Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 24 junio 2012

El riure de les caixes

Posted by lejarza en 24 junio, 2012

Manuel Cuyàs: El riure de les caixes.-La crisi de les caixes d’estalvi catalanes que ha conduït a la desaparició de la pràctica totalitat de les petites i mitjanes té l’origen en una hilaritat, en un tip de riure que cal situar a partir dels seixanta. En aquell moment tot el que feia referència a aquests establiments va ser considerat risible pels seus mateixos directius. Van fer riure les reixes del carrer, els comptables amb visera i maneguets de darrere les finestretes, la figura patriarcal dels directors generals i dels delegats de les sucursals, les llibretes d’apuntar entrades i sortides i fins i tot la mateixa clientela, principalment aquelles senyores una mica grans que deien caixa d’oros per dir caixa d’ahorros i “làmines” en comptes de títols i accions. Tot va ser considerat tronat, finisecular, ridícul. I com que no pots estar tota l’estona rient perquè llavors et ve el singlot i et pots ofegar, les caixes petites es van renovar per ser iguals que La Caixa i els bancs. Vidres en comptes de reixes, personal agressiu i com nerviós amb mànigues de camisa, directius de sucursal sempre provisionals perquè no agafessin confiances amb els clients i obertura d’oficines fora dels límits locals. Una caixa d’estalvis catalana que no tingués vint sucursals a Madrid no era una caixa ni era res. Naturalment aquestes oficines s’obrien en llocs on les caixes feien grans operacions urbanístiques i servien per poder canalitzar hipoteques i martingales creditícies.
Aquelles alegraines han dut aquestes ploraines, que deien a casa. Les promocions immobiliàries, a preu de saldo; la marca, per terra; les absorcions inevitables, la desaparició, fatal. Busca’ls, aquells que reien dels homes amb visera que els aconsellaven menjar poc i pair bé i vetllar pels impositors de sempre i per la prosperitat del territori fundacional.
Abans de sucumbir i quan ja es veien atrapats es van recordar tot d’una de les senyores de la caixa d’oros que tant havien bescantat. Les van agafar, les van posar de cap per avall com una guardiola i les van agitar perquè vomitessin fins l’últim cèntim a canvi d’uns avantatges que han estat una estafa i que han arruïnat milers de desprevinguts.
Quin tip de riure, si un dia els tornàvem a veure darrere unes reixes.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 6 Comments »

Els herbicides amb glifosat

Posted by lejarza en 22 junio, 2012

Vall del Llierca: Argelaguer – Tortellà – Girona: Els herbicides amb glifosat.-Argumentari de Som lo que Sembrem sobre els herbicides amb glifosat:
Glifosat (comercialitzat amb diferents formulacions, la mes coneguda de les quals es Roundup) és l’herbicida mes utilitzat a tot el mon. És un herbicida sistèmic no selectiu. Les fórmules comercials mes comunes contenen l’ingredient actiu (glifosat), que impedeix la fotosíntesi i afecta a d’altres processos metabòlics de les plantes sensibles a l’herbicida), i entre d’altres productes, surfactants que fan que el glifosat pugui penetrar a través de les cutícules de les fulles de les plantes.
Aquest herbicida es va desenvolupar als anys 1970, i es va comercialitzar a l’any 1974. La empresa Monsanto va mantenir les patents fins a l’any 2000, i a l’any 2009 esperava la venda d’uns 800 milions de litres d’herbicides basats en el glifosat, un 55% dels quals van ser de Roundup. Actualment, diferents empreses produeixen herbicides la substància activa dels quals és el glifosat. La majoria de productes basats en el glifosat es classifiquen oficialment a l’Estat espanyol amb una toxicologia “baixa” per mamífers, “baixa” per aus, i “moderada” per peixos. Algunes formulacions es consideren “irritants” i/o “nocives” per a les persones.
El permís per a l’ús del glifosat a la UE s’hauria d’haver revisat aquest any 2012. La Comissió Europea, però, va aprovar d’amagat una directiva l’any passat amb la qual s’aplaça aquesta revisió, i la d’altres biocides, fins l’any 2015. I com que aquesta mateixa Comissió, en canvi, no ha aprovat encara l’actualització dels tests que haurien de fer les indústries per tal de demanar el vist i plau als seus productes, el glifosat es revisarà a l’any 2015 amb criteris laxos i caducs, amb la qual cosa segurament obtindrà el permís fins al 2030i.
Riscs per la salut humana
El glifosat, i especialment la seva marca comercial Roundup (degut a d’altres components que s’afegeixen), han mostrat signes de toxicitat i/o riscs de toxicitat per a humans tant en assaigs de laboratori com en estudis epidemiològics.
El estudis epidemiològics han relacionat la exposició de persones al glifosat/Roundup (pagesos, treballadors agrícoles, i població general) amb:
– un risc mes gran de part prematur per exposició en combinació amb d’altres
biocidesii,
– un risc més gran d’avortamentsiii,
un risc mes gran de desenvolupament de limfomes no-Hodgkin, ja sigui per exposició només al glifosativ, o a barreges de pesticides i herbicides incloent-hi el glifosatv,
una possible més gran incidència de mieloma múltiplevi.
Els estudis de laboratori mostren diferents efectes negatius:
efectes genotòxicsvii i mutagènicsviii,
modificacions a l’estructura i funcionament de les cèl·lulesix,
interferències en la síntesi d’esteroides i actuació com a disruptors endocrinsx, produint també pertorbacions en el desenvolupament reproductiu d’animals de laboratori reduint la producció de testosteronaxi,
interferències en el funcionament del fetgexii,
malformacions congènitesxiii,
efectes tòxics en cèl·lules de la placenta humana que poden afectar negativament la reproducció humana i el desenvolupament del fetusxiv.
També s’ha mostrat la influència del glifosat en la biologia i reproducció de cargols d’aigües dolces, i com a resultat, la seva possible influència en la expansió de malalties de mamífers com la fascioliasisxv.
Encara que també s’utilitzen en jardineria i manteniment de línies de tren, l’ús de productes comercials basats en el glifosat ha augmentat molt significativament com a resultat de la comercialització de varietats transgèniques de cultius amb resistència a aquest herbicida. I molt significativament, la Unió Europea va augmentar el llindar màxim admissible de residus de glifosat als aliments en un 200% a l’any 1999, per tal d’evitar problemes amb les importacions d’aliments que contenen soja transgènica resistent a glifosat, i per tant poden estar carregats d’aquests residusxvi.
Residus d’aquest herbicida han estat detectats a les cases de treballadors agrícolesxvii, a la seva orina i a la dels seus familiarsxviii, a la sang de dones no embarassadesxix, i en molts aliments encara que en concentracions baixesxx, el que demostra els risc d’exposició a aquest herbicida.
Efectes sobre el medi
El glifosat, i el seu metabòlit AMPA, han estat detectats freqüentment a l’aire i la plujaxxi, així com a les aigües superficialsxxii de regions agrícoles. Un estudi recent a Catalunyaxxiii mostra que el 41% de les mostres analitzades té un contingut detectable de glifosat, que el valor mitjà de totes les mostres és de 0’2 μg.l-1, que s’assoleixen valors de fins a 2’5 μg.l-1, i que en un 68% dels casos la concentració mitjana de glifosat al llarg de l’any és superior a 0’1 μg.l-1, valor màxim admès per la normativa europea (Directiva 2006/118/EC).
Aquest herbicida, en les seves formulacions comercials, ha mostrat impactes molt intensos i diversos en els ecosistemes aquàticsxxiv, “podent produir nivells extremadament alts de mortalitat en amfibis que podrien resultar en la disminució de les seves poblacions” xxv. El surfactant POEA, que es troba a molt productes comercials basats en el glifosat, és letal per a peixos i amfibis, especialment en aigües amb pH bàsicxxvi. Recentment, la Sociedad de Ciencias Aranzadi de Donostia feia públics els resultats dels seus estudis sobre la incidència d’aquest herbicida en 10 espècies d’amfibis europeus, mostrant que les dosis recomanades pels fabricants són mortals per la majoria d’elles, i que dosis menors afecten la biologia i el comportament dels amfibisxxvii. D’altra banda, els musclos també han mostrat molta sensibilitat als herbicides basats en el glifosatxxviii. A mes, el glifosat ha mostrat efectes tòxics en algunes espècies de peixosxxix, i pot reduir la resistència d’altres a les malalties, incrementant la incidència d’infeccionsxxx. D’altra banda, el seu contingut en nutrients, com el fòsfor i el nitrogen, pot afectar les relacions tròfiques dels ecosistemes aquàticsxxxi.
El glifosat absorbit per les plantes es eventualment excretat per les arrels a la rizosfera del sòl, on ha mostrat que és tòxic per diferents fongs i bacteris beneficiosos, desequilibrant la comunitat microbiana del sòlxxxii. Els cucs de terra també es veuen afectats negativament per aquest herbicida, ja sigui sòl o en combinació amb d’altres herbicidesxxxiii.
Aquest herbicida no nomes afecta a les plantes sobre les que s’aplica o aquelles properes als camps de conreu i afectades per la deriva amb el vent, sinó que generacions posteriors d’aquestes plantes també mostren problemes de germinació i/o desenvolupament disminuït, “podent produir-se importants canvis ecològics” per aquest efectexxxiv.
A l’any 2009, la Cort Suprema francesa va confirmar una sentència anterior en la que es condemnava a la empresa Monsanto (productora del Roundup, principal marca comercial del glifosato) per no haver dit la veritat en relació a la seguretat d’aquest herbicida, i per haver utilitzat publicitat enganyosa al definir-lo com a “biodegradable”. El glifosat es considerat com a “perillós per al medi” per la Unió Europeaxxxv.
Alguns efectes sobre la producció agrària
Com amb d’altres herbicides, el seu ús ha portat a l’aparició de plantes resistentsxxxvi. Al món s’estima que hi ha 18 espècies de plantes que han desenvolupat resistència al glifosatxxxvii. A l’estat espanyol s’han trobat poblacions de Conyza bonariensis resistents al glifosat en Andaluciaxxxviii.
A l’any 2009 s’estimava que plantes de l’espècie Amaranthus palmeri resistents al glifosat apareixerien en 250.000 ha de conreu als Estats Units d’Amèricaxxxix. En 19 estats d’aquest país han aparegut espècies resistents a aquest herbicida que ja produeixen greus problemes econòmicsxl. A l’estat de Georgia 40.000 ha de conreu es troben greument infestades per plantes de Amaranthus palmeri resistents al glifosat, fins al punt que al comtat de Macon es van haver d’abandonar 4.000 ha a l’any 2007xli.
Aquest herbicida produeix, a mes a mes, molts problemes en els mateixos cultius als que s’aplica i a cultius posteriorsxlii:
– en cultius de soja, l’aplicació de glifosat disminueix el contingut en àcids grassos poli-insaturats i augmenta el de àcids grassos mono-insaturats. Tanmateix, disminueix la concentració de minerals, i la producció de biomassa del cultiuxliii
– augmenta la sensibilitat als atacs de fongs i malalties dels cultius als que se’ls aplica l’herbicidaxliv, i també a cultius posteriors en la mateixa parcel·laxlv
També s’han de mostrat efectes negatius molt intensos del glifosat sobre insectes terrestres importants en el control biològic de plagues de la sojaxlvi.
i Antoniou, M. et al. 2011. Roundup and birth defects: is the public being kept in the dark?. Earth Open Source. http://es.scribd.com/doc/57277946/RoundupandBirthDefectsv5.
ii Savitz, D.A., T. Arbuckle, D. Kaczor, K.M. Curtis. 1997. Male pesticide exposure and pregnancy outcome. American Journal of Epidemiology, 146(12): 1025-1036.
iii Arbuckle, T.E., Z. Lin, L.S. Mery. 2001. An exploratory analysis of the effect of pesticide exposure on the risk of spontaneous abortion of an Ontario farm population. Environmental Health Perspectives, 109(8): 851-857.
iv Hardell, L., M. Eriksson, M. Nordstrom. 2002. Exposure to pesticide as risk factor for non-Hodgkin’s lymphoma and hairy cell leukemia: pooled analysis of two Swedish case-control studies. Leukemia & Lymphoma, 43(5): 1043-1049.
v DeRoos, Z.S.H. et al. 2003. Integrative assessment of multiple pesticides as risk factors for non-Hodgkin’s lymphoma among men. Occupational and Environmental Medicine, 60(9), E11.
vi DeRoos, A.J. et al. 2005. Cancer incidence among glyphosate-exposed pesticide applicators in the agricultural health study. Environmental Health Perspectives, 113: 49-54.
vii Lioi, M.B. et al. 1998. Cytogenetic damage and induction of pro-oxidant state in human lymphocytes exposed in vitro to glyphosate, vinclozolin, atrazine, and DPX-E9636. Environmental and Molecular Mutagenesis, 32: 39-46.
Lioi, M.B. et al. 1998. Genotoxicity and oxidative stress induced by pesticide exposure in bovine lymphocyte cultures in vitro. Mutation Research – Fundamental and Molecular Mechanisms of Mutagenesis, 403: 13-20.
Koller, V.J. et al. 2012. Cytotoxic and DNA-damaging properties of glyphosate and Roundup in human-derived buccal epithelial cells. Archives of Toxicology. DOI:10.1007/s00204-012-0804-8.
viii Rank, J. et al. 1993. Genotoxicity testing of the herbicide Roundup and its active ingredient glyphosate isopropyalime using the mouse bone narrow micronucleus test, Salmonella mutagenicity test, and Allium anaphase-telophase test. Mutation Research/Genetic Toxicology, 300: 29-36.
ix Marc, J. et al. 2002. Pesticide Roundup provokes cell division dysfunction at the level of CDK1/cyclin B activation. Chemical Research in Toxicology, 15: 326-331.
Marc, J. et al. 2004. Glyphosate-based pesticides affect cell cycle regulation. Biology of the Cell, 96: 245-249.
Marc, J. et al. 2005. A glyphosate-based pesticide impinges on transcription. Toxicology and Applied Pharmacology, 203: 1-8.
Peixoto, F. 2005. Comparative effects of the Roundup and glyphosate on mitochondrial oxidative phosphorylation. Chemosphere, 61: 115-1122.
Siviková, K., J. Dianovsky. 2006. Cytogenetic effect of technical glyphosate on cultivated bovine peripheral lymphocytes. International Journal of Hygiene and Environmental Health, 209: 15-20.
Malatesta, M. et al. 2008. Hepatoma tissue culture (HTC) cells as a model for investigating the effects of low concentrations of herbicide on cell structure and function. Toxicology in Vitro, 22: 1853-1860.
Clair, E, R. Mesnage, C. Travert, G-E. Séralini. 2012. A glyhposate-based herbicide induces necrosis and apoptosis in mature rat testicular cells in vitro, and testosterone decrease at lower levels. Toxicology in Vitro, 26: 269-279.
Koller et al. 2012.
x Walsh, L.P. et al. 2000. Roundup inhibits steroidogenesis by disrupting steroidogenic acute regulatory (StAR) protein expression. Environmental Health Perspectives, 108: 769-776.
Richard, S. et al. 2005. Differential effects of glyphosate and Roundup on human placental cells and aromatase. Environmental Health Perspectives, 113(6): 716-720.
Gasnier, C. et al. 2009. Glyphosate-based herbicides are toxic and endocrine disruptors in human cell lines. Toxicology, 263: 184-191.
xi Romano, R.M. et al. 2010. Prepubertal exposure to commercial formulation of the herbicide glyphosate alters testosterone levels and testicular morphology. Archives of Toxicology, 84: 309-317.
Clair et al. 2012.
xii Hietanen, E., K. Linnainmaa, H. Vainio. 1983. Effects of phenoxyherbicides and glyphosate on the hepatic and intestinal biotransformation activities in the rat. Acta Pharmacologica et Toxicologica, 53: 103-112.
Benedetti, A.L. et al. 2004. The effects of sub-chronic exposure of Wistar rats to the herbicide Glyphosate-Biocarb. Toxicology Letters, 153: 227-232.
xiii Paganelli, A., V. Gnazzo, H. Acosta, S.L. López, A.E. Carrasco. Glyphosate-based herbicides produce teratogenic effects on vertebrates by impairing retinoic acid signaling. Chemical Research in Toxicology (acceptat per publicació) doi: 10.1021/tx1001749.
xivBenachour, N. et al. 2007. Time- and dose-dependent effects of Roundup on human embryonic and placental cells. Archives of Environmental Contamination and Toxicology, 53: 126-133.
Benachour, N., G.E. Séralini. 2009. Glyphosate formulations induce apoptosis and necrosis in human, umbilical, embryonic, and placental cells. Chemical Research in Toxicology, 22(1): 97-105.
xv Tate, T.M., R.N. Jackson, F.A. Christian. 2000. Effects of glyphosate and dalapon on total free amino acid profiles of Pseudosuccinea columella snails. Bulletin of Enviromental Contamination and Toxicology, 64: 258-262.
xvi “Pesticide safety limit raised by 200 times ‘to suit GM industry’ “. Daily Mail, 21 de setembre de 1999.
xvii Curwin, B.D. et al. 2005. Pesticide contamination inside farm and nonfarm homes. Journal of Occupational and Environmental Hygiene, 2: 357-367.
xviii Acquavella, J.F. et al. 2004. Glyphosate biomonitoring for farmers and their famílies: results from the Farm Family Exposure Study. Environmental Health Perspectives, 112(3): 321-326.
xix Aris, A., S. Leblanc. 2011. Maternal and fetal exposure to pesticides associated to genetically modified foods in Eastern Townships of Quebec, Canada. Reproductive Toxicology, 31: 528-533.
xx McQueen, H., A.C. Callan, A. L. Hinwood. 2012. Estimating maternal and prenatal exposure to glyphosate in the community setting. International Journal of Hygiene and Environmental Health. doi:10.1016/j.ijheh.2011.12.002
xxi Chang, F-C., Simcik, M.F., P.D. Capel. 2011. Occurrence and fate of the herbicide glyphosate and its degradate aminomethylphosphonic acid in the atmosphere. Environmental Toxicology and Chemistry, 30(3): 548-555.
xxii Skark, C. et al. 1998. The occurrence of glyphosate in surface water. International Journal of Environmental Analytical Chemistry, 70: 93-104.
Peruzzo, P.J., A.A. Porta, A.E. Ronco. 2008. Levels of glyphosate in surface waters, sediments and soils associated with direct sowing soybean cultivation in north pampasic region of Argentina. Environmental Pollution, 156: 61-66.
Coupe, R.H., S.J. Kalkhoff, P.D. Capel, C. Gregoire. 2011. Fate and transport of glyphosate and aminomethylphosphonic acid in surface waters of agricultural basins. Pest Management Science, DOI 10.1002/ps.2212.
xxiii Sanchís, J. et al. 2012. Determination of glyphosate in groundwater samples using an uktrasensitive immunoassay and confirmation by on-line solid-phase extraction followed by liquid chromatography coupled to tandem mass spectrometry. Analytical and Bioanalytical Chemistry, 402(7): 2335-2345.
xxiv Bengtsson, G., L-A. Hansson, K. Montenegro. 2004. Reduced grazong rates in Daphnia pulex caused by contaminants: implications for trophic cascades. Environmental Toxicology and Chemistry, 23(11): 2641-2648.
Sobrero, M.C., F. Rimoldi, A.E. Ronco. 2007. Effects of the glyphosate active ingrediente and a formulation on Lemna gibba L. at different exposure levels and assessment end-points. Bulletin of Environmental Contamination and Toxicology, 79: 537-543.
Pérez, G.L. et al. 2007. Effects of the herbicide Roundup on fresh water microbial communities : a mesocosm study. Ecological Applications, 17: 2310-2322.
Achiorno, C.L., C. de Villalobos, L. Ferrari. 2008. Toxicity of the herbicide glyphosate to Chordodes nobilii (Gordiida, Nematomorpha). Chemosphere, 71: 1816-1822.
Relyea, R.A. 2012. New effects of Roundup on amphibians: predators reduce herbicide mortality; herbicides induce antipredator morphology. Ecological Applications, 22: 634-647.
xxv Relyea, R.A. 2005. The impact of insecticides and herbicides on the biodiversity and productivity of aquatic communities. Ecological Applications, 15(2): 618-627.
Relyea, R.A. 2005. The lethal impact of Roundup on aquatic and terrestrial amphibians. Ecological Applications, 15(4): 1118-1124.
Smith, G.R. 2001. Effects of acute exposure to a commercial formulation of glyphosate on the tadpoles of two species of Anurans. Bulletin of Environmental Contamination and Toxicology, 67: 483-488.
Cauble, K., R.S. Wagner. 2005. Sublethal effects of the herbicide glyphosate on amphibian metamorphosis and development. Bulletin of Environmental Contamination and Toxicology, 75: 429-435.
xxvi Giesy, J.P., S. Dobson, K.R. Solomon. 2000. Ecotoxicological risk assessment for Roundup herbicide. Review of Contamination and Toxicology, 167: 35-120.
Lajmanovich, R.C., M.T. Sandoval, P.M. Peltzer. 2003. Induction of mortality and malformation in Scinax nasicus tadpoles exposed to glyphosate formulations. Bulletin of Environmental Contamination and Toxicology, 70: 612-618.
Howe, C.M., M. Berrill, B.D. Pauli, C.C. Helbing, K. Werry, N. Veldhoen. 2004. Toxicity of glyphosate-based pesticides to four North American frog species. Environmental Toxicology and Chemistry, 23(8): 1928-1938.
xxvii http://dfmf.uned.es/biologia/2012/02/glifosato-el-herbicida-que-tambien-mata-a-los-anfibios/
xxviii Bringolf, R.B., W.G. Cope, S. Mosher, M.C. Barnhart, D. Shea. 2007. Acute and chronic toxicity of glyphosate compounds to glochidia and juveniles of Lampsilis siliquoidea (Unionidae). Environmental Toxicology and Chemistry, 26(10): 2094-2100.
xxix Langiano, V.C., C.B.R. Martinez. 2008. Toxicity and effects of a glyphosate-based herbicide on the Neotropical fish Prochilodus lineatus. Comparative Biochemistry and Physiology, Part C, 147: 222-231.
Cavalcante, D.G.S.M., C.B.R. Martinez, S.H. Sofia. 2008. Genotoxic effects of Roundup® on the fish Prochilodus lineatus. Mutation Research/Genetic Toxicology and Environmental Mutagenesis, 655: 41-46.
xxx Kelly, D.W., R. Poulin, D.M. Tompkins, C.R. Townsend. 2010. Synergistic effects of glyphosate formulation and parasite infection on fish malformations and survival. Journal of Applied Ecology, 47(2): 498-504.
xxxi Bengtsson, G., L-A. Hansson, K. Montenegro. 2004. Reduced grazing rates in Daphnia pulex caused by contaminants: implications for trophic cascades. Environmental Toxicology and Chemistry, 23(11): 2641-2648.
xxxii Wardle, D.A., D.A. Parkinson. 1992. Influence of the herbicides 2,4-D and glyphosate on soil microbial biomass and activity: a field experiment. Soil Biology and Biochemistry, 24: 185-186.
Levesque, C.A., J.E. Rahe. 1992. Herbicidal interactions with fungal root pathogens with special reference to glyphosate. Annual Review of Phytopathology, 30: 572-602.
Busse, M.D., A.W. Ratcliffe, C.J. Shestak, R.F. Powers. 2001. Glyphosate toxicity and the effects of long-term vegetation control on soil microbial communities. Soil Biology and Biochemistry, 33: 1777-1789.
Krzysko-Lupicka, T., T. Sudol. 2008. Interactions between glyphosate and autochthonous soil fungi surviving in aqueous solution of glyphosate. Chemosphere, 71: 1386-1391.
Johal, G.S., D.M. Huber. 2009. Glypohosate effects on disease and disease resistance in plants. European Journal of Agronomy, 31: 144-152.
xxxiii Yasmin, S., D. D’Souza. 2007. Effect of pesticides on the reproductive output of Eisenia fetida. Bulletin of Environmental Contamination and Toxicology, 79: 529-532.
xxxiv Blackburn, L.G., C. Boutin. 2003. Subtle effects of herbicide use in the context of genetically modified crops: a case study with glyphosate (Roundup). Ecotoxicology, 12: 271-285.
xxxv “Monsanto guilty in ‘false ad’ row”. http://news.bbc.co.uk/go/pr/fr/-/2/hi/europe/8308903.stm. (15 octubre 2009).
xxxvi Robert, S., U. Baumann. 1998. Resistance to the herbicide glyphosate. Nature, 395: 25-26.
Binimelis, R., W. Pengue, I. Monterroso. 2009. “Transgenic treadmill”: responses to the emergente and Spreads of glyphosate-resistant johnsongrass in Argentina. Geoforum,
doi: 10.1016/j.geoforum.2009.03.009
Gaines, T.A. et al. 2010. Gene amplification confers glyphosate resistance in Amaranthus palmeri. Proceedings of the National Academy of Sciences, http://www.pnas.org/cgi/doi/10.1073/pnas.0906649107.
xxxvii “Roundup-resistant ‘superweed’ confirmed in Ontario”. http://www.montrealgazette.com/Roundup+resistant+superweed+confirmed+Ontario/2991203/story.html
5 maig 2010.
xxxviii Urbano, J.M. 2007. Glyphoste-resistant hairy fleabane (Conyza bonariensis) in Spain. Weed Technology, 21: 396-401.
xxxix Gaines et al. 2010.
xl “Arkansas fields of glyphosate-resistant pigweed” http://www.deltafarmpress.com/cotton/resistant-pigweed-0925/index.html.
“Resistant weeds threaten to cripple Iowa’s agriculture economy”. http://iowaindependent.com/29429/resistant-weeds-threaten-to-cripple-iowas-agriculture-economy.
(10 març 2010).
“Growing Roundup-resistant weed problema must be dealt with, expert says”. http://www.physorg.com/news203697204.html.
xli “ ‘Superweed’ explosion threatens Monsanto heartlands”. http://www.france24.com. (19 abril 2009).
xlii Yamada, T. et al. 2009. Glyphosate interactions with physiology, nutrition, and diseases of plants: threat to agricultural sustainability?. European Journal of Agronomy, 31: 111-113.
xliii Zobiole, L.H.S. et al. 2010. Glyphosate affects seed composition in glyphosate-resistant soybean. Journal of Agricultural and Food Chemistry, 58: 4517-4522.
xliv Lévesque, C.A., J.E. Rahe, D.M. Eaves. 1987. Effects of glyphosate on Fusarium spp.: its influences on root colonization of weeds, propagule density in the soil, and crop emergence. Canadian Journal of Microbiology, 33: 354-360.
Johal, G.S., J.E. Rahe. 1988. Glyphosate, hypersensitivity and phytoalexins accumulation in the incompatible bean anthracnose host-parasite interaction. Physiological and Molecular Plant Pathology, 32: 267-281.
Liu, L., Z.K. Punja, J.E. Rathe. 1997. Altered root exudation and suppression of induced lignification as mechanisms of predisposition by glyphosate of bean roots (Phaseolus vulgaris L.) to colonization by Phytium spp. Physiological and Molecular Plant Pathology, 51(2): 110-127.
Sanogo, S, X.B. Yang, H. Scherm. 2000.Effects of herbicides on Fusarium solani f.sp. glycines and development of sudden death syndrome in glyphosate-tolerant soybean. Phytopathology, 90: 57-66.
Johal, C.S., D.M. Huber. 2009. Glyphosate effects on diseases of plants. European Journal of Agronomy, 31: 144-152.
xlv Fernandez, M.R. et al. 2009. Glyphosate associations with cereal diseases caused by Fusarium spp. in the Canadian prairies. European Journal of Agronomy, 31: 133-143.
xlvi Schneider, M.I., N. Sánchez, S. Pineda, H. Chi, A. Ronco. 2009. Impact of glyphosate on the development, fertility and demography of Chysoperla externa (Neuroptera: Chrysopidae): Ecological approach. Chemosphere, 76: 1451-1455.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 3 Comments »

Oda al radar torçat

Posted by lejarza en 21 junio, 2012

Ignasi Mas Nadal, Olot (Garrotxa) Oda al radar torçat.-Als volts de la N260, / prop del quilòmetre 70* i en direcció Olot, / hi viu, al costat del voral, un radar. / Un radar trist, que no treballa. / Conduint en la direcció contrària, he pogut apreciar, / que el pobre radar està tocat. / Algú li va donar un fort cop, i està torçat. / Tot el seu afany a fotografiar els conductors, / que creuen que són bons corredors, / s’ha espatllat. / El pobre radar… està torçat.
Ell que voldria multar a l’infractor! / Fer una foto, amb flaix i tot! / Però no pot. Té el cap molt tocat, / el pobre radar… està torçat.
Ell que està al vial ben fixat! / Cap cotxe se li pot escapar! / Però en l’últim moment, / quan detecta el moviment, / només li queda la foscor del costat. / El pobre radar… està torçat.
Així doncs, conductors amants de les grans velocitats, / que us creieu els amos de la carretera, / no tingueu pas por. / Si passeu per aquest tram, / a 120, 130 o com un llamp, / tranquil·litat. / No funcionarà. / Algú li ha donat un cop fort. / I el pobre radar… està torçat. *) Argelaguer

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Leave a Comment »

Can Jan d´Argelaguer un camp de patates vagament urbanitzable

Posted by lejarza en 20 junio, 2012

Josep Castañales Batlle, Argelaguer, Hostalnou de Llierca (Garrotxa): Can Jan d´Argelaguer un camp de patates vagament urbanitzable.-Ara s’ha visualitzat la primera part de la pel·lícula i el drama ja està servit, és difícil trobar persones que no estiguin capficades pels afers econòmics.
Qui va dir que la crisi és el període de les oportunitats? Quina barra! La crisi és salvatge, trista, demolidora; no dubto que algun eixerit de l´Ajuntament de Argelaguer faci de la crisi el seu agost a costa dels desvalguts veïns, no obstant la gran majoria de la població s’ho passa malament. Un no pot ser del tot feliç si els altres no ho són.
El preu mitjà de l’habitatge ha caigut durant el primer trimestre d’aquest any gairebé un 13%. Aquesta davallada ha estat vigorosa a la costa, on la rebaixa acumulada ja és del 50%. Però tot fa pensar que els preus dels habitatges, nous i de segona mà, encara cauran una temporada. Durant molt de temps, el preu dels habitatges registrava increments només perquè hi havia algú disposat a adquirir-los amb l’esperança de tornar-los a vendre pel doble del seu valor o amb la falsa esperança que mai baixarien de preu. La bombolla es va punxar de cop quan el crèdit va deixar de circular i quan es va veure que hi havia una proporció molt important de crèdits impossibles de cobrar. El parc d’habitatges es calcula que equival a 85.000 milions €, i pressionarà a la baixa tota la cartera immobiliària.
Fet que els actius immobiliaris tòxics que enverinen els balanços no tenen límit de depreciació. Valen el que algú vulgui pagar per ells en cada moment, i avui ningú compra pisos, ni promocions, i no diguem camps de patates vagament urbanitzables. Els clients que podrien comprar esperen que s’abarateixin encara més, i no tenen pressa. Per tant, no hi ha manera de valorar amb certesa els actius dels bancs enrajolats. Qualsevol càlcul queda immediatament desfasat. Els suggereixo que segueixin la subhasta a la baixa en els portals de venda de pisos; veuran com el rètol “ha baixat” acompanya amb gran freqüència a la nota “directe d’entitat financera” (i en ocasions, a la inquietant opció de “avisar si baixa”).
Desitgem molta sort als recualificadors de terrenys i promotors de la cultura de les escurabutxaques de l´Ajuntament d´Argelaguer (CiU-ERC)i en especial als del Àrea d’urbanisme, cacaus i obres: Valentín Llaguno Lobato i Marta Solanich Pié.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 13 Comments »

Can Jan Argelaguer proposta de construcció de habitatges

Posted by lejarza en 20 junio, 2012

Josep Dorca Serrat alcalde bombolla inmobiliaria Can Jan Argelaguer

Josep Dorca Serrat alcalde bombolla inmobiliaria Can Jan Argelaguer

Vall del Llierca: Argelaguer – Tortellà – Girona: Can Jan Argelaguer proposta de construcció de habitatges.-PROPOSTA DE CONSTRUCCIÓ DE 6 HABITATGES EN FILERA A PREU DE COST A LA URBANITZACIÓ CAN JAN D’ARGELAGUER: L’Ajuntament vol donar la possibilitat d’aconseguir un habitatge a preu reduït o a preu de cost a les persones que estiguin interessades a comprar una casa a Argelaguer.
Es tracta de 6 cases d’ aproximadament 135 m2, de dues plantes i en parcel·les de 130 o 210 m2. Les cases es construiran en parcel·les que actualment són de propietat municipal i que es cedeixen a preu de cost.
A la sessió informativa, l’empresa promotora de la idea, SOS3S, exposarà el mètode per construir aquests habitatges.
Es tracta d’una oportunitat única d’adquirir un habitatge ample, amb jardí al davant i a la part del darrere, a gust del futur propietari quant a la distribució interior i dels materials, i a un preu ajustat al màxim. Amb la possibilitat d’obtenir finançament en grup i amb pagaments segons certificacions d’obra executada i tot amb garantia d’un preu tancat.
El projecte busca garantir l’habitatge a bon preu per als joves i famílies d’Argelaguer o d’altres municipis que pensin en Argelaguer com el seu lloc de residència.
Divendres dia 22 de juny 2012 a les 20:00 hores. Sala del Casal
Ordre del dia:
20:00 hores: Presentació de l’ iniciativa per part de l’Ajuntament
20:05 hores: Exposició per part de l’ empresa SOS3S
20:35 hores: Preguntes, dubtes i debat entre els assistents, l’ Ajuntament i l’ empresa promotora de la idea, SOS3S

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 4 Comments »

Consell Comarcal de la Garrotxa projecte de reforma edifici de Can Grau seu del Consell pressupost d’execució 19.037,01€

Posted by lejarza en 12 junio, 2012

Vall del Llierca, Argelaguer – Tortellà – Girona: Consell Comarcal de la Garrotxa projecte de reforma edifici de Can Grau seu del Consell pressupost d’execució 19.037,01€.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 113 – 12 de juny de 2012 Núm. 6806 Consell Comarcal de la Garrotxa (Girona).
Anunci sobre l’aprovació inicial d’un projecte.
El Consell de Presidència del Consell Comarcal de la Garrotxa, reunit en data 28 de maig de 2012, va aprovar inicialment el Projecte de reforma de l’escala i l’office a la planta sota coberta de l’edifici de Can Grau, seu del Consell Comarcal de la Garrotxa amb un pressupost d’execució per contracte de 19.037,01€ (IVA vigent inclòs) i dels desglossats A-Paleteria amb un pressupost d’execució per contracte de 13.538,21€ (IVA vigent inclòs), B-Electricitat amb un pressupost d’execució per contracte de 2.348,20€ (IVA vigent inclòs) i C-Climatització i Fontaneria amb un pressupost d’execució per contracte de 3.150,60€ (IVA vigent inclòs).
L’esmentat projecte es sotmet a informació pública en el Butlletí Oficial de la Província de Girona i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el tauler d’anuncis de la corporació pel termini
de 30 dies hàbils per tal que es pugui examinar i formular-hi les al·legacions pertinents.
En cas que no es presentin al·legacions, el projecte restarà aprovat definitivament, donant-se, en aquest acte, per complet el que disposen els articles 37 i 38 del Decret 179/95, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, sense perjudici que l’acord d’aprovació definitiva del projecte es publiqui en el Butlletí Oficial de la Província de Girona, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el tauler d’anuncis de la corporació.
Acords que es fan públics als efectes oportuns.
Olot, la Garrotxa, 1 de juny de 2012 Joan Espona i Agustín President

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comments »

L’Ajuntament de Montagut i Oix renuncia a la llar d’infants

Posted by lejarza en 11 junio, 2012

Vall del Llierca, Argelaguer – Tortellà – Girona: L’Ajuntament de Montagut i Oix (Vall del Llierca) renuncia a la llar d’infants.-Montagut i Oix no tindrà llar d’infants municipal, almenys a curt termini. L’Ajuntament ha descartat posar en marxa aquest servei, després d’estudiar-ne la viabilitat econòmica i arribar a la conclusió que no sortiria a compte, ja que hi hauria poques famílies interessades a portar-hi les criatures. “De totes maneres –ha puntualitzat l’alcaldessa, Mònica Boix– estem oberts al fet que se’n faci càrrec una empresa privada.” Segons l’alcaldessa, n’hi ha que estan rumiant aquesta possibilitat.
L’escola bressol s’hauria condicionat a l’antiga casa del mestre, situada rere les escoles, que durant uns anys va ser utilitzada com a ludoteca. La idea va ser de l’antic ajuntament (governat per independents vinculats a ERC), i quan els actuals governants (de CiU) van entrar al consistori van decidir repensar la proposta, entre altres projectes heretats. Es va encarregar una enquesta per saber si el nou servei tindria èxit, però tan sols van mostrar-s’hi interessades cinc famílies, quan el mínim necessari –es va calcular aleshores– havia de ser una quinzena. Font: El Punt-Avui

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 10 Comments »

Viure al Poble Més bases reguladores per projectes de municipis de cofinançament FEDER

Posted by lejarza en 10 junio, 2012

Vall del Llierca, Argelaguer – Tortellà – Girona: Viure al Poble Més bases reguladores per projectes de municipis de cofinançament FEDER.-ORDRE GRI/144/2012, de 18 de maig, per la qual s’aproven les bases reguladores per seleccionar projectes de municipis amb una població de dret de fins a 3.000 habitants susceptibles de cofinançament pel FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, i s’obre la convocatòria per presentar sol·licituds.
TEXT PUBLICAT
D’acord amb el que disposen els articles 42 i següents del Decret 326/2011, de 26 d’abril, de reestructuració del Departament de Governació i Relacions Institucionals, corresponen a la Direcció General d’Administració Local les funcions d’assistència i cooperació amb el món local; a més, com a organisme responsable del tram local del Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, és la unitat encarregada de projectes locals, nomenada òrgan intermediari, i l’encarregada de la gestió, el seguiment i el control d’aquesta part específica del FEDER que té com a beneficiaris els ens locals, d’acord amb les funcions que li atorga el Decret esmentat.
En aquest marc competencial, i tenint en compte la valoració de la primera convocatòria publicada al mes de juliol de 2011, el Departament de Governació i Relacions Institucionals aprova una nova convocatòria del programa Viure al Poble Més de l’eix 4, “Desenvolupament sostenible local i urbà”, del Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, adreçada als municipis amb una població de dret de fins a 3.000 habitants.
En aquesta convocatòria, el Departament de Governació i Relacions Institucionals, mitjançant la Direcció General d’Administració Local, vol continuar dotant els municipis amb un nombre menor d’habitants d’un instrument d’intervenció integral per fer front a les dificultats especials que pateixen, complementant el cofinançament FEDER del 50% dels projectes seleccionats amb un ajut complementari corresponent al 15% de la despesa subvencionable determinada i incorporada al Programa operatiu. Aquesta aportació del 15%, lliurada pel Departament de Governació i Relacions Institucionals, tindrà caràcter de bestreta als municipis beneficiats mitjançant un únic pagament, sempre sotmès a les condicions de justificació del FEDER, a la normativa de subvencions de la Generalitat de Catalunya i a la normativa establerta en aquesta convocatòria.
La Direcció General d’Administració Local oferirà més suport per al seguiment del Programa als municipis beneficiaris, per tal de superar amb èxit la seva tramitació. Els beneficiaris del programa podran optar, si ho desitgen, al finançament de l’import de subvenció europea, mitjançant l’Institut Català de Finances (ICF), en unes condicions marc pactades entre l’Institut Català de Finances (ICF) i la Direcció General d’Administració Local.
En el títol VI del Reglament CE 1083/2006 i en l’apartat 4t de la Decisió de la Comissió Europea de 7 de desembre de 2007, es designen les autoritats encarregades de la gestió, el seguiment i el control del Programa operatiu corresponent a Catalunya, i que són: la Subdirecció General d’Administració del FEDER, del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, com a autoritat de gestió designada per l’Estat espanyol per gestionar el Programa operatiu; la Subdirecció General de Certificació i Pagaments, del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, com a autoritat de certificació designada per l’Estat espanyol per certificar les declaracions de despeses i les sol·licituds de cobrament davant de la Comissió Europea; la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, dependent del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, com a autoritat d’auditoria designada per l’Estat espanyol per verificar el funcionament efectiu del sistema de gestió, sens perjudici de les comeses descrites en el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2007-2013 que durà a terme la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya; la Direcció General d’Afers Econòmics del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, com a organisme intermedi designat pel Govern de Catalunya, d’acord amb l’article 59.2 del Reglament (CE) 1083/2006, per executar les comeses de l’autoritat de gestió previstes en l’article 60 del mateix Reglament dins del seu àmbit d’actuació, recollides en el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2007-2013, i, finalment, la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, que, com a organisme responsable del tram local del Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, és el coordinador de Projectes Locals, anomenat òrgan intermediari i encarregat de la gestió, seguiment i control d’aquesta part específica del FEDER, que té com a beneficiaris els ens locals de Catalunya, d’acord amb les funcions que li atorga el Decret 326/2011, de 26 d’abril, de reestructuració del Departament de Governació i Relacions Institucionals.
En virtut de les facultats que m’atorga l’article 12 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya,
Ordeno:
Article 1
Aprovar les bases reguladores per seleccionar projectes d’actuació integral als municipis amb una població de dret de fins a 3.000 habitants, segons les xifres oficials del padró referides a l’any 2011 publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), susceptibles de cofinançament pel Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, que consten en l’annex d’aquesta Ordre.
Article 2
Obrir la convocatòria per presentar sol·licituds d’operacions susceptibles de ser cofinançades pel Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més.
Article 3
3.1 L’import global destinat a aquesta convocatòria pel Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, és de 7.000.000,00 d’euros. El Departament de Governació i Relacions Institucionals aportarà un ajut complementari de 2.100.000,00 euros, que es correspon amb el 15% de la despesa elegible del total del projecte, a càrrec de la partida pressupostària GO 03 D/760.0001/7130 “Corporacions locals”, corresponent a inversions.
3.2 Els projectes i les subvencions corresponents han de tenir cabuda en les línies d’actuació següents:
4.57 Ajuts per millorar els serveis turístics.
4.58 Valorització, protecció i conservació del patrimoni cultural.
4.61 Projectes integrats per a la regeneració urbana i rural.
Article 4
Les sol·licituds s’han de presentar en el lloc i de la manera que indiquen les bases reguladores, a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Ordre i fins al 16 de juliol de 2012.
Article 5
El director general d’Administració Local és l’òrgan competent per resoldre aquesta convocatòria.
Article 6
Els projectes objecte d’aquesta convocatòria no es poden haver iniciat abans de l’1 de gener de 2007 i hauran d’estar executats i pagats el 31 de desembre de 2014.
Disposició final
Aquesta Ordre entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Contra aquesta Ordre, que exhaureix la via administrativa, els ens locals poden interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos comptats a partir de l’endemà de la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, segons el que preveu l’article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Així mateix, amb caràcter previ, els ens locals poden formular requeriment davant la consellera de Governació i Relacions Institucionals en el termini de dos mesos, a comptar de la seva publicació, d’acord amb el que estableix l’article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, o qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos.
Barcelona, 18 de maig de 2012
Joana Ortega i Alemany
Consellera de Governació i Relacions Institucionals
Annex
Bases reguladores
—1 Objecte
Aquestes bases tenen per objecte establir els requisits i el procediment per seleccionar, mitjançant el règim de concurrència competitiva, els projectes dels municipis de Catalunya amb una població de dret de fins a 3.000 habitants, segons les xifres oficials de població publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) que s’estableixi a la corresponent convocatòria, susceptibles de ser subvencionats pel Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, que consten en la base 3.
—2 Ens beneficiaris
2.1 Poden ser ens beneficiaris dels projectes susceptibles de ser inclosos en el Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, els municipis de Catalunya amb una població de dret de fins a 3.000 habitants, excepte els municipis que ja tinguin atorgada una altra subvenció FEDER.
2.2 Els ens beneficiaris seran, amb caràcter general, els executors de cadascun dels projectes, llevat dels casos en què, en virtut de la seva facultat d’autoorganització i en el marc dels acords corresponents, l’ens beneficiari decideixi que l’operació s’executi per altres ens públics. En aquest cas, l’existència d’un ens executor diferent al beneficiari s’haurà de comunicar en el moment de presentar la sol·licitud.
En aquest sentit, i en el cas que les operacions siguin executades per un ens públic distint del beneficiari, aquest ens executor haurà portar a cap la totalitat de l’operació amb mitjans propis o bé haurà de contractar el conjunt de les tasques adscrites a l’operació, amb el benentès que en cap cas l’ens executor pot delegar per segona vegada aquesta execució en un altre ens. Així mateix, i en relació amb la certificació de les despeses associades al projecte per part de l’ens beneficiari, cal atenir-se al que disposa la base 16.
—3 Línies d’actuació del programa Viure al Poble Més
La tipologia dels projectes susceptibles de ser subvencionats pel Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, s’han d’incloure en les línies d’actuació o categories de despesa que es defineixen a continuació i han de consistir en alguna de les actuacions que a tall d’exemple s’especifiquen:
4.57 Ajuts per millorar els serveis turístics: actuacions integrals, entre altres, de millora dels accessos a espais d’interès turístic; de creació d’espais d’informació turística o oficines de turisme i de millora de l’equipament de les oficines actuals; millora de la senyalització turística i d’embelliment dels entorns turístics; creació de centres d’interpretació turística; desenvolupament de plans i campanyes de dinamització i promoció turística, etc. Promoció turística d’eixos comercials de productes tradicionals o identificatius: senyalització de rutes de punts d’interès; centres de visitants; habilitació d’espais o equipaments permanents per mercats, fires o exposicions.
4.58 Valorització, protecció i conservació del patrimoni cultural: actuacions integrals, entre d’altres, millora, conservació i dotació d’equipaments, monuments, paratges d’interès cultural i de restauració de béns mobles de museus i conjunts historicoartístics. Projectes de millora i/o restauració del patrimoni arquitectònic típic d’una zona i que tingui la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), per tal de ser destinats a usos culturals.
4.61 Projectes integrats per la regeneració urbana i rural: projectes de regeneració de zones urbanes i rurals degradades, adequació i integració dels nuclis de població i, especialment, desenvolupament de programes integrals que comportin una millora social, urbanística i econòmica del nucli de població i actuacions de caràcter integral destinades a la rehabilitació física; foment del benestar social i la dinamització econòmica de les àrees urbanes immerses en un procés de regressió urbanística lligat a problemes demogràfics, socials o econòmics; millora en els equipaments, senyalització i mobiliari urbà; millora de l’accessibilitat: eliminació de barreres arquitectòniques, zones de vianants, i potenciació d’ actuacions pròpies, amb un eix vertebrador.
—4 Requisits dels projectes susceptibles de cofinançament
4.1 Els projectes susceptibles de rebre l’ajut del Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, han de complir els requisits següents:
a) No han d’haver conclòs abans de la data a partir de la qual es considerin subvencionables, que és la data de resolució de la convocatòria, la qual es dictarà dins el termini de sis mesos a comptar des de la data de finalització de la presentació de les sol·licituds.
b) S’han d’adequar als objectius, eixos i categories establerts en el Programa operatiu i en els documents que el despleguin, i s’han de poder lliurar a l’ús públic, totalment, una vegada executada l’operació objecte de cofinançament.
c) No han de patir, abans de transcórrer cinc anys des de la seva finalització, cap modificació de la qual derivi un canvi en la naturalesa de la propietat.
4.2 Els projectes no es poden haver iniciat abans de l’1 de gener de 2007 i hauran d’estar executats i pagats el 31 de desembre de 2014, sens perjudici de la possible ampliació que disposa l’article 56 del Reglament (CE) núm. 1083/2006.
—5 Finançament dels ajuts
5.1 La taxa de cofinançament dels ajuts del Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, serà del 65% de la despesa elegible dels projectes susceptibles de ser incorporats a aquest Programa. Així, del total de la despesa subvencionable de cada projecte, el 50% anirà a càrrec del Fons europeu de desenvolupament regional i el 15% restant, a càrrec del Departament de Governació i Relacions Institucionals.
5.2 Els projectes presentats han de tenir una despesa subvencionable mínima de 600.000,00 euros i màxima d’1.200.000,00 euros. La subvenció mínima per atorgar per projecte serà de 390.000,00 euros.
5.3 Els ens beneficiaris d’aquesta convocatòria podran optar a una línia de crèdit de l’Institut Català de Finances (ICF) en condicions específiques.
5.4 Projectes generadors d’ingressos: als efectes d’aquestes bases i en relació amb els projectes que tinguin un cost total superior al milió d’euros i que generin ingressos, serà aplicable el que estableix l’article 55 del Reglament (CE) núm. 1083/2006, modificat pel Reglament (CE) núm. 1341/2008, del Consell, de 18 de desembre.
5.5 Subvencionalitat de la despesa: als efectes d’aquestes bases i amb relació a les actuacions definides en la base 3, s’entén per despesa subvencionable del tram FEDER qualsevol despesa corrent o d’inversió que compleixi amb la normativa, d’acord amb el que disposa l’Ordre EHA/524/2008, del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, de 26 de febrer, per la qual s’aproven les normes sobre la despesa subvencionable dels programes operatius del FEDER i fons de cohesió (BOE núm. 53, d’1.3.2008). Pel que fa a l’aportació complementària del Departament de Governació i Relacions Institucionals, tal com disposa l’article 3 d’aquesta Ordre, només ha de correspondre a despeses d’inversió i no a despeses corrents.
—6 Incompatibilitats
6.1 En els projectes cofinançats pel Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, no es podrà donar el supòsit de doble finançament de les despeses imputades al projecte amb altres ajuts procedents de règims comunitaris o nacionals que rebin finançament comunitari, ni es podran rebre ajuts d’altres programes operatius cofinançats pel FEDER diferents del Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013.
6.2 Atès el que disposa l’apartat anterior, aquests ajuts són incompatibles amb els de qualsevol altre fons comunitari, amb l’única excepció del que disposa l’article 34 del Reglament (CE) núm. 1083/2006, d’11 de juliol, pel qual s’estableixen les disposicions generals relatives al Fons europeu de desenvolupament regional, al Fons social europeu i al Fons de cohesió.
6.3 Igualment, la concessió d’un ajut del Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, a un ens beneficiari és incompatible amb la concessió d’ajuts procedents de la convocatòria dels eixos 2 i 4 i de qualsevol dels programes de Viure al Poble (eix 4) i de Viure al Poble Més (eix 4) del Programa operatiu de Catalunya 2007-2013.
6.4 Així mateix, seran incompatibles amb aquesta convocatòria els ens locals als quals se’ls hagi revocat alguna subvenció FEDER del Programa operatiu 2007-2013.
6.5 En cas de concurrència amb altres ajuts procedents de qualsevol Administració, la suma dels imports de tots els atorgats per a un mateix projecte no pot ser superior a l’import del cost del projecte.
—7 Sol·licituds i documentació
7.1 Les sol·licituds hauran de ser aprovades per l’òrgan competent i hauran de ser formalitzades pel/per la secretari/ària de l’ens local en el termini que estableixi la convocatòria corresponent.
En cap cas, els ens beneficiaris podran presentar més d’una sol·licitud per convocatòria.
7.2 Les sol·licituds es presentaran per mitjans telemàtics a través de l’extranet de les administracions públiques catalanes, plataforma eaCat (http://www.eacat.cat). La impossibilitat tècnica o d’altra índole de tramesa telemàtica de la sol·licitud no eximeix, en cap cas, l’ens sol·licitant de l’obligació de trametre-la dins del termini establert en aquesta convocatòria. Les sol·licituds presentades en paper seran motiu d’exclusió.
7.3 El formulari de sol·licitud i un índex amb el contingut que ha de tenir la memòria requerida estaran a disposició dels ens beneficiaris al portal de municipis i comarques Municat (http://www.municat.gencat.cat).
7.4 La sol·licitud efectuada per mitjans telemàtics a través de la plataforma eaCat es considerarà presentada davant l’Administració de la Generalitat una vegada registrada i amb constància de les dades següents: número de registre d’entrada, data i hora de presentació, tipus de document i assumpte, identificació del sol·licitant i òrgan al qual s’adreça la sol·licitud.
7.5 La Direcció General d’Administració Local prestarà l’assistència necessària als ens locals en la tramesa de les seves sol·licituds.
7.6 Documentació.
a) Memòria o pla en què es motivi l’estratègia de desenvolupament de l’actuació proposada i el pressupost detallat per a cada actuació que es derivi de l’estratègia de desenvolupament local, així com un calendari de les actuacions per anualitats i un avantprojecte, com a mínim, quan sigui procedent.
b) Plànols generals i plànol de situació a escala suficient per tal d’identificar l’operació.
c) Certificat expedit per l’òrgan competent que acrediti la disponibilitat del terreny i/o dels béns immobles, si s’escau, en funció del projecte.
d) Declaració d’impacte ambiental, si se’n disposa en el moment de presentació de la sol·licitud, o certificació que per a l’execució del projecte no es requereix el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. Els projectes que requereixin declaració d’impacte ambiental només seran susceptibles de ser subvencionats si es disposa d’aquesta declaració en el moment de la resolució de la convocatòria.
e) Si el projecte s’ha de dur a terme en territori de “Xarxa Natura 2000”, certificat que l’execució del projecte no està immersa en les afectacions generals de les directrius de la “Xarxa Natura 2000”.
f) Si cal algun informe i/o autorització per tal d’executar el projecte o dur a terme l’activitat subvencionada serà necessari aportar aquesta documentació.
g) Declaració responsable d’estar al corrent del compliment de les obligacions tributàries amb l’Agència Estatal Tributària i amb l’Agència Tributària de Catalunya, així com de les obligacions amb la Tresoreria General de la Seguretat Social (s’incorpora en el formulari de sol·licitud).
h) Declaració responsable de no tenir cap deute contret amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya i les seves entitats autònomes (s’incorpora en el formulari de sol·licitud).
i) Declaració responsable sobre el compliment de les mesures d’integració social de discapacitats d’acord amb la normativa vigent (s’incorpora en el formulari de sol·licitud).
j) Declaració responsable d’eradicació de la violència masclista d’acord amb la normativa vigent (s’incorpora en el formulari de sol·licitud).
k) Declaració responsable sobre el compliment de la normativa en matèria de política lingüística (s’incorpora en el formulari de sol·licitud).
l) Declaració responsable conforme no s’incorre en cap dels supòsits previstos en l’article 13 de la Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (s’incorpora en el formulari de sol·licitud).
m) Declaració responsable de retre comptes de cada exercici directament a la Sindicatura de Comptes abans del 15 d’octubre de l’any següent al del tancament de l’exercici, així com trametre les auditories i qualsevol altre informe de fiscalització amb les recomanacions i reserves corresponents, d’acord amb el que disposa l’article 41.4 de la Llei 18/2010, del 7 de juny, de la Sindicatura de Comptes.
Si és procedent, en els projectes en què sigui necessari per la seva tipologia, s’adjuntarà a la documentació administrativa:
1) L’estimació d’ingressos.
2) En el supòsit que l’ens local pretengui que l’execució la dugui a terme un ens diferent del beneficiari, també caldrà que aquest presenti la documentació acreditativa de l’acord subscrit entre l’ens beneficiari i l’ens executor, així com la condició d’ens públic d’aquest últim.
La documentació annexa a les sol·licituds haurà de presentar-se en format de text (Word); de full de càlcul (Excel); de PDF o d’Autocad (plànols).
7.7 El formulari de sol·licitud incorpora una autorització al Departament de Governació i Relacions Institucionals per fer les consultes necessàries per acreditar que els ens locals estan al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, i que no tenen cap deute contret amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya i les seves entitats autònomes. En cas que l’ens local no vulgui donar aquesta autorització, caldrà que trameti adjunts a la sol·licitud, a través d’EACAT, els certificats acreditatius corresponents.
7.8 L’òrgan competent per a la tramitació i la gestió de les sol·licituds podrà demanar tota la informació complementària que consideri necessària per avaluar les sol·licituds.
7.9 La presentació de les sol·licituds comporta l’acceptació plena per part dels ens sol·licitants de les bases de la convocatòria.
—8 Tramitació
8.1 L’òrgan competent per a l’ordenació i la instrucció del procediment de concessió de les subvencions/ajuts a què es refereixen aquestes bases és la Direcció General d’Administració Local.
8.2 Si la sol·licitud no compleix els requisits establerts o no s’hi adjunten els documents esmentats, l’òrgan instructor requerirà el municipi sol·licitant perquè, en el termini de deu dies hàbils, esmeni els defectes o adjunti els documents corresponents, tot indicant que si no ho fa es considerarà que desisteix de la seva petició, amb la resolució prèvia corresponent.
Aquest requeriment s’efectuarà pels mitjans telemàtics de l’EACAT.
—9 Avaluació de les sol·licituds
9.1 Òrgan de selecció dels projectes, el Comitè de Selecció, serà l’òrgan encarregat de la selecció dels projectes i estarà format per les persones titulars de les unitats següents:
Subdirecció General de Cooperació Local (Departament de Governació i Relacions Institucionals).
Subdirecció General de Programació Econòmica (Departament d’Economia i Coneixement).
L’òrgan competent per a la tramitació i la gestió de les sol·licituds pot demanar tota la informació complementària que consideri necessària per avaluar les sol·licituds.
Per a l’examen de les sol·licituds i del projecte i l’elaboració de la proposta corresponent, el Comitè de Selecció podrà ser assistit per personal tècnic adscrit a les direccions generals d’Administració Local i d’Afers Econòmics.
9.2 Criteris de selecció.
Per determinar els projectes que s’han de seleccionar, el Comitè de Selecció aplicarà els criteris i barems d’avaluació i de puntuació següents, que desenvolupen i concreten els aprovats pel Comitè de Seguiment del Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, en ordre decreixent de puntuació:
9.2.1 Criteris de maduresa.
Es podrà assolir una puntuació total màxima de 40 punts segons el següent:
a) Disponibilitat de cofinançament per a l’execució de l’operació. Per a la seva valoració es tindrà en compte només el cofinançament consolidat i això s’acreditarà amb documentació adjunta (resolució de concessió, certificat de la intervenció, etc.). La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 15 punts.
b) Disponibilitat de terrenys i/o dels béns immobles on es dugui a terme l’operació. La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 10 punts.
c) Operacions emmarcades en projectes globals del territori i/o estratègics. La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 10 punts.
d) Estat administratiu del projecte. La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 5 punts.
9.2.2 Criteris socioeconòmics.
Es podrà assolir una puntuació total màxima de 35 punts segons el següent:
a) Actuacions que signifiquin una potenciació de les infraestructures turístiques o encaminades a augmentar la competitivitat de l’oferta turística catalana. La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 6 punts.
b) Actuacions que fomentin la protecció, rehabilitació i preservació del patrimoni cultural. La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 6 punts.
c) Nombre d’habitants directament beneficiats per l’operació, així com el percentatge que en resulti respecte de la població total de referència. La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 4 punts.
d) Regressió demogràfica: pèrdua o envelliment de població. La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 4 punts.
e) Dèficits socials i locals importants o problemes econòmics, socials o ambientals especialment greus. La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 3 punts.
f) Creació, manteniment o consolidació de llocs de treball de qualitat i de capacitat formativa, molt especialment si afecten col·lectius desfavorits. La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 3 punts.
g) Dependència econòmica d’un únic sector productiu. La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 3 punts.
h) Regressió urbanística: espais afectats per degradació progressiva. La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 2 punts.
i) Taxa d’atur superior a la mitjana catalana. El màxim de puntuació d’aquest apartat serà de 2 punts.
j) Estacionalitat del turisme. La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 2 punts.
9.2.3 Criteris de complementarietat.
Es podrà assolir una puntuació total màxima de 10 punts segons el següent:
a) Que l’actuació comporti un canvi significatiu en el nucli beneficiat. La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 5 punts.
b) La complementarietat de l’operació amb altres programes del Departament de Governació i Relacions Institucionals; altres departaments de la Generalitat de Catalunya i altres administracions (diputacions provincials, consells comarcals i Administració general de l’Estat), especialment en tot allò que faci referència a programes de desenvolupament local i gestió dels espais, sempre que cap d’aquests altres programes estigui finançat per fons europeus. La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 5 punts.
9.2.4 Criteris innovadors.
Es podrà assolir una puntuació total màxima de 10 punts segons el següent:
a) Ús i difusió de noves tecnologies en àmbits on no s’utilitzaven anteriorment. La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 5 punts.
b) Aplicació de mètodes no utilitzats en l’àmbit local o importació i adaptació d’experiències d’altres zones. La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 5 punts.
9.2.5 Criteris mediambientals.
Actuacions turístiques que preservin els espais naturals fràgils per mitjà del control efectiu de l’accés del públic a aquests espais.
La puntuació màxima d’aquest apartat serà de 5 punts.
9.3 La Direcció General d’Administració Local estudiarà les sol·licituds presentades, exclourà les que no compleixin els requisits, informarà les entitats més representatives dels ens locals de Catalunya i trametrà al Comitè de Selecció les restants perquè aquest òrgan valori els projectes amb els criteris que estableix la base 9.2 i prenent en consideració especial el contingut de la memòria esmentada en la base 7.6 a).
—10 Resolució i notificació
10.1 Resolució: posteriorment a la proposta del Comitè de Selecció i un cop informada la Comissió de Govern Local de Catalunya per mitjà de la Subcomissió de Règim Econòmic, el director general d’Administració Local dictarà la resolució sobre la incorporació a les categories del Programa operatiu dels projectes inclosos en la llista d’operacions seleccionades a les quals s’assigna cofinançament en el marc del Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, així com de les no seleccionades, a les quals no s’assigna cofinançament.
10.2 La resolució de concessió especificarà, en el cas dels projectes seleccionats, l’ens responsable, el títol de l’operació, la categoria, la despesa subvencionable, el percentatge de cofinançament del FEDER i de l’ajut complementari del 15% de la despesa elegible del projecte atorgat pel Departament de Governació i Relacions Institucionals. Així mateix, s’inclouran les operacions no seleccionades a les quals no s’assigna finançament.
També es farà referència al fet que l’acceptació del finançament del projecte per part del Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, comporta la inclusió en una llista de beneficiaris que es publicarà electrònicament o per altres mitjans, de conformitat amb l’article 7, apartat 2, lletra d), del Reglament (CE) núm. 1828/2006.
Per acabar, la resolució farà menció al fet que l’ens beneficiari restarà sotmès a totes les obligacions establertes per les bases reguladores, la normativa en matèria de subvencions i la normativa comunitària.
10.3 Notificació.
La notificació de la resolució amb què finalitzarà aquest procediment es durà a terme mitjançant la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, i a efectes únicament informatius, la Direcció General d’Administració Local comunicarà, de manera individualitzada a cadascun dels ens sol·licitants, el resultat del procediment de selecció.
10.4 Contra la resolució, que exhaureix la via administrativa, els municipis podran interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini màxim de dos mesos a comptar de l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i, potestativament, requeriment previ davant el director general d’Administració Local en el termini màxim de dos mesos, d’acord amb l’article 44 de la Llei 29/1988, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
—11 Termini de resolució
El termini màxim per resoldre i notificar la resolució serà de sis mesos a comptar des de la data de finalització del termini de presentació de les sol·licituds. Si un cop transcorregut el termini de resolució i notificació no s’ha dictat una resolució expressa, la sol·licitud s’entendrà desestimada, d’acord amb el que preveu l’article 54.2.e) de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques.
—12 Renúncies
12.1 L’ens beneficiari d’un projecte subvencionat pel Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, pot renunciar, totalment o parcialment, a la subvenció de l’operació.
12.2 De la renúncia, se’n donarà compte a la Direcció General d’Administració Local, que l’acceptarà sense més tràmit que l’obligació de finalitzar formalment el procediment, en els termes establerts en l’article 91 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i es notificarà a l’ens interessat.
12.3 La resolució que posi fi al procediment acordarà el reintegrament total o parcial de les quantitats percebudes i l’exigència dels interessos legals, d’acord amb la normativa reguladora dels ingressos de dret públic, des de la data de pagament de la subvenció, i per al cas de les bestretes pagades, des de la data límit que es va fixar a l’ens beneficiari per justificar el compliment de la finalitat que va motivar la concessió, o des que es va efectuar el pagament, si aquest fos posterior. En tot cas, l’incompliment de l’obligació de reintegrament pot originar l’execució de les garanties prestades.
—13 Canvis i incidències
13.1 Durant el procés de selecció el director general d’Administració Local, d’ofici i segons les necessitats de la programació, podrà modificar l’adscripció dels projectes a altres categories de la mateixa convocatòria.
13.2 Igualment, per raons d’eficàcia i simplicitat administrativa, es podrà modificar el títol i la descripció amb què els ens sol·licitants hagin presentat els projectes susceptibles de ser subvencionats tot respectant-ne l’objecte i la finalitat.
13.3 Un cop l’operació hagi estat inclosa en la llista de projectes cofinançats pel Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, i posteriorment a la petició de l’ens beneficiari, es resoldrà de manera motivada el canvi d’ens executor o qualsevol altre canvi que pugui produir-se en la destinació de la subvenció, tot respectant el contingut i la finalitat de l’operació i el període. La sol·licitud de l’ens local a la Direcció General d’Administració Local haurà de ser prèvia a l’adjudicació.
13.4 Totes les modificacions s’aprovaran per resolució del director general d’Administració Local, degudament motivada, que es notificarà als ens locals beneficiaris.
—14 Aplicació de romanents
14.1 La baixa d’una operació, ja sigui per renúncia total o parcial o per revocació total o parcial, comportarà l’obligació de retornar qualsevol quantitat que s’hagi percebut per aquest concepte amb càrrec al Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, sempre que l’operació no sigui operativa o no hagi entrat en funcionament.
14.2 El romanent econòmic originat per una renúncia o revocació es destinarà a incrementar el cofinançament assignat a projectes ja inclosos en el Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, que hagin sobreexecutat la despesa subvencionable, tot respectant en la seva redistribució l’aplicació dels criteris de selecció que estableix la base 9.2.
—15 Pagament
15.1 L’aportació complementària del Departament de Governació i Relacions Institucionals es lliurarà amb caràcter de bestreta als municipis beneficiaris mitjançant un únic pagament corresponent al 15% de la despesa elegible del total del projecte.
En cas de certificació parcial de l’actuació, la part proporcional, no justificada degudament, s’haurà de retornar al Departament de Governació i Relacions Institucionals amb els interessos corresponents.
15.2 La Direcció General d’Administració Local verificarà la despesa certificada, elaborarà un informe i el traslladarà a la Direcció General d’Afers Econòmics per a la seva revisió.
La Direcció General d’Afers Econòmics, un cop hagi verificat que la certificació compleix les condicions requerides, la remetrà a la Subdirecció General de Certificació i Pagaments, del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, òrgan que assumeix les competències d’elaborar i trametre a la Comissió Europea els certificats de les declaracions de despesa i les sol·licituds de pagament, d’acord amb l’article 61 del Reglament (CE) núm. 1083/2006, d’11 de juliol, del Consell.
15.3 La Comissió Europea efectuarà els pagaments en el termini de dos mesos a partir de la data en què la sol·licitud de pagament admissible quedi registrada davant aquest òrgan.
—16 Termini i forma de justificació
16.1 A mesura que s’executin les operacions, els ens beneficiaris certificaran de manera semestral, pels mitjans telemàtics de l’extranet de les administracions públiques catalanes, plataforma EACAT (http://www.eacat.cat), els pagaments efectivament realitzats als proveïdors i informaran sobre l’estat de la contractació, dels projectes, de les despeses de personal i de l’execució dels indicadors operatius requerits. La impossibilitat tècnica o d’altra índole de tramesa telemàtica de la documentació justificativa no eximeix, en cap cas, la persona beneficiària de l’obligació de trametre-la dins del termini establert en la convocatòria.
En cas que l’ens beneficiari sigui diferent de l’executor, per poder emetre el certificat semestral de despeses caldrà que, prèviament, l’ens executor hagi efectuat pagaments als proveïdors i que l’ens beneficiari també hagi efectuat els pagaments corresponents a l’ens executor.
Així mateix, tal com disposa la base 17, l’ens beneficiari haurà de conservar en el seu poder i disposar de tots els documents justificatius relacionats amb les despeses que hagin tingut lloc, així com complir la normativa de la Unió Europea i de l’Estat en matèria de contractació pública. Aquestes obligacions, igualment, també li pertocaran a l’ens executor, quan sigui diferent de l’ens beneficiari.
16.2 Control.
La Direcció General d’Administració Local efectuarà les verificacions administratives i les verificacions in situ que estableix la normativa comunitària. A aquests efectes, podrà requerir de l’ens beneficiari la documentació que acrediti que la despesa declarada és real, que els béns s’han lliurat o els serveis s’han prestat de conformitat amb la decisió aprovatòria i que els projectes i les despeses compleixen les normes comunitàries i nacionals.
Així mateix, i d’acord amb les seves funcions, la Intervenció General de Catalunya durà a terme l’activitat de control que estableix el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2007-2013.
—17 Altres obligacions dels ens beneficiaris
Els ens beneficiaris han de complir les obligacions que estableix la legislació vigent en matèria de subvencions i, en concret:
a) Dur a terme les operacions previstes en el projecte que hagi estat objecte de cofinançament.
b) Comunicar a la Direcció General d’Administració Local la modificació de qualsevol circumstància relativa a l’actuació.
c) Facilitar a la Direcció General d’Administració Local la informació que els sigui sol·licitada en relació amb el desenvolupament i l’execució dels projectes cofinançats.
d) Complir la normativa d’informació i publicitat comunitària que contenen els articles 8 i 9 i l’annex 1 del Reglament (CE) núm. 1828/2006, de 8 de desembre.
e) Conservar tota la documentació justificativa relacionada amb les despeses i les auditories corresponents per mantenir una pista d’auditoria adequada durant un termini de tres anys a partir del tancament total o parcial del Programa operatiu, i assegurar-se que aquesta documentació estigui disponible per ser inspeccionada per les persones i els organismes competents en la matèria (personal autoritzat per les autoritats de gestió, de certificació o d’auditoria, organisme intermedi, funcionaris autoritzats de la Comunitat Europea), tal com disposen l’article 90 del Reglament (CE) núm. 1083/2006, de 31 de juliol, i l’article 19 del Reglament (CE) núm. 1828/2006, de 8 de desembre.
f) Complir, en matèria de contractació pública, el que disposa la normativa de l’Estat i de la Unió Europea.
g) Totes les altres obligacions que estableixen aquestes bases, la normativa en matèria de subvencions i la normativa comunitària.
—18 Revocacions i infraccions administratives
18.1 En cas d’incompliment de qualsevol de les obligacions que han de dur a terme els ens beneficiaris, la Direcció General d’Administració Local, després de donar audiència a l’ens local, resoldrà, si escau, la revocació total o parcial del cofinançament assignat a l’actuació.
18.2 La resolució que posi fi a l’expedient de revocació, acordarà el reintegrament total o parcial de les quantitats percebudes i l’exigència dels interessos legals, d’acord amb la normativa reguladora dels ingressos de dret públic, des de la data de pagament de la subvenció, i per al cas de les bestretes pagades, des de la data límit que es va fixar a l’ens beneficiari per justificar el compliment de la finalitat que va motivar la concessió, o des que es va efectuar el pagament, si aquest fos posterior. En tot cas, l’incompliment de l’obligació de reintegrament pot originar l’execució de les garanties prestades.
—19 Tractament de dades de caràcter personal
D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), les dades de caràcter personal dels sol·licitants seran tractades amb la finalitat de gestionar i tramitar aquesta convocatòria d’acord amb els principis de seguretat i confidencialitat que estableix la normativa sobre protecció de dades.
—20 Normativa aplicable
20.1 Pel que fa al tram FEDER, aquestes bases estan sotmeses, en totes les seves consideracions, al contingut de la Decisió de la Comissió Europea, de 7 de desembre, per la qual s’adopta el Programa operatiu d’intervenció comunitària del Fons europeu de desenvolupament regional en el marc de l’objectiu de competitivitat i ocupació de Catalunya, així com al conjunt de la normativa comunitària i específicament a les disposicions següents:
a) Reglament (CE) núm. 1083/2006 del Consell, d’11 de juliol, pel qual s’estableixen les disposicions generals relatives al Fons europeu de desenvolupament regional, al Fons social europeu i al Fons de cohesió, i pel qual es deroga el Reglament (CE) núm. 1260/1999.
b) Reglament (CE) núm. 1828/2006 de la Comissió, de 8 de desembre, que fixa les normes de desplegament pel Reglament (CE) núm. 1083/2006 del Consell, pel qual s’estableixen les disposicions generals relatives al Fons europeu de desenvolupament regional, al Fons social europeu i al Fons de cohesió i el Reglament (CE) núm. 1080/2006 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu al Fons europeu de desenvolupament regional.
c) Reglament (CE) núm. 1080/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol, relatiu al Fons europeu de desenvolupament regional i pel qual es deroga el Reglament (CE) núm. 1783/1999.
d) Ordre EHA/524/2008, del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, de 26 de febrer, per la qual s’aproven les normes sobre les despeses subvencionables dels programes operatius del FEDER i del Fons de cohesió.
Així mateix, també seran aplicables en la convocatòria i d’obligat compliment durant tot el procés de gestió del Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, les circulars, orientacions i altres actes normatius que, en l’exercici de les seves funcions, puguin dictar les autoritats designades pel Programa operatiu.
En tot allò que no estigui previst en aquestes bases, els ens beneficiaris dels ajuts queden subjectes a les disposicions sobre subvencions del capítol IX, articles 87 i següents, del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, així com a la normativa bàsica en matèria de subvencions i a la resta de normativa aplicable.
20.2 Pel que fa als ajuts complementaris del 15% que aportarà el Departament de Governació i Relacions Institucionals, a aquestes bases els serà d’aplicació el capítol IX, articles 87 i següents, del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, així com a la normativa bàsica en matèria de subvencions i a la resta de normativa aplicable.
Definicions
Operació: projecte presentat en la convocatòria del Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més, que ha estat seleccionat per ser executat i cofinançat, d’acord amb els criteris establerts pel Comitè de Seguiment i desenvolupats per la convocatòria.
Beneficiaris del Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble Més: municipis de Catalunya amb una població de dret de fins a 3.000 habitants, segons el padró oficial de població que s’estableixi en la corresponent convocatòria, susceptibles de rebre cofinançament del programa.
Fons europeu de desenvolupament regional: instrument financer destinat a reduir les disparitats entre els nivells de desenvolupament de les diferents regions europees i contribuir al desenvolupament de les activitats econòmiques, dins l’objectiu de competitivitat i ocupació.
Programa operatiu: document presentat per l’estat membre i aprovat per la Comissió, en el qual es recull una estratègia de desenvolupament dels objectius de la política regional comunitària que s’ha de dur a terme per una o diverses regions, amb l’ajut dels fons europeus i durant un determinat període de programació.
Cofinançament: les polítiques europees sobre subvencions estan orientades pels principis de complementarietat i addicionalitat, que preveuen que les intervencions dels fons comunitaris no han de substituir, sinó complementar les actuacions previstes per les autoritats nacionals, regionals i locals, per mitjà de la coparticipació d’aquests fons en les despeses estructurals de naturalesa pública d’àmbit estatal o inferior.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 3 Comments »

Tornen les velles paraules?

Posted by lejarza en 8 junio, 2012

Jordi Serrano: Tornen les velles paraules?.-Al darrer cap de setmana em van invitar a la 6a assemblea d’EUiA a Sabadell a la Fira Sabadell, espai on es fabricaven les gran turbines del país, primer “La electricidad. LESA” i després un espai construït l’any 1946 i que era en el seu moment la seu de Brown Boveri. En aquest espai es desenvoluparen les grans lluites del moviment obrer dels anys seixanta i setanta. A LESA, durant l’etapa 1936-39, es van arribar a construir prototips de camions blindats per a la guerra. Ara que s’està desmuntant tot el que s’havia aconseguit en 200 anys de lluites obreres escollir aquest lloc és un gran encert. De totes maneres, crec que els obrers de la BB no s’haurien imaginat mai que allí s’hi celebraria un congrés d’un partit d’esquerres.
Els aplaudiments més importants van ser als grecs, l’empatia amb ells no havia estat mai tan gran, la representant de Siritza que parlava de “camarades”. I un gran aplaudiment també als afectats per les hipoteques. Grecs i desnonats són avui els pàries de la terra. Ada Colau va evidenciar la contradicció que hi hagi cases sense gent i gent sense cases, però també va avisar que els nous lideratges es dirimiran en funció de demostrar fins a quin punt els líders estan disposats a jugar-se-la. Es va rebre també amb aplaudiments l’adhesió a l’acte del Front de Gauche francès; tornen els Fronts populars? Reapareixen les velles paraules: classe obrera, camarades, front popular, identitat de classe, orgull de ser treballador. Quins temps aquells en què ens enteníem amb paraules clares, abans que els postmoderns ens emboliquéssim amb paraules correctes que fan que no ens entenguem i avantsala de fotre’ns la cartera.
Cayo Lara va explicar que el súmmum de l’alienació és quan un aturat s’alegra que la prima de risc baixi. Té raó. Acaba amb un aforisme: “De joven era un idealista romántico y, como tal, un ferviente militante de la socialdemocracia. Pero ahora me he desencantado: tengo cincuenta años, soy padre de familia y creo que lo único que podemos hacer es sentar la cabeza, ser realistas y adaptarnos a las circunstancias. Por eso me he hecho comunista”.
Es produeix el relleu de Jordi Miralles per Joan Josep Nuet. Miralles ha estat coordinador general d’EUiA des de l’any 2000 i ha tingut la difícil tasca de conduir l’organització entre mars convulsos i vents en contra durant aquest anys. Ha estat un líder tranquil. Dialogant i amb formes suaus però contundent i radical quan calia ser-ho. Cal agrair-li la racionalitat i l’intent de convèncer sempre des dels arguments en la millor tradició del PSUC i del PCI.
Tres dies abans al mateix espai s’hi havia fet l’Assemblea d’accionistes de Banc de Sabadell, quines coses…

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 Comment »

Consell Comarcal de la Garrotxa projecte d’adequació de l’estació de tractament d’aigües residuals d’Olot (Garrotxa) pressupost d’execució 1.290.327,44€

Posted by lejarza en 7 junio, 2012

Vall del Llierca, Argelaguer – Tortellà – Girona: Consell Comarcal de la Garrotxa projecte d’adequació de l’estació de tractament d’aigües residuals d’Olot (Garrotxa) pressupost d’execució 1.290.327,44€.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 110 – 7 de juny de 2012 Núm. 6780 Consell Comarcal de la Garrotxa (Girona).
Anunci sobre l’aprovació inicial d’un projecte.
En data 1 de juny de 2012, mitjançant decret de la presidència, s’ha aprovat inicialment i amb caràcter d’urgència, el “Projecte d’adequació de l’estació de tractament d’aigües residuals d’Olot (Garrotxa). Millora de les instal·lacions”, amb un pressupost d’execució per contracte
de 1.290.327,44€ (IVA vigent inclòs).
L’esmentat projecte es sotmet a informació pública en el Butlletí Oficial de la Província de Girona i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el tauler d’anuncis de la corporació pel termini de 15 dies hàbils per tal que es pugui examinar i formular-hi les al·
legacions pertinents.
En cas que no es presentin al·legacions, el projecte restarà aprovat definitivament, donant-se, en aquest acte, per complet el que disposen els articles 37 i 38 del Decret 179/95, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, sense perjudici que l’acord d’aprovació definitiva del projecte es publiqui en el Butlletí Oficial de la Província de Girona, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i en el tauler d’anuncis de la corporació. Acords que es fan públics als efectes oportuns.
Olot, la Garrotxa, 4 de juny de 2012 Joan Espona i Agustín President

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 4 Comments »