El Greco d’Olot

Narcís-Jordi Aragó Masó
Fa molts anys, el rector de la parròquia de Sant Esteve d’Olot (Garrotxa) em va deixar accedir a una habitació recòndita i obscura i em va mostrar amb gran sigil el quadre original d’El Greco que s’hi guardava envoltat de misteri. Procedia del convent que els caputxins havien abandonat l’any 1835, i representava el Crist amb la creu al coll camí del Calvari. Per protegir l’obra dels lladres, l’havien col·locat darrere d’una reixa matussera de gruixudes barres de ferro i havien tancat l’habitació amb pany i clau.

Vaig contemplar-la, doncs, com a través de la finestra enreixada del calabós del pretori on Jesús acabava de ser assotat i vexat. Curiosament, però, la seva figura no mostrava cap rastre de sang ni de tortura; no semblava una víctima, sinó un vencedor de la mort en la plenitud de la glòria.

Aquesta visió peculiar de la passió de Crist va ser un tema predilecte de Domenikos Theotokópoulos; en va fer diverses versions, que es troben escampades pel món: al Mnac, al Prado, al Metropolitan de Nova York i al Nacional de Buenos Aires. L’historiador de l’art José Camón Aznar n’alaba la humitat lluminosa dels ulls i la sensibilitat de les mans afilades que, més que sostenir-la, semblen abraçar la creu.

Ara, per fi, quan es compleixen quatre -cents anys de la mort del pintor de Creta, Olot ha alliberat la seva obra de la presó de la reixa i l’ha convertit en la peça central del museu de la parròquia, instal·lat en una capella lateral del temple. Amb motiu del quart centenari s’exposen a Toledo obres mestres d’El Greco procedents de París, Londres, Roma, Copenhaguen, Nova York, Washington, Barcelona i Madrid. El Greco d’Olot, però, no es mourà del seu lloc: romandrà com una icona del geni en una terra d’artistes, rodejat de pintors de sants com Panyó, d’escultors de sants com Amadeu i de fabricants de sants com Berga i Vayreda, que també van escampar les seves imatges per tots els racons del món.

Aprovació urbanística definitiva de la planta de residus de Sant Jaume de Llierca

L. Artigas, Sant Jaume de Llierca (Garrotxa)

La comissió d’Urbanisme de Catalunya va aprovar ahir el pla especial (PEU) de la planta de triatge comarcal de Sant Jaume de Llierca (la Garrotxa). L’Ajuntament de la població –que s’oposa al fet que la planta es faci als terrenys rústics (can Coma de Baix) escollits pel Consell Comarcal– havia intentat fins aquesta mateixa setmana aturar-ho amb la presentació d’un nou informe: un argumentari, elaborat a partir d’informes tècnics, en què s’assenyalaven indefinicions i altres suposats defectes del pla.

L’aprovació d’ahir suposa el punt final al tràmit urbanístic de la polèmica planta, però no suposa que es construeixi. L’Agència Catalana de Residus (ACR) no preveu de moment en el pla d’infraestructures de residus 2013-2020 aquest equipament, i ha ajornat qualsevol decisió fins al 2016, en què es revisarà el pla i s’analitzarà com ha evolucionat la situació per veure “si la planta fa falta”. Les dades actuals indiquen que si la generació de residus continua baixant és probable que sigui absorbible per les noves plantes que entraran en funcionament els dos anys vinents: sobretot la d’Orís, a Osona, però també la de Pedret i Marzà, a l’Alt Empordà, i la millora de la incineradora de Campdorà (Gironès). Serà el 2016, però, amb les dades de llavors, que es decidirà.

La Generalitat de Catalunya considerar inviable el projecte de la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa al Ajuntament de Sant Jaume de Llierca
Juan R. lejarza d´Argelaguer

L’alcalde amb el grup de veïns de Sant Jaume opositors al centre de gestió de residus a Can Coma de Baix manifestant-se fora del ple després de l’aprovació del pla especial. Foto: J.C.
Consell Comarcal de la Garrotxa aprovació provisional del Pla Especial Urbanístic autònom del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca
(Argelaguer)

Foto: Contraris a la planta en un ple del Consell Comarcal de la Garrotxa l’any passat

Porqueres, carretera tallada

Porqueres, carretera tallada

Joaquim Ferrer Canadell, Sant Joan Les Fonts (Garrotxa)

Facebook de l´Ajuntament de Porqueres: «Ahir l´alcalde de Porqueres, Salvador Ros, a TN Comarques. La carretera de circumval·lació de l´estany estarà tancada totalment (vehicles, tractors, camions, bicicletes, gent a peu, etc.) des del 17 de febrer a 17 d´abril de 2014, inclòs caps de setmana i festius». Ho vaig trobar tan fora de lloc, que no em surt la forma adient d´expressar-ho, és a dir, tancar com es diu “a cal y canto” la carretera de circumval·lació de l´Estany, sense preocupar-se ni tan sols de la gent que fan la volta a l´estany a peu. Crec que ens hem d´emmirallar en països que són de primer ordre com ara Alemanya, Holanda, etc.
– En primer lloc, no es talla una carretera al punt d´inici de les obres, sinó que s´ha d´avisar del problema des del punt on arrenca la carretera.
– No es pot tallar 2 mesos una carretera sense donar un accés alternatiu i ben senyalitzat.
– Algú creu que no es pot habilitar un corriolet provisional, perquè la gent que fa la volta a l´Estany a peu, pugui continuar el seu camí?
– Pel que fa al lloc on es talla “a cal y canto” la carretera, en tinc una foto, l´única informació que hi ha és un senyal de circulació de prohibit el pas i uns blocs de formigó. No hi ha absolutament res que indiqui als vianants que al cap d´1 quilòmetre hauran de recular, i crec que això s´hauria d´avisar en sortir de Banyoles, no al mig de la ruta.
Per acabar, dir que el que pretenc és donar a conèixer uns fets que s´haurien de resoldre de manera ben diferent del que s´ha fet i que m´indigna que això passi a Catalunya.

El Departament de Justícia destina 331.720€ a subvencionar els jutjats de pau

Juan R. Lejarza d´Argelaguer
El Departament de Justícia destina 331.720 euros a subvencions per als jutjats de pau dels Ajuntaments de les comarques de Girona. Com cada any, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya atorga una subvenció als municipis on hi ha jutjat de pau, per tal de sufragar les despeses de sous dels funcionaris d’aquests òrgans judicials; que en la realitat no tenen cap ús, per part dels ciutadans, que desconeixen la seva existència.
Les subvencions es reparteixen d’acord amb la xifra oficial d’habitants de cadascuna de les poblacions segons el padró, referit a 1 de gener de 2013. Hi ha un total de deu grups de classificació, que percebran la quantia individual.
Per exemple per a jutjats de pau de localitats de 40.000 habitants o més es destinen 8.000 euros i els de municipis de fins a 499 habitants, 800 euros. I en canvi, una població gironina per exemple que té entre 7.000 i 10.999 habitants, la quantitat que es rep per sufragar les despeses dels seus jutjats de pau, el Departament de Justícia les subvenciona amb 4.650 euros.
Els ajuntaments de la Garrotxa i segons la classificació, percebran la quantia individual que s’indica:

Grup I fins a 499 habitants 800 € – Grup II entre 500 i 999 habitants 855 € – Grup III entre 1.000 i 2.999 habitants 1.650 €.
La Llei orgànica del poder judicial preveu que hi pugui haver una única secretaria per a diversos jutjats de pau, la Garrotxa disposa de 2 Secretarias Agrupades: LA SECRETARIA AGRUPADA NÚM. 20, que donà servei als pobles de: Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfolit de la Roca, Maià de Montcal, Sales de Llierca, Sant Joan les Fonts, Sant Ferriol, Tortellà i Vall de Bianya. Llocs de treball Secretaries 10. Seu Sant Joan les Fonts al Ajuntament.
LA SECRETARIA AGRUPADA NÚM. 28 donà servei als pobles de: Vall d’en Bas, Les Planes d’Hostoles, Les Preses, Riudaura, Sant Aniol de Finestres i Sant Feliu de Pallerols. Llocs de treball Secretaries 6. Seu La Vall d’en Bas.

Els municipis de Mieres, Montagut i Oix, Olot, Sant Jaume de Llierca i Santa Pau es mantenen independents, sense agrupació.

 

Els jutjats de pau són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció. A Catalunya hi ha actualment 898 jutjats de pau i rebran una subvenció total de 16 milions d’euros per aquest any 2014.

L´escola del 1940

L´escola del 1940

Jordi Gussinyer Canadell

Vaig néixer l’any 1933 a Castellfollit de la Roca (Garrotxa) i no volia morir-me sense explicar-ho.

L’any 1940 vaig començar a anar a escola, jo devia tenir uns 7 anys i ja sabia sumar i restar, ja que el meu pare me n’havia ensenyat. La meva sorpresa va ser la que seria la meva principal tasca durant els dos o tres anys següents, tornar a estudiar el que ja sabia. Però el més greu va ser que cada any tornàvem a començar des del principi.

Una de les altres coses que vaig aprendre va ser a ser un soldat. Un dia va arribar un camió ple d’escopetes de fusta de color marró. Fins i tot tenien corretja i gallet. El cap de la Falange del poble, l’Andelet, per sort era molt bona persona i només ens feia la instrucció. Mai ens va parlar de política. Anava vestit amb una camisa blau fosc amb unes fletxes a la butxaca i una boina vermella. En el pati sempre jugàvem a la guerra. Amb un tros de guix hi fèiem una rodona que dividíem en trossos. Cada un dèiem que era una nació d’Europa (Alemanya contra França…).

A vegades podem oblidar què va passar ahir o fa una setmana o fa un mes, però a vegades em sorprèn el detall dels meus records d’infància.

Els Mossos d’Esquadra de la Garrotxa investiguen la troballa de 75 quilos de goma-2 enterrats al municipi de Riudaura

Els Mossos d’Esquadra de la Garrotxa investiguen la troballa de 75 quilos de goma-2 enterrats al municipi de Riudaura

Juan R. Lejarza d`Argelaguer

Els Mossos d’Esquadra investiguen la troballa de 75 quilos de goma-2 que van ser trobats sota terra per un veí al municipi de Riudaura a la Garrotxa.

Els explosius, que segons han confirmat fonts de la policia anaven acompanyats de diversos cables detonadors, van ser localitzats per un veï mentre treballava amb una retroexcavadora en el camp, en la zona coneguda com a Mas Roquer. Va ser després d’observar els cables i els fardells, que tenien gravat sobre ells la marca Goma 2, quan va donar l’alerta als Mossos d’Esquadra de la Garrotxa a Olot.

Agents especialitzats en desactivació d’explosius els Tedax, es van traslladar el divendres a la tarda fins al municipi. Un cop allà van constatar que es tractava d’explosius reals i van procedir a traslladar.los.

La policia de la Generalitat de Catalunya investiga ara qui va poder abandonar allà els explosius, descartant que es tracti de material ocult per E.T.A. ó algun altre grup armat.

La tesi més plausible, segons els Mossos d’Esquadra, apunta a alguna empresa que després de realitzar voladures a la zona ó en previsió d’usar.les van optar per soterrar la Goma 2. D’aquesta manera haurien tractat d’estalviar tant els costos del seu transport com la seva destrucció.

Fa uns mesos enrere, el departament de mines i pedreres de la Generalitat de Catalunya, havia concedit permisos d’extracció d’hidrocarburs per fractura hidràulica «fracking» en aquesta zona a empreses estrangeres, despres de mesos de lluïta veïnal, els permisos van ser retirats.

La normativa en el transport i maneig d’explosius obliga les empreses a eliminar les quantitats de material que els sobrin o bé a emmagatzemar-lo en un polvorí sota condicions adequades, a més de portar un registre precís de les quantitats que manegen.

L’Ajuntament de Mieres a la Garrotxa fracassa en la construcció de cases de protecció oficial

L’Ajuntament de Mieres a la Garrotxa fracassa en la construcció de cases de protecció oficial

Argelaguer Vall del Llierca – Mieres

L’Ajuntament de Mieres a la Garrotxa intenta tirar endavant la construcció de cases de protecció oficial en uns terrenys de propietat municipal, ara que ja ho tenien tot a punt per adjudicar-les, a través del Consell Comarcal de la Garrotxa a Olot, s’ha trobat que una de les famílies aspirants ha fet marxa enrere en quedar-se sense feina. L’adjudicació es va declarar deserta, els habitatges, que no estan construïts, costaven uns 145.000.

L’Ajuntament de Mieres arrossega el projecte de construcció de cases de protecció oficial (HPO) des de la “bombolla immobiliària”, fa més de nou anys, el projecte queda en suspens a l’espera que la situació econòmica millori, retornant al passat hipotecari; semblava que tot anava en la bona direcció, ara tenen el projecte fet a l’espera que en els pròxims anys surtin interessats. L’alcalde de Mieres, Josep Rovira (CiU-Olot) explica que buscaven el perfil d’una família jove, amb fills i amb ganes de quedar-se al municipi.

El 7 maig de 2013, l’Ajuntament va aprovar un conveni amb el President de la Presidència del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona Agustí i alcalde de Sant Joan Les Fonts, per tirar endavant el projecte. La regidora d’Alternativa per la Garrotxa (ApG) Alba Massanas va advertir que no veia clara s’haguessin de fer “habitatges de protecció oficial quan a Mieres hi ha moltes cases buides”, va dir que “cal fer alguna cosa perquè la gent posi a la venda les cases deshabitades i que la construcció d’aquests habitatges comporta un risc econòmic que no ha d’assumir l’Ajuntament”, Massanas va demanar que s’aturés el projecte, l’alcalde no la va fer ni cas.

Què passa a la Garrotxa?

Què passa a la Garrotxa?

Jaume Tané, Olot (Garrotxa)

La gent dels nostres temps de joventut (abans d’edat mitjana i avui tots avis) vàrem tenir sempre un sentit molt col·laborador i participatiu en comissions, juntes, pavordies, direccions de barris… Quasi tot de manera desinteressada, a favor de les entitats i de la seva gent. Avui, tot això és història, perquè a la major part dels ciutadans quan els demanen fer alguna cosa, el que primer volen saber és quant guanyaran.
Aquest inici dóna pas a un fet actual: Molta gent em van mostrar la seva inquietud per l’abandó del nou Hospital del Pla de Dalt i el silenci sobre la posada en marxa del nou vial Nord des de l’Autovia (A-26) fins a Cudella (es tracta de la part de la variant d’Olot que correspon fer a l’Estat).
Aquesta gent em va demanar fer una gestió al Govern central en nom de tots els ciutadans. La idea era preguntar pels dos temes: el nou hospital i el vial de l’A-26.
No és la primera vegada que m’adreçava al govern en representació d’un grup de ciutadans. Ho vaig fer amb Felipe González, José María Aznar i Jordi Pujol per diferents temes i sempre vaig tenir respostes directes a través dels seus corresponents secretaris de presidència. Ara el govern Rajoy també m’ha respost:
En aquesta ocasió, vam demanar diners per acabar l’Hospital Comarcal (amb millores per evitar viatges de pacients a Girona). Vam demanar un ajut com el que varen fer per pagar els deutes de les farmàcies catalanes i com el que sembla que faran perquè la Generalitat pugui pagar els proveïdors. Al mateix temps i aprofitant l’avinentesa que posin una partida per a Olot!
No em vaig explicar prou bé perquè em responen que el tema sanitari està transferit a les autonomies i no hi poden intervenir. No diguem que ho facin ells, demanem euros per la Generalitat, perquè pugui acabar l’Hospital per sempre. Tot i que ara sembla que obriran el nou Hospital pel setembre, però sense les novetats esperades, perquè a les caixes només hi ha teranyines. Què hi farem…
Ens donen àmplia informació sobre la variant nord, la N-260 entre Olot i Ripoll, millores entre Olot i Sant Joan de les Abadesses, ampliar l’A-26 fins a Figueres, amb dos trams Figueres, Cabanelles, Besalú.
Amb totes aquestes coses haurem de tocar la tecla de Pere Macias (diputat) que juntament amb el recordat Pere Bretxa i Galí són els dos millors alcaldes que hem viscut en tota la nostra existència i temps d’activitats de tota mena.
Com era el nostre costum volia informar-vos detalladament de la gestió i de la resposta de Madrid, però no m’ho han deixat fer. Tothom sap que havia estat més de 40 anys als mitjans de comunicació olotins. En el seu dia la Jefatura del Movimiento ens va passar a Joan Miranges i a mi el setmanari La Garrotxa. Vaig estar a Ràdio Olot en els difícils moments de passar a la FM. Hi vaig estar amb en Joanet de Can Grill. Vaig dirigir la primera estació de televisió comarcal, Canal 39 OlotTV inscrita al grup de teles locals de Cardedeu. Doncs bé: Gràcies a Diari de Girona ha estat possible publicar-vos aquest escrit perquè per als membres d’alguns mitjans olotins dec tenir lepra o alguna cosa per l’estil. Aquesta és la llibertat d’expressió garrotxina avui?

Malbaratament públic

Malbaratament públic

Adam Macia-Parris, Manlleu (Osona)

Últimament estan canviant i afegint alguns senyals de diverses carreteres d’Osona. Está bé quan és per millorar la seguretat a les carreteres, o quan els senyals estan en mal estat o s’han d’actualitzar senyals orientatius, però m’he fixat que alguns dels senyals que han canviat no eren necessaris, perquè l’anterior senyal encara estava en bon estat o en alguns casos feia poc que ja s’havien canviat els senyals, com és el cas de les rotondes del polígon industrial Malolles de Vic. A més a més han tornat a cometre errors, per exemple posant nous senyals (que fa poc els han tapat) que indiquen per anar a Olot per l’antiga carretera Vic-Olot (C-153) que travessa el polígon, i al mateix temps n’esborren de velles. No s’entén. Aquí ningú s’aclareix com indicar per anar a Olot. Això en part passa perque la nova carretera que va a Olot, la C-37, no enllaça amb l’antiga carretera C-153, en canvi a la Garrotxa ho van tenir més fàcil perque la C-37 sí que enllaça amb l’antiga carretera i no han hagut de canviar senyals. Una solució seria d’indicar Olot per les dues carreteres i posar per exemple, Olot pels túnels de Bracons (C-37) i Olot pel Coll de Condreu (Rupit) per l’antiga carretera C-153. Això és un suggeriment per als responsables de les carreteres que van en direcció a Olot i dels ajuntaments de Manlleu, Vic, Gurb i Roda de Ter.

Qüestionat el manteniment del partit judicial d´Olot a la comarca de la Garrotxa

Qüestionat el manteniment del partit judicial d´Olot a la comarca de la Garrotxa

Juan R. Lejarza d´Argelaguer

El dia 3 de maig de l´any 2013 el ple del “Consell General del Poder Judicial” (CGPJ) va aprovar un document de bases per a una nova demarcació judicial que planteja, una desaparició dràstica de partits judicials, entre ells el d´Olot a la nostra comarca de la Garrotxa. Aquell estudi es va enviar a les sales de govern dels Tribunals Superiors de Justícia, perquè hi fessin observacions.

Aquesta proposta ja ignorava l’impacte real que té l’existència del partit judicial per a cada territori i la mateixa tradició històrica en què sovint es fonamenta, i va generar alarma i preocupació en diverses poblacions, també a Olot, i comarques senceres, que veien qüestionat el manteniment dels partits judicials que hi tenen seu.

Entre altres qüestions, són evidents les conseqüències negatives per a la prestació de la justícia de proximitat que això podia comportar, i també la vulneració competencial i d’autonomia que suposa respecte l’article 107.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC), ja que la proposta sobre demarcació i planta judicial correspon, pel que fa al país, al Govern de la Generalitat de Catalunya, i la seva aprovació s’ha de portar a efecte mitjançant una llei de les Corts Generals d´Espanya. A més la determinació de la capital de cada partit judicial, d´Olot en nostre cas, s’ha de fer per llei del Parlament de Catalunya ( art. 107.3 EAC, art. 35.6 LOPJ).

Els darrers mesos el Ministeri de Justícia ha anat anunciant que s’abordaria una revisió de la normativa de l’organització judicial. De fet, ja s’han fets públiques sengles propostes de text articulat d’una nova Llei Orgànica del Poder Judicial i d’una nova Llei de Demarcació i Planta Judicial, que el mateix Ministre de Justícia ha presentat davant la corresponent Comissió del Congrés dels Diputats.

Aquestes propostes dissenyen una nova estructura judicial d’àmbit provincial (Girona) que comporta la desaparició dels jutjats de pau dels Ajuntaments de la Garrotxa: Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau i el propi d´Olot, i dels jutjats de primera instància i instrucció, així com la supressió dels actuals partits judicials. Amb el nou model es crearia un únic tribunal d’instància a cada província, que inclouria tots els ordres jurisdiccionals: civil, penal, contenciós-administratiu i social. Els actuals edificis judicials distribuïts pel territori podrien esdevenir, en alguns casos, simples delegacions del corresponent tribunal d’instància d’àmbit provincial.

Atès que és evident la conveniència de l’avaluació de la prestació dels serveis públics. Pot ser necessària una revisió del manteniment dels actuals 49 partits judicials en què està dividida Catalunya. Però una supressió total d’aquesta distribució sense un anàlisi acurat, i amb un sistema de centralització tan intens no és la solució idònia. Una possible alternativa al model de centralització a Girona, que promou el ministeri espanyol, passaria per l’aprofundiment de la proximitat, o fins i tot, la creació d’una nova tipologia de “Jutjats de Proximitat”, com els que existeixen en altres països, com ara França o Itàlia, distribuïts pel territori segons criteris objectius i amb un funcionament més flexible que el dels actuals jutjats de primera instància.

Seria convenient aprofitar el coneixement i proximitat que suposa per als governs, també per als locals, la figura del Jutge/ssa de pau, i en particular, la Agrupació de Secretàries de jutjats de pau a Sant Joan Les Fonts que s’ha promogut en els darrers anys.