Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 29 febrero 2016

Els helicòpters de Trànsit

Posted by lejarza en 29 febrero, 2016

Els helicòpters de Trànsit

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque

M´arriba la notícia que el Servei Català de Trànsit es valdrà d´helicòpters per caçar aquells conductors que usen el mòbil mentre condueixen.

De debò cal fer-ho des de tanta altura per poder controlar aquesta imprudència?

Penso que, sense helicòpter, només com a conductora i vianant, veig cada dia, sense excepció, un munt de conductors cometent la infracció i em sobta, per tant, la necessitat d´un helicòpter per vigilar allò que és tan evident per a tothom a peu pla i de continu, tan sols que s´hi fixi.

Cada dia em trobo que el cotxe de davant va molt poc a poc i de sobte va molt ràpid; al cap d´un moment es torna a reproduir l´escena: va molt lentament i després accelera.

Ja he més que deduït que són cotxes que fan ús del mòbil.

Un calc de l´escena també pot veure´s als semàfors: està vermell i veus el conductor de davant teclejant el mòbil, es posa verd el semàfor i veus el conductor que posa el mòbil damunt el volant i continua teclejant mentre comença ja a circular.

Jo quan ho veig intento per prudència allunyar-me´n, però no sempre és factible. És difícil.

A la vegada, quants cotxes que em vénen de cara no trobo cada dia amb conductors amb el mòbil enganxat a l´orella!

Costa fins i tot d´imaginar que mai se´ls posi cap multa de tant normal i escampat com està el que ja és un costum.

Si mai es fa alguna enquesta sobre el tema, els infractors declaren que són conscients del perill que suposa el seu hàbit tant per a ells com per als altres; però jo crec que no ho són en absolut.

Si realment s´adonessin de com de malament condueixen, fent esses i variant la velocitat i del que això pot arribar a suposar, prou se n´estarien.

Els helicòpters de Trànsit

Els helicòpters de Trànsit per Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque (Foto. Lejarza Argelaguer – Garrotxa)

Anuncios

Posted in Uncategorized | 5 Comments »

PSOE i Ciutadans proposen una moratòria per la fracturació hidràulica o “fracking”

Posted by lejarza en 29 febrero, 2016

PSOE i Ciutadans proposen una moratòria per la fracturació hidràulica o “fracking”

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Dins el document d´acord entre el PSOE i Ciutadans per a un hipotètic pacte de govern es proposa una moratòria per a les prospeccions que impliquin la fracturació hidràulica o “fracking”. Així mateix, es proposa restringir les futures exploracions de gas o hidrocarburs.

Respecte a aquestes últimes s´enten que afectaria exploracions convencionals sense aclarir si implicarien sondejos terrestres o marins i entenent-se que les exploracions convencionals ja plantejades no estarien afectades per aquesta proposta.

Sens dubte, la curta extensió del text proposat pels dos partits polítics deixa més interrogants que respostes: “Establecer una moratoria durante esta legislatura para las prospecciones con fractura hidráulica (fracking) y restringir las autorizaciones de nuevas exploraciones de gas e hidrocarburos” Pàg. 13 Apartat 3.º TRANSICIÓN ENERGÉTICA Y LUCHA CONTRA EL CAMBIO CLIMÁTICO

De manera formal, s´entén per “fracking”, la fracturació hidràulica d´alt volum i la mateixa tècnica, però amb l´ocupació d´un menor volum d´aigua i per tant menys invasiva, es considera com perforació convencional.

Així, mentre que el PSOE regional a Castella-la Manxa vindria treballant sobre un document que contemplaria fortes regulacions al fracking, a la Andalucia de Susana Díaz, els socialistes han estat acusats per grups d´activistes d´obscurantisme i d´intentar passar el que podria ser “fracking” com una perforació convencional en els permisos que afecten aquesta comunitat autònoma.

Ciutadans mai s´ha manifestat contrari al fracking en termes absoluts, definint-se des d´un equilibri entre els costos i els beneficis. Plantejament que podria portar en última instància a rebutjar les prospeccions més insegures i veure bé les mateixes a les zones amb més potencial.

A Catalunya, Ciutadans van acordar en una reunió celebrada al municipi de Riudaura fer front comú contra el “fracking” al Parlament de Catalunya. La decisió va arribar en una reunió a porta oberta al mas Bover de Riudaura a la Garrotxa.

De fet, a la zona amb més potencial, la conca basc-cantàbrica que implica també al nord de Burgos, PSOE i Ciutadans no s´han destacat per la seva oposició.

El PNB, la dreta nacionalista, ha vingut fent una clara defensa del fracking en contra dels grups opositors. El PP de Juan Vicente Herrera, recolzat en el seu govern per Ciutadans, porta el mandat del frackinista Mariano Rajoy de facilitar els primers pous de fracking a Espanya.

I finalment a Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, líder del PRC, la dreta regionalista, ningú li ha pogut treure una paraula sobre el fracking en declaració oficial.

L’única proposta de prohibició ha vingut de Podem (Podemos) i IU, en quant a partits amb entitat en el joc polític nacional.

Si una moratòria es materialitzés en un futur proper tampoc seria una garantia a llarg termini. Amb l´excés actual de petroli al mercat i l´entrada de nous perforadors convencionals en el panorama internacional, el fracking s´ha ressentit i en aquest últim any s´han succeït les fallides de companyies de fracking amb deutes mil.lionaris.

L'única proposta de prohibició ha vingut de Podem (Podemos) i IU, en quant a partits amb entitat en el joc polític nacional Foto Riudaura Garrotxa

L’única proposta de prohibició del fracking ha vingut de Podem (Podemos) i IU, en quant a partits amb entitat en el joc polític nacional Foto Riudaura Garrotxa

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

El capitalisme extractiu

Posted by lejarza en 28 febrero, 2016

El capitalisme extractiu

Joan Vila, Director general a Besalù de LC Paper 1881 S.A.

Extracte:

L’associació Transparency International publica regularment un índex anomenat Bribe Payers Index, l’índex de les fonts de suborn, ordenant els països de menys subornats a més, començant per Holanda, Suïssa, Bèlgica, Alemanya, Japó, Austràlia, Canadà, Singapur, Gran Bretanya, Estats units, França, Espanya, Corea del sud…

L’estudi mostra que la percepció que es té al país sobre la corrupció coincideix amb l’Índex i quan estudia quins són els sectors més subornats els descriu en aquest ordre:

Contractes de construcció pública, companyies de serveis públics, companyies de béns immobles , béns, serveis legals i de negoci, petroli i gas, mineria, generació i transmissió elèctrica, farmacèutiques i salut, manufactura pesada, pesca, fabricació d’armes, transport i emmagatzemament, telecomunicacions, serveis al consumidor, forestal, Banca i finances, tecnologia informàtica…

A casa nostra identifiquem les constructores, les elèctriques, les autopistes, la telefonia, les farmacèutiques, els bancs…

El suborn el fan sovint de forma subtil, per exemple el cas de les elèctriques posant permanentment anuncis als mitjans de comunicació que els fidelitzen i eviten campanyes d’opinió en contra, tranquil·litzant així els polítics que controlen.

La revista The Economist ha publicat un índex de capitalisme clientelar especificant que els sectors que viuen més fàcilment són els casinos, els sectors del carbó i la fusta, la defensa, els dipòsits i inversors financers, les infraestructures de xarxes de canonades de gas, petroli i aigua, les empreses de petroli, gas, productes químics i altres energies, els ports i aeroports, la construcció pública, l’acer, altres metalls i l’extracció de minerals i les empreses de serveis com la telefonia.

L’Index mostra que la participació de persones riques en % del PIB en aquests sectors és més elevada quan menys desenvolupat és el país, anant d’un pes mitjà de 4,5% el PIB en països poc desenvolupats fins a l’1,5% en països desenvolupats, és a dir, 3 vegades. Encapçala la llista Hong Kong, amb un pes del 58% dels sectors clientelars en el PIB de la seva economia, seguit de Rússia amb un 18%, Mèxic amb un 9,2%, Xile amb 8,9%, Austràlia amb 3,2%, Estats Units amb 3,1%, Gran Bretanya amb 3%, Turquia amb2,6%, Espanya amb 2,3%, Polònia amb 1,2%, Canadà amb 1,2%, França amb 1%, Alemanya amb 0,9%, Itàlia amb 0,7%, suècia amb 0,6%, Japó amb 0,3% i Holanda amb 0,2%.

Posted in Uncategorized | 4 Comments »

Història del Bisbat de Girona seu episcopal

Posted by lejarza en 26 febrero, 2016

Història del Bisbat de Girona seu episcopal

Argelaguer – Vall del Llierca

La primera notícia que a Girona hi havia seu episcopal la conté una carta del Papa Innocenci I, escrita entre els anys 397 i 400. La presència de cristians a Girona pot datar, per les restes arqueològiques, de finals del s. III. Des de principis del segle IV veneraven el màrtir Feliu, titular de l’església que en temps visigòtics fou seu del bisbe.

L’extensió de la diòcesi en època romana i visigòtica degué comprendre només una part del territori que ha tingut assignat des dels temps carolingis, atesa l’existència del Bisbat d’Empúries. Aquests límits han estat, al nord, els Pirineus fins al pic de Bastiments, la divisòria d’aigües entre la vall del Ter (Bisbat de Vic) i la del Fluvià (Bisbat de Girona), fins al Collsacabra i el Far, les Guilleries i el Montseny (conca de la Tordera) i la banda que mira al mar de la serra de Montnegre fins a Arenys de Mar i Torrentbó, inclusivament. El dret català reconegué als habitants d’aquest territori algunes peculiaritats, entre elles, la de poder fer testament sacramental en trobar-se fora de Catalunya.

A conseqüència del concordat de 1953, que establia l’adequació de les diòcesis a les províncies, el 1957 hom retocà els límits diocesans, la vall de Camprodon fou agregada al Bisbat de Vic, la parròquia d’Arenys de Mar passà a Barcelona –i fou restituïda el 1978– i la parròquia barcelonina de Riells del Montseny començà a formar part del Bisbat gironí.

Tot i que el bisbe era assistit en el govern de les parròquies per ardiaques des del segle IX, la divisió del territori diocesà en ardiaconats és documentada al s. XI. Foren els de Besalú, Girona i Empúries, en consonància amb els respectius comtats: l’ardiaconat de la Selva fou segregat del de Girona possiblement el segle XII.

L’estructuració en ardiaconats fou substituïda per la dels arxiprestats el 1835, amb capital a Girona, Figueres, Olot, la Bisbal, Santa Coloma de Farners i Arenys de Mar. Noves divisions del territori en 14 arxiprestats (1928), 17 (1965), 25 (1972), 15 (1994) i 12 (2004). Actualment són 13 els arxiprestats que, des del 2003, estan estructurats amb agrupacions de parròquies.

L’església episcopal fou traslladada en època carolíngia a l’interior de la ciutat i intitulada a Santa Maria (primer esment, a. 842). Aquesta catedral esdevingué titular de les donacions fetes per Carlemany i els seus successors al bisbe. Els clergues que hi residien foren els primers auxiliars del prelat en el govern de la diòcesi. A principis del s. X s’encetà un procés de separació entre els béns de la catedral i els propis del bisbe, arrodonit durant el s. XII, que procurà de desenvolupar el creixement de la vila que seria anomenada la Bisbal i constituí senyories baronals a Corçà, Sant Sadurní, Vilaromà, Ullà, Bàscara, Domeny i Crespià-Dosquers; el seu conjunt formava la “bisbalia”, el govern de la qual solia exercir un procurador. Les rendes del bisbe eren avaluades en el s. XVII a 8.000 lliures anuals; fou un dels bisbats més pobres de Catalunya, molt per sota de les 22.000 lliures que tenia l’arquebisbe de Tarragona.

Paral·lel al procés de separació entre el patrimoni del bisbe i el catedralici fou el de constitució d’òrgans de govern diocesà. Reduïts a càrrecs honorífics els ardiaques, hom estabilitzà el s. XIII uns notaris episcopals. D’entre els juristes assessors del bisbe, n’emergí al s. XIV l’oficial, encarregat habitual de donar sentències. El recurs a un o diversos vicaris generals no esdevingué continuat fins a finals del mateix segle. La cúria diocesana, els registres més antics de la qual daten de 1276, s’organitzà a l’entorn del tribunal i del vicariat general. A mitjan s. XVIII hom donà consistència a una secretaria, dita de Cambra i Govern, tercer organisme de la cúria que ha perdurat fins a l’actualitat.

Les principals sèries de l’arxiu diocesà, que emana del treball d’aquestes oficines, s’inicien a principis del s. XIV.

El bisbe Guillem de Peratallada (+1167) començà a construir el palau episcopal; sectors que daten de mitjan segle XII han estat recentment descoberts. Completat durant els s. XIV-XV, conserva la fesomia de castell fortificat que adquirí durant la Baixa Edat Mitjana.

L’elecció dels bisbes per part dels canonges de la catedral fou pacífica fins al 1292 -data de la primera intervenció papal-: elegien membres del seu gremi. El primer bisbe foraster, posat pel rei, fou l’aragonès Pere d’Urrea (1325). Interessos conjunts de la monarquia i del papat donaren la mitra de Girona durant els s. XIV-XVI a persones que en foren absents durant llarg temps o no hi arribaren a residir, alguns dels quals assoliren el cardenalat, com Berenguer d’Anglesola (+1408) i Joan de Casanova (+1436) i fins el papat, com Roderic de Borja, futur Alexandre VI, bisbe nominal de 1457 a 1458. Precisament el 1457 els canonges elegiren bisbe per darrera vegada, en la persona de Roger de Cartellà, el qual no acceptà, sabedor com era que l’autoritat superior tenia altres preferències.

La celebració anual de sínodes diocesans que perdurà fins al 1867, donà origen a col·leccions de sinodals, o legislació peculiar del Bisbat, editades el 1512, 1606 i 1691. La principal peculiaritat actual consisteix en la celebració de la “comunió solemne” o “professió de fe”, establerta el 1909 per decret episcopal per als infants d’11-12 anys.

Formava part de les sinodals un breu catecisme. El catecisme propi en volum independent fou publicat el 1923, i reeditat el 1948. El Bisbat edità multitud de vegades el seu ritual propi entre 1502 i 1885. En canvi, el missal segons el costum de l’Església de Girona, fou imprès només els anys 1493 i 1546; fou la primera víctima de la centralització que havia deixat el Bisbat sense llibres propis, catequètics, litúrgics o canònics, bé que fornit d’abundant teologia sobre l’església particular.

La diòcesi de Girona publica el seu Butlletí oficial des de 1856, i un full dominical que es distribueix a les esglésies, des de 1919. També, des del 1999, es publica mensualment la revista diocesana “El Senyal”.

El seminari diocesà fou fundat el 1599, amb només dotze col·legials, amb seu a la plaça de la Catedral (actual Palau de Justícia) i ampliat el 1767, quan ocupà la casa que els jesuïtes havien deixat buida arran de la seva expulsió. El nombre màxim d’alumnes, superior als 800, s’enregistrà cap al 1880; en el període posterior a la darrera guerra civil arribà a tenir-ne 300 el 1952. El 1988 els seminaristes s’incorporaren al Seminari Major Interdiocesà a Barcelona. Actualment el curs Introductori té la seu a l’edifici del Seminari diocesà.

Tradicionalment, hom ha distingit amb el nom de “parròquia major” la de Sant Feliu de Girona. De 1952 a 1982 hom creà 23 parròquies per atendre els nous nuclis urbans fruit de la immigració. D’entre els santuaris, hom pot destacar els urbans del Tura d’Olot, i la Misericòrdia de Canet de Mar i els rurals del Collell, el Mont, els Àngels, Santa Afra, la Salut de Sant Feliu de Pallerols i la Salut de Terrades.

Tot i que tradicionalment el patró de la diòcesi és sant Narcís, la figura més important dels orígens del Bisbat és sant Feliu.

També, la diòcesi venera, com a sants nascuts dins de les seves terres, Dalmau Moner i Salvador d’Horta, tots dos naturals de Santa Coloma de Farners.

No obstant això el Sant mes universal i mes important de la diòcesi és Sant Damas I el papa del Bisbat de Girona nascut al municipi d´Argelaguer any 304 – Roma any 384)

Edictum

Els augustos emperadors Gracià, Valentinià [II] i Teodosi I. Desitgem que tots els pobles als que governant la moderació de nostra clemència es mantinguin en la religió que ha transmès als romans el Sant apòstol Pere, religió que fins el present es reconeix que ell mateix la va introduir i a la qual és clar que segueix Damas I Pontífex maximus

Puix que pontífex vàreu ser

amb un càrrec tan honorós

protegiu Argelaguer

oh Sant Damas gloriós!

Qui per les aigües del pèlag inhòspit, petjant-les, camina;

qui concedeix que sements de la terra revisquin, si es moren;

qui desfermar de la mort els seus vincles letals li és possible,

el qui allà dalt, on el sol brilla el triple, darrere la fosca,

crec que pot fer que Damas s¨aixequi després de ser cendra”.

damasus-and-jerome

Damas I Pontífex maximus i Sant Jeroni Sant Damas I el papa de Catalunya de la comarca de la Garrotxa del Bisbat de Girona (Argelaguer any 304 – Roma any 384) Foto: Juan R Lejarza de Cal Music Argelaguer (Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Regularització cadastral per satèl·lit a la Garrotxa

Posted by lejarza en 25 febrero, 2016

Regularització cadastral per satèl·lit a la Garrotxa

Argelaguer – Vall del Llierca

La Direcció General del Cadastre va iniciar un procediment perquè totes les construccions no declarades de cada municipi de la comarca de la Garrotxa, obres noves, rehabilitacions, i ampliacions, tributin per aquest impost d´acord amb la realitat dels seus immobles i la seva capacitat econòmica.

Des de 2013, són més d´un centenar els ajuntaments de les comarques de Girona que ja s´han acollit i que estan tramitant un nou IBI.

Al desembre de 2012, el Govern central va aprovar una mesura que permet als propietaris d´immobles amb característiques que no estan recollides en el cadastre regularitzar la seva situació a través del pagament d´una taxa de 60 euros i dels impostos com l´IBI i interessos de demora que s´hagin deixat d´abonar. En cas que no es faci en el temps de la regularització, les multes poden arribar a ser de fins a 6.000 euros.

El procediment de regularització cadastral té com a finalitat la incorporació al Cadastre Immobiliari dels béns immobles urbans i rústics amb construcció, així com de les alteracions de les seves característiques, en supòsits d´incompliment de l´obligació de declarar de forma completa i correcta les circumstàncies determinants d´una alta o modificació cadastral.

Aquesta actualització es porta a terme amb fotografies per satèl·lit, de manera que han vist si el propietari del terreny tenia construccions, de quants metres, si hi ha afegit una piscina, etc. Així detecten els canvis que han pogut desenvolupar els seus propietaris en els últims anys i han creuat les dades amb les que estaven disponibles al Cadastre.

Posted in Uncategorized | 14 Comments »

Tortellà fa una comissió de seguiment per la pedrera dels Comuns a l´Alta Garrotxa

Posted by lejarza en 25 febrero, 2016

Tortellà fa una comissió de seguiment per la pedrera dels Comuns a l´Alta Garrotxa

Argelaguer – Vall del Llierca

L´Ajuntament de Tortellà i els veïns del Barri de Dalt amb constituït una Taula de Seguiment sobre la pedrera dels Comuns.

L´Ajuntament fa pocs dies va rebre una proposta de Cales Yesos i Cementos d´Olot S. A. (Cycosa), l´empresa del President de la Cambra de Comerç de Girona, Domenec Espadale Verges, que va explotar durant anys la pedrera.

L´alcalde de Tortellà, Rafel Domínguez (Independents Tortellà-CP) va informar ahir d´una proposta de Cycosa, empresa situada al terme municipal d´Argelaguer al riu Llierca, per restaurar la pedrera de la muntanya dels Comuns a l´Alta Garrotxa.

La proposta està condicionada al tancament de l´expedient sancionador que l´Ajuntament manté obert contra Cycosa per incompliment del programa de restauració de la pedrera dels Comuns.

L´any 2000, l´empresa Cycosa va aconseguir una autorització administrativa per ocupar durant 10 anys els Comuns per realitzar-hi una activitat extractiva. L´activitat extractiva s´hi va desenvolupar durant 10 anys. El termini de vigència de l´autorització per ocupar la pedrera i el bosc d´utilitat pública es va acabar el 22 de març del 2010.

L´Ajuntament de Tortellà va demanar sancions a la Secció de Mines i Energia del Govern i als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Fa uns 5 anys, els veïns del veïnat de Dalt es van queixar de l´explotació, les detonacions amb explosius, d´esquerdes a les cases i que el trànsit dels camions provocava polseguera, també van indicar que l´eixamplament del camí va causar danys ecològics, d´incompliment i van indicar que Cycosa incomplia la restauració.

L´Ajuntament va executar el desnonament administratiu i va ordenat la retirada de la maquinària extractiva. A més va requerir l´execució de la fiança. La fiança pujava uns 20 milions de les antigues pessetes. A criteri de l´Ajuntament, la Generalitat havia de valorar la despesa d´una regeneració ben feta i fer que Cycosa la pagués.

L´empresa va deixar de fer extraccions al 2006. Llavors van proposar l´Ajuntament de fer un dipòsit de runes i començar a fer la restauració. El compromís de l´empresa era de tornar a omplir l´esquerda que hi ha a la muntanya dels Comuns, amb material provinent d´altres extraccions.

Davant l´acabament del termini al març d´aquet any, per exigir responsabilitats a l´empresa encarregada de l´extracció de la pedrera dels Comuns, per incompliment del programa, l´Ajuntament de Tortellà ha decidit tramitar l´expedient sancionador.

Cycosa, per la seva banda, ha tornat a presentar a l´ajuntament la proposta de conveni que ja va presentar al 2013, però amb algunes modificacions. L´empresa proposa restaurar la pedrera a partir d´un monodipòsit, a partir del qual, una empresa podria abocar en el forat de la pedrera runa d´obra. La variació respecte de la proposta del 2013 seria que Cycosa continuaria vinculada a la pedrera encarregant-se de la seva restitució. L´equip de govern municipal considera que aquesta decisió no la pot prendre unilateralment, i l´ha de decidir juntament amb els veïns de Tortellà.

L´equip de govern a acordat crear una Taula de Seguiment conjuntament amb l´oposició i els veïns del Veïnat de Dalt. La voluntat és que el seguiment d´aquest procés conclogui amb la celebració d´una Consulta Popular en què els veïns podran decidir si restituir la pedrera amb un conveni amb l´empresa o a través d´una sanció.

La Taula de Seguiment és el resultat de les reunions informatives per donar a conèixer la proposta de l´empresa primer als veïns del Barri de Dalt i ahir al conjunt del poble.

El conflicte per la restauració de la muntanya dels Comuns al Espai Natural (EIN) de l´Alta Garrotxa fa anys que dura. L´Ajuntament anterior volia que la Generalitat de Catalunya es fes càrrec de la restauració i que la pagués Cycosa, perquè consideraven que havia incomplert els tractes.

Maquinaria de Cycosa empresa situada al terme municipal d´Argelaguer al riu Llierca (Foto Lejarza Garrotxa).JPG

Foto: Maquinaria de Cycosa empresa situada al terme municipal d´Argelaguer al riu Llierca (Foto Lejarza Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 3 Comments »

Ajuntament d´Argelaguer revisió del Pla de protecció civil municipal

Posted by lejarza en 23 febrero, 2016

Ajuntament d´Argelaguer revisió del Pla de protecció civil municipal

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 36 – 23 de febrer de 2016 Núm. 1268

Edicte sobre l´aprovació inicial de la revisió del Pla de protecció civil municipal

El Ple de l´ajuntament de data 12 de febrer de 2016 ha aprovat la Revisió 01 del Pla de Protecció Civil municipal, el qual se sotmet a informació pública pel termini de trenta dies hàbils, comptats a partir de l´endemà de la publicació de l´edicte al BOP de Girona, a fi que qualsevol que ho desitgi pugui examinar-lo a la secretaria de l´Ajuntament en horari d´atenció al públic i formular les al·legacions que considerin oportunes.

En cas de no presentar-se reclamacions, esdevindrà definitivament aprovat sense necessitat d´adoptar un nou acord.

Argelaguer, 15 de febrer de 2016 Artur Ginesta Rambla Alcalde

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Les universitats de Girona i Vic impulsen un projecte pedagògic de 7 anys que comença a Riudaura (Garrotxa)

Posted by lejarza en 22 febrero, 2016

Les universitats de Girona i Vic impulsen un projecte pedagògic de 7 anys que comença a Riudaura (Garrotxa)

Catalunya esquitxos totalitaris, requisits és que siguin funcionaris”

Argelaguer – Vall del Llierca – Elisabet Escriche

Es busquen mestres per a una escola rural. Han d´assumir el compromís d´estar-s´hi un mínim de set anys, estar disposats a rebre formació durant quatre hores setmanals fora del seu horari laboral i a visitar diverses escoles del país i estrangeres durant dos cursos.

Aquest és el càsting que han iniciat les universitats de Girona i Vic per desenvolupar un nou projecte pedagògic -que ja ha rebut el vistiplau del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya- i que de moment s´iniciarà a l´escola rural de la Garrotxa Lluís Castells de Riudaura, que és de titularitat pública: Adreça: C/ de l’Escola, 1 – 17179 Riudaura Telèfon: 972 266 944 Fax: 972 272 025 Web: http://blocs.xtec.cat/ceiplluiscastells/ E-mail: b7003082@centres.xtec.es

Fa dos anys que professors de les dues universitats treballen en el projecte que gira entorn de quatre eixos: fer una escola amb nens feliços, savis, sans i democràtics.

El 90% del currículum serà “vivencial i experimental”. “No es prepararan els nens per al món que es trobaran sinó per al que és”, puntualitza Jordi Feu, que, conjuntament amb Margarida Falgàs, coordina el projecte.

Per aconseguir-ho se substituiran les tradicionals hores de català, matemàtiques o ciències per projectes en què es treballen alhora diverses matèries; cada dues setmanes la jornada escolar es farà fora del centre; s´utilitzarà el cinema de forma regular i s´introduirà la passió per l´escriptura i la lectura. Alhora es treballarà l´expressió oral i un cop a l´any es farà un “viatge de descoberta”. “L´objectiu serà conèixer un entorn o poble durant uns dies”, detalla Feu.

Sobre el paper, el projecte recorda alguns que ja s´estan impulsant des d´altres escoles.

El coordinador, però, matisa que la seva particularitat és el diàleg que s´ha aconseguit entre les diferents tradicions d´aprenentatge i de diversos punts del món amb els quatre principis bàsics. Del model finlandès, per exemple, s´incorpora el respecte pel ritme de l´infant a l´aula o l´arquitectura amable que tenen les escoles. De l´educació suïssa, la importància de donar un espai educatiu al pati i a l´hora del menjador: “Hi ha d´haver un ambient tranquil i que s´hi mengi bé”.

En el càsting se seleccionaran tres mestres que s´incorporaran al centre amb els altres tres que ja tenen plaça fixa a Riudaura. L´elecció de l´escola no s´ha fet a l’atzar.

El primer contacte es va fer fa un any i mig i l´equip directiu es va mostrar “molt receptiu”. La mateixa resposta van tenir els pares: de les 40 famílies, 37 van aprovar aplicar el projecte. “És petita -té una seixantena d’alumnes-, fa poc que es va construir, té un bon entorn i un ensenyament cíclic: els alumnes de 1r i 2n estudien junts i els de 3r i 4t i els de 5è i 6è, també”, argumenta Feu.

Els set anys o la formació no són les úniques condicions que hauran de complir els mestres escollits. Altres requisits és que siguin funcionaris, relativament joves, que tinguin “fortes conviccions ètiques, democràtiques i socials”, que hagin interioritzat que el seu ofici és un treball “d´acompanyament més que de transmissió” i que prescindeixin dels llibres de text com a “recurs principal del procés d´ensenyament”.

La primera fase del càsting -la presentació de candidatures- acabarà el 15 d’abril i abans del mes de setembre es constituirà el claustre.

A partir del curs que ve ja s´aniran fent “esquitxos” del projecte a tot el centre i es desplegarà a tots els cursos fins a implantar-lo totalment el curs 2022-23.

Tot i el vistiplau d´Ensenyament, l´administració no té pressupost per ajudar a materialitzar el projecte.

Per finançar-lo, doncs, els seus impulsors s´han presentat a diversos premis i han sol·licitat ajudes a fundacions. “Obrim les portes també a donants, filantrops i fins i tot no descartem un Verkami”, reconeix Feu.

Des que es va donar a conèixer el càsting de mestres a la web (mestresinnovacio.wordpress.com) i a les xarxes socials -Facebook i Twitter- ja han vist la crida més de 10.000 persones i ja s´han rebut 180 sol·licituds.

La intenció de les dues universitats és estendre el projecte a altres escoles interessades a fer la seva particular renovació pedagògica.

En els últims anys són molts els centres que han liderat aquesta revolució educativa tot i la imposició de lleis com la Lomce, basades en continguts memorístics, revàlides, l´excés de protagonisme del professor i una estructura organitzada per assignatures, exàmens i llibres de text.

Els Jesuïtes, per exemple, han creat una etapa intermèdia entre el cicle de primària i secundària per fer un camí més planer a l´estudiant.

A l´institut Baix Camp es fa un seguiment personalitzat dels seus 1.600 alumnes d´ESO, batxillerat i cicles formatius, i a l´escola Sadako l´alumnat busca les respostes a les seves pròpies preguntes.

Escola Riudaura experiments

Escola de Riudaura a la Garrotxa experiments educatius esquitxos totalitaris els requisits és que siguin funcionaris (Lejarza Catalunta)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

L’Arxiu Municipal de Girona posa en marxa una iniciativa per descarregar-se els documents digitals en alta qualitat

Posted by lejarza en 21 febrero, 2016

L’Arxiu Municipal de Girona posa en marxa una iniciativa per descarregar-se els documents digitals en alta qualitat

Argelaguer – Vall del Llierca – Gironanoticies.com

Ja fa més d’una dècada que el Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP) de l’Ajuntament de Girona publica al seu web la documentació que es custodia a l’Arxiu Municipal. Actualment ja es pot accedir a més de 3 milions d’objectes digitals, des d’un pergamí del segle XII a una fotografia de la cavalcada de reis d’enguany, per posar dos exemples ben allunyats entre si. D’aquest ingent volum de documentació digital, 2.648.742 són pàgines de premsa digitalitzada, mentre que 439.067 són documents de diferents tipus (textuals, en imatge, gràfics, cartogràfics, etc.) als quals es pot accedir a través del web de consulta de l’SGDAP.

Fins al moment, tota aquesta documentació es podia visualitzar a través del web però des d’avui, a més, es pot obtenir una còpia del document digital amb bona qualitat només amb un clic del ratolí. Fidel a la seva política d’obrir els fons a la ciutadania, l’SGDAP posa a disposició dels usuaris una gran diversitat documental que abraça quasi totes les èpoques i tipologies.

Qui ho vulgui podrà cercar, per exemple, entre més de 27.000 retrats la foto de l’avi o l’àvia i descarregar-la en alta resolució (3.500 píxels) al seu ordinador, la qual cosa li permetrà fer una impressió estàndard amb bona qualitat; obtenir els PDF dels cartells de les fires i festes de Sant Narcís, de la correspondència de Carles Rahola o dels llibres d’actes del Govern de la ciutat; disposar d’una reproducció digital d’una postal de Girona de principis del segle passat, d’un daguerreotip del s. XIX o d’un gravat de la Guerra del Francès. La manera de fer-ho és ben senzilla: només cal localitzar el document i fer un clic a la pestanya de descàrrega, i al cap de pocs segons s’obté una còpia del fitxer digital a l’ordinador. També es poden seleccionar diversos documents i el programa crearà una carpeta comprimida (.zip) amb tots els fitxers seleccionats.

Amb aquesta decisió l’SGDAP segueix les petjades d’organitzacions tan prestigioses com el Rijskmuseum d’Amsterdam o la Library of Congress de Washington, al catàleg de la qual es poden descarregar, fins i tot, algunes de les fotos més rellevants de la història de la fotografia com pot ser Migrant mother, que Dorothea Lange va fer el 1936.

Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies a les millores tecnològiques i a l’assignació a cada document de la llicència que regula els seus drets d’ús i explotació. Pel que fa a la tecnologia, cal destacar el nou ventall de possibilitats que ofereix el nou sistema de gestió d’actius digitals (Digital Asset Management) que l’SGDAP va adquirir ara fa dos anys. Pel que fa a la gestió dels drets, l’existència de les llicències Creative Commons ha contribuït a reduir les barreres legals per a compartir obres de creació.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

La Diputació de Girona aprova el Pla de Serveis d´Assistència als Municipis i les ajudes per nevades

Posted by lejarza en 21 febrero, 2016

La Diputació de Girona aprova el Pla de Serveis d´Assistència als Municipis i les ajudes per nevades

Argelaguer – Vall del Llierca

La Diputació pretén col·laborar econòmicament en el finançament de les despeses municipals derivades d´actuacions per neteja de neu i estesa de sal a les carreteres i vies públiques afectades per nevades i glaçades, i també de les despeses d´inversió efectuades amb la mateixa finalitat.

Aquestes actuacions de competència municipal generen unes despeses significatives a determinats ajuntaments, els quals no disposen de cap finançament específic o complementari.

Les subvencions per a actuacions municipals de neteja i manteniment de carreteres i vies públiques per nevades i glaçades aprovades per la Diputació preveuen una partida total de 240.000€ dividida en dues línies: despeses en béns corrents i serveis (120.000€ ) i despeses en inversions reals (120.000€).

Tanmateix, si nevés molt en el que resta d´hivern aquesta quantitat podria augmentar.

L´import que podrà rebre un mateix ajuntament en cada línia de subvenció, despeses corrents i inversions, serà d´un màxim de 30.000€ i d´un mínim de 1.000€.

Les ajudes no es podran sol·licitar fins d´aquí a un mes, quan s´aprovi la convocatòria, però tindran caràcter retroactiu i atendran les actuacions que hagi calgut fer fins llavors.

Argelaguer Santa María d´Albis del Guilar nevades i glaçades (Foto Lejarza Garrotxa)

Argelaguer Santa María d´Albis del Guilar nevades i glaçades (Foto Lejarza Garrotxa)

Argelaguer Santa María d´Albis del Guilar nevades i glaçades (Foto Lejarza Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »