El duc Àkhila II es va proclamar rei a Catalunya l´any 711
Notes Històriques
Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)
L´any 711, Tariq ben Ziyad, subordinat del wali del Marroc Musa ibn-Nusayr, apareix a les costes d´Andalusia i inicia una campanya contra el rei visigot Roderic.
Tariq va comptar amb l´ajut dels partidaris de l´anterior rei, Wítiza, i amb el dels jueus.
Sembla que els witizans eren especialment nombrosos a Catalunya, on el duc Àkhila II es va proclamar rei.
Roderic, en el moment del desembarcament de Tariq, estava assetjant Pamplona, que era fidel a Àkhila II.
En pocs mesos, Tariq i Musa van derrotar Roderic i es van dirigir cap al nord, entre batalles i capitulacions de nobles visigots, que van anar acceptant el domini musulmà.
Àkhila II va renunciar a la corona de Catalunya a canvi de substancioses concessions de terres, el seu successor, Ardó, va canviar la seva política de pactes de capitulació i va resistir els musulmans a Catalunya i a la Septimània amb les armes.
Va morir a Narbona cap a l´any 720. Els hispano-visigots més recalcitrants van passar llavors la frontera del regne franc, en van demanar l´ajut i van ser ben rebuts.
De fet, el wali al-Samh va morir a mans del duc franc Eudes mentre assetjava Tolosa. La resta d’hispano-visigots van acabar acceptant el domini musulmà, Carcassona es lliurà l´any 725.
Les expedicions musulmanes al regne franc, però, no van aturar-se i, a prop de Tours, l’any 732, Carles Martell va haver d’enfrontar-s´hi, amb èxit. Els musulmans van retrocedir fins a la Septimània, on Martell va guerrejar fins l´any 737.
El seu fill Pipí, esdevingut rei franc, va conquerir la Septimània l´any 753, aprofitant una rebellió dels hispano-gots, que li van lliurar Narbona.
Els nostres avantpassats van obtenir així de la monarquia franca el poder local i el respecte de les lleis visigodes. I aquest és el model de la conquesta de la Marca Hispànica a partir de l´any 785, en la que es bastiran els comtats catalans.
Caldrà tenir present que l’any 785, quan els hispano-visigots cristians fugits a terres franques acompanyen l´exèrcit carolingi per iniciar la construcció de la Marca Hispànica, les terres que troben són, des d´un punt de vista jurídic, res nullius, bona vacantia (Codex Iustiniani), terres de ningú que pertanyen, únicament, al fiscus, a l´Estat.
El Codex Theodosiani descriu la forma com s’ha de produir una incorporació als fiscus: Si quando aut alicuius publicatione, aut ratione iuris aliquid nostrae addendum est rei, rite adque sollemniter per Comitem rerum privatarum dein Rationales in singulis quibusque provinciis convocantes incorporatio compleatur, et diligenter stilus singillatim omnia adscribat. Tituli vero quorum adiectione praedia nostris sunt consecrada nominibus, non nisi publica testificatione ponantur gravissimis statim subdendis supliciis, qui huiusmodi aliquid propria usurpatione temptaverint.
Hispania Regnum Visigothorum (España)
Argelaguer Vall del Llierca 