La Veracreu de Besalú i el notari Josep Gaffas i Casellas
Ressenya del llibre “La Santíssima Veracreu de Besalú. Història d´un mil·lenari (1017-2017)” de Eva Llansana i Benaiges d´Argelaguer.
Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)
“El dia 11 de gener de 1781 es produí un impressionant diluvi a Besalú, amb forts aiguats i horribles ràfegues de vent, del qual els besaluencs sembla ser que es van salvar en haver invocat l’ajuda divina mitjançant la relíquia de la Veracreu i no altra, doncs, en un principi, davant d’aquella impressionant tempesta es va decidir que era necessari fer misses a totes les esglésies de la vila esperant que davant de tanta pregària canviés la situació.
Però, malgrat les súpliques i oracions de tot un poble, el temporal no va remetre, molt al contrari, la pluja i el vent es van refermar fins al punt que tot el poble i les autoritats van decidir acudir a buscar l’ajuda prodigiosa de la Veracreu, que tants cops els havia salvat i que guardaven a l’església de Santa Maria, per a continuació treure-la en processó fins al pont del riu Fluvià, com s’havia fet tants i tants cops, i succeí que al punt de treure la relíquia de l’església el vent va començar a decréixer i, en arribar al pont, després d’haver fet les pregàries, les oracions i les lletanies corresponents, es va espargir sobre el riu aigua beneïda, on s’hi havia submergit la relíquia, i en aquell mateix instant —hom té constància de que eren les set de la tarda—, el fort diluvi va començar a minvar i en l’espai d’un quart d’hora tot el cel s’asserenà prodigiosament i per donar mercès per tan gran portent, durant els tres diez següents es va celebrar un ofici solemne d’acció de gràcies en cadascuna de les tres esglésies besaluenques.
De tot això, deixarà constància Josep Gaffas, en aquell moment, escrivent de Manuel Antentes, notari de Besalú de 1762 a 1789, el qual comença la narració dels fets amb l’encapçalament:
“El más Patentíssimo Milagro que por meritos de la Pasión y muerte que padeció Christo nuestro Soberano Señor en nuestra preciosa Relíquia de la Sta. Vera Cruz fuimos dichosos los habitantes de esta Noble Vila de Besalú alcansar a las siete horas de la Noche del día onze Enero del pnte. Año de 1781”, i acaba amb la declaració dels motius que l’impulsaren a deixar testimoniatge escrit de tots aquells fets: “Todo lo que por ser tan constante a la verdad Yo Joseph Gaffas y Casellas Esnte. noto al principio de este Manual como a testigo de vista, y ohidas, con el solo fin de que en lo venidero conste y quantos lo lean tengan una verdadera devoción y confianza con nuestra tan amada Insigne Reliquia de la Sta. Vera Cruz, exciten en cuanto puedan a las demas gentes a la misma devoción y confianza. / Asi lo firmo en Besalú a los quinze del mismo mes de Enero y año de 1781”.
Uns aiguats que sens dubte van ser exorcitzats pel poder sobrenatural de la Veracreu de Besalú, com ens demostra indirectament el mateix gravat de la llosa primitiva de l’any 1764 on hi ha gravada la imatge de la Veracreu, o com ens demostra amb contundència un document de l’Arxiu parroquial de Santa Maria de Besalú on es dóna a conèixer un altre aiguat ocorregut el dia 20 al 25 de març de 1790, on se’ns parla que el matí del dia 23 un regidor de l’Ajuntament de Besalú va demanar que s’exposés la Santíssima Veracreu i a la tarda es va baixar aquesta relíquia, acompanyada per l’Ajuntament i el poble, fins al pont per a beneir les aigües.
En aquest dia l’aigua va arribar des de l’Hospital de Sant Julià fins al Molí fariner i es va emportar els Horts del Fluvià. El dia 24 va continuar plovent i es van fer rogatives al Monestir al matí i a la tarda es va tornar a exposar la Santíssima Veracreu a l’altar de Santa Helena, fent-se més rogatives, fins i tot, es va portar la relíquia a l’església de Sant Vicenç, però va seguir plovent. Fins que el dia 25 a les cinc del matí es va exposar la Santa Relíquia, i a les deu del matí el prior va celebrar un ofici de rogatives.
Encara en anys posteriors se’ns explica la constància d’aquesta intercessió prodigiosa de la santa relíquia, en els aiguats ocorreguts a Besalú el 1781 i el 1793.
És el 25 de novembre de 1793, que també deixà escrit Josep Gaffas, que ja era notari de la vila, que de nou la intercessió de la Veracreu va salvar el poble de Besalú del desbordament de les aigües del riu Fluvià: “[…] Con todo viendo ayer que continuava el llover con maior abundancia por la tarde se baxó en Procession en la Puente con la Sta. Vera Cruz, y resado algunas oraciones, y bendecido agua, despues se volvió la Procession con la Sta. Reliquia a su Yglesia”.
Josep Gaffas acaba dient, perquè no quedés cap dubte, que ho deixava escrit “para la succesiva memoria”.(1)
La memòria d’uns fets sorprenents i portentosos que ens confirmen que la Veracreu de Besalú, sens dubte, era la relíquia més extraordinària i prodigiosa de la vila i, més enllà de la fe o de la superstició, més enllà de creure o no creure en ella, era coneguda i respectada per tothom, motiu pel qual va constituir i constitueix part fonamental del patrimoni històric i social de la vila.”
1) Josep Murlà, “La relíquia de la Veracreu i els diluvis ocorreguts a Besalú el 1781 i 1793”. La Comarca d’Olot. 28 de març de 2002. núm. 1143.
Josep Gaffas, notari abacial de Besalú. Signe de 1791, conservat a Arxiu Comarcal de la Garrotxa
Argelaguer Vall del Llierca 