Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 31 marzo 2016

Susana Falcón aquest dissabte a Argelaguer presentarà el llibre “Lo dieron todo. Las luchas de Marinaleda”

Posted by lejarza en 31 marzo, 2016

Susana Falcón aquest dissabte a Argelaguer presentarà el llibre “Lo dieron todo. Las luchas de Marinaleda”

Argelaguer – Vall del Llierca

Les lluites de Marinaleda a Argelaguer (Garrotxa), aquest proper dissabte 2 d´abril a les 19 hores, l´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA) organitza a la Sala del Casal, carretera d´Olot, la presentació del llibre de Susana Falcón: “Lo dieron todo. Las luchas de Marinaleda”

Serà acompanyada pel nostre soci Francesc Ríos Dura (Paco), documentalista.

Susana Falcón (Buenos Aires, 1956), és periodista i escriptora, va estar exiliada durant la dictadura militar argentina a la Corunya i Madrid i va ser corresponsal a Nicaragua durant la guerra.

Ha treballat en premsa escrita, ràdio i televisió a Argentina, Nicaragua i Espanya.

Actualment dirigeix la ràdio televisió municipal de Marinaleda (Sevilla).

L´obra que ens ve a presentar tracta sobre el paper que van tenir i tenen les dones de Marinaleda en la lluita d´aquesta petita població andalusa.

Dones que, mitjançant el suport mutu, van prendre consciència que juntes podien canviar les coses.

L´esperit col·lectiu les va fer fortes i amb la seva mirada transformadora de la societat van assolir, cada vegada, més llibertat i corresponsabilitat pública.

AVA-189x300

Gràfit: Cartell de l´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA) del llibre “Lo dieron todo. Las luchas de Marinaleda”

Gràfit: Cartell de l´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA) del llibre “Lo dieron todo. Las luchas de Marinaleda”

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Greenpeace ha felicitat al Congrés dels Diputats per la proposició que exigeix al Govern prohibir el Fracking

Posted by lejarza en 31 marzo, 2016

Greenpeace ha felicitat al Congrés dels Diputats per la proposició que exigeix al Govern prohibir el Fracking

Argelaguer – Vall del Llierca

Greenpeace ha felicitat a la Comissió d´Indústria, Energia i Turisme del Congrés dels Diputats per aprovar una proposició no de llei que exigeix al Govern prohibir el Fracking o fractura hidràulica a Espanya i considera que aquest és “un pas fonamental per la fi d´aquesta perillosa i innecessària pràctica”.

La Comissió d´Indústria del Congrés ha aprovat una proposició no de Llei plantejada per ERC i pactada amb PSOE, Podem (Podemos), Democràcia i Llibertat (DL) i el PNB, per instar el Govern a que prohibeixi l´ús de la fractura hidràulica, l´anomenat fracking, a tota Espanya i perquè suspengui els permisos de tota mena ja concedits durant aquesta legislatura.

Durant la defensa de la iniciativa, la diputada Teresa Jordà (Girona) va recordar que aquest mètode d´extracció, que consisteix a trencar mitjançant aigua a pressió barrejada amb sorra i additius químics la roca mare del subsòl on s´allotja el gas, és “poc fiable i de dubtosa rendibilitat energètica i econòmica”, com detalla un informe tècnic encarregat pel Parlament de Catalunya.

Ciutadans (Cs), tot i estar també en contra d´aquest sistema, no es va afegir a la proposta per la responsabilitat patrimonial de l´Estat que podria tenir la paralització dels permisos ja concedits. Ciutadans (Cs) van acordar en una reunió celebrada al municipi de Riudaura fer front comú contra el Fracking la decisió va arribar en una reunió a porta oberta al mas Bover de Riudaura a la Garrotxa.

És una gran notícia que per fi el Congrés dels Diputats aprovi una prohibició del Fracking, ja que el Govern del Partit Popular (PP) ha estat apostant per aquesta perillosa tècnica durant tota la seva legislatura”, ha declarat el responsable de campanyes de Greenpeace Espanya, Julio Barea.

L'única proposta de prohibició ha vingut de Podem (Podemos) i IU, en quant a partits amb entitat en el joc polític nacional Foto Riudaura Garrotxa

L’única proposta de prohibició del fracking ha vingut de Podem (Podemos) i IU, en quant a partits amb entitat en el joc polític nacional Foto Riudaura Garrotxa

Posted in Uncategorized | 4 Comments »

Sant Jaume de Llierca soluciona l´abastament amb la planta potabilitzadora d´aigua

Posted by lejarza en 30 marzo, 2016

Sant Jaume de Llierca soluciona l´abastament amb la planta potabilitzadora d´aigua

Argelaguer – Vall del Llierca

L´Alcalde de Sant Jaume de Llierca (Vall del Llierca), ha comptabilitzat els habitatges que es beneficiaran de la planta potabilitzadora d´aigua potable.

L´estació potabilitzadora va ser posada en servei a principis d´any i -segons l´Alcalde- ha millorat en gran manera la qualitat de l´aigua que surt de les aixetes de les cases de la localitat.

Fins ara, l´aigua patia d´un excés de sulfats que era corregit abans d´arribar al consum.

L´Alcalde ha explicat que un cop posada en servei l´Estació, l´Ajuntament va convidar els veïns a una jornada de portes obertes.

Segons l´Alcalde, la planta en gran part ha estat finançada per la Junta de Compensació del Poligon de Politger.

El següent pas serà connectar l´Estació potabilitzadora a la xarxa d´aigua del polígon de Politger. A l´àrea industrial hi haurà un dipòsit que serà la base de la distribució.

Segons l´Alcalde “quan la Junta de Compensació faci el lliurament de la seva part de l´obra de distribució, l´Ajuntament desconnectarà el polígon de la xarxa del Consorci del Gomarell.

El Consorci és l´unió de municipis de la Vall del Llierca, d´Argelaguer, Tortellà i Montagut i Oix, per a l´ús de la captació d´aigua del Gomarell, rierol de l’Alta Garrotxa provinen de Sant Aniol d´Aguja que va a parar al riu Llierca.

Vista de Sant Jaume de Llierca desde el Municipi de Argelaguer castell de Montpalau

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Consell de la Garrotxa Projecte Pla de Camins any 2015 pressupost d’execució de 105.225,15€

Posted by lejarza en 29 marzo, 2016

Consell de la Garrotxa Projecte Pla de Camins any 2015 pressupost d’execució de 105.225,15€

Argelaguer – Vall del Llierca

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 59 – 29 de març de 2016 núm. 2268

Anunci sobre l’aprovació inicial d’un projecte

El Consell de Presidència del Consell Comarcal de la Garrotxa, reunit en data 10 de març de 2016, va aprovar inicialment el Projecte Pla de Camins 2015, que té un pressupost d’execució de 105.225,15 € (IVa vigent inclòs) i que inclou les següents actuacions:

1.1. Camí de Sant Ferriol a Beuda – tram 4, del municipi de Sant Ferriol, amb un pressupost d’execució per contracte de 54.750,48€.

1.2. Camí de la Vall del Bac i Camí de Montagut a Sant Jaume, del municipi de Montagut i Oix, amb un pressupost d’execució per contracte de 16.707,33€.

1.3. Camí de les Encies a Amer, del municipi de Les Planes d’Hostoles, amb un pressupost d’execució per contracte de 16.778,88€.

1.4. Camí de Canaderes, del municipi de Les Preses, amb un pressupost d’execució per contracte de 17.018,46€.

L’esmentat projecte es sotmet a informació pública en el Butlletí Oficial de la Província de Girona i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya pel termini de 30 dies hàbils per tal que es pugui examinar i formular-hi les al·legacions pertinents.

En cas que no es presentin al·legacions, el projecte restarà aprovat definitivament, donant-se, en aquest acte, per complet el que disposen els articles 37 i 38 del Decret 179/95, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, sense perjudici que l’acord d’aprovació definitiva del projecte es publiqui en el Butlletí Oficial de la Província de Girona i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Acords que es fan públics als efectes oportuns

Olot, la Garrotxa, 17 de març de 2016 Joan Espona Agustín President

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Ajuntament de Mieres aprovació inicial del Reglament de Participació, Consell de Poble i Registre d’Associacions (RMA)

Posted by lejarza en 29 marzo, 2016

Ajuntament de Mieres aprovació inicial del Reglament de Participació, Consell de Poble i Registre d’Associacions (RMA)

Argelaguer – Vall del Llierca

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 59 – 29 de març de 2016 Núm. 2300

Edicte sobre l’aprovació inicial del Reglament de participació popular. en data 4 de març de 2016, el Ple de l’Ajuntament reunit en sessió ordinària, va aprovar per majoria absoluta els següents acords:

1. Aprovar inicialment el projecte de Reglament de Participació Popular.

2. Crear inicialment el Consell de Poble, requerint un termini de seixanta dies perquè es proposin les persones i representants de les associacions que han de composar l’òrgan, les quals seran posteriorment aprovades pel Ple.

3. Crear el Registre municipal d’associacions (Rma) que es regirà de conformitat amb el que preveuen els articles 60 a 70 del Reglament de Participació Popular.

Els esmentats acords, juntament amb el projecte de norma, s’exposen al públic, durant el termini de trenta dies, en el tauler d’anuncis de la Corporació i publicar el corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a un mitjà de comunicació escrita diària de la comarca.

Durant aquest termini els interessats podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que creguin escaients.

Transcorregut el període indicat sense haver-se formulat cap al·legació ni reclamació, els acords adoptats esdevindran aprovats amb caràcter definitiu, sense perjudici que es procedeixi a nomenar de forma definitiva els representants que han de formar el Consell de Poble.

Mieres (Garrotxa), 15 de març de 2016 Enric Domènech Mallarach Alcalde

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

L´Associació de Veïns d´Argelaguer demana el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) al Consell de la Garrotxa

Posted by lejarza en 29 marzo, 2016

L´Associació de Veïns d´Argelaguer demana el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) al Consell de la Garrotxa

Argelaguer – Vall del Llierca

Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA) amb NIF G55218093 – Casa d´Entitats (Ajuntament Vell) Carrer Major 26 i Crtra d´Olot núm 23 Argelaguer 17853

Sr. President del Consell Comarcal de la Garrotxa

Assumpte: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) municipi d´Argelaguer

Exposem:

L’any 1997, en el marc de la tercera Cimera del Clima, es presentava el Protocol de Kyoto, amb l’objectiu d’establir un protocol vinculant de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH). El compromís era reduir el 5 % dels GEH emesos l’any 1990 durant el període 2008-2012. Tot i que la Unió Europea el va signar l’any 1998 i el va ratificar el 2002, el protocol no va entrar en vigor fins al 16 de febrer de 2005, quan es va assolir el mínim de països necessaris per sumar, junts, un compromís de reducció de més del 55 % de les emissions de GEH del 1990.

Per tal de complir-lo va establir diverses accions i les va basar en el Programa Europeu sobre el Canvi Climàtic (PECC) i en el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle dins de la UE. El PECC I es va iniciar l’any 2000.

En una primera fase (2000-2001) va incloure dotze polítiques i mesures que calia dur a terme, i també va abordar la necessitat d’augmentar esforços en la investigació climàtica. En la segona fase (2002-2003) va facilitar la implantació de les polítiques i mesures de la primera, va investigar la viabilitat de mesures addicionals i va avaluar el potencial de reducció de les ja previstes.

L’any 2005 s’inicia el PECC II amb l’objectiu d’incorporar noves polítiques i mesures per tal d’assolir reduccions més significatives després del 2012. Per tal de complir el Protocol de Kyoto, Espanya va crear el Consell Nacional del Clima i l’Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, així com la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, per coordinar l’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta (EECCEL), horitzó 2007-2012-2020, amb les Comunitats Autònomes (CC.AA).

Catalunya tenia, d’una banda, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i, de l’altra, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012. El Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir optimitzar esforços i elaborar un únic pla: el Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 (PECCC).

El 26 de setembre de 2008 va tenir lloc a Lloret de Mar (Girona) la jornada “Els municipis gironins contra el canvi climàtic”. L’objectiu principal va ser posar de manifest la importància que tenen els Ajuntaments en la lluita contra el canvi climàtic; d’aquesta jornada, en va sortir un Pacte d’Alcaldes.

El Pacte d’Alcaldes és la iniciativa orientada directament a les autoritats locals, associacions i als ciutadans per prendre la iniciativa en la lluita contra el canvi climàtic.

L’estratègia del “20/20/20” de la Comissió Europea és la base del Pacte d’alcaldes (Covenant of Mayors), en què la Unió Europea atorga tot el protagonisme als municipis.

Tots els signants del Pacte d’alcaldes es comprometen, voluntàriament i unilateralment, a anar més enllà dels objectius de la Unió Europea i a adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 % per l’any 2020 mitjançant la redacció i execució de Plans d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES), a favor de les fonts d’energia renovables i les tecnologies de millora de l’eficiència energètica.

Amb data 21 de febrer de 2012, l´Ajuntament d´Argelaguer en sesió Extraordinària, va aprovar en el punt 2.º de l´ordre del dia, el Conveni per la redacció del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) amb el Consell Comarcal de la Garrotxa (SIGMA), amb l´objectiu de preparar un inventari de referència d’emissions, i presentar un Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES), aprovat per l’Ajuntament del municipi, en un termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte, i esbossar les mesures i polítiques que es proposen executar per assolir els objectius i elaborar periòdicament, després de la publicació del PAES, un informe d’implantació que indiqui el grau d’execució del programa (cada dos anys) i un informe d’acció dels resultats provisionals (cada quatre anys), i promoure activitats i involucrar associacions i ciutadania. El PAES ha de permetre establir les bases d’aquelles accions i mesures tècniques i econòmiques que caldrà desenvolupar per part del municipi d´Argelaguer.

Els signants, deixaran de ser membres del Pacte en cas de no presentar a temps els diferents documents tècnics requerits (el document del PAES i els informes de seguiment).

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) del municipi d´Argelaguer, fou presentat en pùblic a les associacions i veïns del poble, pel l´Alcalde i el Sr. D.º Francesc Canalias director del SIGMA, amb el compromis de fer públic la documentació del Pla.

Passat més d’un any, de la presentació, l’Associació de Veïns d’Argelaguer (AVA) amb data de 16 de març de 2015, es va posar en contacte amb el Sr. D.º Manel Serrat Juanola, Tècnic d’Infraestructures i Energia del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA), per demanar copia de la documentació del PAES d’Argelaguer.

Posteriorment via elèctronica, el Sr. D.º Manel Serrat Juanola ens comunica que: “revisada la documentació del PAES d’Argelaguer, hem vist que encara el tenim pendent d’unes correccions, per tant, i per tal que pugueu disposar de la versió definitiva, us remeto a esperar uns dies per disposar de la versió definitiva (amb les correccions ja realitzades)”.

A mes afegia: “Segons conversa amb l’Ajuntament, serà el mateix Ajuntament d’Argelaguer qui posi a la seva pàgina web el document definitiu en format pdf, per tal de ser consultat per a qualsevol persona o Entitat del municipi”.

Amb data d´avui el document “Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) del municipi d´Argelaguer” segueix sense ser públic, l´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA):

Demana:

Que la documentació “Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) del municipi d ´Argelaguer es posi a les pàginas web del Consell Comarcal de la Garrotxa i del nostre municipi d´Argelaguer, en format PDF. Com ja vem demanar en el seu dia al organísme SIGMA.

I que com a document complementari es posi el “Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) d´Argelaguer” d´octubre de l´any 2003, que es l´eix vertebrador de l’anomenada Agenda 21 Local.

Argelaguer (Garrotxa) 22 de febrero de 2016

ID Registre: 1-2016-000836-2 Sol·licitant / Interessat: Associació Veïns Argelaguer Raó social: Casa d´Entitans (Ajuntament Vell) Major 26 DNI / NIF: G55218093

Adreça electrònica: associacioveinsargelaguer@gmail.com

Dades de la Sol·licitud. Tipus de petició: Queixa Afecta a: Veïns Descripció: Documentació: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) del municipi d´Argelaguer. Documents relacionats: PAES Argelaguer.odt

Sr./Sra. Associació Veïns Argelaguer, la seva sol•licitud del tràmit Queixes, suggeriments i propostes s’ha rebut correctament: Consell Comarcal de La Garrotxa.

Argelaguer al fons  la montanya del Castell de Montpalau i l´esglesia de Santa Magdalena (Foto Lejarza Garrotxa)

Argelaguer al fons la montanya del Castell de Montpalau i l´esglesia de Santa Magdalena (Foto Lejarza Garrotxa)

Argelaguer al fons la montanya del Castell de Montpalau i l´esglesia de Santa Magdalena (Foto Lejarza Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 9 Comments »

Cornellà del Terri reviu el fet prehistòric del Ball del Cornut

Posted by lejarza en 28 marzo, 2016

Cornellà del Terri reviu el fet prehistòric del Ball del Cornut

Argelaguer – Vall del Llierca

Els veïns amb el vestit tradicional han aixecat l´arbre engalanat amb banyes i corns d´animals al mig de la plaça, on s´estarà fins Divendres Sant de l´any vinent.

Després, els joves han dansat en parelles mentre el Cornut, amb un ram de flors a la mà, ha decidit quina noia recent casada s´enduia.

Hi ha diverses hipòtesis sobre l´origen de la festa, que uneix dues celebracions en una, alguns autors apunten que la dansa serveix per celebrar la fi del dret de cuixa que el senyor feudal exercia sobre les noies del poble.

La Festa Major de Cornellà del Terri s´estructura al voltant del ritu de l´arbre, un tipus de pràctica força abundant en diferents indrets del món, molt estès antigament, i que venera l´esplendor de la vegetació i el poder dels arbres com a artífexs de la fecundació de la terra.

Les celebracions comencen Divendres Sant quan un grup d´homes van a cercar l´arbre, el pollancre o l´àlber, més alt i ben plantat dels que hi hagi pels volts de la vila.

Una vegada escollit i abatut, li esporguen bé el brancatge inferior i el transporten fins a l´interior del poble, deixant-lo preparat per substituir el de l´any passat, que ha romangut dret fins aleshores.

El Dilluns de Pasqua al migdia, els veïns s´engalanen amb el vestit tradicional, espardenyes de set vetes, barretina, faixa i mocador vermells, pantaló negre i camisa blanca, coronen l´arbre amb un cim de pi i guarneixen el tronc amb diferents banyes i corns d´animals. Una vegada així guarnit, aixequen solemne i cerimonialment l´arbre al bell mig de la plaça amb l´ajuda de llargues cordes i la força dels que hi participen.

Una vegada plantat l´arbre, els vilatans ballen el famós Ball del Cornut, que es dansa al voltant de l´arbre de Maig.

Els dansaires recorren la vila ballant, formant en una llarga filera, al toc d´una música alegre.

De sobte apareix el Cornut, un personatge amb un barret de pell que porta dues grans banyes de boc recargolades i sis parelles que l´envolten, formant una rotllana.

Mentre sona la música, les dones s´avancen en la rodona i el Cornut salta entre elles, repeteix l´operació entre els dansaires.

El Cornut pren una noia per la mà i trenca la rotllana per poder sortir furtivament per un carrer adjacent.

Aquest ball, celebrat en un ambient d´alegria, bromes i bon humor és únic a Catalunya.

Aquest ball rodó podria ser l´expressió de joia al voltant d´un dels capítols més significatius de la història; la fi del dret de cuixa imposat pels senyors feudals de Catalunya a l´Edat Mitjana.

En aquell temps els senyors feudals catalans dictaven la sort, la vida i la mort dels pobladors de les seves terres.

Un dels privilegis abusius, a Catalunya, més habituals que tenien era el de poder anar al llit, la nit de noces, amb les noies que s´estaven a punt de casar.

Després de llargs anys d´humiliació a Catalunya, l´any 1367, en temps de Pere el Cerimoniós, Cornellà del Terri (Pla de Estany) va alliberar-se del domini feudal dels senyors catalans i es va suprimir aquest privilegi indigne.

Joan Amades, en canvi diu que: “la dansa prové d´un ritu destinat a obtenir protecció col·lectiva davant els mals esperits.

En la festa de l’arbre maig de Cornellà i el Ball del Cornut hom hi ha vist també el ritu que marca simbòlicament l´establiment definitiu de la primavera i l´inici d´un cicle nou, amb primitius cultes prehistoris a la divinitat per excel·lència de la fertilitat i la procreació, el boc fecundador del ramats i bestiar, la presència dels qual es simbolitza mitjançant els corns.

La festa va ser declarada Festa Tradicional d´Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l´any 1999.

cornella

Cornellà del Terri reviu el fet prehistòric del Ball del Cornut (Fotos: Lejarza Argelaguer Garrotxa)

cornella 2

Cornellà del Terri reviu el fet prehistòric del Ball del Cornut (Fotos: Lejarza Argelaguer Garrotxa)

Cornellà del Terri reviu el fet prehistòric del Ball del Cornut (Fotos: Lejarza Argelaguer Garrotxa)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Esglésies dedicades a Sant Andreu a la Garrotxa

Posted by lejarza en 24 marzo, 2016

Esglésies dedicades a Sant Andreu a la Garrotxa

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Sant Andreu, fou el primer apòstol de Crist, junt amb el seu germà Pere, i pujà prest a la seva barca, i va esdevenir patró de l’Església catòlica, té a les terres catalanes moltes esglésies dedicades,115 a Catalunya, pel que fa a les comarques de Girona, va tenir 63 esglésies dedicades.

Ja se li’n dedicaren moltes abans de l’any 1000, que pràcticament es doblaren entre el 1001 i el 1300, i es mantingueren en el nivell del període inicial en el que va de l’any 1301 al 2000.

La majoria es construiren en un coster de muntanya, ja moltes menys en un turó o en un pla, i algunes estaven vinculades amb algun monestir o eren a prop d’un estany.

Les comarques que en tenen més són l’alt Urgell 12, a la Garrotxa 10 i Osona 9, i el Rosselló, el Conflent, el Berguedà, el Bages i el Pallars Sobirà 8, i la majoria en tenen només entre 1 i 3.

A les del nord de Girona i d’Osona pràcticament se’n van fer les mateixes entre l´any 800 i el 1000 que entre el 1001 i el 1300, documentades per primera vegada a l´Acta de la Seu d’Urgell

De esglésies dedicades a Sant Andreu a la comarca de la Garrotxa tenin les seguents:

Sant Andreu de Bestracà a Oix municipi de Montagut (ara Beget), enlairament 870 metres, any 979, romànica del segle XII.

Sant Andreu de Gitarriu o Guitarriu municipi de Sales de Llierca, en un lloc enlairat, 1228 Guitarrivo, romànica del segle XI.

Sant Andreu de Llorona o Lliurona a Bassegoda antic municipi de la Garrotxa, (ara Albanyà), a 766 metres, any 1019, romànica del segle XII modificada.

Sant Andreu del Coll municipi d´Olot, pertany a la parròquia del municipi de Riudaura, a 600 metres, enlairada sobre el coll que li dóna nom, i que en el segle X es deia Adrovario, consagrada el 26 de novembre de l´any 995, romànica del segle XII, amb un poblat i tombes al costat.

Sant Andreu del Torn municipi de Sant Ferriol, 977, absis preromànic (ara sagristia), campanar del segle XI, nau del segle XVIII.

Sant Andreu de Porreres municipi de la Vall de Bianya, enlairada a 818 metres, any 977, romànica del segle XII, reformada al segle XV.

Sant Andreu de Ruïtlles municipi de Mieres, sobre un turonet 344 metres, any 1017, d’origen romànic, portalada 1798.

Sant Andreu de Sobre-roca o de la Barroca municipi de Sant Aniol de Finestres, a 390 metres, en un planell enlairat per on passa el camí de Banyoles a Amer, any 885, remodelada al segle XVII, a la llinda data 1565.

Sant Andreu de Socarrats municipi de la Vall de Bianya, a 360 metres, lleugerament enlairada, dedicada i consagrada el 12 de gener de l´any 1117 pel bisbe Berenguer Dalmau de Girona, on es diu que limita amb Sant Andreu del Coll.

Sant Andreu, antiga capella del mas Banyils municipi de Sales de Llierca, restes de l’església, avui convertida en habitatge.

Foto Sant Andreu de Llorona o Lliurona a Bassegoda antic municipi de la Garrotxa, (ara Albanyà), a 766 metres, any 1019, romànica del segle XII (Lejarza Argelaguer)

Sant Andreu de Llorona o Lliurona a Bassegoda antic municipi de la Garrotxa, ara Albanyà, a 766 metres, any 1019, romànica del segle XII ( Foto Lejarza Argelaguer)

Foto: Sant Andreu de Llorona o Lliurona a Bassegoda antic municipi de la Garrotxa, (ara Albanyà), a 766 metres, any 1019, romànica del segle XII (Lejarza Argelaguer)

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

Bassegoda antic municipi de la Garrotxa ingressa el fons documental a l’Arxiu Comarcal

Posted by lejarza en 23 marzo, 2016

Bassegoda antic municipi de la Garrotxa ingressa el fons documental a l’Arxiu Comarcal

Argelaguer – Vall del Llierca

Aquest antic municipi de la Garrotxa, poblat de boscos amb una població escassa i dispersa, està format pels pobles de Corsavell, Ribelles, Pincaró, Sous i Lliurona amb la capital central a Bassegoda, actualment té empadronades només una seixantena de persones, tot i que l’any 1960 havien estat més de 500.

El fons documental de l’Ajuntament de Bassegoda ha ingressat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE).

Un total de 25 capses arxivadores convencionals i 99 llibres, que sumen cinc metres lineals de prestatgeria, han entrat recentment a engruixir els dipòsits de l’Arxiu, amb tota la documentació del desaparegut municipi de la Garrotxa, el qual l’any 1969 va passar a annexionar-se a Albanyà.

L’inventari, amb una descripció pormenoritzada del contingut, ja és consultable a Arxius en Línia, atès que va ser inventariar l’any 1994.

Lliurona Alta Garrotxa (Foto Lejarza Argelaguer)

Bassegoda antic municipi de la Garrotxa Lliurona Alta Garrotxa (Foto Lejarza Argelaguer)

Lliurona Alta Garrotxa (Foto Lejarza Argelaguer)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

La Generalitat de Catalunya reclama a l´Alcalde de Besalú que torni 250.000€ de la subvenció del teatre-cinema Cal Tronc

Posted by lejarza en 22 marzo, 2016

La Generalitat de Catalunya reclama a l´Alcalde de Besalú que torni 250.000€ de la subvenció del teatre-cinema Cal Tronc

Argelaguer – Vall del Llierca

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya reclama a l´Alcalde de Besalú a la Garrotxa que retorni gairebé 250.000 euros d´una subvenció.

Es tracta d´un ajut que el Govern català va atorgar el 2006 al consistori per a la rehabilitació de l´antic teatre-cinema Cal Tronc de Besalú.

La Generalitat anul·la la subvenció perquè l´equipament “no disposa de l´informe favorable de mesures de seguretat”, ja que el setembre de l´any 2013 no estava construït el vestíbul d´accés ni d´evacuació de l´espai.

També retreu a l´Ajuntament de Besalu que el gener del 2010 no comuniqués la paralització de les obres de rehabilitació de Cal Tronc.

Per això, el Departament de Cultura ha resolt que revoca la subvenció de l´any 2006 i que Besalú ha de retornar 243.000 euros.

El juny de l´any 2006 la Generalitat de Catalunya va atorgar a l´Ajuntament de Besalú una subvenció de 315.578 euros per al finançament d´un crèdit de l´Institut Català de Finances.

Es tractava d´un crèdit de 270.000 euros destinat a la rehabilitació de l´antic teatre-cinema Cal Tronc.

El maig del 2014, però, Cultura va proposar una revocació parcial de la subvenció i l´octubre del mateix any Intervenció del Departament de Cultura va demanar que l´anul·lació de la subvenció fos total.

Els motius, segons l´interventor, són que l´Ajuntament de Besalú va vulnerar bases de l´ajut i no va comunicar la paralització dels treballs i va incomplir “radicalment l´origen i la finalitat de la subvenció concedida”.

L´Alcalde Besalú Lluís Guinó va adjudicar els treballs de rehabilitació de Cal Tronc el gener de l´any 2008 a la constructora Xavier Alzina, SA per un import de més d´un milió d´euros (IVA inclòs).

Posted in Uncategorized | 1 Comment »