Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 30 noviembre 2014

Les col·laboracions de Josep Pla a les revistes feixistes

Posted by lejarza en 30 noviembre, 2014

Les col·laboracions de Josep Pla a les revistes feixistes


Josep Guixà. Autor d´«Espías de Franco: Josep Pla y Francesc Cambó» (Fórcola, 2014). Barcelona.


En resposta a la columna de Josep C. Vergés del proppassat 23 de novembre, http://www.diaridegirona.cat/opinio/2014/11/23/lespia-jose-pla/698421.html lamento insistir que segons diversos testimonis (José María Alfaro, secretari de José Antonio Primo de Rivera, o l´historiador franquista Pedro Gómez Aparicio) Josep Pla va col·laborar a les revistes falangistes d´abans de la Guerra. El fill de l´editor Vergés creu que pot haver estat José Pla Cárceles, un «murcià que vivia a Madrid», però aquest era un funcionari de la Societat de Nacions, amic d´Eugeni Xammar i col·laborador de Salvador de Madariaga en un intent de mediació entre els dos bàndols a la Guerra Civil, que als anys 30 vivia a Ginebra. Aconsello comparar la seva prosa de buròcrata, amarada de retoricisme, dels seus assajos històrics, amb la punyent secció «Ventana al mundo» del setmanari falangista Arriba (hi ha còpia facsímil a la biblioteca de la Universitat de Girona), fàcilment identificable amb Pla.
Altrament, escriure papers anònims no significa ser falangista de cor. El mateix Vergés, jr. ha explicat algun cop que la necessitat de «cupo» de paper per a la revista Destino va obligar Josep Pla, el 1942, a publicar un article a la revista feixistoide El Español. No va afegir que l´article es titulava «Eugenio D´Ors y Barcelona» i que Pla, tot reivindicant la tasca cultural de Xènius a la Mancomunitat, va escriure que José Antonio Primo de Rivera «me dijo innumerables veces que tenía un recuerdo agradabilísimo de la Biblioteca de Cataluña y que había pasado en ella horas inolvidables».

Les col·laboracions de Josep Pla a les revistes feixistes Josep Guixà. Autor d´«Espías de Franco: Josep Pla y Francesc Cambó» (Fórcola, 2014). Barcelona.

Les col·laboracions de Josep Pla a les revistes feixistes
Josep Guixà. Autor d´«Espías de Franco: Josep Pla y Francesc Cambó» (Fórcola, 2014). Barcelona.

Posted in Uncategorized | 3 Comments »

Consell Comarcal de la Garrotxa licitació del “Servei de telecomunicacions per diferents ens de la comarca” contracte 191.249,14 euros

Posted by lejarza en 29 noviembre, 2014

Consell Comarcal de la Garrotxa licitació del “Servei de telecomunicacions per diferents ens de la comarca” contracte 191.249,14 euros

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 228 – 28 de novembre de 2014 Núm. 12859

Anunci sobre contractació d’un servei de telecomunicacions

Mitjançant Decret de la Presidència de data 17 de novembre de 2014, es va aprovar l’obertura de l’expedient de contractació, juntament amb els plecs de clàusules administratives i tècniques particulars que ha de regir el procés de licitació de la contractació del servei.

De conformitat amb l’article 277.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, s’anuncia el procediment de licitació per l’adjudicació del contracte.

1. Entitat adjudicadora.

a) Organisme: Consell Comarcal de la Garrotxa

b) Dependència que tramita l’expedient: Àrea d’Administració i Suport als Municipis

c) Número d’expedient: B103/2014/041

2. Objecte del contracte.

a) Descripció de l’objecte: Servei de telecomunicacions per diferents ens de la comarca.

b) Codi CPV: 64200000-8

c) Divisió per lots i número: No s’escau

d) Lloc d’execució: dotze entitats locals de la Garrotxa

e) Durada del contracte: dos anys

3. Tramitació, procediment i forma de l’adjudicació.

a) Tramitació: ordinària

b) Procediment: obert

c) Forma: oferta econòmica més avantatjosa amb més d’un criteri d’adjudicació

4. Pressupost base de licitació.

D’acord amb l’article 87.2 del TRLCSP el contracte es licitarà sobre els preus unitaris relatius a diversos serveis i prestacions inclosos en el contracte. El preu estimat del contracte és de 191.249,14 € (IVA del 21% inclòs).

5. Garanties:

Provisional: No s’escau. Definitiva: L’import de la garantia definitiva serà equivalent al 5% del preu de l’adjudicació.

6. Obtenció de documentació i informació. Perfil del contractant del Consell Comarcal de la Garrotxa http://www.garrotxa.cat Publicació: Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOPG) i el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)

7. Requisits específics del contractista.

a) Classificació: grup 5, subgrup: 4 i categoria: A

b) Altres requisits: els establerts en el plecs de clàusules administratives particulars

8. Presentació d’ofertes o de les sol·licituds de participació.

a) Data límit per la presentació d’ofertes: 5 de gener de 2014 a les 14:30 hores.

b) Documentació que cal presentar: la que es detalla en els plecs de clàusules administratives particulars.

c) Lloc de presentació:

Entitat: CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA Domicili: Av. Onze de setembre, 22 Localitat i codi postal: Olot, 17800

9. Obertura de les ofertes.

L’acte d’obertura de les proposicions serà públic i tindrà lloc a la Sala de Juntes de la corporació a les dotze hores del dia que en faci sis, comptat a partir de l’acabament de presentació de proposicions. Si aquest dia és festiu o dissabte, l’acte es farà el primer dia hàbil següent.

10. Despeses dels anuncis.

Les despeses de publicació dels anuncis del contracte així com els de l’adjudicació aniran a càrrec del contractista adjudicatari.

Olot, la Garrotxa, 19 de novembre de 2014 Joan Espona i Agustín President

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Ajuntament de Sant Jaume de Llierca licitació contracte mixt d’obres i serveis de l’obra “Xarxa d’aigua potable en alta i d’explotació de l’ETAP 558.228,13 euros

Posted by lejarza en 29 noviembre, 2014

Ajuntament de Sant Jaume de Llierca licitació contracte mixt d’obres i serveis de l’obra “Xarxa d’aigua potable en alta i d’explotació de l’ETAP 558.228,13 euros

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)

Núm. 228 – 28 de novembre de 2014 Núm. 12904

Anunci sobre la convocatòria de licitació d’un contracte mixt d’obres i serveis.

Aprovats inicialment per la Junta de Govern Local, en la sessió de data 20 de novembre de 2014, el Plec de clàusules administratives particulars i el Plec de clàusules tècniques que han de regir la contractació, per procediment obert i tramitació urgent, el contracte mixt d’obres i serveis d’execució de l’obra “Xarxa d’aigua potable en alta i ETAP a Sant Jaume de Llierca” i d’explotació de l’ETAP durant l’any de garantia de l’obra, i atès l’article 277 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya en relació amb l’article 50 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, s’exposen al públic durant un termini de deu dies hàbils per tal que s’hi puguin presentar reclamacions, amb el ben entès que, si no se’n presenten, quedaran definitivament aprovats.

Simultàniament es disposa l’obertura del procediment de licitació, si bé aquesta restarà condicionada a l’aprovació definitiva dels esmentats plecs, d’acord amb les dades següents:

1. Entitat adjudicadora: dades generals i dades per a l’obtenció d’informació:

a) Organisme: Ajuntament de Sant Jaume de Llierca

b) Dependència que tramita l’expedient: Secretaria

c) Obtenció de documentació i informació:

1. Dependència: Secretaria

2. Domicili: C/. Àngela Brutau, 1

3. Municipi i codi postal: Sant Jaume de Llierca (17854)

4. Telèfon: 972 68 70 05

5. Telefax: 972 68 78 54

6. Correu electrònic: ajuntament@santjaumedellierca.cat

7. Direcció d’internet del perfil del contractant: http://www.santjaumedellierca.cat

8. Data límit d’obtenció de documentació i informació: fins a l’últim dia en què es puguin presentar les ofertes.

d) Número de expedient: 23/2014

2. Objecte del contracte:

a) Tipus: contracte mixt d’obres i serveis

b) Descripció de l’objecte: execució de l’obra “Xarxa d’aigua potable en alta i ETAP a Sant Jaume de Llierca” i explotació de l’ETAP durant el primer any de garantia de l’explotació

c) Divisió per lots i número de lots/unitats: no

d) Lloc d’execució/lliurament: c/ Bosc d’en Puig – Polígon industrial SAU Can Coma

e) Termini d’execució/lliurament: 6 mesos (execució obra); 1any (explotació ETAP)

f) Admissió de pròrroga: si (explotació de l’ETAP).

g) CPV: 45252126-7: Treballs de construcció de plantes de tractament d’aigua potable; 65120000-0: Explotació d’una planta depuradora

d’aigua.

3. Tramitació, procediment i forma d’adjudicació:

a) Tramitació: urgent

b) Procediment: obert

c) Subhasta electrònica: no

d) Forma: diversos criteris d’adjudicació.

e) Criteris d’adjudicació: clàusula 10 del plec de clàusules administratives particulars

4. Valor estimat del contracte: 558.228,13 euros (IVA exclòs).

5. Pressupost base de licitació: 461.737,38 euros i 96.964,85 euros d’IVA, desglossat segons s’estableix a la clàusula 4 del plec de clàusules.

6. Garanties exigides:

a) Provisional (import): no

b) Definitiva (import): 5% de l’import de l’adjudicació, exclòs l’IVA

7. Requisits específics del contractista:

a) Classificació: Grup: E, Subgrup: 1, Categoria b

b) Solvència econòmica i financera, i solvència tècnica i professional: clàusula 6 del plec de clàusules administratives particulars.

8. Presentació de les proposicions i sol·licituds de participació:

a) Data límit de presentació: 13 dies naturals comptats a partir del dia següent al de la darrera publicació de l’anunci de licitació en el Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOP de Girona), en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) o en el perfil del contractant. En el cas que el darrer dia s’escaigui en dissabte o festiu, la presentació de proposicions s’entendrà prorrogada al primer dia hàbil següent.

b) Modalitat de presentació: segons es descriu en el plec de clàusules

c) Lloc de presentació:

1. Dependència: Secretaria

2. Domicili: C/. Àngela Brutau, 1

3. Municipi i codi postal: Sant Jaume de Llierca (17854)

4. Direcció electrònica: ajuntament@santjaumedellierca.cat

5. Horari: de dilluns a divendres, de 9:00 a 15:00 hores i els dijous, de 16:30 a 20:00 hores)

d) Admissió de variants, si s’escau: segons plec de clàusules.

e) Termini durant el qual el licitador estarà obligat a mantenir la seva oferta: fins a l’adjudicació definitiva

9. Obertura d’ofertes:

a) Direcció: C/ Àngela Brutau, 1

b) Municipi i codi postal: Sant Jaume de Llierca (17854)

c) Data i hora: el sobre “A” s’obrirà l’endemà de la finalització del termini per a la presentació d’ofertes o, si aquest és dissabte o inhàbil, el primer dia hàbil següent. El sobre “C” s’obrirà, en acte públic, el 4t. dia hàbil posterior a la finalització del termini per a la presentació de les proposicions, a les 20.00 hores.

10. Despeses de publicitat: a càrrec de l’adjudicatari.

Sant Jaume de Llierca, 20 de novembre de 2014 Ferran Puig i Estartús Alcalde

Vista de Sant Jaume de Llierca desde el Municipi de Argelaguer castell de Montpalau

Vista de Sant Jaume de Llierca desde el Municipi de Argelaguer castell de Montpalau

Posted in Uncategorized | 4 Comments »

El terratrèmol dels indignats

Posted by lejarza en 23 noviembre, 2014

El terratrèmol dels indignats

Josep Quintanas Bosch

Per a les eleccions catalanes, emergeix amb força, sense líder, sense organització, alcaldes, regidors, ni ningú conegut, Podemos/Podem: tercer partit en intenció directa de vot. Més que ICV i PSC junts. Com el serial monotemàtic i ben previsible català, protagonitzat per Mas amb l’ajut dels “palmeros” parlamentaris i l’aportació estel·lar del Govern del PP, continuarà sense traves, ben segur que les adhesions al nou partit augmentaran. Perquè la gent n’està tipa i Podemos/Podem és l’instrument per donar una bona coça al cul als situats al poder i els seus voltants. El desengany és tan profund que votar al desconegut sembla molt més assenyat que votar al boig conegut.

Només hem de repassar els treballs del Parlament. Han creat una comissió dita d’investigació sobre el frau i l’evasió fiscal que tan sols serveix per blasmar adversaris polítics i fer veure que fan alguna cosa. En absolut es vol clarificar res. Ningú, per exemple, ha pensat a citar Ausàs, conseller de Governació d’ERC condemnat per contraban, la manera clàssica d’estafar el fisc, i es neguen a citar Artur Mas, president de CDC, partit fundat per Jordi Pujol, amb la seu embargada pel cas Palau i acusat del cèlebre 3%. Què voleu que sàpiga de fraus i corrupció el president de CDC amb tota la vida als budells del partit i de l’administració convergents, col·laborador íntim i successor de Jordi Pujol?

Hi ha unes profundes ganes a la societat de canviar-ho tot i a tothom. De bugada i de gent nova. I enmig d’aquest terratrèmol i del clam per regenerar la vida pública, consellers socialistes del tripartit, més vistos que el TBO i acompanyats d’una selecta colla d’amics, han decidit trencar finalment amb el PSC i fundar un partit socialista, sobiranista i amb quasi tants adjectius com futurs afiliats. Amb les formes de l’entranyable casta: arrapades al sou i al càrrec fins al darrer alè.

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Entre la quimera i la desolació

Posted by lejarza en 22 noviembre, 2014

Entre la quimera i la desolació

Eduardo Jordà

Fa poc, una noia molt jove em deia que estava treballant en un laboratori que investigava les cèl·lules mare, usant el greix de les liposuccions sobrants de les clíniques de cirurgia estètica per crear cèl·lules mare que poguessin lluitar contra l’envelliment. Li vaig preguntar si el projecte anava bé, i em va contestar que sí, molt bé però que estaven a punt d’acomiadar tots els becaris com ella que treballaven al laboratori, perquè el projecte, finançat amb diners públics, s’havia quedat sense fons. És a dir, que aquest laboratori estava investigant com fer que la gent pugui viure quinze o vint anys més, quan ni tan sols estem en condicions de pagar un salari miserable a una jove llicenciada en Biotecnologia. De tota manera, la noia em va dir que tenia pensat anar-se’n a la Xina, “ja que allà aquests projectes d’investigació mai es queden sense fons”.

El món està canviant molt de pressa i nosaltres continuem ancorats en discussions i en debats que porten gairebé un segle -o més d’un segle- de retard respecte a la realitat actual. Discutim si Catalunya serà independent o no o si els catalans tenen dret a decidir o no -o si a Catalunya es viurà millor després de la independència-, però en realitat estem parlant d’un món tan arcaic com el d’aquells cotxes venerables que s’arrencaven fent girar una maneta. Cada vegada hi ha menys possibilitats de feina remunerada -de forma decent, s’entén-, perquè la tecnologia ho està canviant tot i en deu o quinze anys el món que havíem conegut s’haurà enfonsat del tot. Alhora que augmenten els multimilionaris que es fan rics amb dues puntades de peu -com aquest xinès que ha creat Ali Baba, el portal de vendes per Internet-, van desapareixent milers i milers de llocs de treball que en altres temps estaven relativament ben remunerats i permetien subsistir en condicions dignes.

En la meva infància una família sencera podia portar una vida decent amb una petita merceria o una botiga d’ultramarins, però tot això ja està passant a la història. Ali Baba depèn de milers i milers de repartidors amb moto que van distribuint les compres dels seus clients per la Xina -i d’aquí a poc per mig món-, però aquests repartidors guanyen una misèria i probablement ni tan sols tenen assegurança i s’han de pagar una assegurança d’autònoms. I a més, a penes tenen perspectives d’ascens o de millora, perquè no treballen en una empresa pròpiament dita amb seccions i jerarquia, a banda del cap que ha creat el portal de vendes per Internet i les distribueix amb un ?exèr?cit d’operaris als quals paga una misèria.

Ho dic perquè ningú sembla enrecordar-se d’aquestes coses quan es fan -si és que es fan- les propostes econòmiques que ens diuen com sortirem de la crisi. Tenim una població molt envellida a la qual cal mantenir -amb pensions moltes vegades insuficients o penoses-, a més d’un sector de la població que viu en la pobresa i amb escassíssimes perspectives de poder sortir-ne, ja que amb prou feines té formació educativa o laboral de cap mena. I això per no parlar dels milers i milers de llicenciats universitaris que han de marxar a buscar feina a un altre lloc, perquè aquí simplement no n’hi ha. I a tot això cal afegir els costos creixents del nostre costós -encara que imprescindible i ara malmès- estat del benestar: pensions, subsidis, nòmines dels empleats públics, la maquinària de l’Estat, tot això. Aquest és el panorama amb el qual ens enfrontem.

Alguns líders de l’esquerra europea, com Valls Renzi, aposten per adaptar la socialdemocràcia a aquesta nova realitat mutant i emprendre reformes que els seus mateixos votants consideren reaccionàries o ultraliberals. L’altra esquerra, més ortodoxa o menys realista, es nega a acceptar aquesta nova realitat i creu que es pot governar amb grans injeccions de diners públics, sempre que es lluiti contra el frau fiscal i es faci pagar a les grans fortunes en funció dels seus beneficis. I a l’altra banda, és clar, hi ha la dreta de Rajoy que ens convenç que algun dia les coses aniran millor i que tots podrem estar molt contents, perquè el nostre fill cobrarà 300 euros per una feina de vuit hores, mentre que el nostre sou o la nostra pensió seguirà retallat pels segles dels segles. I ens agradi o no, aquest és el panorama, i no n’hi ha un altre.

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

La Caixa va pagar més de 3,3 milions d’euros a dotze càrrecs polítics en actiu entre 2005 i 2013

Posted by lejarza en 21 noviembre, 2014

La Caixa va pagar més de 3,3 milions d’euros a dotze càrrecs polítics en actiu entre 2005 i 2013

Formaven part del consell d’administració o la comissió de control de l’entitat en representació dels Ajuntaments

Argelaguer – Vall del Llierca/la Directa

Miquel Noguer Planas ex president del Consell Comarcal de la Garrotxa a Olot el càrrec electe que va percebre més diners amb un mínim de gairebé 1,35 milions d’euros

Miquel Noguer Planas (CiU-Olot), 1.348.500 euros. Membre del consell d’administració de La Caixa –i, com a tal, d’altres societats del grup– entre el 2003 i el 2013 en representació dels Ajuntaments: Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Les Planes d’Hostoles, Les Preses, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Tortellà, Vall d’en Bas i Vall de Bianya.

Va ser alcalde de Mieres entre el 1991 i el 2006 i president del Consell Comarcal de la Garrotxa de 1998 a 2006. Des de l’any 2007, és alcalde de Banyoles i, actualment, també és el vicepresident de la Diputació de Girona i el president del Consorci d’Acció Social de Catalunya. També ha estat als consells de Criteria Caixa Holding, Nuevo MicroBank, VidaCaixa Grupo, Abertis Logística i Societat General d’Aigües de Barcelona. El 2012, el ple municipal de Banyoles va rebutjar –només amb els vots de CiU– una moció de suport a la campanya contra els peatges #novullpagar, fet que va generar crítiques de l’oposició, atesa la presència de Noguer al consell de La Caixa, principal accionista d’Abertis, la concessionària de la majoria de peatges catalans.

Immaculada Juan Franch (CiU), 679.500 euros. Al consell d’administració des de 2005 i fins al 22 de maig de 2012 en representació de les impositores. Actualment, és assessora de la Generalitat de Catalunya en polítiques mediambientals a les Terres de l’Ebre. A nivell de partit, des de 2004 és membre de la direcció nacional de CDC i presideix la federació de la formació a les Terres de l’Ebre des de 2012. Va ser alcaldessa de Deltebre (Baix Ebre) de 2001 a 2005, municpi del qual va ser regidora de 1991 a 2007. A partir de l’any 2009, s’integra al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Rosa Maria Mora Valls (CiU), 212.000 euros. Va formar part del consell d’administració de l’entitat entre el 2009 i el 22 de maig de 2012 en representació de les corporacions municipals. Va percebre 111.000 en dietes, 11.000 en primes d’assegurança i 90.000 com a consellera d’altres societats del grup financer. És l’alcaldessa d’Anglesola des de 1993 i, a més, presideix el Consell Comarcal de l’Urgell des de l’any 2000.

Àngel Ros Domingo (PSC), 207.000 euros. Membre de la comissió de control de La Caixa del 2005 al 2012 en representació de les corporacions municipals. Alcalde de Lleida des de 2004 i actual president del PSC, va cobrar 173.000 euros en dietes i 34.000 més en primes d’assegurança.

Aina Calvo Sastre (PSIB-PSOE), 192.500 euros. Va ser membre del consell d’administració de l’entitat financera des de l’any 2009 fins al 22 de maig de 2012 en representació de les corporacions municipals. Va ser alcaldessa de Palma de 2007 a 2011 i, actualment, és la cap de l’oposició al consistori de la capital de Mallorca. També ha estat diputada al Parlament de les Illes. Després de la publicació de la informació, els Socialistes de Palma s’han posat en contacte amb la Directa per demostrar documentalment que totes les remuneracions que va rebre Calvo de La Caixa van anar destinades a “programes d’atenció a situacions d’emergència social”.

Magí Pallarès Morgades (CiU), 167.500 euros. Al consell d’administració de La Caixa almenys des de 2003 i fins al 2009 en representació de les corporacions municipals. Va rebre 153.500 euros com a dietes d’assistència a les reunions i 14.000 en primes d’assegurança. Alcalde de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) de 1991 a 2007 i, novament, des de 2011.

Josep Antoni Frias Molina (CiU), 158.000 euros. Integrant de la comissió de control entre el 2009 i el 2013 en representació de les corporacions municipals, va cobrar 138.000 euros en dietes i 20.000 més en primes d’assegurança. Alcalde d’Hostalric des de 2007, també forma part del Consell Comarcal de la Selva.

Maria Rosa Pujol Esteve (CiU), 157.000 euros. Va representar les impositores a la comissió de control entre el 2009 i el 2013. Va rebre 138.000 euros en dietes i 19.000 més en primes d’assegurança. És l’alcaldessa d’Aitona (Segrià) des de 2010.

Lluc Tomàs Munar (PP), 107.000 euros. Va ser al consell d’administració entre el 2003 i el novembre de 2008 en representació de les corporacions locals. Alcalde de Llucmajor (Mallorca) entre el 1999 i el 2008, va cobrar 95.000 euros en dietes i 12.000 en primes d’assegurança a partir de l’any 2005. Condemnat a tres anys de presó per malversació, el 2008, arran de l’anomenat cas Llucmajor, l’any 2010, la sentència va ser anul·lada pel Tribunal Suprem.

Santiago Pallàs Guasch (CiU), 103.500 euros. Present a la comissió de control de 2005 a 2009 en representació de les corporacions locals. Regidor a l’Ajuntament de Tarragona entre el 1991 i el 2007, també va ser conseller del Consell Comarcal del Tarragonès (2007-2011) i, actualment, és assessor de CiU a la Diputació de Tarragona.

Josep Sala Leal (CiU), 23.400 euros. Va formar part del consell d’administració de La Caixa durant uns mesos de 2009. És alcalde de Forallac (Baix Empordà) des de fa més de vint anys. També és diputat provincial, en aquest cas, des de 2007.

Joan-Maria Roig Grau (CiU), 7.000 euros. Va formar part del consell d’administració de La Caixa durant diversos anys, fins que va cessar del càrrec el 2005. Alcalde d’Amposta durant dues dècades (1987-2007), també ha estat president del Consell Comarcal del Montsià (1987-1995), senador (1995-2001 i 2008-2012) i diputat al Parlament de Catalunya (1992-2006). Actualment, és el gerent de les empreses públiques i els consorcis adscrits al Departament de Salut.

Mes: L´expresident del Consell Comarcal de la Garrotxa ha cessat com conseller de La Caixa

https://llierca.wordpress.com/2013/08/02/lexpresident-del-consell-comarcal-de-la-garrotxa-ha-cessat-com-conseller-de-la-caixa/

La Caixa de les hipoteques i la crisi del totxo. Miquel Noguer Planas ex president del Consell Comarcal de la Garrotxa a Olot el càrrec electe que va percebre més diners amb un mínim de gairebé 1,35 milions d'euros

La Caixa de les hipoteques i la crisi del totxo.
Miquel Noguer Planas ex president del Consell Comarcal de la Garrotxa a Olot el càrrec electe que va percebre més diners amb un mínim de gairebé 1,35 milions d’euros

Posted in Uncategorized | 3 Comments »

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs que prohibeix el Fracking a Catalunya

Posted by lejarza en 20 noviembre, 2014

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs que prohibeix el Fracking a Catalunya

Vall del Llierca – Argelaguer/Riudaura

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs del Govern contra la llei de Catalunya que prohibeix el Fracking) i ha suspès provisionalment la norma recorreguda.

Cantàbria, Navarra, la Rioja i Catalunya, amb projectes previstos a la Garrotxa al municipi de Riudaura i a la comarca del Ripollès (Ripoll) i les comarques de Girona, han prohibit aquesta tècnica als seus territoris, però el Govern del PP ha recorregut contra aquestes lleis i el Constitucional ja li ha donat la raó en els casos de Cantàbria i La Rioja.

La llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic a Catalunya va ser recorreguda per l’Executiu l’octubre amb l’argument que “estableix la prohibició -que en la pràctica és absoluta- de l’ús de la tècnica de fractura hidràulica en l’aprofitament d’hidrocarburs”.

El tribunal de garanties traslladarà la demanda al Congrés dels Diputats i al Senat, així com a la Generalitat i al Parlament de Catalunya perquè puguin personar-se en el procés i formular les seves al·legacions.

L’admissió a tràmit implica automàticament la suspensió provisional durant cinc mesos de la norma recorreguda quan així ho sol·licita el Govern, com ha succeït en aquest cas, segons la Constitució.

En haver-ho demanat l’Executiu, la norma queda suspesa mentre el Constitucional no resol el fons de l’assumpte o fins que decideixi, passat 5 mesos, si prolonga l’anul·lació cautelar.

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs que prohibeix el Fracking a Catalunya Argelaguer – Riudaura - Besalú - Garrotxa

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs que prohibeix el Fracking a Catalunya
Argelaguer – Riudaura – Besalú – Garrotxa

Posted in Uncategorized | 5 Comments »

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya recurso contencioso-administrativo de Telefonica Moviles España, S. A. contra l´Ajuntament de Sant Jaume de Llierca

Posted by lejarza en 20 noviembre, 2014

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya recurso contencioso-administrativo de Telefonica Moviles España, S. A. contra l´Ajuntament de Sant Jaume de Llierca

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 222 – 20 de novembre de 2014 Núm. 12482

Administració de Justícia Tribunal Superior de Justícia SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA Secció Primera

Anunci d’informació pública d’interposició del recurs contenciós administratiu 553/2014

Por medio del presente hago saber: Que el Procurador/a Sr/a. FCO. JAVIER MANJARIN ALBERT actuando en nombre y representacion de TELEFONICA MOVILES ESPAÑA, S.A. ha interpuesto ante la Sección Primera de la Sala Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya recurso contencioso-administrativo al que le ha correspondido el número 553/2014 contra AJUNTAMENT DE SANT JAUME DE LLIERCA sobre TAXA PER APROFITAMENT ESPECIAL DEL DOMINI PÚBLIC LOCAL, A FAVOR D’EMPRESES EXPLOTADORES DE SERVEIS DE SUBMINISTRAMENTS D’INTERÈS GENERAL, EXERCICI 2015

Lo que se hace público a los efectos preceptuados en el artículo 47 de la Ley 29/1998, de 13 de Julio, reguladora de esta Jurisdicción.

Sirviendo la publicación del presente como emplazamiento de las personas, fisicas o juridicas, a cuyo favor deriven derechos del propio acto administrativo recurrido y, asimismo, de aquellas personas o entidades cuyos derechos o intereses legítimos pudieran quedar afectados por la estimacion de las pretensiones del demandante, para que si lo desean puedan personarse en legal forma en las presentes actuaciones hasta el momento en que haya de dárseles traslado para contestar a la demanda.

Barcelona, 7 de noviembre de 2014 Juan Luis Pizano Barón Secretario judicial

Vista de Sant Jaume de Llierca desde el Municipi de Argelaguer castell de Montpalau

Vista de Sant Jaume de Llierca desde el Municipi de Argelaguer castell de Montpalau

Posted in Uncategorized | 7 Comments »

El comtat de Besalú en el context català i europeu

Posted by lejarza en 18 noviembre, 2014

El comtat de Besalú en el context català i europeu

Mercè Aventín Puig, Universitat de Barcelona i Josep M. Salrach Marés Universitat Pompeu Fabra

Quaderns de les Assemblees d’estudis núm. 1 Numero: 11 Any: 2014

Devia ser un dia de l’any 2009 o 2010 que ens vam reunir a Barcelona amb Tura Clarà, presidenta dels Amics de Besalú. La senyora Clarà va acudir a la reunió amb les idees molt clares: les tradicionals Assemblees d’Estudis del Comtat de Besalú han donat fins al present molt bons resultats, ens va dir, perquè han ajudat a ampliar i aprofundir el coneixement de la història de l’antic comtat de Besalú. Ho demostra la qualitat de molts treballs publicats als volums d’Actes de les distintes Assemblees, i la participació en elles de prestigiosos historiadors catalans i estrangers. Ha arribat, però, afegia, el moment de renovar el format de les Assemblees i donar a aquestes reunions un to i nivell científic més alt, com a culminació del procés que les mateixes Assemblees van iniciar ja fa molts anys. Ho justificava amb l’argument de la desigualtat: a les Assemblees s’han presentat tradicionalment treballs molt bons, d’historiadors de primeríssim nivell, al costat d’altres d’aficionats de menys o molt menys interès, fet que ha anat en detriment del prestigi de les Assemblees i de les seves publicacions. Es tractaria a partir d’ara d’aixecar el nivell d’exigència i, d’alguna manera, filtrar ponències i comunicacions ja abans de presentar-les i, sobretot, de publicar-les a fi de garantir un nivell més alt de qualitat global. La presidenta del Amics de Besalú creia també que havia arribat el moment d’ampliar els horitzons, és a dir, que sense abdicar de les arrels besaluenques i dels seus propòsits fundacionals, i potser tampoc del seu nom, les Assemblees d’Estudis del Comtat de Besalú s’havien de transformar en autèntics Congressos d’Història on es poguessin fer aportacions no limitades temàticament al comtat de Besalú sinó obertes a problemàtiques més universals. Tura Clarà ens demanava que l’ajudéssim a fer realitat aquests propòsits, i afegia que, al seu entendre, la proximitat del novè centenari de la incorporació del comtat de Besalú a la sobirania del Casal de Barcelona podia ser un bon pretext per començar-hi a treballar. Havent participat en algunes de les Assemblees i havent publicat en els volums d’Actes corresponents alguns treballs, vam entendre els propòsits de la presidenta i vam estar d’acord a ajudar-la.

És així com, en permanent contacte amb Tura Clarà, i d’acord amb el seu projecte, vam planificar el contingut de la XI Assemblea d’Estudis. Pel contingut de les Actes que aquí es publiquen es pot veure que en la planificació de la XI Assemblea van predominar els tres objectius ja anunciats: dilatar l’horitzó, procurant que les ponències i comunicacions de caire més local o comarcal tinguessin el contrapunt d’altres de més generals, d’àmbit català o fins i tot europeu i mediterrani; aixecar el nivell científic, donant entrada a temes i qüestions de debat entre especialistes, sovint reservades a col·loquis internacionals, i examinar el tema específic de la incorporació de Besalú a la Barcelona, amb noves dades si això fos possible, i així el pretext de commemoració del novè centenari de la incorporació es convertiria en raó científica. Però l’argument de fons apuntat per Tura Clarà, que vam fer nostre, era i és que les investigacions fins aquí realitzades, i en part reflectides a les Actes de les diferents Assemblees, han permès arribar a un cert coneixement del passat de Besalú i el seu Comtat, però que l’ampliació i aprofundiment d’aquest coneixement requereix ara un canvi de perspectiva i de manera de fer. Es tracta, en suma, de situar la història de Besalú i el seu Comtat en el context català i europeu, i així poder establir comparacions i fer noves interpretacions, fruit del diàleg científic entre historiadors que treballen sobre Besalú i historiadors que no hi treballen, però que tenen en comú les èpoques d’estudi i una part com a mínim de les problemàtiques. Sobretot es tracta de que aquells que investiguen fonts besaluenques en facin un estudi i en treguin unes conclusions que estiguin en consonància amb els objectius que marca la historiografia actualment a Europa. Naturalment, això que implica, de fet, transformar les Assembles en Congressos d’història, no es port fer sense que hi hagi en cada Assemblea una direcció científica responsable de planificar-ne el contingut, de decidir sobre objectius i participants. És el que vam intentar fer en ocasió de la XI Assemblea d’Estudis i que justifica que donéssim entrada a estudiosos que habitualment no treballen amb fons de Besalú. Pel desenvolupament de l’Assemblea i el contingut de les Actes que aquí presentem, ens sembla que no ens vam equivocar de camí.

Al marge de l’ordre en que les ponències es van dictar a Besalú, en la sala medieval de la cort del veguer, els dies 21 i 22 d’octubre del 2011, del títol amb què es van presentar i de l’ordenació que tenen en aquesta edició digital, podem establir una classificació de les ponències en tres blocs: ponències més o menys lligades a la problemàtica específica de la incorporació de Besalú a Barcelona; ponències dedicades a contextualitzar aquest fet reconstruint el panorama social, polític i religiós del moment a Besalú, als comtats catalans i a Europa, i ponències d’història de l’art i l’arqueologia, domini aquest darrer en el que les potencialitats i realitats en terres de Besalú són molt notables. Com veurem algunes ponències es podrien ubicar en dos d’aquests blocs o en tots tres a l’hora.

Les ponències de Martí Aurell, Joan Ferrer i Josep M. Salrach són les més directament lligades a l’estudi dels darrers comtes de Besalú i dels seus vincles familiars, al problema de la identitat del darrer comte i a les relacions amistoses o conflictives entre les Cases Comtals de Besalú i Barcelona. Martí Aurell i Joan Ferrer defensen l’existència diferenciada dels comtes Bernat II i Bernat III, oncle i nebot, mentre que Josep M. Salrach aporta una sèrie de documents que, al seu entendre, avalen la inexistència de Bernat III. Aurell i Salrach coincideixen en donar crèdit a les Gesta quan presenten als comtes germans Guillem II i Bernat II enemistats i assassinat el primer amb la connivència o coneixement del segon, un fet que sembla tenir alguna relació amb la final incorporació de Besalú a Barcelona. Des del punt de vista de l’enfocament, les tres ponències són diferents: la de Joan Ferrer examina la política religiosa dels darrers comtes de Besalú respecte dels monestirs de Ripoll i Sant Joan, la de Martí Aurell enllaça el tema general de les estructures de parentiu a Catalunya i Europa el segle XII amb l’exemple concret del comtes de Besalú i la de Josep M. Salrach presenta els documents de Besalú dels segles XI i XII custodiats a la Secció de Cancelleria de l’ACA i n’estudia el contingut sobretot en el que concerneix als darrers comtes de Besalú.

Les ponències d’Enric Dolset, Jaume Vilaginés, Lluís To i Elvis Mallorquí identifiquen i expliquen els marcs i les estructures polítiques i socials a l’interior de les quals es produeixen els fets històrics dels segles XI i XII i es fan interpretables. En aquest sentit, la ponència d’Enric Dolset dedicada a l’anàlisi de les fronteres a Europa entorn del 1100, precisament quan la incorporació de Besalú a Barcelona modificava les fronteres internes de Catalunya, està més que justificada. Era imprescindible. Però és clar que un canvi polític de tal magnitud com el que es va produir a Besalú a principis del segle XII, quan la sobirania (o la iurisdictio general, com dirien els juristes) va passar al comte de Barcelona, no es va produir sense conflictes i acords en els que la noblesa, la petita i la gran, hi va haver de jugar un paper rellevant. Alguns juraments de fidelitat prestats sembla que col·lectivament per la noblesa besaluenca al darrer comte de Besalú en serien la prova. A l’anàlisi d’aquest grup humà, des de molts diferents aspectes i perspectives, en un context català que no ignora Besalú, es dedica la ponència de Jaume Vilaginès. Per suposat, aquesta noblesa i la família comtal mateixa no podien viure i exercir el poder sense una pagesia que la mantingués i a la que, per consegüent, calia mantenir sotmesa. A l’estudi d’aquesta pagesia, agrupada en comunitats, establerta en masos i lligada als senyors i a la terra per les servituds, es consagra la ponència de Lluís To que té la particularitat d’haver estat construïda amb fonts provinents de les terres de l’antic comtat de Besalú sobretot. De passada, la ponència de Lluís To mostra que els documents de la plena i la baixa Edat Mitjana a Besalú són molt rics, d’extraordinari interès per a l’estudi de la societat rural a Catalunya en temps feudals. La ponència d’Elvis Mallorquí, en consonància directa amb la seva tesi, és una de les més interessants de les que es van presentar a la XI Assemblea, perquè examina un tema importantíssim i fins ara negligit per la historiografia: l’examen en profunditat de l’organització parroquial i del pagament i percepció o distribució dels ingressos provinents del delme, que podia haver estat la renda més lucrativa d’aquella època, és a dir, la que permetia extreure més excedent de la pagesia. Elvis Mallorquí va mostrar com el delme, sovint considerat com un tribut eclesiàstic, en plena època medieval era percebut en cada parròquia per clergues i nobles, a través d’un sistema molt complex i divers de sostracció i distribució. És clar que l’Església i la noblesa tenien en el delmes una causa de disputa però també un teixit d’interessos que els unien enfront de qui els pagava: la pagesia.

Un bloc més heterogeni, però no menys ric, és el format, com dèiem, per les ponències d’art i arqueologia. Quant a l’art, Carles Sánchez va servir-se de l’estudi de capitells de Sant Pere de Camprodon i la seva comparació amb capitells més o menys coetanis de centres del Rosselló i el Vallespir per demostrar que les fronteres no existien per a l’art i els seus creadors o, si existien, eren perfectament permeables. De fet, la història de l’art és en aquest punt paral·lela a la història política: no oblidem que els comtes de Besalú ho eren també llavors del Vallespir, que ja és d’alguna manera terra rossellonesa. Els contactes, doncs, entre una i altra banda dels Pirineus havien de ser per aquesta banda molt fluïts. La ponència, també d’història de l’art, de Laura Bartolomé sobre el Sant Sepulcre de Palera uneix a l’interès per l’estudi d’un monument singular, la seva vinculació al moviment popular del pelegrinatge i la devoció als sants llocs que l’altre moviment popular, el de les croades, va despertar. El Sant Sepulcre estudiat per Laura Bartolomé i la història dels monestir de Ripoll i Sant Joan resseguida per Joan Ferrer, amb la vinculació a Sant Víctor de Marsella, són prova de que els homes que dirigien els destins del comtat de Besalú i les seves terres properes estaven perfectament lligats a Europa i participaven de les influències, les sensibilitats i els corrents que unien llavors als europeus. D’aquests elements que anaven configurant el que en podríem dir una religiositat popular europea, expressada comunament en l’art, n’hi també un testimoni excepcional des del punt de vista temàtic en aquesta XI Assemblea: ens referim a la ponència de Lourdes Sanjosé sobre el trasllat de les relíquies de sant Prim a Besalú a final del segle X. Lourdes Sanjosé examina els probables orígens d’aquestes relíquies i, després de descartar un origen en terres occitanes, conclou que, atesos els vincles creats pel comte-bisbe Miró Bonfill en vincular directament el seu monestir de Sant Pere de Besalú a Roma, les relíquies haurien arribat directament d’aquesta ciutat, en estricta reciprocitat.

Parlar de l’arqueologia en darrer lloc no significa desmerèixer un del fronts més renovadors de la recerca històrica. En podíem haver parlat, perfectament, en primer lloc. Tres arqueòlegs, Joan Frigola, Anna Madroñal i Alejandro Valenzuela, van exposar els resultats dels treballs arqueològics efectuats l’any 2009 a l’anomenada era d’en Xiua, al nord-est del centre històric de Besalú, en cinc sitges amortitzades escalonadament entre els segles X i XIII. Els materials que en van extreure els van permetre exposar una panoràmica de l’alimentació dels habitants de la vila de Besalú en l’època indicada, panoràmica que les fonts escrites d’aquells segles difícilment permetria construir. Si hi hagués algun dubte, recerques com aquesta mostrarien la necessitat d’aplegar els esforços d’arqueòlegs i documentalistes per millor apropar-nos al passat, una suma, d’altra banda, que en aquest congrés es va practicar. Ho palesa l’altra ponència d’arqueologia presentada per Cristian Folch i Jordi Gibert, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus treballs d’excavació a l’Aubert (la Vall d’en Bas), un assentament rural dels segles VI-X, permeten fer dues coses que la documentació no permet: en primer lloc, apropar-nos a les formes de vida i organització social de l’espai en el període de transició del món antic al feudal, un període fosc en el que la documentació té molt poc a dir, i, en segon lloc, transformar mínimament el que en la documentació d’època carolíngia són simplement topònims i donar-los realitat en forma de restes materials de vells assentaments rurals, quelcom que només l’arqueologia permet.

Finalment només voldríem deixar constància de la participació en el congrés dels professors Gerardo Boto, de la Universitat de Girona, i André Constant, de la Universitat d’Aix-en-Provence. Mentre Gerardo Boto va parlar de la seva recerca en curs sobre les restes del monestir de Sant Llorenç de Sous, André Constant va partir dels monestirs de Besalú per explicar-ne la funció en el sistema polític carolingi en contraposició als castra, i la posterior superació de les tensions entre aquests dos elements, fagocitats, en cert sentit, pel procés de parroquialització que el cobrament del delme va impulsar durant el segle XI. Malauradament, l’acumulació de treballs de docència i recerca d’aquests professors els ha impedit fins el present lliurar-nos les seves contribucions. (Argelaguer)

El comtat de Besalú en el context català i europeu Mercè Aventín Puig, Universitat de Barcelona i Josep M. Salrach Marés Universitat Pompeu Fabra Quaderns de les Assemblees d'estudis núm. 1 Numero: 11 Any: 2014

El comtat de Besalú en el context català i europeu
Mercè Aventín Puig, Universitat de Barcelona i Josep M. Salrach Marés Universitat Pompeu Fabra
Quaderns de les Assemblees d’estudis núm. 1 Numero: 11 Any: 2014

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

El Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP) i l’energia. El cas del fracking

Posted by lejarza en 18 noviembre, 2014

El Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP) i l’energia. El cas del fracking

Llorenç Planagumà, geòleg, coordinador del Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST) i Carles Seijó membre del CST

L’aprovació del TTIP tindria com a conseqüència que els països d’Europa no podrien prohibir tècniques com el fracking amb el principi de precaució, com ja ha passat a alguns països. Des de l’any 2008 l’economia ha entrat en una època de crisi i transformació profunda, i una de les raons de fons que ha provocat aquesta situació és la fi del petroli barat provocat pel peack-oil. És a dir, estem en el moment en el qual s’arriba a la capacitat màxima d’extracció de petroli i en els propers anys començarà a produir-se un declivi en la producció cada vegada més acusat. Aquesta situació genera la possibilitat d’extracció en zones fins ara considerades poc viables i, sobretot, la utilització de tècniques molt agressives per la societat i el medi ambient, com és el cas del fracking o fractura hidràulica. Per aquestes raons la Mediterrània i altres zones d’Europa han començat a ser un dels objectius prioritaris de les empreses transnacionals basades en l’extracció i producció dels combustibles fòssils (petroli i gas, principalment). Aquestes empreses són les mateixes que influeixen el mercat dels hidrocarburs per tal de poder treure’n beneficis més enllà de l’extracció i on els interessos comercials prevalen per sobre el medi ambient i les comunitats locals.

La via del TTIP

Actualment les regulacions de diferents estats i les directives europees són una barrera pels interessos d’aquestes grans corporacions, que veuen reduït el seu marge d’acció i conseqüentment els seus beneficis, interessos comercials i objectius industrials. Per això, aquestes empreses han creat els seus lobbies de pressió al Parlament i la Comissió Europea. Aquests s’emparen en la liberalització i un fals discurs basat en el miratge de la generació de llocs de treball i millores socioeconòmiques en forma de creixement o poder solucionar el problema de dependència energètica que té Europa.

Una de les estratègies d’aquest tipus de pressions és que la Comissió Europea signi el Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units (TTIP). On, fins i tot la mateixa Comissió Europea ha reconegut que tancar aquest acord tindria un impacte negatiu en el medi ambient i que aquest no garanteix del tot el creixement promès. Amb el tancament definitiu de l’acord transatlàntic moltes de les directives mediambientals i de defensa dels drets dels treballadors actualment vigents a la Unió Europea deixarien de ser efectives o senzillament inoperatives al poder escollir les normatives més laxes que té Estats Units en temes de medi ambient o regulació sindical.

Per exemple, a la Unió Europea està prohibida la producció d’etanol a partir de soja i blat de moro modificat genèticament. Però les grans empreses dels Estats Units productores d’aquest combustible estan molt interessades en el mercat europeu i per tant poder saltar-se aquesta prohibició. El TTIP seria la manera que tindrien d’equiparar les regulacions nord-americanes i europees, i per tant, facilitar una producció massiva de productes modificats genèticament. Aquest fet, debilitaria seriosament el “Principi europeu de la precaució”, un dels eixos de les polítiques mediambientals dels països membres de la Unió Europea. Aquest principi de precaució als Estats Units no es contempla i es basen en el fet que cal una evidència científica per aplicar qualsevol restricció. Si s’imposa aquesta política de defensa de les empreses tindria importants conseqüències sobre la salut de les persones i del medi ambient al deixar que tecnologies noves avancin mentre no es demostri científicament que són perjudicials, amb la qual cosa poder provocar danys irreversibles.

El TTIP remouria obstacles al fracking

Una de les tecnologies que es podrien veure facilitades per l’aprovació del TTIP és el del fracking. Quan ja fa uns anys que s’utilitza als EEUU, tot just ara s’estan demostrant els impactes que té l’aplicació d’aquesta tècnica sobre la salut i el medi ambient. La lluita dels moviments socials i comunitaris a Europa ha aconseguit demostrar i contradir, aprofitant alguns cops aportacions acadèmiques i científiques, que la posada en marxa de la tecnologia de la fracturació hidràulica comporta un altíssim risc. Es tracta de perills per a la salut publica, el medi ambient, el benestar socioeconòmic, l’estabilitat i integritat del subsòl, la qualitat de les reserves d’aigües dels aqüífers i la dignitat del treball i, darrerament, s’està demostrant que també potencialment perillós per la acceleració del canvi climàtic.

L’aprovació del TTIP tindria com a conseqüència que els països d’Europa no podrien prohibir aquesta tècnica amb el principi de precaució. Actualment ja hi ha prohibicions a França, Bulgària i zones de l’Estat espanyol com Catalunya, Cantàbria o la Rioja, entre d’altres. En cas de prohibició no justificada les corporacions transnacionals podrien demanar un arbitratge internacional (anomenat ISDS), i si se’ls hi donés la raó l’Estat o regió les hauria d’indemnitzar. Un procés semblant a la indemnització que l’Estat espanyol ha de pagar pel projecte Càstor. Aquest ha estat desenvolupat per una empresa privada filial d’ACS i consisteix en un magatzem de gas en el subsòl situat davant les costes de Tarragona i Castelló. Tot i que es tracta d’un projecte mal planificat i causant d’una sismicitat induïda molt perillosa per la zona, segurament responsabilitat de les males pràctiques de la mateixa empresa constructora, de moment però s’haurà de pagar entre tots a través del rebut de la llum. Aquest fet és el que es coneix com el benefici d’uns poc i el risc de molts i que el TTIP intenta aplicar.

L’objectiu principal d’aquest Tractat de Lliure Comerç, com d’altres com el NAFTA o el CAFTA, és protegir i beneficiar les empreses transnacionals per damunt de les sobiranies democràtiques dels estats i/o regions. A la llarga, aquests tractats solen perjudicar les economies més dèbils en forma de precarització laboral i agressions al medi ambient. Tractats imposats sota el fals “mantra” de la creació de llocs de treball i la necessitat de liberalitzar l’econòmica.

El “fracking gas” modificarà la Llei d'Urbanisme dels municipis de Catalunya per establir que no sigui compatible amb el sòl no urbanitzable Vall del Llierca, Argelaguer – Riudaura - Olot

El “fracking gas” modificarà la Llei d’Urbanisme dels municipis de Catalunya per establir que no sigui compatible amb el sòl no urbanitzable
Vall del Llierca, Argelaguer – Riudaura – Olot

Posted in Uncategorized | 5 Comments »