Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 31 mayo 2016

Tortellà acusa l’empresa de la pedrera d’haver tret més material del compte

Posted by lejarza en 31 mayo, 2016

Tortellà acusa l’empresa de la pedrera d’haver tret més material del compte

Un estudi encarregat per l’Ajuntament conclou que Cycosa va extreure dels Comuns uns 500.000 metres cúbics més dels permesos en la concessió

Ramon Estéban / ACN – TORTELLÀ

Un estudi encarregat per l’Ajuntament conclou que Cycosa va extreure més material del permès de la pedrera de calç dels Comuns de Tortellà, propietat municipal, durant els setze anys que la va explotar. La diferència és de 500.000 metres cúbics, una xifra que els topògrafs han calculat a partir dels metres d’alçària i fondària, així com del perímetre, de la pedrera a cel obert. Per aquest fet, l’Ajuntament preveu demandar Cycosa per danys i perjudicis.

Al marge de la probable demanda, la sobreexplotació s’afegirà a l’expedient sancionador que té obert el consistori contra l’empresa des de fa sis anys perquè no l’ha restaurat. L’equip de govern sorgit de les últimes eleccions municipals va decidir mantenir el procés després que en una reunió informativa amb els veïns va quedar clar que la majoria ho volia així. “No va caldre fer la consulta ciutadana que havíem anunciat”, va explicar ahir l’alcalde, Rafel Domínguez (Independents de Tortellà-CP). L’alternativa a mantenir l’expedient era una proposta que consistia a renovar el conveni i extreure uns 260.000 metres cúbics més en un període de deu anys per acabar de perforar una zona que serviria de dipòsit de runes.

A la pedrera no s’hi treballa des del 2010, quan va expirar el termini de la concessió i l’Ajuntament no la va voler renovar precisament –segons sostenia– perquè l’empresa havia incomplert el punt del conveni pel qual s’havia d’anar restaurant la zona. També hi van influir les queixes dels veïns per les molèsties que ocasionava el pas de vehicles de gran tonatge. L’empresa va denunciar l’Ajuntament, però els tribunals van donar la raó al consistori.

Cycosa (Cales Yesos y Cementos de Olot, SA

Cales, Yesos y Cementos de Olot va sobreexplotar la pedrera de calç dels Comuns de Tortellà, Cycosa, situada al municipi d´Argelaguer Foto Lejarza Garrotxa

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Cales, Yesos y Cementos de Olot va sobreexplotar la pedrera de calç dels Comuns de Tortellà

Posted by lejarza en 30 mayo, 2016

Cales, Yesos y Cementos de Olot va sobreexplotar la pedrera de calç dels Comuns de Tortellà

Un estudi conclou que Cycosa, situada al municipi d´Argelaguer va sobreexplotar la pedrera de Tortellà”

ACN | Argelaguer – Vall del Llierca

L’empresa del president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé i Vergés, Cales, Yesos y Cementos de Olot S.A. (Cycosa), situada al municipi d´Argelaguer, va sobreexplotar la pedrera de calç dels Comuns de Tortellà, de propietat municipal, (Garrotxa) durant els 16 anys que hi va treballar, des de l´any 1994 fins al 2010.

Un estudi encarregat per l’Ajuntament xifra en 500.000m³ de pedra que l’empresa va extreure de més, vulnerant el màxim establert en els diferents convenis.

Després de parlar amb els veïns, l’Ajuntament ha decidit mantenir l’expedient sancionador que ja li va obrir per no haver deixat la zona en condicions i demanar la restauració de l’espai en una obra “de mínims” –valorada en uns 250.000 euros- al marge de reclamar danys i perjudicis.

Aquesta última part encara no està xifrada. L’alcalde, Rafel Domínguez, confia que podran arribar a un acord amb l’empresa però ja adverteix que estan decidits a acudir a la justícia per aconseguir recuperar un espai d’interès natural que està protegit.

La sobreexplotació de Cycosa a la pedrera de calç dels Comuns de Tortellà (Garrotxa) s’hauria produït a dos nivells segons aquest estudi. D’una banda, l’empresa va sobrepassar la cota màxima a la que podia extreure la pedra, fixada a 400 metres, i va arribar al nivell de 377 metres, és a dir, 23 metres de més de fondària. Per altra banda, en alguns indrets va superar també el perímetre fixat en el conveni. En total, l’estudi xifra en 500.000 metres cúbics de pedra que Cycosa hauria extret de més en els 16 anys que hi va poder treballar.

Cal recordar que el primer conveni d’aprofitament de la muntanya dels Comuns, que és de titularitat municipal, va ser el 19 d’abril del 1994. Va ser una adjudicació en subhasta pública segons el qual l’Ajuntament cobrava un cànon anual per ocupació de l’espai i s’especificava un màxim per any d’uns 50.000 metres cúbics a l’empresa que hauria incomplert.

Des de llavors i fins al 2010 aquest conveni es va anar renovant tot mantenint aquestes condicions.

Amb aquestes dades a la mà, l’Ajuntament considera que queda demostrada la sobreexplotació en aquest espai, que se suma al greuge que consideren que han patit durant anys per no haver restaurat la zona quan tocava.

Un incompliment que ja va comportar que el consistori li obrís un expedient. “Si haguessin fet les coses bé des d’un primer moment, ara no estaríem aquí”, ha explicat aquest dilluns a l’ACN l’alcalde del municipi, Rafel Domínguez.

A principis d’any, l’empresa va oferir-los una proposta que consistia en renovar de nou el conveni –Cycosa va haver de deixar d’explotar la pedrera perquè el consistori no li va voler renovar la concessió- amb la idea d’extreure uns 260.000 metres cúbics més en un període de 10 anys per acabar de perforar una zona amb forma de rectangle que després s’utilitzaria com a monodipòsit de runes.

Segons l’alcalde, però, aquesta proposta va quedar del tot descartada perquè entenen que “no té cap sentit”, entre altres coses perquè la pedrera està en inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). “Ara és el moment de restaurar-la i de recuperar aquest espai”, subratlla Domínguez, que recorda que des de començaments d’any que han fet un procés participatiu amb els veïns que també han donat suport a aquesta idea.

Una “obra de mínims” de 250.000 euros

Des del consistori han descartat que la pedrera pugui recuperar el que havia estat anteriorment en una obra “de màxims” que passaria per tornar a pujar els 500.000 metres cúbics de pedra que s’ha enretirat de més, amb el trànsit de camions i l’ocupació de l’espai que això comportaria.

El cost estimat seria superior a 2 milions d’euros que hauria d’assumir Cycosa. El consistori ho veu “inviable” i per això estan disposats a acceptar una restauració de “mínims” que valdria molt menys, uns 250.000 euros.

Bàsicament el que s’hauria de fer és “suavitzar” les pendents que actualment hi ha, replantar l’arbrat i fer la zona visitable sense els riscos de despreniments que actualment hi ha.

L’Ajuntament, que preveu enviar un requeriment a l’empresa en les pròximes setmanes, també demanarà danys i perjudicis per aquesta sobreexplotació.

El consistori entén que el negoci de l’empresa ha estat “rodó” durant tots aquests anys perquè ha extret la pedra que ha volgut –fins i tot més del permès- mentre només havia de pagar un cànon anual d’ocupació de l’espai al municipi.

És per això que estan decidits a defensar els interessos del poble perquè, segons l’alcalde, “el mal ja està fet”. Si l’empresa no s’avé a assumir la restauració i els danys, l’Ajuntament els portarà als tribunals.

El litigi legal entre les dues parts va començar quan l’empresa va denunciar l’Ajuntament per no haver-li renovat la concessió el 2010. La justícia, però, va donar la raó al consistori.

Cinc anys abans, ja hi havia discrepàncies, sobretot perquè l’Ajuntament defensava que l’empresa estava obligada a anar restaurant la zona mentre feia les extraccions. Una feina que, segons el consistori, només va fer de forma incompleta.

Un altre factor determinant per no renovar la concessió va ser que l’explotació provocava moltes molèsties a la trentena de veïns que hi viuen a prop, sobretot pel trànsit de camions. De forma paral·lela, també es va obrir un expedient sancionador.

L’Ajuntament, a mans d’un nou equip de govern (Independents Tortellà-CP), té previst consultar també al poble el nou ús d’aquest espai. Primer però volen aconseguir la seva restauració.

S’ha creat una comissió de treball amb dotze membres per fer el seguiment d’aquest tema que ja estava inclòs a la llista d’actuacions que el nou equip de govern es va comprometre de tirar endavant aquesta legislatura. El govern també compta amb el suport de l’oposició, CiU.

Cycosa (Cales Yesos y Cementos de Olot, SA

Cales, Yesos y Cementos de Olot va sobreexplotar la pedrera de calç dels Comuns de Tortellà, Cycosa, situada al municipi d´Argelaguer Foto Lejarza Garrotxa

Foto Lejarza: Cycosa, situada al municipi d´Argelaguer va sobreexplotar la pedrera de Tortellà

Posted in Uncategorized | 4 Comments »

L’Ajuntament de Riudaura vol recuperar els camins vells

Posted by lejarza en 28 mayo, 2016

L’Ajuntament de Riudaura vol recuperar els camins vells

Argelaguer – Vall del Llierca

L’Ajuntament de Riudaura (Garrotxa) vol restablir traçats antics de camins que havien quedat en desús. Els considera un patrimoni del municipi i un potencial atractiu turístic.

L’Ajuntament de Riudaura treballa en un projecte que considera “gran i complex”, però que està convençut que s’ha d’acabar convertint en un atractiu turístic per al municipi. Això sí, no el vol tirar endavant de qualsevol manera, tenen clar que els camins els han de recuperar de la mà dels seus propietaris.

La intenció de l’Ajuntament és no quedar-se només en la recuperació dels camins. Un cop restablerts, podrien ser senders i incorporar-se a Itinerànnia, la xarxa de senders de la Garrotxa, Ripollès i l’Alt Empordà.

La recuperació de camins és el gran projecte de territori i medi ambient de l’Ajuntament de Riudaura per aquest any i arriba després de la neteja de la Riera Riudaura que va fer l´any 2015. A la tardor, i amb l’ajuda d’un grapat de veïns que van fer de voluntaris, va poder netejar la llera de la Riera que passa pel municipi.

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

Besalú es porta 1.260.011€ del pressupost de la Generalitat de Catalunya i cap inversiò pel reste de municipis de la Garrotxa

Posted by lejarza en 26 mayo, 2016

Besalú es porta 1.260.011€ del pressupost de la Generalitat de Catalunya i cap inversiò pel reste de municipis de la Garrotxa

Els pressupostos no inclouen cap partida per la variant d´Olot”

Argelaguer – Vall del Llierca

El projecte de Pressupstos de l´any 2016 de la Generalitat de Catalunya que el Parlament acaba d´aprovar, invertirà a la comarca de la Garrotxa 1.977.742,46€, un 0,3% de les inversions

Més de la meitat d´aquests diners 1.260.011,19€ van per pagar les obres del Pont de la C-66 a Besalú, per a Carreteras de la Generalitat mig milió d’euros 466.131,27€ per senyalització i barreres de seguretat, i pel parc de Carreteres de la Generalitat a Bianya rebrà 250.000€ més de l´Institut Català del Sòl i l´Observatori del Paisatge d´Olot té pressupostats 1.600 euros per material de la seva seu.

El pressupost de la Generalitat de Catalunya no destina cap inversiò pel reste de municipis de la Garrotxa: Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d´Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres i Santa Pau.

Els pressupostos de la Generalitat no inclouen cap partida per la variant d´Olot i les Preses.

El Govern ha reiterat a través dels diferents consellers de Territori i Sostenibilitat que aquesta erà una obra prioritària però que la seva construcció dependrà de la disponibilitat pressupostària. Els comptes del 2016 no inclouen cap partida per a aquesta obra malgrat la insistència de l´Ajuntament d´Olot que ho reclama.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, a Olot a principis de maig va subratllar que la variant d´Olot era un projecte “molt costós” que incloïa també la de Les Preses i el desdoblament pendent de la C-66 i que es tractaria com a un de sol, també va dir que el Govern intentaria mostrar el “compromís” amb aquest projecte “d´alguna manera o altre” amb els pressupostos d´aquet any.

L´alcalde d´Olot de Junts pel Sí, ha reconegut sentir-se “decepcionat” perquè els pressupostos de la Generalitat del 2016 que es van donar a conèixer no inclouen cap partida per la futura variant.

WP_20160516_11_42_16_Pro

Besalú es porta 1.260.011€ del pressupost de la Generalitat de Catalunya i cap inversiò pel reste de municipis de la Garrotxa “Els pressupostos no inclouen cap partida per la variant d´Olot” (Foto: Lejarza Argelaguer – Vall del Llierca)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Un informe qüestiona l’aliança dels hospitals d’Olot, Vic i Campdevànol

Posted by lejarza en 24 mayo, 2016

Un informe qüestiona l’aliança dels hospitals d’Olot, Vic i Campdevànol

Diari de Girona (DdG) Olot – X.V.

Un informe confidencial del comitè directiu de l’Hospital d’Olot posa en dubte els beneficis de l’aliança estratègica entre els hospitals d’Olot, Vic i Campdevànol. El document de 16 pàgines comptablitiza en 150.000 € el sobrecost de la unió convinguda per a l’Hospital d’Olot. L’aliança, coneguda com la del Triangle, va ser signada el 201o amb la voluntat de mancomunar serveis. Els tres centres comparteixen serveis de Digestologia, Urologia, Farmàcia, Diagnòstic per la Imatge i d’altres.

L’informe explica que l’Hospital d’Olot i de la Garrotxa paga un terç del sou al cap territorial de Diagnòstic per la Imatge per estar 3 hores a la setmana a Olot. També assenyala que el cost de tenir 3 dies mensuals un cap d’Oftalmologia del Consorci Hospitalari de Vic és de 17.000 € anuals.

L’existència del document va arribar al darrer ple de l’Ajuntament a través d’una pregunta de Xavier Garcia (regidor d’Olot en Comú). Va demanar: «Hem tingut coneixement d’un informe de l’equip directiu de l’Hospital d’Olot lliurat al Patronat, on d’alguna manera fa un balanç que recull els beneficis i els problemes que a dia d’avui ha portat la denominada aliança del Triangle (Hospitals de Campdevànol, Olot i Vic), que es va signar l’any 2010».

Va seguir: «És un balanç, en el qual el negatiu pesa molt més que els beneficis per la ciutat d’Olot». Va continuar: «Els aspectes negatius tenen relacio en aspectes econòmics bàsicament en contra d’Olot i en benefici de l’hospital de Vic i en el servei que es presta als ciutadans d’Olot i Garrotxa.

Va assenyalar: « Es pot observar tant en els serveis assistencials com en els no assistencials». Va enumerar: El tema digestiu, diagnòstic per imatge, oftamologia…». Va afirmar: «Proposen fer una parada per reflexionar com han anat les coses i estudiar incorporar l’Hospital Josep Trueta de Girona a l’aliança.

«Hi ha patronat, consell d’administració i equip directiu independent de cada centre», va aclarir Corominas. A partir de la independència de gestio, l’alcalde va plantejar: «De qui és responsabilutat de com es gestiona l’hospital?». Va seguir: « Qui és que ha escrit allà facin coses en contra d’Olot». Va valorar:«Trobo absolutament fora de qualsevol paràmetre que algú gosi dir que el govern de la Generalitat governa per beneficiar Vic i perjudicar Olot». Va considerar:«Si algú té clar l’existència d’un govern que perjudiqui Olot, caldrà reunir-se i anar a trobar el govern de la Generalitat».

Va definir l’informe d’esbiaixat. Uns moments més endavant en el discurs, diria: «La primera cosa que necessiten els informes és ser contrastats». Segons ell, «No val basar-se en la posició d’un, perquè el Triangle són 3 i a més hi ha el que contracta tot això que és el Servei Català de la Salut.

Feta la referència a l’esbiaix (deviació de l’argumentació) va seguir: «Jo he viscut situacions gravíssimes que s’han solucionat gràcies a això [el Triangle]. Va exclamar: Escolti! Tots els diners necessaris per solucionar determinats temes». Tot seguit, va criticar la portada al ple de l’informe, va al·legar una possible pèrdua de confiança envers l’Hospital i va fer referència a la satisfacció dels usuaris mostrada a les enquestes.

Va anunciar la possible creació de la figura de coordinador de gerents i la reunió – el 31 de maigdel Patronat de l’Hospital amb el director general de la Salut, David Elvira. Va dir: «Ens ve a donar explicacions sobre que és el que funciona i el que no funciona».

Aquí va trencar i va apuntar: «Però, Escolti! Que algú digui que contracta persones i no les fa fer res?». Va valorar: «Això té responsables directes amb la gestió»

Relleu del gerent

La pregunta de Xavier Garcia, va tenir complement. Anna Descals va exposar: «Sabem que el gerent de l’Hospital, aviat, plegarà i que hi ha sobre la taula el nomenament d’un nou gerent». Curt i ras, va concretar: «Oriol Morera!».

«Home!… per l’amor de Déu», va exclamar Corominas que va definir: «Una tergiversació de la realitat brutal» i va aclarir: «Oriol Morera no està en cap llista». Sobre el relleu del gerent va explicar que Carles Puig (gerent des de fa 25 anys) es vol prejubilar i hi té dret.

WP_20160516_11_40_58_Pro

Un informe qüestiona l’aliança dels hospitals d’Olot, Vic i Campdevànol (Foto: Lejarza Argelaguer Garrotxa)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Holanda vol acomiadar-se del petroli

Posted by lejarza en 20 mayo, 2016

Holanda vol acomiadar-se del petroli

Argelaguer – Vall del Llierca

La Cambra baixa del país ha aprovat un projecte de llei que vol acabar amb els automòbils dièsel i de gasolina -inclosos els vehicles híbrids de baix consum- per a l´any 2025. La llei, pionera al món a aquesta escala, haurà ara de traslladar-se al Senat per a la seva ratificació.

De passar tots els tràmits, Holanda tindria nou anys per preparar-se per la fi de tota una cadena de subministrament i producció, ja que es prohibiria la venda de vehicles propulsats per combustibles fòssils, permetent únicament els elèctrics i a hidrogen.

Els vehicles contaminants podran seguir circulant i es preveu que vagin sent substituïts amb el pas del temps.

La mesura va ser presentada pel Partit del Treball d´Holanda i ha generat controvèrsia, ja que només el 5% de la capacitat de generació elèctrica del país prové de fonts renovables. Per això, el país ha d´adaptar la seva infraestructura de generació energètica si vol estar a l´altura del desafiament.

Holanda és, a dia d´avui, una de les nacions europees que registra un major contingut en carboni en la seva atmosfera, a més de tenir un baix nivell d´eficiència energética.

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

L’Ermita de la Devesa és un santuari pertanyent al municipi de Montagut i Oix

Posted by lejarza en 20 mayo, 2016

L’Ermita de la Devesa és un santuari pertanyent al municipi de Montagut i Oix

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

L’Ermita de la Mare de Déu de la Devesa és un petit Santuari situat als estreps nord orientals de la serra de Sant Julià del Mont, a la dreta del riu Fluvià, al veïnat dels Angles.

El Temple té una estructura primitiva, d’època romànica, que fou notablement modificada durant el segle XVI. Té una única nau amb un absis semicircular (amb finestra inclosa); a la façana de ponent hi ha una porta d’entrada adovellada, amb dos arcs en gradació, així com el campanar de cadireta que havia estat de doble obertura però, actualment, només en resta una.

L’ermita de la Mare de Déu de la Devesa és un petit santuari que es troba situat a uns dos quilòmetres al sud-oest de la població de Castellfollit de la Roca, en una zona actualment boscosa i solitària, just al damunt de la muntanya per on passen els túnels de la autovía A26, al terme municipal de Montagut i Oix.

La primera notícia documental del santuari data de l’any 1261, quan Berenguer de Requesens va fundar-hi un benefici.

No tornem a tenir notícies de l’ermita fins a l’any 1344, quan es produí un conflicte entre les autoritats eclesiàstiques i un laic (en Santaló de Mont, amb tota probabilitat propietari del proper mas Santaló), pel control de l’esmentada capella i els seus béns.

Aquest conflicte comportà que s’encomanés al prevere Pere Pasqual el govern de la capella, atès que els laics tenien prohibit governar esglésies.

Tanmateix, alguns anys després (1369), davant la manca d’un responsable que es fes càrrec del manteniment de l’edifici, se li confià a Ramon Santaló (segurament fill de l’anterior), fet que ens mostra l’aïllament i solitud de la zona.

A època moderna, a l’any 1540, es realitzà una ampliació de la nau de l’església, fet clarament constatable en l’aparell de l’edifici. Posteriorment, en una data indeterminada, a aquesta ampliació, se li afegí un casalot adossat a la façana de l’entrada, que servia d’habitatge a l’ermità, i es sobrealçà el campanar d’espadanya.

Aquest afegit, però, ja es trobava deshabitat a finals segle XIX i fou aterrat poc després. Finalment, la Guerra Civil (1936-39) afectà l’ermita, a l’igual que tants altres edificis religiosos del nostre país, i comportà la pèrdua d’una interessant talla romànica que representava la verge Maria amb el nen Jesús (la qual fou substituïda als anys quaranta per una rèplica).

Coordenades UTM X: 464430.79 Y: 4672975.15

WP_20160416_10_55_21_Pro (2)

L’Ermita de la Devesa és un santuari pertanyent al municipi de Montagut i Oix Foto: Juan R Lejarza, Argelaguer Garrotxa

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Protecció del conjunt històric de Beget

Posted by lejarza en 19 mayo, 2016

Protecció del conjunt històric de Beget

antic municipi de la Garrotxa”

Argelaguer – Vall del Llierca

La conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha obert l’expedient de delimitació de l’entorn de protecció del conjunt històric de l´antic municipi de la Garrotxa, Beget (Baget).

Es tracta d’adequar els límits de la protecció marcada a la declaració de Conjunt Historicoartístic feta l’any 1983, la declaració marca que no hi hagi cap edifici que obstaculitzi les vistes del nucli de Beget.

El conjunt històric de Beget està format per tres sectors o barris, separats per dues rieres i connectats per dos ponts.

L’edifici més destacat és l’església de Sant Cristòfol, al voltant de la qual es formà el sector més antic de Beget. D’aquí procedeix el Crist Majestat de Baget (Beget), que és obra del segle IX.

Pel pont de Beget, possiblement del segle XIV, s’accedeix al segon sector del poble, on s’uneixen el camí de França i el de la Font.

Les cases de Beget estàn assentades sobre la roca, amb parets de pedra.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Els Museus d’Olot celebren el Dia Internacional dels Museus

Posted by lejarza en 19 mayo, 2016

Els Museus d’Olot celebren el Dia Internacional dels Museus

Olot Cultura (Garrotxa) / Argelaguer – Vall del Llierca

Els Museus d’Olot se sumen com cada any al Dia Internacional dels Museus (DIM), una celebració que té lloc el dia 18 de maig arreu del món amb la voluntat de conscienciar la ciutadania de la importància de la tasca dels museus i del seu paper pel que fa al desenvolupament de la societat.

El DIM gira en cada edició al voltant d’una temàtica que, aquest 2016, és “Museus i paisatges culturals”, per reconèixer el paper que juguen els museus en l’educació i l’enriquiment de les cultures.

Al voltant d’aquest dia museus d’arreu del món organitzen activitats així com jornades de portes obertes.

Les següents són les propostes d’activitats dels Museus d’Olot per aquest 2016.

Entrada gratuïta als Museus

Dimecres 18 de maig:

El Dia Internacional dels Museus, el Museu de la Garrotxa, el Museu dels Volcans i el Museu dels Sants es podran visitar gratuïtament.

XERRADA DEL CICLE ELS GRANS INTERROGANTS DE LA CIÈNCIA

Divendres 20 de maig, 19 h, Casal Marià

Les aigües dolces i el cicle del carboni: irrellevant curiositat o important actor global?”, a càrrec de Biel Obrador Sala.

Dissabte 21 de maig, 12 h, Museu de la Garrotxa

Interpretem el paisatge i el temps a través de les pintures”, a càrrec de Jordi Zapata.

Activitat amb interpretació al llenguatge de signes.

Dissabte 21 de maig, 18.30 h, Arxiu Comarcal de la Garrotxa

Iconoclàstia i republicanisme”, a càrrec de Manuel Delgado.

Activitat inclosa en la programació d’activitats de l’exposició “Art a Olot durant la Segona República (1931-1939)”.

Visita guiada al Museu dels Sants

Diumenge 22 de maig, 12 h.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

El Consell Comarcal de la Garrotxa aprova 1.117.874 milions d´euros en el tractament de lixiviats

Posted by lejarza en 18 mayo, 2016

El Consell Comarcal de la Garrotxa aprova 1.117.874 milions d´euros en el tractament de lixiviats

Argelaguer – Vall del Llierca

El Consell Comarcal de la Garrotxa va aprovar amb els vots de CiU, ERC, PSC i l’abstenció de la CUP el projecte d’adequació del vas del dipòsit descontrolat de residus municipals de la Garrotxa per al tractament de lixiviats.

El projecte està valorat en 1.117.874€ i es concretarà en el decurs d’aquest any. L’actuació farà possible el tractament de lixiviats en l’estació depuradora d’aquests líquids del mateix abocador del Clot de les Mules, a Beuda.

Part dels lixiviats (líquids resultants de la descomposició de residus) són transportats a equipaments de fora de la comarca, cosa que suposa una despesa important.

Abans, havien estat tractats a la depuradora d’Olot i també havien projectat una planta en un polígon d’Olot.

Des de fa uns 4 anys el Consell Comarcal i la Junta de Residus van decidir fer el tractament al mateix abocador, perquè quan el tanquin encara s’hi hauran de treure durant molt de temps els lixiviats.

El lixiviat és un residu perillós, els residus de la fracció rebuig dipositats a l’abocador comarcal sofreixen, en condicions anaeròbiques, un procés de transformació i estabilització dels residus, que produeix per una banda biogàs i per una altra un líquid de color negre anomenat lixiviat.

Posted in Uncategorized | 1 Comment »