L’agricultura un sector estratègic al nostre país

L’agricultura un sector estratègic al nostre país.

Aniol Pitagòras Brunso, Argelaguer (Garrotxa)

L’agricultura un sector estratègic al nostre país. El conflicte del camp que s’ha fet mediàtic aquestes últimes setmanes es deu a qüestions estructurals que s’estan gestant des de fa molt de temps.

En primer lloc, tenim una cadena de valor injusta i poc transparent per als productors, que enfronten preus de misèria en contraposició a el cost final al mercat.

La diferència de preu pot arribar fins a un 600%, com succeeix, per exemple, amb el bròquil, que es paga a 0,41 euros per quilo a productor, mentre que al supermercat es ven a 2,90 euros. Això es deu al fet que el 60% del negoci alimentari està en mans d’un oligopoli amb capacitat de tirar els preus i tenir beneficis de fins a un 1.000%, només per portar del camp a un taulell de supermercat una caixa de tomàquets.

Amb aquests preus d’origen no s’arriben a cobrir els costos de producció, el que condemna a la precarietat a la gent agricultora del sector primari, i a la despoblació a comarques i pobles.

D’altra banda, els tractats de lliure comerç han estat molt perjudicials per al nostre sector primari. Estem important productes de tercers països que no compten ni amb les mesures de seguretat ni amb les condicions laborals que tenim a Europa, el que comporta una competència deslleial amb els nostres propis aliments.

El cas més recent és el tractat signat per la Unió Europea amb Vietnam fa una setmana, que elimina el 99% dels aranzels amb aquest país, el principal exportador d’arròs, condemnant així a la ruïna al nostre sector arrosser. PP, PSOE, Cs, VOX i PNB van votar a favor d’aquest tractat al Parlament Europeu.

Els Tractats de Lliure Comerç han estat molt perjudicials per al nostre sector primari. Estem important productes de tercers països que no compten ni amb les mesures de seguretat ni amb les condicions laborals que tenim a Europa.

És fonamental fomentar el comerç local i avançar cap a un etiquetatge clar, que informi sobre l’origen dels productes i sobre el preu que s’ha pagat al productor, per saber si realment ha estat un preu just.

En definitiva, hem d’apostar per la sobirania i la seguretat alimentàries, alhora que defensem els drets laborals de la gent treballadora i el futur dels nostres camps i pobles.

 

La Vall d’en Bas es troba situada a la comarca de la Garrotxa i està creuada pel riu Fluvià

La Vall d’en Bas es troba situada a la comarca de la Garrotxa i està creuada pel riu Fluvià

Vall del Llierca – Argelaguer

La Vall d’en Bas es troba situada a la banda sud-oest de la comarca de la Garrotxa, ocupa una superfície d’uns 100 km2 i està creuada pel riu Fluvià. Es tracta d’una zona planera, situada a uns 460 metres sobre el nivell del mar, a l’entorn de la qual hi ha elevacions muntanyoses com puig Rodon, amb 907 metres d’altitud, la zona de Falgars, per sobre els 900 metres, o el Puigsacalm, amb 1.515 metres. Diversos nuclis de població estan actualment repartits per la vall.

Moltes vegades s’ha parlat que en aquesta vall hi havia hagut, durant molts i molts anys, un llac que ocupava bona part de la zona i s’ha fet referència a diversos arguments que avalaven aquesta situació lacustre. La presència del llac es troba també en algunes publicacions de diferents èpoques.

Un exemple de la descripció d’un llac i de les interpretacions de les seves característiques el podem trobar en publicacions com la d’Esteve Paluzie.

Aquest autor, al seu llibre Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local, publicat a Barcelona el 1860, diu, parlant de la vall d’en Bas, que “antiguamente constituían estos valles un lago de tres horas de longitud por cerca de una y media de latitud, siendo las pruebas convincentes e irrecusables que se ven y se hallan de su existencia, la turba que se encuentra en todas las capas profundas de dichos valles y superficialmente en la ribera de Codella; hallarse construídos todos los edificios antiguos en las faldas de los montes a bastante altura del nivel del llano y ser modernos todos los edificados en éste; conservarse el camino antiguo para ir de Olot a Barcelona y subsistir aun los parajes donde se hallaban empotradas gruesas anillas para aferrar las barcas”.

“La época del desagüe de dicho lago es ignorada. Antiguamente el Fluviá seguía su curso por la parte de la Piña, extremo del lago, tocando al punto conocido por hostal de la Corda y seguía el cauce que tiene la ribera de Ridaura, según lo demuestra la posición del terreno, y se unía a la ribera conocida por de Biaña más abajo de la capilla de la Virgen de la Esperanza.

Abriose el nuevo cauce del río entre rocas en la palanca de Codella, sigue hacia S. Roque y atravesando el llano de Olot”… “Esta nueva dirección del Fluviá secó el lago, abriéndose zanjas en los valles que terminan en la citada palanca, para dar curso a las aguas que las vertientes de las montañas precipitan en ellos, y consiguiose con el desagüe del lago, además del inmenso beneficio en la parte sanitaria, utilizar muchos miles de cuarteras de tierra de superior calidad para los cultivos, cuya adquisición ha dado a la agricultura de aquel valle un impulso extraordinario.

Es de advertir que si se cegara este paso, las aguas se extenderían otra vez por el llano y quedaría el lago nuevamente formado”. I continua, referint-se a Codella, “por la tradición cuentan algunos ser obra de los árabes el boquete por donde se dió curso a las aguas del lago; y también podrá serlo el cauce”.

Els relats que parlen de l’existència d’un llac a la vall d’en Bas no s’adiuen, però, amb les dades científiques de què es disposa actualment i són fantasiosos en molts aspectes. Tot i això, tenen, però, una certa base real. No va existir-hi un llac pròpiament dit, però si que durant molts mil·lennis la vall va estar ocupada per aiguamolls, més o menys amplis en segons quins moments i depenent d’en quines èpoques.

La presència d’aquesta aigua va dificultar la vida de les persones a la vall, però, al mateix temps, la va afavorir donat que es tractava d’una zona on hi podien viure amb facilitat determinats animals i plantes i que havia de ser propícia per a la cacera i la recol·lecció o també per als conreus.

Actualment, la vall d’en Bas és una zona molt fèrtil per causa, en part, a l’existència d’aquests antics aiguamolls.

 

Ajuntament de Sant Jaume de Llierca: Projecte de millora del recurs d’aigua superficial pel subministrament d’aigua potable

Ajuntament de Sant Jaume de Llierca: Projecte de millora del recurs d’aigua superficial pel subministrament d’aigua potable.

Vall del Llierca – Argelaguer

Butlletí Oficial de la Província de Girona Núm. BOP 29 · Núm. edicte 995 · Data 12-02-2020

ANUNCI sobre aprovació inicial d’un projecte d’obra municipal ordinària.

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, en data 4 de febrer de 2020, va aprovar la proposta d’acord que, en la seva part resolutòria diu el següent:

“Primer.- APROVAR INICIALMENT el projecte d’obra municipal ordinària titulat “Projecte de millora del recurs d’aigua superficial pel subministrament d’aigua potable a Sant Jaume de Llierca”, redactat per l’enginyer agrònom Esteve Costa i Sala, dels serveis tècnics del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA), de data desembre de 2018, amb un pressupost d’execució per contracte de cent setanta-tres mil dos-cents cinquanta-nou euros amb vuitanta cèntims (173.259,80€) més trenta-sis mil tres-cents vuitanta-quatre euros amb cinquanta-sis cèntims (36.384,56€), que corresponen a un 21% d’IVA, i que fan un total de dos-cents nou mil sis-cents quaranta-quatre euros amb trenta sis cèntims (209.644,36€); queda aprovada, alhora, en unitat d’acte i de forma inicial la valoració individualitzada dels béns i drets objecte d’expropiació i ocupació, de data abril de 2019.

Segon.- SOTMETRE el projecte esmentat, inclosa la valoració individualitzada dels béns i drets objecte d’expropiació i ocupació, a informació pública, per un termini de trenta dies hàbils, comptats a partir de l’endemà del dia següent hàbil al de la inserció del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, termini durant el qual es podrà examinar el projecte i formular-hi les al·legacions i reclamacions pertinents. L’anunci també s’inserirà al tauler d’edictes electrònic i al tauler d’anuncis de la corporació. El Projecte estarà a disposició de qui vulgui examinar-lo a la Secretaria de l’Ajuntament, de dilluns a divendres de 9.00 a 15.00 hores, i els dijous, també de 17.00 a 20.00 hores, i al Perfil de contractant (www.santjaumedellierca.cat).

Tercer.- DONAR audiència sobre el projecte a l’Ajuntament d’Argelaguer, per un termini de deu dies, d’acord amb el que estableix l’article 20.2 de la Llei 3/2007, de 4 de juliol, de l’obra pública.

Quart.- NOTIFICAR individualment aquest acord d’aprovació inicial a les persones directament afectades segons la relació de béns i drets a ocupar i, si s‘escau, a expropiar.

Cinquè.- INFORMAR que, de no formular-se reclamacions i al·legacions durant el període d’informació pública i d’audiència, el projecte quedarà definitivament aprovat, de forma automàtica, sense que es requereixi un nou acord exprés, amb efectes des del dia hàbil següent al de la finalització del període d’informació pública i d’audiència. En aquest cas, es publicarà l’aprovació definitiva del projecte al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al tauler d’anuncis (físic i electrònic) de l’Ajuntament, en compliment del que disposa l’article 38.2 del ROAS.”

La qual cosa es fa pública per a coneixement general.

Signat electrònicament

 

Els pessebres de Palera

Els pessebres de Palera

Ramon Fàbrega Prujà, Maià de Montcal (Garrotxa)

El Sant Sepulcre de Palera es troba en un lloc idílic de la nostra Garrotxa. Des de fa uns quants anys s’hi organitza una mostra de pessebres que es pot visitar a partir de les festes de Nadal fins la Candalera.

En aquesta mostra cal destacar el pessebre que han realitzat els Amics de Palera, veïns i veïnes del poble, l’Ajuntament… L’ànima d’aquest pessebre és Mossén Miquel Oliveras Coll, rector de Besalú i d’una part de l’arxiprestat de la Garrotxa.

L’obra d’en Miquel és diferent dels pessebres tradicionals, ja que en les diferents escenes hi ha representat part del nostre territori com si fos un quadre dels grans pintors olotins del segle passat. A tots i a totes els que fan possible aquesta mostra moltes felicitats per la dedicació i molts anys de vida per poder gaudir d’aquesta iniciativa.

També felicitar els mes petits del poble que amb els seus pessebres contribueixen a fer més gran la mostra.