Pla de pobles

Pla de pobles

Ramon Iglesias

Partint de la circumstància que el govern Puigdemont és el més perifèric de la història recent de la Generalitat, trasllado a un diputat la idea de crear un Pla de Pobles amb diners de la Generalitat, les diputacions i Europa.

Aquest pla hauria de servir, com el pretèrit pla de barris, per recuperar de forma integral els pobles més degradats de Catalunya, que amb la crisi són molts.

Un pla que substitueixi tota la multitud de plans d’obres i d’acció local que tenen les administracions i que tradicionalment han servit perquè es gastin diners per fer pavellons sense esportistes, camps de futbol sense futbolistes, piscines sense aigua (perquè no la poden pagar), polígons industrials sense indústria o dessaladores que no dessalen.

En canvi amb un pla sensat els pobles podrien tenir carrers amb voreres, fanals amb bombetes, i fins i tot mobiliari urbà sense trencar.

Amb els plans que hi va haver abans de la crisi els ajuntaments demanaven subvencions per a massa coses que no necessitaven, però que ho sol·licitaven perquè alguns alcaldes no en sabien més o perquè era l’única manera d’aconseguir diners per fer alguna cosa.

Aquells plans també van servir perquè els partits fessin clientelisme.

Un pla de pobles hauria de servir perquè els pobles més perjudicats elaboressin amb les altres administracions rigorosos plans de recuperació i l’anessin desenvolupant ordenadament.

El Polivalent d´Argelaguer ha servit perquè es gastin diners per fer pavellons sense esportistes, camps de futbol sense futbolistes (foto Lejarza Argelaguer – Garrotxa)

Medi Ambient?

No és gens esperançador que el nou govern de Catalunya, que integra ERC, no hagi recuperat la Conselleria de Medi Ambient.

De la mateixa manera que va ser tota una declaració d’intencions que l’anterior govern de CiU la suprimís.

Ho va fer perquè els governs de Mas estaven inspirats per l’ala més neoliberal del partit. Ho van fer per eliminar els «grans frens per a l’economia» que, al seu criteri, van suposar les polítiques «extremadament severes» dels consellers de Medi Ambient d’IC-Verds.

El resultat ha estat un retrocés en polítiques mediambientals que, en alguns casos, ens ha portat al tercermundisme del franquisme, quan per les seves reduïdes dimensions Catalunya podria estar en l’avantguarda de les polítiques mediambientals.

Però en cap cas es pot fer des d’una Conselleria dedicada a l’obra pública.

Si ERC vol semblar un partit d’esquerres, ho haurà de començar a demostrar algun dia. El mateix CDC, si vol fer el viratge socialdemòcrata que ha anunciat.

Foto: El Polivalent d´Argelaguer ha servit perquè es gastin diners per fer pavellons sense esportistes, camps de futbol sense futbolistes (foto Lejarza Argelaguer – Garrotxa)

Un guix de Maià de Montcal

Un guix de Maià de Montcal

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

“Els dies de pluja, la mainada anava a col·legi amb una saca al cap, una estella sota el braç per fer foc, i esclops de fusta de gatsaule o de faig amb llistó a dins per tenir els peus calents.

Alguns vailets duien per escriure, una llesca de pissarra de Montroig i un guix de Maià de Montcal.

Altres, portaven llapis fets de fusta de tell.

Els camins, molt perduts, eren trescats per boscatans que omplien carros amb soques d’alzina.

Els carros i les tartanes tenien el botó i les corbes de les rodes de fusta d’alzina, els sabots per frenar de fusta de figuera i la resta del vehicle estava feta de freixe.

Aquest mateix arbre s’aprofitava per fer batolles de matalasser, maraques laborals que s’empraven per remenar la llana dels matalassos.

Molt a prop, algú llaurava les feixes amb un parell de bous lligats amb un jou de fusta d’om, i el bestiar bevia a la font de can Nou.”

Un guix de Maià de Montcal a la Garrotxa (foto Lejarza – Argelaguer)

Un guix de Maià de Montcal a la Garrotxa (foto Lejarza – Argelaguer)

Acondicionament a la carretera GIV-V-5235 a Maià de Montcal enllac N-260

Acondicionament a la carretera GIV-V-5235 a Maià de Montcal enllac N-260

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

La Diputació de Girona acondicionarà la carretera GIV-V-5235 a Maià de Montcal, enllac Nacional carretera N-260.

El termini d’execució de les obres serà de tres (3) mesos a partir de la data d’atorgament de l’acte de comprovació del replanteig de la carretera GIV-V-5235 a Maià de Montcal, comarca de la Garrotxa.

El pressupost base de licitació és de dos-cents quaranta-dos mil nou cents noranta dos euros amb catorze cèntims (242.992,14€), més cinquanta-un mil vint-i-vuit euros amb trenta cinc cèntims (51.028,35€) en concepte d’IVA, totalitzant la quantitat de doscents noranta quatre mil vint euros amb quaranta-nou cèntims (294.020,49€)

Caldrà constituir una garantia provisional de 7.289,76€ (3% del preu del contracte sense IVA) per respondre del manteniment de les ofertes fins a l’adjudicació del contracte i, en el cas del licitador que resulti adjudicatari, de la formalització del contracte dins del termini preceptiu, tot això d’acord amb el que es preveu a l’efecte en la Clàusula 26 del PCAG/obres d’aquesta Diputació.

El Ple de la Diputació de Girona, en data 3 d’agost de 2015, va iniciar l’expedient d’expropiació forçosa del projecte del pk 0+000 al pk 0+770, el qual afecta, entre altres, la finca 6 (pol. 6, parc. 16) del terme municipal, que és propietat de la senyora Maria Rigall Bartolí, i la finca 2 (pol. 3, parc. 55) del terme municipal de Maià de Montcal (Garrotxa), que és propietat del senyor Climent Riera Aradas.

Carretera GIV-V-5235 Maià de Montcal a la Garrotxa (foto: Lejarza Argelaguer)

L’Ajuntament de Besalú va aprovar el projecte per la renovació dels serveis turístics

L’Ajuntament de Besalú va aprovar el projecte per la renovació dels serveis turístics

Argelaguer – Vall del lLierca

L’Ajuntament de Besalú va aprovar el projecte executiu per la renovació dels serveis turístics del sector del pont romànic, es tracta d’un programa d’actuacions incloses en el pla La Garrotxa terra de volcans, cultura i identitat.

És una proposta elaborada per Turisme Garrotxa a partir de les propostes presentades pels ajuntaments de la comarca, el programa a l’entorn del pont romànic de Besalú començarà a partir del final de les obres del pont de la C-66.

Les obres de la C-66 van començar a primers de desembre i tenen una duració prevista de 6 mesos i acabades les obres, hi haurà un aparcament d’autocaravanes als aparcaments actuals de la Plaça de Tiradors Vells al actual punt d´informaciò turística del municipi, on hi ha l’aparcament d’autobusos.

Assemblea local de la CUP de Sant Joan Les Fonts valorem la feina feta i proposem-nos nous objectius

Assemblea local de la CUP de Sant Joan Les Fonts valorem la feina feta i proposem-nos nous objectius

Argelaguer – Vall del Llierca/Sant Joan les Fonts – Garrotxa.

Assemblea local de la CUP de Sant Joan Les Fonts valorem la feina feta i proposem-nos nous objectius:

Per a nosaltres el 2015 ha estat un any molt especial, vam decidir presentar-nos a les eleccions municipals del passat mes de maig.

Ho vam fer convençudes que som una eina vàlida a la disposició del veïns i veïnes. Convençudes que podíem aportar tota la nostra experiència i treballar honestament per fer l’Ajuntament més participatiu i transparent.

Volem que el poble, totes i tots els que viviu a Sant Joan les Fonts, sigueu qui governi l’Ajuntament i qui decideixi en quin poble voleu viure. Venim de l’herència zapatista i ens hem fet nostre el seu lema “el pueblo manda y el gobierno obedece”.

Gràcies al suport rebut per totes aquelles persones que compartiu la nostra forma de veure i fer política, el passat 24 de maig vam entrar a l’Ajuntament amb 4 regidors.

Una de les característiques que ens defineix, com s’ha pogut observar aquests últims mesos; és el nostre caràcter assembleari. Per a nosaltres és necessari i molt important prendre les decisions col·lectivament, entre tots i totes, coneixent les diferents opinions i voluntats.

És per això que, us convidem a participar de l’assemblea del proper divendres 29 de gener a les 19:30h al Centre Sociocultural (els cines) de Sant Joan les Fonts, on us explicarem que hem fet durant aquests mesos a l’Ajuntament, valorarem les accions portades a terme, us explicarem les decisions més importants preses en el Ple que afecten directament la vida dels veïns i veïnes de Sant Joan les Fonts , La Canya i Begudà.

De què parlarem:

De les nostres accions dins l’Ajuntament:

(Mocions, treball per la transparència i la participació ciutadana, seguiment i control de l’equip de govern, acompanyament a queixes veïnals,…)

De la planificació econòmica de l’Ajuntament pel proper 2016:

(Els Pressupostos municipals 2016)

Dels impostos i taxes que pagarem el proper 2016:

(Les Ordenances Fiscals 2016)

Valorem la feina feta i proposem-nos nous objectius entre totes!

Hi teniu molt a dir, no hi falteu!

Assemblea local de la CUP de Sant Joan Les Fonts

La renda per habitant de Catalunya cau per sota de la Unió Europea (UE)

La renda per habitant de Catalunya cau per sota de la Unió Europea (UE)

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

El mal comportament de l´economia de Catalunya, i la inestabilitat política del Govern de la Generalitat, llasten les dades de la renda per càpita, dels catalans.

La renda per càpita de Catalunya ha caigut per sota de la mitjana d´Europa, segons les dades recentment publicades per l´Institut Nacional d´Estadística (INE).

Tradicionalment la renda de Catalunya superava de forma folgada a l´europea. No obstant això, el pitjor comportament relatiu de l´economia catalana amb relació a la de la resta del continent en l´últim lustre ha provocat que l´any 2014, últim any del qual es disposa d´informació estadistica, s´hagi situat clarament per sota.

Sis comarques catalanes localitzades al voltant de les ciutats de Barcelona i Tarragona concentren el 70% de la riquesa de Catalunya i gaudeixen d´una renda per càpita mitjana de 30.828€ anuals. Però les restants 36 comarques, la major part de Catalunya, inclosa la Garrotxa, (Olot)  tenen una renda per càpita mitjana de només 22.248 euros, per sota de la renda mitjana d´Espanya.

D’acord a les últimes dades disponibles a nivell municipal, són nombroses les localitats de la Catalunya interior que tenen una renda per habitant inferior, per exemple, a Melilla o Extremadura.

Pobreza energética: Barreiros Super Azor Gran Ruta retratat a la plaça Clarà d’Olot (Garrotxa – Catalunya) en el moment en què el mossèn beneïa el… Gas Butano

Foto: Pobreza energética: Barreiros Super Azor Gran Ruta retratat a la plaça Clarà d’Olot (Garrotxa) en el moment en què el mossèn beneïa el… Gas Butano

Berenguer de Soler àlies de Campdedéu de la parròquia de Sant Esteve d’Olot

Berenguer de Soler àlies de Campdedéu de la parròquia de Sant Esteve d’Olot

Memòria Històrica de la Garrotxa

Argelaguer – Vall del Llierca

Berenguer de Soler àlies de Campdedéu de la parròquia de Sant Esteve d’Olot

Olot Any 1424, gener, 22

Olot (Garrotxa) Venda atorgada per Berenguer de Soler, àlies de Campdedéu, de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, a favor de Guillem Fàbrega, del veïnat de Tredòs de la mateixa parròquia, i a qui aquest vulgui amb la condició que sigui home propi del monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès) i del seu abat, d’un camp amb arbres situat a Olot, al lloc anomenat ses Mecelles.

El tenia per compra a Pere Bóixols, prevere sagristà de l’església de Sant Esteve d’Olot, i a Bernat Galter, també d’Olot, com a marmessors i executors testamentaris del difunt Pere Moyon, d’Olot (venda de 2 de març de l´Any 1415 closa per Pere de Colomer, notari públic d’Olot).

A orient, una part afronta amb l’honor de Joan Manter i una altra amb el camí; a migdia, una part amb l’honor de Bartomeu Clopera, prevere, i una altra amb l’honor de Joan Lavina que fou de l’hereu del difunt Huguet Cedeu; a occident, amb l’honor d’en Perull, i a cerç, amb l’honor del Mas de Fàbrega.

Se salva el dret i domini de l’abat de Ripoll, raó per la qual Bernat Costa, sagristà major del monestir de Santa Maria de Ripoll, com a procurador de Dalmau, abat de l’esmentat monestir, firma i lloa la venda.

Quod hoc laudo firmo et iuro in villa Oloti vicesima secunda die dicti mensis ianuarii anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo vicesimo quarto.

Pere d’Era, notari públic d’Olot, per autoritat de l’abat del monestir de Ripoll.

Argelaguer Sindicat Remença Besalú Tortellà Montagut Serinya Fontcoberta

Les subvencions de Puigdemont

Les subvencions de Puigdemont

Francesc Gombau

Les generoses ajudes de la Generalitat a l’empresa privada del nou president català han provocant una lògica indignació.

Resulta que de seguida que la va constituir, Puigdemont va començar a embutxacar-se subvencions del Govern català.

El primer any ja va rebre cinc vegades més diners públics del que ell mateix va posar al capital de la seva empresa.

I en els anys següents es va embutxacar fins a mig milió d’euros, fins i tot quan ja era diputat de CiU.

És a dir, mentre donava suport a polítiques restrictives en sanitat o en educació per als ciutadans corrents, fluïen quantitats escandaloses de diners públics cap a la seva empresa privada en la qual, per acabar-ho d’adobar, tenia col·locada la seva dona.

Tot això potser és legal. No ho sé. Però, sens dubte, no és gaire ètic ni exemplar per a qui es presenta com a Molt Honorable.

Relació de subvencions a la comarca de la Garrotxa segon semestre de 2015

Relació de subvencions a la comarca de la Garrotxa segon semestre de 2015

Argelaguer – Vall del Llierca

Relació de subvencions a la comarca de la Garrotxa, segons acords de la Junta de Govern i Ple de la Diputació de Girona corresponents al segon semestre de l’exercici de 2015.

Annex I. SUBVENCIONS segon semestre 2015

Centre gestor: Medi Ambient

Campanya del Pla a l’Acció 2015 Aplicació pressupostària: 400/1700/76204 Aprovació: Junta de Govern 24/11/15

MA/8831 Besalú Reparació instal·lacions solars pavelló i piscina 8.999,13€

MA/8780 Castellfollit de la Roca Substitució de 40 punts de llum per tecnologia més eficient. 8.099,21€

MA/8943 La Vall d’en Bas Implantació tecnologia led al veïnat de les Olletes ( Mallol), instal·lació de 55 punts de llum per tecnologia més eficient. 8.999,13€

MA/8782 Les Planes d’Hostoles Substitució de 17 punts de llum per tecnologia més eficient. 3.442,17€

MA/8822 Olot Accions de millora energètica i/o instal·lacions de propietat municipal. Sistemes de regulació de control de l’horari de funcionament tant d’electricitat com de calefacció. Adquisició de material per impedir la fuga de la calefacció (cortines) 6.299,39€

MA/8914 Sant Feliu de Pallerols Instal·lació sistema solar tèrmic d’ACS a zona esportiva 8.999,13€

MA/8955 Sant Joan les Fonts Substitució de 38 punts de llum per tecnologia més eficient. 7.694,25€

MA/8904 Santa Pau Substitució de 43 punts de llum per tecnologia més eficient. 8.706,65€

Subvencions per inversions sostenibles per a la instal·lació de calderes de biomassa Aplicació pressupostària: 400/1700/76201 Aprovació: Junta de Govern 3/8/15

MA/9120 La Vall d’en Bas Caldera biomassa geriàtric 50.000€

MA/9118 Besalú Sistema de calefacció amb biomassa 50.000€

MA/9117 Olot Creació de l’Olot District Healting 13.370€

Campanya Del Pla a l’Acció (línia 3) Aplicació pressupostària: 400/1700/76204 Aprovació: Junta de Govern 3/8/15

MA/8775 Argelaguer Instal·lació solar fotovoltaica autoconsum 6.841,96€

MA/8857 Mieres Substitució de 19 punts de llum per tecnologia més eficient i instal·lació d’un rellotge astronòmic i de tres rellotges horaris. 4.663,47€

MA/8847 Montagut i Oix Millora de l’eficiència energètica de l’edifici de l’escola, a la sala de lectura i a la sala del casal. 8.999,13€

MA/9047 Riudaura canvi de 40 làmpades de l’enllumenat públic dels carrers del Roser Surita i Olot per vapor de sodi 4.997,43€

MA/8899 Sant Aniol de Finestres Establiment d’equips de doble nivell dels llums 3.984,69€

MA/8966 Sant Jaume de Llierca Millora de l’eficiència energètica de l’escola. 8.999,13€

MA/9063 Tortellà Millora de l’eficiència energètica de l’escola i de l’antiga caserna. 8.999,13€

Aplicació pressupostària: 400/1700/46701 Aprovació: Junta de Govern 15/12/15

MA/9171 Consorci de l’Alta Garrotxa Conservació i millora d’hàbitats a l’Alta Garrotxa, programa la Caixa 40.000€

COOPERACIÓ LOCAL Centre gestor: Assitència i cooperació als Municipis

Pla Especial d’Inversions Sostenibles Aplicació pressupostària: 200/9420/76202 Aprovació: Junta de Govern 1/09/15

AC/12489 Argelaguer Pavimentació i condicionament d’un aparcament de vehicles al nucli històric 10.720,13€

AC/12496 Besalú Memòria valorada per a la millora de l’enllumenat i el sanejament d’un tram del carrer dels Horts 14.024,36€

AC/12498 Beuda Restabliment de diversos camins veïnals 10.338,88€

AC/12523 Castellfollit de la Roca Substitució làmpades del nucli antic 11.716,44€

AC/12576 Maià de Montcal Instal·lació tanca i substitució elements de joc, parc infantil plaça de Can Pep Vila 10.672,64€

AC/12584 Montagut i Oix Obres de millora i conservació del Casal Cultural 11.643,58€

AC/12587 Olot Urbanització de l’ampliació de l’encreuament de la Carretera Sant Joan/ AV. Sant Joan 30.131,17€

AC/12603 Planes d’Hostoles, les Substitució de fusteria de l’escola Sant Cristòfol 12.870,34€

AC/12610 Preses, les Ampliació de la xarxa d’enllumenat del camí de Can Massot i camí de Can Central 13.002,51€

AC/12620 Riudaura Manteniment, adequació i millora de la seguretat vial: parc Escola, parc Plaça Puig Estela i parc Centre Cívic 10.337,87€

AC/12625 Sales de Llierca Millora d’un tram del camí de Monteia 10.225,36€

AC/12628 Sant Aniol de Finestres Adequació de la carretera de la Barroca 10.594,74€

AC/12632 Sant Feliu de Pallerols Urbanització de la vorera nord i part de la sud del carrer de l’Estació, fase 2 12.292,55€

AC/12633 Sant Ferriol Arranjament i millora de diferents camins veïnals 10.406,66€

AC/12636 Sant Jaume de Llierca Renovació aire condicionat centre cívic 11.375,87€

AC/12639 Sant Joan les Fonts Arranjament de carrers 14.946€

AC/12654 Santa Pau Instal·lació sistema de calefacció eficient al Centre Cívic 12.655,15€

AC/12669 Tortellà Fresat, pavimentació i condicionament d’elements de recollida de pluvials al c/Olot 11.308,09€

AC/12677 Vall de Bianya, la Abastament d’aigües en baixa als diversos sectors de Vall de Bianya des del túnel de Capsacosta 12.211,21€

AC/12678 Vall d’en Bas, la Pavimentació del carrer Pau Casals del sector Verntallat 15.023,95€

AC/12587 Olot Millora de l’accessibilitat de les voreres del c. Montsalvatje, tram C. Ramon Guillamet – C. Josep Berga i Boada 37.331,58€

Pla Especial d’Inversions Sostenibles Aplicació pressupostària: 200/9420/76202 Aprovació: Junta de Govern 20/10/15

AC/12580 Mieres PEIS 2015 Renovació de la impulsió i captació de la Font de la Mina 40.552,38€

Subvencions als ens locals de la Garrotxa per a despeses de funcionament de les llars d’infants de titularitat municipal curs 2014-2015. Aplicació pressupostària: 200/9420/46200 Aprovació: Junta de Govern 24/11/15

1ac/12713 Besalú Llars d’infants curs 2014-2015 40.250€

1ac/12731 Castellfollit Roca Llars d’infants curs 2014-2015 26.250€

1ac/12772 Olot Llars d’infants curs 2014-2015 “sant pere màrtir” 36.750€

1ac/12773 Olot Llars d’infants curs 2014-2015 “Les Fonts” 79.625€

1ac/12774 Olot Llars d’infants curs 2014-2015 “La Gradera del Morrot 69.125€

1ac/12783 Les Planes d’Hostoles Llars d’infants curs 2014-2015 21.000€

1ac/12786 Les Preses Llars d’infants curs 2014-2015 49.000€

1ac/12800 Sant Feliu de Pallerols Llars d’infants curs 2014-2015 22.750€

1ac/12803 Sant Jaume de Llierca Llars d’infants curs 2014-2015 26.250€

1ac/12805 Sant Joan les Fonts Llars d’infants curs 2014-2015 41.125€

1ac/12813 Santa Pau Llars d’infants curs 2014-2015 22.750€

1ac/12822 La Vall de Bianya Llars d’infants curs 2014-2015 35.875€

1ac/12823 La Vall d’en Bas Llars d’infants curs 2014-2015 42.000€

CULTURA, NOVES TECNOLOGIES, ESPORTS I BENESTAR Centre gestor: Comunicació Cultural

Aplicació pressupostària: 234/3340/48001 Aprovació: Junta de Govern 3/8/15

UP/4617 Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca Annals del Patronat núm. 26 4.285,71€

Cooperació Esportiva

Suport a entitats per esdeveniments esportius extraordinaris Aplicació pressupostària: 210/3410/48903 Aprovació: Junta de Govern 29/9/15

ES/15788 Club Ciclista Bas XVIII Marxa Cicloturista “Terra de Remences” 3.974,03€

Aplicació pressupostària: 250/2310/46200 Aprovació: Junta de Govern 3/8/15

SC/3307 Besalú Projecte Acció social Besalú 3.816,94€

SC/3316 Maià de Montcal Accions socials a persones grans vulnerables 3.790,07€

Centre gestor: Monuments

Aplicació pressupostària: 240/3360/76700 Aprovació: Junta de Govern 15/12/15

RM/1280 Consorci d’Amics de l’Alta Garrotxa Forjat planta primera rectoria Sant Aniol 24.999,99€

Annex II. CONVENIS segon semestre 2015 Centre gestor: Presidencia

CULTURA, NOVES TECNOLOGIES, ESPORTS I BENESTAR Centre gestor: Cooperació Cultural

CN/3410 Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot Coedició de la col·lecció Nova Biblioteca Olotina 3.400€

Monument a la dona de la Garrotxa a la Talaia Ibèrica del Municipi de Mieres (foto. Lejarza – Argelaguer)

Troben a Besalú murs del que podria ser l´església antiga del monestir de Sant Pere

Troben a Besalú murs del que podria ser l´església antiga del monestir de Sant Pere

Argelaguer-Besalú (Garrotxa) | ACN

Un treball amb un georadar ha detectat per primer cop les restes arqueològiques del que podria ser l’església que va precedir l’actual monestir de Sant Pere de Besalú. Són encara resultats preliminars, a falta de la confirmació dels arqueòlegs, però tot apunta que es tractaria de fragments de murs de l’edifici de finals del segle X i inicis del segle XI.

La descoberta d’una gran ossera al centre de la nau, que podria haver-se utilitzat per enterrar-hi els monjos de la comunitat fins a inicis del segle XIX, ha reforçat la hipòtesi dels responsables de la prospecció feta en aquest espai.

L’equip d’experts va rastrejar, també, un solar agrícola als afores del municipi per localitzar l’antic cementiri jueu, un emplaçament que a dia d’avui encara és una incògnita.

Un estudi de georadar ve a ser com un escaneig del subsòl amb mapes detallats a diferents profunditats de les restes arqueològiques que hi pot haver sense necessitat d’excavar.

Això és el que ha fet un equip d’experts a l’actual monestir de Sant Pere de Besalú, amb l’empresa SOT Prospecció Arqueològica. Buscaven restes de l’antiga església que va precedir aquest monestir del segle XII i els resultats preliminars són positius.

Aquestes primeres dades situarien els fragments de la planta originària que s’han preservat amb el temps, malgrat el reaprofitament de l’espai per construir-hi posteriorment el monestir de Sant Pere.

Pel que fa a l’ossera, s’ha pogut identificar gràcies a la prospecció del subsòl seguint aquest mètode no invasiu, que en aquest cas ha sorprès els investigadors. Es tracta d’una ossera de grans dimensions coberta per una volta de canó, situada just al centre de la nau del monestir. Cal recordar que el georadar no permet detectar restes humanes, però sí les estructures dels materials constructius.

La volta és a uns 50 centímetres per sota de la superfície i des de l’exterior es pot veure que va ser tapada per unes lloses diferents al paviment que s’ha preservat de la nau. Aquest espai es podria haver utilitzat fins a inicis del segle XIX per enterrar-hi els monjos del monestir, assenyala Joan Frigola, un dels arqueòlegs que participa en el treball.

El georadar també ha detectat una dotzena de vasos funeraris que, a diferència d’altres esglésies catalanes, es troben tapats de terra. El més habitual és que estiguin buits.

Els treballs van començar dilluns al monestir de Sant Pere per encàrrec de l’Ajuntament de Besalú amb el suport de la Diputació de Girona.

Inclouen una segona fase que consisteix a localitzar les restes de l’antic cementiri jueu, un espai per ara desconegut.

L’única pista que hi ha és el document d’un litigi del segle XIV que parla del topònim Campanyà, una zona que actualment encara té aquest nom, on l’any passat ja es va fer un intent fallit per localitzar-hi el cementiri.

Sant Pere de Besalú Garrotxa