Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 25 diciembre 2012

Kàrdavan: mitificant l’Alta Garrotxa

Posted by lejarza en 25 diciembre, 2012

El Punt-Avui Cultura 25/12/12 – Barcelona – Lluís Llort: Kàrdavan: mitificant l’Alta Garrotxa.-Carles Batlle recrea a la comarca gironina una trilogia en la tradició de Tolkien.
La recepta: una part de passió per la geografia feréstega de l’Alta Garrotxa, una altra de base literària formada pels grans clàssics d’aventures i un bon raig de tècnica narrativa guanyada a base d’escriure teatre, ho sacsegem una mica i ho relliguem i el resultat és Kàrvadan, la primera novel·la, de la trilogia prevista, que Carles Batlle publica a La Galera.
Nascut a Barcelona el 1963, Carles Batlle va estudiar filologia catalana i quan donava classes sobre teatre va començar a escriure’n. “Gairebé m’agrada més llegir teatre que veure’l; m’apassiona llegir-lo perquè pots crear sol tot el que envolta l’obra”, comenta. Com a dramaturg ha escrit tretze obres, traduïdes fins a dotze idiomes, i ha guanyat mitja dotzena de premis.
Com és que un home de teatre es decideix per escriure novel·la d’aventures? Repassem la recepta del còctel. Fa deu anys que viu a la Garrotxa (Argelaguer), tot i que hi anava des de petit perquè la família hi tenia una casa. “M’agrada caminar-hi, l’he recorregut de dalt a baix, és un espai mític on es movien els carlins, els trabucaires, els contrabandistes… Dóna molt de joc i em venia de gust mitificar l’espai; tot el que descric és real: valls i muntanyes, camins i rius, les vistes…”. L’editorial té previst organitzar en un futur visites guiades pels espais on té lloc Kàrvadan.
Segon ingredient. “Els meus referents des de petit són els autors de literatura d’evasió, d’aventures: Verne, Mark Twain, Walter Scott, Karl May, E.R. Burroughs, el de Tarzan, Defoe, Stevenson, Salgari, Dumas, Folch i Torres… També de còmics clàssics, com El Hombre Emascarado, El Príncipe Valiente, Flash Gordon… I del cinema d’aventures”. Els va llegir de petit i molts els ha rellegit fins a deu vegades.
Tercer ingredient. “L’ofici dels anys escrivint dramatúrgia m’ha permès enfrontar el repte d’una novel·la amb seguretat; és més difícil fer el pas de la narrativa al teatre que a l’inrevés. A la novel·la potser hi ha una mena de truc, i és que els personatges principals parlen en primera persona, com monòlegs teatrals.”
Una trilogia elàstica
Està enllestint la segona part –que es publicarà la tardor del 2013– i té clara la tercera. Per què una trilogia? Perquè és l’estructura que va pensar a partir del camí que recorre el protagonista, Pol Bàrsac, un jove indignat que fugint de la policia va a parar a una dimensió paral·lela, al món de Carr-Morr. “Seria molt fàcil allargar-la pel final o escriure uns llibres de preqüela.” Dependrà de l’èxit que tingui la trilogia.
El món que ha creat és un futur arcaïtzat: hi ha cavallers, espases i castells, però també tecnologia, salts en el temps, bèsties evolucionades, personatges amb poders…, però Batlle rebutja les influències òbvies. “A Kàrvadan hi ha més d’Els tres mosqueters que de Tolkien.”
La trama, a més d’aventures, conté amor, traïcions, lluites, misteris… “La idea és mostrar el recorregut de l’heroi, que ha de superar proves, però combino gèneres, des de la fantasia al detectivesc. Els personatges mantenen diàlegs en què exposen conflictes de caire filosòfic i existencial, que poden seduir els lectors adults.”
Veurem Peter Jackson rodant a l’Alta Garrotxa? “Ho veig difícil [riu], però m’encantaria escriure el guió per a un còmic, amb dibuixos de l’estil d’Alex Raymond, realistes i sensuals; o també estaria bé un joc de taula.” El primer glop llarg (576 pàgines) del còctel té bon gust i et deixa amb set.

Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall d´en Bas, La Vall de Bianya, Les Planes d’Hostoles, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza, Tortellà

Anuncios

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 3 Comments »

Tenim fiscalia a Girona?

Posted by lejarza en 24 diciembre, 2012

Joan Garcia: Tenim fiscalia a Girona?.-Llegeixo que el president de la Diputació cobrarà sense treballar després d’un insòlit malabarisme per apartar-se durant un temps de les brases. També llegeixo que la mateixa Diputació ha encarregat un estudi per 20.000 euros a un advocat barceloní que, segons sembla, ha assessorat el President de dita institució en l’afer del sopar del que tant es parla aquestes últimes setmanes en els mitjans de comunicació i també en nombroses tertúlies ciutadanes.
Les lleis emparen aquesta disbauxa? Ha obert alguna investigació la Fiscalia de Girona? O també mirarà cap a un altre costat com va fer en la ombrívola adquisició de l’edifici on la Diputació té els seus serveis de recaptació? Bé, el primer que m’agradaria saber és si tenim Fiscalia a Girona. No em consta que hagin mogut un paper en els presumptes casos foscos que inunden la política gironina i tampoc en tot això que està sortint en les darreres setmanes sobre afers de l’opaca Diputació. O és que existeix un pacte de silenci a l´oasi català i gironí? No estaria malament que la Fiscalia de Mallorca fes algunes classes als nostres fiscals.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 28 Comments »

Las fantasías del fracking o la adición al petróleo a través de los combustibles no convencionales

Posted by lejarza en 22 diciembre, 2012

Jordi Ortega: Las fantasías del fracking o la adición al petróleo a través de los combustibles no convencionales.-El camino equivocado hacia la independencia energética.
Los efectos del huracán Sandy pusieron, al final de las presidenciales de Estados Unidos, el cambio climático en la campaña electoral. El descubrimiento de combustibles no convencionales se percibió como una gran oportunidad para reducir la dependencia energética, mejorar la balanza de pagos y, lo que es más importante para los republicanos, realizar una política con un fuerte contenido doméstico que permita liberar -gracias a la dependencia energética que se prevé en el 2020- retirarse de Oriente Próximo. Lo que supondría un cambio en el tablero geopolítico -hasta ahora asentados en las relaciones transatlánticas.
Con la revolución de los combustibles no convencionales queda arrincona la apuesta deBarack Obama, en la anterior campaña, en favor de las energías renovables y un cambio de modelo energético. En el debate Europa estuvo ausente. Su único lazo parece ser las referencias a será Israel.  Myanmas, Camboya y Thailandia fueron los destinos de Barack Obama tras su elección –lo que muestra el giro de su política orientada al Pacifico. ¡Ay Europa! Deberá hacer frente sola a la volátil situación de Oriente Próximo, con la guerra civil en Siria, entre suníes y chiíes que involucra toda la región, o un Irán que apuesta por ser potencia regional. Una delicada posición en el nuevo tablero geopolítico.
El fracking esa ilusión adictiva a los combustibles fósiles.
La Agencia Internacional de la Energía (AIE) en su Outlook de 2012 (http://www.iea.org/publications/freepublications/publication/Spanish.pdf) prevé que Estados Unidos se convertirá en el principal productor de petróleo en 2020, adelantando a Arabia Saudí, gracias a las tecnologías fracking. ¿En qué consiste? En aprovechar depósitos en formaciones geológicas de baja permeabilidad, normalmente pizarras o esquistos, que a partir de la fractura hidráulica o fracking –en inglés-, consistente en inyectar productos químicos con agua y arena a elevadas presiones permite fracturar las rocas y extraer el gas o petróleo. La AIE calcula que Estados Unidos será en 2030 en exportador neto de energía.
Es un hecho la caída de las reservas de los países de la OPEP. Resultado de una preocupante incomprensión  de los desafíos del siglo XXI, en lugar de una apuesta por las tecnologías de futuro, el uso de fuentes renovables de energía y aprovechar el potencia de la eficiencia energética, se opta por rebañar el plato de los combustibles fósiles. Es una incomprensible ceguera la explotación de las arenas bituminosas en Canadá -prohibida su importación en, por ejemplo, Alemania. La AIE pretende pasar de la actual demanda de 87 millones de barriles diarios a 99,7 millones que será la demanda en 2035. Los países no miembros de la OPEP aportarán 53 millones de barriles diarios gracias de los combustibles no convencionales. Una estrategia basada el autismo respecto los retos energéticos, climáticos, tecnológicos y geopolíticos.
El debate esta más abierto. Tim Yeo, presidente de la Comisión de Cambio Climático en Reino Unido, lanzó una mordaz ataque al gas y anunció una ley para descarbonizar el sector eléctrico –objetivo no superar los 100 gramos CO2 KWh en 2030, medida rechazada por el ministro George Osborne. El diputado conservador, sin cartera, ironizaba si se pretendía con ello regresar “al becerro de oro que pueda satisfacer las necesidades con energía barata y revivir las perdidas industrias manofactureras… en lugar de apostar por las tecnologías de futuro” (http://www.guardian.co.uk/environment/2012/dec/18/tim-yeo-gas-strategy?CMP=twt_gu).
Un gobierno en funciones hiperactivo.
El 27 de noviembre, el gobierno en funciones de Artur Mas, se autorizaba prospecciones para el fracking en medio centenar de municipios catalanes. Una frenética hiperactividad del ejecutivo que no había mostrado durante la legislatura. En últimas semanas se ha aprobado –sin pasar por el Parlamento, el poder legislativo- el Plan de Energía y Cambio Climático 2020, la tasa a depósitos bancarios o la Estrategia de adaptación al cambio climático. Sorprende la tasa a las nucleares -rechazada hasta ahora con maliciosos reproches, supone todo un giro de 180 grados. Las medidas fiscales que se aprueba no tiene tanto un fin de obtener ingresos adicionales como obtener compensaciones de Madrid, pues el senado acaba de aprobar, también, una tasa a la nuclear. En horas se encuentra alternativas a lo que ha sido una política de recortes y sadismo social. Una insólita hoja de ruta hacia una transición nacional que muestras poco orgullo nacional y coraje político.
Resulta paradójico que mientras que Arabia Saudí, Qatar y otros países de la OPEP entienden su futuro pasa por el desarrollo de las energías renovables, ante el agotamiento de la energía fósil, nosotros estemos apostando los combustibles no convencionales. Los dos argumentos de la AIE son la dependencia energética y el precio; cuando calcula el precio del barril a 214 dólares nominales.
¿Qué hay de realidad y de fantasía en el fracking?El Ministro de Cambio Climático y Energía en Reino Unidos, Ed Davey, está reclamando evaluar los riesgos ante, durante y después de las perforaciones, evitar un vacío legal, condicionado las licencias a una estricta evaluación ambiental estratégica (http://www.decc.gov.uk/en/content/cms/news/wms_shale/wms_shale.aspx). Bloombergcalculaba 2.400 pozos en el Mar del Norte; apena se han perforado tres pozos que, por infringir la legislación ambiental, han perdiendo la licencia (http://www.guardian.co.uk/environment/2012/sep/10/cuadrilla-breach-fracking-lancashire).
Debate y participación pública.
Existe una vacío legal que se debe urgentemente que rellenar. Más cuando se usa aditivos, cianuros, xilenos y otras sustancias mutágenas y cancerígenas pueden llegar a niveles freáticos y contaminar el agua, incluso propagarse a la superficie. Además del impacto ambiental están los efectos sobre la salud humana, como señala la proposición del PSOE para su debate en el Congreso, puede arrastras “metales pesados como uranio o mercurio”.
El vacío permite petición de licencias de nuevas perforaciones sin control. En el pasado las energéticas, señala la moción del PSOE, han “perforado más de un millar de pozos con el objeto de extraer gas o petróleo… donde existen formación cuya explotación convencional con otras técnicas no resulta rentable, entendemos que existe una necesidad urgente de regular esta práctica”. El PSC en el Parlament de Catalunya, al igual que otros grupos a nivel local, han reclamado una moratoria y prohibir nuevas licencias para evaluar los riesgos.
LLegar a 99,7 millones de barriles diarios supondría hacer descarrilar las políticas de cambio climático y frenar las energías renovables, las tecnologías del futuro. No hay salida a la actual crisis que no pase por un cambio del actual modelo energético. Las energías renovables son intensivas en el conocimiento y en formación, con un menor riesgo, un menor costo, una menor dependencia energética. El desafíos del siglo XXI es lograr una modernización ecológica de los países emergentes que permita una intensa cooperación tecnológica, en un mundo más seguro que garantiza el acceso a la energía y bienestar  a todo el planeta. La alternativa es un mundo sucio, inseguro, en que la energía sea el privilegio de unos pocos.
Informe para ciegos.
El Parlamento Europeo proporciona una guía a los responsables político, reguladores y partes interesadas en el impacto que tiene el fracking sobre los ecosistemas y la salud humana:Repercusiones de la extracción del gas y petróleo de esquisto en el medio ambiene y salud humana (http://www.europarl.europa.eu/committees/es/envi/studiesdownload.html?languageDocument=ES&file=66719).
Dicho estudio recoge las conclusiones del realizado por la Agencia Federal Alemana de Medio Ambiente, (UBA) sobre los efectos de los aditivos líquidos sobre los ecosistemas, efectos toxicológicos en la salud y un análisis del riesgo: Umweltauswirkungen von Fracking bei der Aufsuchung und Gewingung von Erdgas aus unkonventionellen Lagerstätten –Kurzfassung –(http://www.umweltdaten.de/publikationen/fpdf-k/k4346.pdf).
Identifica la falta de conocimiento sobre la toxicología de los productos utilizados, el vacío legal existente, advierte de la amenaza para los recursos indispensables como el agua potable. La calidad democrática es no es no freno sino un actor para el desarrollo de economías más responsables y sociedades capaces de afrontar los retos y desafíos, se capaces de invertir inercias. En momento en optimizar los recursos públicos bastaría ser capaces de tomar buena nota de estas recomendaciones y análisis.
Gobiernos reaccionan.
El ministro de recursos naturales de Quebec, Martine Quellet, prohibió el fracking sin perder tiempo. ¿En qué, exactamente, nos miramos en el espejo del Quebec? En el liderazgo que ejerce Quebec, poco después el gobierno de Canadá declaró una moratoria y prohibición. ¿No es Quebec un ejemplo a seguir? Basta con tomar nota del estudio de la Academia de las Ciencias de Canadá -con su exhaustivo estudio: Harnessing Science and Technology to Understand the Environment Impacts of Schale Gas Extraction –en (http://www.scienceadvice.ca/en/assessments/in-progress/shale-gas.aspx).
Estados Unidos atizó a las energías renovables descalificadas por su elevado coste, antes de percibir las oportunidades que supone para el cambio de modelo energético. Algunos estados empiezan a despertarse del sueño adictivo relacionado con los combustibles fósiles no convencionales. El gobernador de Carolina del Norte, Beverley Perdue, ha vetado elfracking. El gobernador de Nueva York ha cambiado de opinión en contra del fracking. Ha obligado que la EPA hacer estudios para limitar el riesgo sobre los acuíferos y los recursos hídricos (http://www.epa.gov/hfstudy/index.html). Estados Unidos se está imponiendo moratorias. El Departamento de Energía de Estados Unidos calcula que se requiere en la perforación y fractura del gas esquito entre 7 y 14 millones de litro de agua: Modern Shale Gas (http://www.gwpc.org/sites/default/files/Shale%20Gas%20Primer%202009.pdf).
En julio de 2011 el Parlamento de Francia prohibió el fracking, con Nicolas Sarkozy; pero no el gas esquisto. Este se prohibió dentro de la Conferencia del Medio Ambiente del gobierno deFrançois Hollande en 2012, apelando al principio de precaución –incluido en el artículo 174 del Tratado de la Unión Europea.
Renania de Norte, presidida por Hannelores Kraft (SPD) buscaba una prohibición delfracking a nivel federal, logrando una mayoría en el Bundesrat -senado. Lo ha logrado gracias al apoyo del Ministro de Energía de Baja Sajonia, Robert Habeck (CDU). El SPD presentó una propuesta en el Bundesrat –Senado Federal (http://blog.campact.de/wp-content/uploads/2012/12/SPD-Antrag-Fracking-final.pdf). Reclama una evaluación ambiental estratégica, someter los proyectos a participación pública (modelo de los depósitos nucleares de Asse II), excluir zonas con agua incluido las aguas residuales y prohibir importar arenas bituminosas.
El debate llega a Cataluña. En Cantabria, tras mociones en 25 municipios, su gobierno regional lo ha prohibido, igual que en Aragón. Montero Energy Corporation (vinculada a R2 Energy de Canadá), en cambio, ha logrado en Cataluña licencias para prospecciones en los proyectos de Darwin (89.683 ha, de Agramunt hasta Camarasa) y Leonardo (76641 ha, de Gaià a Manlleu -en DOGC 27 de septiembre y en el BOE de 4 de octubre 2012). José Manuel Soria minimizaba los riesgo “no tiene más riesgos que el de cualquier otra producción siempre que se tomen cautelas”. Esperemos que no obviemos la cascada de informes existentes y gobiernos responsables.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 11 Comments »

Feréstegues raconades i gemades valls

Posted by lejarza en 21 diciembre, 2012

Juan R. Lejarza, Argelaguer (Garrotxa): Feréstegues raconades i gemades valls.-“Dalt del Puig de Bassegoda, com posat exprés per a confort de l’excursionista afadigat, hi ha un canapè de blaníssima herba i sòlid respatller de pedra, on algun temps jo m’hi asseia sovint, contemplant sempre amb el mateix interès el grandiós
panorama que s’estenia a mos peus. A sol ixent, les terres baixes de l’Empordà s’obiraven boiroses per damunt les serralades de la Mare de Déu del Mont, emboscades fins a sota les calisses de sa carena nua, més ençà, el pic de la Tossa, i més ençà encara, Lliurona rònega i perduda entre els alzinars, el rierol del Borró tallat a pic, la serra perduda de Banyadors i les negres pinoses de Polí; cap a la dreta, els formidables reductes del Freu, els crenys i les gorgues de Sadernes, on s’hi veu encara l’encinglada cova des de la qual diu que un temps el bisbe pasturava el seu
ramat i beneïa, per damunt de l’avenc, a les verges del Senyor arraulides en son convent de Collroig, entre esquifits conreus i minúsculs vergers enrondats de murtres i llentiscle. Més a ponent, Talaixà, a cavall de cingleres espantoses, el grandiós absis de Sant Aniol i les feréstegues raconades de Brull. Mirant cap a Segarra, veia Ribelles damunt els imponents canals d’Uja, Bestracà sobre els enderrocs d’Escales; i cap el nord, Costabona i el majestuós Canigó tot cobert de neu”.
Amb aquestes famoses paraules de Marià Vayreda comença la novel·la La Punyalada. La descripció a vista d’ocell ens situa a un territori: una terra aspra i de mala petja, l’Alta Garrotxa. El seu paisatge únic ha estat font d’inspiració per a poetes i artistes, que han sabut veure en les seves muntanyes formes capritxoses que ens transporten a un univers llegendari. Així Jacint Verdaguer escrivia en el seu llibre Excursions i Viatges:
“La serra del Mont és comparable, per sa estranya figura, a un enorme i bonyegut camell que baixa del Pirineu en direcció al golf de Roses, vora avall del Fluvià. Amb lo gep sosté el santuari, i al cim del cap lo castell de Falgars”.
Al llarg dels segles, l’home s’ha anat adaptant a aquest paisatge accidentat i ha aprofitat tots els seus recursos per a poder-hi subsistir. Josep Girona en el llibre Alta Garrotxa ens explica com s’ha anat habitant el territori:
“Enmig d’aquest conjunt verament imposant, de relleus turmentats, de cingles descarnats i cims punxeguts, s’hi obren petites i gemades valls, lloc de concentració dels reduïts nuclis humans de la comarca. Així Beget, en sa fonda i fresca vall, al peu de l’alterós Coma Negra, Oix, sota els rocosos i desfregats vessants del Bestracà, Sant Aniol, enmig del seu majestuós circ calcari, entre molts altres. Petits paradisos gelosament servats per al vianant que hi arribi amb el cor obert, delerós de sadollar-se de la seva pau i de la seva bellesa exquisides”.
Des de molt antic l’home ha apreciat la bellesa d’aquest paisatge i se l’ha fet seu volent que les seves inquietuds artístiques hi perduressin. Així, Josep Girona, citant una cèlebre frase de Josep Pla, ens diu de la Vall del Bac:
“És el paisatge del romànic; sovint el romànic ve anunciant un paisatge idíl·lic”
Un paisatge que a poc a poc es va anar humanitzant, no només en la transformació visual del territori sinó també com a espai sonor. Esteve Puigmal ens en dóna una idea a Alta Garrotxa, aplecs i músics i una esperança:
“Un dia a l’any els gossos de Bestracà, de Madelom, de Monars, Maians o Masmitjà, del Vaquer, de Talaixà o masies de Lliurona i Bassegoda, de la vall del Bac, de Bolós o de Salarsa, lladraven a una hora determinada del matí (…) Era l’arribada del músic, un músic de la contrada: era el dia de l’aplec”.
A mesura que l’ocupació humana va ser més intensa els canvis en el paisatge van ser més profunds, sobretot durant el segle XIX. Cèsar August Torras ens descriu una
d’aquestes doloroses cicatrius:
“Els hermosos boscos de Monàs, propietat del Marquès d’Alfarràs estan dallant-se activament y la clotada ha perdut bona part de sons encants. La fosca y enèrgica verdor ha anat desaperixent y’ls grofolluts penyals mostren descarnadament s’espadada llisura i les baumes les boques de llurs misterioses cavitats”.
Aquesta sobrexplotació dels recursos es va acabar a mitjans del segle XX quan les activitats relacionades amb el carboneig van deixar de ser rendibles. Comença l’èxode rural, es buiden les valls, s’abandonen els camps i els boscos, comença l’enrunament de les masies. El bosc comença a envair prats i pastures, el paisatge es torna més uniforme i es naturalitza. Les paraules del poeta Joan Mercader en el poema Talaixà evoquen la solitud d’aquest nou paisatge:
Talaixà, a cavall de cingles esgarrifosos, / Escolta el silenci dels núvols, / L’udol del vent al voltant / De les cases ensopides, buides, / Esquelets petrificats, estàtues de sal.
A través dels textos literaris hom pot anar resseguint la transformació de l’Alta Garrotxa al llarg dels segles. Entre tots hem de preservar aquest espai per tal que en el futur el seu paisatge sempre sigui font d’inspiració per al poeta que busca la bellesa.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 6 Comments »

Illa del Fluvià, el autoritarismo territorial regresa

Posted by lejarza en 21 diciembre, 2012

Ernest Cañada y Llorenç Planagumà: Illa del Fluvià, el autoritarismo territorial regresa.-El anuncio de un proyecto de base náutica en la desembocadura del río Fluvià, en la Costa Brava, donde, desde los años setenta, se ha vivido una intensa movilización en defensa del territorio y sus recursos naturales, ha encendido las alarmas de desastre ambiental. El contexto de crisis económica podría jugar en beneficio de los intereses de grupos económicos que ven cómo la legislación se modifica a su favor. Un nuevo conflicto ambiental podría tomar fuerza si se concreta la iniciativa de la empresa Canales del Fluviá SL.
En el marco del Salón Náutico de Barcelona, ​​celebrado del 26 al 30 de septiembre de 2012, se presentó el proyecto de puerto deportivo Illa del Fluvià. Estaría ubicado en la desembocadura del mismo río Fluvià, en el municipio de Sant Pere Pescador, en la Bahía de Roses, contiguo al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. La inauguración de este puerto está prevista, según fuentes de la empresa Canales del Fluviá SL, para el próximo 1 de mayo de 2013. En la página web de la empresa especifica que consta de dos kilómetros y medio de dársenas y canales de navegación, con capacidad para acoger 550 embarcaciones de hasta 9 metros de eslora. Además de esta base náutica, el proyecto incluye la construcción de un Club de Playa, donde se ubicarán un restaurante, piscinas y diferentes instalaciones deportivas. El proyecto también prevé la creación de un Aula de Naturaleza, concebida, según explica la empresa, como un espacio didáctico dedicado al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
Unos terrenos con una larga historia
Las intenciones de urbanizar la zona no son nuevas. Más allá de los reclamos publicitarios, la principal singularidad del actual proyecto es que se encuentra situado justamente sobre los antiguos canales que se hicieron en los años setenta, cuando se intentó construir una urbanización de lujo, llamada Fluvià Marina. En ese momento se preveía la construcción de unos quinientos viviendas, de un hotel y de canales navegables. En 1970 una orden ministerial había abierto la puerta a la explotación privada de la desembocadura del Fluvià para usos turísticos o deportivos.
Desde mediados de los años setenta el Grup de Defensa dels Aiguamolls Ampurdanesos se movilizó para denunciar los peligros que suponía aquella iniciativa. En 1983, gracias a la presión popular, la Ley de Declaración de Parajes Naturales de Interés Nacional y Reservas Integrales, una de las primeras leyes aprobadas por restaurado Parlamento de Cataluña, protegía de forma clara la desembocadura del Fluvià y sus humedales con el fin de salvaguardar el rico patrimonio natural y la biodiversidad de las presiones especulativas propias de una zona muy urbanizada debido al turismo.
Durante la revisión Plan General del Ayuntamiento de Sant Pere Pescador, aprobado el 26 de septiembre de 2001, se consideró que los terrenos de Fluvià Náutico eran edificables, aunque con una menor densidad que la que se había previsto inicialmente. Por este motivo la organización altoampurdanesa IAEDEN-Salvem l’Empordà interpuso un recurso contra la aprobación definitiva de este plan. Pedía que los terrenos fueran clasificados como espacio no urbanizable y de especial protección para “complementar el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà”.
Las movilizaciones ciudadanas continuaron y en 2004 Salvem l’Empordà organizó una campaña para que el edificio que presidía el complejo fuera demolido. Finalmente, el 23 de febrero de 2005 el Departamento de Política Territorial y Obras Públicas de la Generalitat de Cataluña ordenó su derribo.
En un comunicado emitido en Figueres el 5 de enero de 2005, Salvem l’Empordà, al mismo tiempo que celebraba la voladura del edificio y recordaba que la reivindicación de la protección de este espacio se había iniciado con las movilizaciones sociales de los años setenta, reclamaba nuevamente la restauración de toda la zona y que esta se incorporara “como espacio protegido en el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà”.
Una historia sin terminar
Tras la demolición del Fluvià Náutico, que ya había sido adquirido por la empresa Canales del Fluviá SL, parecía que los riesgos se habían acabado para ese territorio. Así lo recordaba el colectivo Salvem l’Empordà en un comunicado el mes de octubre de 2012: “Dimos el caso de una posible urbanización de la desembocadura del Fluvià por cerrado definitivamente”.
El anuncio de un nuevo proyecto, amparado en una especie de prórroga de la concesión que tenía la empresa otorgada por el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente por un período de treinta años, ha reactivado el movimiento social, alertado por los peligros que supondría para el patrimonio natural y paisajístico. “Este proyecto es un disparate ambiental y anunciamos que nos opondremos a las modificaciones de los instrumentos territoriales, urbanísticos y sectoriales vigentes, tendentes a permitir la implantación de esta nueva urbanización. Mantenemos nuestra oposición, como ya hicimos, hace más de 10 años, al desarrollo de la urbanización de Fluvià Marina, una lucha que es heredera de la que dio lugar a la defensa de los Aiguamolls de l’Empordà, a finales de los años 70 del siglo pasado”, declaró Salvem l’Empordà. Marta Ball-llosera, miembro de esta organización, afirma que actualmente “se están estudiando si hay posibilidades de impugnar la concesión otorgada”. El comunicado de Salvem l’Empordà termina reclamando la actuación de las autoridades: “Apelamos a los poderes públicos competentes, especialmente a la Generalitat, que actúen de inmediato y no esperen que la sociedad civil les saque las castañas del fuego”.
No es un conflicto más
El caso de la Illa del Fluvià no es un conflicto ambiental más que se produce en un espacio de elevado valor natural y paisajístico, amenazado por los intereses de una minoría con un alto poder adquisitivo. Este conflicto resurge de sus cenizas tras más de cuarenta años y de luchas exitosas por la conservación de estos espacios naturales. Y esto es especialmente preocupante, revelador del contexto de regresión que estamos viviendo, en la que los conflictos ambientales resueltos favorablemente se vuelven a plantear, en función de nuevas coyunturas y correlaciones de fuerzas. De hecho, la crisis y el hundimiento del modelo inmobiliario está provocando que, lejos de cuestionar a fondo las razones que nos han llevado a la actual situación, en determinados territorios se busque, con nuevos elementos legitimadores, la manera de intensificar la especialización turístico-residencial. El turismo residencial difícilmente podrá volver a alcanzar las dimensiones que tuvo en su época dorada justo antes de la crisis. Pero cada vez es más evidente que los capitales buscan nichos de mercado para atraer turistas de alto poder adquisitivo de otros países, especialmente entre los estados emergentes (véase recuadro más abajo).
En este contexto, ofrecer espacios naturales poco explotados ya primera línea de costa se convierte en un reclamo privilegiado. Si a este objetivo sumamos el contexto de crisis actual, las amenazas a territorios que han costado tanto proteger se multiplican. Para Àlex Casademunt, presidente del Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST), el nuevo proyecto de Isla del Fluvià “sólo puede interpretarse como una provocación autoritaria a una cultura del territorio sostenible y responsable”. Según él, “en términos de soberanía institucional, ya es bastante humillante que la modificación de la Ley de Costas (aprobada este mes de octubre por el Gobierno español) deje en papel mojado el Plan Director Urbanístico del Sistema Costero y el Plan Director del Empordà. Pero, en términos de soberanía ambiental, social y cultural, el proyecto Isla Fluvià aún lo es más”. Por ello, añade Casademunt, “exhortamos a los ciudadanos a ejercer una verdadera soberanía, no en relación con las banderas o los hipotéticos estados, sino en relación con su territorio concreto (en el que vive y convive), oponiéndose a proyectos foráneos y con intereses ajenos, que lo dañan. Y esta verdadera soberanía se ejerce desde abajo, desde el territorio, con el rechazo a proyectos como Eurovegas, Barcelona World o Isla del Fluvià, porque ninguna otra soberanía tiene sentido sin esta”.
Contrariamente a este tipo de iniciativas, que dañan ecológica y socialmente el territorio, a pesar de los maquillajes como el Aula de Naturaleza que promete el nuevo puerto deportivo de la Illa del Fluvià, habría que potenciar un modelo turístico diferente, basado en la integración ambiental y social de los actores locales, que viven y trabajan en aquellos territorios, y con un mayor reparto de los beneficios generados. Espacios naturales como los que pretende ocupar la Isla del Fluvià son mucho más adecuadas para promover un turismo sostenible y de proximidad que ayude a potenciar las relaciones entre el campesinado, guías, restauradores e iniciativas de turismo rural o agroturismo, en el que las visitantes puedan disfrutar del paisaje, los valores naturales y del contacto con la gente que vive.
Entre el fraude especulativo y la atracción turística de altos ingresos
El modelo turístico residencial tomó impulso durante la década de los 2000 con una intensificación de la construcción de proyectos inmobiliarios en áreas turísticas. Muchos municipios turísticos de la Costa Brava y la Costa Dorada catalanas, la Costa Blanca de Alicante o la costa mallorquina vivieron una transformación extraordinaria empujados por esta fiebre constructiva. La crisis económica, de la que el sector constructivo es también uno de los principales responsables, hace muy difícil que a corto plazo se pueda imaginar una recuperación de este turismo residencial, como mínimo con las mismas dimensiones. La falta de acceso a crédito bancario para constructoras y compradores finales lo obstaculiza, además de la pauperización generalizada que están viviendo las clases medias de España y de otros países europeos que, tradicionalmente, habían sido su principal mercado.
En este contexto, durante los últimos meses, han surgido a la luz pública varios proyectos turísticos residenciales o de amarres para embarcaciones que podrían anunciar un cambio de tendencia: Valdevaqueros, El Palmar, Cabo de Gata, Cabo de Peñas, Marina de Cope , Es Trenc, Ses Fontanelles o Isla del Fluvià, entre otros. Estos iniciativas no se pueden concebir como una simple repetición del anterior modelo: el modelo turístico-residencial tal como lo hemos conocido difícilmente podrá recuperarse. Con todo, pueden acabar agravando los riesgos para determinadas áreas naturales, así como los intereses de la mayoría de la población local.
El anuncio de este tipo de proyectos, ubicados especialmente en áreas litorales aún no urbanizadas y que habían sobrevivido (en muchos casos gracias a fuertes movilizaciones sociales), se pueden analizar desde una doble perspectiva. Por un lado, en algunos casos, nos podemos encontrar ante intentos de fraude especulativo. Se generan expectativas de negocio, por ejemplo por medio de cambios legales, que pueden hacer más atractiva la venta a otros inversores. Investigadores como Antonio Aledo, de la Universidad de Alicante y colaborador deAlba Sud, han denominado este fenómeno como “turismo de ficción”. En este modelo el negocio ya no se hace con la venta de las casas, si no con las expectativas de incremento de rentas que puede generar el proyecto, y por tanto, aunque no se haga nada, la agitación publicitaria juega un papel clave.
Atraer a los ricos
Por otra parte, también nos encontramos con una voluntad real de construir y poner en marcha una oferta turística residencial orientada a compradores con un poder adquisitivo alto y, especialmente, dirigida a los nuevos mercados extranjeros como el ruso o el chino. En estos casos, ofrecer parajes vírgenes o hasta ahora fuertemente protegidos aporta un atractivo importante. Facilitar una base náutica en la zona, como hace Isla del Fluvià, puede resultar especialmente interesante para este turismo. De hecho, en los últimos meses, la opción de convertir el litoral mediterráneo de España en una especie de Florida al sur de Europa, tal como propuso Steven Adolf, periodista del diario holandés Volkskrant (14/06/2012), parece ganar posiciones y, en este esquema, los recursos naturales juegan un papel clave. No podemos ignorar ciertas noticias, como el hecho de que, en España, la compraventa de viviendas haya subido un 18% durante el tercer trimestre del año (El País, 05/12/2012), o que millonarios rusos y chinos estén incrementando la compra de casas de lujo en la Costa Dorada (La Vanguardia, 12/09/2012). Ni el globo sonda que se esparció desde el gobierno español a mediados del pasado noviembre sobre la posibilidad de reformar el Decreto de Extranjería para estimular la compra de viviendas entre gente extranjera con poder adquisitivo.
Aunque el nuevo ciclo de proyectos turísticos residenciales, como Illa del Fluvià, difícilmente alcanzará la misma magnitud que en la época anterior a la crisis, los riesgos para el territorio continúan existiendo. La denuncia y la movilización social es fundamental para detener estos proyectos o para hacerles perder atractivo a través del temor que pueden sentir los posibles inversionistas ante los riesgos de conflicto social y ambiental.

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 10 Comments »

Consell Comarcal de la Garrotxa aprovació inicial del Pressupost General de l’any 2013

Posted by lejarza en 21 diciembre, 2012

Vall del Llierca: Argelaguer–Tortellà–Girona: Consell Comarcal de la Garrotxa aprovació inicial del Pressupost General de l’any 2013.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 244 – 21 de desembre de 2012 Núm. 14540 Consell Comarcal de la Garrotxa (Girona).
Edicte sobre aprovació inicial del Pressupost General de l’any 2013.
De conformitat amb el que disposen els articles 112 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, i els articles 168 i següents del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, es fa avinent que es troba exposat al públic, per poder-hi fer reclamacions, l’expedient d’aprovació del Pressupost de la corporació de l’any 2013, aprovat per acord plenari de data 13 de de desembre de 2012, que inclou el pressupost de l’organisme autònom Fundació Escola-Empresa, annex de personal, les bases d’execució i les indemnitzacions i les dietes dels consellers comarcals en l’exercici dels seus càrrecs i del personal al servei de la corporació, entre d’altre documentació.
Les persones legítimament interessades podran presentar reclamacions amb subjecció als tràmits següents:
a) Termini d’exposició i admissió de reclamacions: Quinze dies hàbils a comptar partir de l’endemà de la data de publicació d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província.
b) Oficina de presentació: Registre General de la Corporació.
c) Òrgan davant el qual es reclama: Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa.
En el supòsit que no es presenti cap reclamació, el pressupost es considerarà definitivament aprovat, procedint-se tot seguit a la publicació del resum dels capítols dels pressupostos de la Corporació, als efectes de la seva entrada en vigor, tot de conformitat amb el que estableix l’article 112.3 de la Llei 7/85 de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i l’article 169 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març.
Olot, 18 de desembre de 2012 Joan Espona Agustin President

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 7 Comments »

Mobilització a Argelaguer pels llums de la travessera

Posted by lejarza en 20 diciembre, 2012

El Punt-Avui 20/12/12 – Argelaguer (Garrotxa) – RAMON ESTÉBAN: Mobilització a Argelaguer pels llums de la travessera.-Un grup de veïns d’Argelaguer han demanat a l’Ajuntament que millori l’enllumenat de la travessera urbana en el tram que va des de l’entrada per la part de Besalú fins a la riera del Vinyot. En la petició, signada per 52 persones, es proposa que es faci una actuació com la que recentment s’ha executat a la resta de la travessera, consistent a posar llums moderns i funcionals de tipus LED. Els veïns sostenen –entre altres arguments– que cal homogeneïtzar els punts de llum en tota l’avinguda; que els vells fanals donen una mala imatge a l’entrada del poble, ja que són propis d’autovies o d’àrees de serveis marginals, i impropis d’una avinguda veïnal; que la llum que fan causa un impacte mediambiental excessiu; que no són econòmics i que, a causa de la seva altura, la il·luminació molesta alguns habitatges.
L’alcalde, Josep Dorca (CiU), va assegurar ahir que està al cas que caldria fer aquesta millora, però va assenyalar que aquest tram de la travessera forma part de la via de serveis complementària de l’autovia i és competència de la Generalitat. “La nostra intenció -va dir- és aconseguir que la Generalitat ens ho traspassi i que, prèviament, pagui una reforma global de l’avinguda, que inclogui la millora dels serveis”.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 7 Comments »

Ajuntament de Argelaguer aprovació inicial del pressupost de la corporació per a exercici any 2013

Posted by lejarza en 17 diciembre, 2012

Vall del Llierca, Argelaguer–Tortellà–Girona: Ajuntament de Argelaguer aprovació inicial del pressupost de la corporació per a exercici any 2013.-Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 240 17de desembre de 2012 Núm. 14246 Ajuntamet de Argelaguer (Girona)
Anunci d’aprovació inicial del pressupost de la corporació per a exercici any 2013.
Aprovat inicialment pel Ple de la Corporació, en sessió extraordinària de data 11 de desembre de 2012, el Pressupost general de la Corporació per l’exercici 2013, així com la plantilla de personal
que comprèn els llocs de treball reservats a funcionaris i personal laboral, i tota la documentació annexa, romandrà exposat al públic pel termini de 15 dies hàbils, a partir del dia següent de la publicació d’aquest anunci al BOP de Girona, perquè es pugui examinar i els interessats hi puguin fer les reclamacions i/o suggeriments que considerin oportuns. Si transcorregut el termini no se n’han presentat, esdevindrà definitivament aprovat sense necessitat d’adoptar un nou acord.
Argelaguer, 12 de desembre de 2012 Josep Dorca i Serrat Alcalde

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 9 Comments »

Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking

Posted by lejarza en 15 diciembre, 2012

Vall del Llierca, Argelaguer–Olot-Girona: Consell Comarcal de la Garrotxa moció del Grup de la Garrotxa d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per a declarar la Comarca de la Garrotxa lliure de Fracking.-Exm. Sr. President del Consell Comarcal de la Garrotxa.
El Sr. Juan Rodriguez Lejarza, amb DNI 149XXX73M en representació de la Coalició ICV-EUiA a la Garrotxa (Girona), major d´edat, amb domicili: Major, 26 – Argelaguer (Garrotxa).
EXPOSO: Montero Energy Corporation S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl de la nostra comarca de la Garrotxa, existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs.
Es tracta de una tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, i de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn Natural, al Paisatge, i amb risc per a les nostres vivendes, empreses i propietats, de la Comarca de la Garrotxa.
DEMANO: Que davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres municipis, pobles i vil.les, i per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa l’aprovació de la: MOCIÓ DEL GRUP DE LA GARROTXA D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUiA) PER A DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACKING, que Anex le registren (pàg ½). Argelaguer (Garrotxa), 12 de desembre de 2012. Fdo: Juan R. Lejarza

MOCIÓ DEL GRUP DE LA GARROTXA D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUiA) PER A DECLARAR LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACKING

MOCIÓ:

Atesa la sol·licitud presentada per Montero Energy a la Direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya per tal de fer prospeccions d’hidrocarburs a través de la tècnica del fracking a la nostra comarca.

Atès que l’empresa Montero Energy Corporation S.L. està interessada en fer investigacions per descobrir si en el subsòl existeixen concentracions de gas no convencional i d’altres hidrocarburs. Aquests són uns tipus de gas i d’hidrocarburs que no es troben emmagatzemats en grans bosses en el subsòl, sinó que es caracteritzen per estar situats en roques de baixa permeabilitat i de baixa porositat, el que fa que la seva extracció sigui més complicada i que es necessiti d’una tècnica molt agressiva amb el medi ambient. Es tracta de la tècnica coneguda com fractura hidràulica horitzontal. Aquesta tècnica consisteix en perforar un pou en el subsòl profund, i es realitzen noves perforacions horitzontals per tal d’arribar a la major superfície possible. Per tal d’extreure el gas i els hidrocarburs que estan adherits a la roca, s’introdueixen grans quantitats d’aigua a una elevada pressió, amb la intenció de fracturar la roca i de que se n’alliberi l’hidrocarbur, sent extret a la superfície per la mateixa canalització. Per tal de millorar l’eficiència en la trencadissa de la roca, s’introdueix junt a l’aigua un còctel de substàncies químiques de més de 500 elements diferents, entre les que se’n troben de perilloses, com ara metalls pesants.

Atès que aquesta tècnica ja ha estat utilitzada a gran escala en els Estat Units. No obstant això, no es tracta d’una tècnica de gran eficàcia, que demana multiplicar les perforacions en diferents profunditats i construir un gran nombre de pous. A més, els percentatges de substàncies químiques que romanen en les profunditats i no són extrets a la superfície són molt elevats, pel que se’n deriven transferències als pous i aqüífers dels nostres pagesos. Arran de les nombroses trencadisses de roca, s’han arribat a mesurar petits terratrèmols sentits en les localitats properes als pous, amb risc per a les nostres vivendes i propietats, recordem que la Garrotxa pateix terratrèmols naturals, tambè es zona volcanicà i per tant inestable. D’altra banda, el gas alliberat en les profunditats i no canalitzat per a l’explotació ha arribat a filtrar-se en els conductes de canalització d’aigua de consum humà i també a alliberar-se per la superfície del sòl, el que provoca la contaminació de l’aigua i el risc d’explosió davant de qualsevol flamarada accidental.

Així doncs, la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal necessita de grans quantitats d’aigua, de multitud de pous per a l’extracció del gas i dels hidrocarburs i de nombroses perforacions a diferents nivells, pel que es pot considerar una tècnica dolosament agressiva amb l’entorn natural. Per aquests motius, proposem per al pròxim Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa l’aprovació dels següents acords:

Davant el risc per a la contaminació del subsòl i dels aqüífers derivada de l’aplicació de la tècnica de la fractura hidràulica horitzontal, en pro de la conservació de l’espai natural dels nostres pobles i vil.les que es podrian veure afectat per la presència de nombrosos pous d’extracció i pels seriosos danys que se’n derivarien fruit de l’explotació industrial, acordem que:

ACORDS

Primer – El Consell Comarcal de la Garrotxa declara LA COMARCA DE LA GARROTXA LLIURE DE FRACTURA HIDRÀULICA HORITZONTAL.

Segon – Exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya que suspengui els permisos d’investigació d’hidrocarburs per a iniciar les prospeccions per fracking a la Garrotxa i Catalunya, tant a l’empresa Moreno Energy i a qualsevol altra que ho demani amb les mateixes finalitats, fins que el Parlament de Catalunya no aprovi una Llei que impedeixi aquesta tècnica d’explotació, per raó dels seus greus impactes ambientals.

Tercer- El Consell Comarcal de la Garrotxa entén que la comarca de la Garrotxa es una part d’un conjunt ambiental que conforma una riquesa natural d’alt valor, pel que s’oposa a la investigació i explotació d’hidrocarburs per mitjà de la tècnica de la fractura hidràulica vertical i d’altres igualment agressives en qualsevol municipi.

Quart- El Consell Comarcal de la Garrotxa traslladarà al President de la Generalitat de Catalunya, a la Direcció General d’Energia i Mines, al conjunt dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, així com a la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) els acords aprovats.
Argelaguer (Garrotxa), 12 de desembre de 2012 Fdo: Juan R. Lejarza

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 220 Comments »

Proposta dels veïns per la millora de l´enllumenat públic a la travessera inter-urbana d´Argelaguer per als pressupostos municipals per l´any 2013-2014

Posted by lejarza en 15 diciembre, 2012

Vall del Llierca, Argelaguer–Olot-Girona: Proposta dels veïns per la millora de l´enllumenat públic a la travessera inter-urbana d´Argelaguer per als pressupostos municipals per l´any 2013-2014.-Instancia Ajuntament d´Argelaguer, Registre d´Entrada Núm 650 Data 13-12-12. Eva Llansana i Benaiges amb DNI 460XX700J en representació dels veïns d´Argelaguer (51 signaturas): A l´atenció de Exm. Sr. Alcalde de l´Ajuntament d´ Argelaguer, Josep Dorca Serrat, Exposo: Segons Document Annex (Pàg. 1/3) Millora de l`enllumenat públic de la carretera d´Olot.
Demano: Segons Document Annex (Pàg. 1/3) es tingui en compte per els propers Pressupostos de l´any 2013-2014 del Municipi de Argelaguer (Garrotxa). Argelaguer a 13 de desembre de 2012. Firma: Eva Llansana i Benaiges.
Annex Document dels Veïns d´Argelaguer amb 51 signaturas: Argelaguer (Garrotxa), 3 d’ Octubre de 2012.
A l´atenció de l´Ajuntament d´ Argelaguer:
Els veïns sotasignats ens dirigim a l´equip de govern (CiU-ERC), d´aquesta alcaldia, per demanar la millora de l´enllumenat públic de la Carretera d´Olot (N-260), comprès entre la riera del Vinyot i el camí vell a Tortellà.
Dita millora consisteix en el canvi dels fanals, compresos en aquest tram de la Carretera d´Olot, per el mateix model dels recentment instal·lats en la remodelació del tram de la Carretera d´Olot, des de la riera del Vinyot fins “les escoles”, doncs els veïns considerem:
1– La necessitat d´homogeneïtzar els punts de llum en tota l´Avinguda.
2– Que els vells fanals donen una mala imatge a l´entrada del poble d´Argelaguer, ja que són propis d´autovies o d´àrees de serveis marginals, i impropis d´una avinguda veïnal.
3– Que la llum que donen causa un impacte medi-ambiental excessiu, que no són econòmics i molesten en relació a la seva alçada envers les finestres dels habitatges.
Per tant, els veïns sotasignats demanem, s´incorpori aquesta millora per el poble en els pròxims Pressupostos Municipals per l´any 2013, per acomplir aquest guany.

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Posted in Uncategorized | Etiquetado: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 6 Comments »