Besalú Medieval any 2013 programa d’activitats

Besalú Medieval any 2013 programa d’activitats

Juan R. Lejarza d´Argelaguer (Garrotxa)

La Fira Medieval de Besalú, és un dels esdeveniments més importants i multitudinaris que es realitzan a la Garrotxa. Els visitants faràn un viatge en el temps per descobrir l’antic comtat de Besalú amb desenes d’activitats per a tota la família.
Programa d’activitats: DISSABTE 31 Durant tot el dia, COCCIÓ D’UNA VEDELLA Plaça Claustres; TALLER CISTELLER Prat de St. Pere; TALLER APHOTECARI Prat de St. Pere; FALCONERIA Exp. i espectacle Als Claustres; 10.00h VISITA GUIADA ST. VICENÇ, La Llegenda d’en Tallaferro. Trobada a l’Església de St. Vicenç
10.30h CERCAVILA PELS CARRERS. Abanderats, músics i personatges medievals. Pel centre històric
10.30h PERSONATGE ITINERANT. Pel centre històric.
10.30h-14:30h RACÓ INFANTIL. Escola de Cavallers. Riu Fluvià.
11.00h ESPECTACLE MUSICAL. BOCS DE BITERNA. Plaça de la Llibertat.
11.00h ABANDERATS ITALIANS. GRUPPO STORICO FIVIZZANO. Prat de Sant Pere.
11.00h-13.30h TIR AMB ARC. Demostració i taller. ZIU GRUP D’ARQUERS. Placeta de Cal Campaner.
11.00h ESPECTACLE INSOMNIA. Dansa del ventre. Plaça de la Llibertat.
11.00h-12.00h UN MOLÍ FARINER EN MIG DELS HORTS. Visita guiada al molí i taller de farina. ASS. EDUC. I CULTURAL VIU TERRAENDINS. Horts | Inscr. prèvies Of. Turisme, places limitades.
11.30h EL SECRET DEL TEMPLER. Espectacle EXCALIBUR. Plaça de la Llibertat.
11.30h RUTA EL PONT DELS JUEUS amb Martí Gironell. Sortida Pl. de la Llibertat. Inscripcions a l’Oficina de Turisme.
11.45h CERCAVILA DE MÚSICS. FESTORUM 5. Prat de St. Pere i centre històric.
12.00h VISITA GUIADA ST. PERE. Les veus d’ultratomba. Monestir de Sant Pere.
12.00h LECTURA COMPARTIDA. “Rere els murs” Núria Esponellà. Can Llaudes.
12.00h-13.00h EXPERIMENTA A L’HORT. Visita guiada infantil i taller. ASS. EDUC. I CULTURAL VIU TERRAENDINS. Of. de Turisme | inscr. prèvies, places limitades
12.00h-14.00h TALLER DE PA. Taller elaboració de pa i exposició de blat antic ecològic. TRITICATUM. El Molí d’en Subirós.
12.30h ABANDERATS ITALIANS. GRUPPO STORICO FIVIZZANO.Prat de Sant Pere.
12.30h ESPECTACLE MUSICAL. BOCS DE BITERNA. Plaça de la Llibertat.
12.30h PERSONATGE ITINERANT. Pel centre històric.
13.00h VISITA GUIADA AL MICVÉ I SINAGOGA. OF. TURISME / ARS DIDÀCTICA. Inscripcions Oficina de Turisme. Trobada a la placeta de la Sinagoga.
13.00h CONVIDATS D’HONOR. Espectacle EXCALIBUR. Plaça de la Llibertat.
13.30h ESPECTACLE INSOMNIA. Dansa del ventre. Plaça de la Llibertat.
13.45h CERCAVILA DE MÚSICS. FESTORUM 5. Pl. Llibertat i centre històric.
14.00h ESPECTACLE MUSICAL. BOCS DE BITERNA. Prat de Sant Pere.
14.30h CERCAVILA PELS CARRERS. Músics, malabars i personatges medievals. Pel centre històric.
16.00h a 19.00h TIR AMB ARC. Demostració i taller. ZIU GRUP D’ARQUERS. Placeta de Cal Campaner.
16.00h ESPECTACLE MUSICAL. BOCS DE BITERNA. Plaça de la Llibertat.
16.15h VISITA GUIADA AL MOLÍ D’EN SUBIRÓS. Trobada Ajuntament Plaça de la Llibertat.
16.30h CERCAVILA PELS CARRERS. Abanderats, músics i personatges medievals. Centre històric de Besalú.
16.30h PERSONATGE ITINERANT. Centre històric.
16.30h-20.30h RACÓ INFANTIL. Escola de Cavallers. Riu Fluvià.
17.00h CERCAVILA DE MÚSICS. FESTORUM 5. Pl. Llibertat i centre històric.
17.00h ATRAPATS AL CARRER. Pel centre històric.
17.00h ESPECTACLE INSOMNIA. Dansa del ventre. Plaça de la Llibertat.
17.00h VISITA GUIADA AL MICVÉ I SINAGOGA. OF. TURISME / ARS DIDÀCTICA. Inscripcions Oficina de Turisme. Trobada placeta de la Sinagoga.
17.00h-19.00h TALLER DE PA. Taller elaboració de pa i exposició de blat antic ecològic. TRITICATUM. El Molí d’en Subirós.
17.15h ABANDERATS ITALIANS. GRUPPO STORICO FIVIZZANO. Cercavila pel centre històric.
17.30h ABANDERATS ITALIANS. GRUPPO STORICO FIVIZZANO. Pl. Llibertat.
18.00h CONFERÈNCIA I PREMIS PONT DE PLATA. “Les darreres intervencions arqueològiques a Besalú (2013): La Devesa i el passeig arqueològic de Capellada” a càrrec de Joan Frigola. Sala Gòtica de la Cúria Reial.
18.00h-19.00h EXPERIMENTA A L’HORT. Visita guiada infantil i taller. ASS. EDUC. I CULTURAL VIU TERRAENDINS. Horts | Inscr. prèvies Of. Turisme, places limitades.
18.00h ATRAPATS AL CARRER. Pel centre històric.
18.00h ANUNCI DEL TORNEIG DE CAVALLERS I COMITIVA. Plaça de la Llibertat – Zona Pont.
18.30h TORNEIG DE CAVALLERS. Lluites, acció i aventures. Zona Pont Vell.
18.30h CERCAVILA DE MÚSICS. FESTORUM 5. Pl. Llibertat i centre històric.
18.30h PERSONATGE ITINERANT. Centre històric.
18.30h ESPECTACLE MUSICAL. BOCS DE BITERNA. Prat de Sant Pere.
19.00h-20.00h EL SECRET DELS HORTS. Visita guiada als horts i entorn. ASS. EDUC. I CULTURAL VIU TERRAENDINS. Horts | Inscr. prèvies Of. Turisme, places limitades.
20.00h CANT CORAL: REPERTORI MEDIEVAL 3/4 DE QUINZE I CORALDEBUTXACA Plaça Comte Bisbe Miró.
20.00h ESPECTACLE. Dansa del ventre. INSOMNIA. Resultat del torneig. EXCALIBUR. Plaça de la Llibertat.
20.45h ABANDERATS ITALIANS. GRUPPO STORICO FIVIZZANO. Prat de Sant Pere.
21.30h SOPAR MEDIEVAL. Sopar amb animació i espectacle de foc a càrrec d’EXCALIBUR. La taverna del Seny.
22.00h CERCAVILA PELS CARRERS. Músics, malabars i personatges medievals. Pel centre històric.
22.00h-1.00h CARRER DELS ATRAPATS. Carrer de la Font.
23.00h-1.00h FORJA AL CARRER Plaça de la Llibertat.

DIUMENGE 1 Durant tot el dia.
TALLER CISTELLER Prat de St. Pere. TALLER APHOTECARI Prat de St. Pere. FALCONERIA. Exp. i espectacle Als Claustres.
10.00h VISITA GUIADA ST. PERE. Les veus d’ultratomba. Monestir de Sant Pere.
10.30h CERCAVILA PELS CARRERS. Abanderants, músics i personatges medievals. Pel centre històric.
10.30h PERSONATGE ITINERANT. Centre històric.
10.30h-14.30h RACÓ INFANTIL. Escola de Cavallers. Riu Fluvià.
10.30h ANUNCI DEL TORNEIG DE CAVALLERS I COMITIVA. Plaça de la Llibertat – Zona Pont.
11.00h TORNEIG DE CAVALLERS. Lluites, acció i aventures. Zona Pont Vell.
11.00h-13.30h TIR AMB ARC. Demostració i taller. ZIU GRUP D’ARQUERS. Placeta de Cal Campaner.
11.00h ESPECTACLE MUSICAL. BOCS DE BITERNA. Plaça de la Llibertat.
11.00h-12.00h UN MOLÍ FARINER EN MIG DELS HORTS. Visita guiada al molí i taller de farina. ASS. EDUC. I CULTURAL VIU TERRAENDINS. Of. de Turisme | inscr. prèvies, places limitades.
11.15h ABANDERATS ITALIANS. GRUPPO STORICO FIVIZZANO.Prat de Sant Pere.
11.30h VISITA CASA CORNELLÀ (sXII). Trobada davant porta Prat de St. Pere.
11.45h CERCAVILA DE MÚSICS. FESTORUM 5. Pl.Llibertat i centre històric.
12.00h VISITA GUIADA ST. VICENÇ. La Llegenda d’en Tallaferro. Trobada a l’Església de St. Vicenç.
12.15h ESPECTACLE. Dansa del ventre. INSOMNIA. Resultat del torneig. EXCALIBUR. Plaça de la Llibertat.
12.00h-13.00h EXPERIMENTA A L’HORT. Visita guiada infantil i taller. ASS. EDUC. I CULTURAL VIU TERRAENDINS. Horts | Inscr. prèvies Of. Turisme, places limitades.
12.00h-14.00h TALLER DE PA. Taller elaboració de pa i exposició de blat antic ecològic. TRITICATUM. El Molí d’en Subirós.
12.30h PERSONATGE ITINERANT. Pel centre històric.
12.30h ESPECTACLE MUSICAL BOCS DE BITERNA. Plaça de la Llibertat.
13.00h ABANDERATS ITALIANS. GRUPPO STORICO FIVIZZANO.Prat de Sant Pere.
13.00h VISITA GUIADA AL MICVÉ I SINAGOGA. OF. TURISME / ARS DIDÀCTICA. Inscripcions a l’Oficina de Turisme. Trobada a la placeta de la Sinagoga.
13.15h LA TAVERNA. Espectacle EXCALIBUR. Plaça de la Llibertat.
14.00h ESPECTACLE INSOMNIA. Dansa del ventre.Plaça de la Llibertat.
14.00h CERCAVILA DE MÚSICS. FESTORUM 5. Plaça Sant Vicenç.
14.00h ESPECTACLE MUSICAL. BOCS DE BITERNA. Prat de Sant Pere.
16.00h a 19.00h TIR AMB ARC. Demostració i taller. ZIU GRUP D’ARQUERS. Placeta de Cal Campaner.
16.15h VISITA GUIADA AL MOLÍ D’EN SUBIRÓS. Trobada Ajuntament Plaça Llibertat.
16.30h CERCAVILA PELS CARRERS. Abanderats, músics i personatges medievals. Pel centre històric.
16.30h PERSONATGE ITINERANT. Pel centre històric.
16.30h ESPECTACLE MUSICAL. BOCS DE BITERNA. Prat de Sant Pere.
16.30h-20.00h RACÓ INFANTIL. Escola de Cavallers. Riu Fluvià.
16.30h CERCAVILA DE MÚSICS. FESTORUM 5. Pl. Llibertat i centre històric.
17.00h VISITA GUIADA AL MICVÉ I SINAGOGA. OFICINA DE TURISME / ARS DIDÀCTICA. Inscripcions Oficina de Turisme. Trobada a la placeta de la Sinagoga.
17.00h ABANDERATS ITALIANS. GRUPPO STORICO FIVIZZANO. Pl. Llibertat.
17.00h-19.00h TALLER DE PA. Taller elaboració de pa i exposició de blat antic ecològic. TRITICATUM. El Molí d’en Subirós.
17.30h ESPECTACLE INSOMNIA. Dansa del ventre. Plaça de la Llibertat.
18.00h-19.00h EL SECRET DELS HORTS. Visita guiada als horts i entorn. ASS. EDUC. I CULTURAL VIU TERRAENDINS. Horts | Inscr. prèvies Of. Turisme, places limitades.
18.00h CONVIDATS D’HONOR. Espectacle EXCALIBUR. Plaça de la Llibertat.
18.30h ABANDERATS ITALIANS. GRUPPO STORICO FIVIZZANO.Prat de Sant Pere.
18.30h ESPECTACLE MUSICAL. BOCS DE BITERNA. Plaça de la Llibertat.
18.30h PERSONATGE ITINERANT. Pel centre històric.
19.00h CERCAVILA DE MÚSICS. FESTORUM 5. Pl. Llibertat.
20.30h ABANDERATS ITALIANS. GRUPPO STORICO FIVIZZANO.Pl. Llibertat.
21.00h CERCAVILA PELS CARRERS. Músics, malabars i personatges medievals. Pel centre històric.
21.30h ESPECTACLE INFERUS. Foc i Pirotècnia. EXCALIBUR. Prat de Sant Pere.
Més informació a: http://www.besalu.cat/medieval Ajuntament de Besalú. Plaça Major, 1 – 17850 Besalú – Girona. Tel. 972 59 02 25

Les «platges» de la Garrotxa

Les «platges» de la Garrotxa

Xavier Valeri

Les fortes calors han omplert de banyistes les gorgues dels rius de la Garrotxa. L’any passat, els serveis d’atenció als turistes van quantificar en 18.000 les persones que es van interessar per gorgues o rierols on poder banyar-se. Aquest any, segons la gent d’establiments propers a les zones de bany, són moltes més. La causa és el bon nivell de qualitat i quantitat de l’aigua que han deixat les pluges de primavera i les fortes nevades de l’hivern passat. La dependenta d’un establiment alimentari de Sant Privat de Bas va indicar que els caps de setmana són molts els turistes que li demanen per les gorgues de Gurbs als Pins de Sant Privat. S’hi accedeix amb vehicle fins a un aparcament que duu a una àrea de pícnic, sota la qual, hi ha les gorgues.

En un dia normal, hi havia parelles, famílies i un casal de colònies que es banyaven. Una parella va explicar que havien arribat a les gorgues amb bicicleta i que havien aprofitat per refrescar-se. Dos joves olotins, l’Albert i en Guillem, van explicar que preferien la gorga a la piscina, perquè normalment s’hi estava més tranquil. Tots els presents van coincidir que els caps de setmana s’hi concentrava molta més gent arran de l’àrea de pícnic paral·lela.

El bany al riu és un fet tradicional a la Garrotxa, però en alguns punts està desaconsellat per les autoritats ecològiques per la seva perillositat i per l’efecte que provoca en la fauna ictícola. Les autoritats turístiques de la Garrotxa consideren que el bany al riu s’hauria de regular i promoure dins d’un ordre. La causa són els efectes que provoca en l’entorn i la seva perillositat. El riu conté pedres que poden torçar peus, aspiradors natural i, sobretot, no hi ha socorristes; a més, aquests llocs poden ser de difícil accés per a les ambulàncies. La comarca és rica en llocs de tradició de bany, sobretot a l’inici de les rieres del Fluvià. Un dels punts que té més afluència de banyistes és la gorga del Llierca, sota del pont medieval. L’Alta Garrotxa té més llocs on un s’hi pot banyar. A prop del refugi de Sant Aniol d’Aguja, hi ha la gorga del salt del Brull, un punt on un banyista es pot remullar sota mateix dels cims de la Mare de Deú del Mont i el Bassegoda.

La popularitat de les gorgues de la Garrotxa ha fet que estiguin presents a Internet. Així, la xarxa marca com trobar la manera d’arribar a les basses del Borró. Es tracta d’agafar la carretera en direcció a Sales de Llierca. A partir d’aquí, només cal seguir les indicacions en direcció a can Bosch. La gràcia està en el fet que el Borró és un riu que, arran de la terra calcària, la seva llera apareix i desapareix. Les quatre basses on la gent pot banyar-se formen unitats independents de la superfície d’un riu que, en gran part, és soterrani. Són com petits estanys d’aigua clara i neta. Misteris de la Garrotxa: es creu que, al final, el riu va a parar a l’Estany de Banyoles.

Un altre lloc de bany està situat al municipi de Riudaura. Per arribar-hi, cal vorejar el nucli urbà. La carretera, ben pavimentada, s’enfila cap a la collada de la Cantina, que separa la Garrotxa del Ripollès. A l’esquerra queda la riera de Riudaura, un afluent que va a parar al Fluvià a Sant Joan les Fonts. En el punt on la carretera es troba amb la riera es pot agafar una pista que duu fins a una gorga espectacular d’aigua molt freda. El nucli de la Vall de Bianya té el seu punt de bany a la gorga de Sant Pere Despuig, que és de més difícil accés.

Consell Comarcal de la Garrotxa contractació del servei de recollida de deixalles als municipis d´Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres i Santa Pau

Consell Comarcal de la Garrotxa contractació del servei de recollida de deixalles als municipis d´Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres i Santa Pau.

Vall del Llierca, Argelaguer – Olot – Girona:

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 162 – 23 de agost de 2013 Núm. 9647 Consell Comarcal de la Garrotxa (Girona).

Anunci sobre contractació d’un servei públic
Servei de recollida de deixalles en proximitat a la Garrotxa
Comarca: la Garrotxa
Corporació local: Consell Comarcal de la Garrotxa
En data 11 de juliol de 2013 el Ple del Consell Comarcal va aprovar l’obertura de l’expedient de contractació, juntament amb els plecs de clàusules administratives i tècniques particulars que ha de regir el procés de licitació de la contractació del servei. De conformitat amb l’article 277 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, s’exposa al públic pel termini de vint dies hàbils, per tal que es puguin presentar possibles reclamacions.
Simultàniament, s’anuncia el procediment de licitació per l’adjudicació del contracte que regula la concessió administrativa del servei, si bé la licitació quedarà ajornada en el supòsit que es presentin al·legacions contra el plec de condicions. En el supòsit de no formular-se al·legacions ni reclamacions en el tràmit d’informació pública l’aprovació inicial esdevindrà definitiva,
1. Entitat adjudicadora.
a) Organisme: Consell Comarcal de la Garrotxa
b) Dependència que tramita l’expedient:Àread’Administració i Suport als Municipis
c) Número d’expedient: B105/2013/002
2. Objecte del contracte.
a) Descripció de l’objecte: Servei de recollida d’escombraries en proximitat a la Garrotxa
b) Codi CPV: 90121100-2 / 90121110-5
c) Divisió per lots i número: No s’escau
d)Llocd’execució:vint municipis de la Garrotxa (tots, excepte Olot), 20 municipis: Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres i Santa Pau.
e) Termini d’execució: 8 anys naturals, finalitzant en tot cas, en data 31 de desembre de 2021. Finalitzat el termini, el contracte podrà ser prorrogat per anys naturals, amb l’acord previ d’ambdues parts fins un màxim de dos anys, essent l’última data de pròrroga, el dia 31 de desembre de 2023.
3. Tramitació, procediment i forma de l’adjudicació.
a) Tramitació: ordinària
b) Procediment: obert
c) Forma: oferta econòmica més avantatjosa amb més d’un criteri d’adjudicació
4. Pressupost base de licitació. El preu a efectes de licitació del present contracte és de 1.052.300,61 euros (quantia fixa anual) més IVA.
Els licitadors també han de proposar dos preus fixes: – servei de recollida d’activitats (preu €/tona més IVA) – servei extraordinaris (preu €/hora més IVA).
5. Garanties: Provisional: No s’escau.
Definitiva: L’import de la garantia definitiva serà equivalent al 5% del preu de l’adjudicació.
6. Obtenció de documentació i informació. Perfil del contractant del Consell Comarcal de la Garrotxa http://www.garrotxa.cat Publicació: DOUE de 14.08.2013 i BOE.
7.Requisits específics del contractista.
a) Classificació (grups, subgrups i categoria): No s’exigeix. b) Altres requisits: els establerts en el plecs de clàusules administratives particulars
8. Presentació d’ofertes o de les sol·licituds de participació.
a) Data límit perla presentació d’ofertes: 2 d’octubre de 2013 a les 14:00 hores.
b) Documentació que cal presentar: la que es detalla en els plecs de clàusules administratives particulars.
c) Lloc de presentació:
Entitat: CONSELL COMARCALDE LAGARROTXA Domicili:Av. Onze de setembre, 22 Localitat i codi postal: Olot, 17800
9. Obertura de les ofertes.
L’acte d’obertura de les proposicions serà públic i tindrà lloc a la Sala d’Actes de la corporació a les dotze hores del dia que en faci
sis, comptat a partir de l’acabament de presentació de proposicions. Si aquest dia és festiu o dissabte, l’acte es farà el primer dia hàbil següent.
10. Despeses dels anuncis.
Les despeses de publicació dels anuncis de publicació dels plecs així com de l’adjudicació aniran a càrrec del contractista adjudicatari.
Olot, la Garrotxa, 13 d’agost de 2013 Joan Espona iAgustín President

Consell Comarcal de la Garrotxa aprovació provisional del Pla Especial Urbanístic autònom del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca

Consell Comarcal de la Garrotxa aprovació provisional del Pla Especial Urbanístic autònom del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca

Vall del Llierca, Argelaguer – Olot – Girona:

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 161 – 22 de agost de 2013 Núm. 9625 Consell Comarcal de la Garrotxa (Girona).

Edicte sobre l’aprovació provisional del Pla Especial Urbanístic autònom del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa.
El Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa reunit en data 11 de juliol de 2013 va aprovar per majoria absoluta els acords relatius al tràmit d’aprovació provisional del PEU del Centre de Gestió de Residus, que en la seva part dispositiva es transcriuen a continuació:
“1. Resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’audiència i informació pública, d’acord amb els informes que consten a l’expedient i que donen resposta a cada una de les peticions de forma motivada.
Concretament les al·legacions es resolen de la següent manera:
ACORD:
UNIÓ DE PAGESOS DESESTIMACIÓ.
ROJAU SA Es disposa que la parcel·la cadastral 76 del polígon 3 no resta, en la seva totalitat, afectada per l’àmbit del PEU, i per tant no serà objecte d’expropiació.
JOAN SURRIBAS LLANSÓ S’admet la correcció dels errors materials en la transcripció de la toponímia de les propietats.
Resta d’al·legacions: DESESTIMACIÓ:
AJUNTAMENT DE SANT JAUME DE LLIERCA DESESTIMACIÓ.
LLUÍS TERRADAS SOLER DESESTIMACIÓ.
CARLES SANTAEULÀRIA I SERRA. AGRUPACIÓ NATURALISTA I ECOLOGISTA DE LA GARROTXA (ANEG) I SECCIÓ SINDICAL D’OFICIS VARIS DE LA CNT D’OLOT DESESTIMACIÓ.
2. Aprovar provisionalment el Pla Especial Urbanístic (PEU) del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa que s’ha d’emplaçar en sòl no urbanitzable situat a zona de Can Coma de Baix del municipi de Sant Jaume de Llierca, juntament amb la documentació i normativa urbanística i la documentació ambiental (Memòria Ambiental, Informe de Sostenibilitat ambiental,
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada i Estudi d’impacte i integració paisatgística) que s’incorpora al Pla.
El PEU aprovat amb caràcter provisional incorpora les modificacions no substancials derivades dels requeriments efectuats en els informes tècnics, sectorials i urbanístics, i específicament els relatius al canvi dels límits de l’àmbit del PEU per ajustarlo a la resposta de l’al·legació resolta i el canvi de l’accés-connexió viari a través del vial estructurant del polígon de Politger.
3. Trametre aquests acords juntament amb la documentació que obra a l’expedient al Departament de Territori i Sostenibilitat, per tal que previ informe de la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya, si s’escau, ho elevi a la Conselleria que és l’òrgan competent per a procedir a l’aprovació definitiva del Pla, de conformitat amb l’article 79.1.e) del TRLUC.
4. Notificar aquests acords a totes les persones que han comparegut a l’expedient, als ajuntaments de la comarca, a l’Agència de Residus, a la Conselleria del Departament de Territori i Sostenibilitat, al Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, SIGMA, a la Comissió de seguiment del Centre de gestió de residus, i a l’Àrea de Administració i Suport als municipis”.
Acords que es fan públics per a general coneixement i per a donar compliment a la notificació dels actes a tots aquells interessats en el procediment que siguin desconeguts per l’administració o no se’ls hi hagi pogut practicar la notificació de conformitat amb el que preveu l’article 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
S’adverteix que es tracta d’un acte de tràmit i com a tal no procedeix la interposició de recursos contra aquest. Això no obstant, contra les resolucions i els actes de tràmit que decideixin, directament o indirectament, el fons de l’assumpte, determinin la impossibilitat de continuar el procediment, produeixin indefensió o perjudici irreparable a drets i interessos legítims, de conformitat amb l’article 107.1 de la Llei 30/1992, es podrà interposar el recurs potestatiu de reposició que es poden fonamentar en qualsevol dels motius de nul·litat i anul·labilitat que preveuen els articles 62 i 63 de la Llei 30/1992. El termini per interposar recurs potestatiu de reposició serà d’un mes; el termini màxim per dictar i notificar la Resolució serà d’un mes, des de la seva interposició (article 117 de la Llei 30/1992).
Olot, la Garrotxa, 13 d’agost de 2013 Joan Espona i Agustín President

L’alcalde amb el grup de veïns de Sant Jaume opositors al centre de gestió de residus a Can Coma de Baix manifestant-se fora del ple després de l’aprovació del pla especial. Foto: J.C.
Consell Comarcal de la Garrotxa aprovació provisional del Pla Especial Urbanístic autònom del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca
(Argelaguer)

Ajuntament d´Olot provisió de constrenyiment a deutors, com a conseqüència de la derivació de responsabilitat solidària per deutes de societats civils o comunitats de béns

Ajuntament d´Olot provisió de constrenyiment a deutors, com a conseqüència de la derivació de responsabilitat solidària per deutes de societats civils o comunitats de béns

Vall del Llierca, Argelaguer – Olot – Girona:

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 159 – 20 de agost de 2013 Núm. 9478 Ajuntament d´Olot (Girona).

Servei Municipal de Recaptació
Edicte per notificar títol executiu i provisió de constrenyiment a deutors, com a conseqüència de la derivació de responsabilitat solidària per deutes de societats civils o comunitats de béns.
En no haver-se pogut practicar directament la notificació personal als deutors, com a conseqüència de la derivació de responsabilitat solidària per deutes de societats civils o comunitatde béns, que ara es relacionaran, malgrat haver-se intentat en la forma deguda, es procedeix, segons allò establert a l’article 59.4 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre “Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú”, a efectuar l’esmentada notificació,mitjançant aquest anunci.
Havent finalitzat el venciment del termini en voluntària dels deutes expressats, sense que se n’hagi efectuat el pagament, en compliment d’allò disposat a l’article 167 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General tributària, la Tresorera ha dictat el títol executiu ‘providència de constrenyiment’ següent:
“PROVIDÈNÇA DE CONSTRENYIMENT: Segons la facultat que em confereix l’article 5 del RD 1174/87 de 18 de setembre en relació a l’article 106 del Reglament general de recaptació, declaro que l’import dels deutes de la relació anterior, es troben sotmesos en el recàrrec de constrenyiment establert a l’article 28 de la Llei 58/2003 de 17 de desembre general tributària, i disposo que es procedeixi a l’embargament dels béns afectes en cas de no produir-se l’ingrés en els terminis assenyalats a l’article 62.5 de la Llei esmentada”
Es notifica doncs el títol executiu, PROVIDÈNCIA DE CONSTRENYIMENT, en la forma que disposen els articles 109 i següents de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General tributària i 59 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre de Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i es requereix als deutors perquè efectuïn el pagament dels deutes relacionats en els terminis que ara indiquem. Es fa saber també que aquestes deutes devengaran els interessos de demora des del dia següent del seu venciment en voluntària fins a la data del seu ingrés,
TERMINIS DE PAGAMENT DELS DEUTES RELACIONATS:
D’acord amb el que disposa l’article 62.5 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General tributària, el pagament del deute tributari haurà d’efectuar-se en els següents terminis:
a) si la notificació de la providència es realitza entre els dies 1 i 15 de cada mes,desde la data de recepció de la notificació fins el dia 20 del mateix mes o el dia hàbil immediatament posterior.
b) si la notificació de la providència es realitza entre els dies 16 i últim de cada mes, desde la data de recepció de la notificació fins el dia 5 del mes següent o el dia hàbil immediatament posterior.
LLOC I FORMES DE PAGAMENT: A la recaptació municipal, P. de Ramon Guillamet, núm 10 d’OLOT primer pis, dins de l’horari especificat a la capçalera d’aquesta notificació.
Les formes de pagament podran ser en diner de curs legal, taló conformat, xec bancari lliurat a favor de l’Ajuntament d’Olot, transferència mitjançant entitat financera i targeta de crèdit o dèbit autoritzada.
AJORNAMENT DE PAGAMENT:
Us comuniquem la possibilitat de sol·licitar l’ajornament d’aquest deute, d’acord amb el que disposa l’article 65 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General tributària. Aquest ajornament meritarà els interessos de demora corresponents, i quan les ordenances de recaptació així ho disposin, caldrà la presentació d’un aval.
RECURSOS: Contra l’acte notificat i la providència de constrenyiment podeu interposar RECURS DE REPOSICIÓ davant la Sra. TRESORERA de la Corporació, en el termini d’un mes segons allò disposat a l’article 14.4 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (39/1988 de 28 de desembre). Els terminis es compten a partir del dia següent al de la recepció de la notificació, i se us adverteix que el procediment de constrenyiment, malgrat que s’interposi recurs, únicament se suspendrà en els casos i condicions previstes a la normativa tributària.
Això no obstant, es podrà interposar qualsevol altre recurs que s’estimi convenient.
REQUERIMENTS.-
Segons allò previst a l’article 103 del RGR, i mitjançant aquest anunci que es farà públic al BOP i altres llocs reglamentaris, es notifica el títol executiu i la providència de constrenyiment als següents deutors:

Quan convé, fem cadenes

Quan convé, fem cadenes

Siscu Baiges

Hi ha poblacions on portar la contrària a la corrent majoritària independentista no és gens fàcil. Aquest fet, combinat amb la meva atàvica vocació de portar la contrària a la majoria em fa simpatitzar amb els que s’atreveixen a dir que NO quan els demanen que participin en la confecció d’una monumental bandera estelada humana a la plaça major del poble o en una cadena de persones “patriotes” que encercli la vila.

M’empipa que em diguin què toca i què no toca fer. “Ara convé” era l’eslògan de CiU en una campanya electoral ja llunyana. No recordo què ens deien que convenia aleshores, a part de votar CiU. Ara toca “independència”. Aleshores si no estaves amb CiU passaves a ser anti-català, botifler, espanyolista. Ara, si no t’apuntes a la cadena que s’acosta passes a formar part de la categoria de “unionista”.

Si dius que el “dret a decidir” et sembla fantàstic però que intueixes que es presenta com a un pas previ a la independència et diuen que no ets demòcrata. I si dius que aquest “dret a decidir” també empararia la voluntat de Barcelona de separar-se de Catalunya o de L’Hospitalet de proclamar-se territori independent et donen per impossible.

I quan afegeixes que tot això està molt bé però que, mentre, estem tan despistats que encara és hora que el tàndem CiU-ERC posi en pràctica el seu acord per recuperar l’impost de successions, et diuen que no es pot perquè… perquè… bé, alguna excusa patriòtica deuen tenir.

Quan lamentes que les manifestacions de denúncia de la corrupció i les retallades socials del Govern català no siguin beneïdes, promocionades i retransmeses en directe per la televisió pública catalana com ho són les que convoquen a la reivindicació patriòtica, oblida’t de presentar currículums per treballar-hi algun dia.

Ara toca fer una cadena impressionant que travessi Catalunya l’Onze de Setembre. Mitjans untats amb diners públics ja escalfen l’ambient. Ens esperen dos mesos espantosos de preparació i promoció de la famosa Cadena. Serà un èxit. Molt bonic. Tothom farà fotos. “El Periódico” farà un llibret amb les millors fotos de l’esdeveniment: “Jo també hi vaig ser”. TV3 en farà un seguiment exhaustiu (si no estan de vaga aquell dia). I algú contractarà helicòpters i avions per fer imatges aèries.

Divendres, vaig escoltar un membre de la CUP que demanava, en un acte públic a Girona, que la gent participi a la Cadena però que, a més, en faci una encerclant l’hospital Josep Trueta per denunciar les retallades sanitàries. És deu poder conciliar la causa independentista i la social, com deia aquest xicot.

Potser simpatitzaria més amb la causa sobiranista si no hi veiés com se la teledirigeix des dels despatxos del poder actual. I si no hi veiés que hi ha amics i amigues que em diuen que comparteixen els meus recels però que no els fan públics per estalviar-se bronques i discussions.

Potser a la Cadena del proper 11 de setembre caldrà comptar els que hi participen i els que ho fan amb els dits creuats a l’esquena.

Ara toca fer una cadena impressionant que travessi Catalunya l’Onze de Setembre. Mitjans untats amb diners públics ja escalfen l’ambient.
Argelaguer cadena humana Ajuntament

Les claus del procés d’unitat comunista

Les claus del procés d’unitat comunista

Ricard Ribera

Els dos partits comunistes més rellevants de Catalunya, el PSUC-Viu i el Partit dels Comunistes de Catalunya, han engegat des de fa uns mesos un procés d’unitat que pretén reconstruir l’espai comunista després de trenta anys de divisions i enfrontaments. Després de la Festa unitària del passat dissabte 6 de juliol i de l’excel·lent debat que es va desenvolupar al matí, és el moment de plantejar-se qüestions i fer un anàlisi de la confluència. La pregunta principal d’aquest procés és si acabarà sent una fusió orgànica de les dues organitzacions o bé si involucrarà els molts comunistes que no estan enquadrats en la militància en algun dels dos partits. Sens dubte la fusió de PCC i PSUC-Viu ja és un bon pas endavant per a que aquest espai creixi i generi petites parcel·les d’hegemonia; tot i això, només la unitat d’ambdues estructures no generarà la reconstrucció del que suposava el PSUC històric, perquè parteix de dues organitzacions deficitàries en comparació a les necessitats del comunisme català, que es troba repartit en diferents espais.

Les claus que marcaran la resposta a la pregunta sobre l’abast del procés seran diverses: dues condicions sine qua non prèvies i tres de rellevància en la definició del nou partit que es fixaran al llarg del procés d’unitat. Les condicions bàsiques són la pròpia voluntat dels actors que impulsen el procés, que assumeixin realment que els comunistes catalans estan en una pluralitat d’espais i els dos partits no els representen en el seu conjunt; i el manteniment d’una línia estratègica de PCC i PSUC-Viu de major combativitat, recuperant el treball social i noves aliances des d’Esquerra Unida i Alternativa. La consolidació d’una línia més rupturista amb el funcionament tradicional del sistema polític sembla que tira endavant, tant en el si de la proposta política dels dos partits com en l’estratègia fixada a Esquerra Unida i Alternativa, tot i que caldrà veure com es gestiona el que han anomenat la creació del “nou espai”. Més diversa és la conceptualització del nou partit i les consideracions sobre la pluralitat de l’espai comunista català.

Les tres claus que s’han d’anar definint en el transcurs del procés són: la capacitat per donar una resposta satisfactòria a la qüestió sindical, abordant la situació d’unes Comissions Obreres burocratitzades, allunyades de les diferents realitats de les classes treballadores precaritzades; mantenir un equilibri entre la sobirania i la coordinació en les relacions amb el Partit Comunista d’Espanya i, per últim, assolir una síntesi en la proposta nacional que permeti casar la tradició federalista amb l’existència de propostes independentistes des d’una perspectiva de classe, en base al dret a l’autodeterminació, el republicanisme i un model per a Catalunya integrador i plural.

A l’hora de teixir aquest procés d’unitat amb bona lògica es pren de referència el PSUC històric, l’enyorat partit nacional i de classe de tots els comunistes catalans. Tant mateix, prendre el model i història del PSUC com un tot, desvinculat de la composició interna del partit, de les relacions amb la societat i el moment històric, no ajudarà a extreure lliçons per a l’èxit d’aquesta empresa. Hem de veure la història del PSUC com a diferents moments, gairebé com a diferents partits propis de cada situació de la societat catalana, espanyola i internacional.

Aspirar a superar la divisió comunista com si només s’hagués d’arreglar la divisió de 1981, a partir de sumar els dos partits comunistes hereus d’aquell espai, és donar molt més pes a PCC i PSUCviu del que realment tenen. Ambdues estructures representen gairebé tot el comunisme català organitzat en la fórmula partit, però no representen el conjunt de l’espai. En la història d’aquest moviment hi ha una màxima que diu que no es pot ser comunista sense partit, això fa molt temps que no es compleix, especialment a Catalunya. Els comunistes catalans es troben en una pluralitat d’espais molt diversa, podríem dir que els dos partits són deficitaris, no enquadren a tots ni de bon tros.

El model de política de partit no s’ha adaptat a les formes de militància de les generacions que tenen menys de 50 anys, es visualitza com a més adequada per al govern que per a la lluita i no per a l’equilibri que proposava aquell lema del PSUC “un partit de lluita i de govern”. Els partits d’aquest espai no han ajudat per compensar-ho, amb la pròpia divisió, amb línies polítiques erràtiques,anys de projectes institucionalitzats amb diferents aliances que no han funcionat. La generació d’experiències de lluita a nivell micro (cooperativisme, ateneus, etc.) han permès que hi hagi alternatives sense tenir en compte els partits, a través de les quals molts han posat en pràctica la teoria comunista, generant valors col·lectius i alternatius al sistema, sense la necessitat de pertànyer a un partit, tot i les deficiències de la fórmula partit i malgrat la inexistència del Partit (així, en majúscula).

Per assumir realment la pluralitat d’espais on es troben els comunistes i engegar un procés d’unitat ampli no es pot prendre com a model el PSUC previ a la ruptura, amb una greu crisi al voltant de la línia estratègica del partit, on hi havia un grup molt important que prioritzava el partit de govern i les polítiques socialdemòcrates. Com que PCC i PSUC viu no són els únics membres de la tradició comunista del PSUC i la societat i la política han canviat molt, l’espai comunista es troba dispers, per tant la suma automàtica d’ambdós partits no donarà el PSUC de la dictadura i inicis de la transició, d’aquells anys heroics en que encara no hi havia divisions ni renuncies.

La nova formació veurà de la tradició del PSUC, però el model que podrà servir per inspirar el procés d’unitat hauria de ser l’esperit que emana de la fundació del propi PSUC. La idea de confluència de diferents espais marxistes per crear el partit del “socialisme unificat” en el marc d’una situació molt crítica, pot ser útil en un moment amb un comunisme català plural amb tants comunistes sense partit. Aquesta imatge serà útil si PCC i PSUCviu tenen clar que s’ha d’anar més enllà de les dues estructures i que cal sumar tots els comunistes, fins i tot aquells que no beuen directament d’aquesta tradició, ja que la crisi extrema és un bon moment per a trencar vells espais estancs.

Aquest procés ha estat iniciat per els dos partits, però si es vol que sigui ampli no pot ser una fusió orgànica dirigida a nivell cupular. Ha de dotar-se d’àmbits de debat per parlar de política (model de partit, estratègia, aliances, sindicalisme,…) entre els militants dels dos partits i donar espais de participació a aquells comunistes sense carnet per anar definint entre tots el nou partit. El debat de base donarà més avantatges que inconvenients, primer de tot evitarà ser la suma artificial de dues militàncies. L’activitat del partit hauria de minimitzar el funcionament en base a quotes de representació de cada grup, i els espais de debat conjunt pot facilitar-ho en tant que crearan complicitats i aliances entre diferents sectors en funció de cada punt a definir i no en funció de l’origen partidari. Per altre costat, aquests espais de debat haurien de ser essencials per involucrar en el procés als comunistes que no venen dels partits, generant coincidències i pràctica conjunta que crearia complicitats. Per això caldrà ser laxes en els temps, un cop neixi el nou partit caldrà mantenir aquests espais per a que els que no s’incorporen d’inici puguin seguir confluint des de la pràctica i el debat.

Una clau essencial per a que el nou partit sigui més ampli és la política sindical, tot i que serà molt difícil que en resulti una síntesi que englobi totes les parts. PSUCviu i PCC defensen oficialment la participació crítica dins de Comissions Obreres, malgrat molts comunistes les han anat abandonant progressivament per optar per altres formes de sindicalisme de base. L’estructura burocràtica i jerarquitzada del sindicat, la cultura de l’acord permanent amb la patronal com a mal menor, el funcionament com a gabinet de negociació i gestor de conflictes enlloc d’organitzar els treballadors o la incapacitat per influir en la realitat precaritzada de les diferents tipologies de treballadors, fan que CCOO no s’adapti al model sindical que necessita el comunisme català d’avui.

A nivell teòric seria possible arribar a una síntesi sobre com hauria de ser el sindicalisme a l’actualitat i quins elements hauria de prioritzar, tanmateix a l’hora d’afrontar el debat sobre com actuar amb CCOO, dins com a sector crític o fora construint una altra eina, genera profundes discussions estratègiques. Els sectors més desenganyats amb Comissions Obreres, visió bastant estesa entre els comunistes sense carnet i també entre una part dels partits, entenen que amb la correlació de forces actual i el funcionament del sindicat no és possible el canvi, per tant Comissions és més part del problema que de la solució i cal crear un nou sindicalisme de base; l’altra anàlisi entén que trencar amb Comissions no és una solució perquè no hi ha una capacitat real de crear un sindicat de referència capaç d’incidir, per tant cal mantenir-se a dins per seguir organitzant els treballadors i intentar petits canvis.

La teorització i la incidència en la qüestió nacional és una altra de les claus que marcaran el nou partit. El PSUC va saber conceptualitzar la realitat nacional catalana i influir en la construcció nacional des d’una perspectiva de classe, en un moment que la proposta independentista no era en absolut transversal en la societat catalana. Entrada la fase democràtica, el nacionalisme de caràcter burgès es va convertir en hegemònic en la construcció nacional i els comunistes es veieren relegats. L’espai comunista català hereu del PSUC s’ha caracteritzat per defensar el federalisme però no ha fet gala de treballar la qüestió nacional amb un projecte propi, alguns han sigut contraris a involucrar-se en aquest tema per confondre qüestió nacional amb nacionalisme i en conjunt no s’ha sabut plantejarsense estar a la defensiva.

En el moment actual, en que amplis sectors populars de la societat catalana veuen la independència com a solució i en una situació que l’autodeterminació de Catalunya pot ajudar a desmuntar definitivament el règim polític i institucional de 1978, el nou partit hauria de poder conjugar la tradició i proposta federalista amb donar espai a comunistes que, venint de la tradició del PSUC o no, es reclamen independentistes per definició teòrica o per anàlisi de la situació concreta. Per a assolir això, caldria tenir una proposta nacional oberta, cohesionada al voltant d’una perspectiva de classe: en base a la pluralitat i la integració, fonamentant la catalanitat en la ciutadania tal i com va aconseguir el PSUC, amb una clara concepció republicana de la societat catalana, entenent-la com a subjecte polític sobirà perquè existeix la voluntat col·lectiva de governar-se, per tant ha d’exercir el dret a l’autodeterminació. Explicitant la necessitat de relacionar-se amb els pobles que l’envolten, donant peu al federalisme de lliure adhesió.

Aquesta proposta en l’àmbit nacional no és senzilla i va acompanyada de l’establiment d’unes relacions amb el Partit Comunista d’Espanya que han de ser al gust de tothom: de les diferents parts del nou partit i també del PCE. Històricament, el PSUC havia mantingut relacions d’agermanament amb el PCE, balancejant-se entre la sobirania i moments de més dependència. Aquestes relacions van patir alteracions amb la fracturació de l’espai comunista català. El PCC no ha mantingut mai relacions formals amb el PCE, havent tingut enfrontaments quan les seves línies polítiques han sigut contraposades i d’altres moments de distensió i certa proximitat com l’actual. Per altra banda, el PSUCviu ha heretat les relacions amb el PCE un cop havia desaparegut el PSUC històric, però al ser el suport del PCE el principal actiu del PSUCviu no han sigut unes relacions entre dos partits sinó més aviat de subordinació. Caldrà trobar el punt mig en les necessàries relacions amb el PCE que permeti no generar dificultats en vers a la incorporació de comunistes heterodoxos o alguns membres del PCC que siguin reticents.

L’equilibri entre sobirania, el reconeixement mutu i coordinació amb el PCE serà una de les peces importants de la configuració del procés d’unitat comunista, així com l’actitud que prengui el PCE davant de les possibles innovacions que es puguin adoptar en les relacions o en el format i proposta del nou partit. Aquestes seran unes de les clau per definir l’abast del procés d’unitat comunista, juntament amb la voluntat per anar més enllà de la suma orgànica de PCC i PSUCviu, mantenir una línia estratègica més combativa, donar una solució del debat sindical i la conceptualització del tema nacional.

Amos del sol

Amos del sol

Josep Plana

El govern espanyol ha redactat una proposta de reial decret per a la regulació de les condicions de l’autoconsum de l’energia elèctrica. De la mateixa manera, que en temps passats algú deia que era “caudillo por la gracia de Dios”, ara alguns s’estan erigint com a “amos del sol”. Bé, del sol, de les marees, del vent, etc. i, com a tals, pretenen fer-nos pagar un tribut per rebre els rajos del sol. Aquest projecte de reial decret del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, presentat precisament el 18 de juliol passat, pretén que les persones que, per exemple, vulguin tenir alguna placa solar fotovoltaica destinada a l’autoconsum domèstic a fi de reduir la despesa energètica i ser més sostenibles i eficients, i tot i que no s’injecti corrent a la xarxa, estiguin obligades a fer un contracte amb la companyia elèctrica i a pagar un peatge, tot i que aquesta energia neta obtinguda del sol es produeixi únicament pel consum propi i sense connexió amb la xarxa elèctrica de distribució.
És a dir que, de la mateixa manera, ens podrien cobrar un tribut per estendre la roba al sol, i a aquest pas potser ho faran. Amb aquest reial decret, les instal·lacions destinades a l’autoconsum elèctric, tant per a l’ús domèstic com per a l’empresarial, deixaran de ser viables econòmicament (excepte en els casos de treballar de manera totalment aïllada, a Ceuta, a Melilla i a les Balears). D’altra banda i en la mateixa línia, a les noves tarifes elèctriques, s’apuja la part fixa i s’abaixa la part variable deguda al consum, amb la qual cosa no s’incentiva l’estalvi energètic.
És d’aquesta manera, i precisament a l’Estat espanyol, que es penalitzarà l’energia obtinguda a partir de plaques fotovoltaiques i es potenciarà la ineficiència i la no-sostenibilitat. Algú es pregunta encara com és que tants expresidents, exministres, exconsellers, etc., en acabar la seva carrera política, es recol·loquen amb contractes milionaris com a “assessors” o vés a saber què, a les grans empreses energètiques i de telecomunicacions?

Argelaguer caça amb l´obligació de recollir cartutxos

Argelaguer caça amb l´obligació de recollir cartutxos

Vall del Llierca, Argelaguer – Montagut i Oix :
Ha començat la temporada de caça amb la mitja veda, l’època en què està permès caçar petites aus migratòries com les guatlles, els tudons o les tórtores. A partir del 13 d’octubre es podran caçar la resta d’animals permesos com els conills o els perdius. Aquesta temporada la normativa obliga per primer cop a recollir les baines resultants dels trets, per tal de protegir l’entorn d´Argelaguer i no embrutar-lo. És obligatòria la recollida de terra dels cartutxos utilitzats durant la jornada de caça en qualsevol modalitat de cacera. A més, també entra en vigor la limitació de caçar com a màxim 20 guatlles per caçador i dia i 12 tórtores.
La temporada de caça oficial comença ara al febrer, a partir de quan es pot caçar el cabirol, però pels caçadors l’inici segueix sent el 15 d’agost amb l’obertura de la mitja veda i per tant, de la caça d’aus migratòries.
Durant el desenvolupament de les batudes de caça major practicades tradicionalment a Catalunya, els
organitzadors de les batudes hauran de col·locar als camins i pistes forestals que accedeixin a la zona de batuda senyals visibles per avisar de la seva realització, que seran cartells de xapa metàl·lica i amb les característiques i símbols que s’especifiquen a l’annex. S’hauran de col·locar abans de l’inici de la batuda i es retiraran com a màxim 12 hores després de finalitzar-la. Per a la correcta aplicació d’aquesta mesura, s’entén per camins i pistes forestals les definicions establertes a l‘article 2.2 del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.
El període hàbil per a la caça del porc senglar a les comarques de Girona és el comprès entre l’1 de juliol i l’últim diumenge de març (dia 30), ambdós inclosos. Durant els mesos de juliol i agost, la caça del porc senglar només es podrà realitzar quan aquest produeixi danys a l’agricultura, comunicant-ho prèviament al formulari web d’avisos de cacera, als Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Girona o al Centre Operatiu del Cos d’Agents Rurals, i especificant el terreny cinegètic, el paratge, la data i la modalitat de caça que s’efectuarà.
Els caçadors reivindiquen el seu paper com a controladors del medi ambient i del territori, sobretot pel control de plagues d’animals i per la cacera sempre amb respecte a la reproducció de les espècies i a l’entorn.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, ICV-EUiA

Restauració de l’antic Monestir de Sant Llorenç de Sous a la Garrotxa-Empordànesa

Restauració de l’antic Monestir de Sant Llorenç de Sous a la Garrotxa-Empordànesa

Vall del Llierca, Argelaguer – Albanyà

La restauració de l’antic Monestir de Sant Llorenç de Sous a Albanyà (Garrotxa-Empordànesa) es va iniciar l’any 1984. Trenta anys després s’ha pogut recuperar gran part del temple, que va ser destruït l’any 1936. Els darrers treballs que s’hi han executat, en el marc d’un pla elaborat per la Diputació de Girona, han permès rehabilitar les parets i també la peça de pedra de l’altar de l’antiga església parroquial del temple. Per a més endavant, es vol afrontar la recuperació d’una part a l’ala oest del claustre on s’han recuperat diverses dovelles dels arcs juntament amb les peces que formaven les bases. Aquesta actuació es planteja juntament amb la museïtzació del conjunt a través d’uns panells informatius que marquin un recorregut de visita. 
Els primers treballs que es van fer a la zona van consistir en actuacions puntuals de desbrossament per part de particulars i voluntaris així com l’inici de la restauració de la coberta de l’antiga parròquia. A finals dels noranta, des de la Diputació i la Generalitat de Catalunya es van iniciar diversos camps de treball, sota direcció arqueològica, per desenrunar el monestir i començar el procés de restauració de les restes arquitectòniques que durant aquestes activitats es posaven al descobert. Va ser a partir d’un conveni de cessió l’any 2007 entre el bisbat de Girona i la Diputació que es van reprendre les tasques d’excavació amb més mitjans econòmics. D’aquesta manera, es va adequart l’àrea de l’antiga església romànica i posteriorment es va intervenir a la zona del claustre, on es va refer la teulada de la volta de l’ala nord, la única conservada. El darrer projecte ha consistori en desmuntar la última fase constructiva de la rectoria, del segle XIX, per recuperar la sala del dormitori dels monjos