ICV-EUiA ha presentat una denuncia a les elèctriques davant el fiscal general

ICV-EUiA ha presentat una denuncia a les elèctriques davant el fiscal general
Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa – Olot
ICV-EUiA ha presentat una denuncia a les elèctriques davant el fiscal general de l’Estat per presumptes delictes de maquinació per alterar el preu de la llum i el de les subhastes i concursos públics.

Aquesta ha estat la reacció que ha fet saber la formació ecosocialista després que el president del Govern, Mariano Rajoy (PP), hagi anunciat una pujada de la llum del 2,3% després que la setmana passada s’anul·lés la subhasta del peatge per haver estat manipulada.

La diputada d’ICV-EUiA en el Congrés, Laia Ortiz, ha reclamat, una vegada més, una auditoria per determinar la realitat sobre el dèficit de la tarifa al mateix temps que ha reclamat que reformi el sistema de subhasta «en el qual es prop del 40% del preu del rebut de la llum».

«Acaben de reformar la Llei del Sector Elèctric i la primera conseqüència és aquest desastre i ara han de reformar el sistema de subhastes», Ortiz ha qualificat la reforma feta pel ministre Sòria de «fracàs absolut» i de «pegat» al mateix temps que ha indicat que la reforma «només ha servit per encarir el rebut de la llum, castigar les renovables i destruir llocs de treball».

Ha reiterat què es faci una auditoria «per saber el deute real amb les elèctriques» al mateix temps que demana «un canvi en la regulació del sector elèctric que acabi amb el domini de l’oligopoli d’aquestes empreses».

Sobre la pujada del rebut de la llum que ha aprovat el Consell de Ministres, la diputada ha explicat que aquest augment «s’acumula a la situació ja existent de moltes famílies que no poden pagar el rebut de la llum». Ha criticat que el Govern d´Espanya «no fa absolutament res per combatre la pobresa energètica».

ICV-EUiA ha presentat una denuncia a les elèctriques davant el fiscal general
Línia d’alta tensió de 132 kilovolts Olot-Argelaguer-Serinyà

 

Sant Joan les Fonts descubre su origen como pueblo

Sant Joan les Fonts, Fede Cedó

Un libro que se empezó a gestar hace siete años y que fue presentado el pasado sábado en el Monasterio de Sant Joan les Fonts (Girona) desvela la localización de los primeros asentamientos urbanos en el municipio a partir del siglo XI. La investigación surgió como una búsqueda de los ‘masos’ (caseríos) y molinos de la población, especialmente «aquellos que desaparecieron con los terremotos de 1427 y 1428» detalla el editor Josep Oliveras, pero ha concluido con «el inicio de la historia como municipio». El libro localiza 300 ‘masos’ y molinos de los que 130 están reducidos a ruina.

Como explica el alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona, también presidente del Consell Comarcal, todo empezó con unas reuniones que un grupo de vecinos organizó para impulsar investigaciones que permitieran «conocer nuestro pasado y de dónde venimos». Una inquietud que el pasado sábado obtuvo respuesta en forma de libro «Notes históriques dels Masos i Molins de Sant Joan les Fonts» que han elaborado los historiadores Gaspar Guardiola, Josep Oliveras, Manel Soler y Pere Molera.

«Queríamos conocer los ‘masos’ que habían desaparecido» asegura Oliveras, pero especialmente los derribados durante los terremotos (1427-1428) o lo que es lo mismo, dar con unos restos y ruinas de hace 500 años a través de las pistas proporcionadas por pergaminos diseminados por archivos de la comarca de la Garrotxa y la inestimable colaboración de la memoria histórica popular «aportada por los vecinos». En paralelo, Pere Molera, investigó en las parroquias que dividían el territorio en la época medieval «Begudà, Sant Joan les Fonts o Sant Andreu» ya que se trataba de los «señores del territorio» apunta Oliveras.

Historia como pueblo

A partir de los caseríos y molinos, los investigadores han hallado villas de la época Carolingia, como la de Aiguanegra –citada en documentos pero nunca hallada- de los años 600 o 700. «Hemos localizado también varias Domus –casas señoriales romanas- que hemos localizado en el territorio» como la de Bellvespre, del Puig, Mitjavila o Madilà. Un hallazgo que demuestra que «después de los íberos y los romanos, cuando los visigodos se marcharon, las tierras quedaron vacías».

«Hemos dado con el inicio de la historia de Sant Joan les Fonts como pueblo» enfatiza el editor. Se trataría, aseguran, de la primera población «no de la repoblación de los siglos VI al X» si no de los asentamientos localizados a partir del siglo XI hasta nuestros días «sería -resume- el inicio el núcleo urbano habitado como pueblo».

Las primeras repoblaciones en Sant Joan les Fonts se localizan a través de las casas o ‘villas’ lo que serían las actuales casas de payés, desde las que se cultivaban grandes extensiones de terreno «labrado con bueyes» y en las que los labradores convivían en una única habitación con los animales.

Las Domus eran grandes edificaciones de piedra con paredes de unos 75 centímetros de grosor, morada de caballeros o militares, mientras que el pueblo llano vivía en cabañas de madera. Fueron el preludio de los castillos o fortificaciones medievales que protegían las grandes extensiones de terreno con la que el rey había premiado a sus vasallos por méritos de guerra, que a partir del siglo XII se fragmentarían en pequeñas extensiones con masías, caseríos o molinos, que seguían dependiendo del señor feudal.

A partir de ahora, según el alcalde, Joan Espona, Sant Joan les Fonts abundará más en su pasado acudiendo a las administraciones supramunicipales para obtener ayudas para la investigación, de lo contrario «lo seguiremos haciendo nosotros a medida de nuestras posibilidades». Por el momento, las próximas investigaciones se centrarán en el magnífico monasterio benedictino del «Priorat de Sant Esteve» consagrado en 1117, del que sólo queda visible la iglesia declarada Monumento Nacional el año 1981.

Ajuntament d´Argelaguer aprovació definitiva de les ordenances fiscals per a l’exercici any 2014

Ajuntament d´Argelaguer aprovació definitiva de les ordenances fiscals per a l’exercici any 2014

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa – Besalú

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 243 – 20 de desembre de 2013 Núm. 14227 Ajuntament de Argelaguer

Anunci d’aprovació definitiva de les ordenances fiscals per a l’exercici 2014

Dins del termini d’exposició al públic dels acords provisionals de modificació i imposició d’ordenances fiscals per l’exercici 2014, no s’han presentat reclamacions.

Per això, i de conformitat amb el que preveu l’article 17.3 del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova la refosa de la Llei reguladora de les Hisendes Locals queden aprovats definitivament els acords provisionals adoptats pel Ple de l’Ajuntament en data 30 d’octubre de 2013, del contingut següent:

PRIMER.- Aprovar definitivament per a l’exercici 2014 i següents, la modificació de les Ordenances fiscals que a continuació es relacionen.

2.- Respecte a les taxes:

• Taxa de subministrament d’aigua. D’acord amb l’estudi econòmic redactat per l’empresa Prodaisa, les tarifes seran les següents:

BLOC I :De 0 a 10 m³/ abonat / mes 0,6126€/ m³. BLOC II : Excés de 10 m³/ abonat /mes 0.6385€/ m³. Bloc industrial 0,6087€/ m³. Quota de servei 0,5 €/abonat/mes. Conservació de comptador 0,8931 €/abonat/mes. Dret de connexió 50,00€.

• Taxa d’escombraries. S’han incrementat les tarifes de l’ordenança fiscal, i seran les següents:

Domicilis: – Habitatge 134,14 € – Habitatge amb una persona jubilada 70,28 € Habitatge de temporada o deshabitat 134,14 €.

Establiments: – Botigues (fleca, queviures…) 134,14 € – Bars i restaurants 522,18 € – Cases de turisme rural 485,46 €.

Fàbriques: – Desconnectades del servei 134,14 € – No desconnectades del servei Categoria 1ª 478,58 €. * Categoria 2ª 958,71 €. * Categoria 3ª 1.190,15 €

• S’ha modificat diferents tarifes de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa de serveis administratius, d’acord amb els estudis econòmics i l’estudi del Consell Comarcal de la Garrotxa pel que fa a activitats i informes de seguretat.

Fotocòpies: DIN A-4 0,10 DIN A-3 0,20 Color DIN A-3 0,40 Color DIN A-4 0,20

Informes de seguretat: Obra nova 250,47 Assignació o canvi d’ús 104,50

ACTIVITATS: Annex I. Autorització 786,92. Annex II. Llicència ambiental 786,92. Annex III. Règim de Comunicació 581,72. Innòcua. Règim de Comunicació 446,63. Innòcua. Tallers artesanals i ac. Ramaderes 316,41€.

CONTROL PERIÒDIC: Annex I. Informe sobre acta de control 139,49. Annex II i llicència activitat recreativa 647,06. Annex III i innòcua. Autocontrol 190,30€.

CONTROL INICIAL: Annex II i llicència activitat recreativa 647,06 (Visites de control). Annex II i llicència activitat recreativa 139,49€ (Informes sobre actes de control).

UTILITZACIÓ MATERIAL MUNICIPAL: Taules i cadires – Associacions del poble gratuït. Particulars: Taules, per taula 2 €. Particulars: Cadires, cada 6 unitats 2 €. El preus anteriors inclouen el transport. i recollida del material a domicili.

SEGON.- Indicar que les ordenances fiscals vigents en l’actualitat, no ressenyades en els punts anteriors, continuaran vigents fins que no se n’acordi la modificació o derogació.

TERCER.- Aquestes tarifes seran aplicables a partir del dia 1 de gener de 2014, i el seu període de vigència es mantindrà fins que esdevingui la seva modificació o derogació expressa.

Contra l’aprovació de les Ordenances Fiscals, es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent al de publicació d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província.

Argelaguer, 17 de desembre de 2013 Josep Dorca i Serrat Alcalde

Llum verd a la planta de triatge de residus a Sant Jaume de Llierca

Robert Van Eeckhout

La Comissió d’Urbanisme de Girona va donar ahir el seu vistiplau definitiu al projecte per construir una planta de triatge de residus a Sant Jaume de Llierca, i l’únic tràmit que queda per resoldre ara abans que es pugui iniciar la construcció és la firma del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. El projecte s’ha topat des de l’inici amb l’oposició frontal de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, que considera que el Consell Comarcal li ha imposat la ubicació d’aquest equipament. Ara, però, segons el Departament de Territori la fase de tramitació urbanística ja s’ha completat, i tan sols queda un últim serrell perquè els promotors puguin fer-la.

Al bàndol contrari, l’alcalde de Sant Jaume de Llierca, Ferran Puig, va defensar ahir que el projecte encara ha de passar per un altre tràmit abans de rebre el vistiplau definitiu de Santi Vila. En aquest sentit, va afirmar que la valoració de la Comissió d’Urbanisme de Girona era previsible, però que amb l’oposició del municipi, la decisió definitiva ha de passar encara per la Comissió de Catalunya, que serà que tingui en compte o desestimi els arguments en contra de la planta plantejats per l’Ajuntament. «Ells tenen informació tècnica que diu que la que proposen no és la millor ubicació. No sé si la tindran en compte», explicava Puig.

El batlle va explicar que, de moment, l’equip de govern ha d’esperar que vagi avançant la tramitació urbanística, ja que fins que no hi hagi una aprovació definitiva no es pot actuar. «Si el conseller Santi Vila ho firma, llavors el municipi pot decidir anar a la via judicial, abans no perquè no és definitiu. Quan hi anem, ho hem de tenir molt clar», va assegurar. Puig es va mostrar confiat que finalment no fagi falta haver de recórrer a aquesta via si la Comissió d’Urbanisme de Catalunya té en compte els informes que desaconsellen el projecte tal com està plantejat a dia d’avui.

Si acaba tirant endavant la proposta actual, la planta de triatge s’ubicarà en uns terrenys adjacents al polígon industrial de Can Coma i Astral, al sud del Pla de Politger, en una superfície de 8,39 hectàrees. D’aquesta extensió 3,68 hectàrees rebrien qualificació d’equipament ambiental, mentre que 4,18 es destinarien a espais lliures protegits i la resta a sistema viari. Pel que fa l’accés, hi hauria un vial de set metres d’amplada que passaria en part pel polígon industrial i pel camí de Coguleres. L’edifici no superaria els 12 metres d’alçada.

La Generalitat de Catalunya considerar inviable el projecte de la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa al Ajuntament de Sant Jaume de Llierca
Juan R. lejarza d´Argelaguer

Consell Comarcal de la Garrotxa contractació de Montserrat Padrosa Gelabert pel projecte de Turisme Cultural “Garrotxa Cultour”

Consell Comarcal de la Garrotxa contractació de Montserrat Padrosa Gelabert pel projecte de Turisme Cultural “Garrotxa Cultour”

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa – Olot

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 239 – 16 de desembre de 2013 Núm. 13797 Consell Comarcal de la Garrotxa

 

Edicte sobre contractació de personal.

El president del Consell Comarcal de la Garrotxa, va acordar, mitjançant decret de data 28 de novembre de 2013, contractar laboralment a la Sra. Montserrat Padrosa i Gelabert amb el següent règim jurídic:

– Modalitat: Contractació d’obra i servei determinat d’interès social (per obra i servei) a temps complet, per un període de dos anys (01/12/13-30/11/15).

– Jornada: Completa.

– Categoria: Tècnic mig, assimilat al subgrup A2.

– Treball a desenvolupar: projecte de Turisme Cultural* “Garrotxa Cultour: innovació en rutes per a la interpretació del patrimoni”

L’esmentat projecte és cofinançat per part del FEDER en el marc de la convocatòria pública aprovada per l’Ordre GRI/320/2012, de 18 d’octubre, dins de l’eix 4.

Això és el que s’informa als efectes oportuns. Olot, la Garrotxa, 2 de desembre de 2013 Joan Espona i Agustín President

 

*) Garrotxa Cultour (Turisme Garrotxa Av. Onze de Setembre, 22, 2n pis d’Olot 972 27 16 00): Innovació en rutes per a la interpretació del patrimoni.

Despesa elegible inicial 466.096,68€. Despesa no elegible 49.396,36€. Justificació: Incompliment article 1 Ordre EHA/524/2008, de 26 de febrer

Despesa elegible final 416.700,32€ 50% FEDER (U.E.) 208.350,16€

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6412 – 8.7.2013 DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS

Rosa Pérez i Robles Cap de l’Àrea de Publicació Oficial de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions (13.184.007)

Turisme Garrotxa és una associació privada integrada principalment per representants del sector turístic privat, seu al Consell Comarcal de la Garrotxa.

El Consell Comarcal de la Garrotxa ha elaborat per al 2014 un pressupost de 15.121.384 euros

El Consell Comarcal de la Garrotxa ha elaborat per al 2014 un pressupost de 15.121.384 euros

Vall del Llierca: Argelaguer–Tortellà–Girona:

El Consell Comarcal de la Garrotxa ha elaborat per al 2014 un pressupost de 15.121.384 euros, aproximadament un 19% més que el pressupost inicial de l’any 2013. Aquest increment pressupostari ve determinat, entre d’altres motius, per la previsió d’inversions al dipòsit controlat de residus, així com l’augment previst en la gestió de la recollida selectiva. No obstant això, s’ajusten al màxim les despeses i algunes d’aquestes queden condicionades a l’evolució dels ingressos del Consell al llarg de l’any que ve. Amb el 57% del pressupost, medi ambient és l’àrea amb la partida més important. En total s’hi destinen 8.581.044,75 euros. Aquesta àrea inclou, entre d’altres serveis, el cost de la recollida d’escombraries i el posterior tractament dels residus, la gestió de l’aigua de la comarca i el servei de recollida i custòdia d’animals de companyia. Un altre dels àmbits més importants del pressupost del Consell Comarcal per al 2014 (3.472.979,66 euros) correspon a l’Àrea de Joventut i Educació, que porta a terme, entre altres, la gestió del transport i del menjador escolar.

Ajuntament d´Argelaguer modificació de crèdits en el Pressupost de l´any 2013

Ajuntament d´Argelaguer modificació de crèdits en el Pressupost de l´any 2013

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa – Besalú

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 235 – 10 de desembre de 2013 Núm. 13724 Ajuntament de Argelaguer

Edicte d’exposició pública d’un expedient de modificació de crèdits.

El Ple de l’ajuntament de data 24 de setembre de 2013 va aprovar inicialment l’expedient número 1/2013 de modificació de crèdits en el Pressupost de 2013, el qual queda exposat al públic pel termini de quinze dies comptats des del següent al de la publicació d’aquest

anunci al BOP de Girona. En l’esmentat termini els interessats podran presentar les reclamacions i/o els suggeriments que estimin convenients, d’acord amb allò que disposen els articles 169 i 177 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.

En el supòsit de no presentar-se reclamacions ni suggeriments en l’esmentat termini, s’entendrà aprovat definitivament sense necessitat d’adoptar nou acord.

Argelaguer, 29 de novembre de 2013 Josep Dorca i Serrat Alcalde

Ajuntament d´Argelaguer aprovació inicial del pressupost i de la plantilla de personal per a l’exercici any 2014

Ajuntament d´Argelaguer aprovació inicial del pressupost i de la plantilla de personal per a l’exercici any 2014

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa – Besalú

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 234 – 9 de desembre de 2013 Núm. 13640 Ajuntament de Argelaguer

Anunci d’aprovació inicial del pressupost i de la plantilla de personal per a l’exercici 2014

Aprovat inicialment pel Ple de la Corporació, en sessió ordinària de data 3 de desembre de 2013, el Pressupost general de la Corporació per l’exercici 2014, així com la plantilla de personal que comprèn els llocs de treball reservats a funcionaris i personal laboral, i tota la documentació annexa, romandrà exposat al públic pel termini de 15 dies hàbils, a partir del dia següent de la publicació d’aquest anunci al BOP de Girona, perquè es pugui examinar i els interessats hi puguin fer les reclamacions i/o suggeriments que considerin oportuns.

Si transcorregut el termini no se n’han presentat, esdevindrà definitivament aprovat sense necessitat d’adoptar un nou acord.

Argelaguer, 3 de desembre de 2013 Josep Dorca i Serrat Alcalde

 

Los sijs de Olot piden una exención religiosa para circular en moto sin casco

 

Bàrbara Julbe

Los sijs quieren poder ir en moto pero sin el casco, ya que ponérselo sin quitarse el turbante es imposible. La comunidad sijista que reside en Olot -la más numerosa de Catalunya, con más de 1.700 empadronados- ha iniciado una batalla para lograr que los que profesan esta religión y cubren su cabeza con esta tela (que puede llegar a alcanzar los siete metros de longitud) queden exentos en España del Reglamento General de Circulación, tal como ya ocurre desde hace años no sólo en India sino también en países de la Unión Europea, como el Reino Unido, o en Canadá. 

En los próximos días, los sijs de Olot tienen previsto entregar una solicitud en el Ayuntamiento de Olot y otra en la dirección general de Tráfico de la provincia de Girona para tramitar esta petición, según explicó su portavoz, Gurpinder Singh. El objetivo es liderar desde la capital de la Garrotxa el movimiento para que se declare inválida la norma que obliga al uso del casco y, a su vez, pretenden ir obteniendo a partir de ahora el máximo de adhesiones posibles en el resto del país, donde residen más de 20.000 sijs. Entre sus planes está también empezar a recoger firmas. 

Para los fieles, el turbante es considerado un elemento sagrado y también un símbolo religioso. Los hombres tienen por costumbre ponérselo para cubrirse el cabello y las mujeres -que también deben cubrirse la cabeza- pueden usar turbante, aunque la mayoría prefieren un pañuelo. «Los sijs que han sido bautizados son los que obligatoriamente tienen que llevarlo porque, además, toman un voto de no cortarse el pelo, así como no fumar ni tomar bebidas alcohólicas. El turbante es un precepto de más de 300 años y un signo de nuestra identidad. Es como un elemento más de nuestro cuerpo. Quitárnoslo en público incluso es peor que desnudarnos», advierte Singh. 

A pesar de que el sijismo -la quinta entre las religiones organizadas con más fieles del mundo: tiene más de 30 millones de seguidores- dicta como norma que hay que llevar el turbante, la realidad cotidiana es otra bien distinta. En Olot, donde ya hace más de treinta años que se establecieron los primeros sijs en busca de trabajo, cada vez son menos los que se lo ponen debido a un proceso de occidentalización que experimenta esta comunidad u otras razones como la dificultad de encontrar empleo por el turbante o la imposibilidad de llevarlo durante el horario laboral. «Los niños sijs ven a los menores de aquí que no lo llevan y quieren ser como ellos. En industrias del sector de la alimentación, tampoco podemos usarlo por higiene», puntualiza su portavoz. La comunidad sij de Olot lamenta que en España están siendo víctimas de un «agravio comparativo», ya que hay países donde sí que existe esta excepción legal del motorista sij que lleva turbante. «Si en otros sitios se permite circular en moto con turbante, tampoco debería haber aquí ningún inconveniente. Queremos encontrar una solución para que cada vez que vayamos en moto no tengamos que quitarnos el turbante. O aquellos sijs que siempre han de llevarlo no tengan que renunciar a ir con este medio de transporte», sentencia Singh, quien reivindica, además, que «esta recia prenda les protege incluso más que el casco». 

La normativa de tráfico española es, sin embargo, muy tajante en relación con este tema, con lo que no se puede prescindir del casco por motivos religiosos y no llevarlo supone una sanción en torno a los 200 euros. «El Reglamento General de Circulación determina que tanto los conductores como los pasajeros de motocicletas o motocicletas con sidecar, de vehículos de tres ruedas y cuadriciclos, de ciclomotores y de vehículos especiales tipo quad, deberán utilizar adecuadamente cascos de protección homologados o certificados según la legislación vigente, cuando circulen tanto en vías urbanas como interurbanas», tal como subraya Marta Solano, jefa provincial de Tráfico de Girona. Solano advierte que «lo que prima aquí es la norma y la protección». 

En el Reino Unido, en cambio, la legislación no sólo incluye desde el año 1976 una exención religiosa para los sijs que llevan turbante si van en motocicleta sino que, según la ley de Empleo de 1989, también se les exime de llevar casco de obra en un edificio en construcción. En Canadá, tanto en la Columbia Británica y Manitoba, los sijs con turbante también están exentos de llevar casco en moto; mientras que, por otro lado, un juez del Tribunal Superior de Justicia de la provincia de Ontario desestimó una demanda para que lo estuvieran en esta región. 

En la actualidad, no existe ninguna posibilidad de que el reglamento español incorpore una exención religiosa para el uso del casco, pero la petición de los sijs coincide precisamente con la reforma del Gobierno español de la ley de Tráfico y Seguridad Vial, donde uno de los puntos más polémicos ha sido el uso obligatorio del casco en bicicleta, tanto en ciudad como en vías interurbanas, para los menores de 18 años. Ante ello, fuentes de la Jefatura Provincial de Tráfico de Girona consideran que, en el marco de este debate, podría ser un «momento apropiado» para que los sijs hiciesen llegar su petición, «la cual será derivada al responsable correspondiente a fin de poder ser estudiada y valorada». 

La normativa española vigente sólo exime de llevar casco a las personas provistas de un certificado de exención por razones médicas graves validado y firmado por un facultativo colegiado en ejercicio.

Desde el Ayuntamiento de Olot, por su parte, el concejal de Seguridad, Josep Gelis, advierte que cuando les llegue la solicitud, la estudiarán aunque «tampoco se podrá hacer nada desde el Consistorio porque ésta es una cuestión del reglamento de tráfico español». Gelis precisa que, pese a esta reivindicación, «no se ha hallado hasta el momento en Olot ningún sij conduciendo en moto con turbante porque la mayoría que lo llevan se desplaza a pie o en todo caso se lo quitan». 

La iniciativa de los sijs levanta polémica. El colectivo de moteros se muestra totalmente en contra. La delegación de Girona de la Federació Catalana de Motociclisme, por ejemplo, considera que «el casco es obligatorio» y que «la religión no tiene entrar en el aspecto de la seguridad». Además, desde esta entidad, destacan que «la función del casco homologado y certificado es proteger la cabeza y las cervicales, una función que difícilmente puede llegar a hacer un turbante».

Ajuntament d´Argelaguer convocatoria de Ple Sessió Ordinária 3 de Desembre de l´any 2013

Ajuntament d´Argelaguer convocatoria de Ple Sessió Ordinária 3 de Desembre de l´any 2013

Vall del Llierca, Argelaguer (Garrotxa) – Girona:

ADRIANA PRAT I VILALTA, secretària de l’Ajuntament d’ARGELAGUER.
NOTIFICO: Que, l’alcalde amb data d’avui ha dictat el següent DECRET.
Fent ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent, HE RESOLT convocar-vos com a regidor d’aquest Ajuntament, a la sala d’actes per a:
SESSIÓ: ORDINÀRIA DATA: 3 DE DESEMBRE DE 2013 HORA: 8 DEL VESPRE

1.- Aprovació de l’acta de la sessió ordinària del dia 24-09-2013

2.- Aprovació de l’acta de la sessió extraordinària del dia 30-10-2013

3.- Despatx oficial, convalidacions de decrets i informacions d’alcaldia

4.- Pressa de possessió del càrrec de regidora de la Sra. Olga Picart Palomeras ( per renúcia del titular del Àrea d’Urbanisme i Obres: Valentín Llaguno i Lobato)

5.- Aprovació inicial, si escau, del pressupost municipal exercici 2014

6.- Sol·licitar la prestació del servei Estaciona’t del Servei de Joventut

7.- Aprovar el conveni de delegació i encàrrec de la gestió dels serveis públics de competència municipal en matèria de prevenció, seguretat i controls d’activitats, establiments, infraestructures i edificis.

8.- Assumptes de tràmit

9.- Precs i preguntes

La secretària Argelaguer, 29 de novembre de 2013