Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for the ‘Uncategorized’ Category

Vinagre d´herbes. Vinagre dels Quatre Lladres. La gran epidèmia de Pesta.

Posted by lejarza en 23 marzo, 2020

Vinagre d´herbes. Vinagre dels Quatre Lladres. La gran epidèmia de Pesta.

Juan R Lejarza (Argelaguer – Garrotxa)

De Vinagre d´Herbes se´n poden fer de molts tipus, varietats i sabors. En realitat es tracta de fer una maceració d´herbes aromàtiques amb un alcohol, concretament el vinagre.

Però avui vull parlar del Vinagre dels Quatre Lladres, perquè apart de ser molt bo i molt sa, té una curiosa història.

Maurice Messegué, el gran savi francès de les plantes medicinals, relata la història d´aquest vinagre en el seu llibre “La Natura té raó” (títol original: C´est la nature qui a raison).

La gran epidèmia de Pesta que afectà Europa, en el any 1630, va acabar amb pobles i famílies senceres.

A la zona de Toulouse les autoritats de l´època anaven de bòlid amb una banda de quatre lladres que saquejaven les cases de famílies moribundes i de persones que havien sucumbit a la pesta.. Finalment les autoritats els van atrapar tots, van tenir un judici i la justícia els va condemnar a mort.

Però hi havia una cosa que intrigava a les autoritats: el fet que els lladres, tot i haver entrat a totes i cadascuna de les cases de gent portadora de la pesta, d´estar-hi en contacte, i per tant, exposats també a contraure-la, cap d´ells es va veure afectat.

Les autoritats van preguntar els lladres per aquesta “casualitat”, però ells no van voler

delatar el seu secret sense haver pactar abans el perdó. Se´ls va commutar la pena a canvi de la fórmula del líquid misteriós que amb el qual es fregaven i es rentaven per tal d’immunitzar-se, cada vegada que feien una actuació delictiva.

Així va ser com els Quatre Lladres van salvar la seva vida, però també la de moltes més persones que van seguir utilitzant aquesta base de plantes bactericides, un cop divulgada.

El secret: el Vinagre d´Herbes, en el qual hi havien fet una maceració de quatre plantes bàsiques: Farigola, Romaní, Sàlvia i Espígol.

Vet aquí com les propietats d´aquestes quatre plantes aromàtiques, no només van salvar la vida dels Quatre Lladres, sinó que van donar nom a un tipus de Vinagre d´Herbes: el Vinagre dels Quatre Lladres,un poderós desinfectant i bactericida.

Però també un potent i deliciós vinagre per donar gust d´herbes a l´amanida i fàcil de fer.

Com fer el Vinagre dels Quatre Lladres?

Col·loqueu un bon brot de cada herba aromàtica bàsica (Farigola, Romaní, Sàlvia i Espígol) dins d´un recipient de vidre, el romaní i la farigola cal que siguin secs, les altres dues poden ser tendres.

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Regulació provisional per a la pràctica de l’escalada i del descens de barrancs a l’Alta Garrotxa

Posted by lejarza en 9 marzo, 2020

Regulació provisional per a la pràctica de l’escalada i del descens de barrancs a l’Alta Garrotxa

Vall del Llierca – Argelaguer

Butlletí Oficial de la Província de Girona Núm. BOP 48 · Núm. edicte 1774 · Data 09-03-2020

EDICTE del Consorci per a la Protecció i Gestió de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, sobre l’aprovació definitiva de la regulació provisional d’Escalada i Descens de Barrancs.

El Consell Plenari del Consorci per a la Protecció i Gestió de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa reunit en sessió ordinària el dia 25 de novembre de 2019, va acordar aprovar inicialment la regulació provisional de la pràctica de l’escalada i del descens de barrancs segons consta a l’Annex I i II d’aquesta resolució i que inclou el contingut de la resolució d’aprovació inicial del PPAG incorporant-hi les al·legacions presentades pel Consorci, pels seus membres, per la propietat en relació a la inclusió d’un sector d’escalada o barranc i els errors cartogràfics detectats.

Els anteriors acords es van sotmetre a informació pública pel termini de 30 dies hàbils, mitjançant la seva publicació en el Butlletí oficial de la Província de Girona de data 15 de gener de 2020.

En el període d’informació pública no s’ha presentat al·legació ni reclamació, i en conseqüència els acords han estat adoptats en caràcter definitiu, per tot això es transcriu íntegrament la regulació provisional d’Escalada i Descens de Barrancs.

Olot, la Garrotxa, a data de la signatura electrònica. Santiago Reixach Garriga President

Regulació provisional per a la pràctica de l’escalada i del descens de barrancs a l’Alta Garrotxa.

Prèvies:

Aquesta regulació provisional es conforma en base al PPAG i per tant s’utilitza la mateixa estructura del seu articulat, així com classificació, terminologia i codificació de les àrees d’atenció especial del Pla.

S’han incorporat les al·legacions presentades pel Consorci i els seus membres i corregit alguns errors detectats. Aquestes modificacions es destaquen al final de la proposta de regulació provisional.

1. L’escalada només es permet en les àrees d’atenció especial d’escalada lliure i condicionada

(AAE 5.1 i AAE 5.2).

2. El descens de barrancs:

a) Només es permet en l’àrea d’atenció especial de barranquisme (AAE 6).

b) No es permet remuntar els rius i barrancs.

c) No es permet caminar per la llera del riu si hi ha un pas alternatiu.

d) S’ha de respectar la situació dels ràpels existents. Només l’òrgan gestor pot obrir ràpels nous i canviar el costat o ubicació dels existents.

3. El descens de barrancs requereix una comunicació prèvia a l’òrgan gestor. Aquesta comunicació prèvia té caràcter de reserva per als diferents trams, que es detallen a continuació:

a) Torrent de la Comella o Gorgues de Canals: des de la confluència del rec que baixa de Girants de Dalt fins a la Confluència amb el Clot de Coll Roig.

b) Riera de Sant Aniol: des de la confluència del Clot de Ribelles i el Clot de les Falgueres fins el salt del Brull.

c) Barranc de l’Espinau: des dels Quintans d’Espinau fins a Can Lavall.

d) Barranc de Monteia: des del torrent que baixa al nord del mas de Monteia fins a la cota 490m.

e) Barranc del Clot Fosc: des del naixement del torrent del Clot Fosc fins a la confluència amb el riu Borró.

f) Barranc del Toll: des de la capçalera del Clot de Cal Belitre fins als camps de Cabeces.

g) Barranc de Monars o Les Valls: des de la Font de Monars fins a la confluència amb la riera de Beget.

h) Barranc de Bellestil: des del camí de Monars a Can França fins al creuament amb el camí de Beget al Bac.

i) La Muga: des de 450 m aigües amunt del pas de la Molina fins al Pont d’Albanyà.

j) Torrent d’en Ferrerós: des de la confluència amb el Clot d’en Romeu fins a l’encreuament amb la Muga.

4. Les àrees d’atenció especial associades a l’escalada i el descens de barrancs.

4.1. Àrea d’escalada lliure

A l’àrea d’escalada lliure, clau AAE 5.1, es permet tot l’any l’escalada clàssica o esportiva.

4.2. Àrea d’escalada condicionada

A l’àrea d’escalada condicionada, clau AAE 5.2, es permet l’escalada clàssica o esportiva:

a) Des del 15 de juliol fins al 15 de febrer, en els sectors següents: Del riu, Riu superior, El Castell, Els gossos, Iniciació, El moro, Paret central, La columna, L’últim sector (ubicats a la zona del Castellot), Guitarriu i Intramon (ubicats a la zona de Sadernes).

b) Des del 15 d’agost fins al 15 de gener, en els sectors de: Bellavista (a baix), Galliner i Atlantis.

c) Des del 15 d’agost fins al 15 de març, en el sector de Bellavista (a dalt).

4.3. Àrea de barranquisme

A l’àrea de barranquisme, clau AAE 6, es permet el descens de barrancs durant tot l’any.

A cada tram s’estableix un màxim de persones al dia realitzant descens de barranc, segons article 5. La reserva es fa per estricte ordre d’inscripció, i s’estableix un màxim de places que pot reservar un únic sol·licitant, segons article 5. També es podrà establir un nombre de places reservades per a usuaris particulars.

5. Instruccions complementàries per a la pràctica del descens de barrancs.

(Coordenades en UTM ETRS89 31N)

a) Torrent de la Comella o Gorgues de Canals: ràpel 14 (467056, 4685301): descens per la dreta, respectar tosques en formació a l’esquerra de la base. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

b) Riera de Sant Aniol: ràpel 8, Gran Circ (465714, 4685781): descens obligat per la dreta, respectar tosques en formació a l’esquerra de la base. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

c) Barranc de l’Espinau: descens sense indicacions específiques. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

d) Barranc de Monteia; final de tram (471526, 4679477): abandonar la llera abans del toll final del tram, emprant la sortida ubicada immediatament a l’esquerra. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

e) Barranc del Clot Fosc: descens sense indicacions específiques. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

f) Barranc del Toll: bassa amb tosques (462688, 4684713): abandonar la llera abans de les basses permanents o semi-permanents situades entre els ràpels 2 i 3. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

g) Barranc de Monars: tram amb tosca sensible des de l’entrada al barranc fins al primer ràpel. Inici tram: 462067, 4686091. Final tram: 462082, 4685854: abandonar la llera en aquest tram. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

h) Barranc de Bellestil: ràpel 8 (459752, 4686592), 9 (459719, 4686541) i 10 (459679, 4686489): descens per la dreta, respectar tosques en formació de l’esquerra de la base. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

i) La Muga: no instal·lar ancoratges permanents. Descens sense indicacions específiques. Màxim 50 persones al dia realitzant descens pel barranc.

j) Torrent d’en Ferrerós: descens sense indicacions específiques. Màxim 10 persones al dia realitzant descens pel barranc.

Un únic sol·licitant no pot reservar més de 30 places per dia (per al cas de La Muga).

En cas que la realització de l’activitat es realitzi per part d’una empresa caldrà demanar permís al propietari de la finca per on transcorren els accessos d’entrada i de sortida del barranc.

Pont medieval a Oix a la Alta Garrotxa, municipi de Montagut i Oix (Foto: Lejarza, Argelaguer)

Pont medieval a Oix a la Alta Garrotxa, municipi de Montagut i Oix (Foto: Lejarza, Argelaguer)

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ni un porc més

Posted by lejarza en 2 marzo, 2020

Ni un porc més

Manifest

Catalunya és la comunitat autònoma que acull la major concentració d’explotacions intensives de porcs de tota la península, havent-hi una cabana porcina d’uns 9 milions d’individus1. La proliferació de noves explotacions industrials i/o ampliacions de les ja existents, està agreujant un problema mediambiental, social i sanitari de gran magnitud i per aquest motiu cal prendre mesures dràstiques i urgents al respecte:

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector agrícola a Espanya segueixen en aug­ment, sent la gran responsable la ramaderia industrial. Aquesta produeix el 67% de les emis­sions del sector. Les activitats ramaderes van augmentar un 1,4% les seves emissions el 2018 a causa, fonamentalment, de la gestió dels purins (+2,6%)2. En el cas del sector porcí, és ja el responsable del 22% de les emissions de la ramaderia a Espanya3. Davant d’una situació d’emer­gència climàtica és urgent frenar i reduir les emissions provinents de la ramaderia i, en el cas de Catalunya, del sector porcí.

Les dejeccions ramaderes, principalment la porcina, són una gran font de contaminació de l’aigua i afecta un 33,8% de la superfície total de Catalunya. Els nitrats superen el límit legal permès i perjudiquen a 422 poblacions, és a dir, el 45% de tots els municipis catalans4. A més, aquests residus, amb un gran contingut de nitrats, produeixen alteracions greus a la sang i estan relacionats amb diferents formes de càncer. Aquest problema ha desencadenat que es decretés una moratòria a 66 municipis5 i que la Comissió Europea obrís el 2018 un procediment d’infrac­ció a Espanya per incompliment de la Directiva de Nitrats6.

La indústria porcina també és una de les principals responsables de la contaminació del sòl atès l’ús desmesurat dels purins com a fertilitzant agrícola, produint un excés de fòsfor, potassi i d’altres minerals pesants. Això suposa un enorme impacte en la degradació de l’hàbitat, que afecta a un gran nombre i tipus d’espècies i, conseqüentment, als seus processos ecològics.

Els purins són una de les principals fonts emissores d’amoníac a Catalunya. Aquest gas és altament contaminant per la seva capacitat d’acidificació quan reacciona amb un medi aquós, amb greus conseqüències per a la qualitat del sòl i de l’aigua, afectant els sistemes aquàtics de rius i llacs, i produint danys a boscos i cultius. D’altra banda, no existeix una gestió òptima per neutralitzar l’òxid nitrós, gas d’efecte hivernacle 298 cops més potent que el CO2, emès per l’amoníac durant la seva oxidació7. Espanya, incloent-hi Catalunya, porta incomplint el llindar d’emissions d’amoníac des que es va establir en el 2010 i això ha derivat a l’obertura d’un pro­cediment d’infracció per part de la Comissió Europea el novembre de 20188.

La ciència confirma, també pels animals considerats “de producció” o “de granja”, que dis­posen d’estats emocionals, capacitats cognitives, personalitat pròpia i diferents formes de cons­ciència9. La ramaderia industrial amuntega els animals durant tota la seva vida i els exposa a situacions i pràctiques inherentment perjudicials, comprometent així el seu estat físic i psicolò­gic i, per tant, el seu benestar.

La situació d’amuntegament permanent dels animals, amb tot el que comporta, afavoreix la proliferació de malalties i, per pal·liar-les, es fa un ús excessiu d’antibiòtics10. Això suposa un greu problema de salut pública en fomentar que la població esdevingui resistent als antimi­crobians. Espanya és el país de la UE que més antimicrobians utilitza a la ramaderia11.

Els sistemes de producció alimentària actuals no asseguren aliments totalment saludables per a la ciutadania. Catalunya necessita un model que garanteixi la sobirania i la justícia alimen­tària.

La ramaderia intensiva de porc depèn totalment de la importació de soja. En molts casos aquesta és transgènica i comporta un elevat ús de plaguicides, com el glifosat. La major part del gra importat prové de la desforestació per a la creació de camps de cultiu a altres continents com succeeix a l’Amazònia, a Amèrica Llatina.

Tot i que les Administracions Públiques han tingut coneixement de la gravetat del problema a través de la publicació de l’informe del Síndic de Greuges de desembre de 2016 i és conscient de les dades esmentades anteriorment, segueix perpetuant una gestió nefasta del territori català.

Aquesta situació no pot continuar i s’ha de frenar de cop l’expansió del sector. És per això que les organitzacions signants d’aquest manifest, exigim que es posi en marxa una Moratòria im­mediata en l’atorgament d’autoritzacions per a la instal·lació de noves granges porcines o am­pliacions de les existents.

Són moltes ja les zones vulnerables per contaminació i, si les mesures no s’apliquen ràpidament, Catalunya podria entrar en col·lapse mediambiental. Un camí sense retorn.

Manifest sotasignat per les següents entitats:

ADDA

ANIMANATURALIS

ASSOCIACIÓ ANIMALISTA LIBERA!

ASSOCIACIÓ DE NATURALISTES DE GIRONA

CAMPAÑA MACROGRANJAS NO

COORDINADORA ESTATAL STOP GANADERÍA INDUSTRIAL

DEPANA – LLIGA PER A LA DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL

ECOLOGISTES EN ACCIÓ

FAADA

FUNDACIÓ FAUNA

FUNDACIÓN FRANZ WEBER

FUNDACIÓN SANTUARIO GAIA

GREENPEACE

GRUP DE DEFENSA DEL TER

JUSTÍCIA ALIMENTÀRIA

LIMNOS – ASSOCIACIÓ DE DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL DEL PLA DE L’ESTANY

MÓN LA BASSA – HOGAR ANIMAL

PROVEG

1 Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (2019). Relació d’explotacions ramaderes a 04/11/2019. Recuperat [21/02/2020] de: http://agricultura.gencat.cat/ca/ser­veis/registres-oficials/ramaderia-sanitat-animal/registre-explotacions-ramaderes/

2 Ministerio para la Transición Ecológica (2019). Últimas noticias. Recuperat [24/02/2020] de: https://www.miteco.gob.es/es/prensa/ultimas-noticias/las-emisiones-de-co2-disminuyen-en-espa%C3%B1a-un-22-en-2018-con-respecto-al-a%C3%B1o-anterior/tcm:30-497589

3 Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (2019). Documento de partida subgrupo de trabajo del objetivo específico 4. “Contribuir a la atenuación del cambio climático y a la adaptación a sus efectos, así como a la energía sostenible”. Recuperat [24/02/2020] de: https://www.mapa.gob.es/es/pac/post-2020/200207_oe4documen­todepartidav4_tcm30-520397.pdf

4 Agència Catalana de l’Aigua (2019). Fitxes resum de l’evolució de les concentracions de nitrats a les zones vulnerables de Catalunya (abril 2019). Recuperat [21/02/2020] de: http://aca.gencat.cat/web/.content/20_Aigua/04_estat_del_medi_hidric/04_zones_vulnerables_nitrats/02_Fitxes_Zones_Vulnerables.pdf

5 Bundó, M. (2019). Un total de 66 municipios catalanes no podrán ampliar sus granjas ni adquirir más ganado en dos años, EuropaPress. https://www.europapress.es/catalunya/noticia-total-66-municipios-catalanes-no-podran-ampliar-granjas-adquirir-mas-ganado-dos-anos-20190703144854.html

6 Comisión Europea. Paquete de procedimientos de infracción de noviembre: principales decisiones (2018). Recuperat [24/02/2020] de: https://ec.europa.eu/commis­sion/presscorner/detail/es/MEMO_18_6247

7 Greenpeace. España supera el techo de emisiones de amoniaco permitido por la UE, sobre todo debido a la ganadería industrial (2019). https://es.greenpeace.org/es/sala-de-prensa/comunicados/espana-supera-el-techo-de-emisiones-de-amoniaco-permitido-por-la-ue-sobre-todo-debido-a-la-ganaderia-industrial/

8 Comisión Europea. Revisión de la aplicación de la política medioambiental. Recuperat [24/02/2020] de: https://ec.europa.eu/environment/eir/pdf/report_es_es.pdf

9 Le Neindre, P. et al. (2017) ‘Animal Consciousness’, EFSA Supporting Publications, 14.

10 Organització Mundial de la Salut. Dejemos de administrar antibióticos a animales sanos para prevenir la propagación de la resistencia a los antimicrobianos (2019). https://www.who.int/es/news-room/detail/07-11-2017-stop-using-antibiotics-in-healthy-animals-to-prevent-the-spread-of-antibiotic-resistance

11 Garrido, G. (2019). Espanya lidera l’ús d’antibiòtics en animals destinats al consum humà, ARA: https://www.ara.cat/societat/Espanya-lidera-antibiotics-animals-desti­nats_0_2221577875.html

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Centenari de Transports Elèctrics Interurbans S.A. (TEISA) 1920-2020

Posted by lejarza en 1 marzo, 2020

Centenari de Transports Elèctrics Interurbans S.A. (TEISA) 1920-2020

El 13 de març de 1920, cinc empresaris banyolins van constituir en una notaria de Girona la societat “Transportes Eléctricos Interurbanos SA” (TEISA).

L´empresa, amb un capital social de 230.000 pessetes, disposava dels drets de transport de viatgers de Banyoles a Olot per Argelaguer, Girona i Figueres, i va adquirir dos òmnibus moguts per electricitat de les marques Berliet, francesa, i Walker, britànica. Ben aviat, però, van ser substituïts per automòbils Hispano Suiza amb motor d´explosió.

Al llarg dels anys vint, la companyia es va expandir en fer-se càrrec de diverses línies de transport de viatgers per concessió administrativa: el 15 de Juliol de 1922 Girona-Olot (Document Annex de Jefatura de Obras Públicas de la provincia de Gerona) i l´any 1926 Banyoles-Olot per Mieres i Besalú-Figueres i Olot-Figueres el 1928.

L´any 1929, l´olotí Domènec Planas –successor de les diligències de Pere Màrtir Rossell– li va traspassar el servei d´òmnibus de les línies Olot-Sant Joan de les Abadesses i Olot-Ripoll, a més de la concessió del correu d´aquesta darrera línia.

Jefatura de Obras Públicas. Registro núm. 3.700 – 15 de Julio de 1922.

Carreteras. Automóviles.

El Sr. Gobernador civil con esta fecha ha resuelto autorizar a la Compañía “Transportes Eléctricos Interurbanos, S. A.” para establecer un servicio público de automóviles para transporte de pasajeros y equipajes entre Bañólas y Olot, por las carreteras de Gerona a Olot y paradas en Serinyá, Besalú, Argelaguer, S. Jaime de Llierca y Castellfollit de la Roca, dedicando a este servicio los automóviles marca “Hispano Suiza”, registrados en este Gobierno civil con los números 497 y 520, con sujeción a las condiciones que previene el vigente Reglamento para la circulación de vehículos con motor mecánico por las vías públicas de España de 23 de Julio de 1918, y a los cuadros de horario y tarifas aprobados al efecto, los cuales deberán estar expuestos en las Administraciones de los citados puntos de parada.

Lo que de orden del Sr. Gobernador se publica en este periódico oficial, para conocimiento de las Alcaldías de los términos afectados por el Servicio de que se trata y demás autoridades encargadas de la vigilancia del cumplimiento de las vigentes disposiciones sobre el particular.

Gerona, 15 de Julio de 1922. El Jefe de la Sección, José Casamor.”

Document a: Butlletí Oficial de la Província de Girona, 22_07_1922, núm. 87

Argelaguer - Centenari de Transports Elèctrics Interurbans S.A. (TEISA) 1920-2020

Argelaguer – Centenari de Transports Elèctrics Interurbans S.A. (TEISA) 1920-2020

 

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

L’agricultura un sector estratègic al nostre país

Posted by lejarza en 20 febrero, 2020

L’agricultura un sector estratègic al nostre país.

Aniol Pitagòras Brunso, Argelaguer (Garrotxa)

L’agricultura un sector estratègic al nostre país. El conflicte del camp que s’ha fet mediàtic aquestes últimes setmanes es deu a qüestions estructurals que s’estan gestant des de fa molt de temps.

En primer lloc, tenim una cadena de valor injusta i poc transparent per als productors, que enfronten preus de misèria en contraposició a el cost final al mercat.

La diferència de preu pot arribar fins a un 600%, com succeeix, per exemple, amb el bròquil, que es paga a 0,41 euros per quilo a productor, mentre que al supermercat es ven a 2,90 euros. Això es deu al fet que el 60% del negoci alimentari està en mans d’un oligopoli amb capacitat de tirar els preus i tenir beneficis de fins a un 1.000%, només per portar del camp a un taulell de supermercat una caixa de tomàquets.

Amb aquests preus d’origen no s’arriben a cobrir els costos de producció, el que condemna a la precarietat a la gent agricultora del sector primari, i a la despoblació a comarques i pobles.

D’altra banda, els tractats de lliure comerç han estat molt perjudicials per al nostre sector primari. Estem important productes de tercers països que no compten ni amb les mesures de seguretat ni amb les condicions laborals que tenim a Europa, el que comporta una competència deslleial amb els nostres propis aliments.

El cas més recent és el tractat signat per la Unió Europea amb Vietnam fa una setmana, que elimina el 99% dels aranzels amb aquest país, el principal exportador d’arròs, condemnant així a la ruïna al nostre sector arrosser. PP, PSOE, Cs, VOX i PNB van votar a favor d’aquest tractat al Parlament Europeu.

Els Tractats de Lliure Comerç han estat molt perjudicials per al nostre sector primari. Estem important productes de tercers països que no compten ni amb les mesures de seguretat ni amb les condicions laborals que tenim a Europa.

És fonamental fomentar el comerç local i avançar cap a un etiquetatge clar, que informi sobre l’origen dels productes i sobre el preu que s’ha pagat al productor, per saber si realment ha estat un preu just.

En definitiva, hem d’apostar per la sobirania i la seguretat alimentàries, alhora que defensem els drets laborals de la gent treballadora i el futur dels nostres camps i pobles.

 

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

La Vall d’en Bas es troba situada a la comarca de la Garrotxa i està creuada pel riu Fluvià

Posted by lejarza en 17 febrero, 2020

La Vall d’en Bas es troba situada a la comarca de la Garrotxa i està creuada pel riu Fluvià

Vall del Llierca – Argelaguer

La Vall d’en Bas es troba situada a la banda sud-oest de la comarca de la Garrotxa, ocupa una superfície d’uns 100 km2 i està creuada pel riu Fluvià. Es tracta d’una zona planera, situada a uns 460 metres sobre el nivell del mar, a l’entorn de la qual hi ha elevacions muntanyoses com puig Rodon, amb 907 metres d’altitud, la zona de Falgars, per sobre els 900 metres, o el Puigsacalm, amb 1.515 metres. Diversos nuclis de població estan actualment repartits per la vall.

Moltes vegades s’ha parlat que en aquesta vall hi havia hagut, durant molts i molts anys, un llac que ocupava bona part de la zona i s’ha fet referència a diversos arguments que avalaven aquesta situació lacustre. La presència del llac es troba també en algunes publicacions de diferents èpoques.

Un exemple de la descripció d’un llac i de les interpretacions de les seves característiques el podem trobar en publicacions com la d’Esteve Paluzie.

Aquest autor, al seu llibre Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local, publicat a Barcelona el 1860, diu, parlant de la vall d’en Bas, que “antiguamente constituían estos valles un lago de tres horas de longitud por cerca de una y media de latitud, siendo las pruebas convincentes e irrecusables que se ven y se hallan de su existencia, la turba que se encuentra en todas las capas profundas de dichos valles y superficialmente en la ribera de Codella; hallarse construídos todos los edificios antiguos en las faldas de los montes a bastante altura del nivel del llano y ser modernos todos los edificados en éste; conservarse el camino antiguo para ir de Olot a Barcelona y subsistir aun los parajes donde se hallaban empotradas gruesas anillas para aferrar las barcas”.

La época del desagüe de dicho lago es ignorada. Antiguamente el Fluviá seguía su curso por la parte de la Piña, extremo del lago, tocando al punto conocido por hostal de la Corda y seguía el cauce que tiene la ribera de Ridaura, según lo demuestra la posición del terreno, y se unía a la ribera conocida por de Biaña más abajo de la capilla de la Virgen de la Esperanza.

Abriose el nuevo cauce del río entre rocas en la palanca de Codella, sigue hacia S. Roque y atravesando el llano de Olot”… “Esta nueva dirección del Fluviá secó el lago, abriéndose zanjas en los valles que terminan en la citada palanca, para dar curso a las aguas que las vertientes de las montañas precipitan en ellos, y consiguiose con el desagüe del lago, además del inmenso beneficio en la parte sanitaria, utilizar muchos miles de cuarteras de tierra de superior calidad para los cultivos, cuya adquisición ha dado a la agricultura de aquel valle un impulso extraordinario.

Es de advertir que si se cegara este paso, las aguas se extenderían otra vez por el llano y quedaría el lago nuevamente formado”. I continua, referint-se a Codella, “por la tradición cuentan algunos ser obra de los árabes el boquete por donde se dió curso a las aguas del lago; y también podrá serlo el cauce”.

Els relats que parlen de l’existència d’un llac a la vall d’en Bas no s’adiuen, però, amb les dades científiques de què es disposa actualment i són fantasiosos en molts aspectes. Tot i això, tenen, però, una certa base real. No va existir-hi un llac pròpiament dit, però si que durant molts mil·lennis la vall va estar ocupada per aiguamolls, més o menys amplis en segons quins moments i depenent d’en quines èpoques.

La presència d’aquesta aigua va dificultar la vida de les persones a la vall, però, al mateix temps, la va afavorir donat que es tractava d’una zona on hi podien viure amb facilitat determinats animals i plantes i que havia de ser propícia per a la cacera i la recol·lecció o també per als conreus.

Actualment, la vall d’en Bas és una zona molt fèrtil per causa, en part, a l’existència d’aquests antics aiguamolls.

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament de Sant Jaume de Llierca: Projecte de millora del recurs d’aigua superficial pel subministrament d’aigua potable

Posted by lejarza en 12 febrero, 2020

Ajuntament de Sant Jaume de Llierca: Projecte de millora del recurs d’aigua superficial pel subministrament d’aigua potable.

Vall del Llierca – Argelaguer

Butlletí Oficial de la Província de Girona Núm. BOP 29 · Núm. edicte 995 · Data 12-02-2020

ANUNCI sobre aprovació inicial d’un projecte d’obra municipal ordinària.

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, en data 4 de febrer de 2020, va aprovar la proposta d’acord que, en la seva part resolutòria diu el següent:

Primer.- APROVAR INICIALMENT el projecte d’obra municipal ordinària titulat “Projecte de millora del recurs d’aigua superficial pel subministrament d’aigua potable a Sant Jaume de Llierca”, redactat per l’enginyer agrònom Esteve Costa i Sala, dels serveis tècnics del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA), de data desembre de 2018, amb un pressupost d’execució per contracte de cent setanta-tres mil dos-cents cinquanta-nou euros amb vuitanta cèntims (173.259,80€) més trenta-sis mil tres-cents vuitanta-quatre euros amb cinquanta-sis cèntims (36.384,56€), que corresponen a un 21% d’IVA, i que fan un total de dos-cents nou mil sis-cents quaranta-quatre euros amb trenta sis cèntims (209.644,36€); queda aprovada, alhora, en unitat d’acte i de forma inicial la valoració individualitzada dels béns i drets objecte d’expropiació i ocupació, de data abril de 2019.

Segon.- SOTMETRE el projecte esmentat, inclosa la valoració individualitzada dels béns i drets objecte d’expropiació i ocupació, a informació pública, per un termini de trenta dies hàbils, comptats a partir de l’endemà del dia següent hàbil al de la inserció del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, termini durant el qual es podrà examinar el projecte i formular-hi les al·legacions i reclamacions pertinents. L’anunci també s’inserirà al tauler d’edictes electrònic i al tauler d’anuncis de la corporació. El Projecte estarà a disposició de qui vulgui examinar-lo a la Secretaria de l’Ajuntament, de dilluns a divendres de 9.00 a 15.00 hores, i els dijous, també de 17.00 a 20.00 hores, i al Perfil de contractant (www.santjaumedellierca.cat).

Tercer.- DONAR audiència sobre el projecte a l’Ajuntament d’Argelaguer, per un termini de deu dies, d’acord amb el que estableix l’article 20.2 de la Llei 3/2007, de 4 de juliol, de l’obra pública.

Quart.- NOTIFICAR individualment aquest acord d’aprovació inicial a les persones directament afectades segons la relació de béns i drets a ocupar i, si s‘escau, a expropiar.

Cinquè.- INFORMAR que, de no formular-se reclamacions i al·legacions durant el període d’informació pública i d’audiència, el projecte quedarà definitivament aprovat, de forma automàtica, sense que es requereixi un nou acord exprés, amb efectes des del dia hàbil següent al de la finalització del període d’informació pública i d’audiència. En aquest cas, es publicarà l’aprovació definitiva del projecte al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al tauler d’anuncis (físic i electrònic) de l’Ajuntament, en compliment del que disposa l’article 38.2 del ROAS.”

La qual cosa es fa pública per a coneixement general.

Signat electrònicament

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Els pessebres de Palera

Posted by lejarza en 8 febrero, 2020

Els pessebres de Palera

Ramon Fàbrega Prujà, Maià de Montcal (Garrotxa)

El Sant Sepulcre de Palera es troba en un lloc idílic de la nostra Garrotxa. Des de fa uns quants anys s’hi organitza una mostra de pessebres que es pot visitar a partir de les festes de Nadal fins la Candalera.

En aquesta mostra cal destacar el pessebre que han realitzat els Amics de Palera, veïns i veïnes del poble, l’Ajuntament… L’ànima d’aquest pessebre és Mossén Miquel Oliveras Coll, rector de Besalú i d’una part de l’arxiprestat de la Garrotxa.

L’obra d’en Miquel és diferent dels pessebres tradicionals, ja que en les diferents escenes hi ha representat part del nostre territori com si fos un quadre dels grans pintors olotins del segle passat. A tots i a totes els que fan possible aquesta mostra moltes felicitats per la dedicació i molts anys de vida per poder gaudir d’aquesta iniciativa.

També felicitar els mes petits del poble que amb els seus pessebres contribueixen a fer més gran la mostra.

 

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Garrotxa: Cacics, ni aquí ni enlloc

Posted by lejarza en 18 enero, 2020

Garrotxa: Cacics, ni aquí ni enlloc.

Cup del Llierca – Vall del Llierca

CRONOLOGIA

2005.- El Consell Comarcal de la Garrotxa comença a buscar una ubicació per a una planta de triatge.

Hi ha un canvi de propietat als terrenys de Can Coma de Baix de Sant Jaume de Llierca, on el Consell Comarcal vol contruir la planta de triatge.

2010.- Transcendeix a l’opinió pública el projecte de la planta de triatge a Can Coma de Baix de Sant Jaume de Llierca, terreny agrícola al costat del riu Fluvià fora dels polígons.

Es crea l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Jaume de Llierca en contra de la Planta de Triatge (AAVV No a la planta).

2011.- El Consell Comarcal aprova un Pla Especial d’Urbanisme amb el projecte de la planta de triatge a Can Coma de Baix. L’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca (CIU) s’hi manifesta en contra i organitza una consulta veïnal amb una victoria contundent.

Entra a l’Ajuntament ERC i accepta fer la planta al polígon de Pla de Politger. El Consell Comarcal s’hi manifesta totalment en contra.

El consell Comarcal desestima les 87 al·legacions a l’Avanç del Pla del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa.

2013.- La Generalitat, malgrat l’oposició veïnal, aprova el projecte a Can Coma de Baix tot i que, el director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost, segons declaracions al Punt Avui , diu que la planta no seria necessària.

2014.- Contenciós administratiu de l’Ajuntament contra la ubicació definitiva a Can Coma de Baix.

2016.- El Consell Comarcal de la Garrotxa aprova emprendre una querella penal contra l’AAVV No a la Planta de Triatge i el seu president de manera particular, Antoni Tomàs Pineda, per haver acusat a Joan Espona d’especulador i cacic en públic. El Consell contracta el bufet d’advocats Roca i Junyent.

La CUP presenta la Proposta de resolució sobre el Pla Especial Urbanístic del Centre de Residus de la Garrotxa al Parlament de Catalunya amb més de 1.300 firmes recolzantla.

2a. Consulta popular amb victòria aclaparadora.

Compareixença pública del Consell Comarcal, Agència Catalana de Residus i Ajuntament de Sant Jaume de Llierca on formalitzen l’acord per la construcció de la planta al polígon del Pla de Politger. La Generalitat es compromet a invertir 14 M€ en 4 anys.

2017.- TAVIL compra els terrenys del Pla de Politger on suposadament l’Ajuntament de Sant Jaume (ERC) proposava posar-hi la planta de triatge.

2019.- Espona anuncia que es desestima fer-ho al polígon i que serà el jutge del contenciós qui decidirà si es farà a la ubicació inicial. Actualment està pendent de resolució.

Antoni Tomàs és acusat formalment per via penal per Joan Espona.

PER QUÈ SOM AQUÍ?

PER L’ANTONI. Qui és l’Antoni Tomàs?

Company militant de la CUP des de fa molts anys, treballa amb la CUP del Llierca des de la seva formació i és una de les ànimes revolucionàries de la Comarca i d’arreu.

Té un passat sindicalista en nombroses empreses, tant de Sant Jaume (Brutau) com d’altres de Barcelona (Blansol, La Maquinista…), on fou molt actiu en accions laborals en plena dictadura.

Milità al Front Obrer de Catalunya (FOC) i fou un dels organitzadors de la vaga de La Maquinista Terrestre i Marítima del 1962, on aconseguiren la coordinació local del comitè d’empresa. Arrel d’aquests actes va estar un any a la presó.

Jordi Borja, líder de Bandera Roja (partit comunista) comenta de l’Antoni Tomàs que era un fantàstic dirigent obrer i un sindicalista modèlic.

És un lluitador incansable contra les desigualtats i injustícies socials i laborals, molt actiu en moviments de l’esquerra independentista, president de l’AAVV No a la Planta i sense por d’enfrontar-se a un personatge molt conegut a la comarca com és el Joan Espona.

Recentment, va patir un ictus i, en comptes de defallir, aquí està, plantant cara i sense por per tornar a dir les veritats en un cas d’especulació i caciquisme.

EL JUDICI

Com ja hem dit en l’apartat històric, el 16 de juliol del 2016, el Consell Comarcal de la Garrotxa decideix emprendre una querella penal contra l’Associació de Veïns i Veïnes No a la Planta de Triatge de Sant Jaume de Llierca i contra el seu president de manera particular, Antoni Tomàs Pineda, per haver acusat a Joan Espona d’especulador i cacic en públic. El president de l’Associació va decidir assumir totes les responsabilitats de la denúncia com a representant de l’associació perquè no repercutís en les seves veïnes.

Al desembre del 2019, el jutjat d’Olot ha decidit obrir judici oral contra l’Antoni i li ha notificat els dos escrits d’acusació que hi ha contra ell. Un, el de la fiscalia i l’altre, el de l’acusació particular mantinguda per Joan Espona.

En Joan Espona sol·licita 8.640€ de multa, el pagament dels costos del judici i 2.000€ més per danys morals.

La fiscalia reclama 1 any i 6 mesos de presó i 3.000€ per danys morals.

Tot, per exercir la llibertat d’expressió.

DIR LES VERITATS: com es governa la comarca? CACIQUISME AL SEGLE XXI

A la comarca hi ha alcaldes/presidents que porten gairebé vint anys o més prenent les decisions i, en alguns dels pobles, sense oposició.

Aquest fet comporta que, quan una persona o un grup de persones expressen una opinió o, anant més enllà, fan alguna proposta o moció, aquests alcaldes/presidents s’ho prenguin com un atac personal i no com un convit al diàleg i a arribar a acords per acostar posicions.

També ens trobem que des dels estaments públics es compleixen les lleis fil per randa, tal com ha de ser. Però això no sempre vol dir que es portin a terme accions ètiques. Ara bé, quan això no passa, ja van en compte que no constin per escrit sinó per acords tàcits. Una manera de funcionar fruit de molts anys de remenar les cireres.

Això també comporta que aquestes persones influents, en un entorn tan petit, puguin condicionar que les persones que plantegen reptes tinguin dificultats per a trobar feina a la comarca o tinguin altres dificultats personals. La qual cosa va en detriment de les propostes, l’oposició i l’organització social. També comporta que sovint es continui vivint en uns pobles conservadors que no reflexen el potencial social de la gent que hi viu i la capacitat d’organització del poble per a viure millor i replantejar-se el model social.

Així doncs, la disidència està molt mal vista i les poques persones que, com l’Antoni, s’atreveixen a qüestionar el que fan les institucions locals i com ho fan, rebin atacs per totes bandes, a nivell judicial, social, polític, desprestigi personal, laboral…

L’Antoni ha estat denunciat per dir el que estem explicant aquí en una sola paraula: cacic.

Que segons el diccionari, vol dir “Persona influent que exerceix un control sobre els assumptes polítics, administratius o socials en certes societats rurals.” Una altra definició seria “Persona important d’un poble que exerceix una influència excessiva en assumptes polítics i administratius.”

Però volem deixar palès que l’Antoni no està sol, que sabem perquè va dir el què va dir i perquè ho manté. I sabem que té raó i ho demostrarem per a començar a treballar amb un altre model de presa de decisions, on les persones puguin pensar i decidir lliurement cada una de les accions que es desenvolupen a cada poble i a la comarca. Com és el cas pel qual l’Antoni va a judici: algú que no fos els membres del Consell ha decidit si vol i necessitem una planta de triatge a la comarca? Algú sap què és una planta de triatge i si és necessària o no? Algú ha rebut informació dels diferents models de gestió de residus existents al món, a banda de l’imposat pel SIGMA i el Consell Comarcal?

REPLANTEGEM-NOS EL MODEL DE GESTIÓ DE RESIDUS

La crisis econòmica i social ens hauria de portar a fer un profunda reflexió sobre on estem amb l’actual model de gestió de residus, amb grans infraestructures infrautilitzades que no són amortitzables al llarg de la seva vida útil i que, a més, són cares de fer, mantenir i gestionar. Com sempre, els sobrecostos i els imprevistos els paguem les ciutadanes.

Els gestors de les grans infraestructures (massa sovint amb vincles polítics i econòmics amb qui està al capdavant de l’administració, com és el cas de la planta de triatge de Sant Jaume) són com la banca al monopoli: ells “sempre guanyen”.

A Catalunya hi ha suficients equipaments i estem convençudes que és preferible la inversió en la modernització i ampliació d’aquests, abans que la inversió sense sentit en nous equipaments. Hi ha suficients experiències de models de recollida i gestió de residus molt més eficaços i més eficients (bàsicament, el porta a porta o cobrar individualment per ampolles reciclades) i, per tant, alternatives útils i reals a aquest model de fallida pública que requereix de més i més inversió pública i que amb prou feines millora les dades de reducció, reutilització i reciclatge de residus.

Per tant, des de la CUP pensem que és l’hora de replantejar el conjunt del projecte per adaptar-lo a la nova realitat i anar cap a un nou model de gestió de residus realment eficaç i sostenible a la nostra comarca, en el que hi guanyem totes: les persones i el medi ambient. I no pas els cacics i els especuladors de sempre.

No la planta de triatge de Sant Jaume de Llierca del Consell Comarcal de la Garrotxa d´Olot (Foto Lejarza Argelaguer)

No la planta de triatge de Sant Jaume de Llierca del Consell Comarcal de la Garrotxa d´Olot (Foto Lejarza Argelaguer)

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament d´Argelaguer Pressupost i Plantilla de personal per a l’any 2020

Posted by lejarza en 16 enero, 2020

Ajuntament d´Argelaguer Pressupost i Plantilla de personal per a l’any 2020

Vall del Llierca – Argelaguer

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 211 · Data 16-01-2020

EDICTE D’APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PRESSUPOST I LA PLANTILLA DE

PERSONAL PER A L’EXERCICI 2020

L’ajuntament Ple, en sessió celebrada el dia 10 de desembre de 2019, va aprovar inicialment el Pressupost i la Plantilla de personal per a l’exercici 2020.

Havent finalitzat el termini de quinze dies hàbils d’exposició pública mitjançant edicte publicat en el BOP de Girona núm. 239 de 16 de desembre de 2019, al tauler d’anuncis de l’ajuntament i a la pàgina web municipal, sense que s’hagi presentat cap al·legació, es fa públic que l’acord d’aprovació inicial esdevé definitiu, publicant-se a continuació el resum del pressupost per capítols, així com la plantilla de personal:

INGRESSOS

Capitol I Impostos Directes 226.200€. Capitol II Impostos Indirectes 6.000€. Capitol III Taxes i altres ingressos 98.800€. Capitol IV Transferències corrents 151.550€. Capitol V Ingressos patrimonials 5.000€. Capitol VII Transf. de capital 17.800€. TOTAL 505.350€.

DESPESES

Capitol I Personal 136.700€. Capítol II Despeses béns corrents i serveis 254.240€. Capitol III Despeses financeres 100€. Capítol IV Transferències corrents 21.429€. Capítol VI Inversions reals 90.381€. Capítol VII Transferències capital 2.500€. TOTAL 505.350€.

PLANTILLA ANUAL DE PERSONAL

Personal funcionari: Secretaria-intervenció 1 (*). Personal laboral: Administrativa 1. Aux. Administrativa 1 (A temps parcial) Plaça vacant. Tècnic auxiliar biblioteca 1 (A temps parcial). Peó 1.

*) Plaça agrupada amb el municipi de Sales de Llierca. A Argelaguer li pertoca el 80%

Contra l’acord d’aprovació definitiva del pressupost podrà interposar-se recurs contenciósadministratiu, en la forma i terminis que estableix l’esmentada jurisdicció, de conformitat amb el que disposa l’article 171 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Argelaguer, 13 de gener de 2020. Artur Ginesta Rambla, Alcalde.

La secretàriainterventora de l'Ajuntament d'Argelaguer

La secretària interventora de l’Ajuntament d’Argelaguer

 

Posted in Uncategorized | 1 Comment »