Los enigmas de la Gran Pirámide

Los enigmas de la Gran Pirámide

El arquitecto Miquel Pérez-Sánchez publica su tesis doctoral en la que afirma que los constructores de la gran obra de Keops conocían las medidas terráqueas, del Sol, y el número Pi

La Vanguardia Española Cultura | 17/04/2015

Barcelona (Barchinona). (EP).-

El arquitecto Miquel Pérez-Sánchez Pla ha reconstruido digitalmente la Gran Pirámide de Keops, situada en Giza (Egipto), la primera reproducción «exacta» que se ha hecho del monumento y que permite, al investigarla, ampliar los conocimientos científicos de la civilización del Antiguo Egipto.

Las conclusiones de la tesis doctoral de Pérez-Sánchez -leída en 2008 en la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)- y los resultados de 12 años de investigación señalan «la necesidad de replantear las actuales teorías de la evolución de la civilización y de la vida inteligente sobre la tierra», ha defendido el arquitecto este miércoles en una conferencia en el Colegio de Arquitectos de Catalunya.

El libro ‘La Gran Pirámide, clave secreta del pasado’ recoge las conclusiones, un trabajo sobre urbanismo, arquitectura, ingeniería y arqueología «rupturista pero riguroso, al que llega objetivando datos matemáticos», ha valorado el ingeniero y exrector de la UPC y la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Gabriel Ferraté Pascual, que le ha atribuido también un toque poético.

Los hallazgos más destacados son las fechas del inicio y el fin de su construcción -realizada hace más de 4.500 años, durante el reinado del faraón Khufu, más conocido como Keops-; la causa de su construcción y la posible situación de la cámara sepulcral de Khufu, que puede hallarse oculta todavía, y que el arquitecto sitúa en la parte superior del templo gracias a «pruebas matemáticas».

Descubrimientos «de vértigo»

El arquitecto ha sacado a la luz descubrimientos que «da vértigo aceptar», ya que implican referencias al diámetro de la Tierra, a la distancia del planeta con el Sol y con Sirio (la estrella nocturna más brillante vista desde la Tierra) en años luz, así como el diámetro del astro rey, que implican el conocimiento de los constructores del monumento.

«Hay elementos difíciles de digerir, como el hecho de que el arquitecto y astrónomo Imhotepp -responsable de la Gran Pirámide- conocía el número Pi hasta el cuarto decimal (3,1416) mientras que se creía que entonces solo se conocía hasta el segundo (3,14)», ha revelado el autor del libro.

Entre citas a pensadores como Borges, Pitágoras, Platón, Plutarco, Dostoievski, Voltaire y Ortega y Gasset, Pérez-Sánchez ha demostrado también la antigüedad real de la esfinge de Guiza, que anteriormente tenía forma de león completo, y que se volvió a esculpir con cabeza humana -más pequeña en proporción- después de una erosión.

Pérez-Sánchez ha admitido que, en algunos casos, pueden tratarse de casualidades, pero en repetirse las proporciones y las supuestas coincidencias, sus descubrimientos lo han dirigido hacia «una causalidad, más bien», ya que en algunos casos, según calculó, la probabilidad de que se tratara de una casualidad era de una entre 32.000.

El arquitecto ha reconocido que quedan misterios por resolver, como el de por qué los egipcios usaban bloques de 100, 200 o hasta 400 toneladas para construir los templos y cómo los movían, y cómo tallaron y encajaron el granito con una precisión que ahora solo se podría igualar con tecnología láser.

La publicación se enmarca en el proyecto La Arquitectura en la Investigación del Antiguo Egipto, que cuenta con ayuda del Ministerio de Cultura, Educación y Deportes para su desarrollo digital, y mediante la aplicación del método socrático que potencia la participación del lector, el Dr. Pérez-Sánchez guía el lector hasta resolver el enigma de los orígenes de Egipto, a través de diez volúmenes digitales disponibles en su página web, ‘Antiguo Egipto XXI’.

thot hermes argelaguer

Forcadell ja té sou vitalici

Forcadell ja té sou vitalici

Pere Solà

En aquest país de murris, qui no corre vola. Carme Forcadell, la gran líder de l’independentisme català amb la falsa presentació de representar una suposada societat civil, ja té el que volia: presidenta del Parlament amb un sou vitalici. Malgrat haver militat sempre a ERC i haver governat en coalició amb Manel Bustos a Sabadell, deia que ella no volia entrar en política. Doncs, des del no-res a presidenta del Parlament.

Un cas únic en les democràcies occidentals, si és que el que està passant actualment a Catalunya es pot incloure en el catàleg de democràcies.

Els presidents dels Parlament sacostumen a ser polítics de llarga trajectòria política i, habitualment, amb sòlids coneixements jurídics. Així era també a Catalunya fa uns anys. Em refereixo a quan hi van accedir persones com Heribert Barrera, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy o Joan Reventós. Després la institució ja es va començar a deteriorar amb personatges com Ernest Benach o Núria de Gispert. Amb Carme Forcadell, no podíem caure més baix.

La senyora Forcadell, de moment, ja té un sou de 121.679 euros anuals, que, com tothom sap, és el que solen cobrar la majoria dels catalans. Quan deixi el càrrec, cobrarà durant 4 anys el 80% del sou (104.000 euros anuals). I quan es jubili, percebrà el 60% del sou de presidenta del Parlament. Quin país de babaus!

La CUP denuncia que no s´han finançat correctament els serveis socials a la Garrotxa

La CUP denuncia que no s´han finançat correctament els serveis socials a la Garrotxa

ACN | OLOT

Els ajuntaments de la Garrotxa, a través del Consell d’Alcaldes, van pactar l’any 2009 congelar les aportacions que cada municipi havia de fer per llei als serveis socials arran de la crisi econòmica que també afectava les arques municipals. Ho denuncia la CUP Garrotxa que calcula que durant aquest temps s’han deixat de destinar uns 2,5 MEUR al Consorci d’Acció Social, l’ens que gestiona i coordina els serveis socials de la comarca. Lamenten que en un moment d’emergència social els alcaldes decidissin precisament reduir les seves aportacions en aquest àmbit, obligant al consorci a buscar els recursos d’altres partides. La CUP estudia si el que s’ha fet és il·legal. «Els serveis es presten però el que s’incompleixen són les aportacions de cada ajuntament; immoral ho és però estem estudiant si és il·legal», afirma l’alcalde de Mieres, Enric Domènech.

Des de l’any 2009 que els ajuntaments de la Garrotxa no destinen tots els recursos que per llei haurien d’aportar als serveis socials, a través del Consorci d’Acció Social. Ho denuncia la CUP que calcula que s’han deixat d’invertit uns 2,5 MEUR durant tots aquests anys. Els consistoris ho van acordar aquell any durant un Consell d’Alcaldes que es va fer a porta tancada on es va decidir que es congelaven les aportacions que cada ajuntament havia de fer precisament perquè les arques municipals estaven també afectades per la crisi.

La CUP Garrotxa, que fins ara no tenia representació en aquest Consell d’Alcalde,s ho va saber fa uns dies en assistir en un dels plens i ara ha decidit treure-ho a la llum. Consideren que és «immoral» que en un moment d’emergència social es decidís precisament retallar una partida que va destinada a pal·liar els efectes d’una crisi com la que s’està vivint on els més febles són els que més ho pateixen. Demanen que els ajuntaments incompleixin aquest acord del 2009 i que en els pressupostos del 2016 ja aportin el total dels diners que els pertoca.

L’alcalde de Mieres, Enric Domènech, explica que en el càlcul per a l’any 2016 representaria que el seu municipi –governat per la CUP-Vivim Mieres-PA- aportaria uns 4.400 euros però que en realitat el que els tocaria destinar-hi serien més de 6.700 euros perquè aquest és el cost real dels serveis. Domènec s’ha compromès a destinar la quantitat íntegra i fa una crida perquè la resta d’ajuntament facin el mateix. Segons diu, «és qüestió de voluntat política» i lamenta que durant tot aquest temps s’hagi decidit incomplir allò que els obliga la llei mentre s’han mantingut altres partides que no eren obligatòries.

En l’últim ple del Consell d’Alcaldes es va parlar de que els ajuntaments assumissin el 50% de les seves obligacions el 2016 i que el 2017 s’acabés d’arribar al 100% però no es va arribar a un acord.

Estudiaran si s’ha comès una il·legalitat

La formació diu que és una «hipocresia absoluta» incomplir amb el que marca la llei en un tema tan «delicat i complex» com són els serveis socials. Denuncien que els diners que s’han deixat de destinar al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa han obligat a aquest ens a cobrir-ho amb recursos d’altres partides, fet que al seu entendre ha comportat una «precarietat» en els serveis que s’han donat tot aquests anys. Posen d’exemple que alguns serveis com el d’assistència domiciliària s’ha prestat sense poder fer el seu seguiment per falta de recursos.

Les aportacions es calculen de forma anual tenint en compte el cost real dels serveis prestats. Així, el 2016 el consorci calcula que caldran 1,450.236 milions d’euros però que l’aportació dels ajuntaments serà de 1,024.926 euros. Això vol dir que faltaran 425.000 euros que per llei els ajuntament haurien d’aportar i que el consistori haurà de treure d’altres partides. Percentualment vol dir un 29,33% menys del que els tocaria de mitjana, tot i que el percentatge es pot enfilar fins al 47% en el cas de Beuda amb 1.937 euros pendents. Olot és el que menys vulnera la seva obligació. El 2016 hauria d’ingressar un 24,89% més del que preveu aportar aquell any, és a dir uns 248.000 euros.

La formació també està estudiant si s’ha comès algun tipus d’il·legalitat. «Els serveis es presten i el que s’incompleix són les aportacions de cada ajuntament; no sabem si és il·legal però immoral segur», detalla Domènech. També demanen que es facin públics tots els números des del 2009 per saber exactament la quantitat que s’ha deixat d’ingressar a serveis socials.

El Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG) és una entitat pública formada per l’Ajuntament d’Olot i el Consell Comarcal de la Garrotxa que es va crear l’any 1997 amb la voluntat de treballar de manera coordinada i millorar la prestació dels serveis a tots els municipis de la Garrotxa. Des de la seva creació com a Consorci de Benestar Social de la Garrotxa, es va convertir en una experiència pionera a Catalunya de col•laboració entre un Ajuntament de més de 20.000 habitants i un Consell Comarcal, un model que, amb el pas dels anys, s’ha anat ampliant a d’altres comarques de Catalunya.

Espero meravelles

Espero meravelles

Carles Duarte i Montserrat

Mirna Vilasís té una veu d’una bellesa delicada i subtil, esplèndida de matisos i textures, però mai, fins i tot quan adquireix la transparència del cristall, no esdevé ni freda ni distant. I la calidesa commoguda i corprenedora de l’art de Mirna Vilasís assoleix al seu darrer disc, Espero meravelles, una expressió culminant per la presència arreu del món lluminós de Montserrat Abelló, un dels cims més alts de la nostra poesia, que va emmudir l’any 2014, quan en tenia 96.

Sentir Mirna Vilasís cantant No hi ets, escrit per Abelló arran de la pèrdua del seu marit, ens capbussa esfereïdament en la seva pròpia absència. Arreu del disc, la saviesa musical de Xavi Múrcia construeix un embolcall que s’ajusta d’una manera íntima a la pell de cada poema.

Montserrat Abelló, distingida amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura, és una autora decisiva en l’emergència i la projecció amb tota la seva plenitud de la mirada de la dona en una literatura catalana on havia quedat gairebé sempre a l’ombra.

Isabel de Villena és una presència aïllada a l’edat mitjana. I només amb Caterina Albert Víctor Català, Rosa Leveroni, Mercè Rodoreda,… s’aconseguirà que l’experiència de la dona tingui un autèntic protagonisme. Montserrat Abelló, al costat, entre d’altres, de Maria-Mercè Marçal Josefa Contijoch, va donar un impuls formidable a un moviment renovador que ha transformat de soca-rel el nostre espai literari, obrint-hi portes i finestres, eixamplant-hi horitzons, inaugurant-hi perspectives.

N’hi ha prou de recordar, cenyint-me a la poesia, escriptores d’un gruix ja excepcional com Rosa Fabregat, Olga Xirinacs, Marta Pessarrodona, Antònia Vicens, Teresa Pascual, Vinyet Panyella, Susanna Rafart, Mireia Vidal-Conte, Laia Noguera, Blancallum Vidal, Mireia Calafell, Àngels Gregori,… I seria ben fàcil allargar aquesta llista amb altres autores d’una gran qualitat.

Totes han trobat en Montserrat Abelló la referència i la inspiració que només pot néixer de la veritat i del compromís. Un dels temes d’aquest màgic Espero meravelles de Mirna Vilasís és precisament Parlen les dones, del llibre Dins l’esfera del temps.

Montserrat Abelló ens hi diu: «Parlen les dones,/ la seva poesia/tendra i forta./ Ben pocs s’aturen/a escoltar aquestes veus,/ que, trasbalsades,/ un nou llenguatge diuen/ nascut al fons dels segles».

Mirna Vilasís ha explicat com la tria dels poemes que integren Espero meravelles va ser el fruit d’un diàleg d’afinitats amb Montserrat Abelló. Espero meravelles incorpora, per desig d’Abelló, cinc cançons amb una interpretació exquisida de versions angleses de poemes seus, extretes de Fifty love poems.

Mirna Vilasís va voler, a més, introduir a Espero meravelles poemes del darrer volum d’Abelló, Més enllà del parlar concís (2014). N’han sorgit tres cançons impressionants: Visc per no morir, Saps que és endins i Buscar ben endins, que es tanca amb uns versos que assaborim com una divisa, com un gest de claror: «No tenir por de morir/ Saber que/ el miracle és viure!.»

Mirna Vilesís d´Argelaguer

Veïns de Riudaura netegen la riera perquè l´ACA no ho fa

Veïns de Riudaura netegen la riera perquè l´ACA no ho fa

Riudaura | ACN/DDG

Uns 40 veïns de Riudaura, a la Garrotxa, van participar ahir dissabte en la neteja d’un tram de la riera al seu pas per aquesta vila. La iniciativa voluntària va arrencar ara fa un mes i, dia a dia, ha anat augmentat el nombre de veïns que s’hi han implicat. En concret, la neteja s’ha concentrat en un tram d’uns 700 metres de la riera, dins de la vila, que feia més de 15 anys que no es desbrossava. Els participants han aportat les seves eines per talar bardisses i arbres i el consistori ha cobert les despeses de combustible. En principi, l’acció finalitzarà avui, i davant l’èxit assolit el consistori vol repetir-ho la propera primavera per recuperar camins de muntanya abandonats.

La iniciativa va arrencar ara fa un mes davant la inacció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el fet que feia més de 15 anys que no es netejava aquest espai. El primer dia una desena de persones van començar a desbrossar i talar els arbres d’un tram urbà de la riera de 700 metres. Dia a dia, la brigada de voluntaris es va anar ampliant fins arribar a una quarantena de veïns -petits i grans- que s’han implicat i han netejat la zona. Els més menuts van ajudar recollint fulles i petites branques mentre que els més grans van aportar el seu granet de sorra preparant els esmorzars i els dinars dels membres que van estar tallant les bardisses i talant arbres.

100 anys de l’església del Collell al municipi de Sant Ferriol a la Garrotxa

100 anys de l’església del Collell al municipi de Sant Ferriol a la Garrotxa

Argelaguer -Vall del Llierca

Avui 25 d’octubre, farà 100 anys que es va col·locar la primera pedra de l’església del Collell al municipi de Sant Ferriol a la Garrotxa, un temple sense campanar però gegantí i molt sorprenent perquè està enmig del bosc, entre l’estany i els volcans, enmig del no-res.

Es va posar la primera pedra fa 100 anys però fins 30 anys més tard no es va inaugurar.

Pel mig hi va haver la Guerra Civil dels franquistes, i va ser un centre de detenció dels feixistes de la Garrotxa, que lluitaven contra la legalitat constitucional de la República.

Després va ser un seminari dels franquistes, posteriorment un col·legi i actualment és un centre de colònies.

Aquesta església es va construir a l’entorn de la Verge, que la tradició cristiana diu que se li va aparèixer al pastor del Torn Miquel Noguer. Diuen que va ser una tarda del 25 d’octubre de l´any 1483. A Noguer la Verge li va encarregar que construís un temple.

O Noguer era molt murri o caminant pel mig del bosc es va empassar un bolet psicodèlic. D’aquí la construcció d’aquesta immensa església enmig d’enlloc.

Agents de la Guàrdia Civil escorcollen l’Ajuntament d’Olot a la Garrotxa pel cas del 3% de CiU

Agents de la Guàrdia Civil escorcollen l’Ajuntament d’Olot a la Garrotxa pel cas del 3% de CiU

La Guàrdia Civil ha demanat l´expedient de la concessió de la recollida de residus d´Olot a la Garrotxa

Argelaguer Vall del Llierca

Agents de la Guàrdia Civil escorcollen l’Ajuntament d’Olot en el marc de l’operació Petrum contra el presumpte cas del 3% de CiU. Els agents han sol·licitat l’expedient referent a la concessió de la recollida de residus a l’empresa Igfa Urbaser de l’any 2011.

Aquest dimecres a 2/4 de 4 de la tarda la Guàrdia Civil s’ha emportat de l’Ajuntament d’Olot (Garrotxa) sis caixes amb documentació relacionada amb la concessió del servei de recollida d’escombraries a la UTE IGFA-URBASER.

A les 10 del matí, dos agents de la Guàrdia Civil i una secretària judicial havien entrat a l’Ajuntament d’Olot per requerir la documentació en el marc del cas Petrum, que investiga la presumpta trama de les comissions del 3% en contractacions públiques a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC – CIU), el partit de ex president Jordi Pujol.

Aquesta actuació s’efectua dins la investigació del cas Petrum, més conegut com el cas que explota les comissions del 3% a Convergència Democràtica per les concessions d’obres públiques a empreses donants de la fundació del partit CatDem.

Entre les actuacions fetes amb aquesta concessió, que puja a 3 milions 800 mil euros anuals pels serveis de recollida de deixalles i neteja viària, hi ha la renovació de la flota de recollida d’escombraries o la substitució dels contenidors grocs de la ciutat d´Olot.

L’Ajuntament d’Olot, actualment governat per ERC amb suport de la CUP, la Guàrdia Civil ha requerit l’expedient econòmic de la concessió del servei de recollida de residus corresponent a l’any 2011, quan CiU-Olot estava al capdavant de l’alcaldia.

La Guàrdia Civil ha desplaçat dos vehicles amb quatre agents fins a l’Ajuntament de la capital de la Garrotxa, d’on han descarregat caixes per recollir la documentació.

Dos d’ells han entrat a l’interior de l’Ajuntament i els altres dos han custodiat la porta de l’edifici consistorial.

Cap a les dues del migdia, el cap de la Policia Municipal de CiU d’Olot, l’inspector Ignasi López ha estampat una multa a cadascun dels parabrises dels dos vehicles per estar mal aparcats (80 euros cadascuna.

Acta de la reunión celebrada el día 14 de mayo de 2013, entre la representación de Urbaser, S.A. y la de los trabajadores del centro de trabajo del municipio de la UTE IGFA-Urbaser Olot
Asistentes:

Acta de la reunión celebrada el día 14 de mayo de 2013, entre la representación de Urbaser, S.A. y la de los trabajadores del centro de trabajo del municipio de la UTE IGFA-Urbaser Olot
Asistentes:

Representación Empresa
Anna Palau Vilaró, Delegado de Zona. Thor Franch, Jefe Servicio. Mercedes Bueno, Encargada Servicio. Lorena García, Relaciones Laborales.
Representación Social:
Antonio Montenegro Galindo, Delegado Personal. Daniel Vásquez Tabares, Delegado Personal. Joan Bonamaisson Peitivi, Delegado Personal. Pau Galvez Lot, Asesor CCOO. Carlos Casas, Asesor CCOO

Representación Empresa:
Anna Palau Vilaró, Delegado de Zona. Thor Franch, Jefe Servicio. Mercedes Bueno, Encargada Servicio. Lorena García, Relaciones Laborales
Representación Social:
Antonio Montenegro Galindo, Delegado Personal. Daniel Vásquez Tabares, Delegado Personal. Joan Bonamaisson Peitivi, Delegado Personal. Pau Galvez Lot, Asesor CCOO. Carlos Casas, Asesor CCOO

Agents de la Guàrdia Civil escorcollen l’Ajuntament d’Olot a la Garrotxa pel cas del 3% de CiU (Argelaguer . Lejarza)

Formaciones Volcánicas

Formaciones Volcánicas

Breve Reseña Geólogica: Formaciones Volcánicas

La zona volcánica de la provincia de Girona se extiende de Sur á Norte desde Hostalrich hasta Argelaguer, y de Este á Oeste desde Olot hasta Tallada d´Emporda, hallándose confinada en su mayor parte entre el rio Fluvià y las montañas graníticas de la costa, presentándose en esta superficie de 2750 kilómetros cuadrados varias erupciones basálticas, lavas, escorias y puzolana, ya en terrenos en que se ven claramente los cráteres como en Santa Pau y Olot, ya formando columnas, ya en corrientes como en Santa Pau, ya en diques y vetas atravesando los granitos y el terreno terciario.

Estas erupciones son más comunes en el grupo numulítico, como se observa en Olot, Bosch de Tosa a las Preses, Castellfullit de la Roca y Argelaguer, y entre Rocacorba, Llora, etc.

Irene Rigau Oliver ex-mestra de la escola Montpalau d´Argelaguer i consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha declarant davant el TSJC pel 9N

Irene Rigau Oliver ex-mestra de la escola Montpalau d´Argelaguer i consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha declarant davant el TSJC pel 9N

Irene Rigau Oliver, la ex-mestra de la escola Montpalau d´Argelaguer a la Garrotxa i consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, ha estat declarant davant el TSJC durant una hora per la seva responsabilitat en el Referendum il.legal del 9N, ha explicat que ha declarat “tranquil·la de consciència” i segura de no haver comès “cap delicte”.

Acompanyada pels seus advocats, entre els que hi havia Miquel Roca Junyent; (Gairebé 200 professionals, equips de prestigi i relacions a tots els nivells. Aquest és l’exèrcit jurídic que ha contractat la Infanta Cristina i CiU perquè porti la seva defensa. Al capdavant d’aquest exèrcit està Miquel Roca i Junyent, un polític que es mou com ningú als passadissos emmoquetats i que, després d’abandonar les trinxeres de Convergència i Unió (CiU), es va dedicar a aixecar un imperi que en l’últim exercici va facturar 28,5 milions d’euros. “No és barat, però és segur”, diuen en el sector de l’advocacia, referint-se als honoraris que Roca pot embutxacar per l’encàrrec.), la consellera de Junts pel Sí (CiU-ERC) ha sortit de la sala on estava declarant per atendre breument als nombrosos mitjans de comunicació. Irene Rigau Oliver ha explicat que ha respost a totes les preguntes que se li han fet relacionades amb la imputació per desobediència i pels delictes de malversació, prevaricació i usurpació de funcions que li atribueix la fiscalia de Catalunya.

Respecte de la polèmica sobre si Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va pressionar o no als directors dels centres educatius com Albert Bramon Vives, Director de l’Institut la Garrotxa i primer secretari del PSOE-PSC d´Olot, perquè obrissin les seves portes i permetessin la instal·lació de les urnes aquell 9 de novembre, La ex mestra d´Argelaguer ha mantingut el que ha vingut defensant des del primer dia. “Ni jo ni cap membre del departament vam donar cap ordre al director”.

Escola Montpalau Argelaguer (Garrotxa)

Mor en accident laboral a Cales de Llierca S. A. d´Argelaguer un veí de la Vall d’en Bas

Paratge d´en Soler – Argelaguer

Un veí de la Vall d’en Bas ha mort aquest divendres mentre treballava a l’empresa de producció de carbonat de calci i calç, Cales de Llierca SA, situada al riu Llierca dins de l´espai protegit de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea (UE) al paratge d´en Soler, carrer Afores sense número del municipi d’Argelaguer a la Garrotxa.

Simó Sala Caballero, treballador de Mecàniques Hober SL d’Olot, va resultar mort mentre, junt amb un company, canviava una cinta transportadora que recull les deixalles del material que elabora la factoria. L’operari va caure desplomat i no va ser possible reanimar-lo, tot i que els serveis mèdics el van atendre al mateix lloc de l’accident.

Una de les hipòtesis que s’apuntaven era la possibilitat que Sala hagués rebut una descàrrega elèctrica. L’altre treballador que ajudava a canviar la cinta va explicar que ell havia notat una petita enrampada.

Simó Sala, de 55 anys i veí de la Vall d’en Bas, era col·laborador actiu de diferents entitats de la Garrotxa, com ara la penya Aoapix, o Els Almogàvers.

El cas ocorregut a Cales de Llierca S. A. i membre del Grupo Industrial Calcinor (que fabrica carbonat de calci precipitat (PCC) i altres derivats de la calç) és el segon accident laboral de la setmana a les comarques gironines.

Fins al lloc dels fets s’han desplaçat diverses dotacions dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de la Garrotxa, efectius dels Bombers i diverses ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Cap a les tres de la tarda del divendres, una inspectora de treball i el responsable de la seguretat de la mútua Asepeyo d´Olot s’han personat a l’empresa per fer un seguiment dels fets ocorreguts.

En els últims anys l’empresa Cales de Llierca SA ha sofert divers accidents laborals en les seves instalaccions, també a estat denunciada diverses vegades al Ajuntament d’Argelaguer i al Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa SIGMA d’Olot del Consell Comarcal de la Garrotxa, per molèsties i afectacions al medi ambient, sense que les autoritats prenguin les mesures adequades per a exigir a l’empresa l’adequació de les instal·lacions industrials.

La penya AOAPIX a suspès el mercat de la joguina per la mort en accident laboral de Simó Sala, que formava part de l’Associació d’Olotins Amics del Porc i del Xai, la penya tenia previst organitzar, aquest pasat diumenge, el mercat de la joguina. En un comunicat l’AOAPIX anuncia que suspenen l’activitat i l’aplacen per diumenge vinent, 11 d’octubre. Simó Sala no només era conegut a Olot. A les Preses també participava activament en actes culturals i festius, era membre de la Colla Gegantera del municipi i era el ballador de la Granota, que precisament el proper cap de setmana hauria sortit a plaça coincidint amb la Gala de les Preses.

Cales de Llierca Argelaguer Garrotxa Foto: Lejarza