La renda garantida de Ciutadania

Juan R. Lejarza, Argelaguer (Garrotxa): La renda garantida de Ciutadania.-La Unió Europea (UE) va proclamar l’any 2010 com l’any europeu de lluita contra la pobresa i l’ exclusió social. El 2010 es diagnostica que al conjunt de la UE hi ha 115 milions de persones en risc de pobresa, inclosos 20 milions d’infants i el 8% de la població treballadora. En el marc de l’Estratègia Europea 2020, la Comissió Europea es planteja l’objectiu de reduir en 20.000.000 el nombre de persones en situació de pobresa i exclusió social per a l’any 2020. Amb aquest objectiu, llança la Plataforma de Lluita Contra la Pobresa i l’Exclusió Social, que insta els estats membres a treballar per tal de millorar l’accés al treball, a la seguritat social, als serveis bàsics (assistència sanitària, habitatge, etc.) i a l’educació; utilitzar millor els fons de la UE per donar suport a la inclusió social i combatre la discriminació, i avançar cap a l’ innovació social per trobar solucions intel·ligents en l’ Europa que sorgeixi de la crisi, especialment de cara a un suport social més eficaç. Més recentment el Comitè Econòmic i Social Europeu ha emès un Dictamen per reclamar un pla de rescat social per tal de poder fer efectiva l ‘ Estratègia Europa 2020.
L’any 1990, per mitjà del Decret 144/1990, modificat pel Decret 213/1991, es va establir el Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció amb la finalitat de fer possible la inserció social i laboral de les persones afectades. El Programa va ser actualitzat l’ any 1995 amb el Decret 228/1995, de 25 de juliol. L’ any 1997 s’ aprova la encara vigent Llei 10/1997, de 3 de juliol, de regulació de la renda mínima d’ inserció, que ha estat objecte de diverses modificacions.
Les lleis que han modificat la inicial Llei 10/1997, de 3 de juliol, de regulació de la renda mínima d’ inserció: la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, i la més recent continguda a la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives; la renda mínima d’inserció inicial ha perdut el seu objecte i la seva finalitat, i ha deixat de ser un dret subjectiu de les persones en situació de pobresa; objecte i finalitat que ha de ser recuperat en aplicació de l’article 24. 3. de l’ Estatut d’ Autonomia de Catalunya.
La proposta de Renda Garantida de Ciutadania té per objecte garantir que ningú estigui per sota del llindar de la pobresa i consisteix en:
1-Un dret universal de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, no condicionat a disponibilitats pressupostàries ni a l’obligació de participar en accions d’ inserció social i laboral.
2-Un dret subjectiu de caràcter individual però vinculat a la situació econòmica de la persona i, en el seu cas, del nucli familiar o de convivència.
3-El dret a percebre una prestació econòmica de, com a màxim, 664 euros mensuals per dotze pagues.
4-La prestació econòmica de la Renda Garantida de Ciutadania té caràcter suplementari; és el dret a percebre la quantitat necessària a fi que, sumada als ingressos econòmics que es tinguin per qualsevol concepte, es disposi d’uns ingressos econòmics iguals a 664 euros mensuals per dotze pagues.
5-Els requisits per accedir al dret a cobrar la prestació econòmica de la Renda Garantida de Ciutadania són:
a)-Tenir 18 o més anys, o ser menor emancipat.
b)-Estar vivint legalment a Catalunya.
c)-Tenir residència continuada a Catalunya durant un mínim de 12 mesos.
d)-No disposar d’ ingressos econòmics superiors als mínims garantits equivalents a la quantia de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (per l’ any 2012, 664 euros mensuals per dotze pagues), durant com a mínim els 4 mesos anteriors a la sol·licitud.
6-El projecte de Llei per la Renda Garantida de Ciutadania regula també les obligacions de les persones perceptores de la prestació econòmica; l’ incompliment de les obligacions pot comportar la suspensió o la pèrdua del dret a percebre la Renda Garantida de Ciutadania.
7-El finançament de la Renda Garantida de Ciutadania és a càrrec dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, i serà gestionada per l’ Administració de la Generalitat de Catalunya, les administracions locals, i amb la participació de les entitats del tercer sector, degudament acreditades.
8-La no-resposta de l’administració pública competent a la sol·licitud feta pel ciutadà o ciutadana comportarà el reconeixement del dret a percebre la prestació econòmica.
—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, EUiA-ICV

La policia de Satanàs

Albert Brosa Sánchez-Maroto, Director Olot Televisió Societat Limitadà (OTV): La policia de Satanàs.-La plantilla d’agents de la policia municipal d’Olot reclama aquests dies i insistentment els seus drets, tal com fan molts treballadors del sector públic que es veuen perjudicats per les retallades. Escoltant i analitzant totes les parts m’adono que uns i altres, treballadors i administració, tenen la seva part de raó. És lògic que qui pateix les retallades reclami el que és seu però també que s’apliquin mesures perquè a la caixa no hi ha diners. En tot cas, no pretenc entrar en el debat econòmic. Aquest el tenim molt sovint i no es tracta de repetir sempre la mateixa cançoneta. Vull aportar la opinió sobre un fet que m’ha esgarrifat profundament. El protagonista és el mateix grup d’agents del principi. Fa uns dies, en una de les protestes públiques, es van manifestar a les portes de l’Ajuntament d’Olot per reclamar que l’administració local compleixi amb el conveni que té signat amb els treballadors del cos. No m’atreveixo a fer de jutge en aquest afer perquè fàcilment podria concórrer en l’error de fer un mal judici. Però no em tallaré ni un pèl en descriure la meva opinió pel que considero que és un atac indiscriminat i sense escrúpols d’aquests agents contra l’inspector en cap de la policia municipal de la ciutat. La concentració tenia dos ingredients afegits; uns xiulets -que amb prou feines permetien als mitjans de comunicació presents escoltar correctament les declaracions d’un agent que feia de portaveu- i uns fulletons. Aquests papers, mal retallats i en blanc i negre, hi apareix la foto de l’inspector en cap de la policia municipal d’Olot, Ignasi López. Això no tindria més rellevància si no fos perquè la seva imatge, mal escanejada i potinejada, està modificada i sobreposada en el que sembla ser el cos del Papa vestit de blanc i, al marge esquerra i en vertical, hi ha escrita la frase següent: “A Dios rogando, con el mazo dando”. Confio que la descripció sigui prou acurada perquè no m’atreveixo a publicar una imatge que és vomitiva i impròpia d’uns agents de l’autoritat. No és gens habitual que l’inspector en cap d’un cos policial exerceixi al mateix temps de diaca però trobo profundament desafortunat que la creença religiosa del Sr. López hagi estat utilitzada com a arma d’insult i mofa. La persona o persones que estan al darrera d’aquest acte no tenen ni idea del que vol dir tenir respecte cap a les persones, i es realment penós que això arribi d’uns agents de la policia. Em saben dir amb quina autoritat exigiran als ciutadans una bona conducta a partir d’ara? Amb quina cara donaran lliçons de bones pràctiques als olotins? Ensenyaran els seus barruers mètodes per instruir? M’he permès consultar el Codi d’Ètica de la Policia de Catalunya per saber si a l’escola de policies els hi ensenyen modals. Resulta que sí, que el bon saber fer ja hauria d’anar incorporat a les seves plaques. La normativa, que trobaran fàcilment al web de la Generalitat, diu que la feina que exerceixen com a agents ha de seguir “un rigorós respecte i protecció de la dignitat humana com a fonament de la dimensió ètica de la funció policial” i, també diu, que han d’actuar tenint sempre present “les bones pràctiques policials, la consciència professional i el respecte als drets i les llibertats de les persones”. Utilitzar l’exercici religiós de l’inspector en cap de la policia per interessos personals és un acte vergonyós. Per tot això crec que la ciutadania els hauria d’exigir una rectificació pública. Amb actes com aquest han perdut bona part del respecte i l’autoritat. Guanyar-se’l és molt difícil i en canvi perdre’l és molt fàcil. Vostès se l’han carregat amb un moment.
FONT: http://www.albertbrosa.cat/avui/la-policia-de-santanas

La Televisió de Satanàs Televisió Societat Limitadà (OTV) La Televisió de CiU-Olot subvencionada amb diners publics dels Ajuntaments de la Garrotxa

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, EUiA-ICV

Riudaura capital de la lucha en contra del fracking y un modelo agotado

Llorenç Planagumà Guàrdia
 geòleg, membre del Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST) i militant D´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) Olot a la Garrotxa, asesor de la plataforma RiudauraJunts: Riudaura capital de la lucha en contra del fracking y un modelo agotado.- En octubre de 2012 la Generalitat de Cataluña otorgó un permiso de investigación para la obtención de hidrocarburos a una empresa multinacional que preveía explotarlos cerca de Riudaura (Cataluña). La denuncia y presión popular hizo que el 15 de marzo se le retirara el permiso.
La historia nos ha demostrado muchas veces que no hay pueblos o causas pequeñas. Desde el pasado mes de diciembre un pueblo situado en el norte de Cataluña ha tomado conciencia de que algo hay que cambiar y que nadie, en ningún lugar del mundo, puede escapar de este ciclón de acaparamiento de recursos en pocas manos y a cualquier precio. Riudaura ha podido palpar este hecho a través del fracking, una técnica extractiva con un elevado riesgo de problemáticas ambientales por contaminación de acuíferos, impacto paisajístico, ruido,… y muchas otras como consecuencia de intentar desarrollar una actividad económica extractiva en un espacio rural y de interés natural.
No tiene ningún sentido. Nuestra sociedad, que ha basado su desarrollo económico en un crecimiento a base de infraestructuras, extracción de recursos y consumo desaforado, está llegando a su fin y los hechos de Riudaura son una prueba. Riudaura ha despertado y está luchando para prohibir el fracking en Cataluña, en España y para que la Unión Europea lo regule a partir de las problemáticas ambientales que genera.
Con este despertar, Riudaura da cuenta de que para solucionar el problema no solo tiene que detener el permiso, que ya lo ha hecho, sino pedir también que esta técnica se prohíba en todo el Estado español, y esto quiere decir que los líderes políticos empiecen a debatir qué modelo queremos para no llevar al país a un callejón sin salida al que estamos abocados. La cuestión es que en estos momentos estamos en una encrucijada histórica, y debemos decidir si dejamos que avance hacia este modelo injusto y desigual apurando hasta el último recurso natural y humano que tiene el territorio para satisfacer las necesidades de unos pocos o un modelo compartido por todos y sostenible, donde todas las personas tengan cabida sin necesidad de pasar penurias. Penurias ambientales, penurias económicas y penurias sociales. En estos momentos pocas cosas representan tan bien la codicia humana como el fracking. Un sistema de extracción de muy poca rentabilidad económica y de gran impacto social y ambiental en el territorio. El 50% de los hidrocarburos que da la perforación (gas o petróleo) se extraen durante el primer año. Es de una efemereidad extractiva nunca vista.
Lo importante en todos estos procesos es que una vez un pueblo o colectivo toma conciencia de este disparate se moviliza y pide responsabilidad a los ciudadanos que han sido elegidos y nos representan para que velen por el interés general y no el de las grandes empresas. Se podría tomar la opción de defender el pueblo y después de la victoria aislarse a esperar tiempos mejores pero algo, la intuición, dice que nadie se salvará de este ciclón en el que estamos inmersos y que necesitamos trabajar por un cambio de modelo. Esto sólo se puede hacer con una cuidadanía comprometida que tome las riendas de la Política. Esta es la estrategia de Riudaura: exigir que quien debe gestionar lo haga, y lo haga pensando en el bien de toda la sociedad. Por eso Riudaura no le basta haber agrupado una mayoría social y política en torno al pueblo para detener el fracking en Cataluña, también quiere hacerlo en todo el Estado español y para eso hay que trabajar, y buscar complicidades y alianzas. El pueblo de Riudaura ya ha aprendido que la única solución es una lucha más allá del pueblo y como Riudaura saldrán muchos más para hacer frente a este sistema que permite no tener en cuenta la ciudadanía. Ahora es tiempo de Política en mayúsculas, no podemos dejar que nos la hagan, la reivindicaremos día a día y si es necesario no dormiremos para garantizar que quien nos gobierna nos lleve a buen puerto a todos y todas, sin dejarse a nadie por el camino y con el territorio sano y salvo. Riudaura ha entendido que la Política es la clave de todo y que hay influir desde abajo.
Esta práctica de presión social para alcanzar unos objetivos es una señal de madurez democrática. Los poderosos, en forma de lobbys de intereses, tienen el dinero pero no tienen la fuerza del pueblo. Estamos en las luchas del 1%, que tiene el 99% de los recursos económicos, contra el 99%, que sólo tiene el 1% de los recursos, y los resultados de estas luchas se visualizarán en las decisiones políticas. La «batalla» de Riudaura es un ejemplo, en este caso con una victoria táctica del 99%. Este conflicto surge de dos enfadadas, una por la estupidez del fracking, y lo que hemos visto que significa, y el otro, por la manera como se trata a la ciudadanía en las decisiones que le afectan. Como si fueran inmaduros y que no pueden decidir cuestiones claves aunque tengan toda la información. Por ejemplo: ¿Cuántos recortes han consultado a la ciudadanía? ¿Hay que rescatar a los bancos? ¿Porque no se hace una consulta de todo esto? De la misma manera, no podemos colocar una extracción en un territorio sin antes analizar su viabilidad, interés y consultarlo en el territorio aportando toda la información. Es una obligación despertar y reivindicar nuestros derechos, una deuda moral con la democracia que tan finamente nos han secuestrado. Ésta, la de Riudaura, como muchas otras que están surgiendo, es la manera de volver a recuperar lo que es nuestro, el derecho a decidir, el derecho a reclamar que el poder bien del pueblo y quien gobierna tiene que conseguir día a día y no sólo en unas elecciones. El liderazgo, como el respeto, se gana, no viene dado.

L´alcaldessa de Riudaura, Eulalia Massana amb la moció de ICV-EUiA-Argelaguer al Consell Comarcal de la Garrotxa el 25-12-12 contra el ´fracking´ a la mà. X.V. (DdG)

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, EUiA-ICV

Moció del Grup d`ICV-EUiA/Argelaguer (Garrotxa) al Plè de l`Ajuntament de Argelaguer de rebuig a l`Avantprojecte de modificació de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local (LBRL)

Vall del Llierca, Argelaguer – Olot – Girona: Moció del Grup d`ICV-EUiA/Argelaguer (Garrotxa) al Plè de l`Ajuntament de Argelaguer de rebuig a l`Avantprojecte de modificació de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local (LBRL).-Ajuntament de Argelaguer (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 169 Data 25 de març de l´any 2013.
Exm. Sr. Alcalde-President del Ajuntament D´Argelaguer
El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, anb DNI 14XXX373M en representació de la Coalició ICV-EUiA D´Argelaguer, major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).
EXPOSO:
Que es coneix el “Anteproyecto de Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administación Local”, Legis Supervacuae, informat pel Consell de Ministres del Govern D`Espanya que modifica articulat de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de las Bases del Règim Local (LRBRL) i del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (LRHL), aprovada per RDL 2/2004, de 5 de març.
Que comportarà la vulneració del principi d’autonomia del Municipi D`Argelaguer i del principi de subsidiarietat i que afectarà de forma fonamental la cohesió econòmica, social i territorial del nostre municipi.
Aquesta proposta del govern del Partit Popular (PP) es fa al marge del diàleg i el consens necessari amb el món local i les entitats municipalistes, partint en molts casos del desconeixement.
Que la proposta a qui realment perjudicarà serà al conjunt dels Veïns i Veïnas de Argelaguer que veuràm afectats els seus drets a l’accés públic dels serveis i a les seves garanties recollides en la Constitució i en els principis rectors de l’Estatut de Catalunya.
DEMANO:
Rebutjar la proposta presentada pel Govern D´Espanya de reforma de la Llei Reguladora de Bases de Règim Local per la vulneració flagrant de l’autonomia local dels ajuntaments i el trencament que significa amb el marc competencial del món local contingut en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Constitució i la Carta Europea d’Autonomia Local.
Que per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Ajuntament D´Argelaguer l’aprovació de la: MOCIÓ DE REBUIG A l’AVANTPROJECTE DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI REGULADORA DE LES BASES DEL RÈGIM LOCAL (LBRL) que Anex le registren (pàg 1/5). Gracies

Argelaguer (Garrotxa), 25 de març de 2013 Fdo: Juan R. Lejarza

TEXT:
MOCIÓ DEL GRUP D’ICV-EUIA/ARGELAGUER (GARROTXA) AL PLÈ DE L’AJUNTAMENT DE ARGELAGUER DE REBUIG A l’AVANTPROJECTE DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI REGULADORA DE LES BASES DEL RÈGIM LOCAL (LBRL)

Atès que es coneix el “Anteproyecto de Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administación Local”, Legis Supervacuae, informat pel Consell de Ministres del Govern D`Espanya que modifica articulat de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de las Bases del Règim Local (LRBRL) i del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (LRHL), aprovada per RDL 2/2004, de 5 de març.

Atès que la proposta no té en compte els principis de la Carta Europea d’Autonomia Local, aprovada el 1985 i ratificada per l’Estat espanyol el 20 de gener de 1988, i que comporta la vulneració del principi d’autonomia del Municipi D`Argelaguer i del principi de subsidiarietat i que afectarà de forma fonamental la cohesió econòmica, social i territorial del mapa municipal català, comportant especialment un trencament del principi constitucional d’igualtat de drets i deures de tota la ciutadania.

Atès que aquesta reforma proposa un model basat en la centralització, la configuració territorial del govern en les províncies i per tant, no reconeixent les especificitats organitzatives dels territoris i en el nostre cas vulnerant el marc competencial contingut en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i el mapa municipal català.

Atès que aquesta iniciativa legislativa, després de 30 anys esperant un nou marc competencial, suposarà un retrocés sense precedents en el món local, i en cap cas abordarà els problemes històrics llargament reclamants sobre el marc competencial municipal i el model de finançament local.

Atès que aquesta reforma s’ha basat exclusivament en la “Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera” sense tenir en compte el principi d’autonomia i el principi de subsidiarietat i ignorant les necessitats de la ciutadania i els nivells de qualitat, eficàcia i eficiència dels serveis que presten avui els governs locals.

Atès que aquesta proposta del govern del Partit Popular (PP) es fa al marge del diàleg i el consens necessari amb el món local i les entitats municipalistes, partint en molts casos del desconeixement sobre els nivells de prestació de serveis que ofereixen els municipis i l’ofec financer en què es veuen sotmesos molts ajuntaments agreujat encara més per la situació de crisi econòmica.

Atès que actualment el Govern de la Generalitat de Catalunya està elaborant la Llei de Governs Locals per tal de desplegar un marc institucional local en línia amb les previsions de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i establir una reordenació racional del sistema per tal de garantir la sostenibilitat dels serveis que presten els ajuntaments i reconèixer el paper vertebrador dels governs locals.

Atès que del contingut del “Anteproyecto de Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administación Local” (ALRASOAL) es desprèn un canvi radical del model d’organització institucional, que pot comportar entre d’altres qüestions:

La desaparició i la pèrdua de qualitat de molts serveis públics bàsics (serveis d’ocupació, escoles bressol, escoles d’ensenyaments artístics, formació d’adults, atenció social, polítiques actives d’habitatge, polítiques d’igualtat o de joventut…), que els Ajuntaments han anat assumint al llarg dels anys i que han estat decisius en el progrés del nostre país i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i un greu retrocés de la qualitat democràtica, en proposar la pèrdua de capacitat de decisió sobre les polítiques de proximitat per part dels Ajuntaments, que són el nivell institucional més proper a la ciutadania. Es proposa, fins i tot, la intervenció dels municipis de menys de 5.000 habitants o derivar part de la decisió i la gestió d’aquestes polítiques a les Diputacions, que no estan sotmeses a votació directa. Allunyant d’aquesta manera les decisions del control de la ciutadania.

Atès que la proposta a qui realment perjudicarà serà al conjunt dels Veïns i Veïnas de Argelaguer que veuràm afectats els seus drets a l’accés públic dels serveis i a les seves garanties recollides en la Constitució espanyola i en els principis rectors de l’Estatut de Catalunya.

Atès que aquesta llei, tan en quan estableix la supressió de serveis públics bàsics de proximitat, i de cura afecta doblement a les dones fent perillar la igualtat d’oportunitats, no consolidada, entre homes i dones. Ja que són les dones les que socialment i familiarment acaben substituint el servei amb els seus treballs de cura. També afecta pel que fa a les retallades de llocs de treballs públics, en el sector serveis on hi ha més ocupació femenina i són alhora les àrees més feminitzades.

Atès que estem davant d’una proposta que generarà desequilibris territorials i socials importants comportant greus discriminacions entre administracions però també entre ciutadania, amb l’existència de ciutadania de primera i ciutadania de segona atenent al lloc de residència.

Atès que les limitacions en matèria de retribucions dels càrrecs electes, les restriccions a la funció pública local i al reforçament de les àrees d’intervenció i secretària municipals que planteja la reforma, un atac a l’autonomia local, un retorn dels ajuntaments a l’època franquista i una acció populista en assenyalar les retribucions que perceben els càrrecs electes com a principal problema del món local.

Atès que des de la coalició d’ICV-EUiA-Garrotxa creiem fermament que els ajuntaments han d’estar en peu d’igualtat institucional a la resta de nivells de govern amb els que conviuen i reivindiquem el paper que des de 1979 han tingut en la lluita contra la pobresa, la cohesió social, la superació de situacions anteriors de crisis econòmiques, el desenvolupament econòmic, l’equilibri territorial, la sostenibiliat, la construcció nacional i la construcció de democràcia. Volem pobles i ciutats sostenibles en els seus recursos i ens reafirmem en que els pobles son els dics de contenció de la crisi i de la defensa dels drets de la ciutadania.

Per tot això, el Grup d’ICV-EUiA-ARGELAGUER proposa al Ple Municipal del Ajuntament D`Argelaguer els acords següents:

ACORDS

PRIMER,- Exigir al Govern D´Espanya la retirada immediata del “Anteproyecto de Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local”.

SEGON.- Rebutjar la proposta presentada pel Govern D´Espanya de reforma de la Llei Reguladora de Bases de Règim Local per la vulneració flagrant de l’autonomia local dels ajuntaments i el trencament que significa amb el marc competencial del món local contingut en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Constitució i la Carta Europea d’Autonomia Local.

TERCER- Reclamar l’obertura d’un debat seriós pel conjunt de les administracions per a impulsar la reforma que avanci en els principis de la Carta Europea de l’Autonomia Local, el principi de competències des de la proximitat i la reforma del finançament local des del principi de la suficiència financera per sobre del de la sostenibilitat.

QUART.- Instar al conjunt de forces catalanes amb representació al Congrés dels Diputats a rebutjar la reforma del Govern del Partit Popular (PP), una mesura deslleial i presa sense diàleg i que significa un atac contra l’autonomia del món local i el mapa municipal de Catalunya.

CINQUÈ.- Instar al Govern de Catalunya a defensar l’Estatut de Catalunya i els governs locals i convocar una reunió urgent del Consell de Governs Locals de Catalunya.

SISÈ.- Instar al conjunt de les entitats municipalistes i institucions catalanes a fer un Front comú contra aquesta reforma i per reclamar, una vegada més, la urgència d’una nova legislació competencial del món local i un nou marc de finançament tenint present el principi de subsidiarietat i aquelles competències que malgrat no ser obligatòries, els municipis venen desplegant i executant amb eficiència i eficàcia.

SETÈ.- Traslladar aquests acords al Govern de Espanya, als Grups Parlamentaris del Congrés i del Senat, al President de la Generalitat de Catalunya, als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, als Grups del Consell Comarcal de la Garrotxa, als Grups de la Diputació de Girona i a la FEMP, a la FMC i a l’AMC.

Argelaguer (Garrotxa), 25 de Març de 2013 Fdo: Juan R. Lejarza

DATUM LEX TABULARUM

Normativa europea
Carta Europea d’Autonomia Local de 1985 i ratificada per Espanya el 1998. Principi d’autonomia local i principi de subsidiarietat

Normativa estatal
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local
RDL 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de les Disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL)
RDL 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF)
RD 1690/1986, d’11 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals
RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (LRHL)
Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP)

Normativa de Catalunya
L’Estatut de Catalunya atorga les competències plenes sobre organització territorial i el règim local (art. 151 i 160 de l’EAC)
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC)
Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS)
Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament del patrimoni dels ens locals
Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya
Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya
Decret 21471990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals
Decret 195/2008, de 7 d’octubre, pel qual es regulen determinats aspectes del règim jurídic del personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal de les entitats locals de Catalunya

Moció del Grup d`ICV-EUiA/Argelaguer (Garrotxa) al Plè de l`Ajuntament de Argelaguer de rebuig a l`Avantprojecte de modificació de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local (LBRL) – Argelaguer Esglesia Neu – Fotogràfia Eva Llansana i Benaiges (Cal Music)

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, EUiA-ICV

EUiA-Garrotxa (Argelaguer) dóna suport a l’ocupació de pisos buits d’entitats bancàries per part de la PAH

Vall del Llierca, Argelaguer (Garrotxa) – Girona: EUiA-Garrotxa (Argelaguer) dóna suport a l’ocupació de pisos buits d’entitats bancàries per part de la PAH.-Esquerra Unida i Alternativa (EUiA-Garrotxa) dóna suport a la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca en la seva acció de protesta a través de l’ocupació d’un bloc de pisos propietat d’una entitat bancària a Salt (Girona).
Com diu la mateixa Plataforma, vivim una situació d’emergència habitacional, en que centenars de milers de famílies han perdut el seu habitatge per no poder pagar la hipoteca o per l’impagament de lloguers. Mentrestant, bancs i caixes tan sols posen a disposició i en condicions de dificil accés, poc més de 5.000 habitatges a tota Espanya, el que suposa menys d’un 3 % del parc total d’habitatges buits en mans de les entitats financeres.
En la greu situación de crisi en la que vivim, no podem més que mostrar els nostre suport incondicional a l’actitud valenta de la PAH de les Comarques Gironines. Tots els habitatges en mans de l’anomenat banc dolent (SAREB), i els que estan en mans d’entitats financeres finançades pel FROB, han de passar a disposició, de les persones que ho necessiten.

Argelaguer EUiA-Garrotxa dóna suport a l’ocupació de pisos buits d’entitats bancàries per part de la PAH

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza, EUiA-ICV

Corruptio optimi pessima est, la corrupció dels millors és la pitjor possible

Juan R. Lejarza, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-Argelaguer-Garrotxa): Corruptio optimi pessima est, la corrupció dels millors és la pitjor possible.-L’Artur Mas no només presideix la Generalitat de Catalunya, és també el president d’un partit que té la seva seu embargada judicialment com a conseqüència del cas “Palau” i que resumeix, amb l’allau de casos de corrupció que el sacsegen, la degradació imperant avui a la política catalana i espanyola. En aquesta claveguera en Mas i el seu partit no es troben sols: hi ha també empresaris significatius, banquers, els partits dinàstics, de manera principalíssima el PP, i també algun partit no tant dinàstic –ERC- el secretari d’organització del qual ha hagut de dimitir, i que ja té la mà trencada en l’art de tapar les vergonyes de CiU en el cas “Palau”.
En Mas, però, no s’està de vincular l’aflorament de casos de corrupció amb la deriva independentista i troba en l’anomenada “transició nacional” una mena d’explicació universal. Així, el rei del partit de les martingales, en un acte de l’Assemblea Catalana de Municipis (ACM), assegura que en una Catalunya sobirana “tindríem més eines per lluitar contra la corrupció”, i l’esperpent pren forma per la boca de l’Oriol Pujol quan diu que “li estan passant a aquest país coses que, si la població no hagués decidit empènyer cap al camí que està empenyent, no haurien passat”. Per aquest viarany haurem de concloure que l`aflorament del podriment a Catalunya és degut al patriotisme dels corruptes.
Ells saben que això no és així. La corrupció és consubstancial al sistema que ells defensen i encarnen.
S’han autoanomenat “els millors”, “els que en saben més”. Els convindria llegir els clàssics: corruptio optimi pessima est, la corrupció dels millors és la pitjor possible. Segur, però, que són els millors?

Corruptio optimi pessima est, la corrupció dels millors és la pitjor possible
CiU-ERC equip de Govern

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

Cataluña será una comunidad libre de fracking

Dani Cordero, Barcelona El País Catalunya: Cataluña será una comunidad libre de fracking. Al menos, de momento. La Generalitat anunció ayer que está a punto de denegar las dos solicitudes presentadas por la compañía Montero Energy Corporation para explorar los subsuelos de las comarcas de Osona y Segarra en busca de hidrocarburos. De encontrarlos, la compañía tenía intención de hacer la extracción a través del agresivo sistema de fractura hidráulica, consistente en la destrucción de la roca utilizando agua y productos químicos para rescatar el gas existente.
La negativa expresada por el Departamento de Empresa y Empleo a las dos solicitudes no responde a argumentos ideológicos. Fuentes de la consejería aseguraron que se trata solo de “cuestiones procedimentales”, ya que la decisión de la Generalitat se basa “en la insuficiencia de los proyectos presentados por el solicitante”. Montero tiene hasta hoy sábado para presentar alegaciones.
Montero Energy Corporation presentó sus dos solicitudes el pasado mes de septiembre. Una para explorar 89.683 hectáreas en la Segarra, el proyecto denominado Darwin, y otra para buscar en 76.641 hectáreas localizadas sobre todo en la comarca de Osona, exploración que recibe el nombre de Leonardo. Ahora, el Gobierno autónomo está a punto de dar carpetazo al expediente, solo unas semanas después de que también diera por anulada una licencia para buscar petróleo en la Garrotxa, el Ripollès y Osona. En esa ocasión porque la compañía que lo solicitó, Teredo Oils Limited, no había presentado su plan de trabajo durante el primer año de permiso.
Con esta última decisión, la Generalitat se libra de tomar decisiones que amenazaban con enfrentarle con las plataformas antifracking y, sobre todo, los municipios afectados. Pero que la Administración autónoma no tenga que decidir sobre nuevos expedientes no quiere decir que todas las comarcas catalanas se hayan librado de la amenaza de la extracción por fractura hidráulica.
Siguen vivos cuatro expedientes con solicitudes que afectan a un perímetro de exploración a caballo de Cataluña y Aragón. En ese caso, la decisión definitiva corre a cargo del Ministerio de Industria y la Generalitat no podrá decir nada si el Gobierno central decide dar el visto bueno a la exploración.
Com plement informatiu: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=189869&idioma=00
Plataforma RiudauraJunts contra el Fracking (Garrotxa) http://www.riudaurajunts.cat/2013/03/22/el-govern-inicia-lexpedient-de-denegacio-dels-permisos-dinvestigacio-dhidrocarburs-anomenats-darwin-i-leonardo-sol%C2%B7licitats-per-montero-energy-corporation-sl/

Conferencià a Argelaguer, els perills del Fracking
Organitza: Ajuntament d´Argelaguer i Argelaguer en transició.
Conferenciant: Llorenç Planagumà Guàrdia, geòleg, membre del Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST), col.laborador d`Alba Sub i militant de Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA/Garrotxa)

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

Europa atraca els seus bancs

Matías Vallés: Europa atraca els seus bancs.-John Dillinger és un dels llegendaris atracadors als quals s’atribueix la millor descripció del seu ofici, a preguntes d’un periodista:
– Per què roba vostè bancs?
-Perquè allà és on hi ha els diners.
La Unió Europea de Atracadors ha aplicat aquesta màxima, en el seu intent de robar els dipòsits bancaris xipriotes. Merkel, Hollande, Monti i Rajoy van considerar que Nicòsia era el laboratori ideal, un assaig amb tot abans de desposseir als estalviadors d’altres països. Així s’aconsegueix mantenir intactes els sous dels executius financers que han conduït a Europa al col·lapse.
Un cop despullats dels passamuntanyes que ocultaven la seva identitat durant l’atracament de cap de setmana, Merkel i els seus lacais han negat covardament seva participació. L’evidència del robatori els va obligar a delatar al més ximple de la banda, el president xipriota Anastasiades, perquè carregués amb les culpes. L’efecte psicològic ja s’havia aconseguit. L’anàlisi política i econòmica ha degenerat en una autòpsia dels valors. Brussel·les ha aconseguit situar-se per sota de la catadura de Putin, i concedeix al president rus l’oportunitat d’entonar retrets morals.
Així a Madrid com a Brussel·les, els flamants atracadors de bancs intenten administrar l’economia com si no hi hagués éssers humans. L’Espanya del segle XVIII va encunyar la feliç denominació de «sobrantes», per als ciutadans indefensos pecuniàriament. En aquells temps eren reclutats, avui se’ls priva dels seus ínfims estalvis. Els saltejadors de la UE s’escuden en que pretenien castigar els evasors fiscals. En aquest cas, seria més apropiat que atraquessin els bancs suïssos i es quedessin amb el deu per cent de la seva col·lecta. En contra de les aparences, a Xipre s’ha assistit a un experiment fructífer. L’opinió pública ja està condicionada per oferir sacrificis humans als mercats. Ni Dillinger es va atrevir a tant.
Atraco a las tres | José Mª Forqué | 1962

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

Fracking: un problema también para las aguas residuales

Ecologistas en Acción: Fracking: un problema también para las aguas residuales.-Las plantas de tratamiento no logran eliminar la contaminación de las aguas residuales empleadas en el fracking, según un informe de la Universidad estadounidense de Pittsburgh. El agua que llega al medio ambiente desde esas plantas contiene todavía sustancias químicas, tal y como se deriva de las muestras recogidas para el estudio. Un problema más de la fractura hidráulica, que también supone un riesgo para la contaminación de acuíferos y aire y para el desencadenamiento de micro seísmos, como denuncia Ecologistas en Acción.
Para extraer gas natural por medio del fracking se inyectan en la tierra grandes cantidades de agua, a alta presión, junto a arena y sustancias químicas, con el objeto de ampliar las fracturas existentes en el sustrato rocoso y liberar el gas. Hasta un 80% del agua inyectada puede volver a la superficie. Las empresas gestionan el sobrante de agua reutilizándolo e inyectándolo en pozos profundos de almacenamiento o enviándolo a plantas de tratamiento de aguas residuales, muchas de las cuales no están preparadas para este tipo de residuos.
El estudio se refiere al estado de Pensylvania, donde la fractura hidráulica está en marcha al igual que en otras regiones de Estados Unidos. Allí se detectaron niveles de bromuro en la cuenca del río Monongahela. En mayo de 2011, el Departamento de Protección Medioambiental de Pensylvania pidió a las plantas de tratamiento públicas cercanas al río que dejasen de tratar las aguas procedentes de la fractura hidráulica.
Kyle J.Ferrar —un titulado de la Universidad de Pittsburgh— y sus compañeros analizaron el agua procedente de una instalación privada y dos públicas en Pensylvania, que trataban el agua procedente de la región cercana Marcellus Shale, la mayor cuenca de esquisto en los EE UU. Recogieron muestras tanto antes como después de la petición del departamento.
Este equipo midió los niveles de algunas sustancias químicas presentes en los residuos de fracking, que no son característicos de otras aguas residuales industriales. Aunque los niveles de sustancias químicas variaron ampliamente entre las tres plantas de tratamiento, en general las concentraciones disminuyeron significativamente después de que las plantas dejasen de reutilizar el agua sobrante de la fractura hidráulica. En las plantas que siguieron tratando aguas residuales de la fractura hidráulica, los niveles de sustancias químicas excedían los estándares de agua potable establecidos por la Agencia Estadounidense de Protección Medioambiental.
Las muestras que usaron los investigadores no estaban destinadas al agua potable, por lo que no se puede hablar de un peligro directo para la salud humana. Sin embargo, los expertos apuntan a que la contaminación puede alcanzar sistemas acuáticos, que sí se usan para el agua potable, aunque en concentraciones significativamente menores. Los ecosistemas acuáticos que reciben agua de plantas de tratamiento sí podrían verse seriamente afectados.
Para Ecologistas en Acción, este estudio aporta una evidencia más de las amenazas del fracking. A pesar de los intentos de la industria interesada por relativizar los impactos, lo cierto es que son muchos los riesgos de contaminación de la técnica de perforación.

Depuradora del Llierca Argelaguer Garrotxa

Fotogràfia: Depuradora del Llierca Municipi d` Argelaguer Garrotxa (by Lejarza)

L´alcaldessa de Riudaura, Eulalia Massana amb la moció de ICV-EUiA-Argelaguer al Consell Comarcal de la Garrotxa el 25-12-12 contra el ´fracking´ a la mà. X.V. (DdG)

La Plataforma RiudauraJunts contra el Fracking a la Garrotxa diu NO

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA

Corrandes contra el «fracking»

Jordi Casas, Riudaura (Garrotxa): Corrandes contra el «fracking».-L’oposició al fracking s’ha fet cançó. Poesia, música i cultura inspirada en el privilegiat paisatge garrotxí, en concret el de Riudaura, per intentar aturar les investigacions per trobar gas de pissarra al subsòl d’aquest municipi i la seva explotació. L’ha creat Miquel Grifell, un veí de Riudaura que és membre del popular grup de música tradicional del Ripollès Randellaires. Precisament aquest grup l’ha gravat i la va difondre en el marc de la passada edició de la Fira de les 40 Hores de Ripoll, en una parada de la Plataforma Antifracking del Ripollès. Grifell ha creat la cançó a partir d’un interludi musical, també creat per ell mateix, per a una altra cançó tradicional del repertori dels Randellaires. Es tracta de la Cançó d’en Pau Gibert. Ha posat lletra, doncs, a aquest interludi. Aquesta lletra és molt eloqüent. Qualifica de “reventa-rocs” l’empresa d’hidrocarburs que ha demanat permís per fer les prospeccions, Teredo Oils Limited. Diu que ha vingut a buscar un nou or. Dels estaments polítics, en critica que s’han tornat “a vendre la terra per quatre duros”, i afirma que “la natura, com tantes altres vegades, no interessa”. Hi ha una tornada que diu: “Riudaurajunts per la terra, Riudaurajunts és la guerra […]. Si som tots un, ningú no ens atura.
De fet, la cançó s’interpretarà en el concert que Junts per Riudaura, la plataforma contra el fracking a la Garrotxa creada pels veïns d’aquest poble, ha organitzat per al 6 d’abril 2013 que ve. Se n’han compost unes quantes més, totes amb missatges proteccionistes o bé d’exaltació de l’entorn natural i també contraris a aquesta tècnica d’investigació i d’extracció d’hidrocarburs. Les interpretaran un grup de músics del poble que no són pas una formació musical estable.

Jornades a Riudaura Aturem el Fracking els propers 6-7 d’Abril 2013 Garrotxa
Corrandes contra el «fracking»
(Argelaguer)

—
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, Garrotxa, Girona, Lleida, Tarragona, Barcelona, Catalunya, Espanya, Lejarza ICV-EUiA