El salvatge civilitzat

 

El director Jordi Morató (Torelló) presenta “L’inventor de la selva” al Docs Barcelona, un film de Josep Pujiula, que durant anys ha construït un món paral·lel a Argelaguer

Imma Merino – Barcelona

Fa poc més de tres anys, uns amics de Jordi Morató, que aleshores estudiava el grau de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, van explicar-que havien descobert a Argelaguer (la Garrotxa) una mena de rèplica del bosc dels ewok de Star Wars. Van dir-li que havia de visitar-lo i els va fer cas. Allà hi va trobar Josep Pujiula, el gran protagonista de L’inventor de la selva, títol de la pel·lícula que, passat aquest temps i havent donat moltes voltes a la idea i el muntatge, Morató va presentant a festivals (l’últim cop va ser ahir, al DOCS Barcelona) a l’espera d’estrenar-la en sales comercials. Mai no s’hauria imaginat el destí d’aquest treball de final de carrera, però el seu tutor, el cineasta Isaki Lacuesta, hi va creure tant que va intervenir-hi com a productor.

En el moment en què Jordi Morató va visitar el lloc, entorn del barranc del Rec de la font de can Sisrals, Josep Pujiula (“el Garrell de Castellfollit de la Roca”, on resideix) dominava un enorme laberint construït amb pals i on senyorejaven torres altíssimes que, poc després, va destruir amb una motoserra arran d’un informe tècnic municipal que hi observava problemes de seguretat.

No era el primer cop que destruïa la seva creació, sinó la tercera: la primera va ser per concedir-se un plaer més gran que aquell que sentien els “gamberros” que profanaven la seva selva; la segona va arribar amb el desdoblament de l’N-260.

Tot aquest procés de creació i autodestrucció que, durant quaranta anys, Josep Pujiula ha anat fent, en paraules seves, “Sobre la marxa” es fa present en aquest documental que el seu autor defineix com a assagístic perquè, a través d’un comentari en off dit per ell mateix hi ha una reflexió sobre l’aventura inacabada (ara el Garrell, amb 76 anys, excava la terra i ha construït el que podria ser la seva tomba) d’un personatge que va fascinar el jove cineasta per la seva capacitat de jugar: “No ha fet més que continuarjugant en el lloc sagrat on, de petit, es banyava. I, amb sentit lúdic i sense amargor, ha respost a totes les contrarietats i els ha donat la volta: només dir que, per fer una font, va aconseguir que els paletes de l’autovia li donessin ciment”.

També hi ha una reflexió sobre les imatges pròpies i les alienes que ha incorporat en el muntatge. Aquestes imatges alienes són les d’un cineasta amateur (Aleix Oliveres, veí d’Argelaguer) que tenia 14 anys quan, a principis dels anys vuitanta, va començar a filmar el Garrell al seu paradís i les d’una historiadora de l’art nord-americana, Jo Farb Hernández, fascinada davant unes construccions que considera una de les millors mostres d’art brut.

Entre les imatges en vídeo d’Aleix Oliveras, Morató va trobar-hi tres pel·lícules en què el Garrell fa de Tarzan en contra de l’“home blanc civilitzat”: “És genial perquè és una representació d’ell mateix en un moment en què la “selva” era atacada pels “gamberros”. Hi diu que ell es refugia a la selva i que no vol saber res de la civilització. Però aquest “salvatge” és, de fet, un home civilitzat: transforma la natura, construeix, canalitza l’aigua”. Com el primer colonitzador, però sense perdre la innocència.

Festivales

International Film Festival Rotterdam 2014. Sección Bright Future (Octava película más votada por el público)

Festival Internacional de Málaga 2014 (Mención especial del premio del público)

Hot Docs 2014, Toronto (Canada)

Visions du Réel 2014, Nyon (Francia)

Festival Internacional de Cinema d’Autor 2014, Barcelona Catalunya (Premio del público)

IndieLisboa 2014 (Portugal)

Trento Film Festival 2014 Italia (Premio del público y Premio del jurado a la mejor contribuciñon técnico-artística)

Argelaguer (Garrotxa) El inventor de la selva/The Creator of the Jungle
Jordi Morató de Torelló (Osona) director Foto: LA TERMITA FILMS

 

Comencen les obres al nucli antic d’Argelaguer amb un pressupost de 787.931€ euros i amb protestes a la Plaça de Bons

 

Comencen les obres al nucli antic d’Argelaguer amb un pressupost de 787.931€ euros i amb protestes a la Plaça de Bons

 

Juan R. Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

 

Aquest projecte té un cost de 787.931,98€ euros i participen en el finançament amb 169.350€ euros el fons FEDER, de la Unió Europea (UE) programa “Viure al poble”, la Generalitat de Catalunya “Viure al poble” amb 16.935€, i el Pla Únic d´Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) de l´any 2012 amb 371.001,71€, l’Ajuntament Argelaguer amb 164.027,03€ euros i les contribucions especials de 35 Veïns de les cases de la zona amb 66.618,24€ euros.

Comencen les obres al nucli antic d’Argelaguer amb un pressupost de 787.931€ euros i amb protestes a la Plaça de Bons

El projecte inclou el soterrament de l’enllumenat públic, la xarxa de telefonia de ¡¡Des d’ara a Telefónica l’anomenem Movistar!!, i la xarxa de baixa tensió de Bassols Energia S.L. ¡¡L´energia mès propera!!. També es preveu la renovació de paviments, mobiliari i senyalització.

 

Les obres de CiU-ERC es preveuen acabar el primer semestre de 2015 coincidint amb la convocatòria d’eleccions municipals que se celebraran al maig del 2015.

 

El projecte suposa una despesa que no correspon amb la situació econòmica que viu el poble d´Argelaguer, ni amb l’evolució prevista pels pròxims anys.

 

En un entorn de crisi crònica, sense cap perspectiva de millora, amb un nivell d’endeutament públic i privat impagable i amb una administració municipal obligada a reduir serveis bàsics, continuar amb la dinàmica de fer grans obres més enllà del que és estrictament necessari és un absolut despropòsit.

 

Aquesta manca de previsió de l’Equip de Govern de dretes CiU-ERC, de la qual a Argelaguer tenim diversos exemples expeculatius, fracassats: Camp de futboll municipal, ampliació zona industrial Can Portella, la bombolla immobiliària de la “Caixa de les Hipoteques” de Can Jan, edifici de la Plaça de la Generalitat Nº 1, la Macrocaixa de sabates, dit, Pavelló Polivalent tambè fracasat, altre projecte fracasat de 16 habitatges in-sostenibles 100%.

 

Davant un futur en què tots els recursos seran cada vegada més escassos i cars i en què totes les administracions disposaran de menys ingressos, executar obres com la que vol fer l´Alcalde de dretes, Josep Dorca Serrat a Argelaguer únicament serveixen per accelerar el procés de deteriorament i empobriment dels veïns, i augmentar la desigualtat.

 

L’obra a estat concedida a Construccions Salvador Serra SA, sense la transparència ni la informació pública exigible en aquestes obres, sense la publicitat corresponent al Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOP).

 

Salvador Serra, S.A. Crta de Pujals, s/n cp: 17834 – Porqueres (Girona) Tel. 972 571 535 / Fax 972 570 536

Fotografias: Comencen les obres amb protestes a la Plaça de Bons nucli antic històric d’Argelaguer

Comencen les obres amb protestes a la Plaça de Bons nucli antic històric d’Argelaguer

 

Pressió Social i Unió política per frenar el Fracking

 

Pressió Social i Unió política per frenar el Fracking

Riudaura, Plataforma RiudauraJunts contra el Fracking: Comunicat de Premsa – 14 de maig de 2014

La pressió social en contra de la fractura hidràulica continua donant els seus fruits, mostra d’això és el compromís adquirit avui per un total de 20 grups polítics per a la seva prohibició.
Aquest matí al Congrés dels Diputats, 21 plataformes contra el fracking de diferents punts del territori espanyol, la Plataforma per un Nou Model Energètic i més de 40 col·lectius socials de diversa índole, han recaptat el compromís públic i per escrit de 20 partits polítics per prohibir la tècnica de la fractura hidràulica [1] si arriben a governar després de les eleccions del proper any 2015.

Amb aquesta iniciativa tant plataformes com els polítics signataris, volen deixar constància de manera pública la seva postura de rebot total a aquesta polèmica tècnica, cal recordar que l’actual Govern va modificar la llei d’hidrocarburs amb la finalitat de donar marc legal a la tècnica de la fractura hidràulica (fracking) i la concessió de nombrosos permisos de recerca en tot l’estat restant així sobirania de les regions afectades per aquests permisos.

S’espera que amb aquest reeixit acte s’aconsegueixi d’una banda un compromís sòlid per part de les agrupacions polítiques en la lluita contra el fracking en l’Estat espanyol, i per l’altre s’enviï un clar missatge a les grans empreses interessades en aquest tipus de projectes no ho van a tenir res fàcil donada la forta oposició ciutadana que s’està produint en tots els territoris afectats.

En aquest sentit, les diverses plataformes, la Plataforma i la resta d’organitzacions i col·lectius convocats duran a terme aquesta tarda un acte públic [2] en el qual signaran un altre document diferent anomenat «Declaració de la societat civil contra el *fracking». Aquest document [3] està obert a adhesions, té un marcat to social i ambiental i recalca la necessitat d’abandonar de manera immediata tota operació de fractura hidràulica. En el seu lloc, reafirma la importància d’apostar per un canvi de model energètic basat en l’estalvi i l’eficiència energètica en el qual les renovables i les persones cobrin molt més protagonisme.

Notes

[1] *Fracking, o fractura hidràulica és una tècnica està basada en la injecció de milions de litres d’aigua a altes pressions, juntament amb tones de sorra i substàncies químiques en el subsòl, amb la finalitat de recuperar el gas contingut en els porus de les roques. Aquesta tècnica implica l’obertura de centenars de pous i l’aportació contínua, mitjançant camions, de tots els
elements necessaris (maquinària, aigua, sorra, substàncies químiques), a més de la infraestructura necessària per evacuar els hidrocarburs extrets.

[2] A les 5 de la tarda en el Teatre de Barri. Calle Zurita 20. *Lavapiés. Més informació a:
http://nofracking2014.wix.com/nofracking#!*page2/*cjg9

[3] La «Declaració de la societat civil contra el *fracking» pot veure’s a:

http://nofracking2014.wix.com/nofracking#!page3/cee5

Compromís polític :

http://nofracking2014.wix.com/nofracking#!compromiso-poltico/c7n4

Argelaguer, els perills del Fracking
Organitza: Ajuntament d´Argelaguer i Argelaguer en transició.
(Garrotxa)

 

L’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca desallotja i enderroca la masia Casals a Can Coma de Dalt de Maria Àngels Davesa

 

L’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca desallotja i enderroca la masia Casals a Can Coma de Dalt de Maria Àngels Davesa

 

Juan R. Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

 

Dilluns, l´alcalde de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca va desallotjar la dona que vivia en aquesta casa de pagès amb una autorització judicial i la casa era derruïda. Per l’ampliació del polígon de Poliger per a les empreses Tavil i Bassols Energia S.L. (els del rebut de la tarifa elèctrica), que ja havien presentat a l’Ajuntament el projecte per enderrocar la casa. La família de la dona desallotjada havia estat masovera de la finca, fa vuit anys, la finca va passar a propietat de l’Ajuntament.

 

Els advocats de l’afectada havien intentat evitar l’enderroc de la casa exposant al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’interès patrimonial i etnogràfic que tenia l’edifici, amb estructures i elements del segle XVIII. Paral·lelament, han presentat una denúncia als Jutjats d’Olot (Garrotxa), perquè argumenten que l’alcalde Ferran Puig (ERC-Olot) va emprendre el desallotjament quan el termini d’autorització judicial havia caducat.

Maria Àngels Davesa El Casals o can Coma de Dalt a l’era de casa seva Foto: R. E.

 

Maria Àngels Davesa de Sant Jaume de Llierca es quedarà al carrer perquè l´Alcalde d´ERC de Sant Jaume de Llierca li haura tirat la casa a terra

 

Maria Àngels Davesa de Sant Jaume de Llierca es quedarà al carrer perquè l´Alcalde d´ERC de Sant Jaume de Llierca li haura tirat la casa a terra

Juan R. Lejarza d´Argelaguer

Maria Àngels Davesa, la dona que viu al Casals a Can Coma de Dalt de Sant Jaume de Llierca, es quedarà al carrer perquè li hauran tirat la casa a terra, per que l’Ajuntament de ERC ha de donar aquest pas per fer negocis privats amb el pla parcial urbanístic d’un sector del polígon industrial del Pla de Politger.

Malgrat la immediatesa de l’enderroc (que s’executarà amb una autorització judicial), Davesa no preveu deixar la casa i, ara per ara, no sap on podria anar, segons va dir ahir, la finca va passar a ser propietat de l’Ajuntament. Hi cria aviram i mena els camps.

Els advocats de la dona, el gabinet de Rogeli Montoliu, mantenen que, per més que hi hagi un pla parcial, si l’Ajuntament de l’alcalde, Ferran Puig (ERC) volgués podria evitar l’enderroc, tal com ha fet amb una altra masia afectada pel polígon. A les darreres hores han presentat el cas al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb l’esperança que considerin el Casals un bé patrimonial amb interès etnogràfic, ja que l’edifici conserva estructures i molts elements de quan va ser construïda al segle XVIII, també s’han adreçat al President del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona Agustì de CiU-Olot.

Maria Àngels Davesa El Casals o can Coma de Dalt a l’era de casa seva Foto: R. E.

 

Consell Comarcal de la Garrotxa expedient de declaració de bé d’interès local (BCIL) l’obra artística i l’espai de les fonts de la riera de Can Sis Rals d’Argelaguer (Les cabanyes d`en Josep Pujiula conegut com Garrell o el Tarzan d’Argelaguer)

 

Consell Comarcal de la Garrotxa expedient de declaració de bé d’interès local (BCIL) l’obra artística i l’espai de les fonts de la riera de Can Sis Rals d’Argelaguer (Les cabanyes d`en Josep Pujiula conegut com Garrell o el Tarzan d’Argelaguer)

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa – Olot

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 87 – 8 de maig de 2014 Núm. 4690 Consell Comarcal de la Garrotxa

Edicte d’informació pública de l’expedient sobre declaració d’un bé d’interès

local.

En data 28 d’abril de 2014, mitjançant Decret de Presidència, s’ha aprovat iniciar l’expedient de declaració de bé d’interès local (BCIL) l’obra artística i l’espai de les fonts de la riera de Can Sis Rals d’Argelaguer, tot de conformitat amb l’informe tècnic que obra a l’expedient i la petició del propi Ajuntament d’Argelaguer.

Tramitat l’expedient, aquest es sotmet a informació pública mitjançant edictes al BOP, al DOGC i al tauler d’edictes de l’ajuntament d’Argelaguer i del Consell Comarcal de la Garrotxa, de conformitat amb l’article 86 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú.

Durant el termini de 20 dies hàbils a comptar des de la publicació al BOP i al DOGC, qualsevol interessat podrà examinar l’expedient i presentar les al·legacions que cregui convenients.

Realitzada la informació pública es procedirà a fer proposta de Resolució la qual serà notificada a les parts interessades que constin a l’expedient, tot de conformitat amb el que disposa l’article 17 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Olot, la Garrotxa, 29 d’abril de 2014 Joan Espona i Agustín

Mes Informació:

Es pretén salvar les cabanes que l’Ajuntament d´Argelaguer (CiU-ERC) i l´ACA han obligat a desfer

https://llierca.wordpress.com/2013/05/27/es-preten-salvar-les-cabanes-que-lajuntament-dargelaguer-ciu-erc-i-laca-han-obligat-a-desfer/

L’Ajuntament d´Argelaguer (CiU-ERC) vol legalitzar el parc de les desaparegudes cabanes de la zona de can Sis Rals que ha obligat a desfer

https://llierca.wordpress.com/2013/06/20/lajuntament-dargelaguer-ciu-erc-vol-legalitzar-el-parc-de-les-desaparegudes-cabanes-de-la-zona-de-can-sis-rals-que-ha-obligat-a-desfer/

La Plataforma Salvem les Cabanes presenta més de 3700 signatures de suport i demana compromisos a l´Ajuntament d´Argelaguer

https://llierca.wordpress.com/2013/09/26/la-plataforma-salvem-les-cabanes-presenta-mes-de-3700-signatures-de-suport-i-demana-compromisos-a-lajuntament-dargelaguer/

Les Cabanes element identitari de la vila d’Argelaguer a la Garrotxa (Lejarza)

 

L`Argelaga d`Argelaguer: foc d’argelaga, foc de rialla

 

 L`Argelaga d`Argelaguer: foc d’argelaga, foc de rialla

“l’aroma de muntanya que en el forn s’establia quan cremaven les argelagues”

Juan R. Lejarza de Cal Music-Argelaguer (Garrotxa)

«Quan l’argelaga floreix, la persona creix»

Dir que ningú no vol l’argelaga d´Argelaguer fóra fer-ne un gra massa, però fet i fet no ens allunyaríem massa de la veritat.

Hi ha herbes o arbres que s’imposen per la seva soberga estampa com el pi donzell i el roure; d’altres que sorprenen per l’esplendor dels seus colors com l’arbocer i l’auró al cor de la tardor; que corprenen per la seva humil tendresa com les violetes; que ens meravellen per la imaginació de les seves formes i coloracions com les orquídies i les margalides d’estepa; que excel·leixen pel seu exquisit perfum com l’espígol, la tarongina o l’alfàbega; que es fan preades per les seves indubtables virtuts medicinals com la sàlvia, el romer o la camamilla; que es fan respectables pels seus letals verins com la cicuta, l’emborratxacabres i el baladre; o que inspiren reverència per la seva venerable vellúria com l’olivera, la carrasca i el teix.

Però de l’argelaga no se’n recorda ningú, o quasi ningú, a l’hora d’enaltir les meravelles botàniques del bosc, si de cas només se la recorda per les molèsties que comporten les seves punyents punxes, i passa per ser la inútil i enutjosa brivalla de la muntanya. Tanmateix de l’argelaga se’n deriven no pocs avantatges i utilitats rurals; i, a més, el groc primerenc de les seves petites i pletòriques flors té el privilegi de ser la llum més llampant i exuberant de la nostra flora i el color que broda la rude vesta que a l’hivern es posa la nostra muntanya d´Argelaguer.

Per endavant, l’argelaga, a causa de la seva ràpida, crepitant i fugissera combustió, que li ha valgut la dita popular de “foc d’argelaga, foc de rialla”, és l’encenall escollit i més a l’abast del ritual tradicional d’armar una foguera, de l’art d’ensinistrar el foc, d’encendre’l i mantindre’l viu i tranquil; i, en companyia del romer i del cepell, era la llenya per excel·lència que, a grans feixos, feien els llenyaters, com a combustible per als forns de coure pa i dels teulars.

L’argelaga es feia servir també per a netejar les ximeneres, bo i lligant-ne un feix, espès i arrodonit, a dues cordes igual de llargues, per tal que un poguera estirar de dalt i després un altre de baix i fer caure tota la sutja del fumeral.

Abans era pràctica comuna en tots els pobles la matança del porc; i amb argelagues seques socarraven, socarrimaven o soflimaven la pell dels porcs després de degollar-los enmig del carrer, entre grunys i esgüells terribles.

També de l’argelaga se n’ha fet un ús agrícola com a component principal per a bastir “formiguers” de fer cendra per a adobar els camps. Primer es feia un muntó d’argelagues i d’altres mates en el mateix soler dels horts, es tirava damunt, a cabasset, terra i terrossos, i després es calava foc, sense que fera flama; i quan la llenya s’havia reduït a cendra, aquesta, junt amb la terra cremada, s’escampava pels bancals del horts.

Aprofitant la seva vulnerant espinescència, l’argelaga es posava damunt de les parets dels corrals, per tal que no hi entraren les raboses i d’altres salvatgines.Tinguts per fortíssims i bellíssims són els gaiatos i garrots d’argelaga; i amb el nèctar de les seves flors elaboren les abelles una mel finíssima i de gran cualitat.

Cal, a més, comptar amb l’interès ecològic de l’austera argelaga d´Argelaguer que adoba la terra que ocupa, gràcies a la relació simbiòtica que manté, com les restants lleguminoses, amb uns bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric que colonitzen les seves arrels.I encara caldria afegir que l’argelaga és, actualment, la prova inicial que posa la muntanya al personal de tota llei que la visita, propiciant així una prudent autoselecció.

La veritat és que hi ha argelagues tan formidables i tan eriçades que topades de trascantó no saps si volen traure’t a ballar o trencar-te la cara, i que haver de travessar un matollar ben entravat d’argelagues pot esdevindre una tortura sobretot si es fa al pic de l’estiu quan se sol portar pantaló curt i la secor fa més punyents les punxes. Però normalment el seu ràpid refrec, ran de senda, és més aviat un esperonador de l’ànim del caminant i un bon estimulant de la circulació sanguínia de les cames, molt bo per a les dones.

Nom comú català: Argelaga. Argelaga vera. Bàlec. Gatosa negra.

Nom comú castellà: Aliaga. Aulaga negra. Retama espinosa.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona-Argelaguer. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Març. Abril. Maig.

Formes vitals: Nanofaneròfit. Semicaducifoli.

Hàbitat: Garrigues, costers àrids i roques des de ran de la mar fins a la muntanya.

Característiques: L’argelaga és una de les plantes més conegudes, per les seves espines i per la seva abundància a alguns llocs (sobretot si han patit qual que incendi). La diferenciarem de la gatova (Genista lucida) perquè aquesta té una floració més primerenca, gairebé d’hivern, mentre que l’argelaga floreix dintre de la primavera; a més l’argelaga té les fulles peciolades i la gatova és gairebé afila.

L`Argelaga d`Argelaguer: foc d’argelaga, foc de rialla

 

Els homes i masos de Remença d´Argelaguer al Registre Memòria del Món de la UNESCO

 

Els homes i masos de Remença d´Argelaguer al Registre Memòria del Món de la UNESCO

Juan R. Lejarza de Cal Music-Argelaguer (Garrotxa)

El passat mes de juny de 2013 el Comité Internacional del Programa Memória del Món va acordar inscriure el Llibre del Sindicat Remença de l´any 1448 al Registre Memòria del Món de la UNESCO com a patrimoni cultural de la humanitat.

El Registre Memory of the World (MOW) és un programa promogut per la UNESCO destinat a la protecció, la preservació, l’accés i la difusió del patrimoni documental. El seu objectiu és promoure i preservar de l’amnèsia col·lectiva els documents capitals per a entendre l’evolució de la humanitat.

El Llibre del Sindicat Remença de 1448 és un document manuscrit escrit en llatí entre 1448 i 1449 que conté les actes de les reunions de la secció del Sindicat celebrades pels homes de remença d´Argelaguer, per tal de nomenar els seus síndics o representants que havien de negociar l’abolició de la servitud dels mals usos.

Els pagesos de remença d´Argelaguer eren homes i dones vinculats, per contracte, a un mas i les seves terres i obligats a pagar una remença o redempció per a deslliurar-se d’aquesta adscripció a la terra. A més estaven subjectes a altres servituds, coneguts com a “mals usos”.

Els mals usos dels senyors del Castell de Montpalau eren 6: Remença personal, Intestia, Exorquia, Cugucia, Arcia i signatura de Spoli forsada.

Ausiàs March, en el seu Cant IV d’amor, ja els crida esclaus, Boades en el Libre dels feyts d armes de Catalunya, crida els mals usos, càrregues iniqües, que han de patir «los pagesos quis appellan de remença, e que nills sen porien appellar sclaus».

El text del llibre de la secció del Sindicat Remença referent a Argelaguer diu així

“Convocàtoria dels homes de remença d´Argelaguer per a demanar en justicia l´abolició de la servitud i els mals usos:

Sindicat Remença any 1448 octubre 21, dilluns. Argelaguer

En presència de Jaume Coma, notari, i dels testimonis dits anteriorment, són convocats, amb repic de campanes, els homes de la parròquia de Santa Maria d’Argelaguer, amb llicència de l’honorable Pere Dalmau Boixeda, sotsveguer de Besalú, en nom de qui també hi és present Bartomeu Ribes, porter reial. (. 30r-v)

Successive die lune que erat et computabatur vicesima prima mensis octobris et anni predictorum, in mei iam dicti Iacobi Coma, notarii, et testium supra proxime nominatorum ad hec specialiter vocatorum et assumptorum, convocati et congregati homines infrascripti parrochie Beate Marie de Argilaguer, subvicarie Bisulduni, pretacte Gerundensis diocesis, in dicta parrochia per repicamentum simbalorum ecclesie parrochie eiusdem, de licentia honorabilis Petri Dalmatii Boixeda, subvicarii // (f. 30v) dicte subvicarie, presente in hiis pro eo iamdicto Bartholomeo Ribes, portario regio, scilicet. Argilaguer *1.

Anthonius Cots (Can Cots), Iohannes Salort, Petrus de Camps Stramer (Can Pastramé – Campestremer d’Argelaguer), Petrus Dornos (Ca L`Ornos) d·esta [parrochia], *2. Petrus de Plandiure (Mas Plandiura), Petrus Origos, Iohannes Spuela (Mas Espuella), Iacobus de Boli, Petrus Pages alias Masfret (Can Pagès), Guillelmus Cadevall de Gilar (la Cadavall), Iohannes de Masdemont (Can Masdemont), Bernardus Illafreda (Can Olives – Camps de Guifreda), Iohannes de Storros (Mas Turrós) alias “Cardanets” (Cordonets), Iacobus Font de Montpalau (Can Font), Bernardus Font alias “Clar”, Petrus Los, Iohannes Font, Iohannes Serra (Can Serra), Iohannes Filolls(Can Fiol) de Tapioles, Iohannes Coma (La Coma – Erms de la Coma). *1. Argilaguer al marge esquerre. *2. parrochia ès.» Llibre del Sindicat Remença.

En la col·lecció de pergamins de la Biblioteca Pública de Girona, en trobat referències a un dels fills de Petrus de Can Pastramé, resumit, diu així:

“Testament de Miquela, vídua de Joan de Campestremer d’Argelaguer.

Lo any 1468, setembre, 8

Testament de Miquela, muller de Johan de Campestremer d’Argelaguer. Elegeix marmessors i dipsosa sepultura, fa deixes pietoses i familiars i institueix hereva universal la seva filla Joana, tot disposant-ne la línia de successió en cas de mort anterior a la seva.

Notari: Ribas, Jaume, prevere i sagristà de l’església de Sanctae Mariae de Argelagario (Argelaguer).

All dors: «Testament de Madona Michaela, muller de Johan de Campestremer, nº 4. Necio legere.»

Fora d’aquesta llista, Josep M. de Solà-Morales en el seu article: «Alguns comentaris entorn de Verntallat i la seva família», acompanyat d’un gràfic, escriu el següent:

«Per part de la muller de Verntallat, Joana, tota la parentela és de condició remença… els Pi d´Argelaguer, Pin (o Pi) d´Argelaguer: Arnau Pin, Pere Joan Pin, Miquel Noguer, àlies Pin, casat amb Francesca ça Costa, nascut a Argelaguer l´any 1397-1451».

«Els mals usos són, en tots els sentits,

absolutament horribles a la llei de la

natura, a les Escriptures i

al precepte diví» [fol. 2r]

Les reunions dels remenças van posar en alarma a la Generalitat de Catalunya, cos compost de prelats i senyors feudals, i amb l’intent de detenir al Sindicat, en lloc de buscar un acord en bé de tots, va enviar un missatge contra els infeliços remenças:

«Els que es diuen comissaris o intigadores de pagesos van i discuren per les comarques, abusant del seu càrrec amb grans vexacions que fan, aixequen els pobles amb sediciosos escàndols i prediquen Llibertat de Pagesos i abolició de juraments i homenatges, en to de tumult estan i van de continu de reunió en reunió, per alçar bandera, a més, que ells i els seus síndics sabran i entendran en les Corts del Principat de Catalunya, que no pagaran els tributs de la Generalitat (drets de generalitats), perquè tindran el govern en les seves mans «. «Ja que no és tolerable l’audàcia i temeritat dels pagesos revoltats, que han decidit no pagar als senyors, i que recorren la Garrotxa i altres comarques en quadrilles proferint veus subversives, que les reunions del Sindicat i els moviments dels remenças van en augment, ja que amb trompetes i tambors, en grups de 100, 200 i fins a de 500 es passegen per tot arreu, donant crits contra els senyors». Va condemnar per unanimitat á la pena de mort, a tots els pobres pagesos de Remença, van aixecar el patíbul, la forca i el botxí funcionant a Girona per als infeliços Remenças.

El document esdevé el primer i únic de Catalunya a formar part del registre de la memòria del món.

El segle XV, va veure com els pagesos es constituïen en un Sindicat, el primer exemple mundial d’aquest tipus d’organització social.

L’agrupació de camperols de 1448 és excepcional, ja que va ser el precedent de l’expressió de la voluntat dels serfs d’un país.

Les reunions van desembocar, quatre dècades més tard, en la sentència arbitral de Guadalupe, per la qual els pagesos van aconseguir la seva redempció dels mals usos.

Ara la Unesco ha dit que això és important per a la història de la Humanitat, perquè permet interpretar la història dels homes d´Argelaguer i comarca.

Concretament, el fet històric demostra que si les persones es posen d’acord, si s’organitzen, poden aconseguir els seus objectius de llibertat.

El 21 d’abril de 1486, se dicta la sentència arbitral a Guadalupe, que va significar la definitiva abolició de l’adscripció al predi i de tots els mals usos.

 

 

 

Argelaguer segona edició de la Fira de la Farina i Artesania

 

Argelaguer segona edició de la Fira de la Farina i Artesania

Argelaguer Vall del Llierca

La història i el mite vinculen la població amb el passat fariner. El patró d´Argelaguer, Sant Damas I (304-384 dC), fill de la vila i únic papa de Catalunya de la història de l’Església catalana, va ser criat pels moliners Antonio i Lorenza.

La Fira de la Farina l’Enfarinada té l’ànim de recuperar la tradició i la memòria farinera a la Garrotxa, i alhora de fomentar les activitats artesanals com a alternativa econòmica.

Programa de la 2a Fira de la farina i l’artesania “L’ENFARINADA”, dia 11 de maig

9.00 h. Obertura i inauguració de la segona edició de la Fira de la Farina i de l’Artesania l’Enfarinada, i de l’exposició “El pa: del camp a la taula”. 11.30 h. Cercavila del gegants, capgrossos, burrets i xanquers. 13.00 h. Ball de gegants amb la música de “l’Enfarinada”. 16.00 h. Contes i poesies de la Farina. 16.30 h. Xerrada “Cooperatives i suport mutu. Una alternativa real”. 17.00 h. Sardanes. 17.30 h. Xerrada “La materialització d’un somni: artesania i ecologia a l’obrador”. 18.00 h. Jocs de Cucanya amb farina. 18.00 h. Xerrada “Els blats antics. Qualitats i particularitats”. 19.00 h. Aixecament de Globus aerostàtic captiu a càrrec de “Vol de Coloms”, de Santa Pau. 20.00 h. Espectacle teatral “Animals de Companyia”.