2a Convenció de Micropobles de Catalunya, discurs de cloenda
«Garrotxa, municipis associats: Argelaguer, Beuda, Mieres, Riudaura, Sales de Llierca i Sant Ferriol»
Per, M. Carme Freixa, Presidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya i alcaldessa de Vallfogona del Ripollès.
Alcaldes i Alcaldesses, regidors i regidores, Amics d’Aguilar de Segarra, Diputats, diputades, President del Consells Comarcal del Segrià, senadores, periodistes, Ponents: Ignasi, Joan i Mònica, que ens heu aportat elements de reflexió al voltant dels reptes i les oportunitats dels micropobles:
Gràcies a tothom per ser aquí i sumar-vos a la causa de fer visibles i donar veu als 328 micropobles de Catalunya i als seus habitants.
Al març passat va fer 8 anys que una quinzena d’electes locals es van reunir a Barcelona per oficialment constituir l’Associació de Micropobles de Catalunya. Els unia un esperit de lluita incansable (avui pràcticament tots, siguin o no càrrecs electes, continuen vinculats a l’associació) volien trencar amb una manera de fer pessimista, fruit de sentir-se mig abandonats de les institucions i de també de la societat pel fet de trobar-se en entorns rurals, al davant de municipis petits en nombre d’habitants però extensos en territori i amb una gran diversitat de necessitats. Van veure que calia trencar aquest aïllament ajuntant-se per tenir més força. Des del 2008 amb aquells 15 fundadors hem passat a dia d’avui a 122 municipis associats.
L’Associació de Micropobles de Catalunya ha volgut ser un punt de trobada de realitats molt diverses i plurals per compartir solucions i maneres de fer i per aglutinar en una sola veu les reivindicacions de prop del 35 per cent del territori català on amb prou feines hi viu un 1,2 per cent dels catalans i catalanes.
Amb l’objectiu de fer de lobby dels municipis de menys de 500 habitants, els presidents (en Toni Lloret, la Maria Crehuet i ara jo) junt amb el Consell Directiu i els ajuntaments associats mirem de picar les portes de totes les administracions i institucions que determinen les polítiques que ens apliquen i que hem d’aplicar i de contactar amb tothom (empreses, entitats, associacions…) que pot afectar el dia a dia dels nostres ciutadans.
Avui que hi ha una manifesta reclamació de la ciutadania per participar en la presa de decisions, que s’és cada vegada més conscient que “la política o la fas o te la fan”, com va dir Joan Fuster, des dels micropobles estem tips d’aplicar normatives redactades des d’un despatx per a la una realitat urbana i metropolitana que no encaixa amb el sentit comú dels nostres pobles i, que per a més inri, suposa moltes vegades una barrera al desenvolupament de petites iniciatives que poden fer canviar els serveis i millorar la vida dels nostres municipis.
Fer sentir la veu i l’opinió dels micropobles en els moments de debat i redacció de lleis i reglaments vol dir que des de les administracions (departaments de la Generalitat, diputacions, …) s’obrin canals i procediments per tenir un diàleg constant i fluït amb els micropobles a través de l’associació. La setmana passada ens van proposar des de la Conselleria de Governació establir un calendari periòdic de trobades. Per als temes forestals, pràcticament des de la creació de l’Associació, participem en la comissió de consulta prèvia de les principals normatives del sector. Hem proposat a les 4 diputacions establir conjuntament els criteris a l’hora de dissenyar programes i catàleg de serveis que es posaran a disposició dels municipis i que puguin ser assumibles i útils per als municipis amb ajuntaments petits. També implica que en els ponències del Parlament es convidi a comparèixer l’Associació de Micropobles com passarà el proper 26 de setembre en la tramitació del projecte de llei de canvi climàtic. De mica en mica, des de l’Associació anem apropant els micropobles als llocs de decisió.
Però aquesta associació també vol ser PROACTIVA, anticipar-se i fer propostes globals des del municipalisme i des del món rural. Cal que la societat sigui conscient que la ruralitat, i aquí part de la raó de ser d’aquesta convenció, és un concepte molt més transversal que una direcció general. I que la seva definició no és la mateixa que fa 25 anys. No ens hem de cenyir només a la pagesia a les activitats del sector primari, agricultura o ramaderia i el turisme rural.
Malament si no tenim una visió més àmplia i no som capaços de trobar l’encaix a noves formes de treball i de viure fora del sòl urbà.
Avui la gent viu en els masos però no té tractor, no coneix les llunes ni sap fer anar una aixada. En canvi, parla per wattsapp amb el fill que està a Londres, compra per internet i menja peix de la costa que li porten cada dimarts. Ah! I a més hi viu des de fa poc, després de buscar molt entre pobles ha pogut deixar una bona, això sí estressant, feina a Barcelona però està feliç de tenir una casa amb plaques solars que s’escalfa amb llenya, de baixar al poble a fer aeròbic un cop a la setmana, de portar els nens a l’escola rural que gràcies a un Comenius col·labora amb una escola d’Anglaterra i dedica les hores lliures a participar en l’organització de la festa major guarnint carrers o servint cubates la nit del ball.
Aquesta nova mirada al món rural respon a una tendència recent i creixent a valorar el paisatge, l’entorn natural, la tranquil·litat, la proximitat, en definitiva les singularitats que ha apuntat l’Ignasi Aldomà, de forma molt positiva. Encara des dels mitjans de comunicació i la societat urbana però, s’hi continuen aplicant massa els tòpics. Però construir aquest discurs positiu que ha d’anar calant des de l’AMC es fa la proposta de crear un Consell Català de la Ruralitat a manera d’un Observatori integrat per administracions, entitats, universitats i tots els actors possibles que posi, de manera consensuada, en relleu la situació actual del món rural i mitigui les desigualtats entre la població rural i la urbà. Es tracta de crear el clima de debat i diàleg que eviti que des del món metropolità es transposin accions i programes, que la singularitat del micropoble no es vegi obligada a la homogeneïtzació de les economies d’escala i a ser subjecte passiu de les polítiques. S’ha d’evitar situacions d’indefensió com les que es viuen ara mateix en gran part de les explotacions agràries i ramaderes del país quan, tot i tenir una resolució d’atorgament dels ajuts agroambientals per producció ecològica, aquests es retallen a la meitat senzillament perquè no hi ha pressupost.
Cal un veritable estatut del micropoble (com ha plantejat en Joan Sala Morell) on quedi ben establert que els consistoris disposin d’uns recursos mínims per garantir serveis bàsics (com xarxa de camins o abastament d’aigua als disseminats) amb la màxima simplificació administrativa. També s’hi ha de tractar als municipis com a ens sobirans que sota unes directrius conegudes i generals, s’ha d’establir una planificació plurianual pròpia en tots les matèries de la seva competència de manera que puguin fomentar la diversificació econòmica del municipi. Es tracta de reconèixer als municipis, a tots independentment del seu pes demogràfic, la possibilitat de fer-se un vestit a mida. No volem peix, volem tenir la nostra pròpia canya, adaptada als peixos de la zona.
Amb aquesta voluntat de tenir el nostre futur a les nostres mans, des de l’Associació de Micropobles s’ha fet una aposta per afrontar la transició energètica de forma endògena i no trobar-se com fins ara ha passat, que ens han trinxat el territori amb torres i grans vies de transport d’energia però a les cases no hi arriba el llum. Els km2 dels nostres termes municipals faran gana a les grans empreses i a les ciutats que els tenen saturats. Els micropobles també han de poder decidir sobre els seus recursos i fins a quin punt volen ser solidaris i a quin preu.
Alguns d’aquests reptes que hem plantejat i les oportunitats que se’ns plategen en les seves solucions són de gran importància per als micropobles. Però en general van més enllà perquè afecten a tot el món local i, de retruc, a la ciutadania en general i a tots i totes en particular. És evident que sense involucrar-nos en això que coneixem com a societat civil i amb les entitats i associacions que poden representar els interessos individuals i col·lectius la democràcia perd la pluralitat i acaba en un règim polític difícil de qualificar però que massa sovint patim.
Per tant, per acabar, insistir que des dels micropobles se’ns trobarà sempre disposats a fer aportacions, a escoltar, a seure i debatre però sobretot a reivindicar i incansablement a defensar que viure allà on ho foren els nostres avantpassats, en un masia disseminada a la muntanya, en mig d’un bosc, en un nucli medieval, al costat d’un rierol, en mig de quilòmetres de cereal o oliveres o voltant de vaques o ovelles és un DRET, no una relíquia o un exotisme. I les administracions públiques, totes les superiors i les més properes que són els ajuntaments, han de vetllar per a que es pugui fer amb el màxim de qualitat i serveis, com ho es fa per a qualsevol vilatà de Barcelona i de qualsevol ciutat. La reivindicació serà constant fins a garantir-ho.
Per això som tots aquí i serem allà on faci falta des de l’Associació de Micropobles de Catalunya i des dels micropobles.
Micropobles de Catalunya, Garrotxa, municipis associats: Argelaguer, Beuda, Mieres, Riudaura, Sales de Llierca i Sant Ferriol (Foto: Lejarza, esglesia de Santa Maria i Sant Damas I papa i fill d´Argelaguer del Bisbat de Girona)
Argelaguer Vall del Llierca 