Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

L’ACA prorroga el termini per executar les obres per l’abastament d’aigua

Posted by lejarza en 12 febrero, 2018

L’ACA prorroga el termini per executar les obres per l’abastament d’aigua.
Argelaguer – Vall del Llierca
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha aprovat una pròrroga de divuit mesos per als municipis que al 2016 es van acollir a la línia d’ajuts destinada a incrementar la disponibilitat d’aigua. Es van subvencionar un total de 104 actuacions en aquesta convocatòria i s’ha decidit atorgar un major termini als municipis per poder finalitzar les obres. Inicialment, es disposava fins l’1 de novembre de 2018 per acabar els treballs i ara el termini s’allarga fins a l’1 de maig de 2020.
Els terminis inicialment fixats resulten molt difícils d’assolir per molts ens locals per causes que no els hi són imputables. Per aquest motiu s’ha decidit ampliar el termini per aquesta convocatòria.
Els tres problemes principals que es pretén solucionar a través d’aquests ajuts són:
1.º Millora de la qualitat de les aigües per a l’abastament d’aquells municipis que tenen les seves fonts de proveïment contaminades per factors diversos.
2.º Solucionar els problemes de desabastament d’aquells municipis no connectats a les xarxes regionals que en anys de sequera requereixen el suport a l’abastament mitjançant camions cisterna.
3.º Ampliar i diversificar les fonts de captació de l’aigua per a l’abastament municipal per evitar que la dependència d’una única font de proveïment els porti a situacions de desabastament.

Vallat dels dipòsits d´aigua d´Argelaguer i traçat del camí públic i rural de Can Xac Vell (Foto: Lejarza Garrotxa)

Vallat dels dipòsits d´aigua d´Argelaguer i traçat del camí públic i rural de Can Xac Vell (Foto: Lejarza Garrotxa)

Anuncios

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Unes inspiracions olotines

Posted by lejarza en 8 febrero, 2018

Unes inspiracions olotines
Jordi Dalmau
Un refugi sensible ve a ser la literatura, amb tota mena de creacions, desitjos, expandiments de les facultats imaginatives. I de divertiment, també. La proposta d’avui és recordar l’obra d’unes personalitats d’Olot del segle XIX.
Miquel Estorch i Siqués és el creador d’un personatge que fa un viatge a la Lluna i li posa Leuqim Seuquis, nom que és a l’inrevés del nom i cognom de l’autor. La Lluna sempre és una col·laboradora en els moments de fer córrer la inventiva, sobretot abans de que els astronautes hi arribessin mecànicament; aquelles petjades, les de debò, no s’avenien gens amb les figuracions de la fantasia.
Pel que fa a literatura fantàstica del nostre satèl·lit pensem inevitablement en Juli Verne (1828-1905 ) per la novel·la De la Terra a la Lluna. Però és que Miquel Estorch li porta un avantatge d’anys. És fill d’Olot, de principis del XIX. En ser llicenciat en Dret i guanyar unes oposicions de catedràtic de matemàtiques ja s’endevina que es tracta d’una personalitat singular. Treballa a Amèrica i Europa, és director de l’Escola Normal de Lima i després de la de Madrid. El 1855 comença a publicar la sèrie de fulletons Lunigrafía. El poder imaginatiu de l’autor comença amb un astrònom alemany que es diu Krotse (Estroch a l’inrevés), expert en balística, que realitza un muntatge d’artilleria al cim de l’Himàlaia i allí és propulsat a la Lluna l’astronauta Leuqim Seuquis. Els fulletons Lunigrafía que escriu Miquel Estorch expliquen costums, llengua i lleis dels imaginaris habitants de la Lluna, els llunícoles. Segons el que publicava Lunigrafía, aquella societat tenia un perfecte funcionament.
Aquella «descoberta» de Miquel Estorch va ser donada a conèixer per Josep M. Pla Dalmau, gironí d’esperit altament erudit i investigador, en un article a Revista de Girona, núm. 71. La descripció d’aquella societat llunícola era –explica Josep M. Pla– «una influència de les fantasies del romanticisme que tenien tendència al sublim i estaven impregnades de la millor bona fe i ànsies de vida tranquil·la.» Però aquí, a la Terra, la realitat és que només varen poder sortir nou quaderns de la sèrie Lunigrafía. Al seu autor li va quedar clar que això no és pas la Lluna.
I ara que ens trobem al cràter de la imaginació olotina, podem recordar també un altre fruit d’aquesta facultat divertida, que pot donar algun goig al qui la practica i també als lectors del seu temps. Sebastià Sans i Bori no és pas de naixement olotí, però sí que hi deixa un bon record, com a enamorat profund d’aquesta terra. Sans i Bori, nascut a Barcelona a mitjans del XIX, escriptor i periodista, participa en la fundació del diari El Correo Catalán, de llarg recorregut.
Sebastià Sans i Bori té un vessant d’escriptor humorista que el porta a fundar el setmanari El Borinot. L’Institut olotí de les arts, les ciències i les industries li publica una poesia titulada Olot o París?, que va ser escrita amb motiu de l’Exposició Universal de París. Alguns fragments diuen així: «Exposició es fa a París i exposició fem a Olot, vatja, això sembla un complot per posar-nos compromís. Quina deu ser la millor? Bé és prou senzill l’embull, i el qui no tingui pa a l’ull veurà clar, amb gran claror. Per majors entrebancs nostres diners s’hi enmagreixen puig cent peles s’encongeixen a només setanta francs. I no us creieu que l’empresa tingui jo, vatja un enuig, de mirar com de rebuig a la gran ciutat francesa. Puig de París dir-se es pot que si per sort peregrina tingués una Font Moixina seria un petit Olot.»

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Carta abierta al Ayuntamiento de Argelaguer

Posted by lejarza en 8 febrero, 2018

Carta abierta al Ayuntamiento de Argelaguer
Julián Martín Cuesta
Apreciado consistorio:
Habiendo recibido la última circular de este ayuntamiento por la decisión de instalar en breve cámaras de TV en las zonas de contenedores de basura del pueblo, “ donde serán las próximas …”
No quiero entrar en si hay actos vandálicos e incivismo como afirmáis, lo siento, yo no los he visto, ni tampoco en el coste y mantenimiento que supondría dichas instalaciones.
Mi sorpresa y disgusto viene dada por el hecho de que una decisión de ese calibre, donde se viola nuestro derecho a la privacidad no se haya decidido en una asamblea en la que hayan participado los vecinos del pueblo.
Es curioso que en estos días donde se nos está invitando a la participación ciudadana a decidir cuáles podrían ser las acciones a tomar en cuanto al edificio de la calle Acacies, 1 y la plaza de la Generalitat, no se nos tenga en cuenta a todos los vecinos en decisiones tan importante como es la instalación de cámaras de vigilancia.
Acaso en esto no tenemos derecho a decidir?
Creo que no son este tipo de decisiones las que erradicarán el vandalismo que se alude, sino con una continúa política educativa e informativa que promueva los valores comunitarios.
Las personas no cambiamos de un día para otro y las represiones sólo sirven para llenar las cárceles y costarnos más a todos.
“Hay 8 veces más presos ahora que en época del franquismo”, curioso…
Sinceramente yo no estoy por convertir el pueblo en una macro cárcel.
Cada vez veo más cerca el 1984 de George Orwell.
Me sorprende y me entristece mucho el que se me pida participación en unos temas, y en otros que nos afectan directamente no se nos consulte.
Salud, DNI. 51314391B

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Preservar la foscor a la Garrotxa

Posted by lejarza en 5 febrero, 2018

 

Preservar la foscor a la Garrotxa

 

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

 

Qui no ha agafat el cotxe alguna vegada i ha fugit de les zones urbanes buscant la foscor que fa falta per gaudir d’una nit estrellada? Aquests cels foscos, apartats de la contaminació lumínica de les ciutats, són els que el Departament de Territori i Sostenibilitat treballa per preservar.

 

La conselleria treballa per fer extensiva aquesta protecció a altres espais del país.

 

De fet, les últimes mesures preses per la Generalitat indiquen que gran part del Pirineu i del Prepirineu reuneix les condicions per crear una gran zona de protecció del medi nocturn.

 

Els projectes més avançats són als espais d’interès natural (EIN) de l’Alta Garrotxa i la serra de Prades, així com al municipi de Mont-ral.

 

La protecció dels cels nocturns que promou la Generalitat neix de la llei 6/2001 del Parlament de Catalunya, coneguda com a llei de contaminació lumínica, i del decret 190/2015, que desplega la llei.

 

Aquesta normativa preveu la creació de punts de referència lumínics i espais amb un cel nocturn de qualitat.

 

Són zones d’especial protecció que han de complir uns requisits mínims pel que fa a la qualitat de la foscor del cel.

 

El mínim és que es pugui veure la Via Làctia. A més, aquests espais s’hauran de comprometre a protegir el cel nocturn.

 

Entre les mesures que es demanen, hi ha que l’enllumenat de la zona garrotxina provoqui la mínima contaminació lumínica possible, és a dir, que siguin fanals que enfoquin a terra i que emetin una llum de color ambre.

 

El primer espai on es va protegir el cel nocturn va ser el Montsec, que el 2013 va ser considerat un punt de referència lumínic. L’excepcional foscor del cel en aquesta zona li ha valgut, a més, la distinció –el mateix any– de Reserva Starlight i Destinació Turística Starlight, que atorga la Unesco i que el Parc Nacional d’Aigüestortes també demanarà.

 

Fonts de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic indiquen que les mesures contra la contaminació lumínica “no només afavoreixen l’observació astronòmica, sinó que també beneficien l’ecosistema nocturn. Als pobles de la Garrotxa d´Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall den Bas, La Vall de Bianya, Les Planes d’Hostoles, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau i Tortellà, hi ha fauna que necessita nocturnitat total per viure, alimentar-se i migrar.

 

És el cas dels ratpenats, les cuques de llum, les papallones i les guineus”, afirmen.

 

El Departament de Territori i Sostenibilitat té pendent d’aprovar el nou mapa de protecció contra la contaminació lumínica. Aquest mapa es va presentar el 2016 i permet conèixer i comparar la qualitat de la foscor del cel en diversos indrets del país.

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Puigdemont s´ha de presentar al Parlament

Posted by lejarza en 30 enero, 2018

Puigdemont s´ha de presentar al Parlament
Juan R. Lejarza Argelaguer (Garrotxa)
Davant la decisiva setmana que s´acosta al Parlament de Catalunya, apel·lo des d´aquí a la responsabilitat dels nostres representants per no travessar de nou línies vermelles que ens situarien novament davant el vertigen i el conflicte.
A part del que digui el Tribunal Constitucional, Puigdemont s´ha de presentar al Parlament en persona, per costum de Dret Consuetudinari, també anomenat d´usos o costums, que és una font del dret.
Són normes jurídiques que no estan escrites però es compleixen perquè en el temps s´ha fet costum nomenar el president de la Generalitat de Catalunya; és a dir, s´ha fet ús d´aquest costum que es desprèn dels fets que s´han produït repetidament, en totes les legislatures a Catalunya.

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Confessió pública

Posted by lejarza en 30 enero, 2018

Confessió pública
Jordi Turon Girona
Estiu 1993 acaba de guanyar el premi Gaudí a la millor pel·lícula. En saber-ho, m´he esgarrifat. Em pensava que podia valorar amb un cert criteri la qualitat d´una pel·lícula, però no sé trobar-li cap valor estrictament cinematogràfic a una obra tan lloada pels entesos a Catalunya i a part de l´estranger.
I així, he descobert que la meva ignorància estimulava la meva vanitat. Estiu 1993 em va semblar improvisada (fins ara creia que l´art necessitava artifici) i avorrida com un àlbum de fotos de les criatures dels amics. I també se´m va fer insuportable el balanceig continu de la càmera (la masia de les Planes no s´estava mai quieta, sabeu?).
Pensava que, fins on n´era capaç, podia gaudir dels valors propis i distintius del llenguatge cinematogràfic. Ara m´adono que no, que era una il·lusió emergent de la vanitat, i he quedat aclaparat per la massiva bufetada que m´han clavat els votants del Gaudí. I no, no em consoleu pas dient-me que és una qüestió de gustos, no m´enganyareu pas amb falsedats piadoses: si una bona ceràmica necessita un bon artesà, una pel·lícula premiada s´ha de fer amb ofici, oi?

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Argelaguer calendari fiscal de l’exercici 2018

Posted by lejarza en 26 enero, 2018

 

Argelaguer calendari fiscal de l’exercici 2018

 

Argelaguer – Vall del Llierca

 

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 18 – 25 de gener de 2018 Núm. 540

 

XARXA LOCAL DE MUNICIPIS DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA (XALOC)

 

Edicte d’exposició pública del calendari fiscal de l’exercici 2018

 

Mitjançant el present edicte, i de conformitat amb l’article 18 de l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació de tributs i altres ingressos de dret públic de XALOC, es posa en coneixement dels subjectes passius i altres obligats al pagament que mitjançant resolució de gerència de 17 de gener de 2018, s’han aprovat els terminis de cobrament en període voluntari corresponents a l’exercici 2018, dels Ajuntaments que han delegat les funcions de gestió i recaptació tributària a XALOC, i que s’indiquen al detall annex.

 

D’acord amb l’article 107 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, l’exposició pública del Calendari fiscal es considera un acte tràmit no qualificat, contra el qual no és possible la interposició de cap recurs administratiu.

 

LLOCS I MITJANS DE PAGAMENT

 

A les oficines de les següents entitats col·laboradores: Banco Popular, Banc Sabadell, Banco Santander, BBVA, Bankia, Ibercaja, La Caixa, Servicaixa, i a l’oficina virtual http://www.xalocgirona.cat. presentant el tríptic que rebreu al vostre domicili.

 

El pagament es podrà efectuar amb diners de curs legal o xec nominatiu a favor de XALOC. Així mateix, es podrà pagar mitjançant el document tramès als subjectes passius, proveït de codi de barres o bé ordenant el càrrec en compte bancari.

 

Igualment, l’oficina virtual de XALOC facilitarà la realització dels pagaments per Internet.

 

PERÍODE EXECUTIU

 

Un cop transcorregut el termini de pagament en període voluntari, els deutes seran exigits pel procediment de constrenyiment i meritaran els recàrrecs del període executiu, els interessos de demora i les costes que es produeixin de conformitat amb allò que es disposa a la Llei 58/2008, general tributària.

 

INFORMACIÓ I CONSULTES

 

Per qualsevol aclariment adreceu-vos:

 

A l’oficina central de XALOC a Girona, C/ Sant Francesc, 29-1a. Telèfon 872 081 791 – Fax 972 205822. Horari: de dilluns a divendres de 9,00h. a 14,00h.

 

Al Servei d’Atenció al Ciutadà (CAU) Telèfon 972 900 251 Horari: de dilluns a divendres de 9,00h. a 19:00h.

 

Girona, 18 de gener de 2018 Núria Prado i Andreu Directora de l’Àrea de Gestió Tributària i Recaptació

 

Annex:

 

Argelaguer: IAE 01/set. 31/oct. – IBIR 01/maig 30/juny – IBIU 01/maig 30/juny – IVTM 15/març 15/maig – TAXCEM 01/maig 30/juny – TAXESC 01/març 30/abr.

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Càmeres de vigilància

Posted by lejarza en 21 enero, 2018

Càmeres de vigilància
Adrià Julià
Avui m´he assabentat a través d´una notícia del Diari de Girona de la instal·lació de càmeres lectores de matrícules a diversos municipis de la Garrotxa.
El motiu d´aquesta carta és expressar l´enuig d´aquesta decisió, ja que amb la suposada intenció de millorar la nostra seguretat, tothom qui sigui enregistrat amb les càmeres serà tractat com un potencial sospitós.
La mesura equival a tenir un agent de policia 24h al dia davant de casa preguntant-nos a on anem o d´on venim; qui pot acceptar això?
Aquestes mesures de vigilància massiva, pròpies d´estats totalitaris, erosionen la privacitat, atès que la informació recopilada permet revelar aspectes de la vida personal: on es va, quan s´hi va, on dorm una persona, on treballa, a qui visita, etc.
En aquest espiral orwellià, quin serà el proper pas? Aplicar reconeixement facial?
No trobo correcte que es fomentin aquests tipus de pràctiques que ataquen llibertats individuals.

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

El poble de Sant Marçal de Quarantella penja el cartell de “es ven”

Posted by lejarza en 15 enero, 2018

 

El poble de Sant Marçal de Quarantella penja el cartell de “es ven”
La Vanguardia (1ª edició) 14 Gener 2018 Bàrbara Julbe
Sant Marçal de Quarantella va ser un emplaçament amb vida. Els pagesos es cuidaven del bestiar. Hi havia vaques i corrals amb altres animals. En els cultius sembraven blat i ordi. I, a més, tenia un altre privilegi: el paisatge. Però ara aquest petit nucli rural de Vilademuls respira solitud. Agrupades al voltant de l’església, només una de les cases està habitada; i la resta, tres masies i la rectoria, pràcticament tot el poble, està en venda.
Els propietaris que van heretar el conjunt, format també per boscos i camps, en total unes 60 hectàrees, demanen dos milions d’euros pels tres masos, can Figueres, can Vila i can Pons, i 400.000 euros per la casa rectoral.

De moment no ha sortit cap comprador i el que dificulta la seva venda és l’estat en què es troben els habitatges. “Estan ruïnoses i la inversió per restaurar-les és molt gran”, explica l’alcalde de Vilademuls, Àlex Terés, que afegeix que l’herència està repartida entre una vintena de persones. No obstant això, la immobiliària barcelonina que representa els venedors, Finques Llúria, assegura que hi ha persones “molt interessades” i que les visites estan “actives”. Potser el compri un grup inversor per fer turisme rural, un hotel o un restaurant però, segons concreta Terés, “l’Ajuntament aposta perquè s’instal·lin famílies amb nens, que és el que dóna vida al poble, participen de les activitats, amb el Ampa de l’escola, i dels actes i festes del municipi “. Vilademuls, amb 62 quilòmetres quadrats, engloba 12 pobles, com Sant Esteve de Guialbes, i 10 veïnats. El propietari del restaurant La Serra de Sant Esteve, Josep Rost, afegeix que “si el comprador ho sap arreglar bé i en lloc de convertir-lo en turisme rural, el destina a habitatge de lloguer, donarà molta vida al poble”.
Els últims inquilins que van viure a Sant Marçal van ser la família Ginebreda, que se situava a can Vila, i van marxar fa més de 50 anys.
Posteriorment un ocupa d’origen alemany també es va instal·lar a un dels habitatges del poble, però va ser desallotjat i reallotjat en un altre habitatge del municipi. L’actor Pep Cruz, amb gent del món del teatre, també va viure aquí durant gairebé tres dècades. Un pagès de la zona ha continuat conreant els extensos camps de cultiu integrats.

Sant Marçal de Quarantella - Sançti Martialis de Quarentela (Foto: Lejarza Argelaguer Garrotxa)

Sant Marçal de Quarantella – Sançti Martialis de Quarentela (Foto: Lejarza Argelaguer Garrotxa)

 

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

A Catalunya nova campanya de foment de la recollida selectiva dels residus orgànics

Posted by lejarza en 12 enero, 2018

A Catalunya nova campanya de foment de la recollida selectiva dels residus orgànics
Argelaguer – Vall del Llierca
L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) comença d’una nova campanya comunicativa per al foment de la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM). Amb el lema “Si hi va, bé. Si no hi va, no ve.”, la campanya vol incidir en la importància de separar bé les restes de menjar i els residus vegetals de petites dimensions –com fulles, gespa o branques–, el què es coneix com a matèria orgànica, i exposa de manera molt visual els avantatges de reciclar-la. Quan els residus orgànics van al contenidor marró, n’afavorim el reciclatge.
La creativitat exposa la idea del cicle de la matèria orgànica, que es pot valoritzar completament. Reciclar-la comporta un estalvi de recursos –transformant la matèria orgànica en compost per fertilitzar els sòls; redueix els residus biodegradables en els dipòsits controlats i les plantes incineradores; i disminueix l’emissió de gasos implicats en l’efecte hivernacle. A més, amb l’aprofitament del biogàs obtingut de la seva fermentació, es pot produir electricitat.
Presència a la xarxa
A banda d’estar present als canals més tradicionals –televisió, ràdio i premsa escrita–, la campanya també circularà per la xarxa, a través de quatre peces de contingut explicant què és l’orgànica, en què es converteix, i els beneficis que comporta, així com les conseqüències de no separar bé. Apareixerà a twitter i a Instagram, on es convidarà a compartir els continguts a través de l’etiqueta #sihivabé. A més, un webapp oferirà la possibilitat de crear composicions similars a les dels anuncis, de les quals es premiaran les més originals.
La campanya, que compta amb un pressupost d’uns dos milions d’euros, la finançarà íntegrament l’ARC. Es difondrà al llarg de tres setmanes, fins després de Reis, i tindrà un anunci específic televisat a TV3 abans de les campanades de finals d’any.
La recollida, estancada
L’orgànica, amb el 36% en pes, és la fracció més important dels residus municipals. La que recollim selectivament representa actualment el 30% del total dels residus orgànics que produïm i un 10% del total dels residus municipals generats. Les darreres dades disponibles, corresponents a l’any 2016, indiquen que la recollida selectiva bruta de la matèria orgànica va ser de 371.697 tones – un 0,24% inferior al 2015–, i que està força estancada des de 2012. L’objectiu és que a l’any 2020 el 60% en pes dels residus orgànics es pugui valoritzar.
El servei de recollida de l’orgànica el presten actualment 781 municipis catalans, 136 dels quals ho fan mitjançant una recollida selectiva porta a porta.
L’orgànica està constituïda fonamentalment per restes de menjar i residus vegetals de petites dimensions que poden ser recollides selectivament i són susceptibles de degradar-se biològicament per transformar-se en recursos, tant materials –compost– com energètics –biogàs–. Aquesta és la fracció més inestable dels residus municipals, degut al seu elevat contingut en aigua i en matèria orgànica. Per això, és necessari que es reculli i es gestioni el més ràpidament possible, per evitar la generació de lixiviats i de males olors. Una gestió inadequada pot generar impactes en el medi, però una d’apropiada, a més d’evitar aquests impactes, esdevé un recurs molt valuós que contribueix a la millora de múltiples reptes ambientals –aprofitament de recursos, protecció del sòl, lluita contra el canvi climàtic, generació de llocs de treball en el sector ambiental, i impuls de l’economia circular.

El Consistori incumpleix el acord dels contenidors de deixalles a l’Era de la esglesia amb L´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA) Foto: Lejarza - Garrotxa https://llierca.wordpress.com/2016/09/23/el-consistori-incumpleix-el-acord-dels-contenidors-de-deixalles-amb-els-veins-dargelaguer/

El Consistori incumpleix el acord dels contenidors de deixalles a l’Era de la esglesia amb L´Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA) Foto: Lejarza – Garrotxa https://llierca.wordpress.com/2016/09/23/el-consistori-incumpleix-el-acord-dels-contenidors-de-deixalles-amb-els-veins-dargelaguer/

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »