Garrotxa: Cacics, ni aquí ni enlloc.
Cup del Llierca – Vall del Llierca
CRONOLOGIA
2005.- El Consell Comarcal de la Garrotxa comença a buscar una ubicació per a una planta de triatge.
Hi ha un canvi de propietat als terrenys de Can Coma de Baix de Sant Jaume de Llierca, on el Consell Comarcal vol contruir la planta de triatge.
2010.- Transcendeix a l’opinió pública el projecte de la planta de triatge a Can Coma de Baix de Sant Jaume de Llierca, terreny agrícola al costat del riu Fluvià fora dels polígons.
Es crea l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Jaume de Llierca en contra de la Planta de Triatge (AAVV No a la planta).
2011.- El Consell Comarcal aprova un Pla Especial d’Urbanisme amb el projecte de la planta de triatge a Can Coma de Baix. L’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca (CIU) s’hi manifesta en contra i organitza una consulta veïnal amb una victoria contundent.
Entra a l’Ajuntament ERC i accepta fer la planta al polígon de Pla de Politger. El Consell Comarcal s’hi manifesta totalment en contra.
El consell Comarcal desestima les 87 al·legacions a l’Avanç del Pla del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa.
2013.- La Generalitat, malgrat l’oposició veïnal, aprova el projecte a Can Coma de Baix tot i que, el director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost, segons declaracions al Punt Avui , diu que la planta no seria necessària.
2014.- Contenciós administratiu de l’Ajuntament contra la ubicació definitiva a Can Coma de Baix.
2016.- El Consell Comarcal de la Garrotxa aprova emprendre una querella penal contra l’AAVV No a la Planta de Triatge i el seu president de manera particular, Antoni Tomàs Pineda, per haver acusat a Joan Espona d’especulador i cacic en públic. El Consell contracta el bufet d’advocats Roca i Junyent.
La CUP presenta la Proposta de resolució sobre el Pla Especial Urbanístic del Centre de Residus de la Garrotxa al Parlament de Catalunya amb més de 1.300 firmes recolzantla.
2a. Consulta popular amb victòria aclaparadora.
Compareixença pública del Consell Comarcal, Agència Catalana de Residus i Ajuntament de Sant Jaume de Llierca on formalitzen l’acord per la construcció de la planta al polígon del Pla de Politger. La Generalitat es compromet a invertir 14 M€ en 4 anys.
2017.- TAVIL compra els terrenys del Pla de Politger on suposadament l’Ajuntament de Sant Jaume (ERC) proposava posar-hi la planta de triatge.
2019.- Espona anuncia que es desestima fer-ho al polígon i que serà el jutge del contenciós qui decidirà si es farà a la ubicació inicial. Actualment està pendent de resolució.
Antoni Tomàs és acusat formalment per via penal per Joan Espona.
PER QUÈ SOM AQUÍ?
PER L’ANTONI. Qui és l’Antoni Tomàs?
Company militant de la CUP des de fa molts anys, treballa amb la CUP del Llierca des de la seva formació i és una de les ànimes revolucionàries de la Comarca i d’arreu.
Té un passat sindicalista en nombroses empreses, tant de Sant Jaume (Brutau) com d’altres de Barcelona (Blansol, La Maquinista…), on fou molt actiu en accions laborals en plena dictadura.
Milità al Front Obrer de Catalunya (FOC) i fou un dels organitzadors de la vaga de La Maquinista Terrestre i Marítima del 1962, on aconseguiren la coordinació local del comitè d’empresa. Arrel d’aquests actes va estar un any a la presó.
Jordi Borja, líder de Bandera Roja (partit comunista) comenta de l’Antoni Tomàs que era un fantàstic dirigent obrer i un sindicalista modèlic.
És un lluitador incansable contra les desigualtats i injustícies socials i laborals, molt actiu en moviments de l’esquerra independentista, president de l’AAVV No a la Planta i sense por d’enfrontar-se a un personatge molt conegut a la comarca com és el Joan Espona.
Recentment, va patir un ictus i, en comptes de defallir, aquí està, plantant cara i sense por per tornar a dir les veritats en un cas d’especulació i caciquisme.
EL JUDICI
Com ja hem dit en l’apartat històric, el 16 de juliol del 2016, el Consell Comarcal de la Garrotxa decideix emprendre una querella penal contra l’Associació de Veïns i Veïnes No a la Planta de Triatge de Sant Jaume de Llierca i contra el seu president de manera particular, Antoni Tomàs Pineda, per haver acusat a Joan Espona d’especulador i cacic en públic. El president de l’Associació va decidir assumir totes les responsabilitats de la denúncia com a representant de l’associació perquè no repercutís en les seves veïnes.
Al desembre del 2019, el jutjat d’Olot ha decidit obrir judici oral contra l’Antoni i li ha notificat els dos escrits d’acusació que hi ha contra ell. Un, el de la fiscalia i l’altre, el de l’acusació particular mantinguda per Joan Espona.
En Joan Espona sol·licita 8.640€ de multa, el pagament dels costos del judici i 2.000€ més per danys morals.
La fiscalia reclama 1 any i 6 mesos de presó i 3.000€ per danys morals.
Tot, per exercir la llibertat d’expressió.
DIR LES VERITATS: com es governa la comarca? CACIQUISME AL SEGLE XXI
A la comarca hi ha alcaldes/presidents que porten gairebé vint anys o més prenent les decisions i, en alguns dels pobles, sense oposició.
Aquest fet comporta que, quan una persona o un grup de persones expressen una opinió o, anant més enllà, fan alguna proposta o moció, aquests alcaldes/presidents s’ho prenguin com un atac personal i no com un convit al diàleg i a arribar a acords per acostar posicions.
També ens trobem que des dels estaments públics es compleixen les lleis fil per randa, tal com ha de ser. Però això no sempre vol dir que es portin a terme accions ètiques. Ara bé, quan això no passa, ja van en compte que no constin per escrit sinó per acords tàcits. Una manera de funcionar fruit de molts anys de remenar les cireres.
Això també comporta que aquestes persones influents, en un entorn tan petit, puguin condicionar que les persones que plantegen reptes tinguin dificultats per a trobar feina a la comarca o tinguin altres dificultats personals. La qual cosa va en detriment de les propostes, l’oposició i l’organització social. També comporta que sovint es continui vivint en uns pobles conservadors que no reflexen el potencial social de la gent que hi viu i la capacitat d’organització del poble per a viure millor i replantejar-se el model social.
Així doncs, la disidència està molt mal vista i les poques persones que, com l’Antoni, s’atreveixen a qüestionar el que fan les institucions locals i com ho fan, rebin atacs per totes bandes, a nivell judicial, social, polític, desprestigi personal, laboral…
L’Antoni ha estat denunciat per dir el que estem explicant aquí en una sola paraula: cacic.
Que segons el diccionari, vol dir “Persona influent que exerceix un control sobre els assumptes polítics, administratius o socials en certes societats rurals.” Una altra definició seria “Persona important d’un poble que exerceix una influència excessiva en assumptes polítics i administratius.”
Però volem deixar palès que l’Antoni no està sol, que sabem perquè va dir el què va dir i perquè ho manté. I sabem que té raó i ho demostrarem per a començar a treballar amb un altre model de presa de decisions, on les persones puguin pensar i decidir lliurement cada una de les accions que es desenvolupen a cada poble i a la comarca. Com és el cas pel qual l’Antoni va a judici: algú que no fos els membres del Consell ha decidit si vol i necessitem una planta de triatge a la comarca? Algú sap què és una planta de triatge i si és necessària o no? Algú ha rebut informació dels diferents models de gestió de residus existents al món, a banda de l’imposat pel SIGMA i el Consell Comarcal?
REPLANTEGEM-NOS EL MODEL DE GESTIÓ DE RESIDUS
La crisis econòmica i social ens hauria de portar a fer un profunda reflexió sobre on estem amb l’actual model de gestió de residus, amb grans infraestructures infrautilitzades que no són amortitzables al llarg de la seva vida útil i que, a més, són cares de fer, mantenir i gestionar. Com sempre, els sobrecostos i els imprevistos els paguem les ciutadanes.
Els gestors de les grans infraestructures (massa sovint amb vincles polítics i econòmics amb qui està al capdavant de l’administració, com és el cas de la planta de triatge de Sant Jaume) són com la banca al monopoli: ells “sempre guanyen”.
A Catalunya hi ha suficients equipaments i estem convençudes que és preferible la inversió en la modernització i ampliació d’aquests, abans que la inversió sense sentit en nous equipaments. Hi ha suficients experiències de models de recollida i gestió de residus molt més eficaços i més eficients (bàsicament, el porta a porta o cobrar individualment per ampolles reciclades) i, per tant, alternatives útils i reals a aquest model de fallida pública que requereix de més i més inversió pública i que amb prou feines millora les dades de reducció, reutilització i reciclatge de residus.
Per tant, des de la CUP pensem que és l’hora de replantejar el conjunt del projecte per adaptar-lo a la nova realitat i anar cap a un nou model de gestió de residus realment eficaç i sostenible a la nostra comarca, en el que hi guanyem totes: les persones i el medi ambient. I no pas els cacics i els especuladors de sempre.
No la planta de triatge de Sant Jaume de Llierca del Consell Comarcal de la Garrotxa d´Olot (Foto Lejarza Argelaguer)
Argelaguer Vall del Llierca 