Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 30 noviembre 2016

El camí de Sant Jaume de Llierca a la Miana, tancat

Posted by lejarza en 30 noviembre, 2016

El camí de Sant Jaume de Llierca a la Miana, tancat

R. Estéban – Sant Jaume de Llierca

La pista asfaltada que puja a la Miana des de Sant Jaume de Llierca està tancada arran del trencament de la llosa del passallís sobre el riu Fluvià situat a prop del nucli de Sant Jaume.

Aquesta carretera, d’uns sis quilòmetres, és la principal via d’accés al veïnat, tot i que els habitants de les set cases que el formen (entre elles, una de dedicada al turisme rural) disposen, com a alternativa, d’una pista de terra que no està en gaire bon estat.

Es tracta d’una via que passa per Sant Ferriol i mena a Besalú, i que obliga a fer uns 14 quilòmetres fins a Sant Jaume. Mentre no es repari el passallís es mirarà de condicionar l’esmentada pista de terra com a mesura d’urgència.

El trencament de la llosa el va produir un camió molt carregat. La plataforma va cedir sota el seu pes i ara s’enfonsaria del tot si hi passés un altre vehicle.

Una obra programada

Es dóna la circumstància que d’aquí a quinze dies havien de començar unes obres de reparació del passallís, perquè ja fa temps que s’estava degradant. Les obres ja estaven adjudicades i tot, amb un pressupost de 50.000 euros que cobreixen la Diputació i l’Ajuntament, segons va informar ahir l’alcalde, Jordi Cargol. L’última vegada que es va millorar aquest pas va ser el 1961, segons va indicar Cargol.

Sant Jaume de Llierca (Garrotxa) senyalització informativa

Sant Jaume de Llierca senyalització informativa (Foto Lejarza Argelaguer Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Fan una depuradora a Oix però no podrà funcionar a curt termini

Posted by lejarza en 29 noviembre, 2016

Fan una depuradora a Oix però no podrà funcionar a curt termini

Ramon Estéban – Montagut i Oix

Les obres de la primera fase de la construcció de la depuradora d’Oix, que s’estan executant, suposen el principi de la fi d’un problema mediambiental en aquest nucli de l’Alta Garrotxa, com és l’abocament directe de les seves aigües residuals a la riera (un afluent del Llierca), en ple espai natural protegit.

És un començament, però no la solució definitiva: només hi ha diners per a aquesta primera fase, mentre que per a la segona (indispensable perquè la planta entri en servei) no hi ha finançament, de moment.

Sense maquinària

L’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) estarà situada en un extrem del camp de futbol, al marge esquerre de la riera. Les obres actuals –que, segons les previsions, s’acabaran a finals d’any– consisteixen a construir-hi les estructures d’obra i fer-hi arribar les canonades i l’electricitat. El pressupost és d’uns 60.000 euros i es finança amb recursos del Pla d’Obres i Serveis.

La segona consistiria en la instal·lació de la maquinària i costaria uns 100.000 euros. L’Ajuntament confia que ho pugui pagar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) amb el seu pressupost de l’any que ve, un fet que ara per ara no s’ha confirmat.

Sistema biològic

L’EDAR d’Oix tractarà l’aigua del nucli i del càmping, amb un sistema biològic. Els serveis tècnics del Consell Comarcal, que s’encarreguen del projecte, expliquen que podrà tractar uns 70 metres cúbics diaris, una capacitat suficient per a les aigües residuals que hi arribaran. Si bé durant l’hivern no faria falta tanta capacitat, sí que és necessària en la temporada turística, perquè creix la població.

La de Maià, sí

Des del punt de vista tècnic, la depuradora d’Oix serà similar a la que s’està instal·lant a Maià de Montcal. En aquest poble ja tenien depuradora, però es va avariar el 2012 i des d’aleshores el nucli de Maià (amb uns tres-cents veïns) ha estat quatre anys abocant les aigües brutes a la riera, afluent del Fluvià.

El retard a recuperar el servei va ser degut a la manca de finançament, atès que l’Ajuntament no tenia prou recursos. Finalment, els 138.000 euros que costa la nova maquinària els posaran la Diputació i l’ACA.

wp_20161109_12_00_32_pro

Poble de Oix a L´Alta Garrotxa Municipi de Montagut i Oix (Foto: Lejarza – Argelaguer)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament d´Argelaguer construcció d´una passera peatonal sobre el torrent del Vinyot

Posted by lejarza en 28 noviembre, 2016

Ajuntament d´Argelaguer construcció d´una passera peatonal sobre el torrent del Vinyot

Argelaguer – Vall del Llierca

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 226 – 25 de novembre de 2016 Núm. 9906

Anunci d´aprovació inicial d´un projecte.

El Ple de l´Ajuntament d´Argelaguer, en sessió ordinària de 21 de novembre de 2016, va aprovar inicialment:

Projecte per la construcció d´una passera peatonal sobre el torrent del Vinyot al terme municipal d´Argelaguer.

De conformitat amb el que disposa l´article 37 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s´aprova el Reglament d´obres, activitats i serveis dels ens locals, es sotmet a un termini d´informació pública de 30 dies als efectes de poder presentar-hi reclamacions i/o al·legacions.

Passat aquest termini sense que s´hagi presentat cap al·legació o reclamació el projecte quedarà definitivament aprovat sense necessitat d´adoptar cap altre acord.

Argelaguer, 21 de novembre de 2016 Artur Ginesta Rambla Alcalde

Abocamets de runes a la Riera del Vinyot d´Argelaguer per l'Empresa Salvador Serra

Foto Lejarza: Abocament de runes a la riera del Vinyot d´Argelaguer (Garrotxa)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament d´Argelaguer expedient número 2/2016 de modificació de crèdits en el pressupost de 2016

Posted by lejarza en 25 noviembre, 2016

Ajuntament d´Argelaguer expedient número 2/2016 de modificació de crèdits en el pressupost de 2016

Argelaguer – Vall del Llierca

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 225 – 24 de novembre de 2016 Núm. 9902

Edicte d´exposició pública d´un expedient de modificació de crèdits

El Ple de l´Ajuntament de data 21-11-2016 va aprovar inicialment l´expedient número 2/2016 de modificació de crèdits en el Pressupost de 2016, el qual queda exposat al públic pel termini de quinze dies comptats des del següent al de la publicació d´aquest anunci al BOP de Girona.

En l´esmentat termini els interessats podran presentar les reclamacions i/o els suggeriments que estimin convenients, d´acord amb allò que disposen els articles 169 i 177 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s´aprova el text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.

En el supòsit de no presentar-se reclamacions ni suggeriments en l´esmentat termini, s´entendrà aprovat definitivament sense necessitat d´adoptar nou acord.

Argelaguer, 21 de novembre de 2016 Artur Ginesta Rambla Alcalde

Ajuntament d´Argelaguer  Vall de Llierca - Garrotxa Cfoto: Lejarza)

Ajuntament d´Argelaguer Vall de Llierca – Garrotxa (foto: Lejarza)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament d´Argelaguer aprovació provisional de modificació de les ordenances fiscals per a l´any 2017

Posted by lejarza en 25 noviembre, 2016

Ajuntament d´Argelaguer aprovació provisional de modificació de les ordenances fiscals per a l´any 2017

Argelaguer – Vall del Llierca

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 225 – 24 de novembre de 2016 Núm. 9885

Edicte sobre l´aprovació provisional de modificació de les ordenances fiscals per a l´exercici 2017.

El Ple de l´Ajuntament, en sessió ordinària celebrada el dia 21 de novembre de 2016, va aprovar provisionalment la modificació de les Ordenances Fiscals per a l´exercici any 2017.

De conformitat amb allò que preveu l´article 17 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s´aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, l´expedient es sotmet a informació pública, durant el termini de 30 dies, a comptar des de l´endemà de la publicació d´aquest edicte en el BOP, als efectes que els interessats puguin consultar l´expedient a l´Ajuntament i presentar les al·legacions que considerin oportunes.

En cas de no presentar-se reclamacions, l´acord provisional s´entendrà elevat a definitiu sense necessitat d´adoptar un nou acord i es procedirà a la publicació del text íntegre de les modificacions acordades.

Argelaguer, 21 de novembre de 2016 Artur Ginesta Rambla Alcalde

2008_0101DosquersPuigventos0046

Ajuntament d´Argelaguer (foto: Lejarza)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Olot, 16 de novembre del 2016

Posted by lejarza en 23 noviembre, 2016

Olot, 16 de novembre del 2016

Paquita Tatxé, Olot (Garrotxa)

Aquí, a Olot, tenim Convergència i Unió, encara que s´hagin canviat de nom, com diuen: “Encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda”.

Aquests personatges que tenim a l´Ajuntament només són bons per fer mal; mentre ells vagin bé de la butxaca que els altres es fotin.

A l´avinguda Gaudí d´Olot, van posar una empresa que fan maniquins, que la resina que desprèn contamina i mata.

Aquestes empreses, a tot arreu, les posen lluny de polígons i les cases pel perilloses que són i per encendre i contaminar. Això demostra el que són ells perquè contamina “a tope”.

El que passa és que tenen amics i poden canviar els papers, permisos, sense cap mirament per poder estar on estan.

Ja fa anys que vaig entrant cartes a l´Ajuntament, però se les passen per un cert lloc, com passa amb les firmes.

També hi ha una altra empresa al mateix lloc, estava afectat, no podia ser-hi, hi és perquè també té favors. Aquesta empresa agafa terreny de darrere d´un carrer públic.

L´últim dia que vaig anar a l´Ajuntament d´Olot, em van tractar tan malament que al final es van haver de disculpar.

El problema és que t´has de buscar un bon advocat pagant per poder defensar-te. Uns quants que remenen i es deuen i cobren del poble no tenen escrúpols.

Catalunya no es mereix gent com aquesta. El poble sí que va amb una mà al davant i una altra al darrere. La política és un negoci.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

El nou president dels Estats Units (EUA) Donald Trump anuncia l´eliminació de les restriccions al Fracking

Posted by lejarza en 22 noviembre, 2016

El nou president dels Estats Units (EUA) Donald Trump anuncia l´eliminació de les restriccions al Fracking

Argelaguer – Vall del Llierca

El nou president dels Estats Units (EUA) Donald Trump ha demanat a l´equip de transició que fixi una sèrie d´accions executives que seran desenvolupades des del primer dia, entre elles va esmentar la seva intenció d´eliminar les restriccions en el desenvolupament energètic, incloent les que afecten els jaciments de gas shale a d´esquist, l´extracció hidràulica o Fracking.

Segons Donald Trump el Fracking conduirà a la independència energètica dels Estats Units, com que el preu del gas natural segueixen baixant els Estats Units (EUA) podem estar en un enorme avantatge.

A la Garrotxa, el petit municipi de Riudaura -amb menys de 500 habitants- s´ha erigit en l´exemple de la mobilització ciutadana contra un projecte agressor per a Catalunya.

Davant les intencions de l´empresa anglesa Teredo Oils Limited, que volia reactivar uns pous de petroli aixecats el l´any 1965, es va constituir la plataforma Riudaura Junts contra el Fracking, que durant 13 mesos -entre 2012 i 2013- es va oposar incansablement a la recerca d´hidrocarburs a la comarca de la Garrotxa.

Al seu costat es van posar polítics locals i comarcals, que van traslladar la preocupació dels veïns al Parlament de Catalunya, la campanya contra la fractura hidràulica va anar sumant el suport de mocions municipals aprovades pels plens dels ajuntaments d´Argelaguer, Besalu i Sant Jaume de Llierca.

La determinació dels veïns Riudaura en contra del Fracking va motivar una trobada d´activistes mediambientals europeus en aquesta població de la Garrotxa.

riudaura

Demanen prohibir el Fracking en la llei sobre canvi climàtic a Catalunya. Riudaura Argelaguer – Vall del Llierca

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

El Pont Medieval de Besalú compleix sis-cents anys 1316-2016

Posted by lejarza en 18 noviembre, 2016

El Pont Medieval de Besalú compleix sis-cents anys 1316-2016

El Pont de Besalú manté una història paral.lela al riu Fluvià”

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Malgrat que la primera menció data de l´any 1075 és ben segur que ja existia en aquest punt i de molt antic un gual, una estructura més o menys perible, que permetía travessar el riu Fluvià amb comoditat. A principis del segle XIV es va haver de refer per causa d´uns forts aiguats.

Durant tota la història del Pont, les riuades del riu Fluvià feren estralls en el Pont més d´una vegada.

Ès interesant per diversos conceptes l´antic pont de pedra de Besalú, sobre el riu Fluvià, formava part del camí de l´Edat mitjana que des de Girona, per Banyoles, Besalú, Argelaguer i Castellfollit es dirigía cap a Sant Esteve de Bas.

Per la comtal vila de Besalú és conegut pel pont romà o moro, sense cap fonament per a atribuir-lo a les èpoques que suposaríen aquests noms.

Fins el present no s´ha trobat cap document relacionat amb la seva primera erecció, havent estat això causa de les diverses apreciacions sobre l´època en què es construí; ara pot fixar-se la seva cronología amb més exactitut, tota vegada que els estudis arqueològics dels monuments arquitectònics han donat un gran pas, això permet fer deduccions precises per la comparació de la manera de treballar la pedra dels monuments d´època desconeguda pels documents amb la dels monuments de cronología fixada.

El pont no fou obra d´una col.lectivitat, sinó obra personal de gent molt interessada en la seva erecció, la obra no pot atribuir-se més que als comtes de Besalú, els comtes sobirans de la marca bisuldunesa feren construir damunt del riu Fluvià, l´hermós pont.

El 17 de desembre de l´any 1316 els Jurats de la vila de Besalú van contractar Pere Baró, un mestre d´obres de Perpinyà, per refer el pont sobre el riu Fluvià, molt afectat en la seva estructura per una riuada.

Per finançar l´obra, les autoritats municipals van obtenir, pel juny de l´any 1315, el permís del rei Jaume II d´Aragó per imposar durant deu anys un pontatge, peatge que gravava el pas de persones, animals i mercaderies per que ajudés a cobrir les despeses.

Sembla que el disseny que presenta en l´actualitat el pont romanic de Besalú, de sis ulls en angle, per aprofitar els esperons rocosos al mig del curs del riu, prove d ´aquesta refacció de 1316, una obra projectada cap a 1305 però que no es va poder culminar fins l´any 1318.

Les obres de defensa a Besalú en temps del rei Pere III també va afectar al Pont. L ´ampliació de la muralla en aquest sector va amagar un ull del pont i a més es va fortificar notablement amb la construcció de dues torres.

El rei Pere III, l´any 1377 eximeix perpetuament als naturals i veins de la vila, “presents i veniders, i per totes les parts dels seus regnes ja terrestres ja marítims, dels drets de passatges, barres i molts altres, així com de pagar drets per cap animal que compressin, venguessin, transportessin o conduissin per portalatges, riberes, portes, barres, vaixells… i altres costums nous o antics”.

Segons els documents, les inundacions del riu Fluvià posaren al pont de Besalú repetides vegades en greu perill de destrucció.

De la primera que en tenim noticies és per un document de l´Arxiu de Santa María de Besalú, recollit per Eva Llansana i Benaiges veïna del poble d´Argelaguer, en el seu llibre d´història “La Santíssima Veracreu de Besalú – Història d´un mil.lenari.1017-2017” treball que fou presentat al XVIIIè Certamen Literari “Ramón Vidal de Besalú”, el dia 19 de gener de l´any 2013, on en Joseph Pujiurat y Massià, Sacrista de Santa Maria explica els “Miracles que ha obrat Nostre Senyor per lo albre santíssim de la Veracreu”, diu:

En lo any 1321 en el mes de Octubre succehi grandisim ayguat de tal manera que la aygua de Fluviá creixia en tanta manera que pujá sobre lo Pont de la present vila y en dit se sentia una tempestat de tal manera, que estaba el dit Pont tremolant que apareixia que había de caurer y que lo riu se len portaria y á la hora de completas quan anaba la tempestat ab lo major rigor, baixa un canonge de Santa Maria lo qual se deya Martí Rusinyol y portaba aigua de la Santísima Veracreu y feya tan riguros vent y pluja que nos podia pasar per los carrers, pero ab grans trevalls arriba al cap del Pont y com ja tot lo poble se pensaba que lo riu se l´auria portat perque tot cobria de aigua y tiran lo dit canonge´l aigua de la Santísima Veracreu luego veren los circunstants que lo riu comensa á mainar ab una promptitut y aixis per la gracia de Deu restarem llibres de tots perills.”

D´altre aiguat posterior tenim noticies, procedents del document “Notabilium rerum diversarum” de Onofre Caxas, notari que fou de Castelló d´Empuries, diu:

A 8 de Octubre 1421, fou tant gran “diluuvi daigues” que muntaren tant les aigues, que muntaren sobre lo Pont de Besalu ultra deu palms, derroca ultra quaranta passas del mur de Besalu.”

El any 1669, tingué lloc una altra inundació del riu Fluvià, la coneixem per un document de la col.lecció de Monsalvatje y Fossas; fill adoptiu de la Comtal Vil.la, diu:

…Tenbe tragueren la Santissima Veracreu, y la aportaran anal pont que ya tramolava, y sasa encontinent que hi va ser com si aguesen posat oli en hun llum”.

En una altra ocasió, pujà el nivell de l´aigua del Fluvià gairebé a la mateixa altura que en 1421, com ho testimonía una llosa empotrada en una paret del carrer dels Horts, la qual assenyala el nivell alcançat, i diu: “ANY 1764 — DEL — AYGAT”.

Molt poc temps després tornà a repetir-se:

A 21 Agost de 1770 feu una gran tempestat ab gran pluja y comensá a crexer lo riu Fluviá en gran manera, y lo Ajuntament resolgué fer pujar lo pomer per demanar que anassen ab la Vera Creu fins al pont per apassiguar la furia del gran aument amenassava lo Fluviá, y responent jo Narcis Fexas canonge, en nom del Capitol que si, vingueren tres regidors que foren Joan Collell y Calvet, ferrer; Benet Canadell, texidor, y Pere Tornivell; prenguí la Vera Creu y sota umbrella aní al Pont a les 8 horas del matí y fiu la benedicció ab la reliquia y aixis mentorní á la iglesia ab molta gent, y luego se abaxá notablement la aigua y axis per constar la veritat ho firmo jo Narcis Fexas…”.

Un altre document de l´Arxiu parroquial de Santa María de Besalú ens dóna a conèixer altre aiguat ocorregut del dia 20 al 25 de març de l´any 1790. El día 23 per la tarda es baixà la Santíssima Veracreu al Pont per a beneir les aigües, acompanyantla 1´Ajuntament i molta gent del poble.

Entre els agents naturals que ha tingut de sofrir aquest Pont de Besalú, havem de comptar-hi els terratrèmols de l´any 1428, els quals, segons deien els Jurats de Girona en carta al rei:

La vila de Besalú ha pres gran dany en destrucció de edificis”. No hi ha cap document que precisi si sofrí algún desperfecte.

Lo que no pogueren aconseguir els terratrèmols, ni aiguats, ni la guerra, això és, enrunar el Pont o les seves fortificacions, ho féu la piqueta de l´home inconscient.

Així fou com va desaparèixer l´any 1880 la torre que 1´imprimía tan característica i escaient fisonomía, motivat perquè una màquina d´una fàbrica no passava pel Pont havent-hi la torre. També per aquell temps desaparegué el portal d´entrada a la vila, del qual sols en resten els fonaments, sota l´actual portal.

Cap document s´ha trobat que faci referencia als drets de pas en el Pont dels comtes, i sí uns, referents al Pont de Capellada, el qual estava també tocant a la vila sobre el riu d´aquest nom i que antigament formava un estany a la sortida de Besalú, vora mateix dels murs del Castell, segons documents del segle XI.

Un impost fou concedit per l´emperador Carles I l´any 1533, consistint amb el pagament d´un diner per cada home de peu i de dos pel pas d´un home muntat, per durant el temps de vint anys, finits els quals, i a petició dels veins de la vila, Felip II en 1586 els hi concedí altres vint anys.

El bisbe de Girona, Bertràn de Monrodó donà permis per recollir almoines per l´obra del pont de Capellada, “ja que en temps d´inundacions d´aigue molt perill corren tant persones com animals”.

En el segle XVII es va haver de refer gairebé de nou, a finals del XIX es va escapçar la torre central per passar maquinària tèxtil, el 1939 volaren dos ulls i a la decada dels anys seixanta del segle XX es va restaurar totalment.

Diverses arcades del pont van ser destruïdes l´any 1939 i la reconstrucció posterior va intentar recuperar.ne aquell aspecte inicial a partir de dibuixos i gravats del segle XIX.

Al setmanari franquista ¡Arriba España d´Olot! de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. 2/10/1965, leemos que:

El domingo dia 26, (setiembre) a las doce y cuarto del mediodía, tuvo lugar en Besalú la inauguración de las obras de restauración del Puente Románico sobre el río Fluvià.

Asistieron al acto D. Miguel Ángel García Lomas, Director Gral. de Arquitectura, en representación del propio Ministro de Información y Turismo; D. Francisco Pons Sorolla, Arquitecto jefe de la D.G, de A.; el coronel D. Pablo Henares en representación del Capitán General de Cataluña y Gobierno Militar; D. Víctor Hellín Sol, Gobernador Civil de la Provincia de Girona; D. Felipe Munuera, Delegado Prov. de L y T.; D. Juán de Llobet, Presidente de la Diputación Prov.; Dr. Taberner, Vicario Gral, de la Diócesis; D. Salvador Vilarrasa Sicra, Presidente de la Asociación Amics de Besalú; D. Luis Armengol, en representación del Delegado Sindical, Sr. Pradas; Sr. Gironella, Secretario de la Delegación Prov. de Sindicatos; D. José Mª Sola Morales; D. Miguel Llosas, Presidente del Tribunal Tutelar de Menores; D. Alberto de Quintana, Presidente del C.L.T.; D. Gabriel López Collado, Secretario Técnico de la Sección de ciudades de interés artístico Nacional de la Dirección General de Bellas Artes; Dr. Pericot y Sr. Miguel Oliva Prat.

Estuvieron también presentes los Alcaldes de Gerona, Olot, Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca, San Jaime de Llierca. Argelaguer, Tortellà y otros pueblos de la provincia; asi como la Corporación en Pleno del Ayuntamiento de Besalú.

El Sr. Vilarrasa tuvo palabras de bienvenida para todos los asistentes.

A continuación hablaron D. Pedro Juanola, Alcalde de la Condal Villa; D. Víctor Hellin Sol, Gobernador Civil de la Provincia y D. Miguel Ángel Garcia Lomas quien puso de relieve la importancia del acto que en aquellos momentos se estaba desarrollando, cortando después la cinta que daba paso a la preciada joya arquitectónica.

Una gran cantidad de visitantes cruzó después por el puente que representa para Besalú el comienzo de una nueva etapa de resurgimiento arquitectónico de los infinitos monumentos que posee esta ciudad.

Las Autoridades visitaron luego la calle Tallaferro, que posee unos arcos únicos en su estilo.

Pasaron después al Ayuntamiento en donde tras ver el estado ruinoso del mismo, y concedido el correspondiente permiso para su reconstrucción.

A continuación la Cobla-Orquesta -La Principal de La Bisbal- interpretó dos sardanas en honor a los ilustres visitantes, que tras un vino de honor emprendieron viaje hacia Gerona.” 2 Octubre 1965

dscf4710

El Pont Medieval de Besalú compleix sis-cents anys 1316-2016. El Pont de Besalú manté una història paral.lela al riu Fluvià. Reproducció del pont medieval amb les mateixes mesures en escala que l’original, al pati d’una casa al poble de Besalu a la Garrotxa (Foto: Lejarza – Argelaguer)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Argelaguer ajuts Leader per la dinamització económica, sessió informativa

Posted by lejarza en 17 noviembre, 2016

Argelaguer ajuts Leader per la dinamització económica, sessió informativa

Argelaguer – Vall del Llierca

Els ajuts Leader estan dirigits a la dinamització econòmica i creació d’ocupació en el medi rural.

Àmbit d´aplicació, Territori Adrinoc (Associació pel Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya)

Tots els municipis de la Garrotxa (21 municipis): Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Les Planes d’Hostoles, Les Preses, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Tortellà, la Vall de Bianya, la Vall d’en Bas.

L’objectiu principal d’ADRINOC és promoure el desenvolupament local dels municipis rurals que integren el seu àmbit d’actuació, lligant el seu creixement a criteris de desenvolupament sostenible.

Municipis de l’Alt Empordà (39 municipis): Agullana, Albanyà, Bàscara, Biure, Boadella i les Escaules, Borrassà, Cabanelles, Cantallops, Capmany, Cistella, Darnius, Espolla, Garrigàs, Garriguella, Lladó, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Mollet de Peralada, Navata, Ordis, Palau de Santa Eulàlia, Palau-saverdera, Pau, Pontós, Rabós, Riumors, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç de la Muga, Sant Miquel de Fluvià, Siurana, Terrades, Torroella de Fluvià, La Vajol, Ventalló, Vilajuïga, Vilamacolum, Vilamaniscle, Vilanant i Vilaür

Municipis d’Osona (6 municipis): Espinelves, L’Esquirol, Rupit i Pruit, Sant Sadurní d’Osormort, Tavertet i Vilanova de Sau Municipis del Pla de l’Estany (1 municipi): Sant Miquel de Campmajor Municipis de la Selva (5 municipis): Amer, La Cellera de Ter, Osor, Sant Julià del Llor i Bonmatí i Susqueda Municipis del Gironès (3 municipis): Canet d’Adri, Sant Gregori, Sant Martí de Llémena

Línies d’ajut. Projectes de caràcter públic. Qui s’hi pot acollir?

Ajuntaments, consells comarcals, entitats municipals descentralitzades, consorcis, associacions i fundacions participades per ens locals de lucre participades per ens locals (en igual o més d’un 50%)

Quines accions són subvencionables: Recuperació del patrimoni cultural i natural – Infraestructures públiques per la mitigació del canvi climàtic – Infraestructures que generin activitat econòmica i ocupació.

Percentatge màxim d’ajut: Entre 60% i 80% de la inversió. Màxim 100.000€ per projecte. Màxim 200.000€ en 3 anys.

Per formalitzar la sol·licitud d’ajut s’ha d’adreçar físicament a la seu d’ADRINOC (Consell Comarcal de la Garrotxa) a Olot (Av. Onze de setembre, 22, 2a planta.

cartell-sessio-info-leader-argelaguer

Argelaguer (Garrotxa) ajuts Leader per la dinamització económica, sessió informativa

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament de la Vall d’en Bas les primeres cinc baixes es retribuiran fins el 100% del salari fins el segon grau de consanguinitat

Posted by lejarza en 10 noviembre, 2016

Ajuntament de la Vall d’en Bas les primeres cinc baixes es retribuiran fins el 100% del salari fins el segon grau de consanguinitat

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 215 – 10 de novembre de 2016 núm. 9236

Administració Autonòmica Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

Serveis Territorials a Girona

Resolució per la qual es disposa la inscripció i la publicació de l’acord d’adhesió de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas a l’Acord comú de condicions per als empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants, per als anys 2015 – 2017 (codi de conveni núm. 17100160142016)

Vist el text de l’acord d’adhesió a l’Acord comú de condicions per als empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants, subscrit, d’una banda, pels representants de l’Ajuntament i de l’altra, pels dels seus treballadors, el dia 11 de desembre de 2015, i d’acord amb el que estableixen l’article 38.6 del reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, que aprova el text refós de la Llei de l’estatut Bàsic de l’empleat Públic; l’article 2 del reial decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball; el Decret 289/2016, de 30 d’agost, de reestructuració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i altres normes d’aplicació,

Vista l’aprovació expressa de l’Acord d’adhesió per l’òrgan competent en data 26 de gener de 2016, segons el que disposa l’article 38.3 del reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, que aprova el text refós de la Llei de l’estatut Bàsic de l’empleat Públic.

Resolc:

1 Disposar la inscripció de l’acord d’adhesió de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas a l’Acord comú de condicions per als empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants, per als anys 2015 – 2017 (codi de conveni núm. 17100160142016) al registre de convenis i acords col·lectius de treball dels Serveis Territorials de Treball, Afers Socials i Famílies a Girona. –2 Disposar la seva publicació en el BOP de Girona.

Girona, 20 d’octubre de 2016

Marta Casacuberta i Solà Directora dels Serveis Territorials

Transcripció literal del text original signat per les parts Acord de la Comissió negociadora de l’ajuntament/ens locals per adherir-se a l’Acord comú de condicions per als empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants (20152017) (codi de conveni núm. 79100015072015).

A la Vall d’en Bas, el dia 11 de desembre de 2015, reunits, d’una banda, els representants de l’ajuntament de la Vall d’en Bas i, d’una altra banda, la representació dels empleats públics, la Sra. Marta Mercader Colomer, amb motiu de l’adhesió a l’Acord comú de condicions per als empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants (2015-2017) (codi de conveni 79100015072015) en la seva totalitat, d’acord amb l’establert en l’art. 92.1 de l’estatut dels Treballadors i en l’art. 34.2 de la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic, després de les consegüents exposicions de motius per part d’ambdues parts, de comú acord,

Manifesten – Ambdues parts es reconeixen capacitat i legitimació suficient, conforme a l’art. 87 de l’estatut dels Treballadors i a l’art. 34 de l’estatut bàsic de l’empleat públic. – en el moment de la signatura d’aquesta acta, les parts aquí representades no tenen constància de l’afectació de cap conveni col·lectiu, en conseqüència, arriben als acords següents:

Primer.- A l’adhesió, en la seva totalitat, del contingut de l’Acord comú de condicions per als empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants (2015-2017) (codi de conveni núm. 79100015072015) en la seva totalitat, actualment en vigor, amb efecte/amb vigència des de la data que determini l’Acord d’adhesió del ple de l’ajuntament.

S’acorda afegir els següents annexos al conveni:

Annex 1: les baixes mèdiques es retribuiran d’acord amb l’article 45 del conveni, excepte les primeres cinc baixes anuals de cada treballador que es retribuiran completant-se fins el 100% del salari des del primer dia de baixa mèdica.

Annex 2: els permisos retribuïts seran els que marca l’article 24 del conveni, a més del de visita mèdica aportant justificant de la visita i el temps no serà en cap cas recuperable, amb un límit anual de 5 dies per cada treballador.

També serà permís retribuït, les visites o proves mèdiques a familiars fins el segon grau de consanguinitat també aportant el justificant preceptiu.

Segon.- Facultar a la secretària de l’ajuntament perquè actuï en nom i representació d’aquesta Comissió negociadora a efectes de dipòsit, registre i corresponent publicació de l’Acord d’adhesió.

Tercer.- Així mateix, aquest escrit i una còpia d’aquest es traslladaran a l’autoritat laboral competent als efectes de constància, registre i publicació.

I, en prova de conformitat de tot el que s’ha exposat, els sotasignants subscriuen aquesta acta en el lloc i la data de l’encapçalament.

Posted in Uncategorized | 3 Comments »