Firmes per reclamar el pla especial de l´Alta Garrotxa

Firmes per reclamar el pla especial de l´Alta Garrotxa

Ramon Estéban – Olot, El Punt/Avui

El lloc web Viualtagarrotxa.cat està recollint signatures per reclamar al Parlament i al govern el pla especial de l´espai natural de l´Alta Garrotxa, un document que s´havia d´aprovar inicialment el 2012 i que encara està pendent. La recollida de firmes es fa a través de la plataforma Change.org.

“L´Alta Garrotxa ha caigut en l´oblit més absolut per part de l´administració de la Generalitat de Catalunya”, es lamenta el promotor de la campanya. Atesa la incertesa sobre el pla especial, els ciutadans –es diu en el text de la petició– poden optar per l´inconformisme i la resignació o bé per la “reivindicació d´uns drets com a ciutadà de peu fent força a través d´aquesta recollida de firmes”. Des del 1996 l´espai natural de l´Alta Garrotxa es regeix per unes normes especials que des del mateix territori consideren insuficients.

Adjudicat el 2010

El pla especial ha de donar resposta a aquest dèficit, harmonitzant les normatives de cada ajuntament i concretant les regles sobre edificabilitat, usos i activitats que s´hi poden fer (l´afluència de visitants cada cop és més nombrosa), la preservació dels valors naturals, l´accés motoritzat o la recuperació de la ramaderia, entre altres qüestions.

La redacció d´aquest pla especial acumula un retard considerable. Es va adjudicar a una empresa externa el 2010 i es preveia que al cap d´un any i mig estigués a punt per a l´aprovació inicial. El promotor era Medi Ambient, un departament que va desaparèixer quan va canviar el color del govern català, circumstància que va fer alentir el procés.

Paral·lelament al retard en l´elaboració del document, el Consorci de l´Alta Garrotxa, que gestiona aquest espai natural, ha anat perdent pressupost i plantilla.

Pont medieval a Oix a la Alta Garrotxa, municipi de Montagut i Oix (Foto: Lejarza, Argelaguer)

Ajuntament d´Argelaguer sol·licituds d´unes devolucions d´avals

Ajuntament d´Argelaguer sol·licituds d´unes devolucions d´avals

Argelaguer – Vall del Llierca

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 203 – 24 d´octubre de 2016 Núm. 8739

Anunci sobre informació pública de sol·licituds d´unes devolucions d´avals

1.- L´empresa Salvador Serra SA, ha sol·licitat la devolució de l´aval núm. 2110002284 del Banco Santander de l´import de 26.770€ dipositats en concepte de garantia per a l´obra Reposició, soterrament i millora dels serveis urbanístics al nucli històric d´Argelaguer.

2.- L´empresa Instal·lacions Germans Esparch, S.L.L., ha sol·licitat la devolució núm. 10001012621 del Banc de Sabadell de l´import de 1.583,44€ dipositats en concepte de garantia per a l´obra Instal·lació tèrmica al pavelló d´Argelaguer.

Es fa públic perquè dins el termini de vint dies, comptats a partir de l´endemà de la inserció d´aquest anunci al BOP puguin presentar reclamacions els que considerin tenir algun dret exigible a l´adjudicatari per raó del contracte garantit.

Argelaguer, 14 d´octubre de 2016 Artur Ginesta Rambla Alcalde

Foto Lejarza: Abocament de runes a la riera del Vinyot d´Argelaguer (Garrotxa)

Argelaguer compra la finca de la Plaça de la Generalitat del temps del “boom” immobiliari

Argelaguer compra la finca de la Plaça de la Generalitat del temps del “boom” immobiliari

Argelaguer – Vall del Llierca

El Consistori (Independents per Argelaguer-IPA) de l´Ajuntament d´Argelaguer a aprovat aquet divendres, en ple extraordinari la compra per 56.000 euros, la finca a mig fer de la Plaça de la Generalitat.

Es tracta d´una herència del temps del “boom” immobiliari municipal. A la Plaça de la Generalitat d´Argelaguer es va començar a construir un edifici, amb oposició veïnal, i que va quedar a mig fer per la crisi estructural del sistema capitalista, començadà l´any 2006.

Un edifici que retalla la Plaça i que va topar amb els veïns. L´empresa ENSADE 2000, SL va fer fallida, va abandonar l´obra, els materials de construcciò i la grua, durant dos anys, l´Ajuntament va mantener la Plaça sense cap seguretat per la mainada i els veïns en general, va ser comprada per el banc BBVA que ho va cedir a la seva inmobiliària Anida, que te com a lema: “Construimos relaciones duraderas. La experiencia nos ha demostrado que la prioridad eres tú”.

A l´any 2008, un veï va fer gestions amb les autoritats a Girona, demanan es retires la grua per perill de caure a sobre les persones i les vivendes col.lindans, el 17-06-2008 el Consistori va aprovar una resolució d´execució d´obres per al “compliment dels deures legals d´ús i conservació de l´edifici de la Plaça Generalitat”. En data 17-09-2008 l´alcalde va ordenar l´execució subsidiària de la resolució, i va adjudicar per contracte menor les obres de construcció d´una tanca de totxos per tancar d´edifici a l´empresa Construccions Ginesta, l´actual alcalde.

El cost va ser segons la factura núm. 454 de data 7-02-2009 de l´empresa Construccions Ginesta, per un import total de 5.978,81 euros IVA inclòs, l´Ajuntament va fer el pagament de la factura a Ginesta amb càrrec a la fiança dipositada en el moment d´iniciar les obres.

Com que des de la data del 7-02-2009 a l´any 2014, el Consistori de l´Alcalde Josep Dorca Serrat (CiU-ERC), no feia res per trobar una soluciò a l´edifici inacabat, l´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA), des del mes de decembre de l´any 2014, va promoure l´enderroc de l´edifici i va posar una pancarta com a reivindicació.

El consistori -no acostumat a la llibertat d´expresió-, en un primer moment va retirar la pancarta, tornant-la a posar inmediatament per les queixes dels veïns congregats a la plaça.

El nou Consistori (Independents per Argelaguer-IPA) l´any 2015 es va comprometre amb l´Associació de Veïns d´Argelaguer a enderrocar l´edifici, els va dir que la seva màxima prioritat per aquesta legislatura és trobar una solució en aquesta patètica estructura que enlletgeix la Plaça del poble i ens treu espai vital.

Aquest estiu de 2016, l´Ajuntament va fer una oferta formal i, després d´un regateig, amb els propietaris han acceptat la proposta. L´alcalde, Artur Ginesta, ha explicat que la idea és ampliar la plaça però es plantegen demanar-ho a la ciutadania.

Es tracta d´una victòria pels veïns i veïnas d´Argelaguer que ja des del principi es van oposar a la seva construcció. Una vella demanda que l´Associació de Veïns manté, i que ara es podrà arreglar per 56.000€.

Per acompanyar la futura millora global de la Plaça del poble, l´Associació de Veïns va promoure l´enderroc de l´obsolet transformador elèctric de Bassols Energia d´Olot de la mateixa plaça. Argelaguer conta ara amb una Plaça més agradable sense aquesta torreta elèctrica, i que millorarà amb el enderroc del edifici del carrer Acàcies.

Plaça Generalitat d´Argelaguer edifici abandonat Enderroc Ja!

Ajuntament d´Argelaguer Ple Sessiò extraordinària Data: 2l d’octubre de 2016

Ajuntament d´Argelaguer Ple Sessiò extraordinària Data: 2l d’octubre de 2016

ADRIANA PRAT IVILALTA, secretària de l’Ajuntament d’ARGELAGUER.

AJUNTAMENT D’ARGELAGUER

NOTIFICO: Que, I’alcalde amb data d’avui ha dictat el següent DECRET

Fent ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent, HE RESOLT convocar-vos com a regidor d’aquest Ajuntament, a la sala d’actes per a:

SESSIÓ: Extraordinària DATA: 2l d’octubre de 2016 HORA: l3:30

ORDRE DEL DIA

l.- Aprovació acta PLE 2016/5 Ordinària 021 09 120 1 6

2.- Propostes:

2.1 Aprovar la compra de la finca del C/ Acàcies, 1 – 2.2 lnformació sobre el procediment de regularització cadastral – 2.3 Contractació laboral per interinitat – 2.4 Aprovar el nomenament deltresorer de I’ajuntament – 2.5 Aprovar la revisió definitiva del PAES – 2.6 Aprovar el Pla d’lnspeccions i controls en activitats, equipaments i espais col’lectius – 3. Gonvalidacions de Decrets i Informacions

La secretària Argelaguer, 19 d’octubre de 2016

C/ Major, 91 ARGELAGUER – LA GARROTXA -972687137 a/e: ajuntament@argelaguer.cat

Ajuntament d´Argelaguer (foto: Lejarza)

Declarat arbre monumental el Roure de la Torre II de la Vall de Bianya

Declarat arbre monumental el Roure de la Torre II de la Vall de Bianya

Argelaguer – Vall del Llierca

La Generalitat de Catalunya a declarat arbre monumental el Roure de la Torre II de la Vall de Bianya a la Garrotxa, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar el dilluns pasat una Ordre de declaració d´arbres i arbredes monumentals, a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural.

En el cas de la comarca de la Garrotxa s´ha protegit el Roure de la Torre II, al Mas de la Torre, al terme municipal de la Vall de Bianya.

El exemplar s´afegira als declarats fins ara, uns 220 arbres o grups que abasten les 41 comarques de Catalunya.

Des de 1987, que es van fer les primeres passes per a la protecció dels arbres monumentals, s´ha fet força camí procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena han patit malures o inclemències del temps que no han pogut superar.

Situat a la Vall de Bianya, al costat d´un torrent i proper al Mas de la Torre, forma part de la Roureda de la Torre, amb exemplars força grossos i vells. A uns 500m SEE hi trobem l´Església de Santa Margarida de Bianya.

Situat a uns 230m a l´est del Roure I. És un dels roures pènols més alts de Catalunya. Té un canó força gruixut sense besses i amb petites baranques laterals. A 3m SW hi ha un peu de faig.

Núm de identificació: 19.208.02. UTM (ETRS89): 453559, 4672990. Especie: Quercus robur.

Un arbre monumental al municipi de Sant Ferriol al costat del poble d´Argelaguer (Foto: Lejarza – Garrotxa)

L´Associació de Veïns d´Argelaguer proposa dedicar el Consultori mèdic a Maria Oliveras Collellmir, la primera metgessa anestesiòloga a Catalunya

L´Associació de Veïns d´Argelaguer proposa dedicar el Consultori mèdic a Maria Oliveras Collellmir, la primera metgessa anestesiòloga a Catalunya

Argelaguer – Vall del Llierca

La Comissió de Festes d´Argelaguer a demanat a l´Associacio de Veïns (AVA), i a altres entitats del poble, propostes per a la Festa Major del papa Sant Damas I fill del municipi (Sant Damaso) per al dia 11 de decembre del 2016.

L´Associació de Veïns d´Argelaguer a fet la següent proposta, segons la instancià que publiquem a continuació:

Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA) NIF G55218093 – Casa d´Entitats (Ajuntament Vell) Carrer Major 26 i Crtra d´Olot núm 23 Argelaguer 17853

Ajuntament d´Argelaguer Registre d´Entrada Nùm. 602 Data 05-10-2016

A/A: Regidoria de cultura – Comissió de Festes d´Argelaguer

L´Associació de Veïns d´Argelaguer a acordat proposar una activitat complementària per la Festa del papa Sant Damas del proper 11 de desembre; consistent en dedicar el Consultori mèdic del nostre poble a la primera metgessa anestesiòloga a Catalunya, en una placa record, a Maria Oliveras Collellmir (Argelaguer 1910 – Barcelona 2009), pionera de l´Anestèsia i de les anàlisis clíniques a Catalunya.

L´Associació de Veïns d´Argelaguer, pensa que podria portar-se a terme, aquest petit acte que proposem, poc abans de la sortida del gegant Masio per a la plaça, i amb un petit discurs de record de l´alcalde o de la regidora de cultura; hauria de convidar.se als familiars.

Maria Oliveras Collellmir

nota biografica

Va néixer al mas Morató, el 6 de setembre de 1910. Era la major de set germans i des dels set anys, ajudava als seus pares en la cura de bous i vaques, va deixar la casa pairal per cursar els estudis de batxillerat, de Magisteri i, finalment, de Medicina a la Universitat de Barcelona, on va començar als anys trenta.

Descartada una primera inclinació per l´Odontologia, cursà tota la carrera de Medicina i l´acabà l´any 1938, treballant ja com a metge els darrers mesos de la guerra, en el laboratorio del hospital Militar de Vallcarca, (Barcelona).

Després de la guerra, els vencedors no li van reconèixer el pla d´estudis republicà, i va haver de revalidar-los completament l´any 1941. Es collegià a Barcelona el 18 de desembre del mateix any, que també va ser el del seu casori amb el farmacèutic Narcís Esplugas i Sabater, amb qui va tenir dos fills, l´Albert (1942) i l´Enric (1946); aquest darrer, amb el anys, també serà metge.

Entre 1941 i 1944 treballa a l´Institut Neurològic amb el doctor Ley, al laboratori i a anestèsia.

L´any 1944 passa a l´Hospital Clínic, al laboratori del Servei del doctor Gibert Queraltó, i al quiròfan de neurocirurgia del doctor Ley.

El 1947 el doctor Robert Macintosh la convida a formar-se en la seva càtedra d´anestèsia a Oxford; hi va amb una beca i aprèn les més modernes tècniques anestèsiques del moment, que tot seguit amplia a Londres.

Amb aquest bagatge torna a Barcelona el 1948 i hi desenvolupa una anestèsia innovadora a l´Hospital Clínic i centres privats com la Clínica Dexeus.

Mes informació a:

L´Argelaga – Revista d´Argelaguer – Núm. 26 DESEMBRE 2010

>Maria Oliveras i Collellmir – Galeria de Metges Catalans s´en troban Fotografies,

Bibliografia i Hemeroteca relacionada a:

http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=FDJ

Argelaguer, 5 d´octubre de 2016 La presidenta: Eva Llansana i Benaiges

El matrimoni Aleix Oliveras i Llúcia Collellmir i els seus fills. La Maria és la segona per la dreta. Argelaguer, c. 1918. [Família Esplugas Oliveras]

Maria Oliveras Collellmir (Argelaguer 1910 – Barcelona 2009), pionera de l´Anestèsia i de les anàlisis clíniques a Catalunya

Visita pastoral del bisbe de Girona a Tortellà

Visita pastoral del bisbe de Girona a Tortellà

Argelaguer – Vall del Llierca

El 23 d´octubre el bisbe de Girona farà una visita pastoral a l´Arxiprestat de l´Alt Fluvià. A ¼ de 12 a l´església parroquial de Tortellà presidirà la missa amb els fidels d´aquesta parròquia i amb els d´Argelaguer i Sales de Llierca. Després es reunirà amb ells.

És ben clara la intenció de l´autoritat de la diòcesi gironina de fomentar la vida comunitària de les parròquies garrotxinas, les parròquies són “cèl.lules vives”, que funcionen automàticament i que, en la majoria dels casos, juguen un paper important en la convivència de les viles i aldees a la Vall del Llierca.

La parròquia és un ens que sembla estar molt lluny d´una veritable i profunda crisi, malgrat els petits desgavells conjunturals que pateix, l´empobriment general, que fa que, tant la comunitat de parroquians com la dels clergues, tinguin dificultats per sobreviure amb dignitat, sovint estan molt lluny de les realitats dels poderosos i les autoritats.

La primera notícia de l´església de Tortellà és en un document de l´any 1004. En aquest, Ot, bisbe de Girona, va reclamar al comte de Besalú, Bernat I “Tallaferro”, la possessió de l´església, anomenada “Sanctae Mariae de Torteliano”. El topònim ha anat canviant. Al segle XIV era “Tortayano”.

L´edifici actual és del segle XVIII, construït sobre el lloc on hi havia l´antiga església romànica. Dels orígens es conserva, a ponent, uns petits murs. En aquesta banda hi ha una porta i una finestra central cega i altres petites portes fetes en el segle XVIII. Una llinda indica la data del 1756.

Disposa d´una ampla nau, amb teulat a dues aigües, disposat de quatre capelles laterals que als exteriors es tradueixen en gruixuts contraforts per tal de sostenir l´elevada i pesant volta central.

El cimbori octogonal s´alça del creuer i la capçalera disposa d´un sol absis amagat per les dependències d´una gran sagristia. Restes de l´església romànica de la primitiva construcció del segle XI queda la façana principal situada a ponent de l´actual església. Es pot apreciar l´antiga porta d´ingrés, avui cegada, formada per una gran arcada de mig punt ultrapassat. Damunt seu, un finestral fet de carreus molt ben tallats que no comunica amb l´interior del temple i les restes de l´antiga espadanya de doble obertura.

Església neoclàssica aixecada entre el 1787 i el 1796 amb la col·laboració de la població que hi aportà treball i recursos econòmics. Té planta de creu llatina (nau travessada perpendicularment pel transsepte) amb un alt cimbori octagonal al creuer i capçada per un absis poligonal de set costats amb els murs blanquejats i amb carreus foscos a cantoneres; la resta dels murs presenta paraments de pedra vista fosca amb tècnica de maçoneria amb barreja de grans carreus matussers. El frontis té un portal rectangular amb marc de carreus encoixinats i un frontó triangular sota una arcada de maó embeguda dins el mur de maçoneria; alguns panys són de carreus desiguals i mal escairats. Una gran rosassa motllurada i atrompetada es troba a la part alta i una minsa cornisa angular corona la façana. Una espadanya d´un ull amb un rellotge d´esfera al dessota es troba sobre l´ala esquerra; al dret, a tramuntana, s´hi aixeca el campanar.

El campanar merament funcional coetani del temple. Té planta rectangular (6´10×6´65 m) i està coronat per una cornisa i una teulada a dos vessants. Els seus murs, de materials marronosos, són de maçoneria amb alguns panys de carreus matussers; a les cantoneres hi ha grans carreus. Alçada: 25´24 metres. Protecció: Bé cultural d´interès local. Identificador: IPA-10698

Tortellà (Foto: Lejarza Argelaguer)

El Pla Especial de l’Alta Garrotxa està pendent des de fa sis anys

El Pla Especial de l’Alta Garrotxa està pendent des de fa sis anys

Diari de Girona (DdG) Olot | X.V.

El Pla Especial de l’Alta Garrotxa va tornar a ser motiu de debat al ple del Consell Comarcal de la Garrotxa.

Les normes van ser redactades entre el 2008 i el 2010. Des del 2010, el Pla està pendent de l’aprovació del Parlament de Catalunya.

Tant el Consell Comarcal de la Garrotxa en les persones del president, Joan Espona (CiU), i del vicepresident i alhora president del Consorci de l’Alta Garrotxa, Santi Reixach (CiU), l’han reclamat en diverses ocasions. Per la seva part, el PSC va arribar a presentar una proposta de resolució per tal de reclamar al Parlament l’aprovació del Pla, el juliol del 2013.

Al ple del Consell ha aparegut en moltes ocasions quasi sempre a través de la veu de Josep Guix, portaveu del PSC. En el darrer ple Guix va exclamar que li sabia greu perquè era coneixedor dels esforços d’Espona i de Reixach, però va qualificar d’inadmissible la situació del pla. Va etzibar: «Lamentem que el Departament que ha de tirar endavant aquest pla ens prengui el pèl d’aquesta manera».

Guix va valorar que mentre el pla està sense aprovació, els habitants de l’Alta Garrotxa pateixen. Va argumentar que les persones amb ganes d’iniciar alguna activitat no poden, perquè el pla està pendent d’aprovació.

La resposta va anar a càrrec de Joan Espona, president del Consell Comarcal per CiU. Va dir: «El problema del pla per a l’Alta Garrotxa no ve de cinc anys, ve de molt més enrere». Va situar el problema en època del govern del tripartit (2006-2010).

Tal com va explicar Espona, el Pla Especial de l’Alta Garrotxa va ser redactat entre el 2008 i el 2010. Llavors van fer el Pla com una alternativa a la reclamació de fer de l’Alta Garrotxa un parc natural. L’empresa encarregada va fer un treball de camp, en el qual van participar veïns, ramaders i ajuntaments. A finals del 2010, el Pla estava fet i presentat. Va ser quan van tenir lloc les eleccions al Parlament de la tardor del 2011. Després dels comicis, el que havia estat Departament de Medi Ambient del tripartit va passar a ser un afegit del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i Medi Ambient.

Paral·lelament, l’aportació de la Generalitat al Consorci de l’Alta Garrotxa va quedar retallada de manera que el Consorci va perdre més de la meitat dels treballadors i van haver de traslladar la seu de Sadernes a les instal·lacions del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública a la carretera de Riudaura a Olot.

Espona encara va alertar d’una altra circumstància. Segons ell, la Llei de Sostenibilitat i Racionalització dels ens locals (ARSAL) marca que la Generalitat en tant que principal agent finançador s’ha de fer càrrec del Consorci de l’Alta Garrotxa. Va avisar que en el proper ple és molt probable que hagin d’aprovar uns estatuts, perquè l’ARSAL deixa molt clar que la responsabilitat ha de ser del major inversor.

En els seus orígens, el Consorci de l’Alta Garrotxa era un ens autònom, però pel maig del 2015 el Consell va aprovar l’adscripció del Consorci. És a dir, el va afegir directament a la seva organització, per causa de l’ARSAL. Llavors, el president del Consell Comarcal, Joan Espona, ja va alertar que l’Estat potser no acceptaria l’adcrispció. Va demanar que si no era acceptada, no fos debatuda.

El Pla Especial de l’Alta Garrotxa va tornar a ser motiu de debat al ple del Consell Comarcal de la Garrotxa (Foto: Lejarza Argelaguer)

Ajuntament de Tortellà delegació de funcions de l´Alcaldia

Ajuntament de Tortellà delegació de funcions de l´Alcaldia

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 201 – 20 d´octubre de 2016 Núm. 8667

Edicte de delegació de funcions de l´Alcaldia

Mitjançant Decret d´Alcaldia núm. 114/2016, de 3 d´octubre, s´ha aprovat la següent resolució, de la qual es transcriu a continuació la part resolutiva:

“Primer.- Delegar l´exercici íntegre de les atribucions legalment conferides a l´alcaldia, d´acord amb l´article 47 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s´aprova el Reglament d´organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals (ROF), en el primer tinent d´alcalde el regidor Sr. Fernando Durante i Acevedo, el qual actuarà com a alcalde accidental.

Segon.- Fer constar que la present resolució serà vigent els dies 13 al 23 d´octubre de 2016, ambdós inclosos.

Tercer.- Notificar aquest acord al Sr. Fernando Durante i Acevedo.

Quart.- Publicar aquesta resolució en el BOP i en el tauler d´anuncis de la corporació”.

El que es publica, als efectes oportuns, d´acord amb el que preveu l´article 44.2 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s´aprova el Reglament d´Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

Tortellà, 3 d´octubre de 2016 Rafel Domínguez Blázquez Alcalde

Edifici de serveis de Tortellà (foto: Lejarza Argelaguer)

El jutjat obliga a Castellfollit de la Roca a penjar la bandera espanyola a l´ajuntament

El jutjat obliga a Castellfollit de la Roca a penjar la bandera espanyola a l´ajuntament

Argelaguer – Vall del Llierca

El jutjat obliga Castellfollit de la Roca (Garrotxa) a penjar la bandera espanyola en un lloc “destacat, visible i d´honor” de la façana de l´Ajuntament. La sentència, dictada pel Jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona, estima el recurs interposat per la subdelegació del govern el 22 de juliol del 2015 i descarta els arguments del consistori.

La resolució esgrimeix que, per llei, la bandera ha d´onejar “diàriament i amb caràcter de permanència” i recull que la Guàrdia Civil ha elaborat diferents informes constatant que a Castellfollit de la Roca fa temps que no ho fa.

La sentència desestima, un per un, els arguments desplegats per l´Ajuntament de Castellfollit de la Roca i obliga a “col·locar la bandera espanyola a la seu exterior de l’edifici”. El magistrat recorda que la llei exigeix que la bandera onegi “sempre en un lloc destacat, visible i d´honor” i que, si està al costat d´altres banderes, ha d´ocupar un lloc “preeminent”, sense que les altres puguin tenir una mida més gran.

L´advocada de l´Estat, en representació de la delegació del govern a Catalunya, va interposar el recurs el 22 de juliol del 2015 i va formalitzar la demanda l´11 de gener del 2016. Ara, el Jutjat contenciós número 2 de Girona ha dictat i notificat la sentència i recorda que hi ha nombrosa jurisprudència que avala que tots els ajuntaments tenen l´obligació “prevista legalment” de penjar la bandera espanyola.

L´equip de govern d´ERC està valorant amb els advocats de quina manera poden oposar-se a la sentència, ja sigui presentant un recurs o bé demanant un aclariment.

L´alcalde, Miquel Reverter, ha deixat clar que no volen penjar la bandera: “No tenim aquesta voluntat i creiem que ja hi ha suficients problemes al país com per perdre el temps obligant la gent a penjar banderes”, ha afegit.

Castellfollit de la Roca (Garrotxa) Foto: Lejarza – Argelaguer