Argelaguer pressupost i plantilla de personal per a l’exercici 2018

Argelaguer pressupost i plantilla de personal per a l’exercici 2018
Argelaguer – Vall del Llierca
Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 37 – 21 de febrer de 2018 Núm. 1534
Edicte d’aprovació definitiva del pressupost i la plantilla de personal per a l’exercici 2018.
L’ajuntament Ple, en sessió celebrada el dia 18 de desembre de 2017, va aprovar inicialment el Pressupost i la Plantilla de personal per a l’exercici 2018.
Havent finalitzat el termini de quinze dies hàbils d’exposició pública mitjançant edicte publicat en el BOP de Girona núm. 243 de 22 de desembre de 2017, al tauler d’anuncis de l’ajuntament i a la pàgina web municipal, sense que s’hagi presentat cap al·legació, es fa públic que l’acord d’aprovació inicial esdevé definitiu, publicant-se a continuació el resum del pressupost per capítols, així com la plantilla de personal: ESTAT DE DESPESES: a) OPERACIONS CORRENTS: Cap.1 Despeses personals 128.610€. Cap.2 Despeses béns i serveis 256.190€. Cap.3 Interessos 100€. Cap.4 Transferències corrents 17.200€. B) OPERACIONS DE CAPITAL: Cap.6 Inversions reals 295.300€. TOTAL DESPESES 697.400€. ESTAT D’INGRESSOS: a) OPERACIONS CORRENTS: Cap.1 Impostos directes 235.900€. Cap.2 Impostos indirectes 6.000€. Cap.3 Taxes i altres ingressos 103.000€. Cap.4 Transferències corrents 131.200€. Cap.5 Ingressos patrimonials 5.300€. a) OPERACIONS DE CAPITAL: Cap.7 Transferències de capital 216.000€. TOTAL INGRESSOS 697.400€.
PLANTILLA ANUAL DE PERSONAL
Personal funcionari: Plaça Secretaria intervenció 1 (*)
Personal laboral: Plaça administrativa 1 aux. administrativa (consultori) 1 (a temps parcial) aux. administrativa (sala lectura) 1 (a temps parcial) Peó 1
Contra l’acord d’aprovació definitiva del pressupost podrà interposar-se recurs contenciós- administratiu, en la forma i terminis que estableix l’esmentada jurisdicció, de conformitat amb el que disposa l’article 171 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.
* Plaça agrupada amb el municipi de Sales de Llierca a Argelaguer li pertoca el 80%
Argelaguer, 19 de gener de 2018 Artur Ginesta Rambla alcalde

Garrotxa: Ajuntament d´Argelaguer (foto: Lejarza)

L’ACA prorroga el termini per executar les obres per l’abastament d’aigua

L’ACA prorroga el termini per executar les obres per l’abastament d’aigua.
Argelaguer – Vall del Llierca
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha aprovat una pròrroga de divuit mesos per als municipis que al 2016 es van acollir a la línia d’ajuts destinada a incrementar la disponibilitat d’aigua. Es van subvencionar un total de 104 actuacions en aquesta convocatòria i s’ha decidit atorgar un major termini als municipis per poder finalitzar les obres. Inicialment, es disposava fins l’1 de novembre de 2018 per acabar els treballs i ara el termini s’allarga fins a l’1 de maig de 2020.
Els terminis inicialment fixats resulten molt difícils d’assolir per molts ens locals per causes que no els hi són imputables. Per aquest motiu s’ha decidit ampliar el termini per aquesta convocatòria.
Els tres problemes principals que es pretén solucionar a través d’aquests ajuts són:
1.º Millora de la qualitat de les aigües per a l’abastament d’aquells municipis que tenen les seves fonts de proveïment contaminades per factors diversos.
2.º Solucionar els problemes de desabastament d’aquells municipis no connectats a les xarxes regionals que en anys de sequera requereixen el suport a l’abastament mitjançant camions cisterna.
3.º Ampliar i diversificar les fonts de captació de l’aigua per a l’abastament municipal per evitar que la dependència d’una única font de proveïment els porti a situacions de desabastament.

Vallat dels dipòsits d´aigua d´Argelaguer i traçat del camí públic i rural de Can Xac Vell (Foto: Lejarza Garrotxa)

Unes inspiracions olotines

Unes inspiracions olotines
Jordi Dalmau
Un refugi sensible ve a ser la literatura, amb tota mena de creacions, desitjos, expandiments de les facultats imaginatives. I de divertiment, també. La proposta d’avui és recordar l’obra d’unes personalitats d’Olot del segle XIX.
Miquel Estorch i Siqués és el creador d’un personatge que fa un viatge a la Lluna i li posa Leuqim Seuquis, nom que és a l’inrevés del nom i cognom de l’autor. La Lluna sempre és una col·laboradora en els moments de fer córrer la inventiva, sobretot abans de que els astronautes hi arribessin mecànicament; aquelles petjades, les de debò, no s’avenien gens amb les figuracions de la fantasia.
Pel que fa a literatura fantàstica del nostre satèl·lit pensem inevitablement en Juli Verne (1828-1905 ) per la novel·la De la Terra a la Lluna. Però és que Miquel Estorch li porta un avantatge d’anys. És fill d’Olot, de principis del XIX. En ser llicenciat en Dret i guanyar unes oposicions de catedràtic de matemàtiques ja s’endevina que es tracta d’una personalitat singular. Treballa a Amèrica i Europa, és director de l’Escola Normal de Lima i després de la de Madrid. El 1855 comença a publicar la sèrie de fulletons Lunigrafía. El poder imaginatiu de l’autor comença amb un astrònom alemany que es diu Krotse (Estroch a l’inrevés), expert en balística, que realitza un muntatge d’artilleria al cim de l’Himàlaia i allí és propulsat a la Lluna l’astronauta Leuqim Seuquis. Els fulletons Lunigrafía que escriu Miquel Estorch expliquen costums, llengua i lleis dels imaginaris habitants de la Lluna, els llunícoles. Segons el que publicava Lunigrafía, aquella societat tenia un perfecte funcionament.
Aquella «descoberta» de Miquel Estorch va ser donada a conèixer per Josep M. Pla Dalmau, gironí d’esperit altament erudit i investigador, en un article a Revista de Girona, núm. 71. La descripció d’aquella societat llunícola era –explica Josep M. Pla– «una influència de les fantasies del romanticisme que tenien tendència al sublim i estaven impregnades de la millor bona fe i ànsies de vida tranquil·la.» Però aquí, a la Terra, la realitat és que només varen poder sortir nou quaderns de la sèrie Lunigrafía. Al seu autor li va quedar clar que això no és pas la Lluna.
I ara que ens trobem al cràter de la imaginació olotina, podem recordar també un altre fruit d’aquesta facultat divertida, que pot donar algun goig al qui la practica i també als lectors del seu temps. Sebastià Sans i Bori no és pas de naixement olotí, però sí que hi deixa un bon record, com a enamorat profund d’aquesta terra. Sans i Bori, nascut a Barcelona a mitjans del XIX, escriptor i periodista, participa en la fundació del diari El Correo Catalán, de llarg recorregut.
Sebastià Sans i Bori té un vessant d’escriptor humorista que el porta a fundar el setmanari El Borinot. L’Institut olotí de les arts, les ciències i les industries li publica una poesia titulada Olot o París?, que va ser escrita amb motiu de l’Exposició Universal de París. Alguns fragments diuen així: «Exposició es fa a París i exposició fem a Olot, vatja, això sembla un complot per posar-nos compromís. Quina deu ser la millor? Bé és prou senzill l’embull, i el qui no tingui pa a l’ull veurà clar, amb gran claror. Per majors entrebancs nostres diners s’hi enmagreixen puig cent peles s’encongeixen a només setanta francs. I no us creieu que l’empresa tingui jo, vatja un enuig, de mirar com de rebuig a la gran ciutat francesa. Puig de París dir-se es pot que si per sort peregrina tingués una Font Moixina seria un petit Olot.»

Carta abierta al Ayuntamiento de Argelaguer

Carta abierta al Ayuntamiento de Argelaguer
Julián Martín Cuesta
Apreciado consistorio:
Habiendo recibido la última circular de este ayuntamiento por la decisión de instalar en breve cámaras de TV en las zonas de contenedores de basura del pueblo, “ donde serán las próximas …”
No quiero entrar en si hay actos vandálicos e incivismo como afirmáis, lo siento, yo no los he visto, ni tampoco en el coste y mantenimiento que supondría dichas instalaciones.
Mi sorpresa y disgusto viene dada por el hecho de que una decisión de ese calibre, donde se viola nuestro derecho a la privacidad no se haya decidido en una asamblea en la que hayan participado los vecinos del pueblo.
Es curioso que en estos días donde se nos está invitando a la participación ciudadana a decidir cuáles podrían ser las acciones a tomar en cuanto al edificio de la calle Acacies, 1 y la plaza de la Generalitat, no se nos tenga en cuenta a todos los vecinos en decisiones tan importante como es la instalación de cámaras de vigilancia.
Acaso en esto no tenemos derecho a decidir?
Creo que no son este tipo de decisiones las que erradicarán el vandalismo que se alude, sino con una continúa política educativa e informativa que promueva los valores comunitarios.
Las personas no cambiamos de un día para otro y las represiones sólo sirven para llenar las cárceles y costarnos más a todos.
“Hay 8 veces más presos ahora que en época del franquismo”, curioso…
Sinceramente yo no estoy por convertir el pueblo en una macro cárcel.
Cada vez veo más cerca el 1984 de George Orwell.
Me sorprende y me entristece mucho el que se me pida participación en unos temas, y en otros que nos afectan directamente no se nos consulte.
Salud, DNI. 51314391B

Preservar la foscor a la Garrotxa

 

Preservar la foscor a la Garrotxa

 

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

 

Qui no ha agafat el cotxe alguna vegada i ha fugit de les zones urbanes buscant la foscor que fa falta per gaudir d’una nit estrellada? Aquests cels foscos, apartats de la contaminació lumínica de les ciutats, són els que el Departament de Territori i Sostenibilitat treballa per preservar.

 

La conselleria treballa per fer extensiva aquesta protecció a altres espais del país.

 

De fet, les últimes mesures preses per la Generalitat indiquen que gran part del Pirineu i del Prepirineu reuneix les condicions per crear una gran zona de protecció del medi nocturn.

 

Els projectes més avançats són als espais d’interès natural (EIN) de l’Alta Garrotxa i la serra de Prades, així com al municipi de Mont-ral.

 

La protecció dels cels nocturns que promou la Generalitat neix de la llei 6/2001 del Parlament de Catalunya, coneguda com a llei de contaminació lumínica, i del decret 190/2015, que desplega la llei.

 

Aquesta normativa preveu la creació de punts de referència lumínics i espais amb un cel nocturn de qualitat.

 

Són zones d’especial protecció que han de complir uns requisits mínims pel que fa a la qualitat de la foscor del cel.

 

El mínim és que es pugui veure la Via Làctia. A més, aquests espais s’hauran de comprometre a protegir el cel nocturn.

 

Entre les mesures que es demanen, hi ha que l’enllumenat de la zona garrotxina provoqui la mínima contaminació lumínica possible, és a dir, que siguin fanals que enfoquin a terra i que emetin una llum de color ambre.

 

El primer espai on es va protegir el cel nocturn va ser el Montsec, que el 2013 va ser considerat un punt de referència lumínic. L’excepcional foscor del cel en aquesta zona li ha valgut, a més, la distinció –el mateix any– de Reserva Starlight i Destinació Turística Starlight, que atorga la Unesco i que el Parc Nacional d’Aigüestortes també demanarà.

 

Fonts de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic indiquen que les mesures contra la contaminació lumínica “no només afavoreixen l’observació astronòmica, sinó que també beneficien l’ecosistema nocturn. Als pobles de la Garrotxa d´Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, La Vall den Bas, La Vall de Bianya, Les Planes d’Hostoles, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau i Tortellà, hi ha fauna que necessita nocturnitat total per viure, alimentar-se i migrar.

 

És el cas dels ratpenats, les cuques de llum, les papallones i les guineus”, afirmen.

 

El Departament de Territori i Sostenibilitat té pendent d’aprovar el nou mapa de protecció contra la contaminació lumínica. Aquest mapa es va presentar el 2016 i permet conèixer i comparar la qualitat de la foscor del cel en diversos indrets del país.