El Consell Comarcal de la Garrotxa avisa que la distribució d´alumnat amb necessitats educatives perilla

El Consell Comarcal de la Garrotxa avisa que la distribució d´alumnat amb necessitats educatives perilla

Argelaguer – Vall del Llierca

El Consell Comarcal de la Garrotxa ha avisat que el seu model de distribució d´alumnat amb necessitats educatives específiques perilla per culpa del Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

L´Area d´Educació i Joventut del Consell Comarcal ha explicat que aquest model “està en perill a Olot” després que la Generalitat hagi denegat fer la seva aportació.

Es tracta d´un sistema de distribució que reparteix els alumnes amb necessitats educatives específiques entre els diferents centres educatius -públics i concertats- de la capital de la Garrotxa.

El Consell Comarcal ha alertat que per poder garantir aquest model en el futur és necessari “disposar de recursos” per atorgar els ajuts de menjador i transport escolar als alumnes desplaçats.

Fins ara el finançament per mantenir la distribució d´alumnat procedia d´Ensenyament, tot i que el Consell Comarcal ha lamentat que “un canvi de criteri”, per part del Departament, ha posat en dubte la continuïtat d´un sistema que qualifica de modèlic.

Ensenyament no va reconèixer la despesa del curs 2014-15 dels ajuts per als alumnes desplaçats, ara es negocia amb el Departament perquè faci l’aportació del 2014-15 i del 2015-16.

Argelaguer ha demanat ajuda al Departament de Cultura per preservar l´obra d´en Garrell

Argelaguer ha demanat ajuda al Departament de Cultura per preservar l´obra d´en Garrell

Jordi Altesa

És una de les poques demostracions d´art brut que hi ha a la demarcació i esperen que els ajudi a mantenir en condicions aquest espai més valorat a l´estranger que aquí.

Art brut, o outsiderart, és un concepte que fa referència a les creacions artístiques de persones autodidactes i que van per lliure. A la demarcació, un dels pocs casos que es coneixen és el parc de les Cabanes d´Argelaguer, fetes per Josep Pujiula, en Garrell. Garrell era el creador i també el guardià d´aquest espai fins que va morir a principis del mes de juny. Mantenir aquestes construccions úniques és un repte que sobrepassa al poble, com admet el seu alcalde Artur Ginesta.

Per tot plegat, han iniciat converses amb el Departament de Cultura perquè d´alguna manera o altra s´impliqui en aquest pla de futur d´aquestes construccions úniques. Ginesta ressalta que no es coneixen expressions tant potents d´art brut i s´ha aconseguit el seu reconeixement sobretot gràcies a gent de fora, com és el cas de la professora de la Universitat de Califòrnia, Jo Farb.

Per tal de mantenir el lloc en condicions, Argelaguer ha decidit no deixar-hi aparcar perquè s´hi havia detectar robatoris. Ara, els cotxes es poden deixar a l´alçada del pavelló i es vol potenciar que el lloc sigui el màxim silenciós i sense fums possible per gaudir millor de l´obra d´en Garrell.

A hores d´ara, l´Ajuntament d´Argelaguer segueix fent tasques de manteniment i compta amb dos col·laboradors, en Jordi i en Ramon, que tenen intenció de seguir format part del projecte vital de Josep Pujiula.

Argelaguer ha demanat ajuda al Departament de Cultura per preservar el parc de les Cabanes (foto: Lejarza – Garrotxa)

Gràcies, Sant Joan les Fonts!

Gràcies, Sant Joan les Fonts!

Josep M. Dacosta, Figueres

Després de gaudir del magnífic videoclip Mandra de la cantant Clara Sánchez-Castro Bonfill, vaig anar immediatament a buscar les seves espectaculars localitzacions.

El vídeo de la cançó s’ha filmat al seu municipi, Sant Joan les Fonts, en llocs com el Molí Fondo, on hi ha una espectacular cascada, amb tres colades de lava i un dels millors túnels de colada o «blíster» que es poden veure a Europa.

També hi apareix la pedrera de l’Amfiteatre-Boscarró, que és la millor mostra que es pot observar, al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, de les diferents formes que pren la lava en refredar-se.

Per trobar-ho vaig comptar amb el bon servei de l’equip de l’oficina de turisme de Sant Joan les Fonts, a qui voldria mostrar el meu agraïment.

Podriem estalviar.nos les eleccions en general si seguim el model de les eleccions municipals

Podriem estalviar.nos les eleccions en general si seguim el model de les eleccions municipals

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Els Partits i els politics procedeixen així, a les eleccions municipals, als pobles de les comarques gironines, grosso modo: els veïns votem i surt l’alcalde, -normalment el mateix de tota la vida- despres es reuneixen i elegeixen el president del Consell Comarcal, en el meu cas el de la Garrotxa, -ara amb una votació ja en te dos càrrecs amb 835 vots- i moltes representacions en consorcis, mancomunitats, hospital etc, etc…

Poc després els mateixos es reparteixen la Diputació de Girona, col·loquen, recol·loquen, es posen els sous, dietes, complements i berenars…

Per posar dos exemples de democràcia, l’alcalde de Llagostera i vicepresident 3r de la Diputacio, governa als gironins amb 1.946 vots del seu poble; el president Pere Vila Fulcarà, en camvi no és ni alcalde del seu poble, no la votat ningu…, i en el cas que ho fos només tindria 1.085 vots, d’aquesta manera governen a 740.537 habitants de les comarques gironines, (IDESCAT 2010) democràcia li diuen.

Si seguim amb aquest procediment, els presidents de les quatre diputacions catalanes, poden triar la taula del Parlament i aquesta al president de la Generalitat, i els presidents de les autonomies, la taula del Congres, que triaria al president del govern …, Bruxeles? ja va per la seva conta…

Ens estalviariem totes les eleccions, inclus les municipals si seguin l’exemple del president Pere Vila Fulcarà de la Diputaciò de Girona.

El riu Fluvià es deficient en bosc de ribera i mediocre en macroinvertebrats

El riu Fluvià es deficient en bosc de ribera i mediocre en macroinvertebrats

Argelaguer – Vall del Llierca

El Fluvià obté un nivell deficient en bosc de ribera i una alta concentració de nitrats.

El Projecte Rius, ha presentat l´informe de l´any 2015, es un document que fa una anàlisi ambiental de les principals conques catalanes.

En el cas de la demarcació de Girona, el voluntariat del Projecte Rius ha portat a terme 58 inspeccions a tres conques gironines, entre la campanya de la primavera i de la tardor: al Ter, al Fluvià i a la Tordera.

Pel que fa a la conca del Fluvià, el document del Projecte Rius subratlla que la situació canvia en funció dels trams.

El fet és que els trams analitzats tenen un hàbitat que es qualifica de ben constituït, malgrat que la riera de Cassinyola (un afluent del Fluvià a l’Alt Empordà) obté un resultat més baix: deficient en bosc de ribera, mediocre en macroinvertebrats i alta concentració de nitrats.

El Fluvià recull les seves primeres aigües al vessant nord dels altiplans cabreresos de Falgars, s´estimba cap a la plana d´en Bas en successius salts d´aigua, per prosseguir primer en direcció nord cap a la capital de la subcomarca de la Montanya Olot i més tard girar cap a l´est fins que, un cop passades les poblacións de la Garrotxa històrica d´Argelaguer i Besalú, surt de la comarca en direcció cap a l´Alt Empordà.

La seva conca, plenament subpirinenca en la seva primera part, li garanteix un cabal considerable durant tot l´any.

Nombrosos rius secundaris i rieres procedents de diversos punts conflueixen al riu Fluvià.

Pel marge esquerre cal citar el riu Gurn, que recull les importants precipitacions de la falda nord del Puigsacalm; la riera de Bianya; i sobretot el riu Llierca, que a Hostalnou de Llierca barri d´Argelaguer (barri del Pont), aporta al Fluvià totes les precipitacions abundants de l´Alta Garrotxa.

El riu Llierca és format per la confluència de la riera de Beget, la riera d´Oix i riera de Sant Aniol; per tant, la seva conca és molt gran i complexa, tot i que presenta nombrosos trams càrstics, on l´aigua de la seva superfície desapareix i circula pel subsòl.

Argelaguer riu Fluvià Les rescloses Horta d´en Molí Carlot riu Fluvià (Foto: Lejarza – Garrotxa)

Argelaguer cerca suport per mantenir i potenciar el parc de les Cabanes

Argelaguer cerca suport per mantenir i potenciar el parc de les Cabanes

Diari de Girona (DdG) X.V.

L’Ajuntament d’Argelaguer -segons va explicar ahir, l’alcalde, Artur Ginesta- estudia com aconseguir el compromís de les administracions superiors en el manteniment del parc de les Cabanes.

Es tracta de l’obra de Josep Pujiula (1937-2016). En vida Pujiula, conegut com en Garrell, treballava en el manteniment de la seva obra. Des de la seva mort, el 2 de juny, l’Ajuntament es fa càrrec de l’estat del parc.

«Som un Ajuntament petit», va argumentar -ahir- Ginesta. L’alcalde va explicar que han prohibit l’accés de vehicles fins a l’inici del parc. Ara, els visitants han d’aparcar al costat del pavelló i seguir un breu itinerari. La idea és ordenar les visites i -sobretot- evitar els furts als vehicles aparcats sota dels arbres. «L’aparcament del pavelló és visible des de les cases i de la carretera i els lladres no s’atreviran a robar en els cotxes», va considerar.

Per tal de facilitar l’accés a peu, els membres de la brigada jove preparen pals que serviran per marcar el camí. «Des d’un pal -va explicar- es podrà veure l’altre».

L’itinerari marcat seguirà la ruta d’en Garrell. Un camí per laberints, escales, baixants, banyeres i escales que -segons l’alcalde- necessita una orientació. La ruta forma part de la xarxa de senders Itinerànnia.

En els darrers dies, les accions recordatòries de Josep Pujiula han pres força. Considerat un referent de l’art brut en àmbit mundial i premiat a Nova Zelanda, divendres va ser homenatjat a Castellfollit de la Roca. Van projectar el film Sobre la marxa, de Jordi Morató (Termita Films). A l’acte van assistir centenars de persones de Castellfollit i d’Argelaguer.

Argelaguer cerca suport per mantenir i potenciar el parc de les Cabanes (Foto: Lejarza Garrotxa)

El Consell Comarcal de la Garrotxa aprova el preu del menjador escolar d´Argelaguer

El Consell Comarcal de la Garrotxa aprova el preu del menjador escolar d´Argelaguer

Argelaguer – Vall del Llierca

El Consell Comarcal de la Garrotxa a aprovat provisionalment, com cada any, el preu públic corresponent a la prestació del servei de menjador escolar de la Escola Montpalau d´Argelaguer pel curs 2016-2017.

Preus Escola Montpalau d´Argelaguer: L´alumne habitual o fix 6,56€. L´alumne que usa esporàdicament el servei 8,53€. Els mestres i professors i personal no docent que no han d´utilitzar el servei de monitors i fan ús del servei habitualment 4,70€. Els mestres, professors i personal no docent que no han d´utilitzar el servei de monitors i no fan ús del servei habitualment 6,11€.

Segons el Reglament de funcionament del servei de menjadors escolars del Consell Comarcal de la Garrotxa es considera usuari fix aquell que fa ús del servei com a mínim 3 dies a la setmana i usuari esporàdic aquell que fa ús del servei i ho comunica al centre el mateix dia abans de les 10 del matí, entenent que poden gaudir d´aquest servei gràcies a que hi ha d´altres alumnes que en fan ús de forma fixa i que la gestió de la seva assistència té un cost afegit de difícil determinació.

Queden exempts de pagar la taxa del servei de menjador escolar: • Aquells alumnes, considerats alumnes amb necessitats educatives específiques, que no van al centre que els correspon per mapa escolar i així ho determina la resolució del Departament d’Educació. Article 4.- Obligats al pagament: Estan obligats al pagament totes les persones físiques o jurídiques que siguin usuàries o beneficiaries del menjador escolar, tant si són alumnes com si són mestres o altra persona degudament autoritzada que sol·liciti el servei.

El Consell Comarcal de la Garrotxa a aprovat provisionalment, com cada any, el preu públic corresponent a la prestació del servei de menjador escolar de la Escola Montpalau d´Argelaguer pel curs 2016-2017. Foto: Lejarza

Castellfollit de la Roca ret homenatge al creador del parc de les cabanes d’Argelaguer

Castellfollit de la Roca ret homenatge al creador del parc de les cabanes d’Argelaguer

Argelaguer – Vall del Llierca

L’Ajuntament de Castellfollit de la Roca ret avui homenatge al popular veí Josep Pujiula Vila, en Garrell, mort el 2 de juny passat i conegut per ser el creador del parc de les cabanes d’Argelaguer.

Conjuntament amb la família, ha organitzat un acte de reconeixement públic.

Així, es projectarà la pel·lícula Sobre la marxa, de Jordi Morató i Termita Films.

L’emissió serà a les 22 h a la plaça Major de Castellfollit.

Aquesta pel·lícula, protagonitzada per Josep Pujiula, el Garrell, fa un repàs del seu gran projecte de vida al laberint i les construccions de fusta de les cabanes d’Argelaguer, que van despertar l’interès de persones de tot el món.

L’Ajuntament de Castellfollit de la Roca també vol aprofitar aquest acte perquè diferents entitats, veïns del poble i la resta de municipis de la Garrotxa en general puguin participar en aquest homenatge.

Per això, ha fet un convit públic a tots els veïns i veïnes a participar-hi.

L’Ajuntament de Castellfollit de la Roca ret avui homenatge al popular veí Josep Pujiula Vila, en Garrell, mort el 2 de juny passat i conegut per ser el creador del parc de les cabanes d’Argelaguer. Foto: Lejarza Argelaguer – Vall del Llierca – Garrotxa

La Cova Fantasma d´Atapuerca cap al milió i mig d´anys d´antiguitat

La Cova Fantasma d´Atapuerca cap al milió i mig d´anys d´antiguitat

Argelaguer – Vall del Llierca

La Cova Fantasma projecta Atapuerca cap al milió i mig d´anys d´antiguitat en un nou jaciment que començarà a excavar-se el proper any i que van presentar dos dels codirectors dels jaciments, Eudald Carbonell Roura* (Ribes de Freser) i Juan Luis Arsuaga (Madrid).

Carbonell en roda de premsa de balanç de la campanya d’excavacions, va presentar aquest nou jaciment que se situa al costat de La Sima del Elefante, a la Trinxera del Ferrocarril, i que podria convertir-se en el més antic d´Atapuerca i arribar al milió i mig d´anys d´antiguitat.

El codirector va detallar que aquest any s´han realitzat “prospeccions geofísiques” que han determinat l´existència d´aquest nou jaciment que és una cova que va estar oberta fins fa 400.000 anys, una datació similar a la de La Sima de Los Huesos.

Segons Carbonell, es tracta d´una cova de “grans dimensions” que podria superar els 30 metres d´ample i que està datada en 1,3 milions d´anys i podria a arribar a 1,5 milions.

*) Bibliografia de divulgació d´Eudald Carbonell Roura:

Carbonell, Eudald; Hortolà, Policarp. Ens farem humans?. Valls: Cossetània, 2015.

L’arqueòleg i el futur (2013)

Carbonell, E; Agustí, J: L’evolució sense sentit, Empúries, 2013 ISBN 9788497878500

Amb Cinta S. Bellmunt: El catalanisme evolutiu Ara Llibres, 2011 ISBN 9788415224204

Carbonell, Eudald. El sexe social. Barcelona: Ara llibres, 2010.

Carbonell, Eudald. La consciència que crema. Barcelona: Ara Llibres, 2008. ISBN 9788496767898.

Carbonell, Eudald. El naixement d’una nova consciència. Barcelona: Ara Llibres, 2007. ISBN 9788496767089.

Carbonell, Eudald; Hortolà, P. Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho). Tarragona: Publicacions URV, 2006. ISBN 9788484240716.

Carbonell, Eudald. Homínidos. Las primeras ocupaciones de los continentes. Barcelona: Ariel, 2005.

Carbonell, Eudald; Bermúdez de Castro, J.M.. Atapuerca. Perduts al Turó. Barcelona: Ed. Columna, 2004. ISBN 8466404988.

Carbonell, Eudald; Bellmunt., C. Els Somnis de l’Evolució. La Magrana, 2003. ISBN 8482644505.

Carbonell, Eudald; Sala, R. Encara no som humans. Barcelona: Editorial Empúries, 2001. ISBN 8475968740.

Carbonell, Eudald. «Homínidos i Comportamiento complejo» (en castellà). Mundo Científico, 208, gener 2000.

Carbonell, Eudald; Mosquera, M. Las Claves del Pasado. La Llave del Futuro (en castellà). Tarragona: Arola Editors, 2000. ISBN 8495134586.

Llompart, J.; Wagensberg, J.; Salvador, E. i Carbonell, E. Seres y Estrellas (en castellà). Barcelona: Ed. Plaza Janés, 2000.

Carbonell, Eudald; Corbella, J.; Carbonell, E.; Moyà, S. i Sala, R.. Sapiens. Un llarg camí cap a la intel·ligència. Barcelona: Edicions 62, 2000.

Carbonell, Eudald; Sala, R. Planeta humà. Barcelona: Editorial Empúries, 2000. ISBN 8475967027.

Carbonell, Eudald; cols.. Institut d’Estudis Catalans. L’Homo antecessor i el seu medi natural. Com eren i com vivien els europeus més antics, 1999 (Ciència i Cultura al llindar del segle XXI).

Cervera, J; Arsuaga, J.L., Bermúdez de Castro, J.M. & Carbonell, E.. Atapuerca. Un millón de años de historia (en castellà). Madrid: Plot Ediciones S.A., 1998.

La Cova Fantasma d´Atapuerca cap al milió i mig d´anys d´antiguitat Foto Lejarza: Eudald Carbonell Roura de Ribes de Freser (Ripollès) i Eva Llansana Benaiges d´Argelaguer (Garrotxa) en Atapuerca (Burgos)

La Garrotxa amb un 41,54% de recollida selectiva a de millorar el seu nivell de reciclatge

La Garrotxa amb un 41,54% de recollida selectiva a de millorar el seu nivell de reciclatge

Argelaguer – Vall del Llierca

La majoria dels Ajuntaments del Consell Comarcal de la Garrotxa, no supera el 40% en reciclatge; sobre el total dels residus generats, els resultats estan lluny de l´objectiu europeu per a l´any 2020 que fixa que, com a mínim, la meitat de la recollida ha de ser selectiva.

Els resultats sorgeixen de la presentació que ha fet aquesta setmana l´Agencia de Residus de Catalunya (ARC) sobre la recollida de residus de l´any 2015. El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha explicat que de mitjana (al conjunt de Catalunya) el 39% dels residus generats es reciclen, per millorar les dades, la Generalitat s´ha ofert als Ajuntaments que vulguin desplegar el “porta a porta”, amb l´objectiu d´incentivar la recollida selectiva.

El sistema del “porta a porta” ja funciona a diferents municipis de la província de Girona, com són Sant Joan de les Abadesses, Celrà i Vilablareix; altres localitats es plantegen implantar aquest sistema de recollida de residus. Un cas és el Pla de l´Estany (Banyoles), que estudia aprofitar el suport de la Generalitat de Catalunya per aplicar el “porta a porta” a les seves poblacions.

La majoria dels Ajuntaments del Consell Comarcal de la Garrotxa, no supera el 40% en reciclatge; sobre el total dels residus generats, els resultats estan lluny de l´objectiu europeu per a l´any 2020 que fixa que, com a mínim, la meitat de la recollida ha de ser selectiva. (Foto: Lejarza “la ex papelera de la Teisa d´Argelaguer”)