Segones Trobades del 15-M Catalunya a Sabadell-Terrassa

Vall del Llierca, Argelaguer-Olot (Garrotxa)-Girona: Segones Trobades del 15-M Catalunya a Sabadell-Terrassa.-Després de sis mesos de lluita i reivindicacions, de treballar plegats pel que creiem que és just i de buscar la complicitat de tots els sectors i actius socials, el 15M fa un pas endavant més. Per això, la Coordinadora del Vallès Occidental conjuntament amb la Coordinadora del Vallès Oriental convida a totes les Assemblees, Comissions i GdT d´arreu de Catalunya, i a les persones interessades, a participar el dissabte 3 de Desembre a les SEGONES TROBADES CATALANES 15M que tindran lloc a Terrassa i Sabadell simultaniament.
La Trobada del 3 de Desembre pretén agafar el relleu de les Trobades Catalanes 15M que van tenir lloc els passats dies 30 i 31 d´Octubre, i 1 de Novembre a Ca l´Afou. La intenció és que tot això només sigui el principi d´un procés que ens permetrà arribar a la propera primavera amb una bona coordinació i organització a tres nivells: Temàtic, Territorial i Logístic. Com en tot mètode assembleari, la propia dinámica de les assemblees i trobades marcarà el ritme d´aquest procés. A part de tots els drets que poguem reclamar, hi ha el dret a equivocar-se, a desfer i refer el camí tantes vegades com calgui; hem de ser radicals en la seva reivindicació i defensa. Només equivocant-nos podrem assolir els objectius que ens marquem. Anem lents perque anem lluny, molt lluny.
La proposta per la Trobada del 3 de Desembre de 2011 és la de seguir avançant prioritariament en la coordinació a nivell Temàtic i Logístic de totes les Comissions/GdT així com continuar el procés obert a Ca l´Afou de definició de principis del 15M i marcar els objectius i estratègies globals del 15M Catalunya dins la nova etapa que s´obrirà a partir del 20N. Pel que fa a la organització també hi haurà un grup que és la continuació d´un grup de Ca l´Afou que seguirà treballant en aquest aspecte.
Per tal de participar en la construcció dels continguts podeu visitar l’enllaç https://n-1.cc/pg/pages/view/939769

Referèndum? No, gràcies!

Bernat Dedéu: Referèndum? No, gràcies!.-Quan els polítics senten indefensió acostumen a vomitar les seves frustracions sobre el poble. El totalitarisme europeu del segle XX va néixer al divan de Hitler, que va tenir l’enorme habilitat de contagiar als alemanys el somni d’una raça pura amenaçada pels jueus: no se’n va sortir per ben poc. Els països minúsculs com ara Catalunya trafiquen amb la por d’una manera molt maldestra mentre gestionen la demagògia amb massa alegria. Vencedora però arraconada a Madrid, Convergència ha ordit un abracadabra aparentment enginyós amb això d’amenaçar el PP amb un referèndum sobre el pacte fiscal (allò que abans, quan el van batejar amb l’aigua de l’optimisme, en deien concert econòmic). La idea té la paternitat inconfusible del sapientíssim Francesc Homs, amb la qual cosa es poden imaginar sense gaire esforç el seu abast intel·lectual (caldria, per cert, que el president Mas reflexionés sobre la idoneïtat de tenir un secretari general de la Presidència que, a banda d’imitar-li veu i gest i no respondre mai a les preguntes dels companys periodistes, fes alguna cosa útil).
Els catalans no hem de fer cap votació sobre aquest pacte fiscal perquè, de moment, només és una promesa electoral convergent. Ells han guanyat les eleccions, sabent que s’ho haurien de manegar davant una majoria absoluta, i són ells els que l’han de defensar. Resulta tremendament mesquí passar-li la pilota al poble, i més encara si t’ha atorgat el lideratge en tres comeses seguides, amb l’única intenció de fer el ploraner. Estic a favor del concert, com una gran part dels meus conciutadans, perquè vull que el meu país sigui normal i recapti els seus impostos. No accepto el xantatge econòmic d’un estat que s’entesta en el robatori sistemàtic de les nostres finances: però, justament perquè em prenc amb seny les meves esperances, no vull participar en l’enèsima pantomima política de la pastoral catalana. Què faràs amb el resultat del referèndum, Quico? Et penses que un 70% de vots afirmatius li estovaran la barba a Rajoy? De consultes, a Catalunya, només ens en cal una. Pel sí al concert, referèndum? No, gràcies!
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Argelaguer modificació clàusula dissetena del Plec de clàusules administratives particulars que regeix la contractació de l’obra “Millora paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer”

Vall del Llierca, Argelaguer-Tortellà-Girona: Argelaguer modificació clàusula dissetena del Plec de clàusules administratives particulars que regeix la contractació de l’obra “Millora paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer”.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 228 – 29 novembre de 2011 Núm. 15234 Argelaguer (Girona).
Edicte sobre la modificació de la clàusula dissetena del Plec de clàusules administratives particulars que regeix la contractació de l’obra “Millora paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer”.
Es fa públic que el Ple de l’ajuntament en sessió de data 22 de novembre de 2011, va acordar:
“El Ple de data 24 d’octubre de 2011 va aprovar el plec de clàusules administratives particulars, i s’efectuava convocatòria del procediment negociat amb publicitat per a l’adjudicació de l’obra “Millora paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer”.
El Plec de clàusules administratives aprovades surt publicat en el BOP núm. 215 de data 10 de novembre de 2011, i en el perfil del contractant de l’ajuntament d’Argelaguer, i s’exposa al públic pel termini de 20 dies hàbils, d’acord amb el que disposa l’article 227.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya.
En data 18-11-2011 la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, presenta una al·legació a la clàusula dissetena del plec,
“Drets i obligacions de l’adjudicatari”, concretament a l’expedició de certificacions de l’obra executada. Una vegada estudiada l’al·legació,
L’alcalde proposa al Ple:
Primer.- ESTIMAR l’al·legació presentada per la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, en el sentit de modificar puntualment el Plec de clàusules administratives particulars que regeix la contractació del procediment negociat amb publicitat per l’adjudicació de l’obra “Millora paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer, quedant redactada la clàusula dissetena a) del plec de la següent manera:
“A més de les obligacions generals derivades del règim jurídic del present contracte, són obligacions del contractista les següents:
A) Abonaments al contractista:
L’expedició de les certificacions d’obra executada s’efectuarà mensualment pel Director de l’obra. L’obra certificada es valorarà d’acord amb els preus del projecte tècnic i les certificacions tindran sempre caràcter provisional, quedant subjectes al mesurament i certificació que pugui fer-se en la liquidació final, no suposant, per tant, ni aprovació ni recepció de les obres que comprenguin.
El contractista podrà desenvolupar els treballs amb major celeritat que la necessària per executar les obres en el termini contractual, llevat que segons el parer de la Direcció de les obres existissin raons per a estimar-ho inconvenient.
Es podran verificar abonaments a compte, prèvia petició escrita del contractista per acumulació de materials, instal·lacions i equips adscrits a l’obra, en la forma i amb les garanties que, a aquest efecte, determinen l’article 215 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic, i articles 155 a 157 del Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.
Les certificacions que s’expedeixin a nom del contractista seran transmissibles i pignorables conforme a dret.
Rebuda per el contractista la corresponent certificació aquest podrà fer ús dels seu dret a transmetre-la o pignorar-la per la qual cosa serà imprescindible que ho notifiqui fefaentment a l’Ajuntament d’Argelaguer.
Un cop l’Ajuntament d’Argelaguer tingui coneixement d’aquesta transmissió, la Intervenció General de la Corporació consignarà mitjançant diligència el document justificatiu del crèdit, la presa de raó en el llibre registre de transmissions de certificacions habilitat a aquests efectes.
En aquest supòsit, el manament de pagament haurà de ser expedient a favor del cessionari, indicant també el com del cedent.
Totes les despeses que generi l’endós aniran a càrrec de la persona que ho sol·licita. B)………/…..
Segon.- FER públic aquest acord de modificació de la clàusula dissetena del Plec de clàusules administratives particulars en el BOP i en el perfil de contractant.
Tercer.- NO PROCEDIR a la suspensió del procediment de licitació atès que la clàusula dissetena, que ara es modifica per tal de donar compliment a la LCS, no vulnera el principi de lliure accés a la licitació ni tampoc impedeix la presentació d’ofertes, per la qual es confirma que darrer dia per fer-ho és el dia 5 de desembre de 2011.
Quart.- NOTIFICAR aquest acord a la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya. El Ple ho aprova per unanimitat”.
Argelaguer, 23 de novembre de 2011 Josep Dorca i Serrat Alcalde

Acte contra la Planta de Triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca

Vall del Llierca-Argelaguer-Montagut i Oix: Acte contra la Planta de Triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca.-Dia 3 de desembre de 2011 a 2/4 de vuit del vespre al Centre Cívic de Sant Jaume de Llierca.
-Xerrada sobre el sistema de recollida selectiva “Porta a Porta” que han adoptat un centenar de municipis catalans a càrrec d’Enric Coll de la comissió tècnica de l’Associació de Municipis Catalans per la recollida selectiva “Porta a Porta”.
-Lliurament a un representant del Consell Comarcal de la Garrotxa de les signatures de suport al Manifest contra la Planta de triatge de Sant Jaume de Llierca, recollides al poble i als municipis veïns de Montagut Oix, Tortellà i Argelaguer.
-Presentació en Powerpoint “Reciclatge o planta de triatge” amb textos, gràfics i imatges sobre el problema dels residus i diverses alternatives possibles i sobre els previsibles impactes a la zona de Can Coma de Baix de Sant Jaume de Llierca.
LA PLANTA DE TRIATGE D’ESCOMBRARIES NO LA VOLEM!
ÉS UNA MALA SOLUCIÓ PER LA COMARCA DE LA GARROTXA, UNA GESTIÓ DE LES ESCOMBRARIES MAL FETA, CARA, PERILLOSA I INEFICIENT.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Dictatura econòmica dels mercats

Cristina Bas Roldós: Dictatura econòmica dels mercats.-Després de les designacions a dit des de Brussel·les dels primers ministres italià i grec, sense cap mena d´elecció, queda ben clar que els polítics tradicionals no pinten res. Els que surten cada quatre anys a unes eleccions, a les ordres d´unes directrius del partit, amb llistes tancades, poden dir el que vulguin, però qui talla el bacallà és el poder econòmic.
Més que mai, aquest ara és un animal salvatge que no té ja escrúpols. a dues persones que des de fa més de 10 anys estaven dirigint un banc –Goldman Sachs– que va maquillar els comptes de Grècia. El president actual del banc europeu –un altre italià– també va formar part de la cúpula d´aquest banc. Tot queda ben lligat.
Un excomissari europeu com en Monti, que coneix tots els racons de la CE, el varen nomenar per resoldre la MAT. Un peix gros, per buscar una sortida. Milions de beneficis estaven en joc per a unes empreses privades. Els dos estats ja el varen alliçonar. El resultat, un estrepitós nyap, amb milions de la CE –de tots nosaltres– per pagar part del soterrament. Unes recomanacions que no ha vigilat que els dos estats complissin. Es van rentar les mans. Es va desentendre dels dos primers trams de la MAT, al darrer minut.
I ara els presenten que són independents, apolítics i bons professionals. Jugada perfecta per al banc. Pagant tots nosaltres els forats creats pels banquers, amb el vist i plau dels polítics, anem cap el naufragi d´una societat que fins fa uns anys el seu model era créixer en tots els àmbits. I ara, tothom preocupat per arribar a menjar. Jo em preocupo perquè encara no tinc tota la llista dels lladres i criminals econòmics que amb la seva especulació ens han robat a tots.
Cap mena de confiança en aquests gàngsters de cotxe oficial i de missa de diumenge….

La xarxa elèctrica de 132 kv entre Olot, Argelaguer, Girona i Figueres enllestida al any 2015

Vall del Llierca, Argelaguer-Figueres-Girona: La xarxa elèctrica de 132 kv entre Olot, Argelaguer, Girona i Figueres enllestida al any 2015.-La xarxa de subministrament elèctric de 132 kv a les comarques gironines estarà enllestida l’any 2015, coincidint amb l’entrada en funcionament de la subestació de la MAT de Santa Llogaia d’Àlguema. Així ho va explicar el director general d’Energia, Josep Canós, qui va afirmar que amb la posada en marxa d’aquesta infraestructura es «tancarà l’anella» del triangle format per Girona, Argelaguer, Olot i Figueres.
El conseller i el director general d’Energia van inagurar la subestació elèctrica de Serinyà (Pla d´Estany Banyoles), un equipament construït per l’empresa Bassols Energia SL (Elèctrica Curós) i que ha suposat una inversió de 3,5 milions d’euros.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Noves retallades

Anna Ribes: Noves retallades.-Ara que el Sr. Mas ha anunciat, després de les eleccions, una nova pujada d’impostos, taxes, preus dels transports i de l’aigua, i noves retallades per als funcionaris, és el moment precís perquè els expresidents demostrin la seva gran estima a Catalunya i renunciïn a la seva jubilació daurada. Espero també que s’acabaran les subvencions per qüestions identitàries, atès que no hi ha calés per al manteniment de l’estat del benestar. Per últim, emplaço la fiscalia, la intervenció i la sindicatura de comptes a portar davant dels tribunals els polítics que manifestament han malversat els diners i creat aquest deute enorme que ara paguem els ciutadans. És de justícia.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Plantegen tancar la seu del Consorci de l´Alta Garrotxa per manca de diners

Xavier Valeri/DdG Sales de Llierca/Argelaguer Vall del Llierca 25 de novembre de 2011: Plantegen tancar la seu del Consorci de l´Alta Garrotxa per manca de diners.-El Consell Plenari del Consorci de l’Alta Garrotxa ha valorat tancar de manera provisional la seu de l’organisme a la rectoria de Sadernes. A la reunió d’ abans d’ahir a la nit, es va apuntar com a alternativa substituir les dependències de la rectoria per unes oficines cedides pel Consell Comarcal de la Garrotxa. La mesura va ser valorada com una fórmula extrema, entre les previstes pel Consell Plenari per afrontar la difícil situació econòmica de l’ens.
El Consorci de l’Alta Garrotxa ha fet pública una nota, en la qual exposa que per primera vegada en els últims anys, i malgrat les reduccions que han fet al llarg de l’exercici, preveuen finalitzar l’any amb dèficit pressupostari. Aquest fet, juntament, amb la previsió de retallades importants en les aportacions institucionals al pressupost del 2012, van fer que el darrer consell plenari de l’ens aprovés finançar-se amb aportacions dels municipis representats a l’organisme. Es tracta de Albanyà, Beuda, Cabanelles, Camprodon, Maçanet de Cabrenys, Montagut i Oix , Sales de Llierca, Sant Joan les Fonts, Sant Llorenç de la Muga, Tortellà i la Vall de Bianya. La nota precisa que les aportacions s’ajustaran a les possibilitats econòmiques de cada Ajuntament. L’altra mesura pretén reduir les despeses de personal, buscar fórmules per obtenir ingressos i aplicar sistemes de reducció de la despesa en el funcionament ordinari.
El Consorci de l’Alta Garrotxa es va fundar fa deu anys. Està integrat per onze municipis, tres consells comarcals, la Diputació i la Generalitat. És l’ens que gestiona les accions de conservació i recuperació d’un espai protegit de 32.000 hectàrees. Ara, treballa en la redacció del pla especial de la subcomarca. Es tracta d’un document considerat clau pel determini de la protecció d’un dels espais naturals més importants de Catalunya. La redacció del Pla es va retardar per causa de l’impàs entre l’organització mediambiental del Tripartit i la de l’actual Govern de CiU. El Consorci també gestiona la recuperació d’espais oberts, la conservació de la fauna i controla els accessos a l’espai.
L’organisme va començar el 2011 amb una reducció pressupostària del 21% respecte al 201o. A l’octubre el president, Santi Reixach (CiU), va fer públic que encara no els havia arribat l’aportació de 180.000 euros compromesa de paraula per part del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Els diners representaven un 38% respecte al total del pressupost de 470.000 euros, aprovat al febrer del 2011.Uns dies després, Reixach es va reunir amb el director general de Medi Natural (DAMN), Josep Escarihuela. A la reunió, el representant del DAMN es va comprometre a avançar una part de l’aportació de la Generalitat. Ara, la Generalitat s’ha compromès a continuar en la seva col·laboració, però amb retallades.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

L’aigua no és una mercaderia

Moisès Subirana Iborra, Observatori de la mercantilització de l´aigua a Catalunya (OMAC): L’aigua no és una mercaderia.-Ja fa massa temps que els diferents partits que han anat passant pel govern de la Generalitat de Catalunya adopten polítiques neoliberals sobre un bé comú i públic com és la gestió del cicle integral de l’aigua, tan bàsica per a la nostra salut i benestar. Per si fos poc ara han anat un pas més enllà i obren la porta a la privatització massiva del servei, que, no en tinguem cap dubte, tindrà nombroses conseqüències negatives per a la ciutadania, tant econòmiques com socials i ambientals.
Des dels mons laboral, veïnal i ambiental estem denunciant aquesta situació, ho vam fer a la seu de l’Agència Catalana de l’Aigua, la setmana que ve continuarem on faci falta, i la següent, i l’altra, i així fins que tinguem un servei públic i sota control social de la gestió d’aigua al nostre país. Perquè l’aigua, com la vida, no és una mercaderia.

Argelaguer fauna rural: pinsans i durbecs

Juan R. Lejarza: Argelaguer fauna rural: pinsans i durbecs.-La cardina, el verdum, el gafarró i el passerell; tots ells són de la família dels fringíl·lids, terminologia que reben a partir del nom llatí del més conegut dels ocells de la família, el pinsà (Fringilla coelebs).
Si bé el pinsà és de colors grisosos, pissarrencs i lleugerament rogencs per primavera, els seus parents propers com el pinsà mec i el pinsà borroner són lluents i acolorits: El pinsà mec (només present a l´hivern i sempre en els espais de conreus de Argelaguer (Vall del Llierca) combina el negre amb el carabassa i el groc, mentre que el pinsà borroner (propi de la nostre serra de Fontanals al Guilar i al Castell de Montpalau front el riu Llierca, on cerca els borrons incipients entre el brancam), és d´un vermell carmí que el delata entre la letargia i discreció del bosc invernal de Argelaguer.
D´altra banda, el durbec és un dels ocells més singulars del nostre municipi. Amb un bec enorme i imponent, és capaç de trencar pinyols de cirera i d´oliva, o de partir pel mig ametlles, avellanes i lledons, la seva debilitat. Per a fer-ho, es dota d´uns grans músculs a la base del bec (que li confereixen un aspecte d´ocell desproporcionat, amb un cap immens) que permeten al durbec fer una força de fins a 80 kg! Imagineu-vos la potència d´aquestes mandíbules… En alguna ocasió han arribat a trencat dits. Tanmateix, els durbecs són ocells preciosos, que combinen coloracions negres, taronges, groguenques i que en vol són «cuacurts» i compactes. A, Argelaguer freqüenten espais oberts amb arbres fruiters espontanis (sobretot lledoners) i sovint els hem observat a al espai protegit de la Resclosa d´Argelaguer, i al Moli de Sant Damàs I papa de Catalunya, a Pladiura, a Pla de Tapioles i a la Cantera d´Argelaguer al Fluvia, o fins i tot al bell mig del poble; ara bé, hi són presents només a l´hivern.
Els pinsans, per contra, són abundants a pràcticament tots els espais oberts de Argelaguer, entre l´octubre i l´abril. A la primavera i estiu, però, resten confinats a zones forestals humides, Reclosa i Moli d´Argelaguer, on crien algunes parelles dins el nostre terme municipal. És en aquests moments quan, si parem bé l´orella, sentirem el cant alegre del pinsà; com una font que brolla, descendent i potent, emet una sonora melodia, presagi de la primavera Argelaguenca que tot just encetem.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza