López, rodando sus ojos grandes. Este fue un gran momento para Rafa, ahora el Gerente de Exploraciones en  España de R2 Energy Corporation. (Sin embargo, hasta hace poco era otro geólogo desempleado que fracasó como vendedor de coches usados ​​en Madrid, y famoso en los foros de internet sobre el fracking por sus diatribas neo-fascistas). (Ref 6 Rafael López)
    “Es absolutamente seguro y no hay peligro para el agua potable”, afirmó de nuevo el Mister Craig Steinke nerviosamente. Por supuesto, en los EE.UU. nunca fue un problema, de hecho, el ‘frenesí de fracking’ sólo se despegó cuando se les dio enormes subsidios y exentas de la Ley de Agua Potable Segura, a instancias de George Bush y la mafia Halliburton petrolero de Texas.
    Las víctimas que mueren lentamente, envenenados por el fracking (65.000 pozos en 10 años) nunca podrán demandar a las empresas (la mayoría ya se han desaparecido después de que el ‘boom’ se estrelló en 2010) porque increíblemente hasta hoy día el fracking sigue siendo exento de la Ley Ambiental del agua (débil de todos modos) y los intentos de cambiar esta situación han estado estancadas desde hace 4 años en el Congreso de EE.UU, adónde los congresistas quedan ‘comprados’ por el ‘lobby’ petrolero. . (Ref. 7 exención Drinking Water Act).
    ”El gas de ‘fracking’ ayudará a España a reducir sus niveles de CO2, evitando el cambio climático.” esta diapositiva en la presentación también es falso, derivado del ecocidio criminal promovida por estos delincuentes millonarias. Es otra gran mentira del 1% de ricos, la misma mafia poderosa que ha podido hacer el fracking exento de las leyes del derecho ambiental, la misma gente que podría llevar a los EE.UU a la guerra de Irak por el petróleo, los mismos criminales dementes que han saboteado la mitigación del cambio climático durante casi 3 décadas, con informes falsos, falsos medios de comunicación e institutos falsos. Se trata de Criminales Climáticos, que alimentan el deseo público de que el cambio climático no es real, hasta el punto que en las recientes elecciones de Estados Unidos era casi imposible que un candidato ganaría si ‘creía’ en el cambio climático!
    Para estas personas es sólo un detalle más, el asunto de asegurarse de que la Agencia de Protección Ambiental (EPA) ni siquiera pide la medición de las emisiones de metano en los pozos de Fracking. El metano es 24 veces más concentrado que el CO2 como forzador climático (aunque sus efectos sólo duran 20 años en lugar de dos siglos). La industria del gas es la principal fuente de los escapes, el metano como el hidrógeno es casi imposible (es decir, caro) de contener. (Ref 8 La Bomba de Metano)
    Si esta mafia codicioso no había obstaculizado los acuerdos climáticos durante 25 años todo esto sería ahora totalmente ilegal y ya tendríamos la energía limpia. Hay alternativas no fosiles disponibles, algunos como la ‘gasolina verde NH3′ que nunca se ha desarollado y que no suelta ni CO2 ni contaminantes del aire. (ver aquí :http://co2freefuelexistsnow.wordpress.com/) Para detener el cambio climático a 2 ºC, que es el límite absoluto fijado por 99% de los científicos involucrados, tenemos que dejar cuatro quintas partes de los combustibles fósiles ya descubiertos en el suelo.
    Así que la prospección de nuevos yacimientos y su extracción es por lo tanto fuera de la cuestión. Hacerlo es un ecocidio criminal, agravado por comprar la ley. Igual que por las víctimas  envenenados, que no pueden quejarse debido a la exención  de la Ley del Agua, nuestros descendientes quedarán indefensos ante la ruina durante siglos de su hábitat de vivir. Moralmente hablando, señor Craig Steinke es un monstruo. (Ref. 9 Cambio Climático y combustibles fósiles)
    En este análisis Craig Steinke y Ian Telfer,  los capitalistas ‘sexy’ y depredadores que organizan las  fiestas de la alta sociedad, son en realidad asesinos y mucho peor, están promoviendo para beneficio privado la extinción más que posible de 4000 millones de años de vida evolutivo en este planeta, incluyendo a nuestros hijos.
    Es posible que Mister Craig Steinke es un hombre encantador, víctima como todos nosotros de la ‘carrera de ratas’ capitalista, sin embargo hay que pararle ya. Hay muchos ejemplos de la acción moral que tienen preeminencia sobre el derecho nacional. Hay que pasar a la acción radical, ya es tarde y parar los combustibles fosiles será difícil, aún para un movimiento enorme y mundial.
    La siguiente diapositiva de la presentación proclamó que el cofundador de R2 Energy es Ian Telfer. No EL Ian Telfer ! Es un misterio que uno de los hombres más ricos del planeta, que mueve más que $250,000 millones, puede registrar una pequeña compañía de exploración en España, con una persona como Craig Steinke. Lo más justo sería que los directores de R2 Energy, Craig Steinke y Ian Telfer serían objetos de un Juicio Popular del movimiento contra el fracking, como ya fue organizado contra Ian Telfer por las victimas de la mineria de oro en Guatemala. La minera Goldcorp, a juicio popular por daños a la salud enhttp://desinformemonos.org/2012/08/la-minera-goldcorp-a-juicio-popular-por-danos-a-la-salud-en-centroamerica/ (Ref 10 Telfer el Gran Matón de oro).
    ‘El gas barato de fracking salvará la economía española e impulsará las exportaciones’’ continuó el Mister Craig. ¡Qué mentiroso! Debido a que no existe todavía un mercado libre de gas en España y los precios son oficialmente un secreto, es posible que Craig puede hacer estas afirmaciones descaradamente falsas. ¿Cuánto cuesta el Gas Natural? Una estimación de 20 euros por MWh al entrar en el país (ref. 11). ¿Cuánto costará el gas extraído por Fractura Hidráulica? Hasta 25 euros por MWh. Esta podría ser la clave para detener el fracking en España. Parece ser nada rentable. Además, hay pruebas contundentes de que el precio del gas en Europa está a punto de hundirse, véase la referencia abajo. (Ref 11 fracking en España no será rentable)
    El público estaba cada vez más inquieto. No les gusta ser tratados como idiotas, y aún menos por un millonario americano tan arrogante,  un poco como los indígenas del Amazonas al ser ofrecidos colares de plástico por Goldcorp o Texaco (ahora Chevron) antes de la destrucción de sus tierras y aguas y la exterminación de sus naciones e idiomas.
    -’Claro que sí, trabajamos con Halliburton’’, añadió el Rafa  “Estamos orgullosos de trabajar con los de Halliburton porque son los mejores”. Craig estaba frunciendo el ceño, tal vez dándose cuenta de que, a ojos de los españoles, su Gerente de Exploración se parece a un charlatán. Halliburton, por supuesto, es la mega empresa que recibió una exclusiva $ 7,000,000,000 contrato ya antes de la Guerra de Irak (que causó medio millón de muertos para asegurar los contactos petróleros, pagados en dólares). Su ex CEO Dick Cheney era arquitecto de la guerra con George Bushe (jnr) y la mafia del petróleo de Texas. (Ref. 12 Halliburton)
    ‘’Pero las exploraciones siempre duran muchos años “, mentió Craig ‘no vamos a perforar hasta 2018 por lo menos’’. Insistir en este punto fue otro error estúpido, al desinflar el aire codicioso de sudor y dinero. Con la economía de España en caída libre y muchos de los políticos ya acusados de corrupción y presidiendo la quiebra de sus Ayuntamientos, el año 2018 parecía demasiado lejos.
    ‘Fracking es absolutamente inocuo’ Craig repitió un poco desesperada, pero los notables reunidos fueron perdiendo interés y deseando de fumar un cigarrillo.
    La presentación llegaba a su fin. No hubo más preguntas.
    El alcalde agradeció el señor Craig Steinke para viajar, pero a medias y se refirió a la demora hasta 2018, como si ya se estaba preparando una excusa para retirar su apoyo.
    Nadie aplaudió.
    La gente de la Plataforma Contra el Fracking siguió gritando afuera.
    No fue hasta Enero de 2013 que el Mister Craig Steinke recibió una respuesta real a su intento de frackear Castellón: 50 destacados científicos firmaron un informe que destrozó totalmente el caso a favor de la extracción hidráulica. El estudio incluye mapas detallados y diagramas que muestran exactamente cómo el acuífero único, de que el turismo local, la agricultura y la industria depende, sería envenenado definitivamente por la Fractura Hidráulica. El debate ha cambiado, desde ‘Que guai. Vamos a ser ricos!’ hasta ‘Paramos ya a los  gánsteres americanos que quieren permisos para destruir nuestras vidas “. (Ref 12 Un informe destruye el caso por el fracking).
    anti-copywrite de http://thefreeonline.wordpress.com/
    *****************
    Referencia 1. Craig Steinke (éste, hay varios) Arthur Craig Steinke, CPA ha sido el consejero delegado (CEO) de San Leon Canada Limited (anteriormente Realm Energy International Corporation) desde noviembre de 2010. Mr. Steinke es el fundador de Reconnaissance Energy Corporation y sirve como su Presidente. Él ha sido un socio operador en Sterling Investment Partners desde 2010. CEO también de R2 Energy, Montero y Frontera.
    Referencia 2. Realm Energy Corporation era una burbuja especulativa, nunca perforaron un pozo, pero terminó por valor de más de $50 millones de dólares. (Ahora Craig intenta repitir el truco con R2 Energy, Montero, Reconnaissance Energy  y otros.) Las licencias en España que fueron a San León están llevando a cabo bajo la filial de San Leon, Frontera Energía. Las licencias de Frontera están en las Cuencas de Zaragoza, Pamplona, ​​Solsona y Cantábrico. San León cuenta con una amplia cartera de licencias de petróleo y fracking y ha comenzado la extracción (en Irlanda, etc) Sin embargo, la explotación de los permisos españoles pueden retrasarse porque a) Cuenta con un capital limitado (“sólo” 100 millones de dólares) y necesita extraer primero explotaciones más baratos y que además no tienen una intensa oposición a la destrucción de los acuíferos.
    San León y filiales se han resistido a la oposición pública en Irlanda, y han adquirido licencias de fracking y de petróleo hasta en el Sáhara marroquí ocupada, a pesar de la prohibición de las Naciones Unidas, incluyendo el área justo debajo de la capital, Al Aaiún.
    Las licencias en España son Libra Frontera Superficie: 37.893,11 hectáreasConcedido el 20/09/2011 a Frontera Energy Corporation, SL Por Un Periodo de 6 años.Trabajos del Permiso de investigación.Primer y Segundo de vigencia: Recopilación, escaneo y reprocesado de Información Sísmica available in el área. Reprocesado de Información Sísmica … Permiso Concedido Por La Administración Central de Géminis 29.07.2010 Superficie: 47.940,42 hectáreasConcedido el 29/09/2011 a Frontera Energy Corporation, SL Por Un Periodo de 6 años.Trabajos del Permiso de investigación.Primer y Segundo Año de vigencia: Recopilación, escaneo y reprocesado de Información Sísmica available in el área. Reprocesado de información … Permiso Concedido Por La Administración Central de Quimera 29.07.2010 Superficie: 101.032,1 hectáreasSolicitado el 22/02/2011 Por Frontera Energy Corporation, SL. Permiso Solicitado a la Administración Central de Perseo 22.02.2011 Superficie: 102.7552,1 hectáreasSolicitado el 22/02/2011 Por Frontera Energy Corporation, SL. Permiso Solicitado a la Administración Central de Prometeo 22.02.2011 Superficie: 103.019,4 hectáreasSolicitado el 22/02/2011 Por Frontera Energy Corporation, SL. Permiso Solicitado a la Administración Central de 22.02.2011   Apuesta energética por los ‘activos tóxicos’ http://fracturahidraulicano.info/noticia/apuesta-energetica-por-activos-toxicos.html … – 22 Mayo, 2012.. En octubre de 2011, Realm Energy fue absorbida por San Leon Energy …Cantabria video aquí http://vimeo.com/50318355
    Referencia 3. Corrupción en España, España, paraíso de los políticos Corruptoshttp://thefreeonline.wordpress.com/2012/10/23/espana-paraiso-de-los-politicos-corruptos/
    Referencia 4 Gasland     (2010) Dirigida por Josh Fox. Ganadora del Premio Especial del Juradohttp://en.wikipedia.org/wiki/Gasland – Mejor largometraje documental EE.UU. Ver todo aquí documentary film Gasland http://www.peliculasyonkis.com/pelicula/gasland-2010 …
    Referencia 5 Informes Falsos  Frackademia: Cómo el ‘Lobby’ de la industria Fracking trata de intimidar o comprar científicos y falsificar informes. Frackademia: How the Fracking Industry Tries To Bully Or Buy Scientists http://www.corpwatch.org/article.php?id=15808 . Esto justo después de dos importantes informes académicos pro-fracking que tuvieron que ser retirados en 2012 por ser probado su falsedad.
    En diciembre de 2012, Raymond Orbach, jefe del Instituto de Energía de la Universidad de Texas, se vio obligado a dimitir de su cargo tras las revelaciones de que un informe titulado “Fact-Based Regulation for Environmental Protection in the Shale Gas Development” http://heartland.org/policy-doc.. “Reglamento basado en hechos para la Protección Ambiental en el desarrollo de gas de esquisto”, publicado a principios de año por el instituto, cuando se reveló que se basó en una investigación dirigida por Charles “Chip” Groat, de Plains Exploration & Production Company, un petrolero con sede en Houston que opera fracking y sitios de perforación en aguas profundas en Texas, la costa del Golfo, y California.
    Range Resources, una compañía de Texas, ‘’persuadió’’ al gobierno federal a dejar caer un informe científico sobre la contaminación ambiental causada por fracking, una nueva investigación de la Associated Press acaba de revelar.   Range Resources Scandal
    La EPA (Agencia de Protección Ambiental en EE.UU) debe publicar los resultados del estudio nacional ahora retrasado sobre el fracking. Los grupos ecologistas no están conteniendo la respiración, la agencia es culpable en la exención a la ley del Agua y la falta de control del metano y del agua super-tóxico post-fracking . “En su ‘incapacidad’ para encontrar una única empresa dispuesta a probar la calidad del agua antes y después de la perforación y fractura hidráulica, la EPA está siendo frustrado en tal vez la parte más importante de su estudio sobre los impactos fracking’’.  EPA fracking impacts.http://www.huffingtonpost
    Reference 6 Rafael Lopez  /Rafael Lopez   Country Manager – Head Exploration Spain en R2 Energy Corporation. Rafael López Guijarro es archiconocido en los foros relacionados con el Fracking por su defensa a ultranza de esta tecnología con el sobrenombre de PANZEGOLAS. También es un viejo conocido por algunas de sus opiniones que no es necesario comentar pues se comentan solas y dicen bastante sobre la personalidad de este individuo. Aquí se puede ver un ejemplo:http://eskup.elpais.com/13….
    Referencia 7  Exención agua potable   El 2010 EE.UU. documentary film Gasland documental por Josh Fox, que se centra en el impacto de fractura hidráulica, es crítico de las afirmaciones de la industria en cuanto a su seguridad y su exención permanente de la Ley de Agua Potable Safe Drinking Water Act y en la Ley de Política Energética de 2005  Energy Policy Act of 2005.http://en.wikipedia.org/wiki/Safe_Drinking_Water_Act Un proyecto de ley para derogar la exención por fracturamiento hidráulico (también llamado “fracking”) que figura en la Ley de Agua Potable Segura fue presentado en el Congreso de Estados Unidos el 15 de marzo de 2011. La exención, aprobada en 2005, hace caso omiso de la creciente evidencia de que fracking representa una amenaza grave para las fuentes de agua potable y la salud humana. La responsabilidad de fracking y conciencia de las Sustancias Químicas (FRAC) Ley de 2011 lo haría la ley que las empresas que participan en la fractura hidráulica debe revelar todos los productos químicos utilizados en las operaciones, con la excepción de la información confidencial ( o sea no tendrían que revelar los químicos que bombean a la tierra por ser bajo patentes!). Sin embargo, esta ley ha sido saboteado y dejado de lado y todavía no aún ha sido aprobado (Feb 2013)
     (Referencia 8 metano: la bomba climático) Estudios independientes ponen escapes de metano como la segunda causa del cambio climático en los EE.UU, después del petróleo., y un informe reciente (2013) da pruebas que las fugas de metano en gas frackeado es tan letal para el clima como el carbón. Muchos científicos han estado publicando estudios sobre la “bomba de metano”, señalan que la fusión del permafrost en el Ártico y / o desbloqueado de miles de millones de toneladas en el fondo del mar podría provocar un suceso repentino climático fuera de control que acabaría con la humanidad (excepto para el 1%, claro). Al final la EPA se ha comprometido a organizar la medición de las emisiones de metano (pero sólo a partir de 2015 y sólo en la boca de pozo, no en la cadena de distribución).
    Referencia 9 Las corporaciones de  combustible fósiles han entendido desde el principio la verdad del Cambio Climático, pero el frenesí de alimentación continua, más rápido que nunca. Debido a su control efectivo sobre el gobierno de los EE.UU. han sido capaces de sabotear todas las negociaciones significativas de mitigación. ( ver articulos relacionados abajo).
    Referencia 10 Goldcorp. El nombre del bilionario  Ian Telfer da credibilidad a los inversores potenciales, y junto con licencias de exploración, hará Craig millones de dólares más. Telfer es un líder admirado y ‘respetable’, aunque en realidad un codicioso gerente de su imperio latinoamericano de minería , arrogante y indiferente  a los escándalos de envenenar y explotación brutal. ¿Por qué ayuda el Mister Craig Steinke? ¿Está siendo chantajeado?   Goldcorp on Trial, http://www.indypendent.org/2012/09/10/goldcorp-trial  The Indypendent, September 10, 2012   http://corporateknights.com/article/when-push-comes-shovels?page=show  Guatemala: rebelión contra Assassins de Goldcorp
    Ref 11 El  fracking no es rentable   Perspectivas de gas en Europa   ¿Cuánto cuesta el Gas importado GNL? Una estimación de 20 euros por MWh. Al entrar en el país.. ¿Y cuánto por fractura hidráulico de gas? Una estimación de 25 euros por MWh. Podría ser la clave para detener el fracking en España … el precio. Es una cantidad variable, pero de todas maneras muy lejos de los márgenes de 400 o 500% más caro, que dispararon el ´boom´ de corta duración en EE.UU.
    ” Europa se enfrenta mayores obstáculos económicos para la explotación de, ‘shale gas’ porque las estructuras geológicas son más profundas y más complejas, la legislación ambiental es más estricta que en los Estados Unidos, las donaciones, subvenciones y exenciones fiscales no están disponibles, y la población en las áreas pertinentes es más denso. Además, no hay un lobby petrolero todopoderoso que puede controlar los políticos, la financiación de los informes falsos y la obtención de la exención de los controles ambientales.
    En conjunto, estas cuestiones hacen que la producción tendrá un costo significativamente mayor -€ 25 por megavatio-hora (MWh) o superior, que no puede ser cubierto cuando los precios del gas son de 20 € por MWh o inferior, que es la media en España, calculada en encuestas de precios en el puerto entrada ya que no existen cifras oficiales .. Sobre la base de los precios del gas actuales y esperados, no prevemos una revolución del gas no convencional en Europa en un futuro próximo”. http://www.atkearney.com/paper/-/asset_publisher/dVxv4Hz2h8bS/content/the-future-of-the-european-gas-supply/10192
    Si esta estimación es verdadera, y más informes sugieren que sí que es, tendríamos una buena oportunidad, con una fuerte campaña popular de parar el fracking en España, quizás podemos salvar las aguas subterráneas de la intoxicación extrema, y ​​ enviar una fuerte señal de que , aquí por lo menos, se están tomando en serio la lucha para salvar de la biósfera y evitar el cambio climático catastrófico.
    Si el gas de  Fracking cuesta un 25% más que los actuales precios inflados, hablamos de la especulación, porque los números no cuadran. A pesar de todas las exageraciones y mentiras de la industria del fracking, parece que no tiene futuro financiero inmediato. Esta puede ser la razón porque Craig Steinke ha querido mover sus licencias fracking a San Leon Energy / Frontera,  ganando $ 20 millones ahora, en lugar de esperar. Por eso dice que faltará hacer exploraciones hasta 2018 antes de perforar, (cuando en EE.UU perforaron 65,000 pozos en unos pocos años) suponemos que va a vender sus nuevas licencias con R2/Montero, esperando que va a  promocionar los precios de las acciones.
    En España todavía no existe un mercado abierto del gas, los precios son de carácter secreto, que es ideal, ya que da la una oportunidad para los negocios turbios y las prácticas corruptas. En el resto de Europa, los `hub ‘mercados del gas están asumiendo el control, a veces se puede comprar el gas a sólo la mitad del precio que pagamos en España, aunque los precios son más variables. Aquí en España nos quedamos todavía con contratos vinculados a los precios del petróleo. La mayoría de estos contratos de suministro siguen hasta al menos hasta el 2020, que es un desastre para España … ¿por qué? ….porque el consumo de gas está cayendo mucho con la crisis permanente, ha caído más que un 10% en lugar de aumentar como se predijó. Así que España no sólo recibe cargamentos de GNL a un alto precio pero recibe demasiado y tiene que vender a Europa a un precio más bajo. Intentan echar la culpa de esta mala planificación en ‘demasiados’ generadores eólicos.
    Los precios mundiales de gas son propensos a caer en picado en 2015, lo que hace el gas Frackeado en España aún menos económico. ‘’La mayoría de los comentaristas están de acuerdo que un colapso en los precios del gas llegará en 2015, y ello a pesar de las importaciones adicionales debido al  desmantelamiento los nucleares en Alemania y la sequía en Brasil. Esta caída del precio previsto se debe a una gran cantidad de nuevas instalaciones de envío de GNL (LNG) que ya vienen en línea, especialmente en Australia y Qatar.
    Los precios caerán también debido al Fracking en Asia .. otro desastre para el planeta. En la Asia Pacífico se prevé que aumente la producción de gas no convencional más de ocho veces hasta el 2020, impulsado principalmente por la campaña de China para la independencia energética. La meta de China es obtener el 30 por ciento de su producción de gas a partir de recursos no convencionales al 2020 (aproximadamente 70 millones de metros cúbicos). India también está presionando para explotar el ‘shale gas’ (fracking) se prevé que los depósitos en todo el país serán 300 veces más alta que el campo de gas más grande actual, el Godavari Krishna (D6). Empresas petroleras nacionales chinas se están preparando para una revolución del gas no convencional en China y están adquiriendo los conocimientos necesarios y las tecnologías en los países con experiencia avanzada en el ´shale gas’ . Todo esto hace suponer que el gas importado en España será baratísimo y el Fracking totalmente no económico. http://www.oxfordenergy.org/wpcms/wp-content/uploads/2011/08/NG_55.pdf
    (Ref 12 Un informe destruye el caso para el fracking ) 50 profesores universitarios firman contra la extracción de gas y petróleo mediante el fracking   /Los acuíferos podrían quedar destruidos. \http://www.larodalia.es/?dep=1&id_noticia=18444  Castellón es una provincia propensa a la sequía, amenazado por la desertificación y el fuego. El agua, entonces, es un gran problema. Las disputas por el agua son frecuentes, las aguas subterráneas están sobre-explotados, con tendencia a la salinización, y los pozos y los manantiales están a menudo contaminados por la industria y las aguas residuales. La gente es apasionada sobre el agua y resiste el Fracking, España no es Texas. La idea de que Mister Craig Steinke podría envenenar el acuífero para obtener una ganancia rápida es dinamita política.
    *********
    Un informe destruye el caso para el fracking en Castellón
    50 profesores e investigadores universitarios, en su mayoría especialistas en geología e hidrogeología, han formulado un documento de alegaciones contra la extracción de gas y petróleo mediante la fractura hidráulica en el interior de Castellón. Los especialistas, encabezados por el Doctor y catedrático de Geología de la Universidad de Zaragoza, José Luis Simón, han formulado su oposición a los tres permisos solicitados en la provincia de Castellón, que afectarían a 41 términos municipales.
    Entre los firmantes se encuentran profesores de la Universitat Jaume I, Universitat de València, Universidad de Alcalá de Henares, Universidad de Sevilla, Complutense de Madrid, Universitat d’Alacant… entre otras.
    En el documento exponen que la fractura hidráulica “es una técnica muy agresiva de explotación de hidrocarburos no convencionales (…) cuyo elevado impacto medioambiental ha sido puesto de manifiesto en recientes informes encargados o elaborados por instituciones europeas o prestigiosos centros de investigación como el Tyndall Centre. Incluso organismos de la administración americana como la US Government Accountability Office han elaborado estudios de los que se derivan resultados críticos similares”.
    Los firmantes se oponen a la fractura hidráulica en el Maestrat porque requeriría “el consumo de grandes cantidades de agua, en torno a 15.000 metros cúbicos por cada operación de fracking. Estas cantidades de agua bien habrían de ser detraídas de los recursos subterráneos locales o habrían de ser transportadas en camiones cisterna”. Así mismo consideran poco realista “el uso de salmuera residual de plantas de desalación marina por ósmosis inversa. Eso sólo contribuiría a agravar los problemas de contaminación de los acuíferos”.
    Además alertan que la fractura hidráulica puede contaminar el subsuelo por la acción de aditivos químicos nocivos, muchos de los cuáles no se dan a conocer al pesar sobre ellos la protección de patentes industriales. “En condiciones normales de operación el agua de inyección no recuperada que queda en el subsuelo, entre el 20% y el 80%, produciría la contaminación directa del agua subterránea, y de ahí la de manantiales, aguas superficiales, abastecimientos urbanos y agropecuarios” certifican los expertos. Por otra parte inciden en el difícil tratamiento medioambental de estas aguas contaminadas, que también pueden llegar a contaminar el aire. A esta contaminación cabe añadir la producida por metales pesados que pueden llegar a acuíferos cercanos a la superfície.
    Otro impacto negativo de la fractura hidráulica llegaría por el propio gas explotado, que, según relatan los expertos, “puede migrar por conductos incontrolados hasta contaminar acuíferos o hacia la superfície. Las experiencias obtenidas en Estados Unidos muestran que tales fugas son muy frecuentes, y han llegado a causar contaminación severa del agua de abastecimiento e incluso explosiones en edificios residenciales”.
    -Laguna legal
    En Estados Unidos la fractura hidráulica está plenamente implantada, no así en Europa. De hecho los expertos alertan que no existe una normativa legal específica que regule este tipo de prácticas. “No existe en Europa una normativa detallada, exhaustiva y accesible públicamente del marco regulatorio de esta actividad, y subraya la necesidad de que ésta se desarrolle. Se reclama, de modo particular, que sea revisada la Directiva Marco de Aguas para que los abastecimientos de agua potable queden adecuadamente protegidos, y propone que se prohíba del uso de químicos tóxicos o, al menos, que se revele obligatoriamente la composición exacta de los mismos” han reseñado.
    -Impacto directo en Els Ports-Maestrat
    Los especialistas en geología han incidido en el impacto “extremadamente alto” que puede provocar la fractura hidraúlica en Els Ports y el Maestrat. Relatan en sus alegaciones que “la topografía agreste haría dificultosos los accesos y las operaciones en los eventuales pozos de extracción, multiplicando el impacto de los movimientos de tierras y la ocupación de suelo. El deterioro del territorio y del paisaje serían, por todo ello, muy acusados”.
    Teniendo en cuenta la orografía de Els Ports y el Maestrat los expertos han apuntado que la evolución de las explotaciones en Estados Unidos invitan a la reflexión. Remarcan que “cabe preguntarse cuántos años llegaría a perdurar el supuesto desarrollo económico en un área como el Maestrat y Els Ports, en la que el volumen de recursos es seguramente mucho menor que en cualquiera de las formaciones mencionadas en Estados Unidos”
    -Acuíferos
    El documento de alegaciones ofrece datos exhaustivos sobre cómo afectaría la fractura hidráulica a los acuíferos del Maestrat. Denuncian que en las explicaciones geológicas que realiza la empresa no incluyen con detalle los acuíferos de la zona. Alertan que el acuífero del Maestrazgo se extiende por Els Ports, Alt Maestrat, Baix Maestrat e incluso Torreblanca y Orpesa. Remarcan que el acuífero tiene “su almacén principal en las formaciones calcáreas del Jurásico (particularmente en las calizas y dolomías del Jurásico inferior), y se extiende hacia arriba ocupando otras formaciones del Jurásico medio-superior y Cretácico”. Todas estas formaciones están contiguas a aquellas otras del Jurásico en las que existen indicos de hidrocarburos, y en las que probablemente se centraría la exploración, según informaciones transmitidas a la prensa por la compañía solicitante. Según los alegantes, “las probabilidades de conectividad hidráulica entre la red de fisuras provocadas por fracking y las formaciones que albergan el agua subterránea son, por consiguiente, muy elevadas”.
    Una de las principales conclusiones es que “la explotación de hidrocarburos del Jurásico en el Maestrazgo mediante fracking provocaría que tanto el gas que pudiera evacuarse de las rocas que lo almacenan como los fluidos de inyección con todo su cortejo de aditivos químicos contaminantes se propagasen a los acuíferos y éstos acabasen seriamente contaminados”.
    Poblaciones como Forcall, Morella, La Mata de Morella, Olocau, Sorita del Maestrat, Catí, Xert o Albocàsser se abastecen de pozos situados a más de 400 metros de profundidad, e incluso llegando a los 1.100. Así mismo la descarga del acuífero hacia el mar se produce en zonas como Albossebre, la Sierra de Irta o Peníscola, que también podrían verse afectadas por la contaminación de productos químicos.
    Los expertos consideran que hay argumenetos científicos de peso para denegar los permisos de investigación a la empresa Montero Energy.
    Descargar documento adjunto http://www.larodalia.es/files/docs/noticias/18444/alegaciones_fraking.pdf

    Organizaciones contra el Fracking

    Fracking EZ Araba http://frackingezaraba.org/
        
    Proyecto Urraca  http://proyectourraca.wordpress.com/
        
    Kuartango contra el fracking  http://www.kuartangofrackingez.org/
        
    Plataforma Navarra Anti-Fracking  http://navarraantifracking.blogspot.com.es/

    Pancorbo contra el Fracking  http://pancorbofracking.blogspot.com.es/
        
    Fracking No (Burgos)  http://frackingno.wordpress.com/
        
    Canarias Dice No a Repsol  http://www.canariasdicenoarepsol.com/
        
    No Oil Canarias  http://nooilcanarias.com/

    Fractura Hidráulica en Burgos No  http://www.fracturahidraulicaenburgosno.tk/
        
    Plataforma contra el Fracking de Porcuna (Jaén)  http://frackingporcuna.org/
        
    Amigos de la tierra La Rioja contra el fracking  http://contralafracturahidraulica.wordpress.com/
        
    ShaleGasEspaña  http://shalegasespana.wordpress.com/

    Teruel sin fractura  http://frackingteruel.blogspot.com.es/
        
    Riudaura Junts contra el fracking  http://riudauranofracking.wordpress.com/
        
    *********************
    Related articles
        Fracking Resistance spreads  http://thefreeonline.wordpress.com/2012/07/22/7848/
        Industry Consultants Warn Frackers: Do Not Underestimate the Global Anti-Fracking Movementhttp://earthfirstnews.wordpress.com/2…
        Yoko Ono and Sean Lennon on Anti-Fracking Bus Tour http://occupyventura805.wordpr…
        Cancer-Causing Chemicals Used in 34 Percent of Reported Fracking Operations  http://ecowatch.org/2013/cancer-c…
        Fracking’s Lure, Trap and Endless Damage http://readersupporte…
        Use of Secret Chemicals Runs Rampant in Fracking Industry, New Analysis Shows http://ecowatch.org/2012/secre…
        Fracking Fluid Is A Toxic Gateway To Geo Engineeringhttp://www.indybay.org/newsitems/2013/01/12/18730017.php
        5 reasons natural gas won’t save ushttp://www.salon.com/2013/01/11/5_reasons_natural_gas_wont_save_us/
        Shut Down Fracking in the United Kingdom http://forcechange…
        Tracing the Culprit if Fracking Pollutes Water Supplies http://stateimpact.np…
        http://co2freefuelexistsnow.wordpress.com/Combustible libre de CO2 y contaminantes del aire existe YA.

        Ver mapa permisos en España 2012 aquí  http://www.fracturahidraulicano.info/mapa-permisos.html

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  194. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Ripoll Nova plataforma contra el ´fracking´
    Sis associacions recolliran firmes conjuntament i presentaran al·legacions per evitar que tirin endavant les extraccions de petroli
    GIRONA | R.V.E. La secció del Ripollès de la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) es va constituir divendres en una trobada a la qual van assistir una seixantena de persones, com a membres d’entitats ecologistes, partits polítics i persones a títol individual. La secció s’organitzarà en diverses comissions de treball, com ara la tècnica, d’informació o divulgació, entre d’altres; a les quals les persones es van apuntar segons els seus interessos.
    Un grup de sis entitats ecologistes gironines van anunciar ahir en un comunicat que faran un front comú contra les prospeccions d’hidrocarburs a la Costa Brava que pretén dur a terme l’empresa Seabird Exploration, després que el Ministeri d’Indústria autoritzés aquesta activitat, que es duria a terme per investigar si es troba petroli en punts determinats de la costa. Les entitats, que tenen des del dia de la publicació del permís al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) un termini de dos mesos per presentar al·legacions, van informar que estudiaran la documentació del projecte per poder denunciar quins són els impactes que podria patir la Costa Brava amb aquesta activitat.
    Segons aquestes tres organitzacions, les prospeccions sísmiques posarien en perill la biodiversitat marina, alhora que també produeixen danys acústics sobre els peixos, cefalòpodes, cetacis i coralls. A més, van informar que ja s’han detectat errors i informació poc acurada sobre les poblacions afectades.
    Les entitats van explicar que en pocs dies iniciaran una recollida de firmes amb l’objectiu de «demostrar l’oposició davant d’aquests tipus de projectes de la ciutadania en general». L’acció es coordinarà a través del portal change.org, organitzada per les entitats Ecologistes en Acció, la Institució Altempordanesa per la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN), Projecte NINAM, l’Associació de Naturalistes de Girona, el GEPEC-EdC i l’Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals.
    El Ministeri d’Indústria té obert de moment un període de dos mesos perquè les entitats i persones afectades puguin presentar al·legacions abans que es decideixi si finalment concedeix els permisos a Cairn Energy.
    Moció d´ERC i ICV a Llançà contra les prospeccions d´hidrocarburs al golf
    LLANÇÀ | C.V. ICV i Unió Llançanenca-AM de Llançà han acordat una moció que es debatrà al ple de demà on volen que s’acordi mostrar el rebuig de l’Ajuntament a l’atorgament de permisos d’investigació d’hidrocarburs a la zona del Cap de Creus i que es revoquin les sol·licituds de permisos. 
    Ambdós grups es mostren preocupats pel perjudici que pot causar al medi natural i el risc que copmorta la possibilitat que l’empresa Capricorn Spain S.L obtingui els permisos per fer prospeccions per intentar localitzar hidrocarburs al golf de Lleó. Esperen rebre el suport de tots els grups al ple per mostrar el rebuig de l’Ajuntament a l’atorgament dels permisos d’investigació d’hidrocarburs a la zona del Cap de Creus; i instar que es procedeixi a revocar les sol·licituds de permisos presentats. Una moció similar s’espera presentar a altres poblacions o al Consell Comarcal. 
    D’altra banda, ULL ha informat que Llançà ha rebut per part del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona, la notificació que se’ls ha interposat un recurs contenciós, com altres poblacions, per l’acord de declarar el municipi territori català lliure.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  195. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    TERUEL / HUESCA
    Proposición de IU contra la aplicación del ‘fracking’
    05/02/2013 Zaragoza El grupo parlamentario de Izquierda Unida Aragón presentará este jueves en el pleno de las Cortes una proposición de ley sobre la prohibición en la comunidad autónoma del uso de la fractura hidráulica o fracking como técnica de investigación y extracción de gas no convencional. La propuesta responde a la preocupación y a la oposición que han mostrado los habitantes de las provincias de Teruel y Huesca a una práctica cuyas consecuencias no han sido debidamente estudiadas.
    La Consejería de Industria del Gobierno de Aragón ha recibido más de 450 alegaciones al proyecto para investigar la extracción de hidrocarburos – que podrían hacerse con la técnica del fracking– en la comarca del Maestrazgo.
    El plazo se cerró el 28 de enero, pero aún podrían llegar más informes contrarios a la petición de Montero Energy Corporation porque la documentación se puede presentar en cualquier oficina del Gobierno de Aragón y aún no habrían llegado a la capital aragonesa.
    Hay alegaciones formuladas por agrupaciones ecologistas, investigadores, ayuntamientos, asociaciones de vecinos, grupos políticos o particulares, según apuntan fuentes del departamento de Industria e Innovación del Gobierno de Aragón.

    —-

    Internacional

    EN FAVOR DE LA VIDA

    Casereños contra el fracking
    Ciudadanos entrerrianos y de Monte Caseros, Corrientes, dieron a conocer una declaración “a favor de la vida, contra al fracking, ante el intento sigiloso del gobierno provincial de llevar adelante perforaciones usando un método prohibido o suspendido en otros países por los peligros que encierra, se informó a AIM. Ciudadanos entrerrianos y correntinos no quieren fracking en la región.

    La declaración se conoció tras la reunión en asamblea de ciudadanos Colonia Alemana, Colón, San José, San Jaime de la Frontera, Federación, Concepción del Uruguay, Chajarí, Concordia, Villa del Rosario, Paraná y de Monte Caseros, Corrientes.

    Los ciudadanos, que se autoconvocaron ante el pronunciado silencio oficial, se manifestaron “preocupados ante el plan gubernamental de implementar la técnica “fracking” en nuestra región atravesando y utilizando las aguas de nuestro acuífero Guaraní”,

    “Nos hemos reunido en asamblea con el propósito de intercambiar información y coordinar actividades en conjunto con miras a concientizarnos, advertir a toda la comunidad y a los funcionarios responsables, acerca de la realidad de este método experimental no convencional y sus consecuencias letales para la humanidad y el medio en que vivimos”.

    “Con documentación a la vista de carácter técnico y político, aportes de especialistas, videos de injerencia nacional e internacional y testimonios, hemos comprobado una vez más que el “fracking” es una técnica de extracción de hidrocarburos sumamente contaminante, aunque las empresas involucradas y el mismo gobierno provincial trate de disimularlo no informando o distorsionando la información al minimizar las consecuencias en aras de un supuesto “progreso” que finalmente, a mediano y largo plazo, destruye todos los elementos de la naturaleza y mata.”

    “Hemos constatado que el “fracking” es una forma de extracción con graves, irreversibles y acumulables consecuencias sobre el agua, el suelo, el subsuelo, el aire, la biodiversidad…. Es decir, sobre la vida. Nos llama la atención que no se tenga en cuenta que varios países del ‘primer mundo’ y algunos Estados de USA lo han prohibido en su territorio –como Francia, Bulgaria, Rumania, varios estados de los EEUU, Irlanda, Sudáfrica, Nueva Zelanda, Nueva Gales del Sur en Australia, Quebec en Canadá, entre otros casos– ante los innumerables ejemplos y las categóricas investigaciones que confirman los daños que acarrea”.

    “La localidad argentina de Cinco Saltos ( Río Negro) fue la primera en Latinoamérica en prohibir por unanimidad la utilización del Fracking en su territorio, constituyéndose así en un excelente ejemplo a seguir para todos nosotros”.

    “Es así que hasta la fecha hemos cursado notas a los HCD de C. del Uruguay, Concordia, San José, Colón, Federación y Chajarí pidiendo que se prohíba la hidrofractura en el ámbito territorial de las localidades y su ejido.”

    “El gobierno de Entre Ríos e YPF anunciaron en 2012 que realizarían “exploraciones” en nuestro territorio durante este año con el propósito de extraer gas de esquisto. Luego de ese anuncio, la ciudadanía no fue debidamente informada de parte de las autoridades sobre las implicancias de este preocupante emprendimiento de manera que pueda decidir a conciencia si le otorgará la necesaria licencia social. Como tampoco fue consultada ni convocada como parte para conformar los equipos requeridos por la Constitución para realizar los estudios previos de impacto ambiental que sorprendentemente nadie menciona cuando estamos frente a una técnica que en el mejor de los casos puede denominarse como sumamente riesgosa y experimental. Así mismo constatamos que no se aplica el principio precautorio constitucional”.

    “Sin embargo se ha seguido adelante a toda marcha despreciando a la gente que no será favorecida porque esta energía extra no está destinada a satisfacer sus necesidades sino para hacer posibles mega-emprendimientos extractivistas y dilapidadores de todos nuestros bienes comunes naturales”.

    “Los aquí reunidos hemos coincidido unánimemente en continuar con la presentación de notas en los honorables concejos deliberantes y Juntas de Gobierno solicitando declaren a los respectivos ejidos municipales y comunales “Libre de Fracking”.

    Al momento fueron presentadas en Concepción del Uruguay, Colón, Concordia, Federación, Chajarí, Colonia Alemana, Villa del Rosario, San Jaime de la Frontera y los Conquistadores.

    Además resolvieron pedir a los concejos deliberantes y a los departamentos ejecutivos municipales que emitan resoluciones al respecto para que, como es su deber, preserven la vida de los ciudadanos y del ambiente en que vivimos.

    La asamblea se autoconvocó nuevamente en la ciudad de Concordia para el corriente mes de febrero enn día a confirmar.

    También invitó a a todos los ciudadanos de la región a informarse y movilizarse para exigir a los representantes de nuestras comunidades (Presidentes Municipales y de Juntas de Gobierno, Concejales y legisladores provinciales y nacionales, funcionarios locales y del gabinete provincial y a nuestras máximas autoridades) que declaren Libre de “fracking” al territorio entrerriano y regional.

    El comunicado de la asamblea dice: “Nos definimos como colectivo de lucha en defensa de la vida, por una auténtica soberanía que tenga en cuenta ante todo el bienestar de la comunidad, la preservación del ambiente en que vivimos y para que los gobiernos Nacional y provinciales, no importa de qué tiempo y extracción política, pongan freno a la avalancha extractivista internacional con relación a los recursos de nuestra madre tierra.

    Firman el Foro Ambiental Waj Mapu de Federación; la Asamblea Ciudadana Ambiental de Concepción del Uruguay; la Asamblea Ciudadana de Concordia; la Organización Coordinadora por los Derechos y la Justicia de Monte Caseros, Corrientes; la Asamblea Popular Ambiental Colón Ruta 135; la Asamblea Ambiental de San José; el Centro de Comercio de Federación; el Centro Actividades Económicas de Chajarí (CAECh); el Movimiento provincial Libre de “Fracking”, de Paraná, y ciudadanos de San Jaime de la Frontera, Colonia Alemana, Villa del Rosario y Chajarí. (aimdigital)
    Lunes, 04 de febrero de 2013

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  196. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    PELEGRÍ ASSEGURA QUE EL GOVERN COMPARTEIX LA PREOCUPACIÓ DELS CIUTADANS SOBRE EL ‘FRACKING’
    La Vall de Bianya (Garrotxa)

    El conseller d’Agricultura, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí (CiU-ERC), ha dit que la Generalitat de Catalunya comparteix la preocupació dels ciutadans sobre quines conseqüències pot deixar una tècnica com el ‘fracking’ sobre el territori, en cas que l’empresa Teredo Oils acabi utilitzant-lo per extraure gas a Riudaura. El conseller ha dit que el Govern ha demanat tota la informació possible per tal de prendre una determinació al respecte. Pelegrí ha pronunciat aquestes paraules durant la seva visita a la Fira del Farro de la Vall de Bianya, on ha pogut parlar de primera mà amb alguns dels membres de la plataforma Riudaurajunts contra el fracking, que havien instal·lat una parada a la fira des d’on informaven als visitants de l’orígen de les seves protestes.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  197. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    50 professors i investigadors universitaris, especialistes en geologia i hidrogeologia, en la seva majoria, han formulat un document d’al·legacions contra l’extracció de gas i petroli mitjançant la tecnologia anomenada fractura hidràulica al interior de Castelló. Els especialistes, encapçalats pel Doctor y catedràtic de Geologia de la Universitat de Saragossa, José Luis Simón, han formulat la seva oposició als tres permisos sol·licitats a la província de Castelló, que afectarien a 41 termes municipals.

    Sr. Jefe del Servicio Territorial de Energía de Castellón
    (Generalitat Valenciana, Consellería de Economía, Industria y Comercio)
    C/ Navarra, 40 Entlo
    CASTELLÓN
    Asunto: FORMULACIÓN DE OPOSICIÓN A LA SOLICITUD DE PERMISO DE
    INVESTIGACIÓN DE HIDROCARBUROS “ARISTÓTELES-NÚMERO
    001”. Expediente MICONC/2012/9/12.
    Términos municipales: Ares del Maestre, Benasal, Castellfort, Cinctorres, Culla, Forcall,
    La Mata de Morella, Morella, Olocau del Rey, Portell de Morella, Todolella, Villafranca
    del Cid y Vistabella del Maestrazgo.
    Compañía promotora: Montero Energy Corporation, S.L.
    Referencia: Anuncio de 28 de septiembre de 2012 publicado en el Boletín Oficial de la
    Generalitat Valenciana (D.O.G.V. nº 6872).
    José Luis Simón Gómez, DNI 18 912 626 W,
    natural de Teruel y domiciliado en Zaragoza, C/ Antares, 21, teléfono 976 75 26 27,
    correo electrónico: jsimon@unizar.es
    Doctor en Geología, Catedrático de Geodinámica Interna, Dpto. de Ciencias de la Tierra de
    la Universidad de Zaragoza.
    En nombre propio y en el de:
    Vicenta Altava Rubio, DNI 18 801 996 W
    Profesora Titular de Escuela Universitaria, Universitat Jaume I, Castellón.
    Irene Andrés Brell, DNI 22 678 629 P
    Profesora de Educación Secundaria Obligatoria, Alfafar (Valencia).
    Marta Ansón Sánchez, DNI 25 185 235 M
    Licenciada en Geología, Dpto. de Ciencias de la Tierra de la Universidad de Zaragoza.
    Luis E. Arlegui Crespo, DNI 25 143 180 V
    Doctor en Geología, Profesor Titular de Geodinámica Interna, Dpto. de Ciencias de la
    Tierra de la Universidad de Zaragoza.
    José Antonio Arz Sola, DNI 78 742 290 L
    Doctor en Geología, Profesor Titular de Paleontología, Dpto. de Ciencias de la Tierra de la
    Universidad de Zaragoza.Marcos Aurell Cardona, DNI 46 118 484 B
    Doctor en Geología, Catedrático de Estratigrafía, Dpto. de Ciencias de la Tierra de la
    Universidad de Zaragoza.
    Beatriz Bádenas Lago, DNI 17 722 407 X
    Doctora en Geología, Profesora Titular de Estratigrafía, Dpto. Ciencias de la Tierra de la
    Universidad de Zaragoza.
    Iván Barreda Tarrazona, DNI 18 993 708 D
    Profesor Contratado Doctor, Dpto. de Economía,Universitat Jaume I de Castellón.
    Francho Beltrán Audera, DNI 17 712 618 L
    Licenciado en Geología, hidrogeólogo y meteorólogo en excedencia, Zaragoza.
    Carme Calduch Ríos, DNI 20 475 210 N
    Lectora en la Universidad de Cambridge, Reino Unido
    José Ignacio Canudo Sanagustín, DNI 17 868 207 J
    Doctor en Geología, Profesor Titular de Paleontología, Dpto. de Ciencias de la Tierra de la
    Universidad de Zaragoza.
    Araceli Cereceda Berdiel, DNI 18 003 783 G
    Enfermera, Técnico de educación para la salud, DGA, Zaragoza.
    Pilar Clariana García, DNI 29 116 743 P
    Licenciada en Geología, Instituto Geológico y Minero de España, Zaragoza
    Julia Escorihuela Martínez, DNI 18 416 746 W
    Gerente del Parque Geológico de Aliaga (Teruel).
    Olga Estrada Clavería, DNI 17 699 538
    Coordinadora Centro de Estudios Ambientales Ítaca, Andorra (Teruel)
    Juan Carlos Fandos Roig, DNI 52 941 121 C
    Profesor Contratado Doctor, Dpto. Administración de Empresas y Marketing, Universitat
    Jaume I de Castellón.
    Cristina García Lasanta, DNI 72 790 313 M
    Licenciada en Geología, Becaria de investigación predoctoral, Dpto. de Ciencias de la
    Tierra de la Universidad de Zaragoza.
    Andrés Gil Imaz, DNI 16 541 699 F
    Doctor en Geología, Profesor Titular de Geodinámica Interna, Dpto. de Ciencias de la
    Tierra de la Universidad de Zaragoza.
    Javier Gracia Abadías, DNI 17 713 049 J
    Licenciado en Geología, profesional en Geología aplicada, Zaragoza.
    Víctor Manuel Guíu Aguilar, DNI 25 167 572 Y
    Licenciado en Historia, técnico de desarrollo y poeta, Híjar (Teruel).Ángel Hernández Sesé, DNI 18 438 168 B,
    Licenciado en Historia, representante del Geoparque del Maestrazgo en la European
    Geoparks Network
    Ivo-Aragón Inigo Fernández, DNI 1 175 535 M
    Portavoz de la Plataforma Aguilar Natural, Aguilar del Alfambra (Teruel).
    Paloma Lafuente Tomás, DNI 25 473 579 K
    Doctora en Geología, investigadora, Dpto. de Ciencias de la Tierra de la Universidad de
    Zaragoza.
    María Teresa Lamelas Gracia, DNI 25 471 301 C
    Doctora en Geografía, Profesora de SIG y Teledetección del Centro Universitario de la
    Defensa, Zaragoza.
    María Belén Leránoz Istúriz, DNI 15 849 49 W
    Doctora en Geología, Asesora técnica en Geología del Gobierno de Aragón, Teruel.
    Dolores Mallén Fortanet, DNI 18 914 389 V
    Profesora de la Universitat Jaume I de Castellón.
    Ángel Marco Barea, DNI 18 415 957 H
    Administrativo, Teruel
    Eustoquio Molina Martínez, DNI 24 079 402 N
    Doctor en Geología, Catedrático de Paleontología, Dpto. de Ciencias de la Tierra de la
    Universidad de Zaragoza.
    José Ángel Moncayola Ibort, DNI 17 193 072 C
    Miembro de Ecologistas en Acción, Zaragoza.
    Manel Moya Gómez, DNI 39 148 655 X
    Profesor Titular de la Escuela Universitaria de Enfermería, Universitat de Girona
    Javier Oquendo Calvo, DNI 18 411 294 R
    Educador ambiental, Director de la Escuela de Actividades en la Naturaleza (EANA),
    Castellote (Teruel)
    Vicente Ordóñez Roig, DNI 18 990 510 P
    Profesor Asociado, Dpto. Filosofía y Sociología, Universitat Jaume I de Castellón.
    Juan Ortí Ferreres, DNI 73 389 373 F
    Doctor en Didáctica de la Educación Física, Profesor de la Universitat Jaume I, Castellón.
    Mª Cinta Osácar Soriano, DNI 17 865 054 B
    Profesora Titular de Cristalografía y Mineralogía, Dpto. de Ciencias de la Tierra de la
    Universidad de Zaragoza.Gonzalo Pardo Tirapu, DNI 17 975 905 W
    Profesor emérito de Estratigrafía, Dpto. de Ciencias de la Tierra de la Universidad de
    Zaragoza.
    Alejandro J. Pérez Cueva, DNI 18 900 337 H
    Doctor en Geografía, Catedrático de Geografía Física, Departamento de Geografía de la
    Universidad de Valencia
    Silvia Pérez Domingo, DNI 47 216 861 T
    Licenciada en Ciencias Ambientales, investigadora predoctoral, Dpto. de Ecología,
    Universidad de Alcalá de Henares.
    Clara Rey Sánchez, DNI 29 201 463 L
    Becaria de Investigación, Dpto. Derecho Público,Universitat Jaume I de Castellón.
    Isabel Ríos García, DNI 02 084 058 M
    Profesora del Departament de Educació, Universitat Jaume I de Castellón.
    José Carlos Rubio Dobón, DNI 18 437 649 K
    Licenciado en Geología y Doctor en Historia, Profesor de Secundaria (Biología y
    Geología).
    Alberto Salvia Martín, DNI 18 919 230 M
    Jefe de RRHH, Calidad y Modernización del SPEIS de Castellón.
    José Vicente Sánchez Aula, DNI 18414307
    Licenciado en Geología, Profesor de Enseñanza Secundaria (Biología y Geología), Teruel.
    Miguel Sánchez Fabre, DNI 18 415 452
    Doctor en Geografía, Profesor Titular de Geografía Física, Dpto. de Geografía y
    Ordenación del Territorio de la Universidad de Zaragoza.
    Pablo Santolaria Otin, DNI 18 053 058 J
    Licenciado en Geología, Becario de investigación predoctoral, Dpto. de Ciencias de la
    Tierra de la Universidad de Zaragoza.
    Patricia Shelly Vidal, DNI 37 269 167
    Técnico Auxiliar Sociocultural del Ayuntamiento de Zaragoza.
    Violeta Simón Porcar, DNI 29 128 796 D
    Licenciada en Biología, becaria de investigación predocoral, Dpto. de Biología Vegetal y
    Ecología, Universidad de Sevilla.
    Ruth Soto Marín, DNI 17 447 875 Y
    Doctora en Geología, Científica Titular, Instituto Geológico y Minero, Zaragoza
    Gonzalo Tena Gómez, DNI 18 406 114
    Maestro, Profesora de Educación Secundaria Obligatoria, Alfafar (Valencia).Ignacio Terés Buil, DNI 25 139 013 J
    Director Técnico de Maestrex Experience, Alcorisa (Teruel)
    Fermín Villarroya Gil, DNI 50 792 550 V
    Doctor en Geología, Profesor Titular de Hidrogeología, Dpto. de Geodinámica de la
    Universidad Complutense de Madrid.
    Begonya Vicedo Jover, DNI 74 085 075
    Profesora Titular, Dpto. Ciències Agraries i del Medi Natural, Universitat Jaume I,
    Castellón.
    Manuel J. Vivó Lleonart, DNI 18 912 950 G
    Licenciado en Biología, Catedrático de Enseñanza Secundaria (Biología y Geología),
    Castellón.
    Alberto Vivó Porcar, DNI 20 483 356 Q
    Licenciado en Biotecnología, Investigador predoctoral en biogeoquímica, Universitat
    d’Alacant.
    Rogelio D. Zorrilla Mezquita, DNI 18 906 522 Q
    Licenciado en Geología, Profesor de Enseñanza Secundaria, L’Hospitalet (Barcelona).
    EXPONEMOS:
    PRIMERO: El pasado día 28 de septiembre de 2012 apareció publicado en el Boletín
    Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV nº 6872) el anuncio público de la solicitud de
    permiso de investigación de hidrocarburos denominado Aristóteles número 001 por parte
    de la empresa Montero Energy Corporation, S.L. El área geográfica a que se refiere dicha
    solicitud abarca municipios pertenecientes a las comarcas de Els Ports y Alt Maestrat.
    SEGUNDO: Las personas que suscribimos este escrito somos profesores universitarios,
    investigadores y profesionales que trabajamos en el estudio, divulgación y enseñanza de
    los valores naturales del medio físico, o bien en los campos de la educación y de la
    salud. Muchos de nosotros conocemos bien las comarcas del norte de Castellón, donde
    hemos realizado algunas de nuestras investigaciones o actividades profesionales. Muchas
    de éstas tienen como objetivo la mejora del conocimiento y puesta en valor del patrimonio
    medioambiental, paisajístico y geológico; enmarcamos esas labores científicas y didácticas
    en una preocupación general por el buen uso y conservación del territorio y sus recursos
    naturales, y consideramos la protección y defensa de todo ese patrimonio como una
    necesidad y una responsabilidad de la sociedad y de las instituciones que la representan y
    administran. Por ello nos sentimos plenamente concernidos por cualquier proyecto que
    pueda afectar a la conservación del medio ambiente de estas comarcas.
    Consideramos que cualquier actuación sobre el medio natural susceptible de
    producir impactos en el mismo debe ser cuidadosamente evaluada. Deben serlo, enparticular, las actividades que conllevan modificaciones severas del medio físico, el suelo y
    las aguas superficiales y subterráneas, por cuanto determinan el desarrollo y adaptación de
    la flora y fauna, la calidad y equilibrio de los ecosistemas, y las posibilidades de uso
    sostenible por la población. También, por la obligación ética que la sociedad y la
    administración tienen en la conservación del medio natural y cultural, y cuyos valores no
    pueden ser sacrificados en aras de proyectos vinculados a modelos de desarrollo
    insostenibles.
    Somos conscientes de la necesidad de conseguir nuevas fuentes de energía, y no
    estamos en contra del progreso y el desarrollo, pero entendido éste como un incremento del
    bienestar integral y general de las personas que habitan un territorio, lo cual irá
    indisolublemente unido a la protección y conservación del mismo. Las alegaciones
    siguientes dan cuenta de nuestros argumentos para oponernos a la extracción de
    hidrocarburos mediante la técnica de fracking. Nos parece el canto del cisne de una cierta
    visión (“oil & gas”) de nuestro sistema económico, que busca perpetuarse en el mercado
    energético frente a las fuentes de energía renovables emergentes (sobre todo la solar) por
    las que hay que apostar en un país de clima mediterráneo como el nuestro.
    TERCERO: La región del Maestrat y Els Ports cuenta con un patrimonio geológico,
    botánico, paisajístico, histórico, artístico y etnológico muy valioso. Es un área donde los
    valores naturales de medio se han conservado de forma admirable [1], y donde los usos
    históricos del mismo por el ser humano han sido extremadamente respetuosos. Se trata de
    una tierra relativamente alejada de las principales vías de comunicación y de las grandes
    aglomeraciones urbanas, con una ocupación humana dispersa (masías, pequeñas
    poblaciones), que ha tenido en la agricultura, la ganadería y los aprovechamientos
    forestales las bases de su economía histórica.
    Es cierto que esa ocupación ha dejado una honda impronta en el paisaje. Las
    laderas han cambiado de forma, al ser abancaladas hasta en las pendientes y alturas más
    inverosímiles. En gran medida, estas transformaciones son recientes. Es a finales del siglo
    XIX y principios del XX cuando se da la mayor densidad demográfica en la comarca y las
    tierras de cultivo alcanzan su máxima extensión. Sin embargo, esa acción humana ha
    conseguido mantener un armonioso equilibrio entre paisaje natural y paisaje humanizado.
    La arquitectura de piedra seca característica de estas comarcas (paredes de bancales,
    masías, casetas de pastor, fuentes…) ‘mimetiza’ los patrones orográficos y la textura del
    paisaje natural. Las paredes de los bancales, paralelas a las curvas de nivel, se solapan y
    amalgaman con los escarpes que producen las capas calcáreas horizontales.
    Junto a esta genuina manifestación de un arte popular enraizado en la tierra, todo un
    rico patrimonio artístico y etnológico permite conservar viva la memoria de una historia
    particular: construida sobre un sustrato cultural y económico tejido ya por la ocupación
    musulmana; reiniciada con la repoblación cristiana tras la reconquista; dotada de
    personalidad por las órdenes militares a lo largo de siglos; atormentada por las contiendas
    carlistas, la Guerra Civil y las escaramuzas del maquis; herida por la despoblación rural
    que acompañó al desarrollismo de la segunda mitad del siglo XX, y recuperada en su
    dignidad con nuevos proyectos (turismo rural, agricultura y ganadería ecológicas y
    sostenibles, pequeñas industrias basadas en los recursos autóctonos…) que las
    generaciones jóvenes quieren llevar adelante volviendo de nuevo la vista a la tierra.En definitiva, la tierra del Maestrat y Els Ports atesora activos que van mucho más
    allá de los recursos materiales del suelo o el subsuelo. De unas décadas a esta parte, el
    desarrollo del turismo rural, el ecoturismo, el geoturismo, el turismo cultural en sentido
    amplio, demuestra que es posible un uso intelectual del territorio [1] que puede contribuir a
    su desarrollo económico tanto o más que los aprovechamientos tradicionales, y que será
    siempre más sostenible y de más largo recorrido que cualquier proyecto basado en la
    depredación de los recursos materiales.
    CUARTO: Según la información de que disponemos, Montero Energy Corporation S.L. es
    una compañía de muy reciente constitución, filial de la multinacional canadiense R2
    Energy. Portavoces de la empresa no han ocultado que su propósito es la explotación del
    llamado gas de pizarra (shale gas) mediante la técnica de fracturación hidráulica o
    fracking. Así lo explicó el alto directivo Sr. C. Steinke en la reunión mantenida el pasado
    31 de octubre con alcaldes y portavoces municipales de los ayuntamientos del norte de
    Castellón afectados por los proyectos ‘Aristóteles’, ‘Arquímedes’ y ‘Pitágoras’, auspiciada
    por la Diputación Provincial. El Sr. Steinke explicó en detalle la técnica del fracking,
    exhibiendo como activo empresarial fundamental su alianza con Halliburton, empresa
    estadounidense que posee la tecnología más avanzada para operar la fracturación
    hidráulica y las patentes sobre la composición de los fluidos de inyección, con amplia
    experiencia en todo el mundo. Al propio tiempo, trató de contrarrestar las objeciones que
    en muchos lugares del mundo se han planteado a la misma argumentando que se están
    aplicando cambios tecnológicos que tratan de minimizar los impactos.
    En los años 70 y 80 del siglo XX se desarrollaron campañas de prospección de
    hidrocarburos en la región geológica del Maestrazgo, tanto en la parte castellonense como
    turolense. Todo parece indicar que los resultados no fueron buenos en relación con la
    potencialidad de los recursos convencionales (petróleo o gas), y por ello nunca hubo visos
    de explotación. Es lógico que si ahora, décadas después, surgen estas nuevas iniciativas, su
    interés esté en hidrocarburos no convencionales, y en particular en el gas de pizarra. En
    este caso, las rocas almacén no serían propiamente pizarras, sino margas compactas de
    origen marino. Probablemente el objetivo serían formaciones margosas del Jurásico, según
    la empresa ha manifestado a medios de comunicación de la Comunidad Valenciana.
    QUINTO: La fracturación hidráulica o fracking es una técnica muy agresiva de
    explotación de hidrocarburos no convencionales (especialmente apta para gas de pizarra).
    Consiste en la creación de fracturas nuevas, o el ensanchamiento y propagación de
    fracturas naturales ya existentes en la roca, mediante la inyección de agua mezclada con
    arena y aditivos químicos a muy alta presión (hasta 70 Mpa ≈ 700 atmósferas). Esta
    fracturación inducida genera una permeabilidad artificial que permite extraer de forma
    rentable gas atrapado en formaciones inicialmente impermeables.
    El elevado impacto medioambiental del fracking ha sido puesto de manifiesto por
    recientes informes elaborados o encargados por instituciones europeas como el Parlamento
    Europeo [2] y la Comisión Europea [3], o prestigiosos centros de investigación como el
    Tyndall Centre para la investigación del Cambio Climático (consorcio de nueve universidades
    británicas) [4]. Incluso órganos de la administración norteamericana, como la USGovernment Accountability Office han elaborado estudios de los que se derivan resultados
    críticos similares [5].
    En estos informes se destacan los siguientes impactos negativos potenciales de dicha
    actividad extractiva:
    (a) Consumo de recursos:
    (a.1) Elevada ocupación de suelo, debido a la superficie necesaria para el
    emplazamiento de plataformas de explotación (entre 1 y 2 ha cada plataforma para una
    batería común de 6 pozos), así como para los numerosos caminos de acceso que habría
    que construir. El desarrollo de este tipo de explotación supone un cambio drástico de
    usos del territorio, y la imposibilidad de compatibilizarlos con el desarrollo de la
    ganadería y agricultura tradicionales, iniciativas de cultivos ecológicos, turismo rural…
    (a.2) Consumo de agua en grandes cantidades (en torno a 15.000 m
    3
    por cada
    operación de fracking en cada pozo). Estas cantidades de agua bien habrían de ser
    detraídas de los recursos subterráneos locales o habrían de ser transportadas en
    camiones-cisterna (con el consiguiente tráfico de vehículos pesados, que se añadiría al
    ocasionado por el transporte del resto de componentes y productos necesarios para las
    operaciones de perforación y fracking). Alguna de las alternativas planteadas para la
    minimización de este consumo, como es el uso de la salmuera residual de plantas de
    desalación de agua marina por ósmosis inversa [6] no parecen realistas y sólo
    contribuirían a agravar los problemas de contaminación de acuíferos que se señalan
    más adelante y a multiplicar la circulación de camiones cisterna por las carreteras de la
    zona (sumados a los que transportarían productos químicos y gas).
    (b) Peligro de contaminación:
    (b.1) Contaminación directa por los aditivos químicos nocivos del agua de
    inyección (algunos de ellos, al parecer, no declarados por formar parte de secreto de
    patente). En condiciones normales de operación, el agua de inyección no recuperada
    que queda en el subsuelo (20-80%) produciría la contaminación directa del agua
    subterránea, y de ahí la de manantiales, aguas superficiales, abastecimientos urbanos y
    agropecuarios… Adicionalmente, parte del agua recuperada puede ser asimismo fuente
    de contaminación por accidentes o averías en las conducciones, balsas de
    almacenamiento en superficie, camiones-cisterna… Existen graves problemas para su
    tratamiento, y la facilidad con que cualquier filtración o derrame pasaría a las cadenas
    tróficas las hace extremadamente peligrosas. Algunos compuestos volátiles nocivos
    para la salud humana pueden asimismo producir contaminación del aire.
    (b.2) Contaminación por metales pesados, sustancias tóxicas (como arsénico),
    materiales radiactivos o aguas de salinidad extrema que existen en las capas profundas,
    y que el fluido inyectado a altísima presión puede movilizar hacia acuíferos cercanos a
    la superficie [7].
    (b.3) Contaminación por el propio gas que se explota. El metano puede migrar por
    conductos incontrolados (red de fisuras inducidas por fracking, fracturas naturales,
    roturas o agrietamientos en las entubaciones, juntas deficientemente selladas entre la
    entubación y la pared rocosa…), tanto por el interior del subsuelo, contaminando los
    acuíferos, como hacia la superficie. Las experiencias obtenidas en Estados Unidos
    muestran que tales fugas son muy frecuentes, y han llegado a causar contaminación
    severa del agua de abastecimiento e incluso explosiones en edificios residenciales. Unestudio recoge los resultados del análisis de 60 pozos de agua potable situados por
    encima de las formaciones Marcellus y Utica, en las que se explota gas de pizarra [7].
    En 51 de ellos se halló una concentración significativa de metano, mucho mayor en los
    pozos situados en áreas activas de explotación de gas (concentración media de metano
    de 19,2 mg/litro, aumentando sistemáticamene con la cercanía al pozo más próximo)
    que en los situados fuera (media de 1,1 mg/litro). La composición isotópica es típica
    del metano ‘termogénico’ (acumulación profunda, de origen ‘geológico’) en todas las
    muestras de pozos en zonas de explotación activa de gas, mientras que es típica del
    metano somero (‘biogénico’) en la mayoría de las situadas fuera de zonas activas. Ello
    sugiere fuertemente que el metano procede de zonas profundas y que ascendió desde
    las formaciones Marcellus y Utica hasta los acuíferos someros a través tanto de las
    fisuras producidas por fracking como por fisuras naturales.
    Muchos de estos accidentes son debidos a tratamientos incorrectos, mantenimiento
    deficiente y transgresiones de la normativa legal. A pesar de la relativa laxitud de la
    normativa norteamericana en cuanto a protección de las aguas frente a las operaciones de
    fracking, existen documentadas numerosas violaciones de la misma que conciernen al 1-
    2% de todos los permisos de perforación concedidos.
    Como resultado de todas estas afecciones, es extremadamente probable que el
    territorio de las zonas explotadas, tanto la superficie como el subsuelo, quede inservible
    para usos posteriores.
    SEXTO: La explotación de gas de pizarra mediante fracturación hidráulica se está
    llevando a cabo de forma intensiva desde hace unos 15 años en Estados Unidos sin las
    debidas salvaguardas legales. Existen numerosos casos confirmados de contaminación del
    suelo y del agua subterránea motivados por un mal manejo de las aguas recuperadas,
    circunstancia que aconsejó a la Agencia de Protección Ambiental de Estados Unidos
    (EPA) a promover un programa de investigación para valorar los riesgos que conlleva. A
    finales de este año 2012 se esperaba contar con resultados preliminares de tales
    investigaciones, y con resultados definitivos en 2014, basados sin duda en el amplio bagaje
    de conocimientos y experiencias de que se dispone en el país norteamericano.
    Mientras nuestro conocimiento científico del alcance real de las afecciones del
    fracking no sea completo, la única acción responsable en Europa es una aproximación
    preventiva a su desarrollo. El principio de precaución debería prevalecer, al menos
    mientras no se disponga, en 2014, de las conclusiones definitivas del informe de la EPA. El
    encargado por el Parlamento Europeo [2] reconoce asimismo que no existe en Europa una
    normativa detallada, exhaustiva y accesible públicamente del marco regulatorio de esta
    actividad, y subraya la necesidad de que ésta se desarrolle. Se reclama, de modo particular,
    que sea revisada la Directiva Marco de Aguas para que los abastecimientos de agua potable
    queden adecuadamente protegidos, y propone que se prohíba del uso de químicos tóxicos
    o, al menos, que se revele obligatoriamente la composición exacta de los mismos.
    SÉPTIMO: En el caso del Maestrat y Els Ports, los impactos de una eventual
    explotación de hidrocarburos mediante fracking serían extremadamente altos. Su
    topografía agreste haría dificultosos los accesos y las operaciones en los eventuales pozos
    de extracción, multiplicando el impacto de los movimientos de tierras y la ocupación de
    suelo. El deterioro del territorio y del paisaje serían, por todo ello, muy acusados. Si a ellounimos la detracción de importantes recursos de agua, podemos con toda probabilidad
    augurar cambios en el territorio incompatibles con la pervivencia de los usos tradicionales
    (agricultura, ganadería, bosques) y con otros usos sostenibles de más reciente implantación
    (agricultura ecológica, turismo rural).
    Y todo ello, además, con unas contraprestaciones económicas más que dudosas. La
    experiencia de Estados Unidos nos enseña que, por debajo del crecimiento exponencial de
    la producción que sugieren las estadísticas globales (más de 500.000 pozos de gas de
    pizarra abiertos desde la década de los 90; aumento desde el 2% al 25% del total de
    producción de gas del país), la evolución real de cada área de explotación concreta invita a
    la reflexión. En pocos años la producción alcanza el pico y decrece, tal como se advierte ya
    Barnett Shale, donde tras sólo 15 años después de iniciarse su explotación industrial y 6
    años después de empezar un rápido crecimiento, los datos sugieren que ese pico se está
    alcanzando [8]. Así, las previsiones futuras de continuo crecimiento de la producción de
    shale gas requerirá la explotación de nuevas formaciones (Haynesville, Marcellus…), que
    a su vez serán abandonadas pasados unos pocos años.
    En este contexto, cabe preguntarse cuántos años llegaría a perdurar el supuesto
    desarrollo económico en un área como el Maestrat y Els Ports, en la que el volumen de
    recursos es seguramente mucho menor que en cualquiera de las formaciones mencionadas
    en Estados Unidos. Se trataría, en definitiva, de una perversa herencia que hipotecaría por
    completo el futuro de estas comarcas tal como ahora es imaginado por la población que
    vive y trabaja en ellas, y sin abrir expectativas de desarrollo alternativo a largo plazo.
    OCTAVO: Atención especial merece el impacto que la explotación de hidrocarburos
    mediante fracturación hidráulica tendría en los acuíferos de la zona, cuya vulnerabilidad es
    muy alta. Es usual que en los modelos geológicos simplificados con los que se explica en
    qué consiste la técnica de fracking (documentos escritos o audiovisuales elaborados por
    personas o entidades tanto defensoras como detractoras de la misma) se represente un
    acuífero somero (accesible a pozos de abastecimiento convencionales; unas decenas o
    pocos cientos de metros de profundidad). Éste se halla siempre muy separado de las
    formaciones geológicas en las que opera el fracking (usualmente entre 1500 y 3000 m),
    existiendo entre ambos una distancia vertical que los defensores consideran más que
    suficiente para garantizar la no contaminación del agua subterránea. Para ello basta con
    blindar e impermeabilizar totalmente el pozo vertical cuando atraviesa el acuífero. La
    compañía Montero Energy Corporation S.L., en la charla ofrecida en Castellón a los
    responsables municipales y en el dossier de la misma que difundió entre los asistentes, hizo
    hincapié en este extremo. En dicho dossier aparece un gráfico en el que se observa cómo
    esa distancia vertical, para toda una enorme muestra de pozos perforados en la formación
    Barnett Shale (Texas, Estados Unidos), se sitúa entre 2500 m y un mínimo de 1000 m.
    Esto no es así en absoluto en el Maestrat y Els Ports. El acuífero regional del
    Maestrazgo ocupa un enorme volumen, que se extiende arealmente por toda la comarca del
    Maestrat, Baix Maestrat y Els Ports y conecta hidráulicamente hacia el este con el Mar
    Mediterráneo y las depresiones plio-cuaternarias costeras de Vinaroz-Peñíscola y
    Torreblanca-Oropesa. Con relación a la vertical y a las formaciones geológicas que ocupa,
    queda limitado en su base por los niveles impermeables del Triásico superior, y alcanza en
    la vertical hasta un nivel potencial (superficie piezométrica) a cotas comprendidas entre500 m.s.n.m. (área de Villafranca del Cid) y 0 m.s.n.m. (área de conexión con las planas
    litorales y con el mar) [9]. El acuífero tiene, por tanto, su almacén principal en las
    formaciones calcáreas del Jurásico (particularmente en las calizas y dolomías del
    Jurásico inferior), y se extiende hacia arriba ocupando otras formaciones del Jurásico
    medio-superior y Cretácico y, ocasionalmente, formaciones detríticas del Terciario
    (dependiendo de la altura del nivel piezométrico en cada punto y de la profundidad a la que
    se hallan las distintas unidades estratigráficas). Las, comparativamente escasas,
    formaciones semipermeables que lo compartimentan no impiden que, en su conjunto,
    forme un volumen rocoso totalmente conectado desde el punto de vista hidráulico.
    Las formaciones en las que potencialmente está interesada la compañía solicitante
    del permiso de investigación, según manifestaciones recogidas en medios de comunicación
    de la Comunidad Valenciana, se situarían en el Jurásico. Podría tratarse, por ejemplo, de
    formaciones del Jurásico superior en el entorno de la Formación Mas d’Ascla, cuyo estudio
    geoquímico demuestra que constituye la roca madre del petróleo que se explota en el
    campo de Amposta, situado en la plataforma continental [10]. También podrían ser de
    finales del Jurásico inferior (Fm. Turmiel y otras próximas; ver Figura 1) o, menos
    probablemente, del Triásico medio. En consecuencia, todo apunta a que las formaciones
    potencialmente productoras de gas, en las que habría de aplicar la fracturación
    hidráulica, y aquellas otras que conforman el acuífero del Maestrazgo se solapan o
    intercalan estrechamente en el conjunto de la región, pudiendo llegar a estar contiguas.
    Las probabilidades de conectividad hidráulica entre la red de fisuras provocadas
    por fracking y las formaciones que albergan el agua subterránea son, por consiguiente,
    muy elevadas. Es muy difícil ejercer un control efectivo sobre el alcance de la fracturación
    hidráulica en la formación que se explota y en sus inmediaciones. En principio, el espesor
    de las formaciones que son objeto de explotación en Estados Unidos no suele sobrepasar
    los 100 m, pero las fracturas inducidas pueden propagarse varios cientos de metros
    por encima y por debajo de las mismas: usualmente entre 20 y 100 m, pero en algunos
    casos hasta 600 m [11]. Algunos investigadores consideran, además, que estos valores
    deben ser considerados como un mínimo, puesto que han sido obtenidos por auscultación
    microsísmica durante episodios de fracturación hidráulica individuales. Si se consideran
    los sucesivos episodios de fracking a que estará sometido muy probablemente cada pozo
    de explotación a lo largo de su vida útil, las distancias de propagación y las probabilidades
    de conexión entre las capas con gas y los acuíferos aumentan (A. Ingraffea, Universidad de
    Cornell, comunicación personal en [12]). En consecuencia, si se aplicase la fracturación
    hidráulica a la explotación de gas de pizarra en la región geológica del Maestrazgo,
    creemos imposible garantizar la no afección a los acuíferos, dado que las fracturas
    propagadas a distancias del orden del centenar de metros inevitablemente alcanzarían las
    formaciones contiguas permeables y las conectarían hidráulicamente con la formación
    sometida a fracking. En la Figura 1 se observa cómo las Fms. Turmiel, en el Jurásico
    inferior, y Sot de Chera-Loriguillas-Mas d’Ascla, en el Jurásico superior, todas ellas
    margosas y potenciales objetivos de hidrocarburos, están en contacto directo con las Fms.
    Cuevas Labradas-Cortes de Tajuña, Chelva e Higueruelas, que constituyen acuíferos (las
    dos primeras albergan las reservas de agua más abundantes y de mayor calidad).
    A todo ello hay que añadir la conexión hidráulica natural que ya existe en todo el
    Maestrazgo a través de la red de fallas y diaclasas que corta toda la serie jurásica y
    cretácica. Muchas de estas fracturas se originaron durante las propias etapas tectónicas delJurásico superior-Cretácico inferior, a consecuencia del mismo estiramiento de la corteza
    terrestre que produjo el hundimiento de la cuenca sedimentaria del Maestrazgo. Las
    mismas fracturas fueron luego reactivadas, mientras otras nuevas se formaban, durante las
    etapas de compresión de la Orogenia Alpina (Terciario antiguo), y nuevamente en las
    etapas extensionales recientes vinculadas al hundimiento del Golfo de Valencia (Terciario
    reciente-Cuaternario) [13, 14]. El resultado es una red de fracturación natural densa y
    compleja, con múltiples familias de direcciones variadas (predominio de las direcciones
    NNE-SSW, NE-SW y E-W, que compartimenta y desplaza las formaciones estratigráficas
    y contribuye decisivamente a la conexión hidráulica de todo el acuífero del Maestrazgo.
    En definitiva, la explotación de hidrocarburos del Jurásico en el Maestrazgo
    mediante fracking provocaría que tanto el gas que pudiera evacuarse de las rocas que lo
    almacenan como los fluidos de inyección con todo su cortejo de aditivos químicos
    contaminantes se propagasen a los acuíferos y éstos acabasen seriamente contaminados. De
    ahí pasaría la contaminación a los pozos de abastecimiento, a los manantiales y a las aguas
    superficiales. En particular, es muy importante tener en cuenta la existencia de algunos
    pozos muy profundos que existen para el abastecimiento de poblaciones como Forcall,
    Morella, La Mata de Morella, Olocau, Sorita del Maestrat, Catí, Xert o Albocàsser. Todos
    ellos captan agua de este acuífero a más de 400 m en el subsuelo, y al menos en las dos
    primeras, a profundidades récord de unos 1100 m. Los más profundos y caudalosos la
    captan en las formaciones calcáreas y dolomíticas del Jurásico inferior, cerca de la base del
    acuífero. En caso de contaminación de éste, dichos abastecimientos, que proporcionan
    agua de excelente calidad, quedarían contaminados con mucha mayor probabilidad que
    otros. En último término, puesto que la descarga final del acuífero del Maestrazgo se
    produce en el mar (particularmente concentrada en tres zonas a lo largo de la fachada
    marina de la Sierra de Irta: Alcossebre, Torre Badum y Peñíscola [9]), acabaría afectando a
    zonas costeras, con graves afecciones asimismo a la pesca y al sector turístico.
    Por todo lo expuesto, en razón de las graves afecciones que un eventual desarrollo de la
    explotación de hidrocarburos mediante fracturación hidráulica causaría en el territorio y
    medio ambiente de las comarcas afectadas, quienes suscriben SOLICITAN:
    PRIMERO: Que no se otorguen los permisos de investigación de hidrocarburos
    solicitados por la empresa Montero Energy Corporation, S.L. para el proyecto denominado
    “ARISTÓTELES NÚMERO 001”.
    SEGUNDO: Que se nos considere como parte interesada en el expediente y se nos
    comuniquen aquellas actuaciones que se lleven a cabo relacionadas con el mismo.
    Zaragoza, a 17 de diciembre de 2012
    Fdo. José Luis Simón GómezREFERENCIAS:
    [1] Pérez, A., Simón, J.L., Vivó, M.J. (1983) Paisajes naturales de la región del Maestrazgo y
    Guadalope. Instituto de Estudios Turolenses, Teruel, 139 pp.
    [2] Lechtenböhmer, S., Atmann, M., Capito, S., Matra, Z., Windrorf, W., Zittel, W (2011).
    Repercusiones de la extracción de gas y petróleo de esquisto en el medio ambiente y la salud
    humana. Parlamento Europeo, Dpto. de Política Económica y Científica, Comisión de Medio
    Ambiente, Salud Pública y Seguridad Alimentaria.
    http://www.europarl.europa.eu/activities/committees/studies.do?language=ES
    [3] Broomfield, M. (2012). Support to the identification of potential risks for the environment and
    human health arising from hydrocarbons operations involving hydraulic fracturing in Europe.
    Comisión Europea, D.G. Medio Ambiente.

    Haz clic para acceder a fracking%20study.pdf

    [4] Wood, R., Gilbert, P., Sharmina M., Anderson K. (2011). Shale gas: a provisional assessment
    of climate change and environmental impacts Tyndal Centre for Climate Change Research,
    consorcio de ocho universidades del Reino Unido.

    Haz clic para acceder a tyndall-coop_shale_gas_report_final.pdf

    [5] GAO (2012). Oil and gas. Information on Shale Resources, Development, and Environmental
    and Public Health Risks. US Government Accountability Office, Report to Congressional
    Requesters GAO-12-732, 70 pp.
    pp.http://www.gao.gov/assets/650/647791.pdf
    [6] World Energy Council (2012). Survey of Energy Resources: Shale Gas – What’s New.

    Haz clic para acceder a shalegasupdatejan2012.pdf

    [7] Osborn, S.G., Vengoshb, A., Warnerb, N.R., Jackson, R.B. (2011) Methane contamination of
    drinking water accompanying gas-well drilling and hydraulic fracturing. Proceedings of the
    National Academy of Sciences USA, 108, 8172-8176.
    [8] U.S. Energy Information Administration (EIA).
    http://www.eia.gov/todayinenergy/detail.cfm?id=2170
    [9] Mejías, M., Ballesteros, B.J., Antón-Pacheco, C., Domínguez, J.A., García-Orellana, J., GarciaSolsona, E., Masqué, P. (2012). Methodological study of submarine groundwater discharge from a
    karstic aquifer in the Western Mediterranean Sea. Journal of Hydrology, 464–465, 27–40.
    [10] Salas, R. y Permanyer, A. (2003). Evidencias de generación de hidrocarburos en la formación
    de margas del Mas d’Ascla (Jurásico superior, Cadena Ibérica oriental) y su relación con el campo
    de Amposta de la Cuenca de Tarragona. Boletín Geológico y Minero, 114, 75-86.
    [11] Davies, R.J., Mathias, S., Moss, J., Hustoft, S., Newport, L. (2012). Hydraulic fractures: How
    far can they go? Marine and Petroleum Geology (in press).

    Haz clic para acceder a JMPG_1575.pdf

    [12] Mooney, C. (2012). Los inconvenientes de la fracturación hidráulica, Investigación y ciencia
    (versión en español de Scientific American), enero 2012, 82-87.
    [13] Simón Gómez, J.L. (1982) Compresión y distensión alpinas en la Cadena Ibérica oriental,
    Tesis Doctoral, Universidad de Zaragoza. Publ. Inst. Estudios Turolenses, Teruel, 269 pp (1984 ).[14] Antolín-Tomás B., Liesa C.L., Casas A.M. and Gil-Peña I. (2007): Geometry of fracturing
    linked to extension and basin formation in the Maestrazgo basin (Eastern Iberian Chain, Spain).
    Revista de la Sociedad Geológica de España, 20, 351-365.
    [15] Hobbs, B.E.; Means, W.D., Williams, P.F. (1976) An Outline of Structural Geology. John
    Wiley & Sons, 571 pp. Traducido en Ed. Omega, 1981, 518 pp.
    [16] Simón, J.L., Arlegui, L.E., Lafuente, P., Liesa, C.L. (2012). Active extensional faults in the
    central-eastern Iberian Chain, Spain. Journal of Iberian Geology, 38, 127-144.
    [17] Perea, H., 2006. Falles actives i perillositat sísmica al marge nord-occidental del solc de
    Valencia. Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona, 317 pp.
    [18] Perea, H., Masana, E., Santanach, P. (2006). A pragmatic approach to seismic parameters in a
    region with low seismicity: the case of eastern Iberia. Natural Hazards, 39, 451–477.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  198. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Trobada de parlamentaris anti-‘fracking’ a Riudaura
    GARROTXA 07/02/13 – RIUDAURA – J.CASAS
    L’alcaldessa de Riudaura ha convocat demà representants de tots els partits polítics amb representació al Parlament, i vol que signin un manifest contra el sistema de fracturació hidràulica (fracking). En tot cas, Eulàlia Massana (ERC) vol donar-los informació sobre el terreny, al Bover, on hi ha un dels punts on Teredo Oils Limited té permís d’investigació d’hidrocarburs, perquè promoguin al Parlament un canvi de legislació que prohibeixi el fracking a Catalunya.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  199. lejarza said

    ¡Mejor vivos que fósiles!

    Som Lo Que Sembrem
    Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Cultura

    La organización Som Lo Que Sembrem (SomosLoQueSembramos) está divulgando este manifiesto para ser utilizado en colectivos, redes y movimientos que quieran dinamizar en sus territorios las luchas contra el Fracking.

    A las personas, entidades, colectivos y administraciones firmantes, a pesar de ser muy diversas, nos une un profundo aprecio por nuestra Tierra y la gente que la hace crecer.
    Le estamos intensamente agradecidos por la vida que nos ha dado, por todo lo que somos y todo lo que tenemos, y sabemos que estamos obligadas a preservarla y mejorarla para las futuras generaciones.
    Nos consideramos afortunadas de vivir en un pequeño país, que hemos recibido de manos de aquellas otras que nos precedieron, con unas condiciones medioambientales, naturales, económicas y paisajísticas de las que nos sentimos herederas. Como tales y fruto de este aprecio y respeto, sabemos que nos corresponde aprovecharlo de manera inteligente, sostenible y respetuosa.
    Ahora tenemos la amenaza de grandes oligopolios internacionales de extracción, especulación y comercio de los combustibles fósiles. Quieren convertir nuestro territorio en un escenario donde aplicar un sistema devastador para explotar recursos energéticos no renovables, propio de un modelo de desarrollo agónico. Quieren herir nuestro territorio a través de la fractura hidráulica o “fracking”, y así destruir todo aquello que conocemos, amamos y preservamos. Es necesario que, entre todos y todas, lo paremos.
    – Stop fracking porque ha llegado la hora del cambio de modelo energético, basado en la reducción del consumo, la eficiencia y el uso inteligente de las energías renovables, y porque creemos en un modelo de desarrollo social, político, económico y humano sostenible.
    – Stop fracking porque significaría la búsqueda de unos combustibles fósiles -gas y petróleo-, que no harían sino alargar un modelo energético insostenible, autodestructivo y que nos llevaría al abismo sin retorno del cambio climático.
    – Stop fracking porque implicaría tener que violentar, perforar y reventar el subsuelo del territorio donde vivimos, provocando movimientos sísmicos imprevisibles y liberando los metales pesados y el material radiactivo subyacente en el terreno.
    – Stop fracking porque necesita y consume millones de litros de un bien tan preciado y limitado como es el agua, vital por el engranaje de territorio y sociedad.
    – Stop fracking porque comportaría esparcir unos compuestos químicos que producen el envenenamiento del agua, la tierra y el aire, afectando gravemente la vida humana, vegetal y animal que se desarrolla.
    – Stop fracking porque comportaría la proliferación de torres de extracción, almacenes de residuos tóxicos, depósitos, maquinaria pesada, ajetreo incesante, tubos de conducción y otras infraestructuras que destruirían la riqueza de nuestro paisaje.
    – Stop fracking porque representaría una agresión absolutamente incompatible con las actividades agrícolas y ganaderas tradicionales de nuestros pueblos, los cuales, en un medio ambiente envenenado, verían sus productos inmensamente degradados y desprestigiados.
    – Stop fracking porque representaría la anulación de proyectos de futuro vinculados al medio natural, al patrimonio y al paisaje, como el turismo, la producción agroalimentaria de calidad y todas sus actividades complementarias y asociadas.
    – Stop fracking porque supone la condena definitiva de nuestros núcleos rurales al despoblamiento, agotadas las posibilidades laborales y destruida toda la calidad de vida.
    – Stop fracking porque comportaría la destrucción de los puestos de trabajos y las fuentes de riqueza locales y su sustitución por ocupaciones precarias, de baja y muy baja calificación y alto riesgo.
    – Stop fracking porque es una técnica sobre la cual la comunidad científica expresa extremas precauciones y dudas, y los legisladores todavía ni han previsto la regulación; técnica que ya ha sido prohibida en varios estados de nuestro entorno y ha generado una amplia conflictividad social.
    – Stop fracking porque se oculta detrás un entretejido de procesos administrativos opacos que implican un grave ataque al poder de decisión de los gobiernos locales y por lo tanto una acción despótica de desprecio hacia la ciudadanía y a los Ayuntamientos, sus órganos de gobierno más cercanos.
    – Stop fracking porque vulnera todos los principios de administración ordenada del territorio, con la correspondiente afectación de la legalidad del desarrollo urbanístico armónico y porque exigimos la gestión participativa real, democrática y transparente de los recursos básicos.
    – Stop fracking porque el entramado de empresas promotoras responde únicamente a intereses económicos multinacionales y a la especulación de recursos energéticos.
    …y, finalmente, stop fracking porque amamos la vida y nuestro derecho inalienable de vivirla con dignidad.
    Por todo esto, convencidos de las potencialidades enormes de nuestra gente y de nuestro territorio, defendemos el futuro de esta tierra y decimos sí a un modelo de desarrollo y producción sostenibles, decimos sí a las dinámicas económicas propias de cada territorio, sí a la preservación y el aprovechamiento del patrimonio y la cultura, sí a las planificaciones transversales correctas y transparentes, sí a la gestión inteligente y democrática, sí al paisaje y al medio ambiente, sí a la salud y a la calidad de vida. Sí al futuro del territorio y de su gente.
    En consecuencia, exigimos que los órganos de gobierno de nuestro país y nuestros representantes políticos acuerden inmediatamente la suspensión de cualquier licencia de actividad vinculada a la fractura hidráulica y la promulgación de una legislación que prohíba la utilización a todo el territorio nacional y que colaboren para conseguir una prohibición en toda la Unión Europea.
    Stop fracking!
    ¡Mejor vivos que fósiles!

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  200. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    30 els municipis arreu de Catalunya s’han declarat “lliures de fracking
    En el període de poc més d’un més, ja són 30 els municipis arreu de Catalunya que s’han declarat “lliures de fracking“. L’últim, L´Ajuntament de Figueres (Empordà). Les mocions, presentades per diferents grups polítics i entitats, responen a la manca d’informació i transparència que hi ha per part de la Generalitat de Catalunya CiU-ERC i als impactes que aquesta tècnica ha tingut allà on s’ha utilitzat.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  201. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Document on els partits polítics de Catalunya es comprometen contra el fracking
    Compromís del Bover

    Riudaura a 8 de Febrer 2013

    Davant l’imminent inici dels treballs de prospecció, investigació i futur dret d’explotació hidrocarburs per l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal, com conseqüència dels permisos ja concedits per part de la Generalitat de Catalunya (segons ACORD GOV/93/2012, de 2 d’octubre, Publicat al DOGC, plana 46028, Núm. 6226 – amb data de 4.10.2012) al municipi de Riudaura dins del projecte anomenat Ripoll, l’Ajuntament de Riudaura i la Plataforma Riudaura Junts contra el Fracking manifestem la nostra oposició i per això…

    Exposem:

    En el passat els hidrocarburs convencionals foren descartats als antics pous de Riudaura per manca de rendibilitat, deduïm doncs assessorats per experts enginyers i geòlegs que el que es cerca son hidrocarburs no convencionals amb l’extracció del mètode no convencionals anomenat “Fracking” que augmenta el seu rendiment.

    Els riscos que comporta per la salut i la vida digna dels habitants de Riudaura, aquestes extraccions segons el informes d’experts degut a la possibilitat de contaminació tant d’aqüífers com d’emanació de productes tòxics del subsòl a l’aire.

    Les prospeccions d’hidrocarburs tant convencionals com no convencionals son una activitat industrial incompatible amb un espai natural protegit com el del municipi de Riudaura que forma part d’un PEIN, és corredor ecològic entre dos parcs naturals, així com a zona d’influència hidrogeològica del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa).

    Les prospeccions d’hidrocarburs tant convencionals com no convencionals son una activitat industrial incompatible amb l’actual sistema econòmic del municipi basat en agricultura, ramaderia, i turisme sostenible relacionat amb la natura i el medi ambient que comportaria la destrucció d’empreses, llocs de treball i activitats econòmiques relacionades i per extensió els mateixos arguments són aplicables a la comarca.

    Les tècniques de prospecció i extracció d’hidrocarburs son ineficients a nivell energètic, econòmic i ambiental, i aprofundeixen en la utilització dels recursos fòssils no renovables abocant-nos a un major increment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

    El malbaratament dels recursos hidrològics del municipi de Riudaura o municipis veïns, doncs els experts ens indiquen que son necessaris grans quantitats d’aigua no disponibles en el municipi.

    La possible provocació de microsismes en una zona ja de per si sensible a aquests fenòmens naturals donada la seva naturalesa volcànica.

    Per altra banda, en el permís ja atorgat denunciem:

    La nul·litat d’informació rebuda als ajuntaments afectats.

    El desconeixement total del pla anual de treball “ Labors “ que l’empresa no ha presentat, havent finalitzat el termini el passat 4 de gener.

    La manca d’informes dels diferents estaments de la Generalitat.

    L’informe perillositat de les tècniques utilitzades en els treballs d’investigació i explotació

    Per això demanem:

    El compromís de tots els partits polítics que signen aquest document per a tal d’aturar de forma immediata les tasques d’investigació, prospecció i futura explotació d’hidrocarburs convencionals i no convencionals a Riudaura emprant totes les eines legals a la seva disposició per aturar el projecte anomenat Ripoll (segons ACORD GOV/93/2012, de 2 d’octubre, Publicat al DOGC, plana 46028, Núm. 6226 – amb data de 4.10.2012)

    El compromís de tots els partits polítics que signen aquest document de que s’oposaran a la prospecció d’Hidrocarburs no convencionals pel mètode de la Fractura hidràulica o similars a Catalunya.

    PRIMER: La suspensió de les llicencies adjudicades

    SEGON: Prohibir la utilització a tot el territori català de la tècnica de la fractura hidràulica amb o sense productes químics o altres tècniques similars per a la prospecció, investigació o extracció d’hidrocarburs.

    TERCER: Exigim la màxima transparència a les administracions i als agents implicats, públics o privats, posant en marxa de mecanismes d’informació i participació pública en la presa de decisions en aquest àmbit,

    QUART: Que s’iniciï un debat que ens porti a un nou model energètic més just amb el medi ambient i la societat i assoleixi la sobirania energètica per Catalunya.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  202. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Tots els grups parlamentaris, menys CiU i PPC, es posicionen contra el ´fracking´
    ERC, CUP, Ciutadans, PSC i ICV-EUiA van acordar en una reunió celebrada a Riudaura fer front comú contra la tècnica
    RIUDAURA| XAVIER VALERI La CUP, ERC, Ciutadans, PSC, i IpC-EUiA ahir a la tarda van acordar fer un front comú contra el «fracking» al Parlament de Catalunya. La decisió va arribar després d’una reunió a porta oberta al mas Bover de Riudaura. En tant que representant de CiU hi havia el vicepresident del Consell Comarcal, Josep Berga, el qual substituïa el diputat, Lluís Guinó, que va excusar la presència per un viatge. Berga no va signar el manifest resultant de la reunió pel fet de no ser diputat. Tampoc hi havia cap representant del PPC, també per culpa d’un compromís a Madrid. Els diputats presents van signar uma declaració d’intencions, a través de la qual van documentar el posicionament contrari a la fractura hidràulica. 
    Només d’acabar la reunió, l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana (ERC), va explicar: «la trobada d’avui és perquè els tràmits parlamentaris van molt lents i en conseqüència calia demanar que un diputat de cadescun dels grups de la cambra catalana vingués a Riudaura a prendre un compromís». Va afegir que «per part dels partits s’ha rebut molt bé». Massana es va mostrar satisfeta pel fet que «un poble petit pot arribar a mobilitzar la gent d’aquesta manera». 
    L’alcaldessa va explicar el contingut del manifest signat:»La primera condició és susprendre el permís, la segona és aprovar una llei que prohibeixi tots els permisos d’investigació d’hidrocarburs». Massana va sintetitzar: «que no es puguin fer aquestes coses a cap lloc de Catalunya». Va afegir «també demanem l’inici d’un debat per començar un canvi en el tema energètic». Eulàlia Massana va defensar un canvi energètic que permeti la substitució dels derivats del petroli per energies alternatives. 
    En tant que darrera demanda va dir que «no es pot passar de la gent del territori». Va afegir: «el que volem és informació clara neta i en temps real». Va opinar que no es pot informar la gent abans de donar els permisos d’investigació. 
    La parlamentaria de Ciutadans Inés Arrimadas va declarar «demanarem una moratòria de totes les accions referents al fracking». Va indicar que demanaran una comissió d’estudi per clarificar l’impacte que poden tenir les investigacions d’hidrocarbrus al territori. Va afegir: «parlarem amb la resta de formacions polítiques per arribar a un acord d’aturada de les investigacions fins que no es disposi de tota la informació i que no es compleixin tots els tràmits que s’han de complir» 
    En el decurs de l’assemblea, Salvador Mila (IpC-EUiA) va indidar que en cas els pous de petroli de Riudaura poden estar en servei actiu en només 2 mesos de treball. També va demanar fermesa a l’alcaldessa i els propietaris del mas Bover envers les pressions que, segons ell poden rebre de Teredo Oils.
    El punt més tens de la reunió va arribar quan l’alcaldessa, Eulàlia Massana, va retreure «el suport del Consell Comarcal i de l’Ajuntamdent d’Olot no és prou actiu». El retret va anar de dret al vicepresident del Consell Comarcal de la Garrotxa, Josep Berga (CiU). El representant de Convergència es va defensar:»vam ser els primers a aprovar mocions per demanar una moratòria». Va recordar que l’empresa encara no ha presentat vap pla de labor. De fet, el permís d’investigació exigia un pla de labor en un temps determinat que ja ha passat. Berga va indicar que amb l’actual permís d’investigació «Teredo Oils no pot fer res».
    Massana va continuar l’atac: «el problema de Riudaura a la resta de la comarca es veu a distància. Va assenyalar que li diuen:»els de Riudaura us fareu rics». Va apuntar que té demanada una reunió amb el conseller d’empresa i ocupació, Felip Puig, però, de moment no li han donat data. Va qualificar de «magnitud de la tragèdia», el fet que després de cada reunió que ha fet amb la Direcció General d’Energia i Mines l’hagin trucada des de Teredo Oils. M’han dit:»sembla que el poble està molt revolucionat».
    De fet, els membres de la Plataforma contra el fracking de la reunió, ahir, estaven tan exaltats que van preguntar a Berga perquè politics locals es dediquen a menjar fesols a la Fira de Santa Pau, en comptes d’anar a un acte contra el fracking a l’espai Núria d’Olot-
    Propietaris
    Els propietaris del pou adjacent amb el mas Bover, on es va fer la reunió, es van mostrar absolutament en contra de qualsevol recerca d’hidrocarburs a casa seva. Tot i que el propietari, Emili Solé, va considerar que la propietat no li atorga poder moral per fer agressions ambientals. Ell i la seva parella, Marissa Lamich, van explicar que al juny els van visitar tres persones en representació de Teredo Oils. Una d’elles era eldirector general de Teredo Oils España, Philip Paris. Van explicar que van tonar fer acte de presència poc abans de les Festes de Nadal, quan els visitants van ser cinc. En aquesta darrera reunió els van informar que a finals de gener tornarien amb advocats per tal de fer ús del permís d’investigació d’hidrocarburs que els va atorgar la Generalitat. La parella va explicar que no se’ls havien excedit en explicacions. 
    Les restes de l’antiga explotació properes al mas encara són visibles. Es tracta d’una superficie de més 100 metres quadrats que està pavimentada amb ciment. 
    Les explotacions de gas propà a Riudaura van començar el Nadal del 1964, quan van trobar gas propà després de perforar a 1.900 metres de profunditat. Segons el noticiàri (NODO), invertien 300.000 pesetes diaries en els treballs.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

    • lejarza said

      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      MEDI AMBIENT
      La polèmica del gas de Riudaura arriba finalment al Parlament
      Garrotxa 09/02/13 – RIUDAURA – JORDI CASAS
      Representants de tots els partits polítics del Parlament –CiU va estar representant pel vicepresident del Consell de la Garrotxa–, excepte el PP, que va excusar la seva absència, van signar ahir a Riudaura el compromís de dur a terme les iniciatives parlamentàries que calguin per aturar les investigacions d’hidrocarburs al poble i per legislar per tal d’evitar que hi hagi més prospeccions o extraccions de gas o de petroli. Van ser convocats per l’alcaldessa, Eulàlia Massana (ERC), i per la plataforma veïnal contra la fracturació hidràulica, la qual, a través de la seva presidenta, Blanca Gómez, va voler deixar clar que no són activistes ni alarmistes. Tant ella com l’alcaldessa van remarcar als parlamentaris que tenen pressa, perquè Teredo Oils vindrà aviat a negociar amb els propietaris dels terrenys on vol fer les investigacions. Els parlamentaris també es van comprometre a promoure un debat energètic i a instar que hi hagi una informació més transparent.

      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

      • lejarza said

        Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
        Hydraulic Fracturing (fracking)
        NoFracturaHidraulica

        Tots els partits, excepte CiU i PP, signen un document a favor de suspendre les llicències de ‘fracking’ a tot el territori

        Adverteixen dels riscos medioambientals, econòmics i de salut per a la població
        La Vanguardia – Girona | 08/02/2013 – ACN

        La fractura hidràulica, o ‘fracking’, és una tècnica d’extracció de gas i petroli del subsòl que consisteix en un sistema de pous de perforació vertical, fins a 5.000 metres de profunditat, des d’on es fan diferents detonacions explosives que provoquen fractures a la roca. Les prospeccions a Riudaura, que poden començar de manera imminent un cop concedit el permís a Teredo Oils Segunda Sucursal, formen part del projecte ‘Ripoll’, que és el que està més avançat i afecta vuit municipis d’Osona, vuit del Ripollès i set de la Garrotxa.

        Els signants de la declaració alerten que la fractura hidràulica que suposa aquesta pràctica comporta riscos per la salut i «la vida digna dels habitants de Ridaura» pel risc de contaminació d’aqüífers i l’emanació de productes tòxics del subsòl a l’aire.

        A més, continua el document, aquestes prospeccions «són una activitat industrial incompatible amb un espai natural protegit com el del municipi de Riudaura» i que comportaria «el malbaratament de recursos hidrològics» de la zona. «És un corredor ecològic entre dos parcs naturals així com una zona d’influència hidrogeològica del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa», recorden.

        D’altra banda, creuen que el ‘fracking’ pot acabar amb l’actual sistema econòmic del municipi, basat en l’agricultura, ramaderia i turisme i alerta que comportaria la destrucció d’empreses, llocs de treball i activitats econòmiques relacionades.

        La declaració no ha tingut el suport de representats de CiU, que hi ha enviat un diputat comarcal tot i que s’ha compromès a fer arribar el document al diputat Lluís Guinó perquè el signi, ni del PP.

        Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  203. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Euskadi estudiará incluir la prohibición del ‘fracking’ en espacios naturales protegidos

    Los votos de PNV y EH Bildu han dado luz verde este jueves a la tramitación de esta iniciativa a la que PSE y PP han votado en contra y UPyD se ha abstenido.

    ECOTICIAS.COM / RED / AGENCIAS, 08/02/2013
    El Parlamento vasco ha aprobado tramitar la proposición de ley presentada por las Juntas generales de Álava que solicita la modificación de la ley de Conservación de la Naturaleza del País vasco para que se incluya la prohibición expresa de la exploración y explotación de hidrocarburos mediante la técnica de la fracturación hidráulica o ‘fracking’ en los límites y zonas de afección de los espacios naturales protegidos.

    Los votos de PNV y EH Bildu han dado luz verde este jueves a la tramitación de esta iniciativa a la que PSE y PP han votado en contra y UPyD se ha abstenido. Las Juntas Generales de Álava aprobaron el 24 de septiembre de 2012 la proposición de ley de modificación de la ley de conservación de la naturaleza del País vasco para presentarla en el Parlamento vasco que propone la modificación del artículo 17.4 para incluir junto a la prohibición de la explotación minera, la explotación mediante fracking en los límites y zonas de afección de los espacios naturales protegidos.

    Los procuradores de las Juntas alavesas Andoni Erkiaga (PNV), Luis Casado (Bildu) y Nerea Gálvez (EB) han acudido a la Cámara vasca a defender su iniciativa en la que recuerden que recientemente se ha dado a conocer la intención del Gobierno vasco, a través de la Sociedad de Hidrocarburos de Euskadi de explorar y explotar -si se reúnen las condiciones adecuadas- un supuesto yacimiento de gas no convencional en Álava mediante la técnica de la fractura hidráulica o fracking.

    Asimismo, destacan que el primero de los pozos a perforar se ubicaría en las cercanías de Subijana de Álava, un emplazamiento que se encuentra dentro del área delimitada provisionalmente como Montes de Vitoria que actualmente tiene iniciado un procedimiento para ser declarada Parque Natural.

    En la justificación de la iniciativa, las Juntas alavesas explican que actualmente existen en Álava nueve permisos para investigación de hidrocarburos concedidos y otros tres solicitados que «abarcan aproximadamente un 90 por ciento del territorio y que tiene incidencia en la práctica totalidad de la Red de espacios Naturales Protegidos de Álava».

    LUGARES PROTEGIDOS

    «La existencia de dichos permisos de investigación posibilita la utilización del ‘fracking’ en todos estos lugares protegidos por sus valores ambientales y suponen poner en riesgo el conjunto de los mismos», subrayan.

    Las Juntas Generales consideran «absolutamente incompatible» la utilización de esta técnica «tan agresiva y con efectos adversos para la salud de las personas y del medio ambiente» con la conservación de la naturaleza.

    El parlamentario del PNV Norberto Aldaiturriaga ha expresado su apoyo a la iniciativa al considerar que es «imprescindible» analizar la necesidad y oportunidad de la modificación de la norma, valorar si existen alternativas a la propuesta realizada y analizar las consecuencias jurídicas y económicas para los afectados, bien sean particulares o bien sea la propia Administración.

    El parlamentario de EH Bildu Dani Maeztu ha expresado su rechazo a la técnica de extracción por fractura hidráulica al considerar que se trata de un «modelo socioeconómico que no es sostenible ni equilibrado» y se ha dirigido al PNV para afirmar que sería «muy grave» que el texto de las Juntas alavesas se reformara «totalmente» durante la tramitación parlamentaria.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

    • lejarza said

      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      Graus ya es municipio libre de fracking
      FUENTE: RADIO GRAUS
      Todos los grupos políticos del Ayuntamiento de Graus aprobaban, en la sesión plenaria, celebrada este jueves, la petición de la Asociación de Amigos, Residentes y Vecinos de Torres del Obispo, de declarar el municipio, territorio libre de fracking. Se acordaba también estar pendiente de cualquier solicitud, que pudiera recibirse en el consistorio, para mostrar la reprobación ante esta técnica.

      Noticias de Navarra: CRISTINA SOLANO – Jueves, 7 de Febrero de 2013
      ESTELLA-LIZARRA. Los cinco proyectos existentes en Navarra para extraer gas mediante la técnica de fracking han suscitado ya el rechazo de consistorios de la Merindad, como los de Allo y Metauten, y de los concejos de Lorca, Villanueva y Zábal, todos en Yerri. Además, el Ayuntamiento de Estella-Lizarra debatirá hoy en el Pleno el apoyo al manifiesto de la Plataforma Antifracking.
      Los proyectos planteados en Navarra se encuentran en diferentes momentos de la tramitación. Así, por ejemplo, el que afecta a Viana, denominado Ebro E, es el más avanzado y es que actualmente se están realizando los sondeos y trabajos sismológicos pertinentes en territorio riojano. De hecho, la plataforma va a dar una charla para informar del proyecto y sus consecuencias mañana a las 19.00 horas en la sala Navarro Villoslada de Viana.

      El plan que incluye territorio del valle de Lana se llama Usoa y se encuentra en una fase algo anterior pero el Gobierno central también concedió en 2008 los permisos para comenzar con las investigaciones iniciales. Además de estos dos proyectos hay solicitados otros tres permisos que afectan a Navarra y a puntos tan importantes medioambientalmente como las sierras de Urbasa-Andía o Lokiz, por poner sólo algunos ejemplos.

      El Periódico Mediterraneo | Sábado, 9 de febrero de 2013
      Y. CLARES
      El alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, mostró ayer su preocupación ante el Síndic de Greuges sobre la posibilidad de que en la comarca de Els Ports se puedan realizar prospecciones para buscar hidrocarburos.

      Según Ripollés, “es esencial que se tenga en cuenta las opiniones de los vecinos, que bien a través de sus ayuntamientos como por las entidades, han presentado alegaciones contra el uso de la técnica fracking”.

      Ripollés aseguró al Síndic que este método es “perjudicial” para el medio ambiente y acusó a la Generalitat de “mantener una posición de ocultismo absoluto respecto al procedimiento que se ha llevado a cabo”.

      El defensor del pueblo valenciano se comprometió a trasladar esta petición al Consell y a exigir más “transparencia e información sobre este tema”, tal y como detalló el primer edil.

      Por otro lado, el diputado de Esquerra Unida (EUPV-Los Verdes) en el Congreso Ricardo Sixto ha presentado una batería de preguntas al Gobierno sobre las catas de petróleo en la provincia, incidiendo en que suponen “un alto riesgo para el medio ambiente”.

      Esquerra Unida exige al Gobierno que se pronuncie en contra del fracking
      07/02/2013 | elperiodic.com
      El diputado de EUPV-Los Verdes en el Congreso, Ricardo Sixto, ha presentado una batería de preguntas al Gobierno, en las que traslada la fuerte preocupación de Castelló por las intenciones del Consell de permitir esta práctica conocida como fracking o fractura hidráulica, “y que supone altos riesgos para el medio ambiente, las personas, la agricultura, la ganadería y las reservas de agua. El Gobierno sigue callado ante una cuestión sumamente importante y le exigimos un pronunciamiento urgente, recordándole, además, que en anteriores legislaturas altos cargos del PP, como González Pons o Rita Barberà, salieron al ataque enfervorecido hacia la posibilidad de que se realizaran prospecciones en el Golfo de Valencia”.

      Sixto pide al Gobierno que tenga en cuenta la fuerte oposición, existente en el norte de Castelló hacia el fracking, así como las advertencias de los grupos ecologistas, y la propia experiencia que ya se tiene de esta práctica en países como EEUU. “Existen verdaderos riesgos para el medio ambiente, para las personas y las reservas de agua. Nos preocupa la contaminación atmosférica que se pueda producir, así como la utilización de productos químicos para extraer el gas, o el impacto en la agricultura y la ganadería por el alta ocupación del territorio”, detalla el parlamentario.

      Esquerra Unida ha reclamado en reiteradas ocasiones que el Consell se oponga a esta práctica y coloque los intereses de los municipios y el cuidado del medio ambiente y las personas, por delante de las empresas del gas. “Dado que el Consell está actuando con mucha permisividad y con irresponsabilidad, pedimos al Gobierno que intervenga al respecto, se prohiba esta práctica y se apueste por un modelo energético basado en el ahorro, la eficiencia y las energías renovables”, reclama Sixto.

      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  204. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    lejarza en 9 febrero, 2013

    Vall del Llierca, Argelaguer – Riudaura – Girona: Els grups parlamentaris es posicionen contra el “fracking” a la Garrotxa.-Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Candidaturas de Unitat Popular (CUP), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Ciutadans van acordar en una reunió celebrada al municipi de Riudaura fer front comú contra el “fracking” al Parlament de Catalunya. La decisió va arribar en d’una reunió a porta oberta al mas Bover de Riudaura. L´Alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana (ERC), va explicar: “la trobada d’avui és perquè els tràmits parlamentaris van molt lents i en conseqüència calia demanar que un diputat de cadescun dels grups de la cambra catalana vingués a Riudaura a prendre un compromís”, i que “per part dels partits s’ha rebut molt bé”. Massana es va mostrar satisfeta pel fet que “un poble petit pot arribar a mobilitzar la gent”.
    L’alcaldessa va explicar el Manifest signat: “La primera condició és susprendre el permís, la segona és aprovar una Llei que prohibeixi tots els permisos d’investigació d’hidrocarburs”, va sintetitzar: “que no es puguin fer aquestes coses a cap lloc de Catalunya”, “també demanem l’inici d’un Debat per començar un canvi en el tema energètic”, va dir que “no es pot passar de la gent del territori”, “el que volem és informació clara neta i en temps real”.
    En el decurs de L’Assemblea, Salvador Mila (ICV-EUiA) va indidar que els pous de petroli de Riudaura poden estar en servei actiu en només 2 mesos de treball. També va demanar fermesa a l’alcaldessa i els propietaris del mas Bover envers les pressions que, segons ell poden rebre de Teredo Oils Segunda Sucursal S. L.
    El punt més tens de la reunió va arribar quan l’alcaldessa, Eulàlia Massana, va retreure “el suport del Consell Comarcal de la Garrotxa (CiU i de l’Ajuntament d’Olot (CiU) no és prou actiu”, el retret va anar de dret al vicepresident del Consell Comarcal de la Garrotxa, Josep Berga Vayreda (CiU), Massana va continuar l’atac: “el problema de Riudaura a la resta de la comarca es veu a distància”. Els membres de la Plataforma RiudauraJunts contra el fracking, van preguntar a Josep Berga Vayreda perquè els politics locals es dediquen a menjar fesols a la Fira de Santa Pau, en comptes d’anar a un acte contra el fracking a l’espai Núria d’Olot.
    Els diputats presents van signar uma declaració d’intencions, a través de la qual van documentar el posicionament contrari a la fractura hidràulica. Vayreda no va signar el manifest resultant de la reunió, substituïa el diputat, Lluís Guinó alcalde de Besalú de CiU-Olot.

    Mes Informació:
    Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking

    Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking

    Moció ICV-EUiA-Argelaguer al Ple del Ajuntament d´Argelaguer en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per declarar la comarca de la Garrotxa lliure de Fracking

    Moció ICV-EUiA-Argelaguer al Ple del Ajuntament d´Argelaguer en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per declarar la comarca de la Garrotxa lliure de Fracking

    Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa

    Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  205. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Capital América
    POR EMILI J BLASCO
    El “cambio de juego” del “fracking”
    El “fracking” está fracturando el tablero geopolítico mundial. La nueva técnica de extracción de petróleo y gas ha comenzado a cambiar la correlación de las potencias energéticas: Estados Unidos será el primer productor de petróleo del mundo hacia 2020, con lo que disminuirán sus intereses en Oriente Medio, que perderá valor estratégico; la influencia de Rusia se verá reducida en la medida que los países europeos y otros de sus vecinos puedan abastecerse en parte con gas nacional; el aumento de la producción global hará aún más cruciales nuevas rutas de transporte, como la que posibilita el deshielo del Artico…
    Hace dos meses, el informe anual de la Agencia Internacional de la Energía La Agencia Internacional de Energía (AIE) es un organismo autónomo, creado en noviembre de 1974. Su
    mandato original tenía, y sigue teniendo, una doble vertiente: promover la seguridad energética entre sus
    países miembros mediante una respuesta colectiva a las interrupciones materiales del suministro de petróleo,
    e investigar y analizar fiablemente las posibilidades de garantizar una energía segura, asequible y limpia a sus
    28 países miembros y a terceros. La AIE ha instaurado un programa integral de cooperación energética entre sus
    países miembros, cada uno de los cuales está obligado a mantener reservas de petróleo equivalentes a 90 días de sus
    importaciones netas. Entre las metas de la Agencia, cabe destacar los siguientes objetivos:
    n Asegurar el acceso de sus países miembros a una oferta abundante y confiable de todos los tipos de energía; en
    especial, al mantener capacidades eficaces para responder en situaciones de emergencia en caso de interrupciones
    en el suministro de petróleo.
    n Promover políticas energéticas sustentables que estimulen el crecimiento económico y la protección ambiental
    en un contexto mundial; sobre todo, en cuanto a reducir las emisiones de gases de efecto invernadero que
    contribuyen al cambio climático.
    n Aumentar la transparencia de los mercados internacionales mediante la recopilación y el análisis de datos
    sobre energía.
    n Apoyar la colaboración mundial en tecnología energética para asegurar el suministro futuro de energía
    y moderar sus efectos sobre el medio ambiente; por ejemplo, mediante una mejor eficiencia
    energética y el desarrollo y utilización de tecnologías con baja emisión de carbono.
    n Hallar soluciones para los desafíos a que en materia de energía se enfrenta el planeta,
    a través de la participación y el diálogo con países no miembros, la industria, los
    organismos internacionales y otros interesados directos.
    Países miembros de la AIE:
    Alemania
    Australia
    Austria
    Bélgica
    Canadá
    Corea
    Dinamarca
    España
    Estados Unidos
    Finlandia
    Francia
    Grecia
    Hungría
    Irlanda
    Italia
    Japón
    Luxemburgo
    Noruega
    Nueva Zelanda
    Países Bajos
    Polonia
    Portugal
    Reino Unido
    República Checa
    República Eslovaca
    Suecia
    Suiza
    Turquía
    La Comisión Europea
    también participa
    en el trabajo de la AIE
    Un nuevo panorama energético mundial está emergiendo
    El mapa energético mundial está cambiando, lo que conlleva consecuencias de potencial
    largo alcance para los mercados y el comercio de la energía. El panorama se está
    redibujando como resultado del resurgimiento de la producción de petróleo y gas en
    Estados Unidos y podría seguir reconfigurándose debido a la retirada de energía nuclear en
    ciertos países, al rápido crecimiento continuado de la utilización de las tecnologías eólica y
    solar, y a la propagación de la producción de gas no convencional globalmente. Las
    perspectivas de los mercados internacionales del petróleo dependen del éxito de Irak en la
    revitalización de su sector petrolero. Si se amplían e implementan nuevas iniciativas
    políticas en un esfuerzo conjunto por mejorar la eficiencia energética mundial, podríamos
    estar ante un verdadero punto de inflexión. Basándose en escenarios mundiales y en
    múltiples casos de estudio, la presente edición de World Energy Outlook (Perspectivas de la
    energía a nivel mundial, WEO) evalúa la forma en que estos nuevos acontecimientos
    podrían afectar a las tendencias energéticas y climáticas mundiales en las próximas
    décadas. Asimismo, examina su impacto en los desafíos clave a los que se enfrenta el
    sistema energético: responder a las crecientes necesidades energéticas mundiales,
    inducidas por el aumento de los ingresos y de la población en las economías emergentes;
    proporcionar acceso a la energía a los más pobres; y encaminar el mundo hacia la
    consecución de sus objetivos en materia de cambio climático.
    Teniendo en cuenta todos los nuevos desarrollos y políticas, el mundo está fracasando en
    conducir el sistema energético mundial por una senda más sostenible. En el Escenario de
    Nuevas Políticas (nuestro escenario central), la demanda mundial de energía crece más de
    un tercio en el periodo que va hasta 2035; China, la India y Oriente Medio representan el
    60% de dicho aumento. La demanda de energía apenas aumenta en los países de la OCDE,
    aunque se observa un marcado alejamiento del petróleo y del carbón (y, en algunos países,
    de la energía nuclear), en beneficio del gas natural y las energías renovables. Pese al
    crecimiento de las fuentes de energía de baja emisión de carbono, los combustibles fósiles
    siguen siendo predominantes en el mix energético mundial, apoyados por subvenciones
    que alcanzaron un valor de 523 000 millones USD en 2011, lo que supone un aumento de
    casi el 30% respecto a 2010 y una cantidad seis veces mayor a las subvenciones a las
    energías renovables. La subida de los precios del petróleo ha motivado el monto de las
    subvenciones a los combustibles fósiles, que siguen estando mayoritariamente en vigor en
    Oriente Medio y el Norte de África, donde parece haberse perdido el impulso para su
    reforma. Las emisiones en el Escenario de Nuevas Políticas corresponden con un aumento
    de la temperatura media global a largo plazo de 3,6 °C.
    Los flujos energéticos de Estados Unidos cambian de dirección
    La evolución energética de Estados Unidos es profunda y sus efectos se dejarán sentir
    más allá de Norteamérica y del ámbito energético. El reciente repunte de la producción de
    petróleo y gas en Estados Unidos, inducido por tecnologías de exploración‐producción que
    están liberando petróleo ligero en formaciones compactas y gas de esquisto, está
    espoleando la actividad económica –con el abaratamiento de los precios del gas y de la
    electricidad que ofrecen un margen competitivo a la industria – y está transformando
    paulatinamente el papel de Norteamérica en el comercio mundial de energía. Se prevé que
    Estados Unidos se convierta en el mayor productor mundial de petróleo hacia el 2020
    (adelantando a Arabia Saudí hasta mediados de la década del 2020) y que empiece a notar
    los efectos de las nuevas medidas de eficiencia energética en el transporte. El resultado es
    una caída continuada de las importaciones de petróleo de Estados Unidos, hasta el punto
    que Norteamérica se convierte en exportador neto de petróleo hacia 2030. Esto acelera el
    cambio de dirección del comercio internacional de petróleo hacia Asia, resaltando la
    importancia de la seguridad de las rutas estratégicas que conducen el petróleo de Oriente
    Medio a los mercados asiáticos. Estados Unidos, que actualmente importa cerca del 20% de
    su demanda total de energía, se convierte prácticamente en autosuficiente en términos
    netos, un cambio espectacular respecto a la tendencia observada en la mayoría de los
    países importadores de energía.
    Pero no hay inmunidad frente a los mercados mundiales
    Ningún país es una “isla” energética, y las interacciones entre los diversos combustibles,
    mercados y precios se están intensificando. La mayoría de los consumidores de petróleo
    están acostumbrados a los efectos de las fluctuaciones mundiales de los precios (la
    reducción de sus importaciones de petróleo no aislará a Estados Unidos de lo que ocurra en
    los mercados internacionales), pero se deben esperar crecientes vínculos en otras áreas. Un
    ejemplo actual es cómo el bajo precio del gas natural está provocando la reducción de la
    utilización de carbón en Estados Unidos, liberando carbón para su exportación a Europa
    (donde en cambio, ha desplazado al gas, debido al elevado precio de éste). A su nivel más
    bajo en 2012, el gas natural se comercializó en Estados Unidos a aproximadamente un
    quinto de los precios de importación de Europa y a un octavo de los de Japón. Además,
    cabe prever que se refuercen las relaciones de precios entre los mercados regionales de gas
    a medida que se flexibilice el comercio de gas natural licuado y que evolucionen los
    términos contractuales, lo que implica que los cambios en una parte del mundo se dejen
    sentir más rápidamente en otras partes. A nivel nacional y regional, los mercados
    competitivos de energía eléctrica están creando conexiones más fuertes entre los
    mercados del gas y del carbón, al tiempo que se deben adaptar al creciente papel de las
    energías renovables y, en algunos casos, a la reducción de la participación de la energía
    nuclear. Los que diseñan las políticas, cuando buscan un progreso simultáneo hacia los
    objetivos de seguridad energética, desarrollo económico y protección medioambiental, se
    enfrentan a decisiones cada vez más complejas y, a veces, contradictorias.
    Proyecto para un mundo eficiente en materia de energía
    La eficiencia energética está reconocida comúnmente como una opción clave en manos
    de los que diseñan las políticas. Sin embargo, los esfuerzos actuales se quedan cortos
    para explotar todo el potencial económico de esta opción. En el último año, países con
    alto consumo de energía han anunciado nuevas medidas: China tiene como objetivo
    reducir un 16% la intensidad energética para 2015; Estados Unidos ha adoptado nuevas
    normas para el ahorro de combustible; la Unión Europea se ha comprometido a recortar un
    20% su demanda energética de 2020; y Japón pretende hacer disminuir un 10% el consumo
    de electricidad de aquí a 2030. En el Escenario de Nuevas Políticas, estas medidas
    contribuyen a acelerar el progreso decepcionantemente lento registrado en la última
    década en materia de eficiencia energética a nivel mundial. Sin embargo, incluso con la
    implantación de estas y otras medidas, una parte significativa del potencial de mejora de la
    eficiencia energética –cuatro quintos en el sector de edificios y más de la mitad en la
    industria– sigue sin explotar.
    Nuestro Escenario de un Mundo Eficiente muestra cómo la lucha contra las barreras que
    obstaculizan la inversión en eficiencia energética puede desatar este potencial y reportar
    enormes ganancias en términos de seguridad energética, crecimiento económico y medio
    ambiente. La consecución de estos beneficios no se basa en que surja alguna innovación
    tecnológica extraordinaria o inesperada, sino únicamente de que se actúe para eliminar las
    barreras que obstaculizan la aplicación de las medidas de eficiencia energética que son
    económicamente viables. Una acción eficaz en este sentido tendría notables consecuencias
    en las tendencias energéticas y climáticas mundiales, en comparación con el Escenario de
    Nuevas Políticas. De esta forma, el crecimiento de la demanda mundial de energía primaria
    hasta 2035 sería la mitad. La demanda de petróleo alcanzaría su máximo justo antes de
    2020 y sería prácticamente 13 millones de barriles diarios de petróleo (bdp) menor para
    2035, una reducción equivalente a la producción actual de Noruega y Rusia juntas,
    relajando la presión de dar con nuevos hallazgos y desarrollar nuevas explotaciones. Una
    inversión adicional de 11,8 billones de dólares (USD) en tecnologías energéticas más
    eficientes se vería ampliamente compensada por la disminución de los gastos en
    combustible. Los recursos ahorrados facilitarían una paulatina recuperación de la economía
    mundial, aumentando el producto económico mundial acumulado hasta 2035 en
    18 billones de dólares (USD) con los mayores beneficios en términos de PIB para India,
    China, Estados Unidos y Europa. Se facilitaría el acceso universal a tecnologías energéticas
    modernas y se mejoraría la calidad del aire, ya que las emisiones de contaminantes locales
    caerían drásticamente. Las emisiones de CO2 asociadas a la energía alcanzarían su pico
    antes de 2020, cayendo a partir de esa fecha y dando lugar a una elevación de la
    temperatura a largo plazo de 3 ºC.
    Proponemos los principios para diseñar las políticas que pueden contribuir a hacer
    realidad el Escenario de un Mundo Eficiente. Aunque las medidas concretas variarán en
    función de los países y los sectores, de forma general es preciso incidir en seis ámbitos. Es
    necesario dotar de clara visibilidad a la eficiencia energética, insistiendo en su medición y
    en la difusión de sus ventajas económicas. Se tiene que aumentar la importancia otorgada
    a la eficiencia energética, de forma que las cuestiones de eficiencia se incorporen al
    proceso de toma de decisiones de los gobiernos, industrias y sociedad. Los que diseñan las
    políticas deben mejorar la accesibilidad a una mayor eficiencia energética, creando y
    apoyando modelos de negocio, así como financiando instrumentos e incentivos que
    garanticen a los inversores la obtención de una rentabilidad adecuada. Los gobiernos
    pueden contribuir a promover tecnologías energéticamente eficientes en la sociedad
    combinando regulación para desincentivar los enfoques menos eficientes e incentivos para
    el desarrollo de los más eficientes. Las actividades de control, comprobación y sanción son
    esenciales para lograr el ahorro de energía esperado. Por último, estos principios deberán
    ser secundados por un fortalecimiento de la “gobernanza” de la eficiencia energética y de
    la capacidad administrativa a todos los niveles.
    La eficiencia energética puede mantener abierta la puerta de los 2 ºC sólo un
    poco más de tiempo
    Las sucesivas ediciones de este informe han demostrado que el objetivo climático de
    limitar el calentamiento global a 2 ºC se hace más difícil y costoso de conseguir cada año
    que pasa. Nuestro Escenario 450, que examina las acciones necesarias para alcanzar dicho
    objetivo, refleja que cerca de las cuatro quintas partes de las emisiones permitidas para
    2035 están ya “comprometidas” por centrales eléctricas, fábricas, edificios, etc. ya
    existentes. Si no se toman medidas para reducir las emisiones de CO2 antes de 2017, el
    conjunto de infraestructuras energéticas existentes en esa fecha habrá “comprometido” ya
    todas las emisiones de CO2 permitidas. El rápido despliegue de tecnologías energéticas
    eficientes –como refleja nuestro Escenario de un Mundo Eficiente– lo retrasaría hasta
    2022, lo que daría cierto margen de tiempo para suscribir un acuerdo mundial
    imprescindible para reducir las emisiones de gases de efecto invernadero.
    Si el mundo pretende cumplir el objetivo de limitación del aumento de la temperatura
    mundial a 2 ºC, hasta 2050 no se podrá consumir más de un tercio de las reservas
    probadas de combustibles fósiles, a menos que se generalice el uso de la tecnología de
    captura y almacenamiento de carbono (CAC). Este resultado se basa en nuestra evaluación
    de las “reservas de carbono” mundiales, medidas como las emisiones potenciales de CO2
    procedentes de reservas probadas de combustibles fósiles. Aproximadamente dos tercios
    de dichas reservas de carbono provienen del carbón, un 22% del petróleo y un 15% del gas.
    Geográficamente, dos tercios se sitúan en Norteamérica, Oriente Medio, China y Rusia.
    Estos hallazgos subrayan la importancia que reviste la CAC como alternativa fundamental
    para reducir las emisiones de CO2, aunque su ritmo de implantación sigue siendo muy incierto, y actualmente solo existe un pequeño número de proyectos a escala comercial en
    funcionamiento.
    Una gran parte del aumento de la demanda de petróleo es atribuible a los
    vehículos pesados
    El incremento del consumo de petróleo en las economías emergentes, particularmente el
    destinado al transporte, en China, la India y Oriente Medio, sobrepasa la reducción de la
    demanda en la OCDE, lo que empuja al alza el consumo de petróleo en el Escenario de
    Nuevas Políticas. La demanda de petróleo alcanzará 99,7 millones de barriles diarios de
    petróleo (bdp) en 2035, partiendo de una demanda de 87,4 millones bdp en 2011, y el
    precio medio AIE para el crudo importado en esa misma fecha rondará los 125 USD/barril
    (en USD de 2011) (más de 215 USD/barril en términos nominales). El sector del transporte
    ya supone más de la mitad del consumo mundial de petróleo, y esta proporción no hará
    sino incrementarse: el número de automóviles se duplicará y alcanzará los 1 700 millones,
    y la demanda de transporte de mercancías por carretera aumentará rápidamente. Este
    último medio de transporte es responsable de cerca del 40% del aumento de la demanda
    mundial de petróleo: el consumo de petróleo en combustible para vehículos pesados –
    principalmente diesel– se intensifica mucho más rápidamente que para los automóviles, en
    parte porque las normativas de ahorro de combustible no son tan comúnmente aplicadas a
    vehículos pesados.
    La producción de petróleo en los países no pertenecientes a la OPEP se acrecienta en la
    actual década, pero la oferta depende cada vez más de la OPEP a partir de 2020. Un
    repentino aumento de la oferta de fuentes no convencionales, fundamentalmente de
    petróleo de formaciones compactas en Estados Unidos y arenas bituminosas en Canadá, los
    condensados de gas natural y el aumento de la producción en aguas profundas en Brasil
    empujan al alza a partir de 2015 la producción proveniente de países no pertenecientes a la
    OPEP, que pasa de menos de 49 millones bdp en 2011 a un máximo de 53 millones bdp.
    Esta tendencia se mantiene hasta mediados de los años 2020, antes de caer a 50 millones
    bdp en 2035. La producción de los países de la OPEP crece, particularmente después de
    2020, de forma que la participación de la OPEP en la producción mundial pasa de ser del
    42% actual al 50% hacia 2035. El incremento neto de la producción mundial de petróleo se
    debe en su totalidad al petróleo no convencional, con una contribución del petróleo ligero
    de formaciones compactas superior a 4 millones bdp en gran parte de los años 2020, y a los
    condensados de gas natural. De la inversión de 15 billones USD requerida en exploración y
    producción de petróleo y gas en el periodo que va hasta 2035, cerca del 30% es en
    Norteamérica.
    Arrastrados por el éxito de Irak
    Irak es con creces el mayor contribuyente al crecimiento de la oferta mundial de
    petróleo. La ambición de Irak por aumentar su producción tras décadas de conflicto e inestabilidad no tiene limitaciones por cantidad de recursos ni por coste de explotación, pero exigirá un progreso coordinado en toda la cadena de suministro energético, planes
    claros sobre la forma de poner en valor su riqueza en hidrocarburos a largo plazo y una
    consolidación eficaz del consenso nacional sobre la política petrolera. En nuestras
    previsiones, la producción petrolera iraquí supera los 6 millones bdp en 2020 y es de más
    de 8 millones bdp en 2035. Irak se convierte en un proveedor esencial para los mercados
    asiáticos en rápido crecimiento, fundamentalmente China, y en el segundo exportador
    mundial durante los años 2030, sobrepasando a Rusia. Sin el aumento de la oferta iraquí,
    los mercados petroleros se enfrentarían a tiempos difíciles, caracterizados por precios casi
    15 USD/barril superiores al nivel estimado en el Escenario de Nuevas Políticas para 2035.
    Irak podría ganar cerca de 5 billones USD en ingresos procedentes de las exportaciones
    de petróleo a lo largo del periodo que va hasta 2035, es decir, una media anual de
    200 000 millones USD, así como una oportunidad única para transformar las perspectivas
    del país. El sector energético compite con una multitud de necesidades de gasto en Irak,
    pero una prioridad urgente es dar respuesta a la creciente demanda de electricidad: si se
    cumplen las previsiones de nueva capacidad, la generación de electricidad en red será
    suficiente para responder al pico de demanda esperado en torno a 2015. Reunir y procesar
    el gas asociado –mucho del cual se quema actualmente– y desarrollar gas no asociado
    contribuye a conseguir un sector eléctrico alimentado por gas más eficiente y, una vez
    satisfecha la demanda, a posibilitar la exportación de gas. Para que los ingresos
    procedentes de las exportaciones de petróleo se traduzcan en una mayor prosperidad, será
    necesario reforzar las instituciones, con el fin de garantizar una gestión eficaz y
    transparente tanto de los ingresos como del gasto, y de marcar la dirección adecuada para
    alentar una mayor diversificación de la actividad económica.
    Diferentes tonos dorados para el gas natural
    El gas natural es el único combustible fósil para el que la demanda mundial aumenta en
    todos los escenarios, lo que demuestra que reacciona bien en diferentes contextos
    políticos, aunque las perspectivas varían en función de las regiones. El aumento de la
    demanda en China, India y Oriente Medio es fuerte: las políticas activas de apoyo y las
    reformas normativas hacen que el consumo de China pase de aproximadamente 130 000
    millones de metros cúbicos en 2011 a 545 000 millones de metros cúbicos en 2035. En
    Estados Unidos, los bajos precios y la abundante oferta hacen que el consumo de gas
    supere al de petróleo alrededor de 2030 y se convierta en el principal combustible del mix
    energético. Europa tarda casi diez años en volver a los niveles de demanda de gas de 2010;
    y en Japón, las perspectivas se ven limitadas igualmente por los elevados precios y por las
    políticas de apoyo a las energías renovables y la eficiencia energética.
    El gas no convencional representa cerca de la mitad del incremento de la producción
    mundial de gas hasta 2035, y la mayor parte de dicho incremento proviene de China,
    Estados Unidos y Australia. Pero el negocio del gas no convencional está dando aún sus
    primeros pasos, y en muchos países perdura cierta incertidumbre sobre la extensión y la
    calidad de la base de recursos. Tal y como se analizó en un informe WEO especial publicado en mayo de 2012, también se plantea cierta inquietud en cuanto al impacto
    medioambiental de la producción de gas no convencional que, de no solucionarse
    adecuadamente, podría frenar la revolución del gas no convencional. La confianza del
    público podría alcanzarse a través de marcos regulatorios sólidos y un comportamiento
    ejemplar de la industria. Si se potencian y diversifican las fuentes de suministro, se modera
    la demanda de importaciones (como en China) y se fomenta la emergencia de nuevos
    países exportadores (como en Estados Unidos), el gas no convencional puede acelerar la
    reorientación hacia flujos comerciales más diversificados, al ejercer presión sobre los
    proveedores de gas convencional y sobre los tradicionales mecanismos de fijación de
    precios del gas indexados al petróleo.
    ¿El carbón seguirá siendo el combustible predilecto?
    El carbón ha cubierto cerca de la mitad del incremento de la demanda mundial de energía
    durante la última década, creciendo incluso más rápidamente que el total de las energías
    renovables. El que la demanda de carbón siga aumentando marcadamente o bien cambie
    de dirección dependerá de la solidez de las políticas que favorezcan el desarrollo de fuentes
    de energía bajas en emisiones, del despliegue de tecnologías más eficientes de combustión
    de carbón y, algo especialmente importante a largo plazo, la captura y almacenamiento de
    carbono (CAC). Las decisiones con mayores consecuencias para el mercado mundial del
    carbón se tomarán en Pekín y Nueva Delhi, ya que China y la India representan
    prácticamente las tres cuartas partes del aumento previsto de la demanda de carbón fuera
    de la OCDE (la utilización del carbón en la OCDE decrece). La demanda de China llegará a su
    máximo en torno a 2020 y se estabilizará hasta 2035; en la India, el uso de carbón seguirá
    creciendo y, hacia 2025, el país supera a Estados Unidos como segundo consumidor
    mundial de carbón. El comercio internacional de carbón continua aumentando hasta 2020
    –momento en el que la India se convierte en el mayor importador neto de este
    combustible–, para nivelarse, dada la disminución de las importaciones de China. La
    sensibilidad de estas trayectorias a los cambios de las políticas, al desarrollo de
    combustibles alternativos (p. ej., gas no convencional en China) y a la disponibilidad de
    infraestructuras en tiempo oportuno generan gran incertidumbre a los mercados y a los
    precios internacionales del carbón térmico.
    Si la energía nuclear retrocede, ¿qué ocupa su lugar?
    La demanda mundial de electricidad aumenta casi dos veces más rápido que el consumo
    total de energía, y el desafío que supone responder a esa demanda se ve agravado por la
    inversión necesaria para reemplazar la infraestructura obsoleta del sector eléctrico. De la
    nueva capacidad de generación que se instale hasta 2035, cerca de un tercio es necesaria
    para reemplazar las centrales que se cierren. La mitad de la nueva capacidad total proviene
    de instalaciones basadas en fuentes de generación renovable, aunque el carbón sigue
    siendo el combustible principal para la generación eléctrica. El aumento de la demanda de
    electricidad en China en el periodo que va hasta 2035 es mayor que la actual demanda de electricidad en Estados Unidos y Japón juntos. La generación de electricidad a partir de
    carbón en China se incrementa casi tanto como su generación nuclear, eólica e
    hidroeléctrica agregadas. Los precios medios mundiales de la electricidad suben
    aproximadamente un 15% en términos reales hasta 2035, debido al mayor coste de los
    combustibles, a la tendencia hacia una capacidad de generación más intensivas en capital, a
    las subvenciones otorgadas a las fuentes renovables y a la fijación de un precio para el CO2
    en algunos países. Hay significativas diferencias de precios entre las distintas regiones, con
    Europa y Japón soportando los precios más elevados, muy por encima de los de Estados
    Unidos o China.
    Se ha reducido el papel previsto de la energía nuclear tras la revisión de las políticas
    efectuada por ciertos países a raíz del accidente de 2011 en la central nuclear de
    Fukushima Daiichi. Japón y Francia se han unido recientemente a los países que cuentan
    con la intención de reducir la utilización de energía nuclear, mientras la competitividad de
    este tipo de energía queda en entredicho en Estados Unidos y Canadá por el precio
    relativamente barato del gas natural. Nuestras previsiones para el crecimiento de la
    capacidad nuclear instalada son menores que en la edición pasada de WEO y, aunque la
    producción nuclear sigue creciendo en términos absolutos (dada la expansión de
    generación en China, Corea, la India y Rusia), su proporción en la combinación eléctrica
    mundial decrece ligeramente con el tiempo. El alejamiento de la energía nuclear podría
    revestir considerables implicaciones para el gasto de los países en importaciones de
    combustibles fósiles, para los precios de la electricidad y para el nivel de esfuerzo requerido
    a fin de alcanzar los objetivos climáticos.
    Las energías renovables ocupan su lugar bajo el sol
    Un continuo crecimiento de la energía hidráulica y la rápida expansión de la eólica y la
    solar ha cimentado la posición de las energías renovables como parte indispensable del
    mix energético; para 2035, las energías renovables suponen casi un tercio de la
    producción total de electricidad. La energía solar crece más rápidamente que cualquier
    otra tecnología renovable. Las renovables se convierten en la segunda fuente de
    generación eléctrica del mundo hacia 2015 (generando aproximadamente la mitad que el
    carbón) y, para 2035, se acercan al carbón como la fuente primaria de generación eléctrica.
    El consumo de biomasa (para generación eléctrica) y de biocombustibles se cuadriplica, y
    cada vez serán mayores las cantidades que se comercialicen a escala internacional. Los
    recursos mundiales de bioenergía son más que suficientes para satisfacer el suministro
    previsto de biocombustibles y biomasa sin competir con la producción de alimentos,
    aunque es conveniente gestionar con delicadeza sus implicaciones para el uso del suelo. El
    rápido crecimiento de la energía renovable se sustenta en la caída de los costes
    tecnológicos, la subida de los precios de los combustibles fósiles y el establecimiento de un
    precio a las emisiones de CO2, pero su auge se debe sustancialmente a las continuas
    subvenciones, que pasan de 88 000 millones USD en 2011 a cerca de 240 000 millones USD
    en 2035. Las medidas de apoyo a nuevos proyectos renovables deberán acompasarse en el tiempo con el aumento de capacidad y la caída de los costes de las tecnologías renovables,
    con el fin de evitar una carga excesiva para los gobiernos y consumidores.
    Continúa el foco de atención en el objetivo de acceso universal a la energía
    Pese al progreso del pasado año, cerca de 1 300 millones de personas siguen careciendo
    de acceso a la electricidad y 2 600 millones no poseen acceso a instalaciones modernas
    para cocinar. Diez países –cuatro en vías de desarrollo en Asia y seis en el África
    Subsahariana– reúnen dos tercios de la población que no tiene electricidad, y solo tres
    países –India, China y Bangladesh– congregan a más de la mitad de aquellos sin
    instalaciones modernas para cocinar. Aunque la Cumbre de Río+20 no concluyó con un
    compromiso vinculante en pro del acceso universal a la energía moderna para 2030, el
    “Año Internacional de la Energía Sostenible para Todos” de las Naciones Unidas ha
    generado nuevos ‐y bienvenidos‐ compromisos destinados a alcanzar ese objetivo. Pero se
    necesita mucho más. A falta de mayor actuación, prevemos que, en 2030, casi 1 000
    millones de personas carecerán de electricidad y 2 600 millones seguirán sin instalaciones
    modernas para cocinar. Estimamos que se precisará una inversión acumulada de 1 billón
    USD si se pretende lograr el acceso universal a la energía para 2030.
    Presentamos un índice de desarrollo energético (IDE) para 80 países, con el fin de ayudar
    a los que diseñan las políticas a evaluar el progreso en materia de acceso a la energía
    moderna. El IDE es un índice compuesto, que mide el desarrollo energético de un país en la
    esfera de los hogares y de las comunidades locales. Este índice desvela una clara mejora en
    los últimos años; China, Tailandia, El Salvador, Argentina, Uruguay, Vietnam y Argelia son
    los países que registran mayores avances. Sin embargo, ciertos países arrojan resultados
    bajos según este índice, tales como Etiopía, Liberia, Ruanda, Guinea, Uganda y Burkina
    Faso. La región de África Subsahariana obtiene los peores resultados, copando la mitad más
    baja de la clasificación.
    La energía, un recurso cada vez más sediento
    Se prevé que las necesidades de agua para la producción de energía crezcan dos veces
    más rápido que la demanda de energía. El agua es esencial para la producción de energía:
    para la generación eléctrica; para la extracción, el transporte y el procesamiento de
    petróleo, gas y carbón; y, cada vez más, para el riego de los cereales empleados para
    producir biocombustibles. Calculamos que el agua destinada a la producción de energía en
    2010 fue 583 000 millones de metros cúbicos. De ellos, el consumo de agua –la cantidad
    extraída que no volvió a su fuente– representó 66 000 millones de metros cúbicos. El
    aumento previsto del consumo de agua en un 85% durante el periodo que va hasta 2035
    refleja una tendencia hacia una generación de electricidad y una expansión de la
    producción de los biocombustibles más intensivos en consumo de agua.
    El agua gana importancia como criterio de evaluación de la viabilidad de los proyectos de
    energía, ya que el aumento de la población y del crecimiento económico intensifica la competición por los recursos hídricos. En algunas regiones, las restricciones de agua ya
    están afectando a la fiabilidad de las operaciones existentes e impondrán cada vez más
    costes adicionales. En ciertos casos, podrían amenazar la viabilidad de los proyectos. La
    vulnerabilidad del sector energético ante las restricciones de agua se da en numerosos
    puntos geográficos y afecta, entre otros, al desarrollo del gas de esquisto y a la generación
    de electricidad en partes de China y Estados Unidos, al funcionamiento de las centrales
    eléctricas de la India, que son de alto consumo de agua, a la producción de las arenas
    petrolíferas de Canadá y al mantenimiento de la presión en los yacimientos petrolíferos de
    Irak. Gestionar las vulnerabilidades del sector energético ante el agua requerirá el
    despliegue de mejor tecnología y mayor integración de las políticas en materia de energía y
    agua. El presente documento fue publicado originalmente en inglés.
    Aunque la AIE no ha escatimado esfuerzos para asegurar que su traducción al español
    constituya un reflejo fiel del texto original, se pueden encontrar ligeras diferencias World Energy Outlook 2012
    (IEA por sus siglas en inglés) advertía del gran cambio. No solo indicaba que en diez años EEUU habrá sobrepasado a Arabia Saudí y Rusia como primer productor de petróleo, sino que en otro decenio,hacia 2030, los estadounidenses podrán ser exportadores netos de crudo. El informe también destacaba que la demanda energética en el mundo crecerá más de un tercio hasta 2035. De ese aumento, el 60% corresponderá a China, India y Oriente Medio. La fracturación hidráulica o “fracking” está detrás de las proyecciones que se refieren a la autosuficiencia energética de EEUU y posibilitará cubrir el aumento de la demanda global apuntada. Para 2020, Estados Unidos podrá estar produciendo 11,1 millones de barriles de crudo al día, de los cuales 3 millones serían obtenidos mediante “fracking” (en 2008 lo producidos de modo “no convencional” eran 80.000 barriles diarios). El consumo actual del país es de 19 millones de barriles al día, la mitad importados. La mayor eficiencia de los motores, el creciente uso de gas natural en muchos sectores y las energías alternativas reducirán el consumo, lo que hacia 2030 hará innecesaria la importación.
    BAZA DE EEUU. “¿Será América autosuficiente? Quizás. ¿Independiente? No”. Esto decía “The Economist” a raíz del informe del IEA. EEUU seguirá importando petróleo, porque continuará con sus exportaciones (un estudio gubernamental avaló en diciembre autorizar más venta de gas al exterior), y se verá afectado igualmente por el precio del mercado internacional. Aunque autosuficiente, no será autárquico. EEUU utilizará la compra-venta de hidrocarburos con visión geopolítica. Usará su “bonanza en petróleo y gas para parar su relativo declive económico y político con el fin de ponerse de nuevo al frente del comercio mundial y tomar una posición de liderazgo”, asegura Charles Ebinger, especialista de Brookings Institution.
    ORIENTE MEDIO, MENOS VITAL. Para Robert Kagan, uno de los principales analistas de Washington sobre política internacional, la menor necesidad del petróleo del Golfo Pérsico no debería llevar a un desinterés estadounidense hacia esa región. “EEUU no puede reducir su implicación en Oriente Medio. Desde el fin de la Segunda Guerra Mundial, Estados Unidos ha jugado un papel clave en la seguridad de tres regiones a la vez [Oriente Medio, Europa y Asia]; no hay alternativa segura a eso”. No obstante, tendrá mayor libertad a la hora de fijar actuaciones concretas en Oriente Medio si no depende del petróleo árabe.
    NECESIDADES DE CHINA. Con mayor producción propia, EEUU podrá garantizar suministros a vitales aliados en Asia, como Corea del Sur y Japón, dándoles mayor autonomía frente a la absorbente posición de China. “El acelerado cambio de dirección del mercado internacional del petróleo hacia Asia pone el acento sobre la seguridad de las rutas estratégicas”, advierte el informe de la IEA. Eso se está viendo en los movimientos chinos, en las disputas con sus vecinos acerca de varias islas, por asegurarse un mayor control del Mar Meridional de China, por donde pasa la mayor parte de sus suministros.
    RUSIA PIERDE INFLUENCIA. El éxito del “fracking” en países del centro y este de Europa, por otra parte, reducirá sus importaciones de gas ruso. “La mayor autonomía energética de sus vecinos restará mercado a Rusia. Eso puede llevar a posiciones internacionales más agresivas de Moscú”, señaló en diciembre el informe del “think tank” de la CIA. National Intelligence Council Global Trends 2030: Alternative Worlds

    Matt Damon y Gus Van Sant, juntos contra el ‘fracking’
    CARLOS BOYERO Berlín 9 FEB 2013
    Matt Damon, además de ser un actor notable, con registros muy variados aunque el estrellato lo haya conseguido interpretando a un héroe del cine de acción en la modélica saga de Bourne, también demostró junto a su amigo Ben Affleck cuando empezaban su carrera que tenían cosas que contar. Escribieron el guión de la interesante El indomable Will Hunting y creo recordar que ganó un merecido Oscar.
    Aquella película la dirigió Gus Van Sant, señor con el que ocurre algo extraño y es que su cine me resulta muy digno cuando hace películas artesanales y alimenticias y sin embargo me parece insoportable cuando realiza proyectos personales, empeñados en ser artísticos y vanguardistas. El Gus Van Sant que venera la crítica como Dios manda, el de Elephant, Last Days y otros pretenciosos engendros, suele ponerme de los nervios. Y no tengo claro si en Drugstore cowboy, la mejor película que he visto sobre las drogas, Gus Van Sant se lo montaba de mercenario o era la película que él quería hacer, pero en cualquier caso logró una obra maestra.
    Matt Damon ha escrito junto al actor John Krasinski el guion de Promised Land. También la produce y la protagoniza. Y le ha encargado a Gus Van Sant que la dirija. Quince años mas tarde vuelve a repetirse el proceso de El indomable Will Hunting. El resultado no es apasionante pero sí muy correcto. Damon, alguien con opinión propia sobre el estado de las cosas, centra aquí su historia en el fracking, que es la perforación del subsuelo para conseguir gas natural. Interpreta al empleado de una gran compañía, al que han encargado junto a una colega que trate de convencer a los agobiados campesinos en un pueblo del profundo Sur para que vendan sus tierras a la multinacional. Describe la catarsis de un hombre desgarrado entre lo que le dicta su conciencia y su sórdido deber profesional, alguien que debe ocultar en nombre del gran negocio los peligros para el ecosistema que acompañan a esas perforaciones del suelo, que debe convencer con engaños y manipulación para que vendan sus raíces a gente que está asfixiada económicamente, sin capacidad para negociar con los poderosos. Es una película bien escrita, rodada e interpretada, a la que lastra un desenlace difícil de creer, mas cercano a la utopía que a la realidad.
    El que sí siente descarnado apego a no enmascarar la realidad y una mezquina vocación naturalista es el director austriaco Ulrich Seidl. EnParaísos: esperanza cierra su infame trilogía sobre la forma que tienen de pasar las vacaciones algunos seres de su inconfundible y repelente universo.
    La primera entrega la protagonizaban señoras europeas y cercanas a la ancianidad que hacían turismo sexual en África, damas sin el menor atractivo físico ni espiritual que alquilaban insaciablemente carne joven y acorralada por la miseria. La segunda hablaba de una fanática religiosa que repartía su ocio entre los latigazos en su cuerpo, el redentor cilicio y el incansable proselitismo para integrar en su parroquia a los descarriados y a los pecadores. En Esperanza, Ulrich Seidl va todavía mas lejos en su complacido retrato de las taras. La protagonizan niñas y niños marcados por una obesidad desmesurada a los que meten en un internado muy estricto durante sus vacaciones para que aprendan a disciplinar su cuerpo y su ánimo.
    Pero lo que le interesa ante todo a Seidl son las obsesiones sexuales de estas adiposas criaturas y todo lo que huela a enfermizo y desprenda fealdad. La relacióon de una de estas niñas con un rijoso médico cincuentón bordea la pornografía sentimental. Ulrich Seidl tiene mucho éxito en los festivales de cine. Les parece el rey de la provocación, consideran enormemente inquietante y transgresor su identificable mundo. A mí me parece asqueroso. Y algo aún peor. Es profundamente aburrido.
    La polaca En el nombre de, dirigida por Malgoska Szumowska, se centra en el tormento que sufre un cura entre sus principios religiosos y su homosexualidad. Pero sus pesares no logran hacerse contagiosos. Eso sí, provoca un tedio excesivo la forma en que los describe la directora
    La Junta respalda la propuesta de IU para prohibir extraer gas mediante «fracking»
    Todos los partidos, menos UPyD, instan al Gobierno regional a legislar contra las prospecciones por sus «graves perjuicios medioambientales»
    Oviedo, Pablo GALLEGO

    El Gobierno del Principado debe legislar para prohibir en Asturias la extracción de gas mediante la técnica denominada «fracking», o fractura hidráulica, un método capaz de sacar gas natural a precios muy competitivos de las profundidades de suelos de pizarra, arenas duras o carbón, pero muy criticado por sus daños ambientales. A ese acuerdo llegaron ayer, con la única abstención del diputado de UPyD Ignacio Prendes, todos los grupos parlamentarios de la Junta General, que de forma unánime votaron a favor de la proposición no de ley presentada por IU contra el «fracking».

    En el texto, defendido ante el Pleno por la diputada Emilia Vázquez, la coalición insta al Ejecutivo que preside Javier Fernández a impulsar «una norma responsable y coherente con el principio de precaución en las decisiones relativas a la extracción de recursos», que prohíba el «fracking» y «anteponga los intereses de la población a los de las empresas de gas». Salvo Prendes -que se abstuvo ante la ausencia de legislación nacional y a la espera de informes-, todos los diputados opinaron que, mientras esta técnica no aumente su seguridad y reduzca al mínimo sus riesgos sobre el medio ambiente, las personas y las reservas de agua dulce, el gas supuestamente encerrado en el subsuelo del Principado debe quedarse donde está.

    Con mayor o menor intensidad, todos los grupos menos el Mixto aceptaron las tesis defendidas por la diputada de IU, profesora asociada de Genética en la Universidad de Oviedo. Vázquez explicó cómo, para llegar a las rocas que encierran el gas o el petróleo, es necesario perforar hasta profundidades entre uno y cinco kilómetros, antes de avanzar en horizontal entre uno y tres kilómetros. Tanto en las labores de prospección en busca de yacimientos como durante la extracción del gas, explicó, los acuíferos del subsuelo pueden quedar contaminados, y en el aire, acumularse metano -un gas de efecto invernadero más potente que el CO2-, y compuestos cancerígenos. «Es una tecnología de la que conviene prevenirse, máxime cuando no está claro que Asturias pueda tener yacimientos de la suficiente importancia como para someter la región a estas pruebas. Aunque no haya beneficios económicos, las consecuencias ambientales de la investigación seguirían ahí», advirtió la diputada

    En España la industria tiene indicios de la existencia de yacimientos de gas pizarra -también llamado «gas no convencional»-, sobre todo en la cuenca vasco-cantábrica. El Gobierno de Cantabria, del PP, ya aprobó a finales del pasado mes de diciembre prohibir el uso de técnicas de fractura hidráulica. En Asturias varios grupos han tratado de poner en marcha proyectos para buscar este tipo de hidrocarburos, principalmente en los concejos de Villaviciosa, Colunga, Caravia y Cabranes.

    Precisamente el ex alcalde de este último municipio, Alejandro Vega, ahora diputado, fue quien habló en nombre de los socialistas de su experiencia con el «fracking». Oil and Gas Capital, una de las firmas más activas en el mercado español de los gases no convencionales, solicitó permiso para hacer prospecciones de cara a la búsqueda de gas en una zona limítrofe entre Cabranes y Villaviciosa. El Consistorio presentó alegaciones, y esta misma semana la empresa decidía renunciar la proyecto. «En el estudio de impacto ambiental ni se recogía la existencia de un manantial acuífero que abastece a toda una población», afirmó Vega, «queda todo dicho. El Principado debe ser un territorio incompatible con esta técnica en las condiciones que ahora mismo se plantea».

    El «no» al «fracking» fue el asunto que mayor consenso logró en el Pleno de ayer, en la línea de países como Francia, mientras el Reino Unido y Polonia defienden su uso, en la estela de «revolución energética» iniciada en Estados Unidos.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  206. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El Tribunal Supremo ha admitido un recurso de Ecologistas en Acción de Burgos contra la autorización a la empresa Trofagás para la extracción de gas no convencional mediante la técnica de la fractura hidráulica (fracking), un sistema muy criticado por los ecologistas por su alto impacto ambiental.
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 35 Sábado 9 de febrero de 2013 Sec. IV. Pág. 6479 IV. Administración de Justicia TRIBUNAL SUPREMO 4884 SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO
    Por Ecologistas en Acción Burgos, represetnada pore el Procurador D. Silvino
    González Moreno, se ha interpuesto ante la Sala Tercera, Sección Tercera del
    Tribunal Supremo, recurso contencioso-administrativo contra el Real Decreto 1299/
    2011, de 16 de septiembre, por el que se otorga a Trofagás Hidrocarburos, S.L., el
    permiso de investigación de hidrocarburos denominado «Urraca», que ha sido
    admitido a trámite por Diligencia de ordenación de 17 de julio de 2012, y figura
    registrado con el número 1/792/2011.
    Lo que se hace público a los efectos de que cualquier persona que tenga
    interés legítimo en sostener la conformidad a Derecho de la actuación recurrida
    pueda personarse como demandado en el expresado recurso en el plazo de nueve
    días.
    Madrid, 6 de febrero de 2013.- La Secretaria Judicial, Aurelia Lorente Lamarca.
    ID: A130006528-1

    La empresa TROFAGAS HIDROCARBUROS S.L., filial de la multinacional BNK Petroleum, ha bautizado como “proyecto Urraca”, uno de los muchos proyectos de extracción de gas no convencional mediante la peligrosísima técnica de la fractura hidráulica de nefastas consecuencias para nuestro planeta. Este proyecto afectará, si no lo
    impedimos, a una extensa zona de la montaña burgalesa en el Alto Ebro que incluye entre otros lugares a Villarcayo, Medina de Pomar, Merindad de Valdivielso, Valle de Tobalina, la ciudad de Frías y Valdegovía (Álava).

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  207. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Els contraris al ‘fracking’ es fan forts a Riudaura
    Entitats d’arreu del país acorden coordinar-se per unir esforços
    GARROTXA 11/02/13 – RIUDAURA – RAMON ESTÉBAN
    L’oposició que està tenint a moltes comarques de Catalunya la possible extracció d’hidrocarburs a través de la fracturació hidràulica (fracking) ahir va fer a Riudaura una demostració de força amb una trobada reivindicativa que va aplegar unes 200 persones, sobretot de la Garrotxa però també d’altres zones del país. Representants d’entitats com Enginyers Sense Fronteres, Ateneu Jove de Girona, l’associació de Tudela de Segre, Plataforma Antifracking del Ripollès o el grup de Defensa del Ter, a més dels amfitrions –la plataforma de Riudaura– i molta gent a títol particular es van reunir a la tarda per establir les bases d’una coordinació a escala nacional. “I també, per refermar-nos que estem disposats més que mai a aturar-ho”, va recalcar la presidenta de la plataforma de Riudaura, Blanca Gómez. A mitjan mes vinent tindrà lloc una nova trobada, aquest cop en algun poble d’Osona.
    La jornada va començar a mig matí amb una caminada pels espais que a la dècada dels anys 1960 ja van ser objecte de recerca d’hidrocarburs, guiada pel geòleg olotí Llorenç Planagumà. Tot seguit van fer un dinar al centre cívic.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  208. lejarza said

    La insostenible ofensiva del Imperio
    ¿”Fracking” en Uruguay?

    Víctor L. Bacchetta
    Observatorio Minero del Uruguay
    Sin haber concluido la evaluación de los impactos en su tierra, Estados Unidos está usando la tecnología para el petróleo y gas no convencional en su estrategia de dominación mundial. En Europa del Este la punta de lanza es la USAID, mientras en América del Sur cumplen ese rol empresas y medios especializados de la petroquímica que se reúnen en foros exclusivos. Con YPF reestatizada, Argentina lidera la apuesta al ‘fracking’ en la región pero Uruguay, con la discreción habitual, se destaca por haber cedido un 15% del territorio con ese propósito.
    Se perfora verticalmente el suelo miles de metros, luego horizontalmente en varias direcciones de dos a tres kilómetros cada una y se inyecta a alta presión una mezcla de hasta 30 millones de litros de agua, centenares de toneladas de arena y decenas de miles de litros de aditivos químicos no revelados para extraer, a través de las grietas generadas, petróleo y gas atrapados en rocas porosas pero impermeables. Esta es la fractura hidráulica o ‘fracking’ en acción.
    A la superficie vuelve hasta un 50% del fluido inyectado, junto con el petróleo o metano extraído del esquisto. Una vez separados los hidrocarburos, el líquido resultante es un efluente altamente tóxico que contiene además elementos radioactivos y otros carcinógenos probados presentes en la roca. Paralelamente, desde el subsuelo se han contaminado tierras fértiles, aguas subterráneas y superficiales e incluso se han verificado terremotos como resultado del ‘fracking’.
    En Estados Unidos, donde esta tecnología de extracción de los hidrocarburos no convencionales se viene aplicando desde 1998, vastas áreas rurales en 34 estados de la federación se han vuelto zonas industriales donde opera una maquinaria estrepitosa, atendidas cada una por decenas de camiones con combustible, así como agua y los productos químicos utilizados en la operación, que luego son desechados en lagunas al aire libre o reinyectados en el subsuelo.
    La Universidad de Cornell relevó 24 establecimientos rurales en seis estados en donde se registró contaminación del aire, agua y suelo por exposición a químicos del ‘fracking’, la muerte de más de 70 animales por ingestión de agua contaminada, animales con deformaciones congénitas (por ej., sin cola) y serios trastornos reproductivos y gastrointestinales. Los científicos advirtieron que los químicos podrían aparecer en productos de carne o leche a partir de esos animales.
    La siesta de la EPA
    El plan diseñado por la EPA (Environmental Protection Agency), organismo encargado del control ambiental en Estados Unidos, para Estudiar los Impactos Potenciales de la Fractura Hidráulica en los Recursos de Agua Potable fue iniciado recién en 2011 y debía concluir a fines de 2012. Pero el pasado mes de diciembre, el organismo liberó al público solo un adelanto de sus trabajos y anunció una postergación de los resultados de la investigación por dos años más.
    En efecto, según cifras de conocimiento público, en Estados Unidos se han perforado más de 500.000 pozos para ‘fracking’ a un ritmo de 30.000 pozos por año. Con una densidad de 1,5 a 3,5 por kilómetro cuadrado, cada plataforma ocupa dos hectáreas. La Administración de Información de Energía (EIA) informó que se extrajeron en 2011 en ese país 8,5 TCF (sigla en inglés, millones de millones de pies cúbicos) de gas, 34,9% del consumo anual estadounidense.
    Mientras los movimientos sociales creados a raíz de los impactos sufridos proponen prohibir la tecnología o suspenderla hasta tener una evaluación de sus efectos y los científicos enfrentan dificultades para publicar sus investigaciones sobre los daños provocados, las petroleras ExxonMobil, Chevron y Halliburton, las mayores del mundo, dedican cientos de millones de dólares a propaganda, grupos de presión y las campañas electorales de los partidos.
    De hecho, el pueblo estadounidense ha sido utilizado como Conejillo de Indias en este proceso. Esas mismas empresas, con el apoyo del Departamento de Estado, lideran la expansión de esta tecnología en el mundo. Primero se la llamó Iniciativa Global del Gas de Esquisto y ahora pasó a ser el Programa para el Compromiso Técnico en Gas No Convencional (UGTEP).
    USAID en el Noreste
    La expansión internacional del ‘fracking’ no responde solo al interés de las empresas sino que se ha vuelto un instrumento de la estrategia de Estados Unidos para dominar la política energética de los países. Así lo hace, en particular, con las ex repúblicas y aliados de la extinta Unión Soviética como Ucrania, Lituania, Polonia y Bulgaria, rivalizando con la Federación Rusa.
    “Apoyamos firmemente la estrategia de independencia energética de Lituania, que incluye el desarrollo regional de la energía nuclear, del gas natural licuado, del petróleo y el gas no convencionales, así como las conexiones de gas y electricidad entre los Estados Bálticos y el resto de la Unión Europea”, dijo Hillary Clinton en julio de 2011, de visita en aquel país. Con el mismo fin, la secretaria de estado recorrió varios países de la órbita de Rusia.
    En estos casos, el programa UGTEP es ejecutado por la USAID, la agencia de cooperación internacional de Estados Unidos. Un informe de la USAID para Ucrania, divulgado por OPSur (www.opsur.org.ar), expone las condiciones bajo las cuales Estados Unidos y las petroleras se instalan en el país. La USAID no sólo se ocupa del marco regulatorio económico, ambiental y fiscal, sino también de la estrategia para gestionar el probable conflicto social.
    El informe desarrolla minuciosamente las actividades a desarrollar para obtener la confianza de gobiernos locales, pobladores (propietarios de tierras y comunidades) y ONGs. “Una temprana articulación con estos grupos es importante para facilitar el desarrollo”, dice la USAID y propone -“modificadas para Ucrania”- las recomendaciones elaboradas por el NPC (Consejo Nacional del Petróleo de EEUU) para “un desarrollo eficiente, sustentable y prudente”(sic).
    Diez días después de haberse publicado el informe de la USAID, el presidente ucraniano, Viktor Yanukovych, concedió áreas de exploración a Chevron y Shell para realizar trabajos asociadas con la estatal Nadra. Pocos meses más adelante, Ucrania concedió a ExxonMobil, Shell, OMV Petrom (rumana) y Nadra un área gasífera en el Mar Negro, en desmedro de la rusa Lukoil, y le dio ingreso a la italiana Eni asociada con capitales británicos y ucranianos.
    Otra cara en el Sur
    Tal vez por los malos antecedentes de la USAID, la ofensiva del ‘fracking’ en esta región cambia de fachada. American Business Conferences (ABC), las empresas, los ingenieros y publicaciones especializadas del sector petroquímico son quienes promueven aquí las reuniones dedicadas a evaluar la calidad de los yacimientos, el marco normativo y las condiciones de inversión en “los mercados emergentes de petróleo y gas no convencional” de América del Sur.
    ABC es clara: “La revolución del gas de esquisto & petróleo crudo no convencional ha permitido la capitalización en masa de nuevas y lucrativas oportunidades no convencionales por parte de empresas energéticas norteamericanas. Por lo tanto, la pregunta es ¿Ahora, hacia dónde?”. El próximo evento será la conferencia “Cuencas Emergentes de Petróleo y Gas No Convencional – Sudamérica 2013″, a realizarse el 27 y 28 de febrero, en Buenos Aires.
    Según la convocatoria del evento, “El congreso examinará el riesgo político y regulador (…) para determinar la viabilidad económica de invertir en (…) Colombia, Brasil, Argentina, Perú, Chile, Ecuador, Paraguay & Uruguay”. Estos son los invitados del programa UGTEP y, de hecho, los caminos que seguirán las inversiones en los países nombrados se definen en estas reuniones entre ejecutivos de las empresas privadas y funcionarios gubernamentales.
    Argentina posee las mayores reservas de gas de esquisto de la región (774 TCF) y la estrategia de desarrollo de la re estatizada YPF se basa en los hidrocarburos no convencionales. A fines de 2012, YPF firmó sendos acuerdos con Chevron, por 100 pozos y una inversión de mil millones de dólares, y con el grupo Bulgheroni, por 130 pozos y una inversión de 1.500 millones de dólares, en 290 y 663 kilómetros cuadrados del yacimiento de Vaca Muerta, respectivamente.
    Segundo en reservas en la región (681 TCF), México explota un pozo de esquisto desde febrero de 2011. La estatal Pemex espera operar 6.500 pozos en 50 años. En Brasil, la ANP (Agencia Nacional de Petróleo) estima sus reservas en 500 TCF, pero va más lento. La primera cesión de bloques de exploración de gas de esquisto está prevista para diciembre de 2013.
    “A la uruguaya” …
    Con 21 TCF de reservas de gas de esquisto estimadas por la EIA de Estados Unidos, Uruguay adjudicó en 2012 para actividades de prospección, exploración y explotación un total de 23.500 kilómetros cuadrados, un 15% del territorio nacional. En la relación entre reservas posibles y superficie afectada, este país lleva por lejos la delantera frente al resto de la región.
    ANCAP firmó dos contratos de exploración y explotación con la estadounidense Schuepbach y otro de prospección con YPF, sobre 13.890 y 9.694 kilómetros cuadrados, respectivamente. Las áreas se localizan en los departamentos de Durazno, Tacuarembó, Paysandú, Salto, Artigas y Rivera. Como es norma en estos contratos, YPF tiene la prioridad para obtener, si lo desea, un nuevo contrato para las dos etapas siguientes. Así ocurrió antes con Schuepbach.
    Las autoridades de ANCAP han sido reacias a admitir que están detrás de los esquistos, cuya extracción solo es redituable con ‘fracking’. Fue necesaria una acción judicial para que el ente mostrara los contratos y confirmar que se buscan hidrocarburos tanto convencionales como no convencionales. En los últimos días de enero, un comunicado de la empresa estatal argentina sobre una reunión entre los presidentes de ANCAP y de YPF arrojó nueva luz.
    Un pasaje del comunicado referido a las autoridades uruguayas expresó: “Asimismo, manifestaron su vocación en asociarse con YPF para el desarrollo del no convencional en Vaca Muerta y el desarrollo de proyectos conjuntos en campos maduros. Los ejecutivos de Ancap dijeron que será importante que el desarrollo de Shale (petróleo o gas de esquisto) en Argentina sea una “verdadera escuela” para el resto de las petroleras de la región”. Está todo dicho.
    Quizás, para saber ahora lo que irá a pasar en nuestro país y cuándo, convenga ir al congreso de fin de mes en Buenos Aires sobre los mercados emergentes de la región. Según el programa del evento, al tratar el caso de Uruguay “Evaluaremos una combinación de potencial geológico y entorno regulador para determinar la futura viabilidad de la explotación productiva”(sic).

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  209. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Pleno del Congreso de los Diputados
    Prohibición de la fracturación hidráulica
    El pleno del Congreso de los Diputados votará el próximo martes, 12 de febrero de 2013, una iniciativa del diputado de Chunta Aragonesista (CHA) por la Izquierda de Aragón, Chesús Yuste, que reclama la prohibición de la fracturación hidráulica o ‘fracking’, una técnica de extracción de gases no convencionales que se encuentran en rocas subterráneas poco porosas y poco permeables.

    La moción es dimanante de una interpelación que se debatió en el pleno del Congreso en diciembre del año pasado. CHA ha informado en una nota de prensa que esta interpelación «supuso el primer debate que sobre esta cuestión se produjo en el pleno del Congreso» y la moción será la primera vez que se votará una propuesta contra el ‘fracking’, en la que «todos los grupos tendrán que dar a conocer su posición al respecto».

    La moción pide al Gobierno la aprobación, en el plazo máximo de tres meses, de un proyecto de ley que prohíba el uso de la técnica extractiva de la fractura hidráulica ‘fracking’, «en aras al principio de precaución, dados los riesgos que supone para la salud de las personas y el medio ambiente».

    Asimismo, solicita que, de forma inmediata y hasta que la citada ley entre en vigor, se suspendan todas las actividades de prospección, exploración, investigación y explotación de hidrocarburos no convencionales que utilicen la fractura hidráulica, y por consiguiente no autorizar ninguna nueva solicitud y dejar en suspenso las previamente autorizadas.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  210. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    EL CONSELLER DE TERRITORI, SANTI VILA, CiU ES MOSTRA FAVORABLE A AUTORITZAR EL FRACKING
    A la passada sessió informativa de la Comissió de Territori i Sostenibilitat, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, es mostrà favorable a autoritzar les prospeccions d’hidrocarburs amb la tècnica de fracking.
    Davant la pregunta de la portaveu d’ICV-EUiA a la Comissió, sobre quin és el posicionament del Govern amb el fracking Hortènsia Grau Juan Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa
    http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=6546468&p_cp2=6546657&p_cp3=6546547

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  211. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Los ‘anti-fraking’ son mayoría en el Parlament
    Riudaura moviliza a la mayoría de los partidos con representación en la cámara catalana contra la fractura hidráulica

    Medio ambiente | 12/02/2013 Garrotxa
    Riudaura. (Redacción La Vanguardia).- La plataforma contra el ‘fracking’ ha conseguido reunir en Riudaura (Garrotxa) una representación de todos los partidos políticos con representación en el Parlament, con la excepción de CiU y PP. Los representantes de ERC, PSC, ICV, CUP y C’s suman mayoría en la cámara catalana para exigir la paralización de cualquier proyecto o sondeo para buscar hidrocarburos.
    La fractura hidráulica o ‘fracking’ la técnica de extracción de gas y petróleo del subsuelo, en Catalunya tiene los días contados si prospera el manifiesto que la mayoría de diputados suscribirán a petición de la plataforma ciudadana que ha conseguido movilizar a los políticos catalanes para firmar la declaración.
    Las prospecciones en Riudaura, pueden empezar una vez ya se ha concedido el permiso a Teredo Oils para impulsar el proyecto Ripoll, que afecta a ocho municipios de Osona, ocho del Ripollès y siete de la Garrotxa. Según el documento suscrito, las prospecciones son una “actividad industrial incompatible con el espacio natural protegido, como el municipio de Riudaura” que comportaría una grave afectación a los recursos hidrológicos de la zona.
    La declaración no ha recibido el apoyo de CiU, ya que el diputado Lluís Guinó, alcalde de Besalú, no asistió a la reunión. No obstante, según la alcaldesa de Riudaura, Eulàlia Masana (ERC), el diputado le ha manifestado personalmente su oposición al ‘fraking’. Caso distinto es el del Partido Popular que no se ha manifestado al respecto.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  212. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La Plataforma contra el fracking del Ripollès s’organitza en comissions de treball
    Ripoll – Catalunya
    La Plataforma contra el francking al Ripollès dóna els seus primers passos. Després de la seva formació ara fa una setmana, aquest divendres va celebrar una nova reunió per anar formant comissions de treball i recollir informació.
    La Plataforma contra el fracking al Ripollès continua treballant després de la seva formació.
    L’objectiu d’aquestes primeres reunions és anar preparant activitats o accions de cara a donar a coneíxer a la gent que és el fracking i quins perjudicis pot comportar aquest tipus d’extracció d’hidrocarburs

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  213. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    “Marejant el fracking”
    Sara Vilà Galán
    Fa tot just uns mesos entitats ecologistes d’Osona i la Segarra van denunciar les sol·licituds que l’empresa Montero Energy S.L. havia fet a la Generalitat per dur a terme prospeccions d’hidrocarburs no convencionals a Catalunya. Cal agrair d’entrada que aquestes entitats estiguin sempre de vigília per adonar-se de quines en porten de cap les empreses o el Govern per continuar rebuscant sota les pedres (mai millor dit!) l’últim cassigall de fòssil per exprimir.
    El fracking és una tècnica barbàrica que s’utilitza per buscar gas o petroli i que consisteix en perforar verticalment el sòl fins a la capa de pissarra. En aquesta perforació s’hi introdueix un tub d’acer, amb un recobriment de ciment per protegir els aqüífers dels additius químics que posteriorment s’utilitzen. La perforació pot anar d’un quilòmetre i mig a tres quilòmetres d’ample, un cop realitzada, s’utilitzen explosius per a provocar petites fractures. Posteriorment s’injecten milers de tones d’aigua a molt alta pressió, barrejat amb sorra i additius químics. Aquesta aigua a pressió fractura la roca alliberant el gas que després junt amb l’aigua, i els additius químics retorna a la superfície.
    A Lleida concretament ens afecten tant el projecte Darwin (Urgell, Solsonès, Segarra i Noguera) com el Perseo, Prometeo i Atlas (Segrià Oest) sol·licitats per diferents empreses. Gràcies a la ràpida contestació social i a la Plataforma Aturem el Fracking, la informació que no ens dóna el Govern l’ha donada la societat civil. S’han fet al·legacions, xerrades informatives, accions, mocions a nivell municipal i comarcal i des d’ICV-EUiA també hem presentat una proposició de llei al Parlament per prohibir aquest disbarat a Catalunya tal i com s’ha fet en molts altres països, entre ells França. De moment sembla que tant la CUP com ERC hi poden votar a favor.
    Però em preocupa especialment la postura del PSC, C’s i sobretot de CiU en aquest sentit. La del PP no perquè ja veiem clarament que hi votaran en contra. No és pas cap sorpresa que el PP estigui a favor dels interessos de grans multinacionals que venen a volar pels aires el nostre ecosistema sense deixar-nos ni un duro al territori. Ara bé, concretament PSC i C’s han presentat Propostes de Resolució a favor d’una moratòria que no el prohibiria però sí que paralitzaria les prospeccions. Així mateix, el nou Conseller “progre” (segons ell mateix), de Territori i Sostenibilitat es va mostrar favorable a les prospeccions d’hidrocarburs. Paradoxalment el que va passar a Riudaura fa pocs dies va ser ben curiós.
    Els partits polítics allà presents (excepte PP) –fins i tot el representantde CIU, en Josep Berga- vàrem signar “El Compromís de Bover”. Bover és una casa que es troba al costat d’un dels pous que es volreobrir a les afores de Riudaura. En aquesta declaració es demanaexpressament la prohibició (ni moratòries ni res) del fracking aCatalunya; la suspensió de la llicència de Ripoll; màxima transparènciade cara a la ciutadania i que s’iniciï el debat sobre un nou modelenergètic per Catalunya.
    Sembla doncs que la Puta i la Ramoneta ja no pertanyen només a CiU i des que es van redefinir nacionalment, ara els fan el salt festejant amb PSC i C’S. Mentre que per un costat aquests grups polítics a nivell municipal i comarcal, davant les entitats i el poble, es mostren a favor de la prohibició del fracking, al Parlament es defineixen favorables a les prospeccions o bé presenten propostes de resolució descafeïnades sense condemnar-lo.
    Aquest fet, a banda de ser una manca de respecte per les entitats, és una prova més de que molts grups polítics són conscients de que els ciutadans/es sovint no segueixen la feina que es fa al Parlament. No els hauríem de donar aquest gust. Aquests posicionaments es poden trobar a la mateixa web d’aquesta institució http://www.parlament.cat , enregistrats amb vídeos per als qui no tinguin tant temps per llegir.
    Per sort les entitats cada dia estan més professionalitzades i són plenament conscients d’on trobar tota la informació, perquè l’època del “nimbysme” s’ha acabat. Avui en dia a les plataformes ciutadanes davant una oposició sempre hi trobem una solució i un nou model de desenvolupament treballat científicament i raonat. Les plataformes, recolzades per grups de recerca universitària, les componen advocats/es, geòlogues, geògrafs, periodistes, ambientòlegs i tot tipus de professionals i ciutadans de prestigi que sovint són menystinguts i infantilitzats pels Governs. La P.A.F presenta tot tipus d’alternatives a les energies contaminants i a un model de desenvolupament insostenible, tenim tot un món per descobrir amb les energies renovables distribuïdes que cal potenciar sense perdre ni un minut més. Millor vius que fòssils!
    Publicat a: Transgressions Territorials El Bloc de la Sara
    Sara Vilà Galán Rosselló 1979. Llicenciada en Filosofia per la UB, especialitzada en Migracions, Gènere i Codesenvolupament sobretot pel que fa al Món Àrab i l’Àfrica Nord Occidental. Doctoranda en Sociologia, autora de “Les Més Invisibles: dones africanes de Catalunya” i Candidata per ICV-EUiA Lleida a les eleccions del Parlament de Catalunya 2012

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  214. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Estem confirmant la noticia
    Darrerta Hora – Ultima Hora – Ultima Hora
    La Generalitat de Catalunya crea un grupo para definir su posición frente al ‘fracking’

    La Generalitat ha creado un grupo de trabajo integrado por miembros de diversos departamentos para fijar una posición sobre la investigación y la extracción de hidrocarburos mediante el método de la fractura hidráulica, el llamado ‘fracking’.
    El gobierno catalán tiene competencias sobre los permisos de investigación de hidrocarburos en su territorio, mientras que el de explotación lo otorga el Estado.
    En una nota, el gobierno catalán precisa que ese grupo de trabajo deberá tener listo “en tres meses” un documento que le servirá para “establecer un criterio y fijar su posición a la hora de tomar decisiones sobre esta técnica”.
    Actualmente, en Cataluña se han otorgado tres permisos de investigación de hidrocarburos y dos más están en proceso de trámite, según la Generalitat, que subraya que ninguno de estos permisos es para investigar hidrocarburos no convencionales, como el gas pizarra, que se extrae mediante la técnica de la fractura hidráulica.
    Aunque la técnica todavía no se ha ensayado en Cataluña, una plataforma llamada Aturem el Fracking (PAF) (Paremos en Fracking) se opone a esta técnica y tiene el apoyo de 26 ayuntamientos, dos consells comarcals, la Diputación de Lleida y una veintena de entidades.
    Esta plataforma sospecha que algunas de las empresas que han solicitado estos permisos pretenden usar la técnica de la fractura hidráulica que, según sostienen, usa explosivos y un fluido compuesto por agua, arena y productos químicos introducidos a gran presión para fracturar la roca y liberar el gas.
    Han despertado polémica en el territorio, por ejemplo, el permiso de investigación otorgado por la Generalitat a Teredo Oil, compañía que podrá explorar en 23 municipios de Osona, Ripollès y la Garrotxa.
    Además, la Generalitat también tiene en estudio la autorización de permiso a la empresa Montero Energy, que ha solicitado dos permisos de investigación: uno que afecta a 37 municipios de la Noguera, Segarra, el Solsonès y Urgell, y otro en 44 localidades en la zona de Osona, Bages y Berguedà.
    “Las recomendaciones que se desprendan del grupo de trabajo ayudarán al Govern a tomar las decisiones adecuadas para los intereses de la economía y la sociedad de Cataluña en cuanto al aprovechamiento del gas pizarra, asegura la Generalitat.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  215. lejarza said

    La Generalitat de Catalunya crea un grupo para definir su posición frente al ‘fracking’
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Estem confirmant la noticia
    Darrerta Hora – Ultima Hora – Ultima Hora
    La Generalitat de Catalunya crea un grupo para definir su posición frente al ‘fracking’

    Confirmat: ABC.es Madrid procedent Agencia EFE

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  216. lejarza said

    lejarza
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Confirmat: ABC.es Madrid procedent Agencia EFE
    http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1352372
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  217. lejarza said

    lejarza
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ENKARTERRI
    Alertan sobre el peligro del ‘fracking’ para el río Kadagua
    ECOLOGISTAS DENUNCIAN LA INTENCIÓN DE EXTRAER GAS CERCA DE SU NACIMIENTO
    ELIXANE CASTRESANA – Martes, 12 de Febrero de 2013
    ZALLA. Los planes para extraer gas del subsuelo mediante la técnica del fracking o fracturación de las rocas en Burgos podrían repercutir de una manera muy negativa en la cuenca del Kadagua, según alerta el grupo ecologista de Zalla, Otsoaren Taldea. “En caso de contaminación podría afectar a los acuíferos subterráneos”, advierte Aitor Acasuso, miembro de la mencionada plataforma.

    Por ello, la agrupación promoverá el posicionamiento de los municipios encartados contra este sistema y organizará charlas por la comarca para dar a conocer los peligros del fracking. El Ayuntamiento de Zalla se convirtió la semana pasada en el primero en oponerse de forma oficial al polémico procedimiento.

    Tal y como denuncia Otsoaren Taldea, “existe la posibilidad de que autoricen el fracking a pocos kilómetros del nacimiento del Kadagua -en la Sierra Magdalena-, lo que, en caso de contaminación, perjudicará seriamente al río”. Los grupos ecologistas intentan evitar que estos planes se concreten y barajan convocar una concentración en ese lugar.

    El proceso para obtener gas entraña un gran peligro “para el medio ambiente y también para la salud humana”. Consiste en la perforación del suelo rocoso a más de tres kilómetros de profundidad. “La presión rompe la roca para que el gas se libere y se emplean productos químicos que pueden dar lugar a la contaminación”, explica Aitor Acasuso. Además, el sistema puede dar lugar a acumulaciones de metano que podrían derivar en explosiones. “Incluso hubo un caso en el que un señor abrió el grifo de su casa y salió fuego precisamente por la presencia de este gas”, desvelan.

    En la actualidad “seis municipios de Bizkaia se han posicionado oficialmente contra el fracking”. Los grupos ecologistas esperan que la labor de divulgación que están llevando a cabo sirva para frenar esta técnica. “El objetivo es al menos mantenernos en la lucha y que las instituciones públicas sean conscientes de que existe una oposición a este sistema”, apunta.

    UNANIMIDAD EN ZALLA El debate al respecto en el Ayuntamiento de Zalla se cerró con la aprobación por unanimidad de todos los grupos -Zalla Bai, PNV, PSE y Bildu- de la declaración como municipio contrario al fracking. “Dicha técnica, claramente perjudicial, fue promovida por empresas estadounidenses durante la administración de George Bush. Ahora mismo no hay visos de que la extracción de gas mediante este sistema pueda llevarse a la práctica sin perjuicio para el medio ambiente”, subrayó el concejal Manuel Maestre.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  218. lejarza said

    lejarza
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    EL CONSELLER DE TERRITORI, SANTI VILA, CiU ES MOSTRA FAVORABLE A AUTORITZAR EL FRACKING
    Publicat el 12 febrer 2013
    http://elgarrotxi.cat/2013/02/12/video-el-conseller-de-territori-santi-vila-ciu-es-mostra-favorable-a-autoritzar-el-fracking/
    A la passada sessió informativa de la Comissió de Territori i Sostenibilitat, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, es mostrà favorable a autoritzar les prospeccions d’hidrocarburs amb la tècnica de fracking. Davant la pregunta de la portaveu d’ICV-EUiA a la Comissió, sobre quin és el posicionament del Govern amb el fracking Hortènsia Grau Juan Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa. Font: Lejarza

    REPORTATGE ESPECIAL: Riudaura va aconseguir divendres, reunir a la majoria de representants parlamentaris per fer front comú a l’antifracking
    Publicat el 13 febrer 2013
    http://elgarrotxi.cat/2013/02/13/especial-reportatge-riudaura-va-aconseguir-divendres-reunir-a-la-majoria-de-representants-parlamentaris-per-fer-front-comu-a-lantifracking/
    L’ajuntament i els habitants del poble no es rendeixen i continuen lluitant i esgotant totes les vies perquè a Catalunya no es pugui dur aquesta pràctica i es canviï la reglamentació per assolir un nou model energètic. A la trobada, que es va fer al Bover de Riudaura, hi van ser presents gairebé tots els grups amb representació al Parlament que van signar el compromís d’anar tots a una. A la reunió hi va faltar el Partit Popular i Convergència i Unió, tot i haver-hi la presència de Josep Berga, conseller comarcal de CiU i regidor a l’Ajuntament d’Olot.
    Vídeo: Eulàlia Massana, alcaldessa de Riudaura

    Vídeo: Salvador Milà, diputat ICV-EUiA

    Vídeo: Juli Fernández, diputat PSC

    Vídeo: Inés Arrimadas, diputada C’s

    Vídeo: Marc Sanglas, diputat ERC

    Vídeo: David Fernández, diputat CUP

    Vídeo: Josep Marquès, Membre plataforma RiudauraJunts Contra el Fracking

    Vídeo: Josep Berga Vayreda, Conseller Consell Comarcal de la Garrotxa CiU-Olot i regidor Ajuntament Olot, etc…, etc…, etc…


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

    • lejarza said

      ¡¡fracking NO!!
      estem farts dels de CiU-Olot… estem farts del Consell Comarcal de la Garrotxa… estem farts del Vicepresident de la Vicepresidencià de la Presidencià del President, el señoret Josep Berga Vayreda… ¡dimissió!

  219. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El fracking «és complicat al Ripollès» segons l’expert en mines Enric Vinyals
    La possibilitat que la tècnica de la fracturació hidràulica, el fracking, s’implanti a la comarca del Ripollès es complicada. Això si més no és el que afirma l’enginyer tècnic de mines, Enric Vinyals, que considera improbable que pous com el de Serrat 1 a Sant Joan de les Abadesses es tornin a reobrir per fer prospeccions.

    L’alcaldessa de Riudaura va apuntar fa unes setmanes que el pou de Serrat-1, a la Girona de Sant Joan de les Abadesses, podria ser utilitzat per l’empresa Teredo Oils Espanya per emmagatzemar l’aigua que s’utilitzés per implantar el fracking al seu municipi. L’enginyer tècnic de mines, Enric Vinyals, veu pràcticament impossible reobrir aquest pou tan per fer prospeccions com per emmagatzemar aigua residual pel seu cost econòmic. A més, recorda que l’any 1987 només es van trobar indicis de gas.

    Segons Enric Vinyals, a la zona de la GIrona hi ha un aqüífer molt important que en el seu dia va provocar molts problemes per fer el mateix pou. Vinyals afegeix que aquesta aigua quedaria contaminada amb tota probabilitat si s’utilitzés el fracking així com la del riu Ter. Tampoc descarta la que emmagatzema una empresa d’aigües, tot i que hi ha moltes menys possibilitats. Per tant, a part dels riscos medi ambientals, Enric Vinyals veu poc factible que les prospeccions arribessin a trobar grans quantitats sobretot de gas perquè el projecte Ripoll afecta a un conca molt petita.

    Estats Units és un referent en la utilització de la fracturació hidràulica i la majoria del gas que consumeix ve dels pous que s’han obert amb aquesta tècnica. No obstant això, Enric Vinyals recorda que les conques d’aquell país són enormes i no es poden comparar amb les del Ripollès i comarques veïnes.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  220. lejarza said

    Jordà: ‘Les gran empreses que es beneficien del Fracking els paguen els sobresous?’
    Publicat el 14 febrer 2013
    http://elgarrotxi.cat/2013/02/14/jorda-les-gran-empreses-que-es-beneficien-del-fracking-els-paguen-els-sobresous/
    La diputada d’ERC-RCat-Catalunya Sí Teresa Jordà ha defensat avui la prohibició del fraking a l’estat espanyol. Durant la seva intervenció Jordà ha explicat que ‘al fracking s’utilitzen substàncies tòxiques com el benzè, el plom i altres productes químics que han estat catalogats com cancerígens’, provoca ‘la contaminació d’aqüífers i de les vides que en depenen, així com l’alteració d’importants ecosistemes, especialment, d’ecosistemes verges’.

    Que ‘aquesta pràctica contamini quimícament el subsòl, l’aire, i generi gasos d’efecte hivernacle’, que ‘alteri el paisatge rural i l’entorn de les persones que hi viuen, exposant a més com les primeres víctimes de les contaminacions’,o que ‘el fracking s’imposi en pobles i comarques on hi ha una gran oposició i resistència. Per a Jordà, a més a més, és que ‘l’Espanya centralitzadora, ultraliberal i espoliadora imposa la seva autoritarisme en pobles com els de les comarques de la Segarra, Osona, la Garrotxa, el Ripollès a Catalunya o al Maestrat i els Ports al País Valencià’.

    La diputada ha acabat afirmant que ‘davant la injustícia del fracking, els pobles tenen el dret i el deure de practicar la insubmissió i la resistència. I no tinguin cap dubte que ho faran, en defensa del seu territori i de les seves famílies. Com ho està fent Riudaura a la comarca de la Garrotxa’ perquè l’Estat espanyol impulsa el fracking ‘quan en la majoria de països europeus i en diversos estats dels EUA es prohibeix i quan el Parlament europeu adverteix sobre riscos potencials i la necessitat de la seva regulació’.

    Finalment, Jordà ha preguntat a la bancada popular ‘Per què llavors s’imposa el fracking a l’Estat espanyol? És que les grans empreses que es beneficien també els financen els seus sobresous?’

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  221. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Teresa Jordà, des del Congrés espanyol: «Els pobles tenen el dret i el deure de resistir contra el fracking»
    Teresa Jordà: «Els pobles tenen el dret i el deure de resistir contra el fracking»
    La diputada de Ripoll intervé al Congrés espanyol amb la samarreta groga de la plataforma de Riudaura. El PP tombarà avui la prohibició del fracking.
    La diputada ripollesa Teresa Jordà va defensar aquest dimecres des de la tribuna del Congrés espanyol la prohibició del fracking al conjunt de l’Estat. Ho va fer amb la samarreta groga de la plataforma Riudaura Junts que des d’aquest municipi de la Garrotxa encapçala la lluita contra els projectes per extreure hidrocarburs a diverses comarques de la Catalunya interior entre les quals el Ripollès i Osona.

    Jordà va afirmar que “la tècnica del fracking suposa la utilització de substàncies tòxiques com el benzè, el plom i altres productes químics que han estat catalogats com cancerígens” i provoca “la contaminació de l’aire, d’aqüífers i de les vides que en depenen, així com l’alteració d’importants ecosistemes”.

    Davant del que considera una “injustícia” va afirmar que “els pobles tenen el dret i el deure de practicar la insubmissió i la resistència”. “I no tinguin cap dubte que ho faran, en defensa del seu territori i de les seves famílies. Com ho està fent Riudaura a la comarca de la Garrotxa” va afegir. En aquest sentit va lamentar que l’Estat espanyol impulsi el fracking “quan en la majoria de països europeus i en diversos estats dels EUA es prohibeix i quan el Parlament europeu adverteix sobre riscos potencials i la necessitat de la seva regulació”. De fet, va anar més enllà, i va preguntar a la bandada popular si les empreses que se’n beneficien també els financen amb els seus sobresous en referència al cas Bárcenas de presumpte corrupció.

    El PP vetarà la prohibició del fracking

    En el ple d’aquest dijous el Congrés espanyol votarà una proposta de la Chunta Aragonesista, que forma part del grup d’Esquerra Unida i Iniciativa per Catalunya, per tal de prohibir definitivament el fracking a l’Estat espanyol. Una moció que el PP tombarà juntament amb UPyD i el PNB. CiU, per la seva banda, va presentar una esmena de substitució per tal que abans de vetar aquesta tècnica hi hagi un informe d’experts sobre els riscos i impactes potencials. Així mateix, reclamen que sigui la Unió Europea qui reguli la qüestió.


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  222. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    CIU SIGNA EL COMPROMÍS DEL BOVER!!!
    Publicat el 14 febrer 2013 per Comissió Comunicació Plataforma RiudauraJunts contra el Fracking
    Tot i que amb retard a la fi Convergència i Unió (CIU) han signat el compromís del Bover on s’impliquen per a lluitar en contra del Fracking a Catalunya, i derogar permisos concedits i pendents.
    És noticia, i ens alegrem de que CIU hagi signat, però tristos perquè això no hauria d’haver estat noticia,ni haver trigat tant. Perdonin’s ens permetem aquest petita esbroncada.
    Agraïments a David Fernàndez de les CUP per fer-li arribar el text i escanejar-lo
    L’únic partit que no ha signat ha estat el Partit Popular de Catalunya, la qual cosa demostra que ni es popular i encara menys de Catalunya

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  223. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El Congreso rechaza con los votos de PP, CiU y UPyD prohibir el ‘fracking’
    Publicat el 14 febrer 2013 per Comissió Comunicació Plataforma RiudauraJunts contra el Fracking
    El Congreso rechaza con los votos de PP, CiU y UPyD prohibir el ‘fracking’
    Tot i haver signat el compromís del Bover, CiU vota en contra de prohibir el Fracking al parlament de madrid amb l’ajut de PP i UPyD, ara fora bó ens donguessin una explicació, o es que signen qualsevol cosa perquè saben que no l’acompliran?
    Quin fàstic.
    Izquierda Plural buscaba desterrar del país la fracturación hidráulica, una ténica de extracción de gases no convencionales que se encuentran en rocas.
    El Pleno del Congreso ha rechazado este jueves la moción de la Izquierda Plural (IU-ICV-CHA) en la que se proponía prohibir en España el método de la fracturación hidráulica o ‘fracking’, una técnica de extracción de gases no convencionales que se encuentran en rocas subterráneas poco porosas y poco permeables.
    El PP, CiU y UPyD han votado en contra de esta moción, propuesta por el diputado aragonés de CHA Chesús Yuste, que se deriva de una interpelación al ministro de Industria, José Manuel Soria, sustanciada el pasado mes de diciembre, y que se debatió en la Cámara ayer.
    Por su parte, el PNV, FAC y UPN se han abstenido, mientras que IU-ICV-CHA, PSOE y el resto del Grupo Mixto han votado a favor del texto, en el que se pedía al Gobierno aprobar, en el plazo máximo de tres meses, un proyecto de ley que prohíba el uso de la técnica extractiva de la fractura hidráulica ‘fracking’, en aras al principio de precaución, dados los riesgos que supone para la salud de las personas y el medio ambiente.
    Suspender todas las actividades
    Además, solicitaba que, de forma inmediata y hasta que la citada ley entre en vigor, se suspendan todas las actividades de prospección, exploración, investigación y explotación de hidrocarburos no convencionales que utilicen la fractura hidráulica, y por consiguiente no autorizar ninguna nueva solicitud y dejar en suspenso las previamente autorizadas.
    Igualmente, reclama el impulso de un cambio de modelo energético “basado en las fuentes renovables y limpias y en el ahorro y la eficiencia energéticas, en lugar de dedicar los esfuerzos a prolongar la dependencia de los combustibles fósiles”. En el texto se incluyó finalmente incluir una parte de una enmienda socialista para instar al Gobierno a “impulsar un cambio de modelo energético” basado en las renovables.
    Tanto el PP como UPyD justificó este miércoles su postura en que no se puede prohibir de forma generalizada la investigación de nuevas fuentes de energía, especialmente en la actual coyuntura económica y ante la alta dependencia energética de España, y además señalaron que lo necesario es garantizar que las exigencias de seguridad sean suficientes.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  224. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El Congreso respalda la investigación de shale gas
    Publicat el 14 febrer 2013 per Comissió Comunicació Plataforma RiudauraJunts contra el Fracking
    La plana oficial de les petrolieres interessades en el Fracking al nostre país celebren l’investigació del Shale gas o del que és el mateix del Fracking.
    Avui a Madrid s’ha aprovat al parlament amb els vots de PP, UpyD i CIU la resolució qiue permet la recerca de Shale Gas mitjançant evidentment el Fracking.
    El Congreso respalda la investigación de shale gas
    Madrid, 12 de febrero 2013.- Shale Gas España da la bienvenida a la decisión tomada por el Congreso de los Diputados de mantener abierta la puerta a la exploración, de manera segura, de sus recursos. España tiene ante sí una oportunidad histórica para conocer la riqueza del subsuelo. Éste es el objetivo de los permisos de investigación de gas no convencional.
    Mónica Cristina, portavoz de Shale Gas España, afirmó: “Cada vez más países investigan o van a investigar el potencial del shale gas, entre ellos, el Reino Unido, Dinamarca, Rumania, Lituania, Suecia, Ucrania o Polonia. La Eurocámara, tras un intenso debate y estudio, respaldó en noviembre de 2012 la exploración del shale gas y la necesidad de asegurar que su desarrollo se realiza de una manera sostenible para la economía y el medio ambiente. Sería ilógico que España o sus comunidades autónomas fueran a contracorriente basándose solo en temores, informaciones erróneas u opiniones imparciales.”
    Entre los mitos más extendidos se encuentra el de la cantidad de aditivos químicos utilizados. En la fracturación hidráulica se utilizan alrededor de 12 aditivos diferentes (no 500 como se sigue afirmando), en algunos casos solamente dos o tres tipos. Estos aditivos, presentes por ejemplo en productos de limpieza del hogar, cumplen funciones muy específicas como la reducción de las bacterias o la mejora de la productividad del pozo. Todos los aditivos sin excepción están estrictamente regulados por la normativa europea y española y, además, se darán a conocer con toda transparencia.
    A lo que se añaden otros compromisos como el de reducir al mínimo la ocupación del terreno en las zonas de exploración (se necesita solamente una parcela de 1,3 hectáreas para realizar un pozo) o reciclar el 100% del agua utilizada (hoy en día es ya entre un 65% y un 80%). Por otro lado, las aguas de retorno se almacenarán en tanques cerrados que se enviarán a las plantas de tratamiento de aguas industriales para que allí se proceda a su depuración, como ocurre con otras actividades industriales.
    Cristina recordó la importancia de aprovechar esta oportunidad: “Es ingenuo pensar que el shale gas por sí solo o las energías renovables por sí solas nos ayudarán a afrontar los retos económicos, energéticos y medioambientales que tenemos por delante. Hay que sumar fuerzas. El shale gas no es una revolución ni una panacea, pero sí una oportunidad para la creación de puestos de trabajo, la atracción de inversiones, la reducción de la dependencia energética y la mejora de la competitividad de las empresas en España. Sin contar que es una energía “puente” para un futuro bajo en carbono”, concluyó.
    Contacto para prensa:
    Mónica V. Cristina 
    +34 91 837 11 85
    info@shalegasespana.es 
    Sobre Shale Gas España: 
    La plataforma Shale Gas España es un foro de encuentro entre todos los actores involucrados en la exploración y desarrollo del shale gas. Tiene como objetivo poner a disposición de ciudadanos, asociaciones o centros universitarios información sobre el gas no convencional para responder a las cuestiones que se puedan plantear desde un punto de vista económico, legal, científico o medioambiental. La plataforma reúne a las principales compañías líderes en la exploración y desarrollo de shale gas en España: BNK España–Trofagás; HEYCO Energy Group/Petrichor Euskadi; R2 Energy (Montero Energy Corporation S.L), San Leon (Frontera Energy) y Sociedad de Hidrocarburos de Euskadi (SHESA). Además, cuenta con la participación de expertos independientes e importantes académicos del sector energético español que darán a conocer la base científica que hay en la  tecnología de la estimulación mediante fracturación hidráulica. 
    Más información en http://www.shalegasespana.es 

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  225. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Riudaura es declara oficialment lliure de Fracking
    Publicat el 14 febrer 2013 per Comissió Comunicació
    http://www.riudaurajunts.cat/2013/02/14/riudaura-es-declara-oficialment-lliure-de-fracking/
    Una mica tard o perquè fem les coses a l’inrevés, perquè estàvem ocupats organitzant-nos i perquè reconeixem-ho, això del protocol no es el nostre fort, ho sabem. Però el més important es que el ple de Riudaura s’ha reunit i ha pogut decidir per unanimitat declarar-se municipi lliure de Fracking com tants altres municipis de Catalunya
    Com a testimoni del ple aquest improvisat vídeo on ens declarem municipis lliures de Fracking!

    Arboles, fracking y acaparamiento de tierras – 26/01/13
    26 ene 2013
    Esta es nuestra realidad, árboles que sufren la sequia a través de obstrucciones similares a las embolias humanas, búsqueda de carburantes fósiles con fracking y cada vez más acaparamiento de tierras en los países del continente africano.
    El científico Jordi Martínez del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) ha participado en un estudio internacional para comprobar cómo los árboles de todo tipo de bosques , húmedos y áridos, se encuentran al límite de su umbral de seguridaddebido al estrés ambiental que supone el cambio climático.
    Desde Amigos de la Tierra Héctor de Prado alerta sobre el crecimiento de la práctica del fracking, un sistema de extracción de gas y petróleo que daña los acuíferos cercanos y tiene efectos irreversibles.

    CIU signa el compromis de lluitar en contra del Fracking a Catalunya… O no?
    Publicat el 14 febrer 2013
    http://elgarrotxi.cat/2013/02/14/ciu-signa-el-compromis-de-lluitar-en-contra-del-fracking-a-catalunya-o-no/
    Tot i que amb retard a la fi Convergència i Unió (CIU) han signat el compromís del Bover on s’impliquen per a lluitar en contra del Fracking a Catalunya, i derogar permisos concedits i pendents. És noticia, i ens alegrem de que CIU hagi signat, però tristos perquè això no hauria d’haver estat noticia,ni haver trigat tant. Perdonin’s ens permetem aquest petita esbroncada. Agraïments a David Fernàndez de les CUP per fer-li arribar el text i escanejar-lo L’únic partit que no ha signat ha estat el Partit Popular de Catalunya, la qual cosa demostra que ni es popular i encara menys de Catalunya

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  226. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    GARROTXA MEDI AMBIENT
    El govern crea un grup de treball sobre el ‘fracking’
    El Punt-Avui 15/02/13 – RIUDAURA – J.C
    El govern ha acordat crear el grup de treball sobre la investigació i l’extracció d’hidrocarburs per fractura hidràulica, pocs dies després de la reunió de parlamentaris a Riudaura, on Teredo Oils té un permís d’investigació. Es tracta d’un equip interdepartamental que elaborarà un informe que permeti a l’executiu establir un criteri i fixar la seva posició a l’hora de prendre decisions sobre aquesta tècnica. El document haurà d’estar elaborat en un termini de tres mesos. Les recomanacions del grup de treball ajudaran el govern a prendre les decisions adequades per als interessos de l’economia i la societat catalana pel que fa a l’aprofitament del gas de pissarra. L’explotació d’aquest hidrocarbur no convencional, que s’efectua mitjançant la fractura hidràulica, s’ha generalitzat els darrers anys, però han sorgit dubtes sobre els riscos ambientals propis d’aquesta tècnica. A Riudaura, hi ha una forta oposició d’una plataforma veïnal i de l’Ajuntament.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  227. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Caminada popular a Riudaura (Vídeo NO FRACKING)
    Publicat el 15 febrer 2013 per Comissió Comunicació
    Teredo Oils diu que perforarà a Riudaura abans de l´estiu
    16.02.2013

    RIUDAURA | DDG El director general de Teredo Oils, Philip Paris Eastern, va anunciar dijous a la nit a Televisió Girona que preveu l’inici de treballs de cerca de gas a Riudaura abans de l’estiu. Va indicar que «a Riudaura el gas surt sol». Per això va assegurar que només faran servir gas i sorra. També va indicar que aniran a buscar el gas molt més avall dels 1.400 metres, per la qual cosa, segons el,l no perjudicaran els aqüífers. Va anunciar que en el decurs de les properes setmanes contactaran amb els propietaris.
    «Llavors la Generalitat em diu que no passa res», va declarar ahir l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana (ERC), la qual està convençuda que Teredo Oils. SL farà «fracking». (lejarza)


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

    • lejarza said

      RIUDAURA Garrotxa
      El poble esdevé un clam contra el fracking
      Més de quatre-centes persones van participar diumenge passat a la caminada reivindicativa contra el fracking, organitzada per la plataforma «Riudaura junts» i destinada a conèixer l’entorn natural i visitar els antics pous on s’havien fet prospeccions de gas en la dècada dels seixanta, del segle passat, coordinada pel geòleg Llorenç Planagumà. Al migdia es va fer una arrossada amb més de dues-centes persones, amb gent vinguda d’arreu del territori català i la jornada es va acabar amb una assemblea de treball de la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) per tal de coordinar la feina de tots els territoris i aconseguir la prohibició d’aquestes tècniques i la transició cap a un nou model energètic.

      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  228. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Els treballs per cerca gas a Riudaura començaran abans de l’estiu
    Publicat el 16 febrer 2013
    http://elgarrotxi.cat/2013/02/16/els-treballs-per-cerca-gas-a-riudaura-comencaran-abans-de-lestiu/
    Diari de Girona: El director general de Teredo Oils, Philip Paris Eastern, va anunciar a Televisió Girona que preveu l’inici de treballs de cerca de gas a Riudaura abans de l’estiu. Va indicar que “a Riudaura el gas surt sol”. Per això va assegurar que només faran servir gas i sorra. També va indicar que aniran a buscar el gas molt més avall, per la qual cosa, segons ell no perjudicaran els aqüífers. En el decurs de les properes setmanes contactaran amb els propietaris. L’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana, està convençuda que Teredo Oils farà “fracking” a la zona.
    Font DdG /Lejarza
    Foto: http://www.riudaurajunts.cat

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  229. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Teredo Oils anuncia que abans de l’estiu començarà les perforacions a Riudaura per extreure gas 
    http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2013/02/teredo_oils_anuncia_que_abans_de_l_estiu_comencara_les_perforacions_a_riudaura_per_extreure_ga_33909.php
    Segons el permís de la Generalitat, no podria portar-les a terme fins d’aquí a tres anys. El director general de la companyia reconeix que volen usar el ‘fracking’ per obtenir gas no convencional, malgrat que el Govern català ha negat que aquesta tècnica s’empraria a la Garrotxa 
    L’amenaça ambiental sobre Riudaura s’accelera. Aquest poble de 400 habitants de la Garrotxa pot veure com en molts pocs mesos comencen les perforacions al seu territori amb l’objectiu de localitzar-hi gas no convencional per ser extret mitjançant el fracking (fractura hidràulica), un mètode prohibit a diversos països pels riscos ambientals que comporta, com ara la probable contaminació dels aqüífers. Teredo Oils Ltd., l’empresa a qui la Generalitat va concedir a l’octubre el permís Ripoll per explorar una àrea entre la Garrotxa, el Ripollés i Osona de 51.000 hectàrees amb la intenció de localitzar-hi hidrocarburs, ha anunciat que vol començar les perforacions a Riudaura abans de l’estiu. 

    L’anunci el va fer dijous a la nit Philip Paris Eastern, director general de Teredo Oils, en una entrevista a Televisió de Girona. El que no va dir l’alt càrrec de la companyia energètica, és que segons consta al DOGC, les perforacions a l’àrea contemplada al projecte Ripoll no poden començar fins al quart any del permís, és a dir, el 2016. Eastern va afirmar que tenen localitzat un pou en què poden extreure gas convencional, és a dir, ubicat en una bossa a alta pressió delimitada per roques poroses i en què l’extracció és relativament fàcil. 

    La novetat és que va parlar d’un segon pou, que és que volen perforar en tres mesos, en què veuen factible obtenir gas no convencional, és a dir, el gas que es troba en bombolles –sovint microscòpiques– a les roques menys poroses i s’ha d’extreure amb el fracking. Tot i reconèixer que volen emprar aquesta tècnica, Eastern va afirmar al programa televisiu que ho farien sense utilitzar productes químics, un fet aparentment contradictori si es té en compte que el mètode consisteix a injectar aigua barrejada amb sorra i additius químics a alta pressió amb l’objectiu de trencar les roques del subsòl i alliberar el gas que tinguin incrustat per fer-lo fluir fins a la superfície. Més enllà que si inicien les perforacions abans de l’estiu estaran vulnerant el que diu el permís concedit per la Generalitat, des del Govern català s’ha assegurat que la recerca d’hidrocarburs a Riudaura no implicava fracking, però els fets sembla clar que el contradiuen. 

    Les declaracions del directiu de Teredo Oils han generat una forta alarma al territori, atès que Riudaura s’està mobilitzant en massa contra el fracking i s’està convertint en un mena de símbol de la lluita contra una nova agressió al medi ambient. En aquest sentit, la Plataforma Riudaura Junts contra el Fracking ha creat també una campanya a la xarxa –que ja recull centenars d’adhesions- perquè es prohibeixi aquesta tècnica extractiva. Precisament, aquesta mateixa setmana el Congrés dels Diputats ha decidit no prohibir-la gràcies als vots dels diputats del PP, UPyD i CiU.  

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  230. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Aire irrespirable per a tothom
    18/02/13 – PIUS PUJADES
    Extracte:
    (…) Naturalment, si remenen la merda –amb perdó– a tot arreu, la pudor s’escamparà de manera inevitable. I això tant si han trobat una claveguera legal com si han destapat un pou mort que ningú no sabia que existís (Riudaura). Si jo fos ecologista –vull dir ecologista de plantilla, militant, bel·ligerant, actiu– em queixaria allà on pogués. La pudor, totes les pudors, contaminen l’aire que respirem, intoxiquen, molesten, fan més difícil la vida i la convivència. Sobretot si, com sembla per les primeres pistes, el sistema d’extracció que els investigadors estan disposats a emprar és el del fracking –com l’usat per treure petroli al Prepirineu–, rebentant el que calgui per aconseguir fer aflorar el que busquen al preu que sigui. El tuf de la descomposició està assegurat. (…)

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  231. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura
    El juez solicita información a Junta, Seprona y empresa que investiga el subsuelo de
    Andalucía TORREPEROGIL (JAÉN), 17
    El titular del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 1 de Úbeda (Jaén) ha ordenado varias diligencias dirigidas a la Junta de Andalucía, al Servicio de Protección de la Naturaleza (Seprona) de la Guardia Civil y a la empresa que investiga parte del subsuelo de la comarca jiennense de La Loma al objeto de esclarecer las causas de los movimientos sísmicos registrados en los últimos meses.

    De ello ha informado a Europa Press el abogado de la Plataforma Ciudadana contra el ‘Fracking’ en Torreperogil, José Prieto, señalando que el juez emitió un auto a finales del pasado mes en el que admitía a trámite la denuncia que había formulado la plataforma pidiendo investigar los posibles trabajos de fracturación hidráulica de las rocas –fracking– llevados a cabo por una empresa a la que la Junta le otorgó permisos para investigaciones en hidrocarburos.

    De esta manera, el juez incoó diligencias previas en las que ordenaba al Gobierno andaluz «informar sobre las actividades que llevaba a cabo la empresa en la provincia y en la zona de influencia de Torreperogil, como son los municipios de Úbeda y Sabiote, la fecha de su comienzo, en qué consistían los trabajos y qué medios utilizaba la empresa en los meses de junio a diciembre de 2012».

    Del mismo modo, el Juzgado de Úbeda «ofició a la empresa, Oil & Gas, para que informara sobre la actividad que estaba desarrollando en dicha zona y si había realizado actividad alguna en el mencionado periodo, así como en qué consistían las técnicas empleadas para ejecutar la autorización concedida por la Junta». Igualmente, ha requerido al Seprona «la práctica de todas las gestiones necesarias para esclarecer los hechos denunciados a efectos de revisar las zonas donde se han producido las explosiones».

    Tal y como ha señalado el letrado de la plataforma, ésta también ha pedido «que se investigue una finca entre Úbeda y Torreperogil en la que se encontró determinadas fosas que les llamó la atención a los propietarios de fincas próximas». Para ello, ha instado a que «se tome declaración a los agricultores de la zona para saber si se habían realizado trabajos de prospección para la búsqueda de hidrocarburos».

    Asimismo, han pedido al juzgado «que el instituto de geofísica informe sobre las consecuencias que podrían tener las prospecciones para obtener hidrocarburos». Se trata de elementos que la Plataforma Ciudadana contra el Fracking en Torreperogil considera «necesarios investigar para dilucidar qué es exactamente lo que motiva las series de pequeños terremotos» que se vienen produciendo desde el pasado mes de octubre en la comarca de La Loma.

    Para Prieto, «es innegable que se tienen que hacer perforaciones tras las prospecciones para conocer si hay gas, dado que éste está a miles de metros de profundidad». Además, ha criticado que la Junta «haya autorizado a la empresa a realizar prospecciones en los campos fértiles de la provincia, siendo Jaén la primera productora a nivel mundial de aceite de oliva». «Es un atentado contra el Medio Ambiente», se ha lamentado. Por último, Prieto ha valorado «la diligencia» con la que ha actuado el titular del Juzgado de Úbeda.

    «INCAPAZ DE CAUSAR SEÍSMOS»

    Cabe recordar que la empresa Oil & Gas afirmaba el pasado mes que la compañía tan solo ha realizado «mediciones incapaces de causar seísmos», si bien negó «rotundamente» haber realizado trabajos relacionados con sondeos o perforaciones a pesar de poseer «la exclusividad para investigar durante seis años».

    Así lo explicaron a Europa Press fuentes de la propia empresa, precisando que la Junta de Andalucía le concedió un «permiso de investigación», a través del Decreto 86/2012 de 10 de abril, pero «cada trabajo en la zona tiene que ser aprobado previamente por la Administración».

    Al respecto, aseguraban que «se necesitan años para poder realizar una prospección», puesto que antes debe evaluarse si llevarla a cabo atendiendo a si hay «indicios de que en la zona pueda haber hidrocarburos», cuya obtención es el objetivo de los mencionados trabajos. Así, apuntaron que por el momento «no hay fecha» para iniciar las posibles perforaciones.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  232. lejarza said

    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Yoko Ono cumple 80 años centrada en la lucha contra el “fracking”
    Yoko Ono cumple este lunes 80 años sin que la edad detenga su labor artística ni activista, que en los últimos meses ha estado centrada en la lucha contra el “fracking”, la discutida técnica de extracción de hidrocarburos, y en defensa del fundador de WikiLeaks, Julian Assange.
    Artista plástica, música y cineasta de vanguardia, activista y viuda ilustre del “beatle” John Lennon, Yoko Ono vive en Nueva York desde 1951, y el paso del tiempo no ha erosionado su energía, ya que en los últimos meses también ha mantenido una enorme actividad.
    De hecho, Yoko Ono celebrará su cumpleaños con un concierto en la famosa sala Volksbühne de Berlín, en la que actuará junto con Plastic Ono Band, encabezada por su hijo Sean Lennon.
    Con motivo de su aniversario, sus seguidores podrán felicitarle o dejar mensajes en la página de internet http://www.imaginepeacetower.com o vía Twitter, donde Ono tiene 3,4 millones de seguidores, y coloca frecuentes mensajes, uno de los últimos, este sábado, era: “es muy importante que busquemos la verdad en nuestro trabajo artístico. Puedes cambiar el mundo siento tú mismo”.
    Nacida en Tokio un 18 de febrero de 1933, Yoko Ono ha tenido mucho protagonismo en los últimos meses en la vida neoyorquina por su intensa militancia contra el “fracking”, el proceso por el que capas muy profundas de rocas del subsuelo se perforan con agua a presión acompañada de productos químicos que desgastan el mineral y permiten llegar a bolsas de gas natural y petróleo hasta hace poco imposibles de extraer.
    Este método ha revolucionado en los últimos años la producción de hidrocarburos en EU, pero sus detractores creen que los productos usados en el procedimiento y la dificultad de sellar perfectamente las bolsas a gran profundidad contaminan las aguas subterráneas y generan escapes de gases de efecto invernadero.
    Yoko Ono ha sido la líder de este movimiento en Nueva York y ha promovido “Artistas contra el Fracking” (que reúne a unos doscientos nombres de primera línea: desde Susan Sarandon o Richard Gere hasta Lady Gaga o Anne Hathaway).
    La activa campaña de Ono y el grupo, con manifestaciones, anuncios, recogida de firmas y artículos de prensa, ha contribuido a que el gobernador de Nueva York, Andrew Cuomo, anunciara la semana pasada una moratoria en la decisión de autorizar esta técnica en este estado hasta evaluar más a fondo sus consecuencias.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

    • lejarza said

      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica Riudaura

      Alertan sobre el posible uso de ‘fracking’ en sondeos en la comarca
      Una plataforma busca apoyos para que se descarte esta técnica en la búsqueda de hidrocarburos
      A. M. ALGECIRAS
      La plataforma Andalucía libre de fracking pidió la adhesión de la comarca en la causa para evitar los sondeos que se prevén que puedan realizar en sendos proyectos de permisos de investigación de hidrocarburos denominados Ruedabola y Tesorillo, entre las comarcas del Campo de Gibraltar y La Janda. Los colectivos que componen la plataforma, recientemente creada en la sede de Ecologistas en Acción de Sevilla, temen que estos permisos vayan más allá de tests geológicos, y conlleven perforaciones de investigación.

      El fracking consiste en la inyección a presión de algún material en el terreno, con el objetivo de ampliar las fracturas existentes en el sustrato rocoso que encierra el gas o el petróleo, favoreciendo así su salida hacia el exterior.

      Desde la plataforma quieren mostrar su oposición a la utilización de la técnica de fracturación hidráulica para la obtención de gas, aunque sea con carácter exploratorio, en toda Andalucía. Esta plataforma es un espacio abierto a la ciudadanía, por lo que invitan a todas las personas interesadas a colaborar en la misma y a las organizaciones de todo tipo preocupadas por el fracking, a adherirse a su manifiesto y estrechar lazos.

      La plataforma considera que la técnica del fracking supone un alto riesgo para la salud pública y el medio ambiente y que así lo demuestran experiencias constatadas en otros países, principalmente Estados Unidos, pionero en el uso de esta técnica, y que ha de aplicarse a esta técnica el Principio de Precaución mencionado en el artículo 191 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea.

      La organización considera que las inversiones y esfuerzos en energía deben ir encaminados hacia el ahorro de energía, la eficiencia energética y las energías renovables, en las que Andalucía es una tierra muy rica, con el fin añadido de no contribuir al agotamiento de los recursos naturales y al aumento de calentamiento global.

      Además de la ciudadanía en general, la plataforma Andalucía libre de fracking solicita la adhesión a este manifiesto de las distintas administraciones, desde ayuntamientos a diputaciones, consorcios, mancomunidades, confederaciones hidrográficas y a la Junta de Andalucía para que, en virtud de sus competencias, prohiban o insten a la prohibición de la administración

      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

      • lejarza said

        ICV-EUiA vol saber quines mesures ha portat a terme el Govern respecte el vessament de Repsol a Tarragona
        La diputada d’ICV-EUiA, Hortènsia Grau, ha registrat una bateria de preguntes per demanar “explicacions i total transparència al Govern sobre uns fets que no es van fer públics al seu moment”
        La diputada del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Hortènsia Grau, ha presentat un total de catorze preguntes parlamentàries perquè el Govern de la Generalitat s’expliqui respecte el vessament de 6.000 tones de nafta per part de Repsol l’octubre passat a Tarragona. La diputada ecosocialista exigeix concrecions “sobre uns fets que no es van fer públics” i sobre el capteniment dels departaments de Territori i Sostenibilitat i Agricultura, Ramaderia i Pesca. Per Grau “és necessari que aquestes qüestions es gestionin amb total transparència. Una transparència –ha afegit la diputada ecosocialista – que fins ara hem trobat a faltar”.

        En el text que s’ha dut a registre ICV-EUiA pregunta a la Generalitat per quin motiu durant 4 mesos s’ha ocultat a la ciutadania i als mitjans de comunicació el vessament de 6.000 tones de nafta per part de l’empresa Repsol i quines actuacions emprendrà el Govern contra una empresa que porta més de 16 episodis de vessaments d’hidrocarburs a Tarragona des de 2001. També si el Govern, en nom de la ciutadania de Tarragona, es personarà com a acusació en cas que es detectin irregularitats i manca de responsabilitat ambiental.

        Així mateix, ICV-EUiA vol saber si l’empresa Repsol va actuar segons el protocol Plasqta i va comunicar l’accident al CECAT, al departament de Territori i Sostenibilitat, a l’ACA i l’EMATSA (l’empresa que gestiona el cicle de l’aigua a Tarragona), així com quines mesures de prevenció es van portar a terme. També pregunta a l’administració si des dels departaments afectats s’estan realitzant estudis per calcular l’impacte ambiental a la zona afectada i si es va comunicar el vessament als alcaldes de la zona afectada i quines mesures se’ls va indicar que prenguéssin per evitar la contaminació dels pous.

        Per últim i davant l’historial de vessaments i incidents ocasionats per l’empresa Repsol davant les costes tarragonines, ICV-EUiA vol saber si el Govern replantejarà la seva posició respecte a l’autorització de l’apertura de nous pous al voltant de la plataforma Casablanca, davant de les costes del Delta de l’Ebre.

  233. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Teredo Oils prevé perforar con ‘fracking’ en la Garrotxa antes del verano
    El director general admite que se usará el método de la fractura hidráulica para extraer gas de un yacimiento subterráneo
    Girona
    La Vanguardia Riudaura. (Redacción).- La empresa que ha obtenido de la Generalitat el permiso para iniciar la búsqueda de hidrocarburos en la Garrotxa ha manifestado su intención de perforar en la zona de Riudaura antes del próximo verano, aunque el permiso no lo contempla hasta dentro de tres años.
    Teredo Oils, la empresa que ha obtenido un permiso para realizar catas y prospecciones en la zona de la Garrotxa con la intención de detectar yacimientos de gas natural, ha admitido en una entrevista a Girona TV realiza a Philip Paris Eastern, director general de la empresa, que el método a utilizar será el tan temido ‘fracking’ aunque con matices, ya que asegura que no se inyectarán productos tóxicos, tan solo arena y agua a presión. Sin embargo, admite que los fangos procedentes de las maniobras sí son tóxicos y por tanto precisan de un tratamiento específico posterior.
    En Riudaura, la empresa aprovechará parte de la instalación obsoleta que se encuentra en el subsuelo desde los años sesenta ya que es la zona donde estiman puede encontrarse un gran yacimiento de gas, al que sería relativamente sencillo acceder, por lo que, en opinión de Teredo Oils, no se deberían utilizar productos químicos agresivos con el medio ambiente.
    Teredo Oils, la empresa que cuenta con el permiso para realizar prospecciones de gas en la Garrotxa, el Ripollès y Osona, tiene previsto estar perforando en Riudaura antes del verano, lo que, según el permiso oficial no podría hacer hasta el año 2016 . Estas intenciones las ha desvelado el propio director general de la empresa, que también dice que usarán el método del “fracking”.
    Unas afirmaciones realizadas en la televisión de Girona, que contrastan con la opinión de la plataforma ciudadana contra la fractura hidráulica, que aseguran que no se pueden usar técnicas de ‘fracking’ sin productos químicos, lo que en la zona de la Garrotxa se pondría en grave peligro los acuíferos naturales. Igualmente, los ecologistas recuerdan que, pese a que el permiso otorgado es válido sólo para realizar prospecciones, el alto directivo de la empresa queda en evidencia al afirmar que extraerán gas antes del verano. De ahí, que los afectados pidan la inmediata intervención de la Generalitat.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  234. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ICV vol geòlegs i ajuntaments a la comissió sobre la cerca de gas
    Joan Herrera considera contradictòria l’actitud de Convergència i Unió al Congrés de Diputats envers el que vota als ajuntaments
    19.02.2013 Diari de Girona
    RIUDAURA | XAVIER VALERI El cap del grup d’ICV-EUiA al Parlament, Joan Herrera, ha avançat que demanarà que ajuntaments i geòlegs independents siguin a la comissió del Govern destinada a avaluar l’impacte de les prospeccions i de les futures extraccions de gas de Teredo Oils a Catalunya. Herrera, al vespre va reunir-se amb la Plataforma contra el fracking i amb l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana (ERC). «Cal que hi hagi un coneixement tècnic sobre la matèria per garantir que aquest país, Catalunya, faci el mateix que la resta de països avançats del món: prohibir una pràctica contaminant», va assenyalar, davant de l’Ajuntament de Riudaura, on va tenir lloc la reunió. Va indicar que dijous portarà la demanda al conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. Va demanar la inmediatesa de l’inici dels treballs de la comissió.
    Va assenyalar que Iniciativa exigeix una moratòria, en tant que la Comissió avalua la situació. Va explicar el moment actual: «determinades empreses volen entrar a Riudaura per començar allò que no poden fer. Va afegir: «entre altres coses, perquè han incomplert tot el que estava establert». Herrera va plantejar que el seu objectiu final és la prohibició. «Perquè tenim prou coneixements tècnics i experiències demostrades del caràcter negatiu i contaminant d’aquestes pràctiques», va apuntar.
    Va considerar que el més immediat és un canvi d’actitud de l’equip de govern de Convergència i Unió. «Han de fer una moratòria mentre els processos s’estudien», va dir. Herrera va expressar la seva preocupació per les contradiccions de CiU. Segons ell, «CiU es compromet a nivell dels ajuntaments, però quan s’havia de votar al Congrés a favor d’una moció d’Iniciativa contra el fracking no ho va fer». Fonts de CiU ahir van assenyalar que volen que la UE decideixi a favor o en contra de la cerca de gas.
    Respecte a la imminència de l’inici de les prospeccions a Riudaura que va anunciar el director general de Teredo Oils, Philip Paris, el passat dijou dia 14 de febrer, Herrera demanarà a Felip Puig que no es deixi començar res. També va considerar fractura hidràulica el que Teredo Oils, mitjançant Philip Paris, va explicar dijous a Televisió de Girona. Paris va indicar que a Riudaura els forats estan fets i que només en base de reobrir-los amb aigua a pressió i sorra n’hi ha prou perquè el gas surti. Va descartar que les prospeccions a Riudaura puguin afectar l’aqüifer del Fluvià. Va indicar l’existència de tècniques alternatives al fracking que tenen respecte pel medi ambient. Aquestes tècniques han reobert el debat de la cerca de gas a França, on el fracking està prohibit. Ara, i a pesar que François Hollande va prometre la prohibició de la fractura hidràulica durant el seu mandat, el govern francès també ha creat una comissio per avaluar els avenços tecnològics en la cerca de gas de pissarra.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

    • lejarza said

      BANYOLES LLIURE DE FRACKING
      febrer 18, 2013 by antifracking
      Banyoles no vol córrer el risc de contaminar les aigües de l’estany amb el fracking. Ahir el municipi es va declarar lliure de fracking al ple municipal amb una moció presentada per la CUP Banyoles. Davant el risc de contaminació que suposa aquesta tècnica en les aigües que alimenten l’estany, l’ajuntament de Banyoles va decidir posicionar-se en contra de la tècnica extractiva. Una aposta més per un territori viu i sostenible.

      Amb Banyoles, ja son 39 els municipis que s’han posicionat a favor d’un altre model de desenvolupament a les nostres terres.

  235. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ICV-EUiA exigirà al Govern una moratòria perquè cap empresa no perfori a Riudaura
    Riudaura Garrotxa Catalunya
    Video Olot-Tv
    http://olottv.xiptv.cat/les-noticies/capitol/icv-euia-exigira-al-govern-una-moratoria-perque-cap-empresa-no-actui-a-riudaura-amb-el-metode-del-fracking

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  236. lejarza said

    ICV-EUiA demanarà al Govern que el grup de treball pel fracking s’obri als ajuntaments afectats, a la plataforma i a especialistes
    Publicat el 20 febrer 2013
    http://elgarrotxi.cat/2013/02/20/cv-euia-demanara-al-govern-que-el-grup-de-treball-pel-fracking-sobri-als-ajuntaments-afectats-a-la-plataforma-i-a-especialistes/
    Joan Herrera es reuneix a Riudaura amb l’alcaldessa i amb representants de la Plataforma Aturem el Fracking i trasllada el suport de la seva formació en l’objectiu de prohibir aquesta tècnica a Catalunya. El president del grup d’ICV-EUiA i secretari general d’ICV, Joan Herrera, s’ha reunit amb l’alcaldessa de Riudaura i representants de la Plataforma Aturem el Fracking juntament amb el diputat ecosocialista per la demarcació de Girona, Marc Vidal. Herrera ha anunciat que demanaran al conseller de empresa i ocupació, Felip Puig, que el grup de treball interdepartamental que el Govern de la Generalitat ha creat pel Fracking sigui obert als grups parlamentaris, als ajuntaments afectats, a la Plataforma Aturem el Fracking i a especialistes que puguin explicar les conseqüències d’aquesta pràctica.
    “Volem que el grup de treball hi hagin els ajuntaments afectats, la Plataforma i especialistes, geòlegs i uns coneixements tècnics perquè Catalunya faci el mateix que fan els països més avançats d’arreu del món que és prohibir aquesta pràctica”, ha dit Herrera que també ha demanat que aquest grup de treball tingui la seva seu al Parlament de Catalunya.
    Herrera ha traslladat als integrants de la reunió el compromís de la seva formació política i del seu grup parlamentari en contra d’aquesta pràctica d’extracció de gasos hidrocarburs coneguda amb el nom de fracking i en aquest sentit ha exigit “una moratòria i que des del Govern es garanteixi que mentre aquest grup està treballant no hi hagi ningú que faci prospeccions com s’ha volgut des de determinades empreses i com passa a Riudaura”.
     Herrera ha manifestat que des d’ICV-EUiA “busquem l’objectiu que es prohibeixi” i en aquest sentit ha dit que tenim “coneixements tècnics i experiències d’arreu del mon on s’ha demostrat el caràcter clarament negatiu i contaminant d’aquestes practiques”.
     Amb tot el secretari general ecosocialista ha indicat com el “mes urgent i immediat” l’actitud per part del Govern de CiU i ha posat com exemple el compromís de la Federació Nacionalista en determinats ajuntaments afectats per aquesta pràctica i llavors el vot contrari a la proposta d’ICV-EUiA en el Congrés dels Diputats demanant-ne la prohibició.
    Font: www.iniciativa.cat / Lejarza

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa Hydraulic Fracturing (fracking) NoFracturaHidraulica: ICV-EUiA demanarà al Govern que el grup de treball pel fracking s’obri als ajuntaments afectats, a la plataforma i a especialistes.-Joan Herrera es reuneix a Riudaura amb l’alcaldessa i amb representants de la Plataforma Aturem el Fracking i trasllada el suport de la seva formació en l’objectiu de prohibir aquesta tècnica a Catalunya. El president del grup d’ICV-EUiA i secretari general d’ICV, Joan Herrera, s’ha reunit amb l’alcaldessa de Riudaura i representants de la Plataforma Aturem el Fracking juntament amb el diputat ecosocialista per la demarcació de Girona, Marc Vidal. Herrera ha anunciat que demanaran al conseller de empresa i ocupació, Felip Puig, que el grup de treball interdepartamental que el Govern de la Generalitat ha creat pel Fracking sigui obert als grups parlamentaris, als ajuntaments afectats, a la Plataforma Aturem el Fracking i a especialistes que puguin explicar les conseqüències d’aquesta pràctica.
    “Volem que el grup de treball hi hagin els ajuntaments afectats, la Plataforma i especialistes, geòlegs i uns coneixements tècnics perquè Catalunya faci el mateix que fan els països més avançats d’arreu del món que és prohibir aquesta pràctica”, ha dit Herrera que també ha demanat que aquest grup de treball tingui la seva seu al Parlament de Catalunya.
    Herrera ha traslladat als integrants de la reunió el compromís de la seva formació política i del seu grup parlamentari en contra d’aquesta pràctica d’extracció de gasos hidrocarburs coneguda amb el nom de fracking i en aquest sentit ha exigit “una moratòria i que des del Govern es garanteixi que mentre aquest grup està treballant no hi hagi ningú que faci prospeccions com s’ha volgut des de determinades empreses i com passa a Riudaura”.
    Herrera ha manifestat que des d’ICV-EUiA “busquem l’objectiu que es prohibeixi” i en aquest sentit ha dit que tenim “coneixements tècnics i experiències d’arreu del mon on s’ha demostrat el caràcter clarament negatiu i contaminant d’aquestes practiques”.
    Amb tot el secretari general ecosocialista ha indicat com el “mes urgent i immediat” l’actitud per part del Govern de CiU i ha posat com exemple el compromís de la Federació Nacionalista en determinats ajuntaments afectats per aquesta pràctica i llavors el vot contrari a la proposta d’ICV-EUiA en el Congrés dels Diputats demanant-ne la prohibició. Font: www.iniciativa.cat / Lejarza/http://elgarrotxi.cat/2013/02/20/cv-euia-demanara-al-govern-que-el-grup-de-treball-pel-fracking-sobri-als-ajuntaments-afectats-a-la-plataforma-i-a-especialistes/

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  237. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    RiudauraJunts es manifesta en una visita de Felip Puig a l’escorxador de la Garrotxa
    La Plataforma contra el Fracking RiudauraJunts fa entrega d’una Samarreta groga al Conseller Felip Puig
    Xènia Serrat. OLOT
    Riudaura es trasllada a Olot per continuar lluitant contra el Fracking en motiu de la visita de Felip Puig al’escorxador de La Garrotxa, que està treballant per ampliar i millorar les seves instal·lacions i convertir-se en una empresa referent a la comerca i a tot el Principat.
    Membres impulsors de la de l’associació han fet entrega al Conseller d’una samarreta contra el Fracking i, tots plegats, s’han manifestat absolutament en contra d’aquesta nova tècnica d’extracció que està afectant Catalunya.
    Posteriorment, s’han dirigit a la celebració del Ple a l’Ajuntament d’Olot on es proposava 
    La majoria de partits polítics aposten per la prudència i demanen al Govern de la Generalitat que creï una comissió d’experts.
    Diversos posicionaments de les veus del Parlament de Catalunya.

    Dinou entitats ecologistes signen contra la recerca d´hidrocarburs
    22.02.2013
    GIRONA | ACN/DDG Dinou entitats ecologistes catalanes s’han unit per recollir firmes en contra la recerca d’hidrocarburs com gas i petroli a tota la costa catalana. Les associacions han decidit utilitzar el portal ‘change.org’ per unir esforços i recollir més signatures. L’objectiu és evitar que alguna companyia pugui tirar endavant projectes de prospeccions al fons marí que malmetrien l’ecosistema i la salut de les persones. A més, les entitats també estan promovent que els ajuntaments, seguint l’estela de e Llançà, aprovin una moció per paralitzar el procés.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  238. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    El ple d’Olot es pronuncia clarament contra la fractura hidràulica
    La plataforma Riudaura Junts havia retret a l’Ajuntament que tenia una posició tímida
    El desembre passat, el ple ja havia reclamat una moratòria
    22/02/13 – OLOT – JORDI CASAS
    Olot és des d’ahir un municipi lliure de fractura hidràulica (fracking). La plataforma Riudaura Junts havia retret la posició, una mica tímida, que, a criteri seu, mantenia l’Ajuntament d’Olot respecte del permís d’investigació d’hidrocarburs a Riudaura atorgat per la Generalitat a Teredo Oils. Ahir, però, el ple va es va pronunciar inequívocament i per unanimitat en contra del fracking durant el debat d’una moció que la CUP, sense representació al consistori, va presentar en nom de la plataforma. “Allò que no volem a casa nostra, no ho volem a casa dels veïns”, va sentenciar el portaveu de CiU, Josep Berga. I hi va afegir: “Està demostrat que la fracturació comporta riscos. Per nosaltres, les persones i el medi són una prioritat.”. La portaveu del PP, Júlia Sala, no era al ple, però Pere Gómez (ERC) va recordar que ja el desembre ella i tots els regidors havien votat a favor d’una moratòria. Ignasi Mulleras (PxC) va indicar que no hi havia cap argument racional per oposar-se a la moció “per més petroli que hi hagués al subsòl”. Josep Guix (PSC) va lamentar que la moció no la presentés directament la plataforma Riudaura Junts, en la qual l’agrupació del PSC de la Garrotxa té representants. I va anunciar que l’eurodiputat socialista Raimon Obiols serà el març a Riudaura per conèixer el tema i dur-lo al Parlament Europeu, tal com el seu partit ja ha fet al Parlament i al Congrés dels Diputats.
    La moció de la plataforma –la CUP va dir que feia de transmissora– declara el municipi lliure de fracking i aposta per manifestar el malestar per l’inici de l’explotació d’hidrocarburs amb aquesta tècnica, per instar els municipis que estiguin o puguin estar afectats que es declarin en contra d’aquesta tècnica i per instar la Generalitat que declari el país lliure de fracking i que no autoritzi cap projecte d’investigació o d’explotació.
    Felip Puig
    El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, que hores abans havia estat a Olot, va aigualir una mica les aspiracions de la moció. Puig va dir que no calia una moratòria, perquè ja n’hi ha una de facto, ja que, segons ell, a Catalunya no es pot extreure hidrocarburs perquè només hi ha permisos d’investigació. “Dir no al fracking sense saber si hi ha gas o no és poc intel·ligent”, va dir. I va recordar que a la Generalitat li interessa saber què té al subsòl del país. “Pot ser positiu per al país tenir hidrocarburs si s’exploten amb el mínim d’impacte. Les empreses catalanes són les que paguen més cara l’energia de tot Europa”, hi va afegir. El conseller va dir que les tècniques per extreure hidrocarburs han evolucionat molt, i va recordar que el govern ha creat una comissió d’experts sobre el tema. Això no obstant, va reconèixer que els permisos d’extracció els dóna el govern espanyol.
    Banyoles també hi està en contra
    L’Ajuntament de Banyoles ha declarat el municipi i la conca lacustre de la comarca del Pla de l’Estany zona lliure de fractura hidràulica (fracking) i ha demanat al govern espanyol que prohibeixi l’ús d’aquesta tècnica d’extracció d’hidrocarburs i segueixi així l’exemple dels govern francès i britànic. La decisió es va prendre per unanimitat en el ple de dilluns, a través d’una moció que havia presentat el grup de la CUP. Durant la sessió es va puntualitzar que el Pla de l’Estany no està inclosa en la llista dels territoris susceptibles de ser explotats amb aquest sistema, però que la comarca se’n veuria afectada igualment per les extraccions que és possible que es facin a la Garrotxa, on sí que hi ha permisos concedits per realitzar-hi investigacions prèvies a una explotació. Es tem que el fracking contamini els cursos d’aigua de la Garrotxa, que són els que, en part, nodreixen els aqüífers del Pla de l’Estany.
    R. ESTÉBAN

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  239. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El Parlamento frena la llegada del ´fracking´ a Galicia hasta descartar que sea peligroso
    Los cuatro partidos instan a la Xunta a no autorizar concesiones – La polémica fractura del subsuelo en busca de gas era “una apuesta decidida” del Ejecutivo el pasado año
    Faro de Vigo 22.02.2013
    http://www.farodevigo.es/galicia/2013/02/22/parlamento-frena-llegada-fracking-galicia-descartar-sea-peligroso/761902.html
    JULIO PÉREZ – VIGO Hasta el momento, al menos ante la Xunta, no existen en Galicia peticiones para la búsqueda de gas no convencional a través de la polémica fractura hidráulica. El fracking, todo un fenómeno en la estrategia energética norteamericana, que cruzó ya el charco hasta varios países europeos, también en algunas comunidades españolas, en medio de una enorme protesta de organizaciones ecologistas y organismos públicos por el daño que la técnica puede suponen tanto en el entorno como en la población. Pero el Gobierno gallego tenía una “apuesta decidida” para analizar la viabilidad de este tipo de explotaciones del llamado shale gas, como el director xeral de Industria, Ángel Bernardo Tahoces, reveló en unas jornadas a mediados del pasado año. “Estamos preparando las bases”, aseguraba, en referencia a posibles localizaciones para “estos nuevos almacenamientos”. El temor del impacto es tan relevante que ayer en el Parlamento consiguió lo que pocas veces sucede. La unanimidad de los cuatro partidos con representación para frenar la llegada de la técnica a Galicia “mientras no se garantice la seguridad y la inocuidad para el medio ambiente y las personas, de acuerdo con la legislación básica que se desarrolle”. Solo Cantabria hasta ahora lo impide por ley.
    Con esta iniciativa, la totalidad de los diputados gallegos instan a la Xunta a imponer una moratoria. La intención inicial de Alternativa Galega de Esquerda (AGE), de quien partió la proposición no de ley, era lograr su prohibición total, apelando, según Antón Sánchez, a los “riesgos” y “efectos devastadores” que informes internacionales y entidades europeas señalan. “Es una técnica insostenible y peligrosísima”, advertía en la comisión de ordenación territorial, obras públicas, medio ambiente y servicios. El PPdeG coincide en la necesidad de mantener “cautelas” ante la fractura hidráulica. “La Xunta entiende que no está madura”, sostenía el diputado Daniel Varela, que confirmaba que en San Caetano no hay ninguna petición y que el Ejecutivo autonómico “no está en aras de utilizarla”. Los populares presentaron una enmienda de sustitución para cambiar el veto definitivo que pedía AGE por el condicionante de comprobar los efectos reales del fracking y fue transaccionada.
    “Si en algún momento se demuestra que no hay peligro, será una posición que siempre se pueda revisar”, sostiene Ana Pontón, del BNG, partidaria de una reacción “clara y contundente” ante una técnica “muy peligrosa”. “Las pérdidas serían irreparables para la ganadería y el turismo”, añade Patricia Vilán, del PSdeG.
    Desde la irrupción del fracking en el país, donde existen varias concesiones para investigar en Burgos, Guipúzcoa, Álava, La Rioja, Navarra y Cádiz, la plataforma empresarial Shale Gas España se apuraron a negar la existencia de ese impacto en el medio ambiente, pese a la fuerte inyección a presión que se lanza sobre el subsuelo -un componente de agua, arena y cerámica- para agrandar las fracturas que existen entre las rocas que encierran gas. Uno de los principales problemas que se plantean es la repercusión en los acuíferos, muy abundantes en Galicia, y, por lo tanto, en el abastecimiento de agua para la población.
    Pero la UE habla de “repercusiones inevitables”. La presión sobre el suelo supone “un alto riesgo, si no se utiliza bien”, como consta en un reciente informe encargado por el Parlamento Europeo. En Holanda, donde estos días se vive con especial repercusión todo el fenómeno por su posible contribución a los terremotos, el ministro de Economía rechaza el freno del fracking, con 11.500 millones de euros para las arcas del país al año. “Debo prolongar la inseguridad ciudadana un año más”, aseguró Henk Kamp.
    Pensilvania, Estados Unidos, la zona cero – Le llaman El Dorado. Con lo que es muy fácil hacerse una idea de hasta qué punto el gas no convencional despierta interés en el sector energético. En Estados Unidos es un auténtico furor. El fracking figura como objetivo estratégico con el argumento de que así el país puede reducir sus importaciones y la dependencia exterior con el petróleo, mientras desarrolla su ambiciosa apuesta por las renovables. El supuesto ahorro por cada familia al año en la factura de la luz supone unos 1.000 dólares. Hay hasta 2.000 pozos operativos con el estado de Pensilvania como referencia.
    Joaquín Araújo
    «El ´fracking´ es una estupidez: poner en riesgo el subsuelo para buscar gas»
    «A pesar de tantos pontífices de lo económico y lo político, la verdadera crisis es ambiental»
    22.02.2013
    La Opinión de Zamora » Zamora
    CARLOS GIL «Ecología o la conservación del futuro» es el título de la conferencia pronunciada ayer en Zamora por el naturalista Joaquín Araújo, en la que abordó los riesgos que amenazan al medio ambiente y la necesidad de lograr un desarrollo sostenible.
    -¿Cómo alcanzar el ansiado desarrollo sostenible?
    -Estamos en un momento en que se está perdiendo una oportunidad extraordinaria de reflexionar sobre qué es lo que nos ha traído a la situación actual y a pesar de que tenemos tantos pontífices de lo económico, de lo social, de lo político apenas se está teniendo en cuenta que la verdadera crisis es ambiental. Si el momento demanda algo es precisamente atrevernos a salir de una crisis por el único sitio que se puede salir, que es con el reconocimiento de las fuerzas productivas de la naturaleza, el sector primario, de las energías renovables, el cambio del modelo productivo, de verdaderas tasas relacionadas con el entorno. Es el primer caso en la historia en que el saber cómo funciona el mundo y por supuesto detectar cómo estamos devorando al mundo surge toda una ideología pero absolutamente teñida de criterios éticos y no pocos estéticos.
    -¿En momentos de crisis se prima el crecimiento económico y se deja un poco de lado la forma de conseguirlo?
    -Exactamente. Muchos teóricos de la economía lo saben, incluso los mismos partidarios acérrimos del crecimiento. Lo que trae la crisis es precisamente el crecimiento del crecimiento del crecimiento, con un planeta obviamente limitado, con una explosión demográfica de tres pares de narices y claro, la solución no es crecer más, entre otras cosas porque es imposible. Esta es una crisis que se cae por exceso de peso del volumen tan extraordinario. Según algunos especialistas económicos la crisis es algo que se provoca deliberadamente: vamos a mandar al hospital al sistema para nosotros mismos, los que no hemos hecho, curarlo. Es hacer trampa con una contumacia absoluta. Que el modelo no es viable a largo plazo y dadas las absolutamente claras fronteras de capacidad de carga que tiene el planeta, eso lo saben absolutamente todos. Y lo saben los que mandan, y los banqueros, pero no se tiene consideración ni con la población ni con el conjunto de lo viviente ni las fuerzas básicas, los principios elementales y los ciclos ecológicos. Da igual, caiga quien caiga y por donde caiga.
    -¿Se nos ha olvidado ya el cambio climático?
    -Si tuviéramos que pagar la factura del cambio climático ya no es crisis, es colapso total. Lo que pasa es que no la pagamos. Hay un momento en que no se pueden pagar las deudas, no se pagan y se viene abajo el tenderete. Pero el cambio climático está ahí, peor que nunca. Las últimas informaciones sobre el ártico y el antártico, la propia Administración Obama en Estados Unidos están absolutamente convencidos de que es una cosa especialmente grave y además que afecta directamente a la economía: supone en torno a un 15% del producto interior bruto.
    – Y aparecen nuevas amenazas como el «frackin», fracturar el subsuelo para obtener gas.
    -Es un disparate sobre otros disparates. Es una soberana estupidez poner en riesgo determinadas situaciones ambientales delicadas, como es el subsuelo, porque las cosas que normalmente no vemos son muy importantes, y no centrarse en cambiar el modelo energético, porque es caro, peligroso e injusto, es lo que debería regir. Debería haber una suerte de ultimátum: a partir de ahora ni una sola oportunidad más a las energías contaminantes, ni una sola concesión a seguir embadurnando el mundo. No hace falta gas, tenemos de sobra con las energías limpias. Eso sí tenemos que potenciarlas en vez de ponerles la zancadilla como ha ocurrido en los últimos tiempos en que se les han quitado posibilidades de desarrollo porque se les ha bajado la cuota.
    -¿Justo cuando más eficientes son?
    -Y además han condenado a mucha gente a un proceso de ruina económica. Porque había mucha gente incluso extranjera que había invertido en las renovables españolas porque íbamos camino de ser la primera potencia mundial. Y a esa gente se la ha dejado tirada. Lo del «fracking», absolutamente improcedente por la tecnología que usa y porque no debería estar en la mente de nadie ya con dos dedos de frente o de sensatez seguir utilizando combustibles fósiles.
    ‘Fracking Ez Araba’ denuncia esta técnica con una obra teatral en Vitoria
    Se concentran ante el Parlamento Vasco
    Critican que se desoiga la ILP en contra de esta técnica
    Efe | Vitoria
    http://www.elmundo.es/elmundo/2013/02/21/paisvasco/1361452093.html
    La plataforma ’Fracking Ez Araba’ ha denunciado hoy, a través de una representación teatral en Vitoria, la técnica de la fracturación hidráulica ya que, a su juicio, es una “apuesta errónea y engañosa” que garantiza únicamente “los intereses económicos de unos pocos”.
    Más de un centenar de personas se han concentrado esta mañana en el Parlamento Vasco, que hoy celebra un pleno ordinario, donde han interpretado una obra teatral en defensa de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que registró la plataforma, avalada por 30.000 firmas, para pedir que se prohíba la exploración y explotación de hidrocarburos no convencionales en Euskadi.
    Esta ILP fue rechazada por la Mesa de la Cámara aunque la coalición EH Bildu ha presentado un recurso para que se admita a trámite.
    La ILP, además de exigir la prohibición de la técnica de fracturación hidráulica para la extracción de gas no convencional en toda Euskadi, muestra el rechazo social de esta técnica, que se ha reflejado en el acto de hoy y en concentraciones anteriores.
    Miembros de la plataforma han asegurado que la no admisión a trámite de la ILP supone ”un veto democrático”.
    Con la obra de teatro que han escenificado han querido mostrar que los gobernantes solo son “marionetas” de las empresas de hidrocarburos, como la empresa pública SHESA, y que solo atienden a “meros intereses económicos” sin tener en cuenta los problemas de contaminación o afección a la salud humana que puede causar el “fracking”.
    La representante de ‘Fracking Ez Araba’, Eider Fernández de Pinedo, ha indicado que el objetivo principal del Gobierno Vasco es “explotar estos recursos antes o después” sin garantizar “la protección del medio ambiente”.
    Por ello, ha anunciado que “con ILP o sin ella” van a seguir “adelante” y van a continuar “tratando de que la voz de la ciudadanía se escuche bien” ya que la opinión social es “contraria al ‘fracking’”.
    Los concentrados han permanecido durante más de media hora en el lugar con una pancarta en la que se leía ‘ILP sí, fracking no’, e igualmente han coreado consignas contra el lehendakari, Iñigo Urkullu, y el diputado general de Álava, Javier de Andrés.
    PROVINCIA ALBACETE
    Más resistencia frente al ‘fracking’
    22.02.13 – 03:19 –
    L. V | ALBACETE.
    http://www.laverdad.es/albacete/v/20130222/provincia/resistencia-frente-fracking-20130222.html
    Para el próximo día 3 de marzo se ha convocado una concentración comarcal, a la que seguirán otras semanales en diversos lugares
    Comienzan en Ossa de Montiel una serie de protestas contra esta técnica minera
    Se ha convocado una manifestación para el próximo día 3 de marzo a las 11 de la mañana en la Plaza de Ossa de Montiel, contra el proyecto de fractura hidráulica en esta comarca del Campo de Montiel.
    Los convocantes -la plataforma que se ha formado en esta zona contra esta técnica de extracción de hidrocarburos del subsuelo- indican que en esta protesta donde se concentrarán vecinos de municipios como El Bonillo, Ossa de Montiel, Munera, Lezuza y El Ballestero. También han confirmado que asistirán vecinos de municipios de Ciudad Real como Tomelloso, Alhambra y Ruidera, también afectados por estos proyectos.
    Recuerdan que el 4 de septiembre de 2012 se publicó en el Diario Oficial de Castilla-La Mancha la Resolución de la Dirección General de Industria, Energía y Minas, que otorgaba a Oil and Gas Capital los permisos de investigación sobre hidrocarburos denominados Esteros, Almorada Y Nava. Este proyecto abarca los términos municipales de Alhambra (en la provincia de Ciudad Real), Viveros, Villarrobledo, Munera, Ossa de Montiel, El Bonillo, Lezuza, y El Ballestero (en la provincia de Albacete), con un total de 73.430 hectáreas, y muy próximos al Parque Natural de las Lagunas de Ruidera.
    Parque natural
    La plataforma No fracking de Ossa de Montiel no entiende, indica, «que se permita esta técnica estando el Parque Natural dentro de las zonas afectadas por estas extracciones, con el consiguiente peligro de contaminación de las aguas y los impactos ambientales que conlleva, ya que hay una serie de ellos inevitables de alto riesgo con daños al medioambiente y a la salud de las personas». Añaden que «no se entiende cómo se exigen medidas medioambientales enormes para una simple reforma en una vivienda, o una limpieza de río o terreno de cultivo dentro del Parque Natural y para esto hayan sido tan benevolentes, sin poner el más mínimo interés en preservar el Parque Natural de las Lagunas de Ruidera».
    Anuncian también que tras esta protesta «se realizarán manifestaciones semanales por parte de la Plataforma No fractura hidráulica en el Campo de Montiel, en cada una de las poblaciones afectadas hasta que den algún tipo de explicación, pues hasta la fecha, La Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha no se ha pronunciado».
    La Plataforma contra el ‘fracking’ en Campo de Montiel (Albacete) convoca una concentración vecinal el 3 de marzo
    http://www.europapress.es/castilla-lamancha/noticia-plataforma-contra-fracking-campo-montiel-albacete-convoca-concentracion-vecinal-marzo-20130221155718.html
    La plataforma de municipios de la comarca Campo de Montiel en contra de la fractura hidráulica –’fracking’– ha convocado una manifestación para el próximo 3 de marzo, a las 11.00 horas, en la Plaza de Ossa de Montiel, para protestar contra la posibilidad de esta práctica en la comarca.
    Según ha informado la plataforma en una nota de prensa, en este acto de protesta participarán vecinos de municipios de El Bonillo, Ossa de Montiel, Munera, Lezuza, El Ballestero y Tiriez y también han confirmado que asistirán vecinos de Tomelloso, Alhambra y Ruidera.
    La plataforma recuerda que el 4 de septiembre de 2012 fue publicada en el Diario Oficial de Castilla-La Mancha la Resolución de 26/07/2012, de la Dirección General de Industria, Energía y Minas, por la que se otorgaba a Oil and Gas Capital, S.L. los permisos de investigación sobre hidrocarburos denominados Esteros, Almorada y Nava.
    Este proyecto abarca los términos municipales de Alhambra, en la provincia de Ciudad Real; Viveros, Villarrobledo, Munera, Ossa de Montiel, El Bonillo, Lezuza, Tiriez y El Ballestero, en la provincia de Albacete, con un total de 73.430 hectáreas, y muy próximos al Parque Natural de las Lagunas de Ruidera.
    La plataforma No fracking de Ossa de Montiel no entiende que se permita esta técnica estando el Parque Natural dentro de las zonas afectadas por estas extracciones, con el consiguiente peligro de contaminación de las aguas y los impactos ambientales que conlleva, ya que hay una serie de ellos inevitables de alto riesgo con daños al medioambiente y a la salud de las personas.
    Tampoco entiende, afirma en el comunicado, cómo se exigen medidas medioambientales enormes para una simple reforma en una vivienda, o una limpieza de río o terreno de cultivo dentro del Parque Natural y para esto hayan sido tan benevolentes, sin poner el más mínimo interés en preservar el Parque Natural de las Lagunas de Ruidera.
    La plataforma ha anunciado que se realizarán manifestaciones semanales por parte de la este colectivo en cada una de las poblaciones afectadas hasta que den algún tipo de explicación, pues hasta la fecha, la Junta de Comunidades de Castilla LA Mancha no se ha pronunciado.
    Galicia
    El Parlamento gallego se pronuncia de forma unánime contra el ‘fracking’
    Este acuerdo ha sido posible gracias a la transacción de una proposición no de ley presentada en comisión por Antón Sánchez (AGE) que finalmente fue firmada por todos los partidos.
    http://www.eldiario.es/galicia/Parlamento-gallego-pronuncia-unanime-fracking_0_103590168.html
    Los cuatro grupos con representación en el Parlamento gallego instan a la Xunta a “acordar una moratoria” en su utilización en Galicia. Este acuerdo ha sido posible gracias a la transacción de una proposición no de ley presentada en comisión por Antón Sánchez (AGE) que finalmente fue firmada por todos los partidos. El texto pide que el Gobierno gallego impida el uso de esta técnica de extracción de gas natural “mientras no se garantice su seguridad e inocuidad para el medio ambiente y las personas a través de una legislación que la desarrolle”.
    El fracking es una peligrosa técnica, para las personas y para el medio ambiente, de extracción de gas natural. Tan peligrosa que Estados como Irlanda, Canadá o Francia la han prohibido y Australia, Bulgaria o Sudáfrica ha establecido una moratoria. Consiste en fracturar las rocas a gran profundidad -entre dos y cinco kilómetros- mediante la inyección de grandes depósitos de agua y de arena con diversos productos biotóxicos. Las grandes empresas que emplean la técnica se niegan a concretar la composición de los mismos, pero lo cierto es que de los miles de litros de agua usados, sólo se recuperan entre el 50% y el 70%. El resto se queda depositada en el subsuelo y puede afectar a los acuíferos. Algunos países incluso han detectado efectos sísmicos debido la esta manera de extraer gas.
    Apostar por esta controvertida técnica, cuestionada por técnicos, ecologistas y científicos, supone, en palabras de Antón Sánchez, “una marcha atrás en el camino de las energías renovables”. La vía de los combustibles fósiles, que las grandes compañías eléctricas parecen defender al valerse del fracking, significa, concluye Sánchez, “un intento de prolongar el pasado en vez de encarar el futuro”.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  240. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Vídeo: Olot es declara zona lliure de ‘fracking’
    Publicat el 22 febrer 2013
    http://elgarrotxi.cat/2013/02/22/video-olot-es-declara-zona-lliure-de-fracking/
    La moció presentada per la CUP al ple de l’Ajuntament d’Olot (Garrotxa) ha tirat endavant. La plataforma demanava que Olot es declarés zona lliure de fracking, i tots els grups representats al consistori hi van votar a favor. A la sessió plenària hi van assistir desenes de persones amb samarretes contra aquesta tècnica d’extracció de gas, entre elles la plataforma que s’ha constituït a Riudaura, municipi que està a l’ordre del dia per aquesta problemàtica.


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  241. lejarza said

    Holanda y el fracking
    Salvador López Arnal miembro del Frente Cívico Somos Mayoría
    Isabel Ferrer daba la noticia el pasado martes en el diario global-imperial [1]. “Holanda asume el riesgo de seísmos a cambio de extraer gas natural”. Como han leído. El mismísimo ministro de Economía se niega a una reducción del bombeo. Su “argumento”: “Debo prolongar la inseguridad ciudadana un año más”. Y ya está.
    La Sociedad Holandesa del Petróleo y el Gas (NAM) no utiliza el fracking en el gran yacimiento de gas natural de Groningen, lo usa en zonas colindantes, se añade en una nota a pie de la información. No es esencial para calibrar la irracionalidad de la apuesta. La historia fáustica que cuenta Ferrer:
    A tres km de profundidad, en la provincia de Groningen, al noreste de Holanda, se encuentra el mayor yacimiento europeo de gas natural. Formado por la carbonización de capas de turba en el carbonífero, fue descubierto en 1959. “Solo en 2012, la materia prima dejó en las arcas nacionales 11.500 millones de euros”.
    Consumida por el 97% de la población, su explotación presenta un problema nada marginal: los terremotos. Desde 1986, ha habido cerca de un millar. Su intensidad ha oscilado entre 2 y 3,4 grados de magnitud en la escala de Richter. El pasado 9 de febrero, recuerda IF, “uno de 3,2 fue registrado en la localidad de Loppersum, cercana al mar del Norte. A las quejas de sus 10.000 habitantes, que han visto agrietarse paredes y desencajarse puertas y ventanas, se añade la alarma de que lo peor está por llegar”. Según datos oficiales, no de grupos ecologistas “radicalizados” o de científicos críticos “puntillosos”, “esta extracción intensiva de gas puede provocar sacudidas de hasta 5 grados”. Las consecuencias de un golpe semejante son imprevisibles “para una llanura salpicada de granjas y casas centenarias.
    Eso sí, el Gobierno holandés no cerrará la válvula de los 300 pozos de la región. ¿Por qué? Porque reducir el bombeo un 20% le costaría unos 2.200 millones de euros. La pasta es la pasta. La economía no está al servicio de las personas sino éstas al servicio de los que mueven los hilos de aquélla. La respuesta dada por Henk Kamp, el ministro holandés de Economía, a la que antes hacíamos referencia: “Debo prolongar la inseguridad ciudadana un año más. Es un riesgo que asumo y del que me hago responsable”. Lo manifestó el 7 de febrero en el Parlamento holandés y luego lo repitió ante un grupo de ciudadanos que pedía ¡no la eliminación sino una reducción del ritmo de extracciones!
    La más que prudente propuesta de los vecinos viene avalada por el Servicio Estatal de Minas. Éstos van más lejos: han llamado a “cerrar inmediatamente la espita del gas natural”. Lo defendió Jan de Jong, inspector general minero, en el Parlamento.
    Según sostiene NAM -la Sociedad Holandesa del Petróleo (y del gas), en manos de Shell y Exxon Móvil-, en Holanda se utilizan dos métodos para extraer este recurso natural. El fracking, usado en los alrededores de Groningen y en Frisia cuando el terreno no es lo suficientemente poroso. Otro sistema, utilizado también en Groningen, consiste “en taladrar la roca menos dura para que el gas llegue al exterior. En grandes superficies de esta provincia hay una capa de sal de un kilómetro que tapona la salida del gas”. NAM ha reservado 100 millones de euros para compensar a los afectados. ¿Compensar o intentar silenciar?
    “A nadie se le escapa la difícil posición del Gobierno. Pero yo velo por la seguridad de mi pueblo, y tras nueve temblores seguidos, NAM y el Gobierno tienen que ganarse nuestra confianza”, asegura el alcalde, Albert Rodenboog, nada partidario de posiciones de ruptura más que razonables.
    En el fondo, lo de siempre: deseos de grandeza y de desarrollo insostenible. Holanda exporta el gas a Francia, Italia y Alemania, y quiere convertirse en el centro neurálgico de la importación y distribución de gas natural en Europa Occidental. En Rotterdam, hay actualmente una terminal de almacenaje de gas licuado procedente de Trinidad y Tobago, Nigeria, Angola y Oriente Medio.
    El país con más experiencia en fracking es, por supuestísimo, Estados Unidos. Se desarrolla desde hace unos quince años. En algunos lugares, las explosiones ya han producido movimientos sísmicos. Hay denuncias en este sentido. En Francia, por el momento, han decidido no practicarlo y se ha acordado una moratoria.
    Ahora que no nos oye, es muy probable que Spinoza, que pretendía construir una poliética racional y demostrada al estilo de los geómetras clásicos, moriría horrorizado si levantara la cabeza ante tanta irracionalidad irresponsable, ante tanta apuesta suicida, ante el intenso y vomitivo color de tanta ansia de dinero.
    PS. Hay más voces críticas en el mundo, y están en éste, en el otro lado del Atlántico. Javier Rodríguez Pardo [JRP], un especialista argentino de la Red Nacional Acción Ecologista (RENACE), sostiene que efectivamente el sistema del fracking “necesita grandes cantidades de agua, provoca explosiones, y genera casi trescientas sustancias tóxicas” [2]. A medida que se van terminando los yacimientos de gas y petróleo, se empieza a procurar su búsqueda en lugares de acceso más difícil -“van a buscar entonces el gas que está escondido en arenas bituminosas, a dos mil, tres mil y hasta cinco mil metros de profundidad”. Se utiliza para ello la fractura hidráulica, el fracking.
    La explicación de JRP en diálogo con La Retaguardia: “se encamisa el agujero y luego se vuelve a hacer esa perforación por encima, porque cuando uno perfora tanto siempre se contaminan de alguna manera las napas si no se tiene el debido cuidado, porque uno lo que hizo fue comunicar las napas a través de la perforación. Lo que hace este sistema primero y fundamentalmente es consumir muchísima agua; después, cuando llega a la profundidad deseada, debajo de esas pizarras donde por teledetección y sistemas de cateo que se han hecho previamente se detectó la presencia de gases, se libera ese gas. Y para eso en la punta de ese trépano que por ahí empieza a deslizarse por abajo, se empieza a buscar el sitio donde está el gas escondido y hay que reventar esas pizarras, esas rocas, esas arenas, para liberar el gas que está ahí. Esto se hace poniendo explosivos, que lo que hacen es liberar ese gas que se va a ramificar. Son como pequeñas tuberías por donde va a escapar ese gas que después va a ser recogido con equipos especiales y llevado a su destino final”. Así, pues, el fracking necesita una imponente cantidad de agua, que es inyectada en los pozos para hacer una solución que permita la extracción del gas y el petróleo. Se calcula que en un pozo solo, por término medio, se utilizan unos 30.000 mil metros cúbicos de agua (es decir, ¡30 millones de litros!).
    Hay más. Con este sistema de explotación genera unas 300 sustancias químicas (tóxicas, cancerígenas y mutagénicas): “Lo que más se deteriora aquí son los acuíferos porque se contaminan las aguas. En Europa la protesta mayor es porque con esa contaminación se libera un montón de elementos radioactivos, dentro de esas sustancias tóxicas… Imagínense esos pozos, unos pegados a otros, que se hacen por miles, donde la migración de gases como el metano termina contaminando todo y otros hidrocarburos que aparecen ahí contaminan millones de litros de agua cargados con químicos y tóxicos que se requieren para extraerlos porque no se extraen con facilidad”.
    Notas:
    [1] http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/02/18/actualidad/1361217804_339634.html
    [2] http://www.argenpress.info/2013/02/el-fracking-ademas-de-costoso-genera.html

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  242. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El perill del fracking a Catalunya
    Llorenç Planagumà Guàrdia
 geòleg, membre del Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST) i militant D´Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) Olot a la Garrotxa, asesor de la plataforma RiudauraJunts
    En el context de la crisi energètica, s’analitzen els riscos i la lògica que hi ha al darrera la tècnica del fracking que es preveu utilitzar a diferents concessions per a l’extracció d’hidrocarburs a Catalunya, que està provocant una important mobilització social.
    El mes d’octubre passat, entitats, ajuntaments i diverses persones es van començar a preocupar al sortir a exposició pública dues concessions anomenades Leonardo i Darwin que afectaven la Catalunya interior: Osona, el Ripollès, la Garrotxa, el Berguedà, la Segarra,… i, amb la sorpresa, que un any abans ja havia estat concedit un permís d’investigació anomenat Ripoll i que afectava sobretot la Garrotxa i el Ripollès.
    En cap d’aquestes concessions s’anomena explícitament la tècnica de la fractura hidràulica (fracking) però es deixa oberta la possibilitat de poder-la utilitzar. Aquest fet queda més que clar quan s’investiga els currículums de les empreses implicades o concessionàries, que utilitzen aquesta tècnica habitualment.
    Però què és la fractura hidràulica? El fracking, com es coneix usualment, és una tècnica moderna que es va començar a utilitzar a partir del 2002, que consisteix en una perforació en vertical a gran profunditat (de 2.000 a 3.000 metres) i posteriorment en horitzontal per dins l’estrat on hi ha localitzats els hidrocarburs (gas o petroli) fins a uns 2.000 metres de distància. Posteriorment s’injecta aigua a gran pressió per fracturar la roca junt amb una sopa de sorres i elements químics per dissoldre-la. Tot aquest procés provoca que s’incrementi la permeabilitat de la roca i així poder extreure el petroli o el gas que estava atrapat en petites vacuoles dins la roca.
    Aquesta tècnica és tecnològicament molt avançada però comporta uns riscos ambientals i socials molt elevats:
    a) Perill de contaminació d’aqüífers al utilitzar productes químics. Una part (el 20%) d’ells es calcula que no es poden tornar a extreure i resten en el subsòl. Això pot comportar contaminació a aqüífers profunds i també superficials si les maniobres amb els tubs de la perforació no es realitza correctament.
    b) Sobreexplotació d’aqüífers al ser una tècnica que necessita molta aigua. Són habituals injeccions de 12.000 a 24.000 metres cúbics, que és l’equivalent a 12 o 24 piscines olímpiques.
    .c) Trànsit i soroll típic d’una indústria pesada. Aquestes explotacions funcionen com una indústria pesada amb el conseqüent transit de grans camions, la qual cosa, en un ambient rural, afecta la tranquil·litat i salut de les persones.
    d) Impacte en el paisatge, per les grans extensions que es necessita ocupar a les explotacions, equivalent a més d’una camp de fútbol. En un entorn rural això comporta una agressió al medi i un impacte visual d’extraordinàries proporcions, al repetir-se la petjada de l’explotació per tot el territori.
    e) Petits terratrèmols generats per càrrega o extracció d’aigua al haver-hi falles properes.
    L’ús d’aquesta tècnica és conseqüència de l’esgotament de les reserves de petroli convencional que des del segle XIX s’estan explotant, i que ha estat la sang de la societat industrial des dels anys 20 al facilitar el transport i l’accés a energia barata i molt eficient. En aquests moments es calcula que el petroli fàcil d’extreure, i per tant el més barat, ja s’està exhaurint, el que provoca un increment del preu que fa rentable que s’intentin tècniques com el fracking, que requereixen molta inversió i, alhora, amb molt poca tassa de retorn energètic (diferència entre l’energia utilitzada per l’extracció i la que dóna els hidrocarburs extrets).
    El fracking és una prova més que estem tocant els límits dels recursos geològics i ecològics. La lògica capitalista del benefici i el fet de no internalitzar l’impacte ambiental en els balanços de les empreses fa que es generin greus impactes socials i ambientals en diferents territoris del planeta. En aquests moments és urgeix un canvi de model, ambiental i socialment més just. Però pels caires que agafa aquesta crisis sistèmica no sembla que aquest sigui el camí, sinó tot el contrari, la lluita pels pocs recursos naturals que queden en el planeta, sobretot el petroli, està servint per mantenir una elit amb una elevada riquesa. A aquests sectors ja els interessa que el 99% de la humanitat arribi a nivells de pobresa suficients i que mantinguin un baix consum d’aquests recursos naturals cada cop més magres, enlloc de fer el que realment seria necessari: socialitzar els recursos per a poder decréixer i repartir-los de manera sostenible entre el conjunt de la població.
    En aquest canvi de model Catalunya no en queda exempta, ja sigui en forma de retallades brutals com de feblesa de l’administració que ha de vetllar pels interessos de la comunitat. I és en aquest darrer aspecte, en el marc d’una administració feble, on les empreses fan i desfan segons els seus interessos, que ens trobem aquestes concessions d’hidrocarburs. Sinó no s’entén com la concessió Ripoll, que a diferència de les altres concessions el permís d’investigació ja està adjudicat, esdevé més una història típica de països poc democràtics i amb estructures d’estat molt febles que d’un país modern i amb una democràcia ben establerta. Aquesta concessió que agafa bona part de la Garrotxa i del Ripollès i una part d’Osona es va concedir a una empresa que es diu Teredo Oils Limited propietat d’un multimilionari excèntric de 94 anys. El procediment habitual en aquests permisos seria, si l’administració que ens governa és seriosa i rigorosa, primer analitzar l’impacte ambiental que pot generar aquestes explotacions en el territori, informar i copsar l’opinió de la població que hi viu i finalment, si cap de les dues anteriors és negativa, concedir l’explotació. Però l’única informació que va tenir Riudaura, indret on l’empresa vol començar, i on als anys 60 es va localitzar gas però es va descartar per la seva baixa rendibilitat, fou de l’empresa i l’excèntric multimilionari. Mesos més tard les entitats ecologistes locals alertaren que calia fer un seguiment estricte de les operacions d’aquesta empresa, perquè les informacions eren contradictòries, l’administració en deia una i l’empresa una altra. En aquest marc és on tots i totes hem de reflexionar en el fet que, a part de vendre’ns el territori per un plat de llenties (hi ha molt poques reserves de gas), ho fem a petites empreses que aprofiten el que les grans no volen i on la seguretat per la realització d’aquests tipus d’explotacions genera encara molts més dubtes i més riscos d’impacte ambiental.
    Per això cal que el poble de Catalunya faci seus els plantejaments de la Plataforma AntiFracking i demani que s’aturin aquestes investigacions. No volem el fracking perquè no ens durà a la sobirania energètica, ni per recursos disponibles en el subsòl ni pels impactes que generarà en el territori. Volem un canvi de model a través d’energies renovables netes per arribar a la independència energètica i així conservar el territori per les generacions futures. Per això cal inversió en investigació i tecnologia, inversió que recuperarem en el futur en estalviar en la factura energètica les importacions d’hidrocarburs (actualment el 70% ens ve de fora de Catalunya). La implantació d’aquestes energies renovables també ha de ser socialment justa, és a dir no controlada per grans empreses sinó per cooperatives locals o empreses públiques per així no caure en la lògica de l’enriquiment d’uns pocs. Cal pensar que en el futur hem de disposar de menys, amb més eficiència i més equitat.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  243. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    LLEIDA CAPITAL ES DECLARA LLIURE DE FRACKING
    febrer 23, 2013
    Al ple d’ahir a la Paeria, es va aprovar la moció per declarar Lleida lliure de fracking amb tots els grups a favor, exceptuant l’abstenció del PP. Lleida és la segona capital de província, desprès de Girona, en rebutjar aquesta tècnica extractiva i aquest model energètic.
    Municipis Lliure de Fracking
    Ja son 47 els pobles i ciutats que ho han fet: La Jana, Prats de Lluçanès, Balaguer, Vic, Ulldecona, Ribes de Freser, Sant Pere de Torelló, Torelló, Ribera d’Ondara, Ponts, Cervera, Sant Celoni, Les Borges Blanques, Sant Hipòlit de Voltregà, Calldetenes, Olost, Figueres, Gironella, Montesquiu, Girona, Sanaüja, Riudaura, Sant Cebrià de Vallalta, Banyoles, Tornabous, Manlleu, Els Plans de Sió (Segarra), Olot (Garrotxa), Agramunt, Celrà, Artès, Rosselló, Lleida i Camprodon. I la previsió, és que el degoteig sigui constant les pròximes setmanes.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  244. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El Govern insisteix que Teredo no pot extreure gas amb l’actual permísRepresentants del Departament d’Empresa i Ocupació asseguren a diputats i alcaldes d’ERC que no es considerarà el projecte “d’interès general” la qual cosa pot dificultar les expropiacions.
    http://www.naciodigital.cat/lagarrotxa/noticia/10889/govern/insisteix/teredo/no/pot/extreure/gas/amb/actual/permis
    Fa uns dies, el director general de Teredo Oils, Phillip Paris, va sorprendre anunciant a TV Girona que tenien la intenció d’iniciar l’extracció de gas a Riudaura aquest mateix estiu. És impossible saber si el responsable de l’empresa va fer una catxa o bé realment creu que pot passar per sobre de les autoritats i la legislació del país, però sigui com sigui des del Govern s’insisteix que el permís d’investigació concedit en cap cas permet cap tipus d’extracció.

    Així ho van transmetre Xavier Gibert i Pere Palacín, secretari general d’Empresa i Ocupació i director general d’Energia i Mines respectivament, a una delegació d’Esquerra molt preocupada per les decleracions de Paris. Aquest divendres es van reunir a Barcelona amb els diputats Pere Bosch i Marc Sanglas així com diversos alcaldes i regidors d’Osona, la Garrotxa, el Ripollès i la Segarra, comarques afectades pels diversos permisos concedits o pendents d’autoritzar.

    Els republicans els van reclamar la suspensió del permís d’investigació Ripoll –que afecta 50.000 hectàrees del Ripollès, la Garrotxa i Osona- almenys fins que la comissió creada pel Govern no tingui el dictamen sobre la taula. De fet, és una posició que comparteix bona part de l’oposició i que forma part del Compromís del Bover signat a Riudaura. Per la seva banda, els representants d’Empresa i Ocupació no es mouen de la versió que mantenen des de fa setmanes: investigar en cap cas equival a explotar i conèixer els recursos del subsòl és un element positiu.

    Els projectes no seran d’interès general

    La principal novetat de la reunió d’aquest divendres és que els representants del Govern van explicar que els projectes no es consideraran “obra d’interès general”. Un fet que pot donar més marge de maniobra als municipis i que, sobretot, dificultarà les hipotètiques expropiacions per iniciar els treballs d’investigació sobre el terreny.

    «Si és així, els ajuntaments hi tenim molt a dir perquè els planejaments urbanístics són molt restrictius a poder fer extraccions» explica Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Torelló.

    ICV vol els ajuntaments i els antifracking a la comissió d’estudi

    Malgrat les múltiples peticions de suspendre el permís concedit a Teredo Oils la posició oficial del Govern és que no farà cap moviment abans que la comissió que ha creat tingui un dictamen.

    ICV, per la seva banda, vol que tant els ajuntaments afectats, els grups parlamentaris, la Plataforma Aturem el Fracking així com tècnics independents puguin participar en aquest grup de treball que té tres mesos per fixar la posició de l’executiu. Tot i això, en el moment d’anunciar-ne la creació, el conseller de Presidència Francesc Homs va assegurar que només estaria format per tècnics i càrrecs intermedis dels diversos departaments de la Generalitat implicats.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  245. lejarza said

    Fracking: Otra estafa tipo burbuja (¡Una más!)
    Antonio Ruiz de Elvira
    El mundo es hoy feliz: Hemos encontrado petróleo y gas, de nuevo, y está en todas partes, no solo en Arabia Saudita y los países del Golfo. En Torreperogil, Jaén, Andalucía, España, las casas tiemblan con las explosiones que buscan el gas en las pizarras de Sierra Nevada. ¡Albricias!

    En Wall Street están desde hace unos años cómo chicos con zapatos nuevos (o mejor hoy: Cómo chicos con una nueva play station) porque se sienten capaces de convencer a los inversores de que otra vez hay una inversión segura (en la cual ellos, por supuesto no van a poner ni un euro) al estilo de las maravillosas ”preferentes”. Lo mismo que se hizo con el ”ladrillo” (hay un millón de pisos vacíos en España) hoy se está haciendo con el gas y el petróleo que empapan las pizarras de las tierras del planeta: Como se puede, hoy, perforar horizontalmente, y forzar a esas pizarras a que suelten el gas y el petróleo que contienen, ya tenemos la solución al problema energético, sobre todo la solución para las empresas que lo extraen y para los bancos que lo financian siempre con dinero de otros.

    ¿Es todo tan bello? Lean esto.

    El concepto básico es lo que se llama EREI (energía recobrada dividida por la energía invertida para recobrarla) o tasa de retorno energético. Mediante la caza-recolección se obtiene un EREI de alrededor de 1.05, lo suficiente para que si todos los miembros de grupos pequeños trabajan, sea posible criar algunos niños y vivir siempre al borde de la extinción si una sequía se prolonga demasiado o si las inundaciones alejan del territorio toda la caza.

    La agricultura primitiva, la primera revolución energética, proporciona EREIs del orden de 1.2 a 1.6, lo que garantiza la supervivencia del grupo y queda un sobrante para parásitos sociales, además de proporcionar a otros grupos cazadores-recolectores la oportunidad de riqueza rápida mediante el robo de lo que los agricultores almacenan.

    La sociedad vivió con EREIs de este orden, quizás de hasta 1.8 en la Holanda del siglo XVII y XVIII, cuando las técnicas holandesas pasaron a Inglaterra y proporcionaron el sobrante de energía necesario para estimular la demanda de carbón y forzar, gracias a esa demanda el desarrollo de la máquina de vapor: La segunda revolución energética.

    El carbón tenía, en la minería de pozos, EREIs de alrededor de 3: Inglaterra se hizo rica porque había energía sobrante para repartir a la población, que al demandar bienes forzó el desarrollo industrial.

    La riqueza de que hemos disfrutado durante el siglo XX se debe, exclusivamente, a los yacimientos de petróleo a flor de tierra, en Pennsylvania, en Texas, en el Mar del Norte, y sobre todo en Arabia Saudita y los países del Golfo. Estos yacimientos tenían EREIs de alrededor de 100: En términos comerciales, una ganancia de 10000%: Algo inimaginable en la vida de las personas. Por mucho que han acumulado las empresas extractoras, había de sobra para repartir riqueza a una buena parte de la población. Por ejemplo, en España, riqueza traída por los turistas. Esos yacimientos, salvo los del Golfo, que andan hoy por EREIs del orden 50, se agotaron hace años.

    Hoy queda ya poca energía con esos EREIs de 50. Como he dicho queda, mientras quede, la del Golfo, pero con poblaciones crecientes, estos países van retener cada vez un porcentaje mayor de la misma para sus ciudadanos.

    El resto de la energía que queda es de EREIs bajos, de nuevo del orden de 3 a 10, cómo en la época del carbón de pozos de mina. Es con estos EREIs con los que trabaja el fracking, con la consideración añadida de que las pizarras se secan y hay que volver a perforar en lugares nuevos.

    Para una empresa minera, una ganancia del 300% es golosa a más no poder, pero no lo es tanto para los inversores y mucho menos para la población en general , que debe esperar una mucho menor permeabilidad de la riqueza extraída hacia aquellos que quedan lejos de los centros económicos de la extracción.

    Traducido ésto al español, lo que significa es que mucha parte del sistema social, basado en trabajos no productivos ha desaparecido ya para siempre del horizonte económico. Aparte del robo (hoy llamado corrupción) la otra razón básica de la crisis económica estructural española, que se mantendrá cuando se hayan corregido los esquemas de expolio, es esta bajada del rendimiento energético, que es un condicionante físico, no económico.

    Las energías nuevas, la solar térmica, la fotovoltaica, el viento, la biomasa, tienen todas tasas de retorno de estos órdenes (3-10) con el tremendo problema de su almacenamiento, ya que se demandan en las horas en que no producen: Les recomiendo lean este libro, de Pedro Prieto, un autor español:
    Spain’s Photovoltaic Revolution
    Existe una solución para una vida futura casi tan agradable cómo la vida del bienestar de los años 1950 a 2000 en Europa: Si ya no tenemos EREIs para tirar riqueza, podemos conservar ésta. Solo por poner un ejemplo, necesitamos un concepto nuevo de ciudad, de habitación urbana. La ciudad moderna es esencialmente exactamente lo mismo que la ciudad original de Sumer o Babilonia: Un recinto amurallado (hoy las murallas, impasables salvo por las puertas correspondientes, se llamam anillos de circunvalación: M40, M50, M…., en Madrid, y el equivalente en el resto de las ciudades del mundo) con un zigurath en medio para que el gestor social pueda controlar los almacenes de energía, de manera que los ciudadanos deben moverse en dos mareas diarias de concentración/desconcentración espacial.

    Necesitamos conceptos nuevos, no solo tecnológicos, para mantener el nivel cultural que alcanzamos a finales del siglo XX en un siglo XXI con unos rendimientos energéticos radicalmente menores.

    Este es el desafío social y político a que nos enfrentamos. O cambiamos nuestros conceptos básicos, nuestros modelos mentales, y entonces la transición hacia un mundo de EREIs reducidos puede ser suave, o si no los cambiamos nosotros, nos los cambiarán por la fuerza. Lo veremos.
    Antonio Ruiz de Elvira: El catedrático de Física Aplicada de la Universidad de Alcalá vigila de cerca los síntomas del cambio climático que está poniendo en riesgo el futuro de la Humanidad.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  246. lejarza said

    ERC demana a CiU i al govern coherència amb el ‘fracking’
    El Punt- Avui 26/02/13 – RIPOLL – RAMON ESTÉBAN
    La diputada d’ERC al Congrés Teresa Jordà i el diputat republicà a la Diputació Joan Martí van reclamar ahir a CiU que sigui coherent amb el tema de les possibles extraccions d’hidrocarburs a Catalunya usant la tècnica de la fracturació hidràulica o fracking. En una roda de premsa als locals d’ERC de Ripoll, Teresa Jordà va assenyalar –referint-se a la federació nacionalista– que no podia ser que, d’una banda, votessin en contra d’una moratòria al Congrés sobre aquesta tècnica i, de l’altra, “els diputats catalans donin suport i signin el Compromís del Bover contra el fracking”. “Denunciem la falta de coherència de CiU –va concloure la parlamentària republicana ripollesa–, ja que al territori diu una cosa i al Congrés en fa una altra.” Per la seva banda, el diputat provincial Joan Martí va demanar al govern que també fos coherent “amb la posició dels representants al territori del mateix partit polític i que, alhora, expressin als responsables del seu partit la incoherència en què es troben”.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  247. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ERC demana a CiU que sigui «coherent» en el seu posicionament sobre el fracking
    Adverteix dels riscos mediambientals, econòmics i de salut que pot provocar a la població

    Girona | 25/02/2013 – ACN
    La fractura hidràulica, o ‘fracking’, és una tècnica d’extracció de gas i petroli del subsòl que consisteix en un sistema de pous de perforació vertical, fins a 5.000 metres de profunditat, des d’on es fan diferents detonacions explosives que provoquen fractures a la roca. Les prospeccions a Riudaura, que poden començar de manera imminent un cop concedit el permís a Teredo Oils Segunda Sucursal, formen part del projecte ‘Ripoll’, que és el que està més avançat i afecta vuit municipis d’Osona, vuit del Ripollès i set de la Garrotxa.

    A banda de la proposició no de llei que ERC ha presentat al Congrés dels Diputats, el partit republicà també ha presentat una proposta de resolució al Parlament en contra del fracking. La diputada d’ERC, Teresa Jordà, ha demanat «un clar posicionament» de tots els partits per tal de donar suport al text. En aquest sentit, ha reclamat a CiU que sigui «coherent» amb el què expressa al territori i que respecti la posició dels seus alcaldes. Jordà ha assegurat que ERC donarà suport a qualsevol mesura que es faci al territori en contra de la fractura hidràulica.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  248. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ‘FRACKING NO’
    Los geólogos piden regular el fracking para evitar afecciones
    http://www.europapress.es/sociedad/medio-ambiente-00647/noticia-geologos-piden-regular-fracking-evitar-afecciones-20130225140030.html
     El Ilustre Colegio Oficial de Geólogos (ICOG) insta a las administraciones y poderes públicos a regular «adecuadamente» el empleo de la tecnología del fracking para evitar que afecten a la salud humana, los bienes y al medio ambiente y, particularmente, a los acuíferos.
       Así, después de que la junta de Gobierno del colegio profesional haya fijado su posición sobre esta técnica de extracción de gas, el IGOC ha señalado que se pone a disposición de la Administración General del Estado y de las comunidades autónomas, organismos y poderes públicos con competencias en la materia, para asesorar en la realización de una normativa de fracturación hidráulica que sea medioambientalmente sostenible «sobre todo en aquellos puntos en los que tengan relación con el medio natural (geología, hidrogeología, contaminación de acuíferos, riesgos de afección)».
       Además, en su posicionamiento los geólogos destacan la «creciente incertidumbre de los ciudadanos derivada de la información aparecida» sobre la fracturación hidráulica.
       Sobre esta cuestión, reiteran que los proyectos y obras de investigación y explotación y el control y seguimiento de las labores de aprovechamiento de recursos energéticos mediante la técnica de fracturación hidráulica (Fracking), se deben ejecutar «siempre en base a los principios de cautela y de acción preventiva».
       Concretamente, subrayan que estos principios están contemplados en el artículo 191.2 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea, mediante una adecuada Evaluación de Impacto Ambiental (EIA), de acuerdo con el Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de Proyectos y la Ley 6/2010, de 24 de marzo, de modificación del mismo, así como el resto de normativa vigente en el ámbito europeo, estatal y autonómico que sea de aplicación, para evitar cualquier tipo de afección a las personas, a los bienes y al medio ambiente.
       Por ello, en un comunicado firmado por el presidente del ICOG, Luis Suárez, solicitan que en los proyectos de investigación y explotación, se realicen «de forma clara y específica» por un equipo de técnicos especialistas en el medio natural e investigación y explotación minera por sondeos, que realicen las labores de seguimiento de la perforación y el control de la misma y así como las consecuencias que pueda acarrear al medioambiente.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  249. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    «FRACKING NO»
    L´Ajuntament de Roses rebutja les prospeccions d´hidrocarburs al golf de Lleó
    27.02.2013
    El consistori de Roses ha aprovat per unanimitat una moció presentada per Gent del Poble-AM rebutjant les prospeccions per trobar hidrocarburs que una empresa vol portar a terme al Golf de Lleó. Els grups van alertar del perjudici per l’entorn que podria comportar. 
    Com han fet altres ajuntaments com Llançà, els grups polítics s’han posicionat contraris a la concessió dels permisos que demana l’empresa Capricorn Spain S.L per iniciar els treballs a l’entorn de Cap de Creus. En el text aprovat es posa de manifest que l’àrea on es volen fer les prospeccions hi pesquen les flotes de Roses, Llançà i Port de la Selva que es veurien afectades. La moció es va aprovar amb el suport de tots els regidors sense necessitat de votació. 
    A la posició dels ajuntaments s’hi suma les de 19 entitats que han engegat una campanya.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  250. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Marc Vidal (ICV-EUiA) al Sr. Felip Puig sobre el Fracking «Tan gran és el plat de llenties que algú s’emportarà com per autoritzar fracking?»


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  251. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Per a la prohibició del Fracking a Catalunya i Garrotxa

    Moció ICV-EUiA-Garrotxa al Ple del Ajuntament de Besalú en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per a la prohibició del Fracking a Catalunya i Garrotxa

    Ajuntament de Besalú (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 475 Data 25 de febrer de l´any 2013.

    Exm. Sr. Alcalde-President de Ajuntament de la Comtal Vil.la de Besalú:

    El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, anb DNI 149XXX73M en representació de la Coalició ICV-EUiA D´Argelaguer, major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).

    EXPOSO:
    Teredo Oils Segunda Sucursal S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl de la nostra comarca de la Garrotxa, existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs.
    Es tracta de una tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, i de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn Natural, al Paisatge i al Turisme dels nostres pobles, amb risc per a les nostres vivendes, empreses i propietats, de la Comarca de la Garrotxa.

    DEMANO:
    Que davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres municipis, pobles i vil.les, i per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Ajuntament de Besalú l’aprovació de la: MOCIÓ D´ICV-EUiA-GARROTXA (INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA) EN SOLIDARITAT I RECOLÇAMENT AL AJUNTAMENT DE RIUDAURA I ALS SEUS VEÏNS PER A LA PROHIBICIÓ DEL FRACKING A CATALUNYA I GARROTXA, que Anex le registren (pàg ½). Gracies

    *) DATUM:
    El Conde de Besalú Wifredo, agradecido á la Virgen Santísima y por el bien de su alma y la de los suyos, y dels veïns del pueblo de Besalú, fundo en el año 858 la vil.la de Riodazari (Riudaura), y su monasterio de Santa Maria de Ridaura. Dedico su Iglesia á la Reina de los Cielos María, cuya fundación tuvo lugar el dia 1 de Octubre del año 858. Según se desprende del acta de fundación: «Proinde venerandus domnus Comes Vifredus ecclesiam que est in Comitatu Bisuldunense in villa Riodazari constructa habetur, cum propria voluntate». El Conde Wifredo hizó donación al poble de Riudaura, de la Iglesia de Santa Margarita, con sus diezmos, primicias y oblaciones de fieles; de las rentas que percibía en varias alquerias y heredades, y de las casas que Wifredo poseía junto a Santa Margarita, con todas las tierras adyacentes, senaló el termino municipal de Riudaura: «de Oriente in Frarago, de Meridie in terminis de ipsos Balbos per ipsa media Serra, et sic pervadit per ipsa Serra usque in Gurgonigro, et injungit ad Aquabella usque supercilio montis, et pervadit in Collofrigido per ipsa Serra usque in Collo de Cannas, et pergit ad ipsa Sentigosa, et de Circi vero parte vadit per ipso medio rio quae dicunt Bianna».
    Argelaguer (Garrotxa), 25 de febrer de 2013 Signat: Juan R. Lejarza

    MOCIÓ:

    Atesa la sol·licitud presentada per Teredo Oils Segunda Sucursal S,L, a la Direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs a través de la tècnica del fracking a 3 municipis de la nostra comarca de la Garrotxa.

    Atès que l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal S.L., està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Que es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar un pou en el subsòl profund, i es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca mare, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.

    Atès que aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units (EE.UU). No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als pous i aqüífers dels nostres pagesos. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous, amb risc per a les vivendes i propietats, recordem que la Garrotxa pateix terratrèmols naturals, tambè es zona volcanicà i per tant inestable. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental.

    Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn natural. Per aquests motius, proposem per al pròxim Ple de L´Ajuntament de la Comtal Vil,la de Besalú (Garrotxa) l’aprovació dels següents acords:
    Davant el risc per al nostre riu Fluvià, dins el terme municipal, comprès des de el municipi de Sant Ferriol fins mes enllà del Pont Medieval i al limit del Ajuntament de Maiá de Moncal, per la contaminació de substàncies químiques, en la conca alta de la Riera Riudaura tributarià del Fluvià, del subsòl, i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, i en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres pobles i vil.les que es podrian veure afectats per la presència de nombrosos pous d’extracció i pels seriosos danys que se’n derivarien pel nostre poble de Basalú fruit de l’explotació industrial, acordem que:

    ACORDS

    Primer – El Ajuntament de la Comtal Vila de Besalú manifesta la seva solidaritat i recolçament, al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns en la lluita per declarar Catalunya i la comarca de la Garrotxa lliure de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, Fracking.

    Segon – Exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya que suspengui els permisos d’investigació d’hidrocarburs per a iniciar les prospeccions per fracking al municipi de Riudaura, a la Garrotxa, i Catalunya, tant a l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal S.L., i a qualsevol altra, que ho demani amb les mateixes finalitats, fins que el Parlament de Catalunya no aprovi la Llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació, per raó dels seus greus impactes ambientals.

    Tercer- El Ple de Ajuntament de Besalú entén que la comarca de la Garrotxa es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi.

    Quart- El Ajuntament de Besalú traslladarà al Ajuntament de Riudaura, al Consell Comarcal de la Garrotxa, a la Plataforma veïnal RiudauraJunts, els acords aprovats.
    Argelaguer (Garrotxa), 25 de febrer de 2013 Signat: Juan R. Lejarza

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  252. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    “Si ens hem d’encadenar a l’entrada del poble ho farem”
    Xènia Serrat, Riudaura (Garrotxa)
    Eulàlia Masana, alcaldessa de Riudaura, assegura que està tipa d’haver de mantenir les formes i clama que les autoritats encara no han entès que el poble no vol el fracking.
    Masana explica que la història de la fractura hidràulica a Catalunya, concretament a Riudaura, ha anat a la patacada i tot just ara l’Ajuntament comença a rebre algun document oficial.
    Exigeix a la Generalitat que ajudi el poble perquè “la Generalitat ens hi ha posat, la Generalitat ens n’ha de treure!”. Assegura que tot el poble es manté en bloc i ferm contra el fracking i que, encara que els estudis demostrin que podria ser rentable, “no volem el fracking, encara no ho han entès, no el volem de cap manera”. “Estic començant a perdre les formes, però a mi em toca defensar el meu poble i la meva gent, que per això em van triar”.
    Com a vilatana forma part de la comissió política de la Plataforma RiudauraJunts i treballen amb els grups parlamentaris i forces del poder per intentar frenar les actuacions. Es mostra sorpresa per la rapidesa de tot plegat, reivindica una anterior creació de la comissió de treball i es pregunta el per què de la precipitada decisió: “és una mica sospitós que el permís es concedís el 2 d’octubre i el 25 de novembre hi haguessin eleccions; a més, tenint en compte la magnitud del projecte i l’impacte, social i mediambiental, que té. Algú devia tenir molta pressa…”.
    Se senten absolutament desemparats i ignorats per part de la Generalitat, a qui creuen que correspon actuar amb contundència i rapidesa i, si s’escau, anar contra Espanya; perquè aquesta situació de manca de transparència en relació a la nova tècnica d’extracció també s’està vivint a punts de l’Estat espanyol. A més, “és molt curiós que, segons tinc entès, s’hagi retirat el permís d’una finca de la Duquessa d’Alba… i també m’agradaria saber si la Generalitat permetria això a sobre Pedralbes”.
    Riudaura tampoc se sent satisfet amb la resposta de la ciutat veïna Olot, amb la qual no ha aconseguit crear major sinèrgies perquè, tot i que s’ha declarat territori lliure de fracking, no ha acabat d’entendre que és una qüestió global de tots, que afecta tot el territori. “Els d’Olot veuen aigua de Riudaura i se la veuran contaminada”.
    Masana denuncia l’opacitat de tot plegat i assegura que “hi ha situacions molt sospitoses, no ho veiem gens clar”. A més, “cada vegada que em barallo amb mines, l’endemà a les nou em truca l’empresa”.
    Riudaura segueix en lluita i clama al món que no es rendirà; considera que aquest permís concedit per la Generalitat és “firmar la sentència de mort del poble”. Espera que les autoritats es posin les piles, però si els porten les màquines “ens encadenarem, no els deixarem passar, del més jove al més vell i del més baix al més alt; preferim que els nostres néts sàpiguen que en aquella carretera ens hi van atropellar les màquines que volien acabar amb la nostra vida que no pas que es destrossi el poble i els diguin que som els covards que vam fugir”.


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  253. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Felip Puig dóna lliçons de ‘fracking’
    EL TRIANGLE ha tingut accés al document que Empresa i Ocupació ha enviat als càrrecs municipals de CiU perquè defensin el ‘fracking’El Govern de la Generalitat demana als seus càrrecs públics que per defensar els projectes de fracking al·leguin la necessitat de «conèixer», d’«aprendre» i el dret a «decidir» tot i que reconeix que la darrera paraula la tindrà l’Administració central. Aquests consells són en el document que el Departament d’Empresa i Ocupació –on no hi consta cap signatura– ha enviat a diversos càrrecs de CiU per tal que utilitzin aquests arguments en les seves intervencions públiques sobre els projectes de prospeccions d’hidrocarburs que s’han presentat i que afecten un gran nombre de municipis catalans. EL TRIANGLE ha tingut accés a aquest escrit, on s’afirma que «la pressió per prohibir el fracking és prematura. No ens trobem en la fase d’explotació, i, si aquesta es donés d’aquí a uns quants anys, caldria avaluar, abans de pronunciar-se, el progrés tecnològic a què s’hauria arribat en aquell moment».
    Generalitat de Catalunya Departament d´Empresa i Ocupació Oficina de Relacions Institucionals
    Document:
    EL “FRACKING” I ELS HIDROCARBURS NO CONVENCIONALS A CATALUNYA
    El govern de la Generalitat ha creat un grup de treball interdepartamental perquè, en el
    termini de 3 mesos, presenti un informe sobre els hidrocarburs no convencionals i l’estat del
    coneixement sobre les tècniques per a la seva explotació.
    D’un temps ençà, s’ha produït una eclosió de l’explotació d’hidrocarburs –sobretot, gas
    natural– que es troben en petites cavitats dins de determinades formacions rocoses, com les
    pissarres. Aquest fet ha alterat profundament –i ho continuarà fent– la distribució mundial de
    reserves i la seguretat energètica de països que, fins ara, eren deficitaris.
    L’extracció d’aquest gas es fa usualment amb una tecnologia anomenada fractura hidràulica
    –més coneguda pel seu nom anglès, “fracking”. Aquesta tecnologia és controvertida des del
    punt de vista del seu impacte ambiental. Cal constatar, de totes maneres, que la tecnologia
    ha evolucionat notòriament des dels seus inicis i que no es pot segregar tecnologia de les
    condicions geològiques del jaciment. Per això, el risc potencial no pot atribuir-se a la
    tecnologia sense considerar les característiques del lloc on es vol aplicar (per exemple, no té
    sentit parlar de risc per als aqüífers si el jaciment es troba en una zona sense aqüífers).
    Feta aquesta consideració general, s’ha d’afirmar que, a Catalunya, no s’està produint ni
    s’està plantejant aquest tipus d’explotació. I no es fa per una raó ben senzilla: es desconeix
    si tenim jaciments amb unes condicions que facin rendible la seva explotació. En aquests
    moments, doncs, no hi ha cap iniciativa d’explotació per fracking sinó una etapa, molt inicial,
    per a explorar si al nostre subsòl es troben aquestes reserves. Si es determinés l’existència
    de jaciments explotables, aleshores seria el moment de debatre si l’explotació és acceptable
    o no, tenint en compte aspectes tècnics, ambientals i socials. Pot donar-se, doncs, la
    conclusió que no tenim reserves explotables i, per tant, l’eventual utilització del fracking no
    es produiria mai. Per tant, la pressió per a la prohibició del “fracking” és prematura. No ens
    trobem en fase d’explotació i, si aquesta es donés dins d’uns anys, caldria avaluar, abans de
    pronunciar-se, el progrés tecnològic a què s’hagués arribat en aquell moment.
    Les autoritzacions donades o tramitades en l’actualitat es limiten, doncs, a la investigació
    sobre la presència d’hidrocarburs no convencionals al territori català. Les autoritzacions
    segueixen un procés d’informació pública i les autoritats ambientals de la Generalitat
    estableixen les condicions en què poden aplicar-se les tècniques d’observació i de sondeig –
    que són diferents a les utilitzades en l’explotació per “fracking”– per tal que siguin
    ambientalment acceptables.
    En aquest sentit, doncs, els objectius del govern de la Generalitat en aquesta matèria són
    tres:
    1. Conèixer. Es considera recomanable determinar l’existència o no d’hidrocarburs no
    convencionals al subsòl de Catalunya.
    2. Aprendre. S’han fet estudis i investigacions sobre l’explotació d’aquest tipus
    d’hidrocarburs i les tecnologies aplicades. És recomanable basar el posicionament de
    la Generalitat en l’estudi i l’anàlisi dels treballs efectuats per organismes de prestigi i
    no fer-ho en declaracions o manifestos de naturalesa ideològica.
    3. Decidir. En l’actualitat, el permís d’explotació és atorgat per l’administració central.
    Cal trobar fórmules perquè Catalunya pugui exercir el dret a decidir sobre les seves
    reserves energètiques.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  254. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    47 municipis catalans s’han declarat lliures de fracking
    Blanca Gispert. BARCELONA. Lleida i sis municipis municipis més s’han sumat a la declaració de “territori lliure de fracking” durant aquesta setmana. Amb ells ja són 47 localitats que s’oposen obertament contra aquesta tècnica d’extracció d’hidrocarburs. Lleida, és la segona capital de província, després de Girona, que també s’afegeix a la iniciativa amb tots els vots a favor exceptuant l’abstenció del PP. Olot, Agramunt, Celrà, Artès, Rosselló i Camprodon també han rebutjat el model energètic i la fractura hidràulica com a mètode d’explotació del subsòl.

    Besalú és una de les properes localitats que votarà al ple de l’Ajuntament si vol sumar-se als territoris lliures de fracking. ICV-EUiA-Garrotxa va presentar, el passat 25 de febrer, una moció per prohibir el fracking al municipi en solidaritat i recolzament a Riudaura, el municipi que pot veure’s afectat per la fractura hidràulica.

    Cal destacar que el Ple de l’Ajuntament de Besalú ha donat suport a aquesta moció i demana a la Generalitat la suspensió dels permisos d’investigació d’hidrocarburs de Teredo Oils i altres fins que el Parlament no aprovi una llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació. També, el Ple ha arribat a l’acord en què “entén que la comarca de la Garrotxa es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi”.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  255. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Salvador Milà és diputat al Parlament de Catalunya pel grup parlamentari d’ICV-EUiA. Actualment és president de la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya; Portaveu d’ICV-EUiA a la Comissiós del Síndic de greuges i membre del Consell de Comunitats Catalanes a l’exterior. També és portaveu parlamentari en matèria d’infraestructures. Anteriorment havia ocupat el càrrec de Conseller de Medi Ambient i Habitatge del govern de la Generalitat de Catalunya (desembre 2003-abril 2006).

    FRACKING: TRENCAR EL TERRITORI PER UNA QUIMERA ENERGÈTICA
    Quimera és una creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat. Ara que s’ha posat de moda parlar de les preteses “quimeres” que els catalans perseguim, no està de més parlar de la nova quimera que ha aterrat sobre el nostre territori: la d’aquells especuladors, que a partir de dades geològiques més que ambigües, volen marcar territori, adquirint “per la cara” drets d’investigació i prospecció sobre centenars de milers d’hectàrees de territori d’arreu de Catalunya, algunes a cavall amb comunitats veïnes, per burxar els terrenys en busca de una nova modalitat d’hidrocarburs, -gas i/o petroli- dits “no convencionals”, per tal com –hipotèticament- no es troben en bosses o dipòsits sinó en forma de bombolles entre roques, etc. Per extreure aquests hidrocarburs s’han d’utilitzar tècniques força agressives per “trencar” literalment les roques, a partir de molts pous, en els que s’injecten grans quantitats d’aigua a pressió, sorres i productes químics, que després han de tornar en –en part- a la superfície. Cada pou genera, al seu voltant, la corresponent bassa per dipositar els llots de retorn, maquinària, espais de maniobra, camins d’evacuació etc., amb una ocupació mínima d’una hectàrea¡¡.

    No és difícil imaginar el que això pot representar pel nostre territori, pel paisatge, les afectacions ambientals, en especial pel que fa a l’aigua –escassa- i al medi natural, i en definitiva per la gent que viu i treballa –encara¡- a les comarques interiors, intentant tirar endavant activitats agrícoles, ramaderes, forestals, de turisme rural…etc. I això per afavorir un més que improbable “negoci” impulsat per empreses fantasma i personatges poc de fiar, que sols busquen fer-se amb uns “drets” d’explotació que després vendran a empreses gasistes o petrolieres.

    Davant d’això, resulta incomprensible –o no- l’actitud clarament afavoridora i encobridora que, fins ara, ha tingut el govern de CIU a la Generalitat de Catalunya, en tramitar els permisos de prospecció de forma merament burocràtica, sense informar a les administracions locals i als ciutadans afectats i amb una complaença manifesta, amb la justificació ridícula de que es tracta de “conèixer i investigar”…a veure si Catalunya es pot convertir en un nou “país del or negre”¡¡¡ Una altra vegada es demostra que, davant la manca de projectes de veritable modernització ecològica del país, Convergència somnia en “quimeres”, ja siguin EUROVEGAS o el gas no convencional¡¡.

    El cas més preocupant és el de la concessió coneguda com “Ripoll” que afecta a municipis de La Garrotxa, Ripollès i Osona que ja disposa de permisos de prospecció –no sols d’investigació- i que té ja pous a punt de reobrir a Riudaura, a la que el Departament d’Indústria de la Generalitat ha concedit facilitats en forma de reducció de fiances i garanties.

    Aquesta indissimulada aposta pel fracking, posa en evidència que els actuals dirigents polítics –i econòmics- de Catalunya i d’Espanya continuen fiant-ho tot al manteniment del vell model energètic, a la busca desesperada de nous combustibles fòssils –petroli, gas, carbó…- per més que sapiguem que són més contaminants, més cars, més obsolets, i que estem davant del seu proper esgotament. Entretant, a molts països d’Europa i el món, amb més visió de futur i més compromís ambiental, s’ha optat per prohibir o suspendre temporalment el fracking, i s’està apostant per impulsar les energies renovables, l’estalvi i l’eficiència energètica i dels recursos naturals, com a part d’un projecte de modernització ecològica, en el marc d’una nova “economia verda i social”, capaç de generar nova ocupació, innovació econòmica, estalvi, eficiència, preservar el medi i generar benestar.

    Què esperem a Catalunya per canviar el “xip”?

    Salvador Milà Diputat del Grup parlamentari ICV-EUiA Parlament de Catalunya

    Salvador Milà

  256. Lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Fracking no durant la sessió de control al Govern de Catalunya

    Publicado por lejarza en 28 febrero, 2013

    Vall del Llierca, Argelaguer – Riudaura – Olot – Girona: Fracking no durant la sessió de control al Govern de Catalunya.-El diputat d´ICV-EUiA Marc Vidal pregunta a Puig si “pensa posar-se al costat de la ciutadania o al costat dels especuladors que els importa un rave les persones el territori i la pàtria mentre puguin fer calers?”
    El diputat per les comarques de Girona, Marc Vidal, ha exigit al conseller d’empresa i ocupació, Felip Puig (CiU), que impedeixi les prospeccions d’hidrocarburs que poden comportar la utilització de la tècnica del fracking i que podrien afectar a més de 200.000 hectàrees “per la seva perillositat per a la salut i per la greu afectació al territori”. “Hi ha diversos països al món que ja han prohibit el fracking i d’altres s’ho estan plantejant per la seva perillositat cap a la salut degut als additius químics que s’utilitzen, per la greu afectació al territori, per la contaminació i la dessecació dels aqüífers i, fins i tot, pel perill sísmic”, ha recordat Vidal per la qual cosa ha preguntat a Puig si “tan gran és el plat de llenties que algú s’emportarà com per posar en perill la població i el territori d’aquesta manera?”.
    “¿Pot explicar als ciutadans/es quin benefici s’emporta el país amb aquests permisos concedits o previstos de concedir?”, ha demanat Vidal que exigit explicacions a Puig per voler imposar a tot un territori una explotació com el fracking sense consultar-la. “¿Perquè no s’inverteix tot l’esforç en energies renovables per comptes de l’extracció d’hidrocarburs?”, ha suggerit Vidal que ha assegurat que no es creu les paraules de Puig quan diu que els permisos demanats per les empreses no són per fer fracking, sinó per veure si hi haurà la possibilitat de fer-ho en un futur. “¿Sap que el desmenteixen els responsables de les empreses Montero i Tedero Oils quan expliquen el que volen fer, que és fracking?”, ha remarcat el diputat ecosocialista.
    Durant la sessió de control del govern, Vidal ha demanat “perquè mentre la majoria d’alcaldes de les poblacions afectades s’hi estan posicionant en contra, també els del seu partit, CiU va votar en contra de prohibir-ho al congrés dels diputats?”. “¿Sap que hi ha una resposta del comissari europeu a pregunta del diputat Raül Romeva que diu que s’han d’haver fet els estudis d’impacte ambiental també abans de fer cap prospecció? Les empreses no han presentat aquest informe, com tampoc el pla de labors, i Teredo Oils diu que igualment pensa començar el mes d’abril?”, ha posat de manifest Vidal.
    A més, el diputat ecosocialista ha retret a CiU que hi hagi una circular del seu departament justificant la decisió de concedir llicències que diu que no té sentit parlar de risc per als aqüífers si el jaciment es troba en una zona sense aqüífers. “Si per fer fracking es necessiten 42.000 litres d’aigua a cada manxada és que hi ha d’haver aigua i si hi ha aigua aquesta es pot contaminar. No ens vengui sopars de duro”, ha exigit Vidal alhora que s’ha dirigit a Puig per demanar-li si ”S’ha preguntat què quedarà del paisatge del Ripollès, de la Garrotxa, d’Osona, de la Segarra, de l’Urgell, de la Noguera, del Solsonès, de la Terra Alta, de la Ribera d’Ebre, quan l’equilibri precari de l’aigua se l’hagi emportat l’especulació?”.
    Per tot plegat, el diputat ecosocialista ha preguntat a Felip Puig si “pensa posar-se al costat de la ciutadania que li està reclamant o es posarà al costat dels especuladors que els importa un rave les persones, el territori i la pàtria mentre puguin fer calers?”.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  257. Lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Moció ICV-EUiA-Garrotxa al Ple del Ajuntament de Maià de Montcal en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per a la prohibició del Fracking a Catalunya i Garrotxa.-Ajuntament de Maià de Montcal (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 176 Data 25 de febrer de l´any 2013.

    Exm. Sr. Alcalde-President de Ajuntament de Maià de Montcal

    El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, anb DNI 149XXX73M en representació de la Coalició ICV-EUiA D´Argelaguer, major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).

    EXPOSO:
    Teredo Oils Segunda Sucursal S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl de la nostra comarca de la Garrotxa, existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs.
    Es tracta de una tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, i de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn Natural, al Paisatge i al Turisme dels nostres pobles, amb risc per a les nostres vivendes, empreses i propietats, de la Comarca de la Garrotxa.

    DEMANO:
    Que davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres municipis, pobles i vil.les, i per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Ajuntament de Maià de Montcal l’aprovació de la: MOCIÓ D´ICV-EUiA-GARROTXA (INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA) EN SOLIDARITAT I RECOLÇAMENT AL AJUNTAMENT DE RIUDAURA I ALS SEUS VEÏNS PER A LA PROHIBICIÓ DEL FRACKING A CATALUNYA I GARROTXA, que Anex le registren (pàg ½). Gracies
    Argelaguer (Garrotxa), 25 de febrer de 2013 Signat: Juan R. Lejarza

    MOCIÓ

    Atesa la sol·licitud presentada per Teredo Oils Segunda Sucursal S,L, a la Direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs a través de la tècnica del fracking a 3 municipis de la nostra comarca de la Garrotxa.

    Atès que l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal S.L., està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Que es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar un pou en el subsòl profund, i es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca mare, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.

    Atès que aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units (EE.UU). No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als pous i aqüífers dels nostres pagesos. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous, amb risc per a les vivendes i propietats, recordem que la Garrotxa pateix terratrèmols naturals, tambè es zona volcanicà i per tant inestable. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental.

    Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn natural. Per aquests motius, proposem per al pròxim Ple de L´Ajuntament de Maià de Montcal (Garrotxa) l’aprovació dels següents acords:
    Davant el risc pel subsòl, i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, i en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres pobles i vil.les que es podrian veure afectats per la presència de nombrosos pous d’extracció i pels seriosos danys que se’n derivarien pel nostre poble de Maià de Montcal fruit de l’explotació industrial, acordem que:

    ACORDS

    Primer – El Ajuntament de Maià de Montcal manifesta la seva solidaritat i recolçament, al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns en la lluita per declarar Catalunya i la comarca de la Garrotxa lliure de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, Fracking.

    Segon – Exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya que suspengui els permisos d’investigació d’hidrocarburs per a iniciar les prospeccions per fracking al municipi de Riudaura, a la Garrotxa, i Catalunya, tant a l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal S.L., i a qualsevol altra, que ho demani amb les mateixes finalitats, fins que el Parlament de Catalunya no aprovi la Llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació, per raó dels seus greus impactes ambientals.

    Tercer- El Ple de Ajuntament de Maià de Montcal entén que la comarca de la Garrotxa es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi.

    Quart- El Ajuntament de Maià de Montcal traslladarà al Ajuntament de Riudaura, al Consell Comarcal de la Garrotxa, a la Plataforma veïnal RiudauraJunts, els acords aprovats.
    Argelaguer (Garrotxa), 25 de febrer de 2013 Signat: Juan R. Lejarza

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  258. Lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Moció ICV-EUiA-Garrotxa al Ple del Ajuntament de Sant Jaume de Llierca en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per a la prohibició del Fracking a Catalunya i Garrotxa.-Ajuntament de Sant Jaume de Llierca (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 192 Data 25 de febrer de l´any 2013.

    Exm. Sr. Alcalde-President de Ajuntament de Sant Jaume de Llierca

    El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, anb DNI 149XXX73M en representació de la Coalició ICV-EUiA D´Argelaguer, major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).

    EXPOSO:
    Teredo Oils Segunda Sucursal S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl de la nostra comarca de la Garrotxa, existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs.
    Es tracta de una tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, i de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn Natural, al Paisatge i al Turisme dels nostres pobles, amb risc per a les nostres vivendes, empreses i propietats, de la Comarca de la Garrotxa.

    DEMANO:
    Que davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres municipis, pobles i vil.les, i per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Ajuntament de Sant Jaume de Llierca l’aprovació de la: MOCIÓ D´ICV-EUiA-GARROTXA (INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA) EN SOLIDARITAT I RECOLÇAMENT AL AJUNTAMENT DE RIUDAURA I ALS SEUS VEÏNS PER A LA PROHIBICIÓ DEL FRACKING A CATALUNYA I GARROTXA, que Anex le registren (pàg ½). Gracies
    Argelaguer (Garrotxa), 25 de febrer de 2013 Signat: Juan R. Lejarza

    MOCIÓ

    Atesa la sol·licitud presentada per Teredo Oils Segunda Sucursal S,L, a la Direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs a través de la tècnica del fracking a 3 municipis de la nostra comarca de la Garrotxa.

    Atès que l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal S.L., està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Que es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar un pou en el subsòl profund, i es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca mare, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.

    Atès que aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units (EE.UU). No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als pous i aqüífers dels nostres pagesos. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous, amb risc per a les vivendes i propietats, recordem que la Garrotxa pateix terratrèmols naturals, tambè es zona volcanicà i per tant inestable. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental.

    Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn natural. Per aquests motius, proposem per al pròxim Ple de L´Ajuntament de Maià de Montcal (Garrotxa) l’aprovació dels següents acords:
    Davant el risc per al nostre riu Fluvià, dins el terme municipal, comprès des de els municipis Montagut i Oix – Castellfollit de la Roca fins al limit fronterer del Ajuntament de Argelaguer – riu Llierca, per la contaminació de substàncies químiques, en la conca alta de la Riera Riudaura tributarià del riu Fluvià del subsòl, i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, i en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres pobles i vil.les que es podrian veure afectats per la presència de nombrosos pous d’extracció i pels seriosos danys que se’n derivarien pel nostre poble de Sant Jaume de Llierca fruit de l’explotació industrial, acordem que:

    ACORDS

    Primer – El Ajuntament de Sant Jaume de Llierca manifesta la seva solidaritat i recolçament, al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns en la lluita per declarar Catalunya i la comarca de la Garrotxa lliure de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, Fracking.

    Segon – Exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya que suspengui els permisos d’investigació d’hidrocarburs per a iniciar les prospeccions per fracking al municipi de Riudaura, a la Garrotxa, i Catalunya, tant a l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal S.L., i a qualsevol altra, que ho demani amb les mateixes finalitats, fins que el Parlament de Catalunya no aprovi la Llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació, per raó dels seus greus impactes ambientals.

    Tercer- El Ple de Ajuntament de Sant Jaume de Llierca entén que la comarca de la Garrotxa es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi.

    Quart- El Ajuntament de Sant Jaume de Llierca traslladarà al Ajuntament de Riudaura, al Consell Comarcal de la Garrotxa, a la Plataforma veïnal RiudauraJunts, els acords aprovats.
    Argelaguer (Garrotxa), 25 de febrer de 2013 Signat: Juan R. Lejarza

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  259. Lejarza said

    «Los territorios libres de fracking son una victoria de la presión ciudadana”
    Enric Llopis
    La extracción de gas o petróleo en roca ( fracking ) se presenta como una huida hacia adelante. Se pretende ahondar en un modelo energético “sucio” e ineficiente, que despilfarra recursos y castiga al planeta, sin reparar en la opción de energías alternativas. Una de las concreciones de este modelo es el fracking . Rodrigo Irurzun, coordinador del área estatal de energía de Ecologistas en Acción, resalta que, gracias a la presión ciudadana, hay municipios que se han declarado “libres de fracking ”. Irurzun es coautor de “Agrietando el futuro. La amenaza de la fractura hidráulica en la era del cambio climático” (Ed. Libros en Acción), trabajo que ha presentado esta semana en la Librería Primado de Valencia.
    Una pregunta recorre el libro: ¿Quién ha decidido agrietar el futuro agrietando la tierra, es decir, el fracking?
    El caso del fracking es igual que la extracción del petróleo en aguas profundas; la quema de carbón o extraer uranio para su uso en centrales nucleares. El beneficio de estos procesos no revierte en la sociedad, sino en las elites que controlan los oligopolios energéticos. Por ejemplo, las cinco grandes eléctricas (Endesa, Iberdrola, Gas Natural-Fenosa, E.ON y EDP Hidrocantábrico) no sólo generan el 80% de la producción eléctrica, sino que también controlan el 90% de la distribución. Son los que le dictan las leyes al gobierno. En el caso del gas, tres empresas (Empresa, Iberdrola y Naturgas) suman el 80% de la comercialización en el mercado minorista. Son los grandes beneficiarios del modelo.
    ¿En qué consiste el fracking ? ¿De dónde procede esta tecnología?
    En términos muy simples, se trata de extraer gas o petróleo de rocas porosas, que se fracturan con agua a presión más arena y diferentes aditivos químicos. El objetivo es liberar el gas o el petróleo a la superficie. Esta tecnología procede de Estados Unidos, donde lleva utilizándose cerca de 15 años.
    ¿Por qué razón se produce actualmente el boom del fracking ?
    Por una cuestión de costes. La extracción de petróleo y gas en roca es más cara, pero los precios de mercado están a unos niveles que a las empresas les compensa utilizar esta tecnología. Hay que agregar a ello los factores geoestratégicos. Mientras que el gas convencional se encuentra muy localizado en determinadas zonas, el gas en roca (esquisto) se halla mucho mejor repartido por el mundo. Por eso Estados Unidos, primero, y después Europa, han emprendido su explotación. Pero existe un tercer factor. Los estados pretenden asegurarse su independencia energética y evitar, por ejemplo, hechos como los ocurridos en 2009, cuando Ucrania cortó el suministro de gas ruso destinado a Europa.
    Y, en concreto, ¿Por qué en Estados Unidos?
    Estados Unidos es el segundo país del mundo en reservas de gas en roca, después de China. En cambio, disponen de poco gas convencional (y consumen mucho), por lo que han de importarlo. Esto explica que hayan decidido desarrollar el fracking . Esta metodología no resultaba rentable hace quince años. Pero el gobierno de Estados Unidos se preocupó de incentivarlo. Por ejemplo, en 2005 se impulsa una normativa que exime a la industria del fracking de cumplir con dos directivas: la de “agua limpia” y otra de “seguridad en el agua potable”. Además, se limita la capacidad de la Agencia estadounidense de Protección del Medio Ambiente para controlar a estas empresas. Otra razón es que, por la ley de patentes, los componentes químicos utilizados son secreto comercial. Reina una gran opacidad. También se han concedido ayudas públicas para el fracking.
    ¿Y en Europa?
    Uno de los mejores ejemplos es Polonia. Es un país que consume mucho carbón y, por ello, tiene problemas para cumplir con los criterios europeos de reducción de emisiones de gases de efecto invernadero. Polonia cuenta con grandes yacimientos de gas en roca y ha manifestado su interés por explotar estos recursos. Pero existe un problema de fondo en Europa, que también se hace evidente en el caso de las centrales nucleares. Y es la incapacidad de la UE para dirigir la política energética. Pueden establecerse directrices de reducción o de consumo, pero no ponerse límites legales. A esto hay que agregar las tensiones entre los países. Los del norte (Alemania, Dinamarca u Holanda), más preocupados por la sostenibilidad; frente a los países del sur, más reticentes pese a ser los que disponen de más recursos renovables.
    En el estado español, ¿En qué marco legislativo se impulsa el fracking?
    La Ley de Hidrocarburos regula todo lo relacionado con las extracciones. Si se extrae menos de ciertas cantidades, la legislación no obliga a una Declaración de Impacto Ambiental (DIA). Y ello plantea un problema con el fracking pues, a pesar de que haya casos en que no se realicen grandes extracciones, no deja de ser una actividad contaminante y que se debería someter a DIA. Cuando el proyecto afecta a una autonomía, son las consejerías las que han de autorizarlo (si afecta a varias, compete al gobierno central la autorización). En el ámbito local, los ayuntamientos conceden las licencias de obra. Se dan casos en que las empresas disponen de los permisos de investigación del ministerio y las consejerías, pero que luego los ayuntamientos deniegan.
    ¿Cuáles son los territorios más afectados? ¿Y los principales focos de oposición?
    Se han localizado yacimientos susceptibles de explotación en el País Vasco, Cantabria, Burgos, Cataluña, Murcia, Castellón y Andalucía. La mayoría de los permisos se han otorgado para las fases de investigación y exploración. Por otra parte, se está dando una oposición fuerte en el ámbito local. De hecho, decenas de municipios de Araba, Gipuzkoa, Bizkaia, Burgos, Soria y Cantabria se han declarado libres de fracking. Y esto ha sido posible gracias a la presión ciudadana, articulada en torno a plataformas con grupos ecologistas, movimientos sociales y ciudadanos. Se han constituido plataformas en Castellón, Burgos, Vitoria y zonas de Cataluña y Cantabria, es decir, en todos los lugares donde se plantean estas iniciativas tan agresivas.
    ¿Cuáles son los principales impactos ambientales del fracking?
    La contaminación de aguas (superficiales y subterráneas), del aire y la tierra. Además, algunos de los productos químicos que se añaden al agua para extraer el gas de la roca son muy nocivos. También estos proyectos implican gran ocupación del territorio. Depósitos, plataformas, carreteras para el transporte de mercancías peligrosas acompañan a cada iniciativa defracking . Otra cuestión es el riesgo de fugas de gas en las extracciones, hacia los acuíferos o hacia la atmósfera. Y hemos de considerar, en ese sentido, que el gas metano (el que se obtiene de la roca) tiene mayor impacto de efecto invernadero que el CO2. También han de tenerse en cuenta los enormes recursos económicos que, al destinarse al fracking , no se dedican a las energías limpias. Respecto al consumo de agua (un recurso ya muy escaso), son necesarios unos 25 millones de litros por pozo y cada plataforma de fracking puede contar con 6, 8 ó 10 pozos.
    Por último, ¿consideras que hay alternativas?
    Las alternativas pasan por un cambio en el modelo de consumo energético, que prime el ahorro. Si se potenciaran mecanismos de ahorro y eficiencia (sin un cambio profundo en el estilo de vida), podría ahorrarse un 35% de energía eléctrica. Pero habría que introducir cambios. Por ejemplo, la inversión en el aislamiento de las edificaciones o el uso de biomasa para las calefacciones. Se trata, asimismo, de potenciar las energías renovables. Al ritmo actual, y con medidas de ahorro, en 2020 podrían reducirse al 25% (tomándose como índice 100 el año 2009) la producción de gas natural para la generación de energía eléctrica.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  260. lejarza said

    RiudauraJunts presenta un recurs per anul·lar el permís de Teredo Oils
    Publicat el 2 març 2013 per admin
    El passat dia 20 de Febrer l’Associació Riudaura Junts contra el Fracking va presentar un recurs demanant l’extinció del permís per a la investigació d’hidrocarburs anomenat Ripoll i que afecta el municipi.
    El motiu de la presentació de l’esmentat recurs és la no entrega per part de l’empresa a qui fou atorgat el permís, Teredo Oils Limited Segunda Sucursal en España, del pla de labors d’investigació. Tràmit al que per llei estava obligada a atendre en un màxim de 3 mesos després de la concessió del permís, que fou el 2 d’Octubre de 2012.
    En virtut de la legislació vigent, aquesta omissió constitueix un incompliment de les condicions de l’atorgament que provocaria l’anul·lació del permís.
    Riudaura Junts confia que el recurs pugui prosperar i que les autoritats facin complir la llei a l’empresa Teredo Oils donant per extingit el permís després de l’incompliment esmentat en aquesta nota.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  261. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Moció ICV-EUiA-Garrotxa al Ple del Ajuntament de Sant Ferriol en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per a la prohibició del Fracking a Catalunya i Garrotxa.-Ajuntament de Maià de Montcal (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 113 Data 25 de febrer de l´any 2013.
    Exm. Sr. Alcalde-President de Ajuntament de Sant Ferriol (Garrotxa).
    El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, anb DNI 149XXX73M en representació de la Coalició ICV-EUiA D´Argelaguer, major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).
    EXPOSO:
    Teredo Oils Segunda Sucursal S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl de la nostra comarca de la Garrotxa, existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs.
    Es tracta de una tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, i de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn Natural, al Paisatge i al Turisme dels nostres pobles, amb risc per a les nostres vivendes, empreses i propietats, de la Comarca de la Garrotxa.
    DEMANO:
    Que davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres municipis, pobles i vil.les, i per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Ajuntament de Sant Ferriol l’aprovació de la: MOCIÓ D´ICV-EUiA-GARROTXA (INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA) EN SOLIDARITAT I RECOLÇAMENT AL AJUNTAMENT DE RIUDAURA I ALS SEUS VEÏNS PER A LA PROHIBICIÓ DEL FRACKING A CATALUNYA I GARROTXA, que Anex le registren (pàg ½). Gracies
    Argelaguer (Garrotxa), 25 de febrer de 2013 Signat: Juan R. Lejarza
    MOCIÓ
    Atesa la sol·licitud presentada per Teredo Oils Segunda Sucursal S,L, a la Direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs a través de la tècnica del fracking a 3 municipis de la nostra comarca de la Garrotxa.
    Atès que l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal S.L., està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Que es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar un pou en el subsòl profund, i es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca mare, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.
    Atès que aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units (EE.UU). No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als pous i aqüífers dels nostres pagesos. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous, amb risc per a les vivendes i propietats, recordem que la Garrotxa pateix terratrèmols naturals, tambè es zona volcanicà i per tant inestable. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental.
    Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn natural. Per aquests motius, proposem per al pròxim Ple de L´Ajuntament de Sant Ferriol (Garrotxa) l’aprovació dels següents acords:
    Davant el risc pel subsòl, i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, i en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres pobles i vil.les que es podrian veure afectats per la presència de nombrosos pous d’extracció i pels seriosos danys que se’n derivarien pel nostre poble de Sant Ferriol fruit de l’explotació industrial, acordem que:
    ACORDS
    Primer – El Ajuntament de Sant Ferriol manifesta la seva solidaritat i recolçament, al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns en la lluita per declarar Catalunya i la comarca de la Garrotxa lliure de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, Fracking.
    Segon – Exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya (CiU) que suspengui els permisos d’investigació d’hidrocarburs per a iniciar les prospeccions per fracking al municipi de Riudaura, a la Garrotxa, i Catalunya, tant a l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal S.L., i a qualsevol altra, que ho demani amb les mateixes finalitats, fins que el Parlament de Catalunya no aprovi la Llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació, per raó dels seus greus impactes ambientals.
    Tercer- El Ple de Ajuntament de Sant Ferriol entén que la comarca de la Garrotxa es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi.
    Quart- El Ajuntament de Sant Ferriol traslladarà al Ajuntament de Riudaura, al Consell Comarcal de la Garrotxa, a la Plataforma veïnal RiudauraJunts, els acords aprovats.
    Argelaguer (Garrotxa), 25 de febrer de 2013 Signat: Juan R. Lejarza

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  262. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Moció ICV-EUiA-Garrotxa al Ple del Ajuntament de Tortellà en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per a la prohibició del Fracking a Catalunya i Garrotxa.-Ajuntament de Tortellà (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 127 Data 25 de febrer de l´any 2013.
    Exm. Sr. Alcalde-President de Ajuntament de Tortellà (Garrotxa).
    El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, anb DNI 149XXX73M en representació de la Coalició ICV-EUiA D´Argelaguer, major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).
    EXPOSO:
    Teredo Oils Segunda Sucursal S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl de la nostra comarca de la Garrotxa, existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs.
    Es tracta de una tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, i de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn Natural, al Paisatge i al Turisme dels nostres pobles, amb risc per a les nostres vivendes, empreses i propietats, de la Comarca de la Garrotxa.
    DEMANO:
    Que davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres municipis, pobles i vil.les, i per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Ajuntament de Tortellà l’aprovació de la: MOCIÓ D´ICV-EUiA-GARROTXA (INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA) EN SOLIDARITAT I RECOLÇAMENT AL AJUNTAMENT DE RIUDAURA I ALS SEUS VEÏNS PER A LA PROHIBICIÓ DEL FRACKING A CATALUNYA I GARROTXA, que Anex le registren (pàg ½). Gracies
    Argelaguer (Garrotxa), 25 de febrer de 2013 Signat: Juan R. Lejarza
    MOCIÓ
    Atesa la sol·licitud presentada per Teredo Oils Segunda Sucursal S,L, a la Direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs a través de la tècnica del fracking a 3 municipis de la nostra comarca de la Garrotxa.
    Atès que l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal S.L., està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Que es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar un pou en el subsòl profund, i es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca mare, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.
    Atès que aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units (EE.UU). No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als pous i aqüífers dels nostres pagesos. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous, amb risc per a les vivendes i propietats, recordem que la Garrotxa pateix terratrèmols naturals, tambè es zona volcanicà i per tant inestable. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental.
    Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn natural. Per aquests motius, proposem per al pròxim Ple de L´Ajuntament de Tortellà (Garrotxa) l’aprovació dels següents acords:
    Davant el risc pel subsòl, i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, i en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres pobles i vil.les que es podrian veure afectats per la presència de nombrosos pous d’extracció i pels seriosos danys que se’n derivarien pel nostre poble de Tortellà fruit de l’explotació industrial, acordem que:
    ACORDS
    Primer – El Ajuntament de Tortellà manifesta la seva solidaritat i recolçament, al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns en la lluita per declarar Catalunya i la comarca de la Garrotxa lliure de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, Fracking.
    Segon – Exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya (CiU) que suspengui els permisos d’investigació d’hidrocarburs per a iniciar les prospeccions per fracking al municipi de Riudaura, a la Garrotxa, i Catalunya, tant a l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal S.L., i a qualsevol altra, que ho demani amb les mateixes finalitats, fins que el Parlament de Catalunya no aprovi la Llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació, per raó dels seus greus impactes ambientals.
    Tercer- El Ple de Ajuntament de Tortellà entén que la comarca de la Garrotxa es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi.
    Quart- El Ajuntament de Tortellà traslladarà al Ajuntament de Riudaura, al Consell Comarcal de la Garrotxa, a la Plataforma veïnal RiudauraJunts, els acords aprovats.
    Argelaguer (Garrotxa), 25 de febrer de 2013 Signat: Juan R. Lejarza

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  263. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Moció ICV-EUiA-Garrotxa al Ple del Ajuntament de Beuda en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per a la prohibició del Fracking a Catalunya i Garrotxa.-Ajuntament de Beuda (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 107 Data 25 de febrer de l´any 2013.
    Exm. Sr. Alcalde-President de Ajuntament de Beuda (Garrotxa).
    El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, anb DNI 149XXX73M en representació de la Coalició ICV-EUiA D´Argelaguer, major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).
    EXPOSO:
    Teredo Oils Segunda Sucursal S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl de la nostra comarca de la Garrotxa, existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs.
    Es tracta de una tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, i de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn Natural, al Paisatge i al Turisme dels nostres pobles, amb risc per a les nostres vivendes, empreses i propietats, de la Comarca de la Garrotxa.
    DEMANO:
    Que davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres municipis, pobles i vil.les, i per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Ajuntament de Beuda l’aprovació de la: MOCIÓ D´ICV-EUiA-GARROTXA (INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA) EN SOLIDARITAT I RECOLÇAMENT AL AJUNTAMENT DE RIUDAURA I ALS SEUS VEÏNS PER A LA PROHIBICIÓ DEL FRACKING A CATALUNYA I GARROTXA, que Anex le registren (pàg ½). Gracies
    Argelaguer (Garrotxa), 25 de febrer de 2013 Signat: Juan R. Lejarza
    MOCIÓ
    Atesa la sol·licitud presentada per Teredo Oils Segunda Sucursal S,L, a la Direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs a través de la tècnica del fracking a 3 municipis de la nostra comarca de la Garrotxa.
    Atès que l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal S.L., està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Que es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar un pou en el subsòl profund, i es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca mare, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.
    Atès que aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units (EE.UU). No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als pous i aqüífers dels nostres pagesos. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous, amb risc per a les vivendes i propietats, recordem que la Garrotxa pateix terratrèmols naturals, tambè es zona volcanicà i per tant inestable. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental.
    Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn natural. Per aquests motius, proposem per al pròxim Ple de L´Ajuntament de Beuda (Garrotxa) l’aprovació dels següents acords:
    Davant el risc pel subsòl, i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, i en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres pobles i vil.les que es podrian veure afectats per la presència de nombrosos pous d’extracció i pels seriosos danys que se’n derivarien pel nostre poble de Beuda fruit de l’explotació industrial, acordem que:
    ACORDS
    Primer – El Ajuntament de Beuda manifesta la seva solidaritat i recolçament, al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns en la lluita per declarar Catalunya i la comarca de la Garrotxa lliure de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, Fracking.
    Segon – Exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya (CiU) que suspengui els permisos d’investigació d’hidrocarburs per a iniciar les prospeccions per fracking al municipi de Riudaura, a la Garrotxa, i Catalunya, tant a l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal S.L., i a qualsevol altra, que ho demani amb les mateixes finalitats, fins que el Parlament de Catalunya no aprovi la Llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació, per raó dels seus greus impactes ambientals.
    Tercer- El Ple de Ajuntament de Beuda entén que la comarca de la Garrotxa es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi.
    Quart- El Ajuntament de Beuda traslladarà al Ajuntament de Riudaura, al Consell Comarcal de la Garrotxa, a la Plataforma veïnal RiudauraJunts, els acords aprovats.
    Argelaguer (Garrotxa), 25 de febrer de 2013 Signat: Juan R. Lejarza

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  264. lejarza said

    I si ens despertem amb energia?

    Esteve Bosch Farré, Fornells de la Selva:
    I si ens despertem amb energia?
    S´imaginen que algun dia ens despertem sense energia? No pateixin… Les empreses britàniques Teredo Oils United i Capricorn Spain Limited buscaran fonts d´energia de gas i petroli a Riudaura i al Cap de Creus, respectivament.
    Els efectes d´aquestes invasions tindran unes conseqüències que patirem tots: al Cap de Creus es preveu, segons l´organització Oceana, la reducció de captures pesqueres a la meitat en una zona protegida d´alt valor ecològic; i a Riudaura, ja lluiten contra la contaminació d´aqüífers que provoca el fracking. L´energia és una arma geopolítica utilitzada per molts interessos dels «de dalt» (només cal veure la quantitat d´exdirigents polítics espanyols que hi ha en alts càrrecs d´influents empreses energètiques) que provocarà un augment dels conflictes internacionals (com Guatemala, Mali o Níger) i una crisi de sostenibilitat i esgotament dels recursos actuals.
    En contra d´això, hem de fomentar una energia més eficient, renovable, que respecti el medi ambient i que sigui de nivell local a partir de cooperatives de comercialització energètica (com Somenergia, nascuda a les comarques gironines). I si ens despertem amb bona energia?

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  265. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Moció ICV-EUiA-Garrotxa al Ple del Ajuntament de Montagut i Oix en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per a la prohibició del Fracking a Catalunya i Garrotxa.-Ajuntament de Montagut i Oix (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 42 Data 25 de febrer de l´any 2013.
    Exma. Sra. Alcaldessa-Presidenta de Ajuntament de Montagut i Oix (Garrotxa).
    El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, anb DNI 149XXX73M en representació de la Coalició ICV-EUiA D´Argelaguer, major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).
    EXPOSO:
    Teredo Oils Segunda Sucursal S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl de la nostra comarca de la Garrotxa, existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs.
    Es tracta de una tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, i de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn Natural, al Paisatge i al Turisme dels nostres pobles, amb risc per a les nostres vivendes, empreses i propietats, de la Comarca de la Garrotxa.
    DEMANO:
    Que davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres municipis, pobles i vil.les, i per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Ajuntament de Montagut i Oix l’aprovació de la: MOCIÓ D´ICV-EUiA-GARROTXA (INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA) EN SOLIDARITAT I RECOLÇAMENT AL AJUNTAMENT DE RIUDAURA I ALS SEUS VEÏNS PER A LA PROHIBICIÓ DEL FRACKING A CATALUNYA I GARROTXA, que Anex le registren (pàg ½). Gracies
    Argelaguer (Garrotxa), 25 de febrer de 2013 Signat: Juan R. Lejarza
    MOCIÓ
    Atesa la sol·licitud presentada per Teredo Oils Segunda Sucursal S,L, a la Direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs a través de la tècnica del fracking a 3 municipis de la nostra comarca de la Garrotxa.
    Atès que l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal S.L., està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Que es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar un pou en el subsòl profund, i es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca mare, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.
    Atès que aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units (EE.UU). No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als pous i aqüífers dels nostres pagesos. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous, amb risc per a les vivendes i propietats, recordem que la Garrotxa pateix terratrèmols naturals, tambè es zona volcanicà i per tant inestable. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental.
    Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn natural. Per aquests motius, proposem per al pròxim Ple de L´Ajuntament de Montagut i Oix (Garrotxa) l’aprovació dels següents acords:
    Davant el risc per al nostre riu Fluvià, dins el terme municipal, comprès des de Castellfollit de la Roca fins al limit fronterer del Ajuntament de Sant jaume de Llierca, per la contaminació de substàncies químiques, en la conca alta de la Riera Riudaura tributarià del riu Fluvià, del subsòl, i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, i en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres pobles i vil.les que es podrian veure afectats per la presència de nombrosos pous d’extracció i pels seriosos danys que se’n derivarien pel nostre poble de Montagut i Oix fruit de l’explotació industrial, acordem que:
    ACORDS
    Primer – El Ajuntament de Montagut i Oix manifesta la seva solidaritat i recolçament, al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns en la lluita per declarar Catalunya i la comarca de la Garrotxa lliure de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, Fracking.
    Segon – Exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya (CiU) que suspengui els permisos d’investigació d’hidrocarburs per a iniciar les prospeccions per fracking al municipi de Riudaura, a la Garrotxa, i Catalunya, tant a l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal S.L., i a qualsevol altra, que ho demani amb les mateixes finalitats, fins que el Parlament de Catalunya no aprovi la Llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació, per raó dels seus greus impactes ambientals.
    Tercer- El Ple de Ajuntament de Montagut i Oix entén que la comarca de la Garrotxa es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi.
    Quart- El Ajuntament de Montagut i Oix traslladarà al Ajuntament de Riudaura, al Consell Comarcal de la Garrotxa, a la Plataforma veïnal RiudauraJunts, els acords aprovats.
    Argelaguer (Garrotxa), 25 de febrer de 2013 Signat: Juan R. Lejarza

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  266. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    El “fracking” de Felip Puig (CiU)

    Publicado por lejarza

    Marc Vidal, ICV-EUiA: El “fracking” de Felip Puig (CiU)

    Aquesta setmana he adreçat una pregunta al conseller Felip Puig en el ple del Parlament de Catalunya respecte de les concessions per investigar la presència de gasos d’esquist en una superfície de més de 200.000 hectàrees del nostre país. La resposta del conseller, curt i ras, ha estat que el Govern de CiU vol saber si hi ha gasos i en quina quantitat, i que després ja en parlarem, del fracking, perquè ara no toca.
    Entre línies, la resposta del conseller apunta a moltes més respostes. En comparteixo algunes:
    En primer lloc, ens ha dit el conseller que el Govern de CiU i els electes de CiU al territori són coses separades. El fet que el Consell Comarcal de la Garrotxa es posicioni en contra del fracking amb els vots de CiU, no vincula als membres de CiU en el Govern ni als del Congrés a Madrid, que actuen i voten diferent per la seva banda.
    En segon lloc, el fet que entre molts altres, el Consell Comarcal de la Garrotxa es posicioni en contra, no vol dir que el debat ja és al carrer i s’està fent ara? O és que Felip Puig no veu que des del territori l’han avançat fins i tot per la dreta i que no volem esperar a saber quants gasos d’esquist tenim els catalans? Tenim un Govern que no escolta ni la gent del seu propi partit i això vol dir que des del moviment d’oposició al fracking haurem de fer més soroll per fer-nos sentir.
    I per últim, si el Govern de CiU considera tan important saber si tenim reserves d’hidrocarburs no convencionals, per què posa la prospecció en mans privades des del començament? Aquest és l’interès d’estat que posa en el país, o és interès en el negoci d’uns pocs?
    A qui enganyen?

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  267. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Explicaran les conseqüències del ´fracking´ als empresaris de la Garrotxa
    07.03.2013
    RIUDAURA | DDG La Plataforma RiudauraJunts Aturem el Fracking ha programat una xerrada destinada als empresaris de la Garrotxa. L’esdeveniment tindrà lloc avui a les 20 hores a la Sala d’Actes de l’IES Garrotxa (Olot). L’objectiu de la xerrada és donar a conèixer la situació actual dels permisos concedits per a la investigació i explotació d’hidrocarburs no convencionals, quines tècniques pensen utilitzar i els riscos que suposen per la Garrotxa. Els ponents seran els membres de la Comissió Tècnica de la Plataforma: Eva Marguí (doctora en Químiques) i Llorenç Planagumà d´ICV-EUiA (geòleg).
    El cartell anunciador exposa que exposaran els 200 productes que es fan servir pel fracking i que poden ser nocius per a l’activitat empresarial.
    Consideren que l’expolotació del gas impacta en l’economia de les zones properes. Indiquen que els beneficis econòmics que anuncien les petrolieres no té en compte l’impacte negatiu sobre les empreses existents. Indiquen que les activitats que es poden veure més afectades per l’explotació del gas són l’agricultura, la ramaderia i el turisme.
    Assenyalen que totes les activitats econòmiques fonamentades en activitats naturals seran perjudicades per una activitat que, segons ells, és perjudicial per al medi ambient.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  268. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Bages, Berguedà y Solsonès formarían parte de un estudio para buscar hidrocarburos
    Manresa – Bages | 06/03/2013
    Barcelona, (EFE).- La Generalitat prevé resolver en abril las dos solicitudes de investigación para buscar hidrocarburos en territorio catalán que le ha hecho la empresa Montero Energy, cuyos proyectos han motivado ya la creación de una plataforma opositora que reúne a entidades ecologistas y ayuntamientos. Esta compañía ha solicitado dos permisos de investigación: uno que afecta a 37 municipios de la Noguera, Segarra, el Solsonès y Urgell, y otro en 44 localidades en la zona de Osona, Bages y Berguedà.
    El director general de energía, minas y seguridad industrial de la Generalitat, Pere Palacín, ha hecho esta estimación después de intervenir en una jornada titulada “La reforma del sector eléctrico” y organizada por la escuela de negocios IESE y la consultora PriceWaterhouseCoopers.
    Palacín ha insistido en que la Generalitat tiene competencias sobre los permisos de investigación de hidrocarburos en su territorio, pero que los de explotación los otorga el Estado, y calcula que la Generalitat resolverá las solicitudes de Montero Energy “en un mes y pico”.
    A pesar de que la Generalitat insiste en que “nadie” usará la técnica de la fractura hidráulica en estos estudios, una plataforma llamada Aturem el Fracking (PAF)que tiene el apoyo de 26 ayuntamientos, dos consells comarcals, la Diputación de Lleida y una veintena de entidades alerta de que esta empresa podría usar esa técnica en Cataluña.
    Consciente de la preocupación que suscita en el territorio esta técnica, la Generalitat creó el pasado 12 de febrero un grupo de trabajo integrado por miembros de diversos departamentos para fijar en tres meses una posición sobre la investigación y la extracción de hidrocarburos mediante el método de la fractura hidráulica, el llamado ‘fracking’.
    La técnica de la fractura hidráulica usa explosivos y un fluido compuesto por agua, arena y productos químicos introducidos a gran presión para fracturar la roca y liberar el gas, según sus detractores.
    Por otra parte, el director general ha precisado que “entre hoy y mañana” la Generalitat prevé entregar al ministerio de Industria su propuesta de infraestructuras energéticas necesarias para el período 2014-2020. Palacín ha dado por supuesto que el grueso de las infraestructuras demandadas será el mismo que en la planificación anterior (la de 2012-2020), pero ha expresado su temor a que algunas “caigan” y a que las que se mantengan lo hagan con un “recorte” de fondos sobre lo previsto

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

    • lejarza said

      Lejarza escribió

      7 marzo, 2013
      IU pide en el Congreso información sobre los seísmos de La Loma
      Andalucía | 06/03/2013
      MADRID, (EUROPA PRESS)

      El diputado de Izquierda Unida José Luis Centella ha presentado en el Congreso una batería de preguntas sobre los seísmos registrados en la comarca jienense de La Loma desde el pasado mes de octubre para que el Gobierno aclare los motivos de los movimientos, más de 1.200.

      En las preguntas, a las que ha tenido acceso Europa Press, Centella subraya que existen “muchas dudas e hipótesis” en relación a las causas de los que los geólogos han venido a denominar enjambre de terremotos y mantiene que “la alarma y el miedo” está extendiéndose entre la población afectada.

      Así, quiere que el Gobierno explique qué medidas adopta para conocer las causas del “gran volumen” de seísmos producidos en la zona en este espacio de tiempo y las que toma para tranquilizar a los residentes en la zona afectada.

      El diputado también interroga al Ejecutivo por si los movimientos pueden tener relación con los trabajos de investigación que realiza la empresa Oil&Gas en su búsqueda de gas en la zona mediante la fracturación hidráulica de las rocas con la técnica conocida como ‘fracking’ y si, por ello, el Gobierno tiene previsto ordenar la paralización de esos trabajos hasta no aclarar el origen de los seísmos.

  269. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    ICV-EUiA alerta dels perills del fracking en una campanya
    Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) ha iniciat una campanya informativa per alertar dels perills del fracking, sobretot en aquells municipis de les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa on s’han concedit els permisos per a la investigació d’hidrocarburs, susceptibles de la implantació del sistema. L’eurodiputat per ICV-EUIA, Raül Romeva, ha estat l’encarregat de donar el tret de sortida de la iniciativa, aquest divendres al matí a la seu d’ICV Osona.

    Romeva ha destacat la importància de fer córrer la veu sobre els inconvenients del fracking. Argumenta que no tan sols afecta Catalunya, sinó també tot Europa. Per aquesta raó, els pamflets i els materials gràfics de la campanya han estat traduïts a altres idiomes, ja que en un futur es pretén estendre arreu.

    “El fracking va més enllà de Catalunya, és un aspecte que afecta tot Europa i determina el model energètic europeu’’, comenta el diputat d’ICV. Sobre aquest model, ha titllat de fal·làcies aquelles veus com la del comissari europeu d’energia, Gunther Oettinger, que assegura que el fracking és necessari per reduir el volum d’importació i aconseguir una autonomia en el subministrament energètic.

    ICV s’ha reunit els darrers dies amb la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) per conèixer dades de la comarca de primera mà, i poder formular preguntes i proposicions conjuntament a Brussel·les. D’altra banda, s’estan portant a terme gestions per tal d’aconseguir una trobada amb la Direcció General d’Energia Europea per argumentar els perills d’aquest sistema.

    Romeva no ha desaprofitat la ocasió per sumar veus en contra del fracking, assegurant que cada vegada són més les representacions polítiques que s’hi adhereixen. Lamenta, però, que des de la Generalitat no es faci un exercici de transparència per tal d’informar als municipis i ciutadans que podrien veure’s afectats, de quins són els contactes establerts amb les empreses explotadores i quins perills mediambientals podrien generar aquest sistema d’extracció. Per aquest motiu, des de ICV consideren bàsica la promoció de campanyes com la que s’ha iniciat avui a la capital osonenca.

    La campanya es traslladarà a altres zones de Catalunya. La segona parada de la comitiva ecosocialista contra el fracking serà a les terres de l’Ebre i Lleida.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  270. lejarza said

    COMPROMÍS D’ORÍS
    Comunicat de premsa de la Plataforma aturem el Fracking
     Us informem que la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) hem convocat al municipi d’Orís (Osona) el dia 23 de març a les 17h a tots/es els alcaldes/esses dels municipis que estan dins els permisos d’exploració d’hidrocarburs anomenats RIPOLL i LLEONARDO, així com a tots els presidents/entes dels consells comarcals de les comarques també afectades. En aquesta trobada es signarà el compromís d’Orís on es manifesta el rebuig al Fracking i ala vegada el recolzament a l’urgent canvi de model energètic basat en les energies renovables.
     La iniciativa d’aquesta trobada pretén enllaçar la mobilització ciutadana i els càrrecs electes del territori afectats per l’amenaça del Fracking i junts manifestar el nostre malestar i les nostres pors pels projectes d’explotació d’hidrocarburs a Catalunya. La PAF creu vital que tot el territori és manifesti clarament en contra d’aquesta tècnica i que es denegui la concessió del permís d’investigació LEONARDO per part del       Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, se suspengui el permís RIPOLL i s’eviti la futura concessió de la seva explotació,  que quedaria en mans Govern de l’Estat d’acord amb la legislació espanyola aplicable.
     La PAF dels territoris afectats pel permís DARWIN ha convocat el 13 d’abril a Agramunt el mateix acta amb els alcaldes i alcaldesses dels respectius municipis afectats.
     Volem transformar aquesta amenaça, amb la mobilització popular i la complicitat de les administracions més lligades al territori, en una oportunitat de transició a les energies renovables, descentralitzades i no depenents de les grans multinacionals. Aquest és el repte cap a una veritable sobirania energètica i esdevindrà  dinamitzador econòmic en el camí vers la sortida de la crisi. Per tot això és necessari fer una crida a la societat civil perquè encoratgi als seus responsables municipals a ser part activa en el rebuig al Fracking, a comprometre’s amb el repte de la transformació energètica, i se sumin al compromís.
     Per altre banda La PAF també vol mostrar la seva satisfacció per totes les mocions municipals i territorials que proclamen els territoris lliures de Fracking i que s’han aprovat al llarg del país. Ja són 70 municipis, la gran majoria amb el vot unànime de tots els regidors presents, i cada dia se’n sumen de nous.
     Finalment volem donar el nostre recolzament a totes les iniciatives parlamentàriesque vagin encaminades a demostrar les grans afectacions que tindria el Fracking sobre la salut de les persones, el medi natural, el patrimoni, el desenvolupament i la identitat d’aquestes zones – acreditades en l’estudi encarregat pel Parlament Europeu – així com la seva qüestionable eficàcia per solucionar els problemes energètics i econòmics. Demanem decididament que aquest debat és faci amb urgència i de manera transversal i transparent, cosa que no ha passat fins al moment.
     Apostem per resoldre la dependència energètica d’acord amb els criteris de sostenibilitat i compatibilitat amb el medi ambient i la vida i com a oportunitat per generar ocupació, sempre respectant i potenciant el patrimoni i els recursos naturals; i finalment diem SÍ al futur del territori i a la seva gent.
    Millor vius que fòssils! 7 març 2013
    Municipis que han aprovat la moció de territori lliure de Fracking (6 març 2013)
    ALT EMPORDÀ: Figueres,
    ANOIA: Argençola,
    BAGES: Artés,
    BARCELONÉS: Santa Coloma de Gramenet,
    BERGUEDÀ: Puig-reig, Gironella, Casserres
    GARRAF: Sant Pere de Ribes,
    GARRIGUES: Les Borges Blanques,
    GARROTXA: Consell Comarcal, Olot, Sant Aniol de Finestres, Riudaura, Besalú
    GIRONES: Girona, Celrà,
    LA SELVA: Blanes,
    MARESMA: Sant Cebrià de Vallalta,
    MONTSIÀ: Ulldecona, La Sénia
    NOGUERA: Consell Comarcal, Balaguer, Ponts, Preixens, Baldomar, Artesa de Segre, Montgai
    OSONA: Vic, Prats de Lluçanès, Sant Pere de Torelló, Torelló, Tona, Sant Hipòlit de Voltregà, Calldetenes, Olost, Montesquiu, Manlleu, Roda de Ter, Sant Vicenç de Torelló, Folgueroles
    PLA DE L’ESTANY: Banyoles,
    RIPOLLÈS: Ripoll, Ribes de Freser, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Vallfogona del Ripollès.
    SEGARRA: Cervera, Ribera d’Ondara, Torà, Torrefeta i Florejacs, Biosca, Sanaüja, Els Plans de Sió, Guissona,
    SEGRIÀ: Lleida, Rosselló,
    SOLSONES: Solsona, Llobera, Pinós,
    TERRA ALTA: Pinell de Brai
    URGELL: Agramunt, Tornabous, Belianes, Castellserà
    VALLÉS ORIENTAL: Granollers, Sant Celoni, La Garriga,
    BAIX MAESTRAT: Benicarló, La Jana,
    PROVINCIES: Lleida
    Municipis del permís RIPOLL convocats el dia 23 de març:
    Municipis del Ripollès: Ogassa, Sant Pau de Seguries, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Ripoll, les Llosses, Vallfogona de Ripollès, Ribes de Freser. Consell Comarcal.
    Municipis de la Garrotxa: la Vall de Bianya, Riudaura, Olot, la Vall d’en Bas, les Preses, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan les Fonts, Santa Pau. Consell Comarcal.
    Municipis d’Osona: Santa Maria de Besora, Sora, Vidrà, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló, Orís i Santa Maria de Corcó. Consell Comarcal.
    Municipis del permís LEONARDO convocats el dia 23 de març:
    Municipis d’Osona: Calldetenes, Folgueroles, Gurb, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Lluçà, Manlleu, Muntanyola, Olost, Orís, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Roda de Ter, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Sadurní d’Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Sobremunt, Sora, Tavèrnoles, Tavertet, Torelló, Vic i Vilanova de Sau. Consell Comarcal.
    Municipis del Bages: Avinyó, Gaià, Sant Feliu Sasserres. Consell Comarcal.
    Municipis del Berguedà: Borredà, Puig-reig, Olvan, La Quar, Sta. Maria de Merlès i Sagàs. Consell Comarcal.
    Municipis de la Garrotxa: La vall d’en Vas. Consell Comarcal.
    Municipis del permís DARWIN convocats el dia 13 d’abril:
    Agramunt, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Biosca, Cabanabona, Calonge de Segarra, Camarasa, Castellfollit de Riubregós, Castellserà, Cubells, els Plans de Sió, Foradada, Guissona, Ivorra, la Molsosa, la Sentiu de Sió, Llobera, Massoteres, Montgai, Oliola, Ossó de Sió, Penelles, Pinós, Pinell de Solsonès, Ponts, Preixens, Puigverd d’Agramunt, Sanaüja, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Tornabous, Torà, Torrefeta i Florejacs i Vilanova de l’Aguda.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  271. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Cinco grupos proponen una comisión de estudio del fracking en el Parlament de Catalunya
    Barcelona, 6 mar (EFE).- Ciutadans (C’s) ha presentado hoy en el registro del Parlament una propuesta, apoyada por ERC, PSC, ICV-EUiA y la CUP, para crear una comisión de estudio de la técnica de extracción de hidrocarburos por fractura hidráulica, también llamado ‘fracking’.

    Se trata de una técnica que consiste en la inyección a presión de grandes volúmenes de agua, arena y productos químicos, que podrían ser contaminantes, con el fin de fracturar las capas de pizarras y hacer aflorar a la superficie el gas.

    Tras registrar la propuesta en el Parlament, la diputada de Ciutadans Inés Arrimadas ha pedido una «moratoria indefinida» de todos los permisos concedidos por parte de la Generalitat para la prospección con la técnica del ‘fracking’ hasta que no se dispongan de las conclusiones de los técnicos.

    Según informa C’s en un comunicado, Arrimadas ha reclamado «prudencia» con la técnica del ‘fracking’ en Cataluña porque «la Comisión Europea ha advertido de que puede ser peligrosa» para el medio ambiente.

    El ‘fracking’ ya ha sido prohibido en Francia, Alemania, Holanda y Bulgaria, mientras que en España sólo en Cantabria ya se está tramitando la prohibición.EFE

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

    • lejarza said

      Ciutadans impulsa la comisión de estudio del «Fraking»


      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  272. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    ICV-EUiA inicia una campanya a tot el territori perquè els ciutadans rebutgin el ‘fracking’ com a tècnica per obtenir energia
    Romeva assegura que la rendibilitat econòmica de l’extracció per trencament del subsòl de gas i petroli encara està per demostrar
    Lleida (ACN).- ICV-EUiA ha iniciat una campanya per tot el territori per conscienciar els governs europeus i català i sobretot als ciutadans que el ‘fracking’ no és una bona inversió pel territori. L’eurodiputat Raül Romeva ha assegurat aquest divendres a Lleida que mentre aquesta tècnica per extreure gas i petroli del subsòl injectant aigua a pressió barrejada amb productes químics té un impacte ambiental «brutal», encara no s’ha demostrat la seva rendibilitat econòmica. «Amb la campanya intentem donar suport a aquelles veus de la Comissió Europea que estan demanant aplicar el principi de precaució i per aconseguir-ho cal que la gent es planti i digui no al fracking», ha explicat Romeva.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  273. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Torres: “Si Teredo Oils inicia les prospeccions a l’estiu la Generalitat s’hi oposarà”

    Blanca Gispert. REUS. En nom de l’exectutiu, Torres es pronuncia sobre les qüestions més controvertides d’aquesta tècnica d’extracció d’hidrocarburs. El secretari, explica la funció del grup interdepartamental i reconeix que la Generalitat hauria d’haver informat amb més detall sobre el Projecte Ripoll i critica l’empresa britànica per la seva opacitat. D’altra banda, vol deixar clar que l’actuació del Govern en la concessió de permisos d’investigació és en qualsevol cas, rigurosa i estricta amb la legalitat.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  274. lejarza said

    El bullici de la societat civil
    Els qui veuen perillar la terra es posen les piles per treballar contra el fracking
    Xènia Serrat. BARCELONA
    Les alarmes pel fracking s’estenen com la pólvora entre la societat civil, i, associacions de joves, plataformes d’afectats, partits polítics… inicien i impulsen campanyes en contra d’aquest mètode d’extracció.
    Així doncs, fins ara els únics que feien una campanya dura contra la fractura hidràulica eren les associacions de veïns afectades als territoris objecte d’investigació; això, però, està canviant, i la societat civil, des de qualsevol nivell, se solidaritza i participa en la lluita contra el fracking.
    Un exemple recent és la iniciativa dels joves d’Arran de la Garrotxa. L’associació ha elaborat un cartell que, a través de la figura humana i la simbolització de la contaminació de la sang, aposta severament per intentar combatre el fracking, conscienciar a la ciutadania i fer pressió al Govern per tal que aturi els permisos concedits i avanci cap a la sobirania energètica.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  275. lejarza said

    Ciutadans proposa la creació d’una comissió d’estudi sobre el fracking al Parlament
    La proposta l’han recolzat ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP

    NÚRIA ORRIOLS. Barcelona
    Inés Arrimadas, diputada de C’s, ha presentat avui al registre del Parlament de Catalunya una proposta per a la creació d’una comissió d’estudi sobre el fracking que analitzi l’ús d’aquesta tècnica a Catalunya. A la proposta s’hi han afegit tots els grups parlamentaris, ERC, PSC ICV-EUiA i la CUP, menys CiU, partit que dóna suport al Govern, i el PPC.

    Segons la diputada és necessari comptar amb “un criteri de prudència” enfront una tècnica d’extracció que ha estat prohibida a països europeus com França i Polònia. I per la seva banda, Jordi Cañas, Portaveu del Grup Parlamentari de C’s afirma que “és necessari tenir un coneixement científic sobre l’impacte ambiental del mètode” i també creu necessari “escoltar” a les empreses que promouen l’ús de la tècnica i les plataformes ciutadanes que s’hi oposen “per valorar les conseqüències que pot suposar l’autorització de les explotacions”. Ara bé, el posicionament de C’s continua sent la petició d’una moratòria a l’autorització que s’ha concedit a Teredo Oils fins que “existeixin elements de judici suficients” per emetre un criteri.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  276. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Romeva: “El ‘fracking’ es una técnica destructiva”
    El eurodiputado inicia una campaña contra esta técnica de extracción de hidrocarburos
    El Pais LLUÍS VISA Lleida 
    El eurodiputado por ICV-EUiA, Raül Romeva, ha denunciado hoy en Lleida que el fracking (técnica de extracción de hidrocarburos por fracturación hidráulica) es una de las grandes falacias que existen en todos los países europeos en torno a los recursos energéticos y también una amenaza para el medio ambiente y la salud de las personas.
    “Estamos a tiempo de prevenir un gran desastre”, ha advertido el eurodiputado, que participa en una campaña a escala a europea para alertar sobre los peligros del fracking, una práctica que comportará para los territorios en los que se utilice más perjuicios que beneficios y, sobre todo, un gran impacto ecológico, social y económico.
    El fracking es un sistema de explotación de yacimientos de hidrocarburos mediante la inyección de grandes cantidades de agua a presión para romper las rocas del suelo. En cada pozo o fractura hidráulica se utilizan 19 millones de litros de agua, mezclada con productos químicos tóxicos, metales pesados y elementos radioactivos. Estos productos se quedan en el subsuelo y se acaban convirtiendo en un foco de contaminación de las capas freáticas y en una amenaza para la salud humana.
    Romeva ha hecho un llamamiento a la movilización contra una técnica que tendrá un impacto “brutal” y en favor de un nuevo modelo energético europeo “renovable y sostenible”. El eurodiputado ha explicado que en el seno de la Comisión Europea se está librando un intenso debate sobre esta cuestión que enfrenta a los comisarios de energía, el alemán Gunther Oettinger, quien asegura que el fracking es necesario para reducir las importaciones de hidrocarburos, y al de medio ambiente, el esloveno Janez Potocnik, que ante las incertidumbres que suscita la técnica es partidario de aplicar el principio de prevención.
    Actualmente hay tres empresas que han solicitado permisos a la Generalitat para realizar prospecciones en las comarcas de Osona, el Ripollès, la Garrotxa, la Segarra, el Solsonés, l’Urgell, la Noguera, el Segrià y Terres de l’Ebre. Las solicitudes abarcan una superficie de unas 160.000 hectáreas de un total de 81 municipios.
    Romeva ha asegurado que en Catalunya cada vez se alza más voces en contra de esta técnica, sobre todo a partir de la constitución de la plataforma Aturem el fracking, formada por diversas entidades y formaciones políticas. Algunos ayuntamientos, entre ellos el de Lleida, han aprobado mociones declarando sus municipios libres de fracking.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

    • lejarza said

      El sindicato agrario EHNE ha registrado en los departamentos de Medio Ambiente y Política Territorial y Desarrollo Económico y Competitividad del Gobierno Vasco una petición de «prohibición expresa» de la técnica de fracturación hidráulica o «fracking», por sus «efectos negativos» para el medio ambiente y la actividad agropecuaria.

      EHNE ha señalado hoy en una nota de prensa que la técnica del «fracking» contaminaría los acuíferos, generaría gases de efecto invernadero y un consumo ingente de agua, así como «afecciones irreversibles» a la actividad agrícola y ganadera de la Comunidad Autónoma.

      Además, el sindicato ha denunciado que la instalación de las plataformas para la perforación y las vías de acceso a las mismas provocará la pérdida de 4.000 hectáreas de superficie agrícola en Álava y que la contaminación que originará la industrialización de las zonas rurales pondrá en riesgo la calidad de los productos y alimentos que se producen en esas zonas.

      Por todo ello, EHNE ha solicitado al Gobierno Vasco que recapacite en su apuesta por el «fracking» y prohíba «la puesta en marcha de esta técnica».

      Ante esta situación, el sindicato agrario ha llamado a la ciudadanía a participar en la manifestación contra esta fórmula de extracción de gas que se celebrará mañana en Vitoria desde la plaza de Bilbao.

      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

      • lejarza said

        Albacete
        Fracking, veneno para nuestros y acuíferos
        Fernando Llobell, de EQUO-CLM, expuso la gravedad del proyecto que amenaza nuestros suelos. Luis Antonio Arenas contó la experiencia en la Plataforma Anti-Fracking de Campos de Montiel y La Mancha. Daniel Martínez, Coordinador de IU-CLM, expresó el apoyo de su formación a la lucha contra este peligroso experimento.

        Este Jueves 7 de Marzo, la Comarca de Campos de Hellín conoció el nuevo peligro que afectará a sus suelos y al agua de sus acuíferos. En la charla-debate organizada por el colectivo “Hellín No se Esconde”, se dio a conocer el permiso de prospección y explotación LEO, un proyecto de Fractura Hidráulica que afecta a la Comarca de Campos de Hellín.

        Fernando Llobell de EQUO-CLM, explicó qué es el Fracking y desveló el proyecto LEO

        Lo primero, fue responder a las preguntas ¿Qué es el Fracking? y ¿por qué debemos de preocuparnos por ello? Llobell presentó dos pequeños documentales con experiencias de otros lugares que han sufrido esta lacra y luego dio una pequeña ponencia explicativa. Básicamente, la técnica de Fracking (Fractura Hidráulica en castellano) se basa en la existencia de gas impregnado en capas de pizarra a grandes profundidades. Se realizan perforaciones en la vertical hasta llegar a esa capa y, luego en la horizontal, a través de ella. Luego se detonan cargas explosivas para fracturar la roca, y se introduce a gran presión un líquido compuesto por agua y una gran cantidad de químicos muy contaminantes que diluyen el gas, finalmente se recupera parte de ese líquido con el gas incorporado y luego se procesa para extraer el gas.

        El método es poco eficiente y genera pocos empleos locales durante, además, no demasiado tiempo, pero debido al aumento del precio del gas exterior y la dependencia de países en conflicto, las grandes empresas gasisticas, han decidido utilizarlo. Sin embargo, los costes para la salud y el medio ambiente son graves y muy evidentes y ya se han podido comprobar en los lugares donde el método se ha utilizado en cualquiera de sus fases:

        En la fase de fractura con explosivos y en algunas posteriores se pueden llegar a producir terremotos zonales como ya se ha demostrado en EEUU. Los de Torreperogil (Jaén) de los últimos meses, han sido atribuidos al desarrollo del Fracking en la zona.

        El líquido que se introduce es muy contaminante y, de él, se recupera solo entre el 20 y el 80 %, el resto queda en el subsuelo y puede llegar por las grietas a acuíferos y suelos de cultivo. Estamos hablando de productos cancerígenos, mutágenos o radioactivos.

        El gas que se desprende de las rocas no siempre es recuperado y en ocasiones difunde hasta los acuíferos y el suelo. Se han dado explosiones de gas en tuberías de lugares afectados y, la imagen de fuego saliendo de un grifo en EEUU, se ha convertido en la embajadora en Internet de los peligros del Fracking.

        Después Fernando Llobell pasó a explicar los proyectos de Castilla-La Mancha: el que afecta a Campos de Montiel y La Mancha (Entre Albacete y Ciudad Real) es el más avanzado de los tres, los técnicos de la Compañía concesionaria (Oil and Gas Capital S.L.) ya están haciendo algunas pruebas sobre el terreno y la población está concienciada y movilizada. Además hay otro proyecto, CRONOS, en la zona de Guadalajara limítrofe con Soria y finalmente, el proyecto LEO en la zona de Hellín-Cieza-Jumilla.

        Respecto al proyecto que afecta a la Comarca de Campos de Hellín, el BOE solo deja claras las coordenadas (unos 400 km2, que incluyen parte del Pitón Volcánico de Cancarix y el Sur de la Comarca) y la empresa, Oil and Gas Capital S.L., que es la misma que ya está actuando en Campos de Motiel y La Mancha.

        Luis Antonio Arenas, de la Plataforma de Campos de Montiel y La Mancha aportó la experiencia de la misma.

        El proyecto de Campos de Motiel y La Mancha es el más avanzado de los tres de nuestra Comunidad Autónoma, afecta a varios municipios de Albacete y Ciudad Real y, la plataforma que se ha creado para paralizarlo, ha conseguido el apoyo de gran parte de la población. Arenas contó que también en su caso fue EQUO quien dio la voz de alarma y que, aunque al principio fue difícil comenzar a funcionar como Plataforma, en unos pocos meses han conseguido que la mayoría de la población se informe, conciencie y posicione contra el Fracking.

        Tal ha sido la movilización y la presión en las comarcas afectadas, que en todos los municipios donde se han presentado mociones contra el Fracking, estas han sido aprobadas, en muchas ocasiones por consenso. Algunos políticos municipales han demostrado que es posible contravenir las directrices autonómicas y nacionales de su partido cuando estas son perjudiciales para el municipio al que representan.

        Luis Antonio quiso finalmente dejar un mensaje de esperanza recordando que en muchos sitios, comunidades autónomas como Cantabria o incluso países como Francia, el Fracking se ha paralizado debido a la presión ciudadana y que, en su comarca, se están dando pasos en ese sentido. Información, movilizaciones y presión son la única forma de posicionar a los políticos locales y, con la población y la administración en contra es posible parar este tipo de proyectos.

        Daniel Martínez de IU-CLM reafirmó el compromiso de su partido con la causa Anti-Fracking.

        Por su parte Daniel Martínez aseguró que se están dando pasos firmes para paralizar el Fracking en Europa y en España. Su grupo ha presentado ante la Unión Europea una propuesta de moratoria para paralizar el Fracking hasta estudiar bien sus efectos, igualmente presentó recientemente una propuesta similar en el parlamento Español, que fue rechazada por los grupos de PP, CiU y UPyD.

        A nivel municipal, IU se ha comprometido a presentar mociones en todos los municipios de áreas afectadas donde, puesto que los políticos son más cercanos a los problemas y, quizá más receptivos, espera que puedan tener el mismo éxito que en Campos de Montiel y La Mancha. Así mismo, IU de Castilla-La Mancha ha intentado ponerse en contacto con los responsables de la confederación hidrográfica sin respuesta hasta el momento.

        Martínez lamentó que el gobierno autonómico ponga palos en las ruedas de las energías renovables y sin embargo de carta blanca a las energías contaminantes y especulativas.

        Los ciudadanos entre sorprendidos e indignados.

        En la ronda de preguntas y debate posterior, los asistentes mostraron su indignación ante lo que, entienden, que es jugar con su salud y su medio ambiente. También se cuestionó la legitimidad de usar una técnica tan peligrosa y agresiva sin avisar a los ciudadanos (ni tan siquiera a la administración local) de sus peligros. Fernando Llobell explicó que, la información que llega a los ayuntamientos, es demasiado poco clarificadora como para que la mayoría de los gestores municipales entiendan lo que realmente viene a su municipio y, que las empresas llegan realizar sus pruebas o incluso a perforar sin contar con los técnicos municipales. Los tres ponentes estuvieron de acuerdo en que debe ser la ciudadanía concienciada la que se movilice contra esta agresión y abra los ojos a sus representantes municipales. En Campos de Hellín, como ha ocurrido en el caso de Campos de Montiel y La Mancha, la solución puede pasar por la organización de una plataforma ciudadana que informe y movilice a la población y ejerza presión sobre los ayuntamientos y la administración.

        Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  277. lejarza said

    TEREDO NO DESCARTA FER EL QUE ELLS EN DIUEN ‘SUPERFRACKING’ PER TREURE PETROLI ENTRE SANT JOAN I VALLFOGONA

    març 9, 2013 · by antifracking

    El 9 Nou. Josep Comajoan/Laura Arau.

    Les prospeccions al Ripollès esperen fer-les abans de dos anys, quan acabin les de gas a Riudaura.

    Teredo Oil espera poder fer prospeccions al Ripollès abans de dos anys. Ho explica Philip Paris, director general de l’empresa, en una entrevista que va concedir divendres al seu despatx de Madrid en el marc de la gravació d’un documental sobre el fracking. Teredo és l’empresa que té concedit el permís Ripoll per fer prospeccions de gas i petroli en vuit municipis d’Osona i vuit del Ripollès, a més d’alguns de la Garrotxa.
    A l’entrevista, Philip Paris diferencia entre el fracking –el que ell diu que és la tècnica habitual d’ús en l’extracció d’hidrocarburs, i que ell considera que és molt segura– i el superfracking, que sí que requereix la utilització de més components químics. Doncs bé, Paris es reitera en la tesi exposada fins al moment tant per l’empresa com per la Generalitat que a Riudaura, la població de la Garrotxa per on volen començar les prospeccions abans de l’estiu, no s’usarà el que ara ells en diuen superfracking i que requeriria l’ús de diversos components químics.El segon projecte que porten de cap, després de Riudaura, però, és en un pou entre Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona, més a prop però d’aquest segon poble. En aquest cas, però, Paris diu textualment: “No sé si necessitarem superfracking, ho hem de veure. Si podem treure el petroli amb mètodes normals, ho fem”. Paris parla de petroli, ja que a la zona del Ripollès compten trobar-hi cru més que gas, que és el que hi ha a Riudaura.
    La previsió de Teredo és començar les prospeccions a Riudaura a l’estiu, si abans aconsegueixen una sonda, que estan molt buscades i ha de venir de l’estranger. Les prospeccions compten que duraran entre mig any i un any i després, si han trobat el gas que compten que hi ha a Riudaura, ja demanarien el permís d’extracció en aquella zona al Ministeri d’Indústria, que és qui en té la competència. I acte seguit començarien les prospeccions entre Sant Joan i Vallfogona en una zona que ja va ser explorada fa anys, però que, afegeix, no es va arribar a suficient profunditat com per saber si hi havia petroli o no. A l’entrevista Paris fins i tot parla del transport del petroli per carretera fins a Ripoll i d’aquí, amb tren, fins a Saragossa, on explica que hi ha la refineria. Paris, això sí, tranquil·litza la població i diu que no hi ha motiu per alarmar-se.

    Font: El 9 Nou.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  278. lejarza said

    Jaume Reixach
    Dret a decidir el ‘fracking’
    Al principi era la terra. Catalunya és una construcció política i cultural que endinsa les seves arrels en aquest racó del planeta, entre els Pirineus i la Mediterrània. La nostra primera obligació com a humans és estimar i tenir cura de la terra que ens ha vist néixer, salvaguardar-la de la destrucció i llegar-la als nostres fills, de la mateixa manera que la vam rebre dels nostres pares.

    Des que treballo de periodista, he denunciat les agressions al patrimoni natural i he lluitat amb vehemència per allò que considero essencial i primordial: la defensa de la terra. Per això, ara estic plenament compromès en el combat contra el fracking, aquesta nova modalitat d’extracció d’hidrocarburs molt agressiva i contaminant que amenaça les comarques interiors del Principat.

    EL TRIANGLE va ser el primer mitjà de comunicació que va alertar de la sol·licitud de tres permisos d’exploració presentats per les empreses R2 Systems i Teredo Oils, que afecten més de 300.000 hectàrees de territori català. Amb posterioritat, s’ha constituït la Plataforma Antifracking (PAF), que compta ja amb l’adhesió de 47 ajuntaments i 80 entitats socials i que mena una activa mobilització arreu de Catalunya.

    Només cal fer un tomb per Internet per conèixer, de primera mà, els efectes devastadors del fracking i el seu impacte brutal sobre el paisatge. A YouTube shi poden trobar reportatges molt clarificadors sobre aquest nou sistema d’extracció d’hidrocarburs i l’actor Matt Damon acaba d’estrenar una contundent pel·lícula (Promised Land) que retrata la cara més amarga d’aquesta tecnologia. Per això, el fracking suscita un rebuig social creixent i ha estat prohibit en països com França, Alemanya, Holanda…

    El passat dia 14, el Congrés dels Diputats va debatre una moció d?Esquerra Plural on es reclamava que es prohibís la implantació del fracking a l’Estat espanyol. Atenció: el PP, CiU i UPyD van votar plegats per autoritzar els permisos d?exploració i explotació!!!

    Per què CiU, que diu que estima Catalunya per sobre de tot, avala aquest greu atemptat contra la integritat del nostre territori, talment com ja havia fet amb les centrals nuclears, el transvasament de l’Ebre o el pantà de Rialb? Per què no se’ns dóna als catalans el dret a decidir si volem el fracking a casa nostra?

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  279. lejarza said

    La Garriga lliure de Fracking.

    A proposta d’ICV-Esquerra Unida-EUiA, l’Ajuntament aprova moció contrària a la técnica del Fracking

    El Fracking és una tècnica molt perillosa i contaminat per el Medi Ambioent, que s’utilitza per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar el subsòl en vertical fins a 5.000 metres i un cop en el subsòl profund, es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’ hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.

    Aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units. No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als aqüífers i al subsòl. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental. Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn.

    La nostra proposta que va ser aprovada per unanimitat en el passat Plenari del mes de febrer, va acordar:

    Declarar el nostre municipi lliure de fractura Hidráulica coneguda com a Fracking.

    Exigir al Govern de la Generalitat de Catalunya que suspengui els permisos d’investigació d’hidrocarburs per a iniciar les prospeccions per la tècnica del fracking a Catalunya, fins que el Parlament de Catalunya no aprovi una llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació, per raó dels seus greus impactes ambientals.

    Link explicatiu subtitulat en castellà


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  280. lejarza said

    Surrealista paradoxa i injustícia envolta el “fracking” a Riudaura

    Riudaura Junts Contra El Fracking, Txiki Trepax:

    El govern que ens hauria de representar i defendre els nostres interessos es la principal causa del problema, en lloc de representar-nos defèn els interessos de les corporacions petrolieres no solament permetent les “investigacions” si no també afavorint-les com a còmplice necessari per perpetrar un desastre mediambiental amb l’excusa del bé general, quan només és tracta del bé particular d’aquestes empreses i politics enfangats.

    CIU com a còmplice, no dubta en signar lleis que impedeixin prohibir el fracking a Madrid i al parlament català, mentre ERC única possibilitat d’impedir que almenys a Catalunya tirin endavant les intencions de l’empresa pantalla d’Ascens Resources (Teredo Oil), geu passiva davant la imminent intenció de fer “Fracking” a Riudaura (Garrotxa). El secretisme en el que s’ha dut tot el procès impedint qualsevol informació als municipis afectats, demostra clarament que són conscients del despropòsit. Per la seva banda Teredo Oil es permet fer el fatxenda declarant a la premsa que faran “fracking” i que en la primera part del projecte es volen obrir fins a 5 pous en l’antiga instal·lació petroliera de Can Fajula, on 1.500 metres de perforació, facilitaran moltíssim la tasca i les despeses. El govern mentrestant, no deixa de dir que són permisos “d’investigació” i per deixar-ho ben clar redueix la fiança de les quadricules mineres fins a 3.000€, quantitat que és una clara falta de responsabilitat i respecte vers el poble.

    Per defensar-nos del govern que ens hauria de vetllar, com que creiem que el que es vol fer es una injustícia ens veiem obligats a emprar totes les eines legals per impedir-ho, hi tenim dret i es el nostre deure. Per fer-ho, em interposat varis recursos al jutjat, sort que l’advocat que ens defensa ho fa de manera altruista, però ens veiem obligats gràcies a un depravat sistema judicial a pagar les taxes, el procurador entre d’altres que pugen un 800€ per recurs. Un quan veu aquestes coses es qüestiona quin tipus de justícia tenim, doncs el pagament discrimina el que tindria que ser un dret a les persones que no s’ho poden permetre, convertint el dret en privilegi i la justícia en injustícia.
    De moment i gràcies a la generositat dels Riudaurencs em pogut satisfer el pagament, però el nostre es un poble petit i la crisis ens ha afectat com a arreu, difícil moment per demanar esforços a la gent quan bastant te amb sobreviure.

    Això és una vergonya, una fastigosa situació creada i alimentada per polítics que entenen el parlament com el seu despatx particular i el servei al ciutadà com una eina pels seus negocis, única explicació per la falera a la recerca d’hidrocarburs no convencionals a Catalunya. No contents amb això, no dubten en pervertir el discurs sobiranista amb la independència, conscients que pot servir com excusa per justificar allò injustificable en un exercici de malabarisme conceptual pervers i fastigós.

    Un govern que a part de retallar-nos en allò més essencial, ens roba de la ma de la corrupció i es ven el territori que tant diuen estimar a corporacions estrangeres sense importar-los el medi ambient i les persones, a més ens cobra per fer valer els nostres drets, una manera més d’omplir-se les butxaques.

    Cal fer-los fora d’una vegada.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  281. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    CAT-EXTRACCIÓN HIDROCARBUROS
    Govern prevé resolver en abril solicitudes de investigación de Montero Energy
    Noticias EFE
    La Generalitat prevé resolver en abril las dos solicitudes de investigación de hidrocarburos en territorio catalán que le ha hecho la empresa Montero Energy, cuyos proyectos han motivado ya la creación de una plataforma opositora que reúne a entidades ecologistas y ayuntamientos.
    El director general de energía, minas y seguridad industrial de la Generalitat, Pere Palacín, ha hecho esta estimación después de intervenir en una jornada titulada «La reforma del sector eléctrico» y organizada por la escuela de negocios IESE y la consultora PriceWaterhouseCoopers.
    Palacín ha insistido en que la Generalitat tiene competencias sobre los permisos de investigación de hidrocarburos en su territorio, pero que los de explotación los otorga el Estado, y calcula que la Generalitat resolverá las solicitudes de Montero Energy «en un mes y pico».
    Esta compañía ha solicitado dos permisos de investigación: uno que afecta a 37 municipios de la Noguera, Segarra, el Solsonès y Urgell, y otro en 44 localidades en la zona de Osona, Bages y Berguedà.
    A pesar de que la Generalitat insiste en que «nadie» usará la técnica de la fractura hidráulica en estos estudios, una plataforma llamada Aturem el Fracking (PAF) (Paremos en Fracking) que tiene el apoyo de 26 ayuntamientos, dos consells comarcals, la Diputación de Lleida y una veintena de entidades alerta de que esta empresa podría usar esa técnica en Cataluña.
    Consciente de la preocupación que suscita en el territorio esta técnica, la Generalitat creó el pasado 12 de febrero un grupo de trabajo integrado por miembros de diversos departamentos para fijar en tres meses una posición sobre la investigación y la extracción de hidrocarburos mediante el método de la fractura hidráulica, el llamado ‘fracking’.
    La técnica de la fractura hidráulica usa explosivos y un fluido compuesto por agua, arena y productos químicos introducidos a gran presión para fracturar la roca y liberar el gas, según sus detractores.
    Por otra parte, el director general ha precisado que «entre hoy y mañana» la Generalitat prevé entregar al ministerio de Industria su propuesta de infraestructuras energéticas necesarias para el período 2014-2020.
    Palacín ha dado por supuesto que el grueso de las infraestructuras demandadas será el mismo que en la planificación anterior (la de 2012-2020), pero ha expresado su temor a que algunas «caigan» y a que las que se mantengan lo hagan con un «recorte» de fondos sobre lo previsto.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  282. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    La PAF del Berguedà es mou
    L’associació contra el fracking del Berguedà programa actes i xerrades sobre el fracking en les properes setmanes
    NÚRIA ORRIOLS. Berga
    La Plataforma Aturem el Fracking al Berguedà es mobilitza a ritmes frenètics per explicar a la població de la comarca. El passat 2 de març, la Plataforma va convocar un seguit de xerrades a la Plaça Viladomat -un lloc central de la ciutat- per informar als seus conciutadans sobre el Projecte Leonardo -que afecta al Berguedà, Osona i Solsonès-. el mètode de fractura hisdràulica i els riscos ambientals d’aquesta tècnica. Des de l’organització valoren positivament l’acte i destaquen “la bona acollida” i “els centenars de persones” que es van apropar a les parades per interessar-se sobre la problemàtica.
    Al final de la Jornada, la PAF Berguedà va pintar un mural a l’entrada central de la ciutat de Berga, per tal de fer encara més visible el seu malestar i oposició a aquesta tècnica. En els propers dies l’associació ha organitzat actes i xerrades a diferents municipis de la comarca per tal de “conscienciar” la població sobre els efectes del fracking; el proper 23 de març es celebrarà una Xerrada organitzada per l’Associació d’Amigues i Amics del Pedraforca amb la pregunta central de “Què és el fracking, com ens afecta?” al local de Saldes a les 17 hores i a la Sala Picasso de Gòsol a les 19 hores. D’altra banda, també cal destacar la presència i la vinculació de la PAF als esdeveniments dels pobles de la comarca del Berguedà, com és el cas de la porpera Fira de Sant Josep de Gironella el proper 24 de març.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  283. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Los ingenieros de Minas alaban el ‘fracking’ en un informe firmado por un empresario del sector

    Esa técnica es «una oportunidad de futuro», dice un estudio del Colegio de Ingenieros codirigido por un catedrático, ya jubilado, que es accionista destacado de Vancast. Esta empresa participa en 7 permisos para buscar crudo y gas en España.

    http://vozpopuli.com/empresas/22632-los-ingenieros-de-minas-alaban-el-fracking-en-un-informe-firmado-por-un-empresario-del-sector

    Un estudio del Consejo Superior de Ingenieros de Minas viene a decir que el gas no convencional puede ser, con las necesarias cautelas, un maná para España. “Una oportunidad de futuro” para el país, dice el documento, presentado en Madrid este lunes por sus dos principales responsables: Ángel Cámara, decano del Colegio de Ingenieros de la zona Centro, y el veterano Fernando Pendás, también catedrático, aunque ya jubilado y además, consejero y accionista de una empresa con intereses en este negocio.
    En resumen, el informe codirigido por Pendás, a quien el Colegio de Ingenieros identifica como catedrático de Hidrogeología, Geología del Petróleo y Estratigrafía de la Universidad de Oviedo, considera que los riesgos de la polémica fractura hidráulica, el llamado fracking, están controlados; la técnica, que Estados Unidos utiliza desde hace décadas (aunque es inédita en España), está «probada y madura» y, por tanto, “debe avanzarse en las prospecciones».
    El caso es que Pendás, que durante la presentación defendió que el fracking es «bueno» y «seguro», en declaraciones recogidas por Efe, se jubiló hace ya unos años, y con honores: el Instituto Geológico y Minero, actualmente dependiente del Ministerio de Economía, le dedicó incluso un voluminoso libro de homenaje en 2008. Y actualmente, está muy vinculado a una empresa a la que el fracking puede proporcionar alegrías en el futuro, Vancast Exploración, de la que, además de consejero, Pendás es accionista destacado, con el 14,4%, según la web de la compañía. 
    Presidida por otro veterano ingeniero de minas, Ignacio Díaz de Berrícano (exdirectivo de Repsol), Vancast Exploración tiene participaciones minoritarias en los consorcios titulares de siete permisos de investigación de hidrocarburos otorgados en el último lustro y que comprenden diversas áreas de búsqueda de petróleo y gas en las provincias de Cádiz, Asturias, Palencia y León. La empresa participa en esos consorcios (nunca con más de un 15%) junto a, entre otras empresas, la minera estatal Hunosa, Gas Natural Fenosa y el Ente Regional de la Energía de Castilla y León, dependiente de la Junta.
    Dado el pequeño tamaño de Vancast, tener presencia en siete permisos activos no es mal registro. A cierre de 2011, último dato disponible en la Estadística del Ministerio de Industria, había 61 autorizaciones vigentes, frente a 40 sólo un año antes. No obstante, la cifra actual de permisos en vigor es muy probablemente superior a la de 2011.
    Dedicada principalmente a la «promoción de nuevas áreas para exploración de hidrocarburos convencionales y no convencionales», Vancast también ofrece servicios de ingeniería técnica (estudios geológicos y de todo tipo de exploración de hidrocarburos y minería) y se dedica a la exploración de yacimientos, «incluyendo ejecución de los trabajos necesarios, estudios e interpretaciones que sean pertinentes», y «cualquier otra actividad, derivada, preparatoria o complementaria de las anteriores». Ha llevado a cabo, como ingeniería, trabajos de asesoría y consultoría para empresas como Repsol, Petroleum Oil & Gas España y Cepsa, entre otras, siempre según la web de la compañía, con la que no fue posible contactar.
    Este lunes, nadie en el Consejo de Ingenieros decía conocer las actividades de Pendás en Vancast. Dos miembros de la junta directiva del colegio, que pidieron el anonimato, expresaron su sorpresa y subrayaron, no obstante, la «independencia» del informe en su análisis sobre las posibilidades del fracking. Esta técnica está ya «sobradamente» desarrollada y puede «aplicarse con un riesgo similar al de otras actividades industriales”, según la federación de colegios de Ingenieros.
    El informe, que dice que España cuenta con recursos de gas no convencional para 39 años de consumo, defiende que el potencial de este recurso en el país «es enorme, pero sus expectativas quedan ocultas por un gran déficit de exploración. El informe ofrece una visión técnica, objetiva y experta, que aporta transparencia y conocimiento sobre una actividad poco conocida y escasamente familiarizada con la cultura industrial española”, dicen los ingenieros del documento.
    El estudio, en el que han participado una veintena de expertos «pertenecientes a la comunidad científica, organizaciones empresariales y representantes de los sindicatos UGT y CCOO, comprometidos en la sostenibilidad del abastecimiento energético y la protección del medio ambiente», minimiza el impacto medioambiental de una técnica polémica, rechazada por los ecologistas y por algunas comunidades autónomas, y considera «suficiente» la legislación actual dado que las prospecciones en España están actualmente en «fase preliminar».
    «A largo plazo y a medida que se aproxime una hipotética explotación comercial», recomienda «una normativa nacional queagilice la tramitación administrativa de los permisos y licencias», refuerce las comprobaciones «ex post» y «estimule incentivos locales para trasladar retornos económicos al ámbito donde se generan los impactos».
    También apuesta por «considerar un recurso energético que reduciría la dependencia” exterior y “crearía empleos y riqueza”. «Como en cualquier otra actividad industrial, los riesgos asociados pueden ser prevenidos y mitigados mediante una gestión eficiente y respetuosa con el medio ambiente», dice.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  284. lejarza said

    Teredo Oils vol fer prospeccions a Sant Joan i a Vallfogona després de Riudaura
    Les recerques al Ripollès estan programades per un any i mig després de les de Riudaura, previstes per a l’estiu
    13.03.2013
    RIUDAURA | XAVIER VALERI Després de Riudaura tocarà a Vallfogona i a Sant Joan de les Abadesses. Ho va afirmar el director general de Teredo Oils, Philip Paris. Ho va fer en el decurs d’una entrevista emesa per el 9 Televisió. Paris es va reiterar en què vol començar a fer prospeccions a Riudaura abans de l’estiu. Va qualificar Riudaura de zona molt seca i propera en uns 900 metres del nucli urbà. La significació de seca és perquè a Riudaura només hi ha gas i està sense petroli. A més el gas està situat en una zona que ja va ser foradada al 1964. Aquest fet és el que treu Riudaura del françking a l’engròs. És a dir, perforar el sòl i fer-se pas a través de les pedres subterrànies amb productes químics. 
    Això no obstant a Riudaura no volen cap tipus de fracking. És a dir, ni amb aigua, ni amb productes químics. Així ho afirma l’alcaldessa, Eulàlia Massana (ERC), la qual considera que segons les persones que hi hagin als ajuntaments, l’oposició al fracking pot ser més forta o més fluixa. En tot cas, la visita dels representants de Teredo Oils al mas la Fajula i a l’Ajuntament s’ha posposat. Estava programada pel dia 5 de març, però. segons Massana, l’empresa va trucar per anular-la. La causa, segons Massana, és que l’empresa ha sabut que el poble està aixecat. «Ens van dir que esperaran que la cosa estigui més calmada» va assenyalar. La previsió de l’alcaldessa és que serà difícil de calmar els opositors al fracking. 
    «Les màquines hauran de passar per damunt dels nostres cossos», ha dit Blanca Gómez, portaveu de Riudaura contra el fracking. Ha explicat que a Riudaura la plataforma té 400 afiliats. A la resta de la Garrotxa encara en té més i que disposen de 5.000 signatures preses al carrer i de 20.000 fetes a través d’Internet.
    Gómez ha definit de contradictòries les declaracions d’intencions de Philip Paris. Ha basat l’afirmacio en el fet que Teredo Olis té el permís, però no ha presentat el pla de labor. Tenia temps fins al 4 de gener per presentar-lo i ara el permís d’investigació, segons ella, està invalidat.
    Per tenir certesa de la inutilitat del Pla de Labor, la Plaforma ha demanat una reunió amb el director general de Mines, Pere Palacin. La trobada ha de tenir lloc el proper 18 de març. 
    Les previsions previstes per Teredo Oils a Riudaura són un any i mig de prospeccions per després demanar permís d’extracció al Ministeri d’Energia i Mines. 
    A l’entrevista Paris va referència a un punt de perforació situat entre Vallfogona i Sant Joan de les Abadesses. «A uns 5 quilòmetres de Sant Joan», va precisar. En referència a les perforacions a aquesta zona, Paris es va negar a descartar el fracking amb productes químics. El motiu és aquesta part del Ripollès no està seca. És a dir, a més de gas hi ha petroli. El que està previst és que les prospeccions entre Sant Joan i Vallfogona comencin un any i mig després de les de Riudaura. La part del Ripollès ja va ser investigada fa anys, però no es va arribar a prou profunditat per saber la quantitat de petroli que hi havia. El petroli de Sant Joan es transportaria en camió fins a l’estació de Ripoll, d’on sortiria amb tren fins a la refineria de Saragossa. 
    «Des de Madrid es pot dir el que es vulgui», ha dit Ramon Roqué , alcalde de Sant Joan de les Abadesses. Ha assenyalat que tothom al Ripollès està contra el fracking i que Teredo Oils ho tindrà molt complicat per obtenir permisos de l’Administració Local. 
    El gas i el petroli de roca s’han convertit en una esperança energètica que en temps de crisi provoca set o si més no una tolerància en altres èpoques impossible. Coneixedor de la situació energètica, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha demanat posposar el debat envers el fracking a tenir resultats sobre les prospeccions d’hidrocarburs. La consideració és que a un país pobre en recursos energètics, li cal saber del que pot arribar a disposar. En tot cas, Puig sempre ha recordat que els permís final sobre unes possibles extraccions depèn de l’Estat. I, aquest, també, té interès pels recursos que es poden treure de les roques.

  285. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Las celebridades de Nueva York dan la nota contra el «fracking» en su estado
    Yoko Ono, Susan Sarandon, Joseph Gordon-Levitt, Liv Tyler, Maggie Gyllenhaal, Adrian Grenier, Penn Badgley…
    Un ecléctico grupo de celebridades, entre las que destacan Yoko Ono, Maggie Gyllenhaal y Susan Sarandon, se han unido al vídeo musical orquestado por Sean Lennon, y titulado «Don’t Frack My Mother», que defiende, entre otras cuestiones, la apuesta por el desarrollo de las energías limpias, informa The Guardian.
    Joseph Gordon-Levitt, Liv Tyler, Alexa Chung, Penn Bladgley, Adrian Grenier y Fred Armisen son solo algunos de los 25 músicos, actores y humoristas que solicitan al gobernador de Nueva York, Andrew Cuomo, que prohíba la fractura hidráulica en el estado.
    Las compañías gasísticas han planeado abrir entre 50.000-100.000 pozosen todo Nueva York. Una cifra que comprometería la salud y el medio ambiente, apuntan los protagonistas de la musical protesta.
    «Don’t Frack My Mother»


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  286. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Conferencià a Argelaguer, els perills del Fracking
    Data 30 de marc de 2013 a les 19 hores. Els Perills del Fracking a Catalunya. Lloc Ajuntament d´Argelaguer Sala de Plens.
    Organitza: Ajuntament d´Argelaguer i Argelaguer en transició.
    Conferenciant: Llorenç Planagumà Guàrdia, geòleg, membre del Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST), col.laborador d`Alba Sub i militant de Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA/Garrotxa).
    La xerrada tindrà lloc el proper dissabte 30 de març a les 19h a l’Ajuntament d’Argelaguer. En aquesta conferència s’analitzaran els riscos i la lògica que hi ha al darrera la tècnica del fracking que es preveu utilitzar a diferents concessions per a l’extracció d’hidrocarburs a Catalunya i que està provocant una important mobilització social.
    El mes d’octubre de 2012, entitats, ajuntaments i diverses persones es van començar a preocupar en sortir a exposició pública dues concessions anomenades Leonardo i Darwin que afectaven la Catalunya interior: Osona, el Ripollès, la Garrotxa, el Berguedà, la Segarra,… i, amb la sorpresa, que un any abans ja havia estat concedit un permís d’investigació anomenat Ripoll i que afectava sobretot la Garrotxa i el Ripollès.
    En cap d’aquestes concessions s’anomena explícitament la tècnica de la fractura hidràulica (fracking) però es deixa oberta la possibilitat de poder-la utilitzar. Aquest fet queda més que clar quan s’investiga els currículums de les empreses implicades o concessionàries, que utilitzen aquesta tècnica habitualment.
    Cal que el poble de Catalunya faci seus els plantejaments de la Plataforma AntiFracking i demani que s’aturin aquestes investigacions. No volem el fracking perquè no ens durà a la sobirania energètica, ni per recursos disponibles en el subsòl ni pels impactes que generarà en el territori. Volem un canvi de model a través d’energies renovables netes per arribar a la independència energètica i així conservar el territori per les generacions futures.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  287. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Els contraris al ‘fracking’ del Ripollès s’organitzen
    14/03/13 – RIPOLL – RAMON ESTÉBAN
    La plataforma Al Ripollès, Junts Contra el Fracking ha aprofitat la seva presentació pública –feta aquesta setmana– per demanar a les autoritats locals i comarcals “que prenguin mesures urgents per tal de prohibir la fracturació hidràulica (fracking) al territori català, derogar els permisos concedits i en tràmit per a investigació d’hidrocarburs i treballar per un nou model energètic”.
    La nova plataforma concentra els col·lectius i particulars mobilitzats al Ripollès en contra de la concessió de permisos per investigar si en el subsòl d’alguns municipis de la comarca hi ha jaciments d’hidrocarburs. Com altres plataformes similars creades arreu del país –i coordinades en una plataforma nacional– la nova entitat ripollesa tem les conseqüències mediambientals i socials que tindria la utilització de la tècnica de la fracturació hidràulica si finalment es concedeixen permisos d’extracció.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  288. lejarza said

    Santiago Vilanova:

    “Fracking”: regressió energètica
    Trenta anys després de la mobilització i victòria final contra la mineria de l’urani a la Catalunya Vella, les multinacionals addictes als recursos fòssils tornen a la càrrega. L’Estat espanyol ens va sorprendre aquell hivern de 1975 publicant al BOE 777.330 hectàrees del territori com a reserva per a prospeccions de minerals radioactius (vegeu Catalunya sota el perill de l’urani, O. Cabré, P. Carbonell, J. Puig i S. Vilanova, Edicions 62, 1981). La inscripció va començar a la zona volcànica d’Olot i continuà a Centelles, Calaf, Terrassa i Santa Coloma de Farners, entre d’altres. Darrere l’operació hi havia els militars de la Junta de Energía Nuclear i dos consorcis internacionals controlats per la Chevron Resources i l’Exxon Mineral Spain. La reacció va ser ràpida: creació de la Coordinadora d’Ajuntaments per una Moratòria Nuclear (Camon), equips científics de contrainformació, manifestacions i acció directa. L’extensió del moviment popular antiurani va fer que el juny de 1981 les multinacionals ianquis abandonessin les prospeccions.
    Ara, de nou, es repeteix l’agressió territorial sobre la Catalunya Vella en forma de prospeccions a la recerca de gas i petroli en tres grans àrees: una al voltant d’Osona (batejada com a projecte Leonardo), una segona a les comarques lleidatanes de la Segarra i la Noguera (projecte Darwin) i la tercera al Ripollès i la Garrotxa. En aquesta ocasió les corporacions beneficiades són la canadenca R2 Systemes (i la seva filial Montero Energy) i la britànica Teredo Oils. El primer permís de la direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat s’ha fet al municipi garrotxí de Riudaura (ja en peu de guerra).
    Amb la mateixa tenacitat que va sorgir la Camon s’ha organitzat una coordinadora d’ajuntaments afectats i s’ha constituït la Plataforma Antifracking de Catalunya. Aclarim-ho: el fracking (fractura hidràulica) és una tecnologia dura i contaminant basada en l’extracció de gas i petroli a 2.000 metres sota terra (les reserves estan incrustades en els estrats de pissarra) i el seu mètode és mitjançant explosions controlades, injeccions d’aigua i compostos químics que fragmenten la roca dura i alliberen els recursos fòssils que contenen. El fracking és en realitat una regressió energètica respecte al model que hauria de frenar el canvi climàtic i posar fi a la nostra dependència exterior.
    Aquesta entrega del nostre subsòl a empreses seleccionades pel govern Rajoy, amb la complicitat tàcita de CiU, es produeix al mateix temps que, paradoxalment, s’aprovà al Parlament la declaració de sobirania. El fracking és un frau a la nostra futura independència energètica. Aquesta tecnologia, denunciada per organismes científics independents, com la Union of Concerned Scientist, pels perills ecològics que comporta (contaminació dels aqüífers, emissions cancerígenes i risc de microsismes) hauria d’obligar els nostres polítics a exigir l’aplicació del principi de precaució (article 191 de la UE).
    Durant la darrera dècada, els consumidors elèctrics catalans hem aportat 2.000 milions d’euros per a inversions solars i eòliques que s’han realitzat en altres autonomies i que no han revertit a la nostra estructura energètica. Els diferents governs autonomistes de la Generalitat ens han continuat hipotecant a l’urani, el gas i el petroli. El frackingés una conseqüència d’aquest model que ens allunya cada cop més de l’autosuficiència i margina les renovables.
    Estiguin segurs, però, els nostres honorables governants, que aquesta nova batalla la tornaran a perdre els moderns espoliadors. Aquests versos que formen part de la poesia Democràcia i urani, escrita per Joan Oliver/Pere Quart a Taradell el setembre de 1979, es poden aplicar també avui al fracking: “No permeteu que furguin les entranyes
    de les nostres planures i muntanyes,
    tot envoltant-nos de mortals perills!
    Fora i ben lluny aquestes gents estranyes!
    Per la vida de tots! Pels nostres fills!”

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  289. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Els «antifracking» reclamen una oposició més dura dels ajuntaments

    Es presenta la plataforma Al Ripollès Junts contra el Fracking amb la voluntat d’informar a la ciutadania sobre els perills d’extreure hidrocarburs “perquè les administracions no ho fan”

    El Ripollès ja té una plataforma antifracking . Es va presentar oficialment aquest dimarts i volen fer-se visibles al carrer aprofitant la Fira de les 40 Hores. El seu principal objectiu és aconseguir informar a la ciutadania dels perills d’investigar i extreure hidrocarburs perquè consideren que “les administracions no ho estan fent”.

    Al Ripollès Junts contra el Fracking pren com a gran referència la plataforma opositora de Riudaura que fins ara està encapçalant el rebuig al permís d’investigació concedit a Teredo Oils. En aquest senit han adaptat el nom i també el logo amb el color groc com a gran protagonista. “La seva lluita és la nostra” explica Miquel Casas, un dels portaveus de l’entitat, que recorda que després d’aquesta població garrotxina –a tocar de Vallfogona- l’empresa vol continuar els treballs al Baix Ripollès.

    La plataforma també vol pressionar els ajuntaments perquè rebutgin més clarament els projectes per extreure hidrocarburs amb fracking . “Cal una oposició més dura” va assenyalar Maria Sànchez, una de les altres portaveus que va explicar que no els agrada que mentre els ajuntaments aproven mocions en contra des del Govern s’estiguin aprovant els permisos. De fet, el divendres passat el conseller Felip Puig va reclamar aparcar el debat sobre l’impacte del fracking fins que finalitzi la investigació sobre si hi ha o no gas d’esquist al subsòl.

    Per tal d’arribar a la ciutadania han editat 10.000 fulletons que es repartiran a totes les bústies del Ripollès. També ompliran els comerços de cartells i vendran samarretes. A més, es faran notar a la Fira de les 40 Hores amb una paradeta i passejant pels diversos espais amb la rèplica d’una torre d’extracció. Això sí, s’han desvinculat de les pintades antifracking que han aparegut els darrers dies en diversos punts de Ripoll.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  290. lejarza said

    Si us fan “Fracking” Cal tenir en compte….
    Publicat el 14 març 2013

    Arran dels permisos que estan demanant els empreses energètiques per fer perforacions/prospeccions d’hidrocarburs en varis punts de la geografia catalana, mitjançant la tècnica del fracking, sorgeix el dubte entre la pagesia de quin serà el procediment administratiu, si al propietari de la finca afectada se li notificarà o no, quin dret té en no deixar entrar les màquines, etc.

    Cal que tingueu present el següent:

    Si s’aproven les perforacions cal que el procés administratiu per dur-les a terme segueixi el que està establert per a les expropiacions forçoses.
    L’ocupació de la finca/terrenys per fer-hi les perforacions i prospeccions és una ocupació temporal de la finca i cal que el titular del mateix rebi una compensació pels danys causats.
    L’empresa no pot entrar al camp a fer cap valoració ni estudi sense haver fet el procediment legal previ.
    El pagès/a té tot el dret a denegar el pas a la seva propietat, sinó s’ha fet el procediment legal pertinent.
    Passos administratius del procés d’expropiació:

    Es publicarà a informació pública (DOGC, BOP, etc). En aquest cas, no s’avisarà personalment al titular del terreny afectat. (Aquest pas seria el que ja està fet al Ripollès). Es poden presentar al·legacions cadascú sobre la finca afectada, però cal estar al cas de que surt publicat. Recomanem demanar als Ajuntaments que informi als afectats, tan bon punt, en tingui informació. Potser que els Ajuntaments se n’assabentin al mateix moment que els propietaris.
    Al titular del terreny se l’informarà personalment en el moment de fer la prospecció. En aquest moment s’han de posar d’acord amb els termes de la prospecció i amb la indemnització pels danys, és important que hi surtin declarats tots els béns afectats i que també quedin reflectides les al·legacions de l’expropiat.
    Si us trobeu en casos que han començat els estudis i prospeccions sobre el terreny, sense haver fet els passos previs, si us plau, aviseu-nos. Igualment, per estar al cas de l’estat de cada procés, també agrairia que m’informéssiu quan us notifiquin l’ocupació dels terrenys.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  291. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    L’Aldea se declara territorio libre de fractura hidráulica
    Tarragona – Catalunya
    L’Aldea. (EFE).- El pleno del ayuntamiento de L’Aldea ha aprobado hoy por unanimidad declarar el municipio zona libre de fractura hidráulica (fracking).
    Según el alcalde, Dani Andreu, «debemos cerrar filas contra el fracking, una práctica muy agresiva y contaminante con el territorio, y tenemos que intentar que las empresas no vengan a depredar estas tierras».

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  292. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Plataforma por un nuevo modelo energético es manifesta davant Shale Gas

    La Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, compuesta por más de 700 activistas y 50 organizaciones sociales, ambientales, sindicales y políticas de ámbito estatal ha acudido esta mañana a la puerta del edificio donde el lobby profracking Shale Gas España, ha realizado una rueda de prensa para justificar el fracking, la fractura hidráulica para extraer gas no convencional, con el fin de mostrar que la sociedad civil rechaza esta práctica porque contribuye al cambio climático, tiene un gravísimo impacto ambiental, contamina los acuíferos y pone en peligro la vida de las poblaciones cercanas.
    «Como ciudadanos y ciudadanas no vamos a consentir que con motivo de enriquecer a unas pocas corporaciones privadas, se ponga en peligro la salud y el patrimonio ambiental de toda la sociedad», ha declarado José Vicente Barcia, coordinador de la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético.
    «Se ha demostrado que el fracking es peligroso e innecesario, y que España además tiene un potencial de energías renovables de primera magnitud. Por ello nos preguntamos ¿en qué sobres el ministro Soria ha visto que la fractura hidráulica sea positiva para la sociedad española?», ha afirmado contundentemente el coordinador de la Plataforma.
    Los convocantes de este acto simbólico e informativo han recordado que en Estados Unidos, donde el fracking cuenta con más de un millón de explotaciones, los casos de enfermedades, lasexplosiones de gas, el envenenamiento del agua por compuestos altamente peligrosos que se inyectan a gran presión en el subsuelo, están generando una gran movilización social que pide de manera urgente que se abandone esta práctica.
    «Tenemos motivos más que suficientes para exigir al Gobierno que prohíba el fracking por atentar contra la seguridad ciudadana y ambiental, como ya se ha hecho en otros países, como Francia o Bulgaria», ha enfatizado Barcia, concluyendo que «es perentorio crear un nuevo modelo energético basado en el ahorro, la eficiencia, las energías renovables y la soberanía energética de la propia ciudadanía. Y por todos estos motivos seguiremos movilizándonos».

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  293. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Anul·len el permís per buscar gas a la Garrotxa i al Ripollès. L’empresa Teredo Oils té 15 dies per recórrer la decisió del Departament d’Empresa i Ocupació
    Diari de Girona (DdG) GARROTXA OLOT | XAVIER VALERI Empresa i Ocupació ha deixat sense efecte el permís Ripoll, que permetia a l’empresa Teredo Oils buscar hidrocarburs a la Garrotxa i el Ripollès. El motiu de l’anul·lació del permís és el fet que l’empresa Teredo Oils no va presentar el pla anual de labors en el termini exigit pel Departament d’Energia i Mines. Les previsions de treball s’havien de presentar abans del 5 gener. L’extinció del permís encara no és ferma, perquè Teredo Oils pot presentar-hi al·legacions en els propers quinze dies. Ara bé, si ho fa, ha de demostrar que l’empresa no és responsable d’haver incomplert l’obligació de presentar el pla de labor. 
    L’autorització es va concedir per sis anys. En un principi, Teredo Oils havia de pagar una fiança inicial de 5,8 milions d’euros (MEUR), però el Govern li va rebaixar la garantia a un dipòsit inicial de 200.000 euros. L’autorització Ripoll abastava 51.200 hectàrees de la Garrotxa, el Ripollès i Osona. Els municipis de la Garrotxa que han quedat lliures de prospeccions són Riudaura, Olot, Santa Pau, la Vall d’en Bas, les Preses i Sant Feliu de Pallerols. Els del Ripollès són Campdevànol, Les Llosses, Ogassa, Ribes de Freser, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries i Vallfogona de Ripollès. Tots els ajuntaments afectats i l’empresa Teredo Oils han rebut el comunicat d’Energia i Mines.
    El termini estava establert en l’autorització de prospeccions emesa per Energia i Mines a l’octubre del 2012. Fa pocs dies la Plataforma Riudaura contra el Fracking va presentar un recurs, en el qual va demanar l’extinció del permís Ripoll per la manca de presentació del pla de labors. 
    La portaveu de la Plataforma contra el fracking, Blanca Gómez, ha assenyalat que continuaran les accions contra el fracking. Segons ella, l’empresa encara disposa de 15 dies per presentar al·legacions. «Cal molta prudència», ha dit. A més, ha indicat que continuaran les accions perquè la Generalitat també deixi sense efecte els permisos Leonardo a la Segarra i Darwin a Osona. 
    la Platafoma Atrurem el fracking d’àmbit català ha qualificat «de gran victòria» la decisió del Govern. Han definit de punt d’inflexió l’anul·lació del permís de cara a la resta de sol·licituds. 
    L’anul·lació del permís deixa sense efecte les previsions anunciades pel gerent de Teredo Oils, Philip Paris, que preveien l’inici de les prospeccions a Riudaura per abans de l’estiu i tot seguit a Vallfogona del Ripollès i Sant Joan de les Abadesses. 
    El permís Ripoll va generar una gran mobilització contra el fracking a la Garrotxa i el Ripollès. En ambdues comarques es van crear plataformes que han organitzat una multiplicitat d’actes de protesta. També va generar una varietat d’adhesions polítiques. C’s, ICV-EUiA, CiU, ERC i PSC van ser a Riudaura per exposar el seu compromís contra el fracking.

    La Generalitat inicia el procés per anul·lar el permís de Teredo Oils

    Comunicat Oficial de la Generalitat de Catalunya:

    “Davant de l’incompliment per part del titular de les condicions establertes en l’autorització, el Departament d’Empresa i Ocupació ha iniciat el procediment d’extinció del permís d’investigació d’hidrocarburs ‘Ripoll’, atorgat a l’empresa Teredo Oils Limited. Això significa que el Departament d’Empresa i Ocupació ha decidit deixar sense efecte l’autorització atorgada el passat mes d’octubre, un cop finalitzi el procediment abans esmentat. El permís ‘Ripoll’ autoritzava l’empresa Teredo Oils Limited a investigar l’existència d’hidrocarburs en el subsòl d’una àrea de 51.200 hectàrees de les comarques de la Garrotxa, Osona i el Ripollès.

    L’empresa no ha presentat el pla anual de labors corresponent a l’any en curs, document preceptiu que ha de ser autoritzat per la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial. Aquest és un motiu suficient per a retirar-li el permís. El Departament ha comunicat la seva decisió a l’empresa i als ajuntaments afectats. L’empresa té dret a presentar al·legacions en un termini de quinze dies. Si no ho fa o si aquestes al·legacions no demostren la falta de responsabilitat de l’empresa en l’incompliment de les seves obligacions, l’extinció de l’autorització d’investigació serà ferma.”

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  294. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    MEDI AMBIENT
    Teredo Oils ja no pot buscar gas a Riudaura
    La Generalitat deixa sense efecte l’autorització perquè no ha presentat el pla de treball preceptiu
    La plataforma contra el ‘fracking’ demana prudència
    El Punt-Avui 16/03/13 – RIUDAURA – JORDI CASAS
    El Departament d’Empresa ha decidit deixar sense efecte l’autorització atorgada a Teredo Oils, tal com li havia reclamat la plataforma contra el fracking de Riudaura, perquè no ha presentat el pla de treball anual preceptiu que ha de ser autoritzat per la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial. El departament ha iniciat el corresponent procediment d’extinció del permís i l’empresa té quinze dies per presentar-hi al·legacions. Si no ho fa o si aquestes al·legacions no justifiquen l’incompliment de les obligacions de l’empresa, l’extinció serà ferma.
    El permís Ripoll autoritzava l’empresa Teredo Oils Limited a investigar l’existència d’hidrocarburs en una àrea de 51.200 hectàrees de la Garrotxa, Osona i el Ripollès. A Riudaura és on l’empresa estava a punt de negociar amb els propietaris dels terrenys. L’alcaldessa, Eulàlia Massana (ERC), ha afirmat que s’ha guanyat una batalla, però no la guerra. “Hem aturat aquest permís i hem fet reflexionar que les coses no es poden pensar des del desconeixement”, ha indicat. La presidenta de Junts per Riudaura, Blanca Gómez, ha dit que estan molt contents, però ha demanat prudència fins que no passin els quinze dies que l’empresa té per presentar al·legacions.

    A la Garrotxa, en estat d’alerta
    La decisió del Departament d’Empresa arriba poques hores després que el Consell de la Garrotxa hagi anunciat que vol estar preparat per si cal frenar les investigacions d’hidrocarburs que Teredo Oils vol fer a Riudaura. El president, Joan Espona (CiU), va explicar al ple de dijous, quan li ho va preguntar Esquerra, que han recollit tota la informació mediambiental sobre el cas. A més, Espona va dir que, fins ara, tot s’ha fet de paraula, cosa que no passarà d’ara endavant. Per això, els nous passos administratius que es facin tindran el suport dels serveis tècnics i jurídics de la Diputació i del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública. “Nosaltres no volem fer brindis al sol, sinó estar al costat dels ajuntaments afectats”, va indicar Espona. Presència publica demà un dossier sobre el fracking.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  295. lejarza said

    El Govern retira el único permiso de investigación para obtener gas con la técnica de ‘fracking’
    La licencia permitía investigar la existencia de hidrocarburos en el subsuelo de un área de 51.200 hectáreas de las comarcas de la Garrotxa, Osona y el Ripollès
    La Vanguardia Medio ambiente | 15/03/2013
    Barcelona. (Redacción).- Ante el incumplimiento por parte del titular de las condiciones establecidas en la autorización, el Departament de Empresa i Ocupació ha iniciado el procedimiento de extinción del permiso de investigación de hidrocarburos ‘Ripoll’, otorgado a la empresa Teredo oils Limited.
    Esto significa que el Departament de Empresa i Ocupació ha decidido dejar sin efecto la autorización otorgada el pasado mes de octubre, una vez finalice el procedimiento antes mencionado. El permiso ‘Ripoll’ autorizaba a la empresa Teredo Oils Limited a investigar la existencia de hidrocarburos en el subsuelo de un área de 51.200 hectáreas de las comarcas de la Garrotxa, Osona y el Ripollès.
    La empresa no ha presentado el plan anual de labores correspondiente al año en curso, documento preceptivo que debe ser autorizado por la Dirección General de Energía, Minas y Seguridad Industrial. Este es un motivo suficiente para retirarle el permiso.
    El Departament ha comunicado su decisión a la empresa y a los ayuntamientos afectados. La empresa tiene derecho a presentar alegaciones en un plazo de quince días. Si no lo hace o si estas alegaciones no demuestran la falta de responsabilidad de la empresa en el incumplimiento de sus obligaciones, la extinción de la autorización de investigación será firme.
    La Generalitat había dado el permiso de investigación a Teredo Oil para explorar 23 municipios (51.201 ha) de Osona, Ripollès, Garrotxa. Además, está a punto de decidir si concede autorización a la empresa Montero Energy, que ha solicitado dos permisos: uno que afecta a 37 municipios de Noguera, Segarra, Solsonès y Urgell, y otro en 44 localidades en la zona de Osona, Bages y Berguedà.
    Detrás de la solicitud, está el anhelo de extraer el gas mediante la fractura hidráulica de la piedra (fracking, en inglés), un procedimiento de éxito en Estados Unidos y sobre el que se sustenta la creciente autosuficiencia energética de ese país.
    Un 50% del gas de este país procede de este sistema, que ha abaratado el coste del gas en dos tercios. El gas se extrae al romperse la roca a grandes profundidades (con agua y productos químicos); y puede ser aprovechado tanto para ser canalizado a la red de gasoductos como para servir para la producción eléctrica.
    Sin embargo, la técnica de extracción está siendo muy cuestionada por el temor a que contamine las reservas subterráneas de agua. Hace unos días se presentó la Plataforma Aturem el Fracking a Catalunya, cuyos promotores quieren que se prohíba esta técnica. El PSC ha pedido una moratoria en los permisos de investigación, mientras que Ecologistas en Acción o CC.OO. reclaman que se prohíba.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  296. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Aiguafreda lliure de Fracking

    ICV-EUiA hem presentat una moció per a declarar Aiguafreda lliure de fracking. Moció que ha de ser votada en el proper ple Municipal.
    El Fracking és una tècnica molt perillosa i contaminat per el Medi Ambient, que s’utilitza per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar el subsòl en vertical fins a 4.000 metres i un cop en el subsòl profund, es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’ hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.
    Aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units. No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als aqüífers i al subsòl. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental. Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn. 
    En cas que s’aprovés la moció acordaríem:
    Declarar el nostre municipi lliure de fractura Hidràulica coneguda com a Fracking.
    Exigir al Govern de la Generalitat de Catalunya que suspengui els permisos d’investigació d’hidrocarburs per a iniciar les prospeccions per la tècnica del fracking a Catalunya, fins que el Parlament de Catalunya no aprovi una llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació, per raó dels seus greus impactes ambientals.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  297. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    La Diputada d’ICV-EUiA Sara Vilà demana al conseller Pelegrí que defensi l’agricultura i aturi el fracking

    16/03/2013
    Durant la visita a la Fira de Sant Josep, la portaveu a la comissió d’Agricultura ha recordat a CIU que el desenvolupament rural i agrícola és del tot incompatible amb el fracking
    Sara Vilà, diputada d’ICV-EUiA per Lleida al Parlament, i portaveu de la coalició en les comissions d’Agricultura i Desenvolupament, ha assistit aquest dissabte a la inauguració de la Fira de Sant Josep de Mollerussa. Vilà ha recordat que el problema de la pagesia no és el medi ambient sinó el sistema econòmic, on patim una concentració en poques mans, amb distribuïdores que acumulen un gran poder. Més del 80% de la compra d’aliments es realitza en supermercats de grans cadenes: Mercadona, Carrefour, Alcampo, Eroski i Corte Inglés. Davant d’això, Sara Vilà considera que cal plantar cara i regular de manera equitativa. “El model de distribució moderna té greus impactes per a l’agricultor mentre el Govern s’entesta en senyalar el departament de medi ambient com el dimoni, com el veritable obstacle dels pagesos”, apunta Vilà.
    La Diputada d’ICV-EUiA recorda que ”La renda agrària ha decrescut en un 45% durant els darrers 10 anys, l’ocupació agrària ha caigut en un 18,5% durant els 2 anys de mandat de CIU (dades de l’EPA). S’han destruït més de 12.000 llocs de treball en el sector”.
    Vilà demana al conseller Pelegrí que planti cara als mercats abusadors i deixi d’utilitzar el medi ambient com a boc expiatori del malestar del sector.
    Durant la seua visita a la Fira catalana de maquinària agrícola Vilà ha remarcat que “Necessitem més pagesos i més ramaders, per tant, no sabem què és exactament el que preténdemostrar CIU mantenint el Departament de Medi Ambient desmantellat”. En aquest sentit, Vilà remarca que ICV-EUiA continuarà alçant la veu per denunciar que el desenvolupament rural i agrícola és del tot incompatible amb el fracking (fractura hidràulica) que suposa una nova agressió a l’espai agrari ja que utilitzarà sòl ara dedicat a l’activitat agrícola, degradarà el paisatge i competirà per l’aigua. A més, aquesta activitat extractiva, per a la qual el Govern català ja n’ha autoritzat sondejos, comportarà l’augment de freqüentació en les zones on s’obrin pous, les infraestructures lligades a aquesta activitat i la utilització de tècniques i productes que perjudiquen el medi.
    És urgent, doncs, rebutjar el fracking i protegir el sol agrícola de manera efectiva. Cal que el Govern, en definitiva, compleixi el seu compromís de desenvolupar una llei o alguna altra figura jurídica que protegeixi els terrenys on treballa la nostra pagesia.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  298. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Els ´anti-fracking´ celebren la retirada de permís a Teredo Oils
    ‘Riudaura Junts’ demana que s’abordi la problemàtia i espera que la firma anglesa no presenti al·legacions
    16.03.2013
    ACN | RIUDAURA La plataforma Riudaura Junts que lluita contra el ‘fracking’ ha celebrat la decisió del Govern de retirar el permís a l’empresa Teredo Oils Limited per buscar hidrocarburs a la Garrotxa, Osona i el Ripollès. L’entitat assegura que es tracta d’una «victòria de la pressió ciutadana» però es mostra «prudent» davant la possibilitat que la firma anglesa pugui presentar al·legacions en els propers quinze dies. En aquest sentit, des de la plataforma reclamen al Govern que «abordi en profunditat la problemàtica del ‘fracking’ i el model energètic actual». Riudaura Junts continuarà fent mobilitzacions i protestes per aturar tots els projectes de recerca d’hidrocarburs previstos al territori i costa catalana.
    Aquest divendres es va conèixer que la Generalitat havia retirat l’autorització a l’empresa Teredo Oils Limited per buscar hidrocarburs – gas i petroli- al subsòl de la Garrotxa, Osona i el Ripollès. El motiu és que la firma anglesa no ha presentat el pla de treball per al 2013 i, per al Govern, això «ja és motiu suficient per retirar-li el permís». L’extinció de l’autorització encara no és ferma perquè Teredo Oils pot presentar-hi al·legacions en els propers quinze dies. No obstant això, la firma ha de de mostrar que l’empresa no és responsable d’haver incomplert aquesta obligació. En cas contrari, la retirada seria un fet.
    El permís per buscar hidrocarburs mitjançant la tècnica del ‘fracking’ es va concedir el passat mes d’octubre i permetia que la firma anglesa investigués hi havia petroli o gas en una zona de 51.200 hectàrees a cavall de les tres comarques. La tècnica del ‘fracking’ o també coneguda com a fractura hidràulica es basa en injectar a pressió grans quantitats d’aigua, sorra i productes químics al subsòl per extreure el gas de les roques poc poroses. Aquesta tècnica, molt utilitzada als Estats Units, està prohibida en països de la Unió Europea, perquè el líquid residual que surt a la superfície és molt contaminant.
    Des d’un principi, aquest anunci va mobilitzar els veïns dels pobles afectats i els ciutadans d’altres municipis de les comarques organitzant tota mena d’entitats i associacions per aturar el projecte. Una d’elles és Riudaura Junts que ja ha fet diverses mobilitzacions i protestes en contra la recerca d’hidrocarburs en aquesta zona. El seu portaveu, Marc August, ha celebrat la decisió del Govern però s’ha mostrat «cautelós i prudent» davant la possibilitat que l’empresa presenti al·legacions en els propers dies. «Nosaltres confiem en el bon seny del Govern i creiem que no podran presentar-les perquè tot el procés ha estat molt turbulent i no trobaran arguments prou sòlids», ha assenyalat el portaveu de l’entitat, Marc August.
    «A més, a part d’aquest projecte hi ha altres permisos arreu de la costa i el territori català», ha afegit. En aquest sentit, des de la plataforma contra el ‘fracking’ asseguren que és necessari que el Govern «abordi la problemàtica en profunditat» i tracti «el tema del model energètic». «Ens preocupa el fet que la retirada d’aquest permís només sigui un fet puntual i posteriorment es donin noves autoritzacions», ha assenyalat August.
    Des de la plataforma ressalten que la retirada del permís és «una victòria de la pressió ciutadana» i asseguren que continuaran fent tota mena de xerrades, protestes, mobilitzacions i concentracions per conscienciar i donar a conèixer els efectes negatius de la recerca d’hidrocarburs utilitzant aquesta tècnica «tant agressiva».

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  299. lejarza said

    La Plataforma Aturem el Fracking (PAF) ha celebrat aquest matí la retirada del permís de prospecció a la britànica Teredo Oils Ltd. per part de la Generalitat amb una xocolatada a “La Central” de Vic.

    Posteriorment s’ha reunit l’assemblea amb uns 40 membres assistents. S’ha valorat de forma molt positiva la decisió de la Generalitat, per de deixar sense efecte l’autorització per prospecció d’hidrocarburs anomenat “Ripoll” , que afecta 51.200 ha de la Garrotxa, Osona i Ripollès. La decisió del govern ha estat arrel del recurs administratiu que es va presentar des de la Plataforma Riudaura Junts al Departament d’Empresa i Ocupació pel fet que l’empresa no havia presentat el pla anual de labors. També s’ha destacat la bona feina que s’està fent des de les diferents plataformes i grups de treball. La pressió ciutadana i la gran oposició dels ens locals està fent replantejar les prospeccions amb fractura hidràulica al govern català.

    En la reunió s’ha treballat coordinadament entre els diferents grups de treball (comunicació, jurídic i legal, nou model energètic i el tècnic i científic) i posteriorment s’ha dut a terme l’assemblea general, on s’han posat en comú els aspectes més rellevants de cada grup i s’han definit les línies estratègiques en que la plataforma basarà les seves pròximes accions.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  300. lejarza said

    Riudaura Junts Contra el Fraking: “Contents però amb cautela”


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  301. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Punt 6.- Aprovació de la moció de rebuig a la investigació d’hidrocarburs mitjançant la fractura hidràulica – Fracking
    Argelaguer Ajuntament d´Argelaguer convocatoria de Ple Sessió Ordinária 20 de Març de l´any 2013.-ADRIANA PRAT I VILALTA, secretària de l’Ajuntament d’ARGELAGUER.
    NOTIFICO: Que, l’alcalde amb data d’avui ha dictat el següent DECRET.
    Fent ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent, HE RESOLT convocar-vos com a regidor d’aquest Ajuntament, a la sala d’actes per a:
    SESSIÓ: ORDINÀRIA DATA: 20 DE MARÇ DE 2013 HORA: 8 DEL VESPRE
    1.- Aprovació de l’acta de la sessió ordinària del dia 29-01-2013. 2.- Despatx oficial, convalidacions de decrets d’alcaldia i informacions. 3.- Aprovar el conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal de la Garrotxa i aquest ajuntament per a la prestació de serveis en matèria de joventut. 4.- Aprovar el conveni de cessió gratuïta del desfibril·lador del municipi d’Argelaguer. 5.- Prendre acord relatiu al solar de la carretera d’Olot, 33. 6.- Aprovació de la moció de rebuig a la investigació d’hidrocarburs mitjançant la fractura hidràulica – Fracking. 7.- Aprovar una moció a favor del desenvolupament definitiu del corredor ferroviari del mediterrani. 8.- Assumptes de tràmit. 9.- Precs i preguntes.
    La secretària Argelaguer, 18 de març de 2013
    Punt 6.- Aprovació de la moció de rebuig a la investigació d’hidrocarburs mitjançant la fractura hidràulica – Fracking.
    Moció ICV-EUiA-Argelaguer al Ple del Ajuntament d´Argelaguer en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per declarar la comarca de la Garrotxa lliure de Fracking.-Ajuntament de Argelaguer (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 44 Data 28 de gener de l´any 2013.
    Exm. Sr. Alcalde-President del Ajuntament D´Argelaguer
    El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, anb DNI 14XXX373M en representació de la Coalició ICV-EUiA D´Argelaguer, major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).
    EXPOSO:
    Teredo Oils està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl de la nostra comarca de la Garrotxa, existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs.
    Es tracta de una tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, i de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn Natural, al Paisatge, i amb risc per a les nostres vivendes, empreses i propietats, de la Comarca de la Garrotxa.
    DEMANO:
    Que davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres municipis, pobles i vil.les, i per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Ajuntament D´Argelaguer l’aprovació de la: MOCIÓ D´ICV-EUiA-ARGELAGUER (INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA) EN SOLIDARITAT I RECOLÇAMENT AL AJUNTAMENT DE RIUDAURA I ALS SEUS VEÏNS PER A DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACKING, que Anex le registren (pàg ½). Gracies
    Argelaguer (Garrotxa), 28 de gener de 2013 Fdo: Juan R. Lejarza
    MOCIÓ D´ICV-EUiA-ARGELAGUER (INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA) EN SOLIDARITAT I RECOLÇAMENT AL AJUNTAMENT DE RIUDAURA I ALS SEUS VEÏNS PER A DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACKING
    MOCIÓ
    Atesa la sol·licitud presentada per Teredo Oils a la Direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs a través de la tècnica del fracking a 3 municipis de la nostra comarca.
    Atès que l’empresa Teredo Oils. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar un pou en el subsòl profund, i es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.
    Atès que aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units. No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als pous i aqüífers dels nostres pagesos. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous, amb risc per a les vivendes i propietats, recordem que la Garrotxa pateix terratrèmols naturals, tambè es zona volcanicà i per tant inestable. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental.
    Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn natural. Per aquests motius, proposem per al pròxim Ple de L´Ajuntament D´Argelaguer (Garrotxa) l’aprovació dels següents acords:
    Davant el risc per al nostre riu Fluvià, dins el terme municipal, comprès des de Hostal Nou de Llierca (dic barri del Pont), fins Ca L´Hornòs fronterer amb Moli Nou (Sant Ferriol) per la contaminació de substàncies químiques, en la conca alta de la Riera Riudaura tributarià del Fluvià, del subsòl, i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, i en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres pobles i vil.les que es podrian veure afectats per la presència de nombrosos pous d’extracció i pels seriosos danys que se’n derivarien pel nostre poble D´Argelaguer fruit de l’explotació industrial, acordem que:
    ACORDS
    Primer – El Ajuntament D´Argelaguer manifesta la seva solidaritat i recolçament, al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns en la lluita per declarar la comarca de la Garrotxa lliure de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, Fracking.
    Segon – Exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya que suspengui els permisos d’investigació d’hidrocarburs per a iniciar les prospeccions per fracking al municipi de Riudaura, a la Garrotxa, i Catalunya, tant a l’empresa Teredo Oils, i a qualsevol altra, que ho demani amb les mateixes finalitats, fins que el Parlament de Catalunya no aprovi la Llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació, per raó dels seus greus impactes ambientals.
    Tercer- El Ple del Ajuntament D´Argelaguer entén que la comarca de la Garrotxa es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la investigació i explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi.
    Quart- El Ajuntament D´Argelaguer traslladarà al Ajuntament de Riudaura, al Consell Comarcal de la Garrotxa, a la Plataforma veïnal RiudauraJunts, els acords aprovats.
    Argelaguer (Garrotxa), 28 de gener de 2013 Fdo: Juan R. Lejarza

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  302. lejarza said

    L’esperança es diu Riudaura

    Raül Valls, membre del Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST) i militant D´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) a la Garrotxa

    La batalla de Riudaura ha demostrat que la mobilització ciutadana pot aturar els interessos destructius de les empreses multinacionals i dels seus aliats polítics. La plataforma Riudaura Junts Contra el Fracking ha tingut la habilitat d’articular les diferents fases i dimensions necessàries de la mobilització social per fer patent l’absurditat d’uns projectes extractivistes amb un fort impacte territorial, cap benefici per la gent que viu al territori i que ens haguessin deixat una trista hipoteca de contaminació i destrucció pel futur. La plataforma d’una manera ràpida i eficaç ha construït un moviment que ha mobilitzat als veïns del poble i de la comarca, sensibilitzant-los pedagògicament dels perills de la tècnica en qüestió. Ha atret el suport dels moviments ecologistes que han vist legitimats el seus arguments per l’energia del moviment popular, Ha estes el conflicte més enllà de les fronteres del poble, explicant que els aqüífers potencialment contaminables afectaven no només a la Garrotxa i demostrant pràcticament que quan parlem de perills ecològics mai podem pensar en efectes locals.
    En un altre dimensió la plataforma ha establer una potent interlocució amb experts i intel·lectuals apuntalant les seves justes reivindicacions amb arguments científics raonats i defugint en tot moment del dramatisme fàcil i alarmista. Aquesta complicitat ha fent patent que aquesta tècnica no només és perillosa sinó també obsoleta i feta a des temps. Com és possible que quan la comunitat científica internacional ens adverteix del perill que té pel clima del planeta continuar abocant CO2 a l’atmosfera, algú plantegi seriosament xuclar les engrunes del petroli i no posar totes les forces en el canvi de model energètic ? Sense sentit…
    Molt positiu ha estat emplaçar a les organitzacions polítiques a prendre posició respecte a la necessitat d’aquesta pràctica d’extracció, defugint de posicions antipoliticistes i duen al Parlament el debat. També ho ha estat adreçar-se al teixit econòmic local advertint-lo dels perjudicis econòmics que el fracking podia portar a mig i llarg termini.
    Riudaura Junts contra el Fracking ha fet patent l’actual feblesa dels Estats. La impunitat amb que les empreses estan actuant demostra l’actual situació de desmuntatge democràtic i del perill real de dictadura de les grans multinacionals. Un petit poble mobilitzat amb pocs recursos però dotat d’una estratègia impecable i eficaç ha posat a un desconegut, el fracking, a l’agenda del país i ha posat en escac els interessos especulatius de grans empreses transnacionals. Empreses pirates amb la única intenció de saquejar recursos per deixar-nos una herència de terres i aigües contaminades en una sort de curterminisme especulatiu, egoista i golafre.
    Aquesta és l’esperança que Riudaura ens porta: que una ciutadania més activa, amb ganes d’aprendre, més sabia, sense complexos, pot reconstruir sobre noves bases una democràcia limitada, falsa i totalment esgotada. L’exemple de Riudaura, com d’altres que l’han precedit ens demostra que hi ha alternatives al parlamentarisme burges i a la seva pobre democràcia en mans dels lobbys del empreses multinacionals. Ara ens cal construir una nova Internacional que els hi planti cara en el seu mateix terreny.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  303. lejarza said

    Impresions de la reunió amb el director i sostdirector de mines del govern Català

    La reunió amb el director general de Mines i energia i el subdirector de Mines no va anar tal com esperàvem. L’objectiu de la reunió era aconseguir una major transperència i facilitat de comunicació en aquests temes per part de l’administració i es va aconseguir tot el contrari. Vam sortir amb la sensació d’haver interlocutat amb una administració anclada en el segle passat, poc disposada a dialogar, poc transparent i molt a la defensiva.
    Creiem que el diàleg no és només acceptar reunir-te. El diàleg és molt més. Des de la comunicació no verbal, fins a no imposar silencis en aspectes importants. Per nosaltres no va existir al llarg de tota la reunió. Creiem que no va ser per no possar totes les nostres dots diplomàtiques ja que en tot moment vam utlitzar el to correcte i les paraules adecuades. Senzillament fou perquè en cap moment estaven interessats en dialogar amb nosaltres, en cap moment van empatitzar cap a les nostres preocupacions, en cap moment van demanar que volíem d’ells. Així no actua una administració que gestiona ens diners públics.
    Crec que la conclusió final és que hem d’exigir el dret a la informació i a la transperència. La única manera de generar participació de la societat cap a la gestió del territori.
    La meva opinió és que només entenen la comunicació via instàncies, al·legacions, recursos i premsa. Per tant proposo que sigui la nostra manera de comunicar-nos i la propera vegada que vulguin una Reunió cara a cara ja seran ells que la convoquin i que vinguin al territori.
    Blanca Gomez
    Portaveu de la Plataforma RiudauraJunts
    Plataforma RiudauraJunts contra el Fracking

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  304. lejarza said

    6-7 d’Abril JORNADES ATUREM EL FRACKING A RIUDAURA
    Publicat el 20 març 2013
    VOLS CONÈIXER RIUDAURA GAUDINT D’UNA SUPER FESTA PLENA D’ACTIVITATS?

    El cap de setmana del 6-7 d’Abril es celebren a Riudaura dos dies sencers de festa i un munt d’activitats per a lluitar en contra del Fracking, una oportunitat per conèixer el poble, el privilegiat entorn natural i a nosaltres a l’hora que et diverteixes i col·labores amb una causa solidària.

    L’entrada es lliure, i participar a les activitats i als àpats seran a preus populars

    Servei de bar tot el dia i zona d’acampada

    Venda de Samarretes NO FRACKING RIUDAURA a 10 €

    Hi esteu tots convidats, ah! i no us oblideu de fer córrer la veu
    Sota del cartell trobareu totes les activitats detallades.

    Per ampliar informació i reserva pels àpats trucar a Sònia Garrido (646109445) o Carolina Carrillo (649589890).

    HI ESTEU TOTS CONVIDATS!!!!

    Dissabte 6 Abril.
    10h. Botifarrada amenitzada amb música de Riutaka.
    11h. Talla de Fusta.
    11h. Concurs de fotografia: Apren a fotografiar amb el teu mòbil.
    12h. Taller d’Activitats Manuals.
    12h Taller de Sabó.
    12h. Música amb Butona (Performance a concretar) Performance “Riudaura Verda”, Plaça St. Esteve (davant Esglesia)
    16h. Gegants de Riudaura.
    17h. Classe de Paleo Training.
    17h. Massatges Sonors.
    17:30h. Música i balls tradicionals amb O’Folk.
    18h. Taller de Química.
    18h. Classe de Zumba.
    19h. Taula Rodona.
    19h. Classe de Body Atack 20h. Música amb The Fracking Band.
    21:30h. Sopar Popular de Pà amb Tomàquet i Embotit.
    22:30h. Concert amb Riudaura Blues, Snooze i DJ’s.

    Diumenge 7 Abril.
    10h. Classe de Yoga.
    11h. Tour Conèix Riudaura.
    11h. Taller de LLanes.
    11h. Classe de Pilates.
    12h. Inaguració Exposiciò Fotogàfica.
    12h. Triangular de Basquet (Riudaura-Bombers-Mossos).
    13h. Dansa del Ventre.
    14h. Dinar Popular. Fideuà.
    16h. Música amb Mom’s.
    17h. Classe de Salsa.
    17h. Taller d’Activitats Manuals.
    18h. Música amb Randellaires.
    19h. Taula Rodona.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  305. lejarza said

    CiU y PP volverán a votar juntos para evitar que se prohíba el ‘fracking’ por ley

    Pere Ríos Barcelona, El País Catalunya

    La proposición de ley impulsada por ICV-EUiA pide que se prohíba la prospección, exploración, investigación o explotación de hidrocarburos a través del fracking y que se considere una actividad al margen de la ley en toda Cataluña.

    El polémico fracking, el nombre con el que se conoce la extracción de gas no convencional mediante la fractura de las rocas del subsuelo, llegará al Parlament. Seguramente en el pleno que se celebrará el próximo 10 de abril, cuando se discutirán dos iniciativas. La primera será la creación de una comisión de estudio de los permisos de prospección y explotación de hidrocarburos a través de ese método. La segunda, una proposición de ley en la que se pide que se prohíba esa actividad.
    A pesar de que ERC es el socio parlamentario de Artur Mas en esta legislatura, es muy probable que en esas dos votaciones vuelva a visualizarse la alianza con el PP que caracterizó el primer mandato del presidente de la Generalitat. Al menos eso se deduce de la reunión de la Mesa de la cámara celebrada ayer, en la que nacionalistas y populares presentaron enmiendas a las proposiciones de ley para prohibir el fracking. CiU y PP suman 69 diputados, uno más de la mayoría absoluta requerida para que prospere la prohibición y para impedir la creación de la comisión de estudios que reclaman ERC, PSC, Iniciativa-Esquera Unida, Ciutadans y la CUP. El Gobierno de Mariano Rajoy es un firme defensor del fracking y está tramitando un proyecto de ley que le dé cobertura legal.
    La proposición de ley impulsada por ICV-EUiA pide que se prohíba la prospección, exploración, investigación o explotación de hidrocarburos a través del fracking y que se considere una actividad al margen de la ley en toda Cataluña. Los ecosocialistas consideran que esta técnica puede provocar perjuicios significativos para el medio ambiente y que el Parlamento Europeo ha alertado de los riesgos que comporta. En Francia, Bulgaria y varias regiones de Alemania está prohibido.
    El fracking consiste en realizar una perforación vertical que puede alcanzar los tres mil metros y posteriormente en horizontal por dentro la pizarra donde se localizan los hidrocarburos —gas o petróleo— a través de explosivos que provocan pequeñas fracturas. A partir de ahí se inyectan por etapas miles de agua a mucha presión mezcladas con arenas y aditivos que provocan la fractura de la roca y libera el gas que retorna a la superficie junto con el resto de compuestos, en cantidades que oscilan entre el 15 y el 80% del fluido inyectado.
    Entre los aditivos químicos empleados está el benceno y el cianuro, algunos de ellos cancerígenos, según la proposición de ley de ICV-EUiA.
    En la actualidad, está pendiente de resolverse definitivamente la petición de dos permisos de investigación de hidrocarburos en Cataluña. Se denominan Darwin y Leonardo y afectan a una superficie de 89.683 y 76.641 hectáreas, respectivamente y afectan a decenas de municipios de las comarcas de Osona, Ripollés, La Garrotxa, Berguedà y Segarra. A esas dos peticiones de concesión ha de sumarse otra que afecta a la provincia de Lleida, en los límites con la Franja aragonesa, y Tarragona, sobre los límites de Teruel.
    Los alcaldes y los Ayuntamientos de las zonas afectadas, en donde CiU tiene una gran implantación, han puesto el grito en el cielo por el peligro de contaminación de los acuíferos a causa de los productos químicos y por la sobreexplotación de los aquíferos.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

    • lejarza said

      Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica Riudaura

      Iniciativa per Cataluña-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) ha decidido solicitar la prohibición del sistema conocido como fracking—explotación de yacimientos de hidrocarburos mediante la inyección subterránea de grandes cantidades de agua a presión para romper las rocas del subsuelo— en Cataluña y el resto de España. La petición se ha hecho en un doble frente mediante sendas proposiciones de ley, una en el Congreso de los Diputados —firmada por Laia Ortiz— y otra en el Parlament de Cataluña.

      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

      • lejarza said

        El Gobierno quiere dar vía libre al «fracking»

        El Triangle/La Marea

        Mientras que cada vez son más las administraciones que se declaran “territorio libre de fracking”, el Gobierno español no hace otra cosa que acentuar su apuesta por una técnica de extracción de hidrocarburos, la fractura hidráulica, ampliamente criticada por los riesgos ambientales que genera. Y es que el ejecutivo que preside Mariano Rajoy está terminando un anteproyecto de ley que rebajaría las exigencias ambientales que debería cumplir un proyecto de fracking. Según informa el diario económico Cinco Días, el Ministerio de Medio Ambiente está elaborando una normativa para modificar las actuales evaluaciones de impacto ambiental que “alivian los requisitos”, hasta el punto de que podría incumplir directivas de la UE, según los expertos consultados por dicho rotativo.
        El fracking consiste en inyectar agua mezclada con arena y aditivos químicos -que quedan en el subsuelo- a alta presión con el objetivo de romper las rocas del subsuelo y liberar el gas y el petróleo que tengan incorporado para hacerlo fluir hasta la superficie. Muy habitual en los Estados Unidos, el método despierta recelos entre la comunidad científica y los países europeos, con el argumento de que supone un riesgo muy grande de contaminación de los acuíferos. Francia, Irlanda y Canadá son algunos de los estados que la han prohibido.

        Actualmente, en los Països Catalans ya hay una quincena de permisos solicitados o concedidos para buscar hidrocarburos y extraerlos, en caso de que se localicen, mediante esta técnica. La mayoría están solicitados por filiales de grandes multinacionales. El PP es, con diferencia, el partido que más está apostando por esta técnica, como demuestra su reciente negativa a prohibirlo en una votación en las Cortes valencianas y el anteproyecto de ley que está elaborando el Ministerio de Medio Ambiente.

        En Cataluña, el Departamento de Empresa y Empleo anunció el pasado viernes que retiraba el permiso de investigación de hidrocarburos a la compañía Teredo Oils Limited, que había sido autorizada en octubre a explorar un área de 51.000 hectáreas comprendida entre las comarcas de Garrotxa, Osona y el Ripollès. El argumento del Govern es que Teredo Oils no ha presentado su plan anual de trabajos en el plazo que establecía el permiso de investigación, pero la decisión también responde a la creciente movilización ciudadana contra el fracking, ejemplificada con el recurso administrativo que presentó la Plataforma Riudaura Juntos. Teredo Oils quería empezar este año las perforaciones en Riudaura (Garrotxa).

        Reunidas bajo el paraguas de la Plataforma Paremos el Fracking (PAF), han ido surgiendo en el territorio varias entidades que se oponen a diversos proyectos de investigación de gas no convencional en el Principado, que afectan sobre todo a comarcas de la Cataluña central. El rechazo del territorio parece que empieza a ser escuchado por la Generalitat, pero el Gobierno mantiene aún su apuesta ciega por el fracking.

        Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  306. lejarza said

    Els Randellaires canten contra el fracking

    Reunió important, aquest dijous, entre la Generalitat i Teredo Oils Segunda Sucursal S. L.

    El grup de folk Els Randellaires s’ha sumat a l’oposició al fracking gravant dues versions d’una cançó en defensa del territori. Un tema dedicat a la plataforma de Riudaura però també a la resta de col·lectius que des d’arreu del país s’han organitzat en contra dels projectes per investigar i extreure hidrocarburs.

    “Els rebentarocs vénen per assolar-nos la terra, ens diuen que busquen un nou or”, canten els Randellaires. “Els que manen se’ns venen la terra per quatre diners”, afegeixen. Unes cançons que arriben en un moment clau ja que el Govern ha iniciat l’expedient per extingir el permís d’investigació a Teredo Oils.

    De fet, segons va anunciar TV3, aquest dijous hi haurà una reunió entre l’empresa anglesa i la direcció general d’Energia i Mines que pot ser clau per saber si el permís s’acaba retirant definitivament.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  307. lejarza said

    «El fracking és un nou miratge del sistema»

    Sota la inquietant pregunta «El fracking»: una tècnica  alternativa als models de desenvolupament i producció energètica sostenible?», el Grup d’Opinió del Fòrum Narcís Monturiol , sempre preocupat pel coneixement científic i la divulgació popular, va encarar ahir als nous locals del Casino La Violeta, al barri de Gràcia, els reptes de la fracturació hidràulica, que amenaça el Prepirineu i la Catalunya Central, davant d’un auditori que va comptar amb la presència de tècnics, científics i representants de la Plataforma Aturem el Fracking.

    Els ponents: Marcel Coderch, enginyer de telecomunicacions, expert en qüestions energètiques, professor de la UPC  i vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), i Pablo Cotarelo, enginyer de mines, especialitzat en energia i combustibles, representant d’Ecologistas en Acción a les cimeres sobre canvi climàtic de les NNUU.

    L’olotí Coderch va ser contundent: «El fracking és un nou miratge del sistema», argument que justificà pel fet que, a banda que segons diversos estudis la suposada rendibilitat d’aquesta tecnologia d’extracció d’hidrocarburs seria nul·la al nostre territori, el sistema llença periòdicament aquest tipus de globus sonda per entabanar inversors en aventures energètiques inútils, com el cas «de la fusió nuclear, el cotxe elèctric o la captura i segrest del CO2», uns envolats que sempre són a 30, 40 o 50 anys vista i que mai no arriben enlloc. «Les fonts energètiques més fàcilment disponibles s’esgoten i se cerquen velles quimeres», reblà.

    Tanmateix, i tal com es va fer palès durant el debat, la qüestió del fracking va més enllà d’una qüestió tecnològica i de la inqüestionable afectació ambiental del territori, com ja se sap per l’experiència als Estats Units, sinó que apunta al model de societat del capitalisme. «Quin és –es peguntà Marcel Coderch– aquest model econòmic que es basa en un creixement exponencial de recursos finits?». Però, segons Coderch, el model no es qüestiona i es pretén que el concepte de progrés que s’hi associa continuï com si res. «Progrés, avui, hauria de voler dir viure dignament respectant els límits de la biosfera», afegí.

    Per la seva banda, Pablo Cotarelo, coordinador en la redacció del llibre Agrietando el futuro. La amenaza de la fractura hidráulica en la era del cambio climático, va centrar la seva intervenció, de primer, parlant de la baixa taxa de retorn energètic que s’havia demostrat pel que fa al fracking, ja que els darrers estudis assenyalen que és d’1 a 3, és a dir, que per aconseguir 3 unitats de gas en cal 1 per extreure’l. Segons el representant d’Ecologistes en Acció, en una recent reunió de la Plataforma Aturem el Fracking es va saber que aviat es publicaran dades segons les quals els potencials recursos d’explotació a Catalunya són mínims.

    Pel que fa a l’augment de llocs de treball relacionats amb el fracking, Cotarelo aportà un recent informe segons el qual als EUA només ha suposat un 0,5 per mil de la població, i quant al temes de salut i ambientals ha recordat el fet que només es coneixen 150 dels gairebé 600 productes tòxics que s’associent a l’aigua i a la sorra en el procés de fracturació hidràulica, ja que la majoria són patents «secretes», amb què, novament, el dret a la informació ambiental queda trepitjat.

    Cotarelo recordà, també –en relació amb la contaminació de les aigües– que el vicepresident Dick Cheney va intervenir expressament per eximir les explotacions de fracking de les lleis ambientals i que no va ser fins al 2009 que l’EPA (l’agència de protècció ambientals dels EUA) no va iniciar un pla d’estudi sobre les possibles afectacions en els aqüífers i les masses d’aigua d’aquesta tecnologia.

    Coderch, al seu torn, també aportà algunes dades d’interès, com que el ràpid esgotament de cada pou, que necessita una inversió d’entre 1 i 2 milions d’euros i que no arriba als 3 anys de producció, anant bé, costa, a raó d’un 7.200 pous anuals als EUA, uns 42 mil milions d’euros, quan les vendes no arriben als 33 mil milions d’euros. Segons Coderch, «cal plantejar-se desmuntar aquest sistema», que s’impulsa des de Wall Street per especular, i «deixar de banda aquests miratges… Hem d’aprendre a viure com una part més de la biosfera», va finalitzar.
    http://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/8733/marcel/coderch/fracking/nou/miratge/sistema

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  308. lejarza said

    Grup ICV-EUiA Argelaguer Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica Riudaura

    Fracking: un problema también para las aguas residuales

    Las plantas de tratamiento no logran eliminar la contaminación de las aguas residuales empleadas en el fracking, según un informe de la Universidad estadounidense de Pittsburgh. El agua que llega al medio ambiente desde esas plantas contiene todavía sustancias químicas, tal y como se deriva de las muestras recogidas para el estudio. Un problema más de la fractura hidráulica, que también supone un riesgo para la contaminación de acuíferos y aire y para el desencadenamiento de micro seísmos, como denuncia Ecologistas en Acción.
    Para extraer gas natural por medio del fracking se inyectan en la tierra grandes cantidades de agua, a alta presión, junto a arena y sustancias químicas, con el objeto de ampliar las fracturas existentes en el sustrato rocoso y liberar el gas. Hasta un 80% del agua inyectada puede volver a la superficie. Las empresas gestionan el sobrante de agua reutilizándolo e inyectándolo en pozos profundos de almacenamiento o enviándolo a plantas de tratamiento de aguas residuales, muchas de las cuales no están preparadas para este tipo de residuos.
    El estudio se refiere al estado de Pensylvania, donde la fractura hidráulica está en marcha al igual que en otras regiones de Estados Unidos. Allí se detectaron niveles de bromuro en la cuenca del río Monongahela. En mayo de 2011, el Departamento de Protección Medioambiental de Pensylvania pidió a las plantas de tratamiento públicas cercanas al río que dejasen de tratar las aguas procedentes de la fractura hidráulica.
    Kyle J.Ferrar —un titulado de la Universidad de Pittsburgh— y sus compañeros analizaron el agua procedente de una instalación privada y dos públicas en Pensylvania, que trataban el agua procedente de la región cercana Marcellus Shale, la mayor cuenca de esquisto en los EE UU. Recogieron muestras tanto antes como después de la petición del departamento.
    Este equipo midió los niveles de algunas sustancias químicas presentes en los residuos de fracking, que no son característicos de otras aguas residuales industriales. Aunque los niveles de sustancias químicas variaron ampliamente entre las tres plantas de tratamiento, en general las concentraciones disminuyeron significativamente después de que las plantas dejasen de reutilizar el agua sobrante de la fractura hidráulica. En las plantas que siguieron tratando aguas residuales de la fractura hidráulica, los niveles de sustancias químicas excedían los estándares de agua potable establecidos por la Agencia Estadounidense de Protección Medioambiental.
    Las muestras que usaron los investigadores no estaban destinadas al agua potable, por lo que no se puede hablar de un peligro directo para la salud humana. Sin embargo, los expertos apuntan a que la contaminación puede alcanzar sistemas acuáticos, que sí se usan para el agua potable, aunque en concentraciones significativamente menores. Los ecosistemas acuáticos que reciben agua de plantas de tratamiento sí podrían verse seriamente afectados.
    Para Ecologistas en Acción, este estudio aporta una evidencia más de las amenazas del fracking. A pesar de los intentos de la industria interesada por relativizar los impactos, lo cierto es que son muchos los riesgos de contaminación de la técnica de perforación.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  309. lejarza said

    Raül Valls, membre del Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST) i militant D´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) a la Garrotxa: L’esperança es diu Riudaura.-La batalla de Riudaura ha demostrat que la mobilització ciutadana pot aturar els interessos destructius de les empreses multinacionals i dels seus aliats polítics. La plataforma Riudaura Junts Contra el Fracking ha tingut la habilitat d’articular les diferents fases i dimensions necessàries de la mobilització social per fer patent l’absurditat d’uns projectes extractivistes amb un fort impacte territorial, cap benefici per la gent que viu al territori i que ens haguessin deixat una trista hipoteca de contaminació i destrucció pel futur. La plataforma d’una manera ràpida i eficaç ha construït un moviment que ha mobilitzat als veïns del poble i de la comarca, sensibilitzant-los pedagògicament dels perills de la tècnica en qüestió. Ha atret el suport dels moviments ecologistes que han vist legitimats el seus arguments per l’energia del moviment popular, Ha estes el conflicte més enllà de les fronteres del poble, explicant que els aqüífers potencialment contaminables afectaven no només a la Garrotxa i demostrant pràcticament que quan parlem de perills ecològics mai podem pensar en efectes locals.
    En un altre dimensió la plataforma ha establer una potent interlocució amb experts i intel·lectuals apuntalant les seves justes reivindicacions amb arguments científics raonats i defugint en tot moment del dramatisme fàcil i alarmista. Aquesta complicitat ha fent patent que aquesta tècnica no només és perillosa sinó també obsoleta i feta a des temps. Com és possible que quan la comunitat científica internacional ens adverteix del perill que té pel clima del planeta continuar abocant CO2 a l’atmosfera, algú plantegi seriosament xuclar les engrunes del petroli i no posar totes les forces en el canvi de model energètic ? Sense sentit…
    Molt positiu ha estat emplaçar a les organitzacions polítiques a prendre posició respecte a la necessitat d’aquesta pràctica d’extracció, defugint de posicions antipoliticistes i duen al Parlament el debat. També ho ha estat adreçar-se al teixit econòmic local advertint-lo dels perjudicis econòmics que el fracking podia portar a mig i llarg termini.
    Riudaura Junts contra el Fracking ha fet patent l’actual feblesa dels Estats. La impunitat amb que les empreses estan actuant demostra l’actual situació de desmuntatge democràtic i del perill real de dictadura de les grans multinacionals. Un petit poble mobilitzat amb pocs recursos però dotat d’una estratègia impecable i eficaç ha posat a un desconegut, el fracking, a l’agenda del país i ha posat en escac els interessos especulatius de grans empreses transnacionals. Empreses pirates amb la única intenció de saquejar recursos per deixar-nos una herència de terres i aigües contaminades en una sort de curterminisme especulatiu, egoista i golafre.
    Aquesta és l’esperança que Riudaura ens porta: que una ciutadania més activa, amb ganes d’aprendre, més sabia, sense complexos, pot reconstruir sobre noves bases una democràcia limitada, falsa i totalment esgotada. L’exemple de Riudaura, com d’altres que l’han precedit ens demostra que hi ha alternatives al parlamentarisme burges i a la seva pobre democràcia en mans dels lobbys del empreses multinacionals. Ara ens cal construir una nova Internacional que els hi planti cara en el seu mateix terreny.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  310. lejarza said

    Blanca Gomez, Portaveu de la Plataforma RiudauraJunts contra el Fracking: Impresions de la reunió amb el director i sostdirector de mines del govern Català.-La reunió amb el director general de Mines i energia i el subdirector de Mines no va anar tal com esperàvem. L’objectiu de la reunió era aconseguir una major transperència i facilitat de comunicació en aquests temes per part de l’administració i es va aconseguir tot el contrari. Vam sortir amb la sensació d’haver interlocutat amb una administració anclada en el segle passat, poc disposada a dialogar, poc transparent i molt a la defensiva.
    Creiem que el diàleg no és només acceptar reunir-te. El diàleg és molt més. Des de la comunicació no verbal, fins a no imposar silencis en aspectes importants. Per nosaltres no va existir al llarg de tota la reunió. Creiem que no va ser per no possar totes les nostres dots diplomàtiques ja que en tot moment vam utlitzar el to correcte i les paraules adecuades. Senzillament fou perquè en cap moment estaven interessats en dialogar amb nosaltres, en cap moment van empatitzar cap a les nostres preocupacions, en cap moment van demanar que volíem d’ells. Així no actua una administració que gestiona els diners públics.
    Crec que la conclusió final és que hem d’exigir el dret a la informació i la transperència. La única manera de generar participació de la societat cap a la gestió del territori.
    La meva opinió és que només entenen la comunicació via instàncies, al·legacions, recursos i premsa. Per tant proposo que sigui la nostra manera de comunicar-nos i la propera vegada que vulguin una Reunió cara a cara ja seran ells que la convoquin i que vinguin al territori.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  311. lejarza said

    Pere Ríos Barcelona, El País Catalunya: CiU y PP volverán a votar juntos para evitar que se prohíba el ‘fracking’ por ley.-La proposición de ley impulsada por ICV-EUiA pide que se prohíba la prospección, exploración, investigación o explotación de hidrocarburos a través del fracking y que se considere una actividad al margen de la ley en toda Cataluña.
    El polémico fracking, el nombre con el que se conoce la extracción de gas no convencional mediante la fractura de las rocas del subsuelo, llegará al Parlament. Seguramente en el pleno que se celebrará el próximo 10 de abril, cuando se discutirán dos iniciativas. La primera será la creación de una comisión de estudio de los permisos de prospección y explotación de hidrocarburos a través de ese método. La segunda, una proposición de ley en la que se pide que se prohíba esa actividad.
    A pesar de que ERC es el socio parlamentario de Artur Mas en esta legislatura, es muy probable que en esas dos votaciones vuelva a visualizarse la alianza con el PP que caracterizó el primer mandato del presidente de la Generalitat. Al menos eso se deduce de la reunión de la Mesa de la cámara celebrada ayer, en la que nacionalistas y populares presentaron enmiendas a las proposiciones de ley para prohibir el fracking. CiU y PP suman 69 diputados, uno más de la mayoría absoluta requerida para que prospere la prohibición y para impedir la creación de la comisión de estudios que reclaman ERC, PSC, Iniciativa-Esquera Unida, Ciutadans y la CUP. El Gobierno de Mariano Rajoy es un firme defensor del fracking y está tramitando un proyecto de ley que le dé cobertura legal.
    La proposición de ley impulsada por ICV-EUiA pide que se prohíba la prospección, exploración, investigación o explotación de hidrocarburos a través del fracking y que se considere una actividad al margen de la ley en toda Cataluña. Los ecosocialistas consideran que esta técnica puede provocar perjuicios significativos para el medio ambiente y que el Parlamento Europeo ha alertado de los riesgos que comporta. En Francia, Bulgaria y varias regiones de Alemania está prohibido.
    El fracking consiste en realizar una perforación vertical que puede alcanzar los tres mil metros y posteriormente en horizontal por dentro la pizarra donde se localizan los hidrocarburos —gas o petróleo— a través de explosivos que provocan pequeñas fracturas. A partir de ahí se inyectan por etapas miles de agua a mucha presión mezcladas con arenas y aditivos que provocan la fractura de la roca y libera el gas que retorna a la superficie junto con el resto de compuestos, en cantidades que oscilan entre el 15 y el 80% del fluido inyectado.
    Entre los aditivos químicos empleados está el benceno y el cianuro, algunos de ellos cancerígenos, según la proposición de ley de ICV-EUiA.
    En la actualidad, está pendiente de resolverse definitivamente la petición de dos permisos de investigación de hidrocarburos en Cataluña. Se denominan Darwin y Leonardo y afectan a una superficie de 89.683 y 76.641 hectáreas, respectivamente y afectan a decenas de municipios de las comarcas de Osona, Ripollés, La Garrotxa, Berguedà y Segarra. A esas dos peticiones de concesión ha de sumarse otra que afecta a la provincia de Lleida, en los límites con la Franja aragonesa, y Tarragona, sobre los límites de Teruel.
    Los alcaldes y los Ayuntamientos de las zonas afectadas, en donde CiU tiene una gran implantación, han puesto el grito en el cielo por el peligro de contaminación de los acuíferos a causa de los productos químicos y por la sobreexplotación de los aquíferos.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  312. lejarza said

    Eulàlia Massana Serra, Batllessa de Riudaura (Garrotxa): Reunió amb Felip Puig?
    La Batllessa (Alcaldessa-Presidenta) de Riudaura Eulàlia Massana Serra va anar a reunir-se amb el conseller d’empresa i ocupació per a parlar sobre el problema del fracking que afecta a gran part del territori català tal i com havien concretat.
    Entrevistada Eulàlia Massana de com havia anat la reunió i a quins acord s’havien arribat, ens contesta que:
    “Ens va rebre el secretari general i en Francesc Sabio (subdirector de mines ), en Felip Puig no hi va ser.
    Van reconèixer que s’havien equivocat en el tramit del permis que ja el tancaven, i que els hi fem confiança….
    Com els hi podem fer confiança SI AQUÍ FAN UN PAPER i a Madrid un ALTRE? per bona voluntat que hi posin, es difícil
    També ens han fet pensar que tot això passara a mans de l’estat espanyol, no se , però tinc la sensació que ens porten a vendre. NO ENS PODEM ACOLLONIR !”
    (…)
    Resumint: Com a l’alttre reunió que es va fer aquesta setmana a la conselleria de Mines de la Generalitat de Catalunya, l’Administració de CIU al govern es poc receptiva a les demandes de la població i dona la sensació que juga a dues bandes, quan no afavoreix clarament l’explotació del territori que tant diu estimar per quatre rals.
    Font: http://www.riudaurajunts.cat/2013/03/21/reunio-amb-felip-puig/
    Fotografià: L´alcaldessa de Riudaura, Eulalia Massana (ERC) amb la moció de ICV-EUiA-Argelaguer al Consell Comarcal de la Garrotxa el 25-12-12 contra el Fracking a la mà. X.V. (DdG)

    L´alcaldessa de Riudaura, Eulalia Massana amb la moció de ICV-EUiA-Argelaguer al Consell Comarcal de la Garrotxa el 25-12-12 contra el ´fracking´ a la mà. X.V. (DdG)


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

  313. lejarza said

    David Antona González: “Fracking”: una palabra maldita.-Nos ha llamado la atención el blog de un Ingeniero de Obras Públicas que facilita una información sobre la técnica del “fracking”:
    “Hace unos meses, afirma Estibaliz Soriano Portillo, desconocía la alarmante situación que se está desarrollando en zonas de Cantabria. Cuando me informaron acerca de este método extractivo, el ‘fracking’, y las zonas donde se estaban empezando a realizar sondeos, decidí redactar este post para que las personas que desconocían esta técnica puedan formarse una opinión y posicionarse. El gas de pizarra que se pretende extraer, se encuentra atrapado en estratos o capas de pizarra a mucha profundidad (desde los 400 a los 5000 metros). Es necesario romper las capas de pizarra para agrupar el gas y que fluya hacia la superficie.”
    PALABRAS INOCUAS, PALABRAS SOSPECHOSAS
    Hay palabras que tienen alas, que vuelan sin que les prestemos atención. Giran, una y otra vez, en torno nuestro y de forma subrepticia se incrustan en nuestro cerebro y adoptan un aire inocente para que nos habituemos a ellas.
    La palabra que nos sugiere estas líneas es un anglicismo, “fracking”, trasladado al castellano. Vehiculado por los medios de comunicación –radio, prensa, televisión– se está incorporando poco a poco a nuestro acervo cotidiano, sin que la mayor parte de las veces le prestemos atención. Salvo si guiados por la curiosidad intentamos saber lo que se esconde detrás de esa palabra. Descubrimos entonces que se trata de una maniobra, una más, de alcance planetario, destinada a adueñarse de unos recursos naturales que hasta ahora habían escapado a la codicia de los grandes grupos transnacionales.
    El significado exacto de la palabra “fracking” es “fractura hidráulica”. Un término aparentemente anodino, que en sí no difiere de las expresiones y neologismos abstrusos con que nos bombardean a diario esos medios. Con el objetivo de cerrar nuestra mente a cualquier tipo de comprensión sobre la naturaleza del mundo y del sistema en el que vivimos.
    “Fracturar” es romper, allanar, dividir. La fractura hidráulica tiene que ver con un recuso natural, agotable y finito: el agua. Para fracturar determinadas capas geológicas se inyectan grandes cantidades de agua a presión (con componentes químicos) en el corazón de la tierra, y se recupera así una fuente de energía, el gas de pizarra.
    Se trata, en fin de cuentas, de romper un equilibrio natural para extraer, por medio de técnicas parecidas al fórceps, una fuente de energía fósil. Abriéndose paso a través de la Tierra, brutalizándola y provocando desajustes de orden ecológico y ambiental.
    Basta con inscribir esa palabra en la red y dedicar un cierto tiempo a la lectura de los artículos que tratan de esa técnica, para medir la importancia de esta ofensiva del capital, decidido a exprimir hasta la última gota unos recursos que le permitan obtener sustanciosos beneficios sin esperar a que se produzca la tan anunciada ruptura energética.
    DIFUNDIR LA INFORMACION SOBRE ESTA TECNICA DE EXTRACCION
    Se está abriendo paso la conciencia, cada vez más amplia – de que no es necesario esperar a que se produzcan, como en Estados Unidos, catástrofes originadas por las perforaciones – para frenar al lobby del “fracking”. ¿De qué forma? Difundiendo datos sobre este procedimiento y sobre sus efectos. Informando a la opinión pública y llevando a cabo acciones colectivas de denuncia y de presión sobre los gobiernos..
    Un concurso de circunstancias nos condujo recientemente a asistir a una reunión de información que iba a tener lugar en un local cedido por el ayuntamiento de un pueblo de Castilla y León, (en esa provincia ya se están llevando a cabo exploraciones). En la plaza central del pueblo, aparentemente vacía, salvo una pareja que huía del frío, nos acercamos a un grupo de jóvenes que comentaron que la sala les había sido denegada. Tenían, desplegada ante ellos, una mesa portátil cubierta de mapas y de octavillas. Nos brindaron una información abundante sobre el “fracking”, sobre los sondeos que se están llevando a cabo en distintos puntos de la península y los movimientos de denuncia y de rechazo a esas operaciones.
    A nuestro regreso leímos en El País de ese mismo día un artículo, extenso y documentado, sobre el “fracking”. Lo encabezaba este titular:
    EL GOBIERNO DA ALAS AL “FRACKING”
    “Un proyecto de ley fija el control ambiental para obtener gas pizarra”.
    “Los empresarios anuncian inversiones entre 700 y 1000 millones de euros”
    Reproducimos algunas de las informaciones contenidas en el artículo:
    . En España las zonas con mayor potencial (de gas pizarra) son la Cuenca Vasco-Cantábrica (202 sondeos realizados), el Macizo Cantábrico (2 sondeos), la Cuenca Sur-pirenaica (63 perforaciones) y la Cordillera Ibérica (18 sondeos). Los últimos datos contabilizan 70 permisos de investigación vigentes y otros 75 pendientes de otorgar.
    . Los cálculos de los empresarios estiman el “espectacular” botín gasístico en 700.000 millones de euros.
    . Medio centenar de ayuntamientos de Cantabria y de Castilla y León escribieron en enero al ministro de Industria José Manuel Soria para trasladarle su preocupación por el impacto que los estudios de “fracking” podían tener en el medio ambiente de los territorios y en “la salud de sus vecinos”. A finales del 2012, miles de personas se manifestaron en Vitoria, convocadas por asambleas, plataformas y movimientos contra esta técnica.
    . La fuerte contestación en Álava hizo que algunos municipios se declarasen “zona libre de “fracking”. En Cataluña las solicitudes para realizar prospecciones abarcan una superficie de 160.000 hectáreas, de un total de 81 municipios. Se ha constituido una plataforma ciudadana “Aturem el fracking”.
    . Prácticamente cada semana se constituye una nueva organización en algún punto del país contra esta técnica y sus consecuencias., etc., etc.
    ¿QUE ES LA FRACTURA HIDRAULICA?
    Un documento nos informa sobre la técnica del “fracking” y precisa cuales son las razones de la aceleración brusca de este procedimiento destinado a buscar y explotar nuevas fuentes energéticas: “El famoso cénit del petróleo, los conflictos armados y las rivalidades entre países productores y exportadores, hacen que el modelo energético tenga que encontrar nuevas salidas. La máquina devoradora de personas, bosques y del planeta entero no puede parar”.
    Describiremos sucintamente, a partir de sus datos, en qué consiste la técnica de extracción del gas no convencional (gas metano, muy difícil de extraer y bastante menos rentable que el gas natural convencional). Este gas, también llamado gas pizarra, se encuentra en las pequeñas fisuras de la pizarra. Para llegar a él, se realiza una perforación vertical de entre 1000 y 3000 metros y se coloca una tubería. Llegados a este nivel, se llevan a cabo también perforaciones horizontales de 2 a 5 km, para luego inyectar miles de toneladas de agua, arena y productos químicos a muy alta presión en una capa de roca (pizarra o enquisto). El objetivo es quebrar la roca para poder extraer el gas almacenado en sus poros. El gas sube con el agua y sus aditivos. Detalle importante: del fluido inyectado solo retorna a la superficie el 15 al 20%. El resto se queda en el subsuelo.
    IMPACTOS Y PROBLEMAS QUE GENERA EL FRACKING
    . Un elevado consumo de agua:
    Una plataforma con un mínimo de 6 pozos necesita entre 54.000 y 174.000 de litros de agua en una sola fractura.
    . Gestión de la mezcla de agua, gas y sustancias nocivas:
    Problemas de desborde de las piscinas de almacenaje, contaminación del aire, etc.
    . Contaminación de tierras, aguas subterráneas y superficiales:
    A causa de la emisión de gases químicos de alta toxicidad: En Estados Unidos se demostró que las contaminaciones de metano en viviendas cercanas en Nueva York y Pensilvania, tenían su origen en explotaciones de gas por fractura hidráulica.
    . Generación de pequeños seísmos:
    Producidos por las explosiones provocadas en el subsuelo al extraer el gas. (Como en 2001, en la ciudad de Blackpool, del noroeste de Inglaterra).
    . Ruidos e impactos visuales, impactos en el paisaje:
    Grandes deterioros en las zonas donde se localizan las plataformas, con consecuencias graves para la agricultura y la ganadería locales.
    . Problemas de salud humana:
    Por contacto externo con los tóxicos volátiles o el agua contaminada por tóxicos altamente peligrosos.
    EL “FRACKING” EN EUROPA Y EN ESPAÑA. CONCLUSION
    El “fracking” y sus consecuencias sobre el territorio, el medio ambiente y las poblaciones, tiene ya un historial conflictivo en el que se entrecruzan distintas posiciones e intereses. El poderoso “lobby” de los grandes grupos productores de energía, está evidentemente interesado en seguir promoviendo un modelo consumista destructor de vidas y de recursos naturales. Desarrolla, en muchos casos con el apoyo y colaboración de los gobiernos nacionales, un discurso sobre el “bien común”, el agotamiento previsible de las fuentes actuales de energía fósil, la importancia que tiene para los países alcanzar la independencia energética, y el indispensable recurso a las inversiones privadas. .
    Basta con enumerar algunas de las empresas implicadas en esta política de explotación, en curso, de los recursos energéticos de nuestro país, para entender el alcance y las consecuencias de esta política: Trofagas Hidrocarburos SL, con sede en Pontevedra, filial de la norteamericana BNK Petroleum; Greenpark Energy España, Petroleum y Gas España S.A., propiedad de Gas Natural S.A. Compañía Petrolífera de Sedano S.L., subsidiaria de Leni Gas y Oil. Repsol Investigaciones Petrolíferas S.A., etc.
    Los gobiernos, en su gran mayoría, apoyan esta política: abiertamente, como en el caso del gobierno español (en el mes de febrero de este año el Congreso rechazó, con los votos del PP, CiU y UP y D, una moción de la izquierda plural – IU, ICV, CHU – para prohibir en España el “fracking” hidráulico); o temporizando, concediendo a las empresas autorizaciones para proceder a sondeos y prospecciones, o una moratoria, o una paralización temporal de esas prospecciones.
    Las opiniones públicas ya han empezado a desarrollar en muchos países y ciudades movimientos de oposición contra la fractura hidráulica.
    En Francia:
    El Parlamento y el Senado prohibieron la explotación de hidrocarburos mediante la fractura hidráulica. Esta paralización fue obtenida a través de las luchas llevadas a cabo en las zonas afectadas por las prospecciones y los sondeos.
    En Inglaterra:
    La empresa “Cuadrilla Ressources” paralizó sus perforaciones ante la denuncia de que habían causado dos pequeños terremotos. Pero el gobierno decidió continuar con las exploraciones, (como también el gobierno alemán).
    En Estados Unidos;
    El Estado de Nueva York estableció inicialmente una moratoria hasta julio del 2011. El Departamento de Conservación Medioambiental de ese Estado había presentado un informe proponiendo la regulación del”fracking”, pero no su prohibición. Quince municipios aprobaron prohibiciones locales.
    En Australia:
    Los ganaderos y los agricultores llevaron a cabo una campaña coordinada contra el “fracking” en todo el país, llamando a la población a no dejar pasar la maquinaria a través de sus propiedades y de los municipios.
    En Polonia:
    Es al parecer, junto a Francia, el país que tiene más potencial para la producción de este gas. Estaría dispuesto a convertirse en el líder de este ámbito en Europa.
    En Bulgaria, en Países Bajos y en Irlanda del Norte se ha establecido una moratoria,
    Para concluir, mencionaremos las reacciones de distintos organismos sobre la política de la fractura hidráulica en España:
    . Greenpeace opina “que se debe poner muchos esfuerzos en comprender todos los impactos del “fracking”. Prolongar la dependencia de los combustibles fósiles en detrimento de un sistema energético 100 % renovable, sería prolongar la dependencia de esos combustibles, con consecuencias irremediables sobre el cambio climático”.
    . Ecologistas en Acción se ha declarado rotundamente opuesto a esta técnica y ha publicado un libro con este título: “Agrietando el futuro. La amenaza de la fractura hidráulica en la era del cambio climático”.
    . Los Ingenieros de Minas, por su parte, apoyan con entusiasmo la fractura hidráulica. El Consejo Superior de Colegios de Ingenieros de Minas ha presentado un informe optimista sobre el potencial que representa este tipo de recursos energéticos, contra las críticas más frecuentes al “fracking”. “Es una oportunidad que no debemos perder”, concluye ese informe.

    Riudaura Argelaguer Garrotxa fracking NO (lejarza)


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  314. lejarza said

    Jordi Casas, Riudaura (Garrotxa): Corrandes contra el “fracking”.-L’oposició al fracking s’ha fet cançó. Poesia, música i cultura inspirada en el privilegiat paisatge garrotxí, en concret el de Riudaura, per intentar aturar les investigacions per trobar gas de pissarra al subsòl d’aquest municipi i la seva explotació. L’ha creat Miquel Grifell, un veí de Riudaura que és membre del popular grup de música tradicional del Ripollès Randellaires. Precisament aquest grup l’ha gravat i la va difondre en el marc de la passada edició de la Fira de les 40 Hores de Ripoll, en una parada de la Plataforma Antifracking del Ripollès. Grifell ha creat la cançó a partir d’un interludi musical, també creat per ell mateix, per a una altra cançó tradicional del repertori dels Randellaires. Es tracta de la Cançó d’en Pau Gibert. Ha posat lletra, doncs, a aquest interludi. Aquesta lletra és molt eloqüent. Qualifica de “reventa-rocs” l’empresa d’hidrocarburs que ha demanat permís per fer les prospeccions, Teredo Oils Limited. Diu que ha vingut a buscar un nou or. Dels estaments polítics, en critica que s’han tornat “a vendre la terra per quatre duros”, i afirma que “la natura, com tantes altres vegades, no interessa”. Hi ha una tornada que diu: “Riudaurajunts per la terra, Riudaurajunts és la guerra […]. Si som tots un, ningú no ens atura.
    De fet, la cançó s’interpretarà en el concert que Junts per Riudaura, la plataforma contra el fracking a la Garrotxa creada pels veïns d’aquest poble, ha organitzat per al 6 d’abril 2013 que ve. Se n’han compost unes quantes més, totes amb missatges proteccionistes o bé d’exaltació de l’entorn natural i també contraris a aquesta tècnica d’investigació i d’extracció d’hidrocarburs. Les interpretaran un grup de músics del poble que no són pas una formació musical estable.
    Corrandes contra el «fracking»
    (Argelaguer)” width=”711″ height=”1024″ class=”size-full wp-image-960″ /> Jornades a Riudaura Aturem el Fracking els propers 6-7 d’Abril 2013 Garrotxa
    Corrandes contra el “fracking”
    (Argelaguer)


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  315. lejarza said

    Ecologistas en Acción: Fracking: un problema también para las aguas residuales.-Las plantas de tratamiento no logran eliminar la contaminación de las aguas residuales empleadas en el fracking, según un informe de la Universidad estadounidense de Pittsburgh. El agua que llega al medio ambiente desde esas plantas contiene todavía sustancias químicas, tal y como se deriva de las muestras recogidas para el estudio. Un problema más de la fractura hidráulica, que también supone un riesgo para la contaminación de acuíferos y aire y para el desencadenamiento de micro seísmos, como denuncia Ecologistas en Acción.
    Para extraer gas natural por medio del fracking se inyectan en la tierra grandes cantidades de agua, a alta presión, junto a arena y sustancias químicas, con el objeto de ampliar las fracturas existentes en el sustrato rocoso y liberar el gas. Hasta un 80% del agua inyectada puede volver a la superficie. Las empresas gestionan el sobrante de agua reutilizándolo e inyectándolo en pozos profundos de almacenamiento o enviándolo a plantas de tratamiento de aguas residuales, muchas de las cuales no están preparadas para este tipo de residuos.
    El estudio se refiere al estado de Pensylvania, donde la fractura hidráulica está en marcha al igual que en otras regiones de Estados Unidos. Allí se detectaron niveles de bromuro en la cuenca del río Monongahela. En mayo de 2011, el Departamento de Protección Medioambiental de Pensylvania pidió a las plantas de tratamiento públicas cercanas al río que dejasen de tratar las aguas procedentes de la fractura hidráulica.
    Kyle J.Ferrar —un titulado de la Universidad de Pittsburgh— y sus compañeros analizaron el agua procedente de una instalación privada y dos públicas en Pensylvania, que trataban el agua procedente de la región cercana Marcellus Shale, la mayor cuenca de esquisto en los EE UU. Recogieron muestras tanto antes como después de la petición del departamento.
    Este equipo midió los niveles de algunas sustancias químicas presentes en los residuos de fracking, que no son característicos de otras aguas residuales industriales. Aunque los niveles de sustancias químicas variaron ampliamente entre las tres plantas de tratamiento, en general las concentraciones disminuyeron significativamente después de que las plantas dejasen de reutilizar el agua sobrante de la fractura hidráulica. En las plantas que siguieron tratando aguas residuales de la fractura hidráulica, los niveles de sustancias químicas excedían los estándares de agua potable establecidos por la Agencia Estadounidense de Protección Medioambiental.
    Las muestras que usaron los investigadores no estaban destinadas al agua potable, por lo que no se puede hablar de un peligro directo para la salud humana. Sin embargo, los expertos apuntan a que la contaminación puede alcanzar sistemas acuáticos, que sí se usan para el agua potable, aunque en concentraciones significativamente menores. Los ecosistemas acuáticos que reciben agua de plantas de tratamiento sí podrían verse seriamente afectados.
    Para Ecologistas en Acción, este estudio aporta una evidencia más de las amenazas del fracking. A pesar de los intentos de la industria interesada por relativizar los impactos, lo cierto es que son muchos los riesgos de contaminación de la técnica de perforación.

    Depuradora del Llierca Argelaguer Garrotxa
    Fotogràfia: Depuradora del Llierca Municipi d` Argelaguer Garrotxa (by Lejarza)

    L´alcaldessa de Riudaura, Eulalia Massana amb la moció de ICV-EUiA-Argelaguer al Consell Comarcal de la Garrotxa el 25-12-12 contra el ´fracking´ a la mà. X.V. (DdG)
    La Plataforma RiudauraJunts contra el Fracking a la Garrotxa diu NO


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  316. lejarza said

    Dani Cordero, Barcelona El País Catalunya: Cataluña será una comunidad libre de fracking. Al menos, de momento. La Generalitat anunció ayer que está a punto de denegar las dos solicitudes presentadas por la compañía Montero Energy Corporation para explorar los subsuelos de las comarcas de Osona y Segarra en busca de hidrocarburos. De encontrarlos, la compañía tenía intención de hacer la extracción a través del agresivo sistema de fractura hidráulica, consistente en la destrucción de la roca utilizando agua y productos químicos para rescatar el gas existente.
    La negativa expresada por el Departamento de Empresa y Empleo a las dos solicitudes no responde a argumentos ideológicos. Fuentes de la consejería aseguraron que se trata solo de “cuestiones procedimentales”, ya que la decisión de la Generalitat se basa “en la insuficiencia de los proyectos presentados por el solicitante”. Montero tiene hasta hoy sábado para presentar alegaciones.
    Montero Energy Corporation presentó sus dos solicitudes el pasado mes de septiembre. Una para explorar 89.683 hectáreas en la Segarra, el proyecto denominado Darwin, y otra para buscar en 76.641 hectáreas localizadas sobre todo en la comarca de Osona, exploración que recibe el nombre de Leonardo. Ahora, el Gobierno autónomo está a punto de dar carpetazo al expediente, solo unas semanas después de que también diera por anulada una licencia para buscar petróleo en la Garrotxa, el Ripollès y Osona. En esa ocasión porque la compañía que lo solicitó, Teredo Oils Limited, no había presentado su plan de trabajo durante el primer año de permiso.
    Con esta última decisión, la Generalitat se libra de tomar decisiones que amenazaban con enfrentarle con las plataformas antifracking y, sobre todo, los municipios afectados. Pero que la Administración autónoma no tenga que decidir sobre nuevos expedientes no quiere decir que todas las comarcas catalanas se hayan librado de la amenaza de la extracción por fractura hidráulica.
    Siguen vivos cuatro expedientes con solicitudes que afectan a un perímetro de exploración a caballo de Cataluña y Aragón. En ese caso, la decisión definitiva corre a cargo del Ministerio de Industria y la Generalitat no podrá decir nada si el Gobierno central decide dar el visto bueno a la exploración.
    Com plement informatiu: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=189869&idioma=00
    Plataforma RiudauraJunts contra el Fracking (Garrotxa) http://www.riudaurajunts.cat/2013/03/22/el-govern-inicia-lexpedient-de-denegacio-dels-permisos-dinvestigacio-dhidrocarburs-anomenats-darwin-i-leonardo-sol%C2%B7licitats-per-montero-energy-corporation-sl/
    Organitza: Ajuntament d´Argelaguer i Argelaguer en transició.
    Conferenciant: Llorenç Planagumà Guàrdia, geòleg, membre del Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST), col.laborador d`Alba Sub i militant de Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA/Garrotxa)” width=”945″ height=”1024″ class=”size-large wp-image-947″ /> Conferencià a Argelaguer, els perills del Fracking
    Organitza: Ajuntament d´Argelaguer i Argelaguer en transició.
    Conferenciant: Llorenç Planagumà Guàrdia, geòleg, membre del Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST), col.laborador d`Alba Sub i militant de Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA/Garrotxa)


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  317. lejarza said

    Aturat el ‘fracking’ a Osona i Ponent

    La Generalitat denega el permís per a la recerca de gas i petroli que li havia sol·licitat la canadenca R2 Systems

    23/03/ – LLEIDA – DAVID MARÍN

    El govern de la Generalitat va anunciar ahir l’inici d’un expedient per denegar el permís d’investigació en hidrocarburs que li havia sol·licitat l’empresa Montero Energy, filial de la petroliera canadenca R2 Systems, per a dues zones amples de la Catalunya interior: el projecte Darwin, per inspeccionar un territori de 89.683 hectàrees a les comarques de la Segarra, la Noguera, l’Urgell, el Solsonès i l’Anoia, i el projecte Leonardo, sobre 76.641 hectàrees d’Osona, el Bages, el Berguedà i la Garrotxa.
    Aquesta decisió s’afegeix a la denegació del permís, que en aquell cas ja s’havia concedit, del projecte Ripoll, promogut per la petroliera britànica Teredo Oils sobre 51.200 hectàrees del Ripollès, Osona i la Garrotxa. Tot i que encara no havia fet treballs sobre el terreny, Teredo Oils ja donava per fet l’existència de gas al subsòl de la zona i assegurava que, abans de l’estiu, començaria a foradar un pou d’extracció des del municipi de Riudaura. La Generalitat va adduir la no-presentació del pla d’actuacions per l’any en curs com a motiu per revocar el permís.
    Quant als projectes Darwin i Leonardo, un portaveu d’Empresa i Ocupació va explicar ahir que, en el moment d’obrir pliques i analitzar els projectes, els tècnics del departament han valorat que l’empresa no ha presentat la informació requerida. En lloc de demanar-li més documentació, s’ha optat per denegar-li els permisos. L’empresa només té fins avui, dissabte, per presentar-hi al·legacions, tot i que segons fonts del govern ja fa dies que coneixia la decisió.
    A partir d’ahir, doncs, els tres principals projectes d’investigació en hidrocarburs a la Catalunya interior han quedat frenats. Havien provocat una gran alarma des que el mes de desembre passat s’havia conegut la tramitació d’aquests expedients, ja que podrien obrir la porta a futures extraccions de gas o petroli mitjançant la tècnica del fracking (fracturació hidràulica), consistent a fracturar la roca que conté l’hidrocarbur amb la injecció a pressió d’aigua, sorra i components químics, amb risc, per tant, de contaminar les aigües freàtiques, entre altres efectes ambientals. Més de 70 ajuntaments s’han declarat des del desembre “municipis lliures de fracking”. Els municipis tenen previst per avui una assemblea a Orís (Osona), i una altra a Agramunt pel 17 d’abril. La Plataforma Aturem el Fracking va celebrar ahir la decisió del govern, però va animar els contraris al fracking a no abaixar la guàrdia. Actualment resten projectes sol·licitats a les comarques del nord del País Valencià i la Franja de Ponent, i prospeccions marines davant la Costa Brava i el Maresme, Vinaròs, l’Albufera i la Safor.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  318. lejarza said

    Lejarza escribió

    23 marzo, 2013 a 20:23 e
    Front comú de municipis i consells comarcals contra el fracking

    Ens de la Garrotxa, el Ripollès, Osona, Bages i el Berguedà signen un manifest contra aquesta tècnica “agressiva”

    23.03.2013

    ACN | ORÍS Una cinquantena de municipis i consells comarcals de la Garrotxa, el Ripollès, Osona, el Bages i el Berguedà han fet front comú contra el fracking. Tots ells han signat un manifest, batejat com el ‘Compromís d’Orís’, reclamant una llei que prohibeixi la fractura hidràulica al territori i que s’impulsi un canvi de model energètic que deixi enrere la dependència dels hidrocarburs. Els afectats pels projectes d’investigació ‘Ripoll’ i ‘Leonardo’ creuen que la decisió del Govern de tirar enrere els permisos és una “petita victòria”, però que no abaixaran la guàrdia perquè l’Estat pot autoritzar les prospeccions. Diuen que allò que es vol és “escurar al plat” perquè al subsòl no hi ha grans bosses de gas.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  319. lejarza said

    Alcaldes de 50 municipis reclamen una normativa que prohibeixi el ´fracking´
    Signen un manifest a Orís (Osona) que presentaran al Parlament de Catalunya 
    24.03.2013
    ORÍS |ACN/DDG Els representants de 50 municipis i consells comarcals de la Garrotxa, el Ripollès, el Bages, Osona i el Berguedà reclamen una llei que prohibeixi la fractura hidràulica (fracking) a tot el territori català. Aquesta llei ha de contenir un compromís amb un canvi de model energètic que ha de deixar enrera la dependència dels hidrocarburs. Els representants del món municipal reunits, ahir, a Orís van signar un manifest que van batejar com el «Compromís d’Orís». La idea és presentar la promesa recíproca al Parlament de Catalunya i així acabar per sempre amb possibilitats de fractura hidràulica. 
    La major part dels presents a Orís formaven part de municipis inclosos a les llistes dels projectes Ripòll, Leonardo i Darwin. Es tracta de plans d’investigació de la presència de gas o petroli de roca a grans profunditats. Ara, els permisos dels projectes Ripoll, Leonardo i Darwin han estat negats per la Generalitat. El motiu ha estat que les empreses responsables (Montero Energy i Teredo Oils) no van seguir les tramitacions obligatòries a partir del permís inicial. 
    Els representants municipals reunits a Orís van coincidir en considerar la decisió del govern de retirar els permisos d’investigació com una victòria. Això no obstant, ara, temen que l’Estat autoritzi les prospeccions. Argumenten la consideració de perill amb el fet que el responsable final de les activitats mineres és l’Estat. De fet, els resultats de l’extracció del gas de roca als Estats Units han fet que estats com Romania, Polònia, Ucraïna, Xina i, fins i tot, França i la Gran Bretanya hagin considerat l’explotació del gas. Això no obstant, els reunits a Orís consideren que l’extracció del gas de roca és escurar al màxim un plat molt migrat. Ells afirmen que al subsòl català no hi ha bosses d’hidrocarburs que compensin l’impacte ambiental.
    En aquest sentit, experts com el catedràtic Mariano Marzo (UB) han qualificat de poc provable que a les roques sedimentàries de la Catalunya afectada pels permisos hi hagi quantitats de gas que facin possible l’extracció. Marzo va valorar que a més de gas fan falta grans quantitats d’aigua dolça.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  320. lejarza said

    Riudaura capital de la lucha en contra del fracking y un modelo agotado
    Llorenç Planagumà Guàrdia
 geòleg, membre del Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST) i militant D´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) a la Garrotxa, asesor de la plataforma RiudauraJunts
    En octubre de 2012 la Generalitat de Cataluña otorgó un permiso de investigación para la obtención de hidrocarburos a una empresa multinacional que preveía explotarlos cerca de Riudaura (Cataluña). La denuncia y presión popular hizo que el 15 de marzo se le retirara el permiso.
    La historia nos ha demostrado muchas veces que no hay pueblos o causas pequeñas. Desde el pasado mes de diciembre un pueblo situado en el norte de Cataluña ha tomado conciencia de que algo hay que cambiar y que nadie, en ningún lugar del mundo, puede escapar de este ciclón de acaparamiento de recursos en pocas manos y a cualquier precio. Riudaura ha podido palpar este hecho a través del fracking, una técnica extractiva con un elevado riesgo de problemáticas ambientales por contaminación de acuíferos, impacto paisajístico, ruido,… y muchas otras como consecuencia de intentar desarrollar una actividad económica extractiva en un espacio rural y de interés natural.
    No tiene ningún sentido. Nuestra sociedad, que ha basado su desarrollo económico en un crecimiento a base de infraestructuras, extracción de recursos y consumo desaforado, está llegando a su fin y los hechos de Riudaura son una prueba. Riudaura ha despertado y está luchando para prohibir el fracking en Cataluña, en España y para que la Unión Europea lo regule a partir de las problemáticas ambientales que genera.
    Con este despertar, Riudaura da cuenta de que para solucionar el problema no solo tiene que detener el permiso, que ya lo ha hecho, sino pedir también que esta técnica se prohíba en todo el Estado español, y esto quiere decir que los líderes políticos empiecen a debatir qué modelo queremos para no llevar al país a un callejón sin salida al que estamos abocados. La cuestión es que en estos momentos estamos en una encrucijada histórica, y debemos decidir si dejamos que avance hacia este modelo injusto y desigual apurando hasta el último recurso natural y humano que tiene el territorio para satisfacer las necesidades de unos pocos o un modelo compartido por todos y sostenible, donde todas las personas tengan cabida sin necesidad de pasar penurias. Penurias ambientales, penurias económicas y penurias sociales. En estos momentos pocas cosas representan tan bien la codicia humana como el fracking. Un sistema de extracción de muy poca rentabilidad económica y de gran impacto social y ambiental en el territorio. El 50% de los hidrocarburos que da la perforación (gas o petróleo) se extraen durante el primer año. Es de una efemereidad extractiva nunca vista.
    Lo importante en todos estos procesos es que una vez un pueblo o colectivo toma conciencia de este disparate se moviliza y pide responsabilidad a los ciudadanos que han sido elegidos y nos representan para que velen por el interés general y no el de las grandes empresas. Se podría tomar la opción de defender el pueblo y después de la victoria aislarse a esperar tiempos mejores pero algo, la intuición, dice que nadie se salvará de este ciclón en el que estamos inmersos y que necesitamos trabajar por un cambio de modelo. Esto sólo se puede hacer con una cuidadanía comprometida que tome las riendas de la Política. Esta es la estrategia de Riudaura: exigir que quien debe gestionar lo haga, y lo haga pensando en el bien de toda la sociedad. Por eso Riudaura no le basta haber agrupado una mayoría social y política en torno al pueblo para detener el fracking en Cataluña, también quiere hacerlo en todo el Estado español y para eso hay que trabajar, y buscar complicidades y alianzas. El pueblo de Riudaura ya ha aprendido que la única solución es una lucha más allá del pueblo y como Riudaura saldrán muchos más para hacer frente a este sistema que permite no tener en cuenta la ciudadanía. Ahora es tiempo de Política en mayúsculas, no podemos dejar que nos la hagan, la reivindicaremos día a día y si es necesario no dormiremos para garantizar que quien nos gobierna nos lleve a buen puerto a todos y todas, sin dejarse a nadie por el camino y con el territorio sano y salvo. Riudaura ha entendido que la Política es la clave de todo y que hay influir desde abajo.
    Esta práctica de presión social para alcanzar unos objetivos es una señal de madurez democrática. Los poderosos, en forma de lobbys de intereses, tienen el dinero pero no tienen la fuerza del pueblo. Estamos en las luchas del 1%, que tiene el 99% de los recursos económicos, contra el 99%, que sólo tiene el 1% de los recursos, y los resultados de estas luchas se visualizarán en las decisiones políticas. La “batalla” de Riudaura es un ejemplo, en este caso con una victoria táctica del 99%. Este conflicto surge de dos enfadadas, una por la estupidez del fracking, y lo que hemos visto que significa, y el otro, por la manera como se trata a la ciudadanía en las decisiones que le afectan. Como si fueran inmaduros y que no pueden decidir cuestiones claves aunque tengan toda la información. Por ejemplo: ¿Cuántos recortes han consultado a la ciudadanía? ¿Hay que rescatar a los bancos? ¿Porque no se hace una consulta de todo esto? De la misma manera, no podemos colocar una extracción en un territorio sin antes analizar su viabilidad, interés y consultarlo en el territorio aportando toda la información. Es una obligación despertar y reivindicar nuestros derechos, una deuda moral con la democracia que tan finamente nos han secuestrado. Ésta, la de Riudaura, como muchas otras que están surgiendo, es la manera de volver a recuperar lo que es nuestro, el derecho a decidir, el derecho a reclamar que el poder bien del pueblo y quien gobierna tiene que conseguir día a día y no sólo en unas elecciones. El liderazgo, como el respeto, se gana, no viene dado.

    Riudaura capital de la lucha en contra del fracking y un modelo agotado



    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  321. lejarza said

    Teredo Oils Segunda Sucursal S. L. no renuncia a extreure hidrocarburs a la Garrotxa
    Vall del Llierca/ACN – Argelaguer – Riudaura – Besalú: Teredo Oils Segunda Sucursal S. L. no renuncia a extreure hidrocarburs a la Garrotxa.-Teredo Oils Limited no renuncia a buscar jaciments de gas a la Garrotxa i així ho ha fet saber a l’Ajuntament de Riudaura; l’alcaldessa del municipi, Eulàlia Massana, va rebre una trucada d’un representant de la companyia a Madrid per sol·licitar una entrevista i reprendre de nou el procés. “M’he quedat morta”, reconeixia a l`Agencia de noticies l’ACN, perquè veu que es torna a reactivar un projecte que xoca frontalment amb el territori, que no vol que es faci fracking a la zona. Segons li van dir, també tenen intenció de contactar amb els ajuntaments del Ripollès i Osona inclosos al projecte.

    Les alarmes s’han tornat a disparar a Riudaura després de saber que la companyia Teredo Oils Limited té la intenció de reprendre el seu pla. “M’han dit que volien recuperar el projecte per tornar a començar de nou i que reconeixien que no havien fet les coses bé, que potser primer calia haver parlat amb els afectats i els alcaldes”, explica l’alcaldessa.
    La trucada els ha trasbalsat, entre altres coses, perquè tampoc els han donat més informació, només que volen fer una reunió per parlar del tema. Sí que li van dir que tenien intenció de trucar als altres ajuntaments d’Osona i el Ripollès per “començar de nou”. L’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana, ja els va dir que primer volia parlar amb la resta de municipis i que, en tot cas, ja quedarien tot junts en una mateixa reunió. “Hem de fer un front comú tots junts, res d’anar per separat”, assenyala l’alcaldessa.
    El Govern de Catalunya va declarar extingit el permís d’investigació d’hidrocarbuts, batejat amb el nom de “Ripoll”, després que l’empresa no presentés el pla de treball per aquest any 2013. Uns dies d’anunciar-se la suspensió, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va afirmar que creia que no es podrà donar cap permís d’explotació per a l’extracció de gas per mitjà del fracking a Catalunya abans d’un termini comprès entre els quatre i sis pròxims anys.
    La intenció de Teredo Oils Limited es dur a terme prospeccions per buscar gas mitjançant la tècnica del ‘fracking’, també coneguda com a fractura hidràulica. Allò que es fa és injectar a pressió grans quantitats d’aigua, sorra i productes químics al subsòl, per extreure el gas de les roques poc poroses. Aquesta tècnica, molt utilitzada als Estats Units, està prohibida en països de la Unió Europea, perquè el líquid residual que surt a la superfície és molt contaminant.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

  322. lejarza said

    Recurs al TC sobre la prohibició del ´fracking´ a Catalunya
    25.10.2014
    MADRID | EFE/DDG El Govern va acordar recórrer al Tribunal Constitucional (TC) els articles de la llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic a Catalunya pels quals es prohibeix la tècnica de fractura hidràulica (fracking) en el territori d’aquesta comunitat. L’Executiu ha pres aquesta decisió després de rebre el dictamen favorable del Consell d’Estat, que és preceptiu encara que no vinculant en la presentació de recursos davant el Constitucional. En la justificació del recurs, el Govern explica que l’article 167.1 de la llei catalana «estableix una prohibició -que en la pràctica és absoluta- d’ús de la tècnica de fractura hidràulica en l’aprofitament d’hidrocarburs» al territori d’aquesta comunitat.

  323. lejarza said

    El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs que prohibeix el Fracking a Catalunya

    Vall del Llierca – Argelaguer/Riudaura

    El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs del Govern contra la llei de Catalunya que prohibeix el Fracking) i ha suspès provisionalment la norma recorreguda.

    Cantàbria, Navarra, la Rioja i Catalunya, amb projectes previstos a la Garrotxa al municipi de Riudaura i a la comarca del Ripollès (Ripoll) i les comarques de Girona, han prohibit aquesta tècnica als seus territoris, però el Govern del PP ha recorregut contra aquestes lleis i el Constitucional ja li ha donat la raó en els casos de Cantàbria i La Rioja.

    La llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic a Catalunya va ser recorreguda per l’Executiu l’octubre amb l’argument que “estableix la prohibició -que en la pràctica és absoluta- de l’ús de la tècnica de fractura hidràulica en l’aprofitament d’hidrocarburs”.

    El tribunal de garanties traslladarà la demanda al Congrés dels Diputats i al Senat, així com a la Generalitat i al Parlament de Catalunya perquè puguin personar-se en el procés i formular les seves al·legacions.

    L’admissió a tràmit implica automàticament la suspensió provisional durant cinc mesos de la norma recorreguda quan així ho sol·licita el Govern, com ha succeït en aquest cas, segons la Constitució.

    En haver-ho demanat l’Executiu, la norma queda suspesa mentre el Constitucional no resol el fons de l’assumpte o fins que decideixi, passat 5 mesos, si prolonga l’anul·lació cautelar.

  324. lejarza said

    Cinco comunidades autónomas han legislado contra el «fracking»

    Son La Rioja, Navarra, Catalunya, Cantabria y Andalucía, si bien el Tribunal Constitucional ya ha anulado las normas cántabra y riojana

    Natural | 12/12/2014

    Madrid. (Efe).- Cinco comunidades autónomas -La Rioja, Navarra, Catalunya, Cantabria y Andalucía- han legislado contra la fracturación hidráulica (fracking), una técnica controvertida por sus posibles impactos medioambientales, si bien el Tribunal Constitucional ya ha anulado las normas cántabra y riojana.
    El Gobierno ha aprobado hoy un proyecto de ley de modificación de la ley de hidrocarburos, donde se recogen incentivos fiscales para ayuntamientos y Comunidades con yacimientos de hidrocarburos en sus territorios, incluidos los extraídos mediante fracking.
    Se trata de un método de extracción que consiste básicamente en fracturar mediante agua a presión mezclada con arena y otros elementos las zonas rocosas del subsuelo en las que están alojadas las reservas de hidrocarburos.
    La última Comunidad en legislar fue Andalucía, cuyo Parlamento aprobó el miércoles tramitar una proposición de ley del PSOE-A para regular el uso de la fractura hidráulica, en la que se fija una moratoria de dos años, que podrá ser prorrogada, como medida preventiva.
    La iniciativa socialista fue debatida conjuntamente con otra de IU, socio del Gobierno andaluz de coalición, que planteaba la prohibición total en Andalucía de las prospecciones y explotaciones de hidrocarburos no convencionales mediante fractura hidráulica.
    Cantabria, Navarra, La Rioja y Catalunya han prohibido esta técnica en sus territorios, pero el Gobierno central ha recurrido en contra de estas leyes y el Constitucional ya le ha dado la razón en los casos de Cantabria y La Rioja.
    La primera comunidad autónoma en legislar para impedir el uso del fracking fue la de Cantabria, en abril de 2013, pero apenas un año después de su aprobación, el Tribunal Constitucional la declaró inconstitucional. En aquel entonces, el Gobierno regional dijo haber perdido una batalla pero no la guerra.
    La sentencia no valora si el uso de esta técnica es o no adecuado. Lo que dice es que la ordenación del sector energético y, del subsector gasístico, es una competencia exclusiva del Estado y que Cantabria la ha invadido.
    En Catalunya, la administración autonómica optó a principios de año por introducir la prohibición de la fracturación hidráulica en una ley de medidas fiscales, administrativas, financieras y del sector público. Como en el caso anterior, el Ejecutivo central apeló al TC y el pasado 19 de noviembre el tribunal ordenó la suspensión provisional de la norma.
    El mismo órgano judicial declaró inconstitucionales las leyes riojana y cántabra por la que se regulaban en sus respectivos territorios la prohibición de la fractura hidráulica.
    En España hay cerca de medio centenar de permisos concedidos para llevar a cabo prospecciones en Asturias, Cantabria, Castilla y León, el País Vasco, Aragón, Catalunya y Castilla La Mancha; y otros tantos solicitados en las mismas regiones más la Comunidad Valenciana y Navarra.

    Leer más: http://www.lavanguardia.com/natural/20141212/54421364085/cinco-comunidades-autonomas-legislado-contra-fracking.html#ixzz3LlUKAXK5

  325. lejarza said

    Els municipis de la Garrotxa en contra de les compensacions per promoure el “Fracking”

    Vall del Llierca – Argelaguer/Riudaura

    El govern del PP ha aprovat aquest divendres la creació d’un nou impost sobre l’extracció de petroli i gas que incentiva la tècnica de la fractura hidràulica, coneguda com a “Fràcking”. Una part de la recaptació es destinarà a la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de l’area d’explotació.

    La Generalitat de Catalunya no creu que els nous incentius per promoure el “Fracking” serveixin per incentivar la utilització de la fracturació hidràulica a Catalunya.

    El secretari d’Empresa i Competitivitat, Pere Torres, ha assegurat que qualsevol empresa interessada renunciarà davant les traves que li posaran els ajuntaments de la Garrotxa.

    Fa un any, esclatava a la Garrotxa, Riudaura, una lluita unànime contra el “Fracking”, una tècnica d’extracció d’hidrocarburs fins llavors desconeguda per la gran majoria de la població. Avui, un any després, han aconseguit paralitzar el projecte de l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal, però després de moltes vicissituds legals i judicials, encara no s’ha aconseguit prohibir per llei aquesta tècnica.

    Els municipis de la Garrotxa en contra de les compensacions per promoure el «Fracking»

  326. lejarza said

    CDC, contrària al «fracking», estudiarà la normativa aprovada

    La portaveu del partit diu que s’analitzarà aquesta setmana la modificació aprovada pel Govern

    14.12.2014

    BARCELONA | EFE La portaveu de CDC (CiU), Mercè Conesa, va recordar ahir que la Generalitat és contrària a l’ús de la tècnica de la fractura hidràulica, coneguda com a fracking, encara que va dir que Convergència estudiarà aquesta setmana el canvi normatiu acordat pel Govern espanyol.
    L’executiu espanyol va aprovar divendres una modificació normativa per la qual els propietaris dels sòls en els quals es desenvolupin jaciments d’hidrocarburs rebran una retribució equivalent a un 1% del valor de producció anual. Conesa va assegurar que cal ser “molt prudent” en relació amb aquestes pràctiques perquè “poden ser abusives i comportar perjudicis a llarg termini”, de manera que la qüestió serà valorada en el si de CDC la setmana que ve.
    En declaracions a la premsa, Conesa va dir que la Generalitat s’ha mostrat molt preocupada pel que fa a les pràctiques de fracking i contrària a les mateixes.
    “Tenim el deure d’aprovar una protecció a nivell mediambiental”, va dir Conesa, que creu que “cal mesurar molt bé que liberalització comporta aquesta normativa que s’ha aprovat per part de l’Estat”.
    Va recordar, tanmateix, que la seva posició inicial és contrària al fracking perquè creu que no és una pràctica que ara pot ser contemplada com a mediambientalment responsable, segons la major parts dels informes.
    De tota manera, Conesa va dir que a través dels estudis que fan els experts els diferents sòls que hi ha a Catalunya no són proclius a aquestes pràctica, per la qual cosa, d’origen, ja hi ha un impediment perquè aquestes pràctiques es desenvolupin de manera alarmant al territori.

  327. lejarza said

    El fracking causó un terremoto en Ohio

    La Vanguardia – Natural | 06/01/2015

    Ohio, (dpa).- La extracción de gas y petróleo mediante la técnica de la fracturación hidráulica (fracking, en inglés), que se realiza mediante la inyección de líquidos a presión en el subsuelo, puede provocar en algunas estructuras de roca fuertes terremotos, según una investigación de expertos estadounidenses.
    Los científicos analizaron un sismo en marzo de 2014 en Poland, en el estado de Ohio, y llegaron a la conclusión de que su causa fue la fracturación hidráulica, informan ahora en el Boletín de la Sociedad Sismológica Americana (BSSA).
    El terremoto fue uno de los más fuertes que ha sido vinculado en Estados Unidos con el polémico método de extracción.
    «Los sismos en la comunidad de Poland se produjeron en una capa de roca muy antigua, precámbrica, en la que ya había probablemente muchas fallas sísmicas», señala uno de los autores, Robert Skoumal, de la Universidad de Miami en Oxford (Ohio), en un texto que acompaña el artículo de la Sociedad Sismológica.
    «Esta actividad de perforación no ha causado ninguna nueva falla, sino que activó una existente y hasta entonces desconocida». Por eso es importante que en el futuro la industria, los científicos y los gobiernos colaboren en las tareas de fracking en regiones donde pueda haber fallas desconocidas.
    En el método de fracturación hidráulica se inyectan agua y otros químicos a gran presión en una perforación a al menos 2.500 metros de profundidad para romper pequeñas fisuras en la roca y obtener así el gas y el petróleo que se encuentran almacenados. Las actividades microsísmicas que se producen a causa del proceso (que son como mini-sismos) son normalmente tan débiles que sólo pueden ser medidas por aparatos especiales.
    Los sismos en Ohio fueron bastante más importantes y el más fuerte de ellos llegó a medir 3 en la escala de Richter, ya a un nivel que es perceptible por el ser humano, aunque normalmente no causa ningún daño. En el momento del sismo se estaba practicando fracking en la zona.
    Skoumal y sus compañeros investigaron una posible relación, analizaron numerosos datos sísmicos e identificaron en el periodo estudiado 77 sismos de entre 1 y 3. Al comparar el ocurrido en Poland establecieron una clara coincidencia en tiempo y espacio. Cuando se interrumpió el fracking a causa del movimiento, inmediatamente cesó también la actividad sísmica.
    La fracturación hidráulica es muy polémica porque los defensores del medio ambiente temen una contaminación de los acuíferos debido a los químicos que se usan en el agua que se inyecta. Otro motivo de críticas son los sismos.
    La situación legal del procedimiento es diversa. En España la fracturación hidráulica está permitida y el Tribunal Constitucional ha negado la razón a algunas comunidades autónomas que se oponían, alegando que las competencias del régimen minero y energético son estatales. En otros países hay moratorias, como en Francia, y en Alemania se aprobará a principios de este año una nueva ley que pone límites a la actividad, que viene impulsada sobre todo por su desarrollo en Estados Unidos, donde ha servido para abaratar costes de la energía.

  328. lejarza said

    Declaración internacional contra acuerdo euro-latinoamericano pro fracking

    http://www.opsur.org.ar

    Estimado/a miembro/a de la Asamblea Parlamentaria Euro-Latinoamericana,

    Los abajo firmantes, organizaciones y grupos de ciudadanos movilizados contra el desarrollo mundial de combustibles fósiles no convencionales, nos gustaría dar a conocer y expresar nuestra preocupación por los debates en curso iniciados por la Asamblea Parlamentaria Euro-Latinoamericana, -integrada por el Parlamento Europeo, el Parlamento del Mercosur y otras representaciones parlamentarias Latinoamericanas- en un informe denominado “Sobre oportunidades y desafíos de gas de esquisto en los países ALC y en los Estados miembros de la UE”.

    Las controversias en torno a los no convencionales (como el gas y petróleo de lutitas – shale gas/oil -, el gas de arenas compactas – tight gas – y el gas asociado a mantos de carbón) y la tecnología recientemente desarrollada que se utiliza para extraerlo -que incluye la técnica denominada fracturación hidráulica de alto volumen horizontal o “fracking” – se han hecho cada vez más presentes en la agenda política de América del Norte y Europa en los últimos cuatro años y se han extendido por todo el mundo, especialmente en muchos países de América Latina, donde una fuerte movilización ha crecido rápidamente desde entonces.

    Estos proyectos hidrocarburíferos han sido promovidos como fuentes de energía seguras y limpias que supuestamente podrían ayudar a los países a aumentar su seguridad energética, disminuir los precios de la energía y proporcionar una transición asequible hacia una economía baja en carbono. Sin embargo, la experiencia de Estados Unidos nos ha demostrado que la extracción de hidrocarburos no convencionales genera impactos graves y en gran escala en torno al medio ambiente y la salud humana, tal como las amenazas a la reducción de las reservas de agua potable, la calidad del agua subterránea y de superficie, el impacto de su extracción sobre la calidad del aire, el aumento de la actividad sísmica, un importante efecto sobre el cambio climático y su competencia con las inversiones en energías renovables y el ahorro de energía.

    Teniendo en cuenta los impactos asociados que se presentan como casi inevitables de acuerdo con un gran número de estudios científicos revisados por expertos[1], resulta urgente que los líderes de los países con planes de desarrollar esta industria reconozcan estos efectos adversos lo más rápido posible. En momentos en que los debates sobre el desarrollo de no convencionales ya han comenzado en varios países de Europa (Reino Unido, Polonia, Rumanía, Hungría, Dinamarca, Alemania, España) y en América Latina (México, Argentina, Brasil, Uruguay, Paraguay, Colombia, Chile, Bolivia), es esencial que estos diversos impactos ambientales, de la salud, climáticos y sociales sean evaluados y bien entendidos por las autoridades, quienes luego pueden tener que hacer frente a los accidentes y las consecuencias a largo plazo generadas por esta industria.

    El reporte que la Asamblea Parlamentaria Euro-Latinoamericana está discutiendo actualmente sobre el tema puede ser una primera oportunidad importante para (a) tomar seria y oficialmente en consideración estos riesgos, (b) evitar que se hagan declaraciones engañosas y suposiciones falsas, y (c) garantizar que el bien común de las dos regiones esté realmente reflejado.

    Lamentablemente el primer borrador, que fue presentado en noviembre de 2014, recientemente modificado[2], no responde a la mayor parte de estos objetivos:

    – Todavía supone que el ejemplo de Estados Unidos se puede replicar a pesar de los numerosos obstáculos económicos, geológicos y ambientales observados en la mayoría de las otras regiones del mundo (más densamente pobladas, con mayor escasez de agua, sujeto a una notable actividad sísmica en muchas áreas, y donde los acuíferos transfronterizos son la única fuente de agua potable para millones de habitantes).

    – No tiene en cuenta la otra realidad del boom del gas de lutitas en Estados Unidos: cada vez más un creciente numero de ciudades, condados y estados de los Estados Unidos (incluidos el estado de Nueva York) han decidido prohibir el uso del fracking debido a los impactos científicamente probados y de las importantes incógnitas que aún rodean esta tecnología.

    – Del mismo modo ignora la existencia de un movimiento similar en Europa, donde Francia, Bulgaria, Escocia y Gales han prohibido el fracking, mientras que la República Checa, Irlanda y Holanda lo han detenido temporalmente. Similar situación ocurre con los municipios y departamentos que se han declarado libres de fracking en Brasil, Uruguay y Argentina.

    – Anuncia la industria de no convencionales como económicamente viable y competitiva, en un momento en el que decenas de empresas del sector deben cancelar deudas de inversión en miles de millones de activos en los Estados Unidos y están cerca de la quiebra debido a los bajos precios internacionales del petróleo y gas.

    – Promueve el “tamaño de las reservas de gas de esquisto en Europa y en América Latina”, a pesar de que en la actualidad, no se sabe a ciencia cierta qué parte de estos recursos pueden ser económica y técnicamente recuperables.

    – Se menciona la necesidad de crear un marco legal fuerte y adecuado antes de autorizar el fracking, sin considerar que dicha técnica ya ha sido autorizada de hecho en Europa y América Latina.

    – Asegura que las instituciones europeas consideran que el actual marco legal en sus países aborda suficientemente los impactos generados por la extracción de no convencionales, pero al mismo tiempo han reconocido en repetidas ocasiones las deficiencias actuales que justifican la necesidad de presentar recomendaciones legales para los estados miembros europeos[3].

    – El informe omite la necesidad que las empresas europeas utilicen normas ambientales más estrictas, como sí lo hacen en sus países de origen, de manera de evitar injustos dobles estándares. Los estudios recientemente publicados por Amigos de la Tierra y Observatorio Petrolero Sur muestran notablemente como empresas europeas como Shell y Total han estado desarrollando sus proyectos de hidrocarburos no convencionales en Argentina con estándares mucho más bajos que los que serían aceptados en Europa[4].

    – Insta a los legisladores miembros de la asamblea a desarrollar espacios de cooperación para generar “marcos regulatorios birregionales”, lo que entendemos como una intromisión en las políticas soberanas de cada país. La experiencia reciente nos muestra que las reformas legales en el sector energético en Argentina y México en lugar de tomar en consideración las documentadas problemáticas ambientales del fracking, han sido redactadas en función de los intereses de corporaciones norteamericanas y europeas, abriendo la puerta para el desarrollo masivo de no convencionales en esos países.

    Creemos que estos diferentes puntos requerirían modificaciones importantes para asegurarse que no se promuevan ideas falsas que sólo podrían traer decepciones en el futuro.

    Esto es de particular importancia ya que dichos errores podrían eclipsar otras buenas sugerencias del informe tales como la necesidad de aplicar el “principio precautorio”, tener por lo menos “una normativa vinculante con la cual los [estados] Miembros deberían cumplir antes de poder autorizar la técnica de fracking en su territorio”, además de garantizar una aplicación efectiva de las normas a través de las instituciones de supervisión sólidas y específicas.

    Mientras que desarrollamos la campaña para la prohibición de esta tecnología que es inherentemente destructiva, consideramos que el mínimo absoluto es que no puede desarrollarse el fracking antes de hacer un análisis de sus impactos y mientras no se aplique el marco jurídico más estricto posible. En este sentido el primer paso debe ser el fomento de debates públicos amplios e informados, para que la población pueda decidir sobre los posibles resultados del desarrollo de esa industria. Creemos que estos son los puntos que deben ser fomentados por el informe sin ambigüedades, y que éste no debe tener por objetivo principal promover incondicionalmente una industria cuyos beneficios económicos han fracasado ampliamente en materializarse fuera de los Estados Unidos.

    Estamos a disposición para responder cualquier comentario o pregunta y para ayudarle en caso de que necesitaría más información sobre el tema.

    Saludos, los firmantes

    Europa:
    Friends of the Earth Europe • Food & Water Europe

    Latinoamérica:

    Hermanas de la Misericordia de las Américas, de Latinoamérica y Caribe • Oilwatch Latinoamérica

    Alemania:

    BI lebenswertes Korbach e.V. • BI Fracking freies Hessen • PowerShift e.V. • Aktionsbündnis No Moor Fracking • A G Post-Fossil

    Argentina:

    Multisectorial Contra la Hidrofractura de Neuquén • Observatorio Petrolero Sur • Fundación ECOSUR • Confederación Mapuche de Neuquén • Secretaría de Relaciones Internacionales, CTA-Autónoma • Unidad Popular Neuquén en el Frente Popular • Red Ecosocialista Comahue • Federación de Trabajadores de la Energía, (Fetera-CTA) • Movimiento Popular Patria Grande • MST Nueva Izquierda • Emancipación Sur en el Frente Popular • Equipo de Educación Popular Pañuelos en Rebeldía • Servicio de Paz y Justicia (Serpaj) • CIFMSL, Centro de Investigación y Formación de Movimientos Sociales Latinoamericanos • Biblioteca Popular Osvaldo Bayer • Programa de Extensión “Por una nueva economía, humana y sustentable” (UNER) • Movimiento por Entre Rios Libre de Fracking • Grupo de Vecinos Autoconvocados de Tandil Libre de Fracking • Asamblea Permanente del Comahue por el Agua • Taller Ecologista • Asamblea Ambiental Ciudadana de Río Gallegos • Oikos, Red Ambiental – Mendoza • Acción por la Biodiversidad • GRAIN • Centro de Derechos Humanos y Ambiente (CEDHA) • Asamblea Popular Ambiental Colón, Ruta 135 – Entre Ríos • Foro Ambiental Waj Mapu –Chajari, Entre Ríos • Proyecto Allen • Asamblea Popular por el Agua – Mendoza • Foro Ambiental de Santiago del Estero • Asamblea Ciudadana Ambiental Concepción del Uruguay • Movimiento por la Unidad Latinoamericana y el Cambio Social (MULCS) • Asociación LIHUE – Bariloche • Tinta Verde • Vecinos autoconvocados Benito Juárez SIN Fracking • Movimiento SURCO,San Martin de los Andes • Asamblea Ciudadana Concordia • Observatorio del Agua (Universidad Nacional de la Patagonia SJB) – Esquel, Chubut • APDH Neuquén • Eduardo D´Elía, Ingeniero en Petróleo • Maristella Svampa, investigadora del Conicet, socióloga y escritora • Emilia Otharan, Concejal del Mov SURCO – San Martin de los Andes • José Rigane Luz y Fuerza Mar del Plata • Julio Acosta Luz y Fuerza La Pampa • Gabriel Martínez Luz y Fuerza Mar del Plata • Agustín Arbor González APCNEAN • Néstor Iparraguirre Luz y Fuerza Zárate • Ana Sacchi Movimiento Nacional Oro Negro • Néstor Fabián Sosa Luz y Fuerza Córdoba • Ernesto Duco AGTPAC • Ernesto Ricardo Sandoval SITAPOS • Ruben Mendez ATE • Humberto Diez de los Ríos OTECH • Carlos Guanciarrosa Agrupación Enrique Mosconi • Jorge Omar Pescara Luz y Fuerza La Pampa; Gabriela Marcelino ATE • Diputados Claudio Lozano, Victor de Gennato y Antonio Riestra; Bloque Unidad Popular • Andrea Burucua, Secretaria Ambiente y Bienes Comunes de Unidad Popular.

    Australia:

    National Toxics Network • No Fracking Way Perth

    Bélgica:

    Mouvement politique des objecteurs de croissance • Agora for Life

    Bolivia:

    Centro de Documentación e Información Bolivia (CEDIB) • LIDEMA Liga de Defensa del Medio Ambiente • The Democracy Center

    Bosnia y Herzegovina:

    Centar za životnu sredinu/FoE BiH

    Brasil:
    Federação de Órgãos para Assistência Social e Educacional (FASE) • Secretaria do Fórum dos Atingidos pela Indústria do Petróleo e Petroquímica nas Cercanias da Baía de Guanabara – FAPP-BG • Rede Brasileira de Justiça Ambiental • Justiça Global • Rede Justiça nos Trilhos • Instituto Búzios • Associação de Proteção ao Meio Ambiente de Cianorte (APROMAC) • Associação de Defesa do Meio Ambiente de Araucária (AMAR) • TOXISPHERA Associação de Saúde Ambiental • Grupo de Estudos: Desenvolvimento, Modernidade e Meio Ambiente (GEDMMA) da Universidade Federal do Maranhão (UFMA) • Bicuda Ecológica • Associação Movimento Paulo Jackson – Ética, Justiça, Cidadania – Bahia • Articulação Antinuclear Brasileira • Frente por uma Nova Política Energética • Fórum do Movimento Ambientalista do Paraná • Zuleica Nycz, Representante da Sociedade Civil na Comissão Nacional de Segurança Química – Ministério do Meio Ambiental • Cristiana Losekann, Professora da Universidade Federal do Espírito Santo

    Chile:
    Colectivo Editorial Mapuexpress • Grupo de Trabajo por los Derechos Colectivos • Programa Chile Sustentable

    Colombia:
    Censat Agua Viva – Amigos de la Tierra Colombia • Asociacion Para La Investigacion Y Accion Social Nomadesc • Campaña Prohibido Olvidar • Movimiento De Victimas De Crimenes De Estado – Capitulo Valle Del Cauca • Comite De Mujeres Coorteras De La Caña • Aída Julieta Quiñones Torres • Comité Ambiental de Barrancabermeja – CAB • Congreso Ambiental de Santander • Equipo Juridico Pueblos (EJP) • Ty Quica Sye – Semillero de Investigación Ambiental de la Universidad Industrial de Santander • Centro de Altos Estudios Minero Energéticos – CAEM • Alberto Castilla – Senador de la República de Colombia por el partido Polo Democrático Alternativo

    Dinamarca:

    NOAH Friends of the Earth Denmark • VedvarendeEnergi

    Ecuador:
    Acción Ecológica Ecuador

    España:

    Ecologistas en Accion • Asociación de Cultura Popular Alborada (Gallur) • Fracking EZ Huesca sin fractura • Plataforma Ciudadana Zaragoza sin Fractura

    Francia:

    Les Amis de la Terre • Attac France • Collectif “Touche pas à mon schiste !” • Collectif Causse Méjean – Gaz de Schiste NON ! • Collectif ALDEAH (Alternatives au Développement Extractiviste et Anthopocentré) • Collectif 07 Stop au Gaz et Huile de Schiste • Collectif 82 non Gaz et Huile de Schiste (Sud-ouest France) • Collectif Stop au Gaz de Schiste Anduze • Collectif Montpellier littoral contre les gaz et huiles de schiste • Collectif houille ouille ouille 59/62 • Collectif citoyen de Pézenas, Castelnau de Guers • Collectif Valgorge (07) • Collectif Stop Gaz de Schiste 39 • Collectif Non Gaz et Huiles de Schiste Canal-Lirou (34) • Collectif citoyen Île-de-France Non aux gaz et pétrole de schiste et au gaz de couche ! (75) • Collectif du Céressou, Péret, Fontès, Cabrières (34) • Collectif Stop Gaz de Schiste du Grand Valentinois (26) • Collectif de vigilance cévenol CAMIS’GAZ (30) • Collectif “non gaz de schiste” Florac (48) • Collectif viganais contre les huiles et gaz de schiste (30) • Fondation Danielle Mitterrand – France Libertés • Collectif Garrigue-Vaunage (30) • Mouvement des Objecteurs de Croissance (MOC) • Collectif Piémont cévenol (30)

    Irlanda:

    Fracking Free Ireland • Keep Ireland Fracking Free

    México:

    Blue Planet Project • Food & Water Watch • Red de Acción por el Agua • Centro de Investigación y Capacitación Rural A.C. (CEDICAR) • Alianza Mexicana contra el Fracking • Fundar, Centro de Análisis e Investigación • Asamblea Veracruzana de Iniciativas y Defensa Ambiental, (LAVIDA) • International Alliance of Inhabitants (IAI) • Amigos del Río San Rodrigo • Chihuahua Vs. Fracking • Consultoria Técnica Comunitaria AC • Amigos del Río San Rodrigo

    Poland:

    Fundacja Strefa Zieleni • The Civil Affairs Institute • Fundacja Kuźnia Kampanierów • Stowarzyszenie “Zielony Zurawlów” • stowarzyszenie “Centrum Zrównoważonego Rozwoju” • Stowarzyszenie Niesiołowice-Wesiory Kamienne Kregi

    Rumanía:

    Grupul fără Fracturare • Grupul de Intervenție Civică • Neuer Weg

    Reino Unido:

    No FiBS (No Fracking in Balcombe Society) • Frack Free Freckleton • No Dash for Gas • Keep Billingshurst Frack Free • Frack Free Arun • Frack-Free York • RAFF (Residents Action of Fylde Fracking) Frack Free Sussex • Brighton Action Against Fracking • Britain and Ireland Frack Free • Refracktion • Defend Lytham • Worthing Against Fracking • Talk Fracking • Frack Free Ryedale • East kent Against Fracking

    Uruguay:

    Paysandu Nuestro • REDES • Paysandu Libre de Fracking • Uruguay Libre de Megaminería

    Notas

    [1] http://concernedhealthny.org/compendium/

    [2] Español : https://cloud.foeeurope.org/public.php?service=files&t=21cddc433fe6a8210a2e4f093fd18376

    [3] http://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX:32014H0070

    [4] http://www.opsur.org.ar/blog/2014/11/03/fracturando-los-limites

  329. lejarza said

    Distrito Minero de Barcelona.

    Registro núm. 1.361(*)

    Relación de las operaciones de Demarcación de Permisos de Investigación de Hidrocarburos que se practicarán por el personal Facultativo de este Distrito Minero, en los días, registros, provincias que en la misma se expresan:

    Nombre de los Permisos de Investigación:

    Este Vich; Número del expediente: A-YI-2; hectáreas concedidas: 27.517; Substancia: Hidrocarburos; Provincias donde radica: Barcelona y Gerona; Periodo de las Operaciones: Del 24 de abril al 5 de mayo; Interesados: Nombre: E. N. Petróleos Aragón; Vecindad: Madrid; Representante legal: Nombre: Don Santiago García Fuentes; Domicilio: Madrid; Permisos colindantes y próximos: Berga número 44; Titular: Ciepsa-Gulf y Asociados.

    Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa); A VI-S; 33.864; Hidrocarburos; Barcelona y Gerona; Del 24 de abril al 5 de mayo; E. N. Petróleos Aragón; Madrid; Don Santiago García Fuentes; Madrid; Olot número 73, Sipsa.

    Olot (Garrotxa); 73; 13.726; Hidrocarburos; Gerona; Del 24 de abril al 5 de mayo; Sociedad Investigaciones Petrolíferas (Sipsa); Madrid; Don José Fornells; Madrid; Sant Feliu de Pallerols y Este de Vich; E. N. Petróleos de Aragón.

    Lo que se anuncia en este Boletín Oficial a los efectos, y en cumplimiento de lo que disponen los artículos 45 y 193 del vigente Reglamento de Minas, para conocimiento de los interesados que no residieran o tuvieran apoderado en esta capital, de los titulares de Permisos de Investigación de Hidrocarburos colindantes o próximos, y de las Autoridades, a las que se ruega presten a dicho personal los auxilios que necesiten o soliciten, para el mejor cumplimiento de su misión.

    Barcelona, 5 de abril de 1961. El Ingeniero Jefe, J. Bartual.

    *) Butlletí Oficial de la Província de Girona, 15_04_1961, núm. 45

Replica a lejarza Cancelar la respuesta