50 anys sense el tren d´Olot

50 anys sense el tren d´Olot
Pere Espinet Coll, Anglès
Recordo amb moltíssima enyorança l´últim viatge que vaig fer amb el tren d´Olot l´estiu del 1969.
Els vagons eren ben replets de gent, les calderes anaven a ple rendiment, els xiulets avisaven l´encarregat de cada pas de nivell per tal que tanqués les portaleres i, com no, que el cap d´estació de cada poble tingués a punt la seva gorra, el seu xiulet i la campana. L´escenari era com si d´un dia qualsevol del tren d´Olot es tractés.
Però aquell dia, en cada parada del nostre tren, hi havia els delators; la munió de gent que hi havia en cada poble, amb llàgrimes als ulls, esperant que el nostre tren fes parada i passés, amb els xiulets d´entrada i sortida, per donar-li, per última vegada, el seu adeu-siau.
Tota aquella atmosfera ja volia indicar-nos que no era un dia qualsevol del nostre molt estimat tren d´Olot: era l´últim viatge i els últims viatgers. Com si d´una mort es tractés, sempre és dolorós i costa molt de digerir dir l´últim adeu, i molt més per als qui el varen viure i conviure, amb moltes històries i anècdotes personals i familiars a dins dels seus vagons.
Malauradament, tot això ja és història,amb vivències bones i no tan bones, amb alegries per a uns i penes per a d´altres, però el destí és el que és i nosaltres no hi podem fer res.

És hora de creure realment en els joves

És hora de creure realment en els joves
Jordi Cruz Plaja.
Després de segles de salvatgisme i d’estúpides lluites pel poder, pels diners i per veure qui la tenia més grossa, hem portat el planeta a una situació límit, a punt del no retorn. Sota una sobredosi d’inconsciència i estupidesa ens hem cruspit el futur dels joves i de les properes generacions, és a dir, hem estat un autèntic fracàs.
El marge de temps s’ha acabat, ja no ens podem seguir distraient en lluites polítiques, econòmiques o socials, individuals o locals. Els nostres fills ho reclamen, recentment l’activista mediambiental Greta Thunberg ha iniciat un moviment clau per al planeta i ha portat a la seu de l’ONU el clam desesperat i el plor dels joves. L’experiència em diu que no n’hi haurà prou que els joves s’aturin un dia a la setmana per la salut del planeta, ni dos, ni tres, sinó que caldrà que ho deixin tot i surtin permanentment al carrer si volen tenir futur.
És hora, i massa urgent per seguir discutint inútilment, que els actuals dirigents polítics i econòmics, alhora que la resta d’adults que hem gaudit dels excessos i la insostenibilitat del model consumista, pleguem i deixem la gestió del planeta en mans dels nostres joves, al cap i a la fi el present els correspon, i el futur de les properes generacions, els seus descendents, també.

Les millors piscines naturals de la Garrotxa

Les millors piscines naturals de la Garrotxa
Argelaguer – Vall del Llierca
Cada vegada més banyistes omplen les gorgues dels rius de la Garrotxa. La comarca és rica en llocs de tradició de bany, sobretot a l´inici de les rieres del Fluvià.
Un dels punts que té més afluència de banyistes és la gorga del Llierca, sota del pont medieval de Tortellà.
L´Alta Garrotxa té més llocs on un s´hi pot banyar. Un altre punt popular són les basses del Borró a Argelaguer. A les altres s´hi arriba per la carretera d´Argelaguer a Tortellà en direcció a Sales de Llierca. A partir d´aquí, només cal seguir les indicacions en direcció a can Bosch. La gràcia està en el fet que el Borró és un riu que, arran de la terra calcària, la seva llera apareix i desapareix. Les quatre basses on la gent pot banyar-se formen unitats independents de la superfície d´un riu que, en gran part, és soterrani. Són com petits estanys d´aigua clara i neta. Misteris de la Garrotxa: es creu que, al final, el riu va a parar a l´Estany de Banyoles.
Un altre lloc de bany està situat al municipi de Riudaura. Per arribar-hi, cal vorejar el nucli urbà. La carretera, ben pavimentada, s´enfila cap a la collada de la Cantina, que separa la Garrotxa del Ripollès. A l´esquerra queda la riera de Riudaura, un afluent que va a parar al Fluvià a Sant Joan les Fonts. En el punt on la carretera es troba amb la riera es pot agafar una pista que duu fins a una gorga espectacular d´aigua molt freda.
El nucli de la Vall de Bianya té el seu punt de bany a la gorga de Sant Pere Despuig, que és de més difícil accés.
Les Planes és un dels municipis més conegut pels seus gorgs, entre ells, destaquen el del Molí dels Murris, el gorg de la Plana, o el gorg de can Poeti.
Una de les excursions obligades és a les gorgues de Sant Aniol d’Aguja. La ruta ofereix una gran varietat de gorgs per a tots els gustos: el gorg Blau, el gorg Fosc, el salt de la Capa i l´espectacular salt del Brull. Tot i que es tracta de paratges espectaculars, és una ruta complicada i amb poques zones ombrívoles, però la recompensa val molt la pena.

Un punt popular són les basses del Borró a Argelaguer (Foto Lejarza)