Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 17 agosto 2012

Sobre la caça

Posted by lejarza en 17 agosto, 2012

Salvador Font Viñas: Sobre la caça.-El dimarts 7 d´agost es va publicar en aquest Diari (DdG) una carta referent a la caça i a la mitja veda (en realitat, és mitja caça). És desolador veure que, en el temps d´evolució, fins avui, d´això que en diuen espècie humana, existeixin mentalitats que facin apologia d´un anomenat esport que consisteix en la matança d´éssers vius per plaer, quan en realitat és una pràctica d´un primitivisme troglodita.
De favor a l´agricultura, res de res, el pagès no està content quan li aixafen l´userda (tot i estant prohibit perquè és un cultiu), destrueixen la fruita amb el mortífer plom i contaminen la terra amb aquest metall pesat per sempre. Puc afegir, amb coneixement, les milionàries pèrdues originades per les avaries en els cables telefònics, farcits de perdigonades, tant a les companyines propietàries, com als milers d´usuaris que es queden sense servei. Van a caçar camuflats dins el cotxe, esperant l´alba ja la nit abans sota les arbredes. Alguns donen les tòrtores als gossos i ja fa anys que han exterminat les guatlles. No puc entendre que s´autoritzi aquesta activitat nefasta un any de sequera, incendis i pedregades. Quines autoritats tenim!

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Anuncios

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 8 Comments »

La font de la Salut de Sant Feliu de Pallarols

Posted by lejarza en 17 agosto, 2012

Jordi Vilamitjana Pujol: La font de la Salut de Sant Feliu de Pallarols.-Hi ha pocs indrets a les comarques gironines que tinguin les qualitats que té el Santuari de la Font de la Salut de Sant Feliu de Pallarols; un conjunt d’edificis (església, restaurant, hostatgeria, botiga de records, font i cambra d’espelmes i exvots) enfilats a dalt de tot del Collsacabra, a 1.027 metres d’alçada, amb superbes vistes.
El panorama que s’observa des de la terrassa del restaurant és impressionant. El mirador és obert a tots els vents i penja damunt Sant Feliu de Pallarols i la plana d’Hostoles. Des del Puigmal fins a les llums de les barques de Palamós s’obre als ulls dels visitant un semicercle espectacular. Fins a set cadenes de muntanyes (de colors verds, blaus, morats, liles i negres) se succeeixen amb les llum de cada capvespre fins a l’horitzó del Nord. El Canigó i les muntanyes de Núria n’afiten els límits. A la platea d’aquest magne amfiteatre, en un Cafarnaüm d’alçades, planes, valls, pobles i muntanyes, s’alcen el Bassegoda, els volcans de la Garrotxa, la Vall d’en Bas i el Puigsacalm. Al mig del semicercle, un petit prodigi: a prop del cim alterós de la Serra de Finestres, per una escletxa ampla, s’observa el mar a tocar de Roses i les cases blanques de les urbanitzacions de l’Escala.
En direcció est, Rocacorba mostra la seva penosa condemna d’haver de ser el cim portaantenes de les comarques gironines. A la dreta del cim repetidor, la vista penetra pel damunt de cims i pujols fins a descobrir una taca verda i uns edificis singulars que amb la llum del vespre semblen blancs i que s’alcen solemnes en el teló frontal de les Gavarres: la Devesa, Sant Feliu i la Catedral. Més a l’est, el Gironès es despenja suau cap al mar, a prop dels contraforts de les Gavarres. Més en primer terme a l’alçada de Les Planes s’intueix el penya-segat del Far, el colossal forat entre muntanyes dels grans pantans del Ter i la Mare de Déu del Coll, sobre Anglès i Osor.
La Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva són visibles, en cims o planes, per pobles o colors, des de la Salut de Sant Feliu de Pallarols. Aquest privilegi de ser talaia del país és compartit amb major o menor grau pels altres santuaris i ermites: el Mont, la Salut de Terrades, els Àngels, les Salines, Santa Afra…
L’esquena del Santuari és fantàstica. A Roques Encantades, al Coll de Condreu, al Far, hi van camins i dreceres que s’esmunyen per boscos sempre ombrats i foscos de tan espessos. Les vaques pasturen als camps, l’airet circula perfumat, net i fresc; tot és a tocar i tot és lluny… De nit, alçant els ulls, l’espectacle és encara més grandiós: desenes, centenars, milers, milions d’estrelles es compassen i harmonitzen en el llençol negre -negríssim fins a la sortida de la Lluna- de la volta celestial. El silenci, l’alçada, les meravelles terrenes i celestes ofertes a la vista, conviden a la reflexió; conviden l’esperit a manifestar-se més enllà de la quotidiana vulgaritat del pensament, tan capficat aquests dies en assumptes de diners. Quin sentit té l’obsessió trivial i mesquina dels humans per assumptes pecuniaris, si tots els humans estem immersos en una immensa i inabastable grandiositat estel·lar? Què té a veure el sentit de la vida, de l’existència, dels homes i dones amb la borsa, les primes de risc i altres invents d’uns éssers tan mínims -tan ínfims- de l’Univers com som els habitants del planeta Terra? Pot inspirar alguna cosa que no sigui bondat i bellesa, la contemplació tranquil·la de la meravellosa maquinària universal?…
Al Santuari s’hi accedeix per la carretera que va de Sant Esteve de Bas a Vic, la C-153. La Salut de Sant Feliu de Pallarols ha esdevingut un dels santuaris més visitats. Hi acudeixen a expressar la confiança en la intercessió de la Verge, molts pelegrins i molts excursionistes atrets per la bellesa dels paratges en què es troba situat.
És conegut des de l’any 1642 amb el nom de la Font de la Salut, a causa de la presència d’aigües miraculoses. Joan Carbonés, un pagès de Sant Pere Sacosta (les Planes), va col·locar una imatge de la Mare de Déu en una cova (“roc de Claperols”) perquè protegís els habitants de la zona de tempestes i d’aiguats, que els malmetien les collites. En aquest roc es construí part de l’edifici actual del santuari. Al segle XVIII s’engrandí el primitiu edifici. L’ampliació de l’hostatgeria es va fer a mitjans segle XIX. A partir de 1862 es bastí l’actual església neoclàssica. Les darreres reformes (restauració de l’orgue, nova pavimentació de la carretera, calefacció) es van realitzar a partir de 1992 i fins als anys 2000 i 2003. La imatge que s’hi venera és una còpia de guix, posada l’any 1939, després de la Guerra Civil. L’entronització es va celebrar solemnement a finals de setembre. Hi ha un parell de llibres imprescindibles per seguir-ne tota la història: d’Àngel Rodríguez, Maria als Santuaris del Bisbat de Girona; i de Xavier Solà, El santuari de Nostra Senyora de la Font de la Salut.
Hi vull afegir una anècdota familiar. Als anys 60-70, les famílies nombroses d’escassos recursos estiuejaven en santuaris perquè s’hi feia descompte i tenien un preu accessible. Mossèn Jaume Borrell (rector de 1958 a 1975) degué tenir moltes qualitats, però en qüestions crematístiques era implacable. Davant d’una factura exagerada (tenint en compte la precarietat de les instal·lacions de l’època), el meu pare va demanar-li explicacions. “És que vostès han de pagar el paisatge”, va respondre-li el mossèn. El meu pare li va contestar meravellosament: “Que Déu Nostre Senyor li cobra, a vostè, pel paisatge?”.
El Santuari de la Salut, conjuntament amb el Santuari de Terrades i els Àngels, pertanyen a Santuaris de Girona, una fundació del Bisbat de Girona. Des del 14 d’abril de 2011, s’encarreguen de la gestió del Santuari de la Font de la Salut Fernando Loras (gerent) i Elvira Ortiz. Fernando Loras, tortosí d’origen, d’accent i d’esperit, afegeix al marc incomparable de l’indret l’esperit obert, amable i universal de les terres de l’Ebre. Per molts anys.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Leave a Comment »

Ajuntament de Tortellà delegació de funcions de Alcalde al primer tinent d’alcalde Sr. Josep Reig i Canals

Posted by lejarza en 17 agosto, 2012

Vall del Llierca, Argelaguer – Tortellà – Girona: Ajuntament de Tortellà delegació de funcions de Alcalde al primer tinent d’alcalde Sr. Josep Reig i Canals.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 159 – 17 de agost de 2012 Núm. 9550 Ajuntament de Tortellà (Girona).
Anunci sobre delegació de funcions de l’Alcalde
En virtut del Decret d’Alcaldia núm. 67/12 de data 8 d’agost de 2012, s’ha resolt delegar expressament la totalitat de l’exercici de les funcions d’Alcalde durant l’absència del Sr. Joaquim Pagès i Manté, tal com preceptuen el apartats 1 i 2 de l’article 44 del ROF i l’article 55 del Text refós de la LMRL al primer tinent d’alcalde Sr. Josep Reig i Canals.
La present delegació d’atribucions produirà efectes del dia 2 al 14 de setembre, sens perjudici de la seva preceptiva publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOPG).
Tortellà, 8 d’agost de 2012 Joaquim Pagès i Manté Alcalde

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 Comment »

Pacte Fiscal: nou frau burgès al poble treballador català

Posted by lejarza en 15 agosto, 2012

Josep Castañales Batlle, Argelaguer, Hostalnou de Llierca (Garrotxa): Pacte Fiscal: nou frau burgès al poble treballador català.-És significativa la històrica voluntat de la burgesia a Catalunya per fabricar falsos conflictes superestructurals, amb la seva oportuna dosi nacional, a fi d’intentar tapar les contradiccions internes per les quals discorre. No estranya aquesta actitud quan observem la realitat material a la qual ens sotmeten, derivada d’un règim capitalista caduc que copeja sense descans a les masses laborioses catalanes. Des d’aquesta perspectiva hem d’emmarcar el nou teatre burgès, escenificat el passat 25 de juliol en forma de Pacte Fiscal, i aprovat en aquesta caricatura d’institució burgesa anomenada Parlament.
La profunda i duradora crisi per on discorre el mode de producció capitalista en la seva etapa imperialista obliga la casta política a sou del capital monopolista a ocultar i desviar l’atenció del proletariat català, asfixiat i empobrit per la brutal ofensiva classista desencadenada.
El grotesc espectacle entorn del Pacte Fiscal, exemplifica la putrefacció d’una casta política catalana decadent, que com al 1936, no té empatx a trair el poble treballador català mentre s’embolica en un ranci nacionalisme oportunista i mentider. Novament ha sortit a relluir la manera d’actuar clàssica d’aquesta cínica burgesia que, alhora que imposa brutals condicions materials al conjunt de treballadors i classes populars catalanes, pretén entretenir-nos amb falsos debats identitaris, en una estratègia en què sempre guanyen els mateixos; l’oligarquia galvanitzada entorn de l’Estat espanyol, veritable mestressa i senyora del Congrés i el Parlament.
Ahir van ser els Estatuts d’Autonomia, abans d’ahir el Concert Econòmic “a la basca”, i avui el Pacte Fiscal aprovat, en un exercici de desvergonyiment sense parió, després de l’imminent ajut econòmic sol·licitat a l’oligarquia financera de l’Estat espanyol. El populisme i oportunisme de la burgesia catalana són trets distintius que la defineixen històricament, trets que sempre ha posat al servei del manteniment i el blindatge dels seus interessos de classe. Interessos que sempre han ocultat conscientment dins del que ells anomenen Catalunya; el seu vedat privat, el seu mercat, la seva mercaderia, mai la seva pàtria. Des de Cambó a Mas, passant per Maragall o Pujol, els seus assalariats polítics sempre han estat fidels a aquest capteniment. Segons sembla ni Fainé, Brufau o Rosell exploten treball aliè en benefici propi, en base a la propietat privada dels mitjans de producció, sinó que són excelsos patrons que “defensen els interessos de Catalunya”, encara que alguns ho facin des de la mateixa capital del Regne.
No sorprèn, doncs, que en aquest nou esguerro jurídic-burgès, ni tan sols es faci menció del colossal Frau Fiscal de les “rendes altes” catalanes o al salvatge espoli a què sotmeten les rendes del treball, mentre amnistien impunement al gran capital. Tampoc el Pacte Fiscal ens parla dels monstruosos desfalcs d’una burgesia podrida que va arribar en el seu desbocament a espoliar el propi Orfeó Català, ni de la monstruosa evasió de capitals, ni el robatori de milers de milions a càrrec de les entitats financeres catalanes, ni de la corrupció empresarial que envaeix tota la base econòmica i naturalment al conjunt de la  institucionalitat  burgesa.  És un Pacti Fiscal fet per i per a burgesos.
En essència, aquest engendre jurídic queda reduït a tres màgiques paraules amb les quals la casta política justifica la seva existència;  l’  “espoli de Madrid”.  Pel que sembla, sense aquest “espoli”, a Catalunya no hi hauria ni tan sols crisi capitalista i els treballadors, emancipats del jou burgès, nedaríem en l’abundància material. La realitat, no obstant això, és més crua, i la burgesia monopolista ho sap perfectament, per això rescaten als seus germans de classe a Catalunya; és un mercat estratègic per a l’oligarquia estatal.
La realitat és que els gestors del capital, després de copejar amb duresa les masses laborioses, l’única cosa que han aconseguit és que avui la Generalitat degui més de 40.000 milions d’euros, o que només el forat deixat per Catalunya Caixa sumi 30.000 milions d’euros més. Potser el saquejador del Palau de la Música Fèlix Millet no és un adinerat català de sant bressol burgès, sinó un senyoret de Madrid aterrat per espoliar als catalans. O potser les multinacionals Abertis, Aigües de Barcelona, Gas Natural o els conglomerats financers com CaixaBank, per només citar alguns ens monopolistes, siguin aliens a les elits catalanes que ens sotmeten diàriament mentre fingeixen diferències amb els seus germans de classe de “Madrid”.
Fent ús del seu ranci nacionalisme burgès, insisteixen a esmussar el cervell del treballador català amb les mateixes cortines de fum de sempre. Mentre s’envernissen amb un catalanisme mercantil i de forma oportunista s’emboliquen rere la senyera catalana, executen polítiques antinacionals i antiobreres que enfonsen, precisament als treballadors catalans, a l’atur, la misèria i la sobreexplotació. L’atroç realitat de milions d’obrers i empleats, subjugats per una elit parasitària i explotadora, no podran tapar-la ni amb mil Pactes Fiscals i rescats; ni a Barcelona ni a Madrid. Com s’ha encarregat de demostrar la història, els nacionalismes burgesos català i espanyol s’interrelacionen, caminant sempre en una mateixa direcció ; la que marca la classe dominant estatal, fermament assentada a les estructures multinacionals europees.
No hem d’oblidar que la burgesia nacionalista a Catalunya, que fins i tot s’atreveix a parlar d’independència, ha arribat a votar fa uns mesos a favor de la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària, la mateixa que aclapara competències de la pròpia Generalitat permetent la intervenció del Govern burgès espanyol en cas d’incompliment del dèficit. Un exemple més no només de les seves iniciatives antipopulars, sinó també antinacionals. El cinisme és una altra escola de pensament molt desenvolupada entre els polítics a sou de la patronal a Catalunya.
La història no s’atura, la lluita de classes s’aguditza, i l’ofensiva burgesa continua desenvolupant-se en un sol puny tant a Madrid com a Barcelona, on Rajoy i Mas compleixen a la perfecció amb el seu paper de fidels representants polítics del gran capital (IBEX-35, CEOE, UE-FMI). Darrere els seus retrets formalistes, quan es tracta d’agredir els treballadors, l’oligarquia estatal ostenta una gran consciència de classe; ja sigui a base d’infames reformes antiobreres que legalitzen l’esclavitud assalariada, ja sigui mitjançant la destrucció d’estructures públiques: mai no hi ha fissures a l’hora de remar sempre cap al mateix costat.
Si en 1939 van ser capaços de sacrificar la llengua i la cultura catalanes a l’altar del feixisme africanista en defensa dels seus espuris interessos, mentre eren afusellats milers de proletaris catalans, tant o més sacrificaran per aguantar un règim capitalista que cau a trossos a base de la suor i la sang de milions de treballadors catalans.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 16 Comments »

És bon camí per a l’ésser humà, el dels diners?

Posted by lejarza en 15 agosto, 2012

Ana Sanclemente Garcia: És bon camí per a l’ésser humà, el dels diners?.-La dubtosa intel·ligència dels nostres governants, banquers, jutges, mossens, em fa sospitar que estem sotmesos i a les mans de gent sense valors verdaders, sense sentiments, poc fiables, sense horitzó clar, i que són totalment esclaus d’unes creències exclusivament materialistes, que els fan ser, a ells mateixos, i a nosaltres, uns sers antinaturals, infeliços, buits, freds, i uns ignorants. El fet que em demostra amb més claredat això és la portada de tots els diaris, a on podem llegir que res marxa bé, tot falla, tot s’enfonsa, tot es mor. És per això que jo em faig la següent pregunta: És bon camí per a l’èsser humà, el camí dels diners’
I em permeto de contestar, amb una contundència total, que no. Que imbècils que hem estat els éssers humans, de creure’ns aquest món materialista, artificial, consumista, en el qual hem esclavitzat i venut la nostra ànima per diners. Ara ens trobem a la deriva, sols, sense rumb, sense valors, sense diners, tot esperant un miracle, un miracle que mai arribarà, perquè la nostra ànima és morta, l’hem enterrat en vida, pel fet de preferir el poder, l’ambició, la cobdícia i la por.
Solament sobreviurà aquell que caminant, contracorrent, hagi seguit el camí que marca la naturalesa.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 Comment »

Argelaguer tall de subministrament elèctric

Posted by lejarza en 3 agosto, 2012

Vall del Llierca: Argelaguer–Besalú–Sant Ferriol-Girona: Argelaguer tall de subministrament elèctric.-Dia 4 d´agost de 2012 Hora de 7:15 a 11:00. Companyia Bassols Energia SA. Avinguda de Girona, 2 – 17800 Olot (Garrotxa) Tel. 972260150 Fax 972 26 98 99 comercial@bassolsenergia.com
Zona afectada: Mas Burró, Mas Molinot, Camp de Golf, Can Hornós, Can Casabó, Mas Molinou, Mas Planeses, Can Tarrats, Mas Aimà, Cami del Guilar, Mas Espuella, Carretera del Guilar s/n (Poligón Industrial Argelaguer), Enllac A-26/N-260 Argelaguer Est (CM3), Autovia A-26 Km. 69-72,6 Argelaguer, Can Portella Afores s/n, Centre de Transformació (CT) Carnicas Sagués, Camp de Futboll Municipal de Argelaguer, Pla d´Argelaguer, Enllac A-26 Argelaguer-Besalú Oest (CM2).
>Bassols Energia va iniciar la seva activitat de generació elèctrica l’any 1905 desde la Central Hidroelèctrica al terme municipal d’ Argelaguer (Vall del Llierca) al curs del riu Fluvià. Posteriorment es va anar ampliant la cobertura del subministrament a diferents pobles de la comarca de la Garrotxa.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Leave a Comment »

Consell Comarcal de la Garrotxa convenis de col·laboració entre diversos Ajuntaments que regulen l’encàrrec de gestió dels serveis de higienització del Programa de Parcs Urbans i Xarxes d’Itineraris Saludables

Posted by lejarza en 3 agosto, 2012

Vall del Llierca: Argelaguer–Tortellà–Girona: Consell Comarcal de la Garrotxa convenis de col·laboració entre diversos Ajuntaments que regulen l’encàrrec de gestió dels serveis de higienització del Programa de Parcs Urbans i Xarxes d’Itineraris Saludables.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 149 – 2 d´agost de 2012 Núm. 8932 Consell Comarcal de la Garrotxa (Girona).
Edicte sobre l’aprovació de convenis d’encàrrec entre diversos ajuntaments el Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa, en la sessió duta a terme el passat dia 12 de juliol de 2012, va aprovar els convenis de col·laboració entre el Consell Comarcal de la Garrotxa i els ajuntaments d’Argelaguer (Vall del Llierca), Les Planes d’Hostoles, Maià de Montcal, Olot, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, i la Vall d’en Bas que regulen l’encàrrec de gestió a favor d’aquests ajuntaments dels serveis de higienització dels Parcs Urbans de la Salut del Programa Pm01 “Programa de Parcs urbans i Xarxes d’Itineraris Saludables”. es fan públics aquests acords de conformitat amb el que estableix l’article 112 de la Llei 26/2010 de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya. Tot seguit es transcriu el text íntegre del conveni marc que s’ha de formalitzar amb els ajuntaments interessats:
Conveni Marc d’en Càrrec de Gestió entre el Consell Comarcal de la Garrotxa i l’Ajuntament de………… per a la Higienització dels Parcs Urbans de Salut.
Entitats que intervenen: D’una part, el Consell Comarcal de la Garrotxa, amb domicili a l’av. Onze de setembre, 22 d’Olot, i amb CIF P6700007E, representat pel seu president, senyor Joan Espona i Agustín (Alcalde de Sant Joan les Fonts), assistit pel secretari senyor Jordi Jové i Perich manifesten:
el Programa de “Parcs urbans i Xarxes d’Itineraris saludables” és un servei promogut per Dipsalut organisme autònom de caràcter administratiu de la Diputació de Girona, que pretén promoure l’activitat física i l’exercici físic i enfortir les habilitats per a la vida i el control que tenen les persones sobre la seva salut, i contribuir així a millorar la seva qualitat de vida. el Consell Comarcal de la Garrotxa ha assumit mitjançant conveni amb Dipsalut, la responsabilitat de gestionar les tasques d’higienització dels parcs urbans de salut que s’han instal·lat en els municipis de la comarca. La higienització dels Parcs urbans de salut té com a finalitat afavorir el bon estat dels equipaments, tot de conformitat amb el document de característiques tècniques del servei d’higienització que estableix les condicions i qualitats mínimes que s’han de complir en les tasques d’higienització, el Consell Comarcal pot gestionar l’encàrrec directament o pels mitjans previstos per la normativa de règim local, tal com preveu l’article 6 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, el fet que les tasques de manteniment i higienització poden ser exercides amb millor eficàcia per part del personal propi i pels serveis de l’ajuntament que disposa en el seu terme municipal de parcs de salut, es creu oportú que el Consell Comarcal encarregui les tasques materials d’higienització a l’ajuntament, entenent que el personal al servei del municipi actuara com a personal i mitjà propi del Consell Comarcal, tot de conformitat amb el que preveu l’article 116.2 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Les institucions esmentades proposen subscriure aquest Conveni de col·laboració amb subjecció als següents:
Pactes. Primer. Objecte: L’objecte d’aquest conveni és regular l’encàrrec de gestió a favor de l’ajuntament de Argelaguer de l’execució material del servei d’higienització dels Parcs urbans de salut que estan situats dins el seu terme municipal, s’especifiquen el nombre màxim d’higienitzacions que està previst realitzar:
Parcs Urbans de Salut higienitzacions ordinàries (3u./parc) Higienitzacions extraordinàries.
La higienització dels Parcs urbans de salut té com a finalitat afavorir el bon estat dels equipaments i s’haurà de realitzar seguint les condicions i qualitats mínimes que consten en el document de característiques tècniques del servei d’higienització que forma part del present Conveni mitjançant annex, segon, aportació econòmica: Per atendre els compromisos que s’estableixen en aquest Conveni, el Consell Comarcal de la Garrotxa farà un lliurament de fons a l’ajuntament, mitjançant la corresponent transferència per import total de ……..€ (en concepte de personal, desplaçaments, material de neteja i recanvis) i amb càrrec a l’aplicació pressupostària …….. per a l’any 2012, que es transferirà al compte corrent ………, titularitat de l’ajuntament, el reconeixement d’aquesta obligació de pagament es condiciona a la prèvia justificació de les tasques davant de Dipsalut.
La transferència de fons a favor de l’ajuntament també es condiciona al previ pagament efectiu per part de Dipsalut. Per tal que l’ajuntament pugui desenvolupar les actuacions previstes en aquest Conveni, el Consell Comarcal ordenarà el pagament efectiu del 70% de l’import total en el termini de tres mesos a comptar des de la signatura d’aquest conveni d’encàrrec de gestió, com a bestreta, i la resta, dos mesos després de la finalització de l’esmentat encàrrec, prèvia acreditació i presentació
per part de l’ajuntament de la documentació següent: – Resum de les actuacions d’higienització amb les accions i les mesures correctores realitzades en aquestes. – Certificat acreditatiu de les despeses realitzades. Tercer. Seguiment i control de les actuacions: el Consell Comarcal de la Garrotxa i l’ajuntament duran a terme les accions de seguiment i control que considerin necessàries per tal de garantir l’execució correcta de les actuacions objecte d’aquest Conveni i que es concretaran en els
espais de coordinació comuna que es determinin. Quart. Avaluació de les actuacions: Per tal d’avaluar la correcta execució de l’objecte de l’encàrrec de gestió serà necessari que l’ajuntament presenti un informe final de cadascuna de les actuacions.
Cinquè. Informacions tècniques: L’ajuntament es compromet a no difondre les informacions tècniques a les quals tingui accés en el desenvolupament de les funcions d’aquest Conveni. Sisè. Protecció de les dades: els que signen aquest Conveni són responsables del compliment de la normativa reguladora de protecció de dades de caràcter personal que caldrà utilitzar en el desenvolupament de les activitats a les quals es comprometen i, especialment, de la utilització de les dades personals per tercers de forma no autoritzada. Setè. Vigència: La vigència d’aquest Conveni serà d’un any a comptar des de la data de la seva signatura, sense perjudici que perdurin les obligacions de cadascuna de les parts nascudes en aplicació de les previsions d’aquest. Les parts podran prorrogar aquest Conveni per mutu acord, sempre i quan Dipsalut disposi de la consignació
pressupostària adequada i suficient del pressupost. Vuitè. extinció: no obstant el previst anteriorment, són causes d’extinció anticipada de la vigència d’aquest Conveni, l’acord mutu de les institucions que signen, la impossibilitat sobrevinguda, legal o material, de l’execució de les accions que en constitueixen l’objecte, i l’ incompliment greu o manifest de les seves clàusules. Novè. Qüestions litigioses: aquest conveni té naturalesa administrativa. La jurisdicció contenciosa administrativa és la competent per resoldre les qüestions litigioses que puguin suscitar-se entres les parts en el transcurs d’aquest Conveni.
Desè. Publicació: D’acord amb el què disposa l’article 10.3 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost,de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, aquest Conveni haurà de ser publicat al Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOPG). I en prova de conformitat, les parts signen, per duplicat, aquest Conveni en els llocs i les dates que s’assenyalen.
Olot, 24 de juliol de 2012 Joan Espona i Agustín President

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 9 Comments »