A propòsit d´Olot

Enric Guiter: A propòsit d´Olot.-Si ens referim al Diccionari Català-Valencià-Balear, ens diu que la pronúncia usual és «Awlot», i que l´etimologia és desconeguda. Nogensmenys, recorda les propostes etimològiques de Balari Jovany, per «Olla», i d´Antoni Griera, per «Ilicetu» (alzinar). El fet de pronunciar «Awlot» ens podria fer pensar en la supervivència d´una forma antiga començant amb «au» o «eu». Però l´Atlas Lingüístic del Pireneu Oriental ens indica que Olot (Garrotxa) es troba al bell mig d´una zona que articula «Ureya», i no pas «Aurella», com més a l´oest o al nord. Les atestacions més velles que posseïm d´Olot sempre presenten una «O» inicial: «locum Olotis» ( any 871), «Oloto» (any 979). I un mot tal que «olor» es diu «awló» en la part major del catala, encara que la seva inicial etimològica sigui una «O». Doncs s´ha de renunciar a la hipótesis del grup «au».
Uns quants topònims semblen presentar el mateix radical que Olot. A les terres catalanas són nombrosos.
Oleda, nom d´un Coll al nord del Ajuntament de Cantallops (Alt Empodà), a mig camí dels castells de Rocabertí i de Requesens. Olèrdola, Ajuntament de l´Alt Penedès, Olerdula pel any 990. Olesa de Montserrat, atestat Euolosa (any 982), i Olesa de Bonesvalls. Oleta, vil.la situada al Vallespir a la desembocadura de la Vall d´Evol al riu Tet, apareix sota la forma Oleta pel any 872. Olià, poblet al sud-oest de Bellver de Cerdanya, i Oliana, municipi al sud de la Seu d´Urgell, atestat Huliana pel any 839. Oló (Sta. María d´Oló) donat com a non de riu, Olone, pel any 889. Olopte, poblet de l´Ajuntament d´Isòvol, Olorbite pel any 839. Olorda pel any 986 (Sta Creu d´Olorda), muntanya i poblet de l´Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, en la actualitat Olèrdola. Olost, municipi o Ajuntament del Lluçanés (Lluça). Oluges, poble a 5 quilòmetres de l´Ajuntament de Cervera. Olvan, poble de la Comarca del Berguedà, tambè es presenta amb una «l» intervocàlica, Holoanne pel any 839.
Formacions més o menys aproximades s´encontren a l´oest, al nord i a l´est de les terres catalanes.
A Aragó, Olalla, Oliete, Olba (Teruel), Olvés, (Zaragoza), Olson, Olvena (Huesca). A Llenguadoc i Gascunya, Aulas (Gard), Ols, Olemps (Aveyron), Aulos, Aulus (Ariège), Aulon (Haute-Garone), Oléac, Aulon (Hautes-Pyrénées).
A Còrsega i Sardenya, Oletta, Olcani (Còrsega) Ola, Oliena, Olólvica i també Ula, Ulia, Ulassai (Sardenya).
El Diccionari Català-Valencià-Balear les indica com a prerromana per Olesa, i basques per Olèrdola, Olopte i Olorda, però sense cap explicació.
René Lafon, ens a senyalat la presència al País Basc (Euskal Herria) de topònims de la forma Oleta. Però a un Oleta basc nomès podria correspondre un «Olleda» català.
Aquesta consideració ens condueix a precisar les correspondències basco-romàniques dels fonemes que intervenen.
Les vocals basques tenen en romànic el tractament de les vocals breus del llatí. Doncs una «o» basca donarà una «o» oberta romànica, i una «u» basca, una «o» tancada. Però en posició àtona, com és el cas d´Olot i d´Oleta les llengües de la Romània contínua neutralitzen la diferència d´obertura, de tal manera que una «o» i una «u» basques hi tenen la mateixa representació. En sard, al contrari, la «u» breu del llatí ha timbre «u»; per això hem presentat unes formes sardes tals com Ola i Ula, que només difereixen per la vocal radical.
La «l» (L) intervocàlica del basc modern representa una «ll» (LL) doble antiga, la qual es palatalitza en català. El fet resulta evident en els manlleus llatins del basc: llatí «cella», «castellu», catala «cella», «castell», basc «gela», «gaztelu». Així, el basc «ola» (fàbrica), tan fraqüent en la toponímia (Olaba, Olaberria, Olaeta, Olaibar, etc…) no pot intervenir en el cas d´Olot i d´Oleta.
La «l» intervocàlica del basc antic s´ha tornat «r». Un mot basc tal com «ili» (vila), que apareix en formacions d´epoca romana com «iliberri», esdevé «iri» en basc modern. Els manlleus llatins també porten la seva prova: llatí «pala», «uoluntate», «caelu», català «pala»; «voluntat», «cel», basc «bara», «borondate», «zeru». Però la «r» intervocàlica antiga subsisteix tambè (llatí «tempora», bacs «denbora»); no podem doncs considerar totes les «r» intervocàliques del basc modern com a corresponents de «l» antigues.
Després del radical «ol», finals -ot, -eda, -eta, -ó, semblen sufixos romànics coneguts -ottu, -eta, -itta, -one, i -uja, és el sufix pirinenc -egia, combinat amb una vocal velar precedent.
Amb quin mot base podem dones relligar el radical «ol»?
L´aparició de la forma «uja» del sufix «egia» ens fa pensar que es terminava amb una vocal velar. Amb una vocal palatal, nomès tindríem «ore» (massa, pasta, matèria), el sentit del qual no sembla convenir. Amb vocal velar trobem «oro» (tot, tots) i «oru», (solar, terreny).
No veiem massa com es podrien fer derivats del primer; el segon, al contrari, es pot admetre. Ha donat alguns topònims bascos: Orube, Orue, Orueta, Oruezabal,…
Aquest vocable «Oru» és el que en escollit per explicar l´origen d´Olopte; Olorbite correspondria al bacs modern «orukobide» (camí de solar).
Sense cap problema, veiem «oruegia» (lloc del solar) relacionat amb «Oluges» o «Oruoztu» (solar refredat) amb Olost.
Per Olot, Oleta, Oló, ens fa dificultat que un sufix romànic s´hagi afegit a un radical basc. A dir veritat, aquesta dificultat només resisteix per Oleta; i, això i tot, el mot no pot ser romànic, derivat del llatí «aula» perquè llavors la forma corsa seria «Uletta» i no «Oletta».
En el cas d´Olot (Ajuntament d´Olot a la Garrotxa) podem suposar una formació basca composta, per exemple «oru-ote» (argelagues de solar); la primera atestació del any 871 «Olotis» pertany a la tercera declinació llatina, i suposa doncs una vocal final «e». El pas a la segona declinació «Oloto» ( any 979) podria ser analògic dels mots romànics de sufix «ottu».
Ara, s´hauria de saber si les «argelagues» (Argelaguer) constitueixen un element important del contex olotí? No el coneixem prou bè per a tornar contesta. Proposem una etimologia que s’acorda amb la fonética: els fills d´Olot ens diran si també convé pel sentit; la proximitat del municipi o Ajuntament d´Argelaguer (Vall del Llierca) ens ho faria suposar. (Publicat per Lejarza, Argelaguer)

Argelaguer la missa els festius

Argelaguer Sant Damas I Papa de Catalunya

Vall del Llierca, Argelaguer/Tortellà/Girona: Argelaguer la missa els festius.-El model més habitual que ofereixen les parròquies gironines és la missa els festius i, en menys casos, les vigílies.
Sant Damàs d’Argelaguer, Sant Fruitós de Llofriu (Palafrugell), Sant Pere de Mieres, Sant Martí de Peralada, Sant Jordi Desvalls, Sant Martí de Masarac, Sant Martí d’Empúries i Sant Pere de Juià són exemples de parròquies gironines que ofereixen missa només els festius. En canvi, Sant Climent d’Amer, La Mota (Palol de Revardit), Sant Miquel de Pineda (Sant Feliu de Pallerols), Sant Andreu de Pedrinyà (La Pera) i Sant Julià de Llor són casos de parròquies diocesanes sense culte, segons els horaris de missa del Bisbat de Girona.
La diòcesi presenta una varietat d’horaris que respon a diversos criteris, com ara els capellans disponibles o número de fidels que hi assisteixen.
El decret d’institució de les celebracions dominicals en absència de prevere, recenment publicat pel Bisbat, insta als rectors a una revisió dels horaris. Si tenim en compte el tiratge del Full Parroquial, que s’ajusta a la demanda per raó econòmica, els gironins que habitualment van a missa haurien de ser un mínim de 15.000. La diòcesi té 841.965 habitants, segons la dada oferta pel Bisbat i que correspon al primer de gener de 2010. La publicació té una distribució gratuïta (bàsicament, en els punts de culte) però, habitualment, el fidel dóna un donatiu en el recipient de les almoines quan l’agafa.

Argelaguer aprovació definitiva expedient de modificació de crèdit

Vall del Llierca, Argelaguer/Hostalnou de Llierca/Tortellà: Argelaguer aprovació definitiva expedient de modificació de crèdit.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 164 – 29 d´agost de 2011 Núm. 11185 Ajuntament de Argelaguer (Garrotxa).
Edicte d’aprovació definitiva d’un expedient de modificació de crèdit. No havent-se presentat reclamacions contra l’acord de Ple de data 19 de juliol de 2011, d’aprovació inicial de la primera modificació de crèdit del pressupost 2011, la qual es va exposar al públic mitjançant edicte publicat en el BOP núm. 144, de 29 de juliol de 2011, i en el tauler d’anuncis de l’ajuntament, l’acord d’aprovació inicial ha quedat elevat a definitiu. En compliment de l’article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei estatal 39/1988, reguladora de les hisendes locals, es publiquen la modificació:
INGRESSOS. Pressupost d’ingressos 2011: Partida: 42000 (FNC) Consig. Inicial 53.500€ Partida: 5.500 Consig. Inicial 59.000€ Partida: 79000 (FEDER) Consig. Inicial 0€ Modif. Núm. 1 113.605€ Consig. Final. 113.605€.
TOTAL Consig. Inicial 53.500€ Modif. Núm. 1 119.105€ Consig. Final. 172.605€
DESPESES. Pressupost despeses 2011: Partida: 34-21004 Consig. Inicial 1.000€ Modif. Núm. 1 500€ Consig. Final 1500€ Partida: 16-60915 Consig. Inicial 6.000€ Modif. Núm. 1 5.000€ Consig. Final 11.000€ Partida: 15-61902 Consig. Inicial 27.395€ Modif. Núm. 1 113.605€ Consig. Final 141.000€.
TOTAL Consig. Inicial 34.395€ Modif. Núm. 1 119.105€ Consig. Final 153.500€.
Contra aquest acord, que esgota la via administrativa, els interessats poden interposar recurs en via contenciosa administrativa davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Girona, dins el termini de dos mesos, comptats a partir de l’endemà d’aquesta publicació. Argelaguer, 19 d’agost de 2011 Josep Dorca i Serrat Alcalde

Plà d’Ordenació Urbanistica Municipal d’Argelaguer (POUM), espai fluvial de Ca l´Ornos (riu Fluvià)

Argelaguer Eva

Vall del Llierca, Argelaguer/Olot/Girona: Plà d’Ordenació Urbanistica Municipal d’Argelaguer (POUM), espai fluvial de Ca l´Ornos (riu Fluvià).-Ajuntament d´Argelaguer, Instancia Registre d´Entrada núm 120 de 15-02-2011. Alcalde-President: Josep Dorca Serrat:
Eva Llansana i Benaiges, major d’edat, amb DNI núm 4X0XXX00J, veïna d’Argelaguer amb domicili a efectes de notificació, Carrer Major, 26 (17583).
A LA COMISSIÓ PERMANENT, per al seguiment i redacció del Plà d’Ordenació Urbanística Municipal d’Argelaguer (POUM).
EXPOSO:
La sotasignant manifiesta que en data del 4 de Març de 2010 i amb registre d’entrada n° 145 va demanar participar en el Plà Especial Urbanístic (PEU), corresponent a l´àrea de l´espai fluvial de Ca l´Ornos (riu Fluvià) dins del Plà d’Ordenació Urbanistica Municipal d’Argelaguer (POUM). Com interessada en la recuperació d´aquest espai natural, i també el comprés entre el cementiri municipal i l´empresa Càrniques Sagués.
MANIFESTA:
Que a data d’avui, 14 de Febrer de 2011, no se m’ha permès el dret a la participació ciutadana a aplicar durant el procés de tramitació del Plà d’Ordenació Urbanística Municipal, requísít imprescindible d’un POUM que ha de regir els destins urbanístics d’Argelaguer els següents vint anys.
DEMANO:
Que tot seguit s’obri un període de Participació Ciutadana real, perquè cada ciutadà -inclós, jo mateixa- pugui defensar els seus punts de vista, encarats al futur. Argelaguer (Garrotxa), 14 de febrer de 2011. Eva Llansana i Benaiges

Plà d’Ordenació Urbanistica Municipal d’Argelaguer (POUM), àrea fluvial del riu Llierca (Cales de Llierca, S.A. i Cales Yesos i Cementos de Olot S.A. CYCOSA)

Vall del Llierca, Argelaguer/Tortellà/Olot/Girona: Plà d’Ordenació Urbanistica Municipal d’Argelaguer (POUM), àrea fluvial del riu Llierca (Cales de Llierca, S.A. i Cales Yesos i Cementos de Olot S.A. CYCOSA).-Ajuntament d´Argelaguer, Instancia Registre d´Entrada núm 121 de 15-02-2011. Alcalde-President: Josep Dorca Serrat:
Juan Rodriguez Lejarza, major d’edat, amb DNI núm 1X9XXX373M, vei d’Argelaguer amb domicili a efectes de notificació, Carrer Major, 26 (17583).
A LA COMISSIÓ PERMANENT, per al seguiment i redacció del Plà d’Ordenació Urbanística Municipal d’Argelaguer (POUM).
EXPOSO:
El sotasignant manifiesta que en data del 4 de Decembre de 2009 i amb registre d’entrada n° 695 va demanar participar en el Plà Especial Urbanístic (PEU), corresponent a l´àrea fluvial del riu Llierca (Cales de Llierca, S.A. i Cales Yesos i Cementos de Olot S.A. CYCOSA) dins del Plà d’Ordenació Urbanistica Municipal d’Argelaguer (POUM).
MANIFESTA:
Que a data d’avui, 14 de Febrer de 2011, no se m’ha permès el dret a la participació ciutadana a aplicar durant el procés de tramitació del Plà d’Ordenació Urbanística Municipal, requísít imprescindible d’un POUM que ha de regir els destins urbanístics d’Argelaguer els següents vint anys.
DEMANO:
Que tot seguit s’obri un període de Participació Ciutadana real, perquè cada ciutadà -inclós, jo mateix- pugui defensar els seus punts de vista, encarats al futur.

Sant Jaume de Llierca exposició pública dels comptes anuals exercici 2010

Vall del Llierca, Argelaguer/Besalú/Girona: Sant Jaume de Llierca exposició pública dels comptes anuals exercici 2010.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 163 – 26 d´agost de 2011 Núm. 11318 Ajuntament de Sant Jaume de Llierca.
Edicte d’exposició pública dels comptes anuals exercici 2010. Rendits el comptes anuals corresponents a l’exercici 2010, juntament amb tots els seus justificants i el dictamen emès per la Comissió Especial de Comptes, resten exposats al públic a la Secretaria d’aquest Ajuntament per un termini de quinze dies hàbils. Durant aquest termini i vuit dies més, les persones interessades hi podran formular les objeccions i observacions que considerin oportunes.
Sant Jaume de Llierca, 25 d’agost de 2011 Ferran Puig i Estartús Alcalde

Zona per al bany a la Font Puda del terme municipal d’Argelaguer

Vall del Llierca, Argelaguer/Sant Jaume de Llierca/Tortellà: Zona per al bany a la Font Puda del terme municipal d’Argelaguer.-Sant Jaume de Llierca estudia crear una zona per al bany a la Font Puda al terme municipal d’Argelaguer (Vall del Llierca). La intenció de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca és la d’adequar una zona de bany al riu Fluvià d´Argelaguer. L’espai està situat a la zona de la Font Puda del Castell de Montpalau d´Argelaguer (Sulforosa) al terme municipal d’Argelaguer. L’alcalde, Ferran Puig (Junts per Sant Jaume-ERC-AM), indica que es tracta d’una de les intencions a encabir al futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Puig apunta que la redacció del POUM és una de les feines de l’actual mandat. La zona de platges fluvials, segons ell, representa una alternativa a la creació d’una piscina municipal. Assenyala que la piscina no és una prioritat perquè la intenció de l’Ajuntament és la d’aprofitar les piscines de Montagut i de Tortellà. La política de l’Ajuntament és la de mancomunar serveis amb els altres municipis de la Vall del Llierca per reduir les despeses de manteniment dels equipaments. «Aprofitar el pavelló del poble que el tingui i la piscina del poble que la tingui», diu. Recorda que la zona de la Font Puda (Sulforosa) havia acollit el safareig municipal. A les dècades dels setanta i dels vuitanta, la zona d´Argelaguer te en l´actualitat una àrea de bany de caràcter popular. La idea també preveu crear-hi una àrea de pic-nic.

Via Verda d´Olot-Argelaguer-Besalú

Argelaguer riu Fluvià

Vall del Llierca, Argelaguer/Besalú/Olot: Via Verda d´Olot-Argelaguer-Besalú.-El Consell Comarcal de la Garrotxa ha demanat assessorament al Consorci de Vies Verdes per fer el projecte d’un carril per a bicicletes entre Olot-Argelaguer-Besalú. Segons fonts del Consorci, l’ens comarcal ha demanat informació sobre els pendents i les amplades necessaris per crear una via verda.
Segon el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona Agusti de CiU-Olot (alcalde de Sant Joan les Fonts), es tracta de trajectes que tendexien a seguir el curs del riu Fluvià i que destaquen per estar proveïts d’un gran atractiu natural. Ha avançat que la sortida de la nova ruta està prevista al final del tram de la via verda que des de l’ermita de l’Esperança a la Canya enllaça amb el casal de joves de la Vall de Bianya a Lloc Alou. Des d’aquest punt, la intenció és crear un enllaç que connecti amb la fàbrica de can Porxes (Vall de Bianya), on hi ha la carretera vella de Sant Joan les Fonts a Olot. Per aquesta via assentada sobre el fluvia des de la falda de les muntanyes, ha d’arribar a Castellfollit de la Roca. Després la via entrarà a la Vall del Llierca pel municipi de Montagut i Oix a través del barri de les Fàbriques, continuarà pel veïnat dels Anglès i sortirà per Sant Jaume de Llierca des d’on connectarà amb Argelaguer i Besalú per les restes de les carretera que fins als anys cinquanta va ser usada pels desplaçaments amb bicicleta cap a les fàbriques de la vora del riu Fluvià.

Sales de Llierca soterrament linies elèctriques 2ª fase

Vall del Llierca, Argelaguer/Sales de Llierca/Besalú: Sales de Llierca soterrament linies elèctriques 2ª fase.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 160 – 23 d´agost de 2011 Núm. 11126 Ajuntament de Sales de Llierca (Garrotxa).
Edicte sobre aprovació inicial d’un projecte. L’alcalde per resolució de data 11 d’agost de 2011, va aprovar inicialment, el següent projecte: PROJECTE 2ª FASE SOTERRAMENT LÍNIES ELÈCTRIQUES.
De conformitat amb el que disposa l’article 37 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, es sotmet a un termini d’informació pública pel termini de 30 dies als efectes de poder presentar-hi reclamacions i/o al·legacions.
Si durant el termini d’informació pública no es formula cap al.legació, s’entendrà definitivament aprovat.
Sales de Llierca, 13 d’agost de 2011 Miquel Palomeras i Anglada Alcalde

Sales de Llierca devolució d’aval empresa Construccions F. Pararols SLU.

Vall del Llierca, Argelaguer/Sales de Llierca/Girona: Sales de Llierca devolució d’aval empresa Construccions F. Pararols SLU..-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 159 – 22 d´agost de 2011 Núm. 10958 Ajuntament de Sales de Llierca (Garrotxa).
Anunci sobre informació pública de sol·licitud de devolució d’aval. L’empresa Construccions F. Pararols SLU., ha sol·licitat la devolució de l’aval núm. 0053/00113, de l’import de 8.567,50 €, dipositat en concepte de garantia per a l’obra “Local polivalent 2ª fase”.
Es fa públic perquè, dins el termini de vint dies, comptats a partir de l’endemà de la inserció d’aquest anunci al BOP puguin presentar reclamacions els qui considerin tenir algun dret exigible a l’adjudicatari per raó del contracte garantit.
Sales de Llierca, 11 d’agost de 2011 Miquel Palomeras i Anglada Alcalde