Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for diciembre 2015

Miquel Calm exAlcalde de la Vall d´en Bas nou cas de “portes giratòries”

Posted by lejarza en 31 diciembre, 2015

Miquel Calm exAlcalde de la Vall d´en Bas nou cas de “portes giratòries”

La vinculació és el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa”

Argelaguer – Vall del Llierca

Miquel Calm, exAlcalde i regidor de l´Ajuntament de la Vall d´en Bas (CiU) i exVicepresident de la Diputació de Girona i exPresident del Consorci de les Vies Verdes de Girona, serà el nou president de “Sumar empresa d´acciò social SL”.

Calm, exAlcalde de la Vall d´en Bas, substituirà en aquest càrrec l´Alcalde de Banyoles i Vicepresident de la Diputació, Miquel Noguer exPresident del Consell Comarcal de la Garrotxa.

El grup de la CUP a la Diputació va criticar l´elecció de Calm adduint que s’ha fet “sense tenir en compte cap criteri tècnic ni de mèrits”, una pràctica que diu que és constant a la Diputació de Girona. “La col·locació de l’exVicepresident de la Diputació és un nou cas de portes giratòries”, sosté la CUP, que hi afegeix que el nomenament de Calm “comportarà una retribució econòmica important”, de 36.000 euros anuals.

La Diputació de Girona es va desvincular de l´elecció de Calm com a President de Sumar; van indicar que l´elecció la va fer el Consell General de la Societat Limitadà.

La vinculació de Calm amb Sumar és el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, depenen del Consell Comarcal de la Garrotxa.

Miquel Calm president de Convergència a la Garrotxa

Miquel Calm president de Convergència a la Garrotxa a Olot

Foto: Miquel Calm president de Convergència a la Garrotxa a Olot

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Els jaciments arqueològics de la Vall del Llierca

Posted by lejarza en 30 diciembre, 2015

Els jaciments arqueològics de la Vall del Llierca

Garrotxa – Argelaguer – Vall del Llierca

A la Vall del Llierca (Garrotxa) coneixem actualment uns 35 jaciments, la majoria de moments prehistòrics i en molts dels casos es tracta d’ocupacions en cova.

Cal anar alerta amb imaginar la vida prehistòrica només en coves, doncs aquestes s’ocupaven segurament per feines puntuals (aixopluc del fred i la pluja, emmagatzemar el gra, tancar el bestiar, enterrar els morts…)

En realitat la majoria de l’activitat diària del passat es portava a terme a l’exterior.

Com a poblament més antic de la zona trobem dos jaciments amb ocupacions paleolítiques neandertalianes: la Cova 120 (fa entre 150.000 i 60.000 anys) i la Cova dels Ermitons (fa 39.000 anys), ambdós al municipi de Sales de Llierca.

Durant l’època dels primers pagesos, al Neolític, (fa uns 6000 anys) s’han pogut distingir diversos usos i funcions per a aquests jaciments, establint un model global de gestió del territori, arreu de les diverses zones de captació de recursos.

A la Vall del LLierca s’ha trobat un assentament a l’aire lliure, Plansallosa, al municipi de Tortellà, i d’altres ocupacions en cova, com la Cova del Bisbe (Sales de Llierca) i la dels Ermitons, destinades a estances puntuals relacionades amb els ramats i la recol·lecció.

La Cova S´Espasa municipi de Montagut i Oix i la Cova 120 s’interpreten com a llocs d’emmagatzematge de cereal i la Bauma del Serrat del Pont (Tortellà) seria utilitzada com a lloc d’habitació.

Durant el Calcolític i l’Edat del Bronze (fa entre 4500 i 3000 anys) es dóna un ús funerari d’alguns jaciments com la Cova del Calabre (Tortellà) o la Cova 120, on els grups humans enterraran els seus morts. La Bauma del Serrat del Pont serà utilitzada ara com a taller metal·lúrgic de coure.

D’aquesta època també trobem un petit monument megalític, la Cista de la Creu del Principi (Albanyà). D’època romana es preserva la base de la torre romana de Falgars (Beuda)

Pel que fa a possibles visites in situ als jaciments, aquestes són poc recomanables per a grups i mainada, per la inaccessibilitat de molts d’ells i per l’escassa vistositat dels mateixos.

Paleolític: Període on els grups humans subsistien en base a la caça i la recol·lecció, vivint de manera nòmada. A la Vall del Llierca tenim ocupacions entre fa 150.000 anys i fa 39.000.

Neolític: Període en el qual els grups humans comencen a basar la seva economia en la ramaderia i l’agricultura, deixant la cacera i la recol·lecció com a complement.

Vall del Llierca Cova 120 (Argelaguer Lejarza)

Els jaciments arqueològics de la Vall del Llierca, Cova 120 (Argelaguer Lejarza)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa aprovació del pressupost general i la plantilla de personal any 2016

Posted by lejarza en 30 diciembre, 2015

Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa aprovació del pressupost general i la plantilla de personal any 2016

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 250 – 30 de desembre de 2015 Núm. 12126

Edicte sobre aprovació del pressupost general i la plantilla de personal per a l’exercici 2016

De conformitat amb el que disposen els articles 112 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, i els articles 166 i següents del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, es fa avinent que es troba exposat al públic, per poder-hi fer reclamacions, l’expedient d’aprovació del Pressupost general per a l’exercici 2016, aprovat per la Junta General del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa en la sessió del dia 22 de desembre de 2015, que inclou el pressupost, i la plantilla de personal al servei del Consorci de Medi Ambient per a l’any 2016.

Les persones legítimament interessades podran presentar reclamacions amb subjecció als tràmits següents:

a) Termini d’exposició i admissió de reclamacions: Quinze dies hàbils a partir del següent des de la data de publicació d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província.

b) Oficina de presentació: Registre General de la Corporació.

c) Òrgan davant el qual es reclama: Junta General del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa.

En el supòsit que no es presenti cap reclamació, el pressupost es considerarà definitivament aprovat, procedint-se tot seguit a la publicació del resum dels capítols dels pressupostos de la Corporació i la inserció íntegra de la plantilla de personal, als efectes de la seva entrada en vigor, tot de conformitat amb el que estableix l’article 112.3 de la Llei 7/85 de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i l’article 169 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març.

Olot, la Garrotxa, 23 de desembre de 2015 Joan Espona i Agustín President

Joan Espona Agustín

Joan Espona Agustín President del Consell Comarcal de la Garrotxa i Alcalde de Sant Joan les Fonts

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Les corrandes

Posted by lejarza en 29 diciembre, 2015

Les corrandes

A l’Alta Garrotxa s’han cantat i es canten les Corrandes”

Xevi Pallàs

La cançó improvisada és un fenomen musical i social estès a la majoria de cultures. Des de sempre ha servit per comentar, per burxar, per seduir, per criticar, per fer broma… en definitiva, per tot allò que no ens atrevim a dir quan parlem.

Moltes vegades la improvisació ha tingut tanta gràcia que ha quedat fixada en el record deixant de ser art efímer per passar a ser part de la tradició.

A l’Alta Garrotxa s’han cantat i es canten encara les Corrandes, gairebé sempre relacionades amb música. Jaume Arnella en el seu cançoner, Les cançons de Beget, va fer un recull de les Corrandes que havien quedat fixades i que són part obligada en tots els saraus.

Nosaltres n’hem fet una selecció de les que tenen algun topònim relacionat amb l’Alta Garrotxa. És una mostra més de la riquesa cultural i de la interacció entre els habitants d’aquestes contrades.

Amb aquest viatge pels pobles, muntanyes i masies de l’Alta Garrotxa us animem a cantar i a demostrar el vostre enginy improvisant les Corrandes més divertides.

Les noies de Rocabruna / sempre van a pixar al riu, / i les de Beget es queixen / que l’aigua es torna lleixiu

Les noies de la Menera / són poques i ballen bé, / tenen la panxa arrugada / com la manxa del Ferrer

A la vall del Bac se corre / a la vall del Bac se diu, / que no hi ha més galant jove / que l’hereu de Llongarriu

Un dia m’hi passejava / per les serres de Monars / vaig sentir una veu que deia: / “les banyes tu portaràs”

Ai Mare de Déu del Mont / gireu’s-hi tota rodona que veureu / en Joan Micó festejar la Navarrona

A la Roca el sol hi toca / i al sunyer encara més, / i a can Batlle hi toca el gralla / i a la Codina el violó

A can Quel la capitana al Vilardell / la flor del llir, a la Farga / el fangot al Barrancot / la cua de porc

Les noies de Molló / són poques i mostatxudes, / quan passen pel carrer / fan petar les ferradures

Mare de Déu del Coral / vós que en sou tan coralera, / ajudeu-nos a casar les noies de la Menera

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

L’Ajuntament de Tortellà vol millorar les seves instal·lacions municipals

Posted by lejarza en 29 diciembre, 2015

L’Ajuntament de Tortellà vol millorar les seves instal·lacions municipals

Garrotxa – eldigitaldegirona.com

Aprofitar els béns que ja compta el municipi, és una de millores que vol fer l’actual govern en l’Ajuntament de Tortellà.

Rafel Domínguez, alcalde de l’Ajuntament de Tortellà ens ha explicat que per l’any 2016 volen començar un projecte per millorar les instal·lacions municipals que durant els darrers anys no van rebre el manteniment necessari per a la seva conservació, però que poden potenciar l’activitat turística i econòmica del poble. Entre les instal·lacions que hi ha estan dues pistes de tennis i la piscina a l’aire lliure.

A la piscina se li donarà un manteniment a fons de petites feines de construcció i jardineria, s’arreglaran els vestidors, les humitats, entre altres millores, la partida anirà a càrrec dels pressupostos del mateix ajuntament. Per altra banda les pistes de tennis, s’han de renovar totalment i per això l’Ajuntament ha demanat a diverses empreses que facin un pressupost per aquestes instal·lacions. L’alcalde, espera que a mitjans de gener, ja puguin fer una valoració del cost i començar en la recerca del finançament necessària per donar-li data d’iniciació a l’obra.

Un altre gran projecte urbanístic és la creació d’un pàrquing de caravanes a l’entrada del poble. L’Ajuntament té disponibles uns terrenys al costat de la piscina que volen convertir-los en un pàrquing de caravanes. Amb aquest pàrquing volen potenciar el turisme familiar i responsable amb el medi ambient, que li agradi sortir a passejar en família i d’aquesta manera visità el poble. Sobretot als estius, ja es veuen caravanes dispersades pel territori i per això va sorgir la idea d’aquest projecte. En aquest moment s’està preparant el projecte i s’espera que a partir de gener es pugui començar a buscar finançament i ajudes.

http://www.eldigitaldegirona.com/audio-lajuntament-de-tortella-vol-millorar-les-seves-instal%c2%b7lacions-municipals/

Vall del Llierca Tortellà Fira de la Quaresma any 2012 (by Lejarza)

Vall del Llierca Tortellà (by Lejarza Argelaguer)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Preus públics dels menjadors escolars del Consell Comarcal de la Garrotxa curs escolar 2015/2016

Posted by lejarza en 29 diciembre, 2015

Preus públics dels menjadors escolars del Consell Comarcal de la Garrotxa curs escolar 2015/2016

Argelaguer – Vall del Llierca

El preu públic es determinarà en funció dels imports fixats pels menjadors escolars dels centres docents que gestiona el Consell Comarcal de la Garrotxa pel curs escolar 2015/2016.

Segons el reglament de funcionament del servei de menjadors escolars del Consell Comarcal de la Garrotxa es considera usuari fix aquell que fa ús del servei com a mínim 3 dies a la setmana i usuari esporàdic aquell que fa ús del servei i ho comunica al centre el mateix dia abans de les 10 del matí.

ESCOLA LES ESCOMES de Sant Jaume de Llierca

L’alumne habitual o fix 6,08€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 7,90€. Els mestres i professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i fan ús del servei habitualment 3,88€. Els mestres, professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i no fan ús del servei habitualment 5,04€.

ESCOLES BRESSOL EL LLEDONER de Sant Jaume de Llierca

Dinar 35€. Berenar 0,35€.

ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS d’Olot

Dinar 5,27€. Berenar 0,64€.

ESCOLA EL MORROT d’Olot

L’alumne habitual o fix 5,50€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 6,80€. Els mestres i professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i fan ús del servei habitualment 3,50€. Els mestres, professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i no fan ús del servei habitualment 4,55€.

ESCOLA LLAR LLUÍS MARIA MESTRES I MARTÍ d’Olot

L’alumne habitual o fix 5,35€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 6,80€. Els mestres i professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i fan ús del servei habitualment 3,47€. Els mestres, professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i no fan ús del servei habitualment 4,51€.

ESCOLA MONTPALAU d’Argelaguer

L’alumne habitual o fix 6,56€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 8,53€. Els mestres i professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i fan ús del servei habitualment 4,70€. Els mestres, professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i no fan ús del servei habitualment 6,11€.

ESCOLA CASTANYER de Sant Joan Les Fonts

L’alumne habitual o fix 5,22€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 6,80€. Els mestres i professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i fan ús del servei habitualment 3,29€. Els mestres, professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i no fan ús del servei habitualment 4,28€.

ESCOLA SANT ROC d’Olot

L’alumne habitual o fix 5,45€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 6,80€. Els mestres i professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i fan ús del servei habitualment 3,36€. Els mestres, professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i no fan ús del servei habitualment 4,37€.

ESCOLA LA BÒBILA de Les Preses

L’alumne habitual o fix 5,40€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 6,80€. Els mestres i professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i fan ús del servei habitualment 3,22€. Els mestres, professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i no fan ús del servei habitualment 4,19€.

ESCOLA CASTELLROC de Castellfollit de la Roca

L’alumne habitual o fix 5,60€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 6,80€. Els mestres i professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i fan ús del servei habitualment 4,08€. Els mestres, professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i no fan ús del servei habitualment 5,31€.

ESCOLA BRESSOL EL CASTELLET de Castellfollit de la Roca

Dinar 3,97€. Berenar 0,35€.

CENTRE EDUCACIÓ ESPECIAL INTEGRA d’Olot

Dinar 5,08€. Berenar 0,52€.

IES MONTSACOPA d’Olot

L’alumne habitual o fix 3,65€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 4,80€.

IES BOSC DE LA COMA d’Olot

L’alumne habitual o fix 3,65€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 4,80€.

Escola Montpalau Argelaguer (Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 8 Comments »

Iniciativa a Argelaguer per a declarar el poble Lliure de Transgènics

Posted by lejarza en 29 diciembre, 2015

Iniciativa a Argelaguer per a declarar el poble Lliure de Transgènics

La CUP del Llierca, Argelaguer en Transició (AeT) i l’Associació de Veïns d’Argelaguer (AVA) presentem una moció al Consistori perquè aquest declari el poble lliure de Transgènics.

La declaració de Zones Lliures de Transgènics no és només un intent per salvaguardar l’agricultura i els recursos locals, sinó també una protesta contra tot el que la indústria de l’agrobussiness suposa, com per exemple la industrialització de l’agricultura i les patents sobre la vida.

L’objectiu general és aconseguir que els municipis catalans s’autodeclarin lliures de transgènics i adoptin mesures per tal que la declaració sigui vinculant; és a dir, que tingui efectes pràctics.

La proposta també neix per donar suport a totes les iniciatives agrícoles sostenibles que estan en augment últimament.

L’estat espanyol és un paradís per a la Indústria biotecnològica, aquí troben totes les facilitats que els manca a altres països europeus i les autoritats polítiques i científiques col·laboren estretament a la seva expansió. Portem més de sis anys amb conreus i experiments transgènics i Catalunya juga un paper davanter i estratègic en la política de suspensió de fet de la moratòria europea de nous conreus comercials i l’autorització de noves varietats transgèniques. S’ha produït un canvi d’orientació política i algunes forces es mostren més sensibles al tema i parlen des de posicions més crítiques, però volem fets concrets i no solament bones paraules, sobretot en relació a què Catalunya sigui una comunitat lliure de transgènics.

Tenim un perill real, el de la contaminació genètica que per les seves conseqüències irreversibles amenaça la supervivència de tota forma d’agricultura no transgènica i la diversitat vegetal.

Els col·lectius promotors de la moció avisem que, independentment de la decisió que prengui el consistori d’Argelaguer davant de la moció, continuarem defensant la lluita per una alimentació i una agricultura lliures de transgènics, tant a Argelaguer com a les poblacions veïnes, on promourem la mateixa moció.

Des de la CUP del Llierca, Argelaguer en Transició I l’Associació de Veïns d’Argelaguer animem a altres municipis de la Garrotxa a sumar-se a aquesta iniciativa i a construir una agricultura per a la gent, que produeixi aliments sans i que mantingui vives les zones rurals.

Poble a poble, cap a un món lliure de transgènics”.

CUP del Llierca + Argelaguer en Transició (AeT) + Associació de Veïns d’Argelaguer (AVA)

MOCIÓ PERQUÉ ARGELAGUER ESDEVINGUI LLIURE DE TRANSGÈNICS

L’oposició als cultius i aliments transgènics (MG) en la UE és molt gran, les últimes enquestes indiquen que els 61% dels ciutadans europeus la refusa 1.

Es tracta d’una oposició clara, doncs els transgènics suposen una greu amenaça a un model d’agricultura i alimentació sostenible enfocat a produir aliments de qualitat respectuós amb el medi ambient.

La proliferació dels conreus transgènics per a ús comercial té tres importants impactes.

El primer, sobre el consumidor, ja que no disposa d’informació real sobre el que menja. 2.

El segon, sobre el medi ambient i l’agricultura, ja que el blat de moro transgènic ha contaminat el blat de moro convencional i ecològic, causant un fort impacte sobre la biodiversitat i posant en risc les varietats de blat de moro autòcton. 3.

I el tercer, els transgènics tenen un fort impacte econòmic, perquè beneficien les grans multinacionals que els desenvolupen i els comercialitzen, la qual cosa té greus conseqüències sobre els pagesos, que perden el control sobre les seves collites i els imposa un model agrícola basat en el monocultiu, tal i com s’ha demostrat en els pagesos de l’hemisferi sud.

Vint anys després de la seva introducció als mercats, les grans promeses dels OMG estan molt lluny de fer-se realitat:

NO han incrementat el rendiment dels cultius,

NO han millorat la qualitat dels aliments,

NO beneficien el medi ambient,

NO han contribuït a solucionar la fam al món.

Tot al contrari, en els principals països productors estan apareixen ja problemes agronòmics relacionats amb aquest tipus de cultius, s’estan incrementant els problemes ambientals, com l’abús de plaguicides i empitjoren les situacions de pobresa, injustícia i exclusió social.

A nivell europeu, el cultiu de transgènics està permès des de 1998.

Actualment a la Unió Europea només està autoritzada la comercialització per a cultiu de l’OMG el Blat de moro MON810 (propietat de l’empresa americana MONTSANTO).

Les diferents varietats de blat de moro modificat genèticament autoritzades per sembrar a la UE són híbrids de blat de moro que porten incorporat el paquet gènic MON810, que els confereix resistència al barrinador del blat de moro, una de les plagues més importants d’aquesta planta a Catalunya.

Aquestes varietats es denominen Bt2.

Després de 17 anys de cultiu observem que no són necessaris (com ho demostra el recent informe tècnic de l’Aragó que diu que s’ha de fer una profunda reflexió sobre el seu ús 3 ) i que diversos països han desenvolupat iniciatives per frenar o prohibir el seu cultiu: Escòcia, Alemanya, Àustria, Hongria, Grècia, Luxemburg, Bulgària, França, Polònia i Itàlia.

La nova legislació europea, la Directiva (UE) 2015/412, consagra la possibilitat de que els Estats membres restringeixin o prohibeixin el cultiu de transgènics en la totalitat o part del seu territori, i permet als països consolidar la seva prohibició.

Tot i això, Espanya és el país europeu que cultiva més hectàrees de transgènics. L’ 2014, s’han cultivat prop de 131.000ha. de blat de moro MON810, segons les estimacions del Ministerio de Agricultura, Alimentació i Medio ambiente.

Segons els últims càlculs de Greenpeace, basats en la informació real enviada per les CCAA a aquesta ONG no s’han cultivat més de 80.000 ha 4.

A més, també s’està sembrant en els nostres camps, cultius experimentals: tabac, colze, remolatxa, etc. sense cap mesura que eviti la interacció d’aquests cultius amb el medi ambient. A Espanya es produeix el 67% dels cultius experimentals.

Catalunya és la segona comunitat Autònoma de l’Estat en el cultiu de transgènics, desprès de l’ Aragó, amb una superfície de més 22.000ha. de cultiu MG l’any 2014, el 50% de la producció Catalana de Blat de moro.

A la comarca de la Garrotxa es cultiven 24,83 ha de blat de moro MON810, concentrats a la Vall d’en Bas i les Preses.

Notes:

1 Biotechnology, Special Eurobarometer, Comisión Europea, Octubre de 2010 http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_341_en.pdf

2 http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1312/omg_2012_2014.pdf

3http://www.aragon.es/estaticos/GobiernoAragon/Departamentos/AgriculturaGanaderiaMedioAmbiente/TEMAS_AGRICULTURA_GANADERIA/Areas/FORMACION_INNOVACION_SECTOR_AGRARIO/CENTRO_TRANSFERENCIA_AGROALIMENTARIA/Publicaciones_Centro_Transferencia_Agroalimentaria/IT_2015/IT_256-15.pdf

4 http://www.greenpeace.org/espana/es/Trabajamos-en/Transgenicos/

Ajuntaments de la Garrotxa “Poble a poble, cap a un món lliure de transgènics”. CUP del Llierca + Argelaguer en Transició (AeT) + Associació de Veïns d’Argelaguer (AVA) (Grafic Lejarza)

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

L´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA) un any de treball per el poble

Posted by lejarza en 28 diciembre, 2015

L´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA) un any de treball per el poble

Eva Llansana i Benaiges, Presidenta de l´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA)

Un grup d´argelagencs i argelagenques, ja fa un any, que vam constituir l´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA), amb els seus Estatuts, i va quedar inscrita en la Generalitat de Catalunya, i posteriorment inclosa en el llibre d´Associacions de l´Ajuntament d´Argelaguer.

Sabiem que en el nostre poble mancava un instrument de participació i reivindicació per aquelles qüestions importants i varem crear l´Associació de Veïns.

Vem començar a reunir-nos en Assamblees Generals, obertes als socis i altres veïns, i des de el primer dia el clima de concordia i ganes de treballar per millorar el nostre poble va esdevenir el nostre tarannà. D´Aquelles primeres Assamblees van sorgir, entre d´altres, una sèrie de temes que varem considerar d´actuació urgent.

Fou la nostra primera intervenció, que en una passejada, un grup de socis, van comprovar el mal estat en que estavan els dipòsits d´aigua, que suministran la mateixa a Argelaguer; la part superior del dipòsit estava fragmantada, amb el perill de poder entra-hi qualsevol cosa, i totes les vàlvules de l´instalació no tenien cap protecció. Vem fer una instància a l´Ajuntament el dia 11 de novembre de 2014 i el dia 18 les greus incidències ja van quedar subsanades per Prodaisa. Argelaguer ja contava amb uns dipòsits d´aigua en condicions.

Argelaguer comença la campanya d'abonar els camps i les hortes amb la depuradora d'Olot  “És com els purins, però, de depuradora d'Olot i fa una olor espantosa”  Juan R Lejarza d´Argelaguer (Garrotxa)

Argelaguer comença la campanya d’abonar els camps i les hortes amb la depuradora d’Olot “És com els purins, però, de depuradora d’Olot i fa una olor espantosa” Foto: Juan R Lejarza d´Argelaguer (Garrotxa)

En quan a l´abastament domiciliari d´aigua estem treballant per conèixer la gestió de la xarxa municipal d´aigua i per ser informats periòdicament de l´analítica de l´aigua potable que es realitza en el poble.

El mes de decembre de 2014 varem posar una pancarta com a reivindicació de l´enderroc de l´edifici inacabat de la Plaça de la Generalitat. I si l´àntic consistori (CIU-ERC) -no acostumat al que sencillament és llibertat d´expresió-, en un primer moment ens van retirar la pancarta, tornant-la a posar inmediatament per les queixes dels veïns congregats a la plaça. Malgrat tot seguim en el tema, i el nou consistori (Independents per Argelaguer-IPA) ens a reiterat que la seva màxima prioritat per aquesta legislatrura és trobar una solució en aquesta patètica estructura que enlletgeix la Plaça del poble i ens treu espai vital. Nosaltres seguirem, erre que erre, amb el tema d´aquest edifici, doncs així ho hem fet també amb la petició d´enderroc de l´obsolet transformador elèctric de Bassols Energia d´Olot de la mateixa plaça. Des de el 3 de decembre de l´any 2014 que vem demanar a la companyia -la del car rebut de la llum- Bassols Energia SL el seu enderroc, després d´algunes instàncies, després d´alguns correos certificats a dita companyia, després d´entrevistes amb el seu director, després d´una tasca de més de sis mesos, per fí, el dia 19 de juny de 2015 ens vam comunicar que Bassols enderrocaria aquest centre transformador en desús. Argelaguer contarà amb una Plaça més agradable sense aquesta torreta elèctrica.

Enderroc de la Associaciò de Veïns d´Argelaguer de la torreta electrica de Bassols Energia a la Plaça Generalitat (Foto 1 Lejarza)

L´AVA també anava fent el seguiment de les obres del casc antic, tant a la vessant urbanística, per exemple, amb les nostres al.legacions al Parking de l´Esglesia de Santa Maria i Sant Damas I papa d´Argelaguer, com en la vessant mediambiental, enviant instàncies a l´Ajuntament i a l´Agencia Catalana de l´Aigua (ACA) respecte als abocaments incontrolats de terres i runes, per l´empresa Salvador Serra que executà dites obres al casc antic, que s´estavan produïnt en la confluència del Vinyot amb el carrer de la Muralla i Can Jan.

Aleshores, el mes de setembre l´AVA, l´Ajuntament i l´ACA varem tindre una reunió conjunta, on s´ens va comunicar el compromís adquirit, per totes les parts, de la reposició d´aquest espai natural.

Abocamets de runes a la Riera del Vinyot d´Argelaguer per l'Empresa Salvador Serra

Doncs, naturalment una de les prioritats de l´AVA es fer del torrent del Vinyot l´espai que ens estructuri i cohesioni com a poble, i citan també una de les tasques ecològiques que portem a terme, els Amics de Sant Aniol d´Aguja, ens van invitar com associació de veïns a una de les seves reunions a favor de la recuperació dels camins vells, de la qual va sorgir un Manifest a favor de la recuperació dels camins vells de la Garrotxa. Un manifest on l´AVA es va sumar, per poder portar-lo a terme en el nostre municipi Argelaguer.

Pròximament veureu cartells de l´AVA informan-vos de les sortides, petites excursions, que realitzarem per prendre nota d´aquests camins i per anar coneixent millor el nostre territori.

Fins aquí, hem intentat fer una memòria de totes aquelles tasques que hem realitzat en un any i, sens dubte, n´hem deixat en el tinter, però tampoc volem excedir l´espai.

Tanmateix, sí que ens agradaria dir-vos a tots els garrotxins que en un breu plaç de temps, ja gestionat el canvi de lloc de l´oficina de correus, les gestions realitzades en bé de la reclamació justa de l´AVA, en que demanàvem aquest edifici emblemàtic -antic ajuntament del poble- de titularitat pública, per les entitats del poble (Casa d´Entitats), han donat el seu resultat. L´edifici de l´Antic Ajuntament passarà a poder ser d´us per l´Associació de Veïns, com d´altres entitats del poble.

Plaça Generalitat d´Argelaguer edifici abandonat per Anida Banc BBVA, Enderroc Ja!

Plaça Generalitat d´Argelaguer edifici abandonat per Anida Banc BBVA, Enderroc Ja!

També ens fariem un pobre favor si entenguessim que una Associació de Veïns, en un poble tant petit, només té que dedicar-se a resaltar les mancances més inmediates de temes urbanistics i de qualitat de vida dels seus habitants a l’administració local, així participem en activitats lúdiques i culturals, com pot ser la nostra participació amb l´Ajuntament en el projecte “Busquem arbres amb història a Argelaguer”, un procés participatiu per recollir els arbres singulars del nostre municipi. Perquè el que ens motiva a col.laborar amb altres institucions públiques és la prespectiva d´eliminar les barreres entre l´Administració i els “administrats.

En la nostra Associació els socis són de ideologies diverses i participen o no en d’altres moviments del poble, però tots aspirem a la ciutadania completa i volem intervenir ens els esdeveniments polítics que ens marcaran la vida. Després d’aquests anys de crisi econòmica profunda tots hem aterrat d’una manera més o menys sobtada en la realitat garrotxina, de que el dia a dia no tornará a ser mai com fa uns 10 anys.

Existeix incertesa en tot: les feines són precaries i mal pagades, les pensions és van rebaixant a cop de decret llei i sense fer soroll, les retallades en la sanitat pùblica ens han deixat sense urgències nocturnes a Besalú, a part de les llistes d’espera i la disminució de les beques menjador de la Escola Montpalau i d’estudis que han arribat a moltes famílies del poble d´Argelaguer. Per tant ja va sent l’hora de que els Pressupostos Municipals de l´any 2016, del nostre Consistori, encara que siguin minços, siguin objecte de debat i de participació activa per part dels veïns. Qui millor que nosaltres, els veïns, per prioritzar les nostres necessitats? Des de l´AVA s’han començat a fer passes en aquest sentit. El que ara cal és que la dinàmica no s’estronqui.

Carrer Major, via Annia (segle II aC.) d´Argelaguer antic camí de Sant Jaume a Galicia (Santiago de Compostel·la) Foto: Lejarza

Carrer Major, via Annia (segle II aC.) d´Argelaguer antic camí de Sant Jaume a Galicia (Santiago de Compostel·la) Foto: Lejarza

Perquè és evident que no és pot canviar tot d’un dia per un altre, però tenim davant els nous pressupostos de 2016, i pensem que és urgent davant la dificultat en la que es poden trobar alguns veïns per fer front a les despeses bàsiques, que en aquests s’inclogui una partida adeqüada per poder atendre-les, establir les condicions per accedir-hi i que aquests diners, cas de no necessitar-los, es vagin acumulant només per aquesta contingència. Com reclamarem també el tant cobejat 0’7% per a col.laboració amb els països menys desenvolupats. Anem fents passes cap un repartiment més equitatiu dels recursos. Fa 20 anys que estem donant voltes al tema!

Per finalitzar dir-vos que per a tots els socis de l´Associació de Veïns/es d´Argelaguer (AVA), el treball realitzat, durant el nostre primer any, ens ha resultat prou interessant, necessàri i engrescador com per seguir continuant-lo amb molt bones prespectives. Si vius a Argelaguer no dubtis en vindra a l´Associació de veïns, tots som vàlids i necessàris per a construir MÉS POBLE.

Nota: Publicat a la Revista Municipal d´Argelaguer, L`Argelaga Nùm. 36 Pags. 36-37 Novembre any 2015

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

El Ballet de Tortellà

Posted by lejarza en 28 diciembre, 2015

El Ballet de Tortellà

Xavier Pallàs

L’any 1926 Joan Tomàs i Antoni Bonell van arribar a les terres garrotxines per tal d’aplegar cançons i melodies d’aquesta zona.

Eren membres de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i tenien l’objectiu de fixar en paper la música popular, un patrimoni que des de sempre s’havia transmès de forma oral, però que en aquell moment ja hi havia indicis del perill de perdre’s en l’oblit.

El fruit d’aquesta missió de recerca ha permès la conservació de mig miler de danses i cançons. Actualment els manuscrits es guarden a l’Abadia de Montserrat, encara inèdits.

Durant la missió de recerca van poder entrevistar el tortellanenc Ignasi Ayats, àlies Brunells. Ens el descriuen d’aquesta manera: “Aquest subjecte és fill de Tortellà i té 66 anys. Tocava el violí pels pobles, als balls i sempre que el demanaven.

És pagès i ara fa de guardabosc. El violí que té l’adquirí d’uns francesos a canvi d’un que tenia i tres pessetes. No sap solfa i toca de rutina.

Molt amable, molt complacent, és força simpàtic. No és estrany que en els seus bons temps fos un dels músics de la comarca”.

L’Ignasi Ayats els va tocar amb el violí diferents danses entre les quals destaca el Ballet de Tortellà. Aquest ballet, que l’any 1926 ja havia caigut en desús, es dansava durant la festa patronal de la Societat de Sant Esteve de Tortellà, i era una de les parts obligades del ball de tarda. Tenia quatre parts: ballet, pavana, corrandes i sardana curta.

Tot i que el manuscrit no aporta massa indicacions de caràcter coreogràfic podem fer-nos una mínima idea de com es ballava.

El ballet, de mètrica ternària i caràcter solemne, es ballava puntejant, els balladors es col·locaven en parelles, l’home davant la dona.

La pavana ballava de forma semblant però la seva mètrica era binària i el seu caràcter més mogut.

De les corrandes només indica que “es ballaven de la forma coneguda”. Hem d’imaginar, per tant, que es ballaven en una rotllana de dos, tres o quatre parelles agafades per les espatlles.

A l’últim compàs de la dansa els balladors aixecaven les balladores pels braços tanta estona com podien, competint entre si i contra els músics a veure qui aguantava més.

De la sardana curta tampoc ens en dóna gaire informació: “la fan com totes les sardanes curtes, donant-se les mans. Solen tocar la sardana curta Lionor”. Es ballava de forma semblant a la sardana actual.

Des de fa uns anys, a Tortellà es torna a ballar el Ball d’en Serrallonga per la festa del poble. Potser algun dia també tindrem el goig de ballar altra vegada el Ballet de Tortellà. Seria un tribut a la tasca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, però sobretot un enriquiment per a tots nosaltres.

Bibliografia:

OBRA DEL CANÇONER POPULAR DE CATALUNyA, consultat al CPCPTC, propietat de l’Abadia de Montserrat: – Sèrie C, rotllo 39, carpeta 41, pàg. 539 – 544 – Sèrie C, rotllo 29, carpeta C4, melodia 100

Tortellà (Foto Lejarza Argelaguer)

Vila de Tortellà amb la muntanya del Santuari del Mónt al fons Fotografia: Lejarza (Argelaguer) treta d’un quadre

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

En som conscients?

Posted by lejarza en 28 diciembre, 2015

En som conscients?

Laura Bernà

Nosaltres, quan anem a comprar un aliment al supermercat, no sabem el que estem comprant, és a dir, per exemple: tu vas a comprar un pot de xocolata. Saps que allò és xocolata i no fruita però en realitat no saps el que estàs fent comprant aquesta xocolata.

Aquesta xocolata que has comprat i que estàs desitjant menjar-te té unes conseqüències bastant greus. I això per què?

La xocolata necessita un oli que s´anomena oli de palma i aquest oli s´obté de zones del món, sobretot de cap el sud, ja que el clima que hi ha allà és molt bo per extreure´l.

La part negativa d´aquest procés és que en les zones del sud i viuen primats i altres animals.

En extreure aquest oli molts animals, per dir-ho en general però sobretot primats, es queden sense casa, sense la seva llar perquè els humans els la treuen per poder aconseguir aquest ingredient fonamental per fer els productes que acaben a les nostres panxes.

Llavors molta gent diu: Pobres animals, hi ha persones que estan destruint el món d´una manera molt maligna i en realitat no saben que ells també estan fent malbé el planeta i la vida dels animals que viuen en aquestes zones del sud, comprant aquests productes que porten aquests ingredients.

Això és un exemple, però hi ha molts més ingredients dels quals estan fets molts aliments que també s´extreuen de llocs on viuen animals.

Llavors tots estem fent malbé aquest planeta.

Nosaltres no hauríem endevinat mai que un ingredient de la xocolata es pogués extreure i pogués causar tant de mal en aquest món.

Tot això és per dir-vos que sempre es parla que les fàbriques, el fum, la contaminació fan malbé el planeta, però no ens adonem que fins i tot les petites coses que tots nosaltres consumim tenen també conseqüències greus per al món ón vivim.

Posted in Uncategorized | 1 Comment »