El tren d´Olot que marxa quan vol i arriba quan pot
Carles Mallart, Girona
En Pablo, sí, el «campaner», que recentment s´ha jubilat de Correus de tota la vida, com saben molts de vostès, cada dissabte fa la parada a la plaça de la Basílica Sant Feliu de Girona, allà a la lleona. L´atre dia em para, ell ho sap fer, coneix les debilitats de cada client, i em diu: Tinc un llibre per a tu, Carles, t´agradarà, es diu Les traces dels Carrilets Gironins, proposta d´aprofitament, editat fa uns 33 anys pel Col·legi d´Arquitectes de Girona.
Me´l vaig quedar immediatament, bé de preu, com sempre, en Pablo no és car i troba coses increïbles. És un estudi de plànols, escrits, propostes, dibuixos… del que podia haver estat l´aprofitament de la línia del tren d´Olot a Sant Feliu de Guíxols, pasant per Girona. No sé si seria viable econòmicament parlant avui en dia, crec que no, però els polítics i empresaris de l´època no varen saber conservar les vies de ferro, sí moltes de les estacions, per exemple Llagostera avui convertida en oficina de Turisme,
La Font Picant de Santa Cristina, avui un molt bon restaurant… i moltes que han acabat en mans de particulars, és cert que molts trams s´han aprofitat molt bé, amb els anys, per les vies verdes, carrils bicis, per passar la canonada d´aigua de Montfullà a la Costa Brava Centre… com que jo de jove recordo haver pujat al tren d´Olot, que deien “marxa quan vol i arriba quan pot”, sap greu, i sempre hi penso, si haguéssim estat capaços de conservar les vies de ferro, el tren (trenet) avui seria un gran element integrador de la costa amb l´interior. Només em faltava aquest llibre que ha caigut a les mans, perquè em varen quedar els ulls molls del record. Quina llàstima pels romàntics. Somiar una època passada que mai més tornarà és possible. El tren va plegar el 16 de juliol de 1969 (fa 46 anys. I vostès què en pensen?