Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 31 enero 2017

Mil anys de l’arribada a Besalú de la Vera Creu

Posted by lejarza en 31 enero, 2017

Mil anys de l’arribada a Besalú de la Vera Creu

Comencen una sèrie d’actes per commemorar l’efemèride, així com el mil·lenari de l’efímer bisbat besaluenc

El Punt/Avui, Ramon Estéban – Besalú

L’Ajuntament de Besalú, la Congregació dels Dolors, els Amics de Besalú, la parròquia i el Bisbat de Girona han iniciat aquest cap de setmana els actes de la commemoració del mil·lenari de l’arribada a la vila de la Vera Creu.

El programa es va inaugurar diumenge amb una missa a l’església de Sant Pere, oficiada pel bisbe. El moment culminant de la commemoració serà una processó, al mes d’abril.

Segons la tradició, el 1017 el comte de Besalú Bernat I Tallaferro va portar de Roma un fragment de la creu on havien crucificat Jesús. En la dècada següent, el fill de Bernat, Guillem Tallaferro, va donar la Vera Creu als monjos de l’aleshores canongia de Santa Maria. Segles més tard, aquell tresor religiós el traslladarien a l’església de Sant Vicenç.

Els fragments de fusta atribuïts a la creu els havien col·locat en un reliquiari daurat, que va ser robat a finals del segle XIX. El 1923, però, la família del polític Francesc Cambó va cedir a la vila una altra Vera Creu, que des d’aleshores es pot veure en un lateral de l’església de Sant Vicenç.

El bisbat

El 1017 també va ser l’any de la creació del Bisbat de Besalú. Aquella diòcesi, impulsada pel comte Bernat I Tallaferro, va durar fins a la mort d’aquest, el 1020. Guifré, l’únic bisbe d’aquella efímera diòcesi, no va tenir els suports polítics necessaris i va decidir marxar.

Fe, història, art i sardana

El programa del mil·lenari es reprendrà l’1 d’abril amb una conferència sobre el Bisbat de Besalú, a càrrec del catedràtic d’història medieval Josep Maria Salrach.

Per a l’endemà està previst l’acte central: la processó de la Vera Creu, encapçalada pel bisbe, que anirà de l’església de Sant Vicenç a la col·legiata de Santa Maria. Pocs dies després, el reliquiari es convertirà, per primer cop en la història de la vila, en un pas de la processó dels Dolors.

Per al diumenge de Pasqua s’ha programat la presentació de la sardana composta per Narcís Lagares Una veracreu mil·lenària.

El següent acte serà el 17 de juny i consistirà en una romeria a l’ermita de Sant Prim, que s’acabarà amb una missa presidida pel bisbe.

A la tarda del mateix dia, el professor d’art medieval Manuel Castiñeiras parlarà de la Vera Creu des del punt de vista simbòlic.

El mil·lenari es tancarà el 18 de novembre, amb una conferència del gestor cultural Joan Arimany i una missa.

wp_20170129_13_01_43_pro

La veïna d´Argelaguer, Eva Llansana i Benaiges promotora del Mil.lenari de la Veracreu de Besalu des de l´any 2013 (Foto: Lejarza – Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Calendari fiscal d´Argelaguer de l’exercici any 2017

Posted by lejarza en 30 enero, 2017

 

Calendari fiscal d´Argelaguer de l’exercici any 2017

Argelaguer – Vall del Llierca

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 20 – 30 de gener de 2017 Núm. 674

XARXA LOCAL DE MUNICIPIS DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA (XALOC)

 

 

Edicte d’exposició pública del calendari fiscal de l’exercici 2017

Mitjançant el present edicte, i de conformitat amb l’article 18 de l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació de tributs i altres ingressos de dret públic de XALOC, es posa en coneixement dels subjectes passius i altres obligats al pagament que mitjançant resolució de gerència de 20 de gener de 2017, s’han aprovat els terminis de cobrament en període voluntari corresponents a l’exercici 2017, dels Ajuntaments que han delegat les funcions de gestió i recaptació tributària a XALOC, i que s’indiquen al detall annex.

D’acord amb l’article 107 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, l’exposició pública del Calendari fiscal es considera un acte tràmit no qualificat, contra el qual no és possible la interposició de cap recurs administratiu.

 

LLOCS I MITJANS DE PAGAMENT: A les oficines de les següents entitats col·laboradores: Banco Popular, Banc Sabadell, Banco Santander, BBVA, Caja Duero, Bankia, Catalunya Caixa, Ibercaja, La Caixa, Servicaixa, Caixabanc, i a l’oficina virtual http://www.xalocgirona.cat. presentant el tríptic que rebreu al vostre domicili.

El pagament es podrà efectuar amb diners de curs legal o xec nominatiu a favor de XALOC. Així mateix, es podrà pagar mitjançant el document tramès als subjectes passius, proveït de codi de barres o bé ordenant el càrrec en compte bancari. Igualment, l’oficina virtual de XALOC facilitarà la realització dels pagaments per Internet.

PERÍODE EXECUTIU: Un cop transcorregut el termini de pagament en període voluntari, els deutes seran exigits pel procediment de constrenyiment i meritaran els recàrrecs del període executiu, els interessos de demora i les costes que es produeixin de conformitat amb allò que es disposa a la Llei 58/2008, general tributària.

INFORMACIÓ I CONSULTES: Per qualsevol aclariment adreceu-vos: A l’oficina central de XALOC a Girona, C/ Sant Francesc, 29-1a. Telèfon 872 081 791 – Fax 972 205822. Horari: de dilluns a divendres de 9,00h. a 14,00h. Al Servei d’Atenció al Ciutadà (CAU) Telèfon 972 900 251 Horari: de dilluns a divendres de 9,00h. a 19:00h.

Girona, 24 de gener de 2017 Núria Prado i Andreu Directora de l’Àrea de Gestió Tributària i Recaptació

Annex: ARGELAGUER IAE 1 SETEMBRE – 31 OCTUBRE – ARGELAGUER IBIR 1 MAIG 30 JUNY – ARGELAGUER IBIU 1 MAIG 30 JUNY – ARGELAGUER IVTM 15 MARÇ 15 MAIG – ARGELAGUER TAXCEM 1 MAIG 30 JUNY – ARGELAGUER TAXESC 1 MARÇ 30 ABRIL

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

La MAT, garantia d´energia caríssima

Posted by lejarza en 27 enero, 2017

La MAT, garantia d´energia caríssima

Víctor Cánovas Rocamora

Govern, ajuntaments, patronals i lobbies ens havien venut la MAT com una infraestructura del s. XXI. Ens repetien: amb la MAT tindreu energia més barata, deixareu de ser dependents d´Espanya, deixareu de tenir apagades, i tot un seguit de bajanades orientades tan sols a vendre a l´opinió pública una infraestructura, imposada per la força i construïda per a exportar la sobrepotència instal·lada i així lucrar els oligopolis.

Els darrers dies el preu majorista de l´energia elèctrica s´ha disparat, però ningú ens explica que una de les principals raons que això passi és el fet que estiguem interconnectats per la MAT i de retruc formar part del mercat únic de l´energia a Europa.

Ara mateix a través de la MAT estem exportant entre 2.000 i 3.000 MW/h en direcció cap a França. Aquest implica que entrin en funcionament sistemes de generació més cars i menys eficients, com el gas i el carbó.

Pel que fa al parc nuclear francès hauríem de saber que aquest genera el 75% de la seva energia elèctrica i està en ple declivi. Ha deixat de ser exportador net d´energia, per, probablement, no tornar-ho a ser mai més.

Ara mateix té 21 dels 58 reactors totals, aturats sine die, per revisar defectes de fabricació dels generadors de vapor. Si a això hi afegim els problemes que té Areva per recarregar combustible nuclear, d´aquí les intervencions militars a Mali i Níger, podem arribar a la conclusió que això que ens deien que amb la MAT podríem comprar energia nuclear francesa més barata tan sols va ser una vil estratagema.

Tot al contrari, en un mercat europeu de l´energia en davallada, on nosaltres tenim menor poder adquisitiu, sempre hi haurà algú que podrà pagar més que nosaltres per un kilowatt generat.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

La presidenta de l´Associacio de Veïns d´Argelaguer visita el poble de Tregurà a Ripolles

Posted by lejarza en 24 enero, 2017

 

La presidenta de l´Associacio de Veïns d´Argelaguer visita el poble de Tregurà a Ripolles

Argelaguer – Vall del Llierca

El poble de Tregurà es troba a 1425 metres d´altitut i pertany al municipi de Vilallonga de Ter, situat a la Vall del Ter, comarca del Ripollès.

 

Les cases de Tregurà estan distribuïdes de tal manera que formen dos nuclis: Tregurà de Dalt i Tregurà de Baix. La parròquia de Sant Julià, situada a Tregurà de Dalt, existia ja el 978, quan el comte i bisbe Miró de Besalú donà drets de pastures en el seu terme al monestir de Sant Pere de Besalú.

 

L´any 1194, l´abat Pere Guillem, de Sant Joan les Abadesses, va comprar el domini del lloc a Bernat de Navata, amb l´aprovació del rei Alfons I.

 

Des d´aquest moment va passar a ser propietat del monestir, administrada per un canonge, com a cap de Tregurà, l´administració va ser creada als voltants del 1215 per l´abat Pere Soler.

 

Fins a principis segle XIX fou un terme municipal autònom. Actualment Tregurà és un encantador veïnat a on passejar-se i gaudir de les magnífiques vistes que ofereix.

wp_20170123_11_17_34_pro

La presidenta de l´Associacio de Veïns d´Argelaguer visita el poble de Tregurà a Ripolles. El poble de Tregurà es troba a 1425 metres d´altitut i pertany al municipi de Vilallonga de Ter, situat a la Vall del Ter.

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Els reptes dels governs municipals

Posted by lejarza en 19 enero, 2017

Els reptes dels governs municipals

Pau Canaleta

Si bé la figura de l’alcalde o alcaldessa a casa nostra encara té un poder i unes prerrogatives que no tenen els seus homònims de la majoria de països europeus, no és menys cert que la societat ha canviat i que s’han produït molts canvis que fan que el govern municipal ja no sigui l’epicentre de les ciutats. Les ciutats cada cop tenen més nodes en què l’ajuntament n’és un més. El més important, però no l’únic.

No només han sorgit noves necessitats i noves demandes lligades a la crisi econòmica sinó que s’han produït canvis culturals, tecnològics i socials durant la darrera dècada, que demanden que els governs siguin capaços d’adaptar-se a una nova realitat que no té res a veure amb la dels noranta del segle passat o l’inici d’aquest segle.

I a molts alcaldes els costa adaptar-se a aquesta nova realitat.

Avui en dia, hi ha cinc reptes imprescindibles que ha d’encarar qualsevol govern municipal per estar a l’alçada de les demandes dels ciutadans.

  • Apropar l’ajuntament als ciutadans. Molt pocs consistoris han excel·lit a l’hora d’apropar la institució municipal als seus representats. És un problema per a la majoria d’administracions públiques, però els ajuntaments són els qui ho tenen més fàcil i l’àmbit on els ciutadans més ho demanden. És difícil, però no impossible. Per aconseguir-ho cal bàsicament tres coses: marcar-se aquesta proximitat com a un dels objectius de la legislatura, enfocar l’acció de tot el govern vers aquest objectiu i utilitzar tots els recursos municipals –instal·lacions, equipaments, mitjans de comunicació propis, portals tecnològics, etc.– per apropar-se a la gent. Amb determinació i constància, és possible. Amb només imatge i propaganda, és impossible.

  • Entendre la participació ciutadana en una societat que ha canviat. La majoria de governs han entès que els ciutadans volen participar en allò que els afecta i han iniciat processos participatius que generalment no han estat exitosos. Molt sovint, aquests fracassos es deuen al fet que els governs centren la participació en allò que interessa el govern –una part dels pressupostos, projectes menors, etc.– i no necessàriament en allò que preocupa els ciutadans. Solen ser processos que no sorgeixen del convenciment i que es realitzen més per complir l’expedient que no pas per empoderar la ciutadania. És important doncs, que la participació estigui plantejada sobretot per aquells temes que preocupen els ciutadans i per tant, que els governs estiguin receptius a que l’opinió dels ciutadans sigui escoltada en aquells temes que els afecten i en els quals hi hagi més demanda de participació.

  • Abandonar el sectarisme i intentar sumar complicitats. A vegades, en la política municipal hi ha més sectarisme que en la política nacional. A molts governs els costa entendre que en petites comunitats com són la majoria dels nostres municipis, no té sentit el sectarisme o política de poca volada. És necessari sumar esforços i teixir complicitats per tal que la ciutat funcioni. Hi ha d’haver el necessari contrast de projectes però alhora les complicitats entre les forces polítiques per allò que beneficia al conjunt. I en aquest marc, el sectarisme polític no té cap sentit.

  • Potenciar la transparència i la rendició de comptes. El ciutadà, després d’un període de despolitització provocat per la bonança econòmica sostinguda es fixa molt més en la gestió que els governs fan dels recursos públics. I demanda transparència i rendició de comptes sobre l’acció de govern. Que l’administració abandoni la «torre d’ivori» on estava instal·lada i iniciï el contacte directe amb els representats no és una opció, és una obligació dels temps que vivim. No és que els ciutadans valorin els governs que ho fan sinó que penalitzen els que no ho fan. Ho veiem en tots els àmbits, però sobretot en el municipal. Els governs han de ser transparents i clars i rendir comptes del que han fet, però també, de per què ho han fet.

  • Ser capaços de traçar un horitzó. Els governs han de gestionar el dia a dia, però alhora també han de ser capaços de traçar un horitzó de futur per a la ciutat que beneficiï tots els ciutadans. Això potser és el que més costa als alcaldes i als governs. Ser capaços d’aixecar la mirada dels problemes quotidians i pensar com ha de ser la ciutat d’aquí a quinze o vint anys i com el govern pot ajudar a aconseguir aquest futur desitjable. Els ciutadans també demanen horitzons col·lectius, que donin sentit a l’acció de govern i que els impliqui com a part que són de la ciutat. Al no ser imminent sembla que no sigui urgent, però justament és urgent perquè sense aquest horitzó de futur, el dia a dia deixa de tenir sentit.

Si ens hi fixem, no són grans novetats. És el que han fet molts alcaldes al llarg del temps, però que avui en dia sembla gairebé disruptiu.

Ens trobem a prop de l’equador dels mandats municipals. Molts governs encara són a temps de repensar-se i acostar-se més als ciutadans. Veurem si s’hi posen.

D’aquí a vint-i-nou mesos, l’examen.

Ajuntament d´Argelaguer  Vall de Llierca - Garrotxa Cfoto: Lejarza)

Ajuntament d´Argelaguer Vall de Llierca – Garrotxa (foto: Lejarza)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Observacions de la Associació de Veïns d´Argelaguer al projecte de passera a la riera del Vinyot

Posted by lejarza en 15 enero, 2017

Observacions de la Associació de Veïns d´Argelaguer al projecte de passera a la riera del Vinyot

Argelaguer – Vall del Llierca

Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA) NIF G55218093 – Casa d´Entitats (Ajuntament Vell) Carrer Major 26 i Crtra d´Olot núm 23 Argelaguer 17853

Registre d´Entrada Núm. 813 Data 29/12/16

A/A: Regiduria d´urbanisme Ajuntament d´Argelaguer

Assumpte: Projecte de passera sobre la riera del Vinyot.

Vist el Projecte de Passera Peatonal sobre la riera del Vinyot, que l´Ajuntament ha aprovat i te en exposició pública; l´Associació de Veïns d´Argelaguer manifesta les seves consideracions:

1er.- El disseny de les baranes de la passera sobre la riera del Vinyot haurien de donar una major seguretat que les reflectides en el Projecte redactat anunciat al Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOPG) Núm. 226 – 25 de novembre de 2016 Núm. 9906, consistents en una barana superior i uns perfils en ziga-zaga entre la barana i el terra, amb dos cables entre mig tensats, que deixen espais oberts excessius.

Demanen un disseny que doni seguretat enfront al rics de caigudes.

2òn.- El tram de rampa d´accés a la Plaça de la Generalitat, amb un pendent previst del 15%, que és evidentment excessiu i sens dubte requerirà un posterior arranjament per adaptar-lo a la legislació vigent, amb el sobrecost que això comportarà.

Més si, com indica el Projecte, s´ha de tallar el mur de contenció existent de formigó que delimita la Plaça, i s´hi projecta una barana (aquesta més segura), també al 15%.

Demanen que aquet tram de rampa es faci també amb un pendent dins la legalitat (del 8% si s´escau).

3er.- No s´observen detallats quins acabats finals tindran el elements del tram de rampa de la Plaça de la Generalitat:

Tant dels murs: de contenció de formigo armat existent, dels murs de barrana de blocs de ciment existent, y del nou mur interior que separarà la Plaça de la rampa.

Com del paviment d´aquest tram de rampa, que potser es també el mateix paviment genèric indicat de fusta.

Demanen se´ns indiquin aquets acabats.

4art.- L´us d´aquesta passera serà previsiblement molt poc intens, i amb servei més probable a gent d´edat avançada o amb poca mobilitat, donat que es mantindrà el pas peatonal actualment existent que travessa la riera del Vinyot, i puja cap a la Plaça de Sant Damas.

Per tant, s´indica la possibilitat de que es podria realitzar una passera un xic més estreta i amb menys impacte ambiental. La projectada té dos arbres, un a cada costat, a tocar.

Puntualització final

Aquestes observacions les fem en el cas que es tiri endavant amb l´execució de la Passera.

Ens sembla més adient, però, destinar els recursos en fer una definició prèvia i global que arrengi i planifiqui en conjunt la Plaça de la Generalitat, l´edifici recenment adquirit del carrer Acàcies núm. 1, i la connexió amb l´altra banda de la riera del Vinyot – ja sigui amb una passera o bé amb una actuació de millora del actual recorregut peatonal.

Si s´ha de deixar per acabar el conjunt total de la passera, pot ser es més prudent no fer-la, donat que hi ha despesa municipal (malgrat les subvencions), i també futures despeses.

Argelaguer, a 27 de desembre de 2016 La Presidenta, Eva Llansana i Benaiges

Abocamets de runes a la Riera del Vinyot d´Argelaguer per l'Empresa Salvador Serra

Foto Lejarza: Abocament de runes a la riera del Vinyot d´Argelaguer (Garrotxa)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

La vaga d´educació pública el 18-G i 9-F

Posted by lejarza en 9 enero, 2017

La vaga d´educació pública el 18-G i 9-F

Arnau Rodellar Martí

L´escola pública catalana necessita urgentment un augment de la inversió. El 18-G i 9-F fem vaga durant el debat i votació dels pressupostos.

Els mesos d´octubre, novembre i desembre de 2016 van ser molt actius als centres educatius públics de Catalunya. Es van realitzar assemblees de treballadors i treballadores on es va plantejar el període de debat dels pressupostos del 2017 com un moment clau per recuperar la inversió a l´educació pública.

L´actual abandonament i desinversió a la xarxa d´escoles públiques es materialitza a través de ràtios d´alumnes per aula molt elevades, fills i filles de famílies migrades sense aules d´acollida, alumnat amb necessitats educatives específiques sense educadores d´Educació Especial, ni TEI a P3, ni TIS, ni el personal de l´EAP suficient.

Per al Departament d´Ensenyament, els infants i adolescents catalans matriculats a l´escola pública no mereixen la incorporació immediata de docents substituts quan es produeixen baixes, ni un aprenentatge en edificis en condicions. Es tanquen línies a centres públics i no es construeixen els instituts públics necessaris. Hi ha una manca de personal docent que provoca sobrecàrrega d´hores lectives, i resta temps a coordinacions, preparació de classes i col·laboració amb les famílies.

Davant d´aquesta situació, cal aturar l´abandonament i la privatització de l´escola pública catalana, augmentar-ne la inversió, rescatar-la i dignificar-la.

Per això fem vaga el dimecres 18 de gener (concentració a les 12 del migdia davant del Parlament) i el dijous 9 de febrer. Aturem els centres educatius públics contra les polítiques neoliberals!

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Sant Jaume de Llierca vol inaugurar la Casa d´Entitats

Posted by lejarza en 5 enero, 2017

Sant Jaume de Llierca vol inaugurar la Casa d´Entitats

Argelaguer – Vall del Llierca

L´adequació de la Casa d´Entitats es troba a les acaballes i pràcticament només queda la instal·lació de l´ascensor.

L´equip de govern de l´Ajuntament de Sant Jaume de Llierca el considera el projecte més important del mandat fins a la data.

Acollirà una quinzena d´Entitats que hi ha al municipi, que demanaven espais públics per reunir-se i fer-hi activitats.

Després d´habilitar-hi l´espai jove a la planta baixa de l´edifici, ara fa tres anys, a mitjans de l´any 2016 va començar l´adequació d´espais de reunió i activitats destinats a les Associacions i entitats del municipi a les plantes primera i segona.

Entre aquests espais, hi haurà una sala de conferències amb capacitat per a 40 persones. L´actuació ha tingut un cost de 150.000 euros, finançat en un 50% pel Pla Únic d´Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) i la resta amb recursos propis de l´Ajuntament.

El consistori vol inaugurar la Casa d´Entitats al febrer a molt estirar, aixi amb la d´Argelaguer l´àmbit de la Vall del Llierca disposarà de dues.

dscf0543

Casa d´Entitats d´Argelaguer (CEA), antic Ajuntament Crta d´Olot Nùm. 23. Foto: Lejarza – Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 2 Comments »