Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa

Posted by lejarza en 5 julio, 2012


Vall del Llierca Argelaguer – Riudaura – Girona: Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa.-BOLETIN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES Congreso de los Diputados.
I LEGISLATURA Serie Fa PREGUNTAS CON RESPUESTA ESCRITA 31 de julio de 1978 Núm. 174-1
PREGUNTA: Presentada por don Ramón Sala Canadell. Explotación de pozos de gas natural en Riudaura Garrotxa (Girona).
PRESIDENCIA DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS
De acuerdo con lo establecido en el articulo 90 del Reglamento del Congreso de los Diputados, se ordena la publicación de la pregunta que a continuación se inserta, formulada por el Diputado don Ramón Sala Canadell, del Grupo Parlamentario de la Minoría Catalana, relativa a explotación de pozos de gas natural en Riudaura (Gerona) , y para la que se solicita contestación por escrito.
Palacio del Congreso de los Diputados, 17 de julio de 1979.-El Presidente del Congreso de los Diputados, Landelino Lavilla Alsina.
Pregunta sobre la posibilidad de explotación de los pozos de gas natural de la zona del municipio de Riudaura (Girona) formulada por don Ramón Sala Canadell.
Ramón Sala Canadell, Diputado por Gerona, del Grupo Parlamentario Minoría Catalana, al amparo de los artículos 128 y siguientes del vigente Reglamento provisional del Congreso de los Diputados, formula al señor Ministro de Industria y Energía las siguientes preguntas, a las que pretende obtener respuesta escrita, según lo dispuesto en el artículo 133 del citado Reglamento.
Motivación de las preguntas:
Hace algo más de una docena de años se realizaron una serie de prospecciones en la Garrotxa (Geronal , especialmente en los valles del rio Fluvià y del Riudaura, cuyos resultados no se hicieron públicos, pero según los técnicos fueron alentadores, concretamente en lo que se refiere al gas natural.
Recientemente la prensa provincial, ante. la escasez de recursos energéticos, ha recordado la existencia de estos yacimientos, planteando la posibilidad de su aprovechamiento.
Por tal motivo, señor Ministro, formulo las siguientes preguntas:
¿Cuáles fueron los resultados de los sondeos efectuados en el Municipio de Riudaura (Gerona)?
¿Fueron suficientemente positivos como para pensar en la posibilidad de su aprovechamiento?
Por todo ello, se espera del Ministerio de Industria y Energía dé respuesta a las preguntas
formuladas por el Diputado que suscribe.
Ramón Sala Canadell. Pag 387

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Anuncios

362 comentarios to “Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa”

  1. lejarza said

    Vall del Llierca Argelaguer – Riudaura – Girona
    Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa
    LA VANGUARDIA DOMINGO, 24 SEPTIEMBRE 2006 dinero 25
    Petróleo y gas en Catalunya
    Los sondeos realizados en la comunidad catalana representan el 25% de los españoles
    En materia de petróleo, Catalunya viene a ser como el tuerto que ejerce de rey en el país de los ciegos. No en vano, el 96,4% del crudo extraído el pasado año en España, unas 166.000 toneladas que apenas cubren el 0,2% del consumo, provino de los campos marinos situados frente a las costas de Tarragona. Sin embargo, aportar estas cuatro gotas al océano del consumo ha sido, y es, una ardua tarea.
    Si medimos el esfuerzo realizado por el número de sondeos perforados -sin olvidar que cada uno de ellos culmina un largo proceso científico, tecnológico y financiero- resulta significativo constatar que la franja que desde el litoral de Tarragona se extiende hasta unos 500 metros de profundidad concentra cerca del 55 % de los sondeos efectuados en aguas territoriales españolas. Este dato, junto al hecho de que las perforaciones realizadas en Catalunya representan cerca del 25% del total de las españolas, sugiere que los escasos logros obtenidos apuntan más a limitaciones geológicas que a una posible desidia investigadora.
    Tras taladrar un espesor acumulado de roca de más de 425.000 m, el porcentaje de éxito de los sondeos exploratorios en Catalunya es descorazonador: no se han encontrado acumulaciones comerciales de gas y poco más del 13% de los pozos han hallado petróleo, aunque si ceñimos las estadísticas al ámbito marino este último porcentaje se eleva hasta el 18,5%.
    Dos oleadas sucesivas
    La búsqueda de hidrocarburos en Catalunya se ha desarrollado en dos oleadas sucesivas. La primera, centrada en tierra firme, se inicia de forma sistemática hacia finales de la década de los cuarenta, aunque el sondeo más antiguo del que se tiene noticias concretas, el de Tona, data de 1929. Esta oleada exploratoria alcanza su apogeo durante la primera mitad de la década de los sesenta, pocos años después de la promulgación de la ley de Hidrocarburos de 1958, repuntando ligeramente durante los setenta, para después caer en un inexorable declive.
    Los dos últimos sondeos terrestres de exploración, Serrat-1 y Bestracá- 1, tuvieron lugar en la provincia de Girona en 1987 y 1991, dentro de límites de los actuales permisos otorgados a Cepsa. En conjunto los resultados han sido desalentadores. En la provincia de Lleida, tan solo los sondeos de Bassella-1 y Boixols mostraron indicios de gas, mientras que en la de Girona, los pozos Girona-1, Girona-2, Riudaura-1, Riudaura-2, San Privat-1 y Vallfogona-1, también encontraron acumulaciones de gas, algunas de ellas significativas, pero en ningún caso de interés comercial.
    La segunda oleada exploratoria, se concentra en aguas marinas, iniciándose en 1968 con la perforación por Shell del primer pozo marino de España, Castellón B-1, localizado, pese a su nombre, en aguas de la provincia de Tarragona. Dos años más tarde, en 1970, el consorcio Shell-Campsa-INI-Coparex realiza el primer descubrimiento de petróleo en el Mediterráneo español, con la perforación de un pozo cuyo nombre, Amposta Marino C-1, induce de nuevo al error, al localizarse en aguas de la provincia de Castellón.
    A partir de este momento la actividad se dispara y sólo hay que esperar a 1971 y 1972 para que Shell realice los dos primeros descubrimientos de petróleo en aguas catalanas, con los sondeos Castellón C-1 y Castellón B-2. Desgraciadamente, los sondeos de confirmación perforados posteriormente demostraron que los hallazgos no eran comerciales.
    Los éxitos llegaron en 1975, cuando una asociación capitaneada por Unión Texas descubre el yacimiento petrolífero de Dorada. En el mismo año, otro consorcio encabezado por Chevron halla el yacimiento de Casablanca y un año después, en 1976, Shell-Campsa anuncia el descubrimiento del campo de Tarraco.
    Desde entonces se ha sucedido un lento goteo de pequeños descubrimientos, entre los que se encuentran los yacimientos de Salmonete y Angula, hallados a principios de la década de los ochenta, y los de Boquerón, Chipirón y Rodaballo, encontrados en la segunda mitad de los noventa. Las últimas noticias positivas en aguas de Tarragona provienen de los sondeos Chipirón NE, Chipirón S, Bocarte-1 y Nécora-1, todos ellos perforados con éxito en el 2001 por Repsol YPF.
    Sin duda, el año 1976 constituye el momento álgido de la exploración en aguas marinas catalanas. La excitación suscitada por los nuevos descubrimientos, mas la promulgación en 1974 de una nueva ley de Hidrocarburos de contenido fiscal muy liberal, atraen a diversas compañías internacionales (Agip, Amoco,
    BP, CNWL, Chevron, Getty, Total, Union Texas, entre otras) que suman sus esfuerzos a la pionera Shell y a la recién creada petrolera española Eniepsa. Desde San Carlos de la Rápita, convertida en base operacional, la actividad exploratoria se expande más allá de Tarragona, perforándose, con resultados negativos, once sondeos frente a las costas de la provincia de Barcelona y otros seis frente a las de Girona. El derrumbamiento de los precios del crudo en el mercado internacional en el 1986 marca el principio del fin del ciclo exploratorio en aguas catalanas, de forma que tras un esporádico rebrote en 1988, la década de los noventa registra un perfil de mínimos, tan solo animado por los trabajos de Repsol en Tarragona. Con la perforación en el 2002 del pozo Breca-1, está compañía clausura, por el momento, la etapa de exploración marina en aguas catalanas.
    La última oportunidad
    ¿Qué cabe esperar del futuro? Probablemente, la reciente decisión de Cepsa represente la última oportunidad para la exploración en tierra firme. En este sentido, resulta loable la valentía mostrada por la compañía al reabrir un proyecto cerrado hace cerca de quince años. Dicho proyecto, geológica y técnicamente complejo, presenta posibilidades nada despreciables de concretarse en el primer hallazgo de gas natural en Catalunya.
    Por lo que respecta a las prospecciones marinas, la atonía de los últimos cuatro años en aguas catalanas y la reciente renuncia de British Gas, tras perforar en el 2005 el pozo Fornax-1, a una extensa cartera de permisos mayoritariamente ubicados en aguas de Castellón, no constituyen un buen presagio. Sin embargo, es probable que la exploración en aguas del Mediterráneo no este acabada.
    Todavía queda petróleo por encontrar y como muestra un botón: los trabajos realizados en aguas de Castellón por la compañía canadiense Eurogas Corporation, encaminados a habilitar el antiguo yacimiento petrolífero de Amposta como un almacén subterráneo de gas, se saldaron en 2005, tras la perforación del pozo Castor-1, con un nuevo descubrimiento, que permitirá resucitar en el 2007 al viejo yacimiento de Amposta, jubilado en 1988, tras haber suministrado 56 millones de barriles de crudo. Además, no hay que olvidar que los fondos marinos localizados más allá de los 500 metros de profundidad permanecen vírgenes, en unos momentos en que el precio del petróleo esta por las nubes y las perforaciones de fondos cubiertos por láminas de agua de más de dos mil metros de espesor son técnicamente viables, casi rutinarias, en muchas partes del mundo.
    Articulo: Mariano Marzo, catedrático de Recursos Energéticos de la Universidad de Barcelona (UB).

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      Fracking Rock


      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  2. lejarza said

    Vall del Llierca Argelaguer – Riudaura – Girona
    Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa

    LOS MUNICIPIOS SON ESCÉPTICOS Y LOS ECOLOGISTAS, CONTRARIOS A QUE SE BUSQUE PETRÓLEO EN EL PREPIRINEO

    SÍLVIA OLLER GIRONA (Data de publicaciò desconeguda)
    Los intentos de buscar petróleo en las comarcas de la Garrotxa y el Ripollès no son nuevos. En 1930 se hizo en el Ajuntamiento de Oix (hoy Montagut i Oix a la Vall del Llierca) una prospección
    a 115 metros de profundidad, con resultado negativo. En 1964, la Sociedad de Explotación de Petróleo Española hizo su intento en Ridaura, obteniendo solamente gas en pocas cantidades.
    En 1971 fue el turno de Sant Privat d’en Bas.
    En los 80 el intento se desplazó hacia la costa. Entre 1980 y 1985 barcos de la Chevron Oil, Shell, Campsa y Cepsa invirtieron inútilmente millones de las
    antiguas pesetas en sondeos en Roses, l’Estartit, Sant Antoni de Calonge, Sant Feliu de Guíxols y Lloret de Mar. Anteriormente, en 1981 la Compañía General Geofísica invirtió también en la Garrotxa y el Ripollès y en concreto, en la zona de Ogassa, donde hasta 1967 se habían explotado las minas de carbón. Esta compañía llevó a cabo en 1985 por encargo de UnionTexas nuevas prospecciones en Ogassa. El resultado fue negativo.
    Union Texas, en 1987 exploró la finca La Girona de Sant Joan de les Abadesses, donde invirtió 400 millones de pesetas en la perforación de un pozo hasta los 2.900 metros. De nuevo, fracaso.
    En 1988, las nuevas investigaciones se centraron en el Alt Empordà, la Garrotxa y el Ripollès.
    La compañía Union Texas perforaba una zona del Mas Costejà en Oix. Entre 1990 y 1991, Minas Almadén perforó 1.400 metros sin éxito.
    Punto y aparte merece Vallfogona de Ripollès, donde hubo tres intentos de búsqueda de petróleo.
    La primera fue a inicios del siglo XX, a cargo de un propietario que hizo una mina con dos pozos cercanos a un torrente.
    Actualmente este punto se conoce como la Mina del Petróleo, aunque nunca se hallaron cantidades de esta sustancia. A mediados de los 50, la Sociedad de Investigación Petrolífera SA perforó la plana del Verger. Los trabajos, que alcanzaron los 908 metros, duraron tres años. Pero nunca se encontró suficiente petróleo que justificase la instalación de una explotación. El último intento fue en 1981 a cargo
    de Union Texas.
    A mediados de los 60 una empresa italiana realizó algunas prospecciones en la zona de Jafre (Baix Empordà), después de que unos análisis previos alertasen de la posible existencia de una gran masa líquida. Creyendo que sería petróleo, perforaron unos mil metros, y ante la sorpresa de los ingenieros, no
    descubrieron ni una gota de este combustible fósil. Pero sí agua sulfurosa que salía a presión a 50 grados de temperatura. La base de perforación de la torre se ha convertido durante años en una pequeña piscina de aguas termales. La Generalitat de Catalunya declaró estas aguas mineromedicinales, como paso previo a la instalación de un complejo hotelero y termal en la zona, a cargo de la cadena Prestige Hotels

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  3. lejarza said

    Vall del Llierca Argelaguer – Riudaura – Girona
    Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa

    REDACCIÓN BARCELONA/GIRONA 25 SEPTIEMBRE 2006 (Diari desconegut)

    Los municipios del Alt Empordà, la Garrotxa y el Ripollès en los que está la franja que la compañía petrolera franco-española Cepsa explora para determinar la viabilidad de explotar comercialmente el petróleo que se halla en el subsuelo piden garantías ambientales y urbanísticas en caso de que se confirmen las hipótesis de los geólogos que consideran muy probable la existencia de hidrocarburos en la zona. Alo largo de esta franja discurren varios espacios de interés natural como la zona especial de protección de la Alta Garrotxa (EIN), el parque de la zona volcánica de la Garrotxa (PNZVG), el PEIN de la sierra del Montgrony, en la comarca del Ripollès, que podrían resultar dañados si se inician las perforaciones en busca del llamado oro negro.
    A la espera de que se sepan más detalles sobre esta operación, que La Vanguardia adelantó en su edición de ayer, los alcaldes se han mostrado reacios ante la posibilidad de albergar un yacimiento de hidrocarburos. La mayoría asegura que no ha recibido información alguna ni por parte de la compañía petrolera ni de la Generalitat de Catalunya. Los ediles consultados creen que repercutiría negativamente sobre el turismo y el paisaje. “No lo necesitamos, influiría negativamente sobre el turismo de la zona”, indicó ayer el alcalde de Montagut i Oix (Vall del Llierca) a la Garrotxa, Narcís Ribas. En la misma línea se pronunció el de Sant Pau de Segúries (Ripollès), Joan Solà, quien sostuvo que “una actividad de este tipo requiere una gran intervención sobre el territorio, cosa que se contradice con nuestra filosofía de preservar el paisaje”.
    “Además –añadió– también nos veríamos perjudicados a nivel turístico”.
    Los grupos ecologistas afirmaron que seguirán “con lupa” todo el proceso de prospecciones para asegurarse de que los trabajos no causen daños en el territorio. Lluís Toldrà, portavoz de Depana, dijo que su organización se opondría totalmente a las prospecciones si afectan a algún parque natural o a algún enclave incluido en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  4. lejarza said

    Vénen de Madrid a buscar gas a Riudaura i petroli a la rodalia de Ripoll
    Una empresa madrilenya ha sondejat els dos ajuntaments i els propietaris dels terrenys perquè creu que és rendible
    La Generalitat ho ha d’autoritzar
    El Punt Avui Dijous, 5 de juliol del 2012
    Riudaura / Ripoll – Jordi Casas
    Una empresa madrilenya de la qual no ha transcendit el nom vol extreure gas de Riudaura i petroli del municipi de Ripoll. De fet, aquesta mateixa empresa busca gas i petroli a tot el Pirineu català i basc. En el cas dels dos indrets de les comarques gironines, ja ha fet els estudis a través d’una tècnica d’escanejat del subsòl que ha establert que és rendible fer les explotacions de les bosses de gas i petroli que hi ha. Això no obstant, encara no ha fet les prospeccions, que és el que ha de determinar d’una manera molt més real la capacitat d’aquestes bosses. Cal no oblidar que, a Riudaura, diverses empreses han intentat explotar el petroli i el gas que hi ha al subsòl, des de 1964, però ho han deixat tan bon punt han començat perquè no ho consideraven rendible.
    L’empresa en qüestió s’ha posat en contacte també amb els propietaris dels terrenys, al Pla dels Alocs, que són els mateixos on sempre s’han fet les prospeccions, i asseguren que tenen els permisos que calen del Ministeri d’Indústria per extreure petroli. L’Ajuntament de Riudaura, no obstant això, ha insistit que, en el cas de Catalunya, han de demanar permisos per fer els treballs també al mateix consistori i al Departament d’Indústria, al qual pertoca concedir-los o denegar-los. Les extraccions són competència del govern espanyol.
    En el cas de Riudaura, hi ha la preocupació per la tècnica que s’utilitzi per extreure el gas, i així s’ha han fet saber a l’empresa. No volen que es faci pel sistema d’explosions controlades entre roques, perquè els productes químics que es desprenen poden contaminar els aqüífers, com ha passat en alguns punts d’Àlaba.
    En el cas de Ripoll, es tracta de fer prospeccions petrolieres. Sigui com sigui, però, l’empresa de moment no ha donat més senyals de vida, tot i que té tot aquest mes de juliol per comunicar als dos ajuntaments si tira endavant o no les tasques de prospecció. Si, finalment, les acaba duent a terme, caldrà primer el permís dels governs locals i de la Generalitat.
    LA DATA
    1930 és l’any en què es va dur a terme la primera prospecció petroliera a l’interior gironí, en concret, a Oix.
    Buscant l’or negre des del 1930
    Els intents d’extreure petroli i gas a la zona pirinenca i prepirinenca gironina han estat diversos des de fa molts anys. Ja el 1964, la Societat d’Explotació de Petroli Espanyola ho va provar a Riudaura i només va trobar gas en petites quantitats. El 1930 es va buscar petroli a Oix, on es va tornar el 1988. L’any 1971, les prospeccions es van fer a Sant Privat d’en Bas, a l’anomenada carretera dels Pins. Els anys 1967 i 1981, el petroli es va buscar a la zona de Serra Cavallera d’Ogassa. Cap als anys vuitanta també, les prospeccions es van dur a terme a Vallfogona de Ripollès. Mai, però, no se’n va trobar en quantitats suficients per justificar una inversió per fer les extraccions pertinents. En molts dels indrets on es va buscar petroli o gas encara hi queden, abandonades, algunes instal·lacions.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  5. lejarza said

    Pendents de Mines per buscar petroli i gas al Pirineu gironí
    La filial madrilenya d’una petroliera anglesa demana permís per fer prospeccions
    Falten informes ambientals
    El Punt Avui 06/07/12 – Riudaura / Ripoll – Jordi Casas
    La Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial estudia la petició que la sucursal espanyola, amb seu a Madrid, de l’empresa anglesa Teredo Oils Limited per fer prospeccions per trobar gas a Riudaura i petroli a Ripoll i a zones de municipis de la rodalia –Vallfogona de Ripollès, Ogassa i Campdevànol.
    Els permisos d’investigació d’hidrocarburs es demanen per a un nombre determinat de quadrícules. Fonts d’aquesta direcció general han explicat que ara falten els informes de qualitat ambiental per donar els pertinents permisos d’investigació del terrenys. Aquests tipus d’investigacions se solen fer sobre paper, és a dir, sobre estudis geològics i amb algunes proves sobre el terreny.
    Si, finalment, la Generalitat concedeix els permisos per a la investigació, s’obre una segona fase per a l’obtenció dels permisos d’extracció, que depèn del Ministeri d’Indústria del govern espanyol. A part, l’empresa haurà de negociar amb els propietaris dels terrenys afectats, arribar-hi a un acord i demanar les pertinents llicències d’activitats i d’obres als ajuntaments que pertoqui.
    De moment, representants de la sucursal de Madrid han sondejat els alcaldes de Riudaura i de Ripoll i als propietaris d’algunes dels terrenys on pot haver-hi gas o petroli, com els de la finca dels Alocs de Riudaura, coneguda com El Petroli, perquè diverses vegades se n’hi ha buscat.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  6. lejarza said

    L’amenaça del ‘fracking’ arriba a Catalunya
    Els ecologistes denuncien la proliferació de sol·licituds per perforar el subsòl a la recerca de petroli i –sobretot– gas utilitzant una tècnica molt perillosa que ha estat prohibida en alguns països com França
    Montero Energy, empresa madrilenya filial de la multinacional canadenca R2 Energy, ha presentat dues sol·licituds al ministeri d’Indústria per realitzar prospeccions a Catalunya a la recerca de jaciments de gas i de petroli. Els dos projectes, coneguts amb el nom d’Edison i de Darwin, afecten un territori d’unes 160.000 hectàrees repartides en un vuitantena llarga de municipis situats bàsicament a les comarques de la Catalunya Central. Es tracta de dos municipis a l’Anoia, quatre al Bages, cinc al Berguedà, un a la Garrotxa, 17 a la Noguera, nou a la Segarra, 33 a Osona, quatre al Solsonès i cinc a l’Urgell. Els treballs es farien utilitzant la tècnica de la fracturació hidràulica, també coneguda com a ‘fracking’ que els ecologistes i molts experts qüestionen per l’elevat risc que comporta a diversos nivells. El fracking consisteix en fer explotar el gas acumulat en les fisures de determinades roques sedimentàries estratificades de gra molt fi la poca permeabilitat de les quals permet la migració del metà a grans bosses d’hidrocarburs. Per aconseguir-ho és necessari fer centenars de pous ocupant una gran franja de terreny i injectar-hi milions de litres d’aigua carregats de tota mena de productes químics alguns dels quals, segons denuncien els ecologistes, ‘són tòxics’.

    L’esgotament dels combustibles fòssils tradicionals fa que el sector estigui buscant la manera de rascar el subsòl fins a l’última gota. El problema que la tecnologia per fer-ho, segons les fonts consultades, és totalment perillosa. Pablo Cotarelo, d’Ecologistes en Acció, alerta de tres amenaces bàsiques: “la contaminació de l’aigua i del subsòl, els efectes que això tindria en la salut de les persones i la persistència en la generació de gasos d’efecte hivernacle”. Raquel Montón, de Greenpeace, afegeix que, a més, ‘aquesta és una tècnica caríssima i encara resultarà més barat seguir comprant-lo’, denúncia que ‘tot això s’està fent sense cap mena de control’ i recorda que a França està prohibida.

    Catalunya no és el primer lloc a l’Estat espanyol on s’anuncien projectes d’aquest estil. A Cantàbria, Aragó, País Basc, Castella-Lleó, País Valencià i Andalusia també n’hi ha i ja s’han produït les primeres crítiques. Fins ara la mobiització més forta ha estat a Cantàbria on més de 1.000 persones van participar el 6 d’octubre passat en una manifestació contra el fracking. També hi ha hagut protestes a Vitòria i a Burgos. Els ecologistes plantegen una generalització de la mobilització contra una tècnica que, insisteix Montón, ‘no té cap sentit’ i plantegen una campanya de sensibilització als territoris afectats pels projectes.

  7. lejarza said

    Volen buscar jaciments de petroli i gas a la Catalunya Central
    El jaciment anomenat Darwin, de 89.683 ha, inclou termes municipals de les comarques de la Noguera, l’Urgell, la Segarra i el Solsonès

    L’empresa Montero Energy ha sol·licitat dos permisos d’investigació d’hidrocarburs al departament d’Economia i Empresa de la Generalitat de Catalunya

    El primer permís és per al possible jaciment anomenat Darwin, de 89.683 ha, en els termes municipals següents de les comarques de la Noguera, l’Urgell, la Segarra i el Solsonès: Agramunt, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Biosca, Cabanabona, Calonge de Segarra, Camarasa, Castellfollit de Riubregós, Castellserà, Cubells, els Plans de Sió, Foradada, Guissona, Ivorra, la Molsosa, la Sentiu de Sió, Llobera, Massoteres, Montgai, Oliola, Ossó de Sió, Penelles, Pinós, Pinell de Solsonès, Ponts, Preixens, Puigverd d’Agramunt, Sanaüja, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Tornabous, Torà, Torrefeta i Florejacs i Vilanova de l’Aguda.

    El segon jaciment és anomenat Leonardo, de 76.641 ha, en els termes municipals següents del Barcelonès, Osona, Bàges i Berguedà: Avinyó, Borredà, Calldetenes, Folgueroles, Gaià, Gurb, la Quar, la Vall d’en Bas, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Lluçà, Manlleu, Muntanyola, Olost, Olvan, Orís, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Puig-reig, Roda de Ter, Sagàs, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Sadurní d’Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Santa Maria de Merlès, Sobremunt, Sora, Tavèrnoles, Tavertet, Torelló, Vic i Vilanova de Sau.

    La Generalitat obre a partir d’ara un termini de dos mesos a partir de l’endemà de la publicació d’aquest Anunci al DOGC per a que es puguin presentar altres ofertes en competència o formular oposicions les persones que es considerin perjudicades en el seu dret. En cas de presentar-se més ofertes, la millor proposta rebrà el permís de la Generalitat i la firma podrà començar a fer prospeccions. Durant un periòde de 7 anys es podran dur a terme prospeccions i exploracións així com estudis cartogràfics.
    Qui és Montero Energy Corporation?

    L’empresa Montero Energy Corporation SL és de recent creació, inscrita al registre mercantil de Madrid. El més curiós és que aquesta empresa, unipersonal, va ser constituïda per Rafael Lopez Guijarro, el 26/12/2011, propietari d’un supermercat a Bilbao (Supermercado Rafa). Dos mesos després la va vendre a Allen Steinke Grais, que en poseeix el 100% de les participacions i n’és l’administrador únic.

    El seu objecte social és l’exploració, investigació i explotació de jaciments d’hidrocarburs existents al territori espanyol i sembla estar vinculada a un grup canadenc.

    La mateixa empresa també ha presentat aquest setembre tres sol·licituds a la província de Castelló ( Aristóteles, Pitágoras y Arquímedes que afecten a un total de 195.569,5 ha).

    Des de final del 2011 ha presentat diferents sol·licituds dins el territori espanyol: Galileo, a Cantabria, Burgos i Vizcaya (77.737,5 ha); Edison i Tesla a Sòria (148.000 ha) i dues a Saragossa Kepler i Copérnico (130.000 ha). D’aquestes sembla que encara no s’ha concedit el permís a cap d’elles i molts dels ajuntaments han aprovat mocions contra el fracking , el govern de Cantàbria ha encomanat un estudi sobre el tema ala Universitat de Cantàbria i a moltes poblacions d’aquestes zones ja s’estan efectuant mobilitzacions contràries a aquest sistema.
    Què és la fractura hidràulica?

    La fractura hidràulica, coneguda en anglès com hydraulic fracturing o fracking, és una tècnica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d’algun material en el terreny, amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents en el substrat rocós que tanca el gas o el petroli, i afavorint així la seva sortida cap a l’exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.

    S’estima que aquesta tècnica està present en aproximadament en el 60% dels pous d’extracció actualment en ús a causa de l’augment del preu dels combustibles fòssils, que ha fet econòmicament rendibles aquests mètodes. En els darrers anys s’utilitza molt, especialment en els Estats Units.

    Existeix una gran controvèrsia sobre el perill mediambiental derivat d’aquesta tècnica, ja que a més d’un enorme consum d’aigua, és habitual que juntament amb la sorra s’incloguin multitud de compostos químics, la finalitat és afavorir la fissuració o fins i tot la dissolució de la roca, i que podrien contaminar tant el terreny com els aqüífers subterranis.

    Documents:
    2012-09-27-DOGC solicitud Montero Energy
    informe fracking ecologistas en acción
    Autor: Ramon Sunyer

  8. lejarza said

    La Segarra organitza l’oposició a les prospeccions de petroli i gas
    Autor: Fòrum l’Espitllera
    Presentar al·legacions administratives i endegar una campanya de sensibilització objectius de la primera fase
    Convocats des del Fòrum l’Espitllera, una vintena de persones, provinents de diverses entitats culturals, veïnals i de defensa del medi natural, així com diversos membres i tècnics d’administracions locals es varen reunir el passat dijous 11 d’octubre a Guissona per traçar una actuació conjunta davant la possible investigació d’hidrocarburs a la Segarra. Els presents varen debatre un document d’al•legacions que s’oposi amb arguments científics, socials, econòmics, paisatgístics i de sostenibilitat a la sol•licitud formulada davant la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat per una filial madrilenya d’una multinacional canadenca dedicada a l’explotació de jaciments de petroli i gas. 

    Els presents varen posar en comú els riscos sobre la salut humana, la contaminació dels aqüífers, la destrucció del paisatge, els perjudicis per l’agricultura i el greu perill d’accidents que aquest tipus d’explotacions pot ocasionar sobre el territori (entre d’altres, la incidència sobre possibles emissions de la radioactivitat natural present al subsòl de la vall del Llobregós). A més, varen denunciar el secretisme amb el que la qüestió s’ha portat fins aquest moment, ometent qualsevol tipus d’informació a la població i a les administracions locals afectades (trenta-set municipis de la Segarra, la Noguera, el Solsonès, l’Anoia i l’Urgell). 

    En una primera fase, formularan les pertinents al•legacions administratives i endegaran una campanya de sensibilització de la població, així com d’interpel•lació dels responsables del territori i de divulgació de les conseqüències d’aquest projecte, amb les possibles derivades de la tècnica de fractura hidràulica, el foment de l’efecte hivernacle i l’escalfament global originat per aquesta indústria. 

  9. lejarza said

    El proyecto, denominado Darwin, se extiende en la Segarra, el Urgell, la Noguera y el Solsonès
    El Fòrum l’Espitllera, primer movimiento contrario a la explotación
    Lleida (La Vanguardia) 22/10/2012 Xavi Francés Lleida

    Las prospecciones por posibles yacimientos de gas y petróleo en Lleida generarán hasta 200 empleos a los vecinos de cada zona según la empresa explotadora, Montero Energy Corporation, filial de la multinacional canadiense R2 Energy. Así lo explicó el jefe de la explotación en España, Rafael López, después de desgranar en qué consiste la solicitud de permisos de investigación de hidrocarburos presentada a finales de septiembre ante la Generalitat de Catalunya.
    El yacimiento denominado Darwin, de 89.683 hectáreas, comprende las comarcas leridanas de la Segarra, el Urgell, la Noguera y el Solsonès y los núcleos que integrados son Agramunt, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Biosca, Cabanabona, Calonge de Segarra, Camarasa, Castellfollit de Riubregós, Castellserà, Cubells, els Plans de Sió, Foradada, Guissona, Ivorra, la Molsosa, la Sentiu de Sió, Llobera, Massoteres, Montgai, Oliola, Ossó de Sió, Penelles, Pinós, Pinell de Solsonès, Ponts, Preixens, Puigverd d’Agramunt, Sanaüja, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Tornabous, Torà, Torrefeta i Florejacs y Vilanova de l’Aguda.
    De momento, el proyecto está a la espera de que haya alegaciones o bien que otras empresas presenten nuevas ofertas en competencia. Pese a que no han trascendido alternativas a la idea de Montero Energy, sí ha surgido un movimiento de protesta. Es el caso de una veintena de personas que, tal y como informa somsegarra.cat, se reunieron en la Segarra convocadas por el Fòrum l’Espitllera para crear un documento de alegaciones con argumentos sólidos en contra de la solicitud formulada ante la Direcció General de Energia i Mines de la Generalitat.
    “España es un país en el que hay un gran desconocimiento del subsuelo”, asegura Rafael López. “Nos gastamos 153 millones de euros diarios en comprar gas y petróleo fuera de nuestras fronteras, por lo que necesitamos cuanto antes una independencia energética. En Estados Unidos, las explotaciones generan unos ingresos de 79,6 billones de dólares anuales, mientras, nosotros tenemos que ir al exterior”, añade.
    Si el proyecto sale a flote, Montero Energy se marca un plazo de siete años para determinar si el área de Lleida posee oro negro. Durante este tiempo, López determina que “pueden ser entorno a los 200 los empleos que ofrezcan cada sondeo. De forma directa, nosotros siempre necesitamos peones, todos los camiones y camioneros posibles, miembros de seguridad a la vez que ocuparemos hoteles, requeriremos de servicios de cátering entre otros muchos requisitos. Incluso, en ocasiones, nos vemos obligados a alquilar todo un polígono industrial, algo que generaría grandes ingresos para la zona. El impacto económico es positivo y el empleo está garantizado”.
    A Montero Energy Corporation le cuesta cada sondeo unos quince millones de euros “siendo muy conservadores”. “En esta zona, por ejemplo la inversión podría ser mayor porque en España no hay máquinas especializadas y habría que ir a buscarlas a Estados Unidos”.
    Sabedor de que saldrán grupos contrarios, Rafel López declara que “contamos con la última tecnología en búsqueda de yacimientos. Hemos sabido innovar al máximo las técnicas antiguas para reducir al máximo el impacto medioambiental. Algunos dirán que utilizamos aditivos químicos pero son exactamente diez productos que también se encuentran en la industria agroalimentaria”, poniendo el ejemplo del ácido acético, que no es más que el que compone el vinagre. Asimismo, subraya que “todos los permisos tienen que pasar por las administraciones y por medio ambiente, así que la gente puede tener toda la tranquilidad y seguridad en cuanto a salud e impacto mediambiental se refiere”.
    Localidades como Oliana o Sanaüja ya fueron inspeccionadas a finales de la década de los sesenta. “Hubo unos muy buenos indicios pero la maquinaria y la técnica que se utilizó eran muy rudimentarias. Además, los pozos no llegaron a desarrollarse porque en aquella época el gas no se utilizaba y tampoco existía la tecnología suficiente para desarrollar nada”.
    R2 Energy trabaja con la empresa líder mundial en explotaciones petrolíferas, Halliburton. Esta multinacional, en la actualidad, está operando en la extracción de energía en más de setenta países.
    Por último, Rafael López se inclina por la total transparencia del proyecto y afirma estar “dispuesto a reunirse con cualquiera que desee información al respecto”.

  10. lejarza said

    BOLETIN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES
    I LEGISLATURA
    CON RESPUESTA ESCRITA
    20 de septiembre de 1979 Núm. 171-11
    CONTESTACION
    Explotacion de los pozos de gas natural de la zona de Riudaura (Gerona).
    Presentada por don Ram6n Sala Canadell.
    PRESIDENCIA DEL CONGRESO
    DE LOS DIPUTADOS
    De conformidad con lo dispuesto en el
    artículo 90 del vigente Reglamento provi-
    sional del Congreso de los Diputados se
    ordena la publicación en el BOLETÍN OFI-
    CIAL DE LAS CORTES GENERALES de la contes-
    tación del Gobierno a la pregunta formu-
    lada por el Diputado don Ramón Sala Ca-
    nadell, del Grupo Parlamentario de la Mi-
    noría Catalana, relativa a la posibilidad
    de explotación de los pozos de gas natural
    de la zona de Riudaura (Gerona) , publica-
    da en el “BOCG“ número 174-1, del día
    31 de julio de 1979.
    Palacio del Congreso de los Diputados,
    12 de septiembre de 1979.-El Presidente
    del Congreso de los Diputados, Landeiino
    Lavffla Aisina.
    Excmo. Sr.: En relación con la pregunta
    formulada por don Ramón Sala Canadell,
    sobre la posibilidad de explotación de los
    pozos de gas natural de la zona de Riudau-
    ra (Cerona), tengo la honra de enviar a
    V. E. la contestación formulada por el Mi-
    nisterio de Industria y Energía, cuyo con-
    tenido es el siguiente:
    “El descubrimiento de indicios de gas en
    la zona de Riudaura tuvo lugar en el per-
    miso de investigación de hidrocarburos
    denominado “Olot”.
    El mencionado permiso se otorgó inicial-
    mente a la Sociedad de Investigación Pe-
    trolífera, S. A. (SIPSA) , por Decreto 1.655/
    1960, de 10 de agosto. Por Decreto 2.970/
    1967, de 17 de septiembre, se aprobó la ce-
    sión de todos los derechos de SIPSA a fa-
    vor de las Compañías CIEPSA (50 por cien-
    to) y SEPE (50 por ciento). Otro Decreto
    ulterior, 630/1970, de 26 de febrero, aprobó
    una nueva modificación de titularidades a
    favor de REPESA (33,3 por ciento), CIEP-
    SA (33,3 por ciento) y SEPE (33,3 por
    ciento). Esta última empresa fue sustitui-
    da por APEX por Decreto 3.246/1970, de 22
    de octubre.
    La compleja evolución de las titularida-
    des fue teniendo efecto a medida que se
    desarrollaron los trabajos durante los seis
    primeros años de vigencia del permiso, así
    como durante su primera prórroga de tres
    años, que comprendieron reconocimientos
    geológicos, geofísicos, geoquímicos y la
    preparación de tres sondeos, cuyos datos
    esquemáticos resumimos:

    Nombre del sondeo
    Fechas de
    Comienzo Terminación
    Profundidad
    alcanzada
    Resultado
    “Riudaura 1” … … 26-12-64 25- 4-65 2.346 Indicios de gas.
    “Riudaura 1 bis” … 27- 7-65 7-10-65 1.480 Gas no comercial.
    ‘Riudaura 2″ … … 16- 6-65 17-10-65 2.046 Muy pobres indicios
    de gas (pruebas
    negativas).
    El descubrimiento de los indicios de gas
    llevó a las Compañías a solicitar una con-
    cesión de explotación, que les fue denega-
    da por no cumplir los requisicbs legales y
    no haber acreditado la posibilidad de ex-
    plotar el descubrimiento. Ello no impedía
    la prolongación de las investigaciones,
    puesto que podía prolongarse la vigencia
    del permiso con la correspondiente solici-
    tud de segunda prórroga por dos años (que
    les fue otorgada por Decreto 303/1971, de
    28 de enero).
    En el curso de esta prórroga efectuaron
    el sondeo de “San Privat l”, de 1.556.5 me-
    tros, que resultó enteramente negativo y
    cuyos resultados hicieron desistir a las
    Compañías de la titularidad del permiso.
    Naturaleza de los indicios
    En el sondeo de ‘Riudaura 1″ se advirtie-
    ron indicios de gas a partir de los 1.470
    metros de profundidad. Por diferentes in-
    cidencias mecánicas no pudo obtenerse
    una testificación satisfactoria de sus con-
    diciones y caudal. Por ello se resolvió efec-
    tuar un segundo sondeo, el ‘Riudaura 1
    bis”, desviando el propio ‘Riudaura 1″ a
    partir de los 800 metros de profundidad
    hasta alcanzar el objetivo.
    En el indicado pozo desviado se efectuó
    una prueba de producción en el intervalo
    de 1.455 a 1.480 metros, que dio un caudal
    de 3.000 m”/dfa (con estrangulador de 3/8
    pulgadas) y de 6.000 mB/día (con estran-
    gulador de 1/2 pulgadas). El gas obtenido
    era un gas húmedo de metano, con peque-
    ñas proporciones de componentes superio-
    res, y las presiones en cabeza pequeña (de
    5 a 3 Kg/cmZ). Las productividades rese-
    ñadas decrecían rápidamente y las presio-
    nes disminuían sin recuperarse.
    La zona testificada correspondía a unas
    anhidritas intercalas con arcilla gris (edad
    Eoceno medio y luteciense). De muy baja
    porosidad y permeabilidad.
    Los inicialmente alentadores resultados
    de estos sondeos justificaron la prepara-
    ción del “Riudaura 2”, a unos dos kilóme-
    tros del “Riudaura l”, donde volvieron a
    encontrarse muy leves indicios de gas, si
    bien al efectuarse las pruebas resultaron
    negativas, lo que evidenciaba la modestia
    de las reservas localizadas en “Riudaura 1
    y bis”, como también de los caudales ob-
    tenibles.
    La ulterior ejecución, a unos cuatro kiló-
    metros de “Riudaura 1”. del sondeo negati-
    vo de “San Privat l”, produjo, como ya
    mencionamos, el cero desestimiento de las
    Compaiiias.
    Nueva solicitud de permisos
    Sin embargo, en 1973 la Compañía SIP-
    SA, solicitant!e original del permiso “Olot”.
    volvió a solicitar otros permisos, que cu-
    brían la zona de las Bañolas, San Lorenzo,
    Gerona y Figueras, que le fueron conce-
    didas por Decreto 1.492/1973 (“B. O. E.” de
    9-7-73), cuya vigencia expiró precisamen-
    te el 2-8-79.
    Durante tal permiso no se han efectua-
    do otros sondeos ni otros trabajos relevan-
    tes que los de reconocimientos geológicos,
    geofísicos y de síntesis.”
    Lo que comunico a V. E. a los efectos
    previstos en el artículo 133 del Reglamen-
    to provisional del Congreso.
    Dios guarde a V. E.
    El Ministro para las relaciones con las
    Cortes, Rafael Arias-Salgado y Montalvo.

  11. lejarza said

    ICV-EUiA, en contra d’unes prospeccions
    Els ecosocialistes alerten de les conseqüències que tindria la recerca d’hidrocarburs a la Vall d’en Bas (Garrotxa)
    08/11/12 – El Punt-Avui  GIRONA – RAMON ESTÉBAN
    La Generalitat acaba de concedir permisos per fer prospeccions per cercar d’hidrocarburs a diferents zones del país, entre les quals, la Vall d’en Bas. El cap de llista d’ICV-EUiA a Girona, Marc Vidal, va avisar ahir que les prospeccions tindrien uns efectes “de gravetat extrema” sobre el territori, i va fer una crida perquè les entitats de la Vall d’en Bas i la Garrotxa, però també de la resta del país, es mobilitzin en contra del projecte, formant una plataforma.
    Segons la formació ecosocialista, la recerca –que es faria amb sistema de fractura hidràulica, prohibida en alguns països –implicaria l’obertura de pous a base d’estar foradant entre vuit i dotze mesos seguits, la construcció de vies d’accés i un intens trànsit de camions, fets que suposarien un impacte negatiu sobre el paisatge, un gran consum d’aigua, la contaminació de terres, d’aigües superficials i subterrànies i de l’aire, i, fins i tot, petits terratrèmols.
    “Amb nocturnitat”
    D’altra banda, Vidal va lamentar que el govern català no hagués consultat el territori abans de concedir el permís. “S’ha fet amb nocturnitat, publicant-ho al DOGC sense debat previ”, va dir. En clau electoral, el candidat va vincular aquest tema amb dues propostes del programa d’ICV-EUiA, com són la participació ciutadana quan s’hagin de prendre decisions importants (“no limitar-ho a cridar a votar cada quatre anys”) i l’ús de les energies alternatives a les basades en extraccions.

    • lejarza said

      Argelaguer 21/11/12
      Garrotxa
      El Grup de Defensa del Ter, contra el ‘fracking’
      El Grup de Defensa del Ter ha presentat al·legacions contra el projecte de prospeccions per trobar gas amb la tècnica del fracking, que consisteix a injectar grans quantitats d’aigua a pressió en el subsòl per trencar capes de sediments i afavorir la concentració de petites quantitats d’hidrocarburs. El projecte, anomenat Leonardo per l’empresa que sol·licita la llicència, afectaria diversos municipis d’Osona –al límit amb la Garrotxa i la Selva– i també s’hi inclou la Vall d’en Bas. La plataforma s’hi oposa, entre altres coses, pel risc que se sobreexplotin i contaminin aqüífers subterranis, es puguin generar fangs tòxics i per la manca d’informació amb què, consideren, s’ha tramitat el projecte. El termini per fer al·legacions a la direcció general de Mines i Seguretat Industrial s’acaba el dia 27.

  12. lejarza said

    Argelaguer 21/11/12
    Garrotxa
    El Grup de Defensa del Ter, contra el ‘fracking’
    El Grup de Defensa del Ter ha presentat al·legacions contra el projecte de prospeccions per trobar gas amb la tècnica del fracking, que consisteix a injectar grans quantitats d’aigua a pressió en el subsòl per trencar capes de sediments i afavorir la concentració de petites quantitats d’hidrocarburs. El projecte, anomenat Leonardo per l’empresa que sol·licita la llicència, afectaria diversos municipis d’Osona –al límit amb la Garrotxa i la Selva– i també s’hi inclou la Vall d’en Bas. La plataforma s’hi oposa, entre altres coses, pel risc que se sobreexplotin i contaminin aqüífers subterranis, es puguin generar fangs tòxics i per la manca d’informació amb què, consideren, s’ha tramitat el projecte. El termini per fer al·legacions a la direcció general de Mines i Seguretat Industrial s’acaba el dia 27.

  13. lejarza said

    Argelaguer 22/11/2012

    Perill: fracking!
    El passat mes de setmebre la Generalitat va concedir dos permisos de propspecció per a extracció d’hidorcarburs per frackiung. Una de les zones afecta a La Garrotxa. Marc Vidal ha denunciat que en cas de dur-se a terme, “aquesta seria amb diferència la pitjor agressió ecològica al nostre territori”.
    El president d’ICV a les comarques gironines i cap de llista d’ICV-EUiA als comicis autonòmics, va denunciar ahir públicament la concessió de permisos d’extracció per part de la Generalitat a l’empresa Montero Energy Corporation SL. La publicacó de la concessió es va efectuar en el DOGC del 27 de seyembre d’enguany, plana 45038. La zona que afecta a les comarques gironines forma part d’una superfícia anomenada Leonardo de més de 76.000 Ha que afecta a Osona, i una petita part del municipi de La Vall d’en Bas. No obstant això el candidat ecosocialista va explicar en què consisteix el fracking, i l’afectació que tindria per a La Garrotxa la construcció de vies d’accés per a trànsit rodat pesat, i la contaminació sobre l’aqüífer que es deriva d’aquest mètode d’extracció. De fet Vidal va afirmar que “l’aqüífer no hi entén gaire de límits administratius” quan va explicar que les perforacions fins a 2000 metres de profunditat es complementen amb túnels horitzontals de fins a quatre quilòmetres en els quals es produeixen detonacions per provocar la fractura de la roca mare. Aquesta és la raó segons la qual la formació ecosocialista denuncia que l’afectació podria afectar una àrea considerable dins del territori gironí, “a part de l’afectació expressa a Osona i la Segarra, que són les zones majoritàries en la concessió”.
    Per aquestes raons Marc Vidal va explicar que ICV ha presentat al·legacions, i convida a les entitats mediambientals gironines “a fer el mateix”. De fet Vidal va fer a una crida a entitats ecologistes, “agents econòmics del territori, cases de turisme rural, propietaris afectats i ciutadania en general” a constituir-se en plataforma ciutadana per tant de fer front al projecte “que encara és embrionari però és una amenaça molt greu”.
    Vidal també va assenyalar que si bé aquest tema “és sobrevingut a la campanya electoral”, en el programa d’ICV-EUiA figura la prohibició del fracking i va afirmar que “això també és dret a decidir, i per això defensem la radicalitat democràtica i la portem en el programa”. De fet el candidat ecosocialista va dir que “són temes com aquest els que ens porten a pensar que no n’hi ha prou amb votar cada quatre anys” i va posar com a exemple la privatització del Ter “per part d’un govern en funcions que amb una mà aguanta l’estelada i amb l’altra se’ns ven la gestió de l’aigua a Madrid”.
    Finalment Marc Vidal va recordar que aquesta és una primera concessió, “però en poden venir més”, i va referir-se als temes del Peak Oil i el Crash Oil com els “responsables de la propera crisi, que serà energètica i està començant”. Per aquesta raó Vidal va recordar que la formació ecosocialista defensa des de fa anys un canvi de paradigma energètic “que es vol presentar per part dels lobbies de l’energia com un tema naïf o molt car perquè volen mantenir el negoci” i va afirmar que la necessitat de trobar combustibles a qualsevol preu “no és només un problema ambiental, perquè les conseqüències sobre l’economia poden ser d’extrema gravetat”.
    Fitxer relacionat: 2012-09-27-DOGC.pdf

    Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6221 – 27.9.2012 45038
    http://www.gencat.cat/dogc ISSN 1988-298X
    DL B-38014-2007
    CVE-DOGC-A-12265004-2012
    DEPARTAMENT D’EMPRESA I OCUPACIÓ
    ANUNCI
    pel qual es publica la sol·licitud dels permisos d’investigació d’hidrocarburs
    anomenats Darwin i Leonardo.
    L’empresa MONTERO ENERGY CORPORATION, SL ha sol·licitat dos permisos d’investigació d’hidrocarburs. El primer és anomenat Darwin, de 89.683 ha,
    en els termes municipals següents: Agramunt, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre,
    Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Biosca, Cabanabona, Calonge de
    Segarra, Camarasa, Castellfollit de Riubregós, Castellserà, Cubells, els Plans de
    Sió, Foradada, Guissona, Ivorra, la Molsosa, la Sentiu de Sió, Llobera, Massoteres,
    Montgai, Oliola, Ossó de Sió, Penelles, Pinós, Pinell de Solsonès, Ponts, Preixens,
    Puigverd d’Agramunt, Sanaüja, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Tornabous,
    Torà, Torrefeta i Florejacs i Vilanova de l’Aguda. Les seves coordenades, referides
    al meridià de Greenwich, són les següents:
    Vèrtex Longitud (E) Latitud (N)
    1 0º 55’ 00’’ 41º 55’ 00’’
    2 1º 30’ 00’’ 41º 55’ 00’’
    3 1º 30’ 00’’ 41º 45’ 00’’
    4 0º 55’ 00’’ 41º 45’ 00’’
    El segon és anomenat Leonardo, de 76.641 ha, en els termes municipals següents:
    Avinyó, Borredà, Calldetenes, Folgueroles, Gaià, Gurb, la Quar, la Vall d’en Bas (Garrotxa),
    les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Lluçà, Manlleu, Muntanyola, Olost,
    Olvan, Orís, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Puig-reig, Roda de Ter, Sagàs, Sant
    Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu
    Sasserra, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d’Albars, Sant
    Pere de Torelló, Sant Sadurní d’Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília
    de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de
    Corcó, Santa Maria de Merlès, Sobremunt, Sora, Tavèrnoles, Tavertet, Torelló,
    Vic i Vilanova de Sau. Les seves coordenades, referides al meridià de Greenwich,
    són les següents:
    Vèrtex Longitud (E) Latitud (N)
    1 1º 55’ 00’’ 42º 05’ 00’’
    2 2º 25’ 00’’ 42º 05’ 00’’
    3 2º 25’ 00’’ 41º 55’ 00’’
    4 1º 55’ 00’’ 41º 55’ 00’’
    Es fa públic als únics efectes del que assenyala l’article 17 de la Llei 34/1998, de 7
    d’octubre, del sector d’hidrocarburs, per tal que en el termini de dos mesos a partir
    de l’endemà de la publicació d’aquest Anunci es puguin presentar altres ofertes en
    competència o formular oposicions les persones que es considerin perjudicades
    en el seu dret.
    Barcelona, 7 de setembre de 2012
    JOSEP CANÓS I CIURANA
    Director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial
    PG-319620 (12.265.004)

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      Plataforma Fracking Ez Araba

      Mani Fracking Ez


      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  14. lejarza said

    ’L’Associació de Naturalistes de Girona ha presentat al•legacions a la sol•licitud dels permisos d’investigació d’hidrocarburs anomenats Darwin (que afecta a 89.683 ha) i Leonardo (que afecta a 76.641ha) en diferents zones de Catalunya (Osona, La Garrotxa, La Segarra) mitjançant l´ús de la fractura hidràulica (fracking) a l’empresa Montero Energy Corporation, SL, de Madrid. 

    L’entitat ha estudiat la documentació i denuncia que és escassa, la sol•licitud no conté informació sobre les activitats, emissions i residus, ubicació exacta dels sondejos, potencial risc mediambiental ni per a la salut humana que implica l´autorització. És a dir, no conté la informació ambiental necessària per valorar l´expedient. Per tant, inicialment ja suposaria la transgressió de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d´accés a la informació, de participació pública i d´accés a la justícia en matèria de medi ambient. 

    A manca de detall, cautelarment i considerant els referents habituals d’aquesta mena d’explotació, l’entitat ha pres com a referència l’afectació ambiental de la perforació horitzontal i la fracturació hidràulica, o “fracking”, com a hipotètica tècnica a aplicar. La seva aplicació als EUA des de fa anys fa que se’n coneguin els riscos i les conseqüències. 

    Tal i com es pot consultar a l’estudi de les “Repercussions de l’extracció de gas i petroli sobre el medi ambient i la salut humana”, elaborat per la DG de Polítiques Interiors del Parlament Europeu al juny de 2011, la tècnica de Fracturació Hidràulica, combinada amb la perforació horitzontal a grans profunditats, és una tècnica agressiva (usada sovint per explotar les últimes reserves de gas natural) que esdevé excessivament complexa, costosa i gens rendible. A més, provoca gravíssimes conseqüències sobre el medi ambient, les persones i les reserves d´aigua dolça: emissió de contaminants a l´atmosfera, contaminació de les aigües subterrànies a causa de cabals de fluids o gasos provocats per fuites o abocaments, fugides de líquids de fracturació i descàrregues no controlades d´aigües residuals, així com la utilització de més 600 productes químics per alliberar el gas natural. 

    La investigació mitjançant tècniques de fractura hidràulica podria tenir greus conseqüències en el manteniment i en la millora de la qualitat d’aquestes masses d’aigua subterrània per la qual cosa demanem que es valori per part de l’Agència Catalana de l’Aigua si aquest tipus d’investigació amb els riscos per contaminació d’aigües subterrànies és compatible amb el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua pel que fa a garantir la qualitat de l’aigua. 

    També s’han documentat afectacions, en el sector de l’alimentació. Els animals criats per produir aliments i productes làctics i carnis per a consum humà (activitat especialment rellevant i difosa en el territori afectat) poden absorbir les substàncies químiques emprades en els processos extractius i fer-les aparèixer en els productes fets a partir d´aquests animals. 

    De dur-se a terme el projecte, tindria afectacions sobre un paisatge d’alt valor i qualitat i afectaria greument activitats de desenvolupament sostenible que s’estan duent en aquest territori. Cal esmentar que la quadrícula d´investigació Leonardo afecta en part als PEIN Serres de Milany- Santa Magdalena i Puigsacalm- Bellmunt, Guilleries, Collsacabra i algunes zones humides a la comarca d´Osona (Bassa de les Salines, Pantà de Gavarresa, Pantà de la Fusta, torrent i pantà de Garet). 

    Les al•legacions de l’ANG criden a fer seguir les normatives de protecció dels ciutadans i el medi ambient, des de la Constitució espanyola a la Llei catalana del Paisatge, passant per directives europees com la Directiva Hàbitats de 1992. 

    L’ANG demana que s’acordi la denegació dels permisos d’investigació d’hidrocarburs sol•licitats i que, si el sol•licitant manté la seva petició, s’obri un procés d’informació i participació pública respecte les afectacions socials, econòmiques, sanitàries, alimentàries, paisatgístiques i ambientals del projecte. Considera que “és més que evident que la recerca de petroli i gas suposa una fugida endavant i una activitat merament especulativa que, a fi de comptes, no fa sinó contribuir a un model de desenvolupament agònic vinculat als combustibles fòssils”. 

    L’entitat gironina dóna suport a la plataforma catalana anti-fracking que s’està constituint. Més informació a http://www.gdter.org/detall.php?idFamily=428&idProduct=717. 

    28 de novembre de 2012

  15. lejarza said

    VALL D’EN BAS | Diari de Girona (28-11-2012). L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) ha presentat al·legacions a la sol·licitud dels permisos d’investigació d’hidrocarburs anomenats Darwin i Leonardo que afecten la Vall d’en Bas i zones d’Osona i de la Segarra. Les demandes de l’ANG es sumen a les ja presentades pel Grup de Defensa del Ter i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA). Els projectes són de l’empresa Montero Energy Corporation, SL, de Madrid i preveuen l’ús de la fractura hidràulica (fracking). 
    L’entitat ha denunciat que la documentació és insuficient. Segons ANG, la sol·licitud de Montero Energy Corporation, SL, no conté prou informació sobre les activitats emissions i residus, ubicació exacta dels sondejos, riscos mediambentals, i perills per la salut humana.
    És a dir, els naturalistes consideren que la petició per trure hidrocarburs, no disposa de la informació ambiental necessària perquè la Generalitat atorgui els permisos. 
    Uns vist-i-plaus que la Generalitat, si no té en compte les al·legacions, ha d’atorgar en poques setmanes perquè l’anunci de la petició de Montero Energy. SL, ja fa setmanes que va sortir publicada al DOGC. 
    A més de poca informació, els naturalistes expliquen que han pres de referència l’afectació ambiental de la perforació horitzontal i la fracturació hidràulica “fracking”. Apunten que l’aplicació d’aquestes tècniques als Estats Únits ha descobert el perill ambiental que representen.
    Així doncs, assenyalen que tal com es pot consultar a l’estudi Repercussions de l’extracció del gas i del petroli sobre el medi ambient i la salut humana (Direcció General de Polítiques Interiors del Parlament Europeu-juny del 2011), la tècnica de perforació hiudràulica, combinada amb perforacions industrials a grans profunditats, és una tècnica agressiva. La defineixen com a, excessivament, complexa, costosa i gens rendible.
    Assenyalen que la investigació mitjançant tècniques de fractura hidràulica podria tenir conseqüències en el manteniment de la qualitat de l’aigua subterrània. La Vall d’en Bas té en el subsòl l’aqüífer més important de la Garrotxa, el qual proveeix d’aigua potable la major part de la població de la comarca.
    També exposen afectacions en els productes de carn de vaquí.

  16. lejarza said

    L’Agrupació Naturalista de Girona demana a la Generalitat que no doni permís per fer prospeccions d’hidrocarburs a la Vall d’en Bas
    Alerta que els treballs poden produir danys al medi ambient i a les persones
    28/11/12 El Punt-Avui – LA VALL D’EN BAS (Garrotxa)- JORDI CASAS
    L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) ha demanat al govern català que denegui els permisos d’investigació d’hidrocarburs sol·licitats per l’empresa madrilenya Montero Energy Corporation SL i ha presentat al·legacions als expedients anomenats Darwin, per realitzar-ne a una quadrícula de 89.683 hectàrees, i Leonardo, per a una de 76.641 hectàrees. Afecten diversos espais de les comarques d’Osona, de la Segarra i de la Garrotxa. En aquest última comarca gironina, en concret, al municipi de la Vall d’en Bas. L’ANG alerta que hi ha espais afectats dels Plans d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de les Serres de Milany, Santa Magdalena, Bellmunt, Guilleries i Collsacabra i zones humides d’Osona.
    Els naturalistes han explicat que, en cas de fer-se les prospeccions, es vulnerarien diverses directrius europees i lleis estatals i catalanes i fins i tot han recalcat que hi pot haver una greu incompatibilitat d’aquesta activitat amb la directiva marc de l’aigua.
    Segons els naturalistes gironins, els permisos demanats són per buscar gas natural amb les tècniques de fractura hidràulica, fracking, i perforació horitzontal, amb una llarga història als Estats Units, a la qual apel·len per demostrar la seva nocivitat. Per això i també amb un estudi a la mà de la direcció general de Polítiques Internes del Parlament Europeu del 2011, alerten que són tècniques molt agressives amb el medi ambient, amb les persones i amb les reserves d’aigua dolça; que són molt complexes d’aplicar, costoses i no gens rendibles.
    En remarquen que cal l’ús de més de 600 productes químics per alliberar el gas natural, els quals per fuites o abocaments poden contaminar l’atmosfera, els aqüífers i fins i tot ser absorbits per animals destinats al consum humà.
    En cas que l’empresa sol·licitant mantingui la seva petició, l’ANG vol que s’obri un procés d’informació i participació pública respecte als efectes socials, econòmics, sanitaris, alimentaris, paisatgístics i ambientals del projecte. “És més que evident que la recerca de petroli i gas suposa una fugida endavant i una activitat merament especulativa que, a fi de comptes, no fa sinó contribuir a un model de desenvolupament agònic vinculat als combustibles fòssils”, conclou l’entitat.
    L’alcalde de la Vall d’en Bas, Miquel Calm, va afirmar ahir que cap responsable de la petroliera se li ha adreçat per informar-lo del permís que han demanat a la direcció general d’Energia, Mines i Seguretat i de les intencions que duen. Calm, a més, va matisar que l’àrea afectada de la Vall d’en Bas és molt residual. Segons ell, es tracta només de fer quadrar l’àrea sobre el mapa. “Dubto que, en cas de dur-se a terme l’explotació, afecti el nostre municipi”, va indicar. Això no obstant, l’alcalde va dir que s’ha posat en contacte amb tècnics i responsables del Departament de Medi Ambient per recollir informació sobre les prospeccions per hidrocarburs, sobre la legislació vigent i sobre la concessió de permisos. “Vull estar preparat, per quan vingui l’empresa a tractar el tema”, va sentenciar Calm.
    A les comarques gironines, hi ha hagut des del primer terç del segle passat empreses que han dut a terme prospeccions per trobar petroli o gas o que han demanat permisos per fer-ho. En moltes d’aquestes ocasions, tot i que se’ls ha concedit, no han arribat mai a utilitzar-los.
    Per una banda, després d’obtenir aquests permisos, han de negociar amb els propietaris dels terrenys i també amb els ajuntaments d’on es troben per tenir permís d’obres. Per l’altra banda, no sempre és fàcil determinar on es troben les bosses d’hidrocarburs, o bé la geologia fa difícil treballar el subsòl.
    Sigui com sigui, les comarques gironines tornen a ser punt d’interès per a les empreses proveïdores de gas.
    LES XIFRES
    Sempre que el medi ambient estigui garantit, sigui benvingut tot el que fa bullir l’olla
    Jordi Munell
    ALCALDE DE RIPOLL
    LES FRASES
    M’estic informant bé, perquè quan vinguin els de la petroliera, conegui bé l’activitat i la llei
    Miquel Calm
    ALCALDE DE LA VALL D’EN BAS
    18,1
    milions.
    És la quantitat total que ha d’invertir qualsevol empresa durant els sis anys que dura el permís
    5,8
    milions.
    És la fiança que ha d’ingressar l’empresa que vol fer prospeccions i activitat extractiva
    Permisos per a Ripoll i Riudaura
    J.C
    La direcció general d’Energia, Mines i Seguretat de la Generalitat ha donat recentment permisos a una petroliera anglesa per fer prospeccions de gas natural a Riudaura i Ripoll i a Osona. En el cas de Ripoll, també s’han concedit per buscar petroli i no només en aquest municipi sinó també als de la rodalia: Vallfogona de Ripollès, Ogassa i Campdevànol. Es tracta de Tereo Oils Limited. Això no obstant, i si decideix fer-les després dels estudis pertinents i sempre que tingui permís dels propietaris dels terrenys i dels ajuntaments afectats, no les podrà dur a terme fins a l’any 2016.
    La legislació estableix que, primer, haurà de redactar un pla de treball i obrir un període d’uns tres mesos en què haurà de fer estudis geològics per determinar si hi ha el gas que busca, on es troba i les característiques del subsòl. A part, haurà de dipositar una fiança de 5,8 milions d’euros per garantir les tasques de restauració dels terrenys afectats. Durant els tres primers anys del permís, a més, haurà de destinar 6,3 milions més a tots aquests treballs i fins a la hipotètica explotació, 11,8 milions més.
    Cal tenir en compte que la legislació és molt exigent quant als accessos al punt de les prospeccions. La maquinària pesant ha de passar per camins ja existents i, si no és possible, cal fer un projecte i obtenir les pertinents autoritzacions per obrir una pista alternativa i provisional.
    L’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, ha dit que la inversió que comportarien les prospeccions i l’activitat extractiva seria benvinguda, sempre que hi hagués una garantia ambiental. L’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana, ha afirmat que, si Tereo Oils demana els permisos municipals per fer les prospeccions, serà molt exigent perquè no s’utilitzi la fracturació hidràulica per extreure el gas i que hi hagi el màxim de garanties per no malmetre els aqüífers. A més, ha recordat que les prospeccions afecten el PEIN.
    A les comarques gironines, ja és quasi una tradició
    Els intents d’extreure petroli i gas a les comarques gironines han estat diversos des de fa molts anys. La majoria dels intents han tingut com a objectiu la zona pirinenca i la prepirinenca. Als anys 80 del segle passat, també ho va ser la franja litoral de la Costa Brava. El 1930 es va buscar petroli a Oix, on es va tornar el 1988. El 1964, la Societat d’Explotació de Petroli Espanyola ho va provar a Riudaura i només va trobar gas en petites quantitats. L’any 1971, les prospeccions es van fer a Sant Privat d’en Bas, a l’anomenada carretera dels Pins. Els anys 1967 i 1981, el petroli es va buscar a la zona de Serra Cavallera d’Ogassa. Cap als anys vuitanta també, les prospeccions es van dur a terme a Vallfogona de Ripollès. Mai, però, no se’n va trobar en quantitats suficients per justificar una inversió per fer les extraccions pertinents.

  17. lejarza said

    28/11/2012 TORNAR
    TROBADA ATUREM EL FRACKING A OSONA
    Hi ha convocada per aquest dimecres 28 de novembre a les 20h al local del Grup de Defensa del Ter (C. Alta Cortada, 1. Can Puget, 2n pis. Manlleu), una reunió amb persones i entitats interessades en treballar el tema del Fracking. Estaria bé fer-ne el màxim de difusió possible i mirar de ser força gent i de diferents àmbits.

    Entre altres es parlarà de:
    – Introducció: resum fins el present (al·legacions, xerrades, trobades) i reaccions polítiques (ajuntaments, partits, mitjans de comunicació…)
    – Coordinació de la plataforma Catalana ATUREM EL FRACKING i treball de noves adhesions.
    – Promoció de xerrades informatives i presentacions a la comarca.

    Aprofitem per informar-vos que aquest dissabte a Cervera es va crear la Plataforma ATUREM EL FRACKING, amb l’objectiu de fons de promoure la prohibició del Fracking a Catalunya i fer aflorar aquesta amenaça entre la ciutadania (amb xerrades, etc.); i crear un discurs positiu en favor de la transició energètica.

    Us hi esperem!

    Grup de Defensa del Ter

  18. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking
    Esta técnica para extraer gas natural daña el medio ambiente y la salud, según diversos estudios

    El consumo de gas natural ha crecido en los últimos años. En España es ya la principal fuente de generación eléctrica y se prevé una tendencia al alza para los próximos años. El cada vez mayor gasto de energía y la necesidad de no depender tanto del petróleo juegan a su favor. Además, sus defensores señalan que contamina menos que el petróleo (emite menos gases de efecto invernadero o GEI).
    Por ello, las empresas del sector buscan todos los yacimientos posibles, incluidos los no convencionales. Una de las técnicas para acceder a estas reservas menos accesibles es el denominado “fracking” o “hydro-fracking” (fractura hidráulica). EE.UU., con extracciones en 32 estados, es el principal país del mundo en utilizarlo (su producción no convencional supone casi la mitad del total).
    El sistema utiliza varios miles de litros de agua mezclados con productos químicos y arena, que se inyectan a alta presión en los yacimientos encerrados en roca densa del subsuelo profundo para liberar el gas natural.
    Diversos estudios científicos y grupos ambientalistas destacan las consecuencias negativas del fracking sobre la salud y el medio ambiente.
    Un artículo de la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) ofrece pruebas decontaminación del agua potable por metano asociadas a este tipo de extracción. Sus autores, un equipo de la Universidad de Duke, analizaron 68 pozos de agua subterránea en cinco condados de Pensilvania y Nueva York. Por su parte, un estudio de la Universidad de Cornell apunta que el proceso global del frackingproduce más GEI de lo que se esperaba (el metano es más potente que el CO2).
    El Comité de la Cámara de Servicios Financieros de EE.UU. (una institución de la Cámara de Representantes) indica en un informe que se utilizan sustancias muy tóxicas como el benceno y el plomo. Veintinueve de los productos químicos son probados o posibles carcinógenos humanos, según la Ley de Agua Potable, y se encuentran en la lista de contaminantes peligrosos de la Ley de Aire Limpio, indica el informe.
    La industria del sector niega que sea una amenaza para el medio ambiente o la salud pública y solicita más estudios. La Agencia de Protección del Medio Ambiente (EPA), dependiente del Gobierno estadounidense, trabaja en un informe cuyos resultados no se esperan hasta 2012. El estado de Nueva York ha bloqueado la controvertida práctica en espera de sus conclusiones.
    Greenpeace duda de que en España se pueda extraer gas natural con el fracking. Aunque tuviera éxito, solo lograría prolongar la dependencia de los combustibles fósiles y frenar a las energías renovables, “recursos que tenemos en abundancia”, aseguran desde esta ONG ecologista.

  19. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking ambiente

    A congressional report finds that chemicals used in ‘hydrofracking’ to extract natural gas are known or possible human carcinogens, regulated under federal environmental laws.
    As shown in “Gasland,” some people’s tap water has flared up when lit with a match.
    Joining Rep. Waxman in releasing the report wereEdward Markey of Massachusetts, senior Democrat on the Natural Resources Committee, and Diana DeGetteof Colorado, senior Democrat on the oversight and investigations subcommittee. They had asked for the investigative report before Republicans took over the House in last November’s elections.
    Among other things, the report finds:
    • The 14 leading oil and gas service companies used more than 780 million gallons of hydraulic fracturing products, not including water added at the well site. Overall, the companies used more than 2,500 hydraulic fracturing products containing 750 different chemicals and other components.
    • The components used in the hydraulic fracturing products ranged from generally harmless and common substances, such as salt and citric acid, to extremely toxic substances, such as benzene and lead. Some companies even used instant coffee and walnut hulls in their fracturing fluids.
    • Between 2005 and 2009, the oil and gas service companies used hydraulic fracturing products containing 29 chemicals that are known or possible human carcinogens, regulated under the Safe Drinking Water Act (SDWA) for their risks to human health, or listed as hazardous air pollutants under the Clean Air Act.
    • The BTEX compounds – benzene, toluene, xylene, and ethylbenzene – are SDWA contaminants and hazardous air pollutants. Benzene also is a known human carcinogen. The hydraulic fracturing companies injected 11.4 million gallons of products containing at least one BTEX chemical over the five-year period.
    • Methanol, which was used in 342 hydraulic fracturing products, was the most widely used chemical between 2005 and 2009. The substance is a hazardous air pollutant and is on the candidate list for potential regulation under SDWA. Isopropyl alcohol, 2-butoxyethanol, and ethylene glycol were the other most widely used chemicals.
    • Many of the hydraulic fracturing fluids contain chemical components that are listed as “proprietary” or “trade secret.” The companies used 94 million gallons of 279 products that contained at least one chemical or component that the manufacturers deemed proprietary or a trade secret. In many instances, the oil and gas service companies were unable to identify these “proprietary” chemicals, suggesting that the companies are injecting fluids containing chemicals that they themselves cannot identify.

  20. lejarza said

    El gas natural obtenido de las reservas convencionales tiene un menor contenido de carbono que el carbón o el petróleo, lo que significa que al quemarse emite menos CO2, el principal causante del cambio climático. Por eso se considera que el gas natural puede ser útil como combustible de transición en una revolución energética basada en las energías renovables y la eficiencia energética. Y así queda reflejado en el escenario “[R]evolución Energética” de Greenpeace, donde se recurre al gas natural como complemento a las renovables durante el período de transición.

    El gas natural también se puede obtener de las reservas no convencionales, cuando en vez de en grandes bolsas subterráneas se encuentra solidificado en las rocas a mucha mayor profundidad. Para ello, hace falta fracturar la roca mediante un proceso conocido como fractura hidráulica o “fracking”. Este proceso conlleva una serie de impactos ambientales, algunos de los cuales aún no están plenamente caracterizados o comprendidos, entre ellos impactos sobre el agua, la contaminación atmosférica, la emisión de gases de efecto invernadero, la contaminación acústica y los impactos paisajísticos.

    El impacto más grave de los combustibles fósiles es el que inherentemente producen sobre el clima. Todo indica que la “huella climática”, es decir, el efecto sobre el cambio climático, del gas obtenido por fracking puede ser significativamente mayor que la del gas natural convencional, e incluso algunos estudios (aunque discutibles) apuntan a que podría superar la del carbón. La clave está en que hay distintos gases que producen efecto invernadero. El más importante es el CO2, que se produce al quemar los combustibles fósiles, y ahí el peor es el carbón, y el gas obtenido por fracking sería peor que el gas convencional, debido al mayor consumo de energía para el proceso de extracción. Pero hay otro gas de efecto invernadero en juego, el metano, cuyo impacto es muy superior al del CO2 a corto plazo, y que no solo es el componente básico del gas natural, sino que se libera en cantidades significas en la extracción, tanto del carbón, como del gas, y todo indica que las emisiones fugitivas de metano en el fracking pueden ser muy elevadas.

    Pero también hay otros impactos ambientales considerables asociados al fracking. Uno de los más preocupantes tiene que ver con la toxicidad. Se sabe muy poco de los peligros ambientales asociados con los productos químicos que se añaden a los fluidos usados para fracturar la roca, productos que equivalen a un 2% del volumen de esos fluidos. Curiosamente, en EE.UU. (el país con más experiencia hasta ahora, aunque muy reciente, con estas técnicas), esos productos están exentos de la regulación federal y/o la información sobre ellos está protegida debido a intereses comerciales. Se sabe que hay al menos 260 sustancias químicas presentes en alrededor de 197 productos, y algunos de ellos se sabe que son tóxicos, cancerígenos o mutagénicos.

    Greenpeace se opone a la explotación de las reservas de gas no convencionales hasta que los impactos estén plenamente investigados, comprendidos, afrontados y regulados. Se deben poner muchos más esfuerzos en comprender todos los impactos del fracking antes de lanzarse a una nueva carrera para obtener más gas.

    Pero la cuestión de fondo a plantearse sería ¿para qué queremos más gas? Por mucho gas que pudiésemos encontrar en España con el fracking, que está por ver, los recursos energéticos que tenemos en abundancia son las energías renovables. Puesto que estudios como el “Renovables 100%” de Greenpeace demuestran que podemos alcanzar un sistema energético 100% renovable, es absurdo acometer una nueva aventura en búsqueda de nuevos combustibles fósiles con potenciales graves impactos, que corre el riesgo de distraer los recursos y los esfuerzos que deberían ir a las energías renovables y a la eficiencia energética. Porque, incluso si la incierta aventura del “fracking” tuviera éxito, lo único que haríamos sería prolongar la dependencia de los combustibles fósiles, que no por ello dejarían de ser limitados e incompatibles con el clima. Cuanto más combustible fósil quememos, mayor será el cambio climático que habrá que sufrir. No busquemos más excusas para retrasar la imprescindible transformación del sistema energético hacia la única opción sostenible, las renovables y la eficiencia.

    José Luis García Ortega (@jlgarciaortega)

  21. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking
    ANTEPROYECTO DE LEY DE CANTABRIA POR EL QUE SE REGULA LA PROHIBICIÓN EN EL TERRITORIO DE LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CANTABRIA DE LA TÉCNICA DE FRACTURA HIDRÁULICA COMO TÉCNICA DE INVESTIGACIÓN Y EXTRACCIÓN DE GAS NO CONVENCIONAL
    27/10/2012
    EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
     
    La fractura hidráulica como técnica para la extracción de gas, o fracking, plantea en la actualidad interrogantes tanto desde el punto de vista de la salud como desde la perspectiva de la protección medioambiental, fundamentalmente por la posibilidad de que con la utilización de esta técnica pueda producirse contaminación en los acuíferos subterráneos dada la inyección de productos tóxicos y contaminantes que resultan necesarios para la utilización de esta técnica.
    Los riesgos que puede generar la utilización de esta técnica han sido puestos de manifiesto en recientes estudios elaborados por instituciones independientes y de indudable imparcialidad. En este sentido, en junio de 2011 la Comisión de Medio Ambiente, Salud Pública y Seguridad del Parlamento Europeo publicó un informe en el que se planteaban interrogantes sobre el uso de la fractura hidráulica como técnica de investigación y extracción de gas.
    Por todo ello, en la actualidad existe una preocupación social por los riesgos que supone la puesta en marcha de la extracción de gas no convencional mediante esta técnica, y se considera por distintos sectores sociales que esta actividad puede tener perjuicios significativos para el medio ambiente y para los acuíferos subterráneos, máxime en ámbitos territoriales con las características geológicas de Cantabria.
    Ante este estado de cosas en la Comunidad Autónoma de Cantabria se adopta la presente medida en orden a suspender la actividad de extracción de gas no convencional por la técnica de la fracturación hidráulica mientras sigan existiendo las dudas e incógnitas que existen en la actualidad.
    La Comunidad Autónomade Cantabria actúa dentro del ámbito de las  competencias recogidas en el Estatuto de Autonomía en materia de Ordenación del territorio y del litoral, urbanismo y vivienda; protección del medio ambiente y de los ecosistemas; sanidad e higiene, promoción, prevención y restauración de la salud; industria, y régimen minero y energético.
    Articulo 1. Queda prohibido en todo el territorio de la Comunidad Autónoma de Cantabria el uso de la fractura hidráulica o fracking como técnica que por medio de la inyección de aditivos químicos es susceptible de ser utilizada para la investigación y extracción de gas de esquisto o no convencional.
    Artículo 2. Las Autoridades y funcionarios públicos de la Administración de la Comunidad Autónoma de Cantabria velarán por el respeto y cumplimiento de lo dispuesto en la presente ley y adoptarán, dentro de sus respectivas competencias, las medidas oportunas para la paralización de las actividades que se realizaran contraviniendo lo dispuesto en la presente ley, así como para la reposición de la situación alterada a su estado originario.
    Artículo 3. El empleo de la técnica referida en el artículo 1, al implicar un uso del suelo prohibido en el territorio de la Comunidad Autónoma de Cantabria de acuerdo con lo establecido en el artículo 1 de esta Ley, tendrá la consideración de infracción urbanística con arreglo a lo previsto en la Ley 2/2001, de 25 de Junio, de Ordenación Territorial y Régimen Urbanístico del Suelo de Cantabria.
    Disposición Transitoria Única. Lo dispuesto en la presente Ley será de aplicación a los permisos y cualquier otro habilitante de la actividad prohibida en el artículo 1, tanto a los ya concedidos como a los que se concedan a partir de su entrada en vigor.
    Disposición Final. La presente Leyentrará en vigor al día siguiente de su publicación en el Boletín Oficial de Cantabria.

  22. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking ambiente
    Hidráulica quiere hacer la siguiente valoración:
    1. Aplaudimos este Anteproyecto de Ley como muestra de rechazo a la fractura hidráulica por parte del gobierno autonómico y el resto de fuerzas políticas de la comunidad autónoma, por sus inaceptables impactos sobre el territorio y las comunidades que lo habitan.
    2. Queremos alertar sobre el alcance real del Anteproyecto de Ley. De los permisos existentes en Cantabria, el gobierno autonómico sólo tiene competencias sobre el permiso de investigación Arquetu, que afecta a los valles de Saja y Nansa. El resto de permisos que afectan a nuestro territorio (Luena, Bezana, Bigüenzo, Angosto-1, Usapal y Galileo) son competencia del Ministerio de Industria, Energía y Turismo, por lo que la futura ley en ningún caso podría derogar estos últimos permisos.
    3. Esperamos el texto definitivo de la ley que, según declaraciones del Partido Popular, será aprobado a finales del primer semestre de 2013 para poder hacer una valoración de su utilidad práctica para impedir el trabajo de las empresas gasísticas titulares de los permisos de investigación en Cantabria. En cualquier caso, nos preocupa la continuidad de la campaña de adquisición sísmica que la empresa Repsol va a realizar en el territorio afectado por el permiso de investigación Luena. Nadie construye los cimientos de una casa si no espera terminarla.
    4. Esperamos que el gobierno autonómico derogue el permiso Arquetu a la mayor brevedad posible, lo que sería una muestra de la verdadera voluntad política del gobierno de Ignacio Diego de impedir la fractura hidráulica en territorio cántabro. Queremos recordar que, según la Ley de Hidrocarburos española, el gobierno de Cantabria tiene las competencias necesarias para ello sin esperar a ninguna nueva ley como el anunciado Anteproyecto, simplemente aceptando los recursos presentados.
    5. Exigimos que el gobierno de Cantabria y el resto de fuerzas políticas de la comunidad trasladen al gobierno central y a las ejecutivas de los partidos políticos de ámbito estatal la preocupación de la población de Cantabria y presionen para que se apruebe una ley en el parlamento español que prohiba la fractura hidráulica en todo el territorio nacional y se deroguen todos los permisos concedidos.
    Desde su nacimiento en junio de 2011, la Asamblea contra la Fractura Hidráulica de Cantabria ha trabajado con el objetivo de lograr la prohibición de la fractura hidráulica en España puesto que es la única vía para conseguir la derogación de todos los permisos. A pesar de que el anunciado Anteproyecto de Ley es un importante respaldo político a este objetivo, todavía queda mucho camino por recorrer. Animamos a la población de Cantabria a seguir trabajando para evitar que la fractura hidráulica hipoteque nuestro futuro.
    Colindres, 17 de noviembre de 2012.
    Asamblea contra la fractura hidráulica de Cantabria

  23. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking ambiente
    Gas natural de pizarra, gas de esquistos o shale gas
    El gas natural es un gas compuesto principalmente por metano que se lleva extrayendo desde hace siglos, aunque sólo con la industrialización ha tenido una explotación masiva.
    Lo que se conoce como explotación convencional de gas natural consiste en lo siguiente: el gas natural normalmente está atrapado en bolsas de roca porosa  (como una esponja) a mucha presión, las cuales basta perforar hasta llegar a la bolsa, cuando la bolsa se pincha el gas fluye hacia arriba por la diferencia de presión. Este gas, como se ve es relativamente fácil de extraer, basta con perforar hasta la profundidad de la bolsa, que suele estar a unos pocos cientos de metros bajo tierra.
    Después están los conocidos como gases no convencionales, que se caracterizan por estar en rocas de baja porosidad y baja permeabilidad, lo que hace que estén en mucha menos concentración y se hagan más difícil de extraer. Estos gases no convencionales los hay de varios tipos, nos centraremos en el gas de pizarra o gas de esquistos (shale gas en inglés).
    El gas de pizarra se encuentra atrapado en estratos o capas de pizarra a mucha profundidad (desde los 400 a los 5000 metros). Dado que la pizarra tiene una permeabilidad muy baja, el gas está distribuido en pequeños poros o burbujas, muchas veces microscópicas, no conectadas entre sí, lo que hace necesario romper las capas de pizarra para conseguir reunir el gas y que fluya hacia la superficie para ser recogido.
    La compleja y cara técnica que se utiliza para llevar a cabo la extracción del gas de pizarra se conoce con el nombre de fractura hidráulica horizontal o fracking en inglés.
    Fractura hidráulica horizontal
    La fractura hidráulica consiste en hacer una perforación vertical hasta la capa de pizarra. A esta perforación se le pone un tubo de acero, con un recubrimiento de cemento para proteger los acuíferos de los aditivos químicos que posteriormente se añaden.
    Una vez se llega a la pizarra se vuelve la perforación horizontal, a través de la capa de pizarra. Esta peforación horizontal tiene una media de un kilómetro y medio de longitud, aunque puede llegar hasta los 3 km.
    Una vez en la capa de pizarra se utilizan explosivos para provocar pequeñas fracturas. Una vez provocadas estas fracturas se inyectan, por etapas, miles de toneladas de agua a muy alta presión, mezclados con arena y aditivos químicos.
    Este agua a presión fractura la roca liberando el gas que luego, junto con el agua, el arena y los aditivos retorna a la superficie (retorna entre un 15 y un 80% del fluido inyectado).
    El pozo se va fracturando entre 8 y 12 etapas, con lo cual el conducto sufre unos cambios de presión muy grandes con el consiguiente peligro de quiebra del revestimiento de cemento.
    Entre los aditivos químicos utilizados se encuentran benzenos, xilenos, cianuros, hasta llegar a unas 500 sustancias químicas entre las que se encuentran elementos cancerígenos y mutagénicos.
    El fluido de retorno también trae a la superficie otras sustancias que pueden contener estas capas de pizarra. Es muy común que estas rocas contengan metales pesados (mercurio, plomo…), así como radón, radio o uranio, ambos elementos radiactivos que llegan a la superficie cuando previamente no estaban allí.
    Gran Consumo de Agua
     Para fracturar cada pozo se necesitan de media unos 9.000 a 29.000 toneladas de agua.
     Una plataforma de 6 pozos de media necesita unos 54.000 a 174.000 millones de litros de agua en una sola fractura.
     Estas grandes cantidades de agua deben estar almacenadas cerca del pozo, ya que la operación de fractura de cada pozo dura entre 2 y 5 días y se tiene que tener el agua disponible. Lo más probable es que este agua se transporte en camión o se haga captación directa de agua del propio entorno de la plataforma.
    Gestión del Agua Residual
    El fluido de retorno de fracking contiene las sustancias químicas utilizadas en el fluido de fractura. Además contiene metales pesados, y sustancias radiactivas como radón, radio o uranio, que retornan a la superficie. Millones de litros de agua contaminada que habitualmente en EEUU lo que hacen es inyectarla en el subsuelo y cuando no es posible se pasan a plantas depuradoras de la zona que no suelen estar preparadas para ese tipo de contaminaciones.
     Ruidos e Impactos Visuales
     Una plataforma de seis pozos requiere entre 8 y 12 meses de perforación continua, día y noche.
     También se necesitan entre 4000 y 6000 viajes en camión para la construcción de una plataforma, con la consiguiente presión para los pueblos y carreteras cercanas a la explotación.
     Con una media de entre 1 y 3 plataformas por km2, los impactos pueden ser localmente considerables y prolongados.
     Impactos sobre el Paisaje
     Se ha de aplanar una superficie de más o menos una hectárea, con los consiguientes desmontes: en ella ha de haber espacio para 6 a 8 pozos, balsas de almacenamiento de líquidos de desecho y lodos, tanques y cisternas de almacenamiento del agua y de los productos químicos, equipo de perforación, camiones, etc; a la que se han de construir pistas, para que lleguen los camiones. También se han de construir gasoductos para llevar el gas a los gasoductos de distribución.
     Productos Químicos
     Hacemos un paréntesis para hablar de los aditivos químicos utilizados en la fractura hidráulica. Debido a la opacidad que las empresas han llevado hasta ahora, los informes del Parlamento Europeo y el Centro Tyndall hablan de 260 sustancias químicas. Una asociación norteamericana llamada Diálogos sobre la Disrupción Endocrina, que estudia los efectos de las sustancias químicas sobre la salud, estudiando los diversos informes emitidos de accidentes, vertidos, etc. han identificado más de 360 sustancias químicas con efectos dañinos sobre la salud. Entre ellas hay sustancias que producen cáncer, tóxicas para la piel, ojos, sistema digestivo, respiratorio, nervioso, etc.
     Se han observado casos de migrañas continuadas, náuseas, alergias, problemas en el sistema respiratorio en gentes que viven en zonas cercanas a explotaciones de gas natural.
     Contaminación Aguas Subterráneas
     La industria se empeña en decir que el origen de este gas es natural, cuando antes de la llegada del fracking no pasaba. Pero un estudio de la Duke University de Durham (Carolina del Norte) publicado en mayo de 2011, ha demostrado que las contaminaciones de metano en viviendas cercanas a pozos de los estados de Nueva York y Pensilvania tiene su origen en las explotaciones de gas de pizarra. El caso más grave reportado fue el de la explosión de una casa por contaminación de metano de sus cañerías y sótano en el estado de Ohio en 2008, como se recoge en el Informe del Parlamento Europeo publicado en Junio de 2011.
     Contaminación de Tierras y Aguas Superficiales
     Se han dado casos de contaminación de estas de varias maneras:
     -ruptura de conductos o juntas para evacuación de las aguas residuales en las balsas
     -accidentes de camiones cisterna llenos de productos químicos.
     -desbordamiento de balsas residuales (químicos, metales pesados y elementos radiactivos) con motivo de lluvias copiosas, tormentas o inundaciones.
     Pequeños Terremotos
     Otra de las consecuencias no deseadas de la extracción de gas no convencional es la generación de pequeños seísmos. En mayo de 2011, en la ciudad de Blackpool en el noroeste de Inglaterra, se produjeron dos pequeños terremotos que asustaron a la población de la ciudad. Cuadrilla Resources, la empresa encargada de los trabajos se vio obligada a parar la explotación hasta que “se demostrara que los temblores habían tenido que ver con su actividad”. A mediados de octubre han salido los resultados de la investigación que ha llevado a cabo el Servicio Geológico Británico admitiendo que el epicentro de ambos terremotos se encuentra en las cercanías del lugar de perforación de la empresa. Estos pequeños terremotos no son muy graves, pero ponen en peligro la correcta cementación del pozo pudiendo conducir a graves contaminaciones.
     Contaminación del Aire
     La contaminación del aire es otro de los grandes problemas de la extracción de gas no convencional. Durante el proceso de extracción se producen inevitablemente fugas de gas natural, que es 20 veces más potente que el dióxido de carbono como gas de efecto invernadero. La industria gasística habla del gas de pizarra como un combustible limpio. El informe de la universidad de Cornell sobre este particular echa por tierra esta propaganda adjudicando al gas natural un impacto superior al del petróleo o del carbón en términos de gases de efecto invernadero.
     El caso mejor estudiado sobre el impacto del gas de pizarra en la calidad del aire es el de Fort Worth, una ciudad de 750.000 habitantes perteneciente a la región metropolitana de Dallas. Según un estudio de la Southern Methodist University de 2008, la extracción de gas de pizarra generaban más esmog que todos los coches, camiones y aviones de la región de Dallas-Fort Worth, una conurbación de más de seis millones de habitantes.

  24. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking ambiente
    Gasland documental

  25. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking a documental

  26. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking a documental
    Gas- Hydraulic Fracturing

  27. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking a documental
    Gas- Hydraulic Fracturing

  28. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking
    The Fracking Song

  29. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking
    La Vall d´en Bas es reuneix amb naturalistes per la recerca de gas i petroli
    Divendres 30 de novembre de 2012 diaridegirona.cat
    LA VALL D’EN BAS| X.V. L’Ajuntament de la Vall d’en Bas va mantenir, divendres, una reunió amb representants d’organitzacions ecologistes de la Garrotxa. La intenció era obtenir informació sobre els permisos de la Generalitat referents a les prospeccions de gas i de petroli al municipi. La reunió va tenir lloc després que es fes pública l’oposició a les cerques per part de grups naturalistes i del partit Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA). La contrarietat dels opositors rau en el sistema de perforació hidràulica fracking. De moment, no se sap si l’Ajuntament de la Vall d’en Bas ha pres cap determini en referència a la demanda de permís de prospecció d’una zona situada prop del camí Ral, als límits amb la comarca d’Osona.
    En tot cas la Vall d’en Bas no està en la llista de municipis que s’han compromès en la lluita contra “el fraquing” presentada per la la PAF – Plataforma Aturem el Fracking. Es tracra d’una organitzacio constituïda a Cervera (la Segarra) diumenge passat. L’organisme va sorgir d’una reunió, en la qual van participar el Grup de Defensa del Ter, el Fòrum l’Espitllera, el Grup de Defensa del Medi Natural, Ecologistes en Acció, IPCENA, Enginyers Sense Fronteres, Som lo que Sembrem , Slow Food – Lleida, Esquerra, Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya, la CUP, Solidaritat i la Unió de Pagesos. A Més, van ser-hi presents representants de l’Ajuntament d’Agramunt, tècnis de l’Administració i veïns dels pobles afectats.
    La feina de la nova Plataforma és la coordinació d’al·legacions contra la idea de Montero Energy Corporation de buscar ?hidrocarburs en un territori ocupat per 40 termes municipals diferents del centre i nord de Catalunya.
    La Plataforma ha fet pública la presentació d’al·legacions per part d’una dotzena d’associacions i col·lectius d’Osona, el Bages, la Segarra, l’Urgell, el Solsonès i el Segria i ajuntaments a la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya.
    A Osona, els naturalistes han aconseguit el compromís dels ajuntaments de Sant Pere de Torelló, l’Esquirol, Manlleu, Santa Eugènia de Berga, Muntanyola, Santa Cecilia de Voltregà. També compten amb el suport del Consell Comarcal d’Osona i del Consorci del Lluçanès. La Plataforma ha anunciat accions informatives a tot el territori afectat pel pla de prospecció.

  30. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Fracking Rock

  31. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)

  32. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica
    La fractura hidráulica o fracking es un método para extraer las últimas reservas de gas natural, el llamado gas no convencional. En concreto en el estado español se han concedido multitud de permisos de investigación de hidrocarburos con esta técnica: en Cantabria, Castilla, País Vasco, Asturias, Aragón, Navarra, Catalunya, Andalucía, Comunidad Valenciana…
    Esta es una simulación que trata de explicar la técnica y sus consecuencias.
    http://fracturahidraulicano.wordpress.com

  33. lejarza said

    AL DEPARTAMENT D’EMPRESA I OCUPACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial c/ Pamplona, 113 Barcelona 08018 El Sr. Albert Turull i Rubinat, amb DNI 40883849S, com a President de l’Associació cultural FÒRUM L’ESPITLLERA, entitat amb CIF G25713447, inscrita amb el número 42775, en la Secció 1 del Registre d’Associacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i domicili a 25211 Florejacs (la Segarra, Lleida), c/ Forn, 2, casa, EXPOSO: El Fòrum l’Espitllera té, com a un dels seus objectius fundacionals, “reflexionar sobre les oportunitats de desenvolupament i els problemes actuals de la Segarra (entenent com a tal tot el seu territori en sentit històric, més enllà de l’administratiu actual) i incidir sobre les decisions que afecten el futur de la comarca”. He tingut coneixement pel DOGC núm. 6221, de 27.9.2012, pàgina 45038, que s’ha obert el termini per a presentar oposicions per part d’aquells que es considerin perjudicats per la sol·licitud de permisos d’investigació d’hidrocarburs anomenat Darwin, de 89683 ha, formulada per l’empresa MONTERO ENERGY CORPORATION,SL de gran afectació pel territori de la Segarra i comarques veïnes i, en concret, els termes municipals de Agramunt, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Biosca, Cabanabona, Calonge de Segarra, Camarasa, Castellfollit de Riubregós, Castellserà, Cubells, els Plans de Sió, Foradada, Guissona, Ivorra, la Molsosa, la Sentiu de Sió, Llobera, Massoteres, Montgai, Oliola, Ossó de Sió, Penelles, Pinós, Pinell de Solsonès, Ponts, Preixens, Puigverd d’Agramunt, Sanaüja, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Tornabous, Torà, Torrefeta i Florejacs i Vilanova de l’Aguda. Respecte l’esmentada sol·licitud, seguint la nostra voluntat estatutària d’incidir en tot allò que afecti el futur de la Segarra i considerant que les dites prospeccions afectarien greument el desenvolupament comarcal i d’acord amb l’art. 17 de la Ley 34/98 sobre hidrocarburs, us fem saber que ens considerem greument perjudicats per la petició i us comuniquem la nostra més ferma oposició. A efectes de justificar la dita oposició, tot seguit es relacionen un gruix de motius pels quals és imprescindible que adopteu la decisió de denegar, en un primer moment si més no de manera cautelar i, eventualment, de manera definitiva, l’autorització demanada: Primer.- MANCA D’INFORMACIÓ ALS AFECTATS I PARTICIPACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL Davant de qualsevol proposta d’afectació que condicioni el territori i la vida dels què hi habiten, prèvia a la seva aprovació, s’ha d’assegurar un correcte procés d’informació pública a tots els possibles afectats: municipis, propietaris de finques dins d’una distància raonable i consensuada i també els limítrofs, empreses i activitats econòmiques (turisme, agricultura, indústria…) existents o futures. Per a cercar el consens social necessari, la major protecció ambiental i el respecte pels ciutadans i ciutadanes de la Segarra, així com el seu medi ambient i paisatge, és necessari que es faciliti també la participació de les entitats cíviques d’àmbit comarcal que són especialment sensibles a aquests aspectes. La seva opinió ha de tenir una incidència substancial en el procés de concessió o denegació de les autoritzacions per part de les autoritats competents. Cal tenir molt en compte les persones, la seva opinió envers la possible construcció d’una instal·lació i la implicació que l’activitat té en elles. Com bona part dels països moderns europeus ja fa dècades que consideren obvi, l’enorme transcendència i impacte d’aquestes activitats fa del tot imprescindible la participació en la presa de decisions sobre temes de desenvolupament territorial de la societat de l’àmbit local on s’han de dur a terme les activitats proposades i en el qual, en darrer terme, han de repercutir les conseqüències negatives d’aquesta activitat. En aquest sentit, apuntar que  La Convenció d’Aarhus sobre l’accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en afers ambientals (1998, firmada per Espanya el 25 de juny de 1998 i ratificada el 29 de desembre de 2004) relacionà els drets ambientals i els drets humans, establint que el desenvolupament sostenible sols es pot assolir mitjançant la participació de tots els agents socials. Aquesta participació de la societat local ha d’anar molt més enllà de la simple presentació d’al·legacions. De fet, aquesta participació s’ha de produir amb antelació a aquest punt del procés, especialment en casos de tant impacte com el que ens ocupa, cosa que aquí no s’ha produït.  El Conveni Europeu del Paisatge i la Llei del Paisatge de Catalunya destaquen la importància del ciutadà com un actor actiu d’un medi ambient cada vegada més complex. En un primer sondeig realitzat entre els municipis i les administracions comarcals, ens ha sorprès desagradablement l’absolut desconeixement de la voluntat de portar a terme les prospeccions referides. No és només que els veïns desconeguin l’existència d’aquest projecte que tant (i tan negativament) pot incidir en les seves vides, sinó que ni tan sols els seus representants locals i comarcals n’han estat degudament informats. Les administracions públiques implicades han de poder fer, o obligar a fer, una anàlisi acurada dels pros i contres d’una activitat com aquesta al nostre territori, anàlisi que ha de ser completa i tenint en compte tot el cicle de vida d’aquesta activitat (com en reiterades ocasions ha exigit el Parlament Europeu), tot contemplant un estudi rigorós dels impactes ambientals i paisatgístics i una estimació del balanç costos-ingressos (no només econòmics) a nivell empresarial, social, paisatgístic i mediambiental amb un horitzó a curt, mitjà i llarg terminis i això, a hores d’ara, esdevé del tot impossible. A més, val a dir que aquest projecte xoca diametralment amb el Pacte de compromís dels Alcaldes pel foment d’una Energia sostenible local, (ratificat pel Consell d’Alcaldes de la Segarra el 17 d’octubre de 2012), el qual respon a una ambiciosa iniciativa de la Comissió Europea adreçada als municipis i els seus ciutadans per a prendre la iniciativa contra l’escalfament global. Aquest PAES persegueix la incorporació de les entitats locals en la lluita per la reducció de les emissions del CO2 i l’actuació d’acord amb els objectius d’eficiència energètica i la promoció de les energies renovables com la fotovoltaica, la mini eòlica, la mini hidràulica i les centrals de barri de biomassa, iniciativa absolutament incompatible amb els objectius i els precedents del sol·licitant i la seva matriu R2 Energy, així com de la seva empresa vinculada, Halliburton. Val a dir que es considera que la tramitació de la sol·licitud de permís d’investigació vulnera el dret a la informació i participació en assumptes públics, a les autoritats públiques locals i a la ciutadania. No s’inclou en el citat anunci en què consisteix el permís d’investigació. S’esmenta l’oportunitat de formular oposició per part dels qui es considerin perjudicats en els seus drets i no obstant això no es donen a conèixer les implicacions que aquest permís suposen sobre el dret de les persones. Els articles 23 i 48 de la Constitució Espanyola estableixen el dret de la ciutadania a la participació en els assumptes públics, de forma directa o per mitjà dels seus representants. En aquest sentit, ni la ciutadania ni els Ajuntaments han rebut informació directa sobre el referit expedient que afecta directament al seu territori, desconeixent tant els municipis com les poblacions les implicacions i abast d’aquest anunci. Aquesta omissió fa que l’Administració Local es vegi impossibilitada en el compliment de la seva obligació d’informar a la població sobre les activitats projectades al seu territori i que poden tenir implicacions ambientals i potencials riscos per a la seva salut. La sol·licitud de permís publicada en el DOGC no conté informació sobre les activitats, emissions i residus, ubicació exacta dels sondejos, potencial risc mediambiental ni per a la salut humana que implica l’autorització, és a dir, no conté la informació ambiental necessària per valorar l’expedient. S’entén vulnerat, per omissió, el dret a la informació mediambiental, concretament sobre el contingut del permís d’investigació presentat per Montero Energy Corporation SL, i que pot contenir implicacions ambientals i riscos per a la salut humana (transport de químics contemplats com a perillosos i d’explosius, injecció de tòxics solubles a profunditat, excavació de pous de mostreig, utilització massiva d’aigua, alliberament de metà, basses de residus químics, etc.) al territori designat. Per tant, l’autorització del permís d’investigació suposaria la transgressió de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient. La informació pública apareguda en el DOGC únicament descriu la quadrícula i nom de l’empresa sol·licitant del permís, obviant (si és que existeix) una anàlisi sobre l’abast i repercussió d’aquesta sol·licitud sobre el territori i les poblacions afectades que permeti valorar el projecte. Per tot això, si l’administració catalana participés en aquesta mena d’actuacions, d’un impacte tan elevat per al territori, menystenint i obviant la necessària participació en la presa de decisions de la població local i de totes les administracions afectades representaria un exemple més de com el mode de pensar tecnocràtic i jeràrquic sobre el model de desenvolupament segueix dominant a la Catalunya del segle XXI (a diferència, tot s’ha de dir, del que succeeix en el països més avançats del nostre entorn, i als quals des de la mateixa administració se’ns apel·la, molt i molt sovint, a que aspirem a assemblar-nos). Amb dinàmiques i plantejaments com aquests, la política nacional continua incomprensiblement mantenint a distància als agents locals en el procés formal de presa de decisions sobre projectes d’un impacte més que evident sobre el territori. Segon.- IMPACTES SOBRE LA BIOSFERA I LA SALUT HUMANA I ANIMAL És més que evident que la recerca de petroli i gas suposa una fugida endavant i una activitat merament especulativa que, a fi de comptes, no fa sinó contribuir a un model de desenvolupament agònic vinculat als combustibles fòssils. Aquest procés suposa avançar cap al temut peak oil, la crisi d’abastament i de preus, a més de la proliferació de gasos d’efecte hivernacle que, com és provat, provoca el gravíssim procés d’escalfament global del planeta. També vaga indicar que qualsevol afectació d’aquest tipus hauria de tenir ben present la realitat geològica del subsòl afectat. Considerant l’abast de la sol·licitud, cal posar de relleu que bona part del territori relacionat té una radioactivitat natural per sobre de la mitjana, molt especialment els espais integrats dins la zona del Llobregós i l’altiplà de Calaf. En aquest àmbit, on des de fa segles són conegudes les mines de lignit i la presència d’urani, el material radioactiu subjacent podria alliberar-se per les fractures ocasionades per les perforacions i pels possibles moviments sísmics consegüents i afectar greument la vida humana i animal que es desenvolupa sobre l’escorça de la terra. De fet, un recent estudi publicat per la revista Nature Geoscience a partir del sisme que l’any 2009 va causar la mort de nou persones a Lorca (http://www.nature.com/ngeo/journal/vaop/ncurrent/full/ngeo1610.html) ja demostra la vinculació entre l’acció humana de transformació del terreny i extracció d’argiles, aigües o petroli amb la variació dels camps de força de l’escorça terrestre i la provocació o acceleració de terratrèmols tectònics. Arribats en aquest punt, val a dir que a la sol·licitud del permís no es fa esment de la tècnica que es vol aplicar ni per a realitzar els sondejos ni per, si s’escau, la futura explotació dels recursos. No obstant, cautelarment i considerant els referents habituals d’aquesta mena d’explotació, prendrem com a referència la perforació horitzontal i la fracturació hidràulica, o “fracking”, com a hipotètica tècnica a aplicar. De fet, l’empresa multinacional San Leon Enegy, al seu web (http://www.sanleonenergy.com/operations-and-assets.aspx#spain), expressa clarament que té el punt de mira posat per les seves properes prospeccions a allò que en diuen “Ebro Basin” d’Espanya, i hi preveu l’explotació amb sistemes no convencionals, és a dir, fractura hidràulica o “fracking”; val a dir que San Leon, a través de Frontera Energy, ja presumeix de participar en el procés d’obtenció de deu llicències d’explotació a Espanya, dues de les quals estarien ja atorgades. Sense perjudici d’això, reservem futures al·legacions si més endavant se’ns informa de la tecnologia i els mecanismes que l’empresa peticionària vol emprar. Tal i com es pot consultar a l’estudi de les Repercussions de l’extracció de gas i petroli sobre el medi ambient i la salut humana, elaborat per la DG de Polítiques Interiors del Parlament Europeu al juny de 2011 (http://www.europarl.europa.eu/committees/es/studiesdownload.html?langua geDocument=ES&file=66719) la tècnica de Fracturació Hidràulica, combinada amb la perforació horitzontal a grans profunditats, és una tècnica agressiva (usada sovint per explotar les últimes reserves de gas natural) que esdevé excessivament complexa, costosa i gens rendible, a banda de provocar gravíssimes conseqüències sobre el medi ambient, les gents i les reserves d’aigua dolça: emissió de contaminants a l’atmosfera, contaminació de les aigües subterrànies a causa de cabals de fluids o gasos provocats per fuites o abocaments, fugides de líquids de fracturació i descàrregues no controlades d’aigües residuals, així com la utilització de més 600 productes químics per alliberar el gas natural En aquest sentit, podem llegir a les conclusions del dit document: “En un entorn social i tècnic canviant, en el qual les qüestions relacionades amb el canvi climàtic i la transició a un sistema energètic sostenible constitueixen prioritats absolutes, i en el qual es reforça la participació del públic a nivell regional i local, és necessari revisar l’interès nacional per les activitats mineres i els interessos dels governs regionals i locals, així com els de la població afectada. Un requisit previ per a aquesta revisió seria fer obligatori una anàlisi de cicle de vida dels nous projectes que inclogui una anàlisi d’impacte mediambiental. Únicament una anàlisi exhaustiva dels costos i beneficis constitueix un fonament adequat per valorar la importància de cada projecte i la seva justificació. La tecnologia de la fracturació hidràulica ha tingut importants efectes als Estats Units, que actualment és l’únic país que compta amb diverses dècades d’experiència i registres estadístics de llarga durada. La tecnologia per a l’explotació del gas d’esquist presenta característiques que tenen repercussions mediambientals inevitables i un alt risc si la tecnologia no s’utilitza correctament, però també presenten un alt risc de causar danys mediambientals i amenaces per a la salut humana fins i tot si s’empren de forma adequada. Una de les repercussions inevitables és l’ocupació d’enormes superfícies i importants canvis als paisatges, ja que la densitat dels pous ha de ser molt alta per fracturar les roques mare a gran escala per accedir al gas que emmagatzemen. Les diferents plataformes dels pous —als Estats Units es registren fins a sis plataformes per km² o fins i tot més— han de preparar-se, construir-se i connectar-se mitjançant carreteres a les quals puguin accedir vehicles pesats de transport. Els pous de producció han de connectar-se entre si per mitjà de canonades de recol·lecció amb un baix cabal, però també amb unitats de purga per separar les aigües residuals i substàncies químiques, metalls pesats o ingredients radioactius del gas produït abans de bombar-ho a la xarxa de distribució de gas. Entre els riscos que comporta una manipulació incorrecta es troben els accidents, per exemple, erupcions amb abocaments d’aigua de fracturació, les fugides d’aigües residuals o de les basses o canonades de fluids de fracturació, la contaminació d’aigües subterrànies a causa d’una manipulació incorrecta o la cementació no professional dels tubs de revestiment del pou. Aquests riscos poden reduir-se i probablement evitar-se amb directives tècniques adequades, pràctiques de manipulació prudents i la supervisió per part de les autoritats públiques. No obstant això, totes aquestes mesures de seguretat augmenten els costos del projecte i alenteixen el ritme de desenvolupament. Per tant, el risc que ocorri un accident augmenta en incrementar-se les pressions econòmiques i la necessitat d’accelerar l’explotació. Per construir més pous en el mateix temps és necessari redoblar els esforços de supervisió i seguiment. Finalment, alguns riscos són inherents a la fracturació incontrolada, que té per resultat que els líquids de fracturació o fins i tot del propi gas natural es moguin sense control. Per exemple, és ben sabut que la fracturació hidràulica pot provocar petits sismes, els quals poden fer que el gas o els fluids es moguin a través de factures creades «de forma natural». Les experiències obtingudes als Estats Units mostren que en la pràctica es produeixen nombrosos accidents. Les autoritats oficials multen amb massa freqüència a les empreses per cometre infraccions. Una part d’aquests accidents són provocats per les fuites dels equips o el mal funcionament d’aquests, i una altra a causa de males pràctiques per reduir costos i temps, al revestiment poc professional dels pous i a la contaminació d’aigües subterrànies a través de fugides no detectades. En una època en la qual la sostenibilitat és la clau per a les operacions futures, cal preguntar-se si ha de permetre’s la injecció de productes químics tòxics en el subsòl, o si ha de prohibir-se aquesta pràctica, ja que limitaria o exclouria qualsevol ús posterior de les capes contaminades (per exemple, amb finalitats geotèrmiques) i els seus efectes a llarg termini no s’han investigat. En una zona d’extracció activa de gas d’esquist s’injecten entre 0,1 i 0,5 litres de productes químics per metre quadrat. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle procedents del gas natural, que se situen entorn de 200 g d’equivalent CO2 per kWh, generalment són inferiors a les d’altres gasos fòssils. A causa de la reduïda recuperació de gas per pou, les pèrdues fugitives de metà, el major esforç per a l’explotació i el baix cabal de les canonades de recol·lecció i els compressors, les emissions específiques de l’ús del gas d’esquist són majors que les dels jaciments de gas convencional. No obstant això, les avaluacions de les pràctiques nordamericanes no es poden transferir simplement a la situació europea. Es requereix una avaluació realista basada en les dades del projecte. L’avaluació efectuada en aquest estudi podria considerar-se un primer pas cap a aquesta anàlisi. L’actual marc legislatiu de la UE exigeix la realització d’una avaluació d’impacte mediambiental del pou únicament quan la seva producció sigui superior a 500 000 m³ diaris. Aquest límit és massa alt i ignora la realitat dels pous de gas d’esquist, que produeixen típicament diverses desenes de milers de m³ diaris al principi. Una avaluació d’impacte mediambiental amb la participació del públic hauria de ser obligatòria per a cada pou. Les autoritats regionals haurien de tenir dret a excloure les zones sensibles (com per exemple, zones de protecció d’aigua potable, llogarets, terres cultivables, etc.) de les possibles activitats de fracturació hidràulica. Així mateix, caldria reforçar l’autonomia de les autoritats regionals per prohibir o autoritzar la fracturació hidràulica al seu territori. És necessari revisar els privilegis que gaudeixen actualment la prospecció i producció de petroli i gas a la vista dels següents fets:  La producció europea de gas ha descendit considerablement en els últims anys i es preveu que disminueixi un altre 30 % o més fins a 2035,  S’espera que la demanda europea segueixi augmentant fins a 2035,  Les importacions de gas natural augmentaran inevitablement encara més si es materialitzen aquestes tendències  No és possible garantir que es puguin obtenir importacions addicionals de l’ordre de 100 000 milions de m³ anuals o més. Els recursos de gasos no convencionals a Europa són massa reduïts com per exercir una influència substancial sobre aquestes tendències, sobretot en vista de que els perfils típics de producció solament permetran extreure una part limitada d’aquests recursos. Les obligacions en matèria mediambiental també faran que augmentin els costos dels projectes i es retardi el seu desenvolupament, la qual cosa reduirà encara més la seva possible contribució. Entre les raons per permetre la fracturació hidràulica rares vegades figura la justificació que contribueix a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per contra, és molt probable que les inversions en projectes de gas d’esquist — en cas de produir-se— tinguin un efecte molt breu en el proveïment de gas, la qual cosa podria resultar contraproduent, ja que faria l’efecte d’un subministrament de gas garantit en un moment en què caldria recomanar als consumidors que redueixin la seva dependència per mitjà de l’estalvi, mesures d’eficiència i la substitució”. També en aquest camp és convenient la lectura de l’estudi “IMPACTES DE LA PERFORACIÓ PER A OBTENIR GAS NATURAL EN LA SALUT HUMANA I ANIMAL”, dels professors Michelle Bamberger i Robert E. Oswaldresumen, de la Universitat de Cornell (Ithaca, New York) publicat a la revista New Solutions, volum 22 (http://es.scribd.com/doc/94471005/Estudio-Completo-Univ-deCornell-fractura-hidraulica-fracking-en-animales-y-personas). Al mateix, denuncien que “no es pot obtenir una evidència complerta en relació als impactes de la perforació per obtenir gas degut al fet que les anàlisis i la informació sobre els productes emprats són incomplets, i també per causa dels acords de confidencialitat. Sense estudis científics rigorosos, el boom de la perforació per obtenir gas natural seguirà sent un experiment incontrolat sobre la salut a una escala enorme”. És un fet a ressenyar els terratrèmols de fins a escala 4.0 i les desenes de rèpliques que es produeixen prop de les zones en explotació. A més, és adient també referir els aspectes més destacats de l’informe “SHALE GAS: A PROVISIONAL ASSESSMENT OF CLIMATE CHANGE AND ENVIRONMENTAL IMPACTS” (“Gas d’esquist: avaluació preliminar dels seus impactes ambientals i sobre el canvi climàtic”), preparat sobre aquest tema al gener de 2011 pel Tyndall Centri for Climate Research (http://www.tyndall.ac.uk), organització del Regne Unit formada per les Universitats d’Oxford, Cambridge, Newcastle, Manchester, Sussex, East Anglia i Southampton, i dedicada a analitzar i frenar els efectes del canvi climàtic. Segons aquest informe, els problemes ambientals que produeix aquest tipus d’explotacions d’hidrocarburs són molt diversos. A banda de la contaminació directa que pogués produir-se en un pou singular, causades per les nombroses substàncies additives emprades i que han estat classificades per organismes de control europeus com de “immediata atenció” a causa dels seus efectes potencials sobre la salut i l’ambient, els impactes per l’explotació de jaciments han de considerar-se com un tot que involucra -a més dels processos descrits prèviament-, el moviment de vehicles, la utilització i contaminació d’enormes quantitats d’aigua, la contaminació auditiva i la deterioració del paisatge. Aquests impactes acumulatius han de sospesar-se, al seu torn, amb el fet que el desenvolupament del “shale gas” a una escala suficient com per produir volums significatius, implica multiplicar exponencialment la quantitat de pous. D’altes articles que alerten sobre els riscos sobre la salut humana són “METHANE CONTAMINATION OF DRINKING WATER ACCOMPANYING GAS -WELL DRILLING AND HYDRAULIC FRACTURING” (contaminació per metà de ll’aigua per a consum humà associada a la perforació de pous de gas i fractura hidràulica) , acceptat el 14 d’abril de 2011 i publicat en la prestigiosa revista científica “PROCEEDINGS OF NATIONAL ACADEMY OF SCIENCES” (PNAS), o “METHANE AND THE GREENHOUSE-GAS FOOTPRINT OF NATURAL GAS FROM SHALE FORMATIONS” (metà i petjada de gasos hivernacle de gas natural procedent de formacions de pissarra, acceptat el 13 de març de 2011 a la revista “CLIMATIC CHANGE”. Fins i tot, en el sector de la seguretat alimentària s’han documentat greus afectacions. Els animals criats per produir aliments i productes làctics i carnis per a consum humà (activitat especialment rellevant i difosa en el nostre àmbit territorial ponentí) poden absorbir les substàncies químiques emprades en els processos extractius i fer-les aparèixer en els productes fets a partir d’aquests animals. A hores d’ara es necessiten urgentment investigacions en aquest camp per mantenir un nivell adequat de seguretat alimentària al nostre país. Sense aquesta informació, contaminants en l’aigua, sòl i aire procedents de les perforacions podrien fàcilment contaminar productes alimentaris fets a partir d’aquests animals, comprometent així la seguretat del subministrament alimentari. Les vies de transmissió no només es cenyirien a l’aigua, sinó també a l’aire, la pol·lució del qual afecta la salut respiratòria i cardiovascular i, fins i tot, la presència de carcinògens coneguts per ser el resultat d’operacions d’exploració, perforació, flamarades dels pous i compressió. Val a dir, igualment, que determinats estudis indiquen una greu afectació per enverinament o pèrdua de fertilitat als animals de granja propers als pous. Tot plegat, i més enllà de les qüestions relacionades estrictament amb la salut animal i humana, la implantació d’aquesta activitat no és desitjable igualment pel fet que afectaria greument el desenvolupament econòmic de les activitats agropecuàries que es duen a terme actualment a la nostra comarca, pel descrèdit i pèrdua de prestigi que suposaria per a aquestes activitats locals tant la proximitat impròpia d’aquesta mena d’activitats industrials a les zones de producció com el coneixement que acabaria tenint la pròpia societat catalana de l’efecte negatiu, i àdhuc perjudicial des de punt de vista de la salut, que aquesta activitat tindria sobre els animals a consumir. És previsible, doncs, un fort impacte econòmic vers una activitat cabdal en les nostres terres com és la indústria agroalimentària: l’agricultura i la ramaderia de la zona (i, en conseqüència, les indústries i activitats associades) es veurien molt perjudicades i, fins i tot, es posaria en perill la seva continuïtat, pel desenvolupament d’un projecte d’aquestes característiques, per com afecta la contaminació de l’aire, les terres i les aigües, ja siguin superficials o subterrànies. En darrer terme, les pròpies empreses sol·licitants dels permisos reconeixen la possibilitat d’accidents en les perforacions que contaminin els aqüífers. L’experiència acumulada a EUA posa de manifest que, amb freqüència, es produeix la contaminació d’aqüífers per accidents com els originats per ruptura de conductes o juntes, per desbordament de borses residuals i per contaminació del metà que s’escapa per les fractures. Factor al qual cal sumar, com s’ha dit, tot allò que fins ara es desconeix i que provoca la controvèrsia científica. No se sap quins efectes tenen els centenars d’additius químics (habitualment fórmules secretes atresorades per les empreses explotadores) que s’introdueixen per la fracturació, alguns d’ells altament perillosos i uns altres simplement desconeguts, i tampoc coneixem amb seguretat què succeeix amb els minerals que es fracturen i com poden contaminar les aigües subterrànies. Molt especialment ens preocupa la seguretat de l’aqüífer de Vicfred-Guissona, a la vista de la zona afectada per les prospeccions, que corre el risc de veure’s seriosament compromesa, amb el corresponent desastre ecològic, sanitari i mediambiental per la major part de la Segarra. Tercer.- OPOSICIÓ DE LA GENT DEL TERRITORI En aquest sentit, cal constatar els múltiples moviments d’afectats que han sorgit arreu del món en protesta i oposició a aquestes explotacions, ja en els Estats Units, on, a proposta de l’alcalde de la població de Disch, Texas, es va elaborar l’agost de 2009 un informe independent que va concloure i va confirmar «la presència d’altes concentracions de compostos carcinògens i neurotoxines en l’aire i a les zones residencials»; el director de cinema Josh Fox va documentar les conseqüències d’aquestes explotacions al documental GasLand, amb l’inquietant títol de “There’s something in the wAter” (http://www.gaslandthemovie.com/). D’altres mobilitzacions socials contra la fractura hidràulica les podem trobar a Cantabria, Burgos o Sòria, coordinades des de la Mancomunidad de los Valles Pasiegos y l’Asamblea contra la fractura hidráulica de Cantabria i la Mancomunidad de los 150 pueblos de la Tierra de Soria o a Àlava, amb la plataforma Fracking ez Araba. Queda clar que aquests plantejaments en cap cas es situen en posicions que, demagògicament, hom podria assimilar de manera simplista a la denominada “cultura del no” o a la postura NIMBY. Si més no una part important dels sectors de la societat que queden englobats, en termes mediàtics, en les postures qualificades de “cultura del no”, en realitat aposten clarament per una “cultura del sí”: sí al Paisatge, sí al medi ambient, sí a un desenvolupament sostenible, sí als desenvolupaments econòmics alternatius, sí al patrimoni, sí al futur correctament planificat, sí al territori, sí a la salut, sí a la qualitat de vida… Queda clar doncs que les comunitats que viuen prop de perforacions de gas i petroli ja no volen convertir-se en laboratoris per a l’estudi de la toxicologia ambiental ni toleraran la degradació de l’aire, l’aigua, el sòl i els riscos sobre la vida dels animals i els humans. Els agents locals hem de demostrar, amb aquestes i altres accions d’oposició i protesta a projectes com el que aquí es planteja, que ja no estem disposats a acceptar un medi ambient i un paisatge degradat i a posar en risc la nostra salut com una conseqüència aparentment inevitable del progrés tècnic i econòmic. Ans al contrari, creiem que existeixen alternatives de desenvolupament econòmic. Creiem que no tot és compatible, i que determinades activitats no es poden conjuminar amb segons quines altres en funció del model de desenvolupament econòmic de qualitat i sostenible pel qual decidim apostar, d’entre els múltiples existents. I creiem, també, que el futur d’aquests terres segarrenques i de la seva gent, així com el seu benestar i, de manera especial, el seu desenvolupament econòmic, ha de fonamentar-se en la sostenibilitat última de qualsevol acció potencialment desenvolupable en el territori, entesa aquesta sostenibilitat com un equilibri econòmic, ambiental, paisatgístic i social de les intervencions. Considerant la taxa de tornada energètica en aquest sistema, entorn només de quatre vegades l’energia recuperada per l’energia usada en l’extracció, els danys mediambientals, a la salut i a la sostenibilitat són immensament desproporcionats, també des del punt de vista del lucre cessant per a ramaderia, turisme, silvicultura, recol·lecció, caça, agricultura i llurs afectacions en el comerç al detall, a banda de les inversions posteriors en farmàcia, medicina, descontaminació d’aigües, sòls, depuradores més complexes, baixada de la productivitat de les persones per malalties comunes i cròniques, per naixements de major nombre de persones amb deficiències i de llarg tractament i reducció dràstica de la qualitat de vida, també de la caiguda del valor patrimonial dels béns immobles de zones afectades, la pèrdua de possibilitats d’explotar les pedreres a les zones de fracking en quedar la capa de sòl inestable. I tot això tenint en compte que no existeix cap assegurança que cobreixi totes aquestes contingències en el termini en el qual s’aniran succeint que pot ser llarg en el temps (doncs poden aparèixer per exemple mutagènesis en tres o quatre generacions, la contaminació dels aqüífers avança només 50 centímetres per any, etcètera), per la qual cosa seria la societat i l’Estat els pagadors de les conseqüències econòmiques i els patidors per sempre de les conseqüències directes. No està de més incidir en el fet què el despoblament dels nuclis habitats de la Segarra i les comarques circumveïnes, que des de la mecanització del camps havien entrat en una fase de desertització que semblava del tot irremissible, ha estat aturat en la darrera dècada per l’arribada d’una emigració propera, un èxode ciutat – camp, de famílies que s’han desplaçat a la recerca d’uns valors (vinculats al paisatge, la natura i la salubritat de la vida) que han estat per sempre foragitats dels entorns urbans. És evidentment que aquest projecte agressiu i insostenible suposaria frustrar els anhels d’aquests col·lectius familiars, expulsar-los del territori (convertint-los en poc menys que nòmades) i retornar a la dinàmica d’abandonament i desertització dels nuclis rurals de la Catalunya central. Aquest projecte, en definitiva, aboca la comarca, per la seva agressivitat, impacte i magnitud, no tan sols a un important canvi d’índole econòmica, mediambiental i paisatgística, sinó també a un dramàtic i definitiu canvi en els àmbits social i cultural. En aquest aspecte, és alarmant el concepte que defensen les empreses promotores de les explotacions d’hidrocarburs (http://www.shalegasinfo.eu/) amb l’argument “Europe is perceived as a crowded continent, but the population is concentrated in urban areas” (“Europa es percep com un continent ple de gent, però la població es concentra a les zones urbanes”), una autèntica declaració de principis, ignominiosa per la població dels nuclis rurals. Per altra banda, cal recordar que el 14 d’octubre de 2009, el Consell Comarcal de la Segarra aprovava, previ informe favorable de la unanimitat del Consell d’Alcaldes, i presentava el Pla Estratègic Segarra 2020, elaborat en el marc d’un procés participatiu amb totes les institucions i agents socials i econòmics del territori, amb la intervenció de més de 160 persones, en una desena d’actes de debat i entrevistes a més de 30 alcaldes, experts i líders d’opinió. Aquest informe concloïa que cap al 2020 es volia una Segarra “que faci alhora compatibles i complementàries les oportunitats en els sectors de l’agroalimentari, la indústria, la logística i el turisme”, dotada “d’un paisatge viu” i on s’impulsés i fes compatibles “les millor opcions i oportunitats de desenvolupament d’activitats ja existents i d’atracció de més valor afegit”. Es defensava la creació d’un clúster alimentari, amb la potenciació “de les petites i mitjanes empreses endògenes, en diversos sectors, vinculades directament o indirecta al clúster alimentari”, fent-ho compatible amb “més turisme residencial, sobretot als pobles” i la definició “del paisatge com a element de marca”. Aquest escenari de compromís defineix un autèntic Full de Ruta pel que fa al desenvolupament comarcal, i reflecteix els anhels, plantejaments i desitjos de la societat segarrenca i dels territoris circumdants (ço és, de la gent que viu i treballa en el propi territori). Tot això se’n va en orris si les prospeccions (i subsegüents explotacions associades) tiren endavant. El document en qüestió era una conseqüència del Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida), redactat d’acord amb la llei 23/1983 de 21 de novembre i aprovat definitivament pel Govern de Catalunya en data 24 de juliol de 2007, i que forma part del Pla Territorial General, que representa el referent principal de la política territorial a desenvolupar en el nostre país. Al mateix s’hi diu explícitament que “La Segarra té un dels millors potencials de turisme rural de ponent, sobretot pel patrimoni històric i arquitectònic que encara es preserva emmarcat en un paisatge agrari singular que encara ha experimentat poques agressions”. A dia d’avui, aquest argument encara és vàlid i la pròpia administració aniria en contra directament d’aquest Pla Territorial si afavorís, tot aprovant activitats industrials i extractives tan agressives, la destrucció parcial o total d’aquesta fràgil paisatge agrari singular de qualitat, amb les conseqüències nefastes i definitives que se’n derivarien pel que fa a aital gran potencial de desenvolupament turisme rural a la comarca. En el mateix sentit, els projectes de sostenibilitat i desenvolupament definits per l’Agenda 21, la Xarxa Natura 2000 o les zones ZEPA quedarien igualment anorreats i mancats d’aplicabilitat: L’Agenda 21 de la comarca de la Segarra especifica que cal contribuir a la millora de la qualitat de vida de la població local i a la protecció ambiental del territori i exigeix articular la participació pública en qüestions relatives al medi ambient i millorar el nivell d’educació i sensibilització ambiental. Els espais naturals protegits per la Xarxa Natura 2000 i PEIN, per la seva banda, pateixen una gran immissió per part de la zona objecte de la petició d’investigació d’hidrocarburs Darwin. En conseqüència, cal tenir molt en compte les restriccions que s’apliquen en la gestió dels espais de Natura 2000, i les mesures de conservació a adoptar. Obviar tots aquests document i treballs, emanats de la pròpia Administració significaria una gravíssima i despòtica ofensa a les autoritats locals, legítims representants de la gent del territori, així com una ruptura al principi de legalitat bàsic en un Estat que pretén ser democràtic i de dret. Quart.- AFECTACIÓ SOBRE EL PAISATGE La comarca natural de la Segarra és una part essencial de la bella, tranquil·la i diversa Catalunya Rural. Malauradament, això no és percebut d’aquesta forma per bona part de la resta del país. Probablement, perquè la porció d’aquesta bella, tranquil·la i diversa Catalunya Rural a la qual pertany la nostra comarca ha quedat fora, fins ara, de l’imaginari col·lectiu nacional en termes de valoració del Paisatge. Això explica, per altra banda, que la Segarra acabi formant part, també, de la Catalunya sovint ignorada, menyspreada o desconeguda i, en la qual, per tant, sembla lícit endegar projectes destructius que, en canvi, seria impensable de desenvolupar en altres contrades. Algunes de les raons d’aquest fet poden trobar-se, probablement, en el seguit de connotacions negatives que els catalans atribuïm erròniament al Ruralisme. I el fet és que, en realitat, aquest Ruralisme és possiblement el component més important de la identitat segarrenca i el que més qualitat ha proporcionat al seu Paisatge. La nostra comarca és encara ara un exemple, tan reeixit com mal conegut i poc valorat, de la possibilitat d’integrar i harmonitzar l’activitat agrícola i ramadera, la bellesa paisatgística, la qualitat de vida i la vida salvatge. I és precisament aquesta circumstància allò que atorga a la Segarra l’essència de seva identitat, pròpia, rica i singular. Tot plegat, per altra banda, queda perfectament reflectit en el Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida, estudi oficial elaborat i publicat per l‘Observatori del Paisatge, de la Generalitat de Catalunya, l’any 2010, o en el mateix Pla estratègic Segarra 2020, ja referit, on es destaca el Paisatge i el medi ambient com dos dels actius més potents que actualment disposa la comarca en termes de desenvolupament econòmic, expressant la necessitat de valoritzar el Paisatge comarcal i millorarne la seva qualitat general d’acord amb els agents de la comarca; a més, en relació al paisatge i el patrimoni com a elements generadors de riquesa, literalment conclou que “el sector turístic de la Segarra comença a activar-se gràcies a la popularització des de finals dels anys 90 de noves formes de turisme que posen l’èmfasi en els valors de l’entorn natural i en el patrimoni històric i cultural del territori”. De fet, el mateix document ja alerta que “l’encaix paisatgístic deficient de noves activitats” representa l‘amenaça més gran existent per al desenvolupament d’un indústria turística comarcal fonamentada en la qualitat. El Paisatge de la Segarra és, doncs, d’una qualitat extraordinària. Tan bell com desconegut i menysvalorat. No té res a envejar, però, als Paisatges més valorats ara com ara al nostre país, com per exemple puguin ser els de l’Empordà o el d’alguns racons dels Pirineus. És un Paisatge bell, únic, poc degradat, amb una identitat pròpia i, sortosament, encara ben viu. És per tot plegat que resulta tan singular, i que el seu potencial per a generar, ensems, benestar i progrés econòmic és encara tan gran. Per altra banda, és també un bé escàs, fràgil i no renovable: la seva degradació representa, sempre, un fet irreversible. Constatem com en els nostres dies la qualitat d’aquest Paisatge tan extraordinari comença a estar en greu perill. El Paisatge segarrenc està patint, com a resultat principalment de la ignorància, la cobdícia i l’especulació, afectacions negatives molt profundes. I en la perspectiva de futur, les amenaces se succeeixen. En molt poc temps, i a mida que es continuïn acumulant accions negatives sobre el territori per part dels diversos agents públics i privats, aquest Paisatge, ara de qualitat, arribarà a un punt de degradació irreversible. Estem perdent, dia sí i dia també, riquesa, qualitat de vida i futur. I pensem que, pel bé de tots, cal aturar aquest procés creixent de degradació d’un bé tan preuat. Creiem, ensems, que amb l’aprovació i estímul de projectes com aquest en relació al qual presentem aquestes al·legacions l’administració catalana no juga pas a favor sinó més aviat en contra d’aquests objectius. Bona part d’aquestes activitats negatives que esmentem, incloent la que aquí és objecte d’al·legacions, no suposen una actualització i evolució natural i sostenible de les activitats tradicionals, com seria desitjable, sinó un trencament radical d’aquestes dinàmiques i l’aposta, en canvi, per actuacions agressives, industrials, fora de lloc i de gran abast. El territori va prenent així un camí que l’allunya d’allò desitjable en termes de preservació de la seva riquesa paisatgística (i del que això té de positiu per al conjunt de la nostra societat), i l’apropa en canvi a una profunda fragmentació i banalització d’aquest element. La continuïtat i desenvolupament de les activitats esmentades comportarà a curt i mig termini la pèrdua dels valors propis del Paisatge segarrenc i, en conseqüència, també de la seva identitat tradicional, amb repercussions definitives en termes socials. Allò que més valorem d’aquest entorn desapareixerà per sempre més, sent com és un bé irrecuperable. La seva riquesa potencial, tant en termes sensibles com econòmics, també. Entenem, per tant, que resultaria molt més intel·ligent gestionar correctament els canvis i el desenvolupament econòmic, vetllant en tot moment perquè qualsevol dels canvis proposats hagi d’assegurar prèviament el respecte inexcusable i estricte del caràcter propi, la integritat i la qualitat del Paisatge segarrenc. El Paisatge segarrenc és el rerefons de la dinàmica vital dels que hi residim, l’escenari on es desenvolupen les nostres vides. Un àmbit d’extraordinària bellesa que ens inspira i renova. És una font, fràgil i no renovable, de qualitat de vida. També és el recull d’un passat lentament sedimentat, amb múltiples capes, distribuïdes aquí i allà, que ens recorden constantment com el territori ha estat gestionat, treballat i en darrer terme viscut al llarg dels temps. Però també té, en termes més prosaics, una clara dimensió econòmica, tan important com les altres. La dinamització futura, moderna i sostenible, de les activitats agrícoles, ramaderes, turístiques i de serveis de la comarca entenem que ha de passar necessàriament pel manteniment inexcusable d’un nivell molt elevat d’exigència quant a la qualitat paisatgística. La qual cosa vol dir convertir aquest Paisatge en un actiu estratègic de futur, tot assumint les conseqüències i els efectes que d’aquest fet es derivin. I per assolir això, el primer que cal fer és assegurar la seva preservació i evitar qualsevol acció que suposi la seva destrucció. El projecte en relació al qual presentem les al·legacions suposa, en el seu conjunt, una acció extraordinàriament agressiva envers tots aquests plantejaments, i s’orienta en un sentit absolutament contrari al que en matèria de desenvolupament entenem que seria desitjable per a la nostra comarca. En darrer terme, convé dir que pel que fa al concepte de “Paisatge” i tot el que hi té relació, prenem com a referència un seguit de documents essencials, marc legal i producció científica de referència, entre els quals convé esmentar (malgrat no ser els únics) la Llei Catalana del Paisatge, el Conveni Europeu del Paisatge, la Convenció d’Aarhus i les reflexions i documents produïts per l’Observatori del Paisatge. Apuntem, igualment, la necessitat de diferenciar el concepte “Paisatge”, i el seu profund contingut, significat i transcendència, d’altres conceptes als quals podria erròniament assimilar-se, com ara “medi natural”, “medi ambient”, etc. El Conveni Europeu del Paisatge converteix el Paisatge en un objecte de dret de les poblacions, definint-lo com “qualsevol part del territori tal como la percep la població, el caràcter de la qual sigui el resultat de l’acció i la interrelació de factors naturals i/o humans” (Conseil de l’Europe, 2000a, Art. 1). El Paisatge, en el Conveni Europeu del Paisatge, representa quelcom més que una àrea geogràfica, expressant igualment les percepcions d’un àrea que les societats comparteixen, valoren i utilitzen. A mes, la qualitat de vida de la població es converteix en un criteri molt rellevant per a les polítiques ambientals europees. Perquè el Paisatge, tal i com el defineix el Conveni Europeu del Paisatge, no és simplement un conjunt d’objectes materials, sinó que és igualment la seva percepció per la població, que projecta en ells els seus valors i la seva cultura, es a dir és un patrimoni intangible. Tot això, com diem, quedaria anorreat si aquest projecte es du a terme. Cinquè.- DESENVOLUPAMENT INSOSTENIBLE Tenim la certesa igualment que el desenvolupament d’aquesta mena de projectes no suposa beneficis econòmics substancials per a la comarca i, més enllà d’això, que es tracta de projectes que en cap cas s’adiuen amb el tipus de desenvolupament econòmic sostenible desitjable. Aquest desenvolupament sostenible desitjable s’està conformant i expressant actualment en el nostre territori en base a documents com l’esmentat Segarra 2020, amb la implementació de projectes com la Carta del Paisatge de Cervera (Paeria de Cervera), la Carta del Paisatge de la comarca (Consell Comarcal) o l’Agenda21 (Consell Comarcal), amb el desenvolupament de nombrosos projectes empresarials relacionats amb el turisme de qualitat, paisatgístic, natural, patrimonial i cultural, així com amb una producció agrícola i ramadera que igualment es pretén sigui de qualitat. Tots aquests plantejaments resulten incompatibles amb el desenvolupament de projectes com el que es pretén dur a terme a la zona en relació amb els hidrocarburs, ja que el desenvolupament d’un implica necessàriament haver de renunciar a l’altre. El Paisatge, entès com a actiu econòmic, resulta del tot incompatible amb aquesta mena d’explotacions que hom pretén ara dur a terme, i resulta, en canvi, la base imprescindible sobre la qual fonamentar la via de desenvolupament econòmic que aquests territoris havien començat poc a poc a endegar. Expressem, en aquest sentit, la incompatibilitat d’aquesta mena de projectes i explotacions amb els usos del sol existent i amb nombroses activitats locals d’origen tradicional i turístiques i les dinàmiques endegades de desenvolupament econòmic comarcal futur. Hem de fer notar, igualment, amb estupor, que projectes com aquests, que a casa nostra encara es plantegen amb una simplicitat aberrant, serien del tot impensables en altres països europeus més avançats (als quals entenem que hauríem d’aspirar a assemblar-nos en aquesta i altres qüestions) en contextos territorials, socials i paisatgístics similars. I que el fet que a casa nostra, en canvi, encara ens els plategen (i, fins i tot, es promoguin des de l’administració!), a principis del segle XXI, indica l’absència d’una correcta valoració de la qualitat del Paisatge segarrenc per part d’aquesta administració. Aquesta circumstància deriva, a banda de les raons expressades més amunt, del fet que les pràctiques de conservació, ordenació i gestió del Paisatge no s’hagin institucionalitzat a Catalunya fins al primer decenni del segle XXI. L’existència d’una oposició social forta, racional i eficaç al desenvolupament de projectes destructius com aquest en països més desenvolupats que el nostre es relaciona moltes vegades (como succeeix per exemple a Anglaterra, Escòcia o Holanda) amb l’existència de poderoses organitzacions de protecció del Paisatge arrelades en notables i valuoses tradicions socioculturals, absents encara al nostre país per raons de caire històric. No cal caure en ingenuïtats ni idealismes conservacionistes, el futur de la Segarra passa perquè aquest territori estigui obert a noves oportunitats, promogui la creació de petites i mitjanes empreses de capital local que explorin nínxols de mercat complementaris a les grans empreses ja existents, però aquestes han de ser condicionades a l’existència i manteniment inexcusable i escrupolós d’un Paisatge viu i revaloritzat (la qual cosa implica no fragmentar-lo ni banalitzar-lo). Cal assentar la necessitat de defugir, per incompatibles amb aquests anhels, propostes empresarials alienes, brutes, impròpies, degradants i/o de gran impacte, i apostar en canvi per impulsar i fer compatibles les millors opcions i oportunitats de desenvolupament d’activitats ja existents, d’atracció de més valor afegit i netes, en un marc de mitjanes i petites empreses. Una bona línia de treball, en aquest sentit, és incentivar la producció de proximitat, ecològica i/o artesanal, conjuntament amb la creació de productes amb denominació d’origen; és a dir, en definitiva, vincular l’agricultura comarcal a activitats agroalimentàries de valor afegit. A més, hauria de ser sobrer recordar les responsabilitats que tenim les generacions actuals envers les futures, i no només perquè la Declaració de la UNESCO de 12 novembre de 1997 així ho establís (o les Recomanacions del 15 novembre de 1989, de 16 de novembre de 1972, la d’11 de desembre de 1962,la convenció del 17 octubre de 2007 o la Convenció del 16 de novembre de 1972). De fet, l’Assemblea Francesa, en sessió d’11 de maig de 2011 i per amplíssima majoria, va prohibir per Llei en tot el territori nacional de França l’exploració i explotació de mines d’hidrocarburs líquids o gasosos per mitjà de perforacions seguides de fracturació hidràulica de la roca, el Parlament de Bulgària ha prohibit l’explotació mitjançant fractura hidràulica i rescindit els permisos que havien estat atorgats i, al Regne Unit, l’empresa Quadrilla Resources va haver de paralitzar les seves explotacions a causa dels terratrèmols que provocava. A més, el Govern autonòmic de Cantàbria està elaborant una regulació que prohibirà la tècnica de la fracturació hidràulica en el territori de la seva autonomia. Sisè.- JUSTIFICACIÓ LEGAL Ja al seu preàmbul, Constitució espanyola imposa la protecció de drets humans dels ciutadans de l’Estat i la promoció per a una digna qualitat de vida, l’article 43 reconeix el dret a la protecció de la salut i la responsabilitat dels poders públics, l’article 45 sobre el dret a gaudir un medi ambient adequat i l’article 51 garanteix que els poders públics garantissin la defensa dels consumidors. La Llei catalana del Paisatge (Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del Paisatge, DOGC núm. 4407, pàg. 17625, de 16.6.2005) indica, en el seu Preàmbul, que la “riquesa paisatgística constitueix un patrimoni ambiental, cultural, social i històric que influeix en la qualitat de vida dels ciutadans i que esdevé sovint un recurs de desenvolupament econòmic, en particular per a les activitats turístiques, però també per a les agrícoles, ramaderes i forestals”. En aquest sentit cal dir novament que el Paisatge de la Segarra és encara d’una molt elevada qualitat, especialment comparat amb el d’altres territoris del país. Hi destaquen, com hem explicat anteriorment, la seva singularitat i diversitat, així com el grau de conservació que encara manté i el potencial de dinamització turística que atresora. Tot plegat el fa un Paisatge únic. Resulta evident, per tant, tot emparant-se en el que s’indica en el Preàmbul de la Llei del Paisatge, que aquest Paisatge representa un Patrimoni comú, en aquest cas –a més- ben preservat, el qual ha de ser en conseqüència objecte de protecció integral per part de la màxima administració de Catalunya. Projectes com el que en relació al qual presentem aquestes al·legacions tan sols poden aportar degradació a un Paisatge ara com ara d’una extraordinària bellesa. Així doncs, aprovant o estimulant la realització d’aquest projecte, l’administració catalana s’estaria posant justament en la posició contrària de la què li pertoca, segons la legislació, com a garant i protector d’aquesta riquesa patrimonial de qualitat. En aquest sentit, cal parar atenció que la Llei del Paisatge qualifica en el seu Preàmbul com a “dissortats” (=”desgraciats”, “esdeveniments funestos”) i, per tant, no desitjables, els processos de degradació i de banalització del Paisatge. Constatant-se que el desenvolupament d’aquest projecte comportaria necessàriament la degradació i banalització de zones diverses del Paisatge segarrenc, i seguint l’esperit del preàmbul de la llei expressat en les paraules esmentades, demanem que s’aturi definitivament la seva tramitació al tractar-se aquest, efectivament, d’un fet “dissortat” per al conjunt del país. El disseny i implementació del projecte, així com les activitats posteriors que se’n deriven, vulneren els Principis que han d’inspirar l’actuació dels poders públics en matèria de Paisatge, exposats en l’article 2 de la Llei catalana sobre Paisatge, especialment pel que fa a:  Principi: “Afavorir l’evolució harmònica del Paisatge d’acord amb els conceptes d’utilització racional del territori, de desenvolupament urbanístic sostenible i de funcionalitat dels ecosistemes”. En cap cas pot acceptar-se que el desenvolupament de l’activitat proposada afavoreixi aquesta evolució harmònica. Ans al contrari, suposa una acció extraordinàriament agressiva i fora de lloc i que vulnera el principi de sostenibilitat.  Principi: “Preservar, amb l’adopció de mesures protectores del Paisatge, el dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu.” El disseny i implementació del projecte, així com les activitats posteriors que se’n deriven, implica necessàriament la destrucció del Paisatge i, per tant, la seva banalització i la pèrdua de singularitat. Aquest fet vulnera frontalment el dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu, principi expressat en aquest article 2 de la Llei de Paisatge i recollit també en el Conveni Europeu del Paisatge, assumit per l’administració catalana.  Principi: “Considerar les conseqüències sobre el Paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió del territori i valorar els efectes de l’edificació sobre el Paisatge”. Resulta evident que en cap cas hom ha considerat les conseqüències que sobre el Paisatge suposa aquest projecte, per la qual cosa resulta necessari aturar-lo. A banda de la llei catalana, el Conveni Europeu del Paisatge, aprovat pel Consell d’Europa el dia 20 d’octubre de 2000 (al qual el preàmbul de la Llei del Paisatge ja indica que el Parlament de Catalunya, per mitjà de la Resolució 364/VI, del 14 de desembre de 2000, s’adhereix) reclama a tots els països membres que posin en pràctica polítiques de Paisatge, que és definit com “un element essencial per al benestar individual i social, la protecció, gestió i planejament del qual comporten drets i deures per a tothom”. Entenem que en el marc d’una autèntica política de Paisatge que contempli el Paisatge com un element essencial per al benestar individual i social un projecte, com aquest, que suposa la degradació i banalització de zones diverses d’un Paisatge de tanta qualitat com el segarrenc no té cabuda, i per tant demanem la posada en pràctica en aquest cas de polítiques de Paisatge homologables a les pròpies dels països europeus més avançats en aquesta matèria i, en conseqüència, que s’aturi definitivament el projecte. La seva implementació suposaria una deixadesa i un incompliment per part de l’administració de les directrius sobre protecció del Paisatge assumides amb la signatura i adhesió del Conveni Europeu del Paisatge. En aquest sentit, trobem els següents motius fonamentats dins el Conveni Europeu del Paisatge:  En el Preàmbul del Conveni Europeu del Paisatge, en relació als països signats i als que s’hi adhereixen, s’indica el següent: “Constatem que, pel que fa a l’interès general, el Paisatge té un paper important en els àmbits cultural, ecològic, mediambiental i social, que constitueix un recurs favorable per a l’activitat econòmica i que si es protegeix, es gestiona i se’n fa una ordenació adequada pot contribuir a la creació de llocs de treball”. Així mateix, també s’hi indica que “Som conscients que el Paisatge contribueix a elaborar les cultures locals i que representa un component fonamental del patrimoni cultural natural d’Europa, alhora que contribueix al benestar dels éssers humans i a consolidar la identitat europea”. De tot plegat es desprèn que la destrucció i banalització, amb coneixement de causa com seria el nostre cas, d’un Paisatge de qualitat com el segarrenc representa un atemptat al patrimoni comú i a la qualitat de vida, benestar i desenvolupament econòmic de la societat segarrenca. Com sigui que la Generalitat es va comprometre, mitjançant l’adhesió a aquesta Convenció del Consell Europeu, a vetllar per tal que això no es produeixi (més encara quan el mal és evitable, com és el cas) demanem en nom d’aquests principis d’adhesió que s’aturi completament el projecte per tal d’impedir la destrucció i/o banalització i/o fragmentació d’aquest Paisatge singular.  En l’article 5.d d’aquest mateix Conveni els signants i adherits es comprometen a “integrar el Paisatge en les polítiques d’ordenació del territori i d’urbanisme i en les polítiques cultural, mediambiental, agrícola, social i econòmica, i també en altres polítiques que puguin comportar un efecte directe o indirecte sobre el Paisatge”. Entenem que l’aprovació del projecte en relació al qual efectuem aquestes al·legacions, i els resultats negatius que necessàriament el seu desenvolupament tindria envers un Paisatge singular i de qualitat com és el segarrenc, evidenciarien que l’administració catalana no integra efectivament el Paisatge en les seves polítiques d’ordenació del territori, d’urbanisme, cultural, mediambiental, agrícola, social i econòmica, a diferència del que es va comprometre a fer assumint i adherint-se a la Carta Europea del Paisatge. Comminem, doncs, a l’administració catalana a que ho faci i, com a conseqüència directa d’aquest fet i amb coherència amb el Conveni, que aturi completament el projecte. També dins la normativa europea, la Directiva Hàbitats 92/43 CEE DEL CONSELL de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, disposa al seu article 6 que ”els Estats membres adoptaran les mesures apropiades per evitar, a les zones especials de conservació, la deterioració dels hàbitats naturals i dels hàbitats d’espècies, així com les alteracions que repercuteixin en les espècies que hagin motivat la designació de les zones, en la mesura en què aquestes alteracions puguin tenir un efecte apreciable pel que fa als objectius de la present Directiva”. En el marc del desenvolupament de les ZEC i en les ZEPA, preveu un seguit de mecanismes destinats a assolir l’objectiu de protecció proposats. Així trobem com s’hi imposa:  l’elaboració d’un Pla de gestió i de les mesures reglamentàries, contractuals i/o administratives necessàries per a les exigències ecològiques dels tipus d’hàbitats i espècies d’interès comunitari que hi ha a l’espai (article 6.1)  l’avaluació de les repercussions de plans i projectes que no tinguin relació directa amb la gestió de l’espai o que no són necessaris per a aquest, i que puguin afectar de manera apreciable, individualment o en combinació amb d’altres plans i projectes, l’espai i els objectius de conservació (article 6.3)  l’aplicació de mesures de conservació apropiades per evitar el deteriorament dels hàbitats i les espècies presents a l’espai (article 6.2)  la vigilància de l’estat de conservació dels hàbitats i de les espècies, especialment en el cas de les prioritàries (article 11)  l’elaboració d’un informe de seguiment del grau de compliment dels objectius de la Directiva d’hàbitats cada 6 anys (art. 17.1 i 17.2) Mecanismes i mesures també són d’aplicació en els LIC pel que fa al segon i tercer punt (article 4.5.). Aquesta Directiva europea (que tenia ens els seus precedents la Directiva d’aus, el Conveni de Berna i el Projecte CORINE biòtops) representa, actualment, i juntament amb la Directiva d’aus, l’instrument més important d’aplicació a tot el territori de la Unió Europea (UE) per a la conservació dels hàbitats, les espècies i la bio
    • lejarza said

      Segueix:

      (UE) per a la conservació dels hàbitats, les
      espècies i la biodiversitat i fou transposada a la reglamentació estatal per Reial
      decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen mesures per
      contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats
      naturals i de la fauna i flora silvestres. Posteriorment, el Consell de les
      Comunitats Europees va aprovar la Directiva 97/62/CE, de 27 d’octubre de
      1997, que va adaptar al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE.
      Bàsicament fa una millora, modificació i substitució dels annexos I i II de la
      Directiva d’hàbitats. En la legislació espanyola, aquesta nova directiva que
      modifica la Directiva d’hàbitats ha quedat transposada mitjançant el Reial
      decret 1193/1998, de 7 de desembre, pel qual es modifica el Reial decret
      1997/1995.
      En definitiva, doncs, aquest permís vulneraria totes les proteccions d’àmbit
      local, nacional, estatal, europeu i internacional vigents al territori, sense ni tan
      sols aportar els preceptius informes d’avaluació ambiental i d’impacte
      paisatgístic i els informes dels treballs i actuacions a realitzar, a més d’anorrear
      tots els ingents esforços que des d’entitats públiques i privades a nivell local,
      regional i internacional es realitzen per al desenvolupament sostenible d’aquest
      territori.
      Setè.- REFLEXIÓ FINAL
      En darrer terme, convé cridar a la reflexió, també, sobre el fet que la nostra
      nació, amb l’enorme volum de desastres paisatgístics, mediambientals i
      d’atemptats a la qualitat de vida dels seus habitants que acumula al llarg de la
      seva història recent, no es pot permetre continuar amb aquesta depredació. El
      nostre país presenta un molt elevat grau de degradació paisatgística i
      mediambiental però, sortosament, determinats territoris, entre ells la Segarra,
      han arribat fins al segle XXI relativament poc afectats per aquesta voracitat
      destructora. I aquests valors són bé cobejable i anhelat en qualsevol país
      avançat, un tresor a preservar, millorar i explotar de manera sostenible, no pas
      quelcom potencialment destruïble.
      Diria molt poc de tots nosaltres, i molt menys encara d’aquells que tenen el
      mandat d’administrar-ho des del Govern de Catalunya, si a aquestes alçades de
      la Història, tenint present els referents tràgics del nostre passat i el marc de la
      Unió Europea en la què estem integrats, a la qual anhelem incorporar-nos com
      un Estat i que entenem moderna i avançada, es legitimés una actuació tan
      agressiva concertada a esquenes de la població i dels seus representants,
      destructora dels pocs Paisatges de qualitat que encara resten a casa nostra,
      provocadora de greus contaminacions del subsòl i dels corrents d’aigua soterrats
      i susceptible de provocar emissions de radioactivitat i gas radó d’efectes
      desastrosos sobre la salut i la vida humana i animal. Damunt dels responsables
      directes de que es produís quelcom tan aberrant a aquestes alçades cauria
      irremissiblement una vergonya indestriable i que ens allunyaria
      completament de les societats que hauríem de tenir sempre com a referència.
      Per aquests motius, US DEMANEM:
      I. Que se’ns consideri com a part interessada a tots els
      efectes i se’ns informi de totes les incidències,
      resolucions i tràmits corresponents.
      II. Que es tinguin en consideració aquestes al·legacions.
      III. Que s’acordi la denegació dels permisos d’investigació
      d’hidrocarburs sol·licitats.
      IV. Que, si la sol·licitant manté la seva petició, s’obri un
      procés d’informació i participació pública respecte les
      afectacions socials, econòmiques, sanitàries,
      alimentàries, paisatgístiques i ambientals del projecte.
      La Segarra, 1 de novembre de 2012
      Albert Turull i Rubinat, president Jaume Moya i Matas, secretari
      info@espitllera.cat · c/ Forn, s/n, casa · 25211 Florejacs · tel. 973 55 24 16 i 600 53 79 70

  34. lejarza said

    La Vall d´en Bas no deixarà buscar gas i petroli si la recerca afecta l´aqüífer
    Calm ha indicat que té constància de l’interès de dues empreses per explorar part o tot el terme del municipi a la recerca d’hidrocarburs
    VALL D’EN BAS | XAVIER VALERI “Si les conseqüències són crear problemes a l’aqüífer o crear problemes al subsòl, direm que no a les prospeccions per hidrocarburs”, ha considerat l’alcalde de la Vall d’en Bas, Miquel Calm (CiU). Ha recordat que l’aqüífer és vital per la captació d’aigua de la Garrotxa. A més, va afegir que “abans de qualsevol tema econòmic primer és el territori”. Calm ha explicat que es va reunir amb el director general d’hidrocarburs. En la trobada el director li va explicar que 2 empreses han demanat permís per fer propeccions en parts de Catalunya que abasten la Vall d’en Bas.
    En concret, la Generalitat ha donat permís de prospecció a l’empresa Teredo Oils United, la qual podrà observar es entorns d’Olot, Ripoll i de la Vall d’en Bas, i, també, a l’empresa Montero Energy Corporation SL. Aquesta darrera empresa vol investigar gran part d’Osona. El pla afecta el territori de la Vall d’en Bas. Sobre la intenció de Montero Energy Corporation SL, Miquel Calm va dir que “agafa una zona molt petita amb molt de desnivell de muntanya i per tant és difícil que allà hi pugui haver petroli o que hi puguin anar a buscar gas”, va dir. Pel que fa a la de l’empresa Teredo Oils va assenyalar que “agafa el conjunt de la Vall i gran part de la Garrotxa”.
    Pel que fa a la situació actual de la recerca va dir que “sé que en aquests moments es fan estudis geològics”. Va afegir “estan estudiant visualment el territori”.
    Va recordar que “quan hi hagi un punt determinat del seu interès, hauran de demanar permís a l’Ajuntament que els pertoqui”. A partir d’aquest punt, segons Calm, l’Ajuntament estudiarà si posarà condicions i si presentarà al·legacions als plans de prospecció o de perforació.
    Va definir que està tranquil en el que fa referència als hidrocarburs perquè “crec que no és zona de gas, ni de petroli”. Va recordar que “fa molts d’anys s’havien fet prospeccions a Sant Privat i a Riudaura i la veritat és que no en van trobar.
    Va explicar que és conscient del fet que a nivell de tot l’Estat, hi ha empreses que cerquen hidrocarburs.
    La recerca d’hidrocarburs i la possibilitat que culmini en permisos per fer extraccions amb el sistema de perforació hidràulica ha causat mobilitzacions ecologistes a les comarques del nord de Catalunya. La primera queixa va provenir del partit Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA, el qual ha presentat al·legacions. Després les entitats Grup de Defensa del Ter i l’Associació de Naturalistes de Girona van afegir-se a les demandes.
    Fa uns dies, les entitats, els municipis i els consells comarcals del nord de Catalunya contraris a la cerca d’hidrocarburs i sobretot al sistema d’extracció per perforació hidràulica van constituir una plataforma. La nova entitat coordinarà la presentació d’al·legacions i les protestes destinades a impedir la continuïtat dels processos per a l’extracció.
    La plataforma és similar a les que s’han constituït en els darrers mesos al País Basc i Cantàbria per tal de prevenir situacions de perforació hidràulica en els territoris que els pertoquen.

  35. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El «fracking» arriba al Parlament de Catalunya
    El diputat ecosocialista per Girona, Marc Vidal, presenta una proposició de llei per aturar les llicències de dos projectes d´extracció d’hidrocarburs que afectarien la Vall d’en Bas i per impedir que s’utilitzi aquest sistema a tot Catalunya

    GIRONA | JESÚS BADENES ICV portarà al Parlament, tan bon punt es constitueixi, una proposició de llei que permeti l´anul·lació dels permisos que autoritzen a fer prospeccions per buscar gas i petroli al subsòl d´una vuitantena de municipis de Catalunya, entre els quals afecta la Vall d´En Bas. El motiu és que l´empresa Montero Energy Corporation utilitzarà la tècnica del fracking quan porti a terme les extraccions, segons va denunciar el diputat electe per Girona Marc Vidal. La pràctica ha estat prohibida en alguns països per una suposada contaminació. A França, el rebuig social i polític va aconseguir aturar el procés i ICV vol que passi el mateix a Catalunya.

    La Generalitat va publicar els permisos atorgats a l´empresa Montero Energy Corporation per investigar les possibles prospeccions per buscar gas i petroli a Lleida, en una superficie de 89.000 hectàrees, així com al nord de la comarca d´Osona, Vic i una part de la Garrotxa, que afectaria 76.000 hectàrees. Dels antecedents de l´empresa, filial de la canadenca R2, els ecosocialistes tenen la sospita fundada que les exploracions i posteriors possibles explotacions utilitzarien la tècnica coneguda com «fractura hidràulica» o fracking.

    «El fracking és la principal amenaça mediambiental a què s´han exposat mai les comarques gironines». Així de taxatiu es va mostrar Marc Vidal a Girona, en la presentació de la proposició de llei que ICV-EUiA portarà al Parlament com una de les primeres mesures d´aquesta legislatura.

    Per al diputat ecosocialista «hi ha prou indicis que ens porten a demanar aquesta prohibició» i va citar els casos de països com el Canadà o França, que han prohibit explícitament aquest mètode extractiu. Vidal també va posar l´exemple de la resolució 2011/230B del Parlament Europeu que entre d´altres consideracions denuncia les repercussions mediambientals potencials d´aquesta tècnica extractiva i la seva possible incompatibilitat amb les directives europees de l´aigua que obliguen a la protecció especial.

    Per acabar de perfilar la proposició de llei la coalició ecosocialista ha iniciat els contactes amb la recentment creada Plataforma Antifracking –de la qual també és membre– i altres entitats implicades en la defensa del territori per afegir totes aquelles consideracions que es trobin oportunes per part dels diferents agents que s´estan posicionant en contra.

    Per a Marc Vidal és important comptar amb tot el suport possible dins i fora del Parlament per garantir que la proposició de llei prosperi i s´aprovi. Vidal emmarca aquesta actuació en la importància de garantir la defensa del medi ambient però també «per la necessitat d´encetar el debat sobre el model energètic i de sobirania energètica que volem per al nostre país». Per al diputat cal abandonar la dependència dels combustibles fòssils i «apostar per les renovables com a inversió energètica, però també com a nínxol d´ocupació.

    La tècnica de la polèmica
    ICV no està disposada que les prospeccions tirin endavant i vol forçar el Govern de la Generalitat perquè suspengui les llicències a Montero Energy Corporation. Amb aquest objectiu, presentaran un conjunt d´al·legacions al Departament d´Empresa i Ocupació, que és qui en té les competències.

    El fracking, o fractura hidràulica, és una tècnica basada en la perforació vertical d´un pou fins a trobar una capa de pissarra –que pot arribar fins als 5.000 metres de fondària. El diputat electe d´ICV Marc Vidal va explicar que quan s´arriba a la capa de pissarra, el tub agafa forma horitzontal i es produeixen un seguit d´explosions que provoquen petites fractures a la roca i on s´injecten grans quantitats d´aigua barrejada amb productes químics.

    Segons la proposició de llei, l´aigua a pressió fractura la roca i desprèn un gas que, juntament amb l´aigua i les substàncies químiques, retorna a la superfície com a aigua contaminada i es guarda en unes basses. Segons ICV, en el procés d´extracció, l´aigua contaminada pateix el risc d´escampar-se amb facilitat i contaminar els aqüífers o la biodiversitat de la superfície i provocar problemes de salut pública.

    Des de la formació ecosocialista es considera un mètode molt agressiu amb el medi i més quan es planteja que pot afectar als aqüífers de la Garrotxa, fet que tindria impacte en la ramaderia i l´agricultura. Segons va explicar Marc Vidal, països com França, Holanda, el Quebec o Bulgària han prohibit aquest tipus de pràctica per la greu afectació i les conseqüències que pot tenir en la salut.

  36. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ICV es suma a la mobilització antifracking i demana als ajuntaments de la comarca que s’hi oposin
    Els ecosocialistes demanaran al proper ple municipal que Vic es declari territori lliure de fracking

    El president comarcal d’ICV Osona, Arnau Martí ha anunciat avui l’ofensiva política dels ecosocialistes davant les prospeccions per fracking de l’empresa Montero Energy a la comarca d’Osona. Per Martí “el fracking és la principal amenaça mediambiental a què s’exposa la nostra comarca” i ha anunciat que la primera iniciativa legislativa que presentarà ICV en el nou Parlament serà “una proposició de llei per prohibir la tècnica de la fracturació hidràulica al nostre país, tal i com s’ha fet a França o a Cantàbria”.

    Per l’ecosocialista “hi ha prou indicis que ens porten a demanar aquesta prohibició” i ha citat els casos de països com Canadà o França que han prohibit explícitament aquest mètode extractiu. Martí també ha citat la resolució 2011/230B(INI) del Parlament Europeu que entre d’altres consideracions denuncia les repercussions mediambientals potencials d’aquesta tècnica extractiva i la seva possible incompatibilitat amb les directives europees de l’aigua que obliguen a la protecció especial.

    Per acabar de perfilar la proposició de llei la coalició ecosocialista ha iniciat els contactes amb la recentment creada Plataforma Aturem el Fracking -de la qual també n’és membre- i altres entitats implicades en la defensa del territori per afegir totes aquelles consideracions que es trobin oportunes per part dels diferents agents que s’estan posicionant en contra. Per a Martí és important comptar amb tot el suport possible dins i fora del Parlament per garantir que la proposició de llei prosperi i s’aprovi.

    Mocions als ajuntaments per declarar territoris lliures de fracking

    Martí emmarca aquesta actuació en la necessitat de garantir la defensa del medi ambient i el territori, per això també reclama que el conjunt de partits de la comarca posin per davant la preservació del territori i els interessos de la gent de la comarca, i ha anunciat “la presentació de mocions als ajuntaments per demostrar el rebuig dels municipis i de la gent del territori en front d’aquesta tècnica de prospecció tan agressiva i contaminant pel medi natural”.

    El proper dilluns dia 17 de desembre el grup municipal d’ICV-EUiA presentarà al ple de Vic una moció per declarar el terme municipal de Vic com a territori lliure de fracking i en la qual els ecosocalistes esperen rebre el suport de la resta de grups municipals.

  37. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ICV-EUiA demana a la Generalitat que suspengui les llicències que autoritzen les prospeccions per buscar gas i petroli a Osona
    Els ecosocialistes demanen suspendre les llicències ja que “obren la porta” a l’extracció de gas per fracking, un mètode altament contaminant

    El diputat d’ICV-EUiA i ex conseller de Medi Ambient, Salvador Milà acompanyat del president i candidat comarcal a la comarca d’Osona Arnau Martí van denunciar públicament la concessió de permisos d’extracció per part de la Generalitat a l’empresa Montero Energy Corporation SL., filial de la multinacional canadenca R2 Energy. La publicació de la concessió es va efectuar en el DOGC del 27 de setembre d’enguany.

    La zona que afecta a la comarca d’Osona forma part d’una superfícia anomenada Leonardo de més de 76.000 Ha que afecta a 33 municipis de la comarca d’Osona i el Lluçanès. El candidat ecosocialista Arnau Martí va explicar en què consisteix el fracking, i l’afectació que podria tenir per a la comarca d’Osona en la construcció de vies d’accés per a trànsit rodat pesat, la contaminació sobre els aqüífers, ja altament contaminats per purins, l’afectació a la biodiversitat, els problemes de salut pública o l’afectació sobre l’agricultura. Martí va recordar que aquest sistema d’extracció de gas consisteix en una sèrie de pous de gran profunditat, uns 5 km. de profunditat i uns 2 km. d’ample, en què s’injecta una gran quantitat d’aigua a pressió, uns 20 milions de litres dels quals 220.000 són productes químics altament tòxics, cancerígens i contaminants.

    Martí va recordar que els organismes de control europeus classifiquen aquest còctel químic com d'”atenció immediata” a causa dels seus potencials efectes perniciosos sobre la salut i el medi ambient. Disset de les substàncies emprades són tòxiques per a organismes aquàtics, 38 tòxics aguts, 8 són cancerígens provats -al costat d’altres 6 sospitoses de ser-ho-, 7 són elements mutagènics i 5 provoquen efectes sobre la reproducció. Aquests productes que són injectats al subsòl es poden filtrar als aqüífers i als rius amb el consegüent risc per al consum humà, la qual cosa sumat a l’enorme quantitat d’aigua necessària per a aquesta extracció, posaria en perill el proveïment d’aigua.

    Martí va recordar que “aquest tipus d’extraccions estan prohïbides a països com França, Gran Bretanya, Holanda, Bulgària, Sud-Àfrica o el Quebec per les greus conseqüències per al medi ambient i la salut pública” i va afegir que “comunitats autònomes com Cantàbria ja han aprovat projectes de llei anti-fracking gràcies a la mobilització ciudadana”. Per aquest motiu Martí va insisitir en la necessitat que “la comarca, els ajuntaments i la ciutadania faci seva aquesta lluita i parem ara aquestes investigacions d’hidrocarburs perquè sinó podrà significar obrir la porta a un model econòmic i energètic altamente regressiu, a més de destructiu pel territori”.

    D’altra banda, Salvador Milà va destacar la necessitat que ajuntaments i societat civil presentin al·legacions abans del dia 27 de novembre per tal de “parar el fracking a Catalunya” i va criticar el govern de CiU perquè “mentre parla d’estat propi, no té escrúpols per carregar-se el territori i continúa defensant un model econòmic caducat i que posa el medi ambient al servei dels interessos econòmics” i va recordar que “tot i que encara és embrionari és una amenaça molt greu”.

    Salvador Milà també va assenyalar que si bé aquest tema “és sobrevingut a la campanya electoral”, en el programa d’ICV-EUiA hi figura “una proposta de llei per la prohibició del fracking” i va instar a la resta de partits i especialment a CiU a que “es compromentin a votar favorablemente a aquesta llei al proper Parlament”. Milà també va informar que la formació ecosocialista traslladarà la denúncia al Parlament Europeu de la mà de l’eurodiputat Raül Romeva per “intentar aturar el fracking a casa nostra i arreu d’Europa”.

    Finalment, Salvador Milà va recordar que aquesta és una primera concessió, “però en poden venir més”, i va referir-se als temes del Peak Oil i el Crash Oil com els “responsables de la propera crisi, que serà energètica”. Per aquesta raó Milà va recordar que la formació ecosocialista defensa des de fa anys un canvi de paradigma energètic “que es vol presentar per part dels lobbies de l’energia com un tema naïf o molt car perquè volen mantenir el negoci” i va afirmar que la necessitat de trobar combustibles a qualsevol preu “no és només un problema ambiental, perquè les conseqüències sobre l’economia poden ser d’extrema gravetat”.

  38. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Cantabria | 11/12/2012
    Diego cree que las empresas de ‘fracking’ “no han sabido tranquilizar” a la sociedad ni al Gobierno sobre su técnica
    El presidente regional confirma que “en breve plazo” el proyecto de ley se llevará al Parlamento, se aprobará y, después, “ya se verá”

    SANTANDER, 11 (EUROPA PRESS)

    El presidente cántabro, Ignacio Diego, ha opinado este martes que las empresas de ‘fracking’ interesadas en llevar a cabo proyectos de investigación en Cantabria “no han sabido tranquilizar a la sociedad de Cantabria” ni al Gobierno regional sobre su técnica, por lo que ha insistido en que el Ejecutivo regional llevará “en breve plazo” al Parlamento su proyecto de ley para prohibir su uso, se aprobará y, posteriormente, “ya se verá”.

    Antes de participar en una visita al Centro Tecnológico de Componentes (CTC) y, cuestionado sobre la afirmación de la Plataforma Shale Gas España de que la decisión del Ejecutivo sobre la ley está en “fase de reflexión”, Diego ha asegurado que el Ejecutivo “va a hacer lo que ha dicho que va a hacer”, que es continuar con la tramitación del proyecto de ley para prohibir la técnica “en tanto” las empresas no aclaren las dudas sobre su uso.

    “Todavía no lo han hecho”, ha afirmado el presidente regional, quien ha afirmado que, “al menos”, el Ejecutivo regional que preside sigue “teniéndolas”. “Yo sigo en ese desconocimiento y en el conocimiento que alcanzo la técnica me sigue inquietando igual que le inquieta a un importante número de ciudadanos”, ha continuado.

    Diego ha explicado que cuando las empresas de ‘fracking’ con permiso de investigación en Cantabria concedido por el Gobierno de España o por el bipartito PRC-PSOE presentaron al actual Ejecutivo regional (PP) sus proyectos, se les invitó a que, “antes de comenzar absolutamente nada”, se los expusieran a la Universidad de Cantabria para que, posteriormente, estos “expertos de confianza” de la institución académica pudieran “garantizar” que la técnica “no iba a causar ninguna inquietud en los ciudadanos”.

    “Y no lo han hecho”, ha afirmado Diego, quien ha insistido en que se llevará el proyecto de ley al Parlamento regional y se aprobará. “Después ya veremos a ver pero de momento después es nada porque no ha sabido tranquilizar a la sociedad de Cantabria en cuanto a sus técnicos”, ha afirmado el presidente regional, quien ha afirmado que es “consciente” de que la comunidad autónoma necesita “inversiones y actividad económica pero no a cualquier precio”

  39. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La Mancomunitat Els Ports se posicionará en contra del ‘fracking’
    CASTELLÓN, (EUROPA PRESS)

    El presidente de la Mancomunitat Comarcal Els Ports y alcalde de Forcall, Santiago Pérez, ha anunciado que el ente comarcal se posicionará contra el ‘fracking’ o fractura hidráulica. Así, en la próxima sesión del pleno de los municipios de Els Ports se aprobará una moción contra esta técnica de prospección de hidrocarburos.

    Santiago Pérez también ha anunciado la intención de presentar mociones en todos los municipios de la comarca, las cuales se sustentarán en un texto conjunto que se consensuará con las localidades de la provincia de Teruel que también se oponen a la fractura hidráulica.

    Tras una reunión-conferencia celebrada en Vilafranca, que ha contado con la asistencia de alcaldes y concejales de la comarca de Els Ports, l’Alt Maestrat y el Maestrazgo turolense, Pérez ha asegurado que “con la opinión de los expertos geólogos está bastante claro que la fractura hidráulica perjudicará los acuíferos de la zona y supone un riesgo para la vida de las personas que todavía vivimos y queremos seguir viviendo en el interior de Castellón”.

    Santiago Pérez ha hecho un llamamiento “para que los alcaldes del PP, algunos de los cuales estaban presentes en la conferencia de Vilafranca, no sólo escuchen a la consellera Bonig y sus directrices políticas, sino que también escuchen la voz de la gente y de los expertos”.

    El presidente comarcal ha remarcado que para la fractura hidráulica “no cuenten” con ellos, y -ha añadido- “si nos critican por ser anti-fracking, sí, somos anti-fracking, como también somos anti-recortes sociales, o anti-incineradoras, o anti-vertederos ilegales o anti-violencia de género”.

    Por otra parte el responsable de los municipios de Els Ports ha criticado “la doble vara” de medir que utiliza el PP en esta materia. “Cuando se proponían prospecciones petrolíferas frente a la costa del Saler sólo hay que escuchar las declaraciones de González Ponsy, ahora, que se anuncia la pretensión de una empresa para utilizar técnicas mucho más agresivas en el interior de Castellón, dicen que lo estudiarán y no se oponen”.

    La Mancomunitat Els Ports tiene intención de trasladar a la asociación de pequeños municipios de la comarca –la escisión de pueblos del PP– la moción que se aprobará “para que también se posicionen en contra”.

    “Que tengan claro que la fractura hidráulica puede causar daños al medio ambiente, al agua que bebemos animales o personas y, en definitiva, a todo un territorio, desde el Maestrazgo de Teruel hasta la costa del Maestrat”, ha apuntado.

  40. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El municipio vallisoletano de Peñafiel, declarado libre de fractura hidraúlica
    Castilla y León – VALLADOLID

    El PSOE del municipio vallisoletano de Peñafiel ha sacado adelante una proposición en la que pedía al Equipo de Gobierno del PP en el Ayuntamiento que el término municipal fuese declarado libre de fractura hidráulica (‘Fracking’).

    La aprobación de esta proposición se ha conseguido por unanimidad de todos los grupos políticos, al considerar que “es una buena noticia para Peñafiel y, sobre todo, para preservar la tierra de unas prácticas negativas para el subsuelo”.

    La técnica conocida como fractura hidráulica o ‘Fracking’ es novedosa en España. Consiste en la extracción del gas natural introduciendo grandes cantidades de una mezcla compuesta por agua, arena y productos químicos. Ésta es inyectada a alta presión rompiendo las rocas bituminosas y liberando el gas natural y otros gases y líquidos que están retenidos.

    La tecnología en cuestión ha sido ampliamente utilizada en los últimos años en EE.UU., donde ha ocasionado graves problemas como la contaminación del suelo y el subsuelo con gases y sustancias químicas que afectan a las aguas subterráneas y superficiales.

    “Es evidente que el desarrollo de un proyecto como éste perjudica gravemente tanto a los municipios afectados como a los de su entorno más inmediato, con especial incidencia en el sector agroalimentario, así como en el viñedo acogido a la DO. Ribera del Duero o en la ganadería ovina amparada por la I.G.P. Lechazo de Castilla y León”, han asegurado fuentes del partido socialista a través de un comunicado remitido a Europa Press.

    “Llevamos muchos años trabajando para conseguir una comarca con un gran prestigio nacional e internacional, a nivel vitivinícola y enoturístico. Hemos sido capaces de crear una marca reconocida a nivel mundial y no podemos permitir que esta fuente de riqueza se vea cercenada por una práctica tan nociva y perjudicial”, han concluido las fuentes.

  41. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Villaviciosa acoge una concentración en rechazo a la fractura hidráulica o ‘fracking’
    Asturias – OVIEDO
    La plaza del Ayuntamiento de Villlaciosa ha acogido este sábado una amplia concentración de rechazo al procedimiento de extracción de gas mediante la fractura hidráulica o ‘fracking’ que ha unido, en oposición a esta tecnología, a dirigentes de distintos partidos políticos, como los diputados regionales Alejandro Vega (PSOE), alcalde de Cabranes, y a José Felgueres (PP), alcalde de Villaviciosa, además de varios grupos ecologistas, asociaciones vecinales y el movimiento 15-M.

    En los concejos asturianos de Villaviciosa y Cabranes la empresa Petrolium & Gas, dependiente de Fenosa tiene prevista la ejecución de trabajos para un sondeo de investigación de hidrocarburos en Villaviciosa, para conocer el pontencial de hidrocarburos y su futura extracción.

    Desde hace tiempo, los movimientos ecologistas vienen advirtiendo de los riesgos que conlleva la tecnología de la fractura hidráulica, al introducir elementos químicos en el subsuelo que luego causan un fuerte impacto en el ecosistema. En Estados Unidos, los efectos de esta tecnología sobre la población han sido documentados por Josh Fox en el premiado documental ‘Gasland’.

    En la zona del centro – oriente asturiano hay diferentes proyectos planteados, contra los que se han manifestado este sábado en Villaviciosa unas trescientas personas, que han insistido en el riesgo para la población de la tecnología de la fractura hidráulica. El impacto en los acuíferos y la contaminación forman parte de los principales peligros, según los asistentes.

  42. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Gobierno rechaza el uso de la ‘fractura hidráulica’ para extraer gas y recuerda que no se han concedido autorizaciones
    La Rioja – LOGROÑO
    El Consejo de Gobierno de La Rioja ha reiterado hoy su rechazo al uso de la técnica de fractura hidráulica o ‘fracking’ en la investigación o extracción de gas no convencional, motivo por el cual “no se han concedido autorizaciones para la realización de ensayos o prospecciones en la Comunidad Autónoma”, según ha aclarado esta mañana el consejero de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente, Íñigo Nagore.

    Acompañado del portavoz del Ejecutivo riojano, Emilio del Río, Nagore ha indicado que el Gobierno regional comparte la “preocupación existente” ante el riesgo de la puesta en marcha de la extracción de gas no convencional mediante la aplicación de la fractura hidráulica.

    Ha explicado que es una técnica que “puede tener unas implicaciones muy negativas en el medio ambiente”, ha señalado el consejero de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente. En este sentido, ha asegurado que en el momento en que se presente una solicitud que contemple el uso del ‘fracking’, el Gobierno riojano “se manifestará en contra de su aplicación” y exigirá los correspondientes estudios de impacto ambiental.

    Asimismo, Iñigo Nagore ha recordado que en La Rioja “tenemos gas convencional, como ocurre en el caso del yacimiento de Sotés, de modo que para la extracción se recurre a la técnica habitual, no agresiva para el entorno, los acuíferos o el paisaje”.

    El consejero ha detallado que el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente realizó una consulta respecto al desarrollo de diferentes ensayos y sondeos por parte de la promotora del yacimiento de gas de Sotés para determinar sus características. Desde la Consejería de Medio Ambiente, a través de la Dirección General de Calidad Ambiental, se remitieron una serie de observaciones y medidas a tener en cuenta para su realización.

    De este modo, se exigía al promotor el compromiso de reponer el terreno en su estado original una vez terminada la actuación y aplicar acciones que compensen los impactos causados. También el acondicionamiento previo de caminos y accesos para el tráfico de vehículos pesados utilizados; y, en el caso de que se produjeran vertidos, la construcción de unas instalaciones de saneamiento adecuadas o incluso la construcción de colectores.

  43. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    CASTILLA Y LEÓN
    El PSOE de Soria presenta alegaciones contra los permisos de extracción de hidrocarburos por fractura hidráulica

    El 80% de los acuíferos están amenazados por el uso de agua a presión mezclada con productos químicos, según un estudio
    Alrededor del 80 por ciento de los permisos solicitados o concedidos para la investigación y la extracción de gas natural mediante la técnica del ‘fracking’ o fractura hidráulica en el territorio nacional se localizan sobre acuíferos conocidos, según se desprende de un estudio realizado

    Ayuntamientos, asociaciones y particulares harán una entrega masiva de alegaciones contra el ‘fracking’ en Soria

    ANDALUCÍA
    Ecologistas piden a la Junta una moratoria para investigar y extraer gas mediante la técnica del ‘fracking’

    LA RIOJA
    Izquierda Unida (IU) presentará la primera de las mociones contra la extracción de gas por fracturación hidráulica ‘Fracking’

    COMUNIDAD VALENCIANA
    Compromís propone en las Corts prohibir la fractura hidráulica en la Comunitat Valenciana

    Ezker Batua -Berdeak-La Izquierda en Alava
    VITORIA
    José Navas, ha reclamado un referéndum sobre el modelo energético en este territorio y ha advertido de que elfracking supone “reventar el suelo y contaminar nuestros acuíferos para llenar los bolsillo de las petroleras norteamericanas”. 
    “Poner en riesgo nuestro suelo y nuestro subsuelo para ver como se evaporan nuestras reservas de gas y se arruina nuestro acuífero no es hacer país ni salir de la crisis. Es destruirlo y es, además, hacerlo para llenar con nuestro futuro los bolsillos de las petroleras”

  44. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El metano y la huella de carbono del gas natural procedente de
    formaciones de pizarra

    Autores:
    Robert W. Howarth – Departmento de Ecología y Biología Evolutiva.
    Renee Santoro – Departmento de Ecología y Biología Evolutiva.
    Anthony Ingraffea – Escuela de Ingeniería Civil y Medioambiental.
    Universidad de Cornell, Itaca, NY 14853, USA,
    Hoja 1, párrafo 1 completo
    Resumen. Evaluamos la huella de carbono del gas natural obtenido por
    fracturación hidráulica de las formaciones de pizarra, concentrándonos en las
    emisiones de metano. El gas natural está compuesto principalmente de
    metano, y del 3,6% al 7,9% del metano de las producciones de gas de
    pizarra escapan a la atmósfera a través de los respiraderos y grietas
    durante la vida de un pozo. Esta emisiones de metano son al menos el
    30% o quizás más del doble que las del gas convencional. Las emisiones
    más altas a partir del gas de pizarra se producen en el momento en que los
    pozos son fracturados hidráulicamente – cuando el metano escapa de los
    fluidos que vuelven en el flujo de retroceso – y, durante la perforación que
    sigue a la fracturación. El metano es un poderoso gas de efecto invernadero
    con un potencial de calentamiento global bastante mayor que el del dióxido de
    carbono, particularmente durante las primeras décadas tras la emisión. El
    metano contribuye substancialmente a la huella de carbono del gas de
    pizarra en escalas de tiempo más cortas, dominándolo en un horizonte de
    tiempo de 20 años. La huella de carbono del gas pizarra es mayor que la
    del gas convencional o el petróleo cuando es visto sobre cualquier
    periodo de tiempo pero principalmente durante 20 años. Comparado con
    el carbón, la huella de carbono del gas de pizarra es por lo menos un 20%
    mayor y quizás más del doble en un horizonte de 20 años y equiparable al
    carbón cuando se compara durante 100 años.
    Hoja 2, párrafo 2 completo
    Aunque el gas natural es promovido como un combustible puente durante las
    próximas décadas, en parte debido a su presunto beneficio para el
    calentamiento global comparado con otros combustibles fósiles, se sabe muy
    poco acerca de la huella de carbono del gas no convencional. Aquí, definimos
    la huella de carbono como las emisiones totales de gases de efecto
    invernadero provenientes del desarrollo y uso del gas expresado como
    equivalentes de dióxido de carbono por unidad de energía obtenido durante la
    combustión. La huella de carbono del gas de pizarra ha recibido poco estudio o
    escrutinio aunque muchos han expresado su preocupación. El National
    Research Council (Consejo Nacional para la Investigación) (2009) observó
    que las emisiones de la extracción del gas de pizarra pueden ser mayores

  45. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    FRACTURA HIDRÁULICA
    El gas natural es una mezcla de gases orgánicos, compuesto
    principalmente por metano y en menor proporción por CO2
    , sulfuro de hidrógeno, radón radiactivo, etano, propano, butano y otros gases.
    Es inodoro, incoloro y altamente inflamable y una fuente de energía
    que se explota desde hace siglos. Tradicionalmente se han venido
    explotando las reservas de más fácil acceso y mayor rendimiento
    (explotaciones convencionales). Sin embargo, en los últimos años
    están cobrando relevancia en términos productivos yacimientos que
    suponen un reto cada vez mayor por su elevada dificultad técnica y
    escasa rentabilidad. Esto es debido a un contexto económico
    favorable que ha disparado el precio de los hidrocarburos, a la
    irreversible declinación de las reservas tradicionales y a avances en
    las técnicas de perforación horizontal (o dirigida) y fractura
    hidráulica. Estos avances permiten la explotación de estos
    yacimientos (explotaciones no convencionales) entre ellos el gas de
    esquisto o gas de pizarra (shale gas).
    Explotaciones Convencionales y No Convencionales
    En las explotaciones convencionales, el gas natural está contenido en
    rocas muy porosas y con una permeabilidad media-alta (arena, roca
    caliza o dolomita), que a su vez están delimitadas por roca
    impermeable. Por tanto, al perforar la capa impermeable que encierra
    el gas, tiende a salir por el pozo hasta la superficie, donde se recoge.
    La extracción de gas en estas explotaciones es relativamente sencilla
    y muy rentable.
    Esto no ocurre en las explotaciones no convencionales, donde el
    gas está contenido en estratos de roca poco porosa y de menor
    permeabilidad (arenas compactas, lechos de carbón y pizarra). A
    menor porosidad y permeabilidad, más complejas y agresivas son las
    técnicas requeridas para extraer el gas. El caso del gas de pizarra es el
    más costoso y menos productivo, debido a que la pizarra es muy poco
    porosa y prácticamente impermeable. Al ser poco porosa, el gas
    contenido en un volumen de roca determinado es mucho menor que
    en las explotaciones convencionales. Por lo tanto, es necesario utilizar
    la perforación horizontal o dirigida para adentrarse largas distancias
    en el estrato de pizarra y poder acceder así a una cantidad de gas
    significativa. Que la permeabilidad sea escasa indica que el gas está
    encerrado en la roca y no puede fluir, ya que los poros no están
    conectados. Esto hace imprescindible romper la roca para poder
    liberar el gas y extraerlo, lo que se consigue gracias a la fractura
    hidráulica. En estas explotaciones, la extracción por pozo es mucho
    menor a un coste más elevado y la superficie de roca a cubrir para
    obtener cantidades significativas de gas es mucho mayor. Se
    requieren tecnologías altamente sofisticadas, cantidades ingentes de
    agua y la inyección de productos químicos potencialmente peligrosos
    para el entorno.
    En los últimos años, se han comenzado a perforar en Estados
    Unidos explotaciones cada vez menos productivas, comenzando por
    las contenidas en lechos de carbón y terminando por las de pizarra.
    Las técnicas utilizadas, la perforación horizontal y la fractura
    hidráulica, son conocidas desde hace tiempo, pero sólo desde hace
    15-20 años se utilizan de una forma muy aproximada a como se usan
    ahora. Estas explotaciones han llegado a ser económicamente viables
    gracias a tres factores:
    > Los progresos técnicos en la perforación horizontal (o
    dirigida) y en el uso intensivo de fractura hidráulica con la
    adición de productos químicos.
    > Un incremento sustancial del precio del gas debido a la
    declinación de la producción de los pozos tradicionales y a un
    aumento de la demanda mundial.
    > La exención de cumplir la Ley de Seguridad del Agua Potable
    (SDWA 1974) plasmada en la Ley de Política Energética de
    2005. Gracias a esta exención, se permite a las empresas utilizar
    la fractura hidráulica sin cumplir la mayor parte de las
    regulaciones de la EPA (Agencia de Protección del Medio
    Ambiente).
    A partir de entonces, y en sólo 5 años, han sido perforados casi
    15.000 pozos. En este tiempo, los problemas sobre la salud humana y
    el entorno asociados a estas explotaciones se han vuelto cada vez más
    preocupantes para la gente, incluidos los políticos locales. Tanto es
    así que en el estado de Nueva York se ha paralizado la explotación
    del Marcellus Shale por verse afectadas áreas protegidas para el
    suministro de agua potable de la ciudad de Nueva York.

  46. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Residuos
    Conseguir información sobre los productos químicos utilizados es
    difícil ya que la industria se niega a revelarla, amparándose en las
    leyes de patentes. A pesar de ello, estudios apoyados en diferentes
    fuentes de información, incluyendo el análisis de muestras obtenidas
    de fugas en tanques de almacenamiento de químicos, han permitido
    identificar 649 sustancias químicas diferentes. De éstas, 286 (44%)
    no están catalogadas y se desconocen sus efectos sobre la salud y el
    ambiente. De las 362 restantes, el 55% tiene efectos sobre el cerebro
    y el sistema nervioso, el 78% tiene efectos sobre el sistema
    respiratorio, la piel y los ojos, el hígado o el sistema gastrointestinal,
    y el 47% afecta al sistema endocrino, con graves efectos para la
    reproducción y el desarrollo. Si se analizan las vías de exposición, el
    58% de los compuestos químicos son solubles en agua y el 36% son
    volátiles, es decir, pueden ser transportados por el viento.
    Además de los químicos utilizados, el fluido residual generado
    por la fractura hidráulica contiene varias substancias tóxicas
    provenientes del subsuelo. Esto incluye metales pesados (arsénico,
    plomo, cromo, mercurio), substancias radiactivas de origen natural
    (uranio, radio, radón), bencenos (normalmente en forma de benceno,
    tolueno, etilbenceno y xileno, conocidos con el acrónimo BTEX) y
    grandes concentraciones de sales.
    Según la Agencia de Protección de Medio Ambiente de EEUU,
    “la estimación de los fluidos recuperados varía entre un 15-80% del
    volumen inyectado dependiendo del lugar”. Por tanto, en una
    plataforma de explotación estándar de 6 pozos se generarían entre
    13.500 y 72.000 toneladas de agua residual que normalmente se
    almacenan en balsas en el mismo sitio.
    En la mayoría de las explotaciones de gas de pizarra de EEUU, la
    industria se deshace de estos residuos inyectándolos en el subsuelo.
    Sin embargo, esto no siempre es posible y constituye otra fuente
    potencial de contaminación. En Guy, Arkansas, se han producido
    recientemente unos 800 terremotos leves (menos de 3 grados en la
    escala Richter), que pueden ser relacionados con operaciones de
    inyección subterránea de fluido residual. Terremotos similares han
    ocurrido en los estados de Texas, Oklahoma, Nueva York y West
    Virginia, todos relacionados tanto con la fractura hidráulica como
    con la inyección de agua residual. Aunque estos terremotos son
    relativamente pequeños, ponen en peligro el cementado de los pozos,
    principal medida para proteger el agua subterránea. Además
    incrementan la probabilidad de migración del fluido inyectado a los
    acuíferos situados a menor profundidad.
    Ante los temores generados por los problemas en la gestión de
    estos residuos, la industria afirma que se están desarrollando
    tecnologías para la reutilización del fluido de retorno en sucesivas
    fracturas. Esto implicaría el transporte a plantas de depuración
    especiales, con el consiguiente riesgo de accidente, y el posterior
    almacenamiento de un menor volumen de residuo pero de una
    toxicidad mucho más elevada. Sin embargo, el reciclaje del fluido
    todavía está en fase de desarrollo, es extremadamente costoso y, por
    ello, es raramente utilizado.
    En general, si la inyección subterránea no es posible, la industria
    opta por almacenar los residuos en balsas de evaporación, con el
    evidente peligro de contaminación atmosférica, o lleva los fluidos a
    plantas de depuración públicas, pasando el problema a la
    administración. Normalmente las instalaciones publicas no están
    preparadas para la depuración de este tipo residuos ya que son

    hipersalinos, con altas concentraciones de metales pesados,
    hidrocarburos e incluso substancias radiactivas. Tampoco están
    preparadas para las cantidades generadas. Ya se han dado varios casos
    en EEUU de vertidos de fluidos tóxicos a ríos debido a su
    defectuoso tratamiento en las plantas de reciclaje.
    Contaminación del Agua
    Los casos de contaminación de aguas subterráneas más conocidos y
    mejor estudiados son los de contaminación por el propio gas metano.
    Varios incidentes de contaminación de pozos de agua potable han
    sido denunciados por particulares en distintas partes de EEUU. Ha
    habido casos de explosiones de pozos y, en el incidente más grave
    reportado, la explosión de una casa.
    Un estudio realizado por investigadores de la Duke University de
    Durham, (Carolina del Norte, EEUU) analizó la cantidad de
    metano en una muestra de 68 pozos de agua dulce en los estados de
    Pensilvania y Nueva York. También comprobaron si el metano
    presente en el agua era de origen biogénico o termogénico, para
    saber si la fuente de contaminación era natural o producto de la
    explotación de gas. Sus conclusiones, publicadas en mayo del 2011,
    revelaron que el 85% de los pozos analizados contenían metano.
    El metano encontrado en estos pozos era de origen termogénico, de
    lo que se deduce que provenía de la explotación de gas no
    convencional, mientras que en los pozos más alejados y con menor
    concentración el metano era principalmente de origen biogénico.
    Por otro lado, en diferentes lugares de EEUU se han producido
    contaminaciones de agua por bencenos, formaldehídos, metales
    pesados y otros químicos. En 2009, por ejemplo, la Agencia de
    Protección del Medio Ambiente de Wyoming realizó un muestreo
    de pozos de agua potable a petición de los habitantes del pueblo de
    Pavillon, y encontró químicos utilizados en la fractura hidráulica en
    11 de los 39 pozos analizados.
    Se han dado casos de desbordamiento de las balsas de
    almacenamiento del fluido de retorno por lluvias copiosas o
    tormentas y por mal cálculo de la cantidad de fluido que retorna.
    También se han contaminado aguas y terrenos por ruptura de
    válvulas o de las mangueras de conexión, por juntas defectuosas o
    mal apretadas y por accidentes de camiones cisterna.
    Contaminación Atmosférica
    Además de los riesgos de contaminación de tierra y agua, en cada paso
    de la explotación del gas se liberan grandes cantidades de
    componentes orgánicos volátiles. Estos pueden producir ozono al
    mezclarse con los óxidos de nitrógeno producidos por los motores
    diesel que se utilizan en la inyección, presurización, bombeo,
    transporte, etc. Si bien el ozono estratosférico nos protege de la
    radiación solar, el ozono en las capas superficiales de la atmósfera es
    dañino para la salud humana, formando nubes de contaminación
    conocidas como esmog. La exposición continuada al ozono puede
    generar asma y otras enfermedades pulmonares, como enfisema y
    bronquitis crónica. También es dañino para coníferas, álamos, y
    cultivos de forraje.
    Otra fuente de contaminación del aire son las propias balsas de
    fluidos residuales. Los compuestos orgánicos tienden a ser más
    ligeros que el agua por lo que flotan en la superficie de las balsas y de
    ahí pasan al aire.
    El caso mejor estudiado sobre el impacto de la explotación de gas
    de pizarra en la calidad del aire es el de Fort Worth, una ciudad de
    casi 750.000 habitantes en el estado de Texas. En los últimos tres
    años, varios estudios de muestras de aire realizados por agencias
    públicas y privadas han confirmado que las instalaciones de
    explotación de gas de pizarra en Fort Worth están emitiendo
    concentraciones de contaminantes que exceden los niveles de
    seguridad. En 2008 un estudio de la Southern Methodist University
    concluyó que las actividades de extracción de gas de pizarra
    generaban más esmog que todos los coches, camiones y aviones de la
    región de Dallas-Fort Worth, un área metropolitana de más de 6
    millones de habitantes. En mayo y junio de 2009 unos estudios
    realizados en una granja de Fort Worth encontraron altos niveles de
    ozono, BTEX y sulfuros. Las concentraciones de todos los
    compuestos de sulfuro eran superiores a los niveles considerados
    peligrosos para la salud a corto y largo plazo por la Comisión para la
    Calidad Ambiental de Texas (TCEQ).
    La publicación de estos estudios obligó a la TCEQa llevar a cabo su
    propia investigación. Confirmaron la emisión de BTEX y sulfuro de
    carbono, entre otros químicos, a niveles peligrosos para la salud humana.
    Los BTEX tienen efectos nocivos en el sistema nervioso central, el
    sistema inmunitario y los órganos responsables de la producción de
    células sanguíneas (bazo, ganglios linfáticos y médula ósea).
    Gases de Efecto Invernadero
    Uno de los argumentos esgrimidos por la industria del gas en favor de
    la explotación de gas no convencional es que se trata de una energía
    limpia, al menos en comparación con otras como el petróleo y el
    carbón. Sostienen que el gas de explotaciones no convencionales puede
    ser utilizado como combustible de transición, permitiendo continuar
    con la dependencia de los combustibles fósiles y a la vez reducir la
    emisión de gases de efecto invernadero
    El gas natural está formado en un 97% por metano (CH4
    ), 23 veces
    más potente que el CO2
    como gas de efecto invernadero. Su ciclo de
    vida completo engloba las emisiones desde que se inicia su extracción
    hasta su combustión final para producir energía. Para evaluar el
    impacto del gas de pizarra hay que contar las emisiones directas de
    CO2
    debidas al consumo final del gas, las emisiones indirectas de CO2
    debidas al consumo de combustibles fósiles para su extracción, y las
    emisiones de metano debidas a fugas durante el proceso de extracción.
    Diferentes estudios que tienen en cuenta el ciclo de vida completo
    indican que el gas de pizarra genera considerablemente más impacto
    que el carbón, principalmente por las pérdidas de metano que se
    producen durante su extracción.
    Un estudio basado en datos de diferentes agencias oficiales y
    realizado por un equipo de la Cornell University de Ithaca (Nueva
    York, EEUU) ha calculado que entre un 3,6 y un 7,9% del gas que se
    obtiene en un pozo de gas de pizarra escapa al ambiente a lo largo del
    proceso. Una parte escapa cuando emerge el fluido de retorno y
    durante la extracción del equipo utilizado para la fractura (1,9%). El
    resto de las emisiones se producen como parte normal de la extracción
    del gas y como fugas accidentales durante la extracción, el transporte,
    el almacenamiento y la distribución.
    Teniendo en cuenta estos datos, el informe concluye que el gas de
    pizarra tiene unas emisiones de gases de efecto invernadero entre un
    30 y un 100% mayores que el carbón. El gas de pizarra no puede ser
    considerado en ningún caso un ‘combustible de transición’ si el
    objetivo es reducir el calentamiento global y sí puede, sin embargo,
    desviar recursos que serían mejor empleados en el desarrollo e
    investigación de otras fuentes de energía.

  47. lejarza said

    El Grup de Defensa del Ter crea una plataforma per aturar el ´fracking´
    GIRONA | R.V.E. El Grup de Defensa del Ter ha creat una plataforma que té com a objectiu frenar les pràctiques de fracking i per exigir que els òrgans de govent i els representants polítics acordin immediatament la suspensió de qualsevol llicència d’activitat vinculada a la fractura hidràulica. En el manifest, firmat per particulars, entitats, col·lectius i administracions, també es demana promoure una legislació que prohibeixi dur a terme aquestes pràctiques en l’àmbit nacional i la col·laboració per aconseguir aturar-les arreu de la Unió Europea. Com a contrapartida, proposen un model de desenvolupament i producció sostenibles, preservant el patrimoni històric i afavorint el paisatge i el medi ambient.
    Davant “l’amenaça de grans oligopolis internacionals d’extracció, especulació i comerç de combustibles fòssils”, la plataforma defensa l’aturada de la pràctica del fracking basant-se en la necessitat de canviar de model energètic, fomentant la reducció del consum, l’eficiència i l’ús intel·ligent de les energies renovables. Per contra, al·leguen que tirar endavant la recerca de combustibles fòssils com el gas i el petroli significaria allargar un model energètic insostenible, autodestructiu i “que ens portaria a l’abisme sense retorn del canvi climàtic.
    A més, el comunicat recull que el fracking implica “violentar, perforar i rebentar” el subsòl del territori, “provocant moviments sísmics imprevisibles, alliberant metalls pesants i materials radioactiu subjacent en el terreny”. El manifest també alerta que aquesta pràctica comporta la proliferació de torres d’extracció, magatzems de residus tòxics, dipòsits, maquinària pesant i d’altres infraestructures que afectarien el paisatge.

  48. lejarza said

    10/12/2012 TORNAR
    ATUREM EL FRACKING: REPARTINT OCTAVETES AL MERCAT MEDIEVAL
    El passat dissabte 8 de desembre membres de la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) – Osona varen fer una petita performance informativa per donar a conèixer els projectes de prospeccions d’hidrocarburs amb la tècnica de Fracking que afecten Catalunya, i Osona en particular.

    Una quinzena de persones vestides amb monos blancs i mascaretes vàren repartir octavetes enmig del Mercat Medieval de Vic i varen simular emissions de gas i fum; una de les moltes afectacions directes al medi d’aquesta agressiva tècnica d’extracció de gas.

    Clicant aquí trobareu l’arxiu en pdf de l’octaveta que es va repartir.

    I a continuació trobareu algunes fotos (pròximament es farà públic un muntatge en video) d’aquest acte.

    Plataforma Aturem el Fracking
    Millor Vius que fòssils!

  49. lejarza said

    MILLOR VIUS QUE FÒSSILS!
    Manifest fundacional de la PLATAFORMA ATUREM EL FRACKING
    A les persones, entitats, col·lectius i administracions signants, tot i ser molt
    diverses ens uneix una profunda estima per la nostra terra i la gent que la fa
    créixer. Els estem intensament agraïts per la vida que ens ha donat, per tot el
    que som i tot el que tenim, i sabem que estem obligats a preservar-la i
    millorar-la per a les futures generacions.
    Ens considerem afortunats de viure en un petit país, que hem rebut de
    mans d’aquells que ens van precedir, amb unes condicions mediambientals,
    naturals, econòmiques i paisatgístiques de les que ens sentim hereus. Com a
    tals i fruit d’aquest estima i respecte, sabem que ens pertoca aprofitar-lo de
    manera intel·ligent, sostenible i respectuosa.
    Ara tenim l’amenaça de grans oligopolis internacionals d’extracció,
    especulació i comerç dels combustibles fòssils. Volen convertir el nostre
    territori en un escenari on aplicar un sistema devastador per a explotar
    recursos energètics no renovables, propi d’un model de desenvolupament
    agònic. Volen ferir el nostre territori a través de la fractura hidràulica o
    “fracking”, i així anorrear tot allò que coneixem, estimem i preservem. Cal que,
    entre tots i totes, ho aturem.
     Aturem el fracking perquè és arribada l’hora del canvi de model
    energètic, basat en la reducció del consum, l’eficiència i l’ús intel·ligent
    de les energies renovables, i perquè creiem en un model de
    desenvolupament social, polític, econòmic i humà sostenible.
     Aturem el fracking perquè significaria la recerca d’uns combustibles
    fòssils -gas i petroli-, que no farien sinó allargar un model energètic
    insostenible, autodestructiu i que ens portaria a l’abisme sense retorn
    del canvi climàtic.
     Aturem el fracking perquè implicaria haver de violentar, perforar i
    rebentar el subsòl del territori on vivim, provocant moviments sísmics
    imprevisibles i alliberant els metalls pesants i el material radioactiu
    subjacent en el terreny.
     Aturem el fracking perquè necessita i consumeix milions de litres
    d’un bé tan preuat i limitat com és l’aigua, vital per l’engranatge de
    territori i societat.
     Aturem el fracking perquè comportaria escampar uns compostos
    químics que produeixen l’enverinament de l’aigua, la terra i l’aire,
    afectant greument la vida humana, vegetal i animal que s’hi
    desenvolupa.
     Aturem el fracking perquè comportaria la proliferació de torres
    d’extracció, magatzems de residus tòxics, dipòsits, maquinària pesant,
    enrenou incessant, tubs de conducció i d’altres infraestructures que
    destruirien la riquesa del nostre paisatge.
     Aturem el fracking perquè representaria una agressió absolutament
    incompatible amb les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals dels
    nostres pobles i viles, les quals, en un medi ambient enverinat, veurien
    els seus productes immensament degradats i desprestigiats.
     Aturem el fracking perquè representaria l’anul·lació de projectes de
    futur vinculats al medi natural, el patrimoni i el paisatge, com són el
    turisme, la producció agroalimentària de qualitat i les activitats
    complementàries i associades.
     Aturem el fracking perquè suposa la condemna definitiva dels
    nostres nuclis rurals al despoblament, esgotades les possibilitats
    laborals i destruïda tota la qualitat de vida.
     Aturem el fracking perquè comportaria la destrucció dels llocs de
    treballs i les fonts de riquesa locals i la seva substitució per ocupacions
    precàries, de baixa i molt baixa qualificació i alt risc.
     Aturem el fracking perquè és una tècnica sobre la qual la comunitat
    científica expressa extremes precaucions i dubtes, i els legisladors
    encara ni n’han previst la regulació, per la qual cosa ja ha estat
    prohibida a diversos estats del nostre entorn i ha generat una àmplia
    conflictivitat social.
     Aturem el fracking perquè s’oculta rere un entreteixit de processos
    administratius opacs que impliquen un greu atac al poder de decisió
    dels governs locals i per tant una acció despòtica de menyspreu cap a la
    ciutadania i als Ajuntaments, els seus òrgans de govern més propers.
     Aturem el fracking perquè vulnera tots els principis d’administració
    ordenada del territori, amb la corresponent afectació de la legalitat del
    desenvolupament urbanístic harmònic i perquè exigim la gestió
    participativa real, democràtica i transparent dels recursos bàsics
     Aturem el fracking perquè l’entramat d’empreses promotores respon
    únicament a interessos econòmics multinacionals i a l’especulació de
    recursos energètics.
     …i, finalment, aturem el fracking perquè estimem la vida i el nostre
    dret inalienable de viure-la amb dignitat
    Per tot això, convençuts de les potencialitats enormes de la nostra gent i
    del nostre territori, defensem el futur d’aquesta terra i diem sí a un model de
    desenvolupament i producció sostenibles, diem sí a les dinàmiques
    econòmiques pròpies de cada territori, sí a la preservació i l’aprofitament del
    patrimoni i a la cultura, sí a les planificacions transversals correctes i
    transparents, sí a la gestió intel·ligent i democràtica, sí al paisatge i al medi
    ambient, sí a la salut i a la qualitat de vida. Sí al futur del territori i de la seva
    gent.
    En conseqüència, exigim que els òrgans de govern del nostre país i els
    nostres representants polítics acordin immediatament la suspensió de
    qualsevol llicència d’activitat vinculada a la fractura hidràulica i la
    promulgació d’una legislació que en prohibeixi la utilització a tot el territori
    nacional i que col·laborin en aconseguir una prohibició a tota la Unió Europea.
    Aturem el fracking!
    Millor vius que fòssils!
    Cervera, 17 de novembre de 2012

  50. lejarza said

    Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking
    Vall del Llierca, Argelaguer–Olot-Girona: Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking.-Exm. Sr. President del Consell Comarcal de la Garrotxa.
    El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, amb DNI 149XXX73M en representació de la Coalició ICV-EUiA a la Garrotxa (Girona), major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).
    EXPOSO: Montero Energy Corporation S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl de la nostra comarca de la Garrotxa, existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs.
    Es tracta de una tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, i de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn Natural, al Paisatge, i amb risc per a les nostres vivendes, empreses i propietats, de la Comarca de la Garrotxa.
    DEMANO: Que davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres municipis, pobles i vil.les, i per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa l’aprovació de la: MOCIÓ DEL GRUP DE LA GARROTXA D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUiA) PER A DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACKING, que Anex le registren (pàg ½). Argelaguer (Garrotxa), 12 de desembre de 2012. Fdo: Juan R. Lejarza

    MOCIÓ DEL GRUP DE LA GARROTXA D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUiA) PER A DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACKING

    MOCIÓ:

    Atesa la sol·licitud presentada per Montero Energy a la Direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs a través de la tècnica del fracking a la nostra comarca.

    Atès que l’empresa Montero Energy Corporation S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar un pou en el subsòl profund, i es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.

    Atès que aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units. No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als pous i aqüífers dels nostres pagesos. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous, amb risc per a les nostres vivendes i propietats, recordem que la Garrotxa pateix terratrèmols naturals, tambè es zona volcanicà i per tant inestable. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental.

    Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn natural. Per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa l’aprovació dels següents acords:

    Davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres pobles i vil.les que es podrian veure afectat per la presència de nombrosos pous d’extracció i pels seriosos danys que se’n derivarien fruit de l’explotació industrial, acordem que:

    ACORDS

    Primer – El Consell Comarcal de la Garrotxa declara LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACTURA HIDRÀULICA HORITZONTAL.

    Segon – Exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya que suspengui els permisos d’investigació d’hidrocarburs per a iniciar les prospeccions per fracking a la Garrotxa i Catalunya, tant a l’empresa Moreno Energy i a qualsevol altra que ho demani amb les mateixes finalitats, fins que el Parlament de Catalunya no aprovi una Llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació, per raó dels seus greus impactes ambientals.

    Tercer- El Consell Comarcal de la Garrotxa entén que la comarca de la Garrotxa es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la investigació i explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi.

    Quart- El Consell Comarcal de la Garrotxa traslladarà al President de la Generalitat de Catalunya, a la Direcció General d’Energia i Mines, al conjunt dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, així com a la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) els acords aprovats.
    Argelaguer (Garrotxa), 12 de desembre de 2012 Fdo: Juan R. Lejarza

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  51. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El Consell Comarcal de la Garrotxa vol alentir qualsevol investigació per al ‘fracking’
    Les Notícies Olot-TV 14/12/2012
    El Consell Comarcal aprova d’urgència acordar una moratòria per l’atorgament de qualsevol autorització per investigar si hi ha hidrocarburs als jaciments subterranis de Riudaura i la Vall d’en Bas. Aquests hidrocarburs s’extraurien mitjançant la tècnica del ‘fracking’, o trenacament de la roca del subsòl mitjançant la injecció a pressió d’aigua, sorra i components químics. El Consell vol alentir el procés i informar-se de quin impacte sobre el territori podrien tenir aquestes prospeccions.
    Des de principis del segle XX, s’han investigat si existien reserves d’hidrocarburs, com gas o petroli, a diversos indrets de la comarca, concretamente, a Montagut i Oix, la Vall d’en Bas i aquest indret que veuen, situat a Riudaura, on encara queden vestigis de les investigacions que es van fer als anys 60. Les prospeccions aquí van tenir pocs resultats, però darrerament, dues empreses filials d’empreses estrangeres han demanat permisos per poder investigar a zones que inclouen municipis com Riudaura o la Vall d’en Bas. Si aquests permisos els són concedits, aquestes empreses començarien a buscar hidrocarburs i, si en trobessin, els rescatarien a través del sistema de ‘fracking’, que trenca la roca subterrània a través de la injecció a pressió d’aigua, sorra i altres elements químics. Aquesta tècnica compta amb alguns riscos. El primer de tots és l’impacte sobre el territori que pot comportar l’arribada de les màquines. Les prospeccions necessiten l’obertura de pistes forestals perquè màquines de grans dimensions arribin fins al lloc on es pensa que pot haver-hi hidrocarburs. Ahir al ple els alcaldes dels pobles afectats van ser al ple del Consell Comarcal. La Corporació va aprovar per unanimitat acordar una moratòria en l’atorgament de qualsevol tipus d’autorització o concessió per l’exploració dels jaciments subterranis de la Garrotxa. L’objectiu d’aquesta moratòria és alentir el procés al màxim possible i tenir el temps suficient per conèixer quines afectacions podrien tenir investigacions d’aquest tipus sobre el territori.

  52. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La Garrotxa vol una moratòria en el permisos per buscar gas
    Riudaura ha rebut els darrers dies visites d’experts de l’empresa Montero Energy Corporation.
    diaridegirona.cat Olot | XAVIER VALERI El Consell Comarcal de la Garrotxa va aprovar, en el darrer ple, per unanimitat de CiU, PSC-PM i ERC-AM demanar una moratòria en l’execució dels permisos obtinguts per l’empresa Montero Energy Corporation per investigar dins dels termes de Riudaura i de la Vall d’en Bas. També van aprovar facultar el president del Consell, Joan Espona (CiU), per demanar una reunió amb la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. A la trobada hi aniran el president del Consell, Joan Espona, l’alcalde de la Vall d’en Bas, Miquel Calm (CiU) i l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana (ERC).
    Es tracta d’una acció impulsada per l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana (ERC-AM), que fa unes setmanes va rebre la visita, segons va explicar, ahir, de 4 representants de la sucursal madrilenya de Montero Energy Corporatin. Va precisar que eren dos geòlegs i dos especialistes en legislació. Uns mesos abans ja havia rebut una altra visita de dos representants de Montero Energy. Massana va precisar que en la darrera visita li van presentar els permisos de la Generalitat i li van dir que començarien a buscar a partir del pou B1, fet al 1962 per cercar petroli. Ahir, Eulàlia Massana va apuntar que davant dels permisos del Govern, basats en l’interès públic, l’Ajuntament no es pot oposar a les prospeccions. I, en cas que Montero Energy obtingués permís per perforar tampoc no podria fer res. La previsió és que al Consell d’Alcaldes del febrer hi hagi geòlegs per informar dels riscos de les prospeccions als alcaldes.

  53. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Mes Informació a:
    https://llierca.wordpress.com/2012/12/15/consell-comarcal-de-la-garrotxa-mocio-del-grup-de-la-garrotxa-d%C2%B4iniciativa-per-catalunya-verds-esquerra-unida-i-alternativa-icv-euia-per-a-declarar-la-comarca-de-la-garrotxa-lliure-de-fracking/
    Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking

  54. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    L’ombra de Halliburton

    Montero Energy Corporation SL és de recent creació, inscrita al registre mercantil de Madrid. El més curiós és que aquesta empresa, unipersonal, va ser constituïda per Rafael Lopez Guijarro, el desembre de 2011, propietari d’un supermercat a Bilbao (Supermercado Rafa). Dos mesos després la va vendre a Craig A. Steinke , magnat del petroli amb negocis a tot el món i que figura com a administrador únic de la societat

    Craig Allan Steinke, president de l’empresa Reconaissance Energy Corporation i fundador d’Unbridled Energy Corporation, va ser president executiu i director general de Realm Energy International Corporation, una empresa enfocada a l’exploració de minerals a Europa i als països emergents. Realm Energy, fundada per Craig Ian Telfer Steinke el 2009, va col·laborar amb Halliburton, la companyia de la qual va ser conseller delegat Dick Cheney –mà dreta de l’expresident nord-americà George W. Bush– i que es va veure implicada en la polèmica de les concessions petrolierres a l’Iraq després de la Guerra del Golf. Segons la pàgina web de Reconaissance Energy Corporation , Steinke «ha tingut èxit en la fundació i desenvolupament de diverses empreses de recursos com el gas».

    Reconaissance Energy Corporation és una societat multinacional que explota recursos a tot el món. A l’Estat espanyol també ha sol·licitat autorització per a realitzar prospeccions a Cantàbria, Saragossa i Sòria, on una plataforma ciutadana anomenada Fractura Hidràulica No s’ha oposat a les perforacions en considerar que els mètodes de l’empresa americana són «perillosos per al medi ambient».

  55. lejarza said

    rgelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Petroli i gas a Catalunya
    En períodes de crisi tot ajut és bo, i més si prové del mercat energètic. Catalunya podria tenir d’aquí uns anys un paisatge que simularia les estepes russes, els deserts algerians o les torres d’Aràbia Saudita. Així es desprèn de diverses resolucions publicades al BOE i al DOGC on es publiquen la sol·licitud de permisos a empreses prospectores de combustibles fòssils.

  56. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Plataforma Aturem el fracking

  57. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ¿Qué es el fracking gas/fractura hidráulica (español)? DI NO A ESTE MÉTODO

  58. lejarza said

    Listado de sondeos
    001 TUDANCA-1 42 51 40.27N 003 42 24.42W 4745727,46 442258,98 30
    002 ZAMANZAS-1 42 50 44.26N 003 43 52.42W 4744016,76 440246,97 30
    003 ZAMANZAS-2 42 50 44.26N 003 43 32.42W 4744012,83 440700,95 30
    004 ZAMANZAS-3 42 50 54.29N 003 44 00.42W 4744327,73 440068,07 30
    004B BUJALANCE-1 37 57 18.00N 004 18 56.00W 4201707,98 384419,53 30
    005 OLIANA-1 42 04 16.15N 001 18 12.47E 4659151,45 359645,00 31
    006 CHICLANA-1 36 24 45.52N 006 08 54.03W 4033562,54 755710,37 29
    007 PEÑA ORTUN-1 42 52 12.25N 003 45 40.41W 4746752,71 437820,23 30
    008 BURGO DE OSMA-1 41 34 30.41N 003 04 05.53W 4602686,56 494313,93 30
    008B BUJALANCE-2 37 53 16.00N 004 20 27.00W 4194280,60 382091,31 30
    009 LA MARINA-1 38 08 44.63N 000 39 30.80W 4224644,92 705187,95 30
    009B BUJALANCE-3 37 56 10.00N 004 24 50.00W 4199738,61 375748,05 30
    010 DOBRO-1 42 49 42.28N 003 43 50.42W 4742104,47 440275,79 30
    011 ROJALES-1 38 04 34.65N 000 42 52.81W 4216815,99 700459,69 30
    012 VILLAN. DE RAMPALAY 42 50 29.26N 003 43 18.42W 4743547,40 441014,77 30
    012B LA BISBAL-1 41 58 18.40N 003 01 49.40E 4646725,47 502517,96 31
    013 BOLTAÑA-1 42 28 04.30N 000 01 49.48E 4706082,16 255854,44 31
    013B RIUMORS-1 42 12 34.10N 003 01 29.50E 4673117,47 502052,27 31
    014 BAEZA-1 37 58 55.90N 003 32 34.60W 4204048,18 452317,10 30
    015 MARCILLA-1 42 20 21.25N 001 42 12.48W 4688339,85 606809,36 30
    016 BAEZA-2 37 58 55.90N 003 32 34.60W 4204048,18 452317,10 30
    016B BAEZA-3 37 59 57.50N 003 50 36.90W 4206143,41 425930,97 30
    016C BAEZA-4 38 03 03.70N 003 44 44.00W 4211808,90 434584,22 30
    017 BAILEN-1 38 03 03.70N 003 44 44.00W 4211808,90 434584,22 30
    018 DELICA-1 42 57 46.23N 002 59 07.41W 4756774,15 501191,47 30
    019 CASTILFRIO-1 41 56 43.34N 002 18 18.50W 4644026,64 557598,72 30
    020 ZUÑIGA-1 42 43 16.21N 002 17 48.45W 4730176,40 557578,61 30
    021 CHICLANA-2 36 24 49.89N 006 08 48.94W 4033700,99 755833,20 29
    022 ECIJA-1 37 34 19.81N 005 04 53.85W 4160453,32 316163,57 30
    023 APODACA-1 42 55 04.23N 002 43 40.42W 4751812,68 522209,43 30
    024 S.LORENZO PARRILLA-1 39 51 50.53N 002 21 23.67W 4412940,26 555034,04 30
    025 IGLESIAS-1 42 18 39.35N 003 57 20.47W 4684825,04 421234,87 30
    026 PUIGREIG-1 41 58 34.10N 001 53 19.50E 4647806,44 407929,72 31
    027 BORNOS-(V-6) 36 50 12.84N 005 45 08.91W 4080382,16 254535,81 30
    028 LEVA-1 42 56 55.27N 003 43 05.41W 4755452,24 441411,70 30
    029 LAÑO-1 42 39 41.21N 002 35 46.89W 4723383,75 533081,76 30
    030 VILLALBA DE ALCOR 37 27 03.85N 006 29 25.82W 4147938,20 721987,62 29
    031 ELVIRA-1 42 57 43.22N 002 58 59.41W 4756681,33 501372,74 30
    032 ELVIRA-2A 42 58 07.24N 002 59 08.41W 4757422,25 501168,71 30
    033 MATIENZO-1 43 18 36.00N 003 35 00.40W 4795492,76 452681,95 30
    033B VALLFOGONA-1 42 11 33.77N 002 16 24.83E 4671511,79 440017,25 31
    034 ALDA-1 42 44 58.21N 002 19 32.44W 4733303,45 555188,28 30
    035 ALMARCHAL-1 36 08 44.88N 005 48 10.95W 4003824,91 247792,33 30
    036 ELVIRA-3 42 58 11.23N 002 59 06.42W 4757545,34 501213,77 30
    037 ELVIRA-4A 42 58 18.23N 002 59 11.41W 4757761,25 501100,69 30
    038 TREVIÑO-1 42 43 28.25N 002 43 50.44W 4730343,23 522050,84 30
    039 ELVIRA-2B 42 58 06.24N 002 58 58.42W 4757391,44 501395,02 30
    040 ELVIRA-4B 42 56 19.49N 003 00 05.41W 4754098,34 499877,38 30
    041 MEDINA SIDONIA-1 36 22 29.87N 005 55 00.94W 4029556,30 238308,97 30
    042 ENCARNACION-1 43 04 24.24N 003 20 53.40W 4769110,59 471654,00 30
    043 LEVA-2 42 57 12.27N 003 41 52.40W 4755962,72 443070,55 30
    044 ASPERILLO-1 37 04 42.87N 006 38 50.89W 4106245,35 709128,83 29
    045 ISLA MAYOR-1 37 09 37.86N 006 08 49.88W 4116558,00 753337,16 29
    046 CARMONA-1 37 31 21.81N 005 42 05.85W 4156360,76 261241,86 30
    LISTADO DE SONDEOS POR ORDEN NUMERICO (2004)
    Página 1 de 14047 MOGUER-1 37 09 25.88N 006 48 03.86W 4114641,20 695270,23 29
    048 ALMONTE-1 37 15 49.87N 006 28 19.85W 4127205,83 724165,45 29
    049 TREVIÑO-2 42 42 25.25N 002 40 12.44W 4728417,51 527016,44 30
    050 PUERTO DE OJEN-1 36 09 21.89N 005 37 56.95W 4004535,82 263172,66 30
    051 LANO-2 42 39 54.26N 002 41 10.44W 4723755,04 525714,26 30
    052 CERRO GORDO-1 36 21 19.87N 005 21 35.93W 4026033,04 288232,00 30
    053 QUINTANA REDONDA 41 39 05.36N 002 33 15.53W 4611259,76 537113,12 30
    054 TREVIÑO-3 42 43 24.09N 002 43 20.63W 4730217,10 522729,24 30
    055 GORMAZ-1 41 29 26.40N 003 03 05.54W 4593310,01 495697,61 30
    056 MONEGRILLO-1 41 37 22.26N 000 25 40.55W 4611180,07 714284,22 30
    056B AMPURDAN-1 42 08 59.05N 002 40 11.24E 4666537,10 472715,64 31
    057 PAMPLONA-1 42 51 03.95N 001 44 05.53W 4745141,07 603372,75 30
    058 LA ZAIDA-1 41 19 43.29N 000 24 48.58W 4578553,88 716464,23 30
    059 CARMONA-2 37 31 34.83N 005 36 50.85W 4156543,44 268987,32 30
    060 RETUERTA-1 43 00 51.25N 003 38 19.40W 4762679,40 447948,36 30
    061 ALORIA-1 42 59 39.21N 002 58 48.41W 4760259,39 501621,11 30
    062 SOPEÑANO-1 43 04 47.23N 003 19 59.40W 4769814,83 472878,04 30
    063 ALLOZ-1 42 42 16.22N 001 58 21.45W 4728597,89 584144,03 30
    064 CASTILLEJA DE LA CUESTA 37 23 01.85N 006 03 42.87W 4141574,77 760141,70 29
    065 GUERNICA-1 43 19 46.18N 002 40 15.38W 4797545,08 526678,70 30
    066 PAMPLONA-2 42 49 39.19N 001 41 58.45W 4742570,37 606297,48 30
    067 CERRO GORDO-2 36 22 14.99N 005 25 00.93W 4027858,23 283163,82 30
    068 ELVIRA-5 42 58 22.23N 002 59 24.42W 4757884,60 500805,97 30
    069 SALTERAS-1 37 25 02.84N 006 06 08.86W 4145193,52 756435,63 29
    070 SOPEÑANO-2 43 04 42.25N 003 20 17.40W 4769662,84 472470,39 30
    071 CARMONA-3 37 28 56.82N 005 37 08.86W 4151684,83 268409,48 30
    072 MONESMA-1 42 14 45.17N 000 34 04.46E 4680023,97 299341,92 31
    073 LAHOZ-1 42 53 02.24N 003 14 13.42W 4748040,98 480640,32 30
    073B FALLINAS-1 42 07 09.08N 002 55 21.46E 4663095,43 493603,90 31
    074 URBASA-1 42 48 42.23N 002 16 10.46W 4740251,94 559720,28 30
    075 CARMONA-4 37 26 35.82N 005 35 52.86W 4147286,55 270156,56 30
    076 SOPEÑANO-3 43 04 41.23N 003 20 20.40W 4769631,64 472402,42 30
    077 PAMPLONA-3 42 50 56.18N 001 44 36.43W 4744890,89 602674,98 30
    078 TABLIEGA-1 43 00 32.24N 003 26 58.41W 4761993,10 463360,85 30
    079 CASTILLO-1 42 48 44.23N 002 40 10.43W 4740107,87 527016,40 30
    080 ZUFIA-1 42 39 52.23N 002 06 20.45W 4724032,38 573293,45 30
    081 SOPEÑANO-4 43 04 24.24N 003 20 34.40W 4769108,82 472083,69 30
    082 CARMONA-5 37 24 41.60N 005 32 41.78W 4143637,38 274758,00 30
    083 BUJARALOZ-1 41 25 29.26N 000 07 07.57W 4590002,82 740777,27 30
    084 ZARAGOZA-1 41 49 15.26N 000 52 07.53W 4632169,42 677011,10 30
    085 CORRES-1 42 41 04.24N 002 27 45.44W 4726005,89 544026,28 30
    086 VILLALTA-1 42 42 45.28N 003 36 15.43W 4729159,62 450514,33 30
    087 CARMONA-6 37 22 29.90N 005 29 35.90W 4139455,51 279221,27 30
    088 CERRO GORDO-3 36 21 14.87N 005 19 58.94W 4025820,21 290646,23 30
    089 SAN PEDRO-1 42 27 03.32N 003 53 38.43W 4700314,60 426481,73 30
    090 PAMPLONA-4 42 51 15.19N 001 43 33.43W 4745498,78 604096,09 30
    091 SAN PEDRO-2 42 28 40.32N 003 53 15.45W 4703301,07 427037,96 30
    092 ZUAZO-1 42 54 26.24N 002 58 59.42W 4750605,02 501373,73 30
    092B AMPURDAN-2 42 08 59.05N 002 40 11.24E 4666537,10 472715,64 31
    093 CASTILLO-2 42 47 10.24N 002 40 29.43W 4737206,91 526596,07 30
    094 UCERO-1 41 46 30.97N 002 59 28.49W 4624906,80 500727,46 30
    095 GASTIAIN-1 42 43 55.22N 002 16 25.35W 4731395,72 559458,32 30
    096 BASELLA-1 42 01 00.99N 001 18 22.47E 4653127,39 359755,60 31
    097 BALLOBAR-1 41 33 15.30N 000 09 05.50E 4604286,82 262434,38 31
    098 JUANETAS-1 42 07 02.10N 002 24 39.50E 4663045,11 451305,46 31
    099 ARAMAYONA-1 43 01 41.20N 002 34 58.40W 4764106,73 533984,12 30
    100 SAN PEDRO-3 42 29 13.12N 003 53 09.44W 4704311,36 427185,76 30
    101 VILLANUEVA-ESCUDEROS 40 01 48.50N 002 17 52.60W 4431414,39 559903,87 30
    Página 2 de 14102 PAMPLONA SUR-1 42 43 44.20N 001 34 47.44W 4731777,89 616268,36 30
    102B ECIJA-2 37 34 19.81N 005 04 52.85W 4160452,78 316188,10 30
    102C ECIJA-3 37 37 36.81N 005 07 39.85W 4166616,96 312228,49 30
    103 CASTELLFULLIT-1 41 39 36.17N 001 41 07.44E 4612948,76 390544,28 31
    104 GERONA-1 42 06 20.00N 003 00 04.40E 4661704,60 500102,43 31
    105 RIO FRANCO-1 41 59 07.40N 004 03 07.50W 4648771,60 412844,52 30
    106 DON JUAN-1 41 49 08.41N 004 04 45.51W 4630325,41 410356,70 30
    107 ARNEDO-1 42 12 01.27N 002 03 34.49W 4672532,62 577642,41 30
    108 ANTEZANA-1 42 47 01.24N 002 52 44.43W 4736885,13 509896,81 30
    109 SANGUESA-1 42 35 11.12N 001 17 17.34W 4716393,92 640470,47 30
    110 SANAHUJA-1 41 55 34.16N 001 22 29.46E 4642936,66 365245,32 31
    110B TREVIÑO-1004 42 43 53.24N 002 43 22.44W 4731116,14 522685,12 30
    110C TREVIÑO-1005 42 45 08.24N 002 44 12.43W 4733425,97 521541,11 30
    110D TREVIÑO-1006 42 44 04.27N 002 45 10.47W 4731448,74 520227,46 30
    111 PERAFITA-1 42 03 05.95N 002 06 45.56E 4655974,62 426568,04 31
    112 GUISONA-1 41 48 57.13N 001 14 47.43E 4630900,72 354352,88 31
    113 FRAGA-1 41 29 23.73N 000 13 25.59E 4596947,88 268230,85 31
    114 ALCOZAR-1 41 37 22.36N 003 21 19.56W 4608048,28 470389,32 30
    115 ZAMANZAS A-1 42 52 07.22N 003 45 50.44W 4746599,61 437591,25 30
    116 SENANT-1 41 28 31.22N 001 07 34.43E 4593301,74 343540,09 31
    117 LERIDA-1 41 39 50.15N 000 36 52.85E 4615294,12 301401,67 31
    118 PINOS-1 41 48 43.17N 001 30 26.45E 4630060,83 376011,59 31
    118B AMPURDAN-3 42 08 59.12N 002 40 37.38E 4666536,96 473315,62 31
    119 S.MIGUEL CAMPMAJOR-1 42 06 28.10N 002 40 27.50E 4661879,91 473071,09 31
    120 VITORIA OESTE-1 42 49 48.23N 002 46 25.43W 4742053,94 518494,45 30
    121 EJEA-1 42 07 15.08N 001 15 03.51W 4664757,93 644584,59 30
    122 MONZON-1 41 53 44.20N 000 13 15.50E 4642003,37 269451,29 31
    123 VALPALMAS-1 42 07 30.57N 000 54 22.95W 4665876,68 673060,70 30
    124 CANDASNOS-1 41 30 13.30N 000 05 59.50E 4598816,63 257936,33 31
    125 LA POBLACION-1 43 02 25.52N 003 56 05.89W 4765813,64 423838,42 30
    126 BOBALAR-1 40 33 06.54N 000 15 07.43W 4492713,26 732688,50 30
    127 TAUSTE ESTE-1 41 58 23.25N 001 04 06.21W 4648679,25 660049,07 30
    128 LA CUENCA-1 41 44 32.37N 002 44 32.52W 4621281,09 521423,43 30
    129 VITORIA OESTE-2 42 50 47.23N 002 46 22.43W 4743874,09 518557,66 30
    130 CABAÑAS-1 42 59 04.26N 003 51 10.40W 4759533,97 430461,60 30
    131 SARIÑENA-1 41 47 29.20N 000 05 22.50W 4630797,89 741842,07 30
    132 ARIJA-1 42 59 23.27N 003 55 23.40W 4760180,94 424738,07 30
    133 BOBALAR-2 40 32 58.65N 000 14 07.67W 4492513,93 734101,95 30
    134 ISONA 42 07 55.15N 001 09 38.48E 4666150,68 347978,20 31
    135 MAGALLON-1 41 48 07.59N 001 28 25.47W 4629012,49 626799,45 30
    136 BASCONCILLOS-1 42 42 05.02N 004 01 10.43W 4728244,66 416491,55 30
    137 CRESPO-1 42 53 37.27N 003 46 10.41W 4749381,53 437163,51 30
    138 MONILLO-1 43 20 36.50N 003 17 06.41W 4799084,32 476889,63 30
    139 BENABARRE-1 (ESTR.) 42 06 30.40N 000 24 56.50E 4665131,97 286320,54 31
    140 BENABARRE-2 (ESTR.) 42 07 49.40N 000 24 26.50E 4667589,71 285705,47 31
    141 BENABARRE-3 (ESTR.) 42 07 39.90N 000 24 17.20E 4667303,16 285483,02 31
    142 BENABARRE-4 (ESTR.) 42 08 12.50N 000 23 22.50E 4668347,05 284257,74 31
    143 ESPLUS-1 41 47 22.90N 000 18 32.00E 4630009,40 276376,69 31
    144 VIU-1 42 26 16.50N 000 21 01.40E 4701885,03 282059,40 31
    145 BENABARRE-5 (ESTR.) 42 10 17.10N 000 20 24.80E 4672316,49 280297,74 31
    146 UBIDEA-1 43 01 46.27N 002 41 25.58W 4764225,21 525220,90 30
    147 AÑASTRO-1 42 44 48.98N 002 46 12.45W 4732823,90 518814,31 30
    147B GERONA-2 42 05 32.00N 003 00 19.40E 4660224,16 500447,04 31
    148 BENABARRE-6 (ESTR.) 42 06 21.20N 000 31 43.30E 4664571,59 295656,17 31
    149 AYOLUENGO-1 42 45 21.57N 003 53 38.24W 4734191,02 426843,89 30
    150 BENABARRE-7 (ESTR.) 42 05 33.80N 000 30 19.90E 4663165,20 293697,77 31
    151 BENABARRE-8 (ESTR.) 42 09 41.40N 000 20 24.80E 4671215,27 280263,40 31
    152 RONCAL-1 42 46 40.20N 000 57 47.40W 4738240,95 666626,25 30
    Página 3 de 14153 BENABARRE-1 42 06 16.20N 000 26 42.50E 4664620,69 288742,17 31
    154 CASTRO URDIALES-1/BS 43 22 29.20N 003 17 00.40W 4802560,62 477036,76 30
    155 CASTILLO-3 42 49 08.20N 002 40 43.40W 4740844,37 526264,80 30
    156 VIVANCO-1 43 05 40.31N 003 22 16.18W 4771465,24 469792,29 30
    157 AYOLUENGO-2 42 45 07.88N 003 53 56.34W 4733773,10 426427,95 30
    158 AITZGORRI-1 42 55 25.20N 002 19 14.40W 4752647,48 555442,48 30
    159 BENABARRE-3 42 09 37.20N 000 20 22.50E 4671087,36 280206,57 31
    160 AYOLUENGO-3 42 45 22.10N 003 53 03.01W 4734198,94 427644,91 30
    161 RIUDAURA-1 42 10 54.70N 002 23 47.20E 4670227,64 450155,17 31
    162 AYOLUENGO-4 42 44 31.00N 003 53 20.84W 4732626,93 427223,00 30
    163 BENABARRE-2 42 05 51.20N 000 26 38.50E 4663852,30 288627,21 31
    164 TIELMES-1 40 14 58.50N 003 18 06.60W 4455579,49 474328,46 30
    165 AYOLUENGO-5 42 44 57.15N 003 52 44.44W 4733424,90 428059,02 30
    166 AYOLUENGO-6 42 44 02.35N 003 53 36.66W 4731746,97 426853,94 30
    167 SIERRA LARGA-1 38 22 37.60N 001 22 00.80W 4248990,89 642656,30 30
    168 AYOLUENGO-7 42 43 51.06N 003 54 15.54W 4731408,13 425966,09 30
    169 TOZO-1 42 41 52.80N 003 57 07.68W 4727803,26 422010,31 30
    170 AYOLUENGO-8 42 45 21.66N 003 51 53.76W 4734169,05 429218,95 30
    171 AYOLUENGO-9 42 44 14.18N 003 52 38.38W 4732097,99 428183,02 30
    172 JARACO-1 39 01 37.50N 000 14 25.70W 4323478,95 738891,29 30
    173 RIUDAURA-2 42 11 30.10N 002 23 37.50E 4671321,07 449940,41 31
    174 AYOLUENGO-10 42 46 01.44N 003 51 19.33W 4735388,15 430014,04 30
    175 AMPOSTA-1 40 39 26.32N 000 46 31.36E 4503173,98 311924,44 31
    176 RIUDAURA-1BIS 42 10 54.70N 002 23 47.20E 4670227,64 450155,17 31
    177 AYOLUENGO-11 42 45 20.90N 003 52 27.86W 4734153,59 428443,55 30
    178 SAL-1 42 40 00.30N 003 35 10.60W 4724060,23 451953,75 30
    179 BOIXOLS 42 10 44.15N 001 08 08.48E 4671408,27 346025,72 31
    180 HUELVA-1 37 10 41.90N 006 46 58.88W 4117021,68 696818,53 29
    181 AYOLUENGO-12 42 44 48.84N 003 53 48.29W 4733183,84 426604,71 30
    182 HONTOMIN-1 42 35 41.30N 003 38 05.40W 4716099,90 447914,59 30
    183 AYOLUENGO-14 42 44 52.18N 003 53 07.07W 4733276,97 427542,94 30
    184 AYOLUENGO-13 42 45 05.85N 003 52 22.44W 4733688,08 428561,95 30
    185 AYOLUENGO-15 42 45 54.40N 003 53 27.05W 4735201,03 427108,96 30
    186 AYOLUENGO-17 42 44 15.90N 003 53 49.52W 4732168,05 426565,95 30
    187 LAHOZ-2 42 53 45.30N 003 14 36.40W 4749370,74 480122,87 30
    188 AYOLUENGO-16 42 45 05.89N 003 53 28.33W 4733704,97 427064,06 30
    189 CAMPANUE-1 42 21 38.00N 000 20 55.20E 4693298,43 281649,48 31
    190 AYOLUENGO-18 42 45 22.13N 003 52 25.48W 4734190,98 428498,04 30
    191 SAL-2 42 40 00.29N 003 33 40.44W 4724045,99 454006,18 30
    192 AYOLUENGO-19 42 45 37.85N 003 52 43.26W 4734680,08 428098,92 30
    193 AYOLUENGO-20 42 45 35.94N 003 52 00.34W 4734611,07 429073,90 30
    194 ESCALADA-1 42 46 38.28N 003 47 46.32W 4736477,16 434866,01 30
    195 AYOLUENGO-21 42 44 30.70N 003 54 07.63W 4732628,96 426159,03 30
    196 LAGRAN-1 42 38 44.25N 002 34 16.44W 4721636,91 535149,87 30
    197 RIBERO-1 43 01 59.30N 003 28 59.40W 4764693,93 460637,21 30
    198 AYOLUENGO-22 42 45 13.73N 003 52 43.58W 4733936,14 428083,90 30
    199 AYOLUENGO-23 42 44 33.14N 003 53 05.12W 4732689,19 427581,11 30
    200 AYOLUENGO-24 42 45 52.22N 003 52 21.33W 4735118,18 428601,98 30
    201 AYOLUENGO-25 42 45 05.31N 003 52 00.04W 4733666,17 429071,01 30
    202 AYOLUENGO-26 42 44 31.28N 003 52 45.22W 4732627,08 428032,98 30
    203 AYOLUENGO-27 42 45 00.47N 003 54 11.23W 4733548,14 426087,01 30
    204 CASTILLO-4 42 46 52.30N 002 38 41.40W 4736663,42 529052,91 30
    205 PINO-1 42 37 42.30N 003 49 31.40W 4719967,09 432316,63 30
    206 TOZO-4 42 41 57.72N 003 57 30.50W 4727960,90 421492,81 30
    207 SAN CARLOS-1 40 40 49.30N 000 40 14.40E 4505962,36 303138,99 31
    208 AYOLUENGO-28 42 44 15.92N 003 53 25.95W 4732162,99 427101,90 30
    208B BURGOS-1 42 42 09.30N 003 57 48.40W 4728322,73 421089,61 30
    209 PERENCHIZA-1 39 26 32.50N 000 34 12.70W 4368759,67 709106,38 30
    Página 4 de 14210 LEON-1 42 17 34.40N 005 32 07.45W 4685492,73 290973,49 30
    210B LEON-1BIS 42 17 55.50N 005 32 10.40W 4686145,61 290925,33 30
    211 AYOLUENGO-29 42 45 39.78N 003 53 43.12W 4734753,92 426738,92 30
    212 CENTENERA-1 42 17 16.20N 000 24 31.50E 4685070,03 286351,87 31
    213 POLIENTES-1 42 47 56.30N 003 49 25.60W 4738905,49 432633,48 30
    214 ORENA-1 43 24 12.15N 004 08 04.41W 4806322,67 408126,68 30
    215 AYOLUENGO-30 42 45 39.25N 003 51 38.08W 4734708,00 429580,92 30
    216 HUIDOBRO-1 42 46 06.30N 003 41 16.40W 4735412,75 443718,51 30
    217 RIBERO-2 43 01 51.30N 003 29 01.40W 4764447,41 460590,53 30
    218 URRIA-1 42 50 04.30N 003 45 10.40W 4742799,70 438465,89 30
    219 HUIDOBRO-2 42 46 02.30N 003 40 52.40W 4735284,94 444262,97 30
    220 AYOLUENGO-31 42 45 37.68N 003 53 05.16W 4734680,04 427601,07 30
    220B TARIFA-1 36 07 39.95N 005 39 10.94W 4001444,26 261237,40 30
    220C TARIFA-2 36 07 49.92N 005 38 40.96W 4001731,10 261995,39 30
    221 SOBRON-1 42 45 48.30N 003 06 47.40W 4734634,30 490740,24 30
    221B SOBRON-1 BIS 42 45 39.00N 003 06 54.60W 4734347,65 490576,20 30
    222 AYOLUENGO-32 42 45 06.35N 003 53 02.87W 4733713,07 427643,00 30
    223 VILLAMANRIQUE-1 37 14 02.00N 006 18 30.90W 4124281,06 738770,55 29
    224 LIERMO-1 43 26 12.20N 003 37 48.40W 4809593,94 449003,52 30
    225 CASA NIEVES-1 37 11 34.86N 006 14 09.98W 4119930,66 745334,22 29
    226 TOZO-5 42 41 43.57N 003 57 25.73W 4727523,19 421596,39 30
    227 URBASA-2 42 48 30.20N 002 15 56.40W 4739883,62 560042,84 30
    228 CARCELEN-1 39 05 16.60N 001 18 12.70W 4327978,84 646729,52 30
    229 OSMA-1 42 53 34.30N 003 04 00.40W 4749004,84 494547,36 30
    230 CALDONES-1 43 28 45.30N 005 37 44.40W 4817482,13 287373,62 30
    231 ATAURI-1 42 43 18.20N 002 25 44.40W 4730156,12 546752,96 30
    232 LEDAÑA-1 39 19 31.60N 001 43 12.70W 4353747,16 610317,94 30
    233 URBEL-1 42 39 44.20N 003 54 30.30W 4723797,00 425548,55 30
    234 CEGAMA-1 42 59 58.20N 002 18 06.40W 4761081,51 556914,12 30
    235 SAN MIGUEL-1 37 56 47.70N 000 42 58.80W 4202417,78 700667,23 30
    236 BENEJUZAR-1 38 03 32.60N 000 49 00.80W 4214687,44 691537,31 30
    237 SOCOVOS-1 38 17 31.70N 001 58 03.80W 4238803,82 590275,70 30
    238 CASTELLON B-1 40 34 55.40N 001 11 01.20E 4494026,12 346271,77 31
    239 ARCO IRIS-1 43 00 56.30N 003 42 50.40W 4762884,58 441815,02 30
    240 GRAUS-1 42 14 23.80N 000 20 59.10E 4679901,86 281321,45 31
    241 GOLFO DE CADIZ D-1 36 58 10.92N 006 54 12.85W 4093631,64 686626,07 29
    242 SOCOVOS-2 38 17 52.70N 002 01 16.80W 4239400,12 585580,29 30
    243 SAPO-1 37 03 53.00N 006 12 30.90W 4105764,89 748196,74 29
    244 HONTOMIN-2 42 35 08.30N 003 38 36.40W 4715087,32 447200,35 30
    245 GOLFO DE CADIZ G-1 36 38 29.33N 006 39 44.12W 4057713,04 709001,92 29
    246 ARIJA SUR-1 42 58 36.30N 003 57 37.40W 4758766,03 421686,91 30
    247 SANTA CREU-1 42 14 20.20N 000 26 57.10E 4679540,26 289524,06 31
    248 LA ENGAÑA-1 43 04 56.00N 003 44 24.90W 4770297,41 439741,07 30
    249 ABAR-1 42 41 54.30N 004 00 19.40W 4727900,07 417648,64 30
    250 ROJAS-1 42 33 16.30N 003 27 03.40W 4711530,55 462978,12 30
    251 POLIENTES-2 42 48 13.30N 003 49 21.40W 4739428,96 432734,00 30
    252 LA ENGAÑA-1BIS 43 04 55.90N 003 44 25.20W 4770294,38 439734,26 30
    253 FUENSANTA-1 37 40 14.80N 003 52 48.80W 4169721,34 422370,39 30
    254 VILLAMERIEL-1 42 31 05.30N 004 26 53.40W 4708407,45 381037,57 30
    255 CENTENERA-2 42 17 37.20N 000 23 32.50E 4685759,10 285020,37 31
    256 URBASA-3 42 48 48.20N 002 15 17.40W 4740446,64 560923,72 30
    257 ROZAS-1 43 01 20.30N 003 43 24.40W 4763631,52 441051,75 30
    258 TAMURCIA-1 42 16 46.20N 000 45 18.50E 4683333,12 314888,68 31
    259 GELSA-1 41 27 11.30N 000 22 20.50W 4592475,42 719487,69 30
    260 LA MATA-1 38 02 04.60N 000 39 30.80W 4212312,98 705499,01 30
    261 SAN MIGUEL-2 37 58 26.70N 000 47 21.80W 4205314,67 694174,53 30
    262 ERIÑA-1 42 17 39.20N 000 56 21.50E 4684583,88 330115,31 31
    263 ENTRAMBOSRIOS-1 43 02 42.30N 003 42 34.40W 4766151,41 442204,84 30
    Página 5 de 14264 AMPOSTA MARINO C-1 40 23 11.00N 000 43 02.10E 4473222,93 306230,76 31
    265 VINAROZ-1 40 25 19.82N 000 34 51.71E 4477503,10 294775,59 31
    266 TREVIÑO-4 42 44 32.30N 002 43 27.40W 4732320,62 522568,40 30
    267 TOLVA-1 42 06 40.20N 000 31 24.50E 4665170,17 295241,33 31
    268 AMPOSTA MARINO C-2 40 23 47.96N 000 43 26.98E 4474347,56 306846,81 31
    269 AMPOSTA MARINO B-1 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    271 ALDA-1 BIS 42 44 58.21N 002 19 32.44W 4733303,45 555188,28 30
    272 NUEVA CARTEYA-1 37 35 56.80N 004 23 36.80W 4162318,53 376977,89 30
    273 CASTELLON E-1 40 20 44.54N 000 42 03.88E 4468742,06 304740,45 31
    273B BESALU-4 42 12 13.08N 002 41 49.47E 4672513,26 474991,46 31
    274 ROZAS-2 43 01 48.30N 003 43 54.40W 4764501,15 440380,25 30
    275 CASTELLON C-1 40 23 37.49N 001 06 01.70E 4473270,13 338779,93 31
    276 SAN PRIVAT-1 42 08 47.10N 002 23 59.50E 4666290,04 450409,66 31
    277 ALDEHUELA-1 41 46 10.80N 002 43 39.50W 4624320,54 522638,50 30
    278 VALDEARNEDO-1 42 33 11.30N 003 33 16.40W 4711426,80 454470,77 30
    279 DELTA DEL EBRO 40 43 52.60N 000 48 35.30E 4511312,59 315040,05 31
    280 CASTELLON G-1 40 13 01.05N 000 50 37.89E 4454144,18 316520,61 31
    281 SAN CORNELI-1 42 12 06.20N 001 00 36.50E 4674173,38 335715,14 31
    282 PEÑA-1 42 46 00.30N 004 31 20.90W 4736122,18 375430,55 30
    283 AMPOSTA MARINO B-2 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    283Z AMPOSTA MARINO B-2(OBJ) 40 23 49.03N 000 42 09.54E 4474427,80 305021,80 31
    284 AMPOSTA MARINO B-3 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    284Z AMPOSTA MARINO B-3(OBJ) 40 23 56.51N 000 42 46.10E 4474636,10 305889,80 31
    285 AMPOSTA MARINO B-6 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    285Z AMPOSTA MARINO B-6(OBJ) 40 23 19.66N 000 42 22.62E 4473514,10 305306,70 31
    286 SAGUNTO-1 39 42 26.71N 000 16 48.40E 4398896,84 266816,46 31
    287 ANCILLO-1 43 15 04.20N 003 30 18.40W 4788917,48 458995,40 30
    288 GOLFO DE CADIZ C-1 36 49 34.32N 007 02 00.36W 4077463,30 675392,39 29
    289 AMPOSTA MARINO B-5 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    289Z AMPOSTA MARINO B-5(OBJ) 40 22 54.40N 000 42 53.54E 4472716,20 306015,70 31
    290 AMPOSTA MARINO B-4 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    290Z AMPOSTA MARINO B-4(OBJ) 40 23 30.88N 000 43 06.90E 4473833,10 306359,80 31
    291 AMPOSTA MARINO B-2A 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    291Z AMPOSTA MARINO B-2A(OBJ) 40 23 39.42N 000 42 38.61E 4474113,70 305699,50 31
    292 AMPOSTA MARINO C-3 40 24 50.30N 000 44 04.20E 4476247,42 307773,65 31
    293 CASTILLO-5 42 48 14.30N 002 43 45.40W 4739167,22 522137,16 30
    294 AJO-1 43 27 14.20N 003 34 37.40W 4811475,56 453310,69 30
    295 CASTELLON C-2 40 24 40.74N 001 08 01.51E 4475160,35 341645,93 31
    295Z CASTELLON C-2(OBJ) 40 24 34.27N 001 08 57.05E 4474933,30 342950,90 31
    296 GOLFO DE CADIZ B-1 36 58 49.22N 007 07 15.35W 4094408,13 667251,05 29
    297 BELMONTEJO-1 39 51 08.80N 002 19 52.70W 4411669,54 557205,05 30
    298 BELMONTEJO-1A 39 51 08.50N 002 19 52.70W 4411660,29 557205,12 30
    299 CASTELLON D-1 40 19 59.32N 000 51 11.68E 4467022,81 317631,95 31
    300 CASTELLON B-2 40 36 49.10N 001 16 46.40E 4497369,26 354456,40 31
    301 GOLFO DE VIZCAYA-1 43 31 55.15N 001 55 30.42W 4820542,44 586856,61 30
    302 EL GABALDON-1 39 39 36.50N 001 56 28.70W 4390647,45 590821,33 30
    303 ALCANAR 1A 40 32 39.60N 000 44 39.70E 4490698,22 308980,49 31
    304 EL HITO-1 39 53 28.40N 002 35 39.30W 4415838,38 534691,21 30
    305 CASTELLON B-3 40 36 53.40N 001 17 55.00E 4497470,51 356071,07 31
    306 CASTELLON L-1 39 53 40.90N 000 23 54.90E 4419384,73 277579,37 31
    307 GEOT-1 42 12 04.00N 003 02 25.40E 4672316,04 503336,74 31
    308 AMPOSTA MARINO A-1 40 46 52.85N 000 59 19.44E 4516509,53 330278,75 31
    309 SALOBRAL-1 38 52 09.60N 001 42 10.70W 4303148,24 612525,31 30
    310 AYOLUENGO NE-1 42 47 34.30N 003 46 52.00W 4738193,66 436116,38 30
    311 AMPOSTA MARINO DS-1 40 28 50.26N 000 50 56.11E 4483404,43 317663,15 31
    312 PAMPLONA-5 42 47 36.20N 001 40 27.40W 4738808,67 608424,52 30
    313 CASPE-1 41 10 29.30N 000 06 36.50E 4562268,87 257576,60 31
    314 GOLFO DE CADIZ D-2 36 58 37.40N 006 53 28.10W 4094472,23 687714,71 29
    Página 6 de 14315 BOVEDA-1 42 54 18.30N 003 12 28.40W 4750380,92 483028,48 30
    316 ESPINOSA CB-1 43 03 03.30N 003 33 24.40W 4766705,34 454653,32 30
    317 COLUMBRETES-A-1 39 39 20.85N 000 34 49.05E 4392427,85 292400,14 31
    318 GEOT-2 42 03 09.00N 002 53 47.40E 4655819,44 491435,19 31
    319 ASTRAIN-1 42 46 31.20N 001 44 17.40W 4736723,44 603229,28 30
    320 TRIBALDOS-1 39 58 29.50N 002 56 44.60W 4425044,27 504635,04 30
    321 CASTELLON B-4 40 37 25.60N 001 15 12.10E 4498538,47 352262,68 31
    322 MIRAMBELL-1 40 36 53.40N 000 26 32.60W 4499223,97 716367,20 30
    323 MARINDA-1 42 52 25.30N 002 56 06.00W 4746876,28 505309,13 30
    324 TORRALBA-1 40 18 19.40N 002 15 51.90W 4461989,72 562511,68 30
    325 ESPINOSA CB-2 43 01 28.30N 003 34 03.40W 4763780,69 453751,18 30
    326 BARCELONA C-1 41 22 30.00N 002 28 25.30E 4580600,90 455986,63 31
    327 CENIA-1 40 30 05.91N 000 37 32.20E 4486222,95 298795,53 31
    328 DENIA-1 39 00 18.50N 000 04 36.90E 4321485,59 246868,97 31
    329 SALSADELLA-1 40 23 08.00N 000 10 19.00E 4474469,11 259934,51 31
    330 TARRAGONA F-1 40 42 22.21N 001 08 15.04E 4507886,22 342656,95 31
    331 TARRAGONA D-1 40 58 05.22N 001 23 54.70E 4536531,66 365240,23 31
    332 ISONA-1BIS 42 07 52.00N 001 09 33.00E 4666056,23 347850,29 31
    333 TARRAGONA E-1 40 52 13.94N 001 13 07.16E 4525991,73 349883,11 31
    334 CALPE-1 38 30 39.41N 000 17 49.47E 4266042,37 264315,97 31
    335 RAPITA-1 40 27 14.90N 001 21 02.50E 4479547,77 360143,42 31
    336 BOVEDA-1BIS 42 54 14.00N 003 12 34.00W 4750248,59 482901,16 30
    337 MAR CANTABRICO C-1 43 41 12.61N 005 08 21.72W 4839403,55 327568,73 30
    338 MARTORELL-1 41 29 48.00N 001 50 37.00E 4594620,31 403474,42 31
    339 CASABLANCA-1 40 40 48.49N 001 21 10.84E 4504632,40 360809,02 31
    339Z CASABLANCA-1(OBJ) 40 40 48.28N 001 21 11.26E 4504625,70 360818,80 31
    340 CASTELLON E-2 40 18 58.20N 000 42 55.94E 4465431,00 305884,15 31
    341 TARRAGONA F-2 40 45 30.52N 001 03 21.61E 4513842,58 335899,35 31
    342 NEPTUNO-1 36 27 41.75N 006 36 24.97W 4037875,83 714445,24 29
    343 TARRAGONA E-2 40 50 33.37N 001 08 45.64E 4523017,44 343695,26 31
    344 CAJIGAR-1 42 16 08.00N 000 36 56.00E 4682467,80 303345,01 31
    345 TARRAGONA E-3 40 52 39.89N 001 12 58.32E 4526796,20 349692,48 31
    346 EBRO-1 41 22 56.64N 000 10 18.02W 4585149,56 736509,66 30
    347 GARRAF-1 41 10 00.54N 002 01 26.83E 4557814,16 418129,97 31
    348 TARRAGONA E-4 40 52 40.64N 001 13 19.08E 4526809,44 350178,88 31
    349 MAR CANTABRICO C-2 43 41 15.30N 005 08 21.70W 4839486,53 327571,32 30
    350 BARCELONA B-1 41 15 52.10N 002 17 21.70E 4568440,09 440470,81 31
    351 CASTELLON B-5 40 40 41.90N 001 18 31.80E 4504500,10 357071,37 31
    352 PEÑISCOLA-1 40 11 52.12N 001 08 33.20E 4451443,59 341895,72 31
    353 CASABLANCA-2 40 42 18.46N 001 22 16.93E 4507377,89 362412,02 31
    354 MARINA DEL TURIA E-1 39 16 59.76N 000 06 56.31E 4352252,29 251205,03 31
    355 CASTELLON E-3 40 18 57.25N 000 39 08.17E 4465542,40 300506,73 31
    356 TARRAGONA B-1 41 05 00.15N 001 39 23.63E 4548961,41 387150,90 31
    357 RIOJA-1 42 24 10.49N 002 50 14.42W 4694609,39 513386,51 30
    358 CASTELLON A-1 40 33 57.69N 001 03 00.70E 4492488,12 334935,08 31
    359 REUS-1 41 06 57.66N 001 05 39.43E 4553465,74 339996,58 31
    360 MAR CANTABRICO C-3 43 40 58.19N 005 05 37.28W 4838864,68 331239,16 30
    361 AYOLUENGO-33 42 44 44.96N 003 52 57.90W 4733052,08 427749,09 30
    362 ROQUETAS-1 36 41 16.42N 002 43 54.50W 4060349,77 523961,15 30
    363 ORION 2-1 36 51 30.90N 007 14 10.60W 4080703,01 657233,23 29
    364 BARCELONA E-1 41 28 29.27N 002 39 31.07E 4591603,11 471496,00 31
    365 CASABLANCA-3 40 39 00.79N 001 19 23.79E 4501358,77 358232,49 31
    366 CASABLANCA-4 40 40 42.01N 001 19 58.82E 4504464,46 359114,44 31
    367 TARRAGONA E-5 40 52 40.63N 001 13 19.24E 4526809,06 350182,62 31
    367Z TARRAGONA E-5(OBJ) 40 52 40.63N 001 13 19.24E 4526809,10 350182,60 31
    368 CASABLANCA-5 40 43 50.57N 001 22 52.94E 4510202,69 363309,46 31
    369 CASTELLON E-4 40 21 11.12N 000 41 57.80E 4469565,45 304618,31 31
    370 TARRAGONA E-6 40 51 15.42N 001 13 44.75E 4524169,22 350726,58 31
    Página 7 de 14371 DELTA D-1 40 26 41.14N 001 14 51.86E 4478674,95 351391,99 31
    372 MAR CANTABRICO B-1 43 43 17.96N 005 26 45.17W 4843954,14 302977,42 30
    373 MAR CANTABRICO B-2 43 43 16.53N 005 26 44.95W 4843909,87 302981,04 30
    374 ALFAQUES-1 40 36 42.96N 001 20 33.45E 4497077,51 359788,52 31
    375 TARRAGONA E-7 40 52 40.45N 001 13 19.08E 4526803,58 350178,76 31
    375Z TARRAGONA E-7(OBJ) 40 52 40.45N 001 13 19.08E 4526803,60 350178,80 31
    376 RIOJA-2 42 23 41.92N 002 51 08.30W 4693725,92 512156,33 30
    377 MAESTRAZGO-1 40 27 24.00N 000 20 14.00E 4481927,95 274204,23 31
    378 HONTOMIN SW-1 42 32 45.00N 003 42 33.00W 4710710,24 441770,29 30
    379 CASABLANCA-1A 40 40 48.49N 001 21 10.84E 4504632,40 360809,02 31
    379Z CASABLANCA-1A(OBJ) 40 40 39.15N 001 21 12.01E 4504343,90 360831,10 31
    380 JAVEA-1 38 42 08.50N 000 21 23.60E 4287137,16 270115,33 31
    381 DELTA C-1 40 40 36.39N 000 55 18.59E 4505031,74 324357,91 31
    382 MONTANAZO D-1 40 43 12.85N 001 23 55.35E 4509012,66 364752,31 31
    383 HONTOMIN SW-2 42 32 29.00N 003 42 17.00W 4710213,66 442131,12 30
    384 GALICIA B-1 43 42 57.00N 006 33 11.90W 4843309,39 697107,24 29
    385 ALCANAR MARINO A-1 40 21 10.26N 001 17 07.43E 4468409,27 354387,98 31
    386 EBRO-2 41 38 38.86N 000 06 24.43W 4614391,10 740962,63 30
    387 MONTANAZO C-1 40 45 51.30N 001 27 42.90E 4513803,36 370176,81 31
    388 ROJAS NE-1 42 34 03.28N 003 25 13.26W 4712966,75 465497,07 30
    389 VALENCIA 3-1 39 28 08.50N 000 06 33.61E 4372890,86 251321,63 31
    390 GALICIA B-2 43 42 58.16N 006 33 11.31W 4843345,57 697119,38 29
    391 MAR CANTABRICO B-3 43 42 13.94N 005 16 29.88W 4841586,70 316691,14 30
    392 DELTA D-2 40 17 20.97N 001 10 30.75E 4461526,15 344883,97 31
    392BIS DELTA D-2 (Profundización) 40 17 20.97N 001 10 30.75E 4461526,15 344883,97 31
    393 MONTANAZO C-2 40 53 04.64N 001 33 25.70E 4527029,87 378434,42 31
    394 JACA-1 (SERRABLO-1) 42 35 17.32N 000 23 44.06W 4718453,09 713711,05 30
    395 BENICARLO C-1 40 05 04.18N 001 05 36.72E 4438953,19 337452,80 31
    396 MONTANAZO D-2 40 43 56.53N 001 27 02.22E 4510280,96 369160,50 31
    397 MAR CANTABRICO E-1 43 30 07.35N 004 26 27.94W 4817664,28 383493,58 30
    398 GOLFO DE CADIZ B-2 36 56 23.41N 007 05 02.73W 4089979,59 670620,71 29
    399 MAR CANTABRICO K-1 43 32 04.79N 004 58 31.03W 4822174,10 340391,68 30
    400 AYOLUENGO-34 42 45 24.29N 003 52 09.76W 4734253,91 428856,07 30
    401 AYOLUENGO-35 42 44 42.03N 003 53 11.94W 4732965,04 427428,93 30
    402 AYOLUENGO-36 42 44 25.57N 003 53 35.28W 4732462,90 426892,90 30
    403 GOLFO DE CADIZ B-3 36 51 03.31N 007 05 28.54W 4080101,34 670179,55 29
    404 IBIZA MARINO AN-1 39 11 34.78N 000 48 07.26E 4340568,65 310172,87 31
    405 DELTA C-2 40 28 09.06N 000 55 15.65E 4481987,41 323744,75 31
    406 DELTA A-1 40 45 42.24N 000 56 03.48E 4514438,81 325633,80 31
    407 DELTA E-1 40 22 59.61N 000 48 32.39E 4472674,58 314010,57 31
    408 RIOJA-3 42 34 27.13N 002 41 12.03W 4713664,36 525715,43 30
    409 TARRAGONA C-1 40 56 19.68N 001 11 03.23E 4533629,62 347139,23 31
    410 TORREVIEJA MARINO C1 37 58 20.58N 000 23 54.57W 4206013,85 728520,58 30
    411 GOLFO DE CADIZ C-2 36 57 14.07N 007 02 55.62W 4091604,75 673733,44 29
    412 DELTA L-1 39 58 27.30N 000 15 24.60E 4428579,43 265729,79 31
    413 GOLFO DE CADIZ C-3 36 52 19.33N 007 02 11.59W 4082543,17 675009,59 29
    414 DELTA H-1 40 14 13.22N 000 34 54.37E 4456944,92 294276,44 31
    415 GRUMETE C-1X 40 50 59.85N 001 55 30.62E 4522735,73 409395,77 31
    418 CASTELLON B-6 40 40 28.25N 001 16 30.67E 4504134,44 354219,29 31
    419 CASTELLON D-2 40 21 39.98N 000 56 23.38E 4469951,96 325060,07 31
    420 SAN SADURNI-1 41 25 20.00N 001 43 59.50E 4586484,27 394136,58 31
    421 GOLFO DE CADIZ B-4 36 57 28.36N 007 05 21.51W 4091972,03 670115,95 29
    422 AMPOSTA MARINO B-7 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    422Z AMPOSTA MARINO B-7(OBJ 40 23 46.45N 000 42 32.22E 4474334,40 305554,50 31
    423 CASABLANCA-6 40 40 49.84N 001 21 11.58E 4504673,70 360827,17 31
    423Z CASABLANCA-6(OBJ) 40 41 58.64N 001 22 18.40E 4506766,10 362435,20 31
    424 MAYALS-1 41 20 17.15N 000 32 19.01E 4579293,37 294037,50 31
    425 MAR CANTABRICO M-1 43 40 56.01N 004 35 33.85W 4837899,92 371617,51 30
    Página 8 de 14426 AMPOSTA MARINO B-8 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    427 ATLANTIDA 2 36 59 21.13N 007 11 13.49W 4095277,43 661343,93 29
    428 EBRO-3 42 11 03.00N 000 03 05.00W 4674517,00 743513,43 30
    429 MAR CANTABRICO L-1 43 38 17.81N 004 30 06.18W 4832882,29 378865,88 30
    430 DELTA J-1 40 02 24.40N 000 53 59.20E 4434398,43 320815,50 31
    431 SERRABLO-3 42 34 44.80N 000 23 25.65W 4717462,84 714161,64 30
    432 GOLFO DE CADIZ E-1 36 41 20.19N 006 50 55.34W 4062589,00 692212,19 29
    433 GOLFO DE CADIZ B-5 36 59 10.22N 007 07 20.20W 4095052,99 667118,36 29
    434 RIOJA-4 42 24 54.84N 002 41 01.19W 4696013,00 526028,40 30
    435 CABRIEL B-2A 39 34 24.11N 001 11 07.99E 4382053,50 344147,76 31
    436 MANZANEDO-1 42 54 20.37N 003 37 42.79W 4750615,43 448686,95 30
    437 GOLFO DE CADIZ B-6 36 51 20.61N 007 04 42.07W 4080657,60 671319,82 29
    438 BARCELONA MARINA A-1 41 12 38.04N 002 20 01.68E 4562426,09 444147,54 31
    439 MAR CANTABRICO J-1 43 29 06.15N 003 59 02.29W 4815237,75 420428,14 30
    440 AMPOSTA WEST-1 40 24 24.42N 000 40 35.83E 4475576,92 302841,10 31
    441 SERRABLO-5 42 35 14.97N 000 23 45.22W 4718379,79 713686,84 30
    442 SARDINA-1 40 41 20.88N 001 07 10.85E 4506027,04 341110,06 31
    443 SERRABLO-4 42 35 50.28N 000 24 06.00W 4719454,47 713179,70 30
    444 GOLFO DE VALENCIA F1 39 19 29.74N 000 10 32.59W 4356713,35 743467,50 30
    445 CASTELLON C-3 40 27 32.79N 000 49 59.61E 4481048,01 316274,04 31
    446 JACA-2 (SERRABLO-2) 42 34 41.43N 000 27 08.23W 4717204,26 709090,35 30
    447 EL PRADILLO-1 40 34 24.00N 003 35 12.00W 4491637,84 450341,25 30
    448 VALLE DE ALLIN-1 42 41 56.00N 002 05 23.50W 4727864,06 574548,81 30
    449 CASTELLON C-4 40 25 23.53N 001 01 36.34E 4476677,13 332596,43 31
    450 ASTURIAS D-1 43 51 23.94N 005 33 56.74W 4859240,33 293785,38 30
    451 GOLFO DE CADIZ D-3BIS 36 53 00.91N 006 54 17.79W 4084074,13 686713,89 29
    452 MAR CANTABRICO H-1X 43 49 55.47N 005 03 40.17W 4855375,53 334273,93 30
    453 VINAROZ-2 40 24 20.03N 000 33 20.08E 4475718,75 292564,94 31
    454 VIZCAYA B-1 43 30 58.49N 002 42 32.33W 4818274,40 523522,05 30
    454Z VIZCAYA B-1 (OBJ) 43 30 59.67N 002 42 28.64W 4818311,10 523604,80 31
    455 ANDALUCIA A-1 36 36 03.99N 002 44 04.22W 4050721,93 523746,55 30
    456 CABO DE GATA-1 36 45 49.00N 002 12 21.00W 4069009,63 570883,77 30
    457 AYOLUENGO-37 42 45 30.05N 003 52 15.47W 4734432,93 428728,11 30
    458 AYOLUENGO-39 42 45 14.09N 003 53 12.57W 4733954,13 427425,00 30
    459 AYOLUENGO-40 42 45 01.27N 003 52 52.00W 4733553,78 427888,48 30
    460 SUR PIRENAICA-1 42 16 44.09N 000 07 52.45E 4684813,69 263435,76 31
    461 SERRABLO-7 42 33 37.70N 000 20 05.34W 4715535,25 718793,54 30
    462 TRASHAEDO-1 42 41 14.50N 003 56 18.74W 4726609,39 423110,72 30
    463 MAESTRAZGO-2 40 24 05.30N 000 27 42.79W 4475488,75 715399,66 30
    464 JABALI-1 42 03 48.80N 001 52 42.20E 4657523,92 407198,46 31
    465 LOPIN-1 41 21 00.06N 000 34 44.51W 4580521,57 702543,32 30
    466 TARRAGONA E-8 40 52 44.76N 001 18 57.77E 4526779,70 358109,11 31
    467 JACA-17 42 34 57.39N 000 30 36.29W 4717555,41 704332,43 30
    468 AOIZ-1 42 50 45.48N 001 24 47.12W 4745016,46 629676,37 30
    469 TARRAGONA E-9 40 49 0.24 N 001 18 17.12E 4519874,32 357023,60 31
    470 ROSAS 3-1 41 42 47.25N 003 18 09.58E 4618051,29 525179,10 31
    471 MAR CANTABRICO C-4 43 41 16.12N 005 06 31.21W 4839448,46 330045,71 30
    472 SERRABLO-9 42 34 18.13N 000 24 35.97W 4716590,87 712583,65 30
    473 PULPO-1 40 43 29.61N 001 15 52.83E 4509744,60 353441,35 31
    474 SURPIRENAICA-2 42 17 20.46N 000 23 47.29E 4685232,35 285343,30 31
    475 GOLFO DE VALENCIA B1 39 45 39.14N 000 00 39.30W 4405566,25 756067,96 30
    476 MAR CANTABRICO C-5 43 40 29.31N 005 02 59.57W 4837885,43 334748,36 30
    477 MONTANAZO D-3 40 40 58.03N 001 29 06.18E 4504725,82 371973,42 31
    478 VIZCAYA C-1 43 30 20.41N 002 39 41.21W 4817114,15 527368,78 30
    478Z VIZCAYA C-1(OBJ) 43 30 19.64N 002 39 44.21W 4817090,10 527301,50 31
    479 ROSAS 3-2 41 43 47.72N 003 18 08.45E 4619916,14 525146,44 31
    480 SANTA BARBARA-1 40 49 40.89N 002 47 12.59W 4519766,88 517975,22 30
    481 SAN VICENTE-1 42 29 21.91N 000 26 33.51W 4707371,63 710179,53 30
    Página 9 de 14482 MARISMAS A-1 37 05 30.16N 006 34 21.29W 4107870,55 715749,92 29
    483 MARISMAS C-1 37 18 40.58N 006 11 18.03W 4133179,12 749184,69 29
    484 SERRABLO-13 42 36 02.15N 000 19 38.95W 4720010,27 719254,63 30
    485 ARRATIA-1 43 08 17.00N 002 46 52.00W 4776255,27 517802,10 30
    486 ZUERA-1 41 49 46.45N 000 51 17.66W 4633160,08 678137,68 30
    487 DELTA D-3 40 18 24.52N 001 01 38.74E 4463755,09 332364,77 31
    488 DELTA E-2 40 25 45.56N 000 47 23.29E 4477832,61 312509,09 31
    489 TARRAGONA E-4 ATICO 40 52 41.44N 001 13 07.45E 4526839,65 349907,16 31
    489Z TARRAGONA E-4A(OBJ) 40 52 41.44N 001 13 07.45E 4526839,65 349907,16 31
    490 SERRABLO-11 42 34 45.18N 000 22 03.27W 4717532,73 716039,39 30
    491 GOLFO DE VALENCIA G1 39 09 46.88N 000 00 49.95W 4339189,12 758014,89 30
    492 JACA-10 (SERRABLO-10) 42 34 24.30N 000 29 16.86W 4716588,17 706173,48 30
    493 EL GREDAL-1 41 22 21.37N 002 29 36.89W 4580324,85 542351,90 30
    494 VIZCAYA B-2 43 33 40.87N 002 51 19.83W 4823252,93 511670,04 30
    495 GOLFO DE CADIZ D-4 36 53 10.22N 006 54 43.86W 4084346,93 686062,15 29
    496 TARRAGONA E-4BIS 40 52 41.44N 001 13 16.86E 4526835,17 350127,42 31
    496Z TARRAGONA E-4B(OBJ) 40 52 41.44N 001 13 16.86E 4526835,17 350127,42 31
    497 MUCHAMIEL-1 38 26 59.76N 000 19 33.70E 4259196,50 266644,14 31
    498 ROSAS 1-1 42 03 21.18N 003 28 54.98E 4656175,82 539879,96 31
    499 AYOLUENGO-38 42 45 06.42N 003 52 33.09W 4733708,17 428320,02 30
    500 CASTELLON B-7 40 35 38.73N 001 10 57.36E 4495364,15 346209,07 31
    501 VILLANOVILLA-1 42 36 59.91N 000 29 10.85W 4721392,50 706167,88 30
    502 CASABLANCA-7 40 43 03.54N 001 21 34.51E 4508786,56 361442,48 31
    502Y CASABLANCA-7A(OBJ) 40 42 31.67N 001 22 38.63E 4507775,83 362928,80 31
    502Z CASABLANCA-7(OBJ) 40 42 31.22N 001 22 38.55E 4507762,00 362926,70 31
    503 PALANCARES-1 37 19 13.00N 006 12 21.00W 4134132,52 747604,59 29
    504 CASABLANCA-8(A,B,C y D) 40 43 03.55N 001 21 34.64E 4508786,81 361445,54 31
    504Z CASABLANCA-8D(OBJ) 40 43 13.59N 001 23 49.98E 4509037,80 364626,70 31
    505 ATLANTIDA-3 36 50 32.72N 007 05 09.32W 4079168,09 670674,50 29
    506 JACA-8 42 35 54.57N 000 28 30.34W 4719404,38 707151,05 30
    507 PAMPLONA-6 42 50 55.12N 001 36 48.35W 4745024,88 613300,05 30
    508 JACA-21 42 35 04.23N 000 32 16.14W 4717699,81 702050,04 30
    509 MAR CANTABRICO H-2X 43 48 29.37N 005 25 28.04W 4853511,37 304984,70 30
    510 SAN ANTONIO-1 42 50 17.00N 002 57 25.00W 4742917,47 503518,75 30
    511 GRUMETE F-1X 40 49 15.14N 001 41 01.97E 4519784,40 389006,74 31
    512 TARRAGONA E-7A 40 52 40.50N 001 13 19.08E 4526805,13 350178,80 31
    512Z TARRAGONA E-7A(OBJ) 40 52 40.50N 001 13 19.08E 4526805,13 350178,80 31
    513 CADIZ MAR PROFUN.C-1 36 18 16.43N 006 45 51.88W 4020114,03 700734,98 29
    514 GAVIOTA B-3 43 30 16.66N 002 41 19.22W 4816989,87 525168,33 30
    514Z GAVIOTA B-3(OBJ) 43 30 21.76N 002 41 18.88W 4817147,20 525175,40 30
    515 AYOLUENGO-41 42 45 14.19N 003 53 40.68W 4733963,96 426786,02 30
    516 AYOLUENGO-42 42 44 36.38N 003 53 34.16W 4732796,08 426921,89 30
    517 AYOLUENGO-43 42 45 29.88N 003 52 50.27W 4734435,89 427937,02 30
    518 AYOLUENGO-44 42 45 28.90N 003 52 00.55W 4734393,96 429066,89 30
    519 AYOLUENGO-45 42 44 24.82N 003 53 11.91W 4732434,16 427424,04 30
    520 CASTELLON B-8 40 40 21.29N 001 17 41.70E 4503887,27 355882,82 31
    521 DEMANDA-1 42 18 43.83N 002 55 44.79W 4684523,44 505842,56 30
    522 SAN CARLOS III-1 40 19 36.96N 000 42 19.91E 4466648,25 305064,63 31
    523 VIZCAYA A-1 43 31 49.62N 003 03 55.61W 4819812,74 494711,38 30
    524 CASABLANCA-9 40 43 03.69N 001 21 34.49E 4508791,20 361442,10 31
    524Z CASABLANCA-9(OBJ) 40 42 18.23N 001 22 14.68E 4507371,80 362359,10 31
    525 NAVAJO-1 42 56 59.93N 003 43 25.83W 4755599,96 440950,20 30
    526 GOLFO DE CADIZ 6-X-1 36 50 01.98N 007 12 32.66W 4078007,73 659710,17 29
    527 VIZCAYA C-2 43 25 25.86N 002 33 01.43W 4808069,71 536395,18 30
    528 AYOLUENGO-46 42 45 15.29N 003 52 25.74W 4733980,05 428489,95 30
    529 AYOLUENGO-47 42 45 44.67N 003 52 36.89W 4734888,95 428245,90 30
    530 GOLFO DE CADIZ 6-Y-1 36 42 22.99N 007 03 36.64W 4064121,19 673276,36 29
    531 CASTELLON B-9 40 37 24.50N 001 11 07.80E 4498620,73 346521,74 31
    Página 10 de 14532 AMPOSTA MARINO B-9 40 23 31.87N 000 42 32.06E 4473884,84 305539,07 31
    533 GOLFO DE CADIZ 6-Y1 BI 36 42 23.21N 007 03 38.67W 4064126,95 673225,85 29
    534 NEPTUNO-2 36 28 44.89N 006 26 21.43W 4040208,21 729419,68 29
    535 GAVIOTA B-4 43 31 15.09N 002 43 59.56W 4818779,95 521561,94 30
    535Z GAVIOTA B-4(OBJ) 43 31 14.32N 002 44 01.28W 4818756,10 521523,40 30
    536 BROTO-1 42 35 37.67N 000 07 29.22W 4719800,51 735911,30 30
    537 TARRAGONA E-9A 40 52 33.40N 001 12 04.10E 4526622,04 348419,22 31
    538 SAN CARLOS III-2 40 19 55.11N 000 38 35.86E 4467346,93 299791,55 31
    539 ROSAS 3-3 41 37 41.42N 002 57 20.23E 4608576,04 496303,02 31
    540 MAR CANTABRICO D-1 43 36 54.74N 004 42 45.03W 4830648,66 361809,53 30
    541 TORREBLANCA-1 40 05 52.40N 000 21 02.70E 4442062,48 274159,98 31
    542 RIOJA-5 42 23 56.31N 002 32 26.47W 4694261,38 537802,51 30
    543 CASTELLON C-5 40 23 29.87N 001 06 33.84E 4473018,91 339532,68 31
    544 PALANCARES-2 37 19 19.98N 006 13 46.51W 4134285,66 745492,98 29
    545 ANDALUCIA G-1 36 23 47.62N 004 45 08.62W 4029425,71 342841,09 30
    546 EL CIERVO-1 37 27 40.59N 005 49 31.42W 4149862,64 250096,53 30
    547 MAR CANTABRICO B-4 43 46 21.28N 005 15 50.29W 4849193,57 317785,86 30
    548 CADIALSO-1 42 50 13.28N 003 52 05.92W 4743167,45 429035,15 30
    550 MELO-1 37 12 01.47N 006 25 17.72W 4120286,49 728844,53 29
    551 RINCON-1 37 09 16.35N 006 30 00.78W 4115009,61 721999,04 29
    552 BAIDES-1 40 59 48.77N 002 48 56.21W 4538506,22 515508,59 30
    553 SALMONETE-1/1A 40 42 20.31N 001 09 54.74E 4507778,37 344995,47 31
    553Y SALMONETE-1A(OBJ) 40 42 25.08N 001 09 46.34E 4507929,59 344801,42 31
    553Z SALMONETE-1(OBJ) 40 42 19.47N 001 09 51.69E 4507754,00 344923,40 31
    554 ATLANTIDA 2-2 36 59 25.11N 007 11 56.26W 4095380,02 660284,18 29
    555 GOLFO DE CADIZ C-4 36 58 15.20N 007 01 55.90W 4093519,19 675171,73 29
    556 ALICANTE A-1 38 27 40.32N 000 01 37.62W 4261247,22 759406,33 30
    557 ANGULA-1 40 45 38.46N 001 18 39.22E 4513641,88 357421,50 31
    557Z ANGULA-1(OBJ) 40 45 39.32N 001 18 38.97E 4513668,50 357416,20 31
    558 AYOLUENGO-48 42 44 24.81N 003 53 45.42W 4732441,90 426662,09 30
    558B AYOLUENGO-48A 42 44 24.81N 003 53 45.42W 4732441,90 426662,09 30
    559 ROSAS 2-1 41 47 28.61N 003 11 45.04E 4626702,97 516273,01 31
    560 BETICA 18-1 36 46 46.96N 006 00 03.06W 4074698,29 767667,21 29
    561 HUESCA-1 42 08 08.02N 000 06 57.83E 4668936,64 261645,75 31
    562 MONTANAZO A-1 41 02 52.93N 001 47 10.57E 4544878,37 397991,84 31
    563 CASABLANCA-10/10A 40 43 03.60N 001 21 34.37E 4508788,47 361439,23 31
    563Y CASABLANCA-10A(OBJ) 40 41 48.86N 001 21 52.51E 4506475,76 361821,94 31
    563Z CASABLANCA-10(OBJ) 40 41 48.67N 001 21 52.51E 4506464,90 361821,94 31
    564 RIO SEGURA G-1 38 11 43.15N 001 44 42.69W 4228300,89 609882,99 30
    565 GOLFO DE CADIZ C-5 36 58 41.88N 007 01 56.11W 4094341,38 675149,55 29
    566 CASTELLON B-10 40 40 20.70N 001 17 47.12E 4503866,61 356009,73 31
    567 TRESPADERNE-1 42 49 34.58N 003 21 26.01W 4741669,93 470799,93 30
    568 BARCELONA MARINO D-1 41 29 27.43N 002 32 35.90E 4593441,15 461875,92 31
    569 PONTEVEDRA MARINO B1 42 12 55.14N 009 17 25.17W 4673806,92 476036,09 29
    570 ASTURIAS D-2 & D-2BIS 43 51 12.89N 005 31 50.62W 4858812,58 296590,70 30
    571 COMIOLS-1 42 02 00.83N 001 03 49.19E 4655399,17 339711,01 31
    572 CASABLANCA-14 40 44 02.92N 001 24 38.76E 4510538,17 365798,76 31
    572Z CASABLANCA-14(OBJ) 40 44 02.97N 001 24 40.19E 4510539,11 365832,33 31
    573 TARRAGONA E-4C 40 52 20.69N 001 12 45.84E 4526210,07 349388,26 31
    573Z TARRAGONA E-4C(OBJ) 40 52 20.69N 001 12 45.84E 4526210,07 349388,26 31
    574 CASABLANCA-11 40 39 53.29N 001 20 12.56E 4502955,96 359408,58 31
    574Z CASABLANCA-11(OBJ) 40 39 32.09N 001 20 12.94E 4502302,05 359405,14 31
    575 CASABLANCA-12 40 40 47.66N 001 21 10.35E 4504607,02 360797,03 31
    575Z CASABLANCA-12(OBJ) 40 40 30.89N 001 21 13.41E 4504088,53 360859,18 31
    576 AMPOSTA MARINO B-10 40 23 57.51N 000 42 45.78E 4474667,14 305883,04 31
    576Z AMPOSTA MARINO B-1(OBJ) 40 24 17.96N 000 42 59.54E 4475289,38 306223,75 31
    577 AYOLUENGO-51 42 44 31.95N 003 53 53.34W 4732664,06 426484,36 30
    578 DELTA C-3 40 29 43.90N 000 59 00.80E 4484788,95 329114,20 31
    Página 11 de 14579 AYOLUENGO-49A 42 44 54.62N 003 53 30.77W 4733357,91 427004,92 30
    580 AYOLUENGO-50 42 45 04.30N 003 53 16.43W 4733653,07 427334,07 30
    581 MARISMAS-3 37 10 54.15N 006 27 35.43W 4118119,59 725504,48 29
    582 MARISMAS-4 37 07 32.58N 006 33 37.98W 4111671,41 716722,38 29
    583 SEVILLA-1 37 29 54.22N 005 43 09.11W 4153705,38 259610,51 30
    584 SEVILLA-2 37 25 38.42N 005 51 24.46W 4146180,24 247204,36 30
    585 SEVILLA-3 37 30 30.47N 005 39 09.47W 4154654,76 265527,94 30
    586 MARISMAS-2 37 11 24.38N 006 23 58.77W 4119196,41 730822,70 29
    587 R.GUADALQUIVIR H-1 37 31 58.60N 004 15 28.80W 4154808,10 388846,87 30
    588 CASABLANCA-15A 40 43 57.79N 001 24 07.42E 4510393,32 365060,72 31
    589 BARCELONA MARINO G-1 41 07 10.12N 002 11 50.55E 4552410,23 432616,68 31
    590 GOLFO DE VALENCIA D1 39 36 51.45N 000 06 32.97E 4389017,32 251824,76 31
    591 CASTELLON B-11 40 37 25.10N 001 17 46.86E 4498451,74 355898,71 31
    592 SAN CARLOS III-3 40 21 18.68N 000 41 54.65E 4469800,51 304550,06 31
    593 MONTANAZO A-2 40 57 40.82N 001 42 43.58E 4535342,90 391616,61 31
    594 TIBURON-1/1A 41 02 36.53N 001 39 55.53E 4544520,97 387827,47 31
    594B TIBURON-1A 41 02 36.53N 001 39 54.56E 4544521,31 387804,83 31
    595 TARRAGONA D-2 40 59 35.14N 001 32 54.62E 4539084,12 377906,96 31
    596 CORDOBA A-1 37 32 01.52N 005 24 43.74W 4156888,90 286860,01 30
    597 CORDOBA A-2 37 34 47.32N 005 22 13.79W 4161906,10 290670,01 30
    598 CORDOBA A-3 37 35 03.47N 005 26 56.50W 4162581,94 283747,17 30
    600 SANTANDER C-1 43 33 31.76N 003 21 28.33W 4823023,95 471095,05 30
    601 MONTANAZO D-4 40 44 01.26N 001 27 06.35E 4510425,11 369259,96 31
    602 GARRAF-2 41 10 00.89N 001 59 04.32E 4557862,95 414809,03 31
    603 CORDOBA B-2 37 35 49.13N 005 19 41.92W 4163718,18 294443,10 30
    604 BETICA 14-1 37 01 20.56N 006 08 12.54W 4101255,69 754720,85 29
    605 SALMONETE ESTE-1 40 43 51.00N 001 12 22.70E 4510503,61 348510,15 31
    606 CASABLANCA-16 40 43 03.63N 001 21 34.63E 4508789,29 361445,35 31
    607 AYERBE DE BROTO-1 42 33 20.71N 000 07 27.29W 4715576,97 736098,88 30
    608 ANGULA-1A 40 45 38.46N 001 18 39.22E 4513641,88 357421,50 31
    609 RIO GUADIARO-1 36 23 38.00N 005 21 27.89W 4030285,33 288536,39 30
    610 RIO GUADALQUIVIR N-1 37 44 18.56N 004 48 41.00W 4178413,96 340387,95 30
    611 CASTELLON B-12 40 36 38.51N 001 13 45.45E 4497127,05 350197,47 31
    612 GAVIOTA-5 43 30 11.60N 002 41 22.61W 4816833,48 525092,78 30
    612Z GAVIOTA-5(OBJ) 43 30 33.20N 002 41 02.03W 4817501,66 525546,35 30
    614 CASABLANCA-18 40 38 32.63N 001 19 19.37E 4500492,38 358112,10 31
    614Z CASABLANCA-18(OBJ) 40 38 32.21N 001 19 19.79E 4500448,41 358121,13 31
    615 ALBORAN A-1 36 37 56.23N 004 12 32.40W 4054828,19 391905,02 30
    616 GRANADA D-1 37 09 59.00N 003 48 37.51W 4113705,39 428045,63 30
    617 DELTA E-3 40 27 53.49N 000 45 54.29E 4481830,46 310511,61 31
    618 CANTONEGRO-1 42 44 47.35N 004 07 27.95W 4733361,00 407968,93 30
    622 MONTORIO-1 42 33 55.58N 003 44 08.89W 4712905,96 439602,10 30
    623 GAVIOTA-6 43 30 11.49N 002 41 22.78W 4816830,07 525088,98 30
    623Z GAVIOTA-6(OBJ) 43 30 18.77N 002 39 56.37W 4817062,18 527028,35 30
    624 RIO GUADIARO-2 36 23 41.81N 005 16 11.48W 4030213,74 296423,31 30
    625 SAN JUAN A-1 37 20 20.68N 006 06 40.55W 4136471,17 755922,86 29
    626 SAN JUAN V-1 37 23 46.51N 006 01 01.67W 4143076,10 764063,74 29
    627 GAVIOTA-7 43 30 11.74N 002 41 22.80W 4816837,78 525088,50 30
    627Z GAVIOTA-7(OBJ) 43 30 42.19N 002 41 54.32W 4817774,80 524377,27 30
    628 CORDOBA A-4 37 35 08.12N 005 22 31.24W 4162558,09 290258,12 30
    629 CORDOBA A-5 37 34 16.04N 005 26 38.12W 4161108,12 284160,01 30
    630 CORDOBA B-1 37 33 21.11N 005 16 16.75W 4159032,18 299364,98 30
    632 AMPOSTA MARINO B-11 40 23 31.78N 000 42 32.12E 4473882,03 305540,42 31
    632Z AMPOSTA MARINO B-11(OBJ) 40 22 59.61N 000 42 33.10E 4472889,39 305537,81 31
    633 SAN JUAN Z-1 37 22 58.78N 006 01 58.72W 4141560,36 762706,82 29
    634 SAN JUAN V-6 37 23 31.25N 006 02 44.87W 4142525,71 761540,12 29
    635 SERRAT-1 42 14 24.38N 002 20 08.87E 4676732,14 445196,95 31
    636 MURCIA 4-1 38 01 27.65N 001 21 05.58W 4209868,58 644692,98 30
    Página 12 de 14637 MURCIA 10-1 37 44 47.86N 001 19 38.84W 4179089,32 647360,60 30
    638 VIZCAYA B-3 43 27 45.63N 002 41 07.38W 4812331,54 525451,82 30
    639 SAN JUAN R-4 37 21 41.11N 006 04 23.77W 4139054,40 759212,78 29
    640 CORDOBA A-6 37 37 05.63N 005 20 17.50W 4166098,02 293629,17 30
    641 CORDOBA A-7 37 30 03.26N 005 22 55.98W 4153176,04 289412,99 30
    643 SARGO-1 40 49 38.66N 001 22 27.75E 4520947,84 362917,50 31
    644 MARISMAS-5 37 10 25.44N 006 25 11.01W 4117330,86 729090,61 29
    645 CALAMAR A-1 40 06 04.14N 000 47 58.93E 4441380,54 312444,28 31
    646 TARRAGONA C-2 40 55 05.77N 001 02 32.74E 4531607,99 335149,87 31
    647 AMPOSTA MARINO B-12 40 23 31.80N 000 42 32.03E 4473882,70 305538,31 31
    647Z AMPOSTA MARINO B-12(OBJ) 40 23 26.88N 000 41 48.35E 4473757,75 304504,43 31
    648 SAMA A-1 40 37 01.94N 001 06 47.87E 4498053,52 340399,26 31
    649 EL TEJON PROFUNDO-1 42 45 24.61N 003 40 05.49W 4734113,80 445319,91 30
    650 CORDOBA C-1 37 40 29.15N 005 09 12.54W 4171981,12 310078,06 30
    651 CASTELLON B-13 40 33 35.29N 001 11 02.09E 4491555,33 346241,75 31
    652 CALELLA MARINA C-1 41 26 33.52N 002 22 25.16E 4588166,52 447674,94 31
    653 DELTA C-4 40 37 07.97N 000 59 34.52E 4498464,83 330220,07 31
    654 ASCOY-1 38 18 15.42N 001 19 58.99W 4240961,87 645758,07 30
    655 ROSAS UNO-2 42 12 26.90N 003 29 30.70E 4673012,19 540604,09 31
    656 GAVIOTA-8 43 30 11.63N 002 41 22.96W 4816834,37 525084,92 30
    656Z GAVIOTA-8(OBJ) 43 30 46.84N 002 42 32.96W 4817914,94 523509,16 30
    657 CALELLA MARINA B-1A 41 18 00.82N 002 45 07.49E 4572195,76 479243,54 31
    658 MACETE-1 43 33 53.71N 004 37 43.58W 4824927,66 368457,19 30
    659 VIZCAYA C-3 43 35 13.17N 002 35 22.08W 4826172,19 533143,14 30
    660 MAR CANTABRICO M-2 43 40 45.51N 004 30 07.08W 4837439,47 378928,20 30
    661 SAN JUAN OL-1 37 15 49.74N 006 05 12.82W 4128185,05 758339,90 29
    662 SEVILLA-4 37 23 01.23N 005 51 43.96W 4141348,95 246577,77 30
    663 SAN JUAN S-1 37 18 46.38N 006 01 32.53W 4133799,55 763596,38 29
    664 EL CAMPILLO-1 42 43 10.83N 004 44 43.92W 4731247,99 357071,03 30
    665 VIGO A-1 41 56 13.62N 009 07 34.23W 4642884,25 489539,73 29
    666 AGUILA-1 43 43 36.42N 005 03 45.04W 4843683,48 333873,76 30
    667 CEFALO-1 40 13 36.37N 000 40 57.25E 4455579,52 302822,79 31
    668 CEFALO-1BIS 40 13 36.97N 000 40 56.66E 4455598,38 302809,33 31
    669 AYOLUENGO-53 42 45 13.56N 003 52 14.68W 4733924,08 428740,82 30
    670 BESTRECA-1 42 16 20.03N 002 31 05.86E 4680197,99 460274,92 31
    671 CASABLANCA-17 40 43 03.53N 001 21 34.39E 4508786,31 361439,66 31
    672 SAN JUAN V-2 37 22 38.21N 006 05 16.01W 4140774,90 757872,93 29
    673 SAN JUAN V-4 37 21 16.46N 006 08 56.45W 4138089,02 752525,77 29
    674 CORDOBA C-1A 37 40 12.99N 005 10 40.88W 4171533,02 307902,06 30
    675 SAN JUAN R-1 37 20 00.54N 006 10 01.96W 4135700,05 750983,85 29
    676 RIO GUADALQUIVIR K-1 37 54 58.93N 004 17 35.30W 4197393,92 386329,58 30
    677 HONTOMIN-3 42 34 37.30N 003 38 21.50W 4714128,54 447532,76 30
    678 VIZCAYA B-4 43 33 56.82N 002 52 15.74W 4823742,94 510414,93 30
    679 ASTURIAS E-1 43 38 37.12N 005 36 33.95W 4835691,38 289529,87 30
    680 ASTURIAS CENTRAL-1 43 17 20.00N 005 39 13.00W 4796402,65 284709,98 30
    681 TORREMOCHA-1 40 57 15.00N 002 37 30.00W 4533815,78 531561,38 30
    682 AULESTI-1 43 18 21.02N 002 32 35.80W 4794966,64 537043,24 30
    683 MODESTA-1 43 17 16.50N 005 40 47.60W 4796362,76 282574,47 30
    684 CASABLANCA-19 40 40 47.00N 001 21 11.00E 4504586,38 360811,91 31
    685 ASPERILLO-2 37 05 01.33N 006 38 12.53W 4106837,87 710062,05 29
    686 SALADILLO-1 37 06 54.88N 006 36 16.06W 4110409,94 712850,00 29
    687 SERRABLO-6 42 34 27.11N 000 23 17.83W 4716922,64 714356,76 30
    688 IZARRA-1 42 45 05.00N 002 05 49.00W 4733687,82 573906,27 30
    689 ESTELLA-1 42 44 08.37N 002 05 03.49W 4731952,13 574959,82 30
    690 GAVIOTA-9 43 30 36.00N 002 41 25.00W 4817586,03 525036,31 30
    690BIS GAVIOTA-9ST 43 30 36.00N 002 41 25.00W 4817586,03 525036,31 30
    691 GOLONDRINA-1 40 34 53.00N 000 47 16.00E 4494718,78 312760,87 31
    692 ALBATROS OESTE-1 43 34 22.60N 002 54 04.40W 4824534,93 507976,37 30
    Página 13 de 14693 MALLORCA-1 39 40 47.00N 002 52 48.00E 4392292,26 489708,68 31
    694 RODABALLO-1 40 42 32.99N 001 14 03.02E 4508049,95 350829,97 31
    695 CASTROBARTO-1 43 00 41.95N 003 28 45.81W 4762306,08 460931,13 30
    696 TARAJALES-1 37 10 45.00N 006 28 21.00W 4117807,49 724388,05 29
    697 ARRAYAN-1 37 12 48.00N 006 23 46.00W 4121782,67 731066,76 29
    698 POSEIDON SUR-1 36 51 06.54N 007 05 20.08W 4080205,08 670387,10 29
    699 POSEIDON SUR-2 36 51 06.77N 007 05 20.36W 4080212,03 670380,02 29
    700 POSEIDON NORTE-1 36 59 35.14N 007 11 09.76W 4095710,98 661427,92 29
    701 GAVIOTA-10 43 30 11.60N 002 41 23.00W 4816833,44 525084,03 30
    702 CORMORAN-1(OBJ) 43 26 28.80N 002 51 41.60W 4809922,56 511203,80 30
    702BIS CORMORAN-1 43 26 08.1N 002 52 12.9W 4809280,00 510500,00 30
    703 SANTA CLARA-1 37 30 48.90N 005 34 41.92W 4155040,15 272113,95 30
    704 PELADILLO-1 37 06 53.19N 006 36 15.97W 4110357,91 712853,54 29
    705 BOQUERON-1 40 44 43.71N 001 21 47.29E 4511869,94 361799,94 31
    705Z BOQUERON-1 (OBJ) 40 44 41.05N 001 21 46.07E 4511788,40 361769,80 31
    706 ARMENTIA-1 42 49 03.14N 002 46 26.23W 4740663,01 518480,01 30
    707 LORA-1 42 43 30.05N 003 38 34.60W 4730563,99 447359,06 30
    708 IZARRA-1A 42 45 04.99N 002 05 49.01W 4733687,51 573906,05 30
    709 EL COTO-1 42 52 07.99N 003 57 43.41W 4746789,15 421413,79 30
    710 RIO CORBONES-1 37 31 45.50N 005 34 19.80W 4156770,04 272704,87 30
    711 JUNCAL-1 37 12 46.55N 006 19 30.13W 4121913,85 737376,38 29
    712 GAVIOTA-11X 43 30 29.13N 002 40 37.48W 4817378,14 526104,15 30
    713 Z5-1 37 14 37.82N 006 18 40.43W 4125378,57 738504,27 29
    713Z Z5-1(OBJ) 37 14 38.40N 006 18 42.70W 4125394,86 738447,82 29
    714 TORTUGA-1 40 41 09.70N 001 15 07.30E 4505451,33 352287,29 31
    714B TORTUGA-1A 40 41 11.67N 001 15 07.42E 4505512,02 352291,32 31
    715 CHIPIRON-1 40 43 05.30N 001 16 01.60E 4508990,88 353632,30 31
    716 LA CERCA-1 37 15 44.50N 006 17 03.30W 4127502,44 740839,01 29
    717 Z3-1 37 11 10.95N 006 25 57.06W 4118702,85 727916,68 29
    717B Z3-1ST 37 11 10.95N 006 25 57.05W 4118702,86 727916,92 29
    717BZ Z3-1ST(OBJ) 37 11 04.50N 006 26 21.40W 4118487,78 727321,76 29
    717Z Z3-1(OBJ) 37 11 06.10N 006 26 10.00W 4118544,71 272601,58 29
    719 AZUL-1 37 17 49.97N 006 13 33.65W 4131520,23 745891,08 29
    720 CASABLANCA-7 UP 40 42 45.96N 001 22 19.16E 4508224,95 362480,07 31
    721 BARRACUDA-1 40 43 03.60N 001 21 34.50E 4505866,82 361458,16 31
    721Z BARRACUDA-1 (OBJ) 40 41 23.50N 001 20 35.91E 4505727,40 369990,70 31
    722 JACA-2(RE) 42 34 41.90N 000 27 09.01W 4717218,22 709072,14 30
    723 JACA-17(RE) 42 34 57.39N 000 30 36.30W 4717555,40 704332,20 30
    724 CAMEROS-1 42 13 53.13N 002 42 42.85W 4675594,91 523773,98 30
    726 CHIPIRON-NE 40 43 09.74N 001 16 28,86E 4509100,11 354305,06 31
    727 CHIPIRON-S 40 43 15.47N 001 16 04.94E 4509100,11 354305,06 31
    728 NECORA-1 40 43 41.65N 001 12 53.86E 4510200,07 349250,06 31
    729 BOCARTE-1 40 41 49.95N 001 11 23.99E 4506798,68 347070,70 31
    730 BRECA-1 40 41 54.87N 001 10 27.05E 4507121,71 344515,91 31
    731 JACA-18 42 34 38.60N 000 27 11.34W 4717115,10 709022,10 30
    732 JACA-22 42 33 55.63N 000 27 58.99W 4715780,90 707975,60 30
    733 SALADILLO-2 37 06 53.09N 006 36 16.28W 4110354,60 721846,00 29
    734 CALYPSO OESTE-1 36 31 29.16N 006 38 03.69W 4044824,70 711817,00 29
    735 CALYPSO OESTE-2 36 32 49.48N 006 39 46.96W 4047236,80 709186,20 29
    736 CALYPSO ESTE-1 36 28 39.14N 006 25 43.64W 4040056,00 730365,10 29
    737 MARISMAS C-5 37 16 32,314N 006 17 48,325W 4128944,58 739687,50 29
    738 MARISMAS C-7 37 17 09,93N 006 16 58,68W 4130139,30 740877,00 29
    739 MELO NORTE-1 37 12 20,56N 006 25 34,04W 4120863,99 728426,11 29
    740 VICO-1 37 16 27,69N 006 16 01,72W 4128877,55 742317,80 29
    741 CASTOR-1 40 23 48,34N 000 42 25,89E 4474396,51 305406,77 31

  59. lejarza said

    El fracking truca a la porta de casa
    Xerrada Dimarts 18 de desembre 2012 a les 20h. A la Sala ETC de Vic (Osona)
    Passeig de la Generalitat, 46
    A càrrec de Pablo Cotarelo
    Organitza: Plataforma Aturem el Fracking (PAF)

  60. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Veïns de Riudaura en contra de l’extracció de petroli amb el mètode “fracking”
    Publicat el 17 desembre 2012
    La Generalitat ha donat permisos a una empresa anglesa perquè pugui buscar petroli a la Garrotxa. La companyia Teredo Oils United, vol explotar en total una zona de més de 55.000 hectàrees utilitzant el mètode “fracking” o de fracturació hidràulica. Aquesta tècnica consisteix a extreu el carburant fent forats de gran profunditat a terra i posteriorment injectant-hi aigua, sorra a alta pressió i productes químics. amb perill de contaminació dels aqüífers de la zona.
    Els veïns del poble es van reunir ahir per conèixer els detalls però van mostrar el seu descontent per les tècniques que s’utilitzaran. Ridaura ja compta amb la plataforma “No fracking Ridaura” perquè s’aturin les obres per buscar gas i petroli al municipi.
    En que consisteix el fracking?
    La fracturació hidràulica o fractura hidràulica (coneguda en anglès com hydraulic fracturing o fracking és una tècnica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d’algun material al terreny, amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents al substrat rocós que tanca el gas o el petroli, i afavorint així la seva sortida cap a l’exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.
    S’estima que aquesta tècnica és present en aproximadament al 60% dels pous d’extracció actualment en ús. A causa de l’augment del preu dels combustibles fòssils, que ha fet econòmicament rendibles aquests mètodes, s’està popularitzant el seu ús en aquests últims anys, especialment als EUA. Hi ha una gran controvèrsia sobre el perill mediambiental derivat d’aquesta tècnica, ja que a més d’un enorme consum d’aigua, és habitual que amb la sorra s’incloguin multitud de compostos químics, la finalitat dels quals és afavorir la fisura o fins i tot la dissolució de la roca, i que podrien contaminar tant el terreny com els aqüífers subterranis. Referent a això, la NGSA (associació nord-americana de subministradors de gas natural) afirma que no s’ha confirmat cap cas de contaminació d’aqüífers fins a la data.
    Repercussions en el medi ambient
    Les principals repercussions possibles són l’emissió a l’atmosfera de contaminants, la contaminació d’aigües subterrànies a causa dels fluixos incontrolats de gas o fluids causats per erupcions o vessaments, la fuga de fluids de fracturació i l’abocament incontrolat d’aigües residuals. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux conté a més metalls pesants i materials radioactius procedents del dipòsit.
    Les dades de les experiències obtingudes als Estats Units mostren que es produeixen nombrosos accidents que poden danyar el medi ambient i la salut humana. Entre un 1 i un 2 % dels permisos de perforació violen les obligacions legals. Molts d’aquests accidents es deuen a una manipulació incorrecta de l’equip o a fugues. D’altra banda, a prop dels pous de gas s’ha registrat contaminació d’aigües subterrànies amb metà, que en casos extrems poden provocar l’explosió d’edificis residencials, així com amb clorur de potassi, que provoca la salinització de l’aigua potable. Una altra repercussió inevitable de l’extracció de gas d’esquist és un alt índex d’ocupació de terra a causa de les plataformes de perforació, les zones d’aparcament i maniobra per a camions, equips, instal·lacions de processament i transport de gas, així com les carreteres d’accés.

  61. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El Consell, en alerta pels permisos del gas
    17/12/12
    El ple del Consell de la Garrotxa ha acordat que la institució prengui partit respecte a l’atorgament de permisos d’hidrocarburs que afecten Riudaura i la Vall d’en Bas. Sobre aquest punt, el president del Consell, Joan Espona, ha anunciat que ha demanat una reunió urgent amb el director general d’Energia, Mines, en què ha convidat l’alcalde de la Vall d’en Bas, Miquel Calm, i l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana. Una empresa ha demanat permisos a la Generalitat per poder fer prospeccions per determinar si hi ha gas al subsòl d’aquests municipis.
    J.C.

  62. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Moratòria de la cerca de gas natural a la Garrotxa
    El Consell Comarcal vol informació sobre el ‘fracking’
    Mines estudia si ho permet a la Vall d’en Bas i Riudaura
    El Punt/Avui 18/12/12 – OLOT Garrotxa- JORDI CASAS
    El ple del Consell Comarcal de la Garrotxa ha decretat una moratòria de permisos per fer prospeccions de gas natural a la comarca. N’han demanat a la Generalitat per fer-ne a la Vall d’en Bas i a Riudaura. L’ens, a petició dels alcaldes d’aquests dos municipis, vol recollir informació sobre el sistema d’extracció, anomenat fracking, o de fractura hidràulica, que consisteix a injectar productes químics i aigua a alta pressió per extreure aquest hidrocarbur. El president de l’ens, Joan Espona, ha anunciat que iniciarà un seguit de contactes amb els responsables de Mines de la Generalitat per recollir informació sobre els permisos recents demanats per les empreses Montero Energy Coportoration SL i Tereo Oils Limited per fer prospeccions. Espona ha convidat els alcaldes de la Vall d’en Bas i Riudaura a participar-hi. Coincidint amb la moratòria promoguda pel Consell de la Garrotxa, ICV (*) ha reclamat que el ple de la corporació declari la comarca lliure de fractura hidràulica i l’adhesió a la plataforma Aturem el Fracking. Abans, l’Agrupació Naturalista de Girona havia demanat a la Generalitat l’aturada dels permisos per a les prospeccions i havia alertat del danys que es poden produir en espais, alguns dels quals inclosos als PEIN, i a les persones.
    De fet, la concessió dels permisos no significa que es facin les cerques, ja que calen els permisos dels propietaris dels terrenys i dels ajuntaments.
    (*) Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking

  63. lejarza said

    Gobierno aprueba el jueves el proyecto de ley para prohibir el ‘fracking’, que entrará en vigor a principios de 2013
    Cantabria | 18/12/2012
    SANTANDER, 18 (EUROPA PRESS)

    El Consejo de Gobierno aprobará este jueves, 20 de diciembre, el proyecto de ley para prohibir el ‘fracking’ en la región, que a continuación se remitirá al Parlamento para su tramitación “con diligencia”, ya que el objetivo es que entre en vigor antes del primer trimestre de 2013.

    Así lo ha anunciado este martes el presidente de Cantabria, Ignacio Diego, que ha indicado al respecto que se va proponer a los grupos parlamentarios (PP, PRC y PSOE) que la tramitación del proyecto en la Cámara sea “lo más ágil posible”.

    De hecho, “probablemente” se plantee a los portavoces ‘popular’, regionalista y socialista la tramitación con carácter de urgencia, para que entre en vigor “nunca más tarde” del primer trimestre del próximo ejercicio.

  64. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La sombra del fracking
    http://vimeo.com/46871495

  65. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Olot i Ripoll volen parar la recerca de gas i petroli
    El Punt-Avui 21/12/12 – OLOT / RIPOLL – J.C
    Els plens dels Ajuntaments d’Olot i Ripoll van aprovar ahir mocions per reclamar una moratòria en la concessió de permisos a través de la Generalitat per buscar i extreure hidrocarburs al Ripollès i a la Garrotxa. En concret, hi ha hagut peticions de permisos per buscar gas natural a la Vall d’en Bas, Riudaura, Ripoll i els municipis de la rodalia de la capital del Ripollès. Els dos consistoris mantenen que la informació sobre la tècnica de recerca i d’extracció anomenada de fractura hidràulica és molt agressiva contra el medi ambient i la salut dels humans. En el cas d’Olot, el ple està preocupat per l’afectació que els productes químics que s’usen vagin a parar a l’aqüífer del riu Fluvià.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  66. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    A LES COMARQUES DE LA GARROTXA, OSONA, LA SEGARRA I EL RIPOLLÈS
    Creix la mobilització contra el fracking
    FERRAN DOMÈNECH
    La Plataforma Aturem el Fracking ha començat la campanya d’oposició a aquesta tècnica, utilitzada per extreure gas del subsòl i alhora molt perjudicial pel territori. Les alarmes varen saltar fa un més i mig, quan grups ecologistes de la Segarra, Osona i el Lluçanès varen detectar l’interès de multinacionals americanes per prospectar gas natural a vàries comarques de la Catalunya central
    El passat 17 de novembre es va constituir a Cervera la Plataforma Aturem el Fracking (PAF). Des de llavors el seu objectiu ha estat aturar els processos mitjançant la via institucional – fent posicionar els ajuntaments al respecte i presentant mocions a través de formacions polítiques- i plantejar la necessitat d’una transició energètica vers les energies renovables. Però per la PAF també és essencial la lluita la carrer i la mobilització ciutadana; és per això que han elaborat un manifest on expliquen el perquè de l’oposició al fracking.  Paral·lelament, han editat un vídeo de 2 minuts on s’explica en què consisteix aquesta tècnica, per quines raons és perjudicial, com ens afecta, i què és la PAF.
    Entre els actes que han preparat, cal destacar la xerrada-debat a l’ETC de Vic el dimarts 18 de desembre a les 20h a càrrec de Pablo Cotarelo, coordinador del llibre Agrietando el futuro, un dels llibres de referència en aquest àmbit. Darrerament s’ha afegit una nova alarma de Fracking a la zona del Ripollès i la Garrotxa, de la qual no només se n’han demanat permisos a la Generalitat sinó que, a diferència de la resta de zones esmentades, ja han estat concedits.
    Una multinacional petroliera britànica 
    L’empresa sol·licitant és la multinacional britànica Teredo Oil LTD. Aquestes zones es sumen a les ja esmentades d’Osona, el Lluçanès i la Segarra i a les de la zona de Castelló, on també ha sorgit una forta mobilització ciutadana. En varis llocs com Cantàbria o França ja s’ha prohibit la tècnica d’extracció de gas mitjançant la fractura hidràulica i en molts altres països s’han aconseguit moratòries.
    A Catalunya el tema ha arribat sobtadament, però la realitat és que es tracta d’un tema que ja ha generat controvèrsia a una gran quantitat de països i que fins i tot ha arribat al Parlament Europeu. El rerefons recau en la necessitat d‘independència energètica dels països occidentals i en allargar un sistema energètic caduc i tocat de mort. Especialment dels Estats Units, que busquen millorar la seva dependència, importar aquesta tècnica i revaloritzar les empreses que s’hi dediquen. Però la pràctica ja ha fet fracassar gran part de les expectatives, i tot plegat a un preu calamitós. 
    http://www.setmanaridirecta.info/noticia/catalunya-es-mobilitza-contra-fracking

  67. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    PRESENTACIÓ A BARCELONA DE LA PLATAFORMA ATUREM EL FRACKING (PAF), DILLUNS 24 DE DESEMBRE de 2012
    La roda de premsa de presentació de la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) tindrà lloc el pròxim dilluns 24 de desembre de 2012 a les 11h del matí a la seu de la CONFAVC (barri de la Barceloneta. C/Doctor Aiguader, 18. Barcelona).

    La PAF ha estat constituïda amb el doble objectiu de:

    Divulgar la problemàtica de l’arribada del fracking a Catalunya i aconseguir la prohibició d’aquesta agressiva tècnica d’extracció d’hidrocarburs a nivell català.
    Plantejar la necessitat d’una transició energètica basada en les energies renovables (potenciant la descentralització de la seva producció, l’eficiència i una reducció en el consum energètic).
    La PAF és una plataforma transversal formada per més d’una vintena d’entitats que pretén aglutinar esforços i arguments per aturar la tècnica de prospecció d’hidrocarburs (principalment gas de baixa rendibilitat pel què fa a Catalunya) coneguda com a fractura hidràulica (o fracking) i que afecta una quantitat molt important de territori català. Catalunya

  68. lejarza said

    Jordi Ortega: Las fantasías del fracking o la adición al petróleo a través de los combustibles no convencionales.-El camino equivocado hacia la independencia energética.
    Los efectos del huracán Sandy pusieron, al final de las presidenciales de Estados Unidos, el cambio climático en la campaña electoral. El descubrimiento de combustibles no convencionales se percibió como una gran oportunidad para reducir la dependencia energética, mejorar la balanza de pagos y, lo que es más importante para los republicanos, realizar una política con un fuerte contenido doméstico que permita liberar -gracias a la dependencia energética que se prevé en el 2020- retirarse de Oriente Próximo. Lo que supondría un cambio en el tablero geopolítico -hasta ahora asentados en las relaciones transatlánticas.
    Con la revolución de los combustibles no convencionales queda arrincona la apuesta deBarack Obama, en la anterior campaña, en favor de las energías renovables y un cambio de modelo energético. En el debate Europa estuvo ausente. Su único lazo parece ser las referencias a será Israel. Myanmas, Camboya y Thailandia fueron los destinos de Barack Obama tras su elección –lo que muestra el giro de su política orientada al Pacifico. ¡Ay Europa! Deberá hacer frente sola a la volátil situación de Oriente Próximo, con la guerra civil en Siria, entre suníes y chiíes que involucra toda la región, o un Irán que apuesta por ser potencia regional. Una delicada posición en el nuevo tablero geopolítico.
    El fracking esa ilusión adictiva a los combustibles fósiles.
    La Agencia Internacional de la Energía (AIE) en su Outlook de 2012 (http://www.iea.org/publications/freepublications/publication/Spanish.pdf) prevé que Estados Unidos se convertirá en el principal productor de petróleo en 2020, adelantando a Arabia Saudí, gracias a las tecnologías fracking. ¿En qué consiste? En aprovechar depósitos en formaciones geológicas de baja permeabilidad, normalmente pizarras o esquistos, que a partir de la fractura hidráulica o fracking –en inglés-, consistente en inyectar productos químicos con agua y arena a elevadas presiones permite fracturar las rocas y extraer el gas o petróleo. La AIE calcula que Estados Unidos será en 2030 en exportador neto de energía.
    Es un hecho la caída de las reservas de los países de la OPEP. Resultado de una preocupante incomprensión de los desafíos del siglo XXI, en lugar de una apuesta por las tecnologías de futuro, el uso de fuentes renovables de energía y aprovechar el potencia de la eficiencia energética, se opta por rebañar el plato de los combustibles fósiles. Es una incomprensible ceguera la explotación de las arenas bituminosas en Canadá -prohibida su importación en, por ejemplo, Alemania. La AIE pretende pasar de la actual demanda de 87 millones de barriles diarios a 99,7 millones que será la demanda en 2035. Los países no miembros de la OPEP aportarán 53 millones de barriles diarios gracias de los combustibles no convencionales. Una estrategia basada el autismo respecto los retos energéticos, climáticos, tecnológicos y geopolíticos.
    El debate esta más abierto. Tim Yeo, presidente de la Comisión de Cambio Climático en Reino Unido, lanzó una mordaz ataque al gas y anunció una ley para descarbonizar el sector eléctrico –objetivo no superar los 100 gramos CO2 KWh en 2030, medida rechazada por el ministro George Osborne. El diputado conservador, sin cartera, ironizaba si se pretendía con ello regresar “al becerro de oro que pueda satisfacer las necesidades con energía barata y revivir las perdidas industrias manofactureras… en lugar de apostar por las tecnologías de futuro” (http://www.guardian.co.uk/environment/2012/dec/18/tim-yeo-gas-strategy?CMP=twt_gu).
    Un gobierno en funciones hiperactivo.
    El 27 de noviembre, el gobierno en funciones de Artur Mas, se autorizaba prospecciones para el fracking en medio centenar de municipios catalanes. Una frenética hiperactividad del ejecutivo que no había mostrado durante la legislatura. En últimas semanas se ha aprobado –sin pasar por el Parlamento, el poder legislativo- el Plan de Energía y Cambio Climático 2020, la tasa a depósitos bancarios o la Estrategia de adaptación al cambio climático. Sorprende la tasa a las nucleares -rechazada hasta ahora con maliciosos reproches, supone todo un giro de 180 grados. Las medidas fiscales que se aprueba no tiene tanto un fin de obtener ingresos adicionales como obtener compensaciones de Madrid, pues el senado acaba de aprobar, también, una tasa a la nuclear. En horas se encuentra alternativas a lo que ha sido una política de recortes y sadismo social. Una insólita hoja de ruta hacia una transición nacional que muestras poco orgullo nacional y coraje político.
    Resulta paradójico que mientras que Arabia Saudí, Qatar y otros países de la OPEP entienden su futuro pasa por el desarrollo de las energías renovables, ante el agotamiento de la energía fósil, nosotros estemos apostando los combustibles no convencionales. Los dos argumentos de la AIE son la dependencia energética y el precio; cuando calcula el precio del barril a 214 dólares nominales.
    ¿Qué hay de realidad y de fantasía en el fracking?El Ministro de Cambio Climático y Energía en Reino Unidos, Ed Davey, está reclamando evaluar los riesgos ante, durante y después de las perforaciones, evitar un vacío legal, condicionado las licencias a una estricta evaluación ambiental estratégica (http://www.decc.gov.uk/en/content/cms/news/wms_shale/wms_shale.aspx). Bloombergcalculaba 2.400 pozos en el Mar del Norte; apena se han perforado tres pozos que, por infringir la legislación ambiental, han perdiendo la licencia (http://www.guardian.co.uk/environment/2012/sep/10/cuadrilla-breach-fracking-lancashire).
    Debate y participación pública.
    Existe una vacío legal que se debe urgentemente que rellenar. Más cuando se usa aditivos, cianuros, xilenos y otras sustancias mutágenas y cancerígenas pueden llegar a niveles freáticos y contaminar el agua, incluso propagarse a la superficie. Además del impacto ambiental están los efectos sobre la salud humana, como señala la proposición del PSOE para su debate en el Congreso, puede arrastras “metales pesados como uranio o mercurio”.
    El vacío permite petición de licencias de nuevas perforaciones sin control. En el pasado las energéticas, señala la moción del PSOE, han “perforado más de un millar de pozos con el objeto de extraer gas o petróleo… donde existen formación cuya explotación convencional con otras técnicas no resulta rentable, entendemos que existe una necesidad urgente de regular esta práctica”. El PSC en el Parlament de Catalunya, al igual que otros grupos a nivel local, han reclamado una moratoria y prohibir nuevas licencias para evaluar los riesgos.
    LLegar a 99,7 millones de barriles diarios supondría hacer descarrilar las políticas de cambio climático y frenar las energías renovables, las tecnologías del futuro. No hay salida a la actual crisis que no pase por un cambio del actual modelo energético. Las energías renovables son intensivas en el conocimiento y en formación, con un menor riesgo, un menor costo, una menor dependencia energética. El desafíos del siglo XXI es lograr una modernización ecológica de los países emergentes que permita una intensa cooperación tecnológica, en un mundo más seguro que garantiza el acceso a la energía y bienestar a todo el planeta. La alternativa es un mundo sucio, inseguro, en que la energía sea el privilegio de unos pocos.
    Informe para ciegos.
    El Parlamento Europeo proporciona una guía a los responsables político, reguladores y partes interesadas en el impacto que tiene el fracking sobre los ecosistemas y la salud humana:Repercusiones de la extracción del gas y petróleo de esquisto en el medio ambiene y salud humana (http://www.europarl.europa.eu/committees/es/envi/studiesdownload.html?languageDocument=ES&file=66719).
    Dicho estudio recoge las conclusiones del realizado por la Agencia Federal Alemana de Medio Ambiente, (UBA) sobre los efectos de los aditivos líquidos sobre los ecosistemas, efectos toxicológicos en la salud y un análisis del riesgo: Umweltauswirkungen von Fracking bei der Aufsuchung und Gewingung von Erdgas aus unkonventionellen Lagerstätten –Kurzfassung –(http://www.umweltdaten.de/publikationen/fpdf-k/k4346.pdf).
    Identifica la falta de conocimiento sobre la toxicología de los productos utilizados, el vacío legal existente, advierte de la amenaza para los recursos indispensables como el agua potable. La calidad democrática es no es no freno sino un actor para el desarrollo de economías más responsables y sociedades capaces de afrontar los retos y desafíos, se capaces de invertir inercias. En momento en optimizar los recursos públicos bastaría ser capaces de tomar buena nota de estas recomendaciones y análisis.
    Gobiernos reaccionan.
    El ministro de recursos naturales de Quebec, Martine Quellet, prohibió el fracking sin perder tiempo. ¿En qué, exactamente, nos miramos en el espejo del Quebec? En el liderazgo que ejerce Quebec, poco después el gobierno de Canadá declaró una moratoria y prohibición. ¿No es Quebec un ejemplo a seguir? Basta con tomar nota del estudio de la Academia de las Ciencias de Canadá -con su exhaustivo estudio: Harnessing Science and Technology to Understand the Environment Impacts of Schale Gas Extraction –en (http://www.scienceadvice.ca/en/assessments/in-progress/shale-gas.aspx).
    Estados Unidos atizó a las energías renovables descalificadas por su elevado coste, antes de percibir las oportunidades que supone para el cambio de modelo energético. Algunos estados empiezan a despertarse del sueño adictivo relacionado con los combustibles fósiles no convencionales. El gobernador de Carolina del Norte, Beverley Perdue, ha vetado elfracking. El gobernador de Nueva York ha cambiado de opinión en contra del fracking. Ha obligado que la EPA hacer estudios para limitar el riesgo sobre los acuíferos y los recursos hídricos (http://www.epa.gov/hfstudy/index.html). Estados Unidos se está imponiendo moratorias. El Departamento de Energía de Estados Unidos calcula que se requiere en la perforación y fractura del gas esquito entre 7 y 14 millones de litro de agua: Modern Shale Gas (http://www.gwpc.org/sites/default/files/Shale%20Gas%20Primer%202009.pdf).
    En julio de 2011 el Parlamento de Francia prohibió el fracking, con Nicolas Sarkozy; pero no el gas esquisto. Este se prohibió dentro de la Conferencia del Medio Ambiente del gobierno deFrançois Hollande en 2012, apelando al principio de precaución –incluido en el artículo 174 del Tratado de la Unión Europea.
    Renania de Norte, presidida por Hannelores Kraft (SPD) buscaba una prohibición delfracking a nivel federal, logrando una mayoría en el Bundesrat -senado. Lo ha logrado gracias al apoyo del Ministro de Energía de Baja Sajonia, Robert Habeck (CDU). El SPD presentó una propuesta en el Bundesrat –Senado Federal (http://blog.campact.de/wp-content/uploads/2012/12/SPD-Antrag-Fracking-final.pdf). Reclama una evaluación ambiental estratégica, someter los proyectos a participación pública (modelo de los depósitos nucleares de Asse II), excluir zonas con agua incluido las aguas residuales y prohibir importar arenas bituminosas.
    El debate llega a Cataluña. En Cantabria, tras mociones en 25 municipios, su gobierno regional lo ha prohibido, igual que en Aragón. Montero Energy Corporation (vinculada a R2 Energy de Canadá), en cambio, ha logrado en Cataluña licencias para prospecciones en los proyectos de Darwin (89.683 ha, de Agramunt hasta Camarasa) y Leonardo (76641 ha, de Gaià a Manlleu -en DOGC 27 de septiembre y en el BOE de 4 de octubre 2012). José Manuel Soria minimizaba los riesgo “no tiene más riesgos que el de cualquier otra producción siempre que se tomen cautelas”. Esperemos que no obviemos la cascada de informes existentes y gobiernos responsables.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  69. lejarza said

    Vídeo: Eulàlia Massana, alcaldessa de Riudaura ens explica la veritat de les possibles extraccions de gas al poble
    Publicat el 21 desembre 2012
    En una entrevista en exclusiva a algarrotxi.cat, l’alcaldessa de Riudaura mostra la seva insatisfacció per la poca informació que l’ajuntament té sobre les possibles extraccions de gas que una empresa està interessada a fer al municipi. Diu que la Generalitat no l’ha informat de res i que ha hagut de ser la pròpia alcaldessa qui truqués, fa unes setmanes, a la Direcció General de Mines per informar-se sobre el tema. No en va treure l’aigua clara i no sap si, finalment, vindran a inspeccionar el terreny i si les extraccions es faran ni amb quin mètode es faran. El que si sap és que el govern de l’Estat ja ho va publicar al BOE i la Generalitat al DOG. L’empresa doncs, té el permís per fer els treballs d’investigació pertinents. Tant l’Ajuntament com als veïns de Riudaura, alguns d’ells constituïts en plataforma, s’oposen al fracking, el possible mètode que es faria servir per fer l’extracció del gas. Tot, però, són suposicions i rumors perquè no tenen cap informació.

    • lejarza said

      Moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking
      Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking.-Exm. Sr. President del Consell Comarcal de la Garrotxa.
      El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, amb DNI 149XXX73M en representació de la Coalició ICV-EUiA a la Garrotxa (Girona), major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).
      EXPOSO: Montero Energy Corporation S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl de la nostra comarca de la Garrotxa, existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs.
      Es tracta de una tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, i de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn Natural, al Paisatge, i amb risc per a les nostres vivendes, empreses i propietats, de la Comarca de la Garrotxa.
      DEMANO: Que davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres municipis, pobles i vil.les, i per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa l’aprovació de la: MOCIÓ DEL GRUP DE LA GARROTXA D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUiA) PER A DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACKING, que Anex le registren (pàg ½). Argelaguer (Garrotxa), 12 de desembre de 2012. Fdo: Juan R. Lejarza

      MOCIÓ DEL GRUP DE LA GARROTXA D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUiA) PER A DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACKING

      MOCIÓ:

      Atesa la sol·licitud presentada per Montero Energy a la Direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs a través de la tècnica del fracking a la nostra comarca.

      Atès que l’empresa Montero Energy Corporation S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar un pou en el subsòl profund, i es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.

      Atès que aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units. No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als pous i aqüífers dels nostres pagesos. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous, amb risc per a les nostres vivendes i propietats, recordem que la Garrotxa pateix terratrèmols naturals, tambè es zona volcanicà i per tant inestable. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental.

      Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn natural. Per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa l’aprovació dels següents acords:

      Davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres pobles i vil.les que es podrian veure afectat per la presència de nombrosos pous d’extracció i pels seriosos danys que se’n derivarien fruit de l’explotació industrial, acordem que:

      ACORDS

      Primer – El Consell Comarcal de la Garrotxa declara LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACTURA HIDRÀULICA HORITZONTAL.

      Segon – Exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya que suspengui els permisos d’investigació d’hidrocarburs per a iniciar les prospeccions per fracking a la Garrotxa i Catalunya, tant a l’empresa Moreno Energy i a qualsevol altra que ho demani amb les mateixes finalitats, fins que el Parlament de Catalunya no aprovi una Llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació, per raó dels seus greus impactes ambientals.

      Tercer- El Consell Comarcal de la Garrotxa entén que la comarca de la Garrotxa es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la investigació i explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi.

      Quart- El Consell Comarcal de la Garrotxa traslladarà al President de la Generalitat de Catalunya, a la Direcció General d’Energia i Mines, al conjunt dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, així com a la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) els acords aprovats.
      Argelaguer (Garrotxa), 12 de desembre de 2012 Fdo: Juan R. Lejarza

      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

      • lejarza said

        Argelaguer (Garrotxa)
        Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
        Hydraulic Fracturing (fracking)
        NoFracturaHidraulica

        El grup parlamentari ICV-EUiA ha presentat a la cambra catalana la Proposició de Llei de prohibició de prospeccions i explotacions d’hidrocarburs no convencionals per mitjà de fracturació hidràulica (fracking) a tot el territori de Catalunya. Aquesta iniciativa parlamentaria té l’objectiu, a més a més de la prohibició, que se suspenguin d’immediat els permisos o peticions d’autorització en tràmit.

        En l’exposició de motius de la Proposició el grup parlamentari recorda que a banda dels permisos de prospecció demanats per l’empresa Montero Energy, filial de la multinacional canadenca R2 Energy, a la Catalunya central (Ripollès, Osona, Solsonès…), consta que estan en curs altres permisos de prospecció de caràcter supra-comunitari, que afecten importants superfícies del territori de Lleida, sobre els límits amb la Franja i Aragó, així com a Tarragona, sobre els límits amb Terol.

        El gas de pissarra es troba atrapat en estrats o capes de pissarra a molta profunditat (des dels 400 als 5.000 metres). Donat que la pissarra té una permeabilitat molt baixa, els gas està distribuït en petits porus o bombolles, moltes vegades microscòpiques, no connectades entre si, el que fa necessari perforar les capes de pissarra per aconseguir reunir el gas i que flueixi cap a la superfície per poder ser recollit.

        La fractura hidràulica consisteix a perforar verticalment fins a la capa de pissarra. En aquesta perforació s’hi introdueix un tub d’acer, amb un recobriment de ciment per protegir els aqüífers dels additius químics que posteriorment s’utilitzen.

        Un cop es troba la pissarra es realitza una perforació horitzontal, a través de la pròpia capa de pissarra. Aquesta perforació horitzontal té, com a mitja, un kilòmetre i mig, tot i que pot arribar a 3 Km. Un cop s’ha realitzat la perforació horitzontal en la capa de pissarra s’utilitzen explosius per a provocar petites fractures. Provocades aquestes fractures s’injecten, per etapes, milers de tones d’aigua a molt alta pressió, barrejat amb sorra i additius químics. Aquesta aigua a pressió fractura la roca alliberant el gas que després, junt amb l’aigua, la sorra i els additius químics retorna a la superfície (retorna entre el 15% i el 80% del fluid injectat). El pou es fractura entre 8 i 12 etapes, per tant el conducte pateix uns canvis de pressió molt grans representant un greu perill pel revestiment de ciment del tub.

        Entre els additius químics utilitzats es troben benzè, xilè o cianur, fins arribar a unes 500 substàncies químiques, moltes d’elles cancerígenes, mutàgens i amb altres propietats altament preocupants. El fluid de retorn també aporta a la superfície altres substàncies que poden contenir les capes de pissarra. És molt comú que aquestes roques continguin substàncies molt perilloses, com metalls pesats (mercuri, plom…), radó, radi o urani, i altres elements radioactius que arriben a la superfície.

        Cada plataforma pot accedir únicament a una petita àrea del jaciment que es pretén explotar, per tant és comú que es disposin múltiples plataformes sobre el mateix, y que es requereixi una superfície suficientment gran com per permetre el desplegament i emmagatzematge dels fluids i l’equip necessari per a les operacions de fractura i les perforacions horitzontals.

        Els riscos que pot generar la utilització d’aquesta tècnica s’han conegut en recents estudis realitzats per institucions independents i d’indubtable imparcialitat. En aquest sentit, el juny de 2011 la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat del Parlament Europeu va publicar un informe en el que es plantejava grans interrogants sobre l’ús de la fractura hidràulica com a tècnica d’investigació i extracció de gas.

        Entre les conclusions d’aquest informe destaca que no hi ha cap directiva europea en matèria de mines i tampoc s’ha realitzat cap anàlisi detallat, exhaustiu i accessible públicament del marc regulador de l’extracció del gas de pissarra i del petroli de roques dures. S’haurien de desenvolupar.

        El marc regulador actual de la Unió Europea sobre la fractura hidràulica, que és l’element central en l’extracció de gas de pissarra i petroli de sotmetre les activitats de fractura hidràulica en extracció de hidrocarburs a avaluació d’impacte ambiental és més permissiu que qualsevol altre activitat industrial d’aquest tipus, i per tant, s’hauria de disminuir substancialment.

        S’hauria de revaluar amb especial atenció l’afectació de la Directiva Marc de l’Aigua en relació a les activitats de fractura i els possibles impactes en l’aigua de superfície.

        S’hauria d’enfortir a les autoritat regionals per a les presses de decisions sobre projectes que impliquin fractura hidràulica. La participació pública i les avaluacions ambientals haurien de ser obligatòries per prendre aquestes decisions.

        Per aquests motius, actualment existeix una preocupació social pels riscos que suposa iniciar l’extracció de gas no convencional mitjançant aquesta tècnica, i es considera per diferents sectors socials que aquesta activitat pot tenir perjudicis significatius per al medi ambient i pels aqüífers subterranis.

        De fet, nombrosos Governs a Europa, com els de França, Bulgària, Renana de Nord-Westfàlia a Alemanya, Friburg i Vaud a Suïssa, així com diferents Estats dels Estats Units (Carolina del Nord, Nova York, Nova Jersey i Vermont i més de 100 entitats locals) i altres països de tot el món (Sudàfrica, Quebec a Canadà, Nova Gales del Sud a Austràlia), tenen en vigor actualment una prohibició o apliquen una moratòria en relació amb l’ús de fracturació hidràulica per a l’extracció de petroli i gas de roca o altres formacions rocoses “compactes”; i d’altre part, una sèrie d’Estats membres de la Unió Europea , com la República Txeca, Romania i Alemanya, estan considerant en aquests moments una moratòria en relació a aquesta pràctica.

        Cal destacar la resolució del Parlament Europeu, de 21 de novembre de

        2011, sobre les repercussions mediambientals, de l’extracció de gas i petroli d’esquist (2011/2308(INI)), que entre moltes altres consideracions:

        1.-Considera que l’explotació i extracció de gas d’esquist possiblement pot representar complexes i imbricades interaccions amb el medi ambient, en particular degut al mètode de fracturació, la profunditat i la construcció de pous i l’extensió de la superfície afectada.

        2.-Reconeix que el procés de fractura hidràulica implica un consum d’un volum d’aigua relativament elevat, i tenint en compte de que es tracta d’un recurs particularment sensible a la UE, destaca la necessitat de dissenyar plans avançats de subministres d’aigua basats en la hidrologia local i que es tingui en compte els recursos aqüífers, a nivell local i les capacitats existents en matèria de tractament d’aigües residuals.

        4.-Recorda les directives europees ja vigents que exigeixen als Estats membres aplicar les mesures necessàries per prevenir el deteriorament de l’estat de totes les masses d’aigua subterrànies, inclòs de fonts concretes, com les instal·lacions d’exploració i extracció d’hidrocarburs.

        5.-Demana que en determinades zones sensibles i especialment perilloses com. Per exemple, en àrees declarades de protecció d’aigua potable i per sota d’elles i en zones de mines de carbó, es prohibeixi totalment la fracturació hidràulica.

        6.-Senyala que existeix risc de moviments sísmics, tal com es va demostrar en la prospecció de gas esquists al nord-oest del Regne Unit: recolza les recomanacions de l’informe elaborat pel Govern britànic que preveuen que els operadors deuen complir determinats estàndards sísmics i microsísmics:

        7. Recorda que la sostenibilitat del gas d’esquisto encara no ha estat demostrada; insta la Comissió i els Estats membres a avaluar exhaustivament les emissions de gasos d’efecte hivernacle durant tot el procés d’extracció i producció per demostrar la integritat mediambiental;

        Reconeix quer les activitats de perforació poden conduir al deteriorament de les condicions de vida; insta, consegüentment, a què es tingui en compte aquest aspecte en adoptar totes les mesures necessàries per a l’aplicació dels principis de prevenció.

        8. Considera que moltes de les actuals controvèrsies sobre els combustibles fòssils no convencionals es deuen en part al rebuig inicial per part del sector a revelar el contingut químic dels líquids utilitzats per millorar la fracturació hidràulica; considera necessària la plena transparència així com una obligació ineludible a tots els operadors per a que revelin completament la composició i la concentració del contingut químic del líquid de fracturació i que compleixin plenament la legislació vigent de la UE en el marc del Reglament.

        9. Insta la Comissió a presentar propostes per assegurar que les disposicions de la directiva relativa a l’avaluació de l’impacte mediambiental contemplin adequadament les particularitats de l’exploració i extracció de gas d’esquisto, petroli d’esquisto i metà de llit de carbó; insisteix en que les avaluacions anteriors de l’impacte mediambiental inclouen l’impacte sobre la qualitat de l’aire, la qualitat del sòl, la qualitat de l’aigua, l’estabilitat geològica, l’ús del sòl i la contaminació acústica durant tot el cicle de la vida.

        10. Finalment, no obstant, destaca que la regulació adequada de la prospecció i extracció dels combustibles fòssils no convencionals –en ple compliment de la legislació existent de la UE- depèn, en última instància- de la voluntat i recursos de les autoritats nacionals pertinents.

        Aplicant les anteriors consideracions i recomanacions del Parlament europeu al cas de Catalunya, i en concret als territoris en que es volen portar a terme aquestes activitats primer d’exploració i posteriorment de possible extracció, es constata que es tracta de zones amb escassesa hídrica, amb masses d’aigua en mal estat –contaminació d’aigües freàtiques i de les aigües superficials- poden interferir amb les activitats agrícoles i ramaderes, afectar als regadius i a les captacions d’aigua potable, amenaces d’afectar els cursos fluvials i les aigües subàlvies, i –en fi- poden afectar diversos espais d’interès natural o acollits a figures de protecció del medi natural.

        Tenint en compte els principis de prevenció i precaució que – conforme a les directives europees i la legislació d’avaluació estratègica de plans i programes- s’han de aplicar davant noves activitats no prou estudiades en els seus impactes i de les que no es coneixen els efectes a mig i llarg termini, així com la no existència de mesures de prevenció d’impactes ambientals, suficientment desenvolupades.

        Atès que la Generalitat de Catalunya és competent en matèria de permisos d’exploració i explotació mineres, així com en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i usos del sòl, medi ambient, recursos naturals i gestió de l’aigua, entre d’altres, conforme al vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 i a les transferències rebudes al respecte per part de l’administració general de l’ Estat, en tot allò que afecti al territori de Catalunya, la Proposició de llei del grup parlamentari d’ICV-EUiA, proposa el següent articulat:

        ARTICLE 1.- Queda prohibida, a tot el territori de Catalunya, la realització d’activitats de prospecció, exploració, investigació o explotació d’hidrocarburs i gasos de roca i no convencionals, que suposin –en tot o en part- la utilització de les tècniques de fractura hidràulica amb injecció d’aigua o d’altres additius químics

        ARTÍCLE 2.- La utilització de les tècniques referides a l’article 1 serà considerada com una activitat i un ús del sòl prohibit en tota classe de sòl dins del territori de Catalunya, a efectes de planificació territorial i d’aplicació de la legislació d’urbanisme i reguladora de les activitats.

        DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ÚNICA.

        La prohibició continguda en aquesta llei serà d’aplicació als permisos o peticions d’autorització per realitzar investigacions, prospeccions o explotacions que estiguin actualment en tràmit, així com la suspensió de les autoritzacions que s’hagin pogut concedir amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei.

        DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA. ENTRADA EN VIGOR

        1.- La present llei entrarà en vigor el dia següent a la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

        2.- Els preceptes que eventualment comportessin la realització de despeses amb càrrec als Pressupostos de la Generalitat, produeixen efectes a partir de l’entrada en vigor de la llei de pressupostos, corresponent a l’exercici pressupostari immediatament posterior a l’entrada en vigor d’aquesta llei.

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      Divendres, 11 de gener de 2013
      Els primers ajuntaments d’Osona i el Ripollès afectats pel ‘fracking’ ho van saber més d’un any tard.
      Molts ho van saber per l’alcaldessa de Riudaura i la majoria es queixen de falta d’informació.
      De fet, l’Ajuntament que té més avançada l’obtenció d’informació i que s’ha mogut més és el de Riudaura, una població de la Garrotxa que no passa dels 400 habitants.
      La seva alcaldessa, Eulàlia Massana (ERC), ha estat la que ha avisat tots els ajuntaments del Ripollès del que els podia caure al damunt. A Osona pitjor. La majoria se n’han assabentat aquesta setmana.
      La majoria d’alcaldes es queixen de la desinformació.
      I apunten cap a la Generalitat. “No hem fet res perquè quan ho hem sabut ja estava tot dat i beneït”, es queixa Josep Anglada, de Vidrà. “Ho han dut tant d’amagat… Semblaria que hi hauria d’haver hagut una mica més de diàleg i informació”, afegeix Camil Adam, de Santa Maria de Besora. “Encara que hagi sortit al DOGC, hi devia haver altres maneres d’avisar”, lamenta Carme Freixa, de Vallfogona del Ripollès.
      Més enllà dels ajuntaments, aquesta setmana ICV-EUiA ha anunciat que
      presenta proposicions i preguntes tant al Parlament de Catalunya com al
      Congrés dels Diputats per aturar tots els processos en marxa.

      Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  70. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ¡Aquí hay petróleo!

    1956

    85 min.

    Rafael J. Salvia

    Rafael J. Salvia, Pedro Masó (Historia: Pedro Chamorro, Pedro Masó)

    Salvador Ruiz de Luna

    Eloy Mella (B&W)

    Manolo Morán, José Luis Ozores, María Rivas, Félix Fernández, Antonio Riquelme, Rosa Palomar, Mónica Pastrana, Mario Berriatúa, Josefina Serratosa, Xan das Bolas

    Asturias Films / Chamartín Producciones y Distribuciones

    Comedia | Vida rural

    Castilviejo es un pueblo castellano que lleva años y años muriéndose de sed. Tiene muy cerca un gran pantano, pero es tanto como no tener nada, pues sus aguas no llegan hasta allí. De pronto, unos americanos que dicen ser expertos en prospecciones petrolíferas caen por aquellas tierras asegurando que hay petróleo. Estas parcelas son propiedad de don Zoilo Mendoza quien, ante la evidencia del tesoro que encierra su subsuelo, se pone en manos de don Fausto, uno de los ricos del pueblo, para que decida. El veredicto de don Fausto es este: nada para los americanos, porque lo que hay en las tierras de Zoilo vale más que el petróleo, es agua para Castilviejo.

    http://vk.com/video176480142_163037796?hd=1&t=2m13s

  71. lejarza said

    La Plataforma reclama al Parlament que aturi el “fracking”
    RIUDAURA/BARCELONA | X.V./ACN Riudaura va ser exposat com el municipi amb més possibilitats per acollir prospeccions de gas per part de la plataforma Aturem el fracking. Almenys, la Plataforma indica que és on s’ha constatat la presència de representants de Teredo Oils United. Segons fonts de la Plataforma, els membres de la companyia han visitat dues vegades l’Ajuntament i també els propietaris de la zona, on hi ha les restes d’un pou de petroli dels anys 60. Amb aquesta i d’altres argumentacions, la plataforma Aturem ha demanat al Parlament la suspensió dels permisos concedits a Teredo Oils (filial d’Ascents Resources) i Montero Energy Corporation. 
    Els ecologistes denuncien que la injecció d’aigua a pressió i elements químics pot contaminar el subsòl i els aqüífers, generar sismes i danyar el paisatge. A més, consideren que insistir en l’extracció de combustibles fòssils va en contra del model energètic del futur.
    A Catalunya, cinc ajuntaments i un consell comarcal s’han declarat territoris lliures de fracking. Hi ha tres grans zones on les empreses han demanat permisos per fer estudis i prospeccions que abasten 82 municipis: el Ripollès, Osona i Bages, i la plana de Lleida, principalment les comarques de la Segarra, Noguera, Urgell i Solsonès. A tots els territoris afectats s’han creat plataformes contràries als permisos, que des de fa un mes s’han unit i coordinat per tenir més força. Ara agrupen una seixantena d’entitats. 
    Un dels darrers organismes a posicionar-se contar la fractura hidràulica va ser l’Ajuntament d’Olo, el qual va aprovar una moció en el darrer ple. 
    Pocs dies abans, ho va fer el Consell Comarcal de la Garrotxa, Aquest ens, a més, d’aprovar una moció va decidir demanar amb el director general d’Energia i Mines. 
    La previsió és que a la reunió hi vagin el president del Consell Comarcal, Joan Espona (CiU); l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana (ERC-AM) i l’alcalde de la Vall d’en Bas, Miquel Calm (CiU).
    La finalitat de l’entrevista és obtenir informació sobre les intencions de les companyies i de les possibilitats dels ajuntaments en cas de decidir enfrontar-s’hi.
    http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/12/25/plataforma-reclama-al-parlament-que-aturi-fracking/597041.html
    L´alcaldessa de Riudaura, amb la moció contra el “fracking” a la mà

  72. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    LA EXPLOTACIÓN DEL SUBSUELO EN CATALUNYA
    Los contrarios al ‘fracking’ piden a los partidos que paren los permisos
    Un programa de investigación ya está aprobado y dos han pedido autorización
    Sesenta entidades presentan alegaciones contra los proyectos de extracción de gas
    El Periodico de Catalunya Martes, 25 de diciembre del 2012
    ANTONIO MADRIDEJOS
    BARCELONA
    La plataforma Aturem el Fracking, que agrupa a 60 asociaciones y entidades locales catalanas contrarias a la extracción de hidrocarburos mediante esta técnica, ha pedido a los partidos políticos del Parlament que paralicen los permisos de investigación ya concedidos y todas las solicitudes para nuevos proyectos por considerar que tienen un gran impacto ambiental.

  73. lejarza said

    Olot pren precaucions sobre les investigacions d’hidrocarburs
    Les Notícies
    27/12/2012
    El municipi d’Olot també està inclòs en la zona delimitada pel projecte Ripoll per investigar si hi ha hidrocarburs en el subsòl. La Generalitat ja va concedir a l’octubre l’autorització per investigar en aquesta zona que va de la capital del Ripollès a la capital Garrotxina. Per fer-ho, l’empresa interessada, Teredo Oils, s’ha compromès a investigar en els pròxims cinc anys sota una fiança de 5 milions 800 mil euros. Tot i que el major interès de l’empresa per buscar hidrocarburs recau en el municipi de Riudaura, l’Ajuntament d’Olot ha volgut cobrir-se les espatlles i ha aprovat d’urgència el seu posicionament sobre aquesta qüestió. El consistori olotí vol ser part interessada en el procés i ha acordat una moratòria per guanyar temps davant de qualsevol autorització que pugui donar-se al municipi. També ha facultat l’alcalde per realitzar actuacions sobre aquesta qüestió si es fa necessari.
    http://olottv.xiptv.cat/les-noticies/capitol/olot-pren-precaucions-sobre-les-investigacions-d-hidrocarburs

  74. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ERC demana que Sant Joan de les Abadesses rebutgi el ´fracking´
    SANT JOAN DE LES ABADESSES | DDG Els regidors d’Esquerra Republicana de Catalunya de Sant Joan de les Abadesses han registrat una moció de rebuig a la investigació d’hidrocarburs mitjançant el procés de fracturació hidràulica que afecta tant a Sant Joan de les Abadesses com a la majoria de municipis del Baix Ripollès, així com també a altres comarques catalanes, per tal que sigui sotmesa a votació a la propera sessió plenària.
    Als últims mesos s’han publicat diferents anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat i al Butlletí Oficial de l’Estat en relació a sol·licituds de permisos d’investigació d’hidrocarburs, amb afectació a diferents municipis catalans que suposa una àmplia superfície de terreny. 
    La fracturació hidràulica o fracking és una procés d’extracció del gas natural atrapat al subsòl mitjançant la fracturació de la roca mare a través d’una tècnica de perforació mixta on primer es perfora fins a uns 5.000 metres en vertical i després es perfora en horitzontal. ERC considera que “aquesta tècnica d’extracció pot comportar impactes i riscos importants al medi i demana que “el plenari de Sant Joan de les Abadesses aprovi la moció”.
    Paral·lelament, fa pocs dies es va realitzar una primera reunió per començar a organitzar l’oposició que va aplegar alcaldes afectats del Ripollès i la Garrotxa, representants d’entitats ecologistes i militants de ICV-EUiA i CUP de la comarca. De moment, segons les fonts consultades per aquest mitjà, tot i que no s’ha plantejat crear una plataforma si que han decidit treballar per tal d’aconseguir tota la informació possible dels projectes –els permisos concedits per fer les prospeccions prèvies eviten qualsevol referència al fracking- per tal de poder conscienciar a la població de l’impacte que tindria. Una de les línies de treball dels diversos col·lectius que treballen aquesta qüestió arreu del país és que el Parlament n’estableixi una moratòria.

  75. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ICV-EUiA pide la prohibición del ‘fracking’ con proposiciones de ley al Parlament de Catalunya y al Congreso de los Diputado
    La Vanguardia 291212
    ICV-EUiA ha presentado proposiciones de ley ante el Parlament de Catalunya y el Congreso de los Diputados para la prohibición del ‘fracking’ o perforación por fractura hidráulica en toda España, ha informado este sábado.

    La diputada Laia Ortiz, que firma la proposición de ley al Congreso, argumenta que el gasto de agua con esta técnica utilizada para extraer gas subterráneo mediante la rotura del suelo inyectando agua a presión es hasta 100 veces superior al de un pozo de extracción convencional.

    Además, alerta de que con el ‘fracking’ también se utilizan hasta 500 sustancias químicas “muchas de ellas cancerígenas y otras con propiedades preocupantes”.

    Ortiz ha repasado que esta práctica está prohibida o suspendida en numerosos lugares del mundo, como Francia, Bulgaria, regiones alemanas, diversos Estados de Estados Unidos, Sudáfrica y el Quebec, entre otros.

    Según ICV-EUiA, en Catalunya hay 81 municipios afectados por la práctica del ‘fracking’, y el partido ha presentado mociones en todos los ayuntamientos afectados en los que tiene representación.

    Las proposiciones de ley y mociones presentadas ahora se suman a la moción que el grupo Izquierda Plural defenderá en el próximo pleno del Congreso, y a preguntas escritas presentadas por los ecosocialistas para obtener respuesta del Gobierno y de la Comisión Europea.

  76. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ICV-EUiA: Bateria de preguntes sobre fracking

    A LA MESA DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS
    Al amparo de lo establecido en el artículo 185 y siguientes del Reglamento del Congreso de los Diputados, la diputada adscrita al Grupo Parlamentario de Izquierda Plural formula la siguiente pregunta dirigida al Gobierno, para su respuesta escrita.
    El pasado mes de noviembre, el Parlamento Europeo aprobaba en su sesión plenaria diferentes iniciativas alrededor del uso del fracking para la extracción de hidrocarburos. Un informe evidencia la necesidad de regular a nivel comunitario una materia tan trascedente para establecer un marco legal común a todos los estados miembros. La cámara europea también pide a los Estados miembros que sean “cautos” respecto a la concesión de permisos de explotación de combustibles fósiles pendientes de un análisis más profundo.
    ¿Considera el gobierno que está siendo “cauto” en la concesión de permisos de explotación sin los respectivos informes de impacto ambiental?
    ¿Cuál será la posición del gobierno respecto al diseño de una futura directiva europea sobre el uso del fracking?
    Palacio del Congreso de los Diputados
    Madrid, 27 de diciembre de 2012
    Laia Ortiz i Castellví

    A LA MESA DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS
    Al amparo de lo establecido en el artículo 185 y siguientes del Reglamento del Congreso de los Diputados, la diputada adscrita al Grupo Parlamentario de Izquierda Plural formula la siguiente pregunta dirigida al Gobierno, para su respuesta escrita.
    El pasado 18 de diciembre el ministro de Industria, Energía y Turismo explicaba ante el congreso que gracias al uso de la técnica de la fractura hidráulica Estados Unidos “ha pasado de ser el primer productor mundial de hidrocarburos”, y ello le ha permitido pasar de ser “un importador neto a ser un exportador de hidrocarburos”. El señor Soria recordaba que en la actualidad “Se está tramitando la autorización para convertir las plantas de regasificación que ahora mismo hay en Estados Unidos a plantas de licuefacción para exportar gas”.
    En dicha intervención el ministro recuerda las necesidades crecientes de hidrocarburos de economías emergentes como India, China, Brasil y Rusia. Además, se explicaba los efectos presuntamente positivos que el incremento del consumo de hidrocarburos tendría para las poblaciones locales ya que “Solamente en India, con 1.200 millones de habitantes, 500 millones de pobres no tienen acceso al agua. ¿Sabe usted lo que significa que mediante un mayor consumo de energía puedan tener acceso al agua?”.
    ¿Forma parte de la estrategia energética del gobierno que el Estado Español exporte hidrocarburos a las economías emergentes?
    ¿Tiene previsto el gobierno impulsar plantas de licuefacción para exportar gas?
    ¿Puede concretar el gobierno cómo una técnica tan extensiva en el uso del agua, que utiliza millones de litros de agua por cada pozo, puede ayudar a que millones de personas accedan al agua en países como India?
    Palacio del Congreso de los Diputados
    Madrid, 27 de diciembre de 2012
    Laia Ortiz i Castellví

  77. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Proposició de Llei entrada a registre en el Congrés dels Diputats per demanar la prohibició del fracking en tot el territori català i de l’Estat també.

    A LA MESA DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS
    Al amparo de lo establecido en el artículo 124 y siguientes del Reglamento de la Cámara, el Grupo Parlamentario de IU, ICV-EUiA, CHA: LA IZQUIERDA PLURAL presentan la siguiente Proposición de Ley de prohibición de prospecciones y explotaciones de hidrocarburos no convencionales mediante fractura hidráulica (fracking).
    Palacio del Congreso de los Diputados
    Madrid, XX de diciembre de 2012
    Laia Ortiz i Castellví Joan Coscubiela Conesa
    Diputada Portavoz Adjunto Segundo
    Chesús Yuste José Luis Centella
    Portavoz Adjunto Cuarto Portavoz Adjunto Primero
    Antecedentes
    – Constitución Española.

    – Directiva 85/337/CEE del Consejo, de 27 de junio de 1985, relativa a la evaluación de las repercusiones de determinados proyectos públicos y privados sobre el medio ambiente.

    – Directiva 2000/60/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 23 de octubre de 2000, por la que se establece un marco comunitario de actuación en el ámbito de la política de aguas.

    – Directiva 2012/18/UE del Parlamento Europeo y del Consejo de 4 de julio de 2012 relativa al control de los riesgos inherentes a los accidentes graves en los que intervengan sustancias peligrosas y por la que se modifica y ulteriormente deroga la Directiva 96/82/CE.

    – Reglamento (CE) Nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 18 de diciembre de 2006, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos (REACH), por el que se crea la Agencia Europea de Sustancias y Preparados Químicos, se modifica la Directiva 1999/45/CE y se derogan el Reglamento (CEE) nº 793/93 del Consejo y el Reglamento (CE) nº 1488/94 de la Comisión así como la Directiva 76/769/CEE del Consejo y las Directivas 91/155/CEE, 93/67/CEE, 93/105/CE y 2000/21/CE de la Comisión.

    – Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos.
    EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
    Los gases no convencionales se caracterizan por estar en rocas de baja porosidad y baja permeabilidad, lo que hace que estén en mucha menor concentración y sea difícil su extracción. Se clasifican en: Gases de areniscas de baja permeabilidad (tight gas); Gas en roca o pizarra (Shale gas); Metano en capas de carbón (coal bed Methane); e Hidratos de metano (moléculas de metano atrapadas en compuestos helados de agua).
    El gas de pizarra se encuentra atrapado en estratos o capas de pizarra a mucha profundidad (desde los 400 a los 5.000 metros). Dado que la pizarra tiene una permeabilidad muy baja, el gas está distribuido en pequeños poros o burbujas, muchas veces microscópicas, no conectadas entre sí, lo que hace necesario perforar las capas de pizarra para conseguir reunir el gas y que fluya hacia la superficie para poder ser recogido.
    La fractura hidráulica consiste en perforar verticalmente hasta la capa de pizarra. En esta perforación se introduce un tubo de acero, con un recubrimiento de cemento para proteger los acuíferos de los aditivos químicos que posteriormente se utilizan.
    Una vez se encuentra la pizarra se realiza una perforación horizontal, a través de la propia capa de pizarra. Esta perforación horizontal tiene, como media, un kilómetro y medio, aunque puede llegar a 3 km. Una vez se ha realizado la perforación horizontal en la capa de pizarra se utilizan explosivos para provocar pequeñas fracturas. Provocadas estas fracturas se inyectan, por etapas, miles de toneladas de agua a muy alta presión, mezclado con arena y aditivos químicos. Esta agua a presión fractura la roca liberando el gas que luego, junto con el agua, la arena y los aditivos químicos devuelve a la superficie (devuelve entre el 15% y el 80% del fluido inyectado). El pozo se fractura entre 8 y 12 etapas, por lo tanto el conducto sufre unos cambios de presión muy grandes representando un grave peligro para el revestimiento de cemento del tubo.
    Este proceso requiere de una inyección continua de unos 300 litros por segundo. De esta forma, el consumo total de un pozo de fracking puede oscilar entre los 7 y los 20 millones de litros de agua, frente a los 75.000 a 300.000 litros de agua para un pozo convencional. Por tanto, el consumo de agua en el fracking casi se multiplica por cien.
    Entre los aditivos químicos utilizados se encuentran benceno, chileno o cianuro, hasta llegar a unas 500 sustancias químicas, muchas de ellas cancerígenas, mutágenos y con otras propiedades altamente preocupantes. El fluido de retorno también aporta a la superficie otras sustancias que pueden contener las capas de pizarra. Es muy común que estas rocas contienen sustancias muy peligrosas, como metales pesados (por ejemplo mercurio o plomo), radón, radio o uranio, y otros elementos radiactivos que llegan a la superficie.
    Cada plataforma puede acceder únicamente a una pequeña área del yacimiento que se pretende explotar, por lo tanto es común que se dispongan múltiples plataformas sobre el mismo, y que se requiera una superficie suficientemente grande como para permitir el desarrollo y almacenamiento de los fluidos y el equipo necesario para las operaciones de fractura y las perforaciones horizontales.
    Los riesgos que puede generar la utilización de esta técnica se han conocido en recientes estudios realizados por instituciones independientes y de indudable imparcialidad. En este sentido, en junio de 2011 la Comisión de Medio Ambiente, Salud Pública y Seguridad del Parlamento Europeo publicó un informe en el que se planteaba grandes interrogantes sobre el uso de la fractura hidráulica como técnica de investigación y extracción de gas. Entre las conclusiones de este informe destaca que no existe ninguna directiva europea en materia de minas y tampoco se ha realizado ningún análisis detallado, exhaustivo y accesible públicamente del marco regulador de la extracción del gas de pizarra y del petróleo de rocas duras. Este marco legal europeo, por tanto, se debería desarrollar.
    El marco regulador actual de la Unión Europea sobre la fractura hidráulica, que es el elemento central en la extracción de gas de pizarra y petróleo de rocas duras, tiene varias lagunas. Además el umbral por el que deberían someter las actividades de fractura hidráulica en extracción de hidrocarburos a evaluación de impacto ambiental es más permisivo que cualquier otra actividad industrial de este tipo, y por tanto, debería disminuir sustancialmente. Debería revaluar con especial atención la afectación de la Directiva Marco del Agua en relación a las actividades de fractura y los posibles impactos en el agua de superficie.
    Se debería fortalecer a las autoridades regionales en el proceso de toma de decisiones sobre proyectos que impliquen fractura hidráulica. La participación pública y las evaluaciones ambientales deberían ser obligatorias para tomar estas decisiones.
    Por estos motivos, actualmente existe una preocupación social por los riesgos que supone iniciar la extracción de gas no convencional mediante esta técnica, y se considera por diferentes sectores sociales que esta actividad puede tener perjuicios significativos para el medio ambiente y para los acuíferos subterráneos. De hecho, numerosos Gobiernos en Europa, como los de Francia, Bulgaria, Renania de Norte-Westfalia en Alemania, Friburgo y Vaud en Suiza, así como diferentes Estados de los Estados Unidos (Carolina del Norte, Nueva York, Nueva Jersey y Vermont y más de 100 entidades locales) y otros países de todo el mundo (Sudáfrica, Quebec en Canadá, Nueva Gales del Sur en Australia), tienen en vigor actualmente una prohibición o aplican una moratoria en relación con el uso de fracturación hidráulica para la extracción de petróleo y gas de roca u otras formaciones rocosas “compactas”. Por otra parte, una serie de Estados miembros de la Unión Europea, como la República Checa, Rumanía y Alemania, están considerando en estos momentos una moratoria en relación a esta práctica.
    Cabe destacar la resolución del Parlamento Europeo, de 21 de noviembre de 2011, sobre las repercusiones medioambientales, de la extracción de gas y petróleo de esquisto (2011/2308 (INI), donde se afirma, entre otras muchas consideraciones:
    1.-Considera que la explotación y extracción de gas de esquisto posiblemente puede representar complejas interacciones con el medio ambiente, en particular debido al método de fracturación, la profundidad y la construcción de pozos y la extensión de la superficie afectada.
    2.-Reconoce que el proceso de fractura hidráulica implica un consumo de agua relativamente elevado. Teniendo en cuenta que se trata de un recurso particularmente sensible en la UE, destaca la necesidad de diseñar planes avanzados de suministros de agua basados en la hidrología local y que se tenga en cuenta los recursos acuíferos, a nivel local y las capacidades existentes en materia de tratamiento de aguas residuales.
    4.-Recuerda las directivas europeas ya vigentes que exigen a los Estados miembros aplicar las medidas necesarias para prevenir el deterioro del estado de todas las masas de agua subterráneas, incluido de fuentes concretas, como las instalaciones de exploración y extracción de hidrocarburos.
    5.-Pide que se prohíba totalmente la fracturación hidráulica en determinadas zonas sensibles y especialmente peligrosas como, por ejemplo, en áreas declaradas de protección de agua potable y su subsuelo o en zonas de minas de carbón.
    6.-Señala que existe riesgo de movimientos sísmicos, tal como se demostró en la prospección de gas de esquisto al noroeste del Reino Unido. Apoya las recomendaciones del informe elaborado por el Gobierno británico que prevé que los operadores deben cumplir determinados estándares sísmicos y microsísmicos.
    7. Recuerda que la sostenibilidad del gas de esquisto aún no ha sido demostrada; insta a la Comisión y los Estados miembros a evaluar exhaustivamente las emisiones de gases de efecto invernadero durante todo el proceso de extracción y producción para demostrar la integridad medioambiental.
    8. Reconoce que las actividades de perforación pueden conducir al deterioro de las condiciones de vida. Insta, por consiguiente, a que se tenga en cuenta este aspecto a la hora de adoptar todas las medidas necesarias para la aplicación de los principios de prevención.
    9. Considera que muchas de las actuales controversias sobre los combustibles fósiles no convencionales se deben en parte al rechazo inicial por parte del sector de revelar el contenido químico de los líquidos utilizados para mejorar la fracturación hidráulica. Considera necesaria la plena transparencia así como una obligación ineludible a todos los operadores para que revelen completamente la composición y la concentración del contenido químico del líquido de fracturación y que cumplan plenamente la legislación vigente de la UE.
    10. Insta a la Comisión a presentar propuestas para asegurar que las disposiciones de la directiva relativa a la evaluación de impacto medioambiental contemplen adecuadamente las particularidades de la exploración y extracción de gas de esquisto, petróleo de esquisto y metano de lecho de carbón; insiste en que las evaluaciones anteriores del impacto medioambiental incluyan el impacto sobre la calidad del aire, la calidad del suelo, la calidad del agua, la estabilidad geológica, el uso del suelo y la contaminación acústica durante todo el ciclo.
    11. Finalmente, destaca que la regulación adecuada de la prospección y extracción de los combustibles fósiles no convencionales -en pleno cumplimiento de la legislación existente de la UE- depende, en última instancia, de la voluntad y recursos de las autoridades nacionales pertinentes.
    Comparando las anteriores consideraciones y recomendaciones del Parlamento Europeo al caso del Estado Español, se constata que las prospecciones se llevan a cabo en zonas con escasez hídrica, con masas de agua en mal estado -contaminación de aguas freáticas y de las aguas superficiales- que pueden interferir con las actividades agrícolas y ganaderas, afectar a los regadíos ya las captaciones de agua potable, afectan a los cursos fluviales y las aguas subálveas. Además, pueden afectar a varios espacios de interés natural o acogidos a figuras de protección del medio natural.
    Teniendo en cuenta los principios de prevención y precaución que -conforme a las directivas europeas y la legislación de evaluación estratégica de planes y programas -se aplicarán ante nuevas actividades no suficientemente estudiadas en sus impactos y de las que no se conocen los efectos a medio y largo plazo, así como la no existencia de medidas de prevención de impactos ambientales, suficientemente desarrolladas.
    Por todo ello se presenta la siguiente:
    PROPOSICIÓN DE LEY DE PROHIBICIÓN DE PROSPECCIONES Y EXPLOTACIONES DE HIDROCARBUROS NO CONVENCIONALES MEDIANTE FRACTURA HIDRÁULICA (FRACKING)
    ARTÍCULO 1.
    Queda prohibida, en todo el territorio del Estado Español, la realización de actividades de prospección, exploración, investigación o explotación de hidrocarburos y gases de roca y no convencionales, que supongan -en todo el proceso o en parte- la utilización de las técnicas de fractura hidráulica con inyección de agua y/o de otros aditivos químicos.
    ARTÍCULO 2.
    La utilización de las técnicas referidas en el artículo 1 será considerada como una actividad y un uso del suelo prohibido en toda clase de suelo, a efectos de planificación territorial y de aplicación de la legislación urbanismo y reguladora de las actividades.
    DISPOSICIÓN TRANSITORIA ÚNICA.
    La prohibición contenida en esta ley será de aplicación a los permisos o peticiones de autorización para realizar investigaciones, prospecciones o explotaciones que estén actualmente en trámite, así como la suspensión de las autorizaciones que se hayan podido conceder con anterioridad a la entrada en vigor de esta ley.
    DISPOSICIÓN FINAL PRIMERA. ENTRADA EN VIGOR
    La presente ley entrará en vigor el día siguiente a su publicación en el Boletín Oficial del Estado.

  78. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    El ‘fracking’ es debatrà en el ple de Sant Joan
    El grup d’ERC alerta sobre aquest tipus d’extracció
    04/01/13 – SANT JOAN DE LES ABADESSES – RAMON ESTÉBAN
    El grup d’ERC a l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses ha presentat una moció, que es debatrà en el pròxim ple, en què es proposa que el consistori insti el govern a fer una moratòria en l’atorgament de qualsevol tipus d’autorització per a la investigació i explotació dels jaciments subterranis d’hidrocarburs que utilitzi la tècnica de la fracturació hidràulica (fracking) per a la seva extracció, amb l’objectiu de poder-ne efectuar una valoració econòmica, social i ambiental respecte de l’estratègia a seguir. La proposta es produeix arran de la concessió de permisos per estudiar possibles jaciments en diverses comarques -entre aquestes, el Ripollès- i el consegüent risc que posteriorment es faci servir el fracking. Els republicans, a l’oposició, consideren que aquesta tècnica d’extracció pot comportar impactes i riscos importants per al medi, com ara la contaminació de les aigües subterrànies, a causa de l’ús de substàncies químiques, o bé greus impactes a la biodiversitat i riscos de fenòmens sísmics. Alguns ajuntaments, institucions i entitats ja han expressat la seva preocupació sobre aquest tema.
    Proposició del PSC
    D’altra banda, el grup del PSC ha presentat unes proposicions no de llei al Congrés –i simultàniament, al Parlament– en què demana una moratòria en l’ús del fracking, la suspensió de les activitats i la prohibició de noves autoritzacions.

  79. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El PSC alerta dels perills mediambientals del ´fracking´
    04/01/13
    GARROTXA OLOT | DDG El PSC alerta dels perills mediambientals que comportarien les prospecció per fracking que una empresa minera podria fer a Ridaura, Sant Privat i Sant Joan de les Abadesses. Per aquest motiu el grup parlamentari socialista ha demanat al Govern de l’Estat, a través d’una proposició no de llei al ple del Congrés -i simultàniament al Parlament de Catalunya- que promulgui una moratòria per a l’ús d’aquesta tècnica, suspengui les activitats i prohibeixi la concessió de noves autoritzacions
    El PSC, que ja va presentar una altra proposició en aquest mateix sentit a la comissió d’energia, recomana que es constitueixi un grup d’experts per avaluar els riscos mediambientals lligats a la tècnica de fractura hidràulica, a través d’un informe que serveixi de base per a una normativa reguladora. 
    El diputat socialista per Girona Àlex Sáez assegura que “el Parlament de França ha prohibit l’extracció per fracking; a Alemanya i Gran Bretanya s’està considerant la prohibició i als Estats Units s’estan imposant moratòries per estudiar millor els seus efectes” i per tant, al seu parer “a l’Estat, i a Catalunya, hi ha una necessitat urgent de regular aquesta pràctica”, alerta. 
    L’interès de les companyies petrolieres al Ripollès no és nova relata el PSC en un comunicat que recorda que ja va tenir “un punt de febrada geològica” als anys 80, que va portar empreses com la Companyia General Geográfica o la Union Texas a Vallfogona, les Llosses, Ripoll o Sant Joan de les Abadesses. I el novembre passat, el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat va autoritzar l’empresa anglesa Teredo Oils United perquè faci noves prospeccions a Olot i Ripoll. Un permís, que segons els socialistes, obliga la companyia a invertir 18 milions d’euros en sis anys i a dipositar una fiança per reparar qualsevol desperfecte al territori. A final de desembre Teredo encara no havia presentat cap pla de treball a l’Ajuntament de Ripoll.
    Pel que fa al sistema del fracking, és un mètode de fractura hidràulica que consisteix en la realització de perforacions horitzontals d’entre un i tres quilòmetres dins les quals es col·loquen explosius per aconseguir fractures en profunditat a través de voladures. Seguidament s’hi introdueix un fluid a alta pressió, composat per aigua, sorra i additius químics, bona part del qual es perd durant el procés. 
    Tot plegat, segons el PSC “genera una alta contaminació als nivells freàtics més profunds que es poden propagar, amb el temps, a nivells més superficials i a la qual s’hi ha d’afegir l’impacte dels possibles efectes de materials pesants com el mercuri i l’urani. 
    Per tot això, el diputat socialista Àlex Sáez destaca que “des d’un punt de vista de preservació del medi ambient i de les condicions que ha de tenir per assegurar la salut de les persones, no podem estar d’acord amb aquestes pràctiques perquè no ofereixen les garanties que els ciutadans i ciutadanes mereixen” perquè a més, “la prospecció per fracking porta implícit riscos mediambientals que m’atreviria a qualificar d’intolerables”, critica Àlex Sáez.

  80. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    LA PLATAFORMA ATUREM EL FRACKING S’ORGANITZA A SALLENT
    desembre 31, 2012 by antifracking ·
    El passat dissabte 29 de desembre representants d’una vintena d’entitats i col·lectius integrades dins la Plataforma Aturem el Fracking es van reunir a Sallent (Bages) per traçar el full de ruta de les properes accions i definir les seves diferents comissions de treball. La reunió va servir també per establir lligams amb la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua i amb la Plataforma Riudaura Junts, municipi on es preveu l’imminent començament de tasques d’extracció d’hidrocarburs.
    Entre d’altres objectius, els participants varen marcar com a línies de treball establir un contacte fluid amb les administracions, especialment les locals i comarcals, per difondre el coneixement sobre les greus conseqüències de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica i fomentar les mocions contràries al fracking, així com aprofundir en els contactes amb les formacions polítiques amb representació al Parlament català per promoure l’aprovació d’un text legal que prohibeixi aquest tipus d’explotacions. També els grups de treball participaran en un seguit d’actes que convoquin les respectives entitats locals per divulgar els riscos del fracking, estendran els lligams de la PAF amb la resta d’entitats sensibilitzades per la qüestió d’altres zones afectades dins els Països Catalans i donaran suport a les properes accions que es promoguin des de l’Ajuntament de Riudaura i el Consell Comarcal de la Garrotxa en defensa de l’entorn front el perill de l’explotació gasística encapçalada per la multinacional anglesa Teredo Oils Ltd.

  81. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Riudaura Junts Contra El Fracking

    Lluitem per a preservar l’enton natural de l’explotació del gas

    Què puc fer? Difusió, cartells i octavetes, us necessitem a tots!
    Posted gener 5, 2013
    La plataforma Riudaura Junts som tots i tots aquells que vulguin ajudar, siguin d’on siguin. Necessitem fer la màxima difusió del nostre problema i arreu. A internet anem amb bon ritme i se’n parla prou encara que mai és suficient. Al poble la difusió tambè va prou bé, la mainada i els grans estan fent una bona feina, que cal afinar però que ja és visible al poble.
    L’asignatura pendent és en cartells i octavetes fora del poble, necessitem penjar quants més cartells possibles en llocs visibles i d’alta concurrència de gent i tots hi hem de col•laborar doncs el territòri és molt gran i hi ha molta gent que no te internet i no ens coneix, per això us proposem dos sistemes de col•laboració pensats per arreu:
    Pels veïns de Riudura
    A la botiga de queviures “El Rebost” de la Pili hi hauran sempre cartells i octavetes per a repartir, és questió de quan aneu a comprar, els hi demaneu i feu difusió en llocs estratègics i visibles quan baixeu a Olot o aneu a altres poblacions. Penseu que amb unes quantes octavetes i cartells que repartim cada escù, ajudarem molt.
    Arxius per descarregar a Internet i fer-ne brico-activisme
    http://riudauranofracking.wordpress.com/2013/01/05/que-puc-fer-difusio-cartells-i-octavetes-us-necessitem-a-tots/
    A la nostra plana web hi han penjats els materials per descarregar per a imprimir a casa, és tan fàcil com baixar-los fer unes copies i penjar-los en aquells llocs on pensis tindran més efectivitat.
    Visita la secció de descàrregues a la nostra web
    Descarrega’t fent clic aqui les octavetes
    Descarrega’t els adhesius per fer enganxines
    Per difusió a internet
    Tots aquells que vogueu ajudar, també ho podeu fer fent còrrer per la xarxa el material ja preparat per a fer servir a xarxes socials, als mails, als blocs, a les webs… Us els descarregueu i feu-los correr, un senzill acte com aquest pot anudar-nos molt a fer difusió.
    Descarrega’t el material per a internet.
    Volem agraïr-vos a tots la vostra ajuda, als que ja ho feu i als que ho faran, gràcies, moltes gràcies per ajudar-nos a lluitar per salvar un entorn que és i de llarg molt més important que tot el gas que és pugui extreure per beneficiar nomès corporacions i als de sempre.

  82. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    2ª Reunió de la Plataforma Riudaura Junts contra el Fracking
    El proper dia 11 de Gener és convoca a tots els riudaurencs a la segona assemblea de laPlataforma Riudaura Junts contra el Fracking que és celebrarà a les Noves Escoles Lluís Castells.
    Dia 11 de Gener de 2013 a les 21.30
    La reunió informarà als vilatans de totes les novetats que han succeït d’ençà l’última convocatòria, és recolliran propostes, és prendran decisions i és repartiran tasques.
    Us hi esperem!

  83. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Més reivindicacions en contra del “fracking”
    CNT: Des de la CNT d’Olot Garrotxa volem sumar la nostra veu a les dels altres que demanen l’aturada de les prospeccions per buscar i explotar jaciments de gas mitjançant la tècnica del fracking. En aquest assumpte hi ha dues qüestions per destacar; la primera, que la tècnica d’extracció coneguda com a fracking comporta greus perills pel medi ambient, i la segona, que els governants actuals i passats han estat i són incapaços d’apostar d’una manera ferma i decidida per les energies renovables, entregant i explotant la terra -que és de tots i de ningú- a empreses depredadores sense cap escrúpol pel bé comú.
    Les repercussions pel medi ambient del fracking i de l’explotació del gas són innombrables: utilització de grans superfícies per les plataformes d’explotació, camions, equips; obertura de pistes i carreteres; emissió a l’atmosfera de contaminants, contaminació de les aigües subterrànies per fluxos incontrolats de gas, erupcions, vessaments o l’abocament incontrolat d’aigües residuals. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux metalls pesats i materials radioactius; prop dels pous de gas s’han contaminat aigües residuals amb metà i amb clorur de potassi que salinitza l’aigua potable.
    I també cal no oblidar el greu atemptat que suposaria tot plegat pel paisatge de les zones de gran valor natural de La Garrotxa i el Ripollès afectades. Mentre que a nivell local i de carrer la oposició al fracking s’està organitzant per aturar-lo a les altes instàncies les coses van d’una altra manera. El govern de la Generalitat de CiU ja ha donat els permisos necessaris perquè comencin les prospeccions a l’empresa Teredo Oil Limited i fins i tot els ha facilitat el fraccionament del pagament de la fiança a què han de fer front. Un cop més la política neoliberal de CiU no té en compte els ciutadans ni el territori, l’únic que interessa són el diners.

  84. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El fracking és un atemptat, aturem-lo!
    by CNT Olot
    fracking a Catalunya
    Des de la CNT d’Olot volem sumar la nostra veu a les dels altres que demanen l’aturada de les prospeccions per buscar i explotar jaciments de gas mitjançant la tècnica del fracking.
    En aquest assumpte hi ha dues qüestions a destacar; la primera que la tècnica d’extracció coneguda com a fracking comporta greus perills pel medi ambient i la segona, que els governants actuals i passats han estat i són incapaços d’apostar d’una manera ferma i decidida per les energies renovables, entregant i explotant la terra -que és de tots i de ningú- a empreses depredadores sense cap escrúpol pel bé comú.
    Les repercussions pel medi ambient del fracking i de l’explotació del gas són innombrables. Utilització de grans superfícies per les plataformes d’explotació, camions, equips; obertura de pistes i carreteres; emissió a l’atmosfera de contaminants, contaminació de les aigües subterrànies per fluxos incontrolats de gas, erupcions, vessaments o l’abocament incontrolat d’aigües residuals. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux metalls pesats i materials radioactius; prop dels pous de gas s’han contaminat aigües residuals amb metà i amb clorur de potassi que salinitza l’aigua potable.
    I també cal no oblidar el greu atemptat que suposaria tot plegat pel paisatge de les zones de gran valor natural de La Garrotxa i el Ripollès afectades.
    Mentre que a nivell local i de carrer la oposició al frackings’està organitzant per aturar-lo a les altes instàncies les coses van d’una altra manera. El govern de la Generalitat de CiU ja ha donat els permisos necessaris perquè comencin les prospeccions a l’empresa Teredo Oil Limited i fins i tot els ha facilitat el fraccionament del pagament de la fiança a què han de fer front.
    Un cop més la política neoliberal de CiU no té en compte els ciutadans ni el territori, l’únic que interessa són els diners. Els mateixos que clamen per la llibertat del país són els primers a destrossar-lo i a condemnar-lo a la misèria. És aquest el país que vol CiU? I ERC hi té alguna cosa a dir? O tot el que no sigui l’hipotètica consulta no interessa?
    Quin model aplicaran al territori quan siguem independents? El mateix que a l’estat espanyol els darrers anys? Els aeroports sense avions, els aeroports amb avions sense passatgers, les promocions de milers de vivendes desocupades, les carreteres que no duen enlloc, les infraestructures faraòniques infrautilitzades. Perquè no ho oblidem, la política econòmica de CiU és la mateixa que la del PP, el neoliberalisme i el capitalisme, ras i curt. I el model de país en mans d’aquests també serà el mateix.
    Podeu obtenir més informació sobre aquest tema a la plataforma contra el fracking que s’ha creat al municipi de Riudaura: http://riudauranofracking.wordpress.com/

  85. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Reportatge sobre el Fracking del programa de Tve “El Escarabajo Verde”

  86. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    LA GARROTXA / EL RIPOLLÈS
    El PSC, també contra el ‘fracking’
    09/01/13
    El PSC s’ha afegit a l’allau de crítiques a la tècnica del fracking per extreure hidrocarburs en diversos punts del país, molts a les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Els socialistes han alertat dels perills mediambientals que comportarien les prospeccions que una empresa minera podria fer a Riudaura, Sant Privat d’en Bas i Sant Joan de les Abadesses. Per això, el grup parlamentari del PSC ha demanat al govern espanyol i al català a través de proposicions no de llei que promulguin una moratòria per a l’ús d’aquesta tècnica, suspenguin les activitats i prohibeixin la concessió de noves autoritzacions. A Riudaura, Sant Privat d’en Bas i Sant Joan de les Abadesses, hi ha indicis de l’existència de bosses de gas, i una empresa d’hidrocarburs ha demanat permisos a la Generalitat per fer les prospeccions i determinar si és rendible fer-ne l’extracció i si es pot fer sense malmetre l’entorn i el subsòl. Besalú

  87. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Vecinos de Torreperogil piden al juez que investigue posibles trabajos de ‘fracking’ en La Loma desde octubre
    Andalucía TORREPEROGIL (JAÉN), 8-1-2013

    La Plataforma Ciudadana contra el Fracking en Torreperogil ha remitido una denuncia a los Juzgados de Úbeda (Jaén) solicitando que se investigue los posibles trabajos de fracturación hidráulica de las rocas llevados a cabo por una empresa a la que presuntamente la Junta de Andalucía le otorgó, mediante decreto 86/2012 de 10 de abril, permisos para investigaciones en hidrocarburos en la zona Ulises II y III, cuya latitud comprende la comarca de La Loma.

    En declaraciones a Europa Press, el abogado de la plataforma, José Prieto, ha explicado que “los estruendos que la población de Torreperogil y Sabiote viene sintiendo desde el pasado mes de octubre pueden deberse a la mencionada práctica”. Así, ha señalado que en el decreto la Junta daba un plazo de “seis meses para iniciar los trabajos de investigación en hidrocarburos para la obtención de gas no convencional”.

    Esto coincide, a su juicio, con las “pequeñas explosiones” que se producen y que tienen “desconcertados” a los vecinos después de tres meses “sometidos a los seísmos y a la tragedia”. Con estos datos, sospechan que puedan estar haciéndose exploraciones en la zona para las que, según Prieto, además, “hay que colocar aditivos disolventes que contaminan los acuíferos” presentes en La Loma.

    Al respecto, ha comentado que “se carece de informes oficiales que señalen que se están llevando a cabo estos trabajos o de que se han realizado previamente” con la consiguiente “tragedia ecológica”, pues, al parecer, la técnica “no está aprobada en la Unión Europea y está prohibida en países como Francia”. De hecho, ha recordado, “en Porcuna (Jaén) la Duquesa de Alba, con propiedades en la localidad, se opuso a que se aplicara”.

    Asimismo, y dadas las circunstancias, la plataforma considera que “se podría estar en la antesala de un grave delito ecológico, ya que los líquidos utilizados en el ‘fracking’ pasan a los acuíferos y contaminan de manera dramática”. Para Prieto, se trata de “un hecho inaudito, pues no es normal que se hayan producido más de 1.100 movimientos sísmicos desde el mes de octubre”. Por ello, la plataforma ha solicitado al juez, a través de 670 firmas de vecinos, que investigue si la empresa ha practicado dicha técnica.

  88. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La empresa retira el proyecto de explotación de gas en una finca entre Villaviciosa y Cabranes
    Asturias OVIEDO 2013
    El alcalde de Cabranes, Ajandro Vega Riego, ha informado de que Petroleum Oil & Gas España SA, la empresa promotora del permiso de investigación de hidrocarburos denominado ‘Viñón 1’, ha presentado un escrito en la Consejería por el que desiste de continuar el procedimiento iniciado. 

    En una nota de prensa, a la que ha tenido acceso Europa Press, el primer edil ha explicado que fue el director general de Minería, Isaac Pola, el que le informó el passado viernes de este extremo. Vega confirma así que “la Consejería dará por cerrado el expediente y terminará así, el intento de explotar gas en esa zona, mediante el polémico método de fractura hidráulica o fracking”. 

    El encuentro con el Director General se producía previamente a que el Ayuntamiento de Cabranes celebrara el pleno en el que Alejandro Vega daba cuenta de su renuncia al cargo de Alcalde. Vega informó de todo ello a quien será su sustituto en la alcaldía, Benjamín Prida.

    La finca donde se pensaba explotar gas está en el término municipal de Villaviciosa, si bien justo en el límite con el concejo de Cabranes, por lo que el Ayuntamiento de Cabranes había presentado alegaciones en contra del proyecto, que generó un notable rechazo de asociaciones y vecinos. De hecho, motivó la reactivación de la asociación Prodeca, Asociación para la Protección y Conservación del Entorno de Cabranes.

    En julio pasado la Consejería de Industria sometió a información pública el estudio preliminar de impacto ambiental del proyecto de sondeo de investigación “Viñón-1” a ejecutar en el marco del Permiso de Investigación de Hidrocarburos “Villaviciosa”, concejo de Villaviciosa. (BOPA nº 170, de 23 de julio de 2012,). El Alcalde, Alejandro Vega, llevó el asunto al Pleno del Ayuntamiento celebrado el 6 de agosto, y se aprobó por unanimidad una moción contraria y la presentación de alegaciones en el expediente. También se solicitaba un pronunciamiento contrario del Ayuntamiento de Villaviciosa, que posteriormente también presentó alegaciones contra el proyecto. Todo parece indicar que la fuerte oposición al proyecto y la movilización de numerosos colectivos, ha pesado en la decisión de la empresa de dar marcha atrás.

    La promotora del proyecto es la sociedad “Petroleum Oil & Gas España, S.A.” operadora del Permiso de Investigación de Hidrocarburos (PIH) “Villaviciosa”, de la que son accionistas, “Petroleum Oil & Gas España, S.A.” (70%), “Hunosa” (20%) y “Vancast Exploración, S.L.” (10%).

    Ahora quedan en la comarca en tramitación otros dos permisos los denominados “Cuélebre 1” y “Cuélebre 2”, que incluyen casi la totalidad de la costa de Villaviciosa, y cuya tramitación y competencia corresponde al Ministerio de Industria del gobierno central.

  89. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    EH Bildu pide al Gobierno vasco que anule todos los permisos de exploración de hidrocarburos mediante fracking
    EUSKAL HERRIA – BILBAO

    El grupo parlamentario de EH Bildu ha registrado una proposición no de ley que insta al Gobierno vasco a anular todos los permisos que haya concedido hasta la fecha para la exploración de gas no convencional para su extracción mediante la técnica del fracking o fracturación hidráulica. 

    En un comunicado, la coalición abertzale ha advertido de los “riesgos” del sistema de fractura hidráulica y ha denunciado la reciente concesión de licencia a SHESA. La iniciativa de la coalición soberanista insta asimismo al Ejecutivo a que asuma un compromiso “firme” contra la exploración de hidrocarburos y a favor de un modelo energético basado en las energías renovables.

    Según denuncia el parlamentario de EH Bildu Dani Maeztu, el Gobierno de Patxi López “pasó por alto” el mandato de la Cámara que le obligaba a hacer un estudio de evaluación ambiental sobre el proyecto Gran Enara, que prevé recurrir al fracking para extraer gas.

    “El proyecto, sin embargo, ha seguido adelante hasta el extremo de que el Ejecutivo en funciones aprobó el pasado 4 de diciembre el permiso de exploración solicitado por la empresa promotora, Sociedad de Hidrocarburos de Euskadi (SHESA), propiedad del Gobierno vasco”, ha criticado Maeztu.

    Maeztu considera “muy preocupante” esta apuesta ciega por una técnica “tan polémica y peligrosa” como la fracturación hidráulica, prohibida ya “en varios países europeos”, y pide por ello al Gabinete Urkullu que “anule ahora” el permiso concedido por el Ejecutivo anterior. 

    En este sentido, EH Bildu subraya la importancia de acabar con la dependencia de los combustibles fósiles y de que el Gobierno vasco apueste por “un nuevo modelo energético” basado en las fuentes renovables de energía. En palabras de Dani Maeztu, “las instituciones deben impulsar modelos de consumo y de producción que verdaderamente hagan posible el desarrollo sostenible”.

  90. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Els veïns de Riudaura volen frenar l’extracció de gas
    Creen una plataforma veïnal contra el ‘fracking’ i contra les prospeccions autoritzades per la Generalitat a Tereo Oils
    Alerten que es destrossaran els boscos i l’entorn natural privilegiat
    El Punt-Avui 10/01/13 – RIUDAURA GARROTXA – JORDI CASAS
    Els veïns de Riudaura no es volen trobar amb el problema a sobre quan ja no hi hagi marge de maniobra i s’han organitzat per evitar que s’extregui gas del seu terme municipal. El Departament d’Empresa, Indústria i Energia ha donat permís a l’empresa d’hidrocarburs Tereo Oils per fer prospeccions a Riudaura i a Ripoll i a la seva rodalia, amb l’objectiu de determinar si el gas que ja se sap que hi ha és fàcil i rendible d’extreure i si n’hi ha en prou quantitat. Fa unes cinc dècades, a Riudaura s’hi va buscar i trobar petroli, però, no va ser rendible treure’l. Encara ara, hi ha instal·lacions en desús muntades.
    Els veïns no volen perdre bous i esquelles. La tranquil·litat que es respira al poble i sobretot el contacte directe amb un entorn natural privilegiat són tresors que no volen perdre a cap preu. I, és clar, saben de bona font que el gas que hi ha a Riudaura és un tipus de gas no convencional i que només es pot extreure utilitzant el mètode de la fractura hidràulica, el fracking, que és altament contaminant –utilitza productes químics–, ja que el líquid a pressió que s’injecta al subsòl en malmet l’estructura i els aqüífers. Aquesta tècnica, fins i tot, ha estat prohibida en alguns països.
    “Ho tenim a sobre, perquè els estudis geosísmics estan fets de quan hi va haver prospeccions petrolieres, i d’aquí a menys de mig any podem tenir màquines sobre el terreny”, remarca una de les promotores de la plataforma No Fracking Riudaura.
    Els que integren aquesta plataforma tenen clar que, tal com marca la llei, tot allò que hi ha a més de mig metre del subsòl és propietat del govern espanyol, és a dir, declarable d’interès públic i, per tant, l’oposició dels propietaris dels terrenys i de l’Ajuntament, que és qui hauria de donar el permís d’obres després de reclamar la llicència d’activitats, només serviria per endarrerir un xic l’inici dels treballs.
    A la plataforma són conscients que a Riudaura hi ha pocs veïns, uns 400. Per això han creat el web Riudaurajunts.cat i tenen pàgina al Facebook i al Twitter per fer pública la problemàtica, per difondre documents que demostren l’agressivitat del fracking i per trobar suports. A més, impulsaran una recollida de signatures –també al poble, perquè hi viu molta gent gran i el servei d’internet és molt deficient– i difondran la problemàtica a través de tríptics. La plataforma es constituirà oficialment divendres vinent.
    LA XIFRA 2 pous antics hi ha al municipi de Riudaura, un dels quals encara té part del parament muntat.
    LA DATA 04.10.12. és el dia en què el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar l’anunci d’autorització de les prospeccions.
    Moviments ciutadans a tot el país
    Els permisos a Tereo Oils i els demanats per Montero Energy per a altres zones han provocat un moviment contra el fracking. Els ajuntaments i consells comarcals afectats han demanat moratòries.
    Marques sospitoses i anònimes als arbres d’un punt de prospecció
    El propietari d’un dels terrenys on Tereo Oils ha demanat fer prospeccions ha denuncia davant dels Mossos d’Esquadra unes marques que han aparegut en alguns arbres de la seva propietat. La plataforma vol demanar ara al Seprona que emeti un informe per saber a què responen. El municipi de Riudaura té molta superfície de bosc amb una important diversitat de flora i de fauna. Aquesta reserva natural està inclosa en un espai d’interès natural.

  91. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Enero 2013
    Varios Ayuntamientos ya han aprobado mociones y otros lo harán en breve
    Los pueblos del Maestrazgo de Teruel cierran filas en contra del ‘fracking’

    M. CRUZ AGUILAR / Teruel
    No les basta con que las Cortes de Aragón hayan declarado toda la Comunidad Autónoma territorio libre de fracking o que en el último pleno comarcal celebrado el pasado mes de diciembre votaron una moción similar en el Maestrazgo. Además, en varios pueblos de la zona han sacado adelante propuestas contrarias a usar esta forma de extracción de gas natural. Es el caso de Cantavieja, donde por unanimidad acordaron prohibir esta técnica en toda la delimitación. También en Tronchón tienen redactada una proposición similar y habrá más pueblos que, previsiblemente, se sumarán en los próximos días, entre ellos Fortanete, Mirambel o La Iglesuela del Cid.

    Independientemente del color político de los ayuntamientos en el “No al fracking” están todos de acuerdo. Y es que los pueblos del Maestrazgo ya han demostrado más de una vez que son capaces de olvidarse de cuestiones políticas y unir esfuerzos para posicionarse contra lo que ellos creen que les va a perjudicar. Lo que más miedo les da en este caso es la contaminación de los acuíferos, un riesgo que a juicio de los expertos en geología se da con la fractura hidráulic para la extracción del gas.

    El alcalde de Cantavieja, Ricardo Altabás (PP), explicó que la moción se presentó en el último pleno –celebrado el 28 de diciembre– de forma conjunta entre todos los grupos con representación en el Ayuntamiento. Además de prohibir la técnica en todo el término, se acordó que presentarían alegaciones a los proyectos solicitados para investigar la posible extracción en terrenos de la localidad.

    El primer edil de Fortanete, José Luis Monserrate (PSOE) concretó que ellos todavía no han votado la moción, que se tratará previsiblemente en el pleno de este mes, pero recordó que la propuesta presentada en la Comarca del Maestrazgo durante una junta consultiva de alcaldes fue respaldada por unanimidad.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  92. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Les CUP publiquen un manifest en contra del Fracking
    Manifest: Fracking ni aquí ni enlloc!
    Gener 10, 2013
    En un moment en que es posa constantment de manifest l’agonia del model energètic vigent, trobem inacceptable la concessió per part de la Generalitat de Catalunya, de llicències per a investigació d’hidrocarburs “no convencionals”, apostant per per rascar les darreres engrunes de combustible fòssil i posant en risc el medi i la salut de la població. Aquestes llicències permeten una sèrie de proves altament agressives sobre el territori, incloent un número indeterminat de pous, i permeten a les empreses valorar la posterior extracció. La tècnica de la fractura hidràulica (coneguda popularment com a “fracking”) s’utilitza per a extreure gas pissarra injectant enormes quantitats d’aigua amb sorra i un preparat de productes químics altament tòxics per obrir la pedra i permetre la sortida del gas. Aquesta tècnica comporta riscs àmpliament comprovats en diferents explotacions a EEUU, que van des de la filtració de gas als aqüífers fins a la incapacitat de garantir el retorn de l’aigua residual (amb compostos químics) que pot també filtrar-se a l’aigua de boca, o la nefasta gestió de la mateixa en cas de retorn a la superfície. A banda dels riscs greus del fracking com a tal, la destrossa directa (obertura de pistes forestals, esplanades, trànsit de camions de gran tonatge, obertura de línies elèctriques, etc.) i l’ús i contaminació en quantitats enormes d’un bé tan escàs a la nostra terra com l’aigua és totalment inadmissible. Per aquest motiu, des de la CUP Garrotxa denunciem:
    Que actuacions com aquesta sobre el territori per a prorrogar un model esgotat són un atemptat que no podem permetre, ni als Països Catalans ni enlloc.
    Que la tècnica del fracking genera uns riscs absolutament inassumibles, ja que planteja en sí mateixa un atemptat ecològic i es posa en perill la salut de la població.
    Que la gestió de les llicències al principat de Catalunya i Castelló s’han fet amb una opacitat digne de règims totalitaris i sense tenir en compte per res el territori.
    Que el govern de CiU ha negociat a la baixa amb l’empresa Teredo oil (beneficiària de la concessió “Ripoll”) la fiança de la llicència, i ha mostrat una molt bona entesa amb la citada empresa i el govern espanyol i un menyspreu absolut cap a ajuntaments i a la societat dels diferents pobles afectats.
    Que l’aparent “gestió” d’un bé públic com el gas per part de la Generalitat de Catalunya garanteix l’espoli per part de multinacionals estrangeres i prorroga un model àmpliament conegut als països de l’anomenat tercer món, que només porta misèria i deteriorament per la terra i la seva gent i és totalment oposat a la suposada sobirania de la que parlen alguns.
    Per totes aquestes raons, des de la CUP exigim l’anul·lació immediata de la llicència ja donada i de les sol·licitades, així com la prohibició total de la tècnica del fracking i l’obertura d’un debat obert amb tota la societat cap a un nou model energètic. Així mateix encoratgem els veïns i veïnes de Riudaura (primer poble afectat, amb llicència atorgada) a seguir resistint i animem a tota la població, entitats i associacions de totes les comarques dels Països Catalans a sumar-s’hi: el fracking és un risc real a més de 80 municipis catalans i un problema greu, nacional i global.
    Visca la terra.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  93. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Associació de Micropobles de Catalunya
    Al costat dels micropobles afectats pel ‘fracking’
    Davant la incapacitat que sembla ser que tenim els humans per reconduir el nostre sistema de vida i adaptar-lo a la realitat dels recursos del planeta, ara s’estan preparant prospeccions petrolieres en dipòsits en formació geològica per un sistema anomenat fracking, que consisteix en injectar productes químics amb aigua i sorra a elevades pressions que permeten fracturar les roques i treure’n el gas o el petroli.

    El debat, a tot el món, està encès. Si el que és clar és que d’aquesta manera es poden treure recursos que encara estan en vies de formació, sense tenir massa clar si allà on es faci el fracking s’hi trobarà allò que es busca, tampoc queda gens clar quins efectes ecològics poden resultar d’aquestes actuacions: contaminació del subsòl? de les capes freàtiques d’aigua que utilitzem per al consum humà? altres?

    Hi ha països que ho han prohibit, d’altres que estan estudiant tots els pros i contres abans de decidir-se, i d’altres que ja autoritzen prospeccions, com Espanya.

    Sabem que la gestió de l’aire i del subsòl són competència de l’Estat. Però sota aquest aire i sobre aquest subsòl, hi viuen ciutadans, en la majoria dels casos, de municipis petits, ja que són els que disposen de més territori…

    Però ningú es preocupa d’informar els ciutadans de les conseqüències d’aquestes prospeccions, ni tan sols del fet que s’hagin autoritzat prospeccions en el seu territori…

    I encara menys, ningú no es preocupa d’informar d’alternatives més sostenibles i de facilitar aquestes opcions, com podria ser la microgeneració distribuïda d’energies netes.

    És per tot això, que l’Associació de Micropobles de Catalunya es posa al costat de tots aquells “micropobles” afectats pel fracking, donant-los suport, així com a la PLATAFORMA ATUREM EL FRACKING, i reclama tota la informació necessària i exigeix seny social i mediambiental a l’hora de gestionar els recursos.

    Associació de Micropobles de Catalunya
    Gener del 2013

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  94. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La Plataforma Ciudadana contra el Fracking en Torreperogil ha presentado hoy una denuncia en un juzgado de Úbeda (Jaén) para que se investigue si el «fracking» (extracción de gas no convencional mediante fractura hidráulica) es la causa de los más de mil seísmosque se han producido en la localidad desde octubre.
    De hasta 3,7 grados
    Según Hurtado, lo que buscan es descartar que esta sea la causa, ya que «más que seísmos, lo que sentimos los vecinos son explosiones subterráneas».
    Desde el 20 de octubre de 2012 se han registrado en esta zona de Jaén más de mil seísmos de pequeña magnitud, el mayor de ellos de 3,7 grados sentido el 15 de diciembre, según fuentes de la Subdelegación del Gobierno en Jaén.
    Solo ayer se registraron diez seísmos, uno de ellos de 3,5 grados a las 15.10 horas, y hoy hasta las 15.00 horas se habían producido cinco terremotos, el mayor de ellos de 2,4 a las 3.58 horas, según la web del Instituto Geográfico Nacional.

    Argelaguer,  Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  95. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    SOCIEDAD / MEDIO AMBIENTE
    La guerra del «fracking» llega a España
    MANUEL TRILLO / MADRID Día 10/01/2013
    Un hombre desgarbado y bigotudo abre un desvencijado grifo sobre el que un cartel advierte: «No beber esta agua». Le acerca un mechero y, como si de un truco de magia se tratara, surge una espectacular llamarada que está a punto de abrasarle el mostacho. Esta efectista imagen, filmada en Colorado (EE.UU.), es parte del documental «Gasland» (Tierra de gas), premiado en el Festival de Sundance, que desató en 2010 la señal de alarma mundial sobre la extración de shale gas o gas pizarra mediante la técnica del fracking.
    A pesar de la controversia que genera, Estados Unidos hace tiempo que se ha lanzado al empleo de este procedimiento para la explotación de un recurso energético con el que espera afianzar su liderazgo en el mundo.
    También en España se han despertado expectativas de poder hallar y extraer mediante el fracking importantes yacimientos de gas pizarra, escondidos en la roca a gran profundidad, que podrían resolver parte de los problemas de dependencia energética que arrastra nuestro país. Pero, junto con esta fiebre del gas, también la polémica ha llegado a Estaña.
    El fracking o fracturación hidráulica consiste en la inyección de agua a alta presión en rocas situadas a más de 3.000 metros de profundidad que provoca en ellas pequeñas fracturas y libera el gas que permanece allí encerrado desde tiempo inmemorial.
    La industria tiene indicios de la existencia de yacimientos de gas pizarra en España, sobre todo en la cuenca vasco-cantábrica, aunque también en otras zonas como la cuenca del Guadalquivir, la Cordillera Subbética y zonas de Cataluña en las comarcas de Osona y la Segrarra. Desde hace un par de años, comenzaron a solicitarse permisos para explorar esas áreas en busca del nuevo maná energético. En la actualidad, ya hay decenas de permisos concedidos y otras tantas solicitudes, pero de momento no se ha llegado a perforar el suelo para realizar las catas, ya que cada una debe contar antes con su correspondiente declaración de impacto ambiental positiva.
    El gas pizarra se presenta como «una oportunidad histórica para España» que puede suponer «una transformación energética radical, que reduciría la dependencia y sería complementaria con el desarrollo de las renovables», a juicio de Juan Carlos Muñoz, vicepresidente de la ACIEP, la asociación que agrupa a las empresas de producción de hidrocarburos y almacenamiento subterráneo en España, así como director corporativo de BNK España y representante de la recién creada plataforma para la exploración y desarrollo del gas pizarra, Shale Gas España. Muñoz reconoce que al fracking y al gas pizarra les precede su «mala fama» y que «ahora cuesta mucho esfuerzo desmontar los falsos mitos» en torno a ellos, pero asegura que en la actualidad cuentan con todas las garantías ambientales y de seguridad. Y subraya «el caso de éxito absoluto de EE.UU., con medio millón de pozos en explotación».
    En todo caso, este representante de la industria energética asegura que desde que se pide el permiso para explorar hasta que se llega a explotar el yacimiento es un «proceso largo» puede en torno a cinco años.
    Greenpeace: «Un despropósito»
    Las organizaciones ecologistas están en radical desacuerdo. La organización Greenpeace, que viene siguiendo desde hace años el desarrollo del «shale gas», se está posicionando ya contra la explotación de este recurso del subsuelo. El responsable de la campaña de energía, Julio Barea, asegura que se trata de «un despropósito», por los efectos contaminantes que atribuye al fracking, sobre todo en los acuíferos; por la emisión de gases de efecto invernadero a la atmósfera, y por la necesidad de «millones y millones de litros de agua», entre otros motivos.
    Por el momento, el Gobierno defiende la exploración de los posibles yacimientos de gas pizarra. Según el ministro de Industria, José Manuel Soria, el Ejecutivo es partidario de la extracción a través de fractura hidráulica siempre que se cumplan las cautelas medioambientales y la normativa europea. Soria, en respuesta a una interpelación de Izquierda Plural en el Congreso, indicó que existen una serie de «riesgos específicos» que deben ser gestionados adecuadamente y minimizados con la última tecnología en la materia.
    El diputado de Chunta Aragonesista Chesús Yuste replicó que se trata de una técnica que requiere un «elevado consumo» de agua y causa «importantes daños» para la salud y el medio ambiente, al tiempo que denunció el «oscurantismo» en la concesión de permisos, algo que negó Soria, para quien el Ministerio está actuando con «transparencia infinita». Tras la interpelación, Izquierda Plural ha pedido la paralización de las autorizaciones.
    Los puntos más polémicos
    M. T. Posibles fugas. Los ecologistas temen que puedan producirse fugas de los productos supuestamente contaminantes. La industria, en cambio, esgrime el efectivo aislamiento de la perforación, con una triple tubería de acero recubierta por capas de hormigón.Emisiones a la atmósfera. Para la industria, uno de los puntos favorables del gas pizarra es que se reducen las emisiones a la atmósfera de efecto invernadero con respecto al carbón. Según Greenpeace, hay estudios que elevan al 4% las emisiones por gas metano, lo que anula a su juicio ese argumento.Gran consumo de agua. Los críticos con el fracking alertan de la gran cantidad de agua empleada. Sus defensores alegan que se usan de 10.000 a 30.000 metros cúbicos, menos que la necesaria para regar dos hectáreas de maíz. Además, explican, solo se utiliza una única vez.Movimientos sísmicos. Los movimientos ecologistas denuncian que el fracking desata pequeños terremotos, pero la industria asegura que hasta ahora solo se ha demostrado relación con un «microseísmo» de 3 grados en la escala Richter, algo «imperceptible», en un caso en Inglaterra.Acuíferos. Una de las críticas más frecuentes es que el fracking contamina los acuíferos por los aditivos tóxicos y cancerígenos que se emplean. Las empresas sostienen que son productos aceptados normalmente, como bactericidas o dispersantes, que no entrañan peligro.Riesgo de explosión. Se ha advertido de que, si fallase la seguridad y hubiese un reventón en la plataforma, se producirían graves daños personales y ambientales. La industria garantiza que se están empleando las más avanzadas tecnologías y se emplean las mayores medidas de prevención.

    Argelaguer,  Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Frente universitario contra el ‘fracking’ en la provincia de Castellón
    Unos 50 profesores piden a Industria que no otorgue los permisos de investigación
    Alegan que será “imposible” garantizar que los acuíferos no se contaminen
    LORENA ORTEGA Castellón 
    50 expertos universitarios entre doctores, catedráticos e investigadores, han presentado ante la delegación territorial de la consejería de Industria en Castellón un informe de alegaciones para pedir que no se otorguen los permisos de investigación solicitados por Montero Energy para la extracción de gas y petróleo mediante la técnica del fracking o fractura hidráulica en el norte de la provincia. El documento firmado por especialistas como el catedrático de Geología de la Universidad de Zaragoza, José Luis Simón, pero apoyado por compañeros de otras universidades españolas, expone las consecuencias que las prospecciones podrían tener para los 41 municipios de Els Ports y el Maestrat afectados.
    Los investigadores, que recalcan los años de estudio y conocimiento que tienen sobre la zona, sostienen en sus alegaciones que en estas comarcas “los impactos de una eventual explotación de hidrocarburos mediante el fracking serían extremadamente altos”. En concreto, alertan de los movimientos de tierra y del alto consumo de agua para realizar los trabajos. “Podemos, con toda probabilidad, augurar cambios en el territorio incompatibles con la pervivencia de los usos tradicionales (agricultura, ganadería, bosques) y con usos sostenibles de más reciente implantación (agricultura ecológica, turismo rural”, indican.
    También señalan que las contraprestaciones económicas son “más que dudosas” teniendo en cuenta la experiencia en EEUU, donde se utiliza esta técnica desde hace décadas. “Cabe preguntarse cuántos años llegaría a perdurar el supuesto desarrollo económico de un área como el Maestrat y Els Ports, en la que el volumen de recursos es seguramente mucho menor”, sostienen.
    Finalmente, el documento advierte del peligro por una posible contaminación de los acuíferos. Los expertos universitarios aseguran que es “imposible garantizar la no afección a los acuíferos” debido a la interconexión entre ellos.

    Argelaguer,  Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  96. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El PSC investiga la cerca de gas natural a la Garrotxa
    El responsable de medi ambient del partit visitarà la comarca per saber el que passa sobre el territori
    OLOT | X.V. La diputada socialista Marina Geli ha anunciat la propera visita del diputat i secretari de Medi Ambient del PSC, Jordi Terrades, a la Garrotxa. Geli va explicar que Terrades visitarà les localitats, per on hi ha permisos de prospeccions de gas tramitats. Els dos municipis on tenen constància d’interès per fer-hi cerques de gas són la Vall d’en Bas i Riudaura. En un principi Riudaura és el poble, on la constància d’estar a l’objectiu de la companyia Teredo Oils és més concreta.
    La posició del PSC, segons Geli, és la de congelar els permisos de cerca de gas fins que els agents socials tinguin informació clara de les intencions de les companyies.
    “El PSC considera que s’hauria de parar, perquè això ha anat ràpid i necessitaríem més informes geotècnics”, va dir Geli. La diputada va afegir ” perquè hi ha dubtes sobre les conseqüències que podrien haver-hi i això és el que hem demanat a nivell parlamentari”
    Els dubtes fan referència al sistema basat en la fractura hidràulica fracking. Aquest sistema a partir d’una plataforma d’una superfície similar a la d’un camp de futbol expandeix tubs de manera horitzontal a profunditats elevades. L’objectiu és eliminar els obstacles geològics que fan impermeables les bosses de gas. D’aquesta manera, trenquen les roques i hi fan passar tubs quan volen.
    El sistema ha causat gran alarma a Riudaura, on han creat una plataforma veïnal contra la possibilitat de els propeccions. El fracking es va iniciar als Estats Units, on hi ha explotacions fetes amb aquest sistema.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  97. lejarza said

    Lejarza escribió
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Riudaura, al punt de mira de tot l’Estat per les prospeccions de gas
    Els veïns constitueixen una plataforma i volen generalitzar la seva oposició i buscar complicitats
    Aproven un manifest contra la tècnica del ‘fracking’
    El Punt-Avui 12/01/13 – RIUDAURA – JORDI CASAS
    La concessió Ripoll a Teredo Oils Limited per fer prospeccions de gas aprovada per Mines de la Generalitat és clau i està en el punt de mira de tot l’Estat, juntament amb les de Kuartango (País Basc) i Mirambell (Terol). Són les úniques de les moltes que hi ha demanades que estan aprovades. Els veïns de Riudaura ho tenen molt clar. No n’hi ha prou amb l’oposició dels propietaris dels terrenys afectats i de l’Ajuntament. Amb els permisos de la Generalitat i la declaració de l’explotació com a bé estratègic, la petroliera pot tirar pel dret.
    Per això, ahir a la nit, es van reunir per organitzar-se i sobretot per conjurar-se contra aquestes prospeccions. Si les aturen, creuen que es crearà un efecte dòmino i les altres que hi ha concedides o demanades també quedaran en res.
    Al manifest que van aprovar, alerten que el mètode utilitzat, el de la fractura hidràulica o fracking, està prohibit en molts països, molts de la Unió Europea, perquè utilitza productes químics i aigua a gran pressió per perforar. El resultat pot ser la contaminació dels aqüífers i del sòl, greus conseqüències per a la salut animal i humana, afectacions a les falles si com a Riudaura n’hi ha, a part de les destrosses per obrir accessos i, en el cas del poble garrotxí, per fer-hi arribar una línia d’alta tensió.
    Ahir a la nit, 200 veïns van constituir la plataforma Riudaura Junts i l’associació que li dóna cobertura i entitat legal. Van constituir també diverses comissions, entre altres, una de vigilància per evitar com en d’altres zones que les concessionàries campin pels terrenys afectats sense permís. De moment, ja han trobat alguns arbres d’una de les dues zones, el Bover, marcats, i espais amb estaques.
    LA XIFRA 200 veïns van participar en la reunió constitutiva de la plataforma i l’associació Riudaura Junts
    Reunió dels alcaldes de la concessió Ripoll
    A part de Riudaura, la concessió afecta Ripoll i la rodalia –Vallfogona de Ripollès, Ogassa i Campdevànol–. Per això, l’alcaldessa, Eulàlia Massana (ERC), va dir que ha convocat els alcaldes de tots aquests municipis abans de la reunió que tindran dimecres vinent amb Mines. També ha dut a terme consultes a la UE, ja que el seu municipi és PEIN i té Agenda 21.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  98. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDIO AMBIENTE
    El Ayuntamiento de Mahamud se declara Municipio Libre de Fracking
    El Consistorio burgalés pide que la Junta dé marcha atrás con las licencias para la fractura hidráulica
    M.O. | BURGOS  
    El Norte de Castilla Sábado, 12 enero 2013
    El Ayuntamiento de Mahamud decidió en el último pleno celebrado en la localidad burgalesa ser Municipio Libre de Fracking y ser pionero en la provincia en acceso a la información, servicios y tramitación electrónica.
    Desde el Ayuntamiento señalan que la suma de «la falta de información y la ausencia de garantías sobre el agua potable, genera un clima de temor» indicando que «la Junta hasta el momento está dejando hacer a todas las compañías, y no vemos que cumpla con su obligación de exigir la garantía medioambiental que los proyectos de esta naturaleza requieren, no solamente en Mahamud, sino en la comarca del Arlanza y en la provincia de Burgos». Además, añaden que «se está generando una fundada alarma social, y lo peor, es que no sabemos si es más preocupante que no nos quieran decir nada desde la Junta, que no sepan nada al respecto, o si finalmente, no sean capaces de garantizar algo tan sensible como es la no contaminación de nuestros acuíferos», aclara su alcalde, Marcos Barriuso.
    Por todo ello, el Pleno del Ayuntamiento decidió declarar el municipio de Mahamud Libre de Fracking e instar a la Junta de Castilla y León a dar marcha atrás con las licencias para este tipo de explotaciones así como a la Diputación Provincial de Burgos para que hagan políticas responsables en este sentido y se postulen como zonas libres de fracking como sucede en comunidades autónomas como la cántabra o provincias como Valladolid o Soria.

    Argelaguer,  Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  99. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    VILLAVICIOSA
    El ‘fracking’ pierde su primera batalla
    Plataforma Asturiana Antifracking batalla vencida
    La plataforma vecinal insta a las administraciones a que se muestren contrarias a la explotación de gas no convencional
     El Comercio 11.01.13
    LYDIA IS

    El Boletín Oficial del Principado de Asturias publicó ayer la resolución de la Consejería de Economía y Empleo por la que se termina el expediente para la autorización del proyecto de sondeo denominado ‘Viñón-1’, tras desistir la Sociedad Petroleum Oil & Gas ‘ de buscar gas no convencional en el límite entre los concejos de Villaviciosa y Cabranes.
    Y aunque para la Plataforma Asturiana Antifracking es una pequeña batalla vencida, aún les queda por ganar las dos más inmediatas: los permisos ‘Cuélebre 1’ y ‘Cuélebre 2’, tramitados por el Ministerio de Industria y que afectarían a los concejos del litoral asturiano entre Gijón y Ribadesella, así como a los de la zona centro-oriental. «Estamos satisfechos, sobre todo al comprobar que las movilizaciones contribuyeron en parte al abandono del proyecto», apuntó Rocío Vega, portavoz de la plataforma.
    El permiso, que comenzó a tramitarse en verano, llegó a reunir 35 alegaciones procedentes de partidos políticos, colectivos vecinales, ayuntamientos y particulares.
    Sin embargo, pese al rechazo social que origina el ‘fracking’ -tal y como se denomina a la práctica de extracción que consiste en inyectar toneladas de agua a presión con arena y aditivos químicos a grandes profundidades-, a la plataforma le falta algo que consideran esencial: que las administraciones se posicionen en contra. «Lo ideal sería que tanto a escala regional como estatal dijeran que no al ‘fracking’, pero es algo que de momento vemos que no va a ocurrir», señaló Vega.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  100. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    León
    No al ‘fracking’ para conseguir gas
    Ical       11/01/2013
    UPA y COAG piden a las administraciones que no autoricen la técnica del ‘fracking’ en la extracción de gas por los “riesgos” que conlleva
    La Alianza por la Unidad del Campo, integrada por UPA y COAG, reclamó este viernes a las administraciones que no autoricen en Castilla y León el empleo de la técnica del ‘fracking’ o fractura hidráulica para la extracción de gas.
    Las dos organizaciones agrarias se mostraron “radicalmente en contra” del uso de una “técnica agresiva en el subsuelo para la ruptura de rocas y piedras a través de una inyección de fluido a elevada presión que, supuestamente, contiene agua, arena y productos químicos”. Este fluido, matizaron en nota de prensa dese la alianza, tiene “una fase de retorno que en parte emerge a la superficie junto al gas permaneciendo en el subsuelo desde donde podría migrar hacia la superficie o hacia los acuíferos”.
    UPA y COAG consideraron que “no hay suficiente información y transparencia sobre las repercusiones que puede tener la mezcla de estos componentes químicos”, por lo que “ante el más mínimo riesgo que comporta para la población, el medio ambiente, y por lo tanto para actividades como la agricultura y ganadería no puede permitirse su uso”.
    Los agricultores y ganaderos de las zonas en las que se están tramitando las solicitudes de los permisos de investigación se encuentran, en opinión de ambas opas, en “una situación de indefensión”, debido a “la falta de transparencia que rodea estas concesiones y al oscurantismo y poca disposición de las administraciones” para informar sobre los sondeos con profundidades de entre 3.000 y 5.000 metros que se realizan
    De igual manera, criticaron la escasez de información sobre la composición exacta de la mezcla de agua y sustancias químicas -ácidos, bioácidos, bactericidas, inhibidores de la corrosión, reductores de fricción, fluidificantes, etc.- que se inyecta en la roca para fracturarla y liberar el gas que teóricamente se encuentra atrapado.
    La “aplicación del principio de prudencia que parece imperar en otros países de nuestro entorno” es lo que desde UPA y COAG reclaman a la Junta de Castilla y León para que ésta, en consecuencia, “rechace las autorizaciones a las empresas que pretendan utilizar esta peligrosa técnica en la Comunidad Autónoma”.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  101. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    TÉCNICA PARA LA EXTRACCIÓN DE HIDROCARBUROS
    Ecologistas piden que se actúe para prohibir el ‘fracking’ en la Comunidad Valenciana ante el “clamor social”
    CASTELLÓN, 11 Ene. (EUROPA PRESS) –

    El grupo ecologista Gecen ha pedido en un escrito a la consejera de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente de la Generalitat valenciana, Isabel Bonig, que inicie cuantas actuaciones sean necesarias para prohibir el ‘fracking’ –técnica utilizada para la extracción de hidrocarburos– en la Comunidad Valenciana.

    Así mismo, ha solicitado que se atienda al “clamor social” de los ciudadanos de las comarcas afectadas “que se oponen frontalmente al ‘fracking'” y “prevalezca este interés ciudadano público a las promesas e intereses de una empresa privada”.

    Según los ecologistas, los riesgos del ‘fracking’ y sus “graves” afecciones medioambientales “han sido constatados en numerosos informes sobre consumo desmesurado de agua, contaminación de acuíferos, destrucción del paisaje, contaminación del aire o pequeños terremotos”.

    La asociación entiende que la extensa información existente “es más que suficiente para salir de la ambigüedad que mantiene la consellera”, y considera que “es momento de elegir entre el camino de la prohibición, como Francia y diversas regiones y provincias españolas, o bien seguir el camino que marque la empresa privada”.

    Según ha destacado, “ahora lo que marca la empresa es seguir estrategias agresivas de publicidad a favor del ‘fracking’ e ir construyendo el camino de la autorización”.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  102. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Promised Land: pel·lícula sobre el FRACKING
    El proper 19 d’abril s’estrenarà la pel·lícula Promised Land del director Gus Van Sant. Pel que és pot veure el “trailer” i molt a pesar del que digui Shale Gas als USA el Fracking ja és un problema del máxim interès com ho demostra que hagin fet una pel·lícula sobre aquest perillós i controvertit mètode d’extracció.
    En aquest film és fa referència explicita al Fracking de fet tota l’acció és desenvolupa al voltant de l’extracció de gas en un poble i les conseqüències que comporta.


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  103. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Les entitats, per davant de les administracions en la lluita ‘antifracking’
    Vic/Manlleu
    La Plataforma Aturem el Fracking (PAF) es va reunir dimecres a Manlleu per prepara més accions d’oposició als projectes actualment en marxa. De fet, actualment hi ha tres grups de la plataforma en funcionament, en funció dels tres permisos, el Darwin, el Leonardo i el Ripoll. El de Manlleu és el Leonardo, que afecta 33 municipis d’Osona i el Lluçanès. Es parla de fer xerrades en municipis afectats –ara per ara se n’han fet a Vic i l’Esquirol– i d’accions al carrer, com la de la fotografia, del 8 de desembre passat a Vic.
    La plataforma s’ha dividit a la seva vegada en tres comissions de treball, una de política i legal, una de materials i una de difusió. De moment, dilluns hauria de poder·se presentar la moció contra el fracking al ple de Vic i també s’hi voldria fer una acció de protesta.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  104. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Divendres, 11 de gener de 2013
    Els primers ajuntaments d’Osona i el Ripollès afectats pel ‘fracking’ ho van saber més d’un any tard.
    Molts ho van saber per l’alcaldessa de Riudaura i la majoria es queixen de falta d’informació.
    De fet, l’Ajuntament que té més avançada l’obtenció d’informació i que s’ha mogut més és el de Riudaura, una població de la Garrotxa que no passa dels 400 habitants.
    La seva alcaldessa, Eulàlia Massana (ERC), ha estat la que ha avisat tots els ajuntaments del Ripollès del que els podia caure al damunt. A Osona pitjor. La majoria se n’han assabentat aquesta setmana.
    La majoria d’alcaldes es queixen de la desinformació.
    I apunten cap a la Generalitat. “No hem fet res perquè quan ho hem sabut ja estava tot dat i beneït”, es queixa Josep Anglada, de Vidrà. “Ho han dut tant d’amagat… Semblaria que hi hauria d’haver hagut una mica més de diàleg i informació”, afegeix Camil Adam, de Santa Maria de Besora. “Encara que hagi sortit al DOGC, hi devia haver altres maneres d’avisar”, lamenta Carme Freixa, de Vallfogona del Ripollès.
    Més enllà dels ajuntaments, aquesta setmana ICV-EUiA ha anunciat que
    presenta proposicions i preguntes tant al Parlament de Catalunya com al
    Congrés dels Diputats per aturar tots els processos en marxa.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  105. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Signatures per aturar el Fracking a Riudaura
    Garrotxa
    Necessitem recollir un munt de signatures per aturar el fracking a Riudaura i de pas a la resta d’indrets. Riudaura es la punta de llança de llança de totes les prospeccions que es volen fer, doncs te les infraestructures fetes de l’any 1960 (dos pous que baixen a 3.500 metres de profunditat) que faciliten i abarateixen la prospecció i ja te concedits els permisos d’investigació a la recerca de gas, que recordem contempla en si mateix una prova pel mètode del Fracking.
    Per això necessitem un munt de signatures per poder presentar-les i que el parlament ens faci cas i hi hagi un debat a fons sobre el tema, et necessitem!!!
    http://dl.dropbox.com/u/80855487/COMISSIONS/SIGNA-NOFRACKING-RIU.pdf

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  106. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Alcaldes del Ripollès i la Garrotxa, contra el ‘fracking’
    Una vintena de responsables d’ajuntaments de les dues comarques i de la Vall del Ges (Osona) fan front comú contra els permisos per buscar gas als seus municipis
    Es reuniran amb Mines
    15/01/13 – RIUDAURA Garrotxa – JORDI CASAS
    Una vintena d’alcaldesses i d’alcaldes de les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i Osona van acordar ahir a la nit a Riudaura fer front comú contra les prospeccions de gas per a les quals l’empresa d’hidrocarburs Teredo Oils ha obtingut permís per part de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat. Aquestes prospeccions es fan amb l’anomenat mètode de fractura hidràulica, el fracking, contaminant, generador de riscos geològics i prohibit en molts països. Abans, però, de fer cap actuació, volen informar-se bé.
    Per això, una representació es reunirà amb responsables de Mines per saber quins permisos s’han donat, a què donen dret aquests permisos i si es tracta de prospeccions per buscar gas o bé són per buscar petroli, tal com va insinuar una de les alcaldesses participants a la reunió, entre d’altres coses.
    La reunió va ser convocada per l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana, un municipi en què els veïns, que s’han constituït en plataforma, alerten que l’empresa ja hauria fet alguns treballs previs. De fet, la concessió anomenada Ripoll és per a tot un quadrant de mapa que abasta des de Campdevànol i les Llosses i la Vall del Ges fins a Riudaura i Olot, a través de la Vall d’en Bas. A la reunió, hi havia els alcaldes d’Olot, Riudaura, Ripoll, Vallfogona de Ripollès, Ogassa, Sant Joan de les Abadesses, la Vall de Bianya, Santa Pau, les Preses, la Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan les Fonts, les Llosses, Sant Pau de Segúries, Vidrà, Sora, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Montesquiu, Orís i Santa Maria de Corcó.
    La CUP s’ha afegit al grup d’institucions i de partits polítics que s’han pronunciat durant els últims dies contra el fracking i contra els permisos atorgats per Mines. Alguns han demanat moratòries i d’altres, com la CUP, “l’anul·lació immediata de la llicència ja donada i de les sol·licitades, així com la prohibició total de la tècnica del fracking i l’obertura d’un debat obert amb tota la societat cap a un nou model energètic”. “Encoratgem els veïns de Riudaura a continuar resistint i animem tota la població i les entitats i associacions de totes les comarques dels Països Catalans a sumar-s’hi: el fracking és un risc real a més de 80 municipis catalans i un problema greu, nacional i global”, denuncia la CUP.
    LA XIFRA
    21 alcaldesses i alcaldes dels municipis afectats pels permisos de la concessió Ripoll es van reunir a Riudaura.
    LA FRASE Si no ho veus en directe, com a Riudaura, et queda lluny i hi ha el risc de no fer-ne massa cas Eulàlia Massana ALCALDESSA DE RIUDAURA
    LA DATA 04.10.12. És el dia en què el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar el permís per fer les prospeccions.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  107. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La Plataforma contra el “fracking” pide el apoyo de los ballestereños
    La Tribuna de Albacete E.F. – martes, 15 de enero de 2013
    Una treintena de vecinos se dieron cita ayer en el salón de actos del Museo de El Ballestero, para asistir a un acto informativo sobre el fracking y sus potenciales impactos medioambientales.
    Esta ponencia, que corrió a cargo de Jesús Alarcón, uno de los integrantes de la recién creada Plataforma contra el Fracking del Campo de Montiel, sirvió de carta de presentación de un proyecto que, según explicó, ya está en marcha en la zona.
    «Mucha gente, cuando hablamos de fracking o de fractura hidráulica, lo primero que nos pregunta es ‘¿queeeeeee?’-ironizó en su presentación- y lo que nosotros les decimos es que es algo que ya se ha aprobado para esta parte de la Mancha, algo de lo que la gente no suele ser muy consciente hasta que no se ven las consecuencias».

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  108. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Internacional: Argentina
    Neuquén Miércoles, 16 de Enero de 2013
    La oposición al “fracking” pone en riesgo la extracción en Vaca Muerta
    Para explotar el yacimiento de gas y petróleo no convencionales, YPF y Chevron deben utilizar la llamada “fractura hidráulica”, un método que utiliza miles de litros de agua, arena y componentes químicos supuestamente contaminantes. Una ciudad de Río Negro ya aprobó una ordenanza que impide este tipo de actividad y podrían sumarse otras localidades de la Patagonia. El riesgo de otro conflicto similar al de las mineras.
    Vecinos le dicen “no” al fracking 
    Con este escenario, pobladores de la Patagonia, muchos con la amarga experiencia de sufrir la contaminación dejada por la explotación convencional, comenzaron la lucha para evitar que el fracking haga estragos en sus territorios.
    Uno de los actores sociales frente a la problemática es la Asamblea Permanente del Comahue por el Agua (APCA), en las provincias de Neuquén y Río Negro. Junto con el respaldo de otras agrupaciones y, curiosamente, partidos políticos de la oposición y el oficialismo, logró que el Concejo Deliberante de la localidad de Cinco Saltos, en el departamento de General Roca, aprobara la ordenanza que prohíbe la explotación y exploración no convencional de gas y petróleo, según consignó el diario Página/12.
    Cinco Saltos, con 33 mil habitantes, es manejada por Liliana Alvarado, del Frente Grande. La ciudad ya tiene un triste registro: sus campos cultivados con cebollas están contaminados por los desechos que dejó Indupa.
    “Esto es muy interesante. Cinco Saltos es la primera ciudad de América Latina que dice que estamos libres de fracking, el 20 de diciembre fue memorable. Estamos peleando como si fuéramos David contra Goliat”, le dijo a La Política Online María Tesoriero, de la APCA.
    Tesoriero, además, advierte que la decisión de Cinco Saltos podría repetirse en otras localidades de la Patagonia, lo que pondría en riesgo los planes de Galuccio para acelerar la explotación de Vaca Muerta. 
    Por caso, esta tarde habrá una asamblea en la ciudad de Cipolletti, Río Negro, y ya hay reuniones en Centenario y en la misma ciudad de Neuquén. Otra localidad que quiere imitar a Cinco Saltos es Allen: allí la empresa estadounidense Apache le alquila a los productores las quintas donde se cosechan frutales para hacer perforaciones.
    “Ya tenemos pozos, están perforando en medio de las chacras, entre las frutas porque los productores obtienen más ganancias. El proyecto tiene cientos de pozos cuando nosotros tenemos por emergencia hídrica, el agua del lago Marimenuco  está mermando”, apuntó Tesoriero.
    El escenario recuerda a la pelea que dieron los habitantes de Famatina, en La Rioja, donde la empresa canadiense Osisko Mining Corporation anunció canceló el proyecto minero en el  cerro local. La resistencia de los vecinos tuvo amplia repercusión nacional y hasta motivó enfrentamientos en el mismo seno del kirchnerismo.
    En Entre Ríos, organizaciones ambientalistas quieren que se dicte una ley provincial para prohibir el fracking en la provincia. Fernando “Pino” Solanas, en tanto, presentó un proyecto para que el método se prohíba en todo el país, aunque por ahora la iniciativa duerme en a las comisiones de Energía y Combustibles; de Recursos Naturales y Conservación del Ambiente Humano y de Presupuesto y Hacienda.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  109. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Front
    PORTAVEU DEL PSUC – COMARQUES DE GIRONA II ÉPOCA 16 GENER 2013 N. 685
    ICV-EUiA demana que el ‘fracking’ sigui prohibit
    Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) ha decidit sol·licitar la prohibició del sistema conegut com fracking explotació de jaciments d’hidrocarburs mitjançant la injecció
    subterrània de grans quantitats d’aigua a pressió per trencar les roques del subsòl-a Catalunya i la resta d’Espanya. En una nota feta pública es diu que el fracking “requereix la injecció
    contínua d’aigua [en el subsòl] d’uns 300 litres per segon” el que eleva el consum d’un pou d’extracció de gas a entre “7 i 20 milions d’ litres “, fins a” 100 vegades més que en un pou convencional ” i s’esmenta també que aquest sistema d’extracció de gas requereix l’ús de “unes 500 substàncies químiques, moltes d’elles cancerígenes i altres amb propietats preocupants”.
    A Catalunya hi ha diverses prospeccions per trobar jaciments de gas natural susceptible de ser explotat per fracking que porta a terme l’empresa Montero Energy Corporation, a les comarques d’Osona, el Ripollès, la Garrotxa i la Segarra. Les sol·licituds abasten un extens territori d’unes 160.000 hectàrees que inclouen 81 municipis.
    L’inici de les prospeccions ha aixecat una successió de protestes i mocions contràries a Ajuntaments i consells comarcals. També entitats com Ecologistes en Acció han presentat al·legacions als plans de Montero Energy Corporation. L’entitat critica l’elevat impacte del fracking i el risc de contaminació: “El més perillós és que gran part de la barreja líquida no es recupera: o salta a la superfície o es queda en el subsòl”, afirma Pablo Cotarelo, d’Ecologistes en Acció.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  110. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Els veïns recullen firmes contra el gas, a Riudaura
    16/01/13 – RIUDAURA GARROTXA – JORDI CASAS
    Els veïns de Riudaura ja van anunciar el divendres passat que no es quedarien de braços plegats. La plataforma Riudaura Junts, que van constituir aquell dia a les escoles amb l’assistència de 200 veïns, ha iniciat una recollida de signatures contra el mètode de fractura hidràulica horitzontal, l’anomenat fracking. Hi ha fulls repartits als comerços del poble i en molts punts de la comarca de la Garrotxa, sobretot a la ciutat d’Olot. L’entitat vol fer arribar aquestes firmes als responsables de la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat per demanar-los que aturin el permís que ha donat a l’empresa d’hidrocarburs Teredo Oils Limited perquè pugui fer prospeccions al municipi per determinar si hi ha gas i si n’hi ha en una quantitat que faci rendible la seva extracció.
    La plataforma ha fet una crida de socors al seu web i a les dues principals plataformes de la xarxa. Amb el lema Ajuda’ns perquè no passi això, a sobre de dues fotos, una vista general del poble i una altra d’una plataforma gasística, demana el suport de tothom. Ho fa en tres idiomes.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  111. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Revuelta contra el ‘fracking’
    Miércoles, 16 de enero del 2013 El Periodico de Catalunya
    FERRAN COSCULLUELA / EDUARDO LÓPEZ ALONSO / Riudaura / Barcelona
    La aparición de marcas de posibles prospecciones alerta a los vecinos
    Los habitantes de Riudaura (Garrotxa) están en pie de guerra desde que, hace varios meses, un vecino, Xavier Palomo, descubrió que alguien había marcado con pintura azul numerosos árboles situados en sus tierras. Las alarmas saltaron por el temor a que esas marcas –a las que luego se han sumado otras– indicaran el inminente comienzo de prospecciones para buscar hidrocarburos en su idílico entorno, ya que esta pequeña localidad próxima a Olot es uno de los municipios afectados por el llamado proyecto Ripoll. Se trata de una iniciativa empresarial para hallar nuevos yacimientosimpulsada por la firma Teredo Oils Limited, que cuenta con los permisos de la Generalitat desde el mes de octubre y que afecta a 51.000 hectáreas de una veintena de pueblos del Ripollès, Osona y la Garrotxa.
    A principio de la década de los 60, Riudaura ya fue objeto de una intensa campaña de perforacionespara encontrar petróleo en sus tierras. Una de las torres que se levantaron entonces se adentró unos 2.000 metros en el subsuelo con resultados esperanzadores. Se halló gas y petróleo, pero la rentabilidad de los yacimientos se consideró insuficiente. Ahora las cosas han cambiado: el precio del crudo está por las nubes y se han descubierto nuevos sistemas de extracción, en los que los hidrocarburos no convencionales, especialmente el gas, son explotados con técnicas como el polémico ‘fracking’ (fractura hidráulica).

    Los detractores del ‘fracking’ sostienen que contamina los acuíferos
    Miércoles, 16 de enero del 2013
    La técnica de extracción inyecta agua a presión mezclada con productos químicos y arena
    FERRAN COSCULLUELA / Riudaura El Periodico de Catalunya
    La explotación de yacimientos de hidrocarburos mediante el sistema de fractura hidráulica horizontal (‘fracking’) está envuelta en la polémica por los efectos nocivos que puede causar al medioambiente, especialmente a los acuíferos situados en el entorno de los pozos. La técnica consiste en la realización de una perforación vertical que puede alcanzar una profundidad de miles de metros, hasta alcanzar el sustrato en el que está retenido el gas en pequeñas burbujas diseminadas en arcillas o en pizarras bituminosas.
    Una vez alcanzada esa profundidad, se procede a realizar perforaciones más o menos horizontales para fracturar el sustrato mediante la utilización deexplosivos y la inyección a grandes presiones de un fluido de fractura compuesto por agua, arena y productos químicos. Con ello se consigue la extracción del gas, que al liberar la presión fluye con el agua inyectada hasta alcanzar la superficie. La técnica está siendo muy contestada en EEUU, país que es su principal impulsor, y ha sido prohibida en Francia, Holanda, Rumanía y algunos länder (estados federados) alemanes.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  112. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La Garrotxa es mobilitza contra el “fracking”

    Els ajuntaments afectats per la investigació d’hidrocarburs acorden adoptar una postura conjunta sobre el ‘fracking’
    Olot-Garrotxa
    A l’escola de Riudaura tots representants dels Ajuntaments implicats directament a la zona anomenada Ripoll, on la Generalitat ha permès investigar hidrocarburs. Són set municipis de la Garrotxa a més de poblacions del Ripollès i d’Osona. Els presents a la reunió van acordar adoptar una posició conjunta per garantir que la tècnica del ‘fracking’ no malmeti el territori, tot i que van acordar que prendran una posició comuna després de la reunió que el Consell Comarcal de la Garrotxa mantindrà dimecres al matí a Barcelona amb la direcció general de Mines del Govern de Catalunya. En aquesta reunió també estan convocats el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana.
    Aquesta ha estat la tercera conferència informativa que l’Ajuntament de Riudaura i la plataforma aturem el fracking del municipi garrotxí convoca a l’escola de la població. Els set municipis que entren dins la zona delimitada pel projecte d’investigació anomenat Ripoll són Olot, Riudaura, la Vall d’en Bas, Santa Pau, Sant Feliu de Pallerols, les Preses i la Vall de Bianya. A la reunió també van assistir tècnics del Parc Natutral de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del Consorci de Medi Ambient de la Garrotxa, el SIGMA. Tots van decidir adoptar una postura conjunta sobre el ‘fracking’ que decidiran després de la reunió amb la Direcció General de Mines de la Generalitat. L’alcaldessa preferiria prendre mesures abans d’esperar a la reunió, ja que té algunes sospites de males pràctiques per part de Teredo Oils. De moment, aquesta empresa, que ha aconseguit els permisos per investigar hidrocarburs a la zona denominada Ripoll, només ha visitat l’Ajuntament de Riudaura. A més, el consistori d’aquest municipi es va adonar entre el novembre i el desembre que entre els dos pous en què als anys 60 es van fer prospeccions de gas a Riudaura, han aparegut arbres pintats. Aquestes pintades no les han fet ni els propietaris, ni l’Ajuntament, ni el Parc Natural ni la Generalitat. L’Ajuntament sospita que les poden haver fet operaris de l’empresa que té la llicència per investigar.

    Vic és el primer municipi d’Osona que es declara “territori lliure de fracking”
    Vic-Osona
    ACN.- Vic és el primer municipi d’Osona que s’ha declarat “territori lliure de fracking”. La moció s’ha aprovat aquest dilluns al vespre amb el vot favorable de tots els partits del consistori. Una trentena d’activistes vestits amb granota blanca i pancartes d”Aturem el Fracking. Millor vius que fòssils’ han omplert la sala de plens per donar suport a l’aprovació de la moció. El text exigeix a la Generalitat que no atorgui a l’empresa Montero Energy els permisos per a iniciar prospeccions a la comarca d’Osona, s’oposa a la investigació i explotació d’hidrocarburs a través de la tècnica de la fractura hidràulica que consideren agressiva pel territori i insta el Parlament a estudiar com prohibir el fracking.
    El grup municipal d’ICV-EUiA ha presentat al ple de Vic, a proposta de la Plataforma Aturem el Fracking d’Osona i el Grup de Defensa del Ter, una moció per declarar Vic “territori lliure de Fràcking”. El regidor Xavier Tornafoch ha explicat que el fracking és una tècnica extractiva d’hidrocarburs (gas i petroli) “molt agressiva pel territori” i ha afegit que ho és “especialment” per Osona, “una zona fràgil pel que fa als aqüífers que ja estan prou contaminats pels purins”.

    El regidor d’ICV ha assenyalat que autoritzar prospeccions al territori “és una irresponsabilitat per part del Govern”. En el mateix sentit s’ha expressat el regidor de SI, Iban Lapeira, qui ha denunciat que la Generalitat autoritzés les prospeccions, “mentre no inverteix en les energies renovables”. A més, Lapeira ha dit que “no es pot posar facilitats a l’empresa que vol fer les prospeccions”, en referència a la rebaixa de la fiança que havia fixat el Govern per autoritzar les propeccions de 5’8 MEUR a 200.000 euros.

    El PSC, per la seva banda, ha denunciat que la legislació respecte al fracking és “insuficient” i ha afegit que tampoc hi ha estudis d’impacte ambiental sobre la qüestió. En aquest sentit, Nil Puigivila, de la CUP, ha demanat que s’aturi el procés fins que amb els estudis corresponents no es demostri que aquesta tècnica és innòcua pel territori.

    Des d’ERC, el regidor Joan Ballana, ha assenyalat la “oposició frontal” del seu grup a les prospeccions i ha proposat dues esmenes al text que finalment s’han acabat acceptant. En primer lloc, Ballana ha demanat que es treballi per difondre un model alternatiu d’energia i també ha instat el Parlament de Catalunya a estudiar com es pot prohibir el fracking.

    El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vic, Josep Rafús (CiU), ha proposat crear una comissió mixta formada pels partits polítics i la Plataforma Aturem el Fracking perquè hi puguin dir la seva.

    Tot i que no està previst pel reglament intern de funcionament del ple, l’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal, ha donat la paraula a un dels membres de la Plataforma, Eudald Rifà, perquè intervingués al ple. Rifà ha aprofitat per dir que el fracking és una tècnica “de terra cremada” que no aporta cap benefici pel territori. A més, ha assenyalat que “tota la feina de desenvolupament que s’ha fet des de molts àmbits i amb consens es veurà destrossada i està en perill”. Rifà ha afegit que el fracking “no és només un problema ambiental, sinó que també és un problema econòmic i social”.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  113. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Aturem el Fracking – acció al ple de Ajuntament Vic-Osona
    Vic es declara lliure de fracking
    PAF – Plataforma Aturem el Fracking


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  114. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Xerrada sobre el fracking al Casal Popular la Fura

    El proper dissabte 26 de gener 2013 a les 19:00h i en el marc del 7è aniversari del Casal Popular la Fura que celebrarem aquest mateix dia, comptarem amb membres de la Plataforma Aturem el Fracking (a la qual ens hem adherit) perquè expliquin què és el fracking, quines conseqüències té, i quina és la situació a Catalunya i al Solsonès.
    Quatre municipis de la nostra comarca (Pinell de Solsonès, Llobera, Pinós i la Molsosa) i molts altres de comarques veïnes estan afectats per un projecte de prospeccions petrolíferes impulsat per l’empresa Montero Energy Corporation. Pel tipus d’hidrocarburs que hi ha a la zona la tècnica que s’utilitza és la fracturació hidràulica (fracking), que consisteix en un sistema de pous de perforació vertical fins a la capa de pissarra o en les margues sedimentàries (on es troben els hidrocarburs). Un cop s’arriba a aquesta capa el tub de perforació pren forma horitzontal i es fan una sèrie de detonacions explosives que provoquen petites fractures a la roca per les quals s’injecten, per etapes, milers de tones d’aigua a molta alta pressió, barrejada amb sorra i fins a 600 additius químics, alguns altament tòxics.Publicat per Casal Popular la Fura

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  115. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Vecinos y expertos del territorio firman alegaciones contra el fracking
    MIÉRCOLES, 16 DE ENERO DE 2013 EMMA ZAFÓN
    Pese a que la información no llega ni en cuenta gotas, el Maestrazgosigue movilizándose para impedir que se autoricen sondeos de gas en seis municipios mediante la técnica del fracking. A las más de treinta alegacionesde particulares se suma el documento conjunto que han suscrito científicos de todo el país, entre los que se encuentran seis firmas bajoaragonesas.
    Como expertos de la zona se han adherido a la propuesta Olga Estrada, coordinadora del CEA Ítaca; Víctor Guíu, historiador y técnico de desarrollo; Ángel Hernández, representante del geoparque del Maestrazgo en la European Geoparks Network; Javier Oquendo, director de la Escuela de Actividades de la Naturaleza (EANA); e Ignacio Terés, director técnico de Maestrex Experience. Asimismo ha suscrito el documento la gerente del parque geológico de Aliaga, Julia Escorihuela.
    En el informe presentado se acompañan los argumentos por los que los expertos rechazan el uso del fracking en el Maestrazgo. Cabe recordar que esta técnica sirve para extraer gas del subsuelo. En estos momentos, la empresa Montero Energy Corporation está en vías de tramitar unos permisos por parte de la DGA para poder realizar prospecciones de los recursos energéticos de la zona.
    Entre otros argumentos, los científicos apuestan por el mantenimiento de los valores naturales del medio físico y por la protección del patrimonio natural del Maestrazgo y Los Puertos.
    También critican que el fracking supone una técnica muy agresiva que puede poner en peligro el medio ambiente. Los principales riesgos de estas prospecciones son la posible contaminación de acuíferos y la proliferación de movimientos sísmicos como consecuencia de la alteración del subsuelo.
    Los científicos alegan el elevado consumo energético que se requiere para desarrollar el fracking así como el impacto en una zona poco alterada por la acción del hombre. Tanto éstas como el resto de alegaciones de particulares se presentarán ante la administración antes del 28 de enero.

    Protesta en la parte castellonense
    La propuesta de sondear gas en el Maestrazgo no solo afecta a municipios de Teruel. El proyecto contempla 41 municipios de Castellón, que ya han presentado sus correspondientes alegaciones puesto que el plazo finalizaba antes. En total, la Plataforma Antifracking de la provincia vecina ha registrado más de 1.700 quejasentre particulares, ayuntamientos y asociaciones.
    El responsable de la entidad, Sergi Alejos, hace un balance positivo al «haber superado la cifra de 1.000 alegaciones, que era el objetivo fijado en un principio». Debido a que afecta a más localidades y que éstas son más grandes, la parte castellonense ha centrado el grueso de la movilización contra este proyecto. Sin embargo, las quejas por la falta de información han recorrido el Maestrazgo de las dos provincias.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  116. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDIO AMBIENTE

    Iniciativa eleva a Europa su oposición ante el ‘fracking’
    R. D. 16/01/2013
    El eurodiputado de Iniciativa Raül Romeva ha registrado en la Comisión Europea una pregunta acerca de las medidas que piensa adoptar la Administración europea al respecto de los permisos que la empresa Montero Energy ha solicitado para buscar hidrocarburos en la provincia de Castellón.
    En concreto, el eurodiputado informa de que las solicitudes abarcarían un terreno de un total de 195.569 hectáreas y 41 términos municipales.
    Según alega el ecosocialista en su escrito, “la práctica de la fractura introduciendo compuestos químicos en el subsuelo puede contaminar el acuífero subterráneo del Maestrat que, a su vez, nutre a zonas húmedas protegidas a nivel comunitario, español y autonómico como la Marjal de Peñíscola o el Parc Natural de Prat de Cabanes-Torreblanca, además de no haberse valorado el impacto que tendrá en la zona del Maestrat”.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  117. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Catalunya ante el ‘fracking’
    La Vanguardia Editorial | 17/01/2013
    EL subsuelo de Catalunya, al igual que el de grandes zonas del resto de la península ibérica y de toda Europa, puede contener elevadas reservas de gas natural. Tanto es así que la Agencia Internacional de la Energía considera que puede ser la solución a la dependencia energética del continente. No se trata de reservas convencionales de gas natural sino de las que se encuentran aprisionadas, por así decirlo, dentro de las grandes extensiones de rocas de pizarra que se hallan a gran profundidad. 
    La existencia de esa posible riqueza energética ya se conocía desde hacía tiempo. Hasta ahora, sin embargo, no se disponía de la tecnología adecuada para liberar las ingentes cantidades de gas natural del subsuelo a precios competitivos. La técnica que se utiliza para ello se conoce con el nombre de fracking, o fracturación hidráulica, que consiste en inyectar agua y ciertos productos químicos a elevadas presiones en las rocas, a profundidades de hasta 8.000 metros, para provocar pequeñas vibraciones sísmicas que puedan romperlas y de esta manera liberar y hacer aflorar a la superficie el gas almacenado en las fisuras de los estratos de pizarra.
    La utilización masiva de la citada técnica ha permitido a Estados Unidos triplicar su producción de gas natural en los últimos diez años y convertirse en el primer productor mundial, por delante incluso de Rusia.
    Como todo proceso tecnológico de extracción y producción de energía, el fracking no está exento de riesgos, el principal de los cuales puede ser en algunos casos la destrucción y contaminación de las reservas naturales de agua del subsuelo, los acuíferos. Este hecho convierte el sistema en polémico y ha generado movimientos de oposición a su implantación. Esto sucede ahora también en Catalunya, ante los planes de prospección que proyectan llevar a cabo varias compañías geológicas en numerosas comarcas, principalmente las de la franja prepirenaica.
    La actitud más razonable ante la posibilidad de que Catalunya pueda tener una gran riqueza de gas natural en su subsuelo es investigar si realmente existe y, si así fuera, como se sospecha, analizar, estudiar, debatir y regular, en su caso, la mejor forma de beneficiarse de ella con los menores riesgos para el medio ambiente. 
    Carecería del mínimo sentido común que Catalunya, que fue pionera en la utilización de la energía nuclear y del gas natural en España, dos fuentes de energía también polémicas en su día pero que han proporcionado elevadas cotas de progreso y de bienestar a los ciudadanos, cerrase las puertas a las nuevas posibilidades energéticas que se le presentan.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  118. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ¿Es el fracking positivo o negativo?
    Jesús Vinuesa Roca (Músico y Fotógrafo)
    Iba a enviar un artículo sobre el fracking cuando ya ha sido publicado otro en los mismos o parecidos términos sobre el tema y cuyo título es “Gecen reclama a la consellera Bonig que trabaje para prohibir el fracking”.
    Es muy interesante y para los que lo quieran leer está en:http://el7set.com/not/7404/gecen_reclama_a_la_consellera_bonig_que_trabaje_para_prohibir_el_fracking/
    Pero yo también quería decir que este tema es muy trascendental para la economía y el bienestar de nuestra comarca. Como ya se sabe el fracking es una de las mayores agresiones contra el medio ambiente. Y esto no lo digo yo. José Luis Gómez Simón, catedrático de geología de la Universidad de Zaragoza, ha descalificado los informes que ha presentado la empresa Montero Energy para defender la explotación del subsuelo del Maestrat con vista al aprovechamiento petrolífero y gasístico. Gómez Simón, autor de diversos estudios sobre la geomorfología de las comarcas del Maestrat, considera que es “inevitable” que con el ‘fracking’ se degrade el medio ambiente y se contaminen los acuíferos del Maestrat”. 
    Como también se sabe, el Sistema Acuífero del Maestrazgo-Javalambre, con una extensión próxima a los 11.500 kilómetros cuadrados, es el que nos abaste ce de agua para beber, regar nuestra agricultura y demás servicios. La sobrante desemboca al mar, entre otros lugares en las fuentes de Alcocebre y el Prat de Torreblanca-Cabanes. Cualquier persona puede ver esa agua dulce llegar al mar en la playa de las fuentes de Alcocebre, el Trench de Torreblanca y a la parte norte del poblado de Torre La Sal.
    El sistema de fracking perfora el suelo y subsuelo a grandes profundidades de forma vertical y horizontal, después se inyecta agua a alta presión. Esta agua inyectada se mezcla con arena y productos químicos. Estos compuestos químicos, que rompen o diluyen la roca, contaminan el terreno y los acuíferossubterráneos. Y esto no lo digo yo. Varios estudios científicos lo confirman, uno elaborado por investigadores de la Universidad de Duke, otro por la Universidad de Cornell. Además de la contaminación, el fracking produce gases de efecto invernadero, sobre todo metano, más dañino para el cambio climático que el CO2. También se utilizan sustancias tóxicas como el benceno, el plomo y otros productos químicos que han sido catalogados como cancerígenos.
    Hay solicitud de explotación para las siguientes localidades: Albocacer, Alcalá de Xivert, Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Cervera, La Jana, La Salzadella, Les Coves de Vinromá, Peñíscola, Rosell, Sant Jordi, Santa Magdalena de Pulpis, Sant Mateu, San Rafael del Rio, La Sarratella, Tírig, Traiguera, Vallibona, Vinaròs, Xert, Castell de Cabres, Catí, Herbés, La Torre d’En Besora, Palanques, Vilar de Canes, Vilafranca, Zorita, Ares, Benassal, Castellfort, Cinctorres, Culla, Forcall, La Mata, Morella, Olocau, Portell de Morella, Todolella i Vistabella. Esta solicitud fue publicada el 28 de septiembre de 2012 en el Diario Oficial de la Generalitat Valenciana.
    Pero sin duda alguna, estos venenos si llegaran a inyectarse en el subsuelo del Maestrazgo, alcanzarían a poblaciones como Torreblanca, Orpesa o Alcocebre. 
    Los políticos con sus decisiones no siempre aciertan. Muchas veces como humanos se equivocan, solo hay que ver a nuestro alrededor como estamos hoy en día. Pero no solamente son los políticos los culpables de las malas decisiones, el mismo pueblo con su indiferencia y su pasotismo también influye para que se tomen decisiones erróneas e inconvenientes. Todo el mundo recordará hace unos años que fue el pueblo y no los políticos los que paralizaron la construcción de un gran vertedero de residuos tóxicos y peligrosos en el término municipal de Coves de Vinromá. Todos debemos concienciarnos de este problema del fracking, pues a todos nos perjudicaría.
    Para Torreblanca, Benicasím, Alcocebre, Morella, Orpesa, y tantas más poblaciones, es el turismo la gran baza para el futuro de sus gentes. ¿Puede alguien imaginarse si dentro de unos años se contaminara el acuífero del Maestrazgo, y llegara a esos pueblos el agua inservible, contaminada y envenenada? ¿Qué harían entonces los políticos que tomaron la decisión errónea años atrás?, es decir, hoy en día. Y ¿qué diría y haría entonces el pueblo afectado? Nada. Tendría que emigrar, pues infraestructuras como el Golf Doña Blanca de Torreblanca no serviría ya de nada, pues se quedarían sin ese precioso líquido tan necesario para la vida humana. La fauna y la flora morirían a causa de esa agua contaminada que nunca dejaría de fluir y posiblemente deberían pasar siglos para que se limpiaran esas entrañas de nuestro subsuelo envenenado y destruido por una mala decisión política y el pasotismo de la población representada por esos políticos.
    Realmente los que tienen la responsabilidad de tomar esta decisión lo tienen difícil. Yo quiero decirles que cuando conduzco y decido realizar un adelantamiento, a la menor duda no lo hago, pues me juego demasiado por tan poco. Mi vida y de los que llevo, están por encima de mis pretensiones personales.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  119. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Teredo Oils no té llum verd per fer ‘fracking’ a Riudaura
    L’empresa només ha demanat permís per investigar si hi ha hidrocarburs
    No pot fer res sense permís
    17/01/13 – RIUDAURA – JORDI CASAS
    L’empresa d’hidrocarburs Teredo Oils Limieted no ha demanat permís a la Generalitat per extreure gas a Riudaura amb la tècnica de la fracturació hidràulica (fracking). Només per fer investigació per determinar si n’hi ha o no. Qualsevol moviment que vulgui fer sobre el terreny ha de tenir el vistiplau dels propietaris, de l’Ajuntament, del Parc Natural de la Garrotxa i de la Generalitat, segons va aclarir ahir el director general de Mines i Seguretat Industrial, Josep Canós, a la delegació institucional garrotxina amb qui es va reunir. Hi havia el conseller comarcal de Medi Ambient, Josep Berga; i els alcaldes de Riudaura i la Vall d’en Bas, Eulàlia Massana i Miquel Calm, respectivament. La reunió és fruit de l’acord pres en l’últim ple del Consell Comarcal, en què es va acordar la posició contra el mètode extractiu del fracking i es va demanar a la Generalitat una moratòria en la concessió de permisos per a la investigació d’hidrocarburs. En la reunió, també hi havia el subdirector general de Mines i Protecció Radiològica, Francesc Sabio.
    Canós i Sabio els van informar que Teredo Oils Limited va demanar permís a Mines el març de l’any passat per investigar al quadrant anomenat Ripoll per determinar si hi ha hidrocarburs –gas i petroli–, el qual abasta la vall del Ges (Osona) i el Baix Ripollès i la Vall d’en Bas, Riudaura i Olot. A l’octubre se li va concedir aquest permís, cosa que li dóna dret a investigar i li dóna preferència en l’explotació dels hidrocarburs, si el govern espanyol ho considera d’interès estratègic. Els responsables de Mines van deixar clar que l’empresa està obligada a presentar un pla de treball anual per a cadascun dels sis anys que dura el permís, cosa que no ha fet per a aquest 2013. A més, van remarcar que, qualsevol actuació que vulguin realitzar sobre el terreny, per petita que sigui, ha de tenir els permisos de totes les administracions implicades. En aquest sentit, van reconèixer que les marques que l’empresa ha fet suposadament en alguns arbres són il·legals, i per això van informar que es reuniran amb els responsables de Teredo Oils per deixar-los clar com es fan les coses a Catalunya. En tot cas, les primeres proves que s’haurien de fer són sísmiques, i aquestes no haurien de comportar cap impacte ambiental –es fan amb aparells electrònics.
    LA FRASE
    Mines no informa sobre aquests permisos, però li hem recordat que som un municipi molt petitEulàlia MassanaALCALDESSA DE RIUDAURA
    Un poble petit que vol suport
    Si mai s’arriba a voler fer l’extracció de gas a Riudaura, l’empresa haurà de tenir molts permisos. Per això i pels sis anys d’investigació, els responsables de Mines es van posar a la disposició dels alcaldes afectats i del Consell Comarcal. L’alcaldessa de Riudaura els havia demanat suport recordant-los que són un municipi molt petit.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  120. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Una empresa vol buscar jaciments d´hidrocarburs a la costa de l’Empordà
    MADRID | EFE/DDG L’empresa Capricorn Spain Limited ha sol·licitat permís per investigar possibles jaciments d’hidrocarburs a dotze zones del Golf del Lleó, inclosa costa de l’Empordà. Aquesta petició, al costat de la informació detallada de les zones a explorar, va ser publicada ahir al BOE, un pas previ per a la concessió dels permisos d’investigació al subsòl marí. A partir d’avui i per un termini de dos mesos podran presentar-se ofertes per competir amb la companyia sol·licitant o queixes per oposar-se a les concessions per aquells que es considerin perjudicats.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  121. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Teredo Oils no podrà utilitzar el ‘fracking’ a Riudaura
    L’autorització que ha demanat és per petroli i gas fàcils d’extreure
    Mines diu que els controls són molt estrictes
    Els veïns continuen preocupats
    18/01/13 – RIUDAURA GARROTXA- JORDI CASAS
    L’empresa Teredo Oils Limited només té permís d’investigació per determinar si, a Riudaura i a tot l’àmbit geogràfic de l’autorització Ripoll, hi ha hidrocarburs convencionals, és a dir, gas o petroli, o totes dues coses, en bosses a alta pressió delimitades per roques poroses –l’extracció és fàcil: foradar i deixar fluir i canalitzar el gas–. Segons han confirmat fonts de la direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat, adscrita al Departament d’Economia i Empreses, Teredo no en té per buscar hidrocarburs no convencionals, és a dir, el gas que es troba en bombolles –molts cops microscòpiques– a les roques menys poroses i s’ha d’extreure amb la polèmica tècnica de fracturació hidràulica horitzontal, el fracking. Aquest mètode és molt controvertit perquè és molt agressiu. S’ha prohibit en diversos països de la Unió Europea. Consisteix a injectar grans quantitats d’aigua, sorra i productes químics per fracturar les roques i extreure’n el gas. Té risc de fuites al subsòl i genera moltes aigües residuals.
    A l’Estat espanyol no s’ha produït cap extracció per fracturació hidràulica. Això no obstant, fonts del Ministeri d’Indústria del govern espanyol han recordat que el ministre del ram, José Manuel Soria, ha dit que no s’oposa a aquesta tècnica, si l’empresa que l’aplica compleix totes les normatives europees, espanyoles i, en territori català, les de la Generalitat. A part, han recordat que la Unió Europea dóna via lliure al fracking. Tot i això, hi ha molts països que han prohibit aquesta tècnica extractiva.
    Ara a Catalunya i a diversos punts de lEstat espanyol on hi ha concedits o demanats permisos d’investigació per hidrocarburs, han sorgit moviments contra el fracking que aposten perquè l’Estat i, en el cas de Catalunya, la Generalitat prohibeixin aquesta tècnica, i perquè mentre això no passi, que dictin una moratòria.
    En el cas del govern espanyol, això, segons les fonts consultades, no es considera necessari. En el cas del català, fonts del Departament d’Empresa i Ocupació han dit que el conseller Felip Puig s’està situant al nou càrrec i que està recopilant informació abans de pronunciar-se sobre el tema.
    Sigui com sigui, a sobre la taula hi té la petició oficial del Consell Comarcal de la Garrotxa i de diversos ajuntaments com ara els d’Olot i Ripoll i, fins i tot, i entre d’altres, la de Vic, que s’ha declarat municipi lliure de fracking.
    El govern català té competències només en la concessió o denegació dels permisos d’investigació per hidrocarburs, però els d’extracció de gas o petroli depenen exclusivament del govern espanyol. A diferència d’altres països, tot allò que hi ha al subsòl és, per llei, propietat de l’Estat.
    Les fonts consultades de la direcció general d’Energia i Mines han explicat que la legislació vigent que regeix la concessió dels permisos d’investigació és una garantia que l’empresa que els sol·licita respectarà escrupolosament l’entorn. I és que, a part que ha de presentar plans de treball anual, ha de demanar permís per a qualsevol acció sobre el terreny que comporti tocar arbres, obrir pistes, etc. A part, hi han afegit que per realitzar el procés d’investigació moltes vegades no cal utilitzar tècniques d’extracció. En la majoria de casos, són estudis cartogràfics i sísmics, utilització de petites sondes, sondejos amb ultrasons, o similars. De fet, aquestes fonts han remarcat que, en el cas de l’autorització Ripoll, Teredo Oils Limited no farà res sobre el terreny com a mínim fins d’aquí a quatre anys. Aquesta autorització és per sis anys. De fet, en aquesta fase del procés, fins i tot, si els propietaris dels terrenys afectats no donen permís a l’empresa, aquesta no pot fer res a l’àrea d’investigació.
    Tot i que la reunió amb Mines ens ha tranquil·litzat un xic, continuem molt preocupats
    Eulàlia Massana ALCALDESSA DE RIUDAURA
    LES FRASES
    Vull llançar un missatge d’absoluta tranquil·litat. Les coses es fan de forma legal
    Josep Berga Vayreda CONSELLER COMARCAL DE MEDI AMBIENT
    Els veïns no se’n refien
    J.C
    Els veïns de Riudaura, que es van constituir divendres passat en plataforma per prendre posició en contra que el seu municipi sigui explotat per la indústria gasista, no les tenen totes, malgrat les explicacions que han transcendit de la direcció general d’Energia i Mines. Recelen, tot i els permisos que calen per a cadascun dels treballs que vulguin fer sobre el terreny. Temen que si Teredo Oils Limited fa alguna actuació sobre algun dels dos terrenys que vol investigar, el procés sigui imparable.
    Per això, tot i ser un poble petit de només 400 habitants, s’han organitzat en diferents comissions i s’han mobilitzat per divulgar la problemàtica i buscar suport bàsicament a través de les xarxes socials. A part, mantenen un contacte directe amb la resta de plataformes que busquen aturar les investigacions en altres territoris de l’Estat. Són conscients que tothom té els ulls posats en el seu cas, perquè a Riudaura és on l’autorització està més avançada, i si aconsegueixen que Teredo Oils es faci enrere en les seves intencions, serà un precedent per a la resta de territoris amb una situació semblant. A part de Riudaura, en l’actualitat hi ha concedides autoritzacions a Kuartango (País Basc) i Mirambell (Terol).
    La plataforma ha iniciat una recollida de signatures contra l’autorització i té activa una pàgina del web on recull tota la informació que pot sobre la fracturació hidràulica (fracking) i totes les notícies que tracten l’oposició a projectes semblants al que ells intenten aturar. L’activitat de les comissions és frenètica. Per demà, per exemple, han convocat una trobada per crear pancartes reivindicatives.
    Una garantia que ha baixat als 300.000 euros
    La direcció general de Mines de la Generalitat ha rebaixat el dipòsit de garantia que Teredo Oils Limited ha hagut d’avançar dels 5,8 milions d’euros als 300.000 euros. Són uns diners que, en el cas que es produeixi algun incident que afecti l’entorn, serveixi per cobrir els danys. Aquesta rebaixa ha aixecat moltes suspicàcies entre els opositors a les extraccions de gas a Riudaura. Fonts d’aquesta direcció general, no obstant, han aclarit que han atès la petició de l’empresa de pagar per quadrícules utilitzades i no per totes les que inclou la cartografia de la petició –abasta des de la vall del Ges (Osona) fins a la Vall d’en Bas, Riudaura i Olot i la seva rodalia–. Així, l’acord entre les dues parts preveu que Teredo pagui una quantitat fixa, els 300.000 euros, i que vagi pagant de més pel nombre de quadrícules de l’autorització que efectivament vulgui investigar.
    Les fonts consultades de la direcció general d’Energia i Mines han assegurat que no s’imaginaven que l’autorització per hidrocarburs Ripoll generés tanta controvèrsia. En aquest sentit, han indicat que és un procediment molt ben delimitat per la legislació vigent i que no ha de comportar riscos per a l’entorn. Per aquestes fonts, es tracta d’un procediment rutinari i habitual. Actualment, la direcció general d’Energia i Mines té concedits dos permisos més, a Reus (Baix Camp) i a Balsareny (Bages). En aquests casos, és per a magatzems de gas.
    Una recriminació per a l’alcaldessa
    Responsables de l’empresa d’hidrocarburs Teredo Oils Limited es van posar en contacte telefònic amb l’alcaldessa de Riudaura i li van recriminar que els hagués atribuït la responsabilitat d’unes marques blaves que van aparèixer en alguns arbres d’un dels dos llocs que volen estudiar. Li ho van negar rotundament. Sigui com sigui, els veïns de Riudaura veuen molt estranya l’aparició d’aquestes marques i no les relacionen amb cap altre tipus de treball que es pugui fer a la zona. El que sol ser habitual en aquests tipus d’autoritzacions és que l’empresa a qui se li ha concedit subcontracta per a treballs diferents una quinzena d’empreses. Mines de la Generalitat va deixar clar abans-d’ahir als alcaldes de Riudaura i la Vall d’en Bas i al conseller comarcal de Medi Ambient que, si ha estat l’empresa, fins i tot per fer aquestes marques ha de demanar permís. Mines vol citar els responsables de Teredo Oils per deixar-los clara la legislació catalana.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  122. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    L’alcaldessa de Riudaura li ha demanat a Mines més informació sobre les investigacions d’hidrocarburs
    Riudaura – 17/01/2013 Garrotxa
    L’alcaldessa de Riudaura ha afegit un argument per a l’alarma i és que, segons diu, durant l’entrevista que va mantenir amb els representats de l’empresa que té els permisos per investigar, aquests li van dir que, en cas que es procedís a extraure gas o petroli al territori mitjançant la tècnica del ‘fracking’, els residus d’aquesta tècnica es podrien emmagatzemar a l’antic pou del Serrat, que hi ha entre Sant Pau de Segúries i Sant Joan les Abadesses, a la comarca del Ripollès.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  123. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Convocatòries No Fracking
    No Fracking a la garrotxa
    Assemblea a Can Tista de Sant Esteve d’en Bas
    ATUREM EL FRACKING a la Garrotxa!
    DIUMENGE 20 DE GENER
    A LES 18.00h.
    No Fracking a Ripoll
    Conferència: Petroli i Fracking, El Ripollès i la crisi Mediambiental Ferran Gonzàlez (biòleg i consultor mediambiental de Gedena-Ripollès) + memebre de la PAF (Plataforma aturem el Fracking)
    Dissabte 19n de Gener
    19.00 h.
    No Fracking Riudaura
    taller de pancartes Contra el Fracking
    Plaça Gambeto
    11.00h

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  124. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Riudaura sospita que Teredo Oils marca arbres propers als pous dels 60
    GARROTXA RIUDAURA| XAVIER VALERI
    A Riudaura hi ha arbres senyalats amb una ratlla blava. Estan al costat de la riera després del camí que baixa cap a la Surita i enfilant muntanya amunt. Són arbres joves i estan marcats a l’alçada d’un metre. L’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana (ERC), ha explicat que els senyals són propers a un dels pous fets entre les dècades dels 60 i dels 80. Això no obstant, segons ella, Teredo Oils li va comunicar ahir que els senyals als arbres no els han fet ells i que de moment només fan fotografies. “Els propietaris no han estat i ningú en sap res”, va afegir l’alcaldessa.
    Camí dels arbres pintats i a la sortida del nucli urbà un jubilat enganxava una pancarta contra el “fracking” a la barana d’una casa. L’home tenia constància de l’existència dels arbres marcats i del lloc on estan. Ildefonso Carrillo va recordar que l’any 1964 va anar a veure 3 o 4 vegades els treballs al pou principal. A Carrillo li va quedar la imatge d’una flamarada permanent de més de 20 metres d’alçada que va romandre encesa durant mesos. Ahir, plantava la pancarta convençut que hi tornarà ha haver extraccions.
    És el que tem l’alcaldessa, que ahir es va ratificar en el fet que representants de Teredo Oils li han comunicat que investiguen amb la intenció de tornar a posar en servei el pou 1 Bis a la finca de can Fajula. “M’han dit que tenen la sísmica des de l’any 1985 i que tan aviat com puguin començaran a fer les extraccions”. Va indicar que l’empresa li ha dit que vol signar els contractes amb els propietaris de la superfície dels pous el mes vinent.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  125. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    “El fracking y el incremento de la producción de carbón nos llevan al colapso”

    Enric Llopis

    Desde los años 70, Ricardo Almenar se ha dedicado a estudiar el cambio climático y los problemas que giran en torno a la sostenibilidad. Su último libro, “El fin de la expansión” (Ed. Icaria), traza una contraposición entre el “mundo océano” (dilapidador y expansivo) y el “mundo isla” (que atiende al consumo racional de recursos escasos). Autor o coautor de una decena de libros, este biólogo y experto en desarrollo sostenible considera que vivimos en “una huida hacia delante; no sólo no se adoptan medidas, sino que caminamos en sentido contrario a la sostenibilidad; con las nuevas tecnologías, la explotación de hidrocarburos en roca y los aumentos en la producción de carbón, nos dirigimos al colapso”.
    El “fracking” (extracción de gas o petróleo en roca) y sus efectos (contaminación de acuíferos y pequeñas sacudidas sísmicas) centran los últimos debates ambientales. Llamas la atención sobre el impacto en los acuíferos…
    Hay que tener claros algunos conceptos. Cuando se contamina un acuífero, la situación es irreversible. La única solución consiste en extraer el agua, descontaminarla y volver a introducirla en el subsuelo. Además, la contaminación de los acuíferos no podemos constatarla a menos que estos se analicen periódicamente. Tampoco existen, como sí sucede en las aguas marinas, microorganismos que permitan amortiguar los efectos perniciosos de la contaminación. Los acuíferos, en definitiva, resultan esenciales: buena parte de los municipios españoles consumen agua procedente de los mismos. Y hay otra cuestión significativa respecto al “fracking”: para extraer el gas de la roca hace falta agua; en los lugares con escasos recursos hídricos, son necesarios usos adicionales.

    El nuevo “Dorado”. La extracción de petróleo y gas no convencional. ¿Qué diferencias observas entre Estados Unidos y la Unión Europea?
    En Estados Unidos hay una gran obsesión por el “fracking”, y con poca oposición en términos generales. En este punto hay una cuestión esencial de la que se habla poco. En Estados Unidos, el propietario del terreno lo es también del subsuelo; por el contrario, en Europa el subsuelo es de titularidad pública. Por eso, en Estados Unidos, al propietario de un monte, bosque, pastizal o terreno de cultivo le interesa que una compañía privada extraiga el gas o el petróleo, pues se produce un reparto de beneficios. En Europa, dado que se requiere una concesión administrativa (por la condición pública del subsuelo), el proceso resulta mucho más lento. En el estado español nos hallamos, en términos generales, en la primera fase del “fracking”, la de exploración. Y hay que tener cuidado. Aun cuando no haya una relación directa, si en la etapa exploratoria se detectan hidrocarburos, la presión se hace muy fuerte para que la extracción se implemente.

    ¿Cuál consideras que es el fondo del problema?
    La humanidad se enfrenta actualmente con dos grandes retos. En primer lugar, los recursos no renovables (petróleo, gas y carbón) están agotándose. Estamos quemándolos a gran velocidad y liberando a la atmósfera CO2 y metano, con los consiguientes efectos de cambio climático. Pues bien, lo que nos proponen países y empresas es una gran huida hacia delante. La búsqueda de nuevos yacimientos y el uso de nuevas tecnologías para explotarlos. Hacer lo de siempre, pero con tecnología más moderna. Esto es el “fracking”. Pero no sólo. Lo mismo ocurre cuando se habla del “secuestro del carbono”, es decir, la inyección de los desechos en el subsuelo, como alternativa a su liberación a la atmósfera. En este caso, hay que buscar los suelos adecuados y realizar grandes inversiones en tecnología, lo que complica mucho el proceso. Tampoco es esta la solución.

    ¿Todo se limita a un asunto de impacto ambiental?
    Se suele hablar de los impactos ambientales y de los intereses económicos. Por eso me gustaría insistir en otro punto: la Ley de Rendimientos Decrecientes en relación con los recursos energéticos. Pongo un ejemplo. Hasta ahora hemos explotado los yacimientos mejores y de más fácil extracción. En primer lugar, el petróleo de Arabia Saudí; después, el del Mar del Norte; mayor dificultad ofrecía el crudo del Golfo de México; el siguiente paso es el “fracking”; en el final del proceso, se hallaría la extracción del petróleo de las arenas bituminosas en Canadá. Es decir, por cada unidad de producto invertida, los rendimientos son cada vez menores. En otras palabras, cada vez hay un mayor equilibrio entre los costes energéticos de extracción, y la energía obtenida. Y esto es porque hablamos de recursos agotables. Otro ejemplo muy claro lo constituye el cultivo de maíz en Estados Unidos para la producción de bioetanol. La relación resulta equilibrada o desfavorable entre la energía producida y la finalmente obtenida.

    La gran huída hacia delante, a la que te referías….
    En efecto, porque consumimos recursos no renovables pero no se invierte en su renovación, en elementos sustitutivos. Insisto que ahora ni siquiera considero los impactos ambientales. Hablo en términos energéticos. Se extrae y consume petróleo, gas o carbón (e incluyo la energía nuclear) pero luego no existe una compensación ni una reposición, por ejemplo, con una inversión en placas solares que equilibre la energía consumida. La consecuencia de estos procesos es que el cambio climático puede llegar mucho más rápido de lo que pensamos.

    ¿Cómo describirías el escenario actual, en términos de cambio climático?
    El CO2 y el metano son los principales gases de efecto invernadero. Se derivan fundamentalmente de dos procesos: la quema de combustibles fósiles, y otro que se cita menos, la fabricación de cemento (por cada tonelada de cemento producida, se libera a la atmósfera media tonelada de CO2). Pero lo más significativo es que el dióxido de carbono que se produce hoy, permanecerá en la atmósfera entre 50 y 200 años. Y esto no se toma en consideración. Las decisiones que tomemos hoy influirán de manera decisiva en las próximas generaciones.

    Pero existen mecanismos de absorción del CO2…
    Los mecanismos naturales de absorción son la vegetación y los océanos. La vegetación tiene una capacidad limitada y en cuanto a los océanos, existe una tendencia a una acidificación cada vez mayor. Al final habrá una absorción por la vegetación y los océanos, pero al permanecer el CO2 entre 50 y 200 años en la atmósfera, nos enfrentamos a muchos efectos no deseados. Por ejemplo, se registrará un incremento de las temperaturas en el planeta. También habrá cambios en el régimen de lluvias, en las corrientes marinas y, en fin, del clima en su conjunto. Fíjate que la temperatura del planeta ha aumentado un grado como media desde la Primera Revolución Industrial (1750). Naciones Unidas ha puesto un límite –digamos, razonable o de seguridad – de dos grados respecto a la época preindustrial. Corremos a un ritmo que nos conduce inevitablemente al colapso.

    ¿Suponen, a tu juicio, una alternativa el Tratado de Kyoto o similares?
    El Tratado de Kyoto finalizaba en el año 2012. Sólo la Unión Europea, Noruega y Australia han firmado el Post-Kyoto, es decir, el compromiso de reducir las emisiones de gases de efecto invernadero hasta 2020. Han acordado una disminución del 20% respecto a las emisiones de 1990. Ahora bien, la UE, Noruega y Australia suman sólo el 15% de las emisiones mundiales. Esto significa que sobre la mayor parte de las emisiones, nada menos que el 85%, no hay un control. Por eso se trata de un acuerdo muy limitado. Pero es que, además, el compromiso del 20% prácticamente se ha logrado ya (entre 1990 y hoy la reducción de emisiones de CO2 en la UE, Noruega y Australia alcanza el 18%). Esto se debe a motivos como el desmantelamiento de la industria pesada en los países de la Europa del este (que eran grandes emisores de CO2), la crisis económica en la periferia europea y las mejoras de la eficiencia energética en países como Alemania u Holanda. Así pues, en términos institucionales, no hay previsto nada a escala mundial en los próximos años.

    No hacer nada, en un escenario de colapso…
    Lo que se pretende es mantener la tendencia actual. Y de ese modo, es prácticamente imposible cumplir con los límites establecidos por Naciones Unidas. Incluso te diría que, más que no hacer nada, caminamos por el camino directamente contrario al de la sostenibilidad. Por un lado, con la explotación, mediante técnicas de “fracking”, de nuevos yacimientos de gas y petróleo en roca. Además, para 2035 está previsto un aumento en un 50% de la producción y consumo de carbón, sobre todo por países como China e india. Se dice que en dos años el carbón podría superara al petróleo como principal fuente de energía. Pero con el “fracking”, el petróleo puede a su vez adelantar al carbón. Se trata de una auténtica carrera enloquecida hacia el colapso.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  126. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    De moment, les investigacions sobre gas al subsòl de la Garrotxa no poden començar
    Publicat el 18 gener 2013
    El vicepresident del consell comarcal de la Garrotxa ha volgut donar un missatge de tranquil·litat davant la preocupació de les possibles perforacions a Riudaura i a la Vall d’en Bas que fa dies estan alarmant a aquests dos municipis i a la comarca en general, sobretot per la tècnica que es podria dur a terme en l’extracció de gas: el fracking. Josep Berga ha explicat que aquest dimecres, el consell comarcal, l’alcaldessa de Riudaura, l’alcalde de la Vall d’en Bas i el director del Parc Natural s’han reunit amb la Direcció General de Carreteres per informar-se de la situació. De la trobada se n’extreu que, de moment, l’empresa interessada, Teredo Oil Limited Segunda Sucursal S.L, tot i ja tenir el permís per fer els estudis, encara no ha presentat el pla de labor que s’exigeix abans de fer les investigacions pertinents dels terrenys. Fins que l’empresa no presenti aquest document, on s’han d’especificar les actuacions que caldrien portar a terme per fer l’estudi sobre terreny, no podran començar a valorar la zona. Si això tira endavant, Teredo Oil tindrà un termini de sis anys per estudiar les parts geogràfiques d’interés.
    Sobre la tècnica a emprar si mai les perforacions tiren endavant, Berga ha dit que hi ha vàries opcions i que si es continua estan en contra del fracking podria ser que s’arribés a un acord al Parlament de Catalunya per rebutjar aquesta tècnica.


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      La Portaveu d’ICV-EUiA-Garrotxa (Argelaguer) Na Eva Llansana Benaiges diu que l’estratègia del Consell Comarcal de la Garrotxa, en paraules del vicepresident del Consell Comarcal de la Garrotxa i regidor del Ajuntament d´Olot, Josep Berga Vayreda sembla ideada per deixar passar el temps i anar als fets consumats, demanen que faci efectiva la moció al: Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking.-Exm. Sr. President del Consell Comarcal de la Garrotxa.
      https://llierca.wordpress.com/2012/12/15/consell-comarcal-de-la-garrotxa-mocio-del-grup-de-la-garrotxa-d%C2%B4iniciativa-per-catalunya-verds-esquerra-unida-i-alternativa-icv-euia-per-a-declarar-la-comarca-de-la-garrotxa-lliure-de-fracking/

      Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

      • lejarza said

        Argelaguer (Garrotxa)
        Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
        Hydraulic Fracturing (fracking)
        NoFracturaHidraulica

        Ja em pedonarà, no estem tranquils Sr. Josep Berga
        Publicat el 23 gener 2013 per trepax
        Hi ha molts punts foscos a les declaracions a el Garrotxi Tv del Vicepresident del Consell Comarcal de la Garrotxa Josep Berga Vayreda que ens agradaria ens aclarís
        Potser si les coses s’haguessin fet d’una altra manera els Riudaurencs ens podríem fiar de les paraules “tranquilitzadores” dels polítics. Però la primera badada ha estat la sospitosa opacitat de com s’ha portat tot el procés de concessions i tota la informació del que es vol fer. Tampoc serem tan ingenus de abaixar la guàrdia per facilitar-los les coses, ja m’entendrà.
        He escoltat el seu vídeo i de cop se’m acudeixen unes quantes preguntes:
        Que venen a cercar? Si sabem pels informes de l’any 60 i 80 respectivament que els hidrocarburs convencionals son escassos i no rendibles, doncs de ser-ho ja els hagueren explotat, hem de deduir que el que cerquen es Gas no convencional oi?
        Com el pensen explotar? Pel que sabem els gasos no convencionals per explotar-los de manera rendible s’ha de fer mitjançant la tècnica de la fractura hidràulica, si no els permetrem de fer-la pels seus riscos a que treuen cap les investigacions?
        Cal recordar que la companyia Teredo oils hi invertira un munt de diners en investigació, de veritat que creu que ho fara a fons perdut i de manera altruista?
        Si tens els pous fets de l’any 60 com es el cas de Riudaura, fer extensions horitzontals es consideraria perforar?
        Diu que l’estat i la companyia vol saber que hi ha sota, d’acord, si el gas que es cerca es del tipus no convencional i per tant està atrapat en micro bombolles a la roca mare, es evident que per saber la concentració que hi ha hauran de fracturar la roca, oi que això es fracking?
        De veritat que ens vol fer creure que una activitat industrial com l’explotació del gas es compatible amb l’actual sistema econòmic de la comarca basat en agricultura, rramaderia i turisme relacionat amb la natura? Com es que se’ls deixa investigar si es saben els riscos d’aquesta mena d’explotacions, que passa que si es rendible ens podem carregar tota la comarca?
        Diu que la companyia no pot actuar de manera arbitraria, doncs a nosaltres ja ens han entrat a les finques sense permís, hi han posat estaques i s’han marcat arbres, de veritat s’ho creu que acompliran amb la llei?
        Sr. Berga ja em perdonarà, però descartant els hidrocarburs no convencionals perque no n’hi han em pot explicar quina altra tècnica hi ha rendible en l’extracció del anomenat Shale Gas? Doncs nomès hi ha el Fracking
        Si en la fase d’investigació l’empresa subcontractada com vostè diu “S’ha excedit”, com pot garantir que en les fases no ho faran? Suposo que quan tinguem els aqüífers contaminats llavors demanaran perdo i ja està oi?
        Doncs amb aquestes preguntes puc dir-li que tranquil, el que es tranquil no ens ha deixat amb les seves declaracions, més aviat tinc la sensació de que estem molt indefensos i en mans interessades.

        Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  127. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La Izquierda Plural IU-ICV-EUiA pide en Madrid que se prohiba el fracking
    El grupo de La Izquierda Plural ha presentado una proposición de ley en el Congreso para que se prohiban las prospecciones de gas mediantefracking. La propuesta de ley afecta al Maestrazgo a raíz de los permisos solicitados a la DGA para sondear gas en los municipios de Cantavieja, La Cuba, La Iglesuela, Tronchón y Fortanete.
    La DGA sigue sin posicionarse 
    Pese a que el ministro de Industria, José Manuel Soria, dio el visto bueno a implantar el fracking en España, su homólogo en el gobierno aragonés, Arturo Aliaga, todavía no se ha posicionado al respecto. Aliaga ha solicitado, en declaraciones a este medio, prudencia ya que por ahora «solo se ha pedido permiso para investigar los recursos de la zona, no para realizar fracking».

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  128. lejarza said

    Canviar el paisatge
    NARCÍS GENÍS
    La vida quotidiana i tranquil·la de molts municipis ha estat alterada per polèmiques relacionades amb el medi ambient. A Riudaura, a la Garrotxa, els veïns surten cada dia al carrer en protesta contra la tècnica del fracking, que diuen que una multinacional vol utilitzar en les prospeccions per trobar gas i petroli. També a la Garrotxa, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca es tiren els plats pel cap en un debat sobre l’emplaçament d’una planta de triatge. Mentrestant, al petit poblet de Forallac, al Baix Empordà, l’alcalde ha hagut de respondre a les crítiques per haver minimitzat l’impacte d’una planta de residus al poble. Aquest són només alguns exemples de polèmiques mediambientals que debaten els veïns d’aquestes viles. Si féssim una passejada per tot el país, veuríem com arreu de Catalunya els ciutadans es preocupen per tot allò que pot alterar el seu entorn; ningú vol que res contamini el seu hàbitat. I Torroella de Montgrí no n’és cap excepció. En aquesta localitat, però, el color de la polèmica no ha estat el verd. La vida plàcida i calmada ha estat trasbalsada per una altra contaminació que intenta enverinar l’ambient amb la imposició de colors a les banderes a cop de sentència.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  129. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La CUP Farners du a ple una moció per prohibir el ´fracking´
    SANTA COLOMA DE FARNERS | DDG El grup municipal la CUP Farners, que compta amb un regidor a l’oposició de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners porta a ple aquest dilluns una moció per a la prohibició del fracking. Una tècnica per fer prospeccions d’hidrocarburs que els últims dies és d’actualitat perquè se’n volen realitzar a la Garrotxa i el Ripollès, entre d’altres comarques de Catalunya. La CUP es mostra contrària aquest tipus d’extracció perquè els productes químics i gasos que s’alliberen produiran, afirma, “una contaminació als aqüífers molt greu i permanent”. Un fet que al mateix temps, continua, produirà “un sever impacte paisatgístic” i a les activitats econòmiques de les zones afectades, entre d’altres.
    Per tot això, a banda d’assegurar que hi ha països com França i Holanda on la pràctica està prohibida, demana al ple que l’Ajuntament es mostri contrari a la posada en marxa d’explotacions com aquesta i que es doni suport a les entitats i institucions que volen prohibir aquesta pràctica a Catalunya, entre d’altres. Per tot això, també insten la Generalitat que estableixi una moratòria en els permisos per aquest tipus de prospeccions i ho prohibeixi.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  130. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El Parlament de Catalunya s’haurà de pronunciar sobre aquesta amenaça per al territori. Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) ha presentat una proposició de Llei, la CUP també han fet peticions, i ara en el mateix sentit Esquerra Republicana (ERC) que ha constituït un grup de treball amb diputats, tècnics i alcaldes afectats, a banda de demanar una reunió amb el Govern. Els republicans rebutgen el fracking i creuen, a més, que la quantitat de gas extret podria ser fins i tot insuficient per justificar-ho amb motius econòmics.
    Esquerra portarà el ´fracking´ de Riudaura al Congrés de Diputats

    Els republicans volen demanar una moratòria de les investigacions per la cerca de gas a tot l’Estat
    RIUDAURA | X.VALERI La diputada Teresa Jordà (ERC), ha anunciat que presentarà una Proposició no de Llei al Congrés de Diputats de Madrid per demanar una moratòria a les investigacions per cerca de gas natural que empreses estrangeres fan a tot l’Estat espanyol. Va precisar que la presentarà en col·laboració amb d’altres grups del Congrés. Jordà va fer l’anunci en una roda de premsa a Riudaura. A l’acte també hi van ser el diputat al Parlament Català, Pere Bosch (ERC), i l’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana (ERC). 
    Teresa Jordà va acusar el Govern Espanyol de voler explotar els antics pous de petroli de Riudaura. Sobre els pous, l’alcaldessa va explicar que n’hi ha 3. “Un que està fora de servei, perquè en el seu moment va haver-hi un error humà i quan l’explotaven el van haver de tapar, un altre que té possibilitats d’explotació i un darrer que, segons diuen, està segellat”, va dir Massana.
    Teresa Jordà va denunciar una connivència entre l’Estat i les empreses de capital estranger que demanen permís per investigar. “Els han donat màniga ampla per fer explotacions mitjançant aquest sistema a tot l’Estat”, va dir. 
    Per la seva banda, el diputat Pere Bosch, va explicar que ERC presentarà una proposta de resolució al Parlament de Catalunya perquè el Govern de la Generalitat demani al Govern estatal una moratòria en la concessió de qualsevol tipus d’autorització o concessió per a l’explotació, investigació i explotació de jaciments d’hidrocarburs que utilitzin la fractura hidràulica. 
    L’alcaldessa es va reiterar en l’interès mostrat per Teredo Oils per l’explotacio dels pous de petroli del seu poble. Massana va explicar les visites dels representants de la companyia a l’Ajuntament.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  131. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Prospecciones petroliferas en el litoral de Costa Brava y Maresme
    Una petrolera británica pide permiso para buscar gas y petróleo mar adentro | Los ecologistas consideran que el sistema es dañino para el medio marino
    La Vanguardia Girona | 19/01/2013
    Una multinacional escocesa ha pedido permiso al Ministerio de Industria para buscar hidrocarburos (gas y petróleo) en el litoral de la Costa Brava y del Maresme. La petición la ha hecho Capricornio Spain Limited SL. En total, el área del Mediterráneo donde quiere llevar a cabo los sondeos abarca más de un millón de hectáreas mar adentro, y se encuentra entre el Golfo de León y del litoral de Catalunya.
    La empresa de prospecciones solicitó el permiso hace más de un año, y el Ministerio ha empezado a desatascar los trámites publicando su petición en el BOE. La búsqueda de hidrocarburos en el fondo marino se haría mediante análisis sísmicos. Según el Boletín Oficial del Estado (BOE), la solicitud para investigar la presencia de hidrocarburos (gas y petróleo) en el litoral catalán forma parte de un paquete que incluye doce permisos.
    Bautizados con el nombre de ‘Nordeste’, todos ellos suman un área del Mediterráneo de 1 .155.951 hectáreas (es decir, más de 11 .500 kilómetros cuadrados). En concreto, la zona donde se quiere llevar a cabo la investigación de gas y petróleo se encuentra mar adentro. De norte a sur, iría desde as costas de Perpinyà (en el Golfo de León) hasta el Barcelonès. Es decir, que abarca tanto el litoral de la Costa Brava como el del Maresme.
    Buscan formaciones rocosas
    La solicitud para intentar localizar hidrocarburos en esta extensa área la ha hecho la empresa Capricorn Spain Limited SL, la filial española de la multinacional escocesa Cairn Energy. Si el permiso es concedido y el Ministerio de Industria le da el visto bueno, este no será el único lugar del Mediterráneo donde la empresa intentará buscar gas y petróleo, ya que Capricorn ya dispone de permisos para buscar hidrocarburos frente a las costas de Valencia.
    La publicación de la solicitud en el BOE supone, en la práctica, empezar a desencallar los trámites para hacer efectivo el permiso. Según recoge el boletín, a partir de ahora se abre un plazo de dos meses para que se presenten alegaciones u otras ofertas que puedan entrar en competencia. La intención de la empresa es llevar a cabo la investigación de hidrocarburos en el fondo marino mediante análisis sísmicos, que se hacen desde un barco. Estos sondeos permiten detectar la presencia de formaciones rocosas que pueden contener bolsas de gas o petróleo.
    La petición para buscar gas y petróleo en el litoral catalán llega poco tiempo después de que se haya autorizado otra empresa, Teredo Oils United, a hacer prospecciones de hidrocarburos en las comarcas del Ripollès, la Garrotxa y Osona. Precisamente, los sondeos han puesto en alerta a los ecologistas y la población de estas comarcas, ya que temen que las prospecciones se realicen mediante la llamada técnica del ‘fracking’ o fractura hidráulica (que inyecta agua y productos químicos a presión en el subsuelo).
    Explosiones de aire comprimido
    El anuncio publicado en el BOE sobre la solicitud de Capricorn Spain Limited ya ha recibido la oposición frontal de entidades ecologistas del territorio. Tanto la Associació de Naturalistes de Girona (ANG) como el Projecte Ninam (que estudia cetáceos en el Cap de Creus) alertan de que llevar a cabo estos sondeos tendrá “graves impactos sobre los ecosistemas marinos”. “En este sentido, son conocidos los daños acústicos que se producen sobre los peces, cefalópodos, cetáceos y corales “, indican las dos entidades.
    Además, la ANG y Proyecto Ninam alertan de que el área de estudio es “enorme”, que afecta tanto “zonas de alto valor ecológico” como “fauna migratoria” y que en esta parte del Mediterráneo viven poblaciones de cetáceos protegidas por diferentes directivas. Las entidades ecologistas ya adelantan que presentarán alegaciones al proyecto de Capricornio Spain Limited SL y añaden que, si es necesario, pedirán “el apoyo de la ciudadanía para llevar adelante procedimientos judiciales que les detengan”.
    Por su parte, el presidente de Naturalistas de Girona, Enric Cortiñas, ya ha anunciado que presentarán alegaciones al proyecto y que “harán lo que sea necesario” para evitar que se realice, principalmente porque puede dañar el ecosistema marino -tanto a los cetáceos, peces y corales- y porque tampoco soluciona los problemas de falta de petróleo que hay actualmente.
    El proceso a seguir para hacer estas prospecciones consiste, principalmente, en provocar explosiones con un cañón de aire comprimido desde un barco y captar el rebote de las ondas que se producen en el fondo marino.
    “Ahora presentaremos alegaciones, pero si el proyecto no se detiene buscaremos los recursos necesarios para iniciar un procedimiento judicial”, ha expuesto Cortiñas, que también ha detallado que hace un año ya presentaron alegaciones un proyecto parecido, aunque de momento no han obtenido respuesta.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  132. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ICV-EUiA pide que el ‘fracking’ sea prohibido en España
    ERC también pide la prohibición del ‘fracking’ para explotar hidrocarburos
    El Pais
    Los diputados de ERC Pere Bosch  y Teresa Jordà han anunciado hoy en Ridaura que su formación solicitará en el Congreso y en el Parlament de Cataluña la prohibición de la fractura hidráulica en España como técnica de prospección y posterior explotación de hidrocarburos por motivos medioambientales. ICV-EUiA ya se posicionó en el mismo sentido el pasado diciembre 2012.
    Bosh y Jordà se han posicionado junto a la alcaldesa de Ridaura contra este método de prospección que, según han explicado, se quiere emplear en este municipio gerundense para analizar y explotar antiguos pozos de petróleo para extraer gas.
    ERC presentará una propuesta de resolución en el Parlament para que la Generalitat solicite al Gobierno español una moratoria en la concesión de este tipo de autorización o concesión para la investigación y explotación de yacimientos de hidrocarburos que utilicen la fractura hidráulica para su extracción.  Igualmente, los republicanos pretenden incluir en esta moratoria la suspensión de los permisos concedidos para realizar prospecciones. Los diputados de ERC consideran que esta técnica supone una excesiva ocupación de terrenos y que conlleva contaminación acústica, del suelo y de las aguas subterráneas, además de potenciar un uso intensivo de los recursos hídricos y entrañar riesgo en cuanto a fenómenos sísmicos.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  133. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Light Pollution from North Dakota Fracking Visible from Space
    Good luck seeing the stars in some parts of North Dakota.
    The natural gas boom from fracking underway in the state is now so great that NASA is picking it up on satellite images as if it was one giant city. Unlike urban areas, however, this light is formed by the burning of natural gas as it rises to the surface. According to NPR, North Dakota allows drillers to “flare” off the gas for up to a year (with some extensions) – and with 8 new wells being drilled every day, this is creating a hellish landscape at night.
    “The World Bank estimates that in North Dakota alone, natural gas flares produce the same amount of global warming pollution as 2.5 million cars,” he writes. “Across the board, the oil and gas industry wastes two to three percent of all the natural gas in the country, according to the EPA, due to flaring, leaks, and other waste. Other experts think this number is even higher, and that unconventional gas production, like fracking, wastes up to 8 percent.”
    While it’s true that North Dakota’s so-called “Kuwait on the Prairie” has led to 41,000 jobs (and the lowest unemployment numbers in the country), not everyone is thrilled with the transformation of the landscape.
    “I lived in western North Dakota for the second half of 2012 for work,” wrote one commenter on NPR.org. “The light pollution is so bad that people get confused and think they are driving towards the sunrise in the early hours of the day. Texas banned flaring back in the 1930′s. There is barely any regulation because ND isn’t used to this amount of activity and wasn’t prepared. The elementary schools have tripled in enrollment in the past two years. They don’t want to stifle the money coming in from taxes because they need it to build up their infrastructure. However, allowing the companies to do as they please with little to no accountability is an insult to Teddy Roosevelt’s efforts to preserve some beautiful country out there.”
    Holy shit that sounds awful. Anyone living in North Dakota currently that would like to chime in? Can you even go outside without feeling like you’re stuck in some kind of dystopian hellscape?
    Video of a gas flare in North Dakota below.


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  134. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES CONGRESO DE LOS DIPUTADOS
    X LEGISLATURA
    Serie B: PROPOSICIONES DE LEY 16 de enero de 2013 Núm. 104-1 Pág. 1
    PROPOSICIÓN DE LEY
    122/000086 Proposición de Ley de prohibición de prospecciones y explotaciones
    de hidrocarburos no convencionales mediante fractura hidráulica
    (fracking).
    Presentada por el Grupo Parlamentario de IU, ICV-EUiA, CHA:
    La Izquierda Plural.
    La Mesa de la Cámara, en su reunión del día de hoy, ha adoptado el acuerdo que se indica respecto
    del asunto de referencia.
    (122) Proposición de Ley de Grupos Parlamentarios del Congreso.
    Autor: Grupo Parlamentario de IU, ICV-EUiA, CHA: La Izquierda Plural.
    Proposición de Ley de prohibición de prospecciones y explotaciones de hidrocarburos no convencionales
    mediante fractura hidráulica (fracking).
    Acuerdo:
    Admitir a trámite, trasladar al Gobierno a los efectos del artículo 126 del Reglamento, publicar en el Boletín
    Oficial de las Cortes Generales y notificar al autor de la inicitiva.
    En ejecución de dicho acuerdo se ordena la publicación de conformidad con el artículo 97 del
    Reglamento de la Cámara.
    Palacio del Congreso de los Diputados, 10 de enero de 2013.—P.D. El Secretario General del Congreso
    de los Diputados, Manuel Alba Navarro.
    A la Mesa del Congreso de los Diputados
    Al amparo de lo establecido en el artículo 124 y siguientes del Reglamento de la Cámara, el Grupo
    Parlamentario de IU, ICV-EUA, CHA: La Izquierda Plural presenta la siguiente Proposición de Ley de
    prohibición de prospecciones y explotaciones de hidrocarburos no convencionales mediante fractura
    hidráulica (fracking).
    Palacio del Congreso de los Diputados, 28 de diciembre de 2012.—Laia Ortiz Castellví, Diputada.
    Joan Coscubiela Conesa y Chesús Yuste Cabello, Portavoces Adjuntos del Grupo Parlamentario de IU,
    ICV-EUiA, CHA: La Izquierda Plural.
    PROPOSICIÓN DE LEY DE PROHIBICIÓN DE PROSPECCIONES Y EXPLOTACIONES DE
    HIDROCARBUROS NO CONVENCIONALES MEDIANTE FRACTURA HIDRÁULICA (FRACKING)
    Exposición de motivos
    Los gases no convencionales se caracterizan por estar en rocas de baja porosidad y baja permeabilidad,
    lo que hace que estén en mucha menor concentración y sea difícil su extracción. Se clasifican en: Gases
    de areniscas de baja permeabilidad (tight gas); Gas en roca o pizarra (Shale gas); Metano en capas de
    carbón (coalbedMethane); e Hidratos de metano (moléculas de metano atrapadas en compuestos helados
    de agua).
    El gas de pizarra se encuentra atrapado en estratos o capas de pizarra a mucha profundidad (desde
    los 400 a los 5.000 metros). Dado que la pizarra tiene una permeabilidad muy baja, el gas está distribuido
    en pequeños poros o burbujas, muchas veces microscópicas, no conectadas entre sí, lo que hace
    necesario perforar las capas de pizarra para conseguir reunir el gas y que fluya hacia la superficie para
    poder ser recogido.
    La fractura hidráulica consiste en perforar verticalmente hasta la capa de pizarra, En esta perforación
    se introduce un tubo de acero, con un recubrimiento de cemento para proteger los acuíferos de los aditivos
    químicos que posteriormente se utilizan.
    Una vez se encuentra la pizarra se realiza una perforación horizontal, a través de la propia capa de
    pizarra. Esta perforación horizontal tiene, como media, un kilómetro y medio, aunque puede llegar a 3 km.
    Una vez se ha realizado la perforación horizontal en la capa de pizarra se utilizan explosivos para provocar
    pequeñas fracturas. Provocadas estas fracturas se inyectan, por etapas, miles de toneladas de agua a
    muy alta presión, mezclado con arena y aditivos químicos. Esta agua a presión fractura la roca liberando
    el gas que luego, junto con el agua, la arena y los aditivos químicos devuelve a la superficie (devuelve
    entre el 15% y el 80% del fluido inyectado). El pozo se fractura entre 8 y 12 etapas, por lo tanto el
    conducto sufre unos cambios de presión muy grandes representando un grave peligro para el revestimiento
    de cemento del tubo.
    Este proceso requiere de una inyección continua de unos 300 litros por segundo. De esta forma, el
    consumo total de un pozo de fracking puede oscilar entre los 7 y los 20 millones de litros de agua, frente
    a los 75.000 a 300.000 litros de agua para un pozo convencional. Por tanto, el consumo de agua en el
    fracking casi se multiplica por cien.
    Entre los aditivos químicos utilizados se encuentran benceno, chileno o cianuro, hasta llegar a
    unas 500 sustancias químicas, muchas de ellas cancerígenas, mutágenos y con otras propiedades
    altamente preocupantes. El fluido de retorno también aporta a la superficie otras sustancias que pueden
    contener las capas de pizarra. Es muy común que estas rocas contienen sustancias muy peligrosas, como
    metales pesados (por ejemplo mercurio o plomo), radón, radio o uranio, y otros elementos radiactivos que
    llegan a la superficie.
    Cada plataforma puede acceder únicamente a una pequeña área del yacimiento que se pretende
    explotar, por lo tanto es común que se dispongan múltiples plataformas sobre el mismo, y que se requiera
    una superficie suficientemente grande como para permitir el desarrollo y almacenamiento de los fluidos y
    el equipo necesario para las operaciones de fractura y las perforaciones horizontales.
    Los riesgos que puede generar la utilización de esta técnica se han conocido en recientes estudios
    realizados por instituciones independientes y de indudable imparcialidad. En este sentido, en junio de 2011
    la Comisión de Medio Ambiente, Salud Pública y Seguridad del Parlamento Europeo publicó un informe
    en el que se planteaba grandes interrogantes sobre el uso de la fractura hidráulica como técnica de
    investigación y extracción de gas. Entre las conclusiones de este informe destaca que no existe ninguna
    directiva europea en materia de minas y tampoco se ha realizado ningún análisis detallado, exhaustivo y
    accesible públicamente del marco regulador de la extracción del gas de pizarra y del petróleo de rocas
    duras. Este marco legal europeo, por tanto, se debería desarrollar.
    El marco regulador actual de la Unión Europea sobre la fractura hidráulica, que es el elemento central
    en la extracción de gas de pizarra y petróleo de rocas duras, tiene varias lagunas. Además el umbral por
    el que deberían someter las actividades de fractura hidráulica en extracción de hidrocarburos a evaluación
    de impacto ambiental es más permisivo que cualquier otra actividad industrial de este tipo, y por tanto,
    debería disminuir sustancialmente. Debería revaluar con especial atención la afectación de la Directiva
    Marco del Agua en relación a las actividades de fractura y los posibles impactos en el agua de superficie.
    Se debería fortalecer a las autoridades regionales en el proceso de toma de decisiones sobre proyectos
    que impliquen fractura hidráulica. La participación pública y las evaluaciones ambientales deberían ser
    obligatorias para tomar estas decisiones.
    Por estos motivos, actualmente existe una preocupación social por los riesgos que supone iniciar la
    extracción de gas no convencional mediante esta técnica, y se considera por diferentes sectores sociales
    que esta actividad puede tener perjuicios significativos para el medio ambiente y para los acuíferos
    subterráneos. De hecho, numerosos Gobiernos en Europa, como los de Francia, Bulgaria, Renania de
    Norte-Westfalia en Alemania, Friburgo y Vaud en Suiza, así como diferentes Estados de los Estados
    Unidos (Carolina del Norte, Nueva York, Nueva Jersey y Vermont y más de 100 entidades locales) y otros
    países de todo el mundo (Sudáfrica, Quebec en Canadá, Nueva Gales del Sur en Australia), tienen en
    vigor actualmente una prohibición o aplican una moratoria en relación con el uso de fracturación hidráulica
    para la extracción de petróleo y gas de roca u otras formaciones rocosas «compactas».Por otra parte, una
    serie de Estados miembros de la Unión Europea, como la República Checa, Rumanía y Alemania, están
    considerando en estos momentos una moratoria en relación a esta práctica.
    Cabe destacar la resolución del Parlamento Europeo, de 21 de noviembre de 2011, sobre las
    repercusiones medioambientales, de la extracción de gas y petróleo de esquisto [2011/2308 (INi)], donde
    se afirma, entre otras muchas consideraciones:
    1. Considera que la explotación y extracción de gas de esquisto posiblemente puede representar
    complejas interacciones con el medio ambiente, en particular debido al método de fracturación, la
    profundidad y la construcción de pozos y la extensión de la superficie afectada.
    2. Reconoce que el proceso de fractura hidráulica implica un consumo de agua relativamente
    elevado. Teniendo en cuenta que se trata de un recurso particularmente sensible en la UE, destaca la
    necesidad de diseñar planes avanzados de suministros de agua basados en la hidrología local y que se
    tenga en cuenta los recursos acuíferos, a nivel local y las capacidades existentes en materia de tratamiento
    de aguas residuales.
    4. Recuerda las directivas europeas ya vigentes que exigen a los Estados miembros aplicar las
    medidas necesarias para prevenir el deterioro del estado de todas las masas de agua subterráneas,
    incluido de fuentes concretas, como las instalaciones de exploración y extracción de hidrocarburos.
    5. Pide que se prohíba totalmente la fracturación hidráulica en determinadas zonas sensibles y
    especialmente peligrosas como, por ejemplo, en áreas declaradas de protección de y su subsuelo en
    zonas de minas de carbón.
    6. Señala que existe riesgo de movimientos sísmicos, tal como se demostró en la prospección de
    gas de esquisto al noroeste del Reino Unido. Apoya las recomendaciones del informe elaborado por el
    Gobierno británico que prevé que los operadores deben cumplir determinados estándares sísmicos y
    microsísmicos.
    7. Recuerda que la sostenibilidad del gas de esquisto aún no ha sido demostrada; insta a la Comisión
    y los Estados miembros a evaluar exhaustivamente las emisiones de gases de efecto invernadero durante
    todo el proceso de extracción y producción para demostrar la integridad medioambiental.
    8. Reconoce que las actividades de perforación pueden conducir al deterioro de las condiciones de
    vida. Insta, por consiguiente, a que se tenga en cuenta este aspecto a la hora de adoptar todas las
    medidas necesarias para la aplicación de los principios de prevención.
    9. Considera que muchas de las actuales controversias sobre los combustibles fósiles no
    convencionales se deben en parte al rechazo inicial por parte del sector de revelar el contenido químico
    de los líquidos utilizados para mejorar la fracturación hidráulica. Considera necesaria la plena transparencia
    así como una obligación ineludible a todos los operadores para que revelen completamente la composición
    y la concentración del contenido químico del líquido de fracturación y que cumplan plenamente la
    legislación vigente de la UE.
    10. Insta a la Comisión a presentar propuestas para asegurar que las disposiciones de la directiva
    relativa a la evaluación de impacto medioambiental contemplen adecuadamente las particularidades de la
    exploración y extracción de gas de esquisto, petróleo de esquisto y metano de lecho de carbón; insiste en
    que las evaluaciones anteriores del impacto medioambiental incluyan el impacto sobre la calidad del aire,
    la calidad del suelo, la calidad del agua, la estabilidad geológica, el uso del suelo y la contaminación
    acústica durante todo el ciclo.
    11. Finalmente, destaca que la regulación adecuada de la prospección y extracción de los
    combustibles fósiles no convencionales-en pleno cumplimiento de la legislación existente de la UE-depende,
    en última instancia, de la voluntad y recursos de las autoridades nacionales pertinentes.
    Comparando las anteriores consideraciones y recomendaciones del Parlamento Europeo al caso del
    Estado Español, se constata que las prospecciones se llevan a cabo en zonas con escasez hídrica, con
    masas de agua en mal estado —contaminación de aguas freáticas y de las aguas superficiales— que
    pueden interferir con las actividades agrícolas y ganaderas, afectar a los regadíos ya las captaciones de
    agua potable, afectan a los cursos fluviales y las aguas subálveas. Además, pueden afectar a varios
    espacios de interés natural o acogidos a figuras de protección del medio natural.
    Teniendo en cuenta los principios de prevención y precaución que —conforme a las directivas europeas
    y la legislación de evaluación estratégica de planes y programas— se aplicarán ante nuevas actividades
    no suficientemente estudiadas en sus impactos y de las que no se conocen los efectos a medio y largo
    plazo, así como la no existencia de medidas de prevención de impactos ambientales, suficientemente
    desarrolladas.
    Por todo ello se presenta la siguiente Proposición de Ley.
    Artículo 1.
    Queda prohibida, en todo el territorio del Estado Español, la realización de actividades de prospección,
    exploración, investigación o explotación de hidrocarburos y gases de roca y no convencionales, que
    supongan —en todo el proceso o en parte— la utilización de las técnicas de fractura hidráulica con
    inyección de agua y/o de otros aditivos químicos.
    Artículo 2.
    La utilización de las técnicas referidas en el artículo 1 será considerada como una actividad y un uso
    del suelo prohibido en toda clase de suelo, a efectos de planificación territorial y de aplicación de la
    legislación urbanismo y reguladora de las actividades.
    Disposición transitoria única.
    La prohibición contenida en esta ley será de aplicación a los permisos o peticiones de autorización
    para realizar investigaciones, prospecciones o explotaciones que estén actualmente en trámite, así como
    la suspensión de las autorizaciones que se hayan podido conceder con anterioridad a la entrada en vigor
    de esta ley.
    Disposición final primera. Entrada en vigor.
    La presente ley entrará en vigor el día siguiente a su publicación en el «Boletín Oficial del Estado».

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  135. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Els batlles d’Osona i el Ripollès, en peu de guerra contra el ‘fracking’
    S’hi oposen per l’impacte que pot tenir al territori i es queixen de la manca d’informació durant la concessió dels permisos d’extracció d’hidrocarburs
    ACN Dissabte 19.01.2013
    Els alcaldes d’Osona i el Ripollès s’han mostrat contraris al mètode de fractura hidràulica o ‘fracking’ per dur a terme prospeccions als seus municipis. Els afectats per les sol·licituds d’empreses multinacionals per fer prospeccions i extraccions d’hidrocarburs, bàsicament gas, han denunciat a l’ACN la manca d’informació sobre els tres projectes que hi ha en marxa. El més avançat és l’anomenat ‘Ripoll’, que afecta vuit municipis d’Osona, vuit del Ripollès i set de la Garrotxa. Tot i que la sol·licitud del permís va sortir publicada al DOGC a l’octubre del 2011, molts consistoris no van poder presentar-hi al·legacions. Les ciutats de Vic i Ripoll ja s’han declarat “territori lliure de ‘fracking’”.
    Dels tres projectes que hi ha engegats, el més avançat és el de l’empresa anglesa Teredo Oils United, l’anomenat projecte ‘Ripoll’, que ja ha rebut l’autorització de la direcció general de Mines i Recursos Energètics per poder buscar gas i petroli. Segons el document, d’entrada l’empresa només podria fer estudis i investigacions i les possibles extraccions no arribarien fins a partir del quart any de la concessió. Els altres dos projectes corresponen a l’empresa de capital americà Montero Energy Corporation, els anomenats ‘Darwin’, que afecta les terres de Ponent, i el projecte ‘Leonardo’, que afecta Osona, el Berguedà i el Bages.

    El projecte ‘Ripoll’ afecta vuit municipis d’Osona (l’Esquirol, Montesquiu, Orís, Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà), vuit municipis del Ripollès (Campdevànol, les Llosses, Ogassa, Ribes, Ripoll, Sant Pau de Seguries, Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès) i set de la Garrotxa (Riudaura, la Vall d’en Bas, Santa Pau, Sant Feliu de Pallerols, les Preses i la Vall de Bianya).

    Queixes per la desinformació

    Els ajuntaments d’Osona i el Ripollès afectats pel projecte veuen amb recel aquesta tècnica i lamenten la manca d’informació rebuda. L’alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, ha assegurat que van assabentar-se del projecte a través d’un grup ecologista, mentre que l’alcaldessa de Vallfogona del Ripollès apunta que ells van informar-se’n a través de l’Ajuntament de Riudaura. Fàbrega ha posat de relleu la “manca d’informació total i absoluta” per part de l’Estat i de la Generalitat i ha denunciat que “a hores d’ara, encara no ens hagin informat al respecte”.

    De la seva banda, el batlle de Ripoll, Jordi Munell, ha explicat que d’entrada no van alarmar-se, ja que al municipi ja hi ha precedents sobre prospeccions. L’últim va ser l’any 2003 quan es va concedir un permís similar a Repsol però no va acabar de prosperar. Tanmateix, el batlle ha relatat que a mesura que han anat coneixent més detalls del projecte i les tècniques que es volen utilitzar “l’alerta s’ha començat a ser més manifesta”.

    Els consistoris en peu de guerra contra el ‘fracking’

    Sant Pere de Torelló es mostra clarament contrari a aquesta pràctica “pel risc cap a les persones i pel medi natural”, argumenta. Fàbrega recorda que diversos països d’Europa ja han prohibit aquest mètode de prospecció o extracció i denuncia que “foraden el territori i hi apliquen una sèrie d’elements químics agressius”, afegeix.

    L’alcaldessa de Vallfogona de Ripollès creu que la qüestió del ‘fracking’ “va molt més enllà de qualsevol color polític” i, segons ella, “cal que anem tots a la una a demanar explicacions” i, en cas que no quedi més remei i l’empresa faci les prospeccions, “cal vetllar perquè tot es faci correctament i d’acord amb la legislació”, ha apuntat.

    Hi ha alguns consistoris que ja han aprovat mocions contràries a aquesta pràctica, com és el cas de Ripoll i Vic. La capital d’Osona està afectada pel projecte ‘Leonardo’ i, segons ha denunciat el regidor de Medi Ambient del consistori, Josep Rafús, “amb aquesta tècnica el medi ambient queda molt afectat, no només el subsòl, sinó també els gasos que contaminen l’aire”. De la seva banda, el batlle de Sant Pere de Torelló ha assegurat que posaran tots els obstacles “haguts i per haver” per tal “d’evitar que un projecte tan agressiu pel territori tiri endavant”.

    Els consells comarcals reclamen conèixer el projecte de primera mà

    El vicepresident del Consell Comarcal d’Osona, Manel Romans, ha explicat que es van assabentar de l’existència del projecte ‘Ripoll’ un cop ja estava adjudicat i havia finalitzat el període d’al·legacions. Per aquest motiu, ha afirmat, han demanat una reunió amb el director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Josep Canós, perquè “ens expliqui bé de què va el projecte i si encara ens hi podem oposar, ja que des del territori no es veuen bé les prospeccions”.

    Des de l’ens comarcal es veu amb recel aquest projecte, ja que “pel que hem anat veient i ens han dit, porta una gran afectació pel territori”. Romans ha apuntat que “potser en els territoris més despoblats no afecta tant, però a Osona si fan prospeccions serà a pocs metres o quilòmetres de nuclis habitats i, per tant, ens sembla que no és la millor ubicació per fer-ho”.

    La manca d’informació també s’ha lamentat des del Consell Comarcal del Ripollès. El seu president, Miquel Rovira, ha denunciat que no han rebut cap notificació oficial respecte les prospeccions que es volen fer al territori i ha afegit que la informació ha estat “absolutament zero”. Segons ell, l’única informació que tenen és a través de la premsa i, per això, opina que és “una falta de respecte per a la comarca”. Davant d’aquest desconeixement del projecte, l’ens ha demanat una reunió amb el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, pel proper dilluns 21 de gener.

    La seva posició davant les prospeccions que es volen fer a la comarca és de “rebuig total i absolut”. Segons ha apuntat el seu president, “segons el que ens han explicat, les prospeccions geològicament van malament pel terreny”. A més, “pensem que el Ripollès no és l’Aràbia Saudita i les coses no s’han de fer així”, ha denunciat Rovira. El president de l’ens comarcal també ha destacat que la falta d’informació ha provocat que el rebuig sigui més elevat al territori.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  136. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Interpelación sobre la fracturación hidráulica o fracking


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  137. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Interpelación sobre la fractura hidráulica o fracking: Réplica (2/2)


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  138. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Vic (Osona) es converteix en la segona capital comarcal a declarar-se lliure de ‘fracking’
    S’aprova per unanimitat una moció presentada per Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) en un concorregut ple amb la presència de desenes de membres de la Plataforma Aturem el Fracking, una tècnica de fractura hidràulica per obtenir hidrocarburs considerada contaminant i perillosa per alguns experts i ecologistes.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  139. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Stoppt Fracking und die Schiefergasförderung!


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  140. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El ‘fracking’ de Riudaura amenaça l’aqüífer del Fluvià
    És una tècnica extractiva de gas que utilitza grans quantitats d’aigua, sorra i productes químics
    Els experts creuen que les bosses del subsòl garrotxí són molt petites
    21/01/13 – RIUDAURA – JORDI CASAS
    Riudaura no forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, però, en relació amb aquest espai protegit, hi té una importància cabdal i també sobre l’aqüífer del riu Fluvià. És una de les tres àrees d’influència del parc. En aquest cas, d’influència hidrològica. Tot allò que afecti l’aqüífer de la riera de Riudaura afecta aigües avall el del Fluvià a l’altura de Sant Joan les Fonts i d’Olot, i aigües avall.
    Ho va recordar el director del Parc Natural de la Garrotxa, Xavier Puig, quan se li va preguntar sobre els hipotètics efectes que es podrien derivar de l’extracció de gas amb el mètode de fractura hidràulica horitzontal a Riudaura, on Teredo Oils Limited ha demanat permís d’investigació d’hidrocarburs, que la Generalitat li ha concedit. Les altres àrees són les de connectivitat ecològica i els itineraris faunístics. Puig recorda que Riudaura està dins d’un PEIN i té espais a la Xarxa Natura.
    El director del Consorci de Salut Pública i Medi Ambient de la Garrotxa, Francesc Canalias, ha assenyalat que el permís per investigar hidrocarburs està molt reglat i ha recordat que Teredo Oils en té per fer proves sísmiques i sondejos per saber si hi ha discontinuïtat en el subsòl. “No sabem si això es fa per fracking. En tot cas, aquesta tècnica s’aplica a més de dos quilòmetres de fondària, molt per sota dels aqüífers que estem utilitzant”, ha indicat.
    Mínimes expectatives
    L’enginyer tècnic de mines Enric Viñals, que va viure les obres de recerca de petroli del 1964 i el 1965 a Riudaura ha afirmat que al subsòl de Riudaura hi ha petits jaciments de gas. “Potser si s’investiga se’n troben de més grans, però les expectatives són mínimes”, ha indicat. Viñals també manifesta els seus dubtes que a Riudaura es pugui ferfracking, perquè és una tècnica que funciona en terrenys molt extensos i, a Riudaura, el subsòl està molt trinxat. Ell mateix explica que és una zona amb capes molt trenades, plegades, apilades i desplaçades. “Les proves sísmiques dels anys seixanta i les del 1981, el 1983, el 1985, a Ogassa, el 1987, i a Sant Joan de les Abadesses, on ara hi ha la boca nord del túnel de Collabós, ho van revelar. També se’n van fer al Bestracà, a Oix, el 1991. Hi ha un encavalcament de capes en direcció nord-sud i Riudaura és a tocar al front, juntament amb Vallfogona de Ripollès.
    ‘Fracking’
    El fracking és una tècnica de perforació horitzontal per extreure l’anomenat shale gas o gas pissarra –a Riudaura alerten que també es pot utilitzar per estudiar el subsòl–. S’aplica a través de pous entre els 400 i els 5.000 metres de fondària per extreure gas de les roques poc poroses, un gas que es distribueix entre capes en forma de bombolles molt petites, algunes de microscòpiques. La tècnica consisteix a trencar capes per recollir el gas. Per a la fractura hidràulica horitzontal, calen grans quantitats d’aigua i sorra, que barrejades amb productes químics, s’injecten a una gran pressió. El fluid residual que torna a la superfície és altament contaminant, perquè té els productes químics més altres productes que hi pot haver al subsòl, fins i tot urani.
    A l’Estat espanyol, no s’ha aplicat mai i, en molts països, molts de la Unió Europea, és una tècnica prohibida. On té més tradició en l’activitat minera, és als Estats Units, on es calcula que fa dècades que es fa fracking i s’han arribat a perforar més de 50.000 pous.
    LES XIFRES
    29.000 tones d’aigua es poden arribar a utilitzar per dur a terme l’extracció per ‘fracking’ en un sol pou.
    6.000 viatges de camions es comptabilitzen en una explotació gasística o petroliera per fractura horitzontal.
    260 productes químics s’han detectat en el fluid que s’injecta per fer ‘fracking’, i alguns estudis encara n’han detectat més.
    Sobretot hi ha gas metà liquat i altres gasos del C1 al C6
    La tipologia dels gasos hidrocarburs trobats als anys seixanta a Riudaura van del C1 al C6. El més abundant era el metà, el CH4. Es trobava liquat per la pressió. És un gas inflamable i explosiu.
    Dos informes sobre els greus impactes a l’entorn
    La Unió Europea té dos estudis del fracking damunt la taula. L’un, encarregat per la comissió de medi ambient. L’altre, del Tyndall Center de la Universitat de Manchester. A part de constatar que no hi ha una directiva marc, alerten sobre la generació de gasos d’efecte hivernacle, el gran consum d’aigua, la gestió de les aigües residuals, l’impacte visual i sonor, el paisatgístic i, sobretot, la utilització de substàncies perilloses, entre altres efectes.
    Des de la dècada dels seixanta, buscant petroli i gas
    Ciepsa i Cepesa van fer prospeccions de petroli a Riudaura entre el 1963 i el 1967. En concret, al pla dels Alocs, on van trobar algunes bosses petites de gas, i al Bover. Van foradar fins a 1.400 metres de profunditat, on van trobar el gas, i van continuar fins als 2.500. Ho van deixar perquè no trobaven petroli. Ho van provar en altres indrets del Pirineu gironí i també a Oix i Sant Privat d’en Bas (la Vall d’en Bas), també sense resultats.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  141. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Històries del petroli
    Els veïns de Riudaura amb negoci al poble en veuen en perill la continuïtat si s’acaba fent fracturació hidràulica i degradant l’entorn
    Dos treballadors de l’explotació del 1964 afirmen que al subsòl només hi ha gas i poc
    21/01/13 – RIUDAURA – JORDI CASAS
    Mantenir intacte l’entorn natural de Riudaura no és només una qüestió de qualitat de vida i de salut. Degradar aquest entorn amb l’activitat gasística, a alguns veïns els comporta haver de tancar les portes dels seus negocis. És el cas d’Enriqueta Planadecursach (65 anys). La seva família té una explotació agrària amb vaques de carn de producció ecològica i conills. “Si fa poc has inseminat les conilles, per exemple, el trànsit de moltes persones o de vehicles de prop de la granja t’ho pot espatllar tot. Ens afecta molt fins al punt que haurem de tancar”, sentencia.
    També és el cas de Marc August Muntanyà (27 anys), que té una explotació d’oví i està muntant una formatgeria. “Els meus animals viuen en un entorn immillorable. Tot allò que posa en risc la qualitat ambiental posa en risc l’activitat econòmica que genera”, diu.
    Marisa Lamich (45 anys) i Emili Solé (53 anys) han posat en marxa al Bover un club esportiu que ofereix activitats de lleure a l’aire lliure com tir amb arc, Pint Ball, minigolf, etc. L’Emili explica que la plataforma des d’on es fa l’escalfament del tir amb arc és la que tanca un dels pous que es van obrir a final dels anys 60 del segle passat. “Estem nerviosos i inquiets, perquè no sabem gaire res. L’empresa diu que només necessita molta aigua i, pel que sabem, també molta sorra, productes químics…”, explica Solé. “Si, entra una màquina a casa, ens atura tota l’activitat”, hi afegeix.
    Treballar al petroli
    Lluís Planadecursach i Isidre Casalprim són dos veïns que van treballar per Ceipsa i Cepesa que van buscar petroli fa cinquanta anys al municipi. El primer, eixamplant la pista d’accés a un dels pous. El segon, només tenia 15 anys i va fer-hi l’aprenentatge de mecànica muntant la valvuleria i fent tasques de manteniment.
    Tots dos coincideixen que només s’hi va trobar gas, i en bosses petites. “Vaig tafanejar al laboratori i mai no es va parlar de petroli”, diu Casalprim. “Quan estaven a punt d’arribar a una de més grossa, ens van avisar per ser-hi i preparar les mesures antiincendi. Van punxar i va sortir un sortidor gegant de fang, gas, gas en forma líquida, roques i fragments de la barrejada gelatinosa d’oli i ciments amb què es lubricava la barrina”, explica. La flama de la torre va cremar cap a tres anys després d’abandonar les instal·lacions. Casalprim en conserva un petit pot amb gas liquat.
    “Ara ho veig més perillós, perquè els sistemes han canviat molt. Fa por, el fracking, és un inconvenient gran per la vida de les persones”, es lamenta Planadecursach. El seu col·lega al petroli diu que va trobar curiós l’estudi geològic, que registrava en una mena de pel·lícula les ones recollides per elèctrodes repartits per la zona, provocades per petites explosions –feien forats i hi col·locaven explosius–.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  142. lejarza said

    “Fracking”
    Narcís Genís Reixach:
    Reconec que no ho sé pronunciar i que mai recordo ben bé com s’escriu. No sé si el nom fa la cosa, però això del fracking em sona a renec, improperi, insult. Es tracta d’una tècnica que fa mal. Fereix greument i de manera irreversible el terreny on s’aplica. Em diuen que tritura les roques. Però el pitjor és la injecció al subsòl amb quantitats brutals d’aigua a molta pressió, conjuntament amb una barreja de fins a 26 productes altament contaminants que deixen enverinada tota la zona i l’entorn on s’aplica. No dubto que la finalitat que es persegueix pot ser bona, o imprescindible per obtenir gas i petroli, productes indispensables per cobrir les necessitats energètiques de la nostra manera de viure. La bombolla immobiliària, amb l’especulació urbanística, també es justificava pel bon creixement econòmic, però quan ha rebentat ens han esquitxat a tots. Potser no serveix l’exemple, però aquest afany per trinxar-ho tot, voleu dir que és bo?

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  143. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El fracking en Burgos


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  144. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Municipio libre de ‘fracking’
    VILLARROBLEDO
    Municipio libre de ‘fracking’
    21.01.13
    PEDRO M. PLAZA | VILLARROBLEDO (Albacete)

    Por unanimidad de los tres grupos políticos, el Ayuntamiento de Villarrobledo han decidido declarar la ciudad y su área de influencia como municipio libre de ‘fracking’, una vez que se han demostrado que esta agresiva técnica de extracción de hidrocarburos puede suponer posibles riesgos para la salud pública y el medioambiente.
    Desde las filas socialistas, Carmen Minerva Díaz exponía la moción presentada por su grupo, en la que se aclaraba la mecánica de las prácticas llevadas a cabo en este tipo de actividades y cómo se desarrollan a base de explosiones a gran profundidad, con la inyección de productos químicos a gran escala como cloruro, bromuro, estroncio, bario y muchos otros que ni se conocen.
    Según sostiene el PSOE, estos productos químicos pueden provocar enfermedades, grandes riesgos medioambientales y la liberación de metales pesados y radioactivos que se filtrarán a los acuíferos locales, ya de por sí con graves problemas de sobreexplotación.
    Por su parte, José Antonio Cabañero, desde CIVI, incidía especialmente en la salud pública y presentaba los resultados de nuevos estudios como los realizados por diversas asociaciones americanas. Entre ellos, la organización Diálogo sobre la disfunción endocrina, que destaca la existencia de hasta 360 sustancias nocivas en las mezclas químicas utilizadas para la extracción, que provocarían diversas afecciones como cáncer, enfermedades de aparato digestivo, respiratorio y nervioso, entre otros, y diversas enfermedades menores como migrañas continuas, náuseas, alergias y problemas respiratorios en la población cercana a las explotaciones.
    La agricultura, en peligro
    Igualmente, el Partido Popular se mostró radicalmente en contra de esta práctica, «aquí y en cualquier lugar de España», resaltaba Amalia Gutiérrez, especialmente por lo que supone de agresivo a las prácticas agropecuarias tradicionales. «También hablamos de una forma de vida que se practica en Villarrobledo: la agricultura», resaltó.
    No obstante, Gutiérrez, consciente de que había podido crearse alguna confusión en cuanto al desarrollo de estudios previos, quiso aclarar la diferencia entre las prospecciones y estudios y la extracción propiamente dicha, ya que actualmente están autorizados los estudios previos. En ese sentido destacó que «no existen argumentos técnicos para decir que no» a las prospecciones, ya que estos cumplen con la normativa de la Comisión Europea y no suponen los riesgos medioambientales de la explotación propiamente dicha.
    Por ello, el Gobierno de Castilla-La Mancha, como lo han hecho también en Asturias y Andalucía, no se puede oponer a los estudios previos. Lo argumentó leyendo la posición oficial de la Comisión Europea que minimiza o hace desaparecer cualquier riesgo medioambiental en el caso de las prospecciones.
    Se generó cierta discusión sobre las dudas socialistas en estos aspectos o sobre la inacción del equipo de gobierno en materia de alegaciones previas al proyecto de prospección. En este sentido Gutiérrez desveló que había existido mala fe en los técnicos de medioambiente, supuestamente afines a los socialistas, que habrían retenido la información para que no llegara a tiempo al equipo de gobierno. Algo que, no obstante, no será obstáculo para la declaración de Villarrobledo como municipio libre de ‘fracking’ y para impedir que se lleven a cabo explotaciones agresivas en territorio municipal.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  145. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOPG)
    Núm. 15 – 22 de gener de 2013 Pàg. 5
    Administració de l’Estat Delegació del Govern
    Núm. 448
    DELEGACIÖ DEL GOVERN A CATALUNYA
    Anunci de la Dependència d’Indústria i Energia de la Subdelegació del Govern a Girona pel qual se sotmet a informació pública l’estudi d’impacte ambiental del projecte denominat “Campanya sísmica en àrees lliures del Golf de Lleó, enfront de les costes de Catalunya i Balears”
    Als efectes previstos en la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs, i en el Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes, se sotmet a informació pública la sol·licitud assenyalada, que es detalla a continuació:
    – Peticionari: SEABIRD EXPLORATION FZLCC, carrer Sant Juan de la Cruz, núm. 3-7, bajo A, 28223 – Pozuelo de Alarcón (Madrid).
    – Objecte de la petició: Informació pública de l’Estudi d’Impacte Ambiental del projecte a dalt indicat.
    – Descripció de l’objectiu del projecte: En el marc d’aquest projecte, es preveu dur a terme treballs d’operació sísmica 2D en un total de 6.176,4 km. lineals, dividits en 16 línies sísmiques orientades en sentit sudoest-nordest i 21 línies sísmiques orientades en sentit nordoest-sudest, formant així una malla amb línies separades entre si per una distància de 8 a 16 km.
    El projecte consisteix en una prospecció sísmica marina 2D. El seu objecte és la recerca de la geologia i geofísica del fons marí de la conca salífera del Messiniense i el seu marge més occidental a la zona anomenada Conca de València (entre les illes Balears i la frontera marítima amb la zona francesa del Golf de Lleó), per confirmar i identificar l’existència de jaciments d’hidrocarburs en el fons del mar.
    Per a l’adquisició sísmica s’utilitzaran fonts de so d’alta energia i baixa freqüència (canons d’aire comprimit), arrossegats darrere d’una embarcació especialitzada a una profunditat d’entre 7 i 8 m sota la superfície del mar. La font acústica, disparada cada 10 segons, travessa la capa d’aigua i subsòl, penetrant en les parts sòlides i rebotant de manera selectiva cap a la superfície. Els ressons que retornen es graven en hidròfobs col·locats en cables (streamers) de 10 km de longitud que són arrossegats per l’embarcació. A bord del vaixell es processen els ressons per elaborar els mapes tipus sismògraf que reflecteixen les estructures marines.
    La campanya de recerca sísmica té una durada estimada d’entre 2 i 3 mesos, depenent de les condicions climàtiques i ambientals del moment.
    – Localització: El límit nord-oest de la prospecció es localitza enfront de les costes del Cap de Creus, a una distància de 13 Km. respecte a la costa al punt més proper. La prospecció s’estén en direcció sud-est fins a aigües localitzades al nord de la illa de Menorca, amb profunditats superiors als 2.500 m. i a més de 30 Km. de la costa.
    La major part de la malla de prospecció sísmica es localitza en aigües exteriors en la plana abissal (profunditats majors de 2.000 m), però en l’extrem nord-oest de la malla la profunditat disminueix fins a 150 m. L’àrea de prospecció cobreix una superfície aproximada de 37.000 Km².
    Les coordenades dels vèrtexs de les línies d’adquisició sísmica 2D en la Conca de València es mostren a continuació:

    Coordenades UTM dels extrems de les línies de sísmica

    SPGL-2013-101 Vèrtex A 530000,00 – 655000,00 Vèrtex B 4569000,00 – 4438000,00
    SPGL-2013-102 530523,00 – 660523,00 4580028,00 – 4443788,00
    SPGL-2013-103 531046,00 – 666046,00 4591056,00 – 4449576,00
    SPGL-2013-104 531568,00 – 671568,00 4602084,00 – 4455364,00
    SPGL-2013-105 540627,19 – 677091,00 4604122,50 – 4461151,00
    SPGL-2013-106 544498,50 – 682614,00 4611671,50 – 4466939,00
    SPGL-2013-107 546862,75 – 688137,00 4620749,50 – 4472727,00
    SPGL-2013-108 549238,50 – 693659,00 4629866,50 – 4478515,00
    SPGL-2013-109 551608,00 – 699182,00 4638971,50 – 4484303,00
    SPGL-2013-110 553988,12 – 704705,00 4648044,50 – 4490091,00
    SPGL-2013-111 556360,69 – 708228,00 4657152,00 – 4497974,00
    SPGL-2013-112 557552,81 – 711750,00 4667453,50 – 4505858,00
    SPGL-2013-113 557271,62 – 715273,00 4679328,50 – 4513742,00
    SPGL-2013-114 556977,62 – 718796,00 4691214,50 – 4521626,00
    SPGL-2013-115 567064,19 – 722319,00 4692019,00 – 4529510,00
    SPGL-2013-116 578104,56 – 725841,00 4692019,00 – 4537394,00
    SPGL-2013-117 581980,19 – 729364,00 4699720,00 – 4545278,00
    SPGL-2013-118 581410,69 – 732887,00 4711949,50 – 4553161,00
    SPGL-2013-119A 580904,19 – 677410,00 4723967,00 – 4622877,00
    SPGL-2013-119B 737983,44 – 715183,44 4558645,00 – 4584360,00
    SPGL-2013-120 584044,38 – 657932,00 4732265,00 – 4654865,00
    SPGL-2013-216 645577,00 – 713782,00 4439701,00 – 4511179,00
    SPGL-2013-215 634532,00 – 742595,44 4451276,00 – 4564512,50
    SPGL-2013-214 623486,00 – 730606,19 4462852,00 – 4575030,00
    SPGL-2013-213 612441,00 – 716631,81 4474428,00 – 4583645,00
    SPGL-2013-212 601395,00 – 702100,00 4486003,00 – 4591542,00
    SPGL-2013-211 590350,00 – 690540,12 4497579,00 – 4602585,00
    SPGL-2013-210 579304,00 – 681483,38 4509155,00 – 4616241,50
    SPGL-2013-209 568259,00 – 672563,00 4520731,00 – 4630042,00
    SPGL-2013-208 557213,00 – 664860,19 4532306,00 – 4645061,50
    SPGL-2013-207 546168,00 – 655938,88 4543882,00 – 4658939,50
    SPGL-2013-206 535122,00 – 646835,69 4555458,00 – 4672482,50
    SPGL-2013-205 530077,00 – 637694,50 4573321,00 – 4686111,50
    SPGL-2013-204 531049,44 – 542859,31 559670,44 – 628783,69 4594413,00
    4606032,50
    4626656,00
    4699934,50
    SPGL-2013-203 552748,06 – 617069,19 4643387,00 – 4710789,00
    SPGL-2013-202 557631,62 – 581108,94 605013,62 – 4671647,50
    4692934,50
    4721253,50
    SPGL-2013-201 581097,38 – 592027,06 4719323,50 – 730766,00
    Datum UTM Huso 31 N

    El que es fa públic per a coneixement general i perquè pugui ser examinat l’Estudi d’Impacte Ambiental en la Dependència de l’Àrea d’Indústria i Energia de la Subdelegació del Govern a Girona, situada en Av. 20 de Juny núm.2 – 17001 GIRONA, així com l’Àrea de Indústria i Energia de la Delegació del Govern en Illes Balears, situada en carrer Querétano, s/n – 07007 Palma
    de Mallorca, i es puguin presentar, per triplicat exemplar, en qualsevol d’aquests centres, les al·legacions que es considerin oportunes en el termini de 30 dies hàbils a partir del següent al de la inserció d’aquest anunci.
    Girona, 11 de gener de 2012 .- El Cap de l’Àrea d’Indústria i Energia, Luis Terradas Miarnau

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
      Núm. 15 – 22 de gener de 2013 Pàg. 5
      Administració de l’Estat Delegació del Govern
      Núm. 448
      DELEGACIÖ DEL GOVERN A CATALUNYA
      Anuncio de la Dependencia de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Girona por el que se somete a información pública el estudio de impacto ambiental del proyecto denominado “Campaña sísmica en áreas libres del Golfo de
      León, frente a las costas de Cataluña y Baleares”
      A los efectos previstos en la Ley 34/1998, de 7 de octubre, del sector de hidrocarburos, y en el Real Decreto Legislativo 1/2008,
      de 11 de enero, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos, se somete a información pública la solicitud señalada, que se detalla a continuación:
      – Peticionario: SEABIRD EXPLORATION FZLCC, calle San Juan de la Cruz, núm. 3-7, bajo A, 28223 – Pozuelo de Alarcón (Madrid)
      – Objeto de la petición: Información pública del Estudio de Impacto Ambiental del proyecto arriba indicado.
      – Descripción del objetivo del proyecto: En el marco de este proyecto, se prevé llevar a cabo trabajos de operación sísmica 2D
      en un total de 6.176,4 km. lineales, divididos en 16 líneas sísmicas orientadas en sentido suroeste-noreste y 21 líneas sísmicas
      orientadas en sentido noroeste-sureste, formando así una malla con líneas separadas entre sí por una distancia de 8 a 16 km.
      El proyecto consiste en una prospección sísmica marina 2D. Su objeto es la investigación de la geología y geofísica del fondo
      marino de la cuenca salífera del Messiniense y su margen más occidental en la zona llamada Cuenca de Valencia (entre las
      islas Baleares y la frontera marítima con la zona francesa del Golfo de León), para confirmar e identificar la existencia de yacimientos de hidrocarburos en el fondo del mar.
      Para la adquisición sísmica se utilizarán fuentes de sonido de alta energía y baja frecuencia (cañones de aire comprimido),
      arrastrados detrás de una embarcación especializada (barco de adquisición, buque Hawk Explorer, de 66 m de eslora) a una
      profundidad de entre 7 y 8 m bajo la superficie del mar. La fuente acústica, disparada cada 10 segundos, atraviesa la capa de
      agua y subsuelo, penetrando en las partes sólidas y rebotando de manera selectiva hacia la superficie. Los ecos que retornan
      se graban en hidrófobos colocados en cables (streamers) de 10 km de longitud que son arrastrados por la embarcación. A
      bordo del barco se procesan los ecos para elaborar los mapas tipo sismógrafo que reflejan las estructuras marinas.
      La campaña de investigación sísmica tiene una duración estimada de entre 2 y 3 meses, dependiendo de las condiciones climáticas y ambientales del momento.
      – Localización: El límite noroeste de la prospección se localiza frente a las costas del Cabo de Creus, a una distancia de 13 Km.
      respecto a la costa en su punto más cercano. La prospección se extiende en dirección sureste hasta aguas localizadas al norte
      de la isla de Menorca, con profundidades superiores a los 2.500 m. y a más de 30 Km. de la costa.
      La mayor parte de la malla de prospección sísmica se localiza en aguas exteriores en la llanura abisal (profundidades mayores
      de 2.000 m), pero en el extremo noroeste de la malla la profundidad disminuye hasta 150 m. El área de prospección cubre una
      superficie aproximada de 37.000 Km². La prospección tiene un total de 6.700 Km de líneas sísmicas separadas, dispuestas en
      una malla con una separación entre líneas de 8 y 16 Km.
      Las coordenadas de los vértices de las líneas de adquisición sísmica 2D en la Cuenca de Valencia se muestran a continuación:

      Coordenades UTM dels extrems de les línies de sísmica

      SPGL-2013-101 Vèrtex A 530000,00 – 655000,00 Vèrtex B 4569000,00 – 4438000,00
      SPGL-2013-102 530523,00 – 660523,00 4580028,00 – 4443788,00
      SPGL-2013-103 531046,00 – 666046,00 4591056,00 – 4449576,00
      SPGL-2013-104 531568,00 – 671568,00 4602084,00 – 4455364,00
      SPGL-2013-105 540627,19 – 677091,00 4604122,50 – 4461151,00
      SPGL-2013-106 544498,50 – 682614,00 4611671,50 – 4466939,00
      SPGL-2013-107 546862,75 – 688137,00 4620749,50 – 4472727,00
      SPGL-2013-108 549238,50 – 693659,00 4629866,50 – 4478515,00
      SPGL-2013-109 551608,00 – 699182,00 4638971,50 – 4484303,00
      SPGL-2013-110 553988,12 – 704705,00 4648044,50 – 4490091,00
      SPGL-2013-111 556360,69 – 708228,00 4657152,00 – 4497974,00
      SPGL-2013-112 557552,81 – 711750,00 4667453,50 – 4505858,00
      SPGL-2013-113 557271,62 – 715273,00 4679328,50 – 4513742,00
      SPGL-2013-114 556977,62 – 718796,00 4691214,50 – 4521626,00
      SPGL-2013-115 567064,19 – 722319,00 4692019,00 – 4529510,00
      SPGL-2013-116 578104,56 – 725841,00 4692019,00 – 4537394,00
      SPGL-2013-117 581980,19 – 729364,00 4699720,00 – 4545278,00
      SPGL-2013-118 581410,69 – 732887,00 4711949,50 – 4553161,00
      SPGL-2013-119A 580904,19 – 677410,00 4723967,00 – 4622877,00
      SPGL-2013-119B 737983,44 – 715183,44 4558645,00 – 4584360,00
      SPGL-2013-120 584044,38 – 657932,00 4732265,00 – 4654865,00
      SPGL-2013-216 645577,00 – 713782,00 4439701,00 – 4511179,00
      SPGL-2013-215 634532,00 – 742595,44 4451276,00 – 4564512,50
      SPGL-2013-214 623486,00 – 730606,19 4462852,00 – 4575030,00
      SPGL-2013-213 612441,00 – 716631,81 4474428,00 – 4583645,00
      SPGL-2013-212 601395,00 – 702100,00 4486003,00 – 4591542,00
      SPGL-2013-211 590350,00 – 690540,12 4497579,00 – 4602585,00
      SPGL-2013-210 579304,00 – 681483,38 4509155,00 – 4616241,50
      SPGL-2013-209 568259,00 – 672563,00 4520731,00 – 4630042,00
      SPGL-2013-208 557213,00 – 664860,19 4532306,00 – 4645061,50
      SPGL-2013-207 546168,00 – 655938,88 4543882,00 – 4658939,50
      SPGL-2013-206 535122,00 – 646835,69 4555458,00 – 4672482,50
      SPGL-2013-205 530077,00 – 637694,50 4573321,00 – 4686111,50
      SPGL-2013-204 531049,44 – 542859,31 559670,44 – 628783,69 4594413,00
      4606032,50
      4626656,00
      4699934,50
      SPGL-2013-203 552748,06 – 617069,19 4643387,00 – 4710789,00
      SPGL-2013-202 557631,62 – 581108,94 605013,62 – 4671647,50
      4692934,50
      4721253,50
      SPGL-2013-201 581097,38 – 592027,06 4719323,50 – 730766,00
      Datum UTM Huso 31 N

      Lo que se hace público para conocimiento general y para que pueda ser examinado el Estudio de Impacto Ambiental en la
      Dependencia del Área de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Gerona, sita en Avda. 20 de Junio núm.2
      – 17001 GIRONA, así como el Área de
      Industria y Energía de la Delegación del Gobierno en Illes Balears, sita en calle Querétano, s/n – 07007 Palma de Mallorca, y
      se puedan presentar, por triplicado ejemplar, en cualquiera de dichos centros, las alegaciones que se consideren oportunas en
      el plazo de 30 días hábiles a partir del siguiente al de la inserción de este anuncio.
      Girona, 11 de enero de 2013
      Luis Terradas Miarnau
      Jefe del Área de Industria y Energía

      Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

      • lejarza said

        Argelaguer (Garrotxa)
        Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
        Hydraulic Fracturing (fracking)
        NoFracturaHidraulica

        Gent del Ter insta la Generalitat a fer informes contra l´extracció d´hidrocarburs
        L’entitat també demana als ajuntaments del Parc Natural del Montgrí i les Medes que s’oposin al projecte

        GIRONA | ROBERT VAN EECKHOUT
        La petició de Capricorn Spain Limited (filial de l’empresa escocesa Cairn Energy) al Ministeri d’Indústria per fer una dotzena de prospeccions per extreure hidrocarburs a la Costa Brava, a uns 24 quilòmetres de les illes Medes, ja han aixecat tota mena de reaccions contràries entre les entitats ecologistes. Algunes han demanat ja la implicació dels ajuntaments dels municipis dins de l’àmbit del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter per fer pressió al Ministeri en contra de les intencions de l’empresa.
        De fet, des de Gent del Ter ja han fet arribar a la Generalitat de Catalunya una sol·licitud perquè des del Departament de Medi Ambient es pugui “fer pressió amb informes negatius per l’afectació que pot tenir sobre el medi ambient i l’economia del país”. Alhora, la mateix entitat també ha fet arribar una instància a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí sol·licitant que aquest consistori i la resta dels que estan integrats al Parc Natural “es posicionin en contra de les prospeccions i possible extracció d’hidrocarburs enfront de la costa dels països catalans”, posant especial èmfasi a les zones més properes a la reserva de les illes Medes.
        L’entitat va manifestar la seva oposició i que al·legaria a la totalitat del projecte de prospecció. Com a arguments en contra, cita els mediambientals, ja que ho consideren un “atemptat per una de les zones més riques en biodiversitat, a 20 quilòmetres d’una Reserva Integral”, que segons afirmen actualment ja es troba amenaçat per fuites petroleres a causa del trànsit naval. A nivell econòmic, també afirmen que es pot afectar sectors com el pesquer, ja que la zona és de cria i conservació d’espècies; o també el turístic, ja que “la Costa Brava encara conserva el seu prestigi en l’àmbit internacional i atrau turisme tot l’any per la seva fama de Medi Natural” i també per la seva “extraordinària qualitat” per activitats com el submarinisme, la vela, el piragüisme, el senderisme o la fotografia marina. En les seves reclamacions, conclouen que els semblaria “un error irreparable” la pràctica d’una activitat petrolífera d’extracció que podria afectar tant l’entorn.
        Afectació a la biodiversitat
        La Coordinació d’Ecologistes en Acció de Catalunya també es va pronunciar en contra d’aquest projecte d’extracció d’hidrocarburs perquè aquests utilitzen “mètodes sísmics de prospecció es realitzaran mitjançant canons d’aire comprimit capaços de generar ones sonores, emissions acústiques d’alta intensitat”, que defineixen l’estructura del sòl i subsòl marí localitzant així els jaciments on es podrien fer les extraccions. Per la coordinadora d’ecologistes, aquests mètodes produeixen una contaminació acústica intolerable per la fauna marina i poden provocar danys físics i de comportament a cetacis, tortugues marines, cefalòpodes i peixos, i en ocasions resultar en encallaments. A més, també alerten que en cas de trobar reserves, els impactes es multiplicaran ja que la perforació i extracció de combustibles fòssils destrueix el subsòl i els seus hàbitats, i contamina el mar a causa de l’ús de barreges sintètiques tòxiques i la producció de residus altament contaminats, la majoria d’ells cancerígens.

        Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

      • lejarza said

        Argelaguer (Garrotxa)
        Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
        Hydraulic Fracturing (fracking)
        NoFracturaHidraulica

        Els ecologistes s´oposen als sondejos sísmics previstos davant del Cap de Creus
        Segons l’organització Oceana, aquesta tècnica podria reduir un 50% les captures pesqueres en una zona protegida d’alt valor ecològic

        18.02.2013
        BARCELONA | EFE/DDG L’organització ecologista Oceana va expressar ahir el seu rebuig als sondejos sísmics per localitzar bosses de petroli o gas natural davant de la Costa Brava i va advertir que aquesta tècnica prospectiva pot reduir les captures pesqueres un 50% en una zona protegida d’alt valor ecològic.
        En un comunicat, Oceana va lamentar els permisos concedits pel ministeri d’Indústria a la companyia britànica Capricorn Spain Limited per fer exploracions sísmiques, una activitat que, segons els ecologistes, arriba a reduir les captures pesqueres a la meitat i amenaça la pesca comercial i recreativa. Segons l’organització, a l’àrea designada, situada davant la Costa Brava, viuen nombroses espècies amenaçades i protegides que pateixen pèrdues auditives i fugen dels llocs on es realitzen aquest tipus de proves.
        “Molts no coneixen els enormes danys causats pels tests sísmics, abans fins i tot que hagin començat les perforacions” va afirmar el director executiu d’Oceana, Xavier Pastor. “La pesca disminuirà a la zona pel desplaçament dels estocs i els danys produïts a ous i larves. Espècies protegides, com balenes, dofins i tortugues, seran expulsades dels seus llocs de cria i alimentació i en el pitjor dels casos patiran danys en l’organisme o fins i tot podrien morir”, va explicat Pastor.
        Segons el projecte que denuncia Oceana, durant gairebé tres mesos una embarcació de gran mida, dotada d’un canó per detectar bosses de petroli i gas sota el llit marí, generarà explosions d’aire comprimit que arribaran a quilòmetres de distància sota l’aigua. “Aquestes proves sísmiques produiran un soroll eixordador, 100.000 vegades més intens que un avió a reacció, cada 10 segons, 24 hores al dia” van assegurar els ecologistes.

        Interessos econòmics
        L’organització ecologista Oceana va explicar també que l’àrea d’exploració comprèn 11.519 quilòmetres quadrats, l’equivalent a les províncies de Girona i Barcelona juntes, i se situa al Golf de Lleó, davant les costes de Catalunya i Balears, entre el Cap de Creus i Menorca. “És absurd que s’hagin aprovat permisos sísmics en una àrea amb una biodiversitat tan rica i tan pròxima a llocs turístics”, va assenyalar Silvia García, científica marina d’Oceana, que va afegir que “han prevalgut els interessos econòmics a curt termini de la indústria sobre la defensa del patrimoni natural”. “Això hauria d’indignar pescadors i operadors turístics, sobretot quan existeixen tantes alternatives més netes i menys perjudicials, com l’energia eòlica. És vergonyós que s’aprovin nous projectes d’energies contaminants a l’hora que es tornen a retallar les primes a les renovables” va afegir García.
        A més, denuncien que la zona d’exploració se situa al costat d’una àrea marina que estarà protegida dins del projecte Life+ Indemares, finançat pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i per la Comissió Europea. Encara que les explosions no es produiran dins d’aquesta zona, el so, segons Oceana, la creuarà i afectarà la vida marina, que també es veuria amenaçada per abocaments si es detectés que hi ha petroli.

        Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

      • lejarza said

        Argelaguer (Garrotxa)
        Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
        Hydraulic Fracturing (fracking)
        NoFracturaHidraulica Riudaura

        ICV-EUiA-Garrotxa, Moció per al Plé del Ajuntament de Riudaura (Garrotxa) contra la prospecció d´hidrocarburs en l´entorn de la Costa Catalana (Girona)

        Ajuntament de Riudaura (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 83 Data 11 de marc de l´any 2013.

        Exma. Sra. Alcaldessa – Presidenta de L`Ajuntament de Riudaura.
        El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, anb DNI 149XXX73M en representació de la Coalició ICV-EUiA a la Garrotxa (Girona), major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).

        EXPOSO:

        Que el dia 17 de gener de 2013 la Direcció general de Política Energètica i Mines del Ministeri, va fer públic a través del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), la sol·licitud de l’empresa Capricorn Spain SL, filial espanyola de la multinacional escocesa Cairn Energy, de realitzar projectes de prospeccions sísmiques per a la cerca d’hidrocarburs a l’entorn de la Costa Brava. Aquestes abastarien més d’un milió d’hectàrees (uns 11.500 quilòmetres quadrats) en una zona que inclou el total de la Costa Catalana i que s’estén fins a 20 kilòmetres de distancia en el punt més proper a la Costa Brava. L’Empresa Capricorn Spain SL ha sol·licitat dotze permisos per investigar la possible existència d’hidrocarburs, reserves de gas i petroli a la zona.

        DEMANO:

        Que admiteixi aquesta Mocio presentada per ICV-EUiA/Garrotxa, per al próxim Plé de l´Ajuntament de Riudaura per mostrar el rebuig de l´Ajuntament i els seus veïns a l’atorgament dels permisos d’investigació d’hidrocarburs en la zona de la Costa de Catalunya a Girona, e instar que es procedeixi a revocar les sol·licituds de permisos d’investigació d’hidrocarburs presentats, mocio que Anex le registren (pàg 1/3). Gracies
        Argelaguer (Garrotxa), 11 de marc de 2013 Fdo: Juan R. Lejarza

        MOCIÓ PER AL PLÉ DE L`AJUNTAMENT DE RIUDAURA (GARROTXA) CONTRA LA PROSPECCIÓ D’HIDROCARBURS EN L’ENTORN DE LA COSTA CATALANA (GIRONA)
        Les entitats, organitzacions i empreses sota signants presenten aquesta moció al proxím Plé de L´Ajuntament Riudaura (Garrotxa) perquè sigui debatuda i aprovada, i instar així al Govern d´Espanya a paralitzar els estudis de prospecció d’hidrocarburs a l’entorn de la costa catalana, amb el següent text:

        MOCIÓ
        Atès que el Govern espanyol ha publicat en el BOE la sol·licitud de l’empresa Capricorn Spain SL de realitzar prospeccions d’hidrocarburs en més d’un milió d’hectàrees de la Costa Catalana, posant en greu perill la salut dels hàbitats, l’economia local, la pesquera i la fauna de la zona, tan importants a l’entorn de la Costa Brava (Girona).

        El dia 17 de gener la Direcció general de Política Energètica i Mines del ministeri, va fer públic a través del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), la sol·licitud de l’empresa Capricorn Spain SL, filial espanyola de la multinacional escocesa Cairn Energy, de realitzar projectes de prospeccions sísmiques per a la cerca d’hidrocarburs a l’entorn de la Costa Brava. Aquestes abastarien més d’un milió d’hectàrees (uns 11.500 quilòmetres quadrats) en una zona que inclou el total de la Costa Catalana i que s’estén fins a 20 kilòmetres de distancia en el punt més proper a la Costa Brava. L’Empresa Capricorn Spain SL ha sol·licitat dotze permisos per investigar la possible existència d’hidrocarburs, reserves de gas i petroli a la zona.

        Atès que el dia 22 de gener la Dependència d’Indústria i Energia de la Subdelegació del Govern d´Espanya a Girona (Catalunya), va fer públic en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) de Girona, un anunci pel qual se sotmet a informació pública l’estudi d’impacte ambiental, del projecte denominat “Campanya sísmica en àrees lliures del Golf de Lleó, enfront de les costes de Catalunya i Balears”. Aquest projecte, impulsat per l’Empresa Seabird Exploration FZLCC, consisteix en una prospecció sísmica marina 2D, amb l’objecte de confirmar i identificar l’existència de jaciments d’hidrocarburs en el fons del mar i abasta una superfície aproximada de 37.000 kilòmetres quadrats que s’estenen des del golf de Lleó a les Illes Balears, en el seu punt més proper al Cap de Creus a una distància de 13 kilòmetres i en el punt més proper a la Illa de Menorca a uns 30 kilòmetres.

        Que en ambdós casos els mètodes sísmics de prospecció es realitzaran mitjançant canons d’aire comprimit “Air-guns” capaços de generar ones sonores, emissions acústiques d’alta intensitat, que defineixen l’estructura del sòl i subsòl marí localitzant així els jaciments. Aquests mètodes produeixen una contaminació acústica intolerable per la fauna marina i poden provocar danys físics i de comportament a cetacis, tortugues marines, cefalòpodes i peixos, i en ocasions resultar en encallaments. Això és preocupant tenint en compte que aquesta costa és una zona molt transitada per cetacis, com per exemple rorquals comuns, protegits per directives internacionals (conveni de Washington, CITES, Directiva 92/43/CEE, etc.) dofins llistats i comuns, Catxalots i altres. Segons estudis científics les prospeccions tenen un impacte directe en els recursos pesquers, a causa del desplaçament dels peixos, causant una disminució de 50% a les poblacions d’alt interès comercial com el lluç, la mòllera, el rap, etc. Cal destacar que la zona de prospeccions és explotada pel conjunt de les confraries de Catalunya, on la pesca és una important font d’ingressos de la zona.

        Desgraciadament, les prospeccions sísmiques són només el primer pas d’una llarga sèrie d’operacions destructives cap al medi marí. En el cas de trobar reserves i començar l’explotació dels recursos fòssils, els impactes es multiplicaran ja que la perforació i extracció de combustibles fòssils destrueix el subsòl i els seus hàbitats, i contamina el mar a causa de l’ús de barreges sintètiques tòxiques i la producció de residus altament contaminats, la majoria d’ells cancerigens. No s’ha d’oblidar la greu amenaça que existeix de vessament accidental de cru en el mar, des de les llargues connexions d’oleoductes així com en el transport marítim, posant en greu perill zones d’alt interès ecosistèmic de la zona com són el parc natural del Cap de Creus, la reserva marina de les Illes Medes, entre molts altres ecosistemes, hàbitats, fauna i flora d’alt valor que s’estenen en aquesta zona.

        No podem deixar de mencionar el impacte que tant les prospeccions preliminars com les futures operacions extractives, tindran sobre el turisme a les zones costeres de Catalunya. Resultant en una imatge negativa que tirarà per terra els esforços que ha fet el sector i les institucions per tal de promocionar un turisme de qualitat que es basa en el preciós patrimoni natural de les nostres costes.

        Aquest projecte, el qual es sumarà als 30 permisos de prospeccions d’hidrocarburs aprovats actualment pel Ministeri, reitera la clara aposta del govern cap a les energies no renovables i altament contaminants, una direcció oposada als requeriments de la lluita contra el canvi climàtic, la contaminació ambiental, la salut humana i dels ecosistemes. A més, les empreses petrolieres a Espanya han demostrat gran irresponsabilitat ambiental durant la producció de petroli en el mar, ja que a Tarragona, on existeixen 4 pous de producció de petroli, s’han registrat almenys 18 abocaments des de les seves instal·lacions.

        Per tot això, es proposa al Plé de l´Ajuntament de Riudaura l’adopció dels següents acords:

        PRIMER. Mostrar el rebuig de l´Ajuntament de Riudaura i els seus veïns a l’atorgament dels permisos d’investigació d’hidrocarburs en la zona de la Costa Catalana.
        SEGON. Instar que es procedeixi a revocar les sol·licituds de permisos d’investigació d’hidrocarburs presentats.

        TERCER. El Ajuntament de Riudaura, traslladarà acord a la Direcció de Política Energètica i Mines del d’Indústria, els acords aprovats.

        Entitats, organitzacions i empreses que recolzen aquesta moció:

        Argelaguer-ICV-EUiA-Garrotxa, Àgora Vilamajor, – Salvem el Crit, Associació de Naturalistes de Girona (ANG), ó de Veïns de La Satalia, ó mediambiental Vall del Ges.Net, ó per la Defensa dels Drets dels Animals, Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, CEPA-EdC, per a la Salvaguarda del Montseny, DEPANA, de Catalunya, en Acció, , del Ter, GEPEC-EdC, Grup per a la Defensa del Medi Natural de la Segarra – EdC, ió Altempordanesa per la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN)-Salvem l’Empordà, , Ninam, SubLimits

        Argelaguer (Garrotxa), 11 de marc de 2013 Signat: Juan R. Lejarza

        Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza

  146. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    El govern mira de rebaixar la tensió pel ‘fracking’
    Eudald Casadesús, que va reconèixer que la Generalitat podia haver informat més bé el territori, es va reunir ahir amb alcaldes del Ripollès i el Bisaura per tranquil·litzar-los
    22/01/13 – RIPOLL – RAMON ESTÉBAN
    El delegat del govern a Girona, Eudald Casadesús, es va reunir ahir amb alcaldes del Ripollès i de la subcomarca del Bisaura per calmar-los a causa dels temors produïts al territori en saber-se que unes possibles extraccions d’hidrocarburs a la zona es podrien fer amb el sistema de fractura hidràulica (fracking). “En aquests moments els permisos que ha donat la Generalitat són només d’investigació”, va recalcar Casadesús, que també va posar l’accent en el fet que per als treballs de recerca no es fa servir aquest mètode, tan criticat per les repercussions mediambientals que té. El representant del govern va atribuir la preocupació que es viu a la comarca al desconeixement que hi ha sobre el tema. Respecte d’això, va admetre que la Generalitat possiblement no n’havia informat del tot bé i es va comprometre a mantenir els alcaldes i el Consell Comarcal al corrent de les novetats que hi hagi.
    En la reunió, celebrada a la seu de l’ens comarcal, hi van assistir el president del Consell i els alcaldes de Campdevànol, les Lloses, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Vallfogona, Montesquiu i Sant Quirze de Besora.
    El de Ripoll, Jordi Munell, va explicar que el seu ajuntament no ha rebut cap petició per fer estudis del subsòl, però que descartava que es pogués donar el permís corresponent, ja que –va dir– “conèixer els recursos de què disposa el nostre subsòl no està malament”. Munell sí que es va mostrar en contra de donar permisos per extraccions que facin servir el fracking, mentre l’Estat espanyol –en tant que propietari dels hidrocarburs del subsòl, és qui ha de donar els permisos– no es pronunciï sobre l’ús d’aquest sistema.
    ICV fa costat a la gent de Riudaura
    El diputat d’ICV-EUiA Marc Vidal va reunir-se ahir amb l’alcaldessa de Riudaura –un dels municipis que s’han mobilitzat més en contra de la fracturació hidràulica– per mostrar el seu suport al consistori i a totes les iniciatives en el mateix sentit que estan naixent al país. Vidal va recordar que ICV-EUiA va ser dels primers a denunciar els riscos del fracking i va remarcar que la primera proposició de llei que els ecosocialistes han presentat al Parlament en aquesta legislatura ha estat precisament la de prohibir el fracking a tot el territori català. No obstant això, el diputat va posar també l’accent en la urgència de buscar models energètics alternatius a l’actual, ja que –va dir– el fet que s’exhaureixin el petroli o el gas (el fenomen del peak oil) ens aboca cada cop més a amenaces com el fracking.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  147. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica
    La Plataforma ‘Fracking no’ de La Rioja ve con preocupación el desarrollo de la explotación del gas de Sotés
    La Plataforma ‘Fracking no’ de La Rioja ve con “preocupación” el desarrollo de una explotación de gas en Sotés, a pesar de que desde el Gobierno de La Rioja se ha indicado que “no se realizará fracking”.
    A través de un comunicado, ha explicado que, desde el día 18 de enero se están realizando pruebas sísmicas para conocer las dimensiones de la bolsa de gas de Sotes.
    Desde la plataforma se ven con “preocupación” estos trabajos porque el Gobierno de La Rioja “ha sido incapaz de impulsar una norma autonómica que impida el desarrollo de esta técnica”. Ha añadido que “en el caso de Cantabria, región gobernada por el PP, si que se está impulsando una norma en este sentido”.
    La Plataforma ‘Fracking no’ de La Rioja considera, además, que “aunque no se realice fracking se pueden realizar otras técnicas muy similares, o con otra denominación, que al final supongan los mismos impactos ambientales, económicos y sociales”.
    Así, apunta a que el que el número de pozos que se está realizando, hasta ocho, “podría indicar que no estamos ante la explotación de gas convencional, sino ante gas no convencional (con fracking)”.
    Ante esto, la plataforma pide al consejero de Medio Ambiente, Iñigo Nagore, que “haga un ejercicio de transparencia y aporte solidez” a sus declaraciones “contrarias” al francking “haciendo públicas las memorias ambientales correspondientes a cada uno de los permisos”.
    Por último, ha señalado que seguirá “trabajando para que La Rioja se declare como una región libre de fracking mediante una norma legal”.
    La Plataforma Fracking No de La Rioja está integrada por: Amigos de la Tierra, Colectivo Sandía, Cultura Permanente, CC.OO., Ecologistas en Acción, Equo-Verdes de La Rioja, IU, UAGR, Anima Naturalis, Som Energía La Rioja, PANAL, El Colletero, Cooperativa Nalda CopXXI, Cooperativa Mar del Iregua y Club Riojano de Orientación en la Naturaleza.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  148. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDIO AMBIENTE
    Izquierda Unida (IU-EUiA) insta a la Junta a que prohíba el ‘fracking’ en Castilla y León
    Presenta una iniciativa en las Cortes para que el Gobierno autonómico se pronuncie contra esta técnica de extracción de gas pizarra o ‘shale gas’
    21.1.13 EL NORTE | Valladolid
    El procurador y Coordinador General de IU en Castilla y León, José María González, presentó el pasado mes de diciembre una iniciativa en las Cortes de Castilla y León, instando a la Junta a queprohíba en todo el territorio de la Castilla y León el uso de la llamada fractura hidráulica, como técnica para extracción del gas.
    Este sistema, conocido por su denominación inglesa, ’fracking’, causa, a juicio de José María González, «una contaminación irreparable en acuíferos subterráneos y en el suelo, debido a la inyección de productos tóxicos y químicos que son necesarios para este procedimiento».
    González argumenta que la propia Comisión de Medio Ambiente, Salud Pública y Seguridad del Parlamento Europeo se manifestó contraria a esta técnica de extracción en el conjunto de la Unión Europea en un informe del año 2011.
    El parlamentario de IU manifestó su pesar por el hecho de que en varias provincias de Castilla y León «se haya concedido permiso a las empresas para proceder a este tipo de extracción del gas». La solicitud de permisos de investigación, previos a la posible explotación de yacimientos, abarcan toda la superficie de la provincia de Burgos y amplias zonas de Soria, Palencia, Valladolid y Segovia.
    «Este hecho pone de manifiesto la desidia que la Junta viene demostrando hacia el mantenimiento del medio ambiente en nuestra comunidad, puesto que los permisos concedidos a las empresas deberían estar avalados por las delegaciones territoriales, tras el estudio de impacto medio ambiental exigido por la ley», precisó el procurador de IU.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  149. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    A FONDO
    No al fracking, si al progreso
    Mucha gente opina que la apuesta por el petróleo no es la mejor de las opciones en el siglo XXI. Puede arrojar dividendos por un tiempo, puede continuar seduciendo y embaucando quizá unos cuantos lustros más, tal vez décadas. Sin duda importa y seguirá importando. Pero la humanidad y los países más avanzados al frente, superarán la era de las energías contaminantes en favor de modelos alternativos que se abrirán inexorablemente paso más temprano que tarde.
    No es una profecía, ni una utopía, ni siquiera un deseo. Se trata de una urgencia global para salvar el planeta y la vida entera tal y como la hemos conocido.
    Esta no va a ser una reflexión de carácter ecologista en sentido estricto ni un glosario de argumentos que la comunidad científica acumula en defensa de planteamientos alternativos. El toque de alerta resulta tan solvente como riguroso y perentorio. Por eso lo más cabal y sensato es programar la transición de un modelo energético obsoleto, nocivo y corrupto hacia otro más sostenible, transparente y saludable. Digo corrupto porque, efectivamente, el negocio del petróleo no brilla por su honradez precisamente. Por el petróleo se han hecho y se hacen guerras, se hunden economías, arruinan sociedades y, no es leyenda urbana, la condición humana se desquicia por motivos inconfesables. El petróleo no es la solución. Como mucho es un condicionante de la economía con el que debemos convivir hasta que su preponderancia alcance niveles y dimensiones bien distintas.
    Estas consideraciones vienen a colación de la propuesta lanzada en nuestro territorio provincial. La pretensión formulada por distintas multinacionales para extraer petróleo de nuestro subsuelo. Una exploración previa que efectuarían con el polémico método de la fractura hidráulica, el denominado fracking. Existen informes científicos en la Unión Europea y base empírica suficiente como para sostener el perjuicio incalculable que sufrirían los acuíferos y la propia calidad ambiental y paisajística. Los socialistas de Castellón hemos dicho que no. Que no cuenten con nuestra voluntad. No en nombre del progreso. No con el señuelo de la creación de riqueza y empleo. Ese castillo de naipes se cae antes de empezar. Esta es una sociedad madura y consciente del valor de su territorio. Resulta triste que el PP no tenga un modelo de provincia claro. Que no sepan hacia dónde pilotar el destino de una tierra que no puede vivir más tiempo sin hoja de ruta para salir de la crisis. Hace algunos meses abrazaron Eurovegas como maná redentor. Ahora el fracking como método para buscar un nuevo truco bajo tierra… El repertorio se agota y ya son muchos años gestionando la fantasía. Ha fracasado por completo la promesa que lanzaron hace 17 años, su propuesta de paraíso para Castellón. Recordemos. A saber: 16 campos de golf con hoteles y grandes urbanizaciones, un macro parque temático pagado por la Generalitat y un aeropuerto internacional para que entraran y salieran millones de turistas. Sin comentarios.
    Castellón necesita un nuevo relato. Creíble e ilusionante. Sincero y viable. Un nuevo orden económico, industrial, turístico y ético. Un orden que garantice la cohesión social y territorial de una provincia que languidece más de la cuenta. Tenemos un gran potencial, grandes activos y recursos humanos. Los socialistas planteamos un gran acuerdo democrático entre todas las fuerzas políticas, sociales y económicas para no perdernos en más ocurrencias ni acabar fracturados por fantasías de oro negro.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  150. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    L’alcalde de Sant Feliu no creu que els afecti la investigació per trobar hidrocarburs al seu municipi
    Sant Feliu de Pallerols  22/01/2013 Garrotxa
    Un dels set pobles garrotxins que es troben dins la zona anomenada ‘Ripoll’ és Sant Feliu de Pallerols. Una part del seu terme municipal entra en el quadrant delimitat per l’empresa Teredo Oils per investigar si hi ha hidrocarburs. De moment, l’alcalde (CiU_Olot) està atent a l’evolució del cas, tot i que creu que no els afectaran les investigacions per trobar gas o petroli en el seu terme municipal.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  151. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    La plataforma ‘Riudaura junts contra el Fracking’ demana el suport de més de 80 municipis
    Riudaura  22/01/2013 Garrotxa
    La Plataforma recentment constituïda ‘Riudaura junts contra el Fracking’ ja compta amb la totalitat dels veïns del municipi. Ara demana el suport de la resta de municipis que podrien veure’s afectats per aquesta tècnica, no només aquells que es troben al quadrant delimitat per l’empresa Teredo Oils per investigar si hi ha hidrocarburs, sinó també aquells que estan connectats amb la garrotxa a través de les seves aigües subterrànies, com és el cas de Banyoles. La Pataforma iniciarà ara una campanya per conscienciar també les empreses, sobretot aquelles que es beneficien del paisatge i la qualitat mediambiental de la Garrotxa.
    La plataforma ‘Riudaura junts contra el Fracking’ ja compta amb el suport de tots els veïns del municipi garrotxí. Ara demana que se sumin a la protesta la resta de municipis que podrien veure’s afectats pel ‘fràcking’. La plataforma calcula que són més de 80. El quadrant delimitat per l’empresa Teredo Oils per investigar si hi ha hidrocarburs toca el terme municipal de fins a set municipis garrotxins, a més de la majoria de municipis del Ripollès i alguns que pertanyen a la comarca d’Osona. Altres municipis del Pla de l’Estany també estan connectats a la Garrotxa a través de les aigües subterrànies. La propera iniciativa que emprendrà la plataforma serà una campanya per informar i conscienciar les empreses, sobretot les turístiques, que basen el seu benefici en el territori. La plataforma posa a disposició dels ciutadans la seva pàgina web, on les persones interessades poden obtenir més informació sobre el ‘fracking’ i poden sumar-se a la iniciativa.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  152. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    L´augment de visites a les restes dels pous de petroli provoca conflictes a Riudaura
    RIUDAURA | XAVIER VALERI Vehicles tot terreny i grups de persones el cap de setmana passat van intentar trobar les restes dels pous de petroli de les dècades dels 60 i 80. El problema va ser que per accedir a un dels pous s’ha de passar per un camí senyalitzat com a particular, al costat del qual hi ha un tancat ple de gossos i ramats de vaques. L’augment del trànsit va esverar els animals i va propiciar un incident entre el propietari i un grup de visitants. Segons testimonis, un grup format per 10 persones amb gossos va haver de fer marxa enrere sense poder arribar al pou dels Alocs.
    Els fets han provocat la reacció de la Plataforma Riudaura Junts contra el fracking, la qual ha proposat posar un cartell a l’entrada del pont que condueix a la pista forestal que va cap al pou dels Alocs. La idea de la Plataforma és que des de l’entrada al camí, els visitants puguin trucar els propietaris de la finca i demanar permís de pas. Segons ells, la mesura està destinada als forasters i als mitjans de comunicació.
    Valoren que la restricció de l’accés “a més de protegir el propietari de les molèsties a la seva activitat, servirà perquè cap tècnic de la concessionària hi pugui accedir lliurament i sense control”
    Ara, ja n’hi ha un de cartell que diu “camí particular” i conté els dibuixos del cap d’un gos i del cap d’una vaca. No obstant, la ruta, aconsellable per a vehicles amb tracció a les quatre rodes, comunica Riudaura amb Sant Privat d’en Bas i Vidrà (Osona). Habitualment, els caps de setmana és usada per motoristes, ciclistes i excursionistes. Tanmateix, la difusió de Riudaura per causa del possible fracking hi ha portat curiosos i també gent contrària a les alteracions al medi ambient. Els visitants s’han repartit per la muntanya a la cerca dels pous, però no han anat al restaurant, la responsable del qual, ahir, va indicar que l’augment de la presència humana al bosc no li havia suposat cap benefici.
    En això, va coincidir amb l’alcaldessa, Eulàlia Massana (ERC), la qual va assenyalar que els curisos no responen al concepte de turisme. És a dir, no gasten.
    A més de curiosos i periodistes, la possibilitat del fracking ha dut a Riudaura polítics dels partits d’esquerres. El darrer va ser el diputat ecosocialista Marc Vidal. El polític d’d’ICV-EUiA, ahir al migdia, es va reunir amb l’alcaldessa, Eulàlia Massana i els membres de la Plataforma contra el fracking. Vidal va recordar que ICV-EUiA va ser el primer partit polític a denunciar el perill de fracking a les comarques gironines. Va ressaltar que “en el cas de Riudaura tot el poble s’ha posicionat en contra i defensa els seus interessos”. Va afegir que ho fan “a pesar de les pressions que reben en el sentit de minimitzar l’impacte dels permisos concedits”.
    El diputat va explicar que la primera proposició de llei que ICV-EUiA ha presentat al Parlament és precisament la de prohibir el fracking a tot el territori català.
    Vidal va destacar la importància d’engegar un debat polític respecte del “model de sobirania energètica”. En aquest sentit, va fer referència als permisos que afecten la Costa Brava des del Cap de Creus fins a Blanes, i ha manifestat que tot plegat és efecte del Peak Oil. La traducció és la del moment de màxima producció d’hidrocaburs i significa que hi haurà un punt, en el qual hi haurà més hidrocarburs sobre la terra que a sota La conseqüència serà que el preu dels hidrocarburs pujara i la societat tendirà a les energies alternatives. Segons Vidal, l’efecte de la fi dels combustibles minerals incentivarà el debat sobre el model energètic del país.
    Uns dies abans, van ser a Riudara, la diputada al Congrés Teresa Jordà (ERC) i el parlamentari Pere Bosch (ERC). L’anunci va ser demanar una moratòria als permisos de cerca de hidrocarburs al Congrés. El fet que haguessin escollit Riudaura per anunciar una proposició de llei al Congrés va ser que l’existència de pous i les 2 visites dels representants de Teredo Oils. LTD a l’Ajuntament van posar la localitat garrotxina a les pantalles i les pàgines de molts mitjans de comunicació.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  153. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El Gobierno registra en el Parlamento el proyecto de ley que regula la prohibición del fracking
    Cantabria SANTANDER
    Será de aplicación tanto a los permisos ya concedidos como a los que se concedan a partir de la entrada en vigor de la ley

    El Gobierno de Cantabria ha registrado este martes en el Parlamento regional el proyecto de ley que regula la prohibición en la Comunidad Autónoma de la fractura hidráulica o ‘fracking’ como técnica de investigación y extracción de gas no convencional.
    La prohibición será de aplicación tanto a los permisos ya concedidos como a los que se concedan a partir de la entrada en vigor de la ley.

    El texto del proyecto de ley se refiere a los riesgos que puede generar la utilización de esta técnica según estudios recientes elaborados por instituciones independientes y “de indudable imparcialidad”, y al informe de la Comisión de Medio Ambiente, Salud Pública y Seguridad del Parlamento Europeo que en junio del pasado año planteaba interrogantes sobre el uso de la fractura hidráulica.

    Además, hace referencia a la preocupación social por los riesgos que supone la puesta en marcha de esta técnica y a que ciertos sectores sociales alertan de los perjuicios para los acuíferos subterráneos.

    En su Disposición Transitoria el proyecto de ley estipula que la normativa que prohíbe el ‘fracking’ será de aplicación tanto a los permisos ya concedidos como a los que se concedan a partir de la entrada en vigor de la ley, según informó el Gobierno regional tras la aprobación del texto por el Consejo de Gobierno a finales del mes de diciembre.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  154. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Marc Vidal dona suport a Riudaura – Garrotxa
    Publicat el 22 gener 2013
    El diputat ecosocialista Marc Vidal s’ha reunit aquest migdia amb l’alcaldessa de Riudaura i representants de la plataforma antifracking per mostrar el suport d’ICV-EUiA i reforçar la xarxa d’actuació Antifracking. Després de l’entrevista Vidal s’ha mostrat molt satisfet: “Vàrem ser els primers en denunciar el perill del fracking a les comarques gironines durant el passat mes de novembre i en aquell moment vàrem demanar a les entitats del territori i ciutadania sensibilitzada amb el tema que liderés la denúncia pública i l’oposició al fracking, i avui hem constatat que anem tots a una”.
    Per a Marc Vidal és molt bona notícia que en el cas de Riudaura tot el poble s’ha posicionat en contra i defensa els seus interessos “tot i les pressions que estan rebent en el sentit de minimitzar l’impacte dels permisos concedits”.
    Durant l’entrevista el diputat ha explicat que la primera proposició de llei que ICV-EUiA ha presentat al Parlament és precisament la de prohibir el fracking en tot el territori català i es composa només de dos articles, el primer pel que fa a la prohibició i el segon en el sentit d’aplicar aquesta prohibició amb caràcter retroactiu. Respecte de la proposta que ham manifestat des de la plataforma i del propi ajuntament en el sentit de donar suport a les diferents mobilitzacions que estan endegant i que faran extensiu a tots els partits de l’arc parlamentari, Vidal ha anunciat el suport explícit d’ICV-EUiA i ha qualificat la iniciativa de “necessària”.
    Per últim Vidal ha destacat la importància d’engegar un debat polític respecte del “model de sobirania energètica”, referint-se també als permisos recents que afecten a la Costa Brava des del Cap de Creus fins a Blanes, i ha manifestat que tot plegat és efecte del Peak Oil, i “per tant cada vegada ens enfrontarem més a aquest tipus d’amenaça, per això cal aquest debat sobre el futur energètic que volem per al país”.
    ICV-EUiA Argelaguer-Girona


    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  155. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El PSC converteix Ulldecona en el primer municipi de les Terres de l’Ebre en oposar-se al Fracking
    22 de Gener
    El ple de l’Ajuntament d’Ulldecona va aprovar per unanimitat una moció presentada pel grup municipal Socialista de rebuig a la fractura hidràulica o fracking.
    La moció insta a la Generalitat de Catalunya i a la Generalitat Valenciana a suspendre totes les activitats de prospecció que s’estiguin realitzant als dos territoris, a dictar una moratòria en la concessió de noves autoritzacions a tot el territori de Catalunya i del País Valencià, i a realitzar un estudi seriós i rigorós sobre les conseqüències d’aquesta tècnica que, entre altres llocs, es vol implementar en alguns municipis dels Ports i Maestrat.
    La portaveu del grup i Diputada al Parlament de Catalunya, Núria Ventura, explica que “coneixent els efectes que pot causar aquesta pràctica, coneixent la petició de permisos d’explotació en diverses àrees on existeixen rastres d’hidrocarburs i que ja s’han demanat llicències en municipis veïns de les comarques dels Ports i del Maestrat, no podíem restar de braços creuats i per això hem presentat la moció”, amb la intenció, segons Ventura, no només “d’obrir un debat públic sinó, sobretot, de provocar la reacció de l’administració, tant local com autonòmica i estatal, a fi de legislar al respecte”. Per això, també el PSC ha presentat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya en el mateix sentit.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  156. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Unió de Pagesos s’adhereix a la Plataforma Aturem el Fracking per evitar “una nova agressió” a l’espai agrari
    L’organització agrària considera que la fractura hidràulica “utilitzarà sòl ara dedicat a l’activitat agrícola, degradarà el paisatge i competirà per l’aigua”
    Lleida | 23/01/201

    Unió de Pagesos ha denunciat que aquesta activitat extractiva, per la qual el Govern ja n’ha autoritzat sondejos, “comportarà l’augment de freqüentació en les zones on s’obrin pous, les infraestructures lligades a aquesta activitat i la utilització de tècniques i productes que perjudiquen el medi”.

    Des del sindicat han remarcat el paper “fonamental” de l’espai agrari al territori català -reconegut en els plans territorials vigents- sobretot per al manteniment de la biodiversitat, “ja que actua com a connector ecològic i és generador de paisatges”. Unió de Pagesos també ha destacat que “a més de proporcionar aliments de qualitat per a la població, les àrees agrícoles donen identitat al territori i els seus habitants”.

    L’acord de Govern d’autorització a fer prospeccions no regula el procediment que s’ha de seguir per fer-les en les finques privades, encara que sí queda recollit en la llei d’expropiació forçosa. Aquesta, que data del 1954, estableix que el propietari ha de permetre que es duguin a terme els treballs però s’ha d’haver tramitat prèviament el procediment d’ocupació temporal.

    Altrament, la llei 18/2001 d’Orientació agrària preveu que el Departament d’Agricultura ha d’emetre un informe vinculant i previ sobre els efectes que els projectes poden ocasionar en el funcionament normal de l’activitat de les explotacions agràries que puguin resultar afectades.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  157. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ERC vol que la Diputació mostri el seu rebuig total a la tècnica del ‘fracking’ a les comarques de Lleida
    Els republicans han presentat una moció per instar el Govern a denegar l’atorgament de qualsevol tipus d’autorització que utilitzi aquesta pràctica
    Lleida | 23/01/2013
    Segons el portaveu d’ERC a la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, entre els impactes i riscos que pot comportar el ‘fracking’ hi ha l’excessiva ocupació de terrenys, les emissions a l’atmosfera, la contaminació acústica, la contaminació del sòl i de les aigües subterrànies, l’ús intensiu dels recursos hídrics, els impactes a la biodiversitat o el risc de fenòmens sísmics. 
    El republicà  també ha assenyalat que la legislació existent “no preveu ni regula específica i adequadament els aspectes concrets de la fractura hidràulica. Tot i que els projectes que hagin d’autoritzar-se han de prendre en consideració la normativa de protecció mediambiental existent, aquesta, segons el republicà  “està  fraccionada i no preveu la totalitat de supòsits i qüestions que planteja aquesta tècnica”. 
    ERC també demana a la Diputació de Lleida que doni l’oportú suport, jurí­dic, tècnic i econòmic a les comarques i municipis lleidatans que promoguin accions per oposar-se a la utilització de la tècnica del ‘fracking’ en el seu territori.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  158. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Nuevos ayuntamientos se posicionan contra el fracking
    En las últimas semanas hemos venido conociendo multitud de ayuntamientos que se han ido declarando libres de fracking o aprobando mociones en contra de la fractura hidráulica, alertando de los efectos que ha tenido en otros países como Estados unidos y pidiendo una prohibición estatal de la técnica. Entre los muchos municipios de los que hemos tenido noticia últimamente se encuentran ayuntamientos cántabros como el de Colindres o Liendo afectados por el permiso Galileo, Herrerías o Santillana del Mar en el área de influencia de permisos como Arquetu o Luena. También se han aprobado mociones en municipios burgaleses como Peñaranda de Duero, Aranda de Duero o Mahamud. También en Castellón, los ayuntamientos de Vistabella del Maestrazgo, Vilafranca, Ares del Maestrat, Morella, Castell de Cabres, Vallibona, Forcall, Cervera del Maestre, Villores, La Jana, San Mateu, Càlig, Santa Magdalena de Pulpis o Coves de Vinromà, afectados por los permisos Platón, Arquímedes y Pitágoras. En Cataluña tenemos conocimiento de oposición de ayuntamientos al fracking en la comarca de la Garrotxa como el de Riudaura, el ayuntamiento de Vic en Osona o el de Torà en la Segarra.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  159. lejarza said

    Defensem la terra
    Roser Crosas:
    Dimarts passat, la plataforma Aturem el Fracking va fer acte de presència al ple de l’Ajuntament de Vic (Osona). S’hi debatia un tema vital per al nostre entorn. Resulta que els senyors de la Generalitat han donat permisos a una empresa canadenca perquè vingui a buscar petroli al nostre meravellós entorn. Us podeu imaginar pous de petroli i naus gegants amb contenidors plens de productes químics que farien servir per injectar a la terra, als voltants de l’Esquirol i d’Olot (Garrotxa), entre altres llocs? Us imagineu que desapareguin les vaques dels nostres prats per culpa de la contaminació? Us imagineu que ens vinguin a dir que no podem ni beure aigua de l’aixeta ni banyar-nos mai més als rius? Senyors de la Generalitat: la resposta és “no”! Ni ens ho volem imaginar ni vostès poden donar permisos per fer aquesta destrossa, sense tenir en compte el sentiment dels ciutadans dels pobles que viuen al voltant de les terres que vostès volen destruir. Facin el favor d’invertir en energies netes com ara la solar i deixin en pau la naturalesa. Dono gràcies a tots els regidors i a l’alcalde de Vic pel seu “no” a aquest projecte. I també hi vull afegir que aplaudeixo l’actitud de l’alcalde, que en aquest cas va estar a l’altura de les circumstàncies en permetre que parlés el portaveu la plataforma (quan està prohibit per norma que el públic pugui dir res), que va avançar el tema del fracking (deslliurant-nos de la llauna d’altres debats) i que va acabar amb unes paraules a favor de l’entorn, que calia aplaudir. Esperem, senyor alcalde, que, si arriba el moment, lluitem plegats perquè mai, mai, ningú ens faci malbé ni la salut ni la nostra terra.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  160. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Aturem el Fracking
    ASSEMBLEA GENERAL PLATAFORMA RIUDAURAJUNTS
    Assemblea general de la Plataforma Riudaura Junts
    1 febrer 2013 Assemblea
    Lloc: Escoles Lluís Castells Hora: 21:30 Escoles Lluís Castells Riudaura (Garrotxa)

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  161. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Aturem el Fracking

    L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i Projecte Ninam es posicionen en contra dels projectes petroliers al Cap de Creus.
    Nota de premsa, gener de 2013

    El BOE anunciava un seguit de sol·licituds de prospeccions per localitzarHidrocarburs al Cap de Creus. L’ANG i Projecte Ninam consideren que aquestes actuacions tenen greus impactes sobre els ecosistemes marins i no donen resposta a la crisi energètica.

    L’empresa Capricorn Spain Limited ha sol·licitat a la Direcció General de Política energètica i Mines els permisos per a la recerca d’hidrocarburs (gas i petroli) a la zona del Cap de Creus. Es tracta d’un projecte de prospecció de la geologia del fons marí en una extensa àrea. L’objectiu és trobar indicis de bosses de gas natural per a una futura explotació.

    Aquests estudis posen en perill els ecosistemes marins, especialment les poblacions de cetacis. En aquest sentit, són coneguts els danys acústics que es produeixen sobre els peixos, cefalòpodes, cetacis i coralls. Cal destacar que l’àrea d’estudi és enorme i afecta zones d’alt valor ecològic i passos de fauna migratòria. Cal tenir present que en aquesta àrea hi ha poblacions de cetacis de gran importància, protegits per diferents Directives, com la Directiva Hàbitats, la Directiva 92/42/CEE, la Llei del Patrimoni Natural i la Biodiversitat 42/2007 i la Llei 41/2010 de Protecció del Medi Marí.

    Cal destacar que ja s’han presentant altres projectes com aquest i des de les entitats esmentades es recorda que treballaran per evitar qualsevol projecte d’aquestes característiques a la Costa Brava. Les entitats presentaran al·legacions al projecte i, si cal, demanaran el suport de la ciutadania per tirar endavant procediments judicials que els aturin.

    La posició de les entitats ecologistes gironines, i de bona part de la ciutadania, és que aquests tipus d’estudis malmeten els recursos naturals i, alhora, comprometen la salut de les persones i el benestar de la nostra societat. Cal avançar cap sistemes energètics sostenibles tot començant a treballar en una transició cap a un model on els recursos es destinin a les activitats essencials.

    La fi del petroli és cada dia més a prop i tècniques com el fracking o les prospeccions marines no donen una resposta aquesta situació. Cal apostar per un canvi de sistema energètic basat en la reducció del consum i la utilització d’energies netes i renovables.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      Aturem el Fracking
      MEDI AMBIENT
      Un projecte per cercar petroli a la costa encén el territori
      Una firma escocesa demana permís a l’Estat per fer prospeccions submarines del cap de Creus cap al sud de la Costa Brava
      Els alcaldes temen que davalli el turisme i els ecologistes s’hi oposen
      CADAQUÉS / PALAMÓS – E. CARRERA / E. AGULLÓ
      Capricorn Spain Limited, una empresa d’exploració d’hidrocarburs, ha sol·licitat dotze permisos d’investigació del subsòl marí del golf de Lleó i al davant mateix de la costa catalana. Els espais afectats van des del nord del cap de Creus fins a ran del litoral de la Costa Brava Central, davant la costa de l’Estartit, Pals, Begur, Palafrugell i Palamós, tot i que les franges arriben fins a l’altura del Maresme.
      Les sol·licituds es van publicar al BOE dijous i, ahir mateix, diversos ajuntaments de l’Alt Empordà–entre els quals, Cadaqués i el Port de la Selva– van rebre la documentació del govern de l’Estat en què se’ls informava de les sol·licituds. Tot i les reserves fins que els serveis tècnics municipals emetin els seus dictàmens, l’alcalde de Cadaqués, Joan Figueres, ja avançava ahir el seu malestar. “Com a ciutadà i com a alcalde, no m’agrada. Tenim la sort de tenir aquí actius culturals, mediambientals i turístics, i no m’agradaria veure torres, ni que siguin a vint milles; a part dels risc ambiental, hem de pensar en el paisatge”, deia Figueres.
      La tècnica utilitzada per aquestes investigacions consisteix en estudis sísmics amb un canó d’ones acústiques per cartografiar el subsòl marí en tres dimensions i identificar possibles bosses d’hidrocarburs, on més tard s’instal·larien els pous per extreure gas o petroli.
      Projecte Ninam, la plataforma d’estudi de cetacis a la conca nord-occidental de la Mediterrània, que opera bàsicament a l’entorn del Parc Natural del Cap de Creus, manifesta la seva oposició radical a les prospeccions. L’entitat qualifica d’incongruència el fet d’autoritzar les operacions en una zona on es projecta crear una reserva natural marina (Projecte Indemares) i adverteix que les tècniques emprades són altament intrusives i nocives per al medi marí, amb una mena d’explosions acústiques que suposen un risc per a la fauna submarina. També alerten que, si l’extracció es portés a terme, el trànsit de vaixells d’hidrocarburs podria arribar a ports com els de Roses o Palamós, amb altres riscos afegits sobre la mobilitat.
      Hipotètic contenciós
      L’Associació de Naturalistes de Girona també va anunciar ahir el seu rebuig a les prospeccions. El seu president, Enric Cortiñas, va anunciar al·legacions al projecte i va dir que “si no prosperen, s’estudiarà la presentació d’un contenciós administratiu”, tot i que haurien de demanar la implicació del teixit associatiu de les comarques gironines, els ciutadans i, fins i tot, els municipis per sufragar un litigi costós.
      Cortiñas explicava també que les injeccions d’aire comprimit poden abastar profunditats de fins a 1.000 metres, amb impactes com ara “desorientació de dofins i cetacis que neden a la zona i un efecte similar al de la detonació d’una bomba sobre bancs de peixos o formacions de corall”.
      Informació a mitges
      Mentrestant, altres consistoris del Baix Empordà se n’assabentaven ahir per la premsa. Els alcaldes socialistes de Palafrugell, Juli Fernández, i Palamós, Teresa Ferrés, eren els més crítics. Fernández manifestava la seva “oposició total que això es faci davant de la Costa Brava, perquè va en contra del creixement turístic de la zona”. I la palamosina Teresa Ferrés també es queixava que ningú de Costes o el Ministeri d’Energia els ho hagués anunciat: “D’entrada ens oposem a les prospeccions i demanarem al ministeri que aturi la llicència.” Ferrés també va considerar que la tècnica “no és acceptable en un litoral del qual depenen tantes activitats econòmiques, i a Palamós pot afectar els caladors que fan servir els pescadors”.
      Per la seva banda, el torroellenc Jordi Cordón (CiU) feia servir un to més conciliador: “Encara no disposem de prou dades per pronunciar-nos, però cal que les actuacions tinguin cura amb el medi ambient i el fons marí.”

      Una de les principals companyies d’exploració d’hidrocarburs
      Capricorn Spain Limited, és una societat de creació recent (2011) i actua com a operadora a l’estat espanyol de Cairn Energy PLC, una de les principals companyies d’exploració d’hidrocarburs d’Europa. Cairn és una societat que cotitza a la borsa de Londres, té seu a Edimburg, i seus regionals a Madrid, Londres, Stavanger (Noruega) i Nuuk (Groenlàndia). Segons dades proporcionades per la companyia, hi treballen unes 180 persones. Les activitats de la societat van des de la recerca de jaciments i el desenvolupament fins a la fase de producció.
      Ones acústiques que aparten els mamífers marins
      Segons la informació corporativa de l’empresa, quan comencen els estudis sísmics sol·licitats, es comença emetent sons de “manera suau” i s’augmenta progressivament perquè “els mamífers marins s’allunyin de la zona afectada”
      La mateixa societat fa estudis a la costa valenciana des del 2011
      La societat Cairn ja té engegats d’ençà del 2011 estudis semblants als que vol iniciar aquí, en una àrea a mig camí entre la costa valenciana i Eivissa, a uns 40 quilòmetres de les costes. Els estudis sísmics només són l’inici d’un llarg procés que ha de determinar si els sectors explorats poden ser explotats. A la costa valenciana, Cairn hi té previst un programa d’exploració que durarà uns sis anys. Si els resultats són positius, les primeres perforacions de pous d’exploració es podrien desenvolupar els anys 2015-2016; la producció, uns anys més tard

      Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  162. lejarza said

    Lejarza
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica
    Aturem el Fracking

    Suport d’ICV-EUiA a Riudaura
    El diputat ecosocialista Marc Vidal s’ha reunit aquest migdia amb l’alcaldessa de Riudaura i representants de la plataforma antifracking per mostrar el suport d’ICV-EUiA i reforçar la xarxa d’actuació Antifracking.
    Després de l’entrevista Vidal s’ha mostrat molt satisfet: “Vàrem ser els primers en denunciar el perill del fracking a les comarques gironines durant el passat mes de novembre i en aquell moment vàrem demanar a les entitats del territori i ciutadania sensibilitzada amb el tema que liderés la denúncia pública i l’oposició al fracking, i avui hem constatat que anem tots a una”.
    Per a Marc Vidal és molt bona notícia que en el cas de Riudaura (Garrotxa) tot el poble s’ha posicionat en contra i defensa els seus interessos “tot i les pressions que estan rebent en el sentit de minimitzar l’impacte dels permisos concedits”.
    Durant l’entrevista el diputat ha explicat que la primera proposició de llei que ICV-EUiA ha presentat al Parlament és precisament la de prohibir el fracking en tot el territori català i es composa només de dos articles, el primer pel que fa a la prohibició i el segon en el sentit d’aplicar aquesta prohibició amb caràcter retroactiu. Respecte de la proposta que ham manifestat des de la plataforma i del propi ajuntament en el sentit de donar suport a les diferents mobilitzacions que estan endegant i que faran extensiu a tots els partits de l’arc parlamentari, Vidal ha anunciat el suport explícit d’ICV-EUiA i ha qualificat la iniciativa de “necessària”.

    Per últim Vidal ha destacat la importància d’engegar un debat polític respecte del “model de sobirania energètica”, referint-se també als permisos recents que afecten a la Costa Brava des del Cap de Creus fins a Blanes, i ha manifestat que tot plegat és efecte del Peak Oil, i “per tant cada vegada ens enfrontarem més a aquest tipus d’amenaça, per això cal aquest debat sobre el futur energètic que volem per al país”.
    http://www.iniciativa.cat/vegueria_girona/news/43321

    Vic, primer municipi osonenc que es declara “municipi lliure de fracking”
    El ple municipal vota unànimament la moció que va presentar el grup municipal d’ICV-EUiA de Vic.
    Moció que va presentar ICV-EUiA sobre el fracking:
    En Xavier Tornafoch Yuste, regidor de l’ajuntament de Vic i portaveu del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta al Ple per al seu debat i aprovació, si s’escau, la següent

    MOCIÓ
    Atesa la sol•licitud presentada per Montero Energy a la Direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs a través de la tècnica del fracking a diversos municipis de la comarca d’Osona, entre ells Vic.
    Atès que l’empresa Montero Energy Corporation S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar una Un cop en el subsòl profund, es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.
    Atès que aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units. No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als aqüífers i al subsòl. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental.
    Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn. Per aquests motius, proposo al ple l’aprovació dels següents acords:
    Davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural del terme municipal que es podria veure afectat per la presència de nombrosos pous d’extracció i pels seriosos danys que se’n derivarien fruit de l’explotació industrial, acordem que:
    – L’Ajuntament de Vic es declara MUNICIPI LLIURE DE FRACTURA HIDRÀULICA HORITZONTAL.
    -L’Ajuntament de Vic exigeix a la Generalitat que no atorgui a l’empresa Moreno Energy els permisos corresponents per a iniciar les prospeccions a la comarca d’Osona.
    -L’Ajuntament de Vic entén que el seu terme municipal es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la investigació i explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi.
    -L’Ajuntament de Vc traslladarà al President de la Generalitat de Catalunya i a la Direcció General d’Energia i Mines així com a la Plataforma Aturem el Fracking els acords aprovats.
    Font: http://www.el9nou.cat/noticies_o_0_/28522/vic_declara_municipi_antifracking
    http://apeudecarrer.cat/news/43363

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  163. lejarza said

    Lejarza
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica
    Aturem el Fracking

    El PSC vol la suspensió ´fracking´ a la Garrotxa i el Ripollès
    Demanarà mitjançant una moció al Parlament la suspensió cautelar de les activitats de prospecció de gas
    GIRONA | ACN/DDG El PSC demanarà mitjançant una moció al Parlament de Catalunya la suspensió cautelar de les activitats de prospecció de gas amb el mètode “fracking” a la comarca de la Garrotxa i el Ripollès. Els socialistes també volen que s’apliqui una moratòria en la concessió de noves autoritzacions a Catalunya i la constitució d’un grup d’experts que emetin un informe per debatre, en un màxim de quatre mesos, una normativa sobre aquesta tècnica i els riscos pot suposar per al territori.

    Reunions amb els afectats

    Els diputats del PSC, Àlex Sáez i Jordi Terrades, es van reunir ahir a la tarda amb representants de la plataforma contrària a les prospeccions i amb l’alcaldessa de Riudaura, un dels municipis afectats per una llicència de prospecció de gas.

    Sáez va insistir en què “tot i les necessitats energètiques actuals cal que hi hagi consens” i va recordar que ara fa unes setmanes ja es va presentar al Congrés una proposició no de llei en la qual el PSC demanava una suspensió cautelar de les activitats de prospecció de gas al territori.

    Un dels aspectes més destacats de la moció presentada pel partit socialista és la demanda de crear un grup d’experts que emetin un informe per debatre -en un màxim de quatre mesos i a la comissió que correspongui- una normativa sobre aquesta tècnica tenint en compte els riscos que presenta.

    D’altra banda, el diputat Jordi Terrades, va alertar dels possibles impactes ambientals d’aquesta tècnica a nivell sísmics, de contaminació dels aqüífers, d’emissions de gas metà i de contaminació acústica o paisatgística. “En qualsevol cas, la qüestió de fons és el model energètic que volem. Nosaltres creiem que calen apostes i un esforç pressupostari a favor de l’eficàcia energètica sense posar en risc el creixement econòmic i apostes per les energies renovables. Cal fer un esforç per no dependre dels combustibles fòssils”, va assegurar Terrades.
    A més, els socialistes gironins també van alertar sobre la possible “bossa de negoci” que es pot amagar darrere aquestes prospeccions.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  164. lejarza said

    Lejarza
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica
    Aturem el Fracking

    MEDI AMBIENT
    El PSC, amb els anti-‘fracking’ de Riudaura
    Pels socialistes, és urgent que es debati el pla d’energia de Catalunya
    26/01/13 – RIUDAURA – RAMON ESTÉBAN
    L’alcaldessa de Riudaura, Eulàlia Massana, i membres de la plataforma contrària a la fracturació hidràulica (fracking) del municipi van reunir-se ahir amb els parlamentaris del PSC Àlex Sàez i Jordi Terradas, que van donar-los el seu suport perquè comparteixen els seus temors per les conseqüències mediambientals i socials que pot comportar aquest mètode d’extracció d’hidrocarburs. Els dos representants socialistes consideren, entre altres qüestions, que les administracions i les empreses han de ser transparents a l’hora d’informar dels projectes, i que, mentre una comissió d’experts no es pronunciï sobre el cas, se suspenguin les concessions per investigar el subsòl i s’apliqui una moratòria als permisos atorgats (es deixin en suspens), un dels quals afecta Riudaura. Sáenz i Terradas van recordar que Catalunya té pendent de debatre el pla d’energia, el qual consideren urgent. En aquest sentit, van recalcar que el PSC és del parer de deixar el model energètic actual, basat en els combustibles fòssils, i apostar per les energies renovables. La delegació del PSC és la tercera de grups parlamentaris catalans que els darrers dies s’han trobat amb Massana per donar-li suport. Anteriorment havien anat a Riudaura ERC (el partit de l’alcaldessa) i ICV-EUiA.
    ICV recorre a Europa
    De la seva banda, l’eurodiputat d’ICV-EUiA, Raül Romeva, ha reclamat la intervenció de la UE en el cas dels permisos atorgats per fer fracking a Osona, el Ripollès i la Garrotxa.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  165. lejarza said

    Lejarza
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica
    Aturem el Fracking

    El rendimiento del ‘fracking’ es hasta nueve veces menor que el de la eólica según estudio de Comisiones Obreras (CCOO)

    Las dudas sobre la rentabilidad económica, social y sostenible de la aplicación del fracking en Álava arrecian a la luz de los datos contenidos en un informe presentado por el sindicato CCOO, organización que recomienda la prohibición de este sistema en todo el Estado. El estudio no sólo aclara que cada uno de los pozos de extracción de gas genera ingentes cantidades de productos tóxicos que emanan a la superficie tras ser inyectados, sino que además alerta de la elevada posibilidad de contaminar los acuíferos del territorio e incluso de que afloren elementos radioactivos del subsuelo. El estudio establece una comparativa entre las diferentes fuentes energéticas disponibles y concluye que la diferencia entre la inversión realizada y la obtenida es de entre 2 y 5 unidades de TRE (Tasa de Retorno Energético) en el caso del gas extraído con esta técnica, mientras que con la energía eólica el índice asciende a 18 y con la fotovoltáica (solar) a 7. “El gas natural de pizarra tiene una de las TRE más bajas de las tecnologías energéticas utilizadas”, expone.

    Pero, ¿cómo funciona el fracking? En resumen, el análisis explica que se practica un pozo vertical que puede hundirse hasta cinco kilómetros en la tierra. Cuando se alcanza el estrato de pizarra donde se almacenan las minúsculas partículas de gas, se inicia una segunda perforación, esta vez horizontal y acompañada de pequeñas explosiones, que rompe las rocas. Ejecutados ambos agujeros, se introduce agua con elementos químicos a enorme presión para provocar que las burbujas de gas se unifiquen y salgan a la superficie. Lo negativo, es que en su camino de regreso al exterior se traen de vuelta todos los aditivos tóxicos inyectados junto con algunas sorpresas añadidas. “En los análisis realizados a los flujos de retorno se suele encontrar elevadas concentraciones de metales pesados, radioactividad y materiales radioactivos de origen natural”, puntualiza el estudio.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  166. lejarza said

    Lejarza
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica
    Aturem el Fracking

    La política energética de la Generalitat de Catalunya (CiU) está orientada a promover la “rentabilidad” de las empresas multinacionales en el presente y en el futuro. Y en ese sentido, no se pueden apreciar cambios en materia de energía, al contrario, se profundiza el modelo energético privatizador y extranjerizante. La crisis energética sigue siendo estructural. Todas las novedades del fracking, Chevron y los recursos no convencionales, es la estrategia capitalista en materia energética hacia los próximos 20 años. Nadie sabe a ciencia cierta cómo va a terminar en términos de extracción de combustibles, pero de seguro se prevén estragos ambientales, que atentan contra el cuidado del agua, la diversidad productiva y suponen la contaminación del ambiente por el uso de potentes tóxicos.
    A modo de comparación, el parlamento europeo ha liberado recientemente la decisión de explotar shale gas mediante el fraking a cada país miembro de la eurozona, sin embargo, la misma cámara pide cautela y señala que esas practicas pueden causar daños al medio ambiente y deben ser objeto de análisis más profundos. Las empresas sueñan con despegarse de las limitaciones de la ley de hidrocarburos y quieren concesiones y libre disponibilidad.
    La gestión privada de los recursos soberanos sigue siendo la norma.

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  167. lejarza said

    Lejarza
    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica
    Aturem el Fracking

    Riudaura a 8Tv “Pànic al Fracking”
    http://www.riudaurajunts.cat/2013/01/28/reportatge-de-riudaura-a-8tv-panic-al-fracking/

    Argelaguer, Les Planes d’Hostoles, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, Tortellà

  168. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ICV-EUiA reclama la intervenció europea pel fracking a la Garrotxa
    L’eurodiputat d’ICV-EUiA ha presentat una nova pregunta al Parlament Europeu en la qual es refereix a la Directiva d’Avaluació d’Impacte Ambiental per reclamar la intervenció de la UE davant dels permisos per fracking atorgats a Osona, el Ripollès i la Garrotxa, després que el Comissari Europeu es va comprometre a recollir informació al respecte.
    La Directiva 2011/92/UE, també coneguda com a Directiva d’Avaluació d’Impacte Ambiental, estableix que els projectes de perforació a gran profunditat estan subjectes a control per part de les autoritats competents. Aquesta és la resposta que va rebre l’eurodiputat dels Verds per ICV-EUiA Raül Romeva en adreçar-se a la Comissió Europea respecte del fracking a Osona, Ripollès i Garrotxa.

    La nova pregunta parlamentària es refereix de moment als permisos de prospecció atorgats a Teredo Oils Limited, i en la pregunta Romeva afirma que aquests permisos “violen sense cap mena de dubte el principis de precaució i prevenció de la Directiva”.

    En base al fet que ni ajuntament ni veïns afectats han rebut informació al respecte per part de la Generalitat, Romeva pregunta quines són les actuacions concretes que prendrà la Comissió Europea per aturar la concessió fins al moment que es realitzin els estudis d’avaluació ambiental preceptius. Entre les preguntes l’eurodiputat verd també pregunta si la Comissió Europea considera que la Generalitat està violant els drets a la bona administració, transparència e informació a la ciutadania conforme a la legislació europea.

    A la llum d’aquesta primera resposta per part de la CE i de la nova pregunta que adreça Raül Romeva, el Grup Parlamentari d’ICV-EUiA presentarà al Parlament una proposta de resolució per aturar tots els permisos atorgats fins ara eb espera dels Estudis d’Impacte Ambienltal conformes a la legislació europea.
    El diputat al Parlament, Marc Vidal, afirma que “aquest és el procedir que s’hauria esperat per part de la Generalitat des d’un principi” i compara la reclamació de Raül Romeva “amb la reunió del delegat del govern amb alcaldes per informar-los que no hi ha cap perill: que cadascú tregui les seves conclusions”.
    Fitxer relacionat: WQCOMM_facking_en_la_garrotxa.pdf
    PARLAMENTO EUROPEO
    FICHA DE PRESENTACIÓN DE UNA PREGUNTA PARLAMENTARIA
    Datum: PREGUNTAS ESCRITAS Destinatario: COMISIÓN Pregunta con solicitud de respuesta
    escrita (art. 117)
    AUTOR(ES): Raül Romeva i Rueda, Verdes/ALE (ICV-EUiA)
    ASUNTO: fracking en la Garrotxa
    TEXTO:
    Vista la Respuesta ES E-010456/2012 del Sr. Potočnik en nombre de la Comisión (24.1.2013) sobre la concesión de permisos de extracción de gas de esquisto en Osona. La misma indica que “de conformidad con la Directiva 2011/92/UE, también llamada Directiva de evaluación del impacto ambiental (EIA), los proyectos de perforación a gran profundidad se contemplan en el anexo II, punto 2, letra d), lo que implica que están sujetos a un control por parte de las autoridades competentes a fin de determinar si es necesaria una EIA, con arreglo al artículo 4, apartados 2 a 4, y sobre la base de los criterios que figuran en el anexo III de la Directiva. La decisión de control también debe tener en cuenta los principios de precaución y prevención.”
    Considerando que la Generalitat de Catalunya ha autorizado el inminente comienzo de prospecciones para buscar hidrocarburos en la comarca de la Garrotxa, bajo el llamado proyecto Ripoll impulsado por la firma Teredo Oils Limited, que cuenta con los permisos de la Generalitat desde el mes de octubre y que afecta a 51.000 hectáreas de una veintena de pueblos del Ripollès, Osona y la Garrotxa.
    Estas inspecciones están impulsadas por el elevado precio del petróleo, por las nuevas técnicas como el fracking y por el conocimiento previo de la existencia de gas y petróleo en la zona. El uso de técnicas como fracking u otras técnicas de “estimulación” violan tajantemente los principios de precaución y prevención de la Directiva mencionada.
    Considerando que las autoridades locales y los vecinos afectados no han recibido la información
    correspondiente sobre estas prospecciones.
    1. ¿Recabará la Comisión información sobre dichos permisos a la empresa Teredo Oils Limited?
    2. ¿Considera que la Generalitat de Cataluña (y el Estado español) está violando el principio de cautela, así como los principios de precaución y prevención?
    3. ¿Qué acciones tomará la Comisión para frenar, al menos temporalmente, el proyecto con la empresa Teredo Oils Limited hasta que no se hagan los pertinentes estudios de impacto medioambiental?
    4. ¿Considera que la Generalitat de Catalunya están violando los derechos a la buena administración, transparencia e información a la ciudadanía conforme a la legislación europea?
    Fecha: 24.01.2013

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      La CE confirma que cal un estudi ambiental abans del ´fracking´
      L’eurodiputat d’ICV-EUiA Raül Romeva demana que intervingui la Unió Europea a la Garrotxa i el Ripollès
      GIRONA | R.V.E. (DdG)
      L’eurodiputat d’ICV-EUiA, Raül Romeva, ha presentat una pregunta al Parlament Europeu per reclamar la intervenció de la UE davant els permisos de fracking que s’han concedit a la Garrotxa, el Ripollès i Osona, fent referència a la Directiva d’Avaluació d’Impacte Ambiental. Romeva va fer aquesta intervenció arran de la resposta del Comissari Europeu a una pregunta anterior, en la que recordava que els projectes de perforació a gran profunditat estan subjectes a control per part de les autoritats competents, i que aquests han de superar un tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. En la seva resposta, el comissari també es comprometia a recollir informació sobre els permisos per fracking atorgats a les tres comarques catalanes.
      La nova pregunta que presentarà l’eurodiputat ecosocialista es refereix de moment als permisos de prospecció atorgats a Teredo Oils Limited, i en la pregunta Romeva qüestiona si la Comissió actuarà sobre aquestes concessions i afirma que aquests permisos “violen sense cap mena de dubte el principis de precaució i prevenció de la Directiva”. A més, també qüestiona quines accions emprendrà la Comissió per frenar, com a mínim temporalment, el projecte de Teredo Oils Limited fins que no es fagin els estudis d’impacte ambiental pertinents, ja que ni l’Ajuntament ni els veïns afectats han rebut cap mena d’informació per part de la Generalitat. Romeva també pregunta si es considera que el Govern català està violant els drets a la bona administració, transparència i a la informació ciutadana conforme amb la legislació europea.
      Amb aquesta nova pregunta i partint de la base de la primera resposta rebuda del Comissari Europeu, el Grup Parlamentari d’ICV-EUiA presentarà al Parlament una proposta de resolució per aturar tots els permisos atorgats fins ara eb espera dels Estudis d’Impacte Ambiental conformes a la legislació europea. El diputat al Parlament, Marc Vidal, va afirmar que “aquest és el procediment que s’hauria esperat per part de la Generalitat des d’un principi” i va comparar la reclamació de Raül Romeva amb la reunió del delegat del govern amb alcaldes per informar-los que no hi ha cap perill. “Que cadascú tregui les seves conclusions”, va sentenciar.

      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  169. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Hi ha fuites de gas en un dels antics pous de Ridaura
    Un expert que hi va fer d’observador ho atribueix a la manca de manteniment
    Diu que hi ha un buit legal
    GARROTXA 29/01/13 – RIUDAURA – JORDI CASAS
    Un dels antics pous petroliers de Riudaura, el Riudaura 1 bis, té petites fuites de gas de forma continuada. Aquestes fuites s’alliberen a l’atmosfera. Ho ha alertat Enric Viñals, un enginyer tècnic de Mines, que va intervenir com a observador i expert en els treballs d’investigació i recerca d’hidrocarburs –en concret, petroli– que es van fer en aquest municipi a mitjan anys seixanta del segle passat.
    Segons ell, és un pou del qual no es fa manteniment des de fa 47 anys. Aquesta situació és causada pel buit legal que hi ha a la llei espanyola d’explotació d’instal·lacions d’hidrocarburs –el govern espanyol és qui té la competència–. I, en el cas de Riudaura, la situació és més complicada perquè no hi va haver mai una concessió per part del govern espanyol d’explotació, sinó només un permís d’exploració. La llei, per tant, no en diu res sobre la responsabilitat de qui n’ha de fer el manteniment.
    Aquest mateix expert ha informat que les fuites no són de molts metres cúbics, però sí continuades. Es tracta d’un gas que contribueix a l’efecte hivernacle i que barrejat amb l’aire en proporcions adequades forma el grisú, que és explosiu i que és conegut i temut a les explotacions mineres. Aquest pou està allunyat del poble.
    Enric Viñals explica que els gasos hidrocarburs trobats als anys seixanta als pous de Riudaura van des del C1 al C6 –metà, propà, butà…–, tot i que el metà, CH4, és el que era més abundant.
    Aquest pou és l’únic dels tres que hi ha al municipi de Riudaura –un es va desviar cap a un de proper– en què s’hi van trobar indicis importants de la presència de gas. Mai de petroli, que és el que realment buscaven les companyies Ciepsa i Cepesa. L’única cosa que van trobar van ser petites bosses de gas i una de més gran, tot i que, en aquell moment, van arribar a la conclusió que tenia prou quantitat d’hidrocarbur perquè fos rendible la seva extracció. La fondària a la qual van arribar abans de desistir va ser d’aproximadament uns dos quilòmetres.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  170. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    La protesta es multiplica
    GARROTXA 29/01/13 – RIUDAURA – JORDI CASAS
    Les posicions contra el fracking es multipliquen. La plataforma anti-fracking de Riudaura ha rebut el suport del diputat del PSC al Congrés, Àlex Sàez, i ICV-EUiA ha demanat la intervenció de la UE. A Sant Joan de les Abadesses han declarat el municipi lliure de fracking, i la JNC del Ripollès s’ha manifestat en contra d’aquesta tècnica.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  171. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ATUREM EL FRACKING A LA GARROTXA!
    Xerrada
    Els permisos que s’han concedit per explorar el subsòl de diversos indrets de la comarca, a Riudaura, la Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols i del Ripollès, Osona i altres comarques de Catalunya per buscar gas o petroli han generat preocupació i alarma per les repercussions sobre l’entorn natural i la salut. Per tal de conèixer aquesta problemàtica us proposem un acta en el que una persona entesa ens pot explicar en que consisteixen aquestes modalitats d’explotació no convencional coneguda com a fractura hidràulica o ‘fracking’.
    DISSABTE 2 DE FEBRER 2013 A LES 19.00 a L’ESPAI NURIA OLOT
    Us convidem a venir per compartir aquesta informació per tal que la gent de la Garrotxa i les entitats tinguem una actitud coherent i coneixedora d’aquesta problemàtica, per prendre consciència i trobar la millor opció en relació al futur energètic que respecti el territori, el patrimoni natural i el benestar present i futur de la societat.
    Es confirma que ve ANTONIO TURIEL , físic i matemàtic, investigador del CSIC i expert en temes d’energia, que prepara un pwp sobre el tema del fracking.
    També hem convidat gent de Riudaura que ens explicaran les darreres novetats que han causat alarma i mobilització de tot el poble; pot ser el primer municipi afectat per aquestes investigacions/explotacions tan controvertides.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  172. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Teredo Oil, l’empresa que intenta extreure gas de la Garrotxa, descarta utilitzar el fracking
    Publicat el 29 gener 2013 per Comissió Comunicació Plataforma RiudauraJunts contra el Fracking

    EXCLUSIVA 8Tv: Teredo Oil, l’empresa que intenta extreure gas de la Garrotxa, descarta utilitzar el fracking i que nosaltres no ens creiem.
    Estem d’acord el sr. Philip Hubert Paris director de Teredo Oil diu que no són idiotes però nosaltres tampoc i tenim certs dubtes raonables:
    1. Així que ens vol fer creure que injectar aigua a pressió per fracturar la roca on romanen les bombolles de gas no es “fracking”?
    2. Diu que només injectaran aigua i sorra sense afegir productes químics, qui els controlarà perquè no ho facin? (no sigui que sense voler…)
    3. Diu que han de tallar dos o tres arbres per fer passar la maquinària pesada, dos o tres, n’està segur? ha vist els camins que porten als diferents pous? Em sembla que en seran una pila més (ara ja sabem perquè eren les marques als arbres)
    4. Què vol dir no aplicar el Fracking “de moment” i que aplicaran una nova tècnica evolucionada d’aquesta, és o no és fracking?
    5. Així hem d’entendre que durant els treballs d’investigació es faran proves de “Fracking” evolucionat? No es contradiu amb el que afirma?
    6. Què vol dir “que minimitzaran els riscos que coneixen a la perfecció” que hi hauran riscos assumibles? Com pot ser que els puguin minimitzar si als EUA pioners en la tècnica tenen una llarga llista d’accidents?
    7. Per què cal assegurar que el que surt del subsòl no s’escampi per la superfície, potser si que és contaminant i perillós? Les basses que podem veure en tots els exemples de “Fracking” són un forat recobert d’una espècie de lona impermeable, aquestes són les mesures de seguretat?
    8. D’on se suposa que sortirà l’aigua necessària per injectar-la al subsòl? Si ha vist el riu Riudaura segur que no en tindran prou, o pensen tirar aigua salada?
    Ja ens perdonara Sr. Philip Hubert Paris però no ens creiem res de res
    La Fractura Hidráulica o “Fracking” o “Radial Jetting” mañana tendrá otro nombre pero seguirá con la misma cara


    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      MEDI AMBIENT
      A Riudaura, no es creuen que Teredo Oils no faci ‘fracking’
      Reclamen a Mines i a l’empresa que siguin transparents i donin la cara
      El Punt-Avui 30/01/13 – RIUDAURA – JORDI CASAS
      La plataforma contra la fracturació hidràulica (fracking) de Riudaura ha manifestat la seva incredulitat i desconfiança respecte de la notícia que l’empresa Teredo Oils Limited utilitzarà mètodes convencionals, no fracking, per estudiar i, si s’escau, dur a terme l’explotació d’hidrocarburs al quadrant Ripoll, on hi ha el municipi garrotxí. Incredulitat perquè en les publicacions al DOGC sobre el permís, només es parla d’investigació per a l’extracció d’hidrocarburs, sense que se’n concreti el mètode. I desconfiança, perquè Teredo Olis, filial d’Ascent Resources, té un llarg currículum a Europa d’explotació d’hidrocarburs amb el mètode no convencional, és a dir, amb fracturació hidràulica. Els membres de la plataforma afirmen que s’han informat consultant enginyers experts en el tema, els quals asseguren que el fracking és l’únic mètode que fa viable una explotació d’hidrocarburs a Riudaura. Per això, reclamen més transparència en tot el procés. “Si realment faran explotació d’hidrocarburs no convencional, creiem que tant la direcció general de Mines com l’empresa haurien de venir a explicar-ho i justificar la manera tant poc clara com s’han dut les coses”, afirmen. L’entitat diu que continuarà desconfiant i actuant de manera preventiva mentre no hi hagi un procés informatiu participatiu, transparent i clar que doni garanties que, a Riudaura, no s’utilitzarà el fracking.

      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  173. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Argumentos contra la extracción de gas por fractura hidraúlica (fracking)
    Maestrazgo, apuesta de futuro

    Jorge Abril Aznar
    Tal y como habrán visto en los diferentes medios de comunicación, ayer terminó el plazo de entrega de las alegaciones relativas a la puesta en marcha de permisos de investigación con técnica defracking en el Maestrazgo Histórico a cargo de una recién creada empresa de extracción de hidrocarburos. Muchos y variados han sido los motivos por los cuales vecinos, colectivos, Ayuntamientos y entidades sociales y económicas hemos alegado en contra de este permiso de investigación. La oposición a este proyecto no ha venido motivada por cuestiones ideológicas ni políticas en el Maestrazgo, sino que ha estado justificada por el sentido común al que apelamos los que nos oponemos a este modelo de desarrollo industrial.
    Analizando pormenorizadamente la técnica del fracking y los estudios e informes públicos oficiales que hay sobre este tipo de extracción llegamos a la conclusión de la enorme inseguridad que tiene este tipo de industria para la salud de las personas y para el medio natural de nuestra sierra de Teruel. Como sabemos, a las posibles contaminaciones de metano de la conducción de agua para uso público se añade la grave afección al gran acuífero del Maestrazgo, tanto en lo referente a la técnica extractora, al tenerse que utilizar un gran volumen de agua para fracturar las rocas, como también en lo relativo a la posible contaminación del acuífero por metano. A diferencia de otros territorios, existe una proximidad física entre los estratos con potencial contenido en hidrocarburos y los acuíferos que hace probable que los fluidos de perforación o el metano lleguen a mezclarse con el agua subterránea.
    Del mismo modo, la inseguridad en la ordenación paisajística y territorial es muy grave, ya que esta técnica no viene avalada por un plan de gestión de los residuos industriales, ni tampoco va acompañada de un riguroso programa de protección al medio natural del Maestrazgo, protegido actualmente por distintos niveles de protección Europea. La enorme complejidad y biodiversidad del paisaje del Maestrazgo se verá afectada por constantes problemas medioambientales, pudiendo convertirse el Maestrazgo actual, una comarca con alta vocación turística y medioambiental, en un cementerio industrial periférico y sin valor añadido.
    Estamos seguros que la empresa solicitante va a mover su inmensa maquinaria de marketing estratégico y apelará a la seguridad del método del fracking, al incremento de la inversión privada en el territorio a través de un gran proyecto de interés general y a la generación de empleos en un medio geográfico despoblado y casi sin recursos. La experiencia de estos años en Aragón nos puede ayudar a plantearles preguntas con fácil respuesta ¿Gran Scala ha sido un éxito de creación de empleo? ¿Nos podemos fiar de una técnica desconocida en España y en Europa? ¿Por qué estos proyectos siempre se plantean en zonas despobladas y frágiles? ¿Creen que este proyecto va a ayudar a dinamizar un territorio con alto valor natural y patrimonial? ¿Qué compromisos no económicos adquiere la empresa con el territorio cuando acabe la extracción de hidrocarburos? ¿ La DGA piensa ir en contra de la opinión mayoritaria de la población y de la declaración unánime de las Cortes de Aragón? De todas estas preguntas les planteo una última: con semejante crisis económica, ¿creen que tenemos que apostar por energías de ciclo corto, no renovables y que dejan un eterno impacto en el medio rural?. Son preguntas que les pido que se hagan para intentar profundizar en el fin fundamental de este proyecto: Extraer hidrocarburos baratos a costa de hipotecar el futuro de las zonas frágiles de Montaña.
    Las personas y colectivos económicos y sociales que nos oponemos a este modelo, no queremos ser un simple movimiento de rechazo y oposición a proyectos exógenos, queremos apostar por el futuro del Maestrazgo proponiendo acciones y proyectos que generen empleo y desarrollo sostenible y duradero en el tiempo. Reivindicamos mejorar las infraestructuras actuales, plantear sobre la mesa soluciones concretas a la despoblación, innovar para mejorar las condiciones de vida de las personas que viven en la alta montaña, y también apoyamos a los sectores económicos actuales que están ayudando a generar empleo estable en el Maestrazgo. La biomasa, la agroecología, la recuperación del uso sostenible de la madera, la gestión de los espacios naturales y otros muchos sectores emergentes pueden ser una buena oportunidad de futuro para nuestro territorio. Sabemos que todo ello necesita calma, planificación y financiación, pero son medidas de sentido común frente a una propuesta carente de ello.
    Jorge Abril Aznar. Colectivo Sollavientos

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  174. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Sant Joan es declara municipi lliure de fractura hidràulica
    SANT JOAN DE LES ABADESSES | DDG,
    L’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), en el seu darrer ple, es va proclamar municipi lliure de fracking. A més, van aprovar una moció, a través de la qual van declarar el ministre, José Ignacio Wert, persona non grata a Sant Joan de les Abadesses.
    La intenció va ser demostrar el rebuig del consistori a l’atac a la normalització lingüística i al projecte pedagògic de Catalunya. En la mateixa sessió també van acordar donar suport a la Declaració de Sobirania del poble català, aprovada pel Parlament de Catalunya. Les mocions i els acords es van prendre amb el suport de tots els grups polítics municipals: PSC, ERC i CiU.
    Els grups polítics d’esquerres han activat la presentació de mocions contra el fracking a municipis del Ripollès afectats per investigacions de gas.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  175. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Asunto: Gas de esquisto en Osona
    Pregunta con solicitud de respuesta escrita E-010456/2012 a la Comisión
    Artículo 117 del Reglamento
    Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE) ICV-EUiA-Garrotxa
    Asunto: Gas de esquisto en Osona
    El 27 de septiembre se publicó en el Diario Oficial de la Generalitat de Cataluña la
    concesión de permisos de extracción de gas de esquisto (shale gas) a la empresa
    Montero Energy Corporation, S.L., filial de la multinacional canadiense R2 Energy. La
    explotación de este gas consiste en una serie de pozos de gran profundidad (aprox. 5
    km de profundidad/2 km de ancho) en los que se inyectan aprox. 20 millones de litros
    de agua a presión, de los cuales 220 000 son productos químicos altamente tóxicos.
    Estos pueden infiltrarse en los acuíferos y los ríos con el consiguiente riesgo para el
    consumo humano. Esta concesión afecta a la zona de la comarca de Osona llamada
    Leonardo, la cual cuenta con más de 76 000 ha y 33 municipios de la comarca de
    Osona y Lluçanès.
    El Gobierno catalán no ha presentado informes de impacto ambiental sobre el efecto de
    la concesión de gas de esquisto en el territorio mencionado, el cual también sufrirá por
    la construcción de vías de acceso para tráfico rodado pesado, la contaminación en los
    acuíferos, ya altamente contaminados por purines, la afectación a la biodiversidad, los
    problemas de salud pública o la afectación a la agricultura.
    En la respuesta E-007627/2011, la Comisión afirmaba que «los proyectos de
    prospección y explotación de gas de esquisto están regulados por la Directiva de
    Impacto Ambiental (EIA), que impone a los Estados miembros la responsabilidad de
    someter ese tipo de proyectos (sean públicos o privados) a evaluación antes de
    autorizar su ejecución, aplicando, si resulta necesario, el principio de cautela.»
    1. ¿Conocía la Comisión dicho proyecto de extracción de gas de esquisto?
    2. ¿Considera que la Generalitat de Cataluña (y el Estado español) está violando el
    principio de cautela?
    3. ¿Qué acciones tomará la Comisión para frenar, al menos temporalmente, el
    proyecto con la empresa Montero Energy Corporation, S.L.?

    RESPOSTA DEL COMISARI EUROPEU
    E-010456/2012
    Respuesta del Sr. Potočnik en nombre de la Comisión
    (24.1.2013)
    La Comisión no sigue en detalle las operaciones específicas de explotación de gas de
    esquisto en localizaciones o regiones individuales. Corresponde a los Estados
    miembros garantizar, mediante la realización de evaluaciones adecuadas, los
    regímenes de autorización y las actividades de supervisión, que las actuaciones en
    materia de exploración o explotación de fuentes de energía, incluidas las que hacen
    uso de la fractura hidráulica, se ajusten a los requisitos establecidos en el marco
    jurídico vigente en la UE. Dicho marco incluye, entre otros elementos, disposiciones en
    materia de impacto ambiental
    1
    , protección de las aguas superficiales y subterráneas
    2
    ,
    gestión de residuos,
    3
    y conservación de los hábitats naturales
    4

    De conformidad con la Directiva 2011/92/UE, también llamada Directiva de evaluación
    del impacto ambiental (EIA), los proyectos de perforación a gran profundidad se
    contemplan en el anexo II, punto 2, letra d), lo que implica que están sujetos a un
    control por parte de las autoridades competentes a fin de determinar si es necesaria
    una EIA, con arreglo al artículo 4, apartados 2 a 4, y sobre la base de los criterios que
    figuran en el anexo III de la Directiva. La decisión de control también debe tener en
    cuenta los principios de precaución y prevención. Atendiendo a estos principios, los
    proyectos de hidrocarburos no convencionales, incluidos los de prospección y
    exploración, estarían sujetos a una EIA si no puede confirmarse, a la luz de una
    información objetiva, que no van a tener repercusiones ambientales importantes. En
    caso de duda sobre la inexistencia de efectos apreciables debe efectuarse una EIA
    5
    .
    La Comisión recabará más información de las autoridades españolas sobre este
    asunto.

    1
    Directiva 2011/92/UE relativa a la evaluación de las repercusiones de determinados proyectos públicos y
    privados sobre el medio ambiente (DO L 26/1 de 28.1.2012).
    2
    Directiva 2000/60/CE por la que se establece un marco comunitario de actuación en el ámbito de la política
    de aguas (DO L 327 de 22.12.2000) y Directiva 2006/118/CE relativa a la protección de las aguas
    subterráneas contra la contaminación y el deterioro (DO L372/19 de 27.12.2006).
    3
    Directiva 2006/21/CE sobre la gestión de los residuos de industrias extractivas y por la que se modifica la
    Directiva 2004/35/CE (DO L 102 de 11.4.2006).
    4
    Directiva 92/43/CE relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres (DO L
    206 de 22.7.1992).
    5
    Se puede consultar una nota de orientación sobre la aplicación de la Directiva EIA a los proyectos
    relacionados con la exploración y explotación de hidrocarburos no convencionales en la página web de la DG
    ENV: http://ec.europa.eu/environment/eia/pdf/Annexe%202.pdf.pdf

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  176. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Teredo Oils diu que usarà un ‘fracking’ sense productes químics a Riudaura
    El màxim responsable de l’empresa diu que les roques del subsòl ja estan fracturades i que només els cal pressió
    Ara investigaran amb una sonda
    31/01/13 – GARROTXA – RIUDAURA – JORDI CASAS
    Teredo Oils Limited, l’empres d’hidrocarburs filial de la britànica Ascent Resources, no utilitzarà el mètode de fractura hidràulica, el temut fracking, per investigar si hi ha prou gas i té els permisos pertinents per extrere’n a Riudaura. Ho ha afirmat a El Punt Avui el director general de l’empresa, Phillip Paris, que ha explicat que les roques del subsòl són de tipus sedimentari i del Paleozoic, per la qual cosa no cal fracturar-les ambfracking. Segons ell, l’empresa utilitzarà un mètode evolucionat per injectar pressió a les roques i extreure el gas amb aigua i sorra a pressió i sense productes químics. Paris recorda que el subsòl de Riudaura està molt estudiat i que ara només investigaran a través del pou ja perforat Riudaura 1 bis amb una sonda. També recorda que, arribat el cas, si poden extreure gas, són una empresa amb més de cinquanta anys d’experiència.
    Paris manté que si en les prospeccions dels anys seixanta es podien extreure entre 3.000 i 5.000 metres cúbics, amb les noves tecnologies podran ser molts més i, per tant, serà rendible. L’empresa té previst començar les investigacions entre l’abril i el maig. Aviat començarà a negociar amb els propietaris dels terrenys.
    El director general de Teredo Oils Limited hi ha afegit que tenen permís de la Generalitat per investigar un quadrant de 51 hectàrees i que, després de Riudaura, investigaran més cap al Pirineu gironí, a la zona de Ripoll, Ogassa i Sant Joan de les Abadesses, on, segons ell, hi ha roques del terciari que tenen cru. Paris ha anunciat una campanya de tres o quatre anys d’investigacions. Finalment, ha volgut llançar un missatge tranquil·litzador als veïns de Riudaura, que s’han constituït en plataforma opositora al projecte.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  177. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    MEDI AMBIENT
    Fracking
    Mieres, Argelaguer i Ribes
    El Punt- Avui 31/01/13 – GARROTXA – RIUDAURA – JORDI CASAS
    .Demà, la sala Graells de Ripoll serà l’escenari de l’acte de constitució de l’assemblea del Ripollès de la plataforma Aturem el Fracking, i Olot serà la seu, dissabte, d’una xerrada informativa sobre aquesta tècnica agressiva per a l’entorn i els permisos per a l’estudi d’hidrocarburs. Mieres s’ha afegit a la llista de municipis lliures de fracking. La moció la va presentar ApG (a l’oposició) i la va acceptar l’equip de govern (de CiU). A Argelaguer, ICV (que no té representació a l’Ajuntament) va entrar una moció de rebuig al fracking, però en el ple va quedar sobre la taula i probablement s’aprovarà aquest text o un de similar en la pròxima sessió. A Ribes de Freser, el ple també va aprovar una moció contra el fracking amb els vots a favor d’ICV, que la va promoure, i ERC, a l’oposició. L’equip de govern, amb llibertat de vot, va votar dividit.
    ——————–
    Moció ICV-EUiA-Argelaguer al Ple del Ajuntament d´Argelaguer en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per declarar la comarca de la Garrotxa lliure de Fracking.-Ajuntament de Argelaguer (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 44 Data 28 de gener de l´any 2013.
    Exm. Sr. Alcalde-President del Ajuntament D´Argelaguer
    El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, anb DNI 14XXX373M en representació de la Coalició ICV-EUiA D´Argelaguer, major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).
    EXPOSO:
    Teredo Oils està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl de la nostra comarca de la Garrotxa, existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs.
    Es tracta de una tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, i de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn Natural, al Paisatge, i amb risc per a les nostres vivendes, empreses i propietats, de la Comarca de la Garrotxa.
    DEMANO:
    Que davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres municipis, pobles i vil.les, i per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Ajuntament D´Argelaguer l’aprovació de la: MOCIÓ D´ICV-EUiA-ARGELAGUER (INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA) EN SOLIDARITAT I RECOLÇAMENT AL AJUNTAMENT DE RIUDAURA I ALS SEUS VEÏNS PER A DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACKING, que Anex le registren (pàg ½). Gracies
    Argelaguer (Garrotxa), 28 de gener de 2013 Fdo: Juan R. Lejarza
    MOCIÓ D´ICV-EUiA-ARGELAGUER (INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA) EN SOLIDARITAT I RECOLÇAMENT AL AJUNTAMENT DE RIUDAURA I ALS SEUS VEÏNS PER A DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACKING
    MOCIÓ
    Atesa la sol·licitud presentada per Teredo Oils a la Direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs a través de la tècnica del fracking a 3 municipis de la nostra comarca.
    Atès que l’empresa Teredo Oils. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar un pou en el subsòl profund, i es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.
    Atès que aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units. No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als pous i aqüífers dels nostres pagesos. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous, amb risc per a les vivendes i propietats, recordem que la Garrotxa pateix terratrèmols naturals, tambè es zona volcanicà i per tant inestable. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental.
    Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn natural. Per aquests motius, proposem per al pròxim Ple de L´Ajuntament D´Argelaguer (Garrotxa) l’aprovació dels següents acords:
    Davant el risc per al nostre riu Fluvià, dins el terme municipal, comprès des de Hostal Nou de Llierca (dic barri del Pont), fins Ca L´Hornòs fronterer amb Moli Nou (Sant Ferriol) per la contaminació de substàncies químiques, en la conca alta de la Riera Riudaura tributarià del Fluvià, del subsòl, i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, i en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres pobles i vil.les que es podrian veure afectats per la presència de nombrosos pous d’extracció i pels seriosos danys que se’n derivarien pel nostre poble D´Argelaguer fruit de l’explotació industrial, acordem que:
    ACORDS
    Primer – El Ajuntament D´Argelaguer manifesta la seva solidaritat i recolçament, al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns en la lluita per declarar la comarca de la Garrotxa lliure de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, Fracking.
    Segon – Exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya que suspengui els permisos d’investigació d’hidrocarburs per a iniciar les prospeccions per fracking al municipi de Riudaura, a la Garrotxa, i Catalunya, tant a l’empresa Teredo Oils, i a qualsevol altra, que ho demani amb les mateixes finalitats, fins que el Parlament de Catalunya no aprovi la Llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació, per raó dels seus greus impactes ambientals.
    Tercer- El Ple del Ajuntament D´Argelaguer entén que la comarca de la Garrotxa es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la investigació i explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi.
    Quart- El Ajuntament D´Argelaguer traslladarà al Ajuntament de Riudaura, al Consell Comarcal de la Garrotxa, a la Plataforma veïnal RiudauraJunts, els acords aprovats.
    Argelaguer (Garrotxa), 28 de gener de 2013 Fdo: Juan R. Lejarza

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

    • lejarza said

      Argelaguer (Garrotxa)
      Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
      Hydraulic Fracturing (fracking)
      NoFracturaHidraulica

      diaridegirona.cat » Comarques
      ICV-EUiA ha demanat la nul·litat del permís de cerca de gas
      Volen que la Generalitat informi del motiu que la va impulsar a donar el permís d’investigació
      GARROTXA OLOT DDG. El grup parlamentari d’ICV-EUiA ha demanat que la Generalitat deixi sense efecte el permís d’investigació d’hidrocarburs anomenat Ripoll. El permís afecta les comarques del Ripollès i la Garrotxa. En concret, els municipis d’Ogassa, la Vall de Bianya, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Sant Joan les Fonts, Ripoll, Riudaura, Olot, les Llosses, Vallfogona del Ripollès, Santa Pau, la Vall d’en Bas, les Preses, Sant Feliu de Pallerols i Ribes de Freser.
      També han demanat que el Govern informi dels motius pels quals el Govern de la Generalitat va concedir aquesta autorització i va reduir posteriorment la fiança. Han precisat que la informació ha de ser pels ajuntaments, entitats socials i grups polítics
      Segons ICV-EUiA la seva petició està avalada pel fet que a partir de la publicació al DOGC del permís, l’empresa Teredo Oils. LTD, disposava de sis mesos per començar els treballs i dins d’aquest termini de 3 mesos per presentat el Pla de Labor cosa que, segons ells, no ha fet. “Això vol dir que havien de presentar el Pla de Treball com a molt tard el 5 de gener de 2013, sense que consti que s’hagi presentat ni demanat cap pròrroga”, escriuen. Indiquen que també els consta que fins ara el Departament de Territori i Sostenibilitat no ha presentat l’informe mediambiental que havia de determinar la fiança definitiva de protecció i restauració del medi natural afectat pels sondatges. 
      Afegeixen que “tampoc es té constància que l’empresa titular del dret miner hagi aportat el corresponent Estudi d’Impacte Ambiental i el Programa de Restauració de cadascuna de les tasques a realitzar, quines tasques requerien l’emissió del corresponent informe mediambiental favorable”.
      ICV-EUiA ha qualificat d’incomprensible la reducció de la fiança inicial de protecció i restauració de medi natural pels treballs relatius als sondatges i cates d’investigació, que s’havia fixat en la quantitat de 5.818.688,00 euros. Precisen que la decisió d’abaixar la fiança la va prendre el Departament d’Empresa i Ocupació.

      Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

      • lejarza said

        Argelaguer (Garrotxa)
        Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
        Hydraulic Fracturing (fracking)
        NoFracturaHidraulica

        El Ple del Ajuntament de Sant Aniol de Finestres Garrotxa ha aprovat per unanimitat una moció AntiFracking i de suport a Riudaura

        Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  178. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Grup parlamentari ICV-EUiA

    PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
    Presenten: Portaveu-portaveu adjunt – el/la portaveu a la Comissió d’Empresa i ocupació- +Marc Vidal,–Salvador Milà-

    INSTANT LA DECLARACIÓ DE CADUCITAT DEL PERMÍS D’INVESTIGACIÓ D’HIDROCARBURS –RIPOLL QUE AFECTA A 51.201’30 Has de la comarques del Ripollès, Osona i la Garrotxa.
    El 4 d’octubre de 2012 fou publicat al Diari Oficial de la Generalitat ACORD GOV/93/2012, de 2 d’octubre pel que s’atorga a la societat mercantil Teredo Oils Limited Segunda Sucursal en España, un permís d’investigació d’hidrocarburs anomenat Ripoll, de 51.201,30 ha de superfície que afecta a les comarques del Ripollès, Osona i la Garrotxa, en concret els termes municipals d’Ogassa, la Vall de Bianya, Sant Pau de Seguries, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Sant Joan les Fonts, Ripoll, Riudaura, Olot, les Llosses, Vallfogona de Ripollès, Santa Pau, la Vall d’en Bas, les Preses, Vidrà, Sant Feliu de Pallerols, Ribes de Freser, Santa Maria de Besora, Sora, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló, Orís i Santa Maria de Corcó, entre quines condicions figura que “ 6 El titular ha de començar els treballs d’investigació dintre dels sis mesos següents a la publicació de l’atorgament en el DOgC. Amb aquest objectiu, en el termini de tres mesos ha de presentar el pla de labors d’investigació que s’ha de realitzar durant el primer any, que ha d’estar d’acord amb el pla general adjunt a la sol·licitud. Un mes abans de finalitzar cada any de vigència, ha de presentar, igualment, el pla de labors d’investigació per a l’any següent.”.
    Això vol dir que havien de presentar el pla de labors com a molt tard el 5 de gener de 2013, sense que consti que s’hagi presentat ni demanat cap pròrroga.
    D’altra part, de forma incomprensible, el Departament d’Empresa i Ocupació va reduir la fiança inicial de protecció i restauració de medi natural pels treballs relatius als sondatges i cales d’investigació, que s’havia fixat en la quantitat de 5.818.688,00 euros (cinc milions vuit cents divuit mil sis cents vuitanta·vuit euros), que s’havia de constituir pel titular del dret miner en el termini de 30 dies des de la notificació de l’Acord del govern, i en tot cas, abans de l’inici de qualsevol activitat, d’acord amb el que preveu l’article 8 de la Llei 12/1981 i l’article 6.2 del Decret 343/1983, sense que tampoc consti que s’hagi constituït fins el present moment.
    Tampoc consta que, fins el present moment, s’hagi emès el corresponent Informe mediambiental per part del Departament de Territori i Sostenibilitat d’acord amb el procediment previst per la Llei 12/1981, de 24 de desembre i el Decret 343/1983, de 15 de juliol, el qual havia de determinar la fiança definitiva de protecció i restauració del medi natural afectat pels sondatges.

    Tampoc es té constància que l’empresa titular del dret miner hagi aportat el corresponent ’Estudi d’Impacte Ambiental i el Programa de Restauració de cadascuna de les tasques a realitzar, quines tasques requerien l’emissió del corresponent informe mediambiental favorable, d’acord amb la Llei 12/1981, de 24 de desembre i el Decret 343/1983, de 15 de juliol, per poder revisar el càlcul de la fiança, si s’escau.

    Aquesta permís d’exploració d’hidrocarburs, associada a la pràctica de la tècnica del fracking ha causat una greu preocupació al conjunt de la societat civil, administracions locals, entitats cíviques i ecologistes i la majoria de forces polítiques de les comarques afectades, tant pel secretisme com s’ha tramitat, per la manca de consulta prèvia a les administracions locals dels territoris afectats com, en fi, per les injustificades facilitats i rebaixes de requisits que ha atorgat el govern de la Generalitat.
    És per això que el Parlament de Catalunya insta al govern a:
    1.- Declarar la caducitat, o en el seu cas, deixar sense efecte el permís d’investigació d’hidrocarburs anomenat Ripoll, de 51.201,30 ha de superfície que afecta a les comarques del Ripollès i de la Garrotxa, atorgat per ACORD GOV/93/2012, de 2 d’octubre la societat mercantil Teredo Oils Limited Segunda Sucursal en España, i publicat al DOGC el 4 d’octubre de 2012, per haver incomplert la majoria de les condicions imposades en dita autorització, en especial les que fan referència a la presentació del pla de labors i constitució de fiança dins del termini de sis mesos des de la publicació de l’acord, la no presentació dels demés estudis d’impacte ambiental i programa de restauració i la no constitució de fiança per respondre dels danys mediambientals.
    2-Informar àmpliament a les administracions locals, entitats i organitzacions de la societat civil i forces polítiques de les comarques afectades dels motius pels que el Govern de la Generalitat va concedir aquesta autorització i va reduir posteriorment la fiança

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  179. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Euskadi
    El Gobierno Urkullu descarta el ‘fracking’ en su primer pronunciamiento sobre la polémica
    LA CONSEJERA ANA OREGI ASEGURA QUE LA EXTRACCIÓN DE GAS EN ÁLAVA “NO ES POSIBLE HOY EN DÍA”
    DAVID ERICE – Jueves, 31 de Enero de 2013
    VITORIA. Primer enigma desvelado. La extracción de gas por medio del controvertido fracking, uno de los proyectos estrella del Gobierno López pasa del primer nivel al último lugar de asuntos pendientes. Los Montes de Vitoria pueden respirar un poco más tranquilos después de la declaración de intenciones expresada ayer por la nueva consejera de Medio Ambiente y Política Territorial, Ana Oregi, en una entrevista llevada a cabo en Euskadi Irratia.
    “La extracción de gas debería respetar las reglas medioambientales y con las técnicas de hoy eso no es posible”, comentó al ser cuestionada por este espinoso tema. Por tanto, y aunque no lo descarta para un futuro, parece claro que el nuevo Gobierno Vasco paralizará el proyecto de excavar los dos pozos por el sistema de fractura hidráulica, una técnica muy discutida y controvertida por su impacto contaminador.
    Lo cierto es que Oregi no hace sino confirmar las reticencias mostradas por el propio Iñigo Urkullu en campaña electoral, no tanto con la posibilidad de la extracción de gas en el subsuelo alavés como de supeditar el medio ambiente a los réditos económicos. No obstante, la consejera avanza un paso más allá al descartar de antemano que la técnica del fracking pueda superar las normas medioambientales, tal y como siempre dejaba entrever el anterior Ejecutivo.
    No fue el único tema que tocó. Hay varias patatas calientes heredadas de la etapa socialista que Ana Oregi no dudó en analizar. La primera premisa es que ante una “tremenda crisis” como la actual, “no es momento para proyectos faraónicos”. Así habló al ser cuestionada sobre el futuro de otro de los proyectos estrellas del anterior Gobierno, que fue bautizado por sus promotores, Iñaki Arriola y Ernesto Gasco, como Metro de Donostialdea. No quiso entrar a ahondar más sobre qué ocurrirá con esta infraestructura, que el Ejecutivo de Patxi López se encargó de dejar bien atada adjudicando todos los tramos antes de abandonar Ajuria Enea; algunos, incluso, después de saber que habían perdido las elecciones, y a pesar de no contar con el apoyo del resto de las formaciones políticas.
    La consejera se limitó a decir que todavía “se está analizando” esta infraestructura, quizá porque una vez desatada ya la maquinaria de las adjudicaciones, echarse atrás tiene que ser un movimiento estudiado concienzudamente desde el punto de vista legal. El puerto de Pasaia también fue motivo de conversación en la entrevista. Al respecto, Oregi también abogó por un trabajo “conjunto” de las dos autoridades portuarias, la de Bilbao y Pasaia, puesto que no están a “más de 50 kilómetros por mar”. Asimismo, recordó que siempre ha estado “en contra” de la construcción del puerto exterior en Pasaia y, por lo tanto, añadió que “ahora” no va a cambiar de opinión.
    —-
    IU va a intensificar la campaña contra el fracking en Valladolid
     
    JUEVES, 31 DE ENERO DE 2013

    Izquierda Unida (ICV-EUiA), tras conseguir, mediante la aprobación de la moción presentada, que la Diputación de Valladolid solicite al Gobierno de España una moratoria en la concesión de permisos de prospección y extracción de gas con la técnica del “fracking”, intensificará la campaña informativa y de movilización en los Municipios de la provincia para alertar sobre posibles concesiones de prospecciones de gas esquisto en Valladolid.
    Hay que tener en cuenta que la Junta de Castilla y León ha concedido dos permisos a la empresa Trofagas Hidrocarburos, una filial de la petrolera BNK Petroleum con sede en Toronto, en el norte de la provincia de Burgos (Sedano y Urraca) y tiene en cartera otras cuatro solicitudes en las provincias de Burgos, Palencia y Soria en algunas localidades que son ribereñas del Duero cuyo cauce podría quedar contaminado por la extracción de gas por fractura hidráulica. Para informar de los peligros del denominado fracking, Izquierda Unida está organizando un encuentro de cargos públicos de la provincia de Valladolid en la localidad de Peñafiel, municipio directamente afectado junto a otros catorce de la provincia de Valladolid, de la zona de la Ribera del Duero.

    Hay que recordar que Izquierda Unida lleva desde el año 2012 oponiéndose a la extracción de gases no convencionales mediante la fractura hidráulica con la presentación de mociones en los municipios de nuestra provincia y con la presentación de una Proposición no de Ley para que las Cortes de Castilla y León prohíban el fracking en nuestra Comunidad. Igualmente el Grupo Parlamentario de IU en las Cortes Generales ha presentado el pasado 16 de enero una Proposición de Ley de prohibición de prospecciones y explotaciones de hidrocarburos no convencionales mediante fractura hidráulica.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  180. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    ‘Fracking Ez Araba’ presenta una Iniciativa Legislativa Popular en el Parlamento vasco que pide prohibir el ‘fracking’
    31/01/2013
    El colectivo, que necesita reunir 30.000 firmas, dice que “los principios de cautela y precaución hacen aconsejable su prohibición”

    VITORIA, 31 (EUROPA PRESS)

    La plataforma ‘Fracking Ez Araba’ ha registrado este jueves una Iniciativa Legislativa Popular en el Parlamento vasco en la que solicita la prohibición de la técnica del ‘fracking’ y de la extracción de hidrocarburos no convencionales en Euskadi.

    En un comunicado, la plataforma alavesa contra el método de extracción de gas conocido como fracturación hidráulica o ‘fracking’ ha explicado que, desde que en octubre se viera el “masivo apoyo popular” a la manifestación contra esta técnica que recorrió las calles de Vitoria, el colectivo entendió que existía una “gran preocupación social” por esta cuestión.

    “Ese mismo día dijimos que utilizaríamos todos los medios disponibles a nuestro alcance para paralizar estos planes, que desde la plataforma entendemos como una agresión al medio ambiente y a la sociedad vasca”, han recordado.

    Tras un “periodo de reflexión”, ‘Fracking Ez Araba’ ha anunciado que, además de mantener y reforzar sus campañas de información, concienciación y movilización, va a abrir una “nueva vía institucional”, la de la Iniciativa Legislativa Popular.

    En este sentido, la plataforma ha considerado que se trata de una “fórmula adecuada para reflejar el rechazo social que existe en la sociedad vasca”. Asimismo, ha explicado que la Iniciativa Legislativa Popular supone “un elemento fundamental de participación ciudadana”, ya que ofrece la oportunidad de expresar “de forma directa” la voluntad de “una parte significativa” de la población de Euskadi.

    A su vez, el colectivo la ha identificado como “un reto enorme”, puesto que para su tramitación necesita conseguir un mínimo de 30.000 firmas en un periodo acotado de tiempo, lo cual obligará a la organización a realizar “un esfuerzo continuado de información y búsqueda de apoyos” para que se pueda llevar adelante.

    En esta línea, ha anunciado que se van a iniciar contactos con las “más de 50″ organizaciones, asociaciones y colectivos que han mostrado su adhesión al movimiento contrario al ‘fracking’ a lo largo del pasado año.

    PROPUESTA DE LEY

    La ley propuesta por ‘Fracking Ez Araba’ tiene “un articulado breve, sencillo y conciso” y un objetivo “claro”: prohibir la técnica del ‘fracking’ y la extracción de hidrocarburos no convencionales en el País Vasco.

    Lo planteado por la plataforma, “aunque no sea idéntico”, encuentra sus antecedentes en las prohibiciones a la fracturación hidráulica existentes en Francia y en el estado de Vermont (Estados Unidos), así como en la que se está tramitando en Cantabria.

    “A los articulados de estas leyes anteriores hemos añadido unas definiciones de lo que son el ‘fracking’ y los recursos no convencionales, y hemos extendido la propuesta de prohibición a los recursos no convencionales, al considerar que no existe ninguna técnica que garantice una seguridad ambiental en la extracción de los mismos”, han explicado los miembros del colectivo.

    RAZONES

    Los motivos expuestos por ‘Fracking Ez Araba’ para reclamar esta prohibición se basan en que “existen grandes dudas” en la comunidad científica acerca de los “impactos” que puede generar la utilización del ‘fracking’ y la extracción de hidrocarburos no convencionales, por lo que “los principios de cautela y precaución hacen aconsejable su prohibición”.

    Además, ha apuntado que diversos estudios científicos muestran “varias problemáticas” asociadas a estas prácticas, como “la contaminación de aguas superficiales y subterráneas, contaminación atmosférica, pérdida de biodiversidad, pérdida de suelos cultivables o daños a la salud animal y humana, entre otros efectos perjudiciales”.

    A su vez, el colectivo ha subrayado que “las fugas de metano asociadas a estas extracciones” inciden de manera negativa en el cambio climático, lo cual hace “incompatible” la explotación de yacimientos no convencionales con los compromisos de lucha contra el cambio climático asumidos por Euskadi.

    ‘Fracking Ez Araba’ ha considerado que esta prohibición debería complementarse con “una decidida apuesta por un modelo energético basado en una transición urgente hacia modelos renovables y sostenibles en el tiempo”.

    También ha asegurado que el articulado propuesto “tiene cabida en el marco competencial” de la Comunidad Autónoma Vasca, ya que el desarrollo legislativo en materia medioambiental “permite establecer protecciones adicionales a la normativa básica estatal”. En cualquier caso, ha dicho entender que “el encaje competencial de la prohibición”, si ésta llega a producirse, “se determinará en este Parlamento”.

    SIGUIENTES PASOS

    Una vez presentada la Iniciativa, la cuestión queda encima de la Mesa del Parlamento vasco. Posteriormente, si se admite a trámite por parte de la Mesa, comenzará la campaña de recogida de firmas que, según han calculado los representantes de la plataforma, se iniciará “en un plazo aproximado de dos meses”.

    Por último, han anunciado que informarán del inicio de esta campaña “a su debido tiempo”. “Mientras tanto, quedamos a la espera del visto bueno de la Mesa del Parlamento”, han concluido.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  181. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    El derroche de gas que queman las compañías petroleras visto desde el cielo
    Angela Boli Le Monde
    El pasado mes de diciembre, la NASA difundió imágenes de la tierra sumergida en la noche y constelada de puntos luminosos, reflejos de hogares de poblaciones diseminadas en el planeta. Pero en medio de todas esas islitas de luz algo llamó la atención en los EE.UU. Una gran mancha difusa, situada en el norte, en medio de una zona oscura en el centro del país, que se puede ver también en el sitio del Earth Observatory de la NASA, o en el del medio de prensa estadounidense NPR. La verdad es que en ese lugar no hay ninguna ciudad, solo gas quemándose.
    En ese estado de Dakota del Norte “las empresas petroleras, ubicadas en el boom del gas de esquisto de EE.UU. queman tanto gas como el que se necesitaría para abastecer los hogares de Chicago y de Washington” destaca el Financial Times. Según dicho diario económico, el volumen de gas quemado aumentó un 50% el año pasado en este estado en el que la explotación del gas de esquisto y de petróleo ha adquirido, desde hace poco, una celeridad similar a la de la “carrera del oro negro” (según Figaro y Atlantico).
    En Texas, otra región pionera en la explotación de gas de esquisto, los permisos de “quema”, una práctica que consiste en quemar el gas que sale conjuntamente con la extracción de petróleo, se multiplicaron, según el Financial Times… por seis entre 2010 y 2012. Según el Banco Mundial el gas quemado de este modo en los EE.UU. se ha triplicado en cinco años, izando al país al quinto puesto entre los estados “quemadores” del planeta, después de Rusia, Nigeria, Irán e Irak.
    Es más rentable quemarlo
    Que el gas natural se transforme de esta manera en humo se debe a su bajo precio, resulta menos caro quemarlo que construir las infraestructuras necesarias para posibilitar su comrecialización. Aunque esta práctica implica aumento de la contaminación atmosférica o mejor aún la emisión de gases que producen el efecto invernadero: en Dakota del Norte aumentarían en un 20% las emisiones debidas a la explotación de petróleo y de gas de esquisto, siempre según el Financial Times.
    Según la Global Gas Flaring Reduction, que agrupa a las principales compañías petroleras y una veintena de países con el propósito de reducir la “quema”, las emisiones de CO2 provocadas por la combustión de gas totalizan casi el 1,5% del total de las emisiones mundiales. En estos últimos años se han quemado entre 130.000 y 150.000 millones de metros cúbicos de gas natural al año. Es decir, un tercio del consumo europeo de gas y cerca de un cuarto del de EE.UU.
    Un costoso derroche
    La quema constituye así un enorme derroche de energía fósil no renovable. Un dato que se puede poner en paralelo con un informe publicado en enero por el World Future Council y repetido en un artículo del Guardian titulado “¿Cuándo pararemos de desperdiciar nuestras energías fósiles quemándolas?
    Ese informe intenta evaluar el costo de ese derroche de energías fósiles (gas, petróleo, carbón) del que dependeremos en el futuro no solamente por necesidades energéticas sino también para una gran cantidad de aplicaciones industriales, productos químicos, abonos, medicamentos o plásticos, enumera el Guardian.
    Resultado: las pérdidas ocasionadas por el actual consumo de energías fósiles –que ya no tendremos en el futuro– alcanzaría entre 3.200 y 3.400 millones de dólares anuales, estima el Worls Future Council. Un costo que no se tiene en cuenta, subraya, cuando se calcula la rentabilidad de las energías fósiles con relación a otras energías renovables generalmente consideradas menos competitivas.
    Fuente: http://www.lemonde.fr/planete/article/2013/01/29/le-gaspillage-de-gaz-brule-par-les-compagnies-petrolieres-vu-du-ciel_1824079_3244.html#xtor=EPR-32280229-[NL_Titresdujour]-20130130-[titres

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  182. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Que n’hem de fer del fracking?
    Eudald Rifà Soci del GDT i militant de la Plataforma Aturem el Fracking.
    Per què volem el fracking? Precisament això és el que es pregunta la població dels més de 100 municipis catalans inclosos en els permisos d’exploració de dues multinacionals que està tramitant la Generalitat. Parem l’orella, però ningú respon. Encara no hem trobat cap ànima del territori que tingui una bona paraula, ni que sigui de compassió, cap aquesta tècnica que permet extreure els últims hidrocarburs atrapats en la seva roca mare.
    Com és que ara anem a buscar les últimes bombolles de gas, que ja l’hem cremat tot? Home, doncs no; estem una mica més enllà de la meitat i cada vegada més amagat, més costos. Però la demanda creix i no ens en sabem estar. Potser n’haurem d’aprendre, qui ens en pot ensenyar?
    Però com anava dient, que ens pot aportar la fractura hidràulica o fracking? Una tècnica tant agressiva amb el subsòl, que necessita d’unes quantitats d’aigua mai vistes, que utilitza productes químics desconeguts, que rastreja el territori amb torres xuclant la seva matèria prima, que es mou per interessos privats de multinacionals, que esgota el recurs en el temps que dura una legislatura i després se’n va. Doncs a canvi ens ofereix un gas de mal rendiment, un subsòl fracturat i contaminat, uns volums olímpics de residus, molèsties obertes 24 hores, una bona empenta al canvi climàtic, i algun regal en forma de risc com la contaminació dels aqüífers o altres accidents de difícil solució. Tinguem del cert que el futur se’n recordarà de nosaltres.
    Però no tot s’acaba amb uns quants problemes ambientals, els projectes de la gent propera que s’estan tirant endavant vinculats amb el medi natural, el patrimoni i el paisatge també es veuran degradats. La producció agroalimentària i  el turisme de qualitat són tan fràgils com el medi ambient. Les conseqüències seran econòmiques i fins i tot socials.
    El fracking no és negociable per a la gent del territori, no és possible plantejar-se una opció a mitges. Per tant, és necessari caminar i posar-nos d’acord amb allò que volem defensar, des del primer sector fins al últim, passant pels carrers, els prats i els plens municipals.
    L’administració te massa pisos i portes del darrera; fins a dia d’avui no ha garantit la gestió participativa real, democràtica i transparent d’aquest possible gas. El territori ha de conèixer, entendre i tenir veu… o millor, veus, per planificar les seves pròpies dinàmiques i desitjar un futur millor. Però a la llarga no ens podem plantejar un model social, polític, econòmic i humà sostenible sense canviar abans el model energètic. I llavors el fracking caurà pel seu propi pes.

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  183. lejarza said

    Argelaguer (Garrotxa)
    Grup ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa
    Hydraulic Fracturing (fracking)
    NoFracturaHidraulica

    Tocar a sometent
    Roser Frigola i Macià:
    Tocar a sometent ens cal sense demora pel perill imminent de desfeta i destrucció novament a casa nostra: a la soferta Costa Brava. Tocar-hi perquè quan sonen les remors de l’atemptat contra la natura d’un país petit i fràgil significa que el fet consumat el tenim a frec i és una situació contra la qual ja no podrem lluitar i el nostre territori seguirà degradant-se en la fugida cap endavant menada, com és habitual, pels “alts interessos d’estat, del bé comú, de les lleis implacables de les multinacionals…” i tantes altres excuses amb què se solen embolicar accions que no sempre han estat decidides democràticament ni consultats els sectors que en sortiran perjudicats ni consultades oposicions tan vàlides o més. És el cas de la cerca de petroli (gas) davant precisament del nostre litoral que m’indigna i m’esperona a fer aquestes ratlles.
    Des dels anys 60, el litoral gironí s’ha anat degradant sota l’imperi exigent dels calés. Ara, amb una situació força més greu que la d’aquella època, correm més perill d’ésser dominats per aquesta exigència sense que entre tots arribem a conscienciar-nos del fet que permetre la cerca de petroli és abocar-nos d’una vegada per totes a la pèrdua definitiva de l’essència, de la bellesa, de la identitat.
    En aquest context i malgrat la poca esperança en vistes dels escassos èxits precedents d’ecologistes, i preservadors que ben poc se n’han sortit, crec que encara que només sigui per remoure consciències, cal tocar a sometent en contra de qualsevol intent de prospecció. No fos cas que al final haguéssim d’admetre haver-nos equivocat novament no ja havent permès un turisme desmesurat, si no permetent la nova desmesura d’una activitat que ha deixat altres mars i altres zones fets un nyap.

    Mes Informació: Explotació de pous de gas natural al Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa