El Departament de Justícia destina subvencions per als jutjats de pau de la Garrotxa

El Departament de Justícia destina subvencions per als jutjats de pau de la Garrotxa

Juan R. Lejarza d´Argelaguer

El Departament de Justícia atorga anualment una subvenció als municipis de la Garrotxa on hi ha jutjat de pau, per tal d’ajudar a sufragar les despeses de funcionament d’aquests òrgans judicials depenets dels Ajuntaments.

Les subvencions es reparteixen d’acord amb la xifra oficial d’habitants de cadascuna de les poblacions segons el padró referit a 1 de gener de 2012 (Reial decret 1697/2012, de 21 de desembre). Segons la classificació, percebran la quantia individual que s’indica:

Grup I fins a 499 habitants 800 € – Grup II entre 500 i 999 habitants 855 € – Grup III
entre 1.000 i 2.999 habitants 1.650 €.

Els jutjats de pau són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció. A Catalunya hi ha actualment 898 jutjats de pau.

Al capdavant del jutjat de pau hi ha el jutge de pau, que és elegit per l’Ajuntament del municipi i nomenat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un període de 4 anys. Per ser jutge de pau només cal ser major d’edat, tenir la nacionalitat espanyola i no estar immers en cap causa d’incapacitat, ni d’incompatibilitat per a l’exercici de les funcions jurisdiccionals (s’exceptuen les relatives a l’exercici d’activitats professionals o mercantils).

Per ser jutge de pau no fa falta ser llicenciat en dret. Tenen competència en l’àmbit civil, dels assumptes de quantia inferior als 90€, excepte els supòsits inclosos a l’article 250.1 de la Llei d’enjudiciament civil que, per raó de la matèria, corresponen als jutjats de primera instància i instrucció.

En l’àmbit penal, coneixen de les faltes contra les persones, d’algunes contra el patrimoni i contra els interessos generals. Per exemple, els jutges de pau coneixen de les amenaces lleus, del deslluïment de béns immobles de domini públic o de la pertorbació lleu de l’ordre públic. Per llei també tenen atribuïdes competències en matèria de registre civil.

Els jutges de pau són compensats per la seva activitat en els termes que estableixi la Llei de pressupostos generals de l’Estat. Aquesta compensació, que varia segons el nombre d’habitants del municipi, és compatible amb les percepcions que ingressin provinents d’altres activitats professionals compatibles amb l’exercici del càrrec.

La Llei orgànica del poder judicial preveu que hi pugui haver una única secretaria per a diversos jutjats de pau, la Garrotxa disposa de 2 Secretarias Agrupades: LA SECRETARIA AGRUPADA NÚM. 20, que donà servei als pobles de: Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfolit de la Roca, Maià de Montcal, Sales de Llierca, Sant Joan les Fonts, Sant Ferriol, Tortellà i Vall de Bianya. Llocs de treball Secretaries 10. Seu Sant Joan les Fonts al Ajuntament.

LA SECRETARIA AGRUPADA NÚM. 28 donà servei als pobles de: Vall d’en Bas, Les Planes d’Hostoles, Les Preses, Riudaura, Sant Aniol de Finestres i Sant Feliu de Pallerols. Llocs de treball Secretaries 6. Seu La Vall d’en Bas.

Els municipis de Mieres, Montagut i Oix, Olot, Sant Jaume de Llierca i Santa Pau es mantenen independets, sense agrupació.

L´Ajuntament de Riudaura acusa al Govern de la Generalitat de Catalunya pel “Fracking”

L´Ajuntament de Riudaura acusa al Govern de la Generalitat de Catalunya pel “Fracking”

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa – Olot

Eulàlia Massana alcaldessa de Riudaura, va acusar el Departament d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya (CiU amb el suport d´ERC) de desídia i menyspreu als ens locals (municipis) en el tema del Fracking. Ho va fer quan va comparèixer davant la Comissió Parlamentària que estudia la Fracturació Hidràulica.
L’inici de la intervenció va ser per deixar clar que el perill del Fracking i del retorn a l’activitat d’un pou de gas a Riudaura a la Garrotxa va ser real. “M’hauria agradat que m’ho haguessin negat fa un any quan vaig anar a Mines i semblava que això [les prospeccions] eren una cosa que s’havia de fer sí o sí”, va comentar, “I que els del territori que ens posàvem en contra erem uns negats i no sabíem res de res”.
Massana va recordar que s’havia dirigit a Mines per rebre informació. “Vas a Mines i ningú t’explica res”. Va afegir: “Vam estar trucant i trucant”. Va tenir una resposta que va exposar: “S’ha d’investigar -li van dir a Mines- per si de cas som Independents”. Va qualificar la resposta de “excusa de mal pagador”.
Arran de la poca resolució, va indicar que “la gent del territori ens vàrem formar i ens vàrem informar”. Va considerar que a partir de la mobilització popular a la Garrotxa van aconseguir aturar l’explotació d’un pou al poble. Va definir de desídia el fet que Mines hagués donat permís perquè una empresa amb poc capital pogués fer investigacions al nord de Catalunya.

L´Ajuntament de Riudaura acusa al Govern de la Generalitat de Catalunya pel “Fracking”
ICV-EUiA Garrotxa Fracking NO Argelaguer

L’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca aprova el projecte de la xarxa d´aigua potable en alta i l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP)

L’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca aprova el projecte de la xarxa d´aigua potable en alta i l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP)

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa – Sant Jaume de Llierca

L’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, en el darrer ple, va aprovar el projecte de la xarxa potable en alta i de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP). Segons ha exposat Ferran Puig (alcalde per Junts per Sant Jaume -AM), l’Ajuntament espera rebre ofertes pel concurs públic i així poder solicitar el projecte, va quantificar el valor del projecte en 500.000 euros.
L’acció permetrà millorar la qualitat de l’aigua que reben les empreses i ciutadans i farà possible la connexió de la xarxa d’aigua del poble amb la xarxa d’aigua del Polígon Industrial.
Ara l’aigua del Polígon prové de la captació del Gomarell (Llierca Alta Garrotxa), la qual està gestionada per una  Mancomunitat Aigües del Gomarell (MAG), formada pels Ajuntaments de la Vall del Llierca, Argelaguer Montagut i Oix i Tortellà. Hi ha el compromís d’abastar d’aigua el polígon sempre que no en falti als pobles de la Mancomunitat.
L’acció serà possible gràcies a la ubicació al Polígon d’una planta de l’empresa Tavil.

També l’Ajuntament de Sant Jaume va aprovar les ordenances fiscals pel any 2014 amb els vots a favor de l’equip de govern i els vots en contra de l’oposició CiU-Olot. Es congelen les taxes a excepció de l’IBI, que es rebaixa del 0,61 al 0,59, i la taxa de recollida i tractament de deixalles, en la qual se segueix la recomanació del Consell Comarcal de la Garrotxa de pujar-la un 4,87%.

Vista de Sant Jaume de Llierca desde el Municipi de Argelaguer castell de Montpalau

La Generalitat de Catalunya considerar inviable el projecte de la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa al Ajuntament de Sant Jaume de Llierca

La Generalitat de Catalunya considerar inviable el projecte de la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa al Ajuntament de Sant Jaume de Llierca

Juan R. Lejarza d´Argelaguer

La Generalitat de Catalunya ha passat a considerar prescindible el projecte de la planta de triatge comarcal de la Garrotxa, el director de l’Agencia Catalana de Residus manté el projecte sobre la taula, però considera que la planta no treballaria a ple funcionament, i vol asseure’s amb els representants del Consell Comarcal de la Garrotxa per fer números i escollir la millor opció. Una de les possibilitats que es plantegen és si seria viable portar els residus de la Garrotxa a la futura planta de triatge que s’està construint a la comarca d’Osona (Vic).
El descens dels residus que es generen a Catalunya, que des de l`any 2006 han disminuït un 14%, està fent que la Generalitat aposti per optimitzar les instal·lacions existents, augmentar l’abast de les que estan en construcció i en desestimi de noves. La Generalitat de Catalunya s’asseurà pròximament amb els alcaldes i consells comarcals de la Garrotxa i el Pla de l’Estany per començar a estudiar si cal fer la planta de tractament de residus de Sant Jaume de Llierca o és millor portar els residus d’aquestes dues comarques a la planta que s’està construint a Orís, a la comarca d’Osona. El director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost, ha explicat que el projecte de Sant Jaume de Llierca (Vall del Llierca) continua sobre la taula, però que les dades actuals indiquen que a mitjà termini no hi ha tones per omplir-lo i, per tant, cal “asseure’s i fer números” per mirar quina és la millor opció. La planta de triatge d’Orís, que ha d’entrar en funcionament la primavera de l´any 2015, esta pensada inicialment per cobrir Osona (Vic) i el Ripollès (Ripoll), però això no seria suficient que funcionès a ple rendiment. El director de l’Agència Catalana de Residus també indica que una de les opcions per a la Garrotxa seria que els residus es portessin, a més a Orís, a la futura planta de Pedret i Marzà en alguns casos, i en d’altres, a la incineradora de Campdorà, al Gironès, en la qual també s’invertiran 25 milions € per millorar-la els pròxims mesos. El 2012 als ajuntaments de la Garrotxa: Argelaguer (Vall del Llierca), Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres i Santa Pau. es van generar més de 27.200 tones de residus. Això suposa 1,34 quilos per habitant i dia, molt a prop de la mitjana de Catalunya, segons la qual, es generen 1,35 quilos per persona i dia. El Consell Comarcal de la Garrotxa, de moment, segueix treballant amb el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya vigent, que preveu la construcció de la planta de triatge comarcal a la Garrotxa. La Generalitat de Catalunya ja ha pagat els costos del projecte bàsic, així com els estudis previs i necessaris per a la construcció.

La Generalitat de Catalunya considerar inviable el projecte de la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa al Ajuntament de Sant Jaume de Llierca
Juan R. lejarza d´Argelaguer

El Consell Comarcal de la Garrotxa lamenta i rebutja la moció de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca demanant les disculpes del vicepresident Josep Berga Vayreda

El Consell Comarcal de la Garrotxa lamenta i rebutja la moció de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca demanant les disculpes del vicepresident Josep Berga Vayreda

Juan R. lejarza d´Argelaguer

El Consell Comarcal lamenta i rebutja la moció de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca demanant les disculpes del vicepresident per les seves declaracions sobre la planta de triatge. La corporació no considera que hagi faltat al respecte a l’alcalde, i reitera que va ser l’Ajuntament qui va motivar que el Consell hagués de buscar un accés alternatiu a la planta. La corporació valora que aquesta moció està fora de lloc, no respon a la realitat i recomana a l’alcalde mesuri les seves paraules.
El Consell Comarcal ha emès un comunicat en què lamenta i rebutja la moció promoguda per l’alcalde de Sant Jaume de Llierca demanant les disculpes del vicepresident per les seves declaracions sobre la planta de triatge. El Consell critica que l’alcalde digui que la corporació li ha faltat al respecte i a la seva honorabilitat. Afirmen que en tot moment ha volgut informar, amb arguments, sobre el projecte de la planta de triatge, i que això no significa anar en contra de l’honorabilitat de cap alcalde. Respecte als accessos a la futura planta de triatge, el Consell Comarcal reitera que va ser l’Ajuntament qui, aprofitant l’aprovació d’un Pla Parcial en el polígon de Politger, va motivar que el Consell Comarcal hagués de buscar un accés alternatiu al camí de Coguleres, que era la primera opció del Consell. La corporació valora que aquesta moció està fora de lloc i no respon a la realitat. Vol recordar que durant aquest mandat ha hagut d’escoltar crítiques i acusacions que, en ocasions, han sobrepassat els límits del respecte i la honorabilitat per part del mateix alcalde de Sant Jaume, i massa sovint ha estat objecte d’insinuacions molt greus contra la institució i els seus responsables, que mai no han anat acompanyades de disculpes. El Consell acaba recomanant a l’alcalde mesuri les seves paraules i els seus actes, i li diuen que Governar implica evitar determinades maneres de fer en contra les persones que, com el vicepresident primer del Consell Comarcal, actuen amb tota la legitimitat.

El Consell Comarcal de la Garrotxa lamenta i rebutja la moció de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca demanant les disculpes del vicepresident Josep Berga Vayreda
Juan R. lejarza d´Argelaguer

El Bisbat de Girona obre la Causa per a la Beatificació dels màrtirs de la Garrotxa

El Bisbat de Girona obre la Causa per a la Beatificació dels màrtirs de la Garrotxa

Juan R. Lejarza d´Argelaguer

Una comissió d’historiadors ha estat treballant des de l’any 2009, els historiadors que integren la comissió han hagut de recórrer a tota mena d’arxius, locals, comarcals, militars, de particulars. Ja han pogut elaborar un mapa amb els indrets on els sacerdots van ser assassinats durant la Guerra civil 1936-1939.

La complexitat de la investigació provocarà que la Causa de la beatificació vagi avançant per fases: inicialment es presentarà la relativa a aquells capellans dels quals ja es disposa de tota la documentació necessària, i mentrestant es continuarà treballant per completar la de la resta.

No busquen, determinar qui va ser el culpable d’aquells crims; no hi ha revengisme, sinó només la voluntat d’honorar la memòria d’unes persones que van ser assassinades de manera injustificable i que en segons quins àmbits han estat del tot oblidades.

Els màrtirs de la Garrotxa per municipis sòn els seguents:

Argelaguer: Francisco Badosa Ventura, rector d’Argelaguer i Pablo Badosa Ventura.

Santa Pau: Bartomeu Bonet Olivet; Ramon Casas Pujadas (La Cot); Joan Codina Falguera (Sallent); Joan Font Giralt (Sallent); Francesc Gay Coll i Josep Mitjà Masós.

La Vall de Bianya: Anton Jordà Folcrà (Lloc Alou – Llocalou).

Maià de Montcal: Joan Canals Vilar; Ricard Serra Bosch.

Montagut i Oix: Joan Conill Rosel (Sadernes); Joan Costa Claparols; Josep Dellonder Quintana; Josep Jofra Llagostera.

Olot: Fèlix Farró Vilanova; Joan Oller Molas (Batet de la Serra); Joan Simon Fàbregas.

Sant Jaume de Llierca: Joaquin Deú Pinós; Miquel Espuña Bartrina; Josep Molas Codinach; Josep Piarnau Hospital.

Sant Joan les Fonts: Joan Figueras Geli; Joaquin Masoliver Canal (Begudà); Joan Sala-Campsaulina Turet (Begudà); Pere Soy Muntada (Begudà).

El Consell Comarcal de la Garrotxa reclama a L´Alcalde de Sant Jaume de Llierca responsabilitat en les seves declaracions

El Consell Comarcal de la Garrotxa reclama a L´Alcalde de Sant Jaume de Llierca responsabilitat en les seves declaracions

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa – http://www.elgarrotxi.cat/31311 – Olot

Després de la moció aprovada en el darrer Ple de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca en relació a les declaracions del vicepresident del Consell, Sr. Josep Berga Vayreda, sobre el futur Centre de Gestió de Residus (CGR), el Consell Comarcal de la Garrotxa vol manifestar el següent.
1‐ Respecte als accessos al futur CGR, el Consell Comarcal reitera que va ser l’Ajuntament qui, aprofitant l’aprovació d’un Pla Parcial en el polígon de Politger, va determinar el futur accés a la Planta i la mobilitat de la zona industrial.
L’Ajuntament va establir com a vial estructurant el que circula d’est a oest per dins del polígon, motivant que el Consell Comarcal hagués de buscar un accés alternatiu a la Planta, un cop es va impossibilitar l’opció d’accés directe nord‐sud inicialment prevista pel camí de Coguleres. Aquesta era l’opció del Consell, que continua pensant que l’accés al futur CGR s’hauria de realitzar a través d’aquest camí perquè la seva situació el converteix en un vial estructurant bàsic per a la mobilitat nord‐sud del propi polígon. A més, cal recordar, que el camí de Coguleres forma part de l’inventari de camins que configuren la xarxa bàsica comarcal del Pla de Prevenció d’Incendis Forestals de la Garrotxa.
2‐ Des del Consell Comarcal lamentem i rebutgem la moció promoguda per l’alcalde de Sant Jaume de Llierca quan afirma que el Consell li ha faltat al respecte i a la seva honorabilitat. Des del Consell valorem que aquesta moció està fora de lloc i no respon a la realitat. El Consell, mitjançant el seu vicepresident primer i responsable de l’Àrea de Medi Ambient, ha volgut en tot moment informar, amb arguments, sobre el projecte del CGR. Entenem que això no significa anar en contra de l’honorabilitat de cap alcalde.
Volem recordar que durant aquest mandat, des del Consell hem hagut d’escoltar crítiques i acusacions que, en ocasions, han sobrepassat els límits del respecte i la honorabilitat per part del mateix alcalde de Sant Jaume. En aquest tema, massa sovint hem estat objecte d’insinuacions molt greus contra la nostra institució i els seus responsables, tant polítics com tècnics, que mai han vingut acompanyades de les disculpes corresponents.
3‐ Més enllà dels arguments i les opinions que tots tenim, hi ha una recomanació que el Consell Comarcal vol traslladar a l’alcalde de Sant Jaume de Llierca. Entenem que pel càrrec que ocupa cal saber mesurar les paraules i els actes. Governar implica, entre d’altres coses, evitar determinades maneres de fer en contra les persones que, com el vicepresident primer del Consell Comarcal, actuen amb tota la legitimitat, arguments i respecte envers tothom, defensant la posició de la institució. Cal que entre tots ens tranquil∙litzem ja que la crispació no porta enlloc.
Ferran Puig vol que alguns mitjans rectifiquin
Ferran Puig, alcalde de Sant Jaume de Llierca: En referència a la noticia publicada avui en alguns mitjans sobre l’aprovació de taxes de Sant Jaume de Llierca (Olot TV, Naciódigital.cat), conté un error important per la sensibilitat que té l’impost:
-l’IBI a Sant Jaume no s’apuja sinó que baixa del 0,61 al 0,59 (un 3,28% menys)! El que preveiem és que pujarà el valor cadastral dels habitatges, valor que no depèn del municipi sinó que depèn directament de la Direcció General del Cadastre (Estat Espanyol). En previsió d’aquesta pujada que no sabem del cert si es farà o no l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca va aprovar baixar l’impost municipal (passi el que passi amb l’Estat): el resultat és que l’Ajuntament recaptarà menys segur passi el que passi amb el valor cadastral, i es calcula que els veïns pagaran també una mica menys (entre un 2% i un 12% menys, segons l’habitatge).
Crec que els mitjans que han publicat la noticia haurien de fer una “fe d’errates” i sobretot deixar-ne constància a la noticia escrita que pengeu als respectius mitjans.
Pel que fa a la pujada de les deixalles queda clar que es pren la decisió per la recomanació del Consell Comarcal davant la pujada de costos del servei, ja que congelar aquesta taxa ara comportaria només aplaçar-ne el revertiment de l’increment de costos als usuaris, que tard o d’hora ens veuríem obligats a fer (cal recordar que en la legislatura anterior es va congelar un any, i l’any següent es va haver de pujar un 22% de cop).
En referència a l’afirmació que som el municipi on es paguen més deixalles, s’ha de dir que que el grup d’oposició va fer aquesta afirmació sense coneixement de causa. Cal més rigor a l’hora de fer aquestes afirmacions i sobretot de donar-li crèdit tant a la lleugera, ja que ni es tracta de la taxa més elevada de l’entorn ni és una taxa massa diferent dels pobles propers. Ha estat una setmana especialment dura per l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Jaume davant les greus declaracions del vicepresident del Consell Comarcal com per haver de demanar de corregir ara aquestes noticies “menors”.

L’alcalde amb el grup de veïns de Sant Jaume opositors al centre de gestió de residus a Can Coma de Baix manifestant-se fora del ple després de l’aprovació del pla especial. Foto: J.C.
Consell Comarcal de la Garrotxa aprovació provisional del Pla Especial Urbanístic autònom del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca
(Argelaguer)

Arcadi Calzada Salavedra ha passat per la comissió d’investigació de les caixes del Parlament de Catalunya

Arcadi Calzada Salavedra ha passat per la comissió d’investigació de les caixes del Parlament de Catalunya

Juan R. Lejarza d´Argelaguer

Arcadi Calzada Salavedra, expresident de Caixa Girona entre el juny del 1996 i el juny del 2009, i de la seva Fundació. Nat a Sant Esteve d’en Bas (municipi de la Vall d’en Bas a la Garrotxa ha passat per la comissió d’investigació de les caixes del Parlament de Catalunya i ha qualificat la gestió dels directius de Caixa Girona de »correcte i eficaç». L’expresident ha explicat que com a la majoria de les caixes, la triple crisi (immobiliària, financera i econòmica), afegida a una gran exposició en el sector immobiliari, va fer impossible »superar la crisi».

La compareixença del garrotxi s’ha centrat bàsicament en la venda de quadres de la seva galeria d’art d´Olot a la fundació Caixa Girona mentre era president.

Les acusacions dels diputats que han interpel·lat a l’expresident de Caixa Girona feien referència a les compres de la fundació Caixa Girona d’obres d’art a la galeria d’art propietat de Calzada, un tema que ha estat recurrent per part de gairebé tots els diputats.
L’expresident de Caixa Girona ha al·legat que aquestes compres no es van fer en cap cas per ser ell president sinó que era una »tradició» dels llargs dels anys abans d’entrar president que Caixa Girona adquirís regals de Nadal a la seva galeria i ho va continuar fent després d’assumir la presidència, ha explicat diverses vegades als diputats que l’interpel·laven.
Calzada ha dit, però, que a la vista de les circumstàncies, si ara pugues corregir la seva actuació »no ho tornaria a fer» perquè no es pot posar en dubte el prestigi acumulat durant anys com diputat al Parlament de Catalunya per CiU i en participació a la política catalana per »dos o tres cosetes» anecdòtiques i que ara concentren el »tot» de la carrera professional i política d’una persona, ha explicat.
L’expresident de Caixa Girona també ha considerat »d’adequada» la seva retribució anual de 160.000 euros l’any »en funció de la responsabilitat que tenia».

Un milió de persones no podrà encendre la calefacció a Catalunya

Un milió de persones no podrà encendre la calefacció a Catalunya

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa – Olot

La pobresa energètica ja afecta a més del 13% de la població i seguirà en augment, per la qual cosa gairebé un milió de persones de Catalunya no podran encendre la calefacció aquest hivern perquè no poden pagar-la.

L’arribada de temperatures més baixes marca el principi d’una època en la qual moltes llars no podran afrontar unes condicions de vida amb un mínim de benestar, degut, entre altres causes, al malbaratament energètic i a unes polítiques públiques que incideixen en la marginació de les persones amb menys recursos.

Amb més d’un 23% de la població activa en atur i la considerable reducció salarial que està patint bona part de la població (7% de mitjana), les contínues pujades de les factures d’electricitat i gas estan sent dramàtiques en multitud de llars catalanes, que encara no s’enfronten a un desallotjament.

Aquesta situació, sumada als deficients sistemes de calefacció i aïllament de nombrosos habitatges, fa que ja siguin gairebé un milió de persones les que es troben en situació de discriminació energètica (més del 13% de la població). Aquesta situació previsiblement es veurà agreujada per les últimes pujades de l’electricitat, que ja suposen un 80% més del que es pagava fa 10 anys pel mateix consum,mentre el nivell adquisitiu no deixa de baixar, sense que des de les administracions públiques es busquin solucions per a les famílies amb menys ingressos.

El progressiu procés de mercantilització de l’energia, promogut intensament fins i tot des d’instàncies públiques, ha conduït a una situació en la qual les administracions defugen la seva funció de garantir el benestar mínim de la població i de, al mateix temps, penalitzar els malbarataments dels béns comuns com l’energia.

S’ha de preveure l’accés a l’energia de la població en condicions adequades mitjançant polítiques públiques que garanteixin un mínim a les persones empobrides i que penalitzin els malbarataments i acaparaments d’energia. És hora també que s’acabin els abusos de les companyies elèctriques i que s’eliminin les barreres al fet que la ciutadania pugui generar la seva pròpia energia.

Descubren un poblado ibérico de los Siglos IV y II A.C. en Sant Joan les Fonts

Descubren un poblado ibérico de los S. IV y II AC en Sant Joan les Fonts

Confirma la existencia de población ibérica en la Garrotxa según las arqueólogas encargadas del proyecto

Vall del Llierca – Argelaguer – Sant Joan les Fonts – Nerea Guisasola

Dos arqueólogos han confirmado la existencia en Sant Joan les Fonts (Girona) de un poblado ibérico de entre los siglos IV y II antes de Cristo dentro del municipio, sobre la pared basáltica del espacio del Boscarró. De momento, sólo se han localizado ánforas, vajilla, cerámica y alfarería de la época y de procedencia griega, púnica e incluso del Norte de África. Las arqueólogas encargadas resaltan que desconocen la dimensión del poblado pero que se trataría de un núcleo pequeño que desapareció con la llegada de los romanos. «Hemos encontrado los restos a unos 50 centímetros de profundidad, es un yacimiento somero pero confirma la presencia ibérica en la comarca», señala la arqueóloga Maribel Fuertes.
Durante los años 90, un grupo de estudiantes que paseaba por este entorno del espacio del Boscarró ya encontraron algunos restos de la época ibérica. Según ha explicado el alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona, los estudiantes inventariaron todo lo que habían localizado en el registro de la Generalitat. Sin embargo, no ha sido hasta este año que, después de limpiar y desbrozar toda la zona, comenzaron a detectar restos de cerámica de la época ibérica. «Casualmente en el pueblo hay algunas personas que estaban buscando elementos de la historia del municipio por si había la posibilidad de que en este peñón se hubiera construido una antigua masía y, finalmente, detectaron esta población antigua», comentó.
Por ello, el consistorio decidió encargar a dos arqueólogas gerundenses, Anna Maria Puig y Maribel Fuertes, el estudio de este espacio. Una investigación que ha permitido determinar la existencia de un poblado ibérico de entre el siglo IV y II antes de Cristo. «Básicamente hemos hecho siete pequeñas excavaciones, de dos metros de ancho por metro y medio de profundidad, y hemos encontrado cerámica, vajilla, utensilios dedicados al almacenamiento de grano, ánforas o fragmentos de otros objetos tanto del territorio como de procedencia púnica, de Ibiza, del norte de África o incluso de Grecia «, ha explicado Puig. Según las dos expertas se trata de materiales «habituales» en este tipo de yacimientos.
Yacimientos de la edad de bronce
Ambas arqueólogas han comentado que aún desconocen las dimensiones de este poblado ibérico pero que todo apunta a que se trataría de un pequeño núcleo. «Hasta que no vayamos más adelante con la excavación no lo sabremos pero creemos que no se trata de una capital, no es un Ullastret o Peralada, pero sí que es una ocupación importante», puntualizó Fuertes. En este sentido, las dos profesionales han recalcado que este nuevo hallazgo permite «confirmar» la presencia de poblaciones ibéricas en la comarca de la Garrotxa. «Normalmente se habían encontrado yacimientos en la comarca del Alt o Baix Empordà, también en Besalú o Maià de Montcal pero no teníamos conocimiento de que hubieran llegado más al interior de la Garrotxa», han explicado.
De momento, no se pueden adelantar más detalles de este yacimiento ibérico porque hay que avanzar en las excavaciones. «Estamos al principio del camino, los detalles nos están esperando aquí abajo, la arqueología ya nos lo dirá», ha valorado Fuertes. Los restos de este poblado ibérico se han localizado a unos 50 centímetros de profundidad. «Es un yacimiento muy somero pero la zona está bien delimitada por dos ríos y parece que se trataría de un lugar o un emplazamiento idóneo», han augurado.
De momento, el Ayuntamiento de Sant Joan les Fonts les ha encargado la elaboración de un estudio completo que valore la extensión real del yacimiento y planifique una posible excavación completa de cara al futuro. «Si hacemos una buena excavación supondrá una novedad porque nunca se ha hecho una buena investigación en profundidad de los otros yacimientos existentes en la zona y de la comarca», han asegurado.
Según las dos expertas, en Sant Joan les Fonts también se habían localizado anteriormente otros yacimientos de la edad de bronce. «Será un trabajo que durará años pero es muy interesante saber cómo vivía la gente aquí, en qué condiciones y conocer todo lo que tenemos en casa para saber de dónde venimos, dónde estamos y hacia donde debemos ir», ha valorado el alcalde. Espona ha explicado que desde el consistorio intentarán encontrar los recursos económicos necesarios para llevar adelante las excavaciones.»Quizás habrá que hacer campos de trabajo, iniciar colaboraciones con entidades o la Universitat de Girona pero en estos momentos todavía nos encontramos en una primera fase inicial», concluyó.

El descubridor Josep Oliveras poblado ibérico de los S. IV y II AC en Sant Joan les Fonts a la Garrotxa