Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 29 noviembre 2015

Catalunya una societat amb 1.500.000 persones en situació de pobresa

Posted by lejarza en 29 noviembre, 2015

Catalunya una societat amb 1.500.000 persones en situació de pobresa

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Catalunya tè una societat amb 1.500.000 persones en situació de pobresa, un 20,9% de la ciutadania en risc d’exclusió social, 800.000 persones afectades per la pobresa energètica, 200.000 llars sense cap ingrés, 726.000 persones a l’atur, un 50% d’atur juvenil i un 12% de pobresa assalariada, 115.000 execucions hipotecàries des de 2007 i 14.000 persones sense llar.

Una realitat conseqüència directa de les polítiques de tots els govern de la Generalitat de Catalunya, que des de 2010 han aplicat una duríssima austeritat que ha suposat fins a 5.300 milions d’euros en retallades, en un país on la desigualtat social no ha parat de créixer fins a situar-nos en els nivells de desigualtat més grans d’Europa.

De forma ignominiosa hem hagut de suportar que mentre la nostra realitat social es deteriorava al ritme dels anteriors drames vitals, el frau fiscal català assolís la magnitud de 16.000 milions d’euros, els beneficis de La Caixa i Banc Sabadell des de 2010 arribessin als 5.521 milions d’euros, i les duríssimes polítiques econòmiques prioritzessin pagar un deute que ha representat, només en interessos, 10.730 milions d’euros, mentre el patrimoni dels 10 catalans més rics supera els 23.600 milions d’euros.

Posted in Uncategorized | 3 Comments »

Els noms del porc

Posted by lejarza en 28 noviembre, 2015

Els noms del porc
Gustavo Duch i Carles Soler (Extracte)
L’any 1995 ja teníem un sector porcí molt potent a Catalunya, i entre 10.554 explotacions es comptabilitzaven un total de 4.390.484 caps de porcí. Pocs anys després, el 1999, el cens porcí ja havia arribat a 1 porc per habitant, amb uns 6,3 milions de caps concentrats en un 40% en tres comarques (el Segrià, Osona i la Noguera). En aquell moment ja es van alçar algunes veus que alertaven sobre un model intensiu, contaminant i que feia desaparèixer les petites granges que no podien competir amb les grans empreses. Però, més que canviar, es va seguir fomentant la producció intensiva porcina amb l’objectiu que Catalunya fos una de les principals àrees de producció, engreix i transformació a escala europea. I així ha estat. L’any 2013 es van comptabilitzar més de 6,700,000 porcs i, en canvi, el nombre d’explotacions havia baixat a menys de la meitat, en concret a només 4.321.
Que Catalunya tingui aquesta capacitat instal·lada de produir més d’1,5 milions de tones de carn anualment —o, el que és el mateix, uns 210 kg de porc per persona encara que consumim 11,7 quilos per any, i és molt i massa— s’explica per la presència d’empreses com Vall Companys, Tarradellas o la Cooperativa Agrària Guissona, que amb models diferents d’estructura empresarial han aconseguit integrar verticalment el sistema productiu carni. Les seves estructures estan preparades per abastir de garrins, pinsos i servei tècnic les granges associades o ‘integrades’, que són les que, assumint tots els riscos, s’encarreguen d’engreixar els animals, que finalment compren aquestes corporacions per portar als seus escorxadors, que també són seus, i fins i tot, en el cas de Guissona, també s’encarreguen en les seves botigues Bonarea de fer la venda.
L’any passat, Guissona va engreixar més de 670.000 porcs, pels escorxadors de Vall Companys varen passar més de 4,3 milions de porcs i Casa Tarradellas va llogar uns terrenys a Oliola (Noguera) per instal·lar-hi un dels complexos de granges amb més capacitat de tot Catalunya, uns 21.000 porcs.
Però aquest model productiu té un preu molt alt. D’una banda, i com hem vist, la desaparició de moltes petites granges i la dura subsistència dels que, integrats en el model, no són res més que mà d’obra barata —una baula d’una cadena— per a una gran maquinària en funcionament. I, de l’altra, un preu per a tota la societat, ja que a les comarques abans senyalades la gestió dels purins és un gran problema de contaminació dels aqüífers i que indirectament està comportant més dimensió d’aquestes corporacions, que ara han de comprar més terres per poder abocar-hi els purins.
D’on ens alimentem?
Deixar l’alimentació en mans d’aquest model centrat en produccions intensives i per a l’exportació vol dir també acceptar una considerable dependència alimentària de l’exterior. Concretament a Catalunya, el 60% del menjar que ens emportem a la boca és importat; i aquí la connexió amb el món és Mercabarna, un altre instrument de les administracions públiques al servei dels grans agronegocis privats.
En els darrers 20 anys, Mercabarna ha fet una aposta per convertir-se en un centre logístic de la Mediterrània on, sota l’excusa de competitivitat, eficiència i demanda, s’ha promogut la deslocalització dels aliments. Un exemple d’això el tenim quan analitzem l’origen dels tomàquets que es comercialitzen a Mercabarna en la seva temporada natural. En aquest moment en què la pagesia catalana pot abastir totalment la demanda d’aquest producte, Mercabarna s’inunda de tomàquet d’Holanda a 30 cèntims el quilo, per sota del preu de cost del tomàquet local.
Evidentment, això perjudica la viabilitat de la nostra pagesia.
A Catalunya han desaparegut en 10 anys 6.800 petites i mitjanes finques agrícoles; la població activa agrària no arriba a l’1%

Posted in Uncategorized | 17 Comments »

Ajuntament d´Argelaguer PLE EXTRAORDINÀRI 23 DE NOVEMBRE DE 2015 A LA 1 DEL MIGDIA

Posted by lejarza en 23 noviembre, 2015

Ajuntament d´Argelaguer PLE EXTRAORDINÀRI 23 DE NOVEMBRE DE 2015 A LA 1 DEL MIGDIA

 

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

 

ADRIANA PRAT I VILALTA, secretària de l’Ajuntament d’ARGELAGUER.

 

NOTIFICO: Que, l’alcalde amb data d’avui ha dictat el següent

 

Fent ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent, HE RESOLT convocar-vos com a regidor d’aquest Ajuntament, a la sala d’actes per a:

 

SESSIÓ: EXTRAORDINÀRIA DATA: 23 DE NOVEMBRE DE 2015 HORA: A LA 1 DEL MIGDIA ORDRE DEL DIA:

 

1.- Sorteig dels membres de la mesa electoral per les eleccions del dia 20-12-2015

 

2.- Prendre acord relatiu a la modificació puntual de les normes subsidiàries referida a activitats associades a la gestió de residus en l’àmbit de sòls urbans del municipi.

 

3.- Sol·licitar la prestació del servei Estaciona’t del servei de Joventut per a l’exercici 2016

 

4.- Devolució de la garantida definitiva de l’obra dels Vestidors per a la pista poliesportiva 5.- Aprovació de factures

 

La secretària

 

Argelaguer, 20 de novembre de 2015

2008_0101DosquersPuigventos0046

Ajuntament d´Argelaguer  (Foto Lejarza)

Posted in Uncategorized | 5 Comments »

Les Argelagues se´ns fan daurades groc d’or que afalaga

Posted by lejarza en 20 noviembre, 2015

Les Argelagues se´ns fan daurades groc d’or que afalaga

Juan R Lejarza de Cal Music, Argelaguer (Garrotxa)

Quan l’Argelaga floreix, la persona creix”

De l’Argelaga no se’n recorda ningú, o quasi ningú, a l’hora d’enaltir les meravelles botàniques del bosc, si de cas només se la recorda per les molèsties que comporten les seves punyents punxes, i passa per ser la inútil i enutjosa brivalla de la muntanya.

Dir que ningú no vol l’Argelaga d´Argelaguer fóra fer-ne un gra massa, però fet i fet no ens allunyaríem massa de la veritat.

Ai! caminet, caminet,

ai! caminet de muntanya

tot carregat de sentors,

dret per la costa solana

no tenen més ombra que els pins

ni més flor que l’Argelaga.

Joan Maragall

Tanmateix de l’Argelaga se’n deriven molts avantatges i utilitats rurals; i, a més, el groc primerenc de les seves petites i pletòriques flors té el privilegi de ser la llum més llampant i exuberant de la nostra flora i el color que broda la rude vesta que a l’hivern es posa a la nostra muntanya d´Argelaguer.

Nosaltres baixarem de les muntanyes

amb ulls adelerats i amb les genives

enceses de desig i d’Argelaga.

I cridarem tothom perquè enarbori

banderes i estendards i pedregades.

Celdoni Fonoll

Hi ha herbes o arbres que s’imposen per la seva soberga estampa com el pi donzell i el roure; d’altres que sorprenen per l’esplendor dels seus colors com l’arbocer i l’auró al cor de la tardor; que corprenen per la seva humil tendresa com les violetes; que ens meravellen per la imaginació de les seves formes i coloracions com les orquídies i les margalides d’estepa; que excel·leixen pel seu exquisit perfum com l’espígol, la tarongina o l’alfàbega; que es fan preades per les seves indubtables virtuts medicinals com la sàlvia, el romer o la camamilla; que es fan respectables pels seus letals verins com la cicuta, l’emborratxacabres i el baladre; o que inspiren reverència per la seva venerable vellúria com l’olivera, la carrasca i el teix.

L’amor fa via, lleial,

dins un terreny auster.

Com Argelaga d’espina afilada

i groga flor,

pren l’aroma d’un vent capciós,

curull de promeses

i falsa il.lusió.

Autor desconegut

Per endavant, l’Argelaga, a causa de la seva ràpida, crepitant i fugissera combustió, que li ha valgut la dita popular de “foc d’Argelaga, foc de rialla”, és l’encenall escollit i més a l’abast del ritual tradicional d’armar una foguera, de l’art d’ensinistrar el foc, d’encendre’l i mantindre’l viu i tranquil; i, en companyia del romer i del cepell, era la llenya per excel·lència que, a grans feixos, feien els llenyaters, com a combustible per als forns de coure pa i dels teulars.

Encenc el foc, una Argelaga i quatre branquetes de ramulla seca i un parell de troncs… Em quede hipnotitzat davant la llar mirant les flames enlairar-se’n pel fumeral”

Angel Felibre Diari d’un sol dia

l’aroma de muntanya que en el forn s’establia quan cremaven les Argelagues”

Autor desconegut

L’Argelaga es feia servir també per a netejar les ximeneres, bo i lligant-ne un feix, espès i arrodonit, a dues cordes igual de llargues, per tal que un poguera estirar de dalt i després un altre de baix i fer caure tota la sutja del fumeral.

… “el pare s’havia afanyat a curullar el carro de trabuc d’Argelagues, que feia dies que la xemeneia no tirava bé. No tirava bé, gens bé, s’havia encès dues vegades, la darrera les flames aixecaven metres cap al cel” “De puntetes, per no trencar cap teula, veus la figura menuda i encorcobida del pare amb un feix d’Argelagues mal lligades per un cordill llarg i més llarg, i un pes a l’extrem que el fes lliscar fàcilment cap avall. “ … la xemeneia havia de ser ben freda i seca quan es comencés a fer-hi passar les Argelagues amunt i avall”

Eulàlia Gispert: L’Argelaga que netejava la xemeneia, no sempre

Abans era pràctica comuna al nostre poble la matança del porc; i amb Argelagues seques socarraven, socarrimaven o soflimaven la pell dels porcs després de degollar-los enmig del carrer Major, entre grunys i esgüells terribles.

També de l’Argelaga se n’ha fet un ús agrícola com a component principal per a bastir “formiguers” de fer cendra per a adobar els horts.

Boscos, boscos de ma terra

de quin color us pintaré?

Vents de foc us arrasen

L´Argelaga, l´esbarzer,

el pi blanc, el bruc, l´alzina,

el freire, al lloc més planer.

Mercè Macip

Primer es feia un muntó d’Argelagues i d’altres mates en el mateix soler dels horts, es tirava damunt, a cabasset, terra i terrossos, i després es calava foc, sense que fera flama; i quan la llenya s’havia reduït a cendra, aquesta, junt amb la terra cremada, s’escampava pels bancals del horts.

Aprofitant la seva vulnerant espinescència, l’Argelaga es posava damunt de les parets dels corrals, per tal que no hi entraren les raboses i d’altres salvatgines.

Tinguts per fortíssims i bellíssims són els gaiatos i garrots d’Argelaga; i amb el nèctar de les seves flors elaboren les abelles una mel finíssima i de gran cualitat.

Cal, a més, comptar amb l’interès ecològic de l’austera Argelaga d´Argelaguer que adoba la terra que ocupa, gràcies a la relació simbiòtica que manté, com les restants lleguminoses, amb uns bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric que colonitzen les seves arrels.

Encara caldria afegir que l’Argelaga és, actualment, la prova inicial que posa la muntanya al personal de tota llei que la visita, propiciant així una prudent autoselecció.

Qui puja la muntanya?

El caragol que treu banya.

El sol s’encén i s’apaga,

albó, romaní i Argelaga.

El sol s’apaga i s’encén,

farigola, romeguer.

Bartomeu Rosselló-Porcel

La veritat és que hi ha Argelagues tan formidables i tan eriçades que topades de trascantó no saps si volen traure’t a ballar o trencar-te la cara, i que haver de travessar un matollar ben entravat d’Argelagues pot esdevindre una tortura sobretot si es fa al pic de l’estiu quan se sol portar pantaló curt i la secor fa més punyents les punxes.

Però normalment el seu ràpid refrec, ran de senda, és més aviat un esperonador de l’ànim del caminant i un bon estimulant de la circulació sanguínia de les cames.

Conec aquests turons.

El verd rusc del romaní,

l’altre punxent de l’Argelaga,

aquell entorcillat de l’antiga olivera,

els verderols dels pins.

Els conec.

Josep Piera

El nom actual d’Argelaguer prové aquesta planta, i ha anat canviant amb els segles, el primer es troba l’any 957, i l’últim en 1855: Agelaga, Argelagarios, Argelagario, Argelaguerio, Galagario, Argilagarios, Argilarios, Dargilaguer, Argelagaris, Argilagueriis, Argileguer i Arfielaguer.

També l´Argelaga serveix com a referent en l’ambit polític i social per als veïns del nostre municipi, així, en l’ambit polític apareix en l’escut de l´Ajuntament, i en l’espai comunitari l´Argelaga apareix en l’escut de la Associació de Veïns d’Argelaguer.

A Catalunya no es troba cap referència a l´Argelaga fora del nostre poble; excepte un petit poble dic l´Argilaga al municipi de la Secuita (Tarragonès), situat a 170m d’altitud, a la divisòria d’aigües entre el riu Francolí i el Gaià; només ja, fora de la nostra terra catalana, trobem un sol municipi a França: Argelès-sur-mer, a l’escut d’Argelers podem llegir “qui s´hi acosta, té resposta”, que vol dir que aquell que toca l´Argelaga s’hi pot punxar.

Filferros espinosos barrant el camps d’Argelers

m’esgarrinxen el cor com l’Argelaga.

He guardat els colors a la capsa dels fils

que porto amagada a la butxaca de l’ànima,

i un terròs del meu hort d´Argelaguer,

que servo encara al palmell constret de la mà enutjada.

T’has acostat, cobert d’Argelaga,

miol de gat que saluda l’albada.

Autor desconegut

Quina Argelaga el vent i quin dolor

els teus ulls que s’obrien, els perfils

altra volta i els límits de les coses

allí on moren les papallones fosques

i és foc el cos que és dèbil i voldria

no ser cremat per l’or, que tot ho abrusa.

Carles Miralles

Ronda de mort. Ganyola la rufaga

pels esglaons febrils de la malson

entre coscolls i punxes d’Argelaga.

Miquel Peris Segarra

Acabem aquest escrit amb una endevinalla coneguda:

Tinc cap, tinc ull i tinc cos, i no sóc de carn ni d’os; punxe més que una Argelaga i sempre faig faena a casa”

Octubre 2015

Matoll d´Argelagues a Santa Maria d´Albis al Guilar.JPG

Matoll d´Argelagues a Santa Maria d´Albis al Guilar (foto: Lejarza)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Argelaguer i Castellfollit de la Roca amb les depuradoras als límits de capacitats

Posted by lejarza en 20 noviembre, 2015

Argelaguer i Castellfollit de la Roca amb les depuradoras als límits de capacitats

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

L´Estació D´Aigues Residuals (EDAR) de la Vall del Llierca està situada a Argelaguer i abasteix als nuclis següents: Argelaguer, Sant Jaume de Llierca, Tortellà i Montagut i Oix (Barri La Cometa), i no disposa de cap Estudi d´Impacte Ambiental.

L’EDAR d´Argelaguer disposa d’un tractament de tipus Biològic amb eliminació de Nitrogen i té un cabal de disseny de 1.600 m3/dia, hi ha episodis de desbordaments i fluctuacions de cabal. El promig mensual del cabal mitjà diari tractat a l’EDAR durant l’any 2013 mostra què es van arribar a superar els 1.300 m3/dia (81% del cabal de disseny).

Es considera que una depuradora està saturada quan s´arriba al 80% del seu cabal de disseny, que seria aproximadament 1280 m3/dia.

Observant els anys anteriors a la depuradora d´Argelaguer, es té que:

L´any 2010 el pic es situa en 1.000 m3/dia a l´octubre.

L´any 2011 el pic és al novembre, amb gairebé 2.500 m3/dia.

El 2012 el pic es situa a l´octubre, amb un promig de cabal mitjà diari de 950 m3/dia aproximadament.

L´any 2013 es va arribar a superar els 1.300 m3/dia (81% del cabal de disseny).

Per altra banda, el sanejament de les aigües residuals de la població dispersa a la Vall del Llierca es dóna a través de fosses sèptiques particulars, sense que hi hagi cap tipus de control del Consell Comarcal de la Garrotxa sobre aquestes.

Una estimació conservadora de la quantitat d´aigua residual procedent del consum domèstic contempla considerar que, després de passar pel sistema, el màxim d´aigua consumida passa a ser residual i que no es fa cap mena de reutilització.

Per altre part l´Alcalde de Castellfollit de la Roca a informat que “Castellfollit té la depuradora saturada”, a una reunió que va mantenir amb tècnics de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA).

L´Alcalde va indicar la necessitat d´alguna actuació i va parlar de dues possibilitals; la primera és una ampliació de la depuradora de Castellfollit i l´altra una canalització de les aigües brutes fins a la depuradora del Llierca situada dins el terme municipal d’Argelaguer.

Reverter va precisar que la connexió amb la depuradora de la Vall del Llierca és una hipòtesi vinculada a una ampliació de la depuradora del Llierca.

La depuradora de Castellfollit de la Roca té 21 anys. Va ser la primera estació destinada a treure les impureses de l´aigua que es va fer a la conca alta de la Garrotxa.

Un any després de l´entrada en servei de l’estació de neteja d´aigües de Castellfollit de la Roca, l´ACA va posar en servei la depuradora de Sant Joan les Fonts ara també al límit de capacitat. En els 20 anys que van seguir, l´ACA va posar en servei 22 depuradores més a la conca del riu Fluvià.

El sistema de sanejament a la Garrotxa està sota l´administració actuant del Consell Comarcal amb el seu organisme anomenat Sigma.

L´Estació D´Aigues Residuals (EDAR) de la Vall del Llierca situada a Argelaguer (foto Lejarza)

Foto: Lejarza: Estació D´Aigues Residuals (EDAR) de la Vall del Llierca situada a Argelaguer

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

Ajuntament d´Argelaguer aprovació inicial del Reglament municipal del voluntariat

Posted by lejarza en 18 noviembre, 2015

Ajuntament d´Argelaguer aprovació inicial del Reglament municipal del voluntariat

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 222 – 18 de novembre de 2015 Núm. 10632

Anunci d’aprovació inicial del Reglament municipal del voluntariat

El Ple ordinari de l’ajuntament de data 5 de novembre de 2015, va aprovar inicialment el Reglament municipal del Voluntariat.

D’acord amb el estableixen els articles 162.2b) de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, i 63.2 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995 de 13 de juny, aquest reglament queda exposat al públic pel termini de trenta dies comptats des de l’endemà de la publicació d’aquest anunci al BOP per poder presentar-hi reclamacions i/o allegacions.

Passat aquest termini sense que s’hagi presentat cap al·legació o reclamació, el reglament es quedarà definitivament aprovat sense necessitat d’adoptar cap altre acord.

Argelaguer, 10 de novembre de 2015

Artur Ginesta Rambla Alcalde

Argelaguer 50km

Argelaguer Ajuntament 50km (by Lejarza)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Les farmàcies volen cobrar o fer política?

Posted by lejarza en 16 noviembre, 2015

Les farmàcies volen cobrar o fer política?

la presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona és la dona de l´alcalde convergent d´Olot i té sou de la Generalitat de Catalunya”

Joan Garcia

Les farmàcies catalanes fa quatre mesos que no cobren. El sorprenent, però, és que han penjat uns cartells en els seus establiments en què diuen: «L´administració paga els medicaments mesos després que els necessitis. Aquest cost l´avancen les farmàcies».

Fixeu-vos en el detall. Culpen ambigüament l´administració quan ells saben perfectament que els pagaments corresponen a la Generalitat. L´ambigüitat, però, no és sobrera per deixar el dubte d´allò tan gastat que la culpa de tot és de Madrid.

La partida corresponent a les farmàcies està prevista en els Pressupostos de la Generalitat. On són els diners?

Per què els farmacèutics no s´atreveixen a identificar clarament que qui no paga és la Generalitat? Temen represàlies? Si fós així que ho denunciïn. Prefereixen fer política abans que cobrar? Doncs, aleshores que no es queixin. Les revolucions no surten de franc.

Però, és clar si la presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona és la dona de l´alcalde convergent d´Olot i, al mateix temps, és la cap de farmàcia del Trueta, o sigui que té sou de la Generalitat, es comencen a entendre moltes coses. Tot queda a casa. Continuïn fent política i sacrificant-se per Artur Mas i la causa.

Posted in Uncategorized | 13 Comments »

Ajuntament d´Argelaguer aprovació provisional de modificació de les ordenances fiscals per a l’exercici 2016

Posted by lejarza en 13 noviembre, 2015

Ajuntament d´Argelaguer aprovació provisional de modificació de les ordenances fiscals per a l’exercici 2016

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 219 – 13 de novembre de 2015 Núm. 10612

Edicte sobre l’aprovació provisional de modificació de les ordenances fiscals per a l’exercici 2016

El Ple de l’ajuntament, en sessió ordinària celebrada el dia 5 de novembre de 2015, va aprovar:

PROVISIONALMENT la modificació de les Ordenances Fiscals per a l’exercici any 2016.

De conformitat amb allò que preveu l’article 17 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, l’expedient es sotmet a informació pública, durant el termini de 30 dies, a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest edicte en el BOP, als efectes que els interessats puguin consultar l’expedient a l’Ajuntament i presentar les al·legacions que considerin oportunes.

En cas de no presentar-se reclamacions, l’acord provisional s’entendrà elevat a definitiu sense necessitat d’adoptar un nou acord i es procedirà a la publicació del text íntegre de les modificacions acordades.

Argelaguer, 10 de novembre de 2015

Artur Ginesta Rambla Alcalde

Argelaguer Artur Ginesta Rambla Alcalde (foto Lejarza)

Argelaguer Artur Ginesta Rambla Alcalde (foto Lejarza)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

L’estafa del reciclatge

Posted by lejarza en 13 noviembre, 2015

L’estafa del reciclatge

Ramon Iglesias

La conselleria de Territori i Sostenibilitat va anunciar un ambiciós estudi per reimplantar un sistema que mai s’hauria d’haver desmuntat: el retorn d’envasos de vidre a través de les botigues.

La finalitat és frenar la despesa milionària en aquest reciclatge.

Darrere del gran negoci del reciclatge, construït a base d’inseminar mala consciència als ciutadans, s’amaguen lucratius i sovint poc transparents negocis.

Tot i haver-se seleccionat l’empresa que l’havia d’elaborar, finalment, l’estudi no s’ha fet.

El motiu, agafeu-vos fort als matxos: a les portes la campanya electoral, una quinzena d’alts càrrecs de Coca Cola, Estrella Damm, Ecoembes, grans supermercats i el sector del cava i el vi (els Miquel de torn, vaja!) van anar a veure el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, per demanar-li que aturés l’estudi.

Sense la presència de Luca Brasi, Vila el va portar a la incineradora de projectes.

El director de l’Agència de Residus, Josep Maria Tost, diu que aquestes pressions són habituals perquè “els lobbies i els gremis fan el seu joc, per desgràcia és habitual, forma part del joc polític i com a responsables polítics hem d’escoltar tothom”.

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Dia a foc lent

Posted by lejarza en 13 noviembre, 2015

Dia a foc lent

Ramon Iglesias

Els colors i la pau del Pla de l’Estany i de la Garrotxa et reconcilien amb la tardor, una estació que per als militants mediterranis és com una malaltia psíquica i epidèrmica demolidora i difícil de superar. La gamma de marrons, grocs i rojos vius dels boscos de roures i alzines és un tractament contra aquesta estació de grips, pells blanques i humor escàs.

Faig la carretera de l’estany als volcans, fent un alto al genuí restaurant can Met a Mieres. Un plat d’embotits, amanida i mig conill (a la carta tenen Pijama però no m’atreveixo a detonar). “Compte, que el conill triga molta estona! El fem al moment i a foc molt lent. T’ho adverteixo perquè després no us queixeu”, m’adverteix la Fina, perquè suposo que em veu amb pantaló i camisa de ciutat, discordant amb les altres taules que hi ha al menjador, poblades de personatges escapats de les novel·les de Quel Aguirre.

Curiosament, és dimarts i la meva única feina de després és anar a passejar per Santa Pau, on el temps s’atura entre setmana. La meva resposta a la Fina és: “no pateixis, no tinc cap pressa”. Espaterrant! Quan dic això quasi em poso a plorar d’emoció.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »