Riudaura la gran bacanal de les planxes de metall i parets de cristall

Vall del Llierca, Argelaguer – Tortellà – Besalú: Riudaura la gran bacanal de les planxes de metall i parets de cristall.-El petit poble de Riudaura (Garrotxa) té un centre cívic polivalent de disseny que duu 10 anys tancat.
És un edifici singular, de belles geometries, en el qual s’entrellacen planxes de metall i parets de cristall. El seu estil, una espècie de modernisme neorural, crida l’atenció del visitant, que s`atura a contemplar-lo. Una admiració que no és compartida per la majoria dels 400 veïns del poble, farts de la inseguretat i els problemes que ha causat la polèmica construcció. 
Sobre el terreny, la prestigiosa obra de Riudaura és una altre cosa i ja al 2003 es va haver de tancar per insalubre i insegur. Fa poc, una placa de ferro de tres metres de llarg per un metre d’ample es va desprendre del sostre i va anar d’un pèl que no aixafa quatre nens que jugaven a pilota en un passadís exterior que paradoxalment acull un desfibril·lador.
El cas ha tornat a encendre la ira dels veïns de Riudaura contra el centre cívic polivalent que “no ha servit mai per a res” i contra els seus arquitectes “que devien pensar en guanyar premis però no en fer res útil ni segur”, etzibaven veïns indignats mentre miraven l’escenari del succés.
Segons ha explicat l’alcaldessa, Eulàlia Masana, l’incident no ha causat ferits, encara que en el moment en què ha caigut la placa, d’uns tres metres de llarg per un d’ample, hi havia a la zona diversos nens que es dirigien a través d’aquest passadís exterior al parc i a la pista poliesportiva.
La gent que es mirava la desastrosa obra recordava que havia estat l’escenari dels actes de RiudauraJunts contra el Fraking i una multitud de persones havien estat exposades sota les perilloses plaques de ferro del centre. De fet, no fa gaire dies es va ensorrar un mur de contenció al costat d’unes escales.
El centre cívic polivalent es va estrenar al febrer de l´any 1999 i va ser inaugurat a so de bombo i platerets per Pere Macias Arau de CiU-Olot, llavors «conseller» de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya substituint a Artur Mas Gabarro (PTOP) i autor del llibre “La Gran Bacanal” escrit conjuntament amb la periodista Gemma Aguilera. L’edifici va costar més de 90 milions de les antigues pessetes, uns 541.000 euros, han passat més de deu anys des del lliurament de l’obra i l’Ajuntament no pot demanar danys i perjudicis als redactors del projecte, RCR Arquitectes d´Olot, ni a l’empresa constructora. A més, l’alcaldessa, Eulàlia Massana, ha dit que s’han invertit 250.00 euros per arreglar la plaça Tiradors, perquè el terreny cedia, i un espai inferior com a sala provisional que tampoc no té les condicions que hauria de tenir.
Masana assegura que l’Ajuntament no té diners per arreglar el centre i que no sap quant temps més haurà d’estar tancat, mentre es va degradant a poc a poc.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Tortellà festa del Roser any 2013

Vall del Llierca, Argelaguer – Tortellà – Besalú: Tortellà festa del Roser any 2013.-Tortellà festa del Roser 2013, Programa:
DISSABTE, 27 D’ABRIL
11:00 h. V Trobada gegantera (Argelaguer etc…)
16:30 h. Futbol: Partit entre UE Tortellà i CF Sant Jaume de Llierca
17:30 h. Espectacle infantil amb Companyia La Lluna al Casino.
24:00 h. NIT JOVE al Casino amb actuació del grup Calvari-Rumba
DIUMENGE, 28 D’ABRIL
11:15 h. Esglesia de Tortellà ofici solemne acompanyat per la cobla-orquestra COSTA BRAVA
12:00 h. Inauguració a la Sala d’Actes de l’exposició: “100 anys de Creu Roja a la Garrotxa”
Seguidament:
Audició de 3 sardanes a càrrec de la cobla-orquestra COSTA BRAVA i vermut popular.
17:00 h. Concert i tot seguit ball al Casino amb la cobla-orquestra COSTA BRAVA Entrada concert: 8 €
DILLUNS, 29 D’ABRIL
14:00 h. Festa de la Gent Gran. Arrossada Popular.
Després del dinar Festival amb el Grup de Playback del Casal de Banyoles.
Col.labora l’Excm. Ajuntament de Tortellà. Amb el suport de l’Excma. Diputació de Girona. Organitza la Comissió de Festes.

Esglesia de Tortellà (Vall del Llierca) – Tortellà festa del Roser any 2013

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Brigada Ciutadana d`Argelaguer neteja i desbrossament de la riera del Vinyot

Vall del Llierca, Argelaguer – Besalú – Girona: Brigada Ciutadana d`Argelaguer neteja i desbrossament de la riera del Vinyot.-Treballs amb la Brigada Ciutadana d`Argelaguer neteja i desbrossament de la riera del Vinyot. Dissabte 27 d`abril de 2013, ens trobarem a les 9 hores del matí. Davant de l´Ajuntament d´Argelaguer.
Si el temps ho permet aquest dissabte començarem els treballs amb la Brigada Ciutadana.
IMPORTANT:
Els ciutadans voluntaris d’Argelaguer que vulguin col.laborar en aquesta neteja demanaríem que us apunteu a les oficines de l’Ajuntament per tal de saber de quants voluntaris disposem al municipi.
Oficines municipals: 972687137 ajuntament @argelaguer.cat
L’Ajuntament hi aporta suport logístic: Vehicles, remolcs, material . Moltes gràcies per la vostra collaboració. Us hi esperem!!!
En cas de pluja l´activitat quedarà suspesa.
Organitza: Ajuntament de Argelaguer «Cuidem Argelaguer»

Esglesia de Santa Maria d´Argelaguer i Sant Damas I papa de Catalunya – Garrotxa

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Garrotxa l’amenaça de la intervenció a les condicions de vida dels veïns i veïnas dels nostres Ajuntaments

Juan R. Lejarza d`Argelaguer, http://elgarrotxi.cat/ Publicat 21 abril 2013: Garrotxa l’amenaça de la intervenció a les condicions de vida dels veïns i veïnas dels nostres Ajuntaments.-L’Avantprojecte de Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local presentat pel Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques (ARSAL) plantejat pel PP vol, amb l’excusa d’harmonitzar la despesa publica del mon local, reduir drets democràtics i l’accés a molts serveis dels 21 municipis de la Garrotxa.
Trenta quatre anys després, la democràcia local, que amb tantes dificultats es va construir per tothom, està en perill per una reforma de l’Administració Local amb la qual el PP pretén buidar la funció social dels Ajuntaments garrotxins i privatitzar els serveis bàsics que avui resten en els poders públics.
Amb aquesta “ Legis Supervacuae anti-ajuntaments”, les Diputacions assumiran la prestació de serveis dels Ajuntaments de menys de 20.000 habitants, excepte Olot, si no atenen a un cost estàndard, fixat pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, que estarà per sota del cost real dels serveis. Aquesta reducció de costos tindrà conseqüències: privatitzacions, menys i pitjors serveis públics i la pèrdua de
llocs de treball municipals. A més, les Diputacions imposaran en aquest cas els impostos locals als municipis. També les ciutats de més de 20.000 habitants, en aquet cas Olot, veuran minvats els seus serveis bàsics i deteriorats els llocs de treball municipals degut a la imposició d’aquest cost estàndard. En el cas dels pobles de menys de 5.000 habitants, a la Garrotxa 20 municipis, s’obre l’amenaça de la intervenció, que farà desaparèixer en la pràctica les seves entitats com a municipis.
El món local a la comarca de la Garrotxa ha estat al llarg d’aquest anys el gran impulsor de la millora de les condicions de vida dels veïns i veïnas dels nostres Ajuntaments. Malgrat disposar d’estructures, competències i finançament insuficients, els nostres Ajuntaments han teixit una xarxa de serveis i desenvolupat un conjunt de projectes, que caracteritzats per la seva proximitat, han donat respostes a les necessitats dels vilatans; i que abasten des de l’educació, la salut, les igualtats de gènere, la convivència, la cultura, la formació i orientació ocupacional i la política de dinamització econòmica, la protecció del medi ambient i el desenvolupament econòmic.
Els ajuntaments democràtics i el compromís dels electes amb la gent, moltes vegades des de la solitud i sense els suports necessaris, ha configurat un municipalisme ric en propostes i solucions, innovador i dinàmic, amb un grau d’eficàcia major al d’altres institucions.
Avui, la crisi serveix d’excusa als sectors conservadors i lliberals per trencar amb tots els instruments de cohesió. No es casualitat que en aquest marc, els ajuntaments i de forma rellevant i singular els municipis petits de la Garrotxa, de menys de 5.000 habitants, siguin objectiu del seu desmantellament, fiscalització i recentralització dels que avui ens governen, tant a Espanya com a Catalunya.
Amb l’excusa d’harmonitzar la despesa publica des de “la racionalització” del mon local, pot esdevenir el principi de la fi de les politiques representatives i de les garanties de serveis a la ciutadania. Malgrat es mencioni el respecte a la Carta Europea de l’Autonomia Local aprovada el 1985; no respecta els principis constitucionals i de l’Estatut de Catalunya que atorga la capacitat autorganitzativa i el principi de subsidiaretat; no atent a les necessitats de la ciutadania i especialment sustenten la reforma en els principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera comportant un tutelatge, privatització i desmantellament del món local.
Vivim amb angoixa el posicionament en que quan parla de duplicitats competencials vol dir desmantellament, quan parla de racionalització de despeses vol dir desigualtats de drets de la ciutadania, quan parla d’estalvi en despeses dels polítics municipals vol dir privatització de l’esfera pública i pèrdua democràtica i d’igualtats del conjunt de la ciutadania, quan parla de racionalització el que vol dir és recentralització i privatització de serveis.
Estem davant d’una proposta que generarà desequilibris territorials i socials importants a la nostra comarca, comportant greus discriminacions entre administracions però també entre la ciutadania, amb l’existència de ciutadania de primera i ciutadania de segona atenent al lloc de residència.
Tambè des de ICV-EUiA a la Garrotxa, veiem amb preocupació el document D’Avantprojecte de Llei de Governs Locals de Catalunya (ALGLC) que basa els seus principis i regula el tutelatge sota els mateixos principis que l’avantprojecte del govern de l’estat espanyol (ARSAL). Tenint en compte la diversitat de cada territori i les peculiaritats de cada població la fixació d’uns costos standard per als serveis que presten les administracions locals amb l’objectiu d’avaluar la seva eficiència i el principi de l’estabilitat pressupostària i sostenibilitat finacera, comportarà, sense dubte, manca de rigor i situacions de tractament desigual, i fins i tot injust, en molts ajuntaments.
En definitiva, un conjunt de mesures que a qui afectarà veritablement serà al conjunt de la ciutadania, als seus drets i a les garanties de qualitat dels seus serveis. Allunyarà el poder de lo pròxim, allunyarà a la ciutadania de la gestió i control d‘allò públic; en definitiva, distanciarà de la política a la ciutadania quan el que cal fer és més participació, més transparència municipal, més proximitat, més democràcia en definitiva.
En darrer terme, volem denunciar que es vulgui carregar sobre les espatlles dels municipis de la Garrotxa el dèficit. Volem recordar que el món local en el conjunt del deute només n’és partícip en el 3% de la seva totalitat i de forma majoritària de les grans ciutats, el petits municipis garrotxins majoritàriament no presenten dèficit.
Instem al Consell Comarcal de la Garrotxa i al Govern de la Generalitat de Catalunya (CiU) a defensar les competències que li atorgan l’Estatut de Catalunya en matèria de règim local i que desenvolupi amb el màxim nivell de participació i consens, amb els Ajuntaments de la Garrotxa, la nova Llei de Governs Locals de Catalunya, com el marc competencial sòlid i estable que ha de posar les bases d’una administració municipal pròpia, eficient, eficaç, reconeixent les singularitats dels municipis catalans i que garanteixi la prestació de serveis de qualitat seguint els principis de subsidiarietat i de proximitat, i no de tutelatge i sota el principi d’eficiència, sostenibilitat i estabilitat pressupostària.
http://elgarrotxi.cat/21/04/2013/garrotxa-lamenaca-de-la-intervencio-a-les-condicions-de-vida-dels-veins-i-veinas-dels-nostres-ajuntaments/

Ajuntament d´Argelaguer – Vall de Llierca – Garrotxa

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Ajuts milionaris de CiU a grups de comunicació en plena crisi

Vall del Llierca, Argelaguer – Olot – Girona: Ajuts milionaris de CiU a grups de comunicació en plena crisi.-La crisi no afecta a tothom igual. Sobretot a alguns mitjans de comunicació. En l’exercici de les retallades pressupostàries més severes, dels impagaments a farmàcies o entitats del tercer sector i dels augments de les llistes d’espera sanitàries, el Govern català de CiU es va mostrar especialment generós amb dues empreses de comunicació. El Grup Godó va rebre 6.454.998 euros i El Punt Avui 2.327.342 euros.
Aquestes quantitats rebudes pel Grup Godó i El Punt Avui són la suma de les subvencions adjudicades a dit pel Govern de Catalunya (CiU amb suport de ERC).
Amb 2.327.342, El Punt Avui va ser el diari català més beneficiat per les subvencions i contractes de publicitat corresponents al 2012. La Vanguardia va rebre 3,4 milions d’euros, però 2,3 milions corresponen al conveni trianual de 5,5 milions signat l’any 2011 quan va treure l’edició en català. Els ajuts i contractes de La Vanguardia pertanyents a 2012 van ascendir a 1.159.859 euros.
La generositat del Govern català amb El Punt Avui, enmig d’una profunda crisi, ha coincidit amb l’arribada de l’exsenador de CiU i propietari dels supermercats Valvi, Joaquim Vidal, a la presidència d’Hermes Comunicacions, l’empresa editora.
El Punt Avui va rebre 930.500 per subvencions adjudicades a dit; 722.218 euros pels ajuts estructurals; i 674.622 euros en convenis de publicitat. Dels 2,3 milions d’euros que ha percebut en total, 672.395 euros són per a El 9 Esportiu. Aquesta publicació, creada el 2002 com a suplement d’esports del diari, té una presència testimonial als quioscos i s’encarrega d’elaborar les pàgines d’esports d’El Punt. Se’n desconeix la difusió. No ha passat mai el control d’OJD, que és l’organisme oficial que certifica les vendes de tots els diaris de l’Estat.
La generositat del Govern català amb El Punt Avui, enmig d’una profunda crisi, ha coincidit amb l’arribada de l’exsenador de CiU i propietari dels supermercats Valvi, Joaquim Vidal, a la presidència d’Hermes Comunicacions, l’empresa editora. Vidal, un cop adquirida la majoria accionarial, va contactar amb empresaris gironins per aconseguir finançament. No se’n va sortir. El següent pas va ser trucar al Govern de CiU i a l’Institut Català de Finances. Les portes que li havien tancat els empresaris gironins se li van obrir de bat a bat a la Generalitat: 2,3 milions d’euros de diners públics en un exercici de fortes retallades per a tothom i un crèdit de l’ICF.
El Grup Godó (La Vanguardia, El Mundo Deportivo, 8TV i les emissores RAC) és el més beneficiat dels mitjans de comunicació privats per les subvencions de la Generalitat. Només La Vanguardia, entre els ajuts de l’any passat, els contractes de publicitat i el conveni signat en 2011, va rebre quasi 3,5 milions d’euros.
Un sol contracte de publicitat a compartir entre 8TV i RAC1 s’eleva a més de dos milions d’euros.
Un altre dels diaris més ben tractats pel Govern de CiU és l’Ara, tot i fer només dos anys que és en el mercat i tenir una baixa difusió. L’Ara, que té com a consellera delegada l’exdirectora de TV3 Mònica Terribas, va rebre 940.085 euros. A El Periódico, amb més difusió que El Punt Avui i l’Ara, li van correspondre 1,5 milions d’euros.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Guardonada una veïna d´Argelaguer en el XVIIIè Certamen Literari “Ramón Vidal de Besalú”

Vall del Llierca, Argelaguer – Besalú – Girona: Guardonada una veïna d´Argelaguer en el XVIIIè Certamen Literari “Ramón Vidal de Besalú”.-El passat dia 19 de gener de 2013 es va celebrar la cloenda i lliurament dels premis del XVIIIè Certamen Ramon vidal de Besalú, al voltant de 250 persones van assistir a l´acte que es va fer a Cal Tronc i on l´organització va convidar a l´arquitecte i escriptor Joan Marcé, resident a la comtal vila. Aquesta divuitena edició va batre el seu record de participació amb 1564 treballs presentats en les diferents categories, grups i temes dels quals el jurat després d´una primera preselecció en va llegir 380 i va guardonar 42 treballs (29 premiats i 13 finalistes), que es van donar a conèixer en el marc de l´acte de celebració.
Entre aquest participants i guardonats comptem amb una veïna d´Argelaguer, Eva Llansana i Benaiges, guardonada amb el premi “Josep Buch” per el seu treball “La Santíssima Vera- Creu de Besalú. Història d´un mil·lenari (1017-2017)” . Una recerca i investigació envers un tema de la història de Besalú , la preuada relíquia formada per unes estelles sagrades de lignum crucis que primerament va ser custodiada a l´església de Sant Genís i Sant Miquel Arcàngel i posteriorment a Sant Vicenç, i d´unes narracions miraculoses al seu voltant que la van convertir en la més famosa de les relíquies del comtat, promoguen autèntiques corrents de pelegrinatge cap a Besalú des de el més diversos punts de la geografia comarcal, regional i inclús més enllà de la nacional.
I que segons tradició oral va obsequiar el Papa Benet VII a Bernat I “Tallaferro” en el seu viatge a Roma, en l´any 1017, quan va aconseguir la creació d´una Seu Episcopal en els seus dominis.
Tot i així, transmesa en documents escrits hi ha una altre tradició que justifica la vinguda de la Veracreu mitjançant la intersecció del Papa San Damas I que la hauria regalat a la seva pàtria nativa Argelaguer, i que els comtes de Besalú la haurien portat a la capella del seu palau l´any 1025. Així mateix, trobem que Francesc Montsalvatje ens transmet , segons document de l´Arxiu de Santa Maria de Besalú:
“Despres que lo Sr. D. Guillem Comte de Besalú y Dª Adelaida muller sua la donaren á la Parroquial Iglesia de Santa Maria, com consta ab acta de dita donació als 9 de Maig de 1025, y fou portada dins de una caixeta plana per ordre del glorios S. Dámaso Papa á dita Sr. Comte, y en dita caixeta los ferros están consumits y la fusta hastá sencera ab dos imatjes pintadas que hi ha la una de nostra Sra. Y la altre de S. Joan”. (Colección diplomática del Condado de Besalú”” Vol. XII, p. 58)
I encara més sorprenent, si més no en referència a Argelaguer, és un extracte de la narració que apareix en la publicació quinzenal “La Veu de Catalunya”, del dimarts 12 de desembre de 1899, en referència al seu Pontífex Sant Damas I i a la Veracreu de Besalú, una noticia que resulta tan interessant com curiosa:
“Des de el segle onze en que va portar-la de Roma el comte Tallaferro, era guardada en aquesta vila, siguen cada dia més estimada i més venerada.[…] Son també moltes las tradicions que aquí se conservant referent a la Vera Creu. Segons una de las mes curioses, quan S. Damas, fill d´Argelaguer (un poble veí de Besalú) era Sant Pare, envia un expres a la seva mare indicant-li el gran desig que tenia de veure-la i pregant-li que, ja que ell no podia anar a Argelaguer, anés ella a Roma. La mare de S. Damas donant compliment al desig del seu fill amb satisfacció immensa, i al acomiadar-se per a tornar a la seva terra, aquell li va donar tres Creus: la mes grossa destinada a Argelaguer, la mitjana a Besalú i la més petita a Santa Pau. La mare de Sant Damas s´atura a Besalú al tornar de Roma, i un cop aquí, crida a las persones principals i els hi digué que son fill li havia donat tres Creus, i que a Besalú li tocava la mitjana. Els de Besalú no s´hi conformaren ab que a Argelaguer tinguessin una Creu mes grossa que a Besalú, y de bella nit, quan la mare de Sant Damas dormia, s´apoderaren de la Creu que al poble de sa naixença enviava el Sant Pare”.
I és que aquest treball és una munió tant de fets històrics com de tradicions que es van perden de la memòria col·lectiva poc a poc i, sens dubte, està bé recordar-los, i si així ho voleu fer podeu dirigir-vos a la Biblioteca de Besalú on està el treball “La Santíssima Vera-Creu de Besalú. Història d´un mil·lenari (1017-2017)” i, potser, pròximament a la Sala de Lectura d´Argelaguer.

Argelaguer Eva Llansana Benaiges La Santíssima Veracreu de Besalú. Història d’un mil.lenari.1017-2017 i Sant Damas I papa d`Argelaguer – Besalú XVIIIè Premis Ramon Vidal –

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

La alianza impía de CiU y PP sobre el fracking

Salvador López Arnal, miembro del Frente Cívico Somos Mayoría y del CEMS (Centre d’Estudis sobre els Movimients Socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF): La alianza impía de CiU y PP sobre el fracking.-“El Parlament rechaza prohibir el ‘fracking’ con los votos de CiU y PP”. Así reza el titular de la información de Maiol Roger en el global-imperial antichavista de hace unos días [1]. Tomo pie en su nota.
Discuten -o aparentan discutir en ocasiones- sobre el dret a decidir y sobre asuntos relacionados con la inmersión lingüística (¡menudo palabro!), pero en lo sustancial, en temas económicos y ecológicos, y en cuestiones institucionales de fondo, están de acuerdo en lo sustancial. Y en mil y una ocasiones y votaciones. Las derechas, desengañémonos, son las derechas.
En la mañana del pasado 10 de abril, Convergència i Unió y el Partido Popular (CiU-PPC) unieron sus votos –una vez más- para evitar que el Parlament de Catalunya prohíba por ley el fracking “fuertemente cuestionada en el territorio”. La federación nacionalista apostó por una vieja y conocida alternativa: una comisión de estudio, que quedara en poco o en nada como en tantas otras ocasiones, “para evaluar los pros y los contras de la técnica”. No hay prohibición pues. Se estudiará el funcionamiento de esta técnica. Los diputados, según parece, no han tenido tiempo hasta el momento; tampoco el gobierno.
Fue la coalición ICV-EUiA, en alianza con movimientos ecologistas, quien propuso la ley “para prohibir la prospección, exploración, investigación o explotación de hidrocarburos a través del fracking y que se considere una actividad al margen de la ley en toda Cataluña”. Consideran, es dato conocido, que el fracking puede provocar perjuicios significativos para el medio ambiente. En España, Cantabria ya ha prohibido esta apuesta irresponsable [2].
Salvador Milà, conseller del primer gobierno tripartito (las grandes corporaciones, dirigidas probablemente por La Caixa, presionaron lo indecible, con éxito y claudicación servil del gobierno catalán, para su expulsión del gabinete), diputado actualmente de la coalición ICV-EUiA, señaló que había “riesgos medioambientales y sociales,” y que esta técnica de extracción “tiene un impacto brutal sobre el trabajo y la salud del territorio”.Milà acompañó sus críticas “de fotografías que muestran el deterioro del territorio en Dakota del Norte, una de las zonas de Estados Unidos donde está extendido el fracking” (El PSC, Ciutadans y la CUP -¡menos mal!- se alinearon con ICV-EUiA y votaron a favor de la proposición).
CiU, como era de esperar, justificó su voto en contra “en la necesidad de estudiar con tranquilidad el fracking”. Estudiar y con tranquilidad: lo de siempre. El diputado Antoni Fernández Teixidó, un “antiguo trotskista revolucionario” de la Liga Comunista (intentó en 1975 que el que suscribe militara en su organización universitaria), defendió que “el Gobierno catalán ha denegado permisos tras la presión del territorio, y también apuntó que el Ejecutivo está elaborando un informe sobre la técnica”. “Debemos ver todo esto en profundidad”, concluyó. La palabra que ahora toca es “profundidad”… e “informes” por supuesto. ¿Les sorprende la estrategia?
Milà respondió con prudencia y sabiduría explicándole al señor diputat convergent el procedimiento para aprobar una ley en el Parlament: incluye un período de ponencia en el que se entra en “profundidad en la materia”. Añadió: “Una proposición de ley tiene todo lo que usted pide. La única diferencia con la comisión de estudio es que la ley finalmente decide si se prohíbe o no”. Y este es el punto, esto es precisamente lo que CiU no desea.
El PP, estaba cantado (¡su antiecologismo irresponsable es de manual mal estudiado!), defendió el fracking por sus ventajas económicas. ¡Lo que les echen! La diputada Maria José Cuevas reconoció que la técnica entraña riesgos, pero -¡tranquilos!- se pueden controlar. Con sus propias palabras: “La negación de los riesgos es una irresponsabilidad, tanto como no reconocer que se pueden resolver”. ¿Y por qué? ¿Cómo sabe la señora Cuevas que se pueden resolver? ¿Es una adivina? Si es una irresponsabilidad la negación de los riesgos, ¿no sería razonable, apelando al principio de precaución, prohibir aunque fuera temporalmente, una técnica con riesgos reconocidos?
Eduald Rifà, portavoz de la Plataforma Aturem el Fracking, presente activamente en el Parlament, ha señalado: “Ya hay más de cien municipios que se oponen a este sistema, y once sistemas comarcales. En todo el territorio afectado no hay nadie que quiera el fracking, por sus perjuicios medioambientales, para la salud y para el prestigio de los municipios”.
Sus aspiraciones, las aspiraciones de la Plataforma y de muchos colectivos más, son más que razonables: vetar el fracking en Cataluña y apostar por un nuevo modelo ambiental. Tan elemental y necesario como eso.
Y desde luego: se trata de vetarlo en Catalunya y en el resto de España. Siguiendo, esta vez, el ejemplo de Cantabria… y el de Francia, Bulgaria y algunos länders alemanes.
Nota:
[1] Maiol Roger, “El Parlament descarta prohibir…” http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/04/10/catalunya/1365595958_016491.html
[2] Una alerta también ha lanzada por el Parlamento Europeo (Francia, Bulgaria y varias regiones de Alemania lo han prohibido).

El Parlament de Catalunya rechazan la Llei ICV-EUiA per prohibir el «fracking» con los votos de CiU-PP. Veïns de Riudaura i Plataforma RiudauraJunts / CARLES RIBAS – Argelaguer

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Ajuntament de Sant Jaume de Llierca aprovació definitiva de l’expedient de suplement de crèdit i crèdit extraordinari núm. 7/2012

Vall del Llierca, Argelaguer – Besalú – Girona. Ajuntament de Sant Jaume de Llierca aprovació definitiva de l’expedient de suplement de crèdit i crèdit extraordinari núm. 7/2012.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 76 19 d`abril de 2013 Núm. 4395 Ajuntamet de Sant Jaume de Llierca ( Garrotxa ).
Edicte d’aprovació definitiva d’un expedient de modificació de crèdits.
El Ple de la corporació, en la sessió del dia 27 de desembre de 2012, va acordar ratificar la resolució de l’alcaldia núm. 28/2012, de 31 d’octubre, relativa a l’aprovació inicial de l’expedient de suplement de crèdit i crèdit extraordinari núm. 7/2012. L’esmentat expedient es va exposar al públic en el Butlletí Oficial de la Província de Girona número 231, de 3 de desembre de 2012, i en el tauler d’anuncis
de l’Ajuntament, sense que durant el termini d’exposició pública s’hagi formulat cap reclamació o al·legació, per a la qual cosa l’acord d’aprovació inicial ha quedat elevat a definitiu i es publica resumit per Capítols, després d’efectuada la corresponent modificació pressupostària.

ESTAT DE DESPESES: Cap. I 229.322,19€ Cap. II 582.108,08€ Cap. III 9.510,11€ Cap. IV 20.587,33€ Cap. VI 394.028,20€ Cap. VII 0,00€ Cap. VIII 0,00€ Cap. IX 26.035,47€ TOTAL 1.261.591,38€

ESTAT D’INGRESSOS: Cap. I 335.853,11€ Cap. II 8.100,00€ Cap. III 330.461,43€ Cap. IV 233.023,78€ Cap. V 66.650,00€ Cap. VI 0,00€ Cap. VII 53.868,43€ Cap. VIII 233.634,63€ Cap. IX 0,00€ TOTAL 1.261.591,38€

Contra l’aprovació de la modificació es pot interposar recurs contenciós-administratiu en el termini de dos mesos comptats a partir de l’endemà de la publicació d’aquest edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Girona ( BOPG ), davant la Sala del Contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Sant Jaume de Llierca, 5 d’abril de 2013
Ferran Puig i Estartús Alcalde

Vista de Sant Jaume de Llierca desde el Municipi de Argelaguer castell de Montpalau

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

En Quel d`Argelaguer

Juan R. Lejarza, Argelaguer (Garrotxa): En Quel d`Argelaguer.-L`any 2012 s`ha celebrat el centenari del traspàs del escritor catalanista Antoni Bori i Fontestà, hom podrà objectar que aquest centenari ha tingut un ressò més aviat discret. De fet, contrasta prou veure el cas que s’ha fet a Catalunya del centenari de Calders, Tísner i Sales, mentre que Antoni Bori ha quedat arraconadet a la memòria local d`Argelaguer, i encara gràcies…, va fer estada al nostre poble alguns estius, i fruit d`aquelles estones va compomdre la petita obra «EN QUEL D`ARGELAGUER», obra força comentada en el seu temps.
Antoni Bori i Fontestà (Badalona, 24 de mayo de 1861 – 12 de enero de 1912) fou mestre, poeta i pedagog.
El 1886 guanya la plaça de director d’una Escola de la vil.la de Sant Martí de Provençals, (Districte X) de Barcelona. El 1888 participa com a delegat de l’Associació de Mestres en el Congrés Pedagògic de Barcelona. Funda i dirigeix la revista «El Magisterio Catalán», i té publicacions sobre història i geografia de Catalunya, entre altres temes. D’ofici, mestre; d’afecció, versaire.
Va col·laborar en la revista El Clam del Magisteri i va fundar la publicació El Magisteri Català, va defensar l’ensenyament del català.
És autor d’obres de teatre (Gent de platja, La Gallarda del Roser), d’una Història de Catalunya (Barcelona, 1898) i molts poemes de temàtica heterogènia publicats en periòdics i revistes, com Lo Gay Saber, La Veu de Montserrat, La Renaixensa, ‘El Eco de Badalona, L’Esparver I La Il.lustració Catalana. No obstat l`obra que li va donar major popularitat fou «Lo trobador català» (Barcelona, 1892), miscel·lània de proses i de poesies, que va editar perquè fos usada en l’aprenentatge escolar del català. D’aquesta obra, i fins al 1936, es van publicar vint edicions i actualment continua sent reeditada.
La seva poesia cal emmarcar-la plenament en els paràmetres del moviment romàntic vuitcentista d’inspiració patriòtica i temes populars acostats al folklorisme de l’època. Algunes de les seves més importants són Simfonies poemàtiques (1898), Boira i sol (1900), i el més conegut i popular perquè va ser reeditat diverses vegades i es va convertir en llibre de lectura per als escolars de Catalunya, Lo trobador català (1892).

En record del centenari del mestre, volem recuperar l`obra «En Quel D`Argelaguer*», que en català clasic, diu aixi:

«Las bruixas que al castell – de Besalú s’ amagan pels masos del entorn – han dat malas miradas.
Parcer que ve del camp – las tem si á l`hora baixa es lluny; y á la muller – sola ha deixat á casa; perque, segons se díu, – y ho diuhen las comares, es cap al tart quan fan – pels masos més disbauixas.
No son tot bruixas, no, – d`aytals temors la causa; l`Arnal de Besalú, – que`ls sab menar la tasca, té l`ull encisador, – prou escayent lo tracte, y`s bat ab la virtut – més ferma y la fa caure.
De tot aquell varal – per fi toca la tanda d`en Quel d`Argelaguer – á la muller qu’es guapa…
Si en Quel ho sab ó no – pel poble no se`n parla, y menos sab l`Arnal – si en Quel li va á la saga.
Pel veremar, al Mas – l`Arnal va cada tarde; conversa ab la muller; – en Quel… canta que canta… ¡ prou la coneix dels cups – y sitjas la fondária !… mes «No es aquí – pensa ell – hont purgaréu la falta.»
Cap vespre tot sopant- en Quel ab ella parla: «Tal día com demá – Banyolas fa gallarda, hi pujan de Pedret – los tamboríns y flautas, y donchs… ja ho sabs de temps – que`m plauhen las sardanas.»
Ronseja la muller – que als cups hi ha feyna llarga… pera quedarse al Mas -excusas no li faltan; per avisá al Arnal – ja`s donará prou manya, donchs veu al Quel resolt – ab ella á fer la marxa.
Matí, dematinet – ja l`euga es ensellada; y, fentse trobadís, – l`Arnal els acompanya; á fira van plegats, – tots tres á un hostal paran, y surten á passeig – boy junts per la gallarda.
Si en Quel se fon pel ball – no’n té pas ella ganas; li plau mes ab l`Arnal – parlar mentres ell balla… en Quel els deixa fer, – paraulas son paraulas… si algú fa mofa d`ell – no l’entén gens ni gayre.
Fínit lo tirabou, – el vespre d`arribada, se`n van cap al Estany, – que fa la lluna clara; en Quel paga al barquer, – ab quatre mots l`aparta, y ab ella y l`Arnal, sols, – d`un salt munta á la barca.
Endintre barquejant – ¡ quín riure, á la vegada que’s tapa la claror – y s`inflan las onadas ! ¡ quín riure la muller – que á popa ab l`Arnal parla ! y ¡ quín posat en Quel – remant á l`altra banda !
A la remor d`un bes – qu`en la foscor s’amaga, segueix un cop de rem – qu`un crani esberla y xafa; del cop de rem, ve un crit; – á fons se’n va la barca, y un borbolleig estrany – arreu conmóu las ayguas.

De nit á Argelaguer – en Quel tot sol marxava; als masos, als hostals, – per sa muller demana… tothom lo compadeix, – y al poble d’arribada, fent rotllo á vora d’ell – murmuran las comares: «¡ Es foll ! l`han captocat – ab sos conjurs y many`as las bruixas que al castell – de Besalú s’amagan.»

*) «En Quel D`Argelaguer» fou presentat pel l`autor al Novè Certamen Literari de Olot (Garrotxa) any de 1898
PREMI 3. No s`adjudica. Segon accèssit id. 113. En Quel d’Argelaguer, lema: DEL ESTANY DE BANYOLAS OS VULL CONTAR.

Antoni Bori i Fontestà autor de » En Quel d`Argelaguer » ( Garrotxa )

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Ajuntament d`Argelaguer aprovació de la primera modificació de crèdit del pressupost any 2012

Vall del Llierca, Argelaguer – Olot – Girona. Ajuntament d`Argelaguer aprovació de la primera modificació de crèdit del pressupost any 2012.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 74 17 d`abril de 2013 Núm. 4249 Ajuntamet de Argelaguer (Girona).
Edicte d’aprovació definitiva d’un expedient de modificació de crèdit.
No havent-se presentat reclamacions contra l’acord de Ple de data 25 de setembre de 2012, d’aprovació inicial de la primera modificació de crèdit del pressupost 2012, la qual es va exposar al públic mitjançant edicte publicat en el BOP núm. 201, de 18 d’octubre de 2012, i en el tauler d’anuncis de l’ajuntament, l’acord d’aprovació inicial ha quedat elevat a definitiu.
En compliment de l’article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei estatal 39/1988, reguladora de les hisendes locals, es publiquen la modificació:
INGRESSOS
87001 Incorp. Romanent Lliure 0 6.510,00 6.510,00
TOTAL 0 6.510,00 6.510,00
DESPESES
92 13100 Laboral temporal 5.000,00 2.400,00 7.400,00
92 13102 Pla d’Ocupació 2 0,00 110,00 110,00
16 21000 Mant. Cementiri i jardins 4.000,00 500,00 4.500,00
92 22110 Productes neteja i condicionament 600,00 200,00 800,00
92 22710 Manteniment informàtic 2.200,00 300,00 2.500,00
93 35900 Altres despeses financeres 100,00 50,00 150,00
94 46604 Subvenció Olot-TV S.L. 500,00 50,00 550,00
34 62300 Maquinària zona esportiva 6.000,00 700,00 6.700,00
92 63202 Millora equip ajuntament 1.000,00 200,00 1.200,00
34 63204 Equipament polivalent 3.000,00 2.000,00 5.000,00
33 63205 Equipament casal 5.000,00 3.000,00 8.000,00
92 634 Equipaments serveis (vehicle) 5.000,00 -3.000,00 2.000,00
TOTAL 32.400,00 6.510,00 38.910,00€
Contra aquest acord, que esgota la via administrativa, els interessats poden interposar recurs en via contenciosa administrativa davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Girona, dins el termini de dos mesos, comptats a partir de l’endemà d’aquesta
publicació.
Argelaguer, 28 de desembre de 2012 Josep Dorca i Serrat Alcalde

Televisió Societat Limitadà (OTV) La Televisió de CiU-Olot subvencionada amb diners publics dels Ajuntaments de la Garrotxa – Ajuntament Argelaguer Subvenció Olot-TV S. L., la Televisió privada de la Garrotxa 550,00€

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA