Ajuntament d´Argelaguer Ple Sessió Ordinària 25 de setembre de 2017

Ajuntament d´Argelaguer Ple Sessió Ordinària 25 de setembre de 2017
ADRIANA PRAT I VILALTA, secretària de l´Ajuntament d´ARGELAGUER.
NOTIFICO: Que, l´alcalde amb data d´avui ha dictat el següent DECRET:
Fent ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent, HE RESOLT convocar-vos com a regidor d´aquest Ajuntament, a la sala d´actes per a:
SESSIÓ: Ordinària
DATA: 25 de setembre de 2017
HORA: l3:00
ORDRE DEL DIA
1. Aprovació d´actes
PLE 2017 13 Ordinària 1 4-06-2017
2.- Propostes
2.1 Acceptació de la renuncia del càrrec del regidor David Palomeras.
2.2 Aprovació del Compte General 2016.
2.3 Aprovació del nomenament dels càrrecs del Jutge de Pau titular i substitut.
2.4 Aprovació de la devolució d´ingressos indeguts d´una taxa d´ocupació de domini públic.
2.5 Aprovació inicial de la modificació de crèdit núm. 3 del pressupost municipal.
Convalidacions de Decrets i Informacions.
Precs i preguntes
La secretària Argelaguer, 22 de setembre de 2017

El regidor David Palomeras Rodríguez (Foto: Lejarza – Argelaguer

Estiu del 1993: la pel·lícula

Estiu del 1993: la pel·lícula
Pere Espinet i Coll operador de cinema. Anglès.
Als amants del cinema i sobretot al català, de tant en tant, la vida ens dona una mica d´alegria.
Aquesta ha estat la de la Carla Simón amb la seva pel·lícula, escollida per l´Acadèmia per tal de representar-nos als propers Oscars de Hollywood com a millor pel·lícula de parla no anglesa.
No obstant això, a la Carla encara li queden dos filtres prou dificultosos per obtenir la tan preuada estatueta, icona del Setè Art.
Però aquí ella i els seus tenen un valor afegit, ja que per arribar fins a la seva proclamació, l´equip de la Carla ha hagut de competir, colze a colze, dia a dia, amb marques avalades per les distribuïdores multinacionals.
Seria molt agosarat per part meva avaluar el seu rodatge-filmació, però sí us puc dir que tant el poble de les Planes d´Hostoles com el de Sant Feliu de Pallerols s´hi varen bolcar en cos i ànima, fet que es fa palès en diferents seqüències de la pel·lícula.
Com a espectador, dir-vos que l´hora i mitja de durada em va passar volant, és a dir, la pel·lícula se´m va fer curta.
Als de mitjana edat, de ben segur que enyorareu quan a les Planes i a Sant Feliu, fins la dècada dels 70, anar al cinema els dissabtes i festius per gaudir de dues pel·lícules i el No-do era un veritable esdeveniment, m´atreviria a dir la litúrgia del dies de festa. Als nostres joves això els pot semblar un fet sense importància o fora de context en els moments actuals que ens han tocat viure.
Acabaré continuant demanant als Àngels Custodis de la Carla que l´acompanyin en el recorregut cap a la cerimònia de Los Angeles. Molt bona sort, Carla!

Terra tosca

Terra tosca
Quim Curbet
A les Preses, una mica més amunt de l’antic baixador del tren d’Olot, a les envistes del Puigsacalm i gairebé a tocar de la capital de la Garrotxa, hi ha la casa del peó ferroviari i l’entrada del parc de Pedra Tosca, un terreny conformat per l’acumulació de material procedent del volcà Puig Jordà.
El parc és un embull de camins fondos i enlairats, tossals i clots, entre artigues –camps de conreu minúsculs– on es cultiven encara el fajol, el sègol, la userda, l’ordi i tota mena d’herbes remeieres.
Quan arriben aquests dies de setembre, i la tardor ja s’intueix en els colors de les fulles dels arbres, dona gust de passejar-s’hi.
En el paisatge s’hi percep la trèmula remor dels rierols que menen cap al Fluvià i el cel dibuixa un arc de color blau turquesa, sustentat en una columnata de volcans apagats.
A l’altre costat de la carretera continua el bosc i es va barrejant amb la serra del Corb i amb la Fageda d’en Jordà.
Des del punt culminant de la contrada, el mirador de Puig Rodó a Xenacs, s’hi contempla un país que ha pintat fins al detall l’artista presenc Miquel Duran.
Les ermites de Sant Martí i de Sant Miquel queden amagades sota el fustam de l’arbreda, entre els roures i els faigs que obren les seves branques com braços que imploren.
Les cases de pagès semblen peces d’un pessebre i els núvols floten com manyocs de cotó fluix.
Més enllà dels seus límits, la llum del paisatge es barreja amb l’essència volcànica, ens implora, projecta records i sentiments, i s’estén definitivament pels viaranys de la vida.
La Vall d’en Bas i les Preses, terra blana i terra tosca, memòria i matèria, pàtria i esperit.

La ciutat perduda entre Olot i les Preses a la Garrotxa. A Malatosquer o Bosc de Tosca construïren barraques, de les quals hom arribà a comptar-ne dues-centes (Foto: Lejarza – Vall del Llierca)