Materials de formació per a mestres de l´escola rural

Materials de formació per a mestres de l´escola rural

Argelaguer – Vall del Llierca

El departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha presentat un seguit de materials de formació per a mestres de l´escola rural.

Aquests documents estan a disposició dels docents a la xarxa telemàtica xtec, que ofereix als professors diferents eines formatives amb l´objectiu de millorar la seva tasca docent.

De camí a l´escola rural és el títol d´un seguit de materials compostos per mòduls formatius que presenten una visió global sobre allò que caracteritza les escoles rurals i les zones escolars rurals (ZER).

El departament d´Ensenyament en destaca la informació sobre les metodologies didàctiques per afavorir l´aprenentatge a les aules i els aspectes de gestió d´aula que afavoreixen l´escola inclusiva.

També s´inclouen elements com la normativa establerta, el projecte educatiu de centre (PEC) o el projecte educatiu de ZER (PEZ), document que comparteixen totes les escoles de la ZER amb la finalitat d´avançar col·lectivament cap a un ensenyament de qualitat a favor de l´èxit educatiu dels alumnes.

El passat curs escolar 2015-2016 hi ha hagut a Catalunya un total de 277 escoles rurals, que han escolaritzat més de 10.500 alumnes.

A Argelaguer hi ha la ZER El Llierca que abracen els pobles de Tortellà, Montagut i Oix i Sant Jaume de Llierca.

El Consell Comarcal de la Garrotxa a aprovat provisionalment, com cada any, el preu públic corresponent a la prestació del servei de menjador escolar de la Escola Montpalau d´Argelaguer pel curs 2016-2017. Foto: Lejarza

La vespa velutina a Argelaguer

La vespa velutina a Argelaguer

Argelaguer – Vall del Llierca

Agents Rurals van despenjar i es van endur un niu de vespes asiàtiques que estava situat al ràfec d’una casa de la plaça Major d’Argelaguer.

Uns dies abans els veïns havien notat la presència de les vespes i n’havien donat part a l’Ajuntament.

A finals d’estiu, els nius de vespes ja comencen a estar plens. Encara que quan estaran en més activitat serà a l’octubre i novembre. La previsió és trobar-ne més que l’any passat.

La Vespa velutina, és un insecte provinent de la Xina que mata a les abelles tradicionals comunes per alimentar a les seves larves. Aquest animal, tres cops més grans que les abelles garrotxines, està considerat com una plaga després d’estendre’s per França i Euskal Herria (País Basc); asseguren que malgrat l’espectacularitat de l’insecte, amb el cos fosc i les potes grogues, l’animal no és agressiu amb els humans, tot i que les seves picades són molt doloroses.

Va arribar a Europa a través de França en 2004, en un vaixell de càrrega de mercaderies (ceràmica) de la Xina.

En l`any 2010 es va confirmar l’arribada a Espanya a través dels Pirineus, concretament a Irun (Guipuzkoa). Posteriorment es va detectar a Nafarroa (Navarra) (juny 2011).

La seva expansió es produeix de manera natural a través de les valls fluvials, rius, rieres.

El Sr. Puigdemont sí que té garantida la pensió

El Sr. Puigdemont sí que té garantida la pensió

Francesc Sánchez

Vaig llegir a principis de setmana que el Sr. Carles Puigdemont havia proclamat a través de Twitter, que és el nou mitjà d´expressió dels polítics, que “l´economia catalana és robusta i garantirà les pensions si té un Estat”.

Uns dies després llegeixo al Diari de Girona que a la nostra província només hi ha dos cotitzants per cada pensionista quan fa tan sols nou anys la ràtio era de 2,6 afiliats a la Seguretat Social per cada persona amb dret a prestació pública.

La veritat és que els futurs pensionistes ho tenim molt cru. Ho confirmava també el Sr. Gay de Liébana amb unes declaracions que posen els pèls de punta.

De moment, l´únic que té garantida la pensió és el Sr. Puigdemont.

Segons l´Estatut dels expresidents de la Generalitat, tindrà uns ingressos anuals, a compte de tots, de 116.000,37 euros els quatre anys posteriors a la seva presidència, a més d´una oficina amb dotació pressupostària i personal fix al seu servei.

I a partir del dia que compleixi 65 anys cobrarà 87.282 euros anuals, el 60% del sou de president de la Generalitat. Quants pensionistes cobren aquesta prestació?

Ell rai, pot estar ben tranquil. Ja pot anar garlant sobre pensions que té la vida resolta.

A la resta, amb la ineptitud dels actuals governants d´Espanya i Catalunya, només ens queda resar, fins i tot els que no som creients.

L´Institut Cartogràfic i Geològic recorda que a Catalunya l´últim terratrèmol similar al d´Amatrice va ser a Ripoll

L´Institut Cartogràfic i Geològic recorda que a Catalunya l´últim terratrèmol similar al d´Amatrice va ser a Ripoll

Argelaguer – Vall del Llierca

L´Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) recorda que l´últim terratrèmol de magnitud similar al de les poblacions d´Amatrice, Accumoli o Pescara -entre 6,2 i 6,5 graus- que va tenir lloc a les comarques gironines va ser en plena edat mitjana, el 2 de febrer de 1428 a Ripoll.

Conegut com a terratrèmol “de la candelera” es va notar arreu de Catalunya i va deixar prop de mil morts, la majoria principalment a Queralbs, Camprodon i Puigcerdà.

La possibilitat que torni a produir-se és bastant indeterminada, ja que no es tenen dades d´altres sismes d´aquesta magnitud. Estimem un període de recurrència d´entre 1000 i 2000 anys.

L´ICGC constata que a les comarques gironines, tant en les pirinenques com en les de la zona que va entre la Garrotxa i la Selva, i en menor grau les costaneres, s´enregistren sismes de petita magnitud i en menys grau sismes àmpliament percebuts per la població, però sense causar danys.

Exemple d´aquests últims són el de Roses el 2015 de magnitud 4,3 o el del Pla de l´Estany de magnitud 3,6.

Les actuacions preventives per fer front a terratrèmols forts se centren actualment en fer aplicar la Norma Sismoresistent (NCSE-02) a tots els edificis de nova construcció.

En cas que es produís un terratrèmol amb danys, l´ICGC diu que el Pla Especial d´Emergències Sísmiques de Catalunya (SISMICAT) i els plans municipals de Protecció Civil han de facilitar la gestió adequada de l´emergència.

El CPA Olot prepara la nova temporada amb un stage a Argelaguer

El CPA Olot prepara la nova temporada amb un stage a Argelaguer

Sandra Sotillo

Les patinadores de Ricard Planiol i Ester Fàbrega faran una estada de tres dies al municipi per intentar avançar el ball de l’any que ve i així poder marxar cap al mundial de Novara amb més tranquil·litat.

El CPA Olot està que no para. Les olotines ja es preparen pel Mundial, però no perden de vista la coreografia de l’any que ve, i una nova temporada on hauran de tornar a afrontar un important relleu generacional. Set patinadores diran adéu després del campionat del món, i passaran els patins a vuit companyes que des del maig ja s’entrenen amb el primer equip. Serà un gran canvi per les olotines, i per això junta i entrenadors han organitzat un stage perquè les patinadores convisquin durant tres dies i es coneguin millor. L’entrenadora del primer equip, Ester Fàbrega, diu que és una experiència nova i que esperen que sigui positiva.

Seran tres dies d’entrenaments intensius, i aprofitaran la disponibilitat del pavelló d’Argelaguer per intentar avançar la nova coreografia i així poder afrontar la recta final de la temporada amb totes les forces centrades en el mundial de l’octubre a Novara. El director tècnic, Ricard Planiol, no vol revelar cap secret de la nova coreografia, però assegura que tot i el canvi generacional, la il·lusió continua sent la mateixa.

Les patinadores s’allotjaran de divendres a diumenge al Mas Espuella d’Argelaguer, i entrenaran al pavelló del municipi.

El grup A del CPA Olot (CPAO) prepara la nova temporada a Argelaguer

Argelaguer fa més visible el seu paisatge fluvial

Argelaguer fa més visible el seu paisatge fluvial

El Punt/Avui Argelaguer – Garrotxa Ramon Estéban

El vell projecte de l’Ajuntament d’Argelaguer de fer valdre els seu paisatge fluvial, molt desconegut pels forans, ha estat recuperat pel consistori actual i s’ha començat a executar.

Emmarcat en el pla de foment turístic que gestiona el Consell de la Garrotxa per a diferents municipis de la comarca, el projecte d’Argelaguer consisteix en la recuperació dels senders de la vora del riu Fluvià, la majoria dels quals han anat caient en desús i, en el pitjor dels casos, desapareixent sota la massa forestal.

Per aquests senders s’accedeix a edificacions que també resten mig oblidades, entre les quals destaquen la resclosa i un antic molí.

Observatori d’aus

A banda de la recuperació de camins –que, un cop feta l’estassada, es reforçaran amb una capa de terra compactada–, en el projecte es preveu la instal·lació de dos punts d’observació d’aus.

Consistiran en unes construccions de fusta que estèticament seguiran el model del parc de les populars cabanes del Garrell (situat també a prop del riu) i que s’han encarregat a una empresa local.

Es vol aprofitar el fet que, en aquesta part del seu recorregut, el Fluvià sol baixar a poca velocitat, circumstància que afavoreix la presència de força espècies d’aus aquàtiques.

Els treballs, valorats en prop de 25.000 euros, els està executant la cooperativa La Fageda.

Si es compleixen les previsions, estaran enllestits a finals d’estiu, segons calcula l’alcalde, Artur Ginesta.

En una primera fase es treballarà en el curs fluvial més proper al nucli d’Argelaguer, però a la llarga es vol abastar fins al barri del Pont, ja a tocar del nucli de Sant Jaume de Llierca.

Argelaguer fa més visible el seu paisatge fluvial El Punt/Avui Argelaguer – Garrotxa Foto: Ramon Estéban – Riu Fluvià Resclosa

El bisbe de Girona i comte de Besalú Miró dit Bonfill

El bisbe de Girona i comte de Besalú Miró dit Bonfill

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

El bisbe de Girona (971-984) i comte de Besalú (965-984, Miró, dit Bonfill, és un personatge singular del segle X.

Fill petit del comte de Cerdanya, Miró el Jove, i de la comtesa de Besalu Ava (Avane), és l´únic jerarca del seu temps que aplega ensems la dignitat episcopal i la comtal, és a dir, la maxima autoritat civil i eclesistica.

Complint deures dels dos mons, Miró Bonfill presidí tribunals de justícia envoltat de jutges, vescomtes i clergues, viatja al menys dues vegades a Italia: l´any 979 fou rebut en audiencia pel papa Benet VII, que li atorga una butlla per a construir el monestir de Sant Pere de Besalú, i l´any 981 assisti a un concili sobre la simonia que presidí l´emperador Otó II.

El comte-bisbe, no escatima esforços en la propagació del monaquisme: obra personal seva fou la fundació del monestir de Sant Pere de Besalú i d´una comunitat de canonges a Besalú, la capital del seu comtat.

Juntament amb el seu germa, el comte Oliba de Cerdanya (el pare de l´abat i bisbe Oliba), funda el monestir de Santa Maria i Sant Urbici de Serrateix (Bergueda).

Altres cases que es beneficiaren de la generositat de Miró Bonfill foren els cenobis de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Cuixa, Camprodon, Banyoles, Sant Benet de Bages, Sant Pere de Roda (Rodes), Arles i Sant Llorenç prop de Baga.

Santa Maria de Besalu (Garrotxa) Foto: Lejarza – Argelaguer

Justificar l´injustificable

Justificar l´injustificable

Montse Zuriguel Marés, Vulpellac (Baix Emporda)

Visc a pagès. Fa anys una biòloga em va advertir que el camp, al nostre país, estava molt més contaminat que la ciutat. No m´ho vaig creure.

Certament, any rere any he estat testimoni de com els conreus del voltant s´han anat contaminant amb productes pesticides, amb purins, i com noves granges de porcs, encara! s´han anat construint.

Senyors dels ajuntaments i de la Generalitat de Catalunya, la contaminació de l´aigua no ès un fet puntual, i vostès ho saben però… “se’n fan creus”, busquen els culpables de llançar els herbicides, cancerígens i alteradors hormonals… que vostès han permès, (d´això se’n diu tirar la pedra i amagar la mà).

El fet és que ja en tenim les conseqüències, l´aigua no és potable, ni per al bestiar, ni per cuinar.

Però els ciutadans a callar… I vinga a menjar porc, vinga a menjar pollastre.

O és que potser al bestiar de les granges de Forallac i rodalies els donen aigua embotellada…?

O és que potser els restaurants de Forallac i rodalies, en ple mes d´agost, cuinen amb aigua de garrafa?

Menys mal que uns filtres màgics ho han de solucionar tot! Però serà per sempre?

Senyors, si us plau, no ens prenguin per idiotes. Tot està manipulat, els mitjans de comunicació, les analítiques de l´aigua… Per més que ho intentin, no es pot justificar l´injustificable.

Els Amics de Sant Aniol d’Aguja a la Universitat Catalana d’Estiu

Els Amics de Sant Aniol d’Aguja a la Universitat Catalana d’Estiu

Argelaguer – Vall del Llierca

L’associació Amics de Sant Aniol d’Aguja ha presentat el seu projecte de rehabilitació del refugi a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada de Conflent. En presència de Sònia Tubert (portaveu) Marta Nonell (arquitecta) acompanyades d’altres companys i companyes de l’Associació.

L’entitat va participar a la Jornada Catalunya del Nord a l’Abast, dedicada a exposar alguns projectes transfronterers que fan palesa la col·laboració i la feina en comú entre els territoris catalans dels dos costats de la frontera.

L’Associació està formada per tres entitats: Associació Terra Aspra de Montagut (Garrotxa), Grup Excursionista Peu Alegre de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) i Centre excursionista de Banyoles (Pla de l’Estany).

A la UCE, l’entitat va exposar el projecte de restauració del refugi i de conservació del patrimoni de la vall de Sant Aniol.

Aquest edifici forma part del paisatge de Sant Aniol. Recuperar-lo respectant la seva antiga estructura seria ser fidels al paisatge i a la història.

S’obtindria la consolidació d’un edifici antic que ha tingut usos ben diversos: rectoria, vivenda, hostal, casa de l’Obra i refugi per a excursionistes.

De tots aquests usos n’han deixat constància escrita molts d’autors.

Per citar-ne alguns: César August Torras, Josep Girona Casagran, Carles Bosch de Trinxeria, Marià Vayreda, Ramon Sala, Narcís Puigdevall, Joaquim Agustí i Bassols….i fins i tot la princesa Maria de las Nieves de Braganza i Borbón en deixa constància en el seu diari de viatge de l’any 1872.

L’Associació Amics de Sant Aniol d’Aguja ha presentat el seu projecte de rehabilitació del refugi a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada de Conflent

El Govern del nou país

El Govern del nou país

Joan Garcia, Girona (Gironès)

No sé si és que estan tots concentrats en una masia aïllada per preparar els actes de la Diada, però el cert és que el Govern català ha desaparegut del mapa.

Les úniques notícies de què hem tingut coneixement al llarg de l’estiu són que el president Carles Puigdemont feia de claca de Pilar Rahola i de Joan Laporta i que el conseller Santi Vila exhibia el seu cos en una festa a Vilassar.

Del vicepresident Junqueras, que té els pressupostos a la nevera, fa temps que no sabem res. Deu estar enfeinat conreant les tomates del seu hort.

L’única aparició ha sigut la de la consellera de Treball, la gironina Dolors Bassa. Bé, això d’aparició és molt dir.

Resulta que set menors tuletats per la Generalitat han sigut víctimes d’una xarxa de pedòfils que ha actuat a Catalunya durant set anys i l’única resposta de la flamant consellera ha sigut enviar un twitter per dir que ja ho explicarà el mes de setembre. Fantàstic.

Com que en aquest cas no pot donar la culpa al Govern de Madrid –tot i que no m’estranyaria que ho acabés fent– ha decidit fer-se fonedissa, continuar les seves vacances i esperar al setembre quan el cas, per molt greu que sigui, ja haurà desaparegut de la memòria dels ciutadans. Al setembre, toca Diada. És el nou país.