«Spain is different» únic país de la Unió Europea que conrea blat de moro transgènic

«Spain is different» únic país de la Unió Europea que conrea blat de moro transgènic

 

 Juan R. Lejarza d´Argelaguer

La Comissió Europea així ho va imposar la setmana passada quan va decidir aprovar, malgrat el rebuig de la majoria de països membres, el cultiu d’un nou blat de moro transgènic a Europa: el TC1507 del grup Pioneer-DuPont. Els vots en contra de 19 països, d’un total de 28, en el Consell de Ministres de la Unió i fins i tot el rebuig majoritari del Parlament Europeu de poc van servir. La Comissió va argumentar que la majoria contrària assolida en el Consell, en no ser qualificada, era insuficient per posar fi a la proposta. Així funciona la Comissió, que fa servir aquest mecanisme per imposar mesures impopulars. Qui mana a Europa? Els ciutadans o els lobbies?

«Spain is different» és l’únic país de la Unió Europea que conrea blat de moro transgènic a gran escala, sobretot a Aragó, Catalunya i als pobles de la nostra comarca de la Garrotxa on es fan experiments. Es calcula que aquí es sembra el 80% de la producció de tot Europa, segons dades de 2009 del Servei Internacional de Agrobiotecnología (ISAAA). I això, sense tenir en compte els camps experimentals.

L’impacte dels transgènics el podem situar en tres nivells : sobre el medi ambient, la salut i a nivell polític.

La coexistència entre cultius transgènics i ecològics s’ha demostrat impossible . Tot i que l’administració fixa una distància mínima entre tots dos, aquesta o resulta insuficient o de vegades fins i tot ni es compleix . La contaminació es pot produir en diferents etapes de la cadena : des de la llavor , a través de la pol·linització , via el transport , en l’emmagatzematge o durant el processat . Diversos casos han estat denunciats . Aquesta situació ha conduït a l’abandó del cultiu de blat de moro , especialment l’ecològic , i diverses varietats han estat contaminades sense remei . Entre els anys 2004 i 2005 , la producció de blat de moro ecològic va disminuir un 42% i a Aragó , on més es conreen transgènics , un 69 %.

L’impacte especialment en abelles , però , també , en altres insectes claus per a la pol·linització com borinots , papallones , vespes … és una realitat . En concret , el blat de moro transgènic Bt desprèn una toxina que no només acaba amb la plaga del trepant sinó que en ocasions pot afectar també a aquests altres insectes. Des de finals dels anys 90 , com indica Greenpeace , s’ha observat un declivi molt important de la població d’abelles a causa tant dels cultius transgènics com de l’ús de plaguicides químics que les maten . Si les abelles desapareixen qui polinizará els cultius?

Informes científics independents assenyalen l’impacte negatiu que poden tenir els transgènics en la nostra salut: noves al·lèrgies, resistència a antibiòtics, disminució de la fertilitat, danys en òrgans interns, etc., Segons recull Greenpeace. «Els riscos sanitaris a llarg termini dels OMG presents en la nostra alimentació o en la dels animals els productes consumim no s’estan avaluant correctament», sentencia aquesta organització. Així que aquests informes crítics veuen la llum, múltiples són els intents per desacreditar i difamar als seus autors. Hi ha molts interessos en joc per part d’empreses com Monsanto, Bayer, DuPont, Syngenta. Abundant diners a guanyar o a perdre en funció del dictamen de l’opinió pública. Per a aquestes empreses es tracta d’una «guerra» on tot s’hi val. Les campanyes de desprestigi a qui posen les seves veritats absolutes en qüestió és bona prova d’això.

Més enllà de l’impacte en el medi ambient i en la salut, un altre dels efectes negatius dels transgènics es dóna a nivell polític, pel que fa al control de les llavors, l’essència de la vida, i altres insums agrícoles (la genètica del bestiar, els plaguicides i fertilitzants químics, etc.). Avui, unes poques multinacionals com Syngenta, Bayer, BASF, Dow, Monsanto i DuPont controlen el 60% de les llavors que es comercialitzen i el 76% dels agroquímics que s’apliquen als conreus, com indica l’informe “Els gegants genètics fan el seu càrtel de la caritat” del Grup ETC. Veiem com els mateixos que fan negoci patentat les llavors són els que també es lucren comercialitzant els pesticides químics que s’empren en l’agricultura «moderna».

Carles Batlle del poble d´Argelaguer al nou festival de literatura fantàstica d´Olot

Carles Batlle del poble d´Argelaguer al nou festival de literatura fantàstica d´Olot

http://www.elgarrotxi.cat/38497 – Argelaguer Vall del Llierca

Del 7 al 12 d’abril tindrà lloc a Olot a la Garrotxa el nou festival de literatura MOT, dedicat a la literatura fantàstica en aquesta primera edició, hi participara Carles Batlle del poble d´Argelaguer, entre d’altres.

El festival tindrà una programació principal basada en conferències, lectures i taules rodones que es complementaran amb unes altres activitats paral·leles (exposicions, activitats, menús gastronòmics, etc).

El programa d’activitats a Olot començarà amb la conferència inaugural de Jacobo Siruela. També oferiran xerrades Elia Barceló, José Manuel Cabado , Fernando Iwasaki i Anna Starobinets; a més d’una taula rodona amb Iwasaki, Fèlix J. Palma, Marc Pastor i Carles Batlle.

Entre les activitats complementàries destaca la Ruta del Kàrvadan, un recorregut per la zona de la Mare de Déu del Mont (Alta Garrotza) per descobrir els indrets on es mouen els personatges de la novel·la Kàrvadan, obra de l’autor d’Argelaguer, Carles Batlle. El recorregut tindrà quatre hores de durada (només dues de marxa efectiva) no és complicat i combina el senderisme amb la lectura de fragments de la novel·la de la mà del mateix autor. Es farà els dies 5 i 6 d’abril, a les 8 del matí.

Carles Batlle

Dramaturg i novel·lista. La llegenda de l’impostor, primer volum de la trilogia fantàstica, Kàrvadan, ha aparegut el 2012 (Kimera/La Galera). El juny de 2014 està prevista l’aparició del segon volum de la saga: Sota l’ombra del drac de pedra. Entre les seves obres teatrals, traduïdes i estrenades a una desena de llengües, destaquen Combat (1998),Suite (premi SGAE 1999), Oasi (premi Josep Amatller 2002), Temptació (2004), Trànsits (2006-07),Oblidar Barcelona (Premi Born 2008) o Zoom (Premi 14 d’abril 2009). És professor a l’Institut del Teatre i a la Universitat Autònoma de Barcelona. És director de la revista teatral Pausa. Ha estat fundador i director de l´Obrador de la Sala Beckett i membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya.

Carles Batlle del poble d´Argelaguer al nou festival de literatura fantàstica d´Olot a la Garrotxa

La Costa Brava, objectiu de les empreses petrolieres amb el rebuig dels ecologistes

La Costa Brava, objectiu de les empreses petrolieres amb el rebuig dels ecologistes

Jesús Badenes

Fins a principis d´any es coneixen tres projectes de recerca d´hidrocarburs –gas i petroli– que planaven sobre el nord de la mediterrània. a les campanyes de prospeccions de Repsol, Capricorn Spain Limited i Seabird Exploration, s´uneix un nou projecte anomenat Campanya sísmica 2D en áreas libres del Mediterráneo Noroccidental- mar Balear de l´empresa Spectrum, que afecta en el seu conjunt la costa mediterrània des del golf de Lleó fins al golf de València i tot l’arxipèlag balear. Aquest nou projecte se superposa en bona part en les àrees dels altres tres projectes i a més amplia l´àrea en una segona fase cap al sud de les Illes Balears. Els col·lectius opositors s´han activat per frenar les campanyes.

El projecte de Cairn Energy per explorar el subsòl entre la Costa Brava i el nord de Menorca és el que està més avançat. L´estudi d´impacte ambiental de la petroliera es va publicar al butlletí Oficial de la província de Girona el 22 de gener de 2013. El 14 de març seguent es van presentar les al·legacions, tan a l´estudi com al projecte general de Cairn Energy, i que a hores d´ara encara estan estudiant els tècnics de medi ambient.

L´empresa Capricorn Spain SL ha sol·licitat dotze permisos per investigar la possible existència d´hidrocarburs, reserves de gas i petroli a la zona. Els mètodes sísmics de prospecció es realitzaran mitjançant canons d´aire comprimit, «Air-guns», capaços de generar ones sonores, emissions acústiques d´alta intensitat, que defineixen l´estructura del sòl i subsòl marí localitzant així els jaciments. Els conservacionistes els ho volen posar cru. Segons els ecologistes de l´Associació de Naturalistes de Girona (ANG), «aquests mètodes produeixen una contaminació acústica intolerable per la fauna marina i poden provocar danys físics i de comportament a cetacis, tortugues marines, cefalòpodes i peixos, i en ocasions resultar en encallaments. Això és preocupant tenint en compte que la zona del Cap de Creus és una zona molt transitada per cetacis».

També denuncien l´impacte econòmic que pot suposar. «Segons estudis científics les prospeccions tenen un impacte directe en els recursos pesquers, a causa del desplaçament dels peixos, causant una disminució de 50% a les poblacions d´alt interès comercial com el lluç, la mòllera, el rap, etc. Cal destacar que la zona de Cap de Creus és explotada per les confraries de Llançà, el Port de la Selva i Roses, on la pesca és una de les principals fonts d´ingressos de la zona», adverteixen.

A més ja es posen la bena abans de la ferida. «En el cas de trobar reserves i començar l´explotació dels recursos fòssils, els impactes es multiplicaran ja que la perforació i extracció de combustibles fòssils destrueix el subsòl i els seus hàbitats, i contamina el mar a causa de l´ús de barreges sintètiques tòxiques i la producció de residus altament contaminats, la majoria d´ells cancerígens» auguren.

També consideren que «no s´ha d´oblidar la greu amenaça que existeix de vessament accidental de cru en el mar, des de les llargues connexions d´oleoductes així com en el transport marítim, posant en greu perill zones d´alt interès ecosistèmic de la zona com són el parc natural del Cap de Creus, la reserva marina de les Illes Medes, entre molts altres ecosistemes, hàbitats, fauna i flora d´alt valor que s´estenen en aquesta zona» del litoral gironí.

L´ull a fons a la Mediterrània

Les empreses extractives han posat l´ull sobre les costes espanyoles. Fins ara, les explotacions en aquest mar eren inviables perquè els hidrocarburs estan a molta profunditat i disseminats entre bosses de combustible molt disperses, és per aquest motiu que fins ara s´han explotat altres àrees on el petroli està més a la superfície i és fàcil d´extreure, com al golf Pèrsic, per exemple.

Però això ja s´està acabant. Les empreses del petroli ja disposen de la tecnologia suficient com per extreure cru a la Mediterrània. Ja ho estan fent davant les costes d´Israel i aviat ho faran entre el Líban i l´illa de Xipre. El proper objectiu són el golf de Lleó- amb tot l´entorn del Cap de Creus–, el golf de València i, en definitiva, el mar de les Illes Balears. La por de les prospeccions ja no és exclusiva d´Eivissa i Formentera, sinó que l´opinió pública també s´està començant a mobilitzar Menorca, València i Girona.

En el cas de les costes gironines, entre les al·legacions presentades a l´estudi impacte ambiental figura que tots aquests projectes no tenen en compte normatives espanyoles i europees de protecció del medi marí, incompleixen la Llei estatal d´hidrocarburs per superar la superfície màxima autoritzada i, en cas de dur-se a terme, tindrien greus afectacions sobre la fauna i flora marina i sobre activitats econòmiques com la pesca i el turisme. «Els greus impactes dels projectes d´exploració i explotació d’hidrocarburs al mar són una realitat demostrada en molts casos, no només al món, també a casa nostra amb els reiterats vessaments de Repsol a les costes de Tarragona», avisen els ecologistes.

Segons denuncien, a més, els estudis proposats no consideren els efectes acumulatius de totes les prospeccions sísmiques que es volen desenvolupar a la mateixa àrea. «És inconcebible el desenvolupament de tots aquests projectes en una zona d’especial interès per a la fauna marítima. El principi de precaució, en una zona molt sensible ecològicament, preval sobre els interessos econòmics de les empreses», remarquen.

La posició de les entitats que han presentat al·legacions, i de la ciutadania que els dóna suport, és que aquests tipus d´estudis malmeten els recursos naturals i, alhora, comprometen la salut de les persones i el benestar de la nostra societat. Cal avançar cap a sistemes energètics sostenibles tot començant a treballar en una transició cap a un model on els recursos es destinin a les activitats essencials.

L´àrea que es vol investigar se situa sobre el Corredor de Migració de Cetacis on s´ha detectat la presència de dofins mulars, espècie d´interès comunitari, i que la prospecció per ones afectaria greument cetacis, peixos i bancs de pesca disponibles, alterant la conducta de la fauna.

Prospeccions petrolieres de Repsol, Capricorn Spain Limited i Seabird Exploration

Plantes de purins, d’un gran fracàs a una gran oportunitat

Grup de Defensa del #Ter
Les plantes de purins no eren una solució sostenible ambientalment ni econòmica. La ramaderia del porc privatitza els guanys i socialitza les pèrdues (contaminació i subvencions).

El porcí és un sector amb un futur incert. Les autoritats pertinents haurien de vetllar perquè aquests residus no acabin augmentant la contaminació de casa nostra i els productors se’n facin càrrec. Aquesta situació és una gran oportunitat per recuperar un món rural que vetlli per la terra i la seva salut.

Manlleu (Osona), 19 de febrer del 2014. L’aposta tecnològica de la Generalitat per fer “desaparèixer” els excedents de purins a Catalunya ha fracassat. Fa 15 anys, arran de les denúncies d’Europa que manifestaven la mala gestió dels purins i la contaminació dels aqüífers, la Generalitat va posar sobre la taula dues solucions. Una d’elles era promoure les plantes de cogeneració elèctrica (plantes que cremen gas natural generant electricitat i alhora aprofiten la calor que es desprèn d’aquest procés per assecar purins). Aquestes instal·lacions no eren una solució sostenible ambientalment ni econòmica, com molt bé va denunciar el Grup de Defensa del Ter des de la posada en funcionament de la planta de Masies de Voltregà. Ara, en veure’s anunciat el seu tancament degut a la reducció de les subvencions, en tenim la millor prova. Des del grup ens preguntem, -com s’entén que tanquin un negoci quan les instal·lacions ja quasi estan amortitzades mentre que ens surten els purins per les orelles?- I és clar, qui va decidir engegar aquestes plantes tan li feia tractar purins comun altre cosa, l’objectiu era arreplegar un grapat de primes (que per cert, hem pagat entre tots). L’altra aposta de la Generalitat ha estat promoure els purins com a fertilitzants en conreu. El 97% del purí és escampat pels camps amb el conseqüent perill de contaminació del subsòl que això representa.

Els governants, amb la consciència ben tranquil·la després de justificar davant d’Europa que treballava amb solucions per al problema dels purins, han permès augmentar la cabana porcina fins al nomenystenible nombre de 7 milions de porcs, amb l’agreujant que es concentren en unes àrees concretes del territori. El resultat és un augment de la contaminació dels pous. Actualment el 47% dels aqüífers catalans no són potables i ens fan falta grans infraestructures per poder suplir els recursos contaminats. Una vegada més, ha vençut el productivisme més inconscient que privatitza els guanys i socialitza les pèrdues (contaminació i subvencions). Per què sempre hem de pagar tots nosaltres?

El mon rural està ferit. Paral·lelament al creixement de la indústria ramadera, en el món de la pagesia s’ha expandit una nova oligarquia que controla tot el seu capital. La petita pagesia ha anat abandonat la seva empresa per passar a ser subordinats d’uns pocs. Les granges de caràcter familiar estan tancant, aquesta última dècada s’han reduït un 37%. Al seu lloc construeixen en plena natura grans naus industrials que allotgen 4000 mil porcs. Les mega-granges només necessiten d’un grup reduït de treballadors per funcionar. La població activa en el sector ramader català es va dessagnant i ha disminuït un 40% aquests últims 10 anys. El porcí és un sector amb un futur incert perquè controla poques o cap variable i no aporta valor afegit. Depèn d’un cereal que està important i d’uns mercats exteriors on vendre la carn. Per exemple, a la llotja del porc aquest principi d’any han baixat de forma notable els preus per la prohibició de Rússia a l’entrada del porc de la UE. Del cost del combustible no cal dir massa res.

Aquest és el trist panorama general. Però el tancament de les plantes de purins implica un problema immediat que és: on aniran a parar els 600 mil m3 de purí que gestionaven anualment. Hi ha granges que en depenen fins el 80% i la seva capacitat d’emmagatzematge arriba a uns pocs mesos. Les autoritats pertinents haurien de vetllar perquè aquests residus no acabin augmentant la contaminació de casa nostra i els productors se’n facin càrrec. Altres industries han fet esforços per adaptar els seus processos productius a models menys contaminants i continuen sent competitives. La indústria porcatera també hauria d’internalitzar els costos de la seva activitat. El 2013 exportacions del sector varen arribar als 1.400 milions d’euros. També es podrien demanar responsabilitats a les plantes de purins per deixar-los amb el cul a l’aire o als polítics que no van preveure la ineficàcia d’aquesta solució. Desitgem que algun dia això sigui realitat.

En tot cas, des del Grup de Defensa del Ter creiem que aquest fracàs és una oportunitat per reduir la cabana porcina i trobar l’equilibri amb el territori. Una oportunitat per implantar solucions sostenibles de gestió dels purins, com per exemple el biogàs. Una oportunitat per dibuixar un nou model ramader que es basi en la qualitat i l’aliança entre productors i consumidors.Una gran oportunitat per recuperar un món rural que vetlli per la terra i la seva salut.

Manifestació dels afectats per la hipoteca a la Garrotxa al ple de l´Ajuntament d´Olot

Manifestació dels afectats per la hipoteca a la Garrotxa al ple de l´Ajuntament d´Olot

Lejarza/Olot-Argelaguer Vall del Llierca

«Lluitarem!», cridaven les més de cent persones que es van concentrar a la porta de l’Ajuntament d’Olot a la Garrotxa. Tots van coincidir a declarar que tenen problemes d’habitatge i de subsistència. La causa de la seva presència era la presentació d’una moció de la Plataforma per l’Habitatge referent als pisos buits que estan a mans de bancs que han rebut ajudes públiques.

Poc abans de la lectura, l’alcalde els va deixar entrar, Ramon Mateu, un dels líders de la PAH a Olot, va fer les reclamacions.

A Olot, les xifres ens demostren la magnitud del problema: segons l’últim indicador oficial (IDESCAT), a Olot hi ha 3.118 habitatges buits, una xifra que representa el 18,60% del parc d’habitatges disponible a la ciutat, segons les dades oficials del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, 102 famílies van ser desnonades de casa seva al llarg de l’any passat.

Ens trobem doncs davant d’una situació d’emergència habitacional, la situació d’emergència en que es troba gran part de la població de la Garrotxa s’està traduint també en un significatiu augment de les ocupacions d’habitatges. Una forma d’accés a l’habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social dels qui es veuen abocats a recorre-hi, a Olot i als municipis de la Garrotxa: Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres i Santa Pau, hi ha una gran quantitat d’habitatges buits, es imprescindible que els Ajuntaments de la comarca sàpigan qui són els grans propietaris per tal de prendre mesures efectives per a posar-los a disposició de les famílies que ho necessitin.

Al final la moció va tirar endavant amb els vots de CiU, PSC,PxC, ERC i l’abstenció del PP. Els manifestants van expressar alegria i van sortir del ple.

Manifestació sobre els habitatges buits a l´Ajuntament d´Olot. (Garrotxa) X.V.

Pintura gratis per a les façanes de Montagut i Oix

Pintura gratis per a les façanes de Montagut i Oix

Montagut i Oix – Ramon Estéban / Argelaguer Vall del Llierca

Els veïns del municipi de Montagut i Oix (Vall del Llierca) tenen a la seva disposició pintura gratis, facilitada per l’Ajuntament, perquè puguin pintar les seves façanes. L’estoc disponible equival a uns 3.000 euros, una quantitat que el consistori calcula que pot servir per a uns nou edificis. La campanya, que té com a objectiu incentivar la millora de l’aspecte de les cases del poble, durarà fins que s’exhaureixi la pintura i inclou l’exempció de la llicència d’obres. “Hi ha moltes cases sense pintar, que s’han deixat remolinades i prou, i si estiguessin pintades ajudarien a millorar la imatge del municipi”, explica l’alcaldessa, Mònica Boix (CiU). “Atesa la situació econòmica –hi afegeix–, creiem que la iniciativa serà una bona ajuda per a qui tingui la intenció de pintar.” Els propietaris interessats en la promoció podran triar entre una gamma de tons terrosos, i, tot i que tindran l’última paraula, seran assessorats pels tècnics municipals. És el primer cop que l’Ajuntament de Montagut i Oix reserva una partida per a aquesta finalitat. Si la campanya té èxit, l’any vinent es mantindrà o fins i tot s’augmentaran els diners que s’hi destinen.

La Generalitat de Catalunya aparca la decisió sobre la projectada planta de gestió de residus del Consell Comarcal de la Garrotxa al municipi de Sant Jaume de Llierca

La Generalitat de Catalunya aparca la decisió sobre la projectada planta de gestió de residus del Consell Comarcal de la Garrotxa al municipi de Sant Jaume de Llierca
ACN – DdG Olot – Argelaguer Vall del Llierca
El Govern de la Generalitat de Catalunya no decidirà fins d’aquí a l´any 2016 si construeix la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca (Vall del Llierca) dins el Poligón Industrial de Politger. El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), va detallar que quan entrin en funcionament les noves plantes de Pedret i Marzà i d’Orís a finals de l´any 2015 podran avaluar si la capacitat de recollida de residus és suficient o cal una planta per a la Garrotxa i el Pla de l’Estany; va defensar que les inversions en equipaments estaran “pràcticament acabades” amb les noves plantes i amb la modernització de la incineradora de Campdorà. Abans de l’estiu preveuen començar a perfilar el projecte amb l’Ajuntament de Girona i els municipis consorciats.

L’Agència de Residus de Catalunya creu que amb la posada en funcionament de les dues noves plantes de Pedret i Marzà i Orís (aquesta darrera també rebrà els residus de la comarca del Ripollès), el mapa d’infraestructures relacionades amb el tractament de deixalles ja estarà “pràcticament acabat”. El director de l’Agència va presentar a Girona (Gironés) els reptes estratègics i els objectius en matèria de prevenció i gestió de residus fins l´any 2020. El pla també inclou quines són les infraestructures prioritàries a desenvolupar, i no hi ha la planta de triatge de Can Coma de Baix a Sant Jaume de Llierca que promou amb els veïns i veïnas en contra, el president del Consell Comarcal de la Garrotxa a Olot. El director va dir que a curt termini no és una prioritat i va ajornar fins l`any 2016 prendre una decisió en ferm sobre aquesta planta, un projecte que neix amb polèmica entre l’Ajuntament del municipi de la Vall del Llierca i el Consell Comarcal del president Joan Espona Agusti i el Vicepresident Josep Berga Vayreda “alies en Pep”, va detallar que primer cal que les noves plantes entrin en funcionament, cosa que es preveu que passi a finals de 2015 o principis de 2016, i després valoraran si tenen capacitat suficient per tractar totes les tones de residus que es creen a les comarques gironines o no.

“L’any 2016 serà un any de revisió i veurem si fa falta un altre equipament per a les comarques de la Garrotxa i el Pla de l’Estany”, va afirmar, afegint que l’evolució d’una possible planta de triatge a Sant Jaume de Llierca anirà condicionada per la generació de residus de la zona i la capacitat d’absorció de les altres infraestructures ja projectades.

La planta d’Orís tractarà 45.000 tones de deixalles d’Osona (Vic) i el Ripollès (Ripoll) i fins que es prengui una decisió relacionada amb la planta del Consell Comarcal, també rebran els residus de la Garrotxa, que hauran d’assumir el cost del trasllat de les deixalles.

La Generalitat de Catalunya considerar inviable el projecte de la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa al Ajuntament de Sant Jaume de Llierca
Juan R. lejarza d´Argelaguer

Aliança per combatre la pobresa energètica

Aliança per combatre la pobresa energètica

Comunicat

A Catalunya creix la pobresa, avui 2,2 milions de persones viuen sota el llindar de la pobresa, gairebé 1 de cada 3 persones, d’aquestes 300.000 són nens i nenes. La xifra de persones en situació de pobresa absoluta (ingressos inferiors a 3.600 euros anuals per persona) supera les 600.000 persones. Per altra banda, 225.000 famílies tenen tots els seus membres a l’atur i més de 95.000 d’aquestes són llars sense cap ingrés. Durant el 2012 es van ordenar 25.422 processos de desallotjament (72 per dia), mentre segueixen havent-hi entre 400.000 i 500.000 pisos buits.

A Catalunya també creix la desigualtat, així el 20% dels catalans acapara el 44% dels ingressos mentre que el 20% més pobre només el 6%. Dels ingressos declarats, doncs cal afegir que el 72% del frau fiscal prové de l’evasió d’impostos de grans fortunes i empreses. Així, el frau empresarial català rondaria els 16.000 milions d’euros anuals, xifra que multiplica sis cops les retallades de l’executiu i situa Catalunya com la regió amb més frau d’Europa situant-se en el 23% del PIB.

A Catalunya les empreses que distribueixen en règim de monopoli la llum (Endesa), el gas (Gas Natural Fenosa) i l’aigua (Agbar), van obtenir respectivament 2.771 M€, 1.657 M€ i 432,9 M€ de benefici el 2012. A costa de pujar la tarifa elèctrica un 83% des de 2003 i la d’aigua un 65% des de 2008, a la vegada que tallaven l’electricitat a 1,4 milions de persones a l’estat a Espanyol així com desenes de milers de talls d’aigua a Catalunya el 2013, només a Barcelona 30.000. Una mostra més d’aquest model senil ens la feia ahir mateix el Ministre Soria quan ens explicava que en els últims 4 anys hem pagat 1.160M€ per un sistema de subhastes inútil.

La gent de menor renda, per tant, en aquesta situació d’atur massiu i pujades dels preus energètics queden exclosos. El 15% de la població a Espanya pateix pobresa energètica, i això es relaciona amb unes majors taxes de mort prematura a l’hivern: entre 2.300 i 9.000 morts a l’any, enfront per exemple de les 1.130 d’accidents de tràfic en carretera el 2013.

Tot i que el Parlament hagi aprovat dues mocions (abril i novembre 2013) per posar fi a aquesta barbàrie, el Govern ens presenta un vergonyant Decret llei sobre el Codi de Consum com a resposta. Una mostra més de la seva insensibilitat i desconnexió amb el ciutadà que més està patint aquesta crisi, ens presenta una moratòria totalment insuficient i insultant i que únicament verifica, una vegada més, la seva servitud a les grans fortunes i empreses que espolien i sabotegen l’economia familiar.

En definitiva estem davant d’una vulneració dels drets de les persones. El Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) aprovat per l’Assemblea General de Nacions Unides en 1966, en vigor des de 1977 (del que Espanya n’és part) reconeix a l’article 11.1 el dret de tota persona a un nivell de vida adequat per un mateix i per la seva família, incloent la alimentació, el vestit i l’habitatge adequat, així como una millora continua de les condicions d’existència. D’aquest precepte es desprèn el dret de tota persona i la seva família, a gaudir del dret a un habitatge digna (Observació General nº4) i el dret a l’aigua i el sanejament (observació General nº15 i reconegut expressament per l’Assemblea de Nacions Unides en 2010) com el dret de totes les persones a disposar d’aigua suficient, salubre, acceptable, accessible i assequible per a l’ús personal i domèstic. L’accés universal a la llum, el gas i l’aigua són condicions indispensables per a garantir un habitatge digna i un nivell de vida adequat, són condicions imprescindibles per a preservar la vida i la dignitat de les persones i les seves famílies. A més a més, com a bens comuns que són cal que les Administracions vetllin per la sostenibilitat d’aquets recursos, doncs s’ha fet evident que els “mercats” de l’aigua, llum i gas han estat incapaços de garantir-ne l’accés universal.

Davant d’aquesta situació presentarem l’aliança sotasignada entre moviments d’aturats, afectats per desnonaments, moviments veïnals, moviments de consumidors i moviment ecologista, entregarem una carta a totes les forces de l’arc parlamentari i explicarem algunes de les accions imminents que durem a terme per combatre el règim de les elits extractives, en defensa de les persones i els serveis bàsics com a drets fonamentals.

Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya

Coordinadora d’assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya

Front Cívic de Catalunya

Plataforma Afectats per la Hipoteca de Catalunya

Plataforma Aigua és Vida

Unió de Consumidors de Catalunya

Xarxa per la Sobirania Energètica

La projectada planta de gestió de residus del Consell Comarcal de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca emetrà males olors i arribaran de ple al nucli del municipi

La projectada planta de gestió de residus del Consell Comarcal de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca emetrà males olors i arribaran de ple al nucli del municipi

Sant Jaume de Llierca – X.Valeri – Ramon Estéban – Olot – Argelaguer Vall del Llierca

Xavier Roca (director de laboratori de la UPC) va presentar l’impacte sobre el medi ambient atmosfèric de la futura planta de triatge de Sant Jaume de Llierca. El resultat és 3 unitats d’olor per metre cúbic durant el 98% d’hores de l’any. Va concretar: «No és una petita flaire». Va assenyalar que hi haurà diferents intensitats. «L’estudi s’ha fet en base a models matemàtics ajustats a l’orografia que simulen l’impacte del projecte».

Ferran Puig (alcalde de Sant Jaume per JpSJ-AM) va indicar que la motivació de l’estudi ha estat que els presentats pel Consell Comarcal de la Garrotxa no marquen la direcció correcta dels vents.

Segons ell, les informacions d’un veí que va afirmar sentir males olors provinents d’una avaria als filtres d’una nau i la direcció marcada per les estelades de l’entrada al poble van ser les causes per les quals l’Ajuntament ha fet fer un estudi valorat en 4.000 euros.

La projectada planta de gestió de residus de Sant Jaume de Llierca emetrà males olors que, a causa de la direcció en què habitualment bufa el vent a la zona, arribaran de ple i de manera molt notable al nucli del municipi. A aquesta conclusió s’arriba en un estudi del laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) encarregat per l’Ajuntament, que s’oposa a la construcció de la planta en els terrenys elegits pel Consell Comarcal, a can Coma de Baix.

Segons el treball científic que ahir van presentar als veïns l’alcalde, Ferran Puig, i el director tècnic del laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC, Xavier Roca, la planta desprendrà males olors perquè no tindrà xemeneia d’emissió de gasos. Com que el vent dominant ve de l’oest o del sud-oest, la pudor es dirigirà al nucli de Sant Jaume. Segons els càlculs de la UPC, la mitjana anual d’unitats europees d’olor per metre cúbic que es notarà a la majoria del poble serà superior a 3, que és el límit permès en l’esborrany de la normativa sobre olors redactat per la Generalitat. En el projecte del Consell Comarcal, per contra, s’afirma que el vent a la zona bufa en sentit contrari, cosa que Roca va qualificar de greu error. Mentre que la UPC s’ha basat en el comportament del vent en el punt exacte on es vol fer la planta, en el projecte del Consell es fonamenten en les dades d’un observatori meteorològic d’Olot. El descobriment d’aquest error ha armat de més arguments l’Ajuntament per desconfiar del projecte, va dir Puig. L’alcalde ja havia manifestat els seus dubtes sobre les afectacions que tindria la planta en els aqüífers, entre altres aspectes.

L’estudi de la UPC forma part de la documentació que tindrà la Comissió d’Urbanisme de Catalunya quan, dimarts, es pronunciï sobre el projecte de la planta garrotxina. L’Ajuntament ha sol·licitat poder intervenir en la reunió, però encara no ha rebut cap resposta. En cas que no hi puguin ser, l’equip de govern preveu fer-s’hi sentir a través d’alguns membres de la comissió que s’han ofert per fer d’intermediaris.

La Generalitat de Catalunya considerar inviable el projecte de la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa al Ajuntament de Sant Jaume de Llierca
Juan R. lejarza d´Argelaguer

L’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca ha programat la presentació d’un estudi referent a l’impacte sobre el medi ambient atmosfèric del futur Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa

L’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca ha programat la presentació d’un estudi referent a l’impacte sobre el medi ambient atmosfèric del futur Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa

DdG Olot – Argelaguer Vall del Llierca

L’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca ha programat la presentació d’un estudi referent a l’impacte sobre el medi ambient atmosfèric del futur Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa. L’acte està destinat als veïns i es farà a les 19 hores al centre cívic de la localitat. Hi intervindran Xavier Roca (Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya) i l’alcalde, Ferran Puig (Junts per Sant Jaume-AM). L’estudi tractarà sobre la presència a l’aire de substàncies derivades del centre de tractament de residus i de les seves repercussions en la vida de les persones i dels animals. 

«La magnitud de la tragèdia se sabrà divendres» ha dit l’alcalde de Sant Jaume, el qual ha valorat que l’estudi que es presentarà, en el seu criteri. És més creïble que els fets «pels tècnics a sou del Consell Comarcal de la Garrotxa». Tampoc ha explicat si l’estudi de divendres ha estat pagat per l’Ajuntament. 
L’exposició de les conseqüències del centre de triatge en l’atmosfera de Sant Jaume de Llierca arribarà pocs dies després de l’anunci de la previsió pel dia 18 de febrer de l’aprovació definitiva del centre de triatge per part del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. 
Ha de ser el darrer pas administratiu després de l’aprovació que fa poc temps va fer la Comissió d’Urbanisme de Girona. 
L’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca preveu activar una demanda judicial a partir de l’aprovació. Considera que a més de perjudicar els habitants del poble és innecessària perquè a les comarques veïnes hi ha centres de triatge que no són usats amb tota la seva capacitat. 
La posició del Consell Comarcal de la Garrotxa és de tirar endavant amb el centre de triatge, sense el qual preveuen que el cost del servei de recollida augmenti en uns 800.000 euros anuals. 
L’aprovació del Centre de Triatge no ha de suposar l’inici immediat de les obres. Fa pocs dies el conseller Santi Vila va assenyalar que no es preveu l’inici de noves infraestructures de residus en els propers 2 anys.
De fet, el nou pla de residus que elabora la Generalitat només preveu la construcció de les plantes de tractament d’Orís, a Osona, i Pedret i Marzà, a l’Alt Empordà.
El propi conseller va explicar que les previsions en el tractament de residus s’han de preveure en relació amb el context provocat per la crisi econòmica. És a dir, la manca general de recursos econòmics ha derivat en un descens generals de les escombraries. les quals necessiten de menys recursos públics.

L’alcalde amb el grup de veïns de Sant Jaume opositors al centre de gestió de residus a Can Coma de Baix manifestant-se fora del ple després de l’aprovació del pla especial. Foto: J.C.
Consell Comarcal de la Garrotxa aprovació provisional del Pla Especial Urbanístic autònom del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca
(Argelaguer)