Comencen a circular rumors entre els veïns d’Argelaguer, dient que l’alcalde Josep Dorca Serrat no es presenta a les eleccions municipals

Comencen a circular rumors entre els veïns d’Argelaguer, dient que l’alcalde Josep Dorca Serrat no es presenta a les eleccions municipals

Argelaguer Vall del Llierca

Ara ja comencen a circular rumors entre els veïns d’Argelaguer, dient que l’alcalde Josep Dorca Serrat del partit de Jordi Pujol CiU, a dit que el seu equip de Govern municipal CiU-ERC, no es presentan a les eleccions municipals de maig a l’Ajuntament, per que s’aguanten d’un fil i amb serioses dificultats per governar.

De fet, l’època de les majories absolutes de CiU-ERC va quedant enrere i ens haurem d’acostumar a una corporació municipal configuradà per sensibilitats diferents on els nous regidors hauran de ser experts negociadors per poder tirar endavant qualsevol tema.

No sé si això és bo o dolent, però el que és segur és que ens espera un panorama polític on ser alcalde o alcaldessa ja no dependrà de la voluntat popular dels veïns sinó de la unió d’interessos de les diferents entitats associativas.

Si en els darrers temps hem hagut de veure com el Ajuntament d´Argelaguer s’havien d’acostumar a gestionar misèries, ara nosaltres, els veïns, ens haurem d’acostumar a veure com s’aprèn a gestionar sensibilitats i visions polítiques totalment diferents i com aquestes repercuteixen en el dia a dia del nostre poble.

Amb aquest panorama, si ja era difícil trobar voluntaris per anar a la llista de CiU-Argelaguer, el partit de la corrupció, ara la cosa es complica i dubto que siguin gaires els ciutadans de gran vàlua que es vulguin arriscar a formar part de CiU o ERC-Argelaguer.

El risc és saber qui formarà aquest govern municipal i fins a quin punt no es pot convertir la política municipal d´Argelaguer, en un fangueig.

Xavier Quintana Ricart del Govern Municipal de l´Ajuntament CiU-ERC ¡¡Enderroc Ja Dignifiquem la plaça!! de la Generalitat de Catalunya

Diputació de Girona convocatòria de subvencions per facilitar l’accés a les noves tecnologies, Argelaguer 744,56€

Diputació de Girona convocatòria de subvencions per facilitar l’accés a les noves tecnologies, Argelaguer 744,56€

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 39 – 26 de febrer de 2015 Núm. 2194

DIPUTACIÓ DE GIRONA Sistemes i Tecnologies de la Informació

Edicte d’aprovació de la convocatòria de subvencions als ajuntaments de fins a 30.000 habitants de les comarques gironines per finançar projectes per facilitar l’accés a les noves tecnologies, per a l’any 2015

La Junta de Govern de la Diputació de Girona, en la sessió ordinària del 17 de febrer de 2015, va aprovar el següent acord:

Des de fa anys aquesta Diputació disposa d’una línia especifica d’ajuts als ajuntaments de les comarques gironines destinada al finançament de despeses en noves tecnologies.

L’aparició d’Internet i del concepte e-administració fa que els sistemes d’informació que necessita qualsevol ajuntament siguin extremadament complexos.

La Diputació de Girona vol donar suport als ajuntaments per fer aquesta adaptació, ajudant-los a utilitzar i integrar les solucions que ofereixen diferents ens de l’Administració com són l’AOC, CATCert, Red.es, Xaloc o la mateixa Diputació, entre altres.

Per tal que aquesta ajuda sigui possible i l’ús de les diferents solucions siguin viables, cal que els ajuntaments disposin d’equipaments informàtics actualitzats i correctament dimensionats.

Per tot això, i de conformitat amb allò que preveuen la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, el Reial Decret 997/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de l’esmentada llei i l’Ordenança general de subvencions de la Diputació de Girona, i vistos els informes de la Secretaria General i la fiscalització realitzada segons la ICI aprovada pel Ple de la Diputació de Girona en data vint de maig de 2014, el diputat delegat de Sistemes i Tecnologies de la Informació proposa a la Junta de Govern que adopti l’acord següent:

PRIMER. Aprovar la convocatòria de l’any 2015 de les subvencions als ajuntaments de les comarques gironines de fins a 30.000 habitants per finançar projectes per facilitar l’accés a les noves tecnologies, que es transcriu literalment tot seguit:

“CONVOCATÒRIA DE LES SUBVENCIONS DE L’ÀREA DE RÈGIM ECONÒMIC I NOVES TECNOLOGIES DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA ALS AJUNTAMENTS DE LES COMARQUES GIRONINES DE FINS A 30.000 HABITANTS PER FINANÇAR PROJECTES PER FACILITAR L’ACCÉS A LES NOVES TECNOLOGIES. ANY 2015.

Article 1. Objecte:

L’objecte d’aquesta convocatòria són les actuacions que es regulen en les bases específiques reguladores de les subvencions de la Diputació de Girona per finançar projectes per facilitar l’accés a les noves tecnologies, destinades als ajuntaments de fins a 30.000 habitants de les comarques gironines, aprovades pel Ple de la corporació el dia 19 de febrer de 2013 i publicades al Butlletí Oficial de la Província de Girona núm. 48, 8 de març de 2013, edicte 2417. Les activitats subvencionades s’hauran de portar a terme entre l’1 de gener i el 30 de novembre de 2015.

Article 2. Crèdit pressupostari:

Els pagaments de les subvencions objecte d’aquesta convocatòria es faran a càrrec de l’aplicació pressupostària 320 4910 76202 “Programa de noves tecnologies als ajuntaments”.

Article 3. Criteris de repartiment i imports resultants:

L’import global que es destina a la convocatòria és de 328.000€. El percentatge d’aquest import que es destina a la part fixa de la subvenció és d’un 36,50%. A l’annex I d’aquesta convocatòria es publica el resultat d’aplicar la fórmula establerta al punt 2 de les bases reguladores per a cadascun dels ajuntaments que hi poden participar, així com el cens de població utilitzat per als càlculs (INE 2014).

Article 4. Termini de presentació de sol·licituds:

El termini de presentació de les sol·licituds comença l’endemà de la publicació d’aquesta convocatòria al BOP de Girona i finalitzarà el 30 de març de 2015 Les sol·licituds s’han de presentar emplenant el model normalitzat que s’adjunta com a annex II d’aquesta convocatòria utilitzant l’aplicatiu disponible a la web de la Diputació de Girona (www.ddgi.cat).

Article 5. Termini de resolució i notificació:

La Junta de Govern ha d’adoptar una resolució respecte a les sol·licituds en un termini màxim de quatre mesos, comptadors des de l’endemà de la publicació de la convocatòria, sens perjudici que aquest òrgan en posposi els efectes a una data posterior. Un cop transcorregut aquest termini sense que se n’hagi adoptat una resolució, el sol·licitant pot entendre desestimada la seva sol·licitud per silenci administratiu. La resolució haurà de ser notificada a tots els sol·licitants admesos de manera individualitzada en el termini màxim de deu dies a comptar des de la data d’adopció de la resolució.

Article 6. Règim de recursos:

La resolució de la convocatòria posa fi a la via administrativa. Contra aquesta es pot interposar recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administratiu de Girona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent de la notificació. Alternativament i de forma potestativa, s’hi pot interposar recurs de reposició davant el president de la Diputació de Girona, en el termini d’un mes, a comptar des del dia següent de la notificació formal.

Article 7. Publicitat:

La convocatòria es publicarà al tauler d’anuncis de la Corporació, al Butlletí Oficial de la Província de Girona i a la web de la Diputació.

Article 8. Termini de justificació de les subvencions:

El termini per justificar la totalitat de l’objecte subvencionat finalitza el 30 de novembre de 2015”.

SEGON. En cas que es presentin al·legacions a les bases reguladores que s’indiquen a l’article 1 de la convocatòria, aquesta quedarà sense efecte.

TERCER. Aprovar els annexos I i II d’aquesta convocatòria, que s’incorporen a la present proposta diligenciats per la Junta de Govern i s’integren en aquest acord a tots els efectes legals.

QUART. Aprovar la despesa de la convocatòria amb càrrec a l’aplicació pressupostària 320 4910 76202, «Programa de noves tecnologies», del pressupost corporatiu de l’exercici 2015.

CINQUÈ. Garantir els principis de publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació mitjançant la inserció dels corresponents anuncis al Tauler d’Anuncis de la Corporació, Butlletí Oficial de la Província de Girona i a la web corporativa.

ANNEX I Subvenció als ajuntaments de les comarques gironines de fins a 30.000 habitants per finançar projectes per facilitar l’accés a les noves tecnologies.

MUNICIPI ARGELAGUER NIF P1701000-J Cens població 425 import fix 556,84€ Import variable segons cens 187,72€ Subvenció final 744,56€

Girona, 19 de febrer de 2015 Joan Giraut i Cot President

Argelaguer 50km (by Lejarza)

L’empresa d´Argelaguer d’electricitat Bassols Energia SA a instal·lat 8.300 comptadors intel·ligents

L’empresa d´Argelaguer d’electricitat Bassols Energia SA a instal·lat 8.300 comptadors intel·ligents

Juan R Lejarza

L’empresa distribuïdora d’electricitat Bassols Energia SA va tancar l’any 2014 amb la instal·lació de 8.300 comptadors intel·ligents a diverses zones de la Garrotxa i del Pla de l’Estany (Banyoles).

Els nous equips de mesura porten incorporat un sistema de telegestió que permet, entre altres funcions, una lectura més detallada del consum elèctric dels clients.

Amb la instal·lació dels comptadors nous, Bassols Energia SA ha assolit la modernització del 40% del seu parc de comptadors.

El grup Bassols va iniciar la seva activitat de generació i distribució elèctrica l’any 1905 a la zona de Banyoles, on es distribuïa l’energia procedent bàsicament de las centrals hidroelèctricas de Molí Nou i Molí Carlot pertanyen al municipi d’Argelaguer.

Posteriorment es va anar ampliant la cobertura del subministrament a diverses zones de la comarca de la Garrotxa, alhora que es construïen noves centrals hidroelèctriques, tant al riu Fluvià com al curs alt del Ter, i també noves centrals tèrmiques.

Fins a mitjan segle XX el territori de distribució de Bassols constituïa una zona aïllada, on tota l’energia distribuïda la produïa l’empresa a la mateixa zona.

A partir de l’any 1952, amb la implementació de les Tarifes Màximes Unificades (TMU), que obligava a les distribuïdores a connectar-se a les xarxes peninsulars, es va fer un salt qualitatiu important: es va millorar la qualitat del servei i alhora va fer innecessari el funcionament de centrals tèrmiques de baix rendiment.

A principis de la dècada del 1960 es va construir la nova línia de Girona-Banyoles-Argelaguer-Olot de 66 kV connectada a la xarxa d’Enher.

Aquesta infraestructura va permetre accedir a un major volum d’energia procedent de les principals xarxes d´Espanya i va possibilitar atendre la demanda creixent de la zona.

A finals de la mateixa dècada es va construir una línia de 132 kV entre Olot i Girona i la conseqüent estació receptora d’Olot.

A l´octubre de l´any 2011, Endesa i Bassols Energia S. L. van posar en servei la línia d’alta tensió de 132 kilovolts Serinyà-Argelaguer-Olot, té una longitud de 29 quilòmetres, 4 al municipi d´Argelaguer al llarg dels quals es reparteixen 95 torres.

En 5,8 quilòmetres passa per dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG), per Argelaguer creua el espai protegit de la Xarxa Natura 2000 del Plà de Tapioles i el riu Llierca, un fet, on no sa fet, cap esforç desde l´Ajuntament d´Argelaguer (CiU-ERC) per minimitzar l’impacte medi-ambiental.

La nova línia està connectada amb la línia de Molt Alta Tensió (MAT) a través de les estacions transformadores de Vic i Santa Llogaia Algemà, rep l’energia de la planta de cogeneració de Torraspapel del Ajuntament de Sant Joan les Fonts, rep elècticitat de la càrnia Noel, tambè de Sant Joan les Fonts i de la paperera La Confianza de Besalú.

El conseller delegat de Bassols Energia S. L. (Elèctrica Curós), Tomàs Feliu de Cendra, va comptabilitzar que la cogeneració aportà el 30% del total del consum elèctric de la Garrotxa.

Foto Lejarza: Infraestructura elèctrica abandonada a la riera del Vinyot Plaça Generalitat d’Argelaguer per Bassols Energia SL

Foto Lejarza: Infraestructura elèctrica abandonada a la riera del Vinyot, Plaça Generalitat d’Argelaguer per Bassols Energia SL

Chiruca, botas con historia y mucho recorrido

Chiruca, botas con historia y mucho recorrido

Arturo Cenzano

La de Chiruca es la biografía que cubre todos los avatares de una aguerrida empresa, desde la gloria al ostracismo y a la resurrección, gracias al empuje de su actual propietaria, la riojana Calzados Fal.

La historia de esta marca, que se ha ganado a pulso el apelativo de legendaria, se remonta hasta la Primera Guerra Mundial y, más concretamente, al derribo de un avión por la resistencia francesa en los Pirineos catalanes. El aparato vino a caer en Tortellá, un pueblecito de Gerona donde residía un ingeniero textil, aventajado estudiante en Alemania, que aprovechó el fuselaje del avión estrellado para hacer el molde de una suela capaz de ayudar a los franceses que atravesaban la frontera escapando de los desastres de la guerra. Aquellos fugitivos utilizaban unas botas que no existían en España y cuya resistencia, en opinión del avezado ingeniero, dejaba mucho que desear. Así que, como buen emprendedor, creó una empresa para fabricar un calzado cuya utilidad era más que evidente.

Aquella nueva bota de gran resistencia recibió el nombre de Chiruca porque la esposa del ingeniero se llamaba Mercedes y Chiruca es su diminutivo cariñoso en gallego. Este era también el título de un drama de Torrado, que entonces hacía furor en los teatros de Cataluña. Así que el ingeniero pensó que éste era el nombre apropiado para una marca que nacía con el éxito bajo el brazo.

Sin embargo, las cosas se torcieron cuando, durante la II República, el Estado decide expropiar la empresa. Son tiempos agitados, que desembocan en una Guerra Civil de tristísimo recuerdo. Con la dictadura de Franco, Chiruca es devuelta a su antiguo propietario, quien, inmediatamente, se alía con un empresario vasco y se convierte en el primer fabricante nacional de calzado. En la década de los cuarenta, nada menos que el 80% de los españoles (especialmente, militares y campesinos) usaban las Chiruca.

Botas con historia

Curiosamente, las Chiruca, que calzaba Franco en sus cacerías, eran también las preferidas por el incipiente movimiento estudiantil y obrero para correr delante de los grises, la policía con la que el dictador reprimía duramente las manifestaciones. El hecho de que fuera preferida por unos y otros demuestra gráficamente la calidad y comodidad de una bota con la que ha caminado la propia historia del país.

Sin embargo, en la década de los setenta, la entrada del denominado calzado blanco (las deportivas de Adidas, Puma…) hiere de muerte a Chiruca. La marca que lo había copado todo, años atrás, entra en un periodo oscuro. A mediados de los ochenta, la bota más famosa de España había desaparecido del mercado.

Pero, en 1987, se produce el milagro. Calzados Fal, empresa ubicada en Arnedo (La Rioja) se pone en contacto con los propietarios de la patente y adquiere la licencia de uso de la marca. La firma riojana vuelve a llevar a Chiruca a su posición más alta, en la que todavía hoy en día permanece.

Esta espectacular resurrección no es fruto de la casualidad. Calzados Fal, creada en el año 1965, ya había hecho gala de su intuición comercial cuando, en la década de los setenta, reconvirtió drásticamente su negocio, pasando del calzado laboral y deportivo infantil a introducir el calzado deportivo inyectado e incorporar tecnología avanzada para dar respuesta a unos compradores cada vez más exigentes. Manuel Abad, gerente de Calzados Fal, subraya que ‘la adquisición de la marca ha sido una inversión altamente rentable, que ha cubierto las mejores expectativas. El mercado asocia a Chiruca a fiabilidad, porque la calidad de producto lleva aparejada también un buen servicio y en los plazos establecidos, que es uno de los caballos de batalla de todas las compañías y si, en este aspecto, cada competidor tiene su librillo, lo nuestro es una verdadera enciclopedia’.

Foto: la Chiruca de Eva d´Argelaguer

la Chiruca de Eva d´Argelaguer

La guerra del telèfon mòbil

La guerra del telèfon mòbil

“El coltan és el petroli del segle XXI, per cada quilo de coltan que s’extreu li costa la vida a dos nens”

Juan R Lejarza d´Argelaguer (Garrotxa)

El coltan, el mineral del telèfon mòbil, manté a la regió est de la República Democràtica del Congo en una guerra que sembla no tenir fi.

Es tracta d’un mineral gris metàl·lic fosc imprescindible per a la fabricació de gairebé la totalitat de dispositius electrònics. Tot i trobar-se les mines d’aquest mineral al Congo, són els veïns Rwanda i Uganda qui exporten coltan de manera il·legal a Occident.

Allà a Rwanda el coltan és processat abans de ser exportat als EUA, Alemanya, Països Baixos, Bèlgica i Kazakhstan, principalment. Les dues majors processadores de coltan es troben a Alemanya. Rwanda i Uganda, a més de enriquir-se amb el tràfic d’aquest mineral, han vist com part del seu deute extern ha estat cancel·lada i han estat considerades com a models de desenvolupament econòmic. Per cada quilo de coltan que s’extreu li costa la vida a dos nens.

El coltan és una de les principals causes de la guerra del Congo. Un mineral imprescindible per fabricar béns tan necessaris a Catalunya com les bateries de telèfons mòbils. I cada vegada queda menys. Les grans empreses que necessiten el material no escassegen mitjans per obtenir-lo. Així, financen a militars de tots els fronts i no es preocupen del nombre de menors que puguin morir a les mines. Així, un país amb grans recursos naturals es converteix, per mitjà de dictadors i multinacionals sense escrúpols, en un dels més pobres segons l’ONU.

Amb ell les bateries dels telèfons mòbils mantenen més temps la seva càrrega. És necessari per al millor funcionament d’aparells electrònics. Per ell, Sony no va tenir més remei que endarrerir el llançament de la Play-Station 2. El coltan, també conegut com colombio-tàntal *, facilita la nostra vida. No tant la dels congolesos.

El gran augment de la demanda, degut en gran part a l’auge dels telèfons mòbils, va estimular el comerç il·legal d’aquest mineral a l’Àfrica central.

Per a molts països d’aquesta zona, la devaluació dels productes miners tradicionals i la desertització dels camps de conreu van provocar una revaloració d’aquest sector alternatiu. A la República Democràtica del Congo (RDC) es troba el 80% d’aquest preuat mineral. En els 10 últims anys, grans multinacionals, com Nokia, Ericsonn, Siemens, Sony, Bayer, Intel, Hitachi o IBM, es disputen “el tresor” a través d’aliats autòctons.

Mentre els governs d’aquests països es disputen el territori i empobreixen encara més als seus pobles, les empreses mixtes es reparteixen el control econòmic de la regió. Controlen fins i tot el transport. Les zones militars dels aeroports internacionals de Kigali i Entebe són un clar exemple: ni impostos ni aranzels.

Els vols d’anada al Congo viatgen carregats d’armes i els de tornada, de minerals.

Les grans empreses financen a les forces militars dels dos fronts, que sota l’excusa de conflictes interètnics, mantenen una guerra real pel control de les riques mines del Congo. En elles treballen cada dia més de 20.000 persones. Els obrers més cobejats, per ser la mà d’obra més barata i fàcil de silenciar, són els milers de nens que abandonen l’escola per endinsar-se amb facilitat a les mines arran de terra.

* Columbita-Tantalita, abreujant coltan, és un metall apagat que es troba en importants quantitats a la zona d’aquest del Congo. Quan es refina arriba a ser tantalum metàl·lic, una pols resistent a la calor que pot aguantar una alta càrrega elèctrica.

Aquestes propietats el fan un element vital per crear condensadors, els elements electrònics que controlen el flux dins de les plaques de circuits. Els condensadors tantalum són usats en gairebé tots els mòbils, portàtils i molts altres dispositius. El boom de la tecnologia recent ha fet que el preu del coltan es dispari arribant a 400 $ el quilo, mentre que companyies com Nokia i Sony es barallen per ell.

BCN: capital mundial del genocidi (del Congo)

https://llierca.wordpress.com/2013/03/09/bcn-capital-mundial-del-genocidi-del-congo/

La guerra del telèfon mòbil
“El coltan és el petroli del segle XXI, per cada quilo de coltan que s’extreu li costa la vida a dos nens”

La Variant d´Olot i el paisatge de la vall d’en Bas

La Variant d´Olot i el paisatge de la vall d’en Bas

Juan R Lejarza d´Argelaguer (Garrotxa)

El paisatge d’atenció especial (PAE) de la vall d’en Bas agafa part de les unitats de paisatge de valls d’Olot i Cabrerès-Puigsacalm i engloba un total de quatre municipis: les Preses, Olot, Riudaura i la Vall d’en Bas.

La vall d’en Bas està considerada com una de les planes agrícoles més fèrtils de Catalunya. El riu Fluvià i els seus afluents avancen pel mig d’una planura circumdada per muntanyes d’altitud considerable, on el Puigsacalm (1.515 metres) és el cim que domina per sobre de la resta i un dels fons escènics més emblemàtics de les Comarques Gironines.

Els poderosos cingles de la serra de Llancers la delimiten pel sud, mentre que per l’est es troben les petites valls secundàries de Joanetes i de Sant Privat. Per llevant, la serra del Corb significa la continuació de la Serralada Transversal fins a arribar al pla de Girona.

L’estructura de poblament es manifesta per un seguit de petits nuclis i veïnats, entre els quals només Sant Esteve d’en Bas i les Preses tenen unes dimensions considerables. La presència de masies i cases aïllades completa un model urbà dispers i de baixa densitat, característic d’un entorn eminentment agrari.

Tanmateix, la influència del sistema urbà d’Olot es deixa notar amb força, sobretot a les Preses, on han anat apareixent usos residencials, industrials i terciaris a un banda de la carretera C-67.

La necessitat de garantir una bona accessibilitat a Olot passa per l’execució de diverses infraestructures de comunicació que travessen la vall d’en Bas, factor que justifica ja d’entrada la necessitat de preservar els seus nombrosos valors paisatgístics.

A banda de l’elevat valor estètic intrínsec d’aquesta vall, objecte de les mirades de molts artistes i tot un reclam per al turisme, la plana té un clar valor productiu, en què predomina el cultiu de blat de moro. Igualment, la vall d’en Bas exerceix de connector entre espais protegits com l’EIN Serres de Milany-Santa Magdalena, l’EIN Puigsacalm-Bellmunt, l’EIN Collsacabra i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG), fet que dóna mostra dels valors ecològics que es poden trobar a la vall, la qual exerceix un clar rol de connector.

Les infraestructures de transport i la influència de l’àrea urbana d’Olot, vinculada a l’aparició d’usos i activitats generalment poc integrades en l’entorn, són els factors que cal tenir present per a aconseguir el manteniment dels valors paisatgístics de la vall d’en Bas, i són els que justifiquen la seva consideració com a PAE i els que fan necessari l’establiment d’un marc estratègic d’actuació.

Estratègia 1. Manteniment de l’estructura de poblament tradicional:

• Tendir a creixements urbanístics limitats i contigus als pobles i veïnats existents, sense deixar espais intersticials.

• Evitar la consolidació dels continus urbans sobre els principals eixos viaris, posant una especial atenció en el tram entre Olot i les Preses.

• Mantenir les tipologies arquitectòniques, els materials i els colors tradicionals en les noves construccions

• Conservar les façanes urbanes que tenen més valor estètic i identitari.

• Soterrar progressivament les línies elèctriques i telefòniques als nuclis urbans.

Estratègia 2. Preservació dels paisatges d’excel·lència:

• Garantir una protecció especial als sòls agrícoles de la vall d’en Bas.

• Recuperar i protegir especialment el riu Fluvià i els seus afluents (Gurn, Ridaura, riera de Joanetes, etc.) com a elements estructuradors del paisatge.

Estratègia 3. Evitar la banalització paisatgística dels espais periurbans i industrials:

• Millorar la integració paisatgística dels polígons industrials en relació amb l’entorn immediat, mitjançant mesures com ara la

creació de barreres arbrades i espais enjardinats en el seu perímetre.

• Establir un protocol per a evitar l’aparició de runes, embalatges, bidons, etc. a cel obert.

Estratègia 4. Integració paisatgística de les infraestructures de comunicació vigents i projectades:

• Implementar mesures que permetin la permeabilitat paisatgística, social i ecològica de les infraestructures, com ara passeres per a vianants, passos de fauna i falsos túnels que permetin una bona connexió entre ambdós costats de la possible variant d´Olot.

• Preveure mesures de reducció de l’impacte visual de les infraestructures tant en el mobiliari –tancaments i estructures–, com en la contaminació lumínica.

La cara de Karl Marx

La cara de Karl Marx

Jordi Serrano

Llegeixo que Enron tenia 632 filials opaques. És a dir, empreses creades per Enron però que no sortien a les auditories. Tot era fals. L’auditora de l’empresa també era corrupta, ja que rebia massa diners com per explicar la veritat. Llavors, en aquestes condicions, quant valia una acció? Com podia saber un inversor si ho feia bé o malament, si era arriscat o no ho era? No ho podia saber. Això passava a finals de l’any 2001. Només anticipava la crisi de l’any 2007.

El més fotut és que des d’aquells dies fins a la crisi del 2007 i fins ara no s’han canviat les regles de joc. El món és un gran casino on les cartes estan marcades, tots els jugadors fan trampes i les lleis, els policies i els jutges que hi haurien de posar seny resulta que formen part del sistema trampós. És evident que això ja no és el mode de producció capitalista, és una altra cosa. Té un nom: màfia. Vista l’evidència que tot és una enganyifa, per què no ens inventem un sistema nou de fer pagar impostos a les empreses? Com sabeu, hi ha molts logos a les etiquetes dels productes. Per exemple, les empreses d’apostes per Internet, s’ha pactat que les que paguen alguna cosa a Hisenda -no sé si molt o poc- puguin posar la bandera espanyola amb la inscripció «juego seguro». Si es tracta de productes ecològics hi ha un arbre, si és paper reciclat, una mena de triangle amb fletxes.

I si posem un logo nou als productes? Es tractaria d’un logotip per a les empreses que tenen responsabilitat cívica i paguen els impostos que toquen. Així, quan anem a comprar podríem triar entre comprar llet a una empresa que contribueix a l’estat de benestar, o a una altra que evadeix els impostos a Luxemburg, pàtria del nostre President bandarra Jean Claude Juncker, i a qui se li’n refoten les pensions dels nostres avis, per exemple. Proposo un logo copiat del que va fer Podem. Aquí podríem posar la cara de Karl Marx. Si l’empresa a més de pagar el que toca dóna diners a causes cíviques, llavors podria posar al costat la d’Engels. Si, a més, és una cooperativa, llavors hi podria afegir la de Dolores Ibárruri, la Pasionaria.

Per contra, a les empreses que no paguen res a Hisenda, perquè diuen que perden diners a Espanya -en realitat tot ho defrauden- per exemple Apple o Google, els obligaria a posar la cara d’un neoliberal com Sala Martín, així amb les seves horteres americanes ho veuríem d’una hora lluny. I compraríem una altra cosa.

Per cert, no té massa a veure, però us heu fixat en la cara d’indocumentat, psicòpata i analfabet emocional que fa el president de l’Eurogrup Jeroen Dijsselbloem? Algú li hauria de dir que tan poca empatia és senyal de patologia no diagnosticada. I que hi ha psiquiatres que ho tracten.

Notícies del Romànic

Notícies del Romànic

«Esperem la reconstrucció dels vells camins materials com un fort al·licient, que vinguin a continuació les bones iniciatives del ram de les associacions culturals, que ens menin pels camins educatius a pelegrinar pel venerable testimoni del romànic»

Jordi Dalmau

L’art romànic, amb les incomptables i valuoses obres que va deixar en aquesta terra, fa que entri ja a configurar les identitats del país. Aquella època i aquell estil artístic i constructiu són elements del traç d’un perfil nacional.

Ara tinc el goig de recordar algunes realitats que demostren l’estima popular que genera el romànic. Faig memòria de l’associació «Amics de l’Alta Garrotxa», constituïda el 1976.

Era el compromís d’uns camps de treball a trinxeres de primera línia de la reconstrucció; comprenia des dels primaris pics i pales fins a la publicació de monografies com ara Bestracà, La Vall de Riu, i d’altres que solien anar a càrrec de Narcís Puigdevall i Ramon Sala, i un inoblidable mapa del romànic de l’Alta Garrotxa, dibuixat artísticament per Ramon Prior, que mostrava una cinquantena d’esglésies, tot sembrant el territori.

Temps d’alta valoració del patrimoni; només dues mostres: els totpoderosos constructors de l’autopista de Barcelona pretenien emportar-se l’església de Sant Martí de Cursavell (documentada del 1019 ) i reconstruir-la en una àrea de descans d’aquella via, però el sentiment popular va aconseguir que es quedés al seu emplaçament mil·lenari, a Albanyà.

Una altra: una acció dels «Amics de l’Alta Garrotxa» va ser la restauració de l’església de Santa Bàrbara de Pruneres (Oix), que venia a ser com el seu vaixell insígnia, i quan ja estava acabada aquella obra de gran dificultat, la desgràcia d’un llamp va tornar a enderrocar l’espadanya, la teulada i els arcs de la galilea, però les reserves de la voluntat associativa varen tornar indòmitament a la feina i es va repetir aquella restauració, que avui es pot admirar.

Sense anar gaire lluny, tenim la bona notícia que el Centre Excursionista de Banyoles propaga un manifest per la conservació i recuperació dels camins vells que solen perillar per l’obertura de pistes forestals o per falta de manteniment.

Es tracta de reconquerir, si cal, espais de domini públic, aquella senzillesa de camins que ens menen a la percepció directa de la natura i la història. Per exemple, la sembra de l’art romànic. El CEB té un prestigi ben reconegut en la matèria, com ara la seva dedicació exemplar a Sant Aniol d’Aguja.

Notícia actual i molt celebrada és l’exposició Temps del romànic, instal·lada a la Fontana d’Or, avui CaixaFòrum, de Girona.

És la presentació de la Catalunya d’ara fa uns mil anys, que comprèn l’art, la realitat religiosa i l’organització social de l’època. L’exposició s’ha realitzat amb una gran intel·ligència entre la profunditat rigorosa de la nostra Història i els immensos recursos de la tecnologia informàtica.

La visita es mereix una bona dedicació de temps per assaborir aquests recursos que ens conviden a endinsar-nos en la interpretació del romànic català com un cúmul d’aportacions a la relligada de la personalitat nacional catalana.

Els recursos de Temps del romànic són capaços de fer-nos experimentar el desig de sortir a veure i sentir les construccions i les obres d’art en el seu lloc d’arrelament.

El comissari de l’exposició, Marc Sureda, a la disertació inaugural, va obrir un repte en el sentit que Temps del romànic, itinerant, ens ha vingut a veure, i ara nosaltres hauríem de correspondre anant a visitar el romànic que posseïm a la nostra terra.

Esperem la reconstrucció dels vells camins materials com un fort al·licient, que vinguin a continuació les bones iniciatives del ram de les associacions culturals, que ens menin pels camins educatius a pelegrinar pel venerable testimoni del romànic.

Foto: Santa Maria d´Albis el Guilar Argelaguer

Mes informació:

L’Associació de Veïns d’Argelaguer a l´acte en defensa dels camins vells a Montagut

https://llierca.wordpress.com/2015/02/14/lassociacio-de-veins-dargelaguer-a-lacte-en-defensa-dels-camins-vells-a-montagut/

Santa Maria d´Albis el Guilar Argelaguer

L’ICS, i els seus passadissos merkelians

L’ICS, i els seus passadissos merkelians

Ariel Reinhardt

Trueta, urgències, dia 8-2-2015. Febre i esput sanguinolent. Passadís amb dues fileres de lliteres, deixaven una via central per la qual transitar.

La meva dona que va poder acompanyar-me havia d’apartar-se cada vegada que passava una llitera.

Vexació 1. M’han de posar vies per subministrar antibiòtic i sèrum. Al passadís és impossible fer-ho i busquen un lloc menys caòtic. Em traslladen a un habitacle amb caixes apilades i armaris, la llitera només entra en diagonal. La infermera em va posar una via en cada braç, per passar d’un costat a un altre de la llitera va haver de fer filigranes, l’espai era ínfim. Torno al corredor.

Vexació 2. L’ocupant de la llitera contigua per la meva capçalera va començar a vomitar, va aparèixer una bossa de plàstic del tot insuficient, requeria una palangana, així que entre orella i orella, tenia una víctima més del passadís que em regalava els seus vòmits.

Vexació 3. Infermera necessito orinar, va mirar a banda i banda, ho va decidir en segons, va agafar la llitera, i em va dipositar en terreny de ningú, va agafar un paravent per simular certa intimitat ja que seguia en contacte visual amb qualsevol que passés al meu costat, vaig orinar entre un anar i venir de personal.

Res és gratuït i menys producte de l’atzar o improvisació.

Darrere d’aquestes vexacions hi ha éssers que dissenyen estratègies gràfiques en mà, emparats en conceptes d’austeritat, competitivitat.

Era urgent una imatge que em traslladés, el massís del Montgrí, navego en caiac per aquí, és un paisatge impressionant, estava fora del passadís infecte.

També vaig imaginar els familiars d’aquests éssers grisos, els de la batuta. Imaginar els seus fills en el paper del senyoret Julián, darrera escena de la pel·lícula La pocilga de Pasolini.

Agraeixo la tasca del personal sanitari.

Al·legacions a la construcció de la macrogranja de Serrarols a Sant Martí d’Albars

Al·legacions a la construcció de la macrogranja de Serrarols a Sant Martí d’Albars

Nota de premsa: «El Grup de Defensa del Ter presenta al·legacions a la construcció de la macrogranja de Serrarols»

Des del Grup de Defensa del Ter volem mostrar la nostra preocupació davant la construcció de la macrogranja de Serrarols, en construcció i semifuncioanment a Sant Martí d’Albars, propietat del grup Terragrisa (Tarradellas).

Des de l’entitat fa anys que denunciem l’excés de cabana porcina que pateix la comarca d’Osona, tot i això, la cabana no ha fet més que augmentar.

Ens preocupa especialment la pèrdua de la petita pagesia, ja que aquestes nova industria porcina es construeixen en emplaçaments on hi havia petites granges.

Des de l’entitat presentem les següents al•legacions a la industria porcina de Serrarols:

Ens sembla inversemblant la construcció d’una nova explotació porcina annex I (més de 2.000 porcs) en un territori declarat zona vulnerable per contaminació de nitrats, provinents del purí.

S’ha convertit una zona boscosa, on no hi havia cap tipus de construcció, en un petit polígon industrial.

Per la seva ubicació la explotació no pot assegurar el subministrament d’aigua als animals, ja que com és sabut al Lluçanès s’han donat episodis de sequera en els últims anys. Ens temem que aquesta explotació pot empitjorar la pressió hídrica del territori, donat l’elevat consum d’aigua d’aquest tipus d’indústria, ja que aquesta macrogranja gastarà el triple d’aigua que tot el municipi.

Aquesta indústria comporta grans costos en transport i molt moviment de mercaderies a les carreteres locals, a causa de camions de pinso, purins, porcs i altres serveis.

El purí generat per aquesta indústria porcina és gestionat juntament amb altres explotacions amb el Pla conjunt PC047, que comporta el trasllat del purí lluny de la mateixa finca, ja que el terreny circumdant de la finca no permet l’ús de més purí. El trasllat del purí és una operació molt costosa, ambientalment i econòmicament, i a més a més, de dubtós compliment.

En relació a la pressió hídrica que pateix el municipi, cal destacar que la població de Sant Martí d’Albars el 2009 era de 105 habitants, amb una cabana porcina de 15.775 caps de bestiar (IDESCAT).

Fent un càlcul aproximant del consum d’aigua, suposant un consum d’aigua per habitant i dia de 125 litres i 25 litres al dia per cap de bestiar, el resultat és que els porcs de Sant Martí d’Albars consumeixen 30 vegades més aigua que les persones. Aquesta és una situació extrapolable a la majoria de pobles del Lluçanès. Per tant, a qui beneficia la portada d’aigua des dels pous de Vilaseca (Sant Bartomeu del Grau)? Per quin motiu és necessària aquesta portada d’aigua?

Creiem, en definitiva que el tipus d’activitat (producció porcina intensiva) no pot ser considerada una activitat agrària, ja que pel seu funcionament no depèn del territori adjacent, i per tant, hauria de ser considerada una activitat industrial.

Després de molts anys de lluita per tal d’intentar mitigar la problemàtica de la contaminació per nitrats dels aqüífers de la comarca, veiem com els grans del porc tenen via lliure per tal d’ampliar i construir noves macrogranges, mentre la petita pagesia va desapareixent.

Grup de Defensa del Ter