Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Els Amics de Sant Aniol d’Aguja a la Universitat Catalana d’Estiu

Posted by lejarza en 25 agosto, 2016

Els Amics de Sant Aniol d’Aguja a la Universitat Catalana d’Estiu

Argelaguer – Vall del Llierca

L’associació Amics de Sant Aniol d’Aguja ha presentat el seu projecte de rehabilitació del refugi a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada de Conflent. En presència de Sònia Tubert (portaveu) Marta Nonell (arquitecta) acompanyades d’altres companys i companyes de l’Associació.

L’entitat va participar a la Jornada Catalunya del Nord a l’Abast, dedicada a exposar alguns projectes transfronterers que fan palesa la col·laboració i la feina en comú entre els territoris catalans dels dos costats de la frontera.

L’Associació està formada per tres entitats: Associació Terra Aspra de Montagut (Garrotxa), Grup Excursionista Peu Alegre de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) i Centre excursionista de Banyoles (Pla de l’Estany).

A la UCE, l’entitat va exposar el projecte de restauració del refugi i de conservació del patrimoni de la vall de Sant Aniol.

Aquest edifici forma part del paisatge de Sant Aniol. Recuperar-lo respectant la seva antiga estructura seria ser fidels al paisatge i a la història.

S’obtindria la consolidació d’un edifici antic que ha tingut usos ben diversos: rectoria, vivenda, hostal, casa de l’Obra i refugi per a excursionistes.

De tots aquests usos n’han deixat constància escrita molts d’autors.

Per citar-ne alguns: César August Torras, Josep Girona Casagran, Carles Bosch de Trinxeria, Marià Vayreda, Ramon Sala, Narcís Puigdevall, Joaquim Agustí i Bassols….i fins i tot la princesa Maria de las Nieves de Braganza i Borbón en deixa constància en el seu diari de viatge de l’any 1872.

Sant Aniol cases veïnes

L’Associació Amics de Sant Aniol d’Aguja ha presentat el seu projecte de rehabilitació del refugi a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada de Conflent

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

El Govern del nou país

Posted by lejarza en 23 agosto, 2016

El Govern del nou país

Joan Garcia, Girona (Gironès)

No sé si és que estan tots concentrats en una masia aïllada per preparar els actes de la Diada, però el cert és que el Govern català ha desaparegut del mapa.

Les úniques notícies de què hem tingut coneixement al llarg de l’estiu són que el president Carles Puigdemont feia de claca de Pilar Rahola i de Joan Laporta i que el conseller Santi Vila exhibia el seu cos en una festa a Vilassar.

Del vicepresident Junqueras, que té els pressupostos a la nevera, fa temps que no sabem res. Deu estar enfeinat conreant les tomates del seu hort.

L’única aparició ha sigut la de la consellera de Treball, la gironina Dolors Bassa. Bé, això d’aparició és molt dir.

Resulta que set menors tuletats per la Generalitat han sigut víctimes d’una xarxa de pedòfils que ha actuat a Catalunya durant set anys i l’única resposta de la flamant consellera ha sigut enviar un twitter per dir que ja ho explicarà el mes de setembre. Fantàstic.

Com que en aquest cas no pot donar la culpa al Govern de Madrid –tot i que no m’estranyaria que ho acabés fent– ha decidit fer-se fonedissa, continuar les seves vacances i esperar al setembre quan el cas, per molt greu que sigui, ja haurà desaparegut de la memòria dels ciutadans. Al setembre, toca Diada. És el nou país.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

L´Alta Garrotxa posa una malla cinegètica a la Mare de Déu del Mont per protegir l’espècie Dichoropetalum schotti

Posted by lejarza en 19 agosto, 2016

L´Alta Garrotxa posa una malla cinegètica a la Mare de Déu del Mont per protegir l’espècie Dichoropetalum schotti

Argelaguer – Vall del Llierca

El Consorci de l’Alta Garrotxa ha posat baranes i una malla cinegètica a dalt de la muntanya de la Mare de Déu del Mont. L’objectiu d’aquesta mesura és protegir la planta Dichoropetalum schotti que es troba en perill d’extinció, i inclosa al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

L´any 2012 es va constatar una afectació greu a l’àrea de distribució d’aquest tàxon, causada probablement per porcs senglars i la posterior depredació i remenament per part d’un ramat domèstic.

El 2014 es va instal·lar una petita tanca entorn del rodal més afectat com a actuació d’urgència i de l’altra, es van tancar amb malla cinegètica els accessos dels ramats pel vessant nord.

Les intervencions han consistit en la instal·lació d’una planxa a la xarxa viària per evitar l’accés dels ramats de l’entorn, la instal·lació de malla cinegètica en punts estratègics i el rebaix puntual entorn de la pista per evitar l’accés del ramat.

MONT

Eva d´Argelaguer a la Mare de Déu del Mont (foto Lejarza Garrotxa)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Forallac, contaminada

Posted by lejarza en 18 agosto, 2016

Forallac, contaminada

Estrella Folch-Rusiñol, Vulpellach (Baix Empordà)

L’aigua està contaminada. La companyia d’ aigua (Sorea ) aconsella que ni tan sols el bestiar la begui.

I les terres que es reguen amb aquesta aigua? I els aliments que conreem en aquestes terres?

Tractaments fitosanitaris i purins que es llencen cada dia. Cada any augmenten els conreus de blat de moro i també les granges de porcs.

Porcs que vénen i van, arriben de petits, s’engreixen i marxen fora. Ens deixen tones de purins plens d’antibiòtics que serveixen per fertilitzar aquests camps.

A la Bisbal s’ha fet una reunió informativa. Al municipi de Forallac cap. Quina terra volem deixar?

Posted in Uncategorized | 5 Comments »

Argelaguer adequa el riu per fer-hi activitats naturalistes

Posted by lejarza en 17 agosto, 2016

Argelaguer adequa el riu per fer-hi activitats naturalistes

Diari de Girona (DdG) Argelaguer | Xavier Valeri

L’Ajuntament d’Argelaguer adequa l’entorn del Fluvià a activitats naturalistes, com ara l’observació i fotografia d’animals salvatges. L’acció consisteix a millorar els senders que voregen el riu amb subbase, estassades i en la instal·lació d’una cabana d’observació d’animals.

L’adequació està valorada en 27.000 €, que en gran part seran assumits pel Pla de Foment Turístic de la Garrotxa. La reparació dels camins ha estat adjudicada a la Cooperativa La Fageda, mentre que la cabana la fa una empresa del poble, Esfèric. La cabana seguirà la línia de les que Josep Pujiula va deixar al parc de les cabanes, al costat del camí vell entre Sant Jaume i Argelaguer.

Segons ha explicat l’alcalde, Artur Ginesta (Independents per Argelaguer), els senders són els que van de Gifreda al molí d’en Carlot. Es tracta de la zona que ubica el parc de cabanes de Josep Pujiula (en Garrell). L’atractiu principal és la gran quantitat d’aigua que es concentra a la resclosa del molí, on hi ha una central hidroelèctrica.

L’aigua i la tranquil·litat de l’indret han fet que hi visqui una important colònia de corbs marins. És una au de dimensions importants que necessita embassaments d’aigua per passar la nit. A més de poder observar-s’hi tot tipus d’aus aquàtiques, des d’agrons a ànecs d’aigua, també és un dels pocs llocs de la Garrotxa, on encara es pot veure la llúdriga.

Pel que fa a animals de terra, Ginesta ha explicat que s’hi poden obeservar isards, cabirols i porcs senglars, provinents de la muntanya de la Miana.

Des de fa temps, és un indret molt usat pels pescadors de riu. És freqüent veure’ls asseguts en una raconada amb la canya parada i el salabret obert.

La voluntat -segons ha explicat Ginesta- és que només arribin a la vora del riu els vehicles de motor que siguin necessaris. Ha posat d’exemple els dels pescadors i els de les persones amb mobilitat reduïda. Segons ell, es tracta de preservar la pàtina de virginitat de la zona.

L’àrea ha estat senyalitzada fa poc per la Brigada Jove. Els joves han posat pals senyalitzadors des del pavelló fins al parc de les cabanes de Josep Pujiula (Garrell).

Vall del Llierca riu Fluvià Rescloses d´en Bassols i del Molí d´Argelaguer a la Garrotxa (Foto  Lejarza)

Zones humides de la conca del riu Fluvià Vall del Llierca riu Fluvià Rescloses d´en Bassols i del Molí d´Argelaguer a la Garrotxa (Foto Lejarza)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Predicar amb l’exemple

Posted by lejarza en 15 agosto, 2016

Predicar amb l’exemple

Manel Tolsanas, Llançà (Alt Emporda)

La Llei de caça 1/1970 de 4 d’abril en l’article 42 apartat c, recull com a delictes de caça “els que caçaren de nit, amb armes de foc o accionades per gas o aire comprimit, ajudant-se de focus d’un vehicle o motor o amb qualsevol altre dispositiu que emeti llum artificial”.

En el punt 3 apunta que “els delictes comesos per persones que pel seu càrrec estiguin obligats a complir i fer complir als altres els preceptes que regulen l’exercici de la caça, es sancionaran, en tots els casos, aplicant la màxima pena de l’escala corresponent al delicte comès”.

La resolució de 31 d’octubre de 1989 (DOG núm. 1221-20/11/89) diu en l’article 1: “Es prohibeix en tot el territori de Catalunya la utilització d’armes automàtiques o semiautomàtiques per a la pràctica de la caça que continguin més de dos cartutxos en el seu carregador”.

Aprofundint en l’article 2.1, de la mateixa resolució, diu: “Es prohibeix la utilització i tinença de balins mentre es practiqui l’exercici de la caça”.

M’atreveixo a preguntar al Sr. Ignasi Dalmases, cap dels Agents Rurals de Girona, quants trets varen sortir de la seva escopeta? Eren bales o balins? Per quin article pensa començar davant la seva actuació televisada?

Posted in Uncategorized | 6 Comments »

La caverna catalana, a Cadaqués

Posted by lejarza en 15 agosto, 2016

La caverna catalana, a Cadaqués

Joan Ruiz, Figueres (Alt Emporda)

S’imaginen reunits al voltant d’un cocido madrileño Mariano Rajoy, Jiménez Losantos, Francisco Marhuenda, Florentino Pérez i el tinent general de la Guàrdia Civil que, en funció del seu càrrec, ha d’investigar la corrupció del PP?

El que també m’imagino serien les reaccions dels polítics catalans i dels seus mitjans de comunicació públics i subvencionants mostrant-nos una Espanya de pandereta i que, per tant, ens hem de separar.

En canvi si es reuneix el president català, l’expresident del Barça, la periodista i tertuliana del règim i el cap dels Mossos és una humanització del president.

De caverna en caverna, mentre la resta dels ciutadans paguem impostos perquè aquests visquin a cos de rei mentre el Govern català brilla per la seva absència.

No han aprovat els Pressupostos i es queden tan amples.

Per celebra-ho fan una paella.

Ja només falta que la pròxima estructura d’estat sigui publicar un Hola català. Subvencionat, per descomptat.

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Les canals dels boscos de la Garrotxa

Posted by lejarza en 15 agosto, 2016

Les canals dels boscos de la Garrotxa

Diari de Girona (DdG) Xavier Valeri Olot

El bosc és un organisme delicat i cada vegada més preciat per a la vida humana. Necessita de treballs de neteja i d’atenció com totes els organismes vius. Com a ens viu i contenidor de vida requereix dels instruments adequats per atendre’l. És a dir, no ens imaginem un conjunt de grues d’immenses alçades per damunt dels arbres, ni camions gegantins travessant les arbredes amunt i avall, com si el bosc fos igual que qualsevol ciutat, el gran eixam de vida humana.

Per tal d’evitar tractar la salut del bosc amb eines desproporcionades, que reparin una cosa i en destrossin unes altres, els tècnics forestals han pensat un giny senzill i natural. Es tracta de les canaletes, un seguit de tubs que enganxats conformen una canal. Van del cim de la muntanya a baix de tot, amb la part superior descoberta. És a dir, de manera similar als tubs dels parcs aquàtics.

Fa pocs dies, el Consorci de l’Alta Garrotxa, en col·laboració amb l’Associació Galanthus i La Fageda Fundació, va fer una visita de demostració de neteja forestal amb canaletes. Es tracta d’una tècnica que consisteix a extreure la fusta fent-la lliscar en descens dins de peces prefabricades en forma de semicilindre. La demostració va tenir lloc a la finca Palomeras, al terme de Montagut i Oix (Alta Garrotxa). És una finca, on s’ha establert un marc de col·laboració pública i privada que ha permès actuar.

Els tècnics del Consorci de l’Alta Garrotxa la defineixencom “una tècnica que consisteix a treure fusta i canalitzar-la fent-la lliscar en descens dins de peces prefabricades en forma de semicilindres que es disposen de manera consecutiva en un pendent”.

És un tècnica encara poc usada al país per causa de la competència dels mitjans mecanitzats. Els inconvenients dels canals són el transport, el muntatge de les línies i la col·locació de la fusta en pilons al costat de la línia. Els avantatges, en canvi, són la facilitat d’ús en llocs d’accés complicat, no estar supeditats a la mecanització i una reducció de l’esforç fisic dels operaris respecte a altres tècniques, com ara l’estimbada. Segons els tècnics, un gran avantatge és que els troncs no s’han d’arrossegar per sobre del terreny.

És a dir, les canals poden substituir els vehicles de doble oruga de gran tonatge que s’enfilen per pendents invesemblants i proveïts d’un gran braç mecànic eleven els troncs i els posen dins d’una gran cistella.

Si bé els vehicles oruga són capaços de treballar en situacions inimaginables, hi ha boscos que estan assentats damunt de terrenys en pendent i solcats de rocs.

L’Alta Garrotxa és rica amb aquest tipus de terrenys forestals. També és un lloc ple d’espècies protegides. Plantes i animals. Les teixedes d’arbres tan prehistòrics que s’apropen a la categoria dels minerals, de fagedes espeses i, sobretot, de boscos de pins i d’alzines. Unes alzines que s’alcen amb formes turmentades que denoten la lluita per sobreviure en un terreny complicat.

Hi viuen picots, òlibes, gralles, mallerengues… Tots fan niu en els arbres de boscos complicats i solitaris.

El sotabosc amaga cavitats insospitades. Petits forats negres entre penyes blanques que condueixen a profundes galeries, on viuen els ratpenats. És un regne salvatge i feréstec, on la supervivència és menjar i no ser menjat.

Una supervivència que té uns soroll precisos i clars el crit del duc que marca l’inici de la nit, el fresseig de la serp que repta per sota la fullaraca seca, el repic del picot llunyà, els cants per a l’aparellament de les espècies… Són sorolls mil·lenaris allunyats de les poderoses fresses mecàniques i de l’immens poder de les erugues.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Amagar el cap sota l´ala

Posted by lejarza en 13 agosto, 2016

Amagar el cap sota l´ala

Lola Arpa Vilallonga

El Baix Empordà és un mar de blat de moro transgènic amb aspersors inundant el sòl permanentment i cubes aplicant-hi tones de productes fitosanitaris altament tòxics, mentrestant, en altres conreus els purins van fent la seva feina.

Així any rere any. Conseqüència lògica, l´aigua està altament contaminada. Era d´esperar.

Vaig assistir a la reunió informativa de l´Ajuntament de la Bisbal. La gent indignada.

Els regidors posant pedaços i minimitzant el tema. Captar més aigua dels aqüífers, pagar part de la quota de l´aigua, Càrites repartirà garrafes als desfavorits, xiulets… que la gent calli.

Senyors, vostès saben molt bé que aquesta no és la solució.

Fins que la Generalitat de Catalunya no actui, i talli en sec els permisos d´aplicació de purins i pesticides, la taca d´oli s´anirà escampant cap a altres municipis del Baix Empordà i el canvi climàtic farà la resta.

Posted in Uncategorized | 3 Comments »

Exigim l´aigua potable!

Posted by lejarza en 12 agosto, 2016

Exigim l´aigua potable!

Manoli Muñoz Moreno

A la comarca de l´Urgell farts de ramaderia industrial fan una Fira de Merdes.

No seria mala idea fer-la a l´Empordà per informar de passada al turisme que ens visita. Em pregunto quants restaurants cuinen amb aigua de botella…

Els productes trobats a l´aigua de l´aixeta de la Bisbal surten a la llista d´alteradors hormonals, carcinògens etc.

¿Quin país nou construirem amb tant de verí, si els ciutadans no exigim acabar amb les males pràctiques, retornar a una agricultura ecològica, consum de proximitat, respecte pel territori i els seus recursos naturals, sòl fèrtil, aqüífers i rius protegits, aire net per respirar, aliments per nodrir-nos i no per engreixar-nos i perdre la salut amb contaminants?

Posted in Uncategorized | 16 Comments »

 
Seguir

Recibe cada nueva publicación en tu buzón de correo electrónico.