Vall del Llierca – Argelaguer – Riudaura – Besalú: ICV-EUiA demana que es deneguin els permisos per extreure urani a l’empresa minera Río Alagón S. L.-El grup parlamentari d’ICV-EUiA registrarà una Proposta al Parlament de Catalunya per frenar qualsevol de les prospeccions que l’empresa minera Río Alagón S. L. (Societat limitada) vol fer al municipi de la Molsosa, al Solsonès, i en 8 municipis de l’Alta Anoia (Calaf, Sant Martí de Sesgueioles, Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra, Els Prats de Rei, Sant Pere Sallavinera, Veciana i Pujalt) per explotar urani i carbó en una superfície de 7.170 hectàrees.
La Diputada d’ICV-EUiA Sara Vila remarca que «El més flagrant del cas és que es continuïn permetent investigacions i donant permisos ja sigui per prospeccions d’urani o fracking quan en realitat tenim tot un ventall d’energies netes i renovables. No hi ha necessitat ni tan sols de donar permisos d’investigació si la Generalitat de Catalunya té clar a hores d’ara, com ho té bona part de la ciutadania i molts/es experts/es, que aquestes prospeccions i extraccions són nocives per a la salut de la fauna i la flora, els aqüífers i les persones». L’experiència de Fukushima hauria de ser suficient per denegar immediatament els permisos per extreure urani, la matèria prima que alimenta les centrals nuclears, i per apostar, de forma decidida, per les energies renovables distribuïdes: solar, hidràulica, eòlica i biomassa.
Sara Vilà remarca que el procés per extreure urani té un altíssim cost mediambiental: «A banda de remoure enormes quantitats de mineral, després s’ha de transportar a les fàbriques de minerals concentrats per obtindre l’òxid d’urani, generant en aquest procés tones de residus sòlids i líquids, que contenen el 85% de la radioactivitat original del mineral, que es concentra a l’aire i a les aigües, tant superficials com subterrànies, durant segles».
El rebuig del territori es fa palès en la iniciativa de l’Ajuntament de Calaf, que ha declarat el seu terme territori lliure d’extracció de combustibles fòssils i radioactius. El manifest que han consensuat municipis del Solsonès, l’Anoia i la Segarra, traspua el malestar i la preocupació vers aquests expedients i exigeix al Departament d’Empresa i Ocupació el seu arxiu. També demana al Govern de la Generalitat que declari tot el territori nacional zona lliure de l’extracció de combustibles fòssils i radioactius i al Govern espanyol que segueixi l’exemple de França i prohibeixi el fracking.
Les prospeccions de carbó i urani posarien en seriós perill l’activitat econòmica que els municipis afectats han desenvolupat al voltant del turisme de proximitat i la valorització del seu paisatge.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA
Vall del Llierca/ACN – Argelaguer – Riudaura – Besalú: Teredo Oils Segunda Sucursal S. L. no renuncia a extreure hidrocarburs a la Garrotxa.-Teredo Oils Limited no renuncia a buscar jaciments de gas a la Garrotxa i així ho ha fet saber a l’Ajuntament de Riudaura; l’alcaldessa del municipi, Eulàlia Massana, va rebre una trucada d’un representant de la companyia a Madrid per sol·licitar una entrevista i reprendre de nou el procés. «M’he quedat morta», reconeixia a l`Agencia de noticies l’ACN, perquè veu que es torna a reactivar un projecte que xoca frontalment amb el territori, que no vol que es faci fracking a la zona. Segons li van dir, també tenen intenció de contactar amb els ajuntaments del Ripollès i Osona inclosos al projecte.
Les alarmes s’han tornat a disparar a Riudaura després de saber que la companyia Teredo Oils Limited té la intenció de reprendre el seu pla. «M’han dit que volien recuperar el projecte per tornar a començar de nou i que reconeixien que no havien fet les coses bé, que potser primer calia haver parlat amb els afectats i els alcaldes», explica l’alcaldessa.
La trucada els ha trasbalsat, entre altres coses, perquè tampoc els han donat més informació, només que volen fer una reunió per parlar del tema. Sí que li van dir que tenien intenció de trucar als altres ajuntaments d’Osona i el Ripollès per «començar de nou». L’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana, ja els va dir que primer volia parlar amb la resta de municipis i que, en tot cas, ja quedarien tot junts en una mateixa reunió. «Hem de fer un front comú tots junts, res d’anar per separat», assenyala l’alcaldessa.
El Govern de Catalunya va declarar extingit el permís d’investigació d’hidrocarbuts, batejat amb el nom de “Ripoll”, després que l’empresa no presentés el pla de treball per aquest any 2013. Uns dies d’anunciar-se la suspensió, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va afirmar que creia que no es podrà donar cap permís d’explotació per a l’extracció de gas per mitjà del fracking a Catalunya abans d’un termini comprès entre els quatre i sis pròxims anys.
La intenció de Teredo Oils Limited es dur a terme prospeccions per buscar gas mitjançant la tècnica del ‘fracking’, també coneguda com a fractura hidràulica. Allò que es fa és injectar a pressió grans quantitats d’aigua, sorra i productes químics al subsòl, per extreure el gas de les roques poc poroses. Aquesta tècnica, molt utilitzada als Estats Units, està prohibida en països de la Unió Europea, perquè el líquid residual que surt a la superfície és molt contaminant.
Teredo Oils Segunda Sucursal S. L. no renuncia a extreure hidrocarburs a la Garrotxa (Argelaguer – Lejarza)
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA
Joan Herrera, Coordinador nacional de Catalunya d’Iniciativa per Catalunya Vedrs (ICV): Un bon pressupost és possible.-Les xifres de l’atur dibuixen el panorama d’un país devastat des de la perspectiva econòmica, social i moral. I malgrat tot, el pressupost, el principal instrument per orientar com sortir de la crisi, es fa en funció de si assumim un dèficit del 0,7 o del 2%, si retallem molt o moltíssim. En un país normal, amb un context normal, el pressupost es faria en funció de com reduir l’atur o com reduir la pobresa que avui està assolant centenars de milers de famílies.
Però el pressupost es fa en funció de criteris arbitraris com el percentatge del dèficit i l’austeritat, qüestions que no tenen a veure amb el que ens cal per a la recuperació econòmica i que han provocat més patiment que mai. L’explicació d’aquesta falta de sentit no és una altra que ens obliguen, que aquest és un mandat de la Troica, de l’Estat, de les lleis d’estabilitat pressupostària i de l’article 135 de la CE. I malgrat que tots ja reconeixen que l’austeritat no funciona, es manté. Potser perquè no va ser dissenyada per sortir de la crisi, sinó per aprofitar-se’n.
En aquest context, Catalunya pateix els problemes derivats d’un mal finançament, però el repte principal s’assembla molt al que pateixen a molts llocs d’Europa: l’obsessió d’uns objectius de dèficit que acaben degradant l’economia, la vida de la gent, i com a derivada, les finances de la mateixa administració.
L’opció que uns i altres ens plantegen és, per molt raonable que ho vulguin pintar, la més insensata. La pròrroga pressupostària estalvia un problema polític a aquells que van bescanviar el dret a decidir pel suport polític a CiU, però representa aplicar unes retallades per un volum superior als 4.000 milions. En el primer trimestre ja s’ha retallat un 20% de la despesa, i amb un temps perdut en què no s’ha aplicat cap mesura dels ingressos anunciats. L’altra opció, la de presentar uns comptes que suposin noves retallades, siguin de 2.000, 3.000 o 4.000 milions, continuarà fent gran la ferida d’un país que es dessagna, deprimint l’economia i maltractant a qui més pateix. Però la lògica pressupostària de mantenir les retallades afecta no només la sostenibilitat econòmica i social, sinó els mateixos fonaments de la democràcia.
L’art 135 de la CE, en el seu paràgraf quart, diu que «els límits de dèficit estructural i de volum de deute públic es podran superar en cas de catàstrofe natural, recessió econòmica i situacions d’emergència extraordinària que afectin la sostenibilitat econòmica i social de l’Estat». Potser és l’hora de fer el més sensat i raonable i plantejar el pressupost que el país necessita. És a dir, unes xifres que tinguin present en quins sectors s’ha d’invertir, com es genera ocupació, on no es contemplin nous acomiadaments amb un efecte desastrós sobre l’economia, en contraure la demanda interna,en com es garanteix una renda garantia de ciutadania per a les famílies en situació de pobresa. Aquests serien uns pressupostos no només justos, sinó útils, perquè permeten una política anticíclica i expansiva que el moment necessita.
Volem uns pressupostos en funció d’altres paràmetres, i si els nous comptes signifiquen uns pressupostos que tenen més present el 25% de l’atur que els percentatges de dèficit, benvinguts siguin. Se’m dirà: no és possible, no ens pagaran el fons de liquiditat. Ens ho diran aquells mateixos que han contribuït a definir les regles que no permeten fer el pressupost que ens cal. Però el més arriscat és continuar fent el mateix, ja que la degradació econòmica, social, moral i democràtica ens apropa cada dia a un carreró sense sortida.
La nostra fortalesa és la nostra importància. Catalunya representa el 20% del PIB espanyol. I si Catalunya cau, l’Estat cau. Potser aquest principi del too big to fail, massa gran per caure, sigui la manera de forçar que el Govern espanyol faci el que ha de fer, ja que Europa, per la dimensió de l’economia espanyola, tampoc es pot permetre que aquesta caigui.
No és un debat entre esquerres i dretes. És un debat entre demòcrates i aquells que es conformen amb una plutocràcia on qui mana és el diner financer. Per això ens calen els pressupostos que el país necessita, que obeeixin a les necessitats socials i econòmiques i que desacatin el Govern de l’Estat i la Troica. Uns pressupostos que connectin amb les demandes d’aquest 99% de la gent que veu amb perplexitat com se salva la banca -amb ajuts directes de més de 175.000 milions d’euros- com si l’Estat del benestar no fos més sistèmic que la mateixa banca. Es tracta de ser valents i actuar diferent. Potser perquè per fer el mateix ja no hi ha marge. Perquè un país amb tant atur i tanta desesperança no es pot permetre continuar fent el mateix.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA
Juan R. Lejarza d`Argelaguer (Garrotxa): El frau fiscal i els tributs dels Ajuntaments a l`Agència Tributària Catalana.-Cal tenir present que el frau fiscal no és exclusiu de l’Estat espanyol. S’estima que el percentatge de frau a Catalunya s’aproxima a 16 mil milions d´euros.
Les retallades suposen un 17% del frau fiscal a Catalunya. Tenim una de les taxes de frau fiscal més elevades de la Unió Europea (U.E.). Amb una política ferma d’inspecció, control i recaptació dirigida a grans empreses i fortunes seria més que suficient, no només per evitar les retallades, sinó per impulsar la reactivació econòmica.
Els deutes als Ajuntaments, de forma majoritària es deuen als impagaments de la Generalitat de Catalunya. Prop de 1.000 milions es deuen al conjunt del món local atenent a subvencions pendents de pagaments, convenis no pagats, pendents de PUOSC i de la Llei de Barris. Més enllà de les retallades en les subvencions a acords entre les parts (escoles, beques menjador, assistència domiciliària….)
ICV-EUiA a la Garrotxa, sempre ha manifestat i s’ha posicionat contra les retallades al sector públic i als treballadors i treballadores de Catalunya. Però volem denunciar que ERC fins ara el que ha fet és legitimar les retallades de CiU amb la seva votació al Parlament de Catalunya.
Cal recordar que els ajuntaments en aquests temps de crisi amb continuat prestant amb qualitat i eficiència els serveis que garanteixen un estat del benestar i ajuden a pal·liar la crisi amb formació ocupacional i mesures d’incentius als impostos.
Ens cal una nova llei de governs locals acompanyada d’una nova llei del finançament local que desenvolupi el capítol 3 del Títol VI de l’Estatut de Catalunya, basat en un model de finançament incondicionat.
En aquest mateix sentit cal recordar que les Diputacions (per tant els propis ajuntaments) van fer un avançament de crèdit a la Generalitat de 260 milions per pagar una part dels deutes i aquesta ha incomplert en els terminis (finalitzava el desembre de 2012), fet que minora els fons econòmics destinats a fer front a les necessitats del conjunt de la ciutadania dels nostres pobles.
Ben cert que l’Estat està incomplint sistemàticament en la disposició addicional 3a de l’Estatut i que cal exigir el seu compliment.
La proposta d’ingressar els tributs dels l’ajuntaments a l’Agència Tributària Catalana és un mer gest simbòilic que no repercuteix en la millora financera de la Generalitat de Catalunya ni dels ajuntaments.
Cal recordar que l’ingrés a l’Agència Tributària Catalana no vol dir que els impostos es quedin. L’acord entre les dues agències fa que la catalana sigui de col·laboració amb l’estatal i per tant finalment els impostos van a Hisenda.
Si no fos així, ens podríem trobar que caldria pagar dos cops i amb els interessos de demora.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA
Vall del Llierca, Argelaguer – Olot – Besalú: Es pretén salvar les cabanes que l’Ajuntament d´Argelaguer (CiU-ERC) i l´ACA han obligat a desfer.-El passat 12 de maig 2013, coincidint amb la Festa del Roser d´Argelaguer, es va muntar una parada a la plaça de la Generalitat amb fotografies, documents i recollida de signatures de suport a la campanya de la Plataforma “Salvem les cabanes d’Argelaguer”. Com se sap, fa gairebé mig segle que Josep Pujiula “Garrell”, va començar a construir les cabanes al terme municipal d’Argelaguer a la Vall del Llierca. Fusta i filferros, torres, laberints, fonts i basses es van anar convertint en un espai d’art i originalitat arquitectònica que va rebre el reconeixement de publicacions especialitzades. Les dificultats de manteniment d’aquesta obra efímera i la pressió de les l’Administracións han obligat en els darrers mesos a desfer-ho tot i ja no queden més que les fonts, les escultures i les restes d’unes construccions de ciment, a la sortida del torrent. El 3 d’abril passat, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) instà a Pujiula a restituir totalment el torrent i les seves vores al seu estat original i per això, un grup de veïns i veïnas d’Argelaguer, contraris a la destrucció de les restes d’aquesta obra, han constituït una plataforma popular i han fet públic un manifest per fer-li costat.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA
Vall del Llierca, Argelaguer – Riudaura – Madrid: Plataformes contra el fracking visiten el Congrés dels Diputats a Madrid.-Representants de plataformes contra el fracking de Catalunya, Castelló, Teruel i Euskal Herria (Euskadi) han visitat el Congrés dels Diputats per explicar els perills de la tècnica extractiva als diferents territoris. Els diferents grups parlamentaris presents a la reunió convocada es van posicionar en contra del fracking. Els representants de les plataformes van lamentar l’absència del Partit Popular (PP), que contrasta amb la postura de molts alcaldes i regidors d’aquesta formació.
La reunió, a la qual estava prevista l’assistència de tots els grups parlamentaris, va comptar finalment amb la presència dels socialistes, del grup mixt i el d’Esquerra Unida (IU). Diputats d’aquests grups van escoltar les conclusions de diversos informes sobre les amenaces que suposaria el fracking si finalment es porta a la realitat a Espanya.
“Existeix una clara inviabilitat econòmica, social i ambiental”, explicava Llorenc Planaguna (Llorenç Planagumà Guàrdia geòleg, membre del Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST) i militant D´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) a la Garrotxa) després de la reunió. “Les reserves d’hidrocarburs són petites als nostres territoris”, recordava. S’haurien d’excavar molts pous i instal·lar moltes torres d’extracció per extreure uns gasos no convencionals que s’esgotarien molt ràpid.
“Fa falta un nou model energètic” subratllava per la seva banda David Álvarez de la plataforma de Terol. Amb el fracking no només hi ha risc de contaminació de l’aigua i de l’aire, també s’iniciaria una competència pel territori i les vies de transport que afectarien al turisme, a la ramaderia o a l’apicultura, entre altres sectors.
La visita al Congrés de les plataformes contra el fracking, que segueixen creant-se en les diferents comunitats autònomes on s’han concedit permisos de recerca, mostra el rebuig social a la tècnica extractiva.
Els representants de les plataformes van lamentar l’absència del PP, CiU, PNB i UPyD d’aquesta reunió. Contrasta amb la negativa de regidors o alcaldes d’aquestes formacions que han rebutjat l’arribada del fracking als seus respectius municipis.
Plataformes contra el fracking visiten el Congrés dels Diputats a Madrid (Riudaura – Garrotxa)
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA
Vall del Llierca, Argelaguer – Olot – Besalú: El Consell Comarcal de la Garrotxa aprova l’avantprojecte d’una ordenança per regular l’ús de vessar purins i escampar adobs pels camps de Argelaguer, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca i Tortellà.-El Consell Comarcal de la Garrotxa ha aprovat l’avantprojecte d’una ordenança per regular l’ús dels fertilitzants prop dels nuclis habitats, vessar purins i escampar adobs pels camps. La disposició substituirà una ordenança anterior, la qual va ser recorreguda per la Unió de Pagesos (UP) i motiu d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a finals del any 2012. El Consell Comarcal de la Garrotxa n’ha elaborada una altra, amb l’objectiu de cobrir les particularitats dels municipis de la comarca que no estan regulades per les normatives sobre l’ús de fertilitzants de la Generalitat de Catalunya. Els municipis que s’acolliran a la disposició comarcal són Argelaguer, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca i Tortellà.
La intenció és evitar que la gestió inadequada dels fertilitzants que s’usen en l’agricultura quimicà pugui comportar problemes mediambientals. La complicació està en el fet que els fertilitzants contaminan les aigües subterrànies de les fonts, rius i rieras dels pobles. La nova ordenança va ser aprovada per unanimitat i ha de passar a exposició pública, període en el qual s’hi poden presentar al·legacions.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA
Vall del Llierca, Argelaguer (Garrotxa) – Girona: Ajuntament d´Argelaguer convocatoria de Ple Sessió Ordinária 23 de Maig de l´any 2013.-ADRIANA PRAT I VILALTA, secretària de l’Ajuntament d’ARGELAGUER.
NOTIFICO: Que, l’alcalde amb data d’avui ha dictat el següent DECRET.
Fent ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent, HE RESOLT convocar-vos com a regidor d’aquest Ajuntament, a la sala d’actes per a:
SESSIÓ: ORDINÀRIA DATA: 23 DE MAIG DE 2013 HORA: 8 DEL VESPRE
1.- Aprovació de l’acta de la sessió ordinària del dia 20-03-2013. 2.- Despatx oficial, convalidacions de decrets d’alcaldia i informacions. 3.- Aprovar, si escau, el retorn de la garantia dipositada per l’aprofitament especial d’un camí públic. 4.- Aprovar el conveni de col·laboració a subscriure entre el Consell Comarcal i aquest ajuntament, per al finançament i execució de les obres d’arranjament i
millora del camí de Sant Jaume de Llierca a Montagut, tram de Castellar. 5.- Aprovar definitivament la utilitat pública i interès social del solar de la Crta d’Olot, 33, així com la descripció del bé. 6.- Assumptes de tràmit. 7.- Precs i preguntes.
La secretària Argelaguer, 21 de maig de 2013
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA
Vall del Llierca, Argelaguer – Olot – Besalú: Arcadi Oliveres presentarà a la Garrotxa el projecte de Procés Constituent que impulsa amb Teresa Forcades.-El Manifest *) per la convocatòria d’un procés constituent que ha llançat amb Teresa Forcades defensa la necessitat de construir una nova Plataforma Unitària a la Garrotxa, formada per la suma de diferents col.lectius i organitzacions “que pugui fer cristal.litzar el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model”.
El projecte impulsat per Oliveres i Forcades busca “iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col.lectius i persones a barris i pobles, que permeti articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d’Estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem”.
Forcades i Oliveres consideren que “l’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat i que ens trobem en una cruïlla històrica on és necessari fer un pas endavant i aplegar forces”. I front aquesta situació propugnen la necessitat d’un canvi de model social i defensa mesures com ara l’expropiació de la banca, la defensa dels serveis públics, la dació en pagament retroactiva, la revocació de totes les retallades realitzades i l’auditoria ciutadana del deute i el no pagament del deute il.legítim.
L’objectiu de la iniciativa és aplegar el màxim nombre de suports al Manifest i així iniciar un procés de confluència participatiu amb la creació d’assemblees locals i sectorials a la Garrotxa que permetin anar posant en marxa una nova Plataforma Unitària a la Garrotxa el més àmplia i diversa possible.
Diumenge 26 de maig, a la Plaça Major d’Olot a les 12h. (en cas de mal temps es farà al Casal Marià a la mateixa hora). A l’acte de presentació participarà Esther Vivas, periodista i activista social.
* MANIFEST PER LA CONVOCATÒRIA D’UN PROCÉS CONSTITUENT A CATALUNYA
Els sota-signants fem una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja.
Les mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els seus responsables directes i endeutant de per vida a la majoria de la població.
L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat.
És urgent que creem entre totes un model polític i social nou i cal fer-ho sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no serà fàcil ni curt. Requerirà l’autoorganització i la mobilització social continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa i al carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund.
Per a aconseguir-ho, cal impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu capaç de reconèixer en la seva competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic, i capaç de fer-los lloc en una plataforma unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model.
Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.
El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.
Un projecte de canvi social i de ruptura amb l’actual ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques i d’urgència. Definir-les és una feina col·lectiva a realitzar per part de totes les organitzacions i persones que participin en aquest procés. Una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:
1. Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.
2. Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
3. Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
4. Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
5. No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
6. Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
7. Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
8. Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.
9. Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
10. Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.
Ens trobem en una cruïlla històrica on és necessari fer un pas endavant i aplegar forces. Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre totes i tots aquesta iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat.
Arcadi Oliveres i Teresa Forcades
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA
Vall del Llierca, Argelaguer – Sant Aniol de Finestres – Besalú: El Govern de Catalunya ha arxivat definitivament el permís Ripoll, d’investigació d’hidrocarburs a l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal S. L.-El Govern de Catalunya ha arxivat definitivament el permís Ripoll, d’investigació d’hidrocarburs a l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal S. L. Una concessió que permetia explorar l’existència de gas i petroli en una àrea de més de 50.000 hectàrees entre el Ripollès, la Garrotxa i Osona. D’aquesta manera es confirma un procés iniciat ara fa just dos mesos, el 15 de març, quan es va iniciar el procediment de retirada de la concessió.
La decisió del Departament d’Empresa Atur i Ocupació va arribar després que l’empresa no presentés el pla de treball en el qual havia de detallar les tasques a desenvolupar el proper any. Un tràmit que havien de realitzar abans del 5 de gener –tres mesos després de la concessió- i que en no realitzar-se va motivar que la plataforma RiudauraJunts contra el Fracking reclamés la suspensió de la concessió.
Nota de premsa del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya:
El Govern ha acordat avui declarar extingit el permís d’investigació d’hidrocarburs ‘Ripoll’, concedit a l’empresa Teredo Oils Limited. La decisió es fonamenta en l’incompliment per part del titular del permís de les condicions establertes en l’autorització i en la desestimació de les al·legacions que ha presentat l’empresa durant el tràmit, iniciat el mes de març. D’aquesta manera, es deixa sense efecte l’autorització atorgada el passat octubre.
El departament d’Empresa i Ocupació va iniciar el procés d’extinció del permís al constatar que Teredo Oils Limited no havia presentat el pla de labors corresponent al primer any d’activitat dins del termini establert, document preceptiu que ha de ser autoritzat per la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial. A més, les al·legacions de l’empresa no han demostrat la seva falta de responsabilitat en l’incompliment. El permís ‘Ripoll’ autoritzava l’empresa Teredo Oils Limited a investigar l’existència d’hidrocarburs en el subsòl d’una àrea de 51.200 hectàrees de les comarques de la Garrotxa, Osona i el Ripollès.
El Govern de Catalunya ha arxivat definitivament el permís Ripoll, d’investigació d’hidrocarburs a l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal S. L.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA
Argelaguer Vall del Llierca 