Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 23 marzo 2020

Vinagre d´herbes. Vinagre dels Quatre Lladres. La gran epidèmia de Pesta.

Posted by lejarza en 23 marzo, 2020

Vinagre d´herbes. Vinagre dels Quatre Lladres. La gran epidèmia de Pesta.

Juan R Lejarza (Argelaguer – Garrotxa)

De Vinagre d´Herbes se´n poden fer de molts tipus, varietats i sabors. En realitat es tracta de fer una maceració d´herbes aromàtiques amb un alcohol, concretament el vinagre.

Però avui vull parlar del Vinagre dels Quatre Lladres, perquè apart de ser molt bo i molt sa, té una curiosa història.

Maurice Messegué, el gran savi francès de les plantes medicinals, relata la història d´aquest vinagre en el seu llibre “La Natura té raó” (títol original: C´est la nature qui a raison).

La gran epidèmia de Pesta que afectà Europa, en el any 1630, va acabar amb pobles i famílies senceres.

A la zona de Toulouse les autoritats de l´època anaven de bòlid amb una banda de quatre lladres que saquejaven les cases de famílies moribundes i de persones que havien sucumbit a la pesta.. Finalment les autoritats els van atrapar tots, van tenir un judici i la justícia els va condemnar a mort.

Però hi havia una cosa que intrigava a les autoritats: el fet que els lladres, tot i haver entrat a totes i cadascuna de les cases de gent portadora de la pesta, d´estar-hi en contacte, i per tant, exposats també a contraure-la, cap d´ells es va veure afectat.

Les autoritats van preguntar els lladres per aquesta “casualitat”, però ells no van voler

delatar el seu secret sense haver pactar abans el perdó. Se´ls va commutar la pena a canvi de la fórmula del líquid misteriós que amb el qual es fregaven i es rentaven per tal d’immunitzar-se, cada vegada que feien una actuació delictiva.

Així va ser com els Quatre Lladres van salvar la seva vida, però també la de moltes més persones que van seguir utilitzant aquesta base de plantes bactericides, un cop divulgada.

El secret: el Vinagre d´Herbes, en el qual hi havien fet una maceració de quatre plantes bàsiques: Farigola, Romaní, Sàlvia i Espígol.

Vet aquí com les propietats d´aquestes quatre plantes aromàtiques, no només van salvar la vida dels Quatre Lladres, sinó que van donar nom a un tipus de Vinagre d´Herbes: el Vinagre dels Quatre Lladres,un poderós desinfectant i bactericida.

Però també un potent i deliciós vinagre per donar gust d´herbes a l´amanida i fàcil de fer.

Com fer el Vinagre dels Quatre Lladres?

Col·loqueu un bon brot de cada herba aromàtica bàsica (Farigola, Romaní, Sàlvia i Espígol) dins d´un recipient de vidre, el romaní i la farigola cal que siguin secs, les altres dues poden ser tendres.

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Regulació provisional per a la pràctica de l’escalada i del descens de barrancs a l’Alta Garrotxa

Posted by lejarza en 9 marzo, 2020

Regulació provisional per a la pràctica de l’escalada i del descens de barrancs a l’Alta Garrotxa

Vall del Llierca – Argelaguer

Butlletí Oficial de la Província de Girona Núm. BOP 48 · Núm. edicte 1774 · Data 09-03-2020

EDICTE del Consorci per a la Protecció i Gestió de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, sobre l’aprovació definitiva de la regulació provisional d’Escalada i Descens de Barrancs.

El Consell Plenari del Consorci per a la Protecció i Gestió de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa reunit en sessió ordinària el dia 25 de novembre de 2019, va acordar aprovar inicialment la regulació provisional de la pràctica de l’escalada i del descens de barrancs segons consta a l’Annex I i II d’aquesta resolució i que inclou el contingut de la resolució d’aprovació inicial del PPAG incorporant-hi les al·legacions presentades pel Consorci, pels seus membres, per la propietat en relació a la inclusió d’un sector d’escalada o barranc i els errors cartogràfics detectats.

Els anteriors acords es van sotmetre a informació pública pel termini de 30 dies hàbils, mitjançant la seva publicació en el Butlletí oficial de la Província de Girona de data 15 de gener de 2020.

En el període d’informació pública no s’ha presentat al·legació ni reclamació, i en conseqüència els acords han estat adoptats en caràcter definitiu, per tot això es transcriu íntegrament la regulació provisional d’Escalada i Descens de Barrancs.

Olot, la Garrotxa, a data de la signatura electrònica. Santiago Reixach Garriga President

Regulació provisional per a la pràctica de l’escalada i del descens de barrancs a l’Alta Garrotxa.

Prèvies:

Aquesta regulació provisional es conforma en base al PPAG i per tant s’utilitza la mateixa estructura del seu articulat, així com classificació, terminologia i codificació de les àrees d’atenció especial del Pla.

S’han incorporat les al·legacions presentades pel Consorci i els seus membres i corregit alguns errors detectats. Aquestes modificacions es destaquen al final de la proposta de regulació provisional.

1. L’escalada només es permet en les àrees d’atenció especial d’escalada lliure i condicionada

(AAE 5.1 i AAE 5.2).

2. El descens de barrancs:

a) Només es permet en l’àrea d’atenció especial de barranquisme (AAE 6).

b) No es permet remuntar els rius i barrancs.

c) No es permet caminar per la llera del riu si hi ha un pas alternatiu.

d) S’ha de respectar la situació dels ràpels existents. Només l’òrgan gestor pot obrir ràpels nous i canviar el costat o ubicació dels existents.

3. El descens de barrancs requereix una comunicació prèvia a l’òrgan gestor. Aquesta comunicació prèvia té caràcter de reserva per als diferents trams, que es detallen a continuació:

a) Torrent de la Comella o Gorgues de Canals: des de la confluència del rec que baixa de Girants de Dalt fins a la Confluència amb el Clot de Coll Roig.

b) Riera de Sant Aniol: des de la confluència del Clot de Ribelles i el Clot de les Falgueres fins el salt del Brull.

c) Barranc de l’Espinau: des dels Quintans d’Espinau fins a Can Lavall.

d) Barranc de Monteia: des del torrent que baixa al nord del mas de Monteia fins a la cota 490m.

e) Barranc del Clot Fosc: des del naixement del torrent del Clot Fosc fins a la confluència amb el riu Borró.

f) Barranc del Toll: des de la capçalera del Clot de Cal Belitre fins als camps de Cabeces.

g) Barranc de Monars o Les Valls: des de la Font de Monars fins a la confluència amb la riera de Beget.

h) Barranc de Bellestil: des del camí de Monars a Can França fins al creuament amb el camí de Beget al Bac.

i) La Muga: des de 450 m aigües amunt del pas de la Molina fins al Pont d’Albanyà.

j) Torrent d’en Ferrerós: des de la confluència amb el Clot d’en Romeu fins a l’encreuament amb la Muga.

4. Les àrees d’atenció especial associades a l’escalada i el descens de barrancs.

4.1. Àrea d’escalada lliure

A l’àrea d’escalada lliure, clau AAE 5.1, es permet tot l’any l’escalada clàssica o esportiva.

4.2. Àrea d’escalada condicionada

A l’àrea d’escalada condicionada, clau AAE 5.2, es permet l’escalada clàssica o esportiva:

a) Des del 15 de juliol fins al 15 de febrer, en els sectors següents: Del riu, Riu superior, El Castell, Els gossos, Iniciació, El moro, Paret central, La columna, L’últim sector (ubicats a la zona del Castellot), Guitarriu i Intramon (ubicats a la zona de Sadernes).

b) Des del 15 d’agost fins al 15 de gener, en els sectors de: Bellavista (a baix), Galliner i Atlantis.

c) Des del 15 d’agost fins al 15 de març, en el sector de Bellavista (a dalt).

4.3. Àrea de barranquisme

A l’àrea de barranquisme, clau AAE 6, es permet el descens de barrancs durant tot l’any.

A cada tram s’estableix un màxim de persones al dia realitzant descens de barranc, segons article 5. La reserva es fa per estricte ordre d’inscripció, i s’estableix un màxim de places que pot reservar un únic sol·licitant, segons article 5. També es podrà establir un nombre de places reservades per a usuaris particulars.

5. Instruccions complementàries per a la pràctica del descens de barrancs.

(Coordenades en UTM ETRS89 31N)

a) Torrent de la Comella o Gorgues de Canals: ràpel 14 (467056, 4685301): descens per la dreta, respectar tosques en formació a l’esquerra de la base. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

b) Riera de Sant Aniol: ràpel 8, Gran Circ (465714, 4685781): descens obligat per la dreta, respectar tosques en formació a l’esquerra de la base. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

c) Barranc de l’Espinau: descens sense indicacions específiques. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

d) Barranc de Monteia; final de tram (471526, 4679477): abandonar la llera abans del toll final del tram, emprant la sortida ubicada immediatament a l’esquerra. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

e) Barranc del Clot Fosc: descens sense indicacions específiques. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

f) Barranc del Toll: bassa amb tosques (462688, 4684713): abandonar la llera abans de les basses permanents o semi-permanents situades entre els ràpels 2 i 3. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

g) Barranc de Monars: tram amb tosca sensible des de l’entrada al barranc fins al primer ràpel. Inici tram: 462067, 4686091. Final tram: 462082, 4685854: abandonar la llera en aquest tram. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

h) Barranc de Bellestil: ràpel 8 (459752, 4686592), 9 (459719, 4686541) i 10 (459679, 4686489): descens per la dreta, respectar tosques en formació de l’esquerra de la base. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

i) La Muga: no instal·lar ancoratges permanents. Descens sense indicacions específiques. Màxim 50 persones al dia realitzant descens pel barranc.

j) Torrent d’en Ferrerós: descens sense indicacions específiques. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

Un únic sol·licitant no pot reservar més de 30 places per dia (per al cas de La Muga).

En cas que la realització de l’activitat es realitzi per part d’una empresa caldrà demanar permís al propietari de la finca per on transcorren els accessos d’entrada i de sortida del barranc.

Pont medieval a Oix a la Alta Garrotxa, municipi de Montagut i Oix (Foto: Lejarza, Argelaguer)

Pont medieval a Oix a la Alta Garrotxa, municipi de Montagut i Oix (Foto: Lejarza, Argelaguer)

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ni un porc més

Posted by lejarza en 2 marzo, 2020

Ni un porc més

Manifest

Catalunya és la comunitat autònoma que acull la major concentració d’explotacions intensives de porcs de tota la península, havent-hi una cabana porcina d’uns 9 milions d’individus1. La proliferació de noves explotacions industrials i/o ampliacions de les ja existents, està agreujant un problema mediambiental, social i sanitari de gran magnitud i per aquest motiu cal prendre mesures dràstiques i urgents al respecte:

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector agrícola a Espanya segueixen en aug­ment, sent la gran responsable la ramaderia industrial. Aquesta produeix el 67% de les emis­sions del sector. Les activitats ramaderes van augmentar un 1,4% les seves emissions el 2018 a causa, fonamentalment, de la gestió dels purins (+2,6%)2. En el cas del sector porcí, és ja el responsable del 22% de les emissions de la ramaderia a Espanya3. Davant d’una situació d’emer­gència climàtica és urgent frenar i reduir les emissions provinents de la ramaderia i, en el cas de Catalunya, del sector porcí.

Les dejeccions ramaderes, principalment la porcina, són una gran font de contaminació de l’aigua i afecta un 33,8% de la superfície total de Catalunya. Els nitrats superen el límit legal permès i perjudiquen a 422 poblacions, és a dir, el 45% de tots els municipis catalans4. A més, aquests residus, amb un gran contingut de nitrats, produeixen alteracions greus a la sang i estan relacionats amb diferents formes de càncer. Aquest problema ha desencadenat que es decretés una moratòria a 66 municipis5 i que la Comissió Europea obrís el 2018 un procediment d’infrac­ció a Espanya per incompliment de la Directiva de Nitrats6.

La indústria porcina també és una de les principals responsables de la contaminació del sòl atès l’ús desmesurat dels purins com a fertilitzant agrícola, produint un excés de fòsfor, potassi i d’altres minerals pesants. Això suposa un enorme impacte en la degradació de l’hàbitat, que afecta a un gran nombre i tipus d’espècies i, conseqüentment, als seus processos ecològics.

Els purins són una de les principals fonts emissores d’amoníac a Catalunya. Aquest gas és altament contaminant per la seva capacitat d’acidificació quan reacciona amb un medi aquós, amb greus conseqüències per a la qualitat del sòl i de l’aigua, afectant els sistemes aquàtics de rius i llacs, i produint danys a boscos i cultius. D’altra banda, no existeix una gestió òptima per neutralitzar l’òxid nitrós, gas d’efecte hivernacle 298 cops més potent que el CO2, emès per l’amoníac durant la seva oxidació7. Espanya, incloent-hi Catalunya, porta incomplint el llindar d’emissions d’amoníac des que es va establir en el 2010 i això ha derivat a l’obertura d’un pro­cediment d’infracció per part de la Comissió Europea el novembre de 20188.

La ciència confirma, també pels animals considerats “de producció” o “de granja”, que dis­posen d’estats emocionals, capacitats cognitives, personalitat pròpia i diferents formes de cons­ciència9. La ramaderia industrial amuntega els animals durant tota la seva vida i els exposa a situacions i pràctiques inherentment perjudicials, comprometent així el seu estat físic i psicolò­gic i, per tant, el seu benestar.

La situació d’amuntegament permanent dels animals, amb tot el que comporta, afavoreix la proliferació de malalties i, per pal·liar-les, es fa un ús excessiu d’antibiòtics10. Això suposa un greu problema de salut pública en fomentar que la població esdevingui resistent als antimi­crobians. Espanya és el país de la UE que més antimicrobians utilitza a la ramaderia11.

Els sistemes de producció alimentària actuals no asseguren aliments totalment saludables per a la ciutadania. Catalunya necessita un model que garanteixi la sobirania i la justícia alimen­tària.

La ramaderia intensiva de porc depèn totalment de la importació de soja. En molts casos aquesta és transgènica i comporta un elevat ús de plaguicides, com el glifosat. La major part del gra importat prové de la desforestació per a la creació de camps de cultiu a altres continents com succeeix a l’Amazònia, a Amèrica Llatina.

Tot i que les Administracions Públiques han tingut coneixement de la gravetat del problema a través de la publicació de l’informe del Síndic de Greuges de desembre de 2016 i és conscient de les dades esmentades anteriorment, segueix perpetuant una gestió nefasta del territori català.

Aquesta situació no pot continuar i s’ha de frenar de cop l’expansió del sector. És per això que les organitzacions signants d’aquest manifest, exigim que es posi en marxa una Moratòria im­mediata en l’atorgament d’autoritzacions per a la instal·lació de noves granges porcines o am­pliacions de les existents.

Són moltes ja les zones vulnerables per contaminació i, si les mesures no s’apliquen ràpidament, Catalunya podria entrar en col·lapse mediambiental. Un camí sense retorn.

Manifest sotasignat per les següents entitats:

ADDA

ANIMANATURALIS

ASSOCIACIÓ ANIMALISTA LIBERA!

ASSOCIACIÓ DE NATURALISTES DE GIRONA

CAMPAÑA MACROGRANJAS NO

COORDINADORA ESTATAL STOP GANADERÍA INDUSTRIAL

DEPANA – LLIGA PER A LA DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL

ECOLOGISTES EN ACCIÓ

FAADA

FUNDACIÓ FAUNA

FUNDACIÓN FRANZ WEBER

FUNDACIÓN SANTUARIO GAIA

GREENPEACE

GRUP DE DEFENSA DEL TER

JUSTÍCIA ALIMENTÀRIA

LIMNOS – ASSOCIACIÓ DE DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL DEL PLA DE L’ESTANY

MÓN LA BASSA – HOGAR ANIMAL

PROVEG

1 Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (2019). Relació d’explotacions ramaderes a 04/11/2019. Recuperat [21/02/2020] de: http://agricultura.gencat.cat/ca/ser­veis/registres-oficials/ramaderia-sanitat-animal/registre-explotacions-ramaderes/

2 Ministerio para la Transición Ecológica (2019). Últimas noticias. Recuperat [24/02/2020] de: https://www.miteco.gob.es/es/prensa/ultimas-noticias/las-emisiones-de-co2-disminuyen-en-espa%C3%B1a-un-22-en-2018-con-respecto-al-a%C3%B1o-anterior/tcm:30-497589

3 Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (2019). Documento de partida subgrupo de trabajo del objetivo específico 4. “Contribuir a la atenuación del cambio climático y a la adaptación a sus efectos, así como a la energía sostenible”. Recuperat [24/02/2020] de: https://www.mapa.gob.es/es/pac/post-2020/200207_oe4documen­todepartidav4_tcm30-520397.pdf

4 Agència Catalana de l’Aigua (2019). Fitxes resum de l’evolució de les concentracions de nitrats a les zones vulnerables de Catalunya (abril 2019). Recuperat [21/02/2020] de: http://aca.gencat.cat/web/.content/20_Aigua/04_estat_del_medi_hidric/04_zones_vulnerables_nitrats/02_Fitxes_Zones_Vulnerables.pdf

5 Bundó, M. (2019). Un total de 66 municipios catalanes no podrán ampliar sus granjas ni adquirir más ganado en dos años, EuropaPress. https://www.europapress.es/catalunya/noticia-total-66-municipios-catalanes-no-podran-ampliar-granjas-adquirir-mas-ganado-dos-anos-20190703144854.html

6 Comisión Europea. Paquete de procedimientos de infracción de noviembre: principales decisiones (2018). Recuperat [24/02/2020] de: https://ec.europa.eu/commis­sion/presscorner/detail/es/MEMO_18_6247

7 Greenpeace. España supera el techo de emisiones de amoniaco permitido por la UE, sobre todo debido a la ganadería industrial (2019). https://es.greenpeace.org/es/sala-de-prensa/comunicados/espana-supera-el-techo-de-emisiones-de-amoniaco-permitido-por-la-ue-sobre-todo-debido-a-la-ganaderia-industrial/

8 Comisión Europea. Revisión de la aplicación de la política medioambiental. Recuperat [24/02/2020] de: https://ec.europa.eu/environment/eir/pdf/report_es_es.pdf

9 Le Neindre, P. et al. (2017) ‘Animal Consciousness’, EFSA Supporting Publications, 14.

10 Organització Mundial de la Salut. Dejemos de administrar antibióticos a animales sanos para prevenir la propagación de la resistencia a los antimicrobianos (2019). https://www.who.int/es/news-room/detail/07-11-2017-stop-using-antibiotics-in-healthy-animals-to-prevent-the-spread-of-antibiotic-resistance

11 Garrido, G. (2019). Espanya lidera l’ús d’antibiòtics en animals destinats al consum humà, ARA: https://www.ara.cat/societat/Espanya-lidera-antibiotics-animals-desti­nats_0_2221577875.html

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Centenari de Transports Elèctrics Interurbans S.A. (TEISA) 1920-2020

Posted by lejarza en 1 marzo, 2020

Centenari de Transports Elèctrics Interurbans S.A. (TEISA) 1920-2020

El 13 de març de 1920, cinc empresaris banyolins van constituir en una notaria de Girona la societat “Transportes Eléctricos Interurbanos SA” (TEISA).

L´empresa, amb un capital social de 230.000 pessetes, disposava dels drets de transport de viatgers de Banyoles a Olot per Argelaguer, Girona i Figueres, i va adquirir dos òmnibus moguts per electricitat de les marques Berliet, francesa, i Walker, britànica. Ben aviat, però, van ser substituïts per automòbils Hispano Suiza amb motor d´explosió.

Al llarg dels anys vint, la companyia es va expandir en fer-se càrrec de diverses línies de transport de viatgers per concessió administrativa: el 15 de Juliol de 1922 Girona-Olot (Document Annex de Jefatura de Obras Públicas de la provincia de Gerona) i l´any 1926 Banyoles-Olot per Mieres i Besalú-Figueres i Olot-Figueres el 1928.

L´any 1929, l´olotí Domènec Planas –successor de les diligències de Pere Màrtir Rossell– li va traspassar el servei d´òmnibus de les línies Olot-Sant Joan de les Abadesses i Olot-Ripoll, a més de la concessió del correu d´aquesta darrera línia.

Jefatura de Obras Públicas. Registro núm. 3.700 – 15 de Julio de 1922.

Carreteras. Automóviles.

El Sr. Gobernador civil con esta fecha ha resuelto autorizar a la Compañía “Transportes Eléctricos Interurbanos, S. A.” para establecer un servicio público de automóviles para transporte de pasajeros y equipajes entre Bañólas y Olot, por las carreteras de Gerona a Olot y paradas en Serinyá, Besalú, Argelaguer, S. Jaime de Llierca y Castellfollit de la Roca, dedicando a este servicio los automóviles marca “Hispano Suiza”, registrados en este Gobierno civil con los números 497 y 520, con sujeción a las condiciones que previene el vigente Reglamento para la circulación de vehículos con motor mecánico por las vías públicas de España de 23 de Julio de 1918, y a los cuadros de horario y tarifas aprobados al efecto, los cuales deberán estar expuestos en las Administraciones de los citados puntos de parada.

Lo que de orden del Sr. Gobernador se publica en este periódico oficial, para conocimiento de las Alcaldías de los términos afectados por el Servicio de que se trata y demás autoridades encargadas de la vigilancia del cumplimiento de las vigentes disposiciones sobre el particular.

Gerona, 15 de Julio de 1922. El Jefe de la Sección, José Casamor.”

Document a: Butlletí Oficial de la Província de Girona, 22_07_1922, núm. 87

Argelaguer - Centenari de Transports Elèctrics Interurbans S.A. (TEISA) 1920-2020

Argelaguer – Centenari de Transports Elèctrics Interurbans S.A. (TEISA) 1920-2020

 

Posted in Uncategorized | 1 Comment »