Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 28 marzo 2017

Tortellà acceptarà l´acord de Cales, Yesos y Cementos de Olot S.A. (Cycosa)

Posted by lejarza en 28 marzo, 2017

Tortellà acceptarà l´acord de Cales, Yesos y Cementos de Olot S.A. (Cycosa)

Argelaguer – Vall del Llierca

L´Ajuntament de Tortellà (Garrotxa) acceptarà l´acord que li ha ofert l´empresa d´Argelaguer, Cales, Yesos y Cementos de Olot S.A. (Cycosa), l´empresa del President de la Cambra de Comerç de Girona, va sobreexplotar la pedrera de calç dels Comuns, de propietat municipal, durant 16 anys des del 1994 fins al 2010.

Cycosa va extreure dels Comuns uns 500.000 metres cúbics més dels permesos en la concessió, una xifra que els topògrafs han calculat a partir dels metres d´alçària i fondària, així com del perímetre, de la pedrera a cel obert.

L´empresa s´ha compromès a pagar 100.000 euros al consistori i assumir els 240.000 euros que costarà restaurar aquest espai protegit en un període de dos anys.

La restauració comença.rà en uns mesos per que estan a l´espera que els tècnics de Medi Ambient de Girona de la Generalitat de Catalunya donin el vistiplau a la proposta de restauració, on s´inclou replantar 2.700 arbres i arbustos autòctons al lloc.

L´Ajuntament de Tortellà vol tancar el litigi de la pedrera dels Comuns i començar els treballs de restauració, l´equip de govern –Independents per Tortellà- aprovarà l´acord a què han arribat amb Cycosa en un ple extraordinari que es farà quan Medi Ambient els hagi donat llum verda a la proposta de restauració.

L´alcalde confia que les dues forces a l´oposició –CiU i CUP- també hi donin suport, si bé no els fa falta perquè tenen majoria.

El consistori va convocar la setmana passada una enquesta per saber si els veïns del poble creien que s´havia d´acceptar l´acord amb l´empresa, sols 67 persones d´un cens de 600 van anar a expressar la seva opinió, això representa una participació de l´11% de la població, per tenir present la decisió, l´alcalde Domínguez demanó un 40% de participació, però l´alcalde ja no es recorda del 40% ni de les seves paraules.

http://www.elpunt.cat

Entrada a Cycosa i Cales de Llierca empresa situada al terme municipal d´Argelaguer al riu Llierca (Foto Lejarza Garrotxa)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ressenya del llibre “La Santíssima Veracreu de Besalú”

Posted by lejarza en 27 marzo, 2017

Ressenya del llibre “La Santíssima Veracreu de Besalú”

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

El llibre “La Santíssima Veracreu de Besalú. Història d´un mil·lenari (1017-2017)” de Eva Llansana Benaiges d´Argelaguer, es una recerca i investigació envers un tema de la història de Besalú, la preuada relíquia formada per unes estelles sagrades de “lignum crucis” que primerament va ser custodiada a l´església de Sant Genís i Sant Miquel Arcàngel i posteriorment a Sant Vicenç, i d´unes narracions miraculoses al seu voltant que la van convertir en la més famosa de les relíquies de Catalunya, promoguen autèntiques corrents de pelegrinatge cap a Besalú i la seva comarca de la Garrotxa, i des de els més diversos punts de les comarques de Girona, i inclús més enllà de la peninsula iberica.

I que segons tradició oral va obsequiar el Papa Benet VII a Bernat I “Tallaferro” en el seu viatge a Roma, en l´any 1017, quan va aconseguir la creació d´una Seu Episcopal en els seus dominis.

Tot i així, transmesa en documents escrits hi ha una altre tradició que justifica la vinguda de la Veracreu de Besalú mitjançant la intersecció del Papa San Damas I que la hauria regalat a la seva pàtria nativa Argelaguer, i que els comtes de Besalú la haurien portat a la capella del seu palau l´any 1025.

Així mateix, trobem que Francesc Montsalvatje ens transmet, segons document de l´Arxiu de Santa Maria de Besalú:

Despres que lo Sr. D. Guillem Comte de Besalú y Dª Adelaida muller sua la donaren á la Parroquial Iglesia de Santa Maria, com consta ab acta de dita donació als 9 de Maig de 1025, y fou portada dins de una caixeta plana per ordre del glorios S. Dámaso Papa á dita Sr. Comte, y en dita caixeta los ferros están consumits y la fusta hastá sencera ab dos imatjes pintadas que hi ha la una de nostra Sra. Y la altre de S. Joan”. (Colección diplomática del Condado de Besalú Vol. XII, p. 58)

I encara més sorprenent, si més no en referència a Argelaguer, és un extracte de la narració que apareix en la publicació quinzenal “La Veu de Catalunya”, del dimarts 12 de desembre de 1899, en referència al seu Pontífex Sant Damas I i a la Veracreu de Besalú, una noticia que resulta tan interessant com curiosa:

Des de el segle onze en que va portar-la de Roma el comte Tallaferro, era guardada en aquesta vila, siguen cada dia més estimada i més venerada.[…] Son també moltes las tradicions que aquí se conservant referent a la Vera Creu. Segons una de las mes curioses, quan S. Damas, fill d´Argelaguer (un poble veí de Besalú) era Sant Pare, envia un expres a la seva mare indicant-li el gran desig que tenia de veure-la i pregant-li que, ja que ell no podia anar a Argelaguer, anés ella a Roma. La mare de S. Damas donant compliment al desig del seu fill amb satisfacció immensa, i al acomiadar-se per a tornar a la seva terra, aquell li va donar tres Creus: la mes grossa destinada a Argelaguer, la mitjana a Besalú i la més petita a Santa Pau.

La mare de Sant Damas s´atura a Besalú al tornar de Roma, i un cop aquí, crida a las persones principals i els hi digué que son fill li havia donat tres Creus, i que a Besalú li tocava la mitjana. Els de Besalú no s´hi conformaren ab que a Argelaguer tinguessin una Creu mes grossa que a Besalú, y de bella nit, quan la mare de Sant Damas dormia, s´apoderaren de la Creu que al poble de sa naixença enviava el Sant Pare”.

La Santíssima Veracreu de Besalú. Història d´un mil·lenari (1017-2017)” és una munió tant de fets històrics com de tradicions que es van perden de la memòria col·lectiva poc a poc, i sens dubte, està bé recordar-los, i si així lo voleu fer llegiu aquest llibre d´història i us admirareu, i passareu una bona estona.

Es pot trobar a Olot Llibreria DRAC, Passeig d´en Blay 61; a Besalú Llibreria-Papereria Capellades, Avinguda Lluis Companys; a Girona Llibreria del Bisbat, Plaça del Vi; a Tortellà a la tenda El Cabasset; a Argelaguer botiga Ca la Xica, Carrer Major; a Sant Jaume de Llierca Llibreria-Papereria, Carrer principal.

Proximament ès trobara a, Banyoles, Figueres i Ripoll.

El llibre “La Santíssima Veracreu de Besalú. Història d´un mil·lenari (1017-2017)” de Eva Llansana Benaiges d´Argelaguer, es una recerca i investigació envers un tema de la història de Besalú, la preuada relíquia formada per unes estelles sagrades de “lignum crucis”

Posted in Uncategorized | 5 Comments »

Setmana decisiva a Tortellà per tancar el conflicte amb Cycosa

Posted by lejarza en 21 marzo, 2017

Setmana decisiva a Tortellà per tancar el conflicte amb Cycosa

Per Jordi Altesa

L’Ajuntament demanarà als veïns el seu posicionament respecte a l’acord al qual s’ha arribat amb l’empresa olotina Cycosa per restaurar la pedrera dels comuns. Ho podran fer posicionant-se aquest dijous i divendres a favor de firmar aquest document amb l’empresa o bé portar-los als tribunals.

L’acord firmat amb Cycosa suposa que l’empresa s’encarrega de fer una restauració de mínims de l’espai en un màxim de dos anys i un termini de garantia conforme les actuacions no tenen imprevistos. Per tant, a l’Ajuntament no li costaria res aquesta reparació i donaria per tancat definitivament el capítol obert amb l’excés de material tret per Cycosa de la pedrera dels comuns. L’altra opció és rebutjar l’acord i portar la companyia als tribunals i esperar que la justícia els doni la raó. Una alternativa que inclou més incertesa sobre el resultat i, com a mínim, suposa pagar les minutes dels advocats. En declaracions a Ràdio Olot, l’alcalde Rafel Domínguez, ha explicat que és partidari de firmar aquest acord perquè permet tancar definitivament el conflicte.

Com es pot votar?

Els veïns podran votar a l’Ajuntament de Tortellà dijous i divendres de les 9 del matí a les 2 del migdia i de 4 a 8 de la tarda. Caldrà identificar-se amb el DNI i firmar un document on es posicioni en un sentit o altre. Per tenir present la decisió, Domínguez demana que hi hagi almenys un 40% de participació. Un compromís de consulta dels ciutadans que té consens polític local en la taula de seguiment del tema que van obrir.

Quin problema hi ha?

La pedrera dels comuns de Tortellà és de titularitat pública però es va cedir a Cycosa amb un acord que va durar 16 anys. El problema, segons ha corroborat un estudi municipal, és que aquesta companyia va treure més pedra de l’acordada. En teoria, podien fer extraccions sense anar més enllà dels 400 metres d’alçada però van arribar fins al 377, el suposa 23 metres més de pedres de l’acord. Això implica que Cycosa va treure sense consentiment mig milió de metres cúbics d’aquest espai de la Vall del Llierca.

http://www.elpunt.cat

Entrada a Cycosa i Cales de Llierca empresa situada al terme municipal d´Argelaguer al riu Llierca (Foto Lejarza Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Paisatge amb figura

Posted by lejarza en 16 marzo, 2017

Paisatge amb figura

Quim Curbet

Les muntanyes que acomboien les valls dissimètriques de l’Alta Garrotxa són agrestes i desafiants. Els cingles gratats per l’urpa de les esllavissades vigilen des de gran alçada el pas dels forasters pels camins i el trescar incessant dels pagesos i els pastors. L’aigua dels rius s’obre camí com pot entre les pedres i, de tant en tant, descansa en gorgs de reflexos delicats. El paisatge és d’un verd cansat però constant, d’alzines i de roures, de faigs i de pins, clapejat de taques d’un verd més viu, que ja pregonen l’arribada d’una nova primavera, i escamots de vaques que pasturen entre la molsa que colonitza els murs de pedra i les peònies que floreixen en els indrets més impensats. A cada racó s’alça una ermita, un campanar d’espadanya, un mur romànic amb noms i cognoms de ressonàncies atàviques. Tots aquests indrets s’han salvat de la descurança i de la ruïna gràcies al gran esforç de gent anònima que ha cercat recursos i ha ofert generosament el seu temps i el seu treball. Gent com en Miquel Duran, el pintor de les Preses, que ara contempla el paisatge amb orgull. Ell es coneix cada pedra, cada racó i cada camí, perquè ha ajudat a conservar-los i els ha retratat, en un bucle virtuós i infinit. En la seva mirada es reflecteix l’essència del país, una essència que es condensa en els colors de la seva paleta i que són els mateixos que els de la terra, la vegetació i el cel. Gent com en Miquel Duran ens transmeten la passió per un país construït a la nostra mesura i d’un país que ha fet possible que existeixi en Miquel Duran, que, com l’autor de La Punyalada, prefereix cercar un instant de llum que viure en les tenebres.

dscf0928

Pont medieval a Oix a la Alta Garrotxa, municipi de Montagut i Oix (Foto: Lejarza, Argelaguer)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Comencen els tràmits per redactar el Pla Especial de l’Alta Garrotxa fins a finals de primavera

Posted by lejarza en 14 marzo, 2017

Comencen els tràmits per redactar el Pla Especial de l’Alta Garrotxa fins a finals de primavera

Per Jordi Altesa

Set anys després de l’intent fallit, ara tenen el compromís de la Generalitat que no el guardaran a un calaix i tirarà endavant. Si el Govern català té nous pressupostos, es preveu un augment del pressupost del Consorci fins als 241.000€

La prioritat número 1 del 2017 pel Consorci de l’Alta Garrotxa és fer l’aprovació inicial del Pla Especial de l’espai natural protegit. El calendari amb el qual treballen és poder-lo presentar als municipis a finals de primavera. La Generalitat s’ha encarregat de calmar el recel als municipis que no veien clar tornar a començar per acabar al mateix lloc que fins ara: amb un projecte que porta set anys en un calaix per no aprovar-se. El canvi d’actitud de la conselleria, segons el director del Consorci Francesc Canalias ve donat perquè la situació actual és insostenible amb unes normes pensades per a ser provisionals però que porten durant ja un quart de segle.

Recels passats

Tot i els recels de tornar a engegar de nou el procés, la Generalitat s’ha guanyat la confiança dels alcaldes de la zona amb que ara sí que s’avançarà. Una administració a més que és la principal aportadora de fons per al funcionament del Consorci de l’Alta Garrotxa. El Govern català sembla haver canviat de tàctica i s’ha guanyat la confiança parlant clar als municipis.

Part de la feina servirà

Canalias deixa clar que aquesta nova redacció no tira la feina feta fins ara d’estudis previs el 2010 però assenyala que també han passat uns quants anys des d’aquell moment i que caldrà posar-ho al dia. Ara, han convençut a la Direcció General que amb ajuda i suport el propi Consorci ho pot assumir sense haver-ho d’externalitzar. Una situació que ha assegurat que permetrà avançar ràpid.

Pressupostos pendents de la Generalitat

El Consell Plenari de l’Alta Garrotxa ha aprovat ja els pressupostos per al 2017 que impliquen un “petit increment” per mantenir les actuacions de manteniment del patrimoni arquitectònic i natural d’aquestes 32.000 hectàrees de la Garrotxa però també del Ripollès i l’Alt Empordà. Tot plegat depèn de que el Govern català aprovi els seus pressupostos aquesta setmana al Parlament.

wp_20170113_11_56_30_pro

L´alimentació del Clot d’Espolla prové de l´Alta Garrotxa, entre la riera de Beget, la riera d´Escales i la riera de Sant Aniol, que acaben formant el riu Llierca que conflueix al Fluvià a Argelaguer i Sant Jaume de Llierca (foto: Lejarza – Garrotxa)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Vallfogona vallis facunda ín via francorum

Posted by lejarza en 13 marzo, 2017

Vallfogona vallis facunda ín via francorum

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Arribem al micropoble de Vallfogona de Ripollès, nucli central del municipi que s´estén de Sant Bernabé a coll de Canes. En una escriptura de l´any 896 ja se li dona el nom de “Villa que nomen vocant Vallefacunda”, és ben cert que és proverbial la fecunditat de tota la vall, tant per l´abundor de fonts, moltes de les quals neixen als cims, com per la frondositac dels seus boscos de pins, faigs, alzines, roures i boixetars.

El poble esta situat a 956 metres d´altitud i el municipi compren una extensió de 38,88 km2.

Als segles de l´alta edat mitjana tingué un notable poblament; entre els anys 1700 i 1800 tenia uns 1.250 veïns; 927 el 1900; 392 el 1970 i 256 el any 1990. L´éxode del camp l´afecta profundament, de manera que son nombroses les masies deshabitades o en ruines. Ben poques en queden vives de les 102 masies de Vallfogona (i 40 del sector de LIaés, que sabem que existien al començament de segle.

La baronía (i després comtat) de Vallfogona de Ripollès estava subjecta al senyoriu dels vescomtes de Bas (Vall dén Bas – Garrotxa); a partir de l´any 1280 és de Dalmau de Palol; des del 1335 pertany als Milany; i als Pinos el 1374, fins que el 1625 passa a la casa d´Híjar, els hereus de la qual es varen anar venent tot el patrimoni. Pero des del segle nové, les esglésies i nombrosos alous pertanyien al monestir de Sant Joan de les Abadesses (dit Sant Joan de Ripoll).

El poblé s´agrupa a rentorn del castell, pero avui s´ha anat allargant vers la carretera per on passa el transit i on trobem el servei d´un assortidor de bencina abandonat.

Pero val la pena contemplar la imponent torre del castell de Vallfogona, popularment dit “la Sala” que fou bastir per Ramón de Milany vers any 1335.

L´abadessa Ranlo de Sant Joan de Ripoll (Sant Joan de les Abadesses), fervorosa i enèrgica, estén cap a altres sectors l´acció colonitzadora del monestir manant construir i consagrar 2 esglésies en “vallis facunda ín via francorum”, Sant Julià de Vallfogona i de Sant Joan. Al segle XII es renova la construcció; als anys 1425-1428 fou perjudicada greument pels terratremols; refeta, subsisteix encara com a nau davantera d´un gran edifici iniciar el 1756 i que malgrat tot ha restat inacabat. A l´enrrada d´aquesta església hi ha a térra una lauda sepulcral amb una campana gravada. Una dita immemorial assegura: “A l´església de Vallfogona no hi entraras ni en sortiras sense que trepitgis la tomba d´en Plafalgas”.

L´última abadessa va ser Ingilberga (996-1017) filla del comte de Besalú-Cerdanya Oliba Cabreta.

En uns antics goigs es diu:

Sant Joan, Ripoll, Vidra,

les planes de Vic i Olot,

de Bianya a Puigcerdá,

tots aquí ho alcansen tot”.

Ens anem cap a Argelaguer pel camí que ens marca la riera, trepitjem el llit d´aigua clara com un fil d´or, caminat anem tastant moltes de les fonts que el silenci de la natura es deixa sentir, moltes d´elles medicináls com les d´Esperonelt, Verdaguer, Tolosa, Pudenta, Fontfreda…, trobem el gorg del Dimoni en una fondalada que per la seva profunditat en diuen un “ull de mar”, la llegenda parla que el dimoni s´emporta al fons un ramat d´ovelles negres.

Deixem la riera i pugem cap a coll de Canes, la tradició ens diu que en temps remots, en un avenc d’una guixera abandonada al coll -que encara existeix- hi havia un estrany monstre, drac, lluert o llangardaix de mida considerable, una mena de serpent descomunal, que era el causant de destrosses i malvestats entre els animáls i les persones de la contrada. Amb moltissimà neu, caigudà recentment ens diriguim cap al nostre poble de la Vall del Llierca.

WP_20170127_11_33_24_Pro

La presidenta de l´Associacio de Veïns d´Argelaguer en el micropoble de Vallfogona de Ripollès. Vallfogona vallis facunda ín via francorum (Foto: Lejarza – Garrotxa)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

L’alcalde de Sales reclama que torni el servei de guarderia a Sant Aniol

Posted by lejarza en 10 marzo, 2017

L’alcalde de Sales reclama que torni el servei de guarderia a Sant Aniol

Per Jordi Altesa

Amb l’arribada de la primavera tornarà la regulació de l’accés motoritzat a Sadernes i, des del territori, tenen la sensació de que la zona cada cop està més desbordada de visitants i cal actuar-hi.

A banda dels gorgs de les Planes i la Fageda d’en Jordà, el bon temps converteix alguns punts de l’Alta Garrotxa en un formiguer. No tot aquest espai natural protegit però sí en punts concrets com Sant Aniol d’Aguja. La percepció que tenen des del territori és que cada cop hi ha més gent i, el passat agost, l’aparcament de Sadernes va quedar desbordat una vegada més. Per aquest motiu, l’alcalde de Sales, Miquel Palomeras, creu que fa falta que es tornin a contractar vigilants que informin, facin pedagogia i que en un determinat moment puguin tancar l’accés si hi ha col·lapse. En declaracions a Ràdio Olot, ha assegurat que hi ha dies que està ple de deixalles.

Es tracta de recuperar-lo

Aquest servei de guarderia ja va existir temps enrere quan la situació econòmica del Consorci de l’Alta Garrotxa era molt diferent a l’actual. Palomeras també creu que tenir un pla especial ajudaria a poder regular millor aquestes situacions de massificació.

Palomeras demana que s’estudiïn els punts més massificats de les 32.000 hectàrees de l’Alta Garrotxa i s’emprenguin mesures perquè, a banda de Sant Aniol, els problemes es repeteixen també a altres llocs.

WP_20170304_10_51_48_Pro

Zona de captacio d´aigues del Gomarell dels pobles d´Argelaguer, Tortellà i Montagut i Oix prop de Sant Aniol d’Aguja a Alta Garrotxa (Foto: Lejarza)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

La Biblioteca Popular d´Olot a prop dels cent anys 1918-2018

Posted by lejarza en 10 marzo, 2017

La Biblioteca Popular d´Olot a prop dels cent anys 1918-2018

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

L´any 1915, la Mancomunitat de Catalunya aprova el Projecte sobre la instal·lació a Catalunya d´un sistema de Biblioteques Populars i tres anys després, l´any 1918, s´inauguren les primeres biblioteques d´una xarxa que s´ha d´estendre per tot el territori català.

En 1918, la Mancomunitat obre cuatre biblioteques populars: Olot, Valls, Sallent i les Borges Blanques. Eugeni d´Ors s´encarrega de la tria del fons inicials d´Olot, tasca que clou Jordi Rubió, després de rellevar Eugeni d´Ors al capdavant de la xarxa, el mes de març de l´any 1920. A partir d´aquest moment, el nou director de la Central de Biblioteques Populars, Jordi Rubió, assumeix la formació del fons de Pineda i de Figueres.

La font per identificar les col·leccions distribuïdes a Olot és el llibre de registre on s´inventarien les obres. Cal precisar que no es disposa dels inventaris de Valls i de les Borges Blanques, desapareguts tots dos sota els estralls de la Guerra Civil franquista. A partir de la informació bibliogràfica s´obté una representació fidedigna del contingut de les respectives col·leccions que conformaren inicialment la biblioteca olotina: autors, títols, línies temàtiques, editorials, etc.

Els llibres triats per ambdós directors –aquells que es localitzen en més de tres biblioteques– es consideren com la proposta de lectura bàsica, atès el seu pes específic dins del sistema bibliotecari.

Els llibres de Literatura, distribuïts a la biblioteca garrotxina, en l´any 1918, tal com s´observa, evidencia alguns fets sorprenents pel que fa a l´evolució general de la literatura catalana en l´espai bibliotecari. Cal observar, en primer lloc, el volum reduït de títols que conformen els lots inicials d´Olot, sota la responsabilitat d´Eugeni d´Ors, amb unes xifres certament ridícules, de la literatura catalana 28 llibres i de la literatura castellana 100 que ocupen les primeres posicions en els prestatges pel nombre de títols i d´exemplars. A continuació, la tradició més ben representada correspon a la literatura francesa amb 33, seguida de la literatura clàssica 35.

El pes de les lletres catalanes s´incrementa de forma progressiva a partir de la inauguració del Vendrell l´any 1920, un cop Jordi Rubió ja es troba al capdavant de la direcció tècnica de la xarxa.

A partir d´aquí, tots els apartats evolucionen a l´alça, amb un augment especialment significatiu del teatre, que supera una presència fins aleshores testimonial. Pel que fa a la importància de cada gènere, la prosa se situa en primer lloc, seguida de la poesia i el teatre. Una distància tan gran entre les tries d´ambdós directors es fa difícil d´entendre.

Les biblioteques s´obren en el marc d´un procés de construcció de la identitat catalana, i tots dos directors comparteixen la consecució del mateixos objectius culturals des dels càrrecs que ocupen.

Des d´aquesta perspectiva, la literatura catalana s´hauria de convertir en un dels eixos fonamentals de la proposta de lectura encabint en l´espai bibliotecari el bo i millor de la tradició literària i de la creació contemporània en català. Malauradament no és així.

Els llibres de registre confirmen unes observacions similars a les que recull Jordi Rubió en l´informe que redacta sobre l´estat de les biblioteques un cop assumeix la direcció de la xarxa a la primavera de 1920:

Ja he anat assenyalant les deficiències que en els llibres de les Populars s´observen en relació a les necessitats de cada població. Totes estan a més tarades del mateix mal: l´escassíssima representació que hi té la literatura catalana. En totes les Populars es pot llegir Valle Inclán; en canvi la major part d´elles no tenen les obres de Maragall, i a Canet de Mar hi falta l´Atlàntida, amb la natural estupefacció dels lectors que és el primer que volen llegir de Verdaguer. No cal dir que els poetes de les generacions postmaragallianes són del tot oblidats. Però si les biblioteques han de correspondre a la il·lusió amb què són demanades, és indispensable que no hi faltin els nostres autors més selectes i fins aquells que no corresponent tal vegada del tot a les exigències del nostre gust modern, tenen un nom benemèrit i representatiu en les nostres lletres.” (Arxiu de la Diputació de Barcelona, lligall 3.735, exp. 1, doc. 33 bis, informe de Jordi Rubió, amb data de 20 de juny de 1920, p. 13.)

Jordi Rubió s´encarrega de distribuir a les biblioteques títols fonamentals de les lletres catalanes, com ara Solitud de Víctor Català, Pilar Prim de Narcís Oller, Pinya de rosa de Joaquim Ruyra, o La vida i la mort d´en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès. Tots ells es poden llegir a la xarxa a partir de les inauguracions del Vendrell, de Pineda i de Figueres.

Analitzant els títols de l´apartat de prosa catalana, la figura clàssica més ben representada és Ramon Llull, seguit de Bernat Metge.

Pel que fa als escriptors contemporanis, Alfons Maseras, amb sis títols, encapçala la llista; amb cinc el segueix Miquel Roger i Crosa; i amb quatre, Narcís Oller, Jacint Verdaguer, Víctor Català, Dolors Monserdà de Macià i Prudenci Bertrana.

A poca distància, es troben Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Eugeni d´Ors i Josep Pous i Pagès, amb tres títols cadascun.

De la resta d´autors, amb una o dues obres escollides, L’orfaneta de Menargues d´Antoni Bofarull, Lària de Josep M. Folch i Torres i les dues edicions dels Croquis Pirenencs de Jaume Massó Torrents; els melodrames del novel·lista de gran èxit popular Josep Roig i Raventós, Ànimes atuïdes i Argelaga florida; (no confondre amb Argelaguer) i la primera novel·la de Josep M. de Sagarra, Paulina Buixareu.

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

La foneria Barbieri d´Olot

Posted by lejarza en 8 marzo, 2017

 

La foneria Barbieri d´Olot

 

Jordi Pausas

 

La desapareguda i prestigiosa foneria Barbieri d´Olot ha estat notícia pel fet que els arquitectes que formen part de RCR, guanyador del Premi Pritzker, hi van instal·lar el seu estudi.

 

L´origen de la foneria Barbieri (Barberí) es remunta a l´any 1544, en què tres germans procedents d´Itàlia que recorrien el nostre país treballant en l´art de fer campanes es van instal·lar a Olot. Un d´ells, Miquel, el petit, es va casar amb una olotina, i allà va fixar definitivament la seva residència. Tot i que la fosa de campanes va ser la seva activitat inicial i principal, durant el segle XIX també s´hi creaven escultures importants. Durant la tercera guerra Carlina (1872-1876) es varen fondre canons. El segle XX s´hi elaboren obres que destaquen per la seva monumentalitat, com un dels grups de l´homenatge al Dr. Robert (alcalde de la Barcelona republicana), original de Joaquim Llimona, i entre moltes altres, l´estàtua de la República, obra de l´escultor Viladomat.

 

Donada la política institucional de desprestigi envers les arts figuratives, van desaparèixer els escultors, i amb ells, la foneria olotina…

DSCF0949

La campana d´Argelaguer cumpleix un segle 1915-2015 Foto: Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Argelaguer renovació de DNI al Consell Comarcal de la Garrotxa

Posted by lejarza en 7 marzo, 2017

 

Argelaguer renovació de DNI al Consell Comarcal de la Garrotxa

 

Argelaguer – Vall del Llierca

 

El dia 22 de març, el Cuerpo Nacional de Policia es desplaçarà al Consell Comarcal de la Garrotxa a realitzar renovacions i expedicions de DNI. Si a Argelaguer esteu interessats en realitzar algun d’aquests tràmits, tingueu en compte les condicions següents:

 

Només es donarà Cita Prèvia a aquells veïns/veïnas empadronats al Municipi d´Argelaguer o a qualsevol municipi de la Vall del Llierca. Aquest requisit es comprovarà a través del DNI o full d’empadronament.

 

Important:

 

Es tindrà en compte l’ordre d’inscripció. No obstant, tenint en compte les limitacions de places d’aquest servei, es prioritzarà a les persones majors de 65 anys i/o amb dificultats de desplaçament a causa de limitacions físiques.

 

Només es faran renovacions del DNI. No es faran duplicats de DNI per pèrdua, robatori o deteriorament.

 

El número de persones màxim que podran fer el tràmit al llarg d’aquesta jornada serà de 40, per tant, un cop s’arribi a aquesta xifra, es tancarà la llista d’admesos.

 

La recollida de DNI renovats es realitzarà el dia 24 de març, al Consell Comarcal de la Garrotxa.

 

Si esteu interessats en fer la renovació o expedició del vostre DNI segons les condicions exposades, podeu demanar cita prèvia al Consell Comarcal de la Garrotxa trucant al telèfon 972 27 49 00 (de dilluns a divendres, de 9h a 14h) o fer-ho presencialment, a la seu del Consell Comarcal de la Garrotxa: Av. Onze de setembre, 22 d’Olot (de dilluns a divendres, de 9h a 14h).

 

La data límit per sol·licitar la cita prèvia és el dilluns, 20 de març.

 

Consulteu el web: http://www.citapreviadnie.es

WP_20160914_10_40_13_Pro

Consell Comarcal de la Garrotxa – Av. Onze de setembre, 22 d’Olot (Foto: Lejarza – Argelaguer)

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »