Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for marzo 2015

Rompiendo España a golpe de “Fracking”

Posted by lejarza en 31 marzo, 2015

Rompiendo España a golpe de “Fracking”

Armando B. Ginés

El fracking o fractura hidráulica llega a España de la mano del PP. Se trata de una técnica extractiva de gas natural en terrenos extremadamente duros e inaccesibles. Con ella se perfora de 2.000 a 5.000 metros en vertical, se gira 90 grados y se continúa abriendo una brecha longitudinal de entre uno y 3 kilómetros inyectando una mezcla a presiones muy elevadas de agua, arena y aditivos químicos altamente nocivos para la salud y el medio ambiente. En EE.UU. ya se han usado en estos menesteres más de 40 billones de litros de agua en sus aproximadamente 400.000 pozos practicados desde los años 60, en su mayoría a partir de 2002.

Existen cerca de un centenar de peticiones oficiales de fracking en España, de las cuales 40 ya están concedidas o en proceso de autorización en el País Vasco, Cantabria, Burgos, Asturias, Castellón, Soria, Córdoba, Huesca, Lleida, Jaén y Albacete. La mayoría de los expedientes se refieren a solicitudes ubicadas en zonas con importantes acuíferos subterráneos, donde alrededor de 15 millones de habitantes se abastecen para sus necesidades cotidianas.

Hace algún tiempo el grupo parlamentario de Izquierda Plural presentó una moción para prohibir la fractura hidráulica en España, pero su propuesta fue desestimada con los votos en contra del PP, CiU y UPD.

Detrás de las iniciativas favorables al fracking se esconde el lobby empresarial Shale Gas, que según sus estudios indica la existencia de 2 billones de metros cúbicos de gas en el subsuelo del estado español, lo que significaría, caso de llevarse a cabo la extracción y explotación de todos los recursos citados, una autonomía energética garantizada para los próximos 70 años. Y más barata, algo que no certifican los datos en EE.UU.

Si nos creemos las informaciones relatadas, el fracking podría suponer la creación de unos 55.000 empleos de baja cualificación y contratos breves y temporales, ya que la vida operativa de cada pozo está fijada por la experiencia en 5 años. En EE.UU. la fractura hidráulica da trabajo a 1,7 millones de personas.

Los principales emporios multinacionales interesados en explotar el fracking en España son las firmas San León, vinculada al gurú de las finanzas globales George Soros; Shesa, relacionada con la formación ultraderechista Tea Party y el expresidente de la era Bush Dick Cheney; BNK Petroleum, R2 Energy más Gas Natural y Repsol.

En España, aun sin datos públicos oficiales, algunas fuentes ecologistas estiman que el número máximo de pozos a abrir rondaría los 14.000. Cada uno consumiría alrededor de 200 millones de litros de agua y generarían por término medio 4.000 toneladas de productos tóxicos contaminantes. Cada pozo puede ser fracturado hasta 18 veces. Actualmente, el 60 por ciento de las instalaciones operativas en el mundo se encuentran radicadas en suelo estadounidense.

Múltiples riesgos para la salud y el medio ambiente

Lo que no dice el PP ni tampoco la industria de la energía ni los lobbys empresariales son los graves riesgos para la salud y el medio ambiente que se corren con la utilización intensiva de la fractura hidráulica.

El fracking ha provocado terremotos inducidos en EE.UU., Canadá, Reino Unido y China de intensidad variable y los peligros para la salud y el medio ambiente asociados a su práctica son numerosos y de importancia más que preocupante.

Sus efectos secundarios o daños colaterales más relevantes son la contaminación de acuíferos, sonora y del aire, el descomunal consumo de agua, los vertidos químicos incontrolados, los escapes furtivos de gas con el riesgo subsiguiente de explosiones y el aumento de la actividad sísmica, como ya ha quedado reflejado antes.

En cada inyección de agua contra la roca viajan entre un 0,5 y un 2 por ciento de sustancias químicas de diversa toxicidad. En su arrastre pueden despertarse y liberarse sin pretenderlo elementos radioactivos como, por ejemplo, el uranio, el radón y el torio.

Las sustancias químicas de mayor toxicidad serían el metano, principal gas causante del efecto invernadero, el benceno (cancerígeno), el xileno, el queroseno, el glutaraldehído, el etilenglicol y los ácidos acético y clorhídrico.

Por contacto, exposición o inhalación los perjuicios para la salud en cantidades determinadas pueden ser incluso letales a corto o largo plazo en función de las dosis que penetren en el cuerpo humano y su tiempo de permanencia en el mismo. Irritaciones, quemaduras, náuseas, mareos, cegueras, anemias y cirrosis son otras consecuencias moderadas o graves de los productos químicos relacionados con la explotación de los pozos mediante la fractura hidráulica.

Muchos intereses creados y una especulación desorbitada en la trastienda a la espera de pingües negocios con márgenes de beneficio muy anchos, a lo que hay que añadir la nula información y debate político sobre la materia, hacen que el fracking esté ya a las puertas de romper la corteza terrestre en España sin preverse las consecuencias de tan polémica actividad. Los mercados ya se frotan las manos: los índices bursátiles premian con hasta un 500 por cien de revalorización las acciones de las empresas que presentan una credencial sellada de pozo autorizado en firme. Eso se llama especulación pura y dura.

No obstante lo reseñado, existen varias asociaciones vecinales y grupos ecologistas luchando contra la implementación del fracking en España. La batalla no ha hecho más que comenzar, aunque el PP pretende centralizar la legislación como competencia exclusiva del Estado para evitar eventuales normativas anti-fracking que partan de comunidades autónomas o municipios sensibilizados con el asunto. El Tribunal Constitucional ya ha fallado a favor de las tesis del PP en algún contencioso esporádico de los últimos años. Y el ministro Soria es un decidido y declarado defensor de perforar España a toda costa.

Grup ICV-EUiA-Argelaguer Moció ICV-EUiA-Garrotxa al Ple del Ajuntament Besalú en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per a la prohibició del Fracking a Catalunya i Garrotxa.-Ajuntament de Besalú (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 475 Data 25 de febrer de l´any 2013.  https://llierca.wordpress.com/2013/02/27/mocio-icv-euia-garrotxa-al-ple-del-ajuntament-besalu-en-solidaritat-i-recolcament-al-ajuntament-de-riudaura-i-als-seus-veins-per-a-la-prohibicio-del-fracking-a-catalunya-i-garrotxa/ Vall del Llierca – Argelaguer/Riudaura

Grup ICV-EUiA-Argelaguer
Moció ICV-EUiA-Garrotxa al Ple del Ajuntament Besalú en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per a la prohibició del Fracking a Catalunya i Garrotxa.-Ajuntament de Besalú (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 475 Data 25 de febrer de l´any 2013.
https://llierca.wordpress.com/2013/02/27/mocio-icv-euia-garrotxa-al-ple-del-ajuntament-besalu-en-solidaritat-i-recolcament-al-ajuntament-de-riudaura-i-als-seus-veins-per-a-la-prohibicio-del-fracking-a-catalunya-i-garrotxa/
Vall del Llierca – Argelaguer/Riudaura

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament de Sant Jaume de Llierca ordenació dels contenidors dels Equipaments Esportius

Posted by lejarza en 31 marzo, 2015

Ajuntament de Sant Jaume de Llierca ordenació dels contenidors dels Equipaments Esportius

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 62 – 31 de març de 2015 Núm. 3404

Anunci sobre l’aprovació inicial d’un projecte d’obres.

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, en la sessió de data 26 de febrer de 2015, va aprovar inicialment el projecte d’obra municipal ordinària titulat PROJECTE D’ORDENACIÓ DELS CONTENIDORS DELS EQUIPAMENTS ESPORTIUS DE SANT JAUME DE LLIERCA”, redactat pel senyor Joan Carles i Roqué, arquitecte, de data 9 de febrer del 2015, amb un pressupost d’execució per contracta de 4.071,75 €.

De conformitat amb allò que disposen els articles 37.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, se sotmet a informació pública per un període de trenta dies hàbils, a comptar de l’endemà de la publicació d’aquest anunci al BOP, durant el qual es poden formular reclamacions i al·legacions.

L’esmentat projecte i la documentació integrant de l’expedient es pot consultar a les oficines municipals, carrer Àngela Brutau, 1, de dilluns a divendres, de 9.00 a 15.00 hores i els dijous de 17.00 a 20.00 hores, i el projecte, també a la pàgina web municipal http://www. santjaumedellierca.cat/.

Sant Jaume de Llierca, 9 de març de 2015 Ferran Puig Estartús Alcalde

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Argelaguer set sitges d’època romana republicana a Can Fàbrega

Posted by lejarza en 30 marzo, 2015

Argelaguer set sitges d’època romana republicana a Can Fàbrega

Juan R Lejarza d´Argelaguer (Garrotxa)

Durant els anys 2003 i 2004 es va dur a terme un seguiment arqueològic dels treballs de desdoblament de la carretera nacional N-260 (Eix Pirinenc) en el tram Argelaguer.

Projecte que preveia actuar sobre un recorregut de 4.892’90m entre l’extrem est del poble d’Argelaguer PK 7+000 del projecte, i la unió al riu Llierca, amb el tram ja desdoblat que s’iniciabà en el Pla del Politger, uns metres més enllà de l’entrada del polígon industrial PK 11+892’905.

El traçat de la Autovia A-26, seguia el de la N-260 ja existent, afectant els marges d’aquesta, ampliant-los en algun cas.

Durant el mes de febrer de l´any 2004 es va localitzar el jaciment arqueològic de Can Fàbrega en el marc de les tasques d’extracció de terres realitzades entre els PK 9+900 i 9+940 del projecte de la Autovia, en un indret molt proper al nucli de Hostalnou de Llierca d´Argelaguer (barri del Pont).

El fet que el jaciment es localitzés en el traçat de la nova Autovia A-26 motivà una intervenció arqueològica, realitzada entre els dies 18 i 24 de febrer.

El jaciment localitzat era format per un total de set sitges d’època romana republicana, en molt mal estat de conservació.

Corresponents al període romà republicà, entre el segle II i I aC., i es tractava d’explotacions agrícoles de tipus residencial i productiu, amb una economia bàsicament cerealística i de cultiu de la vinya per a la producció de vi, dins del triangle comprès entre el rius Fluvià, Llierca i Pla de Tapioles d´Argelaguer.

Les sitges estaven molt arranjades d’antic, segurament a causa de l’erosió, localitzades en un terreny en pendent i dels treballs agrícoles de la zona, duts a terme fins èpoques ben recents.

La sitja, molt utilitzada en època antiga i medieval, era un gran dipòsit excavat al subsòl natural, normalment de forma esfèrica, ovoide o cilíndrica, que servia per a emmagatzemar les reserves de cereals durant un període de temps llarg.

Aquestes sitges, en època ibèrica se solen trobar en camps propers a poblats; en època romana, als patis de les vil·les, i en època medieval també és molt corrent trobarne alguna a l’interior de les cases o a les sagreres, al voltant de l’església.

L’empresa constructora de l’obra, UTE Argelaguer, va demanar, un cop excavat el jaciment, poder rebaixar els terrenys degut a la seva ubicació en el traçat de la carretera, tasca realitzada durant el mes de maig amb el vist-i-plau de la Generalitat de Catalunya.

Encara durant el seguiment d’aquests rebaixos es localitzà una de les sitges, no documentada anteriorment, que també va poder ser excavada.

Argelaguer set sitges d'època romana republicana a Can Fàbrega produció de vi segles II-I aC. una economia bàsicament cerealística i de cultiu de la vinya per a la producció de vi, dins del triangle comprès entre el rius Fluvià, Llierca i Pla de Tapioles d´Argelaguer

Argelaguer set sitges d’època romana republicana a Can Fàbrega produció de vi segles II-I aC. una economia bàsicament cerealística i de cultiu de la vinya per a la producció de vi, dins del triangle comprès entre el rius Fluvià, Llierca i Pla de Tapioles d´Argelaguer

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

El Tribunal Constitucional d´Espanya (TCE) a decidit aixecar la suspensió provisional de la llei de Catalunya que preveu regular l’ús del Fracking

Posted by lejarza en 28 marzo, 2015

El Tribunal Constitucional d´Espanya (TCE) a decidit aixecar la suspensió provisional de la llei de Catalunya que preveu regular l’ús del Fracking

Efe/Argelaguer – Vall del Llierca

El Tribunal Constitucional d´Espanya (TCE) va decidir aixecar la suspensió provisional de la llei de Catalunya que preveu regular l’ús del Fracking en la recerca d’hidrocarburs.

Aquesta regulació s’inclou a l’article 167.1 de la llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic de Catalunya, que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional al novembre com a conseqüència de la impugnació del Govern d´Espanya.

La norma planteja la prohibició de la fractura hidràulica «quan pugui tenir efectes negatius sobre les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmiques de la zona, o en relació amb altres àmbits competencials de la Generalitat de Catalunya».

El Tribunal aixeca aquesta suspensió, que podia mantenir per un termini màxim de cinc mesos, aquesta decisió provisional permetrà que no es pugui realitzar fractura hidràulica a Catalunya

El Govern va aprovar al desembre un projecte de llei de modificació de la llei d’hidrocarburs, on es recullien incentius fiscals per a ajuntaments i comunitats amb jaciments d’hidrocarburs en els seus territoris com Riudaura a la Garrotxa, inclosos els extrets mitjançant el Fracking.

El Constitucional ja s’havia pronunciat sobre el fons de l’assumpte en les normatives de Cantàbria i de La Rioja que prohibien l’ús del Fracking als seus territoris i en els dos casos les va declarar inconstitucionals amb l’argument que l’ordenació del sector energètic i del subsector gasístic és una competència exclusiva de l’Estat.

A Espanya hi ha prop de mig centenar de permisos concedits per dur a terme prospeccions a Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, el País Basc, Aragó, Catalunya i Castella-la Manxa; i altres sol·licitats a les mateixes regions més la Comunitat Valenciana i Navarra.

Llegir mes:

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs que prohibeix el Fracking a Catalunya

https://llierca.wordpress.com/2014/11/20/el-tribunal-constitucional-tc-ha-admes-a-tramit-el-recurs-que-prohibeix-el-fracking-a-catalunya/

Grup ICV-EUiA-Argelaguer Moció ICV-EUiA-Garrotxa al Ple del Ajuntament Besalú en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per a la prohibició del Fracking a Catalunya i Garrotxa.-Ajuntament de Besalú (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 475 Data 25 de febrer de l´any 2013.  https://llierca.wordpress.com/2013/02/27/mocio-icv-euia-garrotxa-al-ple-del-ajuntament-besalu-en-solidaritat-i-recolcament-al-ajuntament-de-riudaura-i-als-seus-veins-per-a-la-prohibicio-del-fracking-a-catalunya-i-garrotxa/ Vall del Llierca – Argelaguer/Riudaura

Grup ICV-EUiA-Argelaguer
Moció ICV-EUiA-Garrotxa al Ple del Ajuntament Besalú en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per a la prohibició del Fracking a Catalunya i Garrotxa.-Ajuntament de Besalú (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 475 Data 25 de febrer de l´any 2013.
https://llierca.wordpress.com/2013/02/27/mocio-icv-euia-garrotxa-al-ple-del-ajuntament-besalu-en-solidaritat-i-recolcament-al-ajuntament-de-riudaura-i-als-seus-veins-per-a-la-prohibicio-del-fracking-a-catalunya-i-garrotxa/
Vall del Llierca – Argelaguer/Riudaura

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

El Consorci de l´Alta Garrotxa preveu millorar el cami del Gomarell a Sant Aniol d’Aguja

Posted by lejarza en 26 marzo, 2015

El Consorci de l´Alta Garrotxa preveu millorar el cami del Gomarell a Sant Aniol d’Aguja

Argelaguer – Vall del Llierca

El Consorci de l´Alta Garrotxa preveu millorar el cami del Gomarell a Sant Aniol d’Aguja fins a la gorga del Citró.

La gorga està situada entre la captació d’aigua de la Mancomunitat Aigües del Gomarell (MAG) d´Argelaguer, Tortellà i Montagut i Oix i Sant Aniol d’Aguja.

Per superar-la el Consorci, en el seu dia, hi va posar un pont penjat de fusta i cordes.

Es tracta de l’única ruta que enllaça Sadernes amb Sant Aniol d’Aguja, el camí te uns 15 quilòmetres de llargada.

A partir de Sant Aniol d’Aguja hi ha d’altres rutes pedestres que condueixen per una banda a Sant Llorenç de Cerdans (el Vallespir) i per l’altra a Beget (Baget) i la Vall de Camprodon.

Té atractius com la Fageda de can Menera. Manté el paisatge de manera idèntica al passat. És a dir, no hi han els elements transformadors del segle XX, com ara torres elèctriques o d’altres sistemes de conducció d’energies.

Les feines de millora dels camins de l’Alta Garrotxa són finançades per la Generalitat de Catalunya a través del Consorci, el qual procura encarregar-les als habitants de les masies properes als llocs, on s’han de fer les intervencions.

La intenció és millorar el territori i fer-hi possible l’existència d’habitants que ajudin a preservar-lo.

Pont Medieval de Tortellà al riu Llierca a la Alta Garrotxa Fotografia: Lejarza (Argelaguer) treta d'un quadre

Pont Medieval de Tortellà al riu Llierca a la Alta Garrotxa
Fotografia: Lejarza (Argelaguer) treta d’un quadre

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

El Consorci Transversal Xarxa d’Activitats Culturals (CTXAC) aprova el pressupost de l`any 2015

Posted by lejarza en 26 marzo, 2015

El Consorci Transversal Xarxa d’Activitats Culturals (CTXAC) aprova el pressupost de l`any 2015

C/ Sant Esteve, 29 Olot “Can Trincheria” Telèfon: 972272777 Fax: 972268101 CIF: P1700057A

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 59 – 26 de març de 2015 Núm. 3386

Edicte d’aprovació inicial del pressupost general per a l’exercici 2015.

Aprovat inicialment pel Consell Directiu, en sessió de data 20 de març de 2015, el Pressupost general de la corporació per l’exercici 2015, romandrà exposat al públic pel termini de 15 dies hàbils, a partir del dia següent de la publicació d’aquest anunci al BOP de Girona, perquè es pugui examinar i els interessats hi puguin fer les reclamacions i/o suggeriments que considerin oportuns.

Si en el termini expressat no se’n presenta cap, es considerarà efectivament aprovat sense necessitat d’adoptar un nou acord al respecte.

Olot, 20 de març de 2015 Josep Berga Vayreda”Pep” President

L’últim Plenari Transversal de la legislatura

El passat divendres 20 de març el Museu de Tortosa va ser la seu d’aquesta reunió de les ciutats membres del Consorci: fundada el 2005, “Transversal, xarxa d’activitats culturals” és una xarxa que aplega ciutats mitjanes no metropolitanes d’arreu de Catalunya: Olot Figueres, Girona, Granollers, La Seu d’Urgell, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Sant Cugat del Vallès, Tortosa, Vic i Vilanova i la Geltrú.

Es tractava d’una trobada, en la que es van presentar projectes a desenvolupar conjuntament per aquesta temporada 2015/2016, a banda d’altres temes organitzatius, com aprovar els comptes i la memòria de projecte del 2014 o el pressupost per aquest 2015.

Codi oficial estadístic: 9826880001

Els regidors Estanys Vayreda i Josep Berga Vayreda presentant la Cua del Drac Foto Ajuntament d'Olot El Consorci Transversal Xarxa d'Activitats Culturals (CTXAC) aprova el pressupost de l`any 2015 Adreça: C/ Sant Esteve, 29 Olot “Can Trincheria” Telèfon: 972272777 Fax: 972268101 CIF: P1700057A

Els regidors Estanys Vayreda i Josep Berga Vayreda presentant la Cua del Drac Foto Ajuntament d’Olot
El Consorci Transversal Xarxa d’Activitats Culturals (CTXAC) aprova el pressupost de l`any 2015
Adreça: C/ Sant Esteve, 29 Olot “Can Trincheria” Telèfon: 972272777 Fax: 972268101 CIF: P1700057A

Posted in Uncategorized | 7 Comments »

La Benzinera Star Quality a Sant Jaume de Llierca podria tornar a estar oberta

Posted by lejarza en 24 marzo, 2015

La Benzinera Star Quality a Sant Jaume de Llierca podria tornar a estar oberta

Argelaguer – Vall del Llierca

El Govern municipal (ERC-AM) de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca ha aprovat el projecte PE-4, sector sud d’urbanització i reparcel·lació de la benzinera Star Quality a Sant Jaume de Llierca.

El projecte ha estat presentat per la mercantil Agropecuària Llutxent 2010, SL.

Segons ha explicat, l´alcalde Ferran Puig es tracta del primer pas per la reobertura de la benzinera tancada al 2005.


Puig assegura que l’empresa compradora no té un afany especulatiu, sinó que té l’afany empresarial, d’obrir la benzinera i tornar a donar un servei.

A més, preveuen obrir una àrea de lleure al costat.

El terreny està dividit en dues finques una de 1.068 m2 i una altra de 12.277 m2.

Ha indicat que un cop feta la compra i iniciada la tramitació d’activitats, la benzinera podria tornar a estar oberta per la tardor.


Es tracta d’uns terrenys que l’any 2004 l’empresa Star Quality va cedir a l’Ajuntament sense alliberar-los de càrregues.

El 2007, el Jutjat va aixecar una hipoteca de 3 milions d´euros d’una de les finques i amb la compra actual ha quedat lliure de càrregues.

El projecte d’urbanització esta redactat pels enginyers industrials, Marc Avellana Casi i Miquel Fradera Arroyo, de l’enginyeria SERTTEC (SERCONSTTEC GARROTXA, SL)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Argelaguer comença la campanya d’abonar els camps i les hortes amb la depuradora d’Olot

Posted by lejarza en 23 marzo, 2015

Argelaguer comença la campanya d’abonar els camps i les hortes amb la depuradora d’Olot

És com els purins, però, de depuradora d’Olot i fa una olor espantosa”

Juan R Lejarza d´Argelaguer (Garrotxa)

Ja ha començat la típica campanya de primavera: «d’abonar els camps i les hortes amb la depuradora d’Olot» que té micropastics, metalls pesats etc. etc.


Diu el Canalias director del Sigma del Consell Comarcal de la Garrotxa, que és molt bo …, però jo no veig que a casa seva de Montagut hi posi en el seu jardí …, tampoc a l’Ajuntament d’Olot el fa servir per als seus parcs públics.

Si és tan bo no ens ho regalarien.


A Argelaguer ja ens han descarregat diverses tractorades, aquest cop, al costat dels dipòsits d’aigua i de les canonades de suministrament.


Després l’Ajuntament de CiU-ERC, que no mossega, diu, que diem, és que és per dir-ho …, algú ho ha de dir …

Sort que a la nostra horta comunitària d´Argelaguer li hem posat de la Casica, que és bo i ecològic.

Argelaguer comença la campanya d'abonar els camps i les hortes amb la depuradora d'Olot “És com els purins, però, de depuradora d'Olot i fa una olor espantosa” Foto: Juan R Lejarza d´Argelaguer (Garrotxa)

Argelaguer comença la campanya d’abonar els camps i les hortes amb la depuradora d’Olot
“És com els purins, però, de depuradora d’Olot i fa una olor espantosa”
Foto: Juan R Lejarza d´Argelaguer (Garrotxa)

Argelaguer comença la campanya d'abonar els camps i les hortes amb la depuradora d'Olot “És com els purins, però, de depuradora d'Olot i fa una olor espantosa” Foto: Juan R Lejarza d´Argelaguer (Garrotxa)

Argelaguer comença la campanya d’abonar els camps i les hortes amb la depuradora d’Olot
“És com els purins, però, de depuradora d’Olot i fa una olor espantosa”
Foto: Juan R Lejarza d´Argelaguer (Garrotxa)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

La història viva dels músics de Tortellà arriba als cent anys

Posted by lejarza en 22 marzo, 2015

La història viva dels músics de Tortellà arriba als cent anys

Tortellà – Ramon Estèban

A Tortellà expliquen que hi va haver un temps en què només amb els músics que vivien al carrer de Sales es podia muntar una cobla.

Els anys en què gairebé a cada casa de Tortellà hi havia un músic queden enrere, però al carrer de Sales hi resisteix un protagonista d’aquella època, en Roc Marco.

Dijous va fer cent anys (“va néixer en època de l’Alfons XIII”, ens recordava l’alcalde), un esdeveniment que aquest dissabte es va celebrar al poble amb un dinar popular i molta música, i que la Generalitat i l’Ajuntament han commemorat amb un petit homenatge.

En Roc –nascut en un poblet de Múrcia, però que es va traslladar a la Garrotxa de ben petit– era fuster i, llevat d’unes nocions elementals de solfeig, no va tenir formació acadèmica.

Als 13 anys ja tocava la tenora, recolzant-la en un moble perquè li pesava massa.

A la llarga se’l coneixeria sobretot com a intèrpret d’aquest instrument, però també va tocar el saxòfon, el clarinet i la flauta.

Va tocar a diverses cobles orquestra: Els Petits de Tortellà, la New York, la Principal de Banyoles, la Marimba, la Principal de Tortellà, la Principal de Figueres, el Conjunto Azul, l’Audivert de Perpinyà, la Camps Oliver i la Principal de la Garrotxa. “És la imatge de la història viva de la tradició musical del poble”, resumia el també músic tortellanenc Josep Reig.

Curiosament –explicava en Roc dijous, el dia del seu aniversari–, quan era petit, les seves mans anaven soles cap al piano. “Estic segur que si en aquells moments a Tortellà hi hagués hagut un professor de piano, jo hauria tocat aquest instrument”, diu.

I una altra confidència, destil·lada a casa seva, rodejat de familiars, quan la directora de Benestar i Família a Girona, Monserrat Roura, li lliurava la medalla centenària de la Generalitat, i l’alcalde, Joaquim Pagès, una placa commemorativa: la seva mare l’anomenava sempre Pepe, en lloc de Roc, segurament perquè va néixer el dia de Sant Josep.

Uns pocs anys enrere, a en Roc encara el podíem trobar al popular cafè https://llierca.wordpress.com/2013/03/17/el-cafe-de-tortella/ que porta el seu nom. Una vegada, fa molt de temps, ens hi va mostrar la tenora que havia tocat de jove i que guarda com el tresor que és. Però encara millor que aquest tresor és la il·lusió que sempre irradia.

Serà la barreja de música i alegria, el secret per viure tants anys?

Vila de Tortellà amb la muntanya del Santuari del Mónt al fons Fotografia: Lejarza (Argelaguer) treta d'un quadre

Vila de Tortellà amb la muntanya del Santuari del Mónt al fons
Fotografia: Lejarza (Argelaguer) treta d’un quadre

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

El retard en el centre de triatge de residus de Sant Jaume de Llierca obliga a renovar la planta d´Olot

Posted by lejarza en 21 marzo, 2015

El retard en el centre de triatge de residus de Sant Jaume de Llierca obliga a renovar la planta d´Olot

Olot – X.V. – Argelaguer – Vall del Llierca

L’Ajuntament d’Olot va aprovar al darrer ple (amb l’abstenció del PSC i els vots a favor de PXC, ERC i PPC) allargar dos anys la concessió dels residus i la neteja viària.

A canvi, l’empresa concessionària s’haurà de fer càrrec de millores per valor de 442.000€ en la planta de transferència de residus.

Quan l’Ajuntament i l’empresa concessionària van establir el contracte de residus i neteja viària al 2012, la previsió era que el centre de triatge de residus de Sant Jaume de Llierca estigués en servei al 2014.

Per culpa de la situació financera de la Generalitat no ho està, i l’Ajuntament no ha tingut altra sortida que arribar a un acord amb la concessió.

Una altra opció era que l’Ajuntament és pagués del seu pressupost els 442.000€ de la millora.

«Com vostès recordaran -va exposar Josep Gelís (regidor d’Hisenda per CiU)-, el nou contracte de recollida i neteja viària es va iniciar el 2012 i el contracte preveia que el 2014 el centre de triatge de Sant Jaume de Llierca estaria acabat i, per tant, quedava sense utilització pràctica la planta de transferència que tenim al polígon».

«No ho tenim clar -va dir Josep Guix (portaveu del PSC)- tal com està, la planta és un perill, però ens hauria agradat més pagar des de l’Ajuntament de dret i sense compromisos». Va precisar: «Les concessions són complicades i complexes i van contra l’economia i el bon fer». Guix va incidir: «També hauríem de demanar responsabilitats de per què no està feta la planta de triatge de Sant Jaume de Llierca tal com estava previst en el plec de condicions».

La reacció de CiU va anar a càrrec de Josep Gelis, el qual va argumentar que s’ha fet per pagar menys i no haver de pujar el rebut de la recollida d’escombraries.

La Generalitat de Catalunya considerar inviable el projecte de la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa al Ajuntament de Sant Jaume de Llierca Juan R. lejarza d´Argelaguer

La Generalitat de Catalunya considerar inviable el projecte de la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa al Ajuntament de Sant Jaume de Llierca
Juan R. lejarza d´Argelaguer

Posted in Uncategorized | 1 Comment »