Komando NER netegem el riu Fluvià d´Argelaguer

Vall del Llierca, Argelaguer–Olot–Girona: Komando NER netegem el riu Fluvià d´Argelaguer.-Argelaguer dissabte 1 de desembre 2012: Netegem el riu Fluvià d´Argelaguer. QUEDAREM A LES 10H DEL MATÍ AL DAVANT DE L’AJUNTAMENT D’ARGELAGUER (GARROTXA).
Esteu tots convidats!! Si algú necessita posar-se en contacte amb nosaltres per tema transport, podem localitzar voluntaris de la zona. Qualsevol consulta: komandoner2@gmail.com
NOMÉS DEMANEM PUNTUALITAT, GANES I UN BON SOMRIURE MATINER! I RECORDEU, COM SEMPRE HO CELEBRAREM FENT UN PICNIC DESPRÉS DE LA JORNADA!!! US HI ESPEREM!!! Organitza: Komando NER (Netegem Els Rius)
IMPORTANT: Els ciutadans voluntaris d’Argelaguer (Vall del Llierca) que vulguin col·laborar en aquesta neteja demanaríem que us apunteu a les oficines de l’Ajuntament per tal de saber de quants voluntaris disposem al municipi. Oficines municipals: 972687137 ajuntament @argelaguer.cat
L’Ajuntament hi aporta suport logístic: Vehicles, remolcs, material i personal. Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Ajuntament de Montagut i Oix construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) d’Oix i col·lectors

Vall del Llierca, Argelaguer–Tortellà–Girona: Ajuntament de Montagut i Oix construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) d’Oix i col·lectors.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 228 – 28 de novembre de 2012 Núm. 13325 Ajuntament de Montagut-Oix (Girona).
Edicte sobre informació pública d’un projecte en sòl no urbanitzable.
De conformitat amb el que disposa l’article 48 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, se sotmet a informació pública, pel termini d’un mes,
el projecte Construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) d’Oix i col·lectors en alta-fase 1, promogut per l’Ajuntament de Montagut i Oix i redactat pels serveis tècnics del Consorci Sigma de CiU (Ajuntament d´Olot de CiU, Consell Comarcal de la Garrotxa de CiU) a fi que qui hi estigui interessat pugui examinar l’expedient i formular les al·legacions i observacions que estimi pertinents.
L’expedient es pot consultar a la secretaria d’aquest Ajuntament de dilluns a divendres de 8h. a 15h.
Montagut, 20 de novembre de 2012 Mònica Boix Pagès Alcaldessa de CiU
—
 Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Planes d’Hostoles, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Tortellà

Sort en tenim de CCOO i UGT

Jordi Serrano: Sort en tenim de CCOO i UGT.-Els sindicats reben tota mena de crítiques i n’estic fins al capdamunt. Aquí tenim uns sindicats moderns i preparats, plens de joves i d’immigrats, mentre tenim una patronal envellida, que només viu de les antigues empreses públiques, ara privatitzades amb amics de l’Aznar i que funcionen com a monopolis de mercats captius. La nostra patronal no fa res mentre 10.000 joves molt ben preparats són contractats per empresaris europeus.
He sentit a dir que les vagues i manifestacions no serveixen per a res. Si fos per aquesta gent encara viuríem en coves o si per alguna d’aquelles coses haguéssim avançat fins a l’edat mitjana, ens dirien que cal acceptar el dret a cuixa perquè ho vol Déu. Fer manifestacions i vagues serveix almenys per dues coses. La primera, per dignitat. Si veus que ens manen uns psicòpates del casino global, mentre la gent es comença a suïcidar per desesperació, almenys cal avisar ben alt i fort que aquí hi ha un límit ètic i que molta, molta gent, no hi estem d’acord. Els països que perden la dignitat no poden aspirar a ser res.
La segona cosa per a la qual serveix protestar és per avisar els que manen que els que treballen poden paralitzar un país i que, per tant, no es pot fer i desfer contra els treballadors. Ara ens estem jugant l’eliminació de l’Estat de Benestar. La propera agressió que ens arribarà serà la retallada de les pensions. Les manis i les vagues han servit per aconseguir les vuit hores de treball, per acabar amb el franquisme, per pagar 8,5 milions de pensions, per tenir CAP, hospitals, escoles i universitats públiques.
Al llibre d’Eric Hobsbawm: “Cómo cambiar el mundo. Marx y el marxismo 1840-2011” trobo una cita de William Morris de l`any 1886: «Vaig examinar totes aquestes coses, i com els homes lluiten i perden la batalla, i la cosa per la qual havien lluitat té lloc malgrat la seva derrota, i quan arriba resulta ser diferent d’allò que ells es proposaven, i altres homes han de lluitar per allò que ells es proposaven sota un altre nom». Som una baula de la història.
Els poderosos estan trencant el pacte social, sort que la vaga general ha estat un èxit total. Hem avisat els poderosos que vigilin, que podem fer funcionar el país sense ells. Sort en té la nació catalana dels sindicats, sense ells no seria aquest un país on valgués la pena viure. Per sentir-se orgullós de pertànyer a un país cal que es tingui un estat de benestar molt desenvolupat, sinó la gent va a buscar un país que els aculli. I acabo amb una altra cita de Morris de 1893: «Intel·ligència suficient per concebre, coratge suficient per voler, poder suficient per forçar». Sort que l’esquerra tenim uns referents sensacionals que ens ajuden a no perdre’ns pels camins irracionals de la incultura i la postmodernitat.

Bancs i caixes

Joan Capdevila, Olot (Garrotxa): Bancs i caixes.-Fa temps que Càritas ja va intentar intermediar amb bancs i caixes en dacions en pagament, renegociacions de condicions, conversió en lloguer en els «infernodantesc» de les hipoteques. Puntualment es van assolir resultats, però fou impossible arribar a un protocol per la manca d’interlocutor per parts dels bancs i caixes. Cap director, apoderat de banc tenia i té capacitat per decidir, i els que podien, no gosaven prendre decisions diferents de la que marcava el mecanisme executori: automatisme.
Els «banquers» actuals són empleats de les botigues monetàries, que col·loquen els productes que els diuen i ignoren el que venen. En cas de reclamacions, devolucions del gènere, tampoc poden decidir i ho remeten a la Central, on s’acumulen les queixes i reclamacions. Tampoc els responsables centrals s’atreveixen a pronunciar-se ja que temen pel seu lloc de treball. Un no, no té conseqüències internes, un sí, en pot tenir.
La degradació del banquer de proximitat se l’han empassat els treballadors de caixes i bancs, sense que aquests hagin protestat i destruint un capital humà que serà impossible de recuperar. Els autors són els mateixos banquers inventors de productes «d’alta rendibilitat» i receptors d’indemnitzacions milionàries. No és estrany, però sí escandalós, que continuïn actuant automàticament en una altra variant de la irresponsabilitat bancària. En els embargaments de comptes -una qüestió quotidiana- bancs i caixes accepten amb submissió i acatament a l’ordre que arriba sense qüestionar ni preguntar si procedeix, ni com, ni quan. Així retenen saldos de comptes conjunts, sense preguntar sobre els altres titulars (La Caixa). O et buiden el compte on s’hi ingressa tot el salari -per sota del mínim- sense notificar-ho ni preguntar a l’embargant les condicions del que embarguen i amb la motivació que «és automatic» (Popular d’Olot). És llei -i per tant per un especialista en dipòsits, obligació de saber-ho-, que no són embargables els salaris mínims ni els comptes on van a parar.
Si els bancs i caixes han posat en marxa aquesta allau hipoteco-immobiliari i no el poden ni volen aturar és perquè han tret els banquers de proximitat, que eren els primers tallafocs de la cobdícia monetària.

Sant Martí a les terres gironines

Emili Casademont Comas: Sant Martí a les terres gironines.-Sant Martí, la diada del qual enguany s’escau aquest diumenge, dia 11 de novembre (2012), és un dels sants més populars de casa nostra. I, talment com sant Miquel, havia estat molt venerat per les tropes franques que ajudaren a expulsar els moros que ens envaïren en el passat, tropes que no dubtaven a erigir-li una capelleta a tots els cims que conquerien. És per aquesta raó que sant Martí té tantíssimes ermites arreu del territori català, a més d’un cèlebre i històric monestir pirinenc, al qual Pau Casals dedicà una bonica i inspirada sardana, la titulada Sant Martí del Canigó, on pot escoltar-se, gràcies a l’enginy musical del mestre del Vendrell, el so característic de les campanes d’aquest cenobi benedictí, ubicat a l’anomenada Catalunya Nord.
Per altra banda, sant Martí és patró de moltíssimes poblacions, com Sant Martí de Provençals -avui «ficada» dins de Barcelona-; Santa Pau, a la Garrotxa; Talarn, al Pallars Jussà; la Vajol i el Far d’Empordà, a l’Alt Empordà, etcètera, sense oblidar que la ciutat de Perpinyà, la capital del Rosselló, celebra les seves fires, que prenen el relleu a les de Girona. 
Sant Martí, bisbe de Tours, té diverses llegendes que el fan soldat de cavall i que el vinculen amb la, diguem-ne, Catalunya Sud, com la de la capa que, d’un cop d’espasa, partí en dues meitats, per donar-ne una a un pobre, mig mort de fred, i la de l’origen de l'»estiuet de Sant Martí», temps de bonança que, pels volts de l’11 de novembre, acostuma a fer, acomplint-se així la promesa que el sant féu a un pagès, que se li queixà que les primeres fredorades ocasionaven grans estralls a l’agricultura. Ambdues llegendes tenen com a escenari l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, lloc on diuen que, a la casa del pagès, posteriorment s’aixecà l’actual església parroquial. Cal recordar, per cert, que, al cementiri de Sant Martí de Provençals, hi rebé sepultura Narcís Monturiol, l’inventor del submarí, les despulles del qual foren traslladades al de Figueres, durant l’època de l’alcalde Ramon Guardiola, perquè reposessin al panteó d’homes il·lustres de la capital altempordanesa.
De sant Martí, el del popular refrany català «Per Sant Martí mata el porc i enceta el vi» (es refereix al vi novell), es conten algunes historietes que tenen per marc les terres gironines. Així, explica la tradició que aquest sant vivia en una barraca vora la riera d’Osor, en el trajecte que va des d’aquest llogarret fins a Susqueda, i es dedicava a fer favors a tort i a dret, cosa que arribà a despertar la ira del diable. Per això, el rei de l’infern, disposat a fer la guitza a sant Martí, començà a repartir diners a dojo i a prometre que vetllaria pel bé del país. Però a la gent, aquell «senyoràs» tan ric i generós no li inspirà gens ni mica de confiança, motiu pel qual l’engegà a dida. I el diable, llavors, s’adreçà a sant Martí i li proposà fer una juguesca, per tal de mirar de guanyar-se la simpatia d’aquells que el rebutjaven, juguesca consistent a veure qui dels dos faria un salt més gros des de dalt la barraca. El sant, sempre d’acord amb el que diu la tradició, s’hi avingué i triomfà rotundament, mentre que el seu contrincant, protagonitzant un ridícul espantós, efectuà un salt tan escarransit que caigué al bell mig de la riera, on quedaren impreses unes marques, a les quals se’ls donà el nom de «les anques de diable». 
Una altra d’aquestes historietes de sant Martí que tenen per marc les terres gironines explica, igualment segons la tradició, que el sant i el diable es trobaren un dia, per casualitat, al vell camí ral que va de Lloret de Mar a Vidreres, i que aquest últim desafià sant Martí a veure qui dels dos faria un salt més gros (es veu que al dimoni li agradava molt, això de saltar). Aleshores, sant Martí, amb tota naturalitat, féu un bot i anà a caure a l’Esparra, mentre que el pobre diable caigué com un fardell enmig de l’estany de Sils, tot quedant aquest pràcticament eixut.
I ja per acabar, deixeu-me contar de quina historieta prové el fet que d’un pedregam, existent al costat de la Font de Sant Martí, a Riudellots de la Creu, hom digui que allà hi ha les petjades del cavall de sant Martí. Segons una tradició, els moros tenien un gran odi al sant a causa dels estralls que els havia produït. I, després d’aconseguir atrapar-lo al citat poble, sant Martí se’ls féu fonedís, deixant com a únic rastre les empremtes de les potes del seu cavall. Unes potes de cavall que els de Riudellots ensenyarien més tard (ignoro si encara ho fan) amb autèntic orgull. 
Aquestes són tres mostres de la suposada presència de sant Martí, patró de la cavalleria catalana abans que sant Jordi, a les terres gironines. I dic suposada perquè formen part de la llegenda. El que sí és veritat, però, és que sant Martí ha gaudit sempre arreu de casa nostra (ara, potser, no tant) d’una veneració extraordinària.

A Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç

Jaume Prat Pons: A Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç.-Benvolgut, acabo de llegir en un titular del Diari de Girona en què vostè afirma textualment que «és hora de treballar més i cobrar menys». Em sembla una afirmació del tot assenyada si anés dirigida a tothom: obrers i directius. El problema és que només va dirigida a un sol col·lectiu: els obrers. Miri, senyor Espadalé, jo no tinc la seva sort d’ésser un alt directiu de no sé quantes empreses, ni president de no sé quantes entitats com vostè i, durant els meus quasi trenta anys de vida laboral sempre he vist el mateix: els obrers, que són els que «fan la feina» (produeixen) i tiren endavant les empreses cobren una «merda» mentre els directius cobren «milionades» per, moltes vegades, no fotre «ni brot» (producció zero).
Una altra cosa, dubto que amb la gran quantitat de gent qualificada que està a l’atur, les empreses no trobin personal per cobrir llocs de treball pel fet de no voler treballar en cap de setmana o per la mobilitat geogràfica, com afirma vostè, i si no llegeixi els diaris que, de tant en tant, hi surten articles on parlen de centenars de joves, altament qualificats, que es veuen obligats a marxar de Catalunya a buscar l’oportunitat que aquí se’ls nega.
Per cert, encara és avui que algú m’expliqui de què serveix realment la Cambra de Comerç, entitat que vostè presideix, i que si no recordo malament, l’any passat va presentar un ERO i van fer reducció de plantilla de, suposo, només treballadors (els que fan la feina) però no de directius (els que moltes vegades ningú sap què hi fan). Per tant, no el veig gaire capacitat per anar donant lliçons magistrals del que s’ha de fer per sortir d’una crisi en la qual els qui menys culpa tenen i més la pateixen són aquells qui vostè vol que «treballin més i cobrin menys».

Organitzacions de la Garrotxa s´uneixen contra la crisi

Vall del Llierca, Argelaguer–Olot–Girona: Organitzacions de la Garrotxa s´uneixen contra la crisi.-La nova Coordinadora de Moviments Socials de la Garrotxa està formada per partits polítics, sindicats i associacions. En principi compta amb Esquerra Unida i Alternativa-Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA) i la Candidatura d’Unitat Popular CUP (partits), Comissions Obreres (sindicat) i la Greda i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (entitats). L’organisme, acabat de crear, té l’objectiu de proposar alternatives que ajudin famílies i persones a afrontar les conseqüències de la crisi.
La idea és aglutinar de manera transversal les sensibilitats disposades a afrontar de manera conjunta els problemes derivats de la situació econòmica. Fonts de la nova entitat han assegurat que l’associació respon a una demanda social que demana organització col·lectiva dels organismes que, de fa temps, protesten i culminen accions per afavorir els més desfavorits pel mal moment econòmic global.
Fa pocs dies, va tenir lloc la primera assemblea conjunta de la Coordinadora. El punt central del debat va ser la presència de la Coordinadora a la Vaga General del proper 14 de novembre.

Ajuntament de Sant Jaume de Llierca projecte de modificació puntual del Pla parcial del sector industrial SAU4 Can Coma redactat per Anna Font Viñals de NUA arquitectura SlP i formulat per l’Institut Català del Sòl

Vall del Llierca, Argelaguer–Tortellà–Girona: Ajuntament de Sant Jaume de Llierca projecte de modificació puntual del Pla parcial del sector industrial SAU4 Can Coma redactat per Anna Font Viñals de NUA arquitectura SlP i formulat per l’Institut Català del Sòl.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 212 – 6 de novembre de 2012 Núm. 12527 Ajuntament de Sant Jaume de Llierca (Girona).
Anunci sobre aprovació inicial de la modificació puntual d’un pla parcial
urbanístic la Junta de Govern local, en la sessió de data 30 d’octubre de 2012, va adoptar, entre d’altres, els següents acords:
“Primer.- Aprovar inicialment el projecte de Modificació puntual del
Pla parcial del sector industrial SAU4 Can Coma, redactat per Anna
Font Viñals, de NUA arquitectura, SlP, i formulat per l’Institut Català del Sòl, que té per objecte modificar l’ordenació vigent actualment del sector per una nova ordenació que prevegi parcel·les de grans dimensions.
Segon.- Sotmetre l’esmentat projecte a informació pública pel termini d’un mes, mitjançant anunci en el Butlletí Oficial de la Província i a un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l’àmbit municipal o supramunicipal, així com en el Tauler d’edictes de l’ajuntament, per tal que qualsevol que ho desitgi pugui examinar-lo i adduir, durant el termini esmentat, totes les al·legacions o observacions que consideri oportunes.
Tercer.- Suspendre la tramitació de noves llicències de parcel·lació i d’activitats, pel termini d’un any a comptar des de l’endemà de la publicació del corresponent edicte en el Butlletí Oficial de la Província (BOPG), en els terrenys inclosos en l’àmbit d’aquesta modificació puntual de Pla parcial urbanístic, d’acord amb el que disposa l’article 73.2 del Text refós de la llei d’urbanisme.
Quart.- Simultàniament al tràmit d’informació pública, sol·licitar un
informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, els quals l’han d’emetre en el termini d’un mes, llevat que una disposició n’autoritzi un de més llarg.
Cinquè.- Donar publicitat per mitjans telemàtics de la convocatòria
d’informació pública, d’aquest acord i del projecte de modificació
puntual de Pla parcial, els quals podran consultar-se a la web oficial de l’ajuntament de Sant Jaume de Llierca
Sisè.- Condicionar l’eficàcia i executivitat de la referida modificació
puntual de Pla parcial a la publicació de la Modificació puntual de les NNSS núm. 1/2012, en relació a la definició del vial estructurant del Pla de Politger.”
Contra el punt 3, que posa fi a la via administrativa, procedeix interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós
administratiu de Girona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent de la seva notificació o publicació.
Alternativament i de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictat, en el termini d’un mes a comptar des del dia següent de la seva notificació o publicació.
Als efectes del tràmit d’informació pública acordat en el punt 2, l’expedient restarà a disposició de les persones interessades a la secretaria de l’ajuntament, carrer Àngela Brutau, 1, 17854-Sant Jaume
de Llierca, en horari d’atenció al públic, de dilluns a divendres de 9:00 a 15:00 hores i els dijous de 16:00 a 20:00 hores, i a la web oficial de
l’ajuntament de Sant Jaume de Llierca (www.santjaumedellierca.cat).
Sant Jaume de Llierca, 31 d’octubre de 2012 Ferran Puig Estartús Alcalde

Ajuntament de Sant Jaume de Llierca modificació puntual de les Normes subsidiàries del vial estructurant del Pla de Politger, redactat per l’arquitecte municipal Joan Carles i Roqué

Vall del Llierca, Argelaguer–Tortellà–Girona: Ajuntament de Sant Jaume de Llierca modificació puntual de les Normes subsidiàries del vial estructurant del Pla de Politger, redactat per l’arquitecte municipal Joan Carles i Roqué.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 212 – 6 de novembre de 2012 Núm. 12526 Ajuntament de Sant Jaume de Llierca (Girona).
Anunci sobre aprovació inicial de la modificació puntual de les Normes
subsidiàries, el Ple de l’ajuntament, en la sessió de data 30 d’octubre de 2012, va adoptar, amb el quòrum de la majoria absoluta legal, els següents acords:
“Primer.- Aprovar inicialment la Modificació puntual de les Normes subsidiàries de Sant Jaume de Llierca número 1/2012, en relació a la definició del vial estructurant del Pla de Politger, redactada per l’arquitecte municipal, senyor Joan Carles i Roqué, i formulada per aquest ajuntament, consistent en establir una nova ubicació del vial que enllaça els diferents sectors del Polígon Industrial del Pla de Poliger, per tal d’adaptar el sòl urbanitzable saU4 Can Coma a una nova demanda de parcel·les de gran format.
Segon.- Sotmetre l’esmentada Modificació puntual de les Normes
subsidiàries de sant Jaume de llierca a informació pública pel termini d’un mes, mitjançant anunci en el Butlletí Oficial de la Província i a un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l’àmbit municipal o supramunicipal, així com en el Tauler d’edictes de l’ajuntament, per tal que qualsevol que ho desitgi pugui examinar-lo i adduir, durant el termini esmentat, totes les al·legacions o observacions que consideri oportunes.
Tercer.- suspendre la tramitació de projectes d’urbanització, pel termini d’un any a comptar des de l’endemà de la publicació del corresponent edicte en el Butlletí Oficial de la Província, en els àmbits en què les noves determinacions comportin una modificació del règim urbanístic, d’acord amb el que disposa l’article 73.2 del Text refós de la llei d’urbanisme.
Quart.- Concedir audiència a tots els ajuntaments limítrofs per tal que puguin examinar l’expedient i tinguin també la possibilitat de presentar les al·legacions que considerin convenients.
Cinquè.- simultàniament al tràmit d’informació pública, sol·licitar un informe als organismes afectats per raó de llurs competències
sectorials, els quals l’han d’emetre en el termini d’un mes, llevat que una disposició n’autoritzi un de més llarg.
Sisè.- Donar publicitat per mitjans telemàtics de la convocatòria d’informació pública, d’aquest acord i del projecte de Modificació puntual de les normes subsidiàries, els quals podran consultar-se a
la web oficial de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca.”
Contra el punt 3, que posa fi a la via administrativa, procedeix interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós
administratiu de Girona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent de la seva notificació o publicació.
Alternativament i de forma potestativa, es pot interposar recurs de
reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictat, en el termini d’un mes a comptar des del dia següent de la seva notificació o publicació.
Als efectes del tràmit d’informació pública acordat en el punt 2,
l’expedient restarà a disposició de les persones interessades a la secretaria de l’ajuntament, carrer Àngela Brutau, 1, 17854-Sant Jaume
de Llierca, en horari d’atenció al públic, de dilluns a divendres de 9:00 a 15:00 hores i els dijous de 16:00 a 20:00 hores, i a la web oficial de l’ajuntament de Sant Jaume de Llierca (www.santjaumedellierca.cat).
Sant Jaume de Llierca, 31 d’octubre de 2012 Ferran Puig Estartús Alcalde