Puigdemont s´ha de presentar al Parlament

Puigdemont s´ha de presentar al Parlament
Juan R. Lejarza Argelaguer (Garrotxa)
Davant la decisiva setmana que s´acosta al Parlament de Catalunya, apel·lo des d´aquí a la responsabilitat dels nostres representants per no travessar de nou línies vermelles que ens situarien novament davant el vertigen i el conflicte.
A part del que digui el Tribunal Constitucional, Puigdemont s´ha de presentar al Parlament en persona, per costum de Dret Consuetudinari, també anomenat d´usos o costums, que és una font del dret.
Són normes jurídiques que no estan escrites però es compleixen perquè en el temps s´ha fet costum nomenar el president de la Generalitat de Catalunya; és a dir, s´ha fet ús d´aquest costum que es desprèn dels fets que s´han produït repetidament, en totes les legislatures a Catalunya.

Confessió pública

Confessió pública
Jordi Turon Girona
Estiu 1993 acaba de guanyar el premi Gaudí a la millor pel·lícula. En saber-ho, m´he esgarrifat. Em pensava que podia valorar amb un cert criteri la qualitat d´una pel·lícula, però no sé trobar-li cap valor estrictament cinematogràfic a una obra tan lloada pels entesos a Catalunya i a part de l´estranger.
I així, he descobert que la meva ignorància estimulava la meva vanitat. Estiu 1993 em va semblar improvisada (fins ara creia que l´art necessitava artifici) i avorrida com un àlbum de fotos de les criatures dels amics. I també se´m va fer insuportable el balanceig continu de la càmera (la masia de les Planes no s´estava mai quieta, sabeu?).
Pensava que, fins on n´era capaç, podia gaudir dels valors propis i distintius del llenguatge cinematogràfic. Ara m´adono que no, que era una il·lusió emergent de la vanitat, i he quedat aclaparat per la massiva bufetada que m´han clavat els votants del Gaudí. I no, no em consoleu pas dient-me que és una qüestió de gustos, no m´enganyareu pas amb falsedats piadoses: si una bona ceràmica necessita un bon artesà, una pel·lícula premiada s´ha de fer amb ofici, oi?

Argelaguer calendari fiscal de l’exercici 2018

 

Argelaguer calendari fiscal de l’exercici 2018

 

Argelaguer – Vall del Llierca

 

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 18 – 25 de gener de 2018 Núm. 540

 

XARXA LOCAL DE MUNICIPIS DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA (XALOC)

 

Edicte d’exposició pública del calendari fiscal de l’exercici 2018

 

Mitjançant el present edicte, i de conformitat amb l’article 18 de l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació de tributs i altres ingressos de dret públic de XALOC, es posa en coneixement dels subjectes passius i altres obligats al pagament que mitjançant resolució de gerència de 17 de gener de 2018, s’han aprovat els terminis de cobrament en període voluntari corresponents a l’exercici 2018, dels Ajuntaments que han delegat les funcions de gestió i recaptació tributària a XALOC, i que s’indiquen al detall annex.

 

D’acord amb l’article 107 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, l’exposició pública del Calendari fiscal es considera un acte tràmit no qualificat, contra el qual no és possible la interposició de cap recurs administratiu.

 

LLOCS I MITJANS DE PAGAMENT

 

A les oficines de les següents entitats col·laboradores: Banco Popular, Banc Sabadell, Banco Santander, BBVA, Bankia, Ibercaja, La Caixa, Servicaixa, i a l’oficina virtual http://www.xalocgirona.cat. presentant el tríptic que rebreu al vostre domicili.

 

El pagament es podrà efectuar amb diners de curs legal o xec nominatiu a favor de XALOC. Així mateix, es podrà pagar mitjançant el document tramès als subjectes passius, proveït de codi de barres o bé ordenant el càrrec en compte bancari.

 

Igualment, l’oficina virtual de XALOC facilitarà la realització dels pagaments per Internet.

 

PERÍODE EXECUTIU

 

Un cop transcorregut el termini de pagament en període voluntari, els deutes seran exigits pel procediment de constrenyiment i meritaran els recàrrecs del període executiu, els interessos de demora i les costes que es produeixin de conformitat amb allò que es disposa a la Llei 58/2008, general tributària.

 

INFORMACIÓ I CONSULTES

 

Per qualsevol aclariment adreceu-vos:

 

• A l’oficina central de XALOC a Girona, C/ Sant Francesc, 29-1a. Telèfon 872 081 791 – Fax 972 205822. Horari: de dilluns a divendres de 9,00h. a 14,00h.

 

• Al Servei d’Atenció al Ciutadà (CAU) Telèfon 972 900 251 Horari: de dilluns a divendres de 9,00h. a 19:00h.

 

Girona, 18 de gener de 2018 Núria Prado i Andreu Directora de l’Àrea de Gestió Tributària i Recaptació

 

Annex:

 

Argelaguer: IAE 01/set. 31/oct. – IBIR 01/maig 30/juny – IBIU 01/maig 30/juny – IVTM 15/març 15/maig – TAXCEM 01/maig 30/juny – TAXESC 01/març 30/abr.

 

Càmeres de vigilància

Càmeres de vigilància
Adrià Julià
Avui m´he assabentat a través d´una notícia del Diari de Girona de la instal·lació de càmeres lectores de matrícules a diversos municipis de la Garrotxa.
El motiu d´aquesta carta és expressar l´enuig d´aquesta decisió, ja que amb la suposada intenció de millorar la nostra seguretat, tothom qui sigui enregistrat amb les càmeres serà tractat com un potencial sospitós.
La mesura equival a tenir un agent de policia 24h al dia davant de casa preguntant-nos a on anem o d´on venim; qui pot acceptar això?
Aquestes mesures de vigilància massiva, pròpies d´estats totalitaris, erosionen la privacitat, atès que la informació recopilada permet revelar aspectes de la vida personal: on es va, quan s´hi va, on dorm una persona, on treballa, a qui visita, etc.
En aquest espiral orwellià, quin serà el proper pas? Aplicar reconeixement facial?
No trobo correcte que es fomentin aquests tipus de pràctiques que ataquen llibertats individuals.

El poble de Sant Marçal de Quarantella penja el cartell de «es ven»

 

El poble de Sant Marçal de Quarantella penja el cartell de «es ven»
La Vanguardia (1ª edició) 14 Gener 2018 Bàrbara Julbe
Sant Marçal de Quarantella va ser un emplaçament amb vida. Els pagesos es cuidaven del bestiar. Hi havia vaques i corrals amb altres animals. En els cultius sembraven blat i ordi. I, a més, tenia un altre privilegi: el paisatge. Però ara aquest petit nucli rural de Vilademuls respira solitud. Agrupades al voltant de l’església, només una de les cases està habitada; i la resta, tres masies i la rectoria, pràcticament tot el poble, està en venda.
Els propietaris que van heretar el conjunt, format també per boscos i camps, en total unes 60 hectàrees, demanen dos milions d’euros pels tres masos, can Figueres, can Vila i can Pons, i 400.000 euros per la casa rectoral.

De moment no ha sortit cap comprador i el que dificulta la seva venda és l’estat en què es troben els habitatges. «Estan ruïnoses i la inversió per restaurar-les és molt gran», explica l’alcalde de Vilademuls, Àlex Terés, que afegeix que l’herència està repartida entre una vintena de persones. No obstant això, la immobiliària barcelonina que representa els venedors, Finques Llúria, assegura que hi ha persones «molt interessades» i que les visites estan «actives». Potser el compri un grup inversor per fer turisme rural, un hotel o un restaurant però, segons concreta Terés, «l’Ajuntament aposta perquè s’instal·lin famílies amb nens, que és el que dóna vida al poble, participen de les activitats, amb el Ampa de l’escola, i dels actes i festes del municipi «. Vilademuls, amb 62 quilòmetres quadrats, engloba 12 pobles, com Sant Esteve de Guialbes, i 10 veïnats. El propietari del restaurant La Serra de Sant Esteve, Josep Rost, afegeix que «si el comprador ho sap arreglar bé i en lloc de convertir-lo en turisme rural, el destina a habitatge de lloguer, donarà molta vida al poble».
Els últims inquilins que van viure a Sant Marçal van ser la família Ginebreda, que se situava a can Vila, i van marxar fa més de 50 anys. Posteriorment un ocupa d’origen alemany també es va instal·lar a un dels habitatges del poble, però va ser desallotjat i reallotjat en un altre habitatge del municipi. L’actor Pep Cruz, amb gent del món del teatre, també va viure aquí durant gairebé tres dècades. Un pagès de la zona ha continuat conreant els extensos camps de cultiu integrats.

Sant Marçal de Quarantella – Sançti Martialis de Quarentela (Foto: Lejarza Argelaguer Garrotxa)

 

A Catalunya nova campanya de foment de la recollida selectiva dels residus orgànics

A Catalunya nova campanya de foment de la recollida selectiva dels residus orgànics
Argelaguer – Vall del Llierca
L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) comença d’una nova campanya comunicativa per al foment de la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM). Amb el lema “Si hi va, bé. Si no hi va, no ve.”, la campanya vol incidir en la importància de separar bé les restes de menjar i els residus vegetals de petites dimensions –com fulles, gespa o branques–, el què es coneix com a matèria orgànica, i exposa de manera molt visual els avantatges de reciclar-la. Quan els residus orgànics van al contenidor marró, n’afavorim el reciclatge.
La creativitat exposa la idea del cicle de la matèria orgànica, que es pot valoritzar completament. Reciclar-la comporta un estalvi de recursos –transformant la matèria orgànica en compost per fertilitzar els sòls; redueix els residus biodegradables en els dipòsits controlats i les plantes incineradores; i disminueix l’emissió de gasos implicats en l’efecte hivernacle. A més, amb l’aprofitament del biogàs obtingut de la seva fermentació, es pot produir electricitat.
Presència a la xarxa
A banda d’estar present als canals més tradicionals –televisió, ràdio i premsa escrita–, la campanya també circularà per la xarxa, a través de quatre peces de contingut explicant què és l’orgànica, en què es converteix, i els beneficis que comporta, així com les conseqüències de no separar bé. Apareixerà a twitter i a Instagram, on es convidarà a compartir els continguts a través de l’etiqueta #sihivabé. A més, un webapp oferirà la possibilitat de crear composicions similars a les dels anuncis, de les quals es premiaran les més originals.
La campanya, que compta amb un pressupost d’uns dos milions d’euros, la finançarà íntegrament l’ARC. Es difondrà al llarg de tres setmanes, fins després de Reis, i tindrà un anunci específic televisat a TV3 abans de les campanades de finals d’any.
La recollida, estancada
L’orgànica, amb el 36% en pes, és la fracció més important dels residus municipals. La que recollim selectivament representa actualment el 30% del total dels residus orgànics que produïm i un 10% del total dels residus municipals generats. Les darreres dades disponibles, corresponents a l’any 2016, indiquen que la recollida selectiva bruta de la matèria orgànica va ser de 371.697 tones – un 0,24% inferior al 2015–, i que està força estancada des de 2012. L’objectiu és que a l’any 2020 el 60% en pes dels residus orgànics es pugui valoritzar.
El servei de recollida de l’orgànica el presten actualment 781 municipis catalans, 136 dels quals ho fan mitjançant una recollida selectiva porta a porta.
L’orgànica està constituïda fonamentalment per restes de menjar i residus vegetals de petites dimensions que poden ser recollides selectivament i són susceptibles de degradar-se biològicament per transformar-se en recursos, tant materials –compost– com energètics –biogàs–. Aquesta és la fracció més inestable dels residus municipals, degut al seu elevat contingut en aigua i en matèria orgànica. Per això, és necessari que es reculli i es gestioni el més ràpidament possible, per evitar la generació de lixiviats i de males olors. Una gestió inadequada pot generar impactes en el medi, però una d’apropiada, a més d’evitar aquests impactes, esdevé un recurs molt valuós que contribueix a la millora de múltiples reptes ambientals –aprofitament de recursos, protecció del sòl, lluita contra el canvi climàtic, generació de llocs de treball en el sector ambiental, i impuls de l’economia circular.

El Consistori incumpleix el acord dels contenidors de deixalles a l’Era de la esglesia amb L´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA) Foto: Lejarza – Garrotxa https://llierca.wordpress.com/2016/09/23/el-consistori-incumpleix-el-acord-dels-contenidors-de-deixalles-amb-els-veins-dargelaguer/

Ajuntament d´Argelaguer subvencio per a polítiques de foment de la Participació Ciutadana import 3.273,94€

Ajuntament d´Argelaguer subvencio per a polítiques de foment de la Participació Ciutadana import 3.273,94€
Argelaguer – Vall del Llierca
Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 7 – 10 de gener de 2018 Núm. 110
Administració Local Diputació. Unitat de Gestió de la Informació.
Anunci per fer pública la relació d’ajuts i subvencions corresponents al quart trimestre de l’exercici 2017.
En execució del que estableix l’article 30 del Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, que aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de subvencions. es fa pública la relació d’ajuts i subvencions en les modalitats i períodes que s’indiquen a continuació, segons acords de la Junta de Govern i Ple de la Diputació de Girona corresponents al quart trimestre de l’exercici de 2017.
4 gener de 2018 Jordi Batllori Nouvilas secretari general
Annex Ajuntament d´Argelaguer: Concepte: Concessió de subvencions per a polítiques de foment de la Participació Ciutadana aplicació pressupostària: 404/9240/46200 aprovació: Junta de Govern 31-10-17, Exp. 6943/2017 Argelaguer Resiliència Comunitària per al Municipi d’Argelaguer Import 3.273,94€.

Núria Roig Bazan regidora de participació ciutadana Ajuntament d´Argelaguer a la Garrotxa (Foto: Lejarza)

La casa del déu

La casa del déu
Ramon Iglesias
Els romans deien que el volcà és la casa del ferrer dels déus. Del Déu ferrer. Observaven Vulcà treballant la forja dins del cràter i escopint flamerades.
La Generalitat, faltada darrerament dels favors dels Déus, ha comprat un volcà per més d´un milió d´euros. Concretament el de Santa Margarita, a Olot. Fins ara, de propietat privada. Un volcà mai s’extingeix. Només s´adorm.
Malgrat que els de la Garrotxa resten inactius des de fa 13.000 anys, no és descartable que amb la sort que té últimament el nou propietari, reprenguin la furient activitat.
El volcà de Santa Margarita és una de les zones més atractives del Parc Natural de la Zona Volcànica. Comprar-la no és cap mala idea. Al contrari, els parcs naturals gironins són dels principals patrimonis col·lectius que tenim i una oportunitat d´or per impulsar un turisme diferent.