Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Centenari de Transports Elèctrics Interurbans S.A. (TEISA) 1920-2020

Posted by lejarza en 1 marzo, 2020

Centenari de Transports Elèctrics Interurbans S.A. (TEISA) 1920-2020

El 13 de març de 1920, cinc empresaris banyolins van constituir en una notaria de Girona la societat “Transportes Eléctricos Interurbanos SA” (TEISA).

L´empresa, amb un capital social de 230.000 pessetes, disposava dels drets de transport de viatgers de Banyoles a Olot per Argelaguer, Girona i Figueres, i va adquirir dos òmnibus moguts per electricitat de les marques Berliet, francesa, i Walker, britànica. Ben aviat, però, van ser substituïts per automòbils Hispano Suiza amb motor d´explosió.

Al llarg dels anys vint, la companyia es va expandir en fer-se càrrec de diverses línies de transport de viatgers per concessió administrativa: el 15 de Juliol de 1922 Girona-Olot (Document Annex de Jefatura de Obras Públicas de la provincia de Gerona) i l´any 1926 Banyoles-Olot per Mieres i Besalú-Figueres i Olot-Figueres el 1928.

L´any 1929, l´olotí Domènec Planas –successor de les diligències de Pere Màrtir Rossell– li va traspassar el servei d´òmnibus de les línies Olot-Sant Joan de les Abadesses i Olot-Ripoll, a més de la concessió del correu d´aquesta darrera línia.

Jefatura de Obras Públicas. Registro núm. 3.700 – 15 de Julio de 1922.

Carreteras. Automóviles.

El Sr. Gobernador civil con esta fecha ha resuelto autorizar a la Compañía “Transportes Eléctricos Interurbanos, S. A.” para establecer un servicio público de automóviles para transporte de pasajeros y equipajes entre Bañólas y Olot, por las carreteras de Gerona a Olot y paradas en Serinyá, Besalú, Argelaguer, S. Jaime de Llierca y Castellfollit de la Roca, dedicando a este servicio los automóviles marca “Hispano Suiza”, registrados en este Gobierno civil con los números 497 y 520, con sujeción a las condiciones que previene el vigente Reglamento para la circulación de vehículos con motor mecánico por las vías públicas de España de 23 de Julio de 1918, y a los cuadros de horario y tarifas aprobados al efecto, los cuales deberán estar expuestos en las Administraciones de los citados puntos de parada.

Lo que de orden del Sr. Gobernador se publica en este periódico oficial, para conocimiento de las Alcaldías de los términos afectados por el Servicio de que se trata y demás autoridades encargadas de la vigilancia del cumplimiento de las vigentes disposiciones sobre el particular.

Gerona, 15 de Julio de 1922. El Jefe de la Sección, José Casamor.”

Document a: Butlletí Oficial de la Província de Girona, 22_07_1922, núm. 87

Argelaguer - Centenari de Transports Elèctrics Interurbans S.A. (TEISA) 1920-2020

Argelaguer – Centenari de Transports Elèctrics Interurbans S.A. (TEISA) 1920-2020

 

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

L’agricultura un sector estratègic al nostre país

Posted by lejarza en 20 febrero, 2020

L’agricultura un sector estratègic al nostre país.

Aniol Pitagòras Brunso, Argelaguer (Garrotxa)

L’agricultura un sector estratègic al nostre país. El conflicte del camp que s’ha fet mediàtic aquestes últimes setmanes es deu a qüestions estructurals que s’estan gestant des de fa molt de temps.

En primer lloc, tenim una cadena de valor injusta i poc transparent per als productors, que enfronten preus de misèria en contraposició a el cost final al mercat.

La diferència de preu pot arribar fins a un 600%, com succeeix, per exemple, amb el bròquil, que es paga a 0,41 euros per quilo a productor, mentre que al supermercat es ven a 2,90 euros. Això es deu al fet que el 60% del negoci alimentari està en mans d’un oligopoli amb capacitat de tirar els preus i tenir beneficis de fins a un 1.000%, només per portar del camp a un taulell de supermercat una caixa de tomàquets.

Amb aquests preus d’origen no s’arriben a cobrir els costos de producció, el que condemna a la precarietat a la gent agricultora del sector primari, i a la despoblació a comarques i pobles.

D’altra banda, els tractats de lliure comerç han estat molt perjudicials per al nostre sector primari. Estem important productes de tercers països que no compten ni amb les mesures de seguretat ni amb les condicions laborals que tenim a Europa, el que comporta una competència deslleial amb els nostres propis aliments.

El cas més recent és el tractat signat per la Unió Europea amb Vietnam fa una setmana, que elimina el 99% dels aranzels amb aquest país, el principal exportador d’arròs, condemnant així a la ruïna al nostre sector arrosser. PP, PSOE, Cs, VOX i PNB van votar a favor d’aquest tractat al Parlament Europeu.

Els Tractats de Lliure Comerç han estat molt perjudicials per al nostre sector primari. Estem important productes de tercers països que no compten ni amb les mesures de seguretat ni amb les condicions laborals que tenim a Europa.

És fonamental fomentar el comerç local i avançar cap a un etiquetatge clar, que informi sobre l’origen dels productes i sobre el preu que s’ha pagat al productor, per saber si realment ha estat un preu just.

En definitiva, hem d’apostar per la sobirania i la seguretat alimentàries, alhora que defensem els drets laborals de la gent treballadora i el futur dels nostres camps i pobles.

 

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

La Vall d’en Bas es troba situada a la comarca de la Garrotxa i està creuada pel riu Fluvià

Posted by lejarza en 17 febrero, 2020

La Vall d’en Bas es troba situada a la comarca de la Garrotxa i està creuada pel riu Fluvià

Vall del Llierca – Argelaguer

La Vall d’en Bas es troba situada a la banda sud-oest de la comarca de la Garrotxa, ocupa una superfície d’uns 100 km2 i està creuada pel riu Fluvià. Es tracta d’una zona planera, situada a uns 460 metres sobre el nivell del mar, a l’entorn de la qual hi ha elevacions muntanyoses com puig Rodon, amb 907 metres d’altitud, la zona de Falgars, per sobre els 900 metres, o el Puigsacalm, amb 1.515 metres. Diversos nuclis de població estan actualment repartits per la vall.

Moltes vegades s’ha parlat que en aquesta vall hi havia hagut, durant molts i molts anys, un llac que ocupava bona part de la zona i s’ha fet referència a diversos arguments que avalaven aquesta situació lacustre. La presència del llac es troba també en algunes publicacions de diferents èpoques.

Un exemple de la descripció d’un llac i de les interpretacions de les seves característiques el podem trobar en publicacions com la d’Esteve Paluzie.

Aquest autor, al seu llibre Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local, publicat a Barcelona el 1860, diu, parlant de la vall d’en Bas, que “antiguamente constituían estos valles un lago de tres horas de longitud por cerca de una y media de latitud, siendo las pruebas convincentes e irrecusables que se ven y se hallan de su existencia, la turba que se encuentra en todas las capas profundas de dichos valles y superficialmente en la ribera de Codella; hallarse construídos todos los edificios antiguos en las faldas de los montes a bastante altura del nivel del llano y ser modernos todos los edificados en éste; conservarse el camino antiguo para ir de Olot a Barcelona y subsistir aun los parajes donde se hallaban empotradas gruesas anillas para aferrar las barcas”.

La época del desagüe de dicho lago es ignorada. Antiguamente el Fluviá seguía su curso por la parte de la Piña, extremo del lago, tocando al punto conocido por hostal de la Corda y seguía el cauce que tiene la ribera de Ridaura, según lo demuestra la posición del terreno, y se unía a la ribera conocida por de Biaña más abajo de la capilla de la Virgen de la Esperanza.

Abriose el nuevo cauce del río entre rocas en la palanca de Codella, sigue hacia S. Roque y atravesando el llano de Olot”… “Esta nueva dirección del Fluviá secó el lago, abriéndose zanjas en los valles que terminan en la citada palanca, para dar curso a las aguas que las vertientes de las montañas precipitan en ellos, y consiguiose con el desagüe del lago, además del inmenso beneficio en la parte sanitaria, utilizar muchos miles de cuarteras de tierra de superior calidad para los cultivos, cuya adquisición ha dado a la agricultura de aquel valle un impulso extraordinario.

Es de advertir que si se cegara este paso, las aguas se extenderían otra vez por el llano y quedaría el lago nuevamente formado”. I continua, referint-se a Codella, “por la tradición cuentan algunos ser obra de los árabes el boquete por donde se dió curso a las aguas del lago; y también podrá serlo el cauce”.

Els relats que parlen de l’existència d’un llac a la vall d’en Bas no s’adiuen, però, amb les dades científiques de què es disposa actualment i són fantasiosos en molts aspectes. Tot i això, tenen, però, una certa base real. No va existir-hi un llac pròpiament dit, però si que durant molts mil·lennis la vall va estar ocupada per aiguamolls, més o menys amplis en segons quins moments i depenent d’en quines èpoques.

La presència d’aquesta aigua va dificultar la vida de les persones a la vall, però, al mateix temps, la va afavorir donat que es tractava d’una zona on hi podien viure amb facilitat determinats animals i plantes i que havia de ser propícia per a la cacera i la recol·lecció o també per als conreus.

Actualment, la vall d’en Bas és una zona molt fèrtil per causa, en part, a l’existència d’aquests antics aiguamolls.

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament de Sant Jaume de Llierca: Projecte de millora del recurs d’aigua superficial pel subministrament d’aigua potable

Posted by lejarza en 12 febrero, 2020

Ajuntament de Sant Jaume de Llierca: Projecte de millora del recurs d’aigua superficial pel subministrament d’aigua potable.

Vall del Llierca – Argelaguer

Butlletí Oficial de la Província de Girona Núm. BOP 29 · Núm. edicte 995 · Data 12-02-2020

ANUNCI sobre aprovació inicial d’un projecte d’obra municipal ordinària.

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, en data 4 de febrer de 2020, va aprovar la proposta d’acord que, en la seva part resolutòria diu el següent:

Primer.- APROVAR INICIALMENT el projecte d’obra municipal ordinària titulat “Projecte de millora del recurs d’aigua superficial pel subministrament d’aigua potable a Sant Jaume de Llierca”, redactat per l’enginyer agrònom Esteve Costa i Sala, dels serveis tècnics del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA), de data desembre de 2018, amb un pressupost d’execució per contracte de cent setanta-tres mil dos-cents cinquanta-nou euros amb vuitanta cèntims (173.259,80€) més trenta-sis mil tres-cents vuitanta-quatre euros amb cinquanta-sis cèntims (36.384,56€), que corresponen a un 21% d’IVA, i que fan un total de dos-cents nou mil sis-cents quaranta-quatre euros amb trenta sis cèntims (209.644,36€); queda aprovada, alhora, en unitat d’acte i de forma inicial la valoració individualitzada dels béns i drets objecte d’expropiació i ocupació, de data abril de 2019.

Segon.- SOTMETRE el projecte esmentat, inclosa la valoració individualitzada dels béns i drets objecte d’expropiació i ocupació, a informació pública, per un termini de trenta dies hàbils, comptats a partir de l’endemà del dia següent hàbil al de la inserció del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, termini durant el qual es podrà examinar el projecte i formular-hi les al·legacions i reclamacions pertinents. L’anunci també s’inserirà al tauler d’edictes electrònic i al tauler d’anuncis de la corporació. El Projecte estarà a disposició de qui vulgui examinar-lo a la Secretaria de l’Ajuntament, de dilluns a divendres de 9.00 a 15.00 hores, i els dijous, també de 17.00 a 20.00 hores, i al Perfil de contractant (www.santjaumedellierca.cat).

Tercer.- DONAR audiència sobre el projecte a l’Ajuntament d’Argelaguer, per un termini de deu dies, d’acord amb el que estableix l’article 20.2 de la Llei 3/2007, de 4 de juliol, de l’obra pública.

Quart.- NOTIFICAR individualment aquest acord d’aprovació inicial a les persones directament afectades segons la relació de béns i drets a ocupar i, si s‘escau, a expropiar.

Cinquè.- INFORMAR que, de no formular-se reclamacions i al·legacions durant el període d’informació pública i d’audiència, el projecte quedarà definitivament aprovat, de forma automàtica, sense que es requereixi un nou acord exprés, amb efectes des del dia hàbil següent al de la finalització del període d’informació pública i d’audiència. En aquest cas, es publicarà l’aprovació definitiva del projecte al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al tauler d’anuncis (físic i electrònic) de l’Ajuntament, en compliment del que disposa l’article 38.2 del ROAS.”

La qual cosa es fa pública per a coneixement general.

Signat electrònicament

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Els pessebres de Palera

Posted by lejarza en 8 febrero, 2020

Els pessebres de Palera

Ramon Fàbrega Prujà, Maià de Montcal (Garrotxa)

El Sant Sepulcre de Palera es troba en un lloc idílic de la nostra Garrotxa. Des de fa uns quants anys s’hi organitza una mostra de pessebres que es pot visitar a partir de les festes de Nadal fins la Candalera.

En aquesta mostra cal destacar el pessebre que han realitzat els Amics de Palera, veïns i veïnes del poble, l’Ajuntament… L’ànima d’aquest pessebre és Mossén Miquel Oliveras Coll, rector de Besalú i d’una part de l’arxiprestat de la Garrotxa.

L’obra d’en Miquel és diferent dels pessebres tradicionals, ja que en les diferents escenes hi ha representat part del nostre territori com si fos un quadre dels grans pintors olotins del segle passat. A tots i a totes els que fan possible aquesta mostra moltes felicitats per la dedicació i molts anys de vida per poder gaudir d’aquesta iniciativa.

També felicitar els mes petits del poble que amb els seus pessebres contribueixen a fer més gran la mostra.

 

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Garrotxa: Cacics, ni aquí ni enlloc

Posted by lejarza en 18 enero, 2020

Garrotxa: Cacics, ni aquí ni enlloc.

Cup del Llierca – Vall del Llierca

CRONOLOGIA

2005.- El Consell Comarcal de la Garrotxa comença a buscar una ubicació per a una planta de triatge.

Hi ha un canvi de propietat als terrenys de Can Coma de Baix de Sant Jaume de Llierca, on el Consell Comarcal vol contruir la planta de triatge.

2010.- Transcendeix a l’opinió pública el projecte de la planta de triatge a Can Coma de Baix de Sant Jaume de Llierca, terreny agrícola al costat del riu Fluvià fora dels polígons.

Es crea l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Jaume de Llierca en contra de la Planta de Triatge (AAVV No a la planta).

2011.- El Consell Comarcal aprova un Pla Especial d’Urbanisme amb el projecte de la planta de triatge a Can Coma de Baix. L’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca (CIU) s’hi manifesta en contra i organitza una consulta veïnal amb una victoria contundent.

Entra a l’Ajuntament ERC i accepta fer la planta al polígon de Pla de Politger. El Consell Comarcal s’hi manifesta totalment en contra.

El consell Comarcal desestima les 87 al·legacions a l’Avanç del Pla del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa.

2013.- La Generalitat, malgrat l’oposició veïnal, aprova el projecte a Can Coma de Baix tot i que, el director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost, segons declaracions al Punt Avui , diu que la planta no seria necessària.

2014.- Contenciós administratiu de l’Ajuntament contra la ubicació definitiva a Can Coma de Baix.

2016.- El Consell Comarcal de la Garrotxa aprova emprendre una querella penal contra l’AAVV No a la Planta de Triatge i el seu president de manera particular, Antoni Tomàs Pineda, per haver acusat a Joan Espona d’especulador i cacic en públic. El Consell contracta el bufet d’advocats Roca i Junyent.

La CUP presenta la Proposta de resolució sobre el Pla Especial Urbanístic del Centre de Residus de la Garrotxa al Parlament de Catalunya amb més de 1.300 firmes recolzantla.

2a. Consulta popular amb victòria aclaparadora.

Compareixença pública del Consell Comarcal, Agència Catalana de Residus i Ajuntament de Sant Jaume de Llierca on formalitzen l’acord per la construcció de la planta al polígon del Pla de Politger. La Generalitat es compromet a invertir 14 M€ en 4 anys.

2017.- TAVIL compra els terrenys del Pla de Politger on suposadament l’Ajuntament de Sant Jaume (ERC) proposava posar-hi la planta de triatge.

2019.- Espona anuncia que es desestima fer-ho al polígon i que serà el jutge del contenciós qui decidirà si es farà a la ubicació inicial. Actualment està pendent de resolució.

Antoni Tomàs és acusat formalment per via penal per Joan Espona.

PER QUÈ SOM AQUÍ?

PER L’ANTONI. Qui és l’Antoni Tomàs?

Company militant de la CUP des de fa molts anys, treballa amb la CUP del Llierca des de la seva formació i és una de les ànimes revolucionàries de la Comarca i d’arreu.

Té un passat sindicalista en nombroses empreses, tant de Sant Jaume (Brutau) com d’altres de Barcelona (Blansol, La Maquinista…), on fou molt actiu en accions laborals en plena dictadura.

Milità al Front Obrer de Catalunya (FOC) i fou un dels organitzadors de la vaga de La Maquinista Terrestre i Marítima del 1962, on aconseguiren la coordinació local del comitè d’empresa. Arrel d’aquests actes va estar un any a la presó.

Jordi Borja, líder de Bandera Roja (partit comunista) comenta de l’Antoni Tomàs que era un fantàstic dirigent obrer i un sindicalista modèlic.

És un lluitador incansable contra les desigualtats i injustícies socials i laborals, molt actiu en moviments de l’esquerra independentista, president de l’AAVV No a la Planta i sense por d’enfrontar-se a un personatge molt conegut a la comarca com és el Joan Espona.

Recentment, va patir un ictus i, en comptes de defallir, aquí està, plantant cara i sense por per tornar a dir les veritats en un cas d’especulació i caciquisme.

EL JUDICI

Com ja hem dit en l’apartat històric, el 16 de juliol del 2016, el Consell Comarcal de la Garrotxa decideix emprendre una querella penal contra l’Associació de Veïns i Veïnes No a la Planta de Triatge de Sant Jaume de Llierca i contra el seu president de manera particular, Antoni Tomàs Pineda, per haver acusat a Joan Espona d’especulador i cacic en públic. El president de l’Associació va decidir assumir totes les responsabilitats de la denúncia com a representant de l’associació perquè no repercutís en les seves veïnes.

Al desembre del 2019, el jutjat d’Olot ha decidit obrir judici oral contra l’Antoni i li ha notificat els dos escrits d’acusació que hi ha contra ell. Un, el de la fiscalia i l’altre, el de l’acusació particular mantinguda per Joan Espona.

En Joan Espona sol·licita 8.640€ de multa, el pagament dels costos del judici i 2.000€ més per danys morals.

La fiscalia reclama 1 any i 6 mesos de presó i 3.000€ per danys morals.

Tot, per exercir la llibertat d’expressió.

DIR LES VERITATS: com es governa la comarca? CACIQUISME AL SEGLE XXI

A la comarca hi ha alcaldes/presidents que porten gairebé vint anys o més prenent les decisions i, en alguns dels pobles, sense oposició.

Aquest fet comporta que, quan una persona o un grup de persones expressen una opinió o, anant més enllà, fan alguna proposta o moció, aquests alcaldes/presidents s’ho prenguin com un atac personal i no com un convit al diàleg i a arribar a acords per acostar posicions.

També ens trobem que des dels estaments públics es compleixen les lleis fil per randa, tal com ha de ser. Però això no sempre vol dir que es portin a terme accions ètiques. Ara bé, quan això no passa, ja van en compte que no constin per escrit sinó per acords tàcits. Una manera de funcionar fruit de molts anys de remenar les cireres.

Això també comporta que aquestes persones influents, en un entorn tan petit, puguin condicionar que les persones que plantegen reptes tinguin dificultats per a trobar feina a la comarca o tinguin altres dificultats personals. La qual cosa va en detriment de les propostes, l’oposició i l’organització social. També comporta que sovint es continui vivint en uns pobles conservadors que no reflexen el potencial social de la gent que hi viu i la capacitat d’organització del poble per a viure millor i replantejar-se el model social.

Així doncs, la disidència està molt mal vista i les poques persones que, com l’Antoni, s’atreveixen a qüestionar el que fan les institucions locals i com ho fan, rebin atacs per totes bandes, a nivell judicial, social, polític, desprestigi personal, laboral…

L’Antoni ha estat denunciat per dir el que estem explicant aquí en una sola paraula: cacic.

Que segons el diccionari, vol dir “Persona influent que exerceix un control sobre els assumptes polítics, administratius o socials en certes societats rurals.” Una altra definició seria “Persona important d’un poble que exerceix una influència excessiva en assumptes polítics i administratius.”

Però volem deixar palès que l’Antoni no està sol, que sabem perquè va dir el què va dir i perquè ho manté. I sabem que té raó i ho demostrarem per a començar a treballar amb un altre model de presa de decisions, on les persones puguin pensar i decidir lliurement cada una de les accions que es desenvolupen a cada poble i a la comarca. Com és el cas pel qual l’Antoni va a judici: algú que no fos els membres del Consell ha decidit si vol i necessitem una planta de triatge a la comarca? Algú sap què és una planta de triatge i si és necessària o no? Algú ha rebut informació dels diferents models de gestió de residus existents al món, a banda de l’imposat pel SIGMA i el Consell Comarcal?

REPLANTEGEM-NOS EL MODEL DE GESTIÓ DE RESIDUS

La crisis econòmica i social ens hauria de portar a fer un profunda reflexió sobre on estem amb l’actual model de gestió de residus, amb grans infraestructures infrautilitzades que no són amortitzables al llarg de la seva vida útil i que, a més, són cares de fer, mantenir i gestionar. Com sempre, els sobrecostos i els imprevistos els paguem les ciutadanes.

Els gestors de les grans infraestructures (massa sovint amb vincles polítics i econòmics amb qui està al capdavant de l’administració, com és el cas de la planta de triatge de Sant Jaume) són com la banca al monopoli: ells “sempre guanyen”.

A Catalunya hi ha suficients equipaments i estem convençudes que és preferible la inversió en la modernització i ampliació d’aquests, abans que la inversió sense sentit en nous equipaments. Hi ha suficients experiències de models de recollida i gestió de residus molt més eficaços i més eficients (bàsicament, el porta a porta o cobrar individualment per ampolles reciclades) i, per tant, alternatives útils i reals a aquest model de fallida pública que requereix de més i més inversió pública i que amb prou feines millora les dades de reducció, reutilització i reciclatge de residus.

Per tant, des de la CUP pensem que és l’hora de replantejar el conjunt del projecte per adaptar-lo a la nova realitat i anar cap a un nou model de gestió de residus realment eficaç i sostenible a la nostra comarca, en el que hi guanyem totes: les persones i el medi ambient. I no pas els cacics i els especuladors de sempre.

No la planta de triatge de Sant Jaume de Llierca del Consell Comarcal de la Garrotxa d´Olot (Foto Lejarza Argelaguer)

No la planta de triatge de Sant Jaume de Llierca del Consell Comarcal de la Garrotxa d´Olot (Foto Lejarza Argelaguer)

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament d´Argelaguer Pressupost i Plantilla de personal per a l’any 2020

Posted by lejarza en 16 enero, 2020

Ajuntament d´Argelaguer Pressupost i Plantilla de personal per a l’any 2020

Vall del Llierca – Argelaguer

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 211 · Data 16-01-2020

EDICTE D’APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PRESSUPOST I LA PLANTILLA DE

PERSONAL PER A L’EXERCICI 2020

L’ajuntament Ple, en sessió celebrada el dia 10 de desembre de 2019, va aprovar inicialment el Pressupost i la Plantilla de personal per a l’exercici 2020.

Havent finalitzat el termini de quinze dies hàbils d’exposició pública mitjançant edicte publicat en el BOP de Girona núm. 239 de 16 de desembre de 2019, al tauler d’anuncis de l’ajuntament i a la pàgina web municipal, sense que s’hagi presentat cap al·legació, es fa públic que l’acord d’aprovació inicial esdevé definitiu, publicant-se a continuació el resum del pressupost per capítols, així com la plantilla de personal:

INGRESSOS

Capitol I Impostos Directes 226.200€. Capitol II Impostos Indirectes 6.000€. Capitol III Taxes i altres ingressos 98.800€. Capitol IV Transferències corrents 151.550€. Capitol V Ingressos patrimonials 5.000€. Capitol VII Transf. de capital 17.800€. TOTAL 505.350€.

DESPESES

Capitol I Personal 136.700€. Capítol II Despeses béns corrents i serveis 254.240€. Capitol III Despeses financeres 100€. Capítol IV Transferències corrents 21.429€. Capítol VI Inversions reals 90.381€. Capítol VII Transferències capital 2.500€. TOTAL 505.350€.

PLANTILLA ANUAL DE PERSONAL

Personal funcionari: Secretaria-intervenció 1 (*). Personal laboral: Administrativa 1. Aux. Administrativa 1 (A temps parcial) Plaça vacant. Tècnic auxiliar biblioteca 1 (A temps parcial). Peó 1.

*) Plaça agrupada amb el municipi de Sales de Llierca. A Argelaguer li pertoca el 80%

Contra l’acord d’aprovació definitiva del pressupost podrà interposar-se recurs contenciósadministratiu, en la forma i terminis que estableix l’esmentada jurisdicció, de conformitat amb el que disposa l’article 171 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Argelaguer, 13 de gener de 2020. Artur Ginesta Rambla, Alcalde.

La secretàriainterventora de l'Ajuntament d'Argelaguer

La secretària interventora de l’Ajuntament d’Argelaguer

 

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Consorci de l’Alta Garrotxa, sobre regulació provisional d’Escalada i Descens de Barrancs

Posted by lejarza en 15 enero, 2020

Consorci de l’Alta Garrotxa, sobre regulació provisional d’Escalada i Descens de Barrancs.

Vall del Llierca – Argelaguer

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 67 · Data 15-01-2020

EDICTE del Consorci per a la Protecció i Gestió de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, sobre la regulació provisional d’Escalada i Descens de Barrancs.

El Consell Plenari del Consorci per a la Protecció i Gestió de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa reunit en sessió ordinària el dia 25 de novembre de 2019, va acordar aprovar inicialment la regulació provisional de la pràctica de l’escalada i del descens de barrancs segons consta a l’Annex I i II d’aquesta resolució i que inclou el contingut de la resolució d’aprovació inicial del PPAG incorporant-hi les al·legacions presentades pel Consorci, pels seus membres, per la propietat en relació a la inclusió d’un sector d’escalada o barranc i els errors cartogràfics detectats.

L’adopció dels presents acords s’exposa al públic durant trenta dies hàbils a fi que qualsevol interessat pugui examinar l’expedient i presentar les reclamacions que cregui oportunes.

Si durant el període d’informació pública no es presenten al·legacions, aquests acords

esdevindran definitius sense cap altre tràmit a excepció de publicar íntegrament el text de la modificació en el Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOPG) i en el tauler del Consorci CAG

Olot, la Garrotxa, a data de la signatura electrònica.

Santiago Reixach i Garriga, President.

Consorci de l’Alta Garrotxa. Tortellà pont medieval del riu Llierca (Foto: Lejarza - Argelaguer)

Consorci de l’Alta Garrotxa. Tortellà pont medieval del riu Llierca (Foto: Lejarza – Argelaguer)

 

 

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

El Consell Comarcal de la Garrotxa ha signat el conveni de col·laboració han la Diputació de Girona per a la realització del Pla de serveis d’assistència en matèria de prevenció d’incendis

Posted by lejarza en 30 diciembre, 2019

El Consell Comarcal de la Garrotxa ha signat el conveni de col·laboració han la Diputació de Girona per a la realització del Pla de serveis d’assistència en matèria de prevenció d’incendis.

Vall del Llierca – Argelaguer

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 247 – 30 de desembre de 2019 Registre núm. 10225

DIPUTACIÓ DE GIRONA

Medi Ambient

Edicte de signatura d’un conveni de col·laboració

El president de la Diputació de Girona, en data 4 de desembre de 2019, i el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, en data 20 de novembre de 2019, han signat el conveni de col·laboració per a la realització de les línies 1 i 2 del Pla de serveis d’assistència en matèria de prevenció d’incendis, el text del qual seguidament es transcriu, als efectes previstos en l’article 110.3 de la Llei 26/2010, de 2 d’agost, del règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya:

CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA I EL CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA PER A LA REALITZACIÓ DE LES LÍNIES 1 I 2 DEL PLA DE SERVEIS D’ASSISTÈNCIA EN MATÈRIA DE PREVENCIÓ D’INCENDIS. CN/3760

I. ENTITATS QUE INTERVENEN

Diputació de Girona, representada pel seu president, Sr. Miquel Noguer i Planas, assistit pel secretari general, Sr. Jordi Batllori i Nouvilas, en virtut del decret de data 21 de juny de 2019.

Consell Comarcal de la Garrotxa, amb el NIF P6700007E, representat pel seu president, el Sr. Santi Reixach i Garriga, assistit per la secretària, la Sra. Alícia Vila Torrents.

II. ANTECEDENTS I MOTIVACIÓ

La Diputació de Girona treballa de fa anys en la prevenció d’incendis forestals en les comarques Gironines, especialment en el compliment d’obligacions municipals derivades de la normativa de prevenció d’incendis forestals, pel que fa a les franges de seguretat de camins i de protecció de zones urbanes aïllades.

La Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals, modificada mitjançant la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, estableix les mesures de prevenció d’incendis que obligatòriament han de complir els elements afectats per la Llei.

La normativa vigent en matèria d’administració local dóna competència a les diputacions per coordinar i prestar serveis en matèria de prevenció d’incendis als municipis de menys de 20.000 habitants.

El 2014, a conseqüència de la important modificació de la Llei 5/2003, es proposa ampliar aquesta assistència per poder donar cobertura a les noves obligacions que planteja la Llei per als ajuntaments.

En una primera fase, amb el suport dels Consells Comarcals, es van redactar els plànols de delimitació amb la identificació dels nuclis, urbanitzacions, edificacions i instal·lacions aïllades, segons el que estableix la Llei.

El febrer del 2015 la Diputació de Girona va aprovar un Pla de Serveis d’assistència en matèria de prevenció d’incendis. Els municipis de les comarques de Girona de menys de 20.000 habitants i que compleixin les condicions establertes per a cada servei poden sol·licitar-los durant tot l’any.

El Pla de Serveis preveu que les assistències als ajuntaments corresponents a la Línia 1 i 2 es podran fer en col·laboració amb els Consells Comarcals.

Línia 1. Redacció o actualització de plànols de delimitació, segons el que preveu la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals i les seves modificacions.

Línia 2. Obtenció de les dades cadastrals de les finques afectades i dels polígons obligats identificats en el plànol de delimitació.

El Consell Comarcal de la Garrotxa, mitjançant el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA), ha establert un servei de prevenció d’incendis amb l’objectiu de donar suport als ajuntaments en l’aplicació de les mesures previstes per la normativa de prevenció d’incendis esmentada anteriorment.

En virtut de tot això, formalitzen el present Conveni amb subjecció als següents:

PACTES

PRIMER. OBJECTE. L’objecte del present conveni és establir les condicions de col·laboració entre la Diputació de Girona i el Consell Comarcal de la Garrotxa, per a la realització dels serveis corresponents a la Línia 1 i 2 del Pla de Serveis d’Assistència en Matèria de Prevenció d’Incendis dels municipis de la comarca de la Garrotxa que ho sol·licitin mitjançant el formulari establert a tal efecte.

SEGON. APORTACIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA. La Diputació de Girona contribuirà a la consecució dels objectius d’aquest conveni, a més d’assumir aquelles funcions pròpies que se’n derivin, mitjançant una aportació econòmica, quan escaigui, dels serveis corresponents a la Línia 1 i 2 del Pla de Serveis d’Assistència en Matèria de Prevenció d’Incendis dels municipis de la comarca de la Garrotxa.

La Diputació de Girona es compromet a:

a) Contribuir a finançar els treballs amb els imports següents amb una aportació màxima de 4.000 Euros/any:

500 euros per municipi per a la Línia 1

600 Euros per municipi per a la Línia 2

b) Facilitar al Consell Comarcal mitjançant correu electrònic el nom dels municipis de la comarca que han sol·licitat el servei una vegada aquest estigui adjudicat.

c) Proporcionar al Consell Comarcal una guia per a la realització d’aquests serveis, així com els models de cartes de notificació als veïns per la Línia 2.

TERCER. APORTACIÓ DEL CONSELL COMARCAL. El Consell Comarcal de la Garrotxa assumeix els compromisos següents:

a) Aportar els mitjans humans i materials necessaris per fer les assistències als ajuntaments objecte d’aquest conveni de col·laboració.

b) Fer els treballs segons els terminis d’execució següents:

A partir de l’endemà de l’enviament del correu electrònic, es preveu un termini de 2 mesos per a 1 municipi i un màxim de 5 mesos per a 5 municipis. En el cas de més de 5 municipis, el termini d’execució es determinarà conjuntament entre el Consell Comarcal i la Diputació de Girona.

c) El contingut dels documents a lliurar serà el següent:

Línia 1. Redacció o actualització de plànols de delimitació, segons el que preveu la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals i les seves modificacions.

Els treballs consisteixen en la redacció dels plànols de delimitació o actualització en el cas que es produeixi un canvi substancial en el planejament urbanístic municipal.

El plànol serà elaborat en format vectorial shape i format pdf, i tindrà el següent contingut:

I. Plànol DIN A3 de situació de les franges exteriors de protecció de nuclis urbans, urbanitzacions, edificacions i instal·lacions, amb localització sobre el Mapa Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

II. Un o més plànols DIN A3 de detall dels nuclis urbans i les urbanitzacions, amb localització sobre el Mapa Topogràfic de Catalunya a escala 1:5.000, el qual ha de grafiar les franges exteriors de protecció que existeixen o que cal que existeixin i els subjectes obligats.

III. Document d’acompanyament al plànol de delimitació en el qual hi constarà una taula amb una relació numerada i anomenada dels nuclis de població, les urbanitzacions, edificacions, instal·lacions. Així com les fases previstes d’execució de les franges i la priorització.

Caldrà lliurar tota la documentació en suport digital.

Línia 2. Obtenció de les dades cadastrals de les finques afectades i dels polígons obligats identificats en el plànol de delimitació i assessorament per a la resolució d’incidències.

Els treballs consisteixen en obtenir les dades cadastrals dels polígons obligats identificats en el plànol de delimitació de cada municipi, les referències cadastrals dels propietaris afectats pels traçats de les franges, la delimitació de les parcel·les interiors no edificades i zones verdes i l’obtenció de les dades cadastrals d’aquestes dues últimes.

Així mateix, també s’elaboraran les notificacions als propietaris obligats.

Les tasques a realitzar són les següents:

1. Ajustar el traçat dels polígons obligats definits en el plànol de delimitació, si s’escau, en funció del planejament urbanístic i del cadastre.

2. Obtenció de les dades cadastrals dels polígons obligats identificats en el plànol de delimitació.

3. Obtenció de les dades cadastrals de les propietats afectades per l’execució de la franja.

4. Delimitació i obtenció de les referències cadastrals de les parcel·les interiors i zones verdes.

5. Obtenció de les dades dels titulars cadastrals i elaboració de les cartes de notificació.

6. Assessorament a l’Ajuntament en cas de dubtes o incidències.

La documentació final a lliurar als ajuntaments serà la següent:

Capa en format shape del nou traçat dels polígons obligats, en el cas que s’hagi modificat.

Full de càlcul editable o base de dades amb les referències cadastrals i les dades alfanumèriques (nom, NIF i domicili fiscal).

Plànol DIN A3 amb la delimitació de les parcel·les interiors no edificades i les zones verdes en format shape i pdf.

Cartes de notificació individualitzades a punt per al seu enviament als propietaris de les finques obligades a partir dels models aportats per la Diputació de Girona. En el cas que els ajuntaments vulguin elaborar ells mateixos les cartes de notificació i no facilitin a l’empresa adjudicatària les dades dels titulats cadastrals necessàries, s’haurà de presentar un document de l’ajuntament renunciant a aquesta part del servei.

Si s’ha modificat substancialment el traçat dels polígons obligats definits en el plànol de delimitació aprovat per l’ajuntament, s’haurà de presentar el plànol de delimitació modificat seguint el protocol de la Diputació de Girona.

Caldrà lliurar una còpia a la Diputació de Girona en suport digital de tots els arxius generats excepte les cartes de notificació

QUART. PERÍODE D’EXECUCIÓ.

El període d’execució de l’actuació comença en el moment de la signatura del conveni i finalitza el 31 de desembre de 2019.

CINQUÈ. TERMINI I RÈGIM DE LIQUIDACIÓ DEL CONVENI.

El Consell Comarcal , en el termini que finalitza el 31 de gener de 2020, ha d’enviar a la Diputació de Girona la documentació següent:

a) Memòria tècnica i econòmica justificativa del compliment dels treballs, en què hi ha de constar el nom de tots els municipis pels quals s’han realitzat els treballs per a cada Línia.

b) Documentació acreditativa que l’activitat s’ha efectuat amb la col·laboració de la Diputació de Girona, tal com estableix el pacte novè d’aquest conveni.

c) Una còpia de tots els arxius generats tal i com indica el pacte tercer d’aquest conveni. Enlloc de les cartes de notificació individualitzades s’haurà de presentar certificat o justificant de que s’han entregat les cartes a l’Ajuntament.

En cas que el cost justificat sigui inferior al que consta en el pacte segon, l’import a liquidar es minorarà de forma que no sobrepassi el cost justificat.

El centre gestor revisarà la documentació aportada pel Consell Comarcal i, si hi detecta errors o deficiències, haurà de requerir el Consell Comarcal que dins del termini de 15 dies hàbils els esmeni, o bé que presenti les al·legacions que estimi oportunes, amb la indicació que, si no ho fes, es consideraria incomplerta la seva obligació.

SISÈ. PAGAMENT.

No s’efectuaran pagaments en concepte de bestretes anteriors a la presentació de la memòria i la documentació generada en el marc del present conveni. Es tramitarà el pagament previ informe favorable del cap del centre gestor. El pagament es farà mitjançant una transferència bancària.

SETÈ. OBLIGACIÓ DE DIFUSIÓ I PUBLICITAT.

El Consell Comarcal haurà de fer constar expressament la col·laboració de la Diputació de Girona en qualsevol acte, publicitat o difusió de les actuacions, encara que l’activitat ja hagi estat realitzada.

Com a mínim, caldrà que el Consell Comarcal faci constar la col·laboració de la Diputació de Girona al web de l’entitat i en tota la documentació que es generi.

VUITÈ. PRINCIPIS ÈTICS I REGLES DE CONDUCTA.

El Consell Comarcal està obligat a adequar la seva activitat als principis ètics i les regles de conducta establerts a l’article 55 de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, com són, entre d’altres, els següents:

a) El respecte de l’ordenament jurídic i el principi de legalitat.

b) El respecte i la protecció dels drets fonamentals i les llibertats públiques i dels drets estatutaris.

c) La imparcialitat en la presa de decisions, amb garantia de les condicions necessàries per a una actuació independent i no condicionada per conflictes d’interessos.

d) La igualtat de tracte de totes les persones, evitant qualsevol mena de discriminació i arbitrarietat en la presa de decisions.

e) La rendició de comptes i la responsabilitat per les actuacions pròpies i dels òrgans que dirigeix.

f) El compromís general i directe per la qualitat dels serveis sota la seva responsabilitat i el compliment dels drets dels usuaris.

g) La bona fe.

h) El deure d’abstenir-se d’intervenir en els assumptes de la seva competència quan concorri algun dels supòsits d’abstenció que estableix la Llei.

i) Mantenir la deguda reserva respecte dels fets o informacions coneguts per raó de l’exercici del seus càrrecs.

j) Complir les obligacions pròpies en matèria de transparència que hi siguin aplicables, d’acord amb el que preveu la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

L’incompliment dels principis i regles anteriors comportarà l’aplicació del règim sancionador previst als articles 76 a 90 de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i la imposició de les sancions previstes en funció del caràcter molt greu, greu o lleu de les infraccions comeses.

NOVÈ. VIGÈNCIA DEL CONVENI.

Aquest conveni entrarà en vigor en el moment de la seva signatura i finalitzarà el 31 de març de 2020 i podrà ser prorrogat d’acord amb el que estableix el pacte segon per períodes anuals, fins a un màxim de 4 anys, per acord de les parts mitjançant addenda. L’òrgan competent per aprovar les possibles addendes de pròrroga per part de la Diputació de Girona serà el President.

DESÈ. NATURALESA DEL CONVENI.

Aquest conveni té naturalesa administrativa i es regeix per la Llei 40/2015, d‘1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, la Llei 26/2010, de 23 d’agost de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i la resta de normativa aplicable.

Les discrepàncies que puguin sorgir de la seva execució seran resoltes per mutu acord de les parts. Els conflictes derivats de l’aplicació d’aquest conveni són competència dels òrgans de l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu.

ONZÈ. EXTINCIÓ I RESOLUCIÓ.

Son causes d’extinció d’aquest conveni:

L’esgotament del període de vigència convingut entre les parts

L’acord unànime de tots els firmants.

L’incompliment greu i manifest, material o legal, de les obligacions assumides en el conveni per cadascuna de les parts.

Per decisió judicial declaratòria de la nul·litat del conveni.

Per qualsevol altre causa prevista en el conveni o en altres lleis.

I per tal de deixar-ne constància i en prova de conformitat, les parts subscriuen aquest conveni.”

Girona, 18 de desembre de 2019. Miquel Noguer i Planas, President.

Consell Comarcal de la Garrotxa - Av. Onze de setembre, 22 d’Olot (Foto: Lejarza - Argelaguer)

Consell Comarcal de la Garrotxa – Av. Onze de setembre, 22 d’Olot (Foto: Lejarza – Argelaguer)

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Constitució de la Comissió Executiva del Consorci de l´Espai d´Interès Natural de l´Alta Garrotxa

Posted by lejarza en 19 diciembre, 2019

Constitució de la Comissió Executiva del Consorci de l´Espai d´Interès Natural de l´Alta Garrotxa.

Vall del Llierca – Argelaguer

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 239 – Núm. 242 – 19 de desembre de 2019 Registre núm. 9959

Administració Local Consorcis

CONSORCI PER A LA PROTECCIÓ I GESTIÓ DE L´ESPAI D´INTERÈS NATURAL DE L´ALTA GARROTXA

Edicte sobre la constitució de la Comissió Executiva.

El Consell Plenari del Consorci per a la Protecció i Gestió de l´Espai d´Interès Natural de l´Alta Garrotxa reunit en sessió ordinària el dia 25 de novembre de 2019, va acordar el següents nomenaments:

CONSTITUCIÓ DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA I NOMENAMENT DELS SEUS MEMBRES

La part dispositiva de l´acord es transcriu a continuació:

1. Constituir la Comissió executiva com a òrgan de govern del Consoci de l´Alta Garrotxa.

2. Nomenar els membres integrants de la Comissió executiva que seran els següents:

President: Santi Reixach Garriga

Vocals: Joel Vilas Aubert, Miquel Palomeras Anglada, Bernat Sanz Fernández, Anna Barnadas López, Jaume Vicens Perpinyà, Xavier Guitart Cano, Joan Casellas Alcover i Alfons Vila Cuadrado.

3. La Comissió Executiva es reunirà com a mínim cada dos mesos, d´acord amb el que estableix l´article 12 dels Estatuts del Consorci, i sempre que sigui necessari a proposta del President o d´una tercera part dels seus membres.

Quan es convoqui el Consell Plenari es farà coincidir la convocatòria de la Comissió Executiva en la mateixa data però 30 minuts abans.

4. Facultar el President per, si s´escau, signar la documentació necessària per fer efectiu el present acord.

NOMENAMENT DEL REPRESENTANT DEL CONSORCI A L´ASSOCIACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT RURAL INTEGRAL DE LA ZONA NORD-ORIENTAL DE CATALUNYA (ADRINOC).

La part dispositiva de l´acord es transcriu a continuació:

1. Nomenar al Sr. Bernat Sanz Fernández per tal que assumeixi la representació del Consorci de l´Alta Garrotxa als òrgans de govern d´ADRINOC pel mandat 2019-2023.

Acords que es fan públics als efectes oportuns.

Olot, la Garrotxa, 11 de desembre de 2019. Eva Ortiz i Tudela, Secretària.

Pont medieval a Oix a la Alta Garrotxa, municipi de Montagut i Oix (Foto: Lejarza, Argelaguer)

Pont medieval a Oix a la Alta Garrotxa, municipi de Montagut i Oix (Foto: Lejarza, Argelaguer)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »