El neoindependentisme ha comès un error de principiant, el de voler fer un viatge sense saber-ne el camí. És un error greu a hores d’ara, en què qualsevol, per anar al costat de casa, consulta el GPS i s’orienta. El neoindependentisme és aquest gruix de la societat catalana que, d’ençà de l’Onze de Setembre del 2012, es va convertir. A mi em recorda episodis de la tradició evangèlica, com el de la conversió de Saule, que després va prendre el nom de Pau de Tars. Així, als neoindependentistes se’ls va aparèixer el Senyor en forma d’estelada i els va dir: “Seguiu-me.” La llum del Senyor era tan forta que Saule va quedar enlluernat durant tres dies i no hi veia res, per això els companys el van haver d’agafar de la mà i acompanyar-lo fins a Damasc. Així també, els neoindependentistes han quedat enlluernats per l’aura de l’estelada, per bé que en el camí cap a la independència no hi ha companys per agafar-se de la mà. El neoindependentisme és un fenomen del segle XXI que té més a veure amb les noves tecnologies que amb l’estratègia política i jurídica. És una mobilització de web i gigafoto que es felicita a si mateixa després de demostrar que és la minoria majoritària a casa seva. És una part del tot que es dóna copets a la pròpia esquena, contenta d’haver-se conegut. És l’onanisme de present, després del passat oníric. El neoindependentisme té a veure, només, amb una de les tres potes necessàries per resoldre la qüestió nacional: la del moviment popular. Les altres dues (el suport de la intel·lectualitat i els polítics revoltats) no hi són. Pel que fa a aquests últims, la revolta té dos handicaps: s’ha de donar la cara cada quatre anys i, tant el Parlament com el govern són de fireta. I a una política de fireta li correspon una revolta de fireta. Siguem coherents. El neoindependentisme té un peu coix: el suport intel·lectual. Potser és que la intel·lectualitat, per la crisi d’idees, ha desaparegut arreu. Però a Catalunya, de segur. Els referents han desaparegut i no se n’han generat de nous. Gràcies a Google tothom ja és prou savi. Bufons i altres vedets de l’espectacle ens pensen ara el futur. El neoindependentisme es mou per una màxima: si més no, intentem-ho. Amb aquest nivell argumental, ja podem començar a cantar les absoltes.
LA PLATAFORMA SALVEM LES CABANES PRESENTA MÉS DE 3700 SIGNATURES DE SUPORT I DEMANA COMPROMISOS A L’AJUNTAMENT D’ARGELAGUER (Garrotxa)
L’Ajuntament d’Argelaguer va aprovar amb el suport unànim de tots el Regidors (CiU-ERC), en un Ple de juliol passat, una resolució per legalitzar, protegir i preservar les actuals restes de les Cabanes d’Argelaguer. Aquesta resolució responia a la demanda social de mols veïns d’Argelaguer i sobretot, de molts simpatitzants d’arreu: Garrotxa, Catalunya i el món.
Tot va començar quan l’Ajuntament d’Argelaguer va consultar a diferents administracions sobre la situació legal de les Cabanes d’Argelaguer. Una de les administracions afectades, l’ACA, va incoar un expedient sancionador al constructor de les Cabanes, el Sr. Josep Pujiula, per haver portat a terme unes construccions, sense el permís corresponent, a l’àrea d’influència del Rec de Can Sis Rals, un petit rierol que passa uns metres al nord d’Argelaguer.
L’expedient de l’ACA obligava al seu constructor a demolir les Construccions i ràpidament va correr la veu l’alarma entre les persones que li donen suport. A petició de l’Ajuntament, Pujiula va començar a desfer els laberints quilomètrics, a desmuntar les torres de 30 metres que treien el cap al costat de la A-26 i es van començar a produir reaccions. En pocs dies es van endagar varis llocs web que demanaven el suport en forma de signatures per aturar l’enderroc. Una d’aquestes pàgines la va promoure una Doctora en Art Contemporani des de California (EEUU), que alertava de la bestiesa que es volia portar a terme a Argelaguer.
També es va constituir una plataforma popular en defensa de les Cabanes d’Argelaguer: “Salvem les Cabanes d’Argelaguer”, entre varis veins i simpatitzants de les Cabanes, que ha promogut reunions, projeccions de documentals sobre les Cabanes i trobades amb els mitjans de comunicació, per explicar la importància d’aquestes construccions. Alerten que la obra d’en Josep Pujiula és una de les expressións artistiques d’Art en Brut o art espontani, més importants del món i que la segueixen especialistes de tot el món.
També fan palès el suport que ha rebut d’artistes, crítics d’art, arquitectes, cineastes, fotografs i professors d’universitat especialitzats en l’art contemporani. Ara, quan prescriu l’ultimàtum de l’ACA, aquesta plataforma demanarà una reunió amb l’Ajuntament d’Argelaguer per lliurar al consistori les més de 3.700 signatures recollides fins la data i demanar que l’acord de Ple del juliol, prosperi amb una resolució administrativa de la Conselleria de Cultura, en la que es reconegui la obra d’en Josep Pujiula com patrimoni cultural/artístic a protegir i a dinamitzar com un element identitari de la vila d’Argelaguer.
Les Cabanes element identitari de la vila d’Argelaguer a la Garrotxa (Lejarza)
Ajuntament d´ Argelaguer notificació de baixes per ofici al Padró d’habitants municipal
Vall del Llierca, Argelaguer – Olot – Girona:
Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 185 – 26 de septembre de 2013 Núm. 10463 Ajuntament d´ Argelaguer (Girona).
Edicte de notificació de baixes per ofici al Padró d’habitants municipal.
De conformitat amb l’establert a l’article 72 del Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals, s’ha incoat d’ofici expedient per donar de baixa del padró municipal d’habitants a les persones relaciones a continuació, ja que fa temps no resideixen al domicili on consten inscrites.
Rupinder Kaur………………………………………………….Crta. d’Olot, 25 A
Mandeep Kaur………………………………………………….Crta. d’Olot, 25 A
Jagmeet Singh…………………………………………………..Crta d’Olot, 25 A
Jashadeep Singh……………………………………………….Crta d’Olot, 25 A
Alenxandra Kemp…………………………………………….Mas Aymà
Lucie Komurkova……………………………………………..Crta. d’Olot, 67
Atès que s’ha intentat, però no s’ha pogut practicar la notificació, ja que es desconeix el domicili actual dels interessats, s’efectua mitjançant anunci al tauler del BOP de Girona, perquè dins el termini de 15 dies a comptar des de la data de publicació d’aquest edicte, puguin formular al·legacions i presentar el documents i justificacions que creguin convenients. Transcorregut aquest termini sense que es presentin al·legacions, es procedirà a donar-los de baixa en el padró municipal d’habitants.
Argelaguer, 16 de setembre de 2013 Josep Dorca i Serrat Alcalde
Els Agents Rurals de la Garrotxa han decidit suspendre la recerca del niu de vespa velutina
Juan R. Lejarza d´ Argelaguer
Els Agents Rurals de la Garrotxa han decidit suspendre la recerca del niu de vespa velutina, coneguda com a vespa asiàtica, a la zona de Sant Privat d’en Bas sense aconseguir localitzar-lo després de tres dies d’inspeccions. La frondosa vegetació de la zona ha dificultat les tasques i ahir es va decidir aturar el dispositiu, a l’espera que algun ciutadà els informi de la presència d’aquest insecte invasor que s’alimenta de les abelles garrotxines.
El cap dels Agents Rurals a la Garrotxa, Josep Vilar Vergés, ha explicat que han rebut sis trucades de diferents punts de la comarca però que cap ha permès avançar en la recerca. “La gent es pensa que ha vist una vespa asiàtica i en realitat és una d’aquí”, afegeix en Vilar d´Argelaguer. Amb tot, continuaran informant als veïns de que estiguin alerta, fan els nius a les branques més altes dels arbres amb forma de pilota, en cas de localizar-ne algun, es prega a la ciutadania que truqui al 112.
Els apicultors, que han participat en la recerca, es reuniran dimecres amb tècnics de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya per decidir de forma urgent on instal·lar les 140 noves trampes que tenen a punt.
Bibliografía
CA País Vasco: Diagnosis de la Fauna exótica invasora de la CAV (2009). Gobierno Vasco-IHOBE. 165 pp.
DAISIE («Elaboración de inventarios de especies exóticas invasoras en Europa»)
HARO, L. de, LABADIE, M., CHANSEAU, P., CABOT, C., BLANC-BRISSET, I., PENOUIL, F. y NATIONAL COORDINATION COMMITTEE FOR TOXICOVIGILANCE (2010). Medical consequences of the Asian black hornet (Vespa velutina) invasion in Southwestern France. Toxicon 55: 650-652.
InvasIber. Especies exóticas invasoras de la Península Ibérica. Acción Especial RE 2002-10059-e. Ministerio de Ciencia y Tecnología (Espanya).
SEBI: Proyecto de 2010 de la Agencia Europea de Medio Ambiente para el desarrollo de la lista de las peores especies exóticas que amenazan la biodiversidad en Europa.
WILEMANT C., ROME Q & HAZAIRE J. (2010). Le Frelon asiatique (Vespa velutina). In Muséum Nacional d´Histoire naturelle 2010. Inventaire nacional du Patrimoine natural.
Gobierno Vasco. La amenaza de la avispa asiática (Vespa velutina) para la producción apícola de la CAPV. Sustraia 95, 78-83.
Vall del Llierca, Argelaguer – Sant Privat d’en Bas – Girona
La vespa asiàtica ha aparegut a la Garrotxa, fa una setmana els apicultors de Sant Privat d’en Bas van capturar els primers exemplars, aquest és el segon indret de Catalunya amb presència de la Vespa velutina des de la seva aparició a Catalunya fa dos anys. Davant del risc que això representa per a la producció de mel, el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya ha decidit engegar un operatiu amb el Sindicat Unió de Pagesos (UP) per evitar que aquest insecte s’expandeixi.
Entre les mesures de control immediates hi ha la localització i eliminació del niu abans que hiverni, col·locació de trampes als colls de muntanya fronteres per detectar el pas de la Vespa velutina. L’objectiu principal és ara capturar les reines per evitar que aquestes acabin tenint descendència, fet que suposaria l’expansió de la colònia.
La Vespa velutina, és un insecte provinent de la Xina que mata a les abelles tradicionals comunes per alimentar a les seves larves. Aquest animal, tres cops més grans que les abelles garrotxines, està considerat com una plaga després d’estendre’s per França i Euskal Herria (País Basc); asseguren que malgrat l’espectacularitat de l’insecte, amb el cos fosc i les potes grogues, l’animal no és agressiu amb els humans, tot i que les seves picades són molt doloroses.
Va arribar a Europa a través de França en 2004, en un vaixell de càrrega de mercaderies (ceràmica) de la Xina. En l`any 2010 es va confirmar l’arribada a Espanya a través dels Pirineus, concretament a Irun (Guipuzkoa). Posteriorment es va detectar a Nafarroa (Navarra) (juny 2011). La seva expansió es produeix de manera natural a través de les valls fluvials, rius, rieres.
La comarca de la Garrotxa, es un important nucli d´apicultors a causa de la transhumància. L´indret on s´ha detectat el focus de vespa asiàtica és un punt de trobada d´apicultors de tot el país a causa de la transhumància que practica el sector. Així, la zona de Sant Privat d’en Bas reuneix ruscos procedents de la resta de les comarques de Catalunya i també de tot Espanya.
Unió de Pagesos (UP) ha demanat la col.laboració de la gent per detectar aquest tipus de vespes, que fan els nius a les branques més altes dels arbres amb forma de pilota, en cas de localizar-ne algun, es prega a la ciutadania que truqui al 112.
Bibliografía
CA País Vasco: Diagnosis de la Fauna exótica invasora de la CAV (2009). Gobierno Vasco-IHOBE. 165 pp http://www.ihobe.net/
DAISIE («Elaboración de inventarios de especies exóticas invasoras en Europa»)
HARO, L. de, LABADIE, M., CHANSEAU, P., CABOT, C., BLANC-BRISSET, I., PENOUIL, F. y NATIONAL COORDINATION COMMITTEE FOR TOXICOVIGILANCE (2010). Medical consequences of the Asian black hornet (Vespa velutina) invasion in Southwestern France. Toxicon 55: 650-652.
InvasIber. Especies exóticas invasoras de la Península Ibérica. Acción Especial RE 2002-10059-e. Ministerio de Ciencia y Tecnología (Espanya).
SEBI: Proyecto de 2010 de la Agencia Europea de Medio Ambiente para el desarrollo de la lista de las peores especies exóticas que amenazan la biodiversidad en Europa.
WILEMANT C., ROME Q & HAZAIRE J. (2010). Le Frelon asiatique (Vespa velutina). In Muséum Nacional d´Histoire naturelle 2010. Inventaire nacional du Patrimoine natural.
Gobierno Vasco. La amenaza de la avispa asiática (Vespa velutina) para la producción apícola de la CAPV. Sustraia 95, 78-83.
Procés Constituent a Catalunya: 1ª jornada de diàlegs a La Garrotxa
Vall del Llierca, Argelaguer – Olot – Girona
La monja benedictina, Teresa Forcades Vila, que lidera juntament amb Arcadi Oliveres la iniciativa Procés Constituent a Catalunya, ha afirmat en una entrevista al programa ‘Divendres’ de TV3 que la voluntat d’aquesta organització és no deixar de fer mai la Revolució. En una afirmació de ressonàncies marxistes, Forcades ha assegurat que “farem la Revolució i després la tornarem a fer”.
La monja ha denunciat que “ens movem en un marc capitalista que va contra l’interès general” i ha explicat que Procés Constituent a Catalunya pretén “arrelar al territori” per aconseguir explicar “com volem que sigui” el futur a Catalunya. L’objectiu, segons Forcades, és “canviar el sistema capitalista”.
28 agost 2013.
PUNT 1º DEL MANIFEST : EXPROPIACIÓ DE LA BANCA PRIVADA, DEFENSA D’UNA BANCA
PÚBLICA I ÈTICA, FRE A L’ESPECULACIÓ FINANCERA, FISCALITAT JUSTA, AUDITORIA DEL
DEUTE I IMPAGAMENT DEL DEUTE IL·LEGÍTIM.
Grup 1 – Banca pública i ètica sí, banca nacionalitzada no.
Després de molt diàleg es perfilen dues opinions majoritàries: els que diuen de parlar només de banca
pública i ètica, i els que diuen que es pot parlar de banca nacionalitzada però posant a continuació
“democràtica”
Grup 2 – Finances ètiques / Alternatives per operar amb banques ètiques / cooperatives.
Persona que fa el resum : M. Ll.
Nombre assistents : 10 persones — Moviment persones : entrades 0 sortides 1
– Es comenten experiències personals amb les entitats : Coop57 i Triodos Banc
– Es comenta com es l’operativa d’aquests bancs.
– Es va fer una presentació a Olot d’un llibre, va venir l’autor, que estudia la banca ètica, es buscarà el nom del llibre per difondré.
– Parlem del vídeo de Valor afegit – març 2013 de 13 minuts reportatge sobre la banca ètica : La banca ètica és fa un lloc – http://www.tv3.cat/videos/4492331
– Es comenta la web : http://infobancaetica.wordpress.com/ amb molta informació sobre la banca ètica.
– Es proposa fer una biblioteca virtual / física de dades relacionades amb Banca ètica
– Es comenten experiències a les comarques de Girona de operar amb diners virtuals : piruletes / aglans / trocs / sols – també a BCN veure la noticia : http://www.20minutos.es/noticia/1774218/0/1200-catalanes/se-autogestionan-con/monedaeducacion-
sanidad-propia/
– Introducció del Banc del temps a la Garrotxa – amb persona que diu : m’ofereixo per ensenyar/informar com donar-se d’alta a la banca ètica a persones que els hi pot interessar però que no estan segures o no saben com fer-ho per Internet (segons la meva experiència). http://www.bdtgarrotxa.org/listings_found.php?type=Offer&category=0&timeframe=0
– Com comprar a empreses que tinguin un codi ètic – ens manca informació.
– Proposta de fer un estudi , per desprès publicar-lo de les empreses que tinguin un codi ètic de la Garrotxa, on tothom pugui participar i també votar : usuaris , treballadors, empresa, etc – serviria per donar-los visibilitat.
Grup 3 – Proposat per L. G.
Persona que fa el resum : M. E. A.
Nombre assistents: 5
Veiem important anar cap a una banca pública i ètica, sense oblidar que els actors som nosaltres (la base).
Creiem en la utopia. Ens cal retornar, recuperar, els orígens: tornar a l’intercanvi, crear un patró real i no
virtual i descartar la paraula especulació.
Grup 4 – Control estatal de la banca
Persona que fa el resum: Carme
Nombre assistents: 8 Moviment de persones: 1 entrada
Els bancs no poden estar fora de control donada la seva gran incidència en la ciutadania. Han de complir
unes normatives marcades per l’estat o, encara millor perquè l’estat pot ser corrupte, per la ciutadania
mitjançant uns mecanismes establerts democràticament (auditories neutres i externes). Aquest control avui
encara no el tenim però caldria que hi fos. L’agent regulador espanyol, el Banc Central Espanyol ens ha
portat a l’actual situació de crisi per la seva poca o nul.la capacitat d’intervenció.
Si els bancs reben ajudes públiques o són rescatats cal que retornin aquestes ajudes i es comprometin a
oferir crèdit a la societat. Han de ser els propis bancs els que han de garantir els dipòsits dels seus clients.
Les entitats financeres no solvents s’haurien de deixar caure. Cal posar límit als tipus d’interès abusius,
evitar l’evasió de capitals, el frau fiscal…S’ha de demanar una certa ètica dins uns marges de llibertat. L’abús
és sempre explotació. No s’ hauria de permetre que la banca invertís en armament o altres productes no
ètics.
No obstant això, creiem que cal fer un pas endavant, un canvi de model deixant de rescatar bancs i, solament si és necessari, aquests han de quedar sota control democràtic i han de tenir pràctiques
transparents i revisables que excloguin la ineficàcia i la corrupció.
La banca pública que es nodreix dels nostres impostos i treball hauria d’invertir en innovació, noves tecnologies…
Creiem en aquest control democràtic de les entitats financeres perquè aquestes són les que financien la
classe política a fi d’obtenir-ne beneficis particulars. Això passa a tot el món occidental. La banca ha crescut
molt i ha fet molt de negoci a partir del deute públic i privat, especulant escandalosament. Ha deixat de ser
un instrument de mediació entre l’estalviador i el creditor. D’ençà que s’abandonà l’or com a patró de
garantia i es substituí pel diner-paper hem avançat cap al diner fictici que ha afavorit l’especulació financera
en la que ens trobem avui. Als EEUU això és molt exagerat. Com a societat hem passat d’un capitalisme
productiu a un d’especulatiu .
La banca fa del diner un negoci i no es troba subjecte a controls ni a impostos. Tota banca que fa del diner
un negoci s’hauria de retirar. Fora l’especulació!! Dins de l’anomenada “banca ètica” la concepció del banc
o de la cooperativa és diferent. Tot banc té com a finalitat el negoci.
En el nou concepte de banca pública aquest hauria de constituir un servei, no un negoci.
A Dakota del Nord la banca és pública i és un dels estats nordamericans amb més baix índex d’atur i
economia més sanejada.
Per ampliar informació es van facilitar les següents web’s: http://www.imdb.com/title/tt0762117/
Procés Constituent a Catalunya: 1ª jornada de diàlegs a La Garrotxa (Argelaguer – Lejarza)
El “fracking gas” modificarà la Llei d’Urbanisme dels municipis de Catalunya per establir que no sigui compatible amb el sòl no urbanitzable
Vall del Llierca, Argelaguer – Riudaura – Olot
El conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig (CiU), ha anunciat que el Govern impulsarà una modificació normativa, a través de la Llei d’Urbanisme (*), perquè la tècnica del “fracking” “no sigui autoritzable” a Catalunya, ho ha dit durant la presentació de les conclusions de l’Informe del Grup de Treball sobre l’Extracció d’Hidrocarburs per fractura Hidràulica, ha avançat que enviaran un escrit oficial al Ministeri d’Indústria del Govern d´Espanya per demanar-li que “no autoritzi les sol·licituds que té en curs”, que afecten el territori de Catalunya.
En el ambit de la Comissió d’estudi dels permisos de prospecció i explotació d’hidrocarburs no convencionals per mitjà de fracturació hidràulica, el conseller ha presentat les accions que durà a terme el Govern després de conèixer les conclusions de l’informe; en primer lloc, el Govern enviarà un escrit oficial al Ministeri d’Indústria per demanar-li que “no autoritzi” les sol·licituds que té en curs en quant a la prospecció d’hidrocarburs i que afectarien el territori català. Si el govern espanyol les autoritzés, Puig ha avançat que presentarien un recurs.
La segona línia d’acció és que la Direcció General de Qualitat Ambiental del departament de Territori i Sostenibilitat ha pres l’acord d’incorporar l’activitat d’investigació d’hidrocarburs dins de la Llei de Prevenció i Control Ambiental de les activitats, d’aquesta manera les sol·licituds s’hauran de sotmetre a una autorització prèvia per part de la Generalitat, i la tercera línia d’actuacions és que impulsarà una modificació normativa “de més profunditat” perquè el “fracking no sigui autoritzable», es modificarà la Llei d’Urbanisme per establir que la tècnica del “fracking” no sigui compatible amb el sòl no urbanitzable.
Els grups politics presents a la Comissió han celebrat les conclusions de l’informe sobre el “fracking” però han lamentat la posició de l’executiu català al llarg del procés. ICV-EUiA ha lamentat que la posició del Govern de CiU envers la tècnica del “fracking” no arribi fins ara, el diputat ecosocialista Salvador Milà ha retret que “si no arriba a ser per la mobilització ciutadana” al municipi de Riudaura a la comarca de la Garrotxa l’oposició al “fracking”.
Ciutadans (C’s) ha denunciat el canvi d’opinió del Govern de Catalunya (CiU) envers el “fracking”: “fa uns mesos deien que no feien declaracions alarmistes, resulta que avui són els més “antifracking” ha lamentat Inés Arrimadas.
La CUP, ha posat sobre la taula algunes mancances en l’Informe com l’afectació socioeconòmica que pot tenir el “fracking” en l’entorn, han lamentat que el Govern de dretes “no hagi informat ni consultat prèviament” els territoris de la Garrotxa i el Ripollès afectats.
*) Normativa de Catalunya:
L’Estatut de Catalunya atorga les competències plenes sobre organització territorial i el règim local (art. 151 i 160 de l’EAC)
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC)
Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS)
El “fracking gas” modificarà la Llei d’Urbanisme dels municipis de Catalunya per establir que no sigui compatible amb el sòl no urbanitzable Vall del Llierca, Argelaguer – Riudaura – Olot
Els “antifracking” veuen insuficient el fre del Govern de Catalunya a les prospeccions
Vall del Llierca, Argelaguer – Riudaura – Cervera
Les plataformes contra el «fracking» veuen insuficient la decisió del Govern català de frenar les prospeccions per fractura hidràulica a la Garrotxa i el Ripollès. En un comunicat, van manifestar la seva preocupació «ja que tot i que es conclou que el fracking no és convenient, no es tanca la porta a autoritzar les prospeccions d’hidrocarburs no convencionals, amb el risc que això suposa, dins el marc competencial actual, de deixar la qüestió en mans del Govern de l’Estat espanyol, obertament favorable al fracking, i d’obrir la porta a aquesta tècnica aplicada en fase de prospecció, com així preveurà la reforma legislativa».
Així, la Plataforma Aturem el Fracking, la Plataforma Riudaura Junts i les altres plataformes, entitats i col·lectius vinculats a la lluita contra la fractura hidràulica van manifestar la seva satisfacció pel fet que el Govern «hagi arribat a la conclusió que nosaltres fa ja un llarg any que defensem i que vam tenir l’oportunitat d’acreditar documentalment a totes i cadascuna de les forces polítiques representades al Parlament de Catalunya».
En aquesta línia, les plataformes antifracking consideren que aquesta tècnica «i l’explotació dels hidrocarburs del nostre subsòl no només no és convenient, sinó clarament perjudicial, pel nostre futur, i no només per motius de rendibilitat econòmica ni conflictivitat social local, sinó també per motius mediambientals, de salut pública i de política energètica».
Per aquest motiu, les entitats van encoratjar al Govern a mantenir fermament i coherent la seva aposta per les polítiques d’estalvi i eficiència energètica i per les energies renovables com a eixos de la política energètica del país, abandonant progressivament la dependència dels combustibles fòssils i obrint una nova via per un futur sostenible, «harmònic amb la vida i generador de riquesa».
També admeten que sense la mobilització de la ciutadania aquesta qüestió hagués quedat allunyada del debat públic, i recorden que així va passar en un primer moment al projecte Ripoll, les prospeccions estarien ja autoritzades i avui ja en marxa, l’agressió sobre el territori ja hauria iniciat el seu camí.
Comunicat de les Plataformes catalanes contra el fracking davant el rebuig del fracking de la Generalitat de Catalunya:
Primer. Celebrar que el Govern hagi arribar a la conclusió que nosaltres fa ja un llarg any que defensem i que vam tenir l’oportunitat d’acreditar documentalment a totes i cadascuna de les forces polítiques representades al Parlament de Catalunya. La tècnica del fracking i l’explotació dels hidrocarburs del nostre subsol no només no és convenient, sinó clarament perjudicial, pel nostre futur, i no només per motius de rendibilitat econòmica ni conflictivitat social local, sinó també per motius mediambientals, de salut pública i de política energètica.
Segon. Constatar que aquesta decisió no és pas la prohibició per llei del fracking i les demés tècniques anàlogues de prospecció i explotació que exigim les plataformes contra el fracking, així com el corresponent règim sancionador, en la mateixa línia d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol (Cantàbria, la Rioja…) i d’altres Estats europeus (França, Bulgària…).
Tercer. Mantenir la nostra preocupació, ja que tot i que es conclou que el fracking “no és convenient”, no es tanca la porta a autoritzar les prospeccions d’hidrocarburs no convencionals, amb el risc que això suposa, dins el marc competencial actual, de deixar la qüestió en mans del Govern de l’Estat espanyol, obertament favorable al fracking, i d’obrir la porta a aquesta tècnica aplicada en fase de prospecció, com així preveurà la reforma legislativa.
Quart. Assenyalar que aquesta mesura no és suficient per alleugerir el risc d’agressió que plana sobre els projectes que afecten territoris que, per superar els límits autonòmics o afectar el litoral, estan sota competència de l’Estat central, a les terres de Lleida, a les terres de l’Ebre i a la costa, per la qual cosa convé que el Govern català es mantingui ferm davant la possible imposició per part del Govern espanyol.
Cinquè. Afirmar sense cap mena de dubte que, sense la mobilització de la ciutadania, estem convençuts que aquesta qüestió hagués quedat allunyada del debat públic i, talment va passar en un primer moment al projecte Ripoll, les prospeccions estarien ja autoritzades i avui ja en marxa, l’agressió sobre el territori ja hauria iniciat el seu camí.
Sisè. Encoratjar al Govern a mantenir fermament i coherent la seva aposta per les polítiques d’estalvi i eficiència energètica i per les energies renovables com a eixos de la política energètica del país, abandonant progressivament la dependència dels combustibles fòssils i obrint una nova via per un futur sostenible, harmònic amb la vida i generador de riquesa.
Per tot això, celebrem la decisió, manifestem que no és suficient, reafirmem el nostre compromís en la lluita contra el fracking, que no volem ni aquí ni enlloc, i estenem la mà als nostres governants en el camí vers un canvi de model energètic.
Cervera, 12 de setembre de 2013
Els “antifracking” veuen insuficient el fre del Govern de Catalunya a les prospeccions. Comunicat de les Plataformes catalanes contra el fracking davant el rebuig del fracking de la Generalitat de Catalunya. RiudauraJunts contra el “fracking” – Argelaguer
El Govern de la Generalitat de Catalunya rep l’Informe del grup de treball sobre l’extracció d’hidrocarburs per fractura hidràulica “fracking”
Vall del Llierca, Argelaguer – Riudaura – Girona:
El Govern ha rebut l’Informe del grup de treball sobre l’extracció d’hidrocarburs per fractura hidràulica, document que ha de proporcionar a l’Executiu tota la informació necessària i contribuir a establir un criteri homogeni a l’hora de prendre decisions sobre aquesta tècnica. D’acord amb totes les dades recopilades, l’informe conclou que és “poc recomanable”, amb la tecnologia actual, que s’impulsin iniciatives per a l’explotació d’hidrocarburs no convencionals per fracturació hidràulica a Catalunya, i també assenyala que el baix interès per als interessos energètics del país no justifica els costos socials locals que podrien produir-se.
En primer lloc, el document determina que Catalunya no disposa de recursos naturals que facin viable l’explotació del gas de roca mare. Segons la informació disponible, l’única formació geològica que seria homogènia amb les que s’exploten a la resta del món està ubicada als Pirineus i la seva extensió, potència i contingut de matèria orgànica són clarament inferiors a aquells que en garantirien la viabilitat.
Per això, el document descarta el gas de roca mare com una font potencial d’energia autòctona i recomana mantenir l’aposta per les polítiques d’estalvi i eficiència energètica i per les energies renovables com a eixos de la política energètica del país.
D’altra banda, i davant d’una eventual sol·licitud de permís d’investigació, l’informe detalla exhaustivament els continguts que hauria de tenir l’estudi d’impacte ambiental d’aquest tipus de projectes, per tal de garantir el compliment de tots els requisits ambientals i de protecció de la salut. A més, es proposa que aquestes activitats d’exploració i d’investigació d’hidrocarburs –no d’explotació- s’incorporin a l’annex 1.2.a de la Llei de prevenció i control ambiental de les activitats, que enumera les activitats sotmeses al règim de llicència ambiental.
La proliferació de l’ús de la fracturació hidràulica arreu del món i la manca de regulació i de coneixements sobre els seus impactes sobre el medi natural i la societat van conduir el Govern a encarregar aquest informe. L’estudi, coordinat per la Secretaria d’Empresa i Competitivitat, ha estat elaborat per tècnics de les direccions generals d’Energia, Mines i Seguretat Industrial; de Qualitat Ambiental; d’Indústria; de Polítiques Ambientals; d’Administració Local; de medi Natural i Biodiversitat; de Desenvolupament Rural; de Coordinació Interdepartamental, l’Institut Català d’Energia (ICAEN), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Institut Geològic de Catalunya.
El Govern de la Generalitat de Catalunya rep l’Informe del grup de treball sobre l’extracció d’hidrocarburs per fractura hidràulica “fracking” Argelaguer – Barcelona – Riudaura – Besalú – Garrotxa
Jornada «Unfrancked» per aturar la fractura hidràulica “fracking” a tota la UE
Vall del Llierca, Argelaguer – Riudaura – Girona:
Una delegació d’activistes i càrrecs electes han assistit a la jornada «Unfrancked» organitzada pel grup dels Verds/ALE al Parlament Europeu on s’ha denunciat els efectes de la fractura hidràulica sobre el medi ambient i la salut pública. «L’objectiu és aconseguir la prohibició del fracking a tota la UE», ha manifestat l’eurodiputat d’ICV-EUiA, Raül Romeva, que ha valorat molt positivament l’oportunitat de fer xarxa: «avui estem a Brussel·les per construir una Europa lliure de Fracking». En aquest sentit, Romeva ha denunciat que «actualment hi ha desenes d’empreses sol·licitant permisosde prospeccions de fracking arreu de l’estat» per la qual cosa ha demanat fer costat a totes les plataformes locals per aturar «aquest nou atac dels poderosos del lobby del petroli».
De la mateixa manera, en diferents intervencions s’ha constatat que el lobby de l’indústria del gas està ocultant les conseqüències negatives del gas d’esquís sobre la qualitat de l’aigua, de l’aire i els efectes negatius per l’agricultura, a més de l’impacte sobre el paisatge i el medi natural i els riscos per la salut de les persones. Al mateix temps, encara està per demostrar els beneficis econòmics reals d’aquesta tècnica sobre el territori.
La Jornada ha estat inaugurada per l’eurodiputat d’Éurope Ecologie-Les Verts, Jose Bové qui ha saludat especialment la presència catalana i ha recalcat la importància de la resistència local als diferents territoris i regions europees i la cada cop més amplia mobilització que està aconseguint impedir actuacions. La jornada ha comptat amb la participació de representants del moviment de les plataformes antifracking de Riudaura a la Garrotxa, La Segarra, Ripollès, Castelló, País Basc i Andalusia, activistes ambientalistes i una representació de CCOO, han estat presents i han pogut conèixer de ben a prop les experiències del moviment «antifracking» a França, Suècia, Regne Unit, Holanda i l’experiència del moviment als Estats Units, que ja han aconseguit zones lliures de fracking.
Jornada «Unfrancked» per aturar la fractura hidràulica “fracking” a tota la UE – Riudaura Garrotxa – Argelaguer – Lejarza)
Argelaguer Vall del Llierca 