Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Remences i molins

Posted by lejarza en 2 marzo, 2017

 

Remences i molins

 

Jordi Dalmau

 

La geografia i la història mantenen la vida d’un país, cadascuna amb les seves maneres. Mentre la presència geogràfica ens entra directament, tot trepitjant la terra que ens mostra tantes coses reals, la notícia històrica treballa la memòria, el més pretèrit del record llunyà. Harmonitzar notícies, les geogràfiques i les històriques, és un bon propòsit d’informació general. Dit això aterrem a una realitat concreta, la dels antics molins fariners de quan en el marc històric de Catalunya hi havia els remences.

 

Rosa Lluch i Bramon, historiadora, precisa sobre el nom: «Els remences eren pagesos adscrits i lligats a la terra i també al propietari d’aquesta terra. Eren persones que depenien del seu senyor, al qual havien de fer prestacions de diferent tipus i lligades sempre a aquesta condició servil». Aquestes «prestacions» obligatòries eren sovint terribles i humiliants, i el seu detall no té cabuda en un article breu; eren els «mals usos» que s’havien anat allargant durant tota una època a la Catalunya Vella; els maltractaments varen desembocar en dues guerres dels remences que varen aconseguir el que avui en diríem un bon guany dels drets humans. La mateixa historiadora citada diu que aquella victòria dels remences va ser «la primera reeixida de pagesos medievals europeus». Aquella fita històrica es va dir Sentència Arbitral de Guadalupe, signada per Ferran II de Catalunya i Aragó, l’any 1486.

 

De l’època d’aquells pagesos es conserven records ben resistents, unes construccions venerables que desafien el pas del temps. Per exemple, els molins fariners. Ens situarem a un lloc ben emblemàtic, a la Garrotxa, que conserva històricament el nom de Francesc de Verntallat, capitost dels remences. I ja a dintre de la comarca ens podem fixar en el poble de Sant Feliu de Pallerols que, entre els seus molts atractius, era plaça forta en molins fariners, alguns d’ells eren del segle XII, i que a la seva època representaven una bona força econòmica. (Alguns molins varen funcionar i rendir fins als primers anys del segle XX, quan les farineres que ja utilizen la força elèctrica desplacen les arcaiques estructures.) Antigament el riu Brugent i les seves rieres de la Fàbrega i de Sant Iscle, varen afavorir la construcció –sempre complicada– dels molins, que varen arribar al número de 17, en el mateix terme municipal. Aquesta xifra ja indica una vitalitat notable del territori; efectivament, a principis del segle XIV aquesta vall tenia 310 masos i masoveries. Una construcció supervivent d’aquella època és el molí de la Conqueta o de can Maurici, que ja apareix documentat l’any 1285 com a propietat del senyor Guillem Galceran de Cartellà.

 

Quan l’any 2002 es va publicar la monografia de Sant Feliu de Pallerols, a Quaderns de la Revista de Girona, número 98, constava que el molí de la Conqueta era abandonat. Ha passat molta aigua pel riu Brugent i per les seves rieres: heus aquí que actualment el molí està en perfecte funcionament, per a visita turística, després d’una restauració difícil, intel·ligent i fidel, que ha sigut obra d’una estimació molt profunda.

 

Poder veure i poder escoltar l’acció del rodet de pales, apreciar el moviment de la mola voladera, aprendre la funció del canalot i la tremuja, tot és informació directa i càlida, vivència directa d’uns episodis de geografia, història, economia, vida, pàlpit autèntic d’aquest país.

Els homes i masos de Remença d´Argelaguer al Registre Memòria del Món de la UNESCO Juan R. Lejarza de Cal Music-Argelaguer (Garrotxa) extracte del llibre Remençalia Històries d'Argelaguer

Argelaguer Sindicat Remença Besalú Tortellà Montagut Serinya Fontcoberta Rocabruna

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament d´Argelaguer informació pública del Reglament de participació ciutadana

Posted by lejarza en 1 marzo, 2017

 

Ajuntament d´Argelaguer informació pública del Reglament de participació ciutadana

 

Argelaguer – Vall del Llierca

 

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 42 – 1 de març de 2017 Núm. 1618

 

Anunci d’informació pública del Reglament de participació ciutadana

 

El Ple de l’Ajuntament en sessió de data 23-02-2017, va aprovar inicialment el Reglament de participació ciutadana d’Argelaguer i sotmetre’l a informació pública per un període de trenta dies.

 

En compliment del tràmit d’informació pública, els acords esmentats i el text del Reglament es poden consultar a les oficines municipals tots els dies feiners en horari d’oficina, durant el termini de trenta dies hàbils des de la publicació del present Anunci al Butlletí Oficial de la Província. Aquest mateix Anunci es publicarà al diari “Diari de Girona” i a la pàgina web.

 

Les reclamacions i al·legacions es poden presentar davant l’ajuntament dintre del mateix termini d’informació pública, per qualsevol dels mitjans que permet la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

 

Si no s’hi presenta cap reclamació ni al·legació, el Reglament esdevindrà aprovat definitivament sense cap tràmit ulterior, llevat de la seva publicació, tal com disposen l’article 178.1.c) del TRLMC, i 70.2 de la LBRL, en concordança amb l’article 66 del ROAS.

 

Argelaguer, 24 de febrer de 2017 L’Alcalde

dscf9946

Ajuntament d´Argelaguer informació pública del Reglament de participació ciutadana Foto Lejarza: La secretària de l’Ajuntament d’Argelaguer, simpática, guapa i alegre com sempre, encantada de signar el que faci falta.

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

L´Associació de Veïns d´Argelaguer demana audiència amb l´alcalde de Tortellà per la Mancomunitat Aigües del Gomarell

Posted by lejarza en 28 febrero, 2017

 

L´Associació de Veïns d´Argelaguer demana audiència amb l´alcalde de Tortellà per la Mancomunitat Aigües del Gomarell

 

Argelaguer – Vall del Llierca

 

Associació de Veïns d´Argelaguer (AVA) NIF G55218093 – Casa d´Entitats (Ajuntament Vell) Carrer Major 26 i Crtra d´Olot núm 23 Argelaguer 17853

 

A/A: Alcalde-President de l´Ajuntament de Tortellà

 

Registre d´Entrada Núm.196 Data 15/2/2017

 

L´Associació de Veïns d´Argelaguer es dirigeix a vostè com a membre de la Comissió Executiva de la Mancomunitat Aigües del Gomarell (MAG) dels municipis d´Argelaguer, Montagut i Oix i Tortellà.

 

Que l´Associació de Veïns d´Argelaguer esta treballant sobre la totalitat del cicle de l´aigua, abastament a domicilis i indústries i del seu sanejament, a la Vall del Llierca.

 

Que aquesta Associació de Veïns no troba en cap medi de informació publica dels Ajuntaments d´Argelaguer, Montagut i Oix i Tortellà, cap referència d´aquesta Mancomunitat, abans Consorci, els veïns i les veïnes dels tres municipis que consumeixen l’aigua de la captació del Gomarell desconeixem: les Actes publiques de l’Assemblea General, aixi mateix de la Comissió de Comptes; desconeixem el Pressupost general i la plantilla de personal, si n’hi ha; desconeixem el contracte o contractes amb la companyia privada Proveïments d’Aigua SA (Prodaisa); desconeixem les anàlisis de l’aigua que consumim, no hi ha cap publicadà.

 

Per tot l’exposat l´Associació de Veïns d´Argelaguer demana audiència amb el President de la Mancomunitat Aigües del Gomarell, amb seu dels òrgans de govern i administració a l’Ajuntament de Tortellà.

 

Argelaguer (Vall del Llierca), 14 de febrer de 2017 La Presidenta, Eva Llansana i Benaiges

gomarell

L´Associació de Veïns d´Argelaguer demana audiència amb l´alcalde de Tortellà per la Mancomunitat Aigües del Gomarell

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Argelaguer reflexiona sobre el pes econòmic del riu Fluvià

Posted by lejarza en 28 febrero, 2017

 

Argelaguer reflexiona sobre el pes econòmic del riu Fluvià

 

Per Redacció, 27 de febrer de 2017 http://www.radiolot.cat/noticies/argelaguer-reflexiona-sobre-pes-economic-riu-fluvia/

 

Argelaguer reflexionarà aquest dissabte sobre el pes del Fluvià en la seva economia: els pous de glaç, els molins o les actuals centrals hidroelèctriques han abastit el municipi gràcies al pas d’aquest riu. Una xerrada de Josep Vilar repassarà com ha influït en l’economia del municipi.

 

Aquesta és una de les activitats que forma part del projecte “El Fluvià, tres comarques i un riu”. Es tracta del resultat de més de dos anys de feina entre tres museus diferents de Girona i que ara donen els seus fruïts no només amb les exposicions sinó també amb l’activitat paral·lela. A Argelaguer s’hi sumen aquest dissabte a les sis de la tarda amb una conferència que reflexiona sobre l’aprofitament hidràulic del riu al seu pas per aquest municipi. L’alcalde és Artur Ginesta.

 

Molt més enllà de la història…

 

La idea d’aquesta xerrada no només és posar en relleu el pes històric. De fet, Ginesta espera que serveixi per a reivindicar el potencial que té el riu en temes com per exemple la creació d’energia renovable a través de la hidroelèctrica.

 

“El Fluvià, tres comarques i un riu”, és una exposició que es pot veure fins al 21 de maig a la Sala Oberta del Museu Comarcal de la Garrotxa. A banda, hi hauran visites de camp a llocs com Sant Joan les Fonts o altres xerrades a Can Trona de la Vall d’en Bas.

wp_20160907_10_43_31_pro-1

Argelaguer reflexionarà aquest dissabte sobre el pes del Fluvià en la seva economia: els pous de glaç, els molins o les actuals centrals hidroelèctriques han abastit el municipi gràcies al pas d’aquest riu. (Foto: Lejarza,central hidroeléctrica Moli Carlot al Riu Fluvià)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Los pueblos, más allá de la visita de los domingos

Posted by lejarza en 28 febrero, 2017

 

Los pueblos, más allá de la visita de los domingos

 

Vivir en el campo de manera sostenible y en transición

 

Lourdes Jiménez. Redacción. Revista Ecologista nº 91, Diciembre de 2016

 

El entorno rural, cuya población describe a los urbanitas como los “domingueros”, esconde las claves para afrontar la era post-petróleo. Alrededor de 50 iniciativas locales están llevando a cabo una transformación para afrontar los retos ambientales del futuro, consiguiendo ser más resilientes y menos dependientes de las energías fósiles.

 

Tradicionalmente, en las zonas rurales de España se sabe que es agosto porque, por lo general, los tomates ya no caben por ningún rincón de la casa. Y no sabes si hacer gazpacho, pisto, salmorejo o todo a la vez. Es la temporada de esta hortaliza tan popular en los huertos y, aunque no tengas uno, siempre hay quien te regala unos cuantos. “La colaboración y la ayuda mutua es mucho más factible en el entorno rural”, asegura Miquel Tort, de Argelaguer en Transició, un colectivo de este pequeño pueblo catalán que comenzó su andadura en 2012 con el objetivo de concienciar a las gentes del municipio sobre la “necesidad de actuar para abordar las consecuencias del fin del petróleo barato y abundante, el cambio climático y el agotamiento del actual modelo económico”, porque considera que la vida en las zonas rurales hace más fácil la posibilidad de, por ejemplo, coger agua del pozo, criar gallinas para tener huevos o, simplemente, plantar un huerto.

 

Según la Red de Transición en España, existen alrededor de 50 iniciativas locales a lo largo y ancho del Estado y otras 40 son “afines al movimiento” [1]. Unas bajo la etiqueta de “transición”, otras prefieren albergarse bajo el paraguas del “decrecimiento” o, simplemente, autodenominarse “alternativas”. Algunos pueblos se autoproclaman “ecoaldeas”, como Valdepiélagos, a escasos kilómetros de Madrid; otros, como Aineto, al norte de Huesca, tienen una historia más compleja ya que se trata de una aldea que quedó deshabitada tras la Guerra Civil y que posteriormente fue ocupada por un grupo de personas con ganas de reconstruirla y darle un futuro sostenible.

 

En el caso de Argalaguer, Girona, Tort empezó con un blog y ahora el pueblo, de unos 400 habitantes, cuenta con numerosas actividades encaminadas a este fin: asambleas mensuales, grupo de consumo, huerto comunitario, farmacia viva, excursiones a la montaña, fiestas anuales de aniversario cada primavera y la Feria del Dar cada otoño, talleres y conferencias.

 

Su concejal de medio ambiente, Oriol Mascaró, que además es agricultor agroecológico en la zona, explica que uno de los objetivos del Ayuntamiento es apoyar este tipo de iniciativas. Como administración local, se están marcando algunas metas como disminuir un 10% el gasto eléctrico o empezar a gestionar el compost.

 

Yo fui uno de los primeros en ocupar esta aldea”, cuenta Paco Muñoz desde Aineto, donde la cobertura brilla por su ausencia. “Vivir en las montañas tiene estos inconvenientes”, bromea, aunque asegura que “las ventajas los superan con creces”. Una de las acciones más populares de esta aldea, donde habitan alrededor de 30 personas, es su muestra de cine “Ruralidad, Rebelión y Resistencia”, que va por su cuarta edición.

 

Mientras, hay municipios como Portillo, en Valladolid, que han optado por organizarse en grupos de trabajo: grupo de autosuficiencia energética, grupo de consumo, de crianza y de huerto ecológico. Lejos de adoptar una postura catastrofista, por la situación económica actual y el agotamiento de los recursos, Portillo en Transición busca adaptar su estilo de vida a las circunstancias actuales y venideras. “No se trata de volver a las cavernas, si no de mantener —incluso mejorar— la calidad de vida en nuestra comunidad al tiempo que reducir nuestra dependencia del petróleo utilizando menos energía y menos recursos en general”, aseguran desde la plataforma.

 

La vida urbana adoptada en los pueblos

 

Pero lejos de idealizar la vida en el pueblo, el discurso pesimista no se esconde. Como señala Tort desde Argelaguer, “el problema es que la mayoría de la población tiene una mentalidad y una forma de vida prácticamente urbana aunque viva en un entorno rural” y reconoce que es difícil llegar a la gente. “Aquí ya todos somos urbanitas y vivimos como urbanitas. Compramos en los mismos supermercados, viajamos a los mismos destinos, tenemos los mismos electrodomésticos, los mismos trabajos y los mismos problemas de paro, desigualdad, precariedad e insolidaridad que quien pueda vivir en Olot, Girona o Barcelona”, lamenta. Por eso, para él es igual vivir en la ciudad que en el pueblo a la hora de afrontar la era post-petróleo ya que “la gente no tiene ni la predisposición, ni los conocimientos, ni las habilidades necesarias para aprovechar la ventaja que supone vivir en el entorno rural”. Además de esto, según previsiones de la ONU, para el año 2050 seremos 9.600 millones de personas en el mundo, de los que 6.300 vivirán en las ciudades[2].

 

Por ello, Ana Huerta de la Red de Transición asegura que hay que “atacar lo rural”, porque, aunque para ella el mayor inconveniente es que en el contexto rural “las personas tiene una menor apertura para estas ideas de cambio”, sigue habiendo muchas ventajas que hay que aprovechar: “las personas se conocen, son conscientes de los retos del municipio y a la hora de participar son más proactivas”. Huerta incide en que hay que “recuperar la sabiduría popular”.

 

Para ella, es muy importante acercarse a la gente de los pueblos sin prejuicios, apreciando lo que ya están haciendo “aunque no esté bajo ninguna etiqueta”. “A veces, simplemente hay que decirles que eso que ya están haciendo, que es lo que hacían nuestros abuelos, aumenta nuestra resiliencia y fomenta el cambio”, explica, para que tomen conciencia del impacto de sus acciones, como ir a comprar a la tienda de toda la vida en vez de al gran supermercado; o salir a cenar al bar del pueblo en vez de al McDonals de la ciudad de al lado, algo que, por ejemplo, terminó cerrando el restaurante de la cadena estadounidense en Olot por falta de clientes[3].

 

Por ello, desde la Red de Transición, han puesto en marcha el proyecto piloto Municipios en Transición. “Nos preguntamos cómo sería conseguir que los ayuntamientos participaran activamente junto a las personas para poner en marcha estas iniciativas”, explica Huerta. Abrieron una convocatoria para las administraciones locales a la que se presentaron 15 localidades de todo el Estado. Eligieron tres: Argalaguer en Cataluña, Carcaboso en Extremadura y Orendain en País Vasco.

 

Huerta señala que para este proyecto han contado con una pequeña subvención de la Unión Europea. “En realidad es una perversión política. Las ayudas se dan porque es algo que está de moda, más allá de que entiendan lo que realmente queremos”, sentencia. En este sentido, la perversión se hace más plausible cuando, al mismo tiempo, la nueva Política Agraria Común (PAC) 2015-2020 ha aumentado las ayudas a la agricultura tradicional, a pesar de que según cálculos de Ecologistas en Acción, la energía utilizada en la agricultura y los cambios de uso del suelo para aumentar la superficie agraria provocan unas emisiones que pueden superar el 30 % de las totales[4].

 

Zonas rurales, el origen de la comida

 

Prácticamente todas las iniciativas locales cuentan con un proyecto que tiene que ver con alimentación, con un tipo de agricultura, con huertos… En el artículo “Lo agrario… ¿pertenece al pasado o al futuro”[5] recientemente publicado en la revista Papeles por el investigador en agroecología y miembro de Ecologistas en Acción Daniel López, se plantea que “el cambio global en curso resitúa la agricultura sostenible como un elemento clave en el futuro de nuestra sociedad”, sin embargo, y en la línea de lo que señalaba Tort, López afirma que “más de cinco décadas de industrialización agraria y de reestructuración rural nos han conducido a un medio rural insostenible (ecológica y socialmente), desagrarizado y por tanto dependiente de las ciudades desde una perspectiva económica y, especialmente, cultural”, además de ser fuertemente subvencionado.

 

Sin embargo, en su artículo, López indica que el medio rural, efectivamente, “encierra recursos y claves imprescindibles para la reconstrucción de caminos hacia la sostenibilidad de nuestras sociedades”. Es, a fin de cuentas, darle la vuelta al panorama pero no para volver a un sistema de campesinado explotado, sino a un proceso de “recampesinización” que hoy ya se está dando en los medios rurales de los países industrializados, “como resistencias de los pequeños actores frente a la globalización alimentaria”, sentencia.

 

Notas

 

[1]http://www.reddetransicion.org/donde/

 

[2]http://www.un.org/en/development/desa/population/publications/pdf/trends/Concise%20Report%20on%20the%20World%20Population%20Situation%202014/es.pdf

 

[3]http://www.ara.cat/comarquesgironines/Polemica-McDonalds-Girona-perillosa-politica_0_1261073896.html

 

[4]http://www.ecologistasenaccion.org/…

 

[5]http://www.fuhem.es/media/cdv/file/biblioteca/revista_papeles/131/Lo_agrario_pasado_o_futuro_D.Lopez.pdf

 

https://www.ecologistasenaccion.org/article33728.html

wp_20170222_10_50_07_pro

Vivir en el campo de manera sostenible y en transición Lourdes Jiménez. Redacción. Revista Ecologista nº 91, Diciembre de 2016 “La colaboración y la ayuda mutua es mucho más factible en el entorno rural”, asegura Miquel Tort, de Argelaguer en Transició, un colectivo de este pequeño pueblo catalán que comenzó su andadura en 2012″ (Foto: Lejarza – Garrotxa)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

El Clot d’Espolla

Posted by lejarza en 26 febrero, 2017

 

El Clot d’Espolla

 

Joan Vila

 

Aquests dies torna a haver-hi molts visitants al clot d´Espolla per veure un fenomen singular a casa nostra. Vaig escriure un article sobre ell el 27 de novembre de 2005 i ara refrescaré alguna de les coses que vaig dir llavors més alguna afegida que ara sé.

 

El Clot d´Espolla és un estany intermitent que es forma entre Banyoles i Serinyà, al pla de Martís, a 221 m sobre el nivell del mar. El que el fa especial és que es troba 45 metres més amunt que l´estany de Banyoles, essent la mateixa aigua que els alimenta. La raó del fenomen és un complex sistema càrstic i hidràulic que permet la intermitència de l´estany de Martís i la continuïtat del de Banyoles.

 

L´alimentació d´aquests llacs prové de l´Alta Garrotxa, entre la riera de Beget, la riera d´Escales i la riera de Sant Aniol, que acaben formant el riu Llierca que conflueix al Fluvià a Sant Jaume de Llierca. Tot aquest sistema calcari format per enormes plegaments ha propiciat que l´aigua es filtri cap a sota terra i aquests rius estiguin normalment secs, de forma parcial o total. Està provat que l´aigua que es filtra aquí és la que surt a Banyoles, 11 mesos més tard en condicions normals i a 32 km de distància.

 

L´espai entre Beget i Escales és on anem a caminar a l´hivern. Sovint anem de la Farga de Beget a Escaladuix pel mig de la riera seca, i és just a la Farga on la riera de Beget s´amaga. La riera té una direcció Oest-Est i, just quan arriba a la Farga, gira a Nord-Sud. En fer el canvi de direcció troba la muntanya del Bestracà i es veu obligada a tornar a girar. És aquí on desapareix la riera, essent visibles les bombolles de l´aire que extreu quan entra terra endins. Doncs bé, com que els diumenges al matí de l´hivern camino per aquells llocs i a la tarda passo per davant del pla de Martís em va ser fàcil veure que, quan la riera tornava a tenir forma contínua, passant per sobre el llit, l´estany del Clot d´Espolla tornava a brollar.

 

L´esquema hidràulic és el d´un vas comunicant que té la part més elevada a la Farga de Beget, a 435 m i la part més baixa el Fluvià a Besalú a 150 m i l´estany de Banyoles a 176 m. En períodes secs les rieres de l´Alta Garrotxa van eixutes i l´aigua surt al Fluvià i a l´estany de Banyoles, però quan plou molt a la capçalera de l´Alta Garrotxa apareix l´estany del Clot d´Espolla que sobreeixeix en una riera que travessa tot el pla de Martís i acaba saltant al Fluvià pel salt de Martís.

 

Com és que l´aigua no surt més a l´estany de Banyoles, essent més baix de cota? L´explicació és que el llit de l´estany de Banyoles està format per margues impermeables. Durant la seva formació s´hi van barrejar uns fils de guix que l´aigua, amb el temps, s´ha encarregat de dissoldre. És per aquests fils, autèntics xiclés, forats petits, per on brolla l´aigua de l´estany de Banyoles. La pèrdua de càrrega és tan elevada que un augment del nivell del vas comunicant a la capçalera no augmenta el cabal que hi passa. L´augment de pressió del sistema soterrani fa possible llavors que l´aigua surti al Clot d´Espolla. La pressió necessària perquè l´aigua brolli al Clot és de 260 m, uns 26 bar.

 

Aquest episodi del Clot d´Espolla va començar el dimarts 14 de febrer, després de ploure 123 litres/m2 a la capçalera de l´Alta Garrotxa i que sumés un total de 189 litres/m2 entre gener i mig febrer. L´anterior episodi va ser el novembre de 2015 després d´una llevantada que va deixar 136 litres el dia 3 de novembre. El dia 4 ja va sorgir el Clot, però no va arribar a emplenar tot el vas per arribar a sobreeixir pel pla de Martís. Vaig poder veure les bombolles de l´aire que surt dels brolladors. Per tant, ja sabem que un sol episodi de pluja de 130 litres/m2 no és suficient, car no emplena tot el sistema soterrani. Cal que el període de pluges sigui una mica continuat i sumi més de 180 litres/m2.

 

L´aire és una part important del sistema pel fet que és un fre a la circulació de l´aigua, un autèntic tap. Així, primer es necessita una pressió determinada per treure l´aire dels canals d´aigua i, una vegada l´aire és fora, amb el sistema encebat, es necessita menys pressió perquè l´aigua surti, els canals fan el buit i permeten que l´aigua surti més temps.

 

Aquesta complexitat és la que fa possible que en el Clot d´Espolla hi visquin encara els triops, crustacis més antics que els dinosaures, amb 220 milions d´anys, possiblement els animals més vells del planeta. Els triops es reprodueixen de forma hermafrodita al cap de 15 a 20 dies, viuen entre 50 i 90 dies i no tenen depredadors en no haver-hi peixos perquè l´estany és intermitent. Els seus ous romanen secs enmig del fang, protegits de la calor i el fred, i això permet que, quan torna a haver-hi aigua, neixin els crustacis i tinguin temps de tornar-se a reproduir, fenomen que es diu diapausa. Un exemple de supervivència infinita.

 

El fenomen del Clot d´Espolla és una meravella de la natura, essent difícil d´entendre com no és un fet més explicat i més conegut per la gent.

wp_20170113_11_56_30_pro

L´alimentació del Clot d’Espolla prové de l´Alta Garrotxa, entre la riera de Beget, la riera d´Escales i la riera de Sant Aniol, que acaben formant el riu Llierca que conflueix al Fluvià a Argelaguer i Sant Jaume de Llierca (foto: Lejarza – Garrotxa)

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Aïllats a la Miana

Posted by lejarza en 26 febrero, 2017

 

Aïllats a la Miana

 

Els veïns es queixen que per la pista alternativa de què disposen mentre la principal està tancada no hi poden passar els turismes”

 

El Punt/Avui, Ramon Estéban – Sant Ferriol (Garrotxa)

 

La vintena d’habitants del veïnat de la Miana (terme de Sant Ferriol) es queixen de les dificultats que pateixen per desplaçar-se fins a Sant Jaume de Llierca, que és el nucli de població que tenen més a la vora, des que a finals de novembre es va fer malbé el passallís sobre el riu Fluvià de la pista asfaltada que fan servir habitualment. Les obres per reparar aquest pas ja van començar, però no estaran enllestides fins d’aquí a unes setmanes. Arran d’aquell incident, els ajuntaments de Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca i Argelaguer (els municipis per on passa la pista de la Miana) van decidir condicionar de manera provisional l’esmentat camí alternatiu –la pista de can Canet i el Turrós, de titularitat privada–, formigonant-ne un tros i posant grava grossa en altres.

 

Tot i així, els de la Miana consideren que l’estat de la pista continua sent molt deficient i que és impossible circular-hi si no és amb un 4×4. Entre les cases de la Miana hi ha tres establiments dedicats al turisme rural. Ara, l’única sortida que els queda és la pista que els mena a Besalú, però es queixen que han de donar massa volta i eviten haver d’utilitzar-la.

 

Segons els denunciants, el mal estat de la pista alternativa es deu sobretot al pas de 4×4 de caçadors. Com que les pluges han deixat el camí enfangat, les roderes ara són molt profundes i els cotxes que no siguin alts hi queden atrapats, sobretot en els punts de més pendent. En els trams que hi han posat grava –hi afegeixen– es corre el risc de fer malbé els baixos dels turismes. De fet, asseguren, ja hi ha un cotxe al taller per aquesta raó. “Penseu que els nostres clients venen amb cotxes normals i no pas amb 4×4”, fa notar la responsable d’una de les cases de turisme rural afectades.

 

Aquest dilluns les màquines tornaran a treballar, tant a la pista de can Canet com al passallís de la carretera de la Miana. En la primera, es mirarà de millorar els punts més conflictius, però a la part més enfangada tot dependrà de si fa prou calor perquè s’assequi i si els 4×4 no hi deixen més empremta. Al passallís de l’accés principal s’hi reprendran els treballs després que els van haver de deixar temporalment per culpa de la crescuda del Fluvià. Si no hi ha nous entrebancs –sobretot, si no torna a créixer el riu–, a l’Ajuntament de Sant Jaume calculen que a mitjan abril ja s’hi podrà passar de nou.

Sant Jaume de Llierca (Garrotxa) senyalització informativa

Sant Jaume de Llierca senyalització informativa (Foto Lejarza Argelaguer Garrotxa)

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Tres idees per a la Cristina i l´Iñaki

Posted by lejarza en 26 febrero, 2017

 

Tres idees per a la Cristina i l´Iñaki

 

Isabel Garcia Fornas, Argelaguer (Garrotxa)

 

Srs. Iñaki i Cristina

 

Permetim que els tracti de tu, ja que el seu advocat afirma que tots som iguals davant la llei.

 

Com a mare, només us vull fer una pregunta: quan arribeu a casa, què expliqueu als vostres quatre fills?

 

Dono per cert que «l´home és bo per naturalesa» (Rosseau 1712-1778) i que totes les persones tenim ombres i llums.

 

Entenc, doncs, que en «l´embolic» que esteu potser mentiu a la justícia, a la resta del món i a vosaltres mateixos per justificar el que no és ètic ni just, però: mentiu també als vostres fills?

 

Sembla lògic pensar que com s´estimen els fills, tots els volem donar la millor versió de nosaltres mateixos, vosaltres també, no?

 

Vull creure que encara podeu sentir la pulsió interna de la consciència humana que demana recuperar la dignitat perduda…

 

Permeteu que us doni tres idees que us poden ajudar:

 

1. Retorneu el que heu robat al poble.

 

2. Demaneu perdó.

 

3. Arremangueu-vos i ajudeu els altres. Per exemple: viatgeu aquesta vegada a Lesbos (Grècia), traieu del Mediterrani persones, iguals que vosaltres, però que moren per poder sobreviure, ells que continuen amb la seva dignitat intacta potser us ajudaran a recuperar la vostra.

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

L´Associacio de Veïns d´Argelaguer demanarà el canvi dels fanals i alentidors de velocitat a la carretera d´Olot

Posted by lejarza en 23 febrero, 2017

 

L´Associacio de Veïns d´Argelaguer demanarà el canvi dels fanals i alentidors de velocitat a la carretera d´Olot

 

Argelaguer – Vall del Llierca

 

Una demanda comuna dels veïns de la Vall del Llierca és posar alentidors de velocitat als carrers.”

 

L´Associacio de Veïns d´Argelaguer demanarà al Consistori del Ajuntament d´Argelaguer, la millora de l´enllumenat públic de la Carretera d´Olot comprès entre la riera del Vinyot i el camí vell a Tortellà, pel mateix model instal·lats en la remodelació del tram de la Carretera d´Olot, des de la riera del Vinyot fins “les escoles”, doncs els veïns considerem:

 

1– La necessitat d´homogeneïtzar els punts de llum en tota l´Avinguda.

 

2– Que els vells fanals donen una mala imatge a l´entrada del poble d´Argelaguer, ja que són propis d´autovies o d´àrees de serveis marginals, i impropis d´una avinguda veïnal.

 

3– Que la llum que donen causa un impacte medi-ambiental excessiu, que no són econòmics i molesten en relació a la seva alçada envers les finestres dels habitatges.

 

L´Associacio de Veïns d´Argelaguer també demanarà alentidors de velocitat a la carretera d´Olot que dona servei de pas als pobles de Tortellà, Sales de Llierca i Sant Jaume de Llierca i parcialment a Montagut i Oix.

 

A Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix i Besalú, han aprovat mesures o ja les han aplicades per reduir la velocitat dels vehicles que transiten pel centre urbà.

 

Besalú té una previsió de 6.000€ en el pressupost del 2017 destinada a fer més segures les vies d´accés al nucli urbà i els carrers, els Ajuntaments de Sant Jaume de Llierca i Montagut i Oix fa pocs dies van acabar de posar vions a carrers i carreteres de pas per tal d´obligar la reducció de velocitat als vehicles.

dscf0041

L´Associacio de Veïns d´Argelaguer demanarà alentidors de velocitat a la carretera d´Olot que dona servei de pas als pobles de Tortellà, Sales de Llierca i Sant Jaume de Llierca i parcialment a Montagut i Oix. (Foto Lejarza: Trafic sense control a la carretera d´Argelaguer)

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Els agents rurals: policia mediambiental incòmoda

Posted by lejarza en 22 febrero, 2017

 

Els agents rurals: policia mediambiental incòmoda

 

Francesc Coll i Riba Associació Professional d´Agents Rurals de Catalunya

 

Ara fa just un mes de l´assassinat de dos agents rurals a mans d´un caçador furtiu. No van tenir cap opció de defensar-se, perquè els qui manen a l´empresa (a la Generalitat) s´han negat sistemàticament a avaluar i pal·liar el risc propi d´enfrontar-se contínuament a infractors i delinqüents ambientals.

 

Per què? Potser perquè tenir una policia verda, altament tecnificada, com els agents rurals, resulta incòmode per a governants poc compromesos amb el país. No interessa fer complir unes lleis de protecció del medi ambient massa vegades aprovades només de cara a la galeria (o el que és pitjor: de cara a Europa). Els governants reben les queixes dels sectors fiscalitzats, i no reben l´agraïment de l´entorn protegit. Els ocells, els arbres, l´aigua dels nostres rius, no fan manifestacions ni s´organitzen en lobbies de pressió. I sobretot: no voten.

 

Els agents rurals acumulem desenes d´agressions greus. Centenars d´amenaces. Dos companys assassinats. Necessitem que, d´una vegada, el Govern de la Generalitat reconegui, dignifiqui i avali la feina del Cos d´Agents Rurals. Amb instal·lacions, amb mitjans, amb plantilla, amb una organització moderna i amb la formació i els elements que ens permetin continuar fent, amb major seguretat, el gruix de la feina de policia mediambiental que Catalunya mereix i necessita.

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »