Les Argelagues se´ns fan daurades groc d’or que afalaga
Juan R Lejarza de Cal Music, Argelaguer (Garrotxa)
“Quan l’Argelaga floreix, la persona creix”
De l’Argelaga no se’n recorda ningú, o quasi ningú, a l’hora d’enaltir les meravelles botàniques del bosc, si de cas només se la recorda per les molèsties que comporten les seves punyents punxes, i passa per ser la inútil i enutjosa brivalla de la muntanya.
Dir que ningú no vol l’Argelaga d´Argelaguer fóra fer-ne un gra massa, però fet i fet no ens allunyaríem massa de la veritat.
Ai! caminet, caminet,
ai! caminet de muntanya
tot carregat de sentors,
dret per la costa solana
no tenen més ombra que els pins
ni més flor que l’Argelaga.
Joan Maragall
Tanmateix de l’Argelaga se’n deriven molts avantatges i utilitats rurals; i, a més, el groc primerenc de les seves petites i pletòriques flors té el privilegi de ser la llum més llampant i exuberant de la nostra flora i el color que broda la rude vesta que a l’hivern es posa a la nostra muntanya d´Argelaguer.
Nosaltres baixarem de les muntanyes
amb ulls adelerats i amb les genives
enceses de desig i d’Argelaga.
I cridarem tothom perquè enarbori
banderes i estendards i pedregades.
Celdoni Fonoll
Hi ha herbes o arbres que s’imposen per la seva soberga estampa com el pi donzell i el roure; d’altres que sorprenen per l’esplendor dels seus colors com l’arbocer i l’auró al cor de la tardor; que corprenen per la seva humil tendresa com les violetes; que ens meravellen per la imaginació de les seves formes i coloracions com les orquídies i les margalides d’estepa; que excel·leixen pel seu exquisit perfum com l’espígol, la tarongina o l’alfàbega; que es fan preades per les seves indubtables virtuts medicinals com la sàlvia, el romer o la camamilla; que es fan respectables pels seus letals verins com la cicuta, l’emborratxacabres i el baladre; o que inspiren reverència per la seva venerable vellúria com l’olivera, la carrasca i el teix.
L’amor fa via, lleial,
dins un terreny auster.
Com Argelaga d’espina afilada
i groga flor,
pren l’aroma d’un vent capciós,
curull de promeses
i falsa il.lusió.
Autor desconegut
Per endavant, l’Argelaga, a causa de la seva ràpida, crepitant i fugissera combustió, que li ha valgut la dita popular de “foc d’Argelaga, foc de rialla”, és l’encenall escollit i més a l’abast del ritual tradicional d’armar una foguera, de l’art d’ensinistrar el foc, d’encendre’l i mantindre’l viu i tranquil; i, en companyia del romer i del cepell, era la llenya per excel·lència que, a grans feixos, feien els llenyaters, com a combustible per als forns de coure pa i dels teulars.
“Encenc el foc, una Argelaga i quatre branquetes de ramulla seca i un parell de troncs… Em quede hipnotitzat davant la llar mirant les flames enlairar-se’n pel fumeral”
Angel Felibre Diari d’un sol dia
“l’aroma de muntanya que en el forn s’establia quan cremaven les Argelagues”
Autor desconegut
L’Argelaga es feia servir també per a netejar les ximeneres, bo i lligant-ne un feix, espès i arrodonit, a dues cordes igual de llargues, per tal que un poguera estirar de dalt i després un altre de baix i fer caure tota la sutja del fumeral.
… “el pare s’havia afanyat a curullar el carro de trabuc d’Argelagues, que feia dies que la xemeneia no tirava bé. No tirava bé, gens bé, s’havia encès dues vegades, la darrera les flames aixecaven metres cap al cel” “De puntetes, per no trencar cap teula, veus la figura menuda i encorcobida del pare amb un feix d’Argelagues mal lligades per un cordill llarg i més llarg, i un pes a l’extrem que el fes lliscar fàcilment cap avall. “ … la xemeneia havia de ser ben freda i seca quan es comencés a fer-hi passar les Argelagues amunt i avall”
Eulàlia Gispert: L’Argelaga que netejava la xemeneia, no sempre
Abans era pràctica comuna al nostre poble la matança del porc; i amb Argelagues seques socarraven, socarrimaven o soflimaven la pell dels porcs després de degollar-los enmig del carrer Major, entre grunys i esgüells terribles.
També de l’Argelaga se n’ha fet un ús agrícola com a component principal per a bastir “formiguers” de fer cendra per a adobar els horts.
Boscos, boscos de ma terra
de quin color us pintaré?
Vents de foc us arrasen
L´Argelaga, l´esbarzer,
el pi blanc, el bruc, l´alzina,
el freire, al lloc més planer.
Mercè Macip
Primer es feia un muntó d’Argelagues i d’altres mates en el mateix soler dels horts, es tirava damunt, a cabasset, terra i terrossos, i després es calava foc, sense que fera flama; i quan la llenya s’havia reduït a cendra, aquesta, junt amb la terra cremada, s’escampava pels bancals del horts.
Aprofitant la seva vulnerant espinescència, l’Argelaga es posava damunt de les parets dels corrals, per tal que no hi entraren les raboses i d’altres salvatgines.
Tinguts per fortíssims i bellíssims són els gaiatos i garrots d’Argelaga; i amb el nèctar de les seves flors elaboren les abelles una mel finíssima i de gran cualitat.
Cal, a més, comptar amb l’interès ecològic de l’austera Argelaga d´Argelaguer que adoba la terra que ocupa, gràcies a la relació simbiòtica que manté, com les restants lleguminoses, amb uns bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric que colonitzen les seves arrels.
Encara caldria afegir que l’Argelaga és, actualment, la prova inicial que posa la muntanya al personal de tota llei que la visita, propiciant així una prudent autoselecció.
Qui puja la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s’encén i s’apaga,
albó, romaní i Argelaga.
El sol s’apaga i s’encén,
farigola, romeguer.
Bartomeu Rosselló-Porcel
La veritat és que hi ha Argelagues tan formidables i tan eriçades que topades de trascantó no saps si volen traure’t a ballar o trencar-te la cara, i que haver de travessar un matollar ben entravat d’Argelagues pot esdevindre una tortura sobretot si es fa al pic de l’estiu quan se sol portar pantaló curt i la secor fa més punyents les punxes.
Però normalment el seu ràpid refrec, ran de senda, és més aviat un esperonador de l’ànim del caminant i un bon estimulant de la circulació sanguínia de les cames.
Conec aquests turons.
El verd rusc del romaní,
l’altre punxent de l’Argelaga,
aquell entorcillat de l’antiga olivera,
els verderols dels pins.
Els conec.
Josep Piera
El nom actual d’Argelaguer prové aquesta planta, i ha anat canviant amb els segles, el primer es troba l’any 957, i l’últim en 1855: Agelaga, Argelagarios, Argelagario, Argelaguerio, Galagario, Argilagarios, Argilarios, Dargilaguer, Argelagaris, Argilagueriis, Argileguer i Arfielaguer.
També l´Argelaga serveix com a referent en l’ambit polític i social per als veïns del nostre municipi, així, en l’ambit polític apareix en l’escut de l´Ajuntament, i en l’espai comunitari l´Argelaga apareix en l’escut de la Associació de Veïns d’Argelaguer.
A Catalunya no es troba cap referència a l´Argelaga fora del nostre poble; excepte un petit poble dic l´Argilaga al municipi de la Secuita (Tarragonès), situat a 170m d’altitud, a la divisòria d’aigües entre el riu Francolí i el Gaià; només ja, fora de la nostra terra catalana, trobem un sol municipi a França: Argelès-sur-mer, a l’escut d’Argelers podem llegir “qui s´hi acosta, té resposta”, que vol dir que aquell que toca l´Argelaga s’hi pot punxar.
Filferros espinosos barrant el camps d’Argelers
m’esgarrinxen el cor com l’Argelaga.
He guardat els colors a la capsa dels fils
que porto amagada a la butxaca de l’ànima,
i un terròs del meu hort d´Argelaguer,
que servo encara al palmell constret de la mà enutjada.
T’has acostat, cobert d’Argelaga,
miol de gat que saluda l’albada.
Autor desconegut
Quina Argelaga el vent i quin dolor
els teus ulls que s’obrien, els perfils
altra volta i els límits de les coses
allí on moren les papallones fosques
i és foc el cos que és dèbil i voldria
no ser cremat per l’or, que tot ho abrusa.
Carles Miralles
Ronda de mort. Ganyola la rufaga
pels esglaons febrils de la malson
entre coscolls i punxes d’Argelaga.
Miquel Peris Segarra
Acabem aquest escrit amb una endevinalla coneguda:
“Tinc cap, tinc ull i tinc cos, i no sóc de carn ni d’os; punxe més que una Argelaga i sempre faig faena a casa”
Octubre 2015
Matoll d´Argelagues a Santa Maria d´Albis al Guilar (foto: Lejarza)
Argelaguer Vall del Llierca 