Consell Comarcal de la Garrotxa contractació d’energia elèctrica ajuntaments de la comarca: Argelaguer, Besalú, Castellfollit de la Roca, Mieres, Montagut i Oix, Les Planes d’Hostoles, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol i Sant Jaume de Llierca

 

 

Consell Comarcal de la Garrotxa contractació d’energia elèctrica ajuntaments de la comarca: Argelaguer, Besalú, Castellfollit de la Roca, Mieres, Montagut i Oix, Les Planes d’Hostoles, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol i Sant Jaume de Llierca.

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa – Besalú

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 82 – 30 de d´abril de 2014 Núm. 4423 Consell Comarcal de la Garrotxa

Edicte sobre l’inici de l’expedient de contractació d’energia elèctrica.

Mitjançant Decret de Presidència de data 3 d’abril de 2014 s’han aprovat els plecs de clàusules econòmico administratives i tècniques particulars del contracte de subministrament elèctric de diverses dependències i locals del Consell Comarcal de la Garrotxa, del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, SIGMA, del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa i de diferents ajuntaments de la comarca: Argelaguer, Besalú, Castellfollit de la Roca, Mieres, Montagut i Oix, Les Planes d’Hostoles, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol i Sant Jaume de Llierca.

Els plecs es sotmeten a informació pública per un termini de 20 dies hàbils a comptar a partir de l’última publicació al Butlletí Oficial de la Província o al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya per a possibles reclamacions i al·legacions, tot d’acord amb el que estableix l’article 277 del Dret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

L’obertura del procediment de licitació s’ha realitzat mitjançant un procediment obert amb diversos criteris d’adjudicació (subjecte al procediment de regulació harmonitzada).

Els anuncis de licitació s’han publicat en el Diari electrònic de la Unió Europea de data 19 d’abril de 2014, al Butlletí Oficial de l’Estat d´Espanya i en el perfil del contractant: http://www.garrotxa.cat.

El termini màxim per a presentació de proposicions finalitza el dia 9 de juny de 2014 a les 14:30 hores.

Olot, la Garrotxa, 22 d’abril de 2014 Josep Berga i Vayreda President en funcions

 

 

 

Ajuntament d`Argelaguer aprovació de projectes: Construcció de local annex al Casal per l’arquitecte Valentín Llaguno Lobato i instal·lació tèrmica al Pavelló per l’enginyer Jordi Sobirana Colom

 

Ajuntament d`Argelaguer aprovació de projectes: Construcció de local annex al Casal per l’arquitecte Valentín Llaguno Lobato i instal·lació tèrmica al Pavelló per l’enginyer Jordi Sobirana Colom.

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa – Besalú

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 74 – 16 de d´abril de 2014 Núm. 4131 Ajuntament d´Argelaguer

Edicte sobre l’aprovació inicial de projectes

El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer (Garrotxa), en sessió ordinària de 11 d’abril de 2014, va aprovar inicialment, i per unanimitat, el següent projecte:

• Construcció de local annex al Casal, redactat per l’arquitecte Valentín Llaguno Lobato (ex-regidor d’urbanisme del govern municipal de coalició CiU-ERC d’Argelaguer).

• Instal·lació tèrmica al pavelló d’Argelaguer, redactat per l’enginyer industrial Jordi Sobirana Colom.

De conformitat amb el que disposa l’article 37 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, es sotmet a un termini d’informació pública de 30 dies als efectes de poder presentar-hi reclamacions i/o al·legacions. Passat aquest termini sense que s’hagi presentat cap al·legació o reclamació el projecte quedarà definitivament aprovat sense necessitat d’adoptar cap altre acord.

Argelaguer, 11 d’abril de 2014 Josep Dorca i Serrat Alcalde

 

 

 

 

 

Les rescloses d´Argelaguer: Horta d´en Molí Carlot i Bassols al riu Fluvià

 

Les rescloses d´Argelaguer: Horta d´en Molí Carlot i Bassols al riu Fluvià

Juan R. Lejarza

Les rescloses de l’Horta del Molí Carlot* i d´en Bassols pertanyen al municipi d’Argelaguer. Es tracta de dues rescloses del riu Fluvià que s’utilitzen per a la generació d’electricitat. Ocupen una superfície d’unes 9 hectàrees.

La resclosa d’en Bassols queda situada en una plana, cosa que permet una bona ocupació de terreny per part de la vegetació de ribera i helofítica, i la fa molt atractiva per a la fauna.

La resclosa de l’Horta d´en Molí Carlot, en canvi, es troba més encaixonada per l’obaga de la serra de Fontanals. Pel que fa a la vegetació, sota les aigües hi creixen herbassars de Potamogeton i també hi ha llenties d’aigua (Lemna).

A les vores hi prolifera el canyís (Phragmites australis), la boga (Typha dominguensis), les jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus), el càrex pèndul (Carex pendula), els herbassars de gram d’aigua (Paspalum paspaloides), etc.

La vegetació forestal de ribera hi està molt ben constituïda, amb vernedes (hàbitat d’interès comunitari prioritari: codi 92E0) i salzedes (hàbitat d’interès comunitari: codi 92A0) i espècies com el vern (Alnus glutinosa), el salze (Salix alba), la sarga (S. elaeagnos), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), etc.

L´Espai destaca pel seu bosc de ribera. Constitueix un punt important per la dispersió de llavors d’arbres de ribera autòctons. Així mateix, és una zona de

nidificació i hivernada d’ardèids.

L’existència d’aquest bosc de ribera ben conservat fa que aquestes rescloses siguin un punt important de descans de molts ardèids. Així mateix, a la zona hi nidifiquen diverses espècies d’anàtids i s’hi observen amb regularitat diversos limícoles.

Els impactes que amenacen la integritat d’aquest espai són la substitució del bosc de ribera per plantacions de pollancres comercials, actualment, la part de les pollancredes més propera a l’aigua va sent substituïda progressivament pel bosc de ribera, l’abocament d’aigües residuals industrials i d’algunes granges; i la presència de deixalles en abocadors d’escombraries descontrolats, del que l’Ajuntament d’Argelaguer (CiU-ERC) té coneixement, i a la data no fa res per netejar i preservar les riberes del riu.

Particularitats ecològiques i biològiques:

De especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la conca o l’àrea geogràfica on es localitza.

1- Presència d’una comunitat forestal de ribera ben estructurada i amb genotips propis de la zona.

2- Important zona de refugi i hivernada d’ocells i diverses comunitats d’animals terrestres.

3- Elevada diversitat biològica i representativitat.

4- Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos II i IV de la Directiva Hàbitats de la Unió Europea.

5- Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Hàbitats.

6- Nidificació d’aus de l’annex I de la Directiva d’aus.

7- Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos 3 i 4 del Decret 328/1992, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

8- Zones importants per a la conservació d’espècies de fauna de l’annex de la Llei 22/2003, de protecció dels animals.

9- Pla de conservació de la Lutra lutra (llúdriga) (DMAH), gestió activa, Espai inclòs dins el Pla de Conservació de la Llúdriga (Ordre MAB/138/2002).

El tram de riu inclòs a la zona humida de les rescloses de l´Horta d’en Carlot i Bassols forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120021 “Riu Fluvià”

A la Garrotxa hi ha 6 zones humides, amb un total de 60,5 ha, les quals

pertanyen totes a la conca del riu Fluvià. Les més importants en quant a superfície són la Resclosa de Serinyà i illa del Fluvià amb 37 ha (que coincideix amb la reserva natural de fauna salvatge de l’illa del Fluvià) i les Recloses de l´Horta d´en Carlot i Bassols amb 19,4 ha.

Actuacions i prioritats per a l’administració municipal, que no es porten a terme, segons la Unió Europea (UE):

1- Control de conreus comercials de la industria agro-quimica.

2- Delimitació definitiva del domini públic hidràulic del riu (propietat publica DPH).

3- Regulació d´usos cinegètics de caça i de pesqueria.

4- Senyalització com a zona humida de l’Inventari.

5- Formació de codolars artificials o zones amb substrat sorrenc, argilós.

6- Senyalització des de Hostalnou de Llierca d’Argelaguer (dit barri del Pont), fins la riera de Juïàs.

7- Promoure la declaració com a refugi de fauna, millora d’hàbitats.

8- Substitució de plantacions de pollancres per espècies de bosc de ribera.

9- Via Verda Olot-Argelaguer-Besalú, a seguir el curs del riu Fluvià (Hostalnou-Juïàs) per estar proveïts d’un gran atractiu natural; actuació aprovada i aturada, s’han destinat diners públics del pressupost del Consell Comarcal 2011, no se sap a dia d’avui a on han anat els diners.

Localització geogràfica UTM_X: 469.867,22 UTM_Y: 4.673.682,54 Altitud (m): 175 Superfície (Ha): 21,76

Argelaguer, Riu Fluvià Topogràfic 1:5.000: 300-086 (Full 257) E. 1:8.000

 

*) Aquest març de l’any 2014 un grup de veïns de l’entitat Argelaguer en Transició (AenT) vam iniciar la recuperació de l’Horta d’en Carlot de caràcter comunitari, el primer hort d´aquesta agrupació.

Argelaguer riu Fluvià
Les rescloses Horta d´en Molí Carlot riu Fluvià

 

Sant Jaume de Llierca durà al Jutjat el Centre de Triatge de Residus del Consell Comarcal de la Garrotxa de can Coma de Baix al riu Fluvià

 

Sant Jaume de Llierca durà al Jutjat el Centre de Triatge de Residus del Consell Comarcal de la Garrotxa de can Coma de Baix al riu Fluvià

Argelaguer Vall del Llierca – Diari de Girona (DdG) Olot

«Pinta que anirem als jutjats», va opinar Ferran Puig (Junts per Sant Jaume-AM). La previsió fa referència al Centre de Triatge de Residus previst a la finca de can Coma de Baix a Sant Jaume de Llierca. Puig va explicar que, aprovat el pla especial de la planta per part de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, ja no queda quasi cap impediment perquè les tramitacions que permeten la creació del centre acabin.»Només falta que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, signi el document. Puig preveu que la signatura no tindrà una demora especial. 
Segons ell, «en el moment de l’aprovació definitiva podrem dir que hi han hagut delictes urbanístics i administratius». Va comptar que 2 mesos després de la signatura del document començaran els tràmits judicials. 
L’inici del procés serà una continuïtat dels tràmits per a l’aprovació del pla especial. Això no obstant, les accions físiques per a la creació del centre de triatge de residus tenen una altra programació.
Puig va explicar que el Pla d’Infraestructures de Residus de la Generalitat 2005-12 preveia que la planta era necessària. Segons ell, la necessitat estava fonamentada en el volum de producció de residus dels anys de la dècada immobiliària. 
En canvi, aquesta necessitat no ha quedat documentada al pla actual que va del 2014 al 2020. De moment, l’Agència Catalana de Residus ha ajornat una decisió fins al 2016. 
Segons Puig, llavors sabran si la producció de residus ha augmentat o si, per contra, mantenen la tendència a la baixa. Ell, a part dels efectes de la crisi, valora la tendència dels municipis a fer el porta a porta. Es tracta d’una opció de més cost econòmic, però amb més eficàcia ambiental i dóna la possibilitat a la creació de més llocs de treball. 
Puig explica que les plantes de tractament d’Orís (Osona) i Pedret i Marzà (l’Alt Empordà) tenen capacitat per 258.000 tones l’any i que la previsió de producció de residus de les comarques de Girona i Osona és de 216.000 tones. 
A partir d’aquestes dades, Puig considera que el Centre de Triatge de Residus de Sant Jaume de Llierca és innecessari. Per a ell, la necessitat només es fonamenta en criteris polítics.
La polèmica del Centre de Triatge de Residus de Sant Jaume de Llierca compta amb l’oposició de la majoria dels veïns (van fer una consulta) des del 2009. Al 2011, l’Ajuntament va prendre una posició clara en contra de la infraestructura. Per tal de mitigar aquesta oposició, el Consell Comarcal va organitzar una comissió de seguiment, que no va conduir a cap entesa. Després que el Consell Comarcal aprovés el pla (en un plenari convuls), el projecte va passar a la Comissió d’Urbanisme de Girona, que va aprovar-lo. Després va venir l’aprovació de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya. 
Per evitar-ho, l’Ajuntament va presentar al·legacions, recursos, estudis d’efectes ambientals. Van fer manifestacions a l’exterior i a l’interior del consell comarcal. 
Res no va aturar el procés burocràtic. Ara l’esperança se centra en què la poca producció de residus el faci innecessari.

La Generalitat de Catalunya considerar inviable el projecte de la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa al Ajuntament de Sant Jaume de Llierca
Juan R. lejarza d´Argelaguer

 

 

Reflexions crítiques al voltant dels cinc d’anys del Túnel de Bracons

 

Reflexions crítiques al voltant dels cinc d’anys del Túnel de Bracons

 

Raül Valls

 

Fa cinc anys va ser inaugurat el tram Torelló – Vall d’en Bas del l’eix Vic-Olot, que inclou el Túnel de Bracons [1]. Cinc anys són ja un període suficient per començar a fer valoracions. Què es va dir que implicaria Bracons i què ha estat realment. I no només Bracons. Perquè l’eix viari era una més de moltes infraestructures que durant els anys 90 i fins el 2008 van abanderar un model de desenvolupament territorial que prometia competitivitat, creixement econòmic, benestar i, evidentment, llocs de treball.

 

Això era el que fonamentalment preveia l’Estudi d’impacte socioeconòmic de l’EVO, agitat com a principal argument científic pels defensors del túnel [2]. Es parlava concretament de la seva “rendibilitat social”, molt alta segons els paràmetres establerts. Cal veure a la llum del temps si aquesta suposada “rendibilitat” ha estat real. Certament Bracons va arribar en mal moment. Just quan aquest s’inaugurava ens trobàvem en plena caiguda lliure. L’atur es disparava, l’activitat econòmica decreixia i amb ella els desplaçament viaris. Si l’estudi preveia en un primer moment entre 8.000 i 9.000 vehicles diaris, la realitat ha estat més modesta, entre 4.000 i 5.000.

 

Però tornem al model. Perquè Bracons no és un projecte aïllat. Va esdevenir emblemàtic per la singularitat dels espais naturals afectats i per la tenacitat del moviment social opositor (Salvem les Valls). Durant 10 anys la ciutadania organitzada, local, comarcal i amb el suport de gent d’altres territoris, varen mantenir un debat constant, obligant a les administracions impulsores i fins i tot als empresaris interessats a pronunciar-se reiteradament sobre la necessitat del projecte i a justificar-lo. Un debat que va forçar la ciutadania i que va obligar als promotors a defensar i justificar la carretera i la seva suposada necessitat [3]. Bracons era al mateix temps exemple paradigmàtic d’un determinat model de desenvolupament i una lluita que va mobilitzar moltes energies i passions, però en realitat no era substancialment diferent a tot el debat que es lliurava sobre el model territorial del país i les seves múltiples conseqüències.

 

Bracons és deutor d’un model basat en l’extensió de las infraestructures de mobilitat com a condició necessària del desenvolupament econòmic d’un territori. No era res nou, feia anys que això es proclamava i practicava. La diferència era que en aquest cas es posava, mai millor dit, el “carro davant dels cavalls”. Com que no es podia justificar una “necessitat de mobilitat”, precisament aquesta no existia (els desplaçaments entre Osona i Garrotxa eren marginals), es sostenia que aquesta necessitat s’havia de generar artificialment (i el llenguatge prenia aleshores trets sentimentals: “Garrotxa i Osona, tan a prop i tant lluny”) per promoure una activitat econòmica que no existia i que es considerava prioritària [4]. Aquest era el moll de l’os de la defensa de la necessitat del Túnel de Bracons. Tot plegat es guarnia amb una demanda de “comunicacions” per una comarca “secularment aïllada” (la Garrotxa).

 

Quin ha estat el resultat? Res del que es deia ha succeït. Catalunya i l’Estat Espanyol han caigut en una recessió econòmica sense precedents i amb un atur brutal. Les obres faraòniques que ens havien de salvar de futures crisis són ara hipoteques caríssimes per un país que tenia i té altres necessitats més immediates (per exemple una formació professional que garanteixi una diversitat i abundància de iniciatives econòmiques i evidentment inversions per afavorir-les). Sembla que ningú ho havia previst, però tenir moltes carreteres, trens d’alta velocitat, ports i aeroports també genera unes fortes despeses de manteniment. Ara pretenen que paguem aquesta factura amb els diners de la salut, l’educació i els serveis socials. Un negoci rodó per a les grans constructores. Van cobrar o estan encara cobrant les obres, en faran el manteniment futur i, per suposat, si no són rendibles aquí està l’erari públic per rescatar-les [5].

 

Si l’estudi d’impacte del túnel de Bracons basava la seva “rendibilitat social” en un creixement comercial, logístic, turístic i una “potenciació” genèrica del territori que articulava, han estat segurament els usos lúdics els que n’han sortit més ben parats. La nova via ha tingut un ús sobre tot turístic i no precisament per unir Osona i Garrotxa (excloent l’efecte “tafaner” del primer any), gràcies a la reducció del temps de viatge entre Barcelona i Olot (aproximadament 25 minuts!). Segurament manquen càlculs de si això ha portat molts més visitants o si simplement els mateixos han optat, lògicament, per utilitzar el túnel. El que si es va detectar és una baixada de les pernoctacions a Olot [6], que podia correspondre tant a la situació de crisi econòmica, com a l’efecte purament “psicològic” que suposava l’estalvi en temps de viatge [7].

 

La pregunta ara és obvia: estava justificada aquesta impressionant inversió per construir el que és el segon túnel més llarg de Catalunya? No hauria sigut més assenyat, com deia algú gens sospitós d’ecologisme radical, el malaguanyat Ernest Lluch, dedicar aquests recursos a la formació professional i la industria local? El potencial de la Garrotxa està en la singularitat i bellesa dels seus paisatges, que poden ser el marc incomparable per a projectes agroalimentaris, turístics i industrials de proximitat. Aporten alguna cosa els 25 minuts de guany? Fins i tot alguns empresaris advertien, en l’estrèpit del debat, que aquest avantatge no suposava cap factor competitiu seriós i fins i tot alguns economistes avisaven que una carretera igual que serveix per exportar productes també serveix per importar-los i que, per tant, podien minar “l’efecte seu” que el relatiu aïllament d’Olot havia tingut històricament i que l’havia beneficiat amb el desenvolupament d’una estructura econòmica molt peculiar i diversificada.

 

Malauradament fins a dia d’avui segueixen governant les mateixes sensibilitats polítiques i econòmiques que ens varen dur a la situació actual de desfeta. És fa difícil pensar que exerceixin l’autocrítica davant les conseqüències socials, econòmiques i ambientals del model desenvolupat. Tampoc s’albira, malgrat algunes declaracions puntuals, la intenció d’esmenar el model i deixar de donar beneficis al potent sector de la construcció, perquè segueixi cimentant el territori sense més motiu que cobrar l’obra feta. Un exemple clar de tot això és el fet que no ha hagut una rectificació del projecte que ha de continuar l’eix de Bracons per Les Preses i connectar amb la futura variant d’Olot [8].El projecte suposarà construir quatre carrils soterrats entre el riu Fluvià i el nucli de Les Preses, afectant terres de conreu de la millor qualitat i un dels principals aqüífers del territori. Que no es tinguin en compte els actuals nivells de circulació i les conseqüències ecològiques d’una obra d’aquesta envergadura demostra quines són les servituds i la forma de veure el món que traginen els que avui encara governen el país. Ens caldrà fer un pensament si no volem repetir de nou el tsunami urbanitzador que han patit les nostres maltractades terres durant les darreres dècades.

 

Notes:

[1] Moisès Jordi, Carretera C-37 Vic-Olot pel Túnel de Bracons, Territori, 31/12/2013.

[2] UPC, Un estudi de la UPC indica l’elevada rendibilitat social que tindrà el nou Eix de Bracons, Sala de Premsa UPC, 30/07/2000.

[3] Podeu fer un tast del debat a: Josep Maria Vila d’Abadal, Miquel Franch i Raül Valls, Al final del túnel, El Singular, 03/04/2009.

[4] Alguns empresaris defensaven de manera absolutament surrealista que la Garrotxa restaria condemnada a “cuidar vaques” sense Bracons. Això era totalment fals tenint en compte que la comarca de la Garrotxa sempre ha tingut una base industrial molt solida i no es pot dir que hagi sigut una comarca prioritàriament agrícola.

[5] Vicente Clavero, El rescate de las autopistas de Aznar, Aguirre y Cascos costará 6.000 millones a los contribuyentes, publico.es, 25/09/2013.

[6] J.C., Bracons fa baixar el nombre de pernoctacions a Olot, El Punt Avui, 16/03/2012.

[7] Desconec si existeixen estudis sobre aquests “llindars” temporals que condicionen a l’hora d’organitzar una estada en un indret, però si abans del túnel de Bracons el viatge entre Barcelona i Olot podia estar en 1’50 minuts, actualment es realitza en 1’25. Per tant no parlem de grans diferències temporals.

[8] TV3, Acord per la variant de les Preses, paral.lela al riu, Telenotícies migdia, 20/03/2014.

 

Constituïda la cèl·lula Comunista Francesc Serrat “Cisquet” a Olot

 

Constituïda la cèl·lula Comunista Francesc Serrat “Cisquet” a Olot

Argelaguer Vall del Llierca

El PCPC constitueix la cèl·lula Francesc Serrat “Cisquet” a Olot. D’aquesta manera la presència dels i les marxistes-leninistes a Olot i a la Garrotxa es consolida.

La cèl·lula Francesc Serrat contribuirà a expandir el partit independent de la classe obrera en les comarques gironines i tindrà un paper fonamental en l’organització de les lluites obreres i populars a la comarca i en la defensa dels interessos de la classe obrera i capes populars.

Des de fa uns dies s’han vist a Olot cartells amb el lema “Unir les lluites per organitzar victòries”. És una de les primeres accions visibles que ha fet la cèl·lula garrotxina del Partit Comunista del Poble de Catalunya, coneguda com a Francesc Serrat “Cisquet”. Per cèl·lula s’entén un grup d’entre 4 i no més de 15 persones per tal d’assegurar el debat i la participació on la democràcia directa és la base del funcionament. En el cas de la cèl·lula garrotxina, té 4 membres que van anar a buscar el partit per tal d’entrar-hi en un procés previ que va suposar més d’un any de converses. Així ho ha explicat a Ràdio Olot el secretari general del partit, Ferran Nieto.

La cèl·lula pren el nom d’un membre del PSUC garrotxí assassinat després de la Guerra Civil. Nieto ha explicat que la decisió de presentar-se a les properes eleccions municipals l’ha de prendre els membres del partit, però no ho consideren prioritari. Per a ells, l’objectiu principal és que la classe treballadora s’organitzi.

El Partit Comunista del Poble de Catalunya és un dels partits amb aquesta ideologia que hi ha al país. És de tendència marxista-leninista i proposa per exemple una república socialista per Espanya amb dret a l’autodeterminació de les diferents nacions.

 

Fantàstic

 

Fantàstic

Pep Prieto

Fa un temps, en la vida de tot aficionat al fantàstic hi havia un moment fonamental, que acostumava a produir-se durant l’adolescència, en què al·lucinava amb un escriptor o un cineasta en particular i s’adonava, quan mirava al seu voltant, que pràcticament cap dels seus coneguts compartiria l’entusiasme pel seu descobriment. Era un moment iniciàtic, gairebé una gènesi pròpia dels còmics de superherois, en què moria el «freakie» i naixia la vocació: a partir de la constatació del seu aïllament respecte als gustos considerats majoritaris, l’aficionat al fantàstic construïa un argumentari inapel·lable per defensar el gènere com a reflex inequívoc del món.

És gràcies a aquesta guerra verbal, a aquesta defensa sistemàtica del valor de la ciència-ficció com a relectura de la realitat, que ara s’ha normalitzat la seva manifestació com a fenomen cultural. Els nerds d’ahir, els diferents de l’institut, són ara creadors, acadèmics i crítics. I el gènere, que ha deixat de demanar perdó i s’ha inserit de ple dret com a manual de comprensió del món, disposa de nombrosos espais d’expressió. En pocs dies, dos exemples: l’obertura del nou espai de la Llibreria Gigamesh de Barcelona i la inauguració del Festival Mot de Girona i Olot, un certamen literari que, en la seva primera edició, ha escollit el fantàstic per reivindicar-ne la seva contemporaneïtat.
Abans, alguns veien Lovecraft i Browning com a expressions d’una minoria cultural; ara, són indispensables per entendre fenòmens massius com True Detective o el cinema de David Cronenberg. Encara hi ha qui practica l’esnobisme il·lustrat i atribueix a l’hiperrealisme unes propietats discursives que no té. Però això és viure a la caverna platònica. Una bona prova és que la realitat actual, tan extravagant i sobrevalorada, ja fa temps que s’assembla més a un relat de Kafka que a una pel·lícula de Ken Loach.

Mes: Carles Batlle del poble d´Argelaguer al nou festival de literatura fantàstica d´Olot

https://llierca.wordpress.com/2014/02/26/carles-batlle-del-poble-dargelaguer-al-nou-festival-de-literatura-fantastica-dolot/

 

Veïns de Tortellà i Sales de Llierca sense telèfon ni Internet

 

Veïns de Tortellà i Sales de Llierca sense telèfon ni Internet
Alguns veïns de Tortellà i Sales de Llierca s’han quedat sense telèfon ni Internet dos cops en menys d’una setmana per culpa dels robatoris de coure. Els Mossos diuen que no hi ha una nova onada de lladres darrere d’aquest material, però els veïns paguen les conseqüències de la febre que hi ha pel coure.

JORDI ALTESA

Aquí el problema no és tan pel dany econòmic sinó pels maldecaps que genera als veïns afectats que es queden sense telèfon ni Internet. Segons han explicat fonts dels Mossos d’Esquadra a Ràdio Olot, dimecres a la nit els lladres se’n van endur 100 metres de cable i aquest passat diumenge es van quedar amb les ganes perquè van fugir ja que un cop fet el tall, van veure una patrulla de la policia. Tot i això, la línia no es va reparar fins aquest dilluns cap a les sis de la tarda, afectant a molts veïns de Tortellà i Sales. Segons la policia catalana, són els dos únics casos que han passat darrerament i des dels Mossos asseguren que no hi ha una nova onada de robatoris d’aquest material a la comarca. A més, aquests 100 metres és poca quantitat ja que en general es fa més mal. En els darrers anys diferents llocs de la comarca han patit les molèsties d’aquest robatori ja que la venda de coure s’ha convertit en un negoci lucratiu i relativament fàcil de fer.

El coure és un botí buscat pels lladres. Tot i que actuïn amb petit grup, moltes vegades al darrere són una baula d’un engranatge mafiós internacional que desemboca, la majoria de vegades a Xina on es recicla i, o serveix per al procés d’industrialització del país o pot acabar venut fins i tot a les empreses que han estat robades. Com que perseguir els lladres és més complicat perquè hi ha línies telefòniques arreu del territori, un altre mètode utilitzat per la policia és el de controlar els possibles compradors d’aquest material.

Esglesia de Tortellà (Vall del Llierca) -Tortellà any 2014 (by Lejarza)

 

Idiota i bruta

 

Idiota i bruta

 

Emili Piera

 

Hi ha quelcom inquietant en aquest frenesí que perfora tots els mars a la recerca de petroli, que obre en canal les pissarres i granits i injecta tones de productes químics a l’espera de la revelació bituminosa, que regira els estrats de platja rere la pista «diluïda» de l’hidrocarbur. Hi ha alguna cosa rara en aquesta moratòria no declarada de les energies netes, ja sense subvencions i amb els inversors japonesos, prèviament atrets pel daurat solar o els molins gegants, francament cabrejats per la falta de formalitat d’aquest regne. Això és el que passa a Espanya, almenys, encara que els senyals són planetaris i estovarien el faraó més obstinat: ja hi ha més huracans a Galícia que a Cuba i més onades gegants a El Sardinero que a Hawaii. Mentre Amèrica es congela, Anglaterra s’inunda i ni a Rússia fa fred, i des de Fukushima -i, abans, des de Txernòbil-, se sap que les nuclears representen riscos inassumibles, menys en un desert molt gran com el Sàhara (i encara) o a l’espai exterior, on les nostres pobres ostentacions atòmiques són com la boca d’un nadó al costat del grinyolar de dents d’una supernova en esclat. No és natural que quan tenim els mitjans i la tecnologia per produir més energia de la que necessitem i més barata que els encarits i cada vegada més escassos petroli i gas, quan un cotxe elèctric Tesla de segona mà ja val als EUA més que un de nou, quan tots sabem que és millor el que dura sempre, que, ara, dic, els grans del negoci es posin a prendre posicions -per negociar?-, a estendre’s tumoralment, a proclamar antics dogmes de sagristans vells, a marcar paquet i afusellar ostatges com un exèrcit en retirada i amb la guerra perduda. Compte, encara que el nostre esperit es complau a imaginar un paradís en el qual la providència ens omple el compte del banc, no hi ha un sol regne o república basats en el petroli que funcioni acceptablement, amb algun aspecte de versemblança, llibertat o futur. Una guerra idiota i bruta.