Olot ciutat contra l`homofòbia

Olot ciutat contra l`homofòbia

Juan R. Lejarza d´Argelaguer

A Olot no hi ha problemes d’homofòbia, lesbofòbia, ni transfòbia… o això és el que la majoria de portaveus del ple de l`Ajuntament van coincidir a remarcar en la sessió d’ahir. Això no obstant, el ple va creure important, a proposta d’una moció d’ICV-EUiA, que no té representació al consistori, fer un pas endavant i declarar oficialment la ciutat respectuosa amb l’orientació i identitat sexuals de les persones.

TEXT DE LA MOCIÓ D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS – ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV-EUIA) CONTRA L’HOMOFÒBIA, LA LESBOFÒBIA I LA TRANSFÒBIA (LGTBFÒBIA) A OLOT

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Atès que encara avui arreu del món existeixen una vuitantena de països que criminalitzen l’homosexualitat i condemnen les relacions sexuals entre persones del mateix sexe amb penes de presó; en vuit d’aquests fins i tot amb la pena de mort.

Atès que a l’Estat Espanyol s’ha avançat notablement a nivell legal des de la reinstauració de la democràcia amb la derogació de la llei de perillositat social (que havia substituït la de vagos y maleantes), amb l’aprovació de la llei de matrimoni i adopció entre persones del mateix sexe, o la llei d’identitat de gènere aprovada l’any 2007 que avançava en la lluita contra les discriminacions que pateixen les persones transsexuals. I que, tanmateix, a nivell social segueixen existint discriminacions per raó de gènere o d’orientació sexual.

Atès que, malgrat aquests avenços, a les ciutats petites i mitjanes, com és el cas d’Olot, les lesbianes, els gais i les persones transsexuals han tendit a escapar d’aquestes zones del país principalment cap a Barcelona i altres ciutats grans. Que aquest exili ha afavorit la guetització del col·lectiu en determinats barris de les capitals i la invisibilitat a la resta de ciutats, pobles i comarques. I que s’evidencia, per exemple, en unes ràtios de matrimonis celebrats entre persones del mateix sexe a les comarques d’interior de Catalunya, inferiors a les registrades a la regió metropolitana i molt allunyades de les de Barcelona ciutat.

Atès que un dels espais on persisteix amb més força aquesta discriminació és l’entorn educatiu. Si bé, progressivament es perceben discursos de major integració i respecte cap a la diversitat sexual, els estudis demostren que en els darrers anys les pràctiques i actituds discriminatòries han anat en augment; que aquestes es multipliquen com més petits són els municipis i que, molt sovint, resten invisibles per por al rebuig en el mateix entorn familiar de les víctimes. Així, aquests mateixos estudis conclouen que el 80% de joves han presenciat en una o altra ocasió situacions de discriminació (insults, amenaces, agressions, aïllament, etc.) cap a persones LGTB.

Atès que a Olot, malgrat ser una ciutat de convivència en la que puntualment s’han fet accions per normalitzar el fet LGTB, estem encara lluny d’haver assolit els nivells de visibilitat existents a ciutats properes com Vic o Girona on s’han organitzat grups com Tal com som o el Front d’Alliberament Gai.

Atès que cal treballar per la igualtat real, tot i els avenços en la igualtat formal, i que en aquests moments al Parlament de Catalunya s’està tramitant la Proposició de llei de drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals i per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia (Tram. 202-00035/10).

Per tot això, ICV-EUiA de la Garrotxa proposa al Ple de l’Ajuntament d’Olot l’adopció dels següents:

ACORDS

PRIMER.- Declarar la ciutat d’Olot respectuosa amb la diversitat sexual i amb la realitat de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals i contrària a la discriminació de les persones per raó de la seva orientació i/o identitat sexual.

SEGON.- Donar suport a la “Proposició de Llei de drets de les persones gais, lesbianes i transsexuals i per l’eradicació de l’homofòbia, les lesbofòbia i la Transfòbia” presentada al Parlament de Catalunya i aprovada pel Consell Nacional LGTB.

TERCER.- Fer onejar la bandera de l’arc de Sant Martí a l’Ajuntament o en altres edificis municipals els dies 17 de maig, Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia i el 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull LGTB, i també posar el llaç vermell el dia 1 de desembre en commemoració del Dia Internacional de la Lluita contra la Sida.

QUART.- Traslladar el conjunt dels acords al Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya i a les entitats que han impulsat la proposició de Llei de drets de les persones gais, lesbianes i transsexuals i per l’eradicació de l’homofòbia, les lesbofòbia i la Transfòbia.

CINQUÈ.- Donar a conèixer els continguts de la proposició de Llei a la ciutadania a través dels mitjans de comunicació municipals, els centres educatius i els equipaments municipals.

SISÈ.- Fer seguiment, a través del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, de l’estadística de les denúncies que es registrin a la comarca en matèria d’LGTBfòbia.

SETÈ.- Instar els centres educatius de la ciutat a treballar per explicar de forma objectiva, clara i sense prejudicis la diversitat sexual i a lluitar contra la LGTBfòbia en totes les seves manifestacions.

VUITÈ.- L’Ajuntament garantirà que als diversos espais municipals per a joves de la ciutat (L’Ideal, equipaments esportius, l’Escola Municipal d’Expressió, etc.) es treballi per a la normalització del fet LGTB i que s’hi millorin els protocols d’acollida a adolescents i joves lesbianes, gais i transsexuals.

NOVÈ.- Es garantirà que en els espais municipals per a gent gran també hi hagi protocols d’acollida a persones grans lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals.

DESÈ.- Que la Policia Municipal tingui i compleixi protocols per a atendre casos d’LGTBfòbia.

Túnels de Bracons tallats i sense informació

Túnels de Bracons tallats i sense informació

 

Maria Puigdemont, Les Planes D`Hostoles (Garrotxa)

 

Sóc una usuària habitual dels túnels de Bracons (C-37); el dia 28 de gener del 2014 vaig quedar molt indignada quan circulava de Vic en direcció a Olot al voltant de les 22 hores. Arribant a la població de Torelló un panell informatiu indicava «Precaució als túnels de Bracons»; vaig pensar que devien estar fent obres i vaig moderar la velocitat, ara bé, la meva sorpresa va ser que feien desviar el trànsit a la sortida de Torelló i enlloc indicava cap on s’havia d’anar per anar cap a Olot. Ens vam trobar uns quants cotxes aturats a la rotonda preguntant-nos cap on s’havia d’anar perquè enlloc no ho indicava. Llavors un d’ells ens va dir que per anar a Olot podíem passar per l’antiga carretera del Coll de Bracons. O sigui que vam passar per aquesta carretera estreta, formada per un nombre incomptable de revolts i glaçada en molts trams.
El que em va deixar més indignada és que en cap moment deia que els túnels estaven tancats al trànsit.
Crec que si els túnels estan tallats, haurien d’indicar-ho a l’altura de Vic, deixant així la possibilitat d’agafar l’eix transversal o la carretera que va a Ripoll.

Les Cabanes d’Argelaguer a la 43 edició International Film Festival Rotterdam

Les Cabanes d’Argelaguer a la 43 edició International Film Festival Rotterdam

Vall del Llierca, Argelaguer (Garrotxa) – Girona

CINEMA DOCUMENTAL: Josep Pujiula, més conegut com Garrell o el Tarzan d’Argelaguer, va aixecar, va destruir i va tornar a construir un bosc de cabanes, laberints i refugis, al llarg de 45 anys.

Garrell va rodar en els noranta diverses pel·lícules que ell mateix va dirigir i va protagonitzar i que ara un alumne de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha inclòs en el seu documental «L’inventor de la selva» (The Creator of the Jungle), que acaba de estrenar a la 43 edició del Festival de cinema de Rotterdam (Països Baixos).

Extractes d’aquelles pel·lícules, rodades amb una càmera Hi 8, es combinen amb els enregistraments de l’autor i amb imatges d’una historiadora d’art.

En una mica menys d’una hora i mitja, el documental explica com el Garrell d’Argelaguer va acceptar amb paciència i sense perdre el seu ímpetu lúdic cadascuna de les embestides que van amenaçar el seu petit regne: primer els vàndals , després la construcció de l’autovia Argelaguer-Olot (A-26) i finalment , una ordre d’enderroc de l’alcalde Josep Dorca Serrat (CiU-ERC).

Si la primera vegada respon grimpant a les copes dels arbres i rodant persecucions amb «L’home civilitzat», a la segona, 16 anys després, decideix participar en primera línia en la cerimònia de destrucció. «Sóc el rei del foc, el foc és bonic», crida en una escena, mentre les seves construccions cremen.

Les darreres cabanes van desapareixer l’hivern pasat per ordre de L`Ajuntament d`Argelaguer (Garrotxa); però va quedar una seguit de camins escalats fets amb ciment i còdols, d’embassaments artificials i fonts. Després de l’estrena mundial a Rotterdam, «L’Inventor de la selva» continuarà pels festivals del món.

http://youtu.be/PZqhx8OWjfs

La vida salvaje del Tarzán de Argelaguer

Cultura Madrid, 26 enero 2014 (EFE)
No una ni dos sino tres veces cumplió su sueño Josep Pujiula, más conocido como Garrell o el Tarzán de Argelaguer, que a lo largo de 45 años levantó, destruyó y volvió a construir un bosque de cabañas, laberintos y refugios para animales en esa localidad gerundense.

Tornero metalúrgico de lunes a viernes y rey de su propia selva el sábado por la mañana, Garrell rodó en los noventa varias películas que él mismo dirigió y protagonizó y que ahora un alumno de la Universidad Pompeu Fabra, Jordi Morató, ha incluido en su documental «El inventor de la selva», que acaba de estrenar en el Festival de cine de Rotterdam (Holanda).

«Él construyó ese mundo y empezó a tener problemas con la gente, que destrozaba sus creaciones pero, en lugar de enfrentarse a ellos o pelearse, empezó a rodar películas donde Tarzán tenía problemas con la civilización», explica a Efe Morató, que ha contado con Isaki Lacuesta como productor y supervisor del guión.

Extractos de aquellas películas, rodadas con una cámara Hi 8 por un vecino cómplice de 14 años, se combinan con las grabaciones del autor y con imágenes de una historiadora del arte estadounidense que llegó a considerar a Pujiula «uno de los representantes de arte bruto más importantes del mundo».

Garrell, en cambio, nunca se consideró un artista. «Sólo iba allí a pasar el tiempo, porque le gustaba hacerlo, era su forma de estar bien», explica Morató.

En algo menos de una hora y media, el documental cuenta cómo este insólito hombre, hoy jubilado de 76 años, aceptó con paciencia y sin perder su ímpetu lúdico cada uno de los embistes que amenazaron su pequeño reino: primero los vándalos, después la construcción de una autopista y por último, una orden de derribo del ayuntamiento.

Si la primera vez responde trepando a las copas de los árboles y rodando persecuciones con «el hombre civilizado», a la segunda, 16 años después, decide participar en primera línea en la ceremonia de destrucción. «Soy el rey del fuego, el fuego es hermoso», grita en una escena, mientras sus construcciones arden.

«Lo que me enganchó de él fue su capacidad para cumplir su sueño», señaló el director, que ha realizado la película como trabajo de fin de carrera, y cuya voz en «off» conduce al espectador en una narración poética.

«La mayoría de la gente no llegamos a cumplir nuestros sueños, los dejamos a medias, y ese hombre se dedicó 45 años a cumplir el suyo. Lo hizo, lo destruyó, lo volvió a hacer y a destruir. Me fascinó esa capacidad de superación y de compromiso consigo mismo», añadió.

Y cada vez que empezaba de nuevo, sus creaciones eran más complejas. Levantó esculturas con hojalata y madera, construyó un intrincado y kilométrico laberinto de ramas de acacia y excavó en la piedra una cueva de 20 metros de la que extrajo agua.

«Lo que he hecho, no me lo quita nadie», afirma este «okupa de la naturaleza» en otro momento del metraje. No importa que su obra haya dejado de existir.

Tras el estreno mundial en Rotterdam, donde también se presentan trabajos de los españoles Luis Miñarro, Sergio Caballero e Irene Gutiérrez, la idea es que «El inventor de la selva» continúe su periplo por festivales del mundo.

Les Cabanes element identitari de la vila d’Argelaguer a la Garrotxa (Lejarza)

Carril bici Girona-Olot

Carril bici Girona-Olot

Baltasar Amargant Puigdemont, Les Planes D’Hostoles (Garrotxa)

Li dirigeixo aquest escrit per manifestar la meva inquietud en el que respecta al carril bici Girona-Olot. Sóc una persona que disfruto caminant, ja sigui per la muntanya o pel carril bici. Com que faig moltes caminades per aquest carril, puc manifestar amb fets personals que en el trajecte Olot-Girona, a partir del túnel d’en Bas (l’antic), tot és baixada i, per tant, la velocitat que agafen alguns ciclistes és del tot desmesurada. El vianant a peu ha d’anar amb molta cura per no posar en perill la seva integritat, però no tot el temps un pot estar pendent dels ciclistes.

A dia d’avui, no conec cap cas greu d’accident, però sí diferents situacions delicades que ens hem trobat diversos usuaris d’aquest vial. Com es diu popularment «més val prevenir que curar», per això crec que seria convenient que l’organisme responsable de la gestió d’aquest vial col·loqués en diferents trams del vial uns rètols grossos que recordessin la velocitat a la qual els ciclistes han de circular. També s’hauria de demanar als ciclistes que facin sonar el timbre, ja que aprofitant el silenci de què es disfruta, s’escoltaria perfectament el senyal acústic. Desitjo que aquestes ratlles serveixin per trobar una solució al problema.

Estudi de les incidències a la Garrotxa entre les colles de caçadors, ramaders i habitants de les masies

Estudi de les incidències a la Garrotxa entre les colles de caçadors, ramaders i habitants de les masies

 

Vall del Llierca, Argelaguer (Garrotxa) – Olot | DdG:

 

L’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANGX) destinarà una beca a l’estudi de les incidències entre les colles de caçadors, els ramaders i els habitants de les masies. La idea és documentar els incidents per saber els efectes de la cacera en la ramadèria, l’agricultura i en la vida quotidiana a l’àmbit rural. A més, volen comprovar la repercussió real de les colles de caçadors en l’expansió dels senglars. «Veurem si es pot canviar la percepció escampada pels caçadors -ha dit Carles Santaeulària (portaveu de l’ANGX)-, a partir de la qual ells resolen el problema del senglar. Ha precisat que es tracta d’impressions propiciades pels propis caçadors que no responen a una realitat comprovada.
A més. una iniciativa particular inciada, amb l’assessorament de l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa, ha activat la pàgina http://www.problemescaçadors.cat. La pàgina exposa: «Arran dels múltiples problemes causats per l’activitat de la caça, hem creat aquesta web per mirar d’agrupar tots els afectats per aquestes situacions. Afegeix: «Agrairíem qualsevol cooperació d’organitzacions o persones que es vulguin unir a la nostra causa».
La idea és que els afectats puguin exposar a la pàgina la desaparició o mort del bestiar o desperfectes. Un dels creadors de la pàgina, Josep Paredes de les Planes, ha considerat que «moltes vegades els propis afectats no volen denunciar els problemes per falta de proves o perquè els caçadors parlin malament d’ells.

 

Senglars i caçadors
L’augment dels senglars efectuat en les darrers anys per causa del creuament entre porcs domèstics i salvatges ha propiciat la demanda de batudes. Els arguments són que els senglars entren als cultius i se’ls mengen. A més amb el morro fan forats als camps, amb els quals les màquines dels pagesos ensopeguen. També entren a les carreteres secundàries a la nit i apareixen de sobte davant dels llums dels vehicles. A vegades, provoquen sortides de carretera i accidents.
Entre els peticionaris de batudes hi han pagesos i ajuntaments. Al llarg del temps, les peticions han suposat un allargament de la temporada de caça. Això fa que la presència de les colles de caçadors també hagi pujat. Això no obstant, fins ara no havia transcendit que la caça del senglar hagués culminat en situacions de queixa. De tota manera, l’ANGX té constància del fet que tanta caça arriba a molestar els habitants de les masies.
La primera documentada és la que fa pocs dies ha obtingut sentència del Jutjat de Pau de les Planes d’Hostoles. L’origen del litigi acabat van ser les amenaces d’un caçador que va al·legar haver-se sentit intimidat pel gos de l’habitant d’una masia. El propietari de l’animal va mantenir que és inofensiu i com que el caçador va reconèixer el que va dir va ser castigat amb una multa.
Al Ripollès, un caçador també va ser denunciat pels agents rurals per haver mort un cabirol i no haver-li posat un senyal a la banya. El caçador va demanar el suport del president de l’àrea de caça i no es va sentir prou recolçat. De fet, el van expulsar per un any de l’acotament.
A partir d’aquí va exposar a l’opinió pública un seguit de males pràctiques com la de matar ocells protegits o de no obeir les ordres dels agents rurals. Li van dir que s’havia de demostrar.

El pressupost de Sant Jaume de Llierca creix un 70%

El pressupost de Sant Jaume de Llierca creix un 70%

 

L’augment puntual d’ingressos permetrà fer inversions per 800.000 euros

 

Sant Jaume de Llierca – Ramon Estéban / Vall del Llierca, Argelaguer (Garrotxa)

 

El fet de disposar d’una sèrie d’ingressos extraordinaris molt elevats permetrà l’any vinent a l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca fer inversions per valor d’uns 800.000 euros. Aquestes quantitats queden reflectides en els pressupostos, que pugen a

1,7 milions d’euros, un 70% més que els de l’any passat.

El gruix dels ingressos que provoquen aquest salt corresponen a la construcció d’una nova fàbrica al polígon industrial del Pla de Politger (l’empresa pagarà 150.000 euros de llicència d’obres i 250.000 per la urbanització), la nova xarxa d’aigua (es preveu cobrar uns 200.000 euros del pla d’obres i serveis) i de l’actualització i sancions de l’IAE, a càrrec de la Diputació (150.000 euros). “Hem de tenir en compte que són ingressos puntuals, i que difícilment es tornaran a donar a curt termini”, ha advertit l’alcalde, Ferran Puig.

Les inversions es destinaran a la nova xarxa d’aigua, una ampliació i reforma del centre cívic, unes millores a l’escola, el condicionament d’una zona verda a la font Puda i a la compra d’uns vehicles per a la brigada municipal, entre altres partides.

El pla general, a principis del pròxim mandat

La redacció del pla general (POUM) de Sant Jaume ja està en marxa, després que s’hagi tancat el període de presentació de candidats a redactar el document. La posada a licitació es farà probablement a principis de febrer i, seguidament, començarà el procés participatiu, un aspecte al qual l’Ajuntament dóna prioritat. Es preveu tenir un avanç del pla a principis del 2015 i que, passades les eleccions municipals, el nou Ajuntament l’aprovi al cap de poc. L’equip de govern vol que el POUM permeti un creixement sostingut, que en 20 anys faci possible passar dels 800 habitants actuals a, com a molt, 1.200.

Vista de Sant Jaume de Llierca desde el Municipi de Argelaguer castell de Montpalau

Ajuntament d´Argelaguer convocatoria de Ple Sessió Ordinária 22 de gener de l´any 2014

Ajuntament d´Argelaguer convocatoria de Ple Sessió Ordinária 22 de gener de l´any 2014

Vall del Llierca, Argelaguer (Garrotxa) – Girona:

ADRIANA PRAT I VILALTA, secretària de l’Ajuntament d’ARGELAGUER.
NOTIFICO: Que, l’alcalde amb data d’avui ha dictat el següent DECRET.
Fent ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent, HE RESOLT convocar-vos com a regidor d’aquest Ajuntament, a la sala d’actes per a:
SESSIÓ: ORDINÀRIA DATA: 22 DE GENER DE 2014 HORA: 9 DEL VESPRE

1.- Aprovació de l’acta de la sessió ordinària del dia 3-12-2013. 2.- Despatx oficial, convalidacions de decrets i informacions d’alcaldia. 3.- Aprovació de la devolució d’un aval a l’empresa Arico Forest, SL. 4.- Desestimació de recursos de reposició. 5.- Aprovar la presentació d’una al·legació a la planificació inicial del PUOSC 2013-2016. 6.- Aprovar sol·licitar una subvenció del Pla a l’Acció (Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) d’Argelaguer). 7.- Prendre acord relatiu al conveni del Bisbat de Girona. 8.- Aprovar una declaració institucional davant l’anunci de la convocatòria d’una

consulta per tal de decidir si la Nació Catalana vol esdevenir un estat independent. 9.- Assumptes de tràmit. 10.- Precs i preguntes.

 

La secretària Argelaguer, 20 de gener de 2014

Ajuntament d´Argelaguer convocatoria de Ple Sessió Ordinária 22 de gener de l´any 2014 – Vall de Llierca – Garrotxa

Com a Olot, enlloc

Com a Olot, enlloc

Paquita Tatxé, Olot la Garrotxa

Però tot lloc és com Olot. Els polítics que tenim, quan volien entrar, deien que hi havia d´haver un canvi. El canvi hi va ser, però de mal en pitjor. La dita d´abans era «pets per merda». Van posar per Alcalde en Coromines, perquè molta gent el coneixia com a metge però com que a mi no em vol veure no hi podria pas anar com a metge, perquè no em despertaria, s´ha tornat polític.

Aquí a l´avinguda Gaudí, van pintar un zig-zag a terra per perjudicar. Sabien el que feien. Després de voltar per l´Ajuntament amb els que manen perquè ho arreglessin, no els va donar la gana.

Van dir que si jo venia judicial-ment, ho arreglarien. Doncs, he vingut judicialment i no ho han arreglat. Actualment està igual, perquè veieu els polítics que tenim, ni venint de la justícia. Si per una cosa així fan el que fan, què faran per una cosa més grossa?

Aquí a l´avinguda Gaudí, la policia no existia, el de l´empresa de càrnies feia el que li donava la gana agafant tot el carrer per a ell. A l´Ajuntament hi devia pagar uns impostos molt especials.

Persones i persones hi ha. Aquesta empresa a les Preses feia igual, tot el carrer per a ells i els altres que es fotessin! Però els que manen allà li van dir: aquí tothom igual! Prohibit aparcar a la vorera.

La Diputació de Girona és una oficina de col·locació política i clientelar

La Diputació de Girona és una oficina de col·locació política i clientelar

Ramon Iglesias

Ha trigat 30 anys però, al final, la justícia ha descobert que la Diputació de Girona és una oficina de col·locació política i clientelar. És sabut que la justícia no llegeix ni escolta notícies perquè, en cas contrari, faria temps que ho sabria. Algú que durant anys ha estat dins del sistema -ha estat sistema- ho ha denunciat. D’aquesta manera la justícia ha observat finalment «indicis de delicte» en el vell muntatge dels assessors nomenats pels partits polítics. Assessors de vés a saber quina cosa que cobren, i no poc, de la Diputació però que no trepitgen les seves dependències, sinó que s’integren a la maquinària organitzativa i electoral dels seus partits. Potser hauria de dir que no trepitjaven la Diputació, perquè em consta que des que la justícia furga el tema, pels passadissos de la «Dipu» corre més gent que mai. Alguns són autèntics desconeguts a la casa. Altres no saben ni on anar a laborar físicament, ni què carai han de fer perquè mai va estar prevista la seva presència. El rècord el té un antic assessor de la Diputació de Girona que, en tota una legislatura cobrant una voluminosa nòmina de l’ens provincial, hi va anar com a molt dues vegades en quatre anys. La resta del temps treballava al seu partit, i no a Girona, sinó a Barcelona i dedicat a afers cubans.

El Patronat de Turisme de Girona disposa per a aquest any d’un pressupost de 4.810.000 euros

El Patronat de Turisme de Girona disposa per a aquest any d’un pressupost de 4.810.000 euros amb la idea de potenciar la promoció exterior. En un país on tots els pressupostos baixen, el d’aquest organisme de la Diputació augmenta un 2,24%. Desconec l’eficàcia que té el Patronat i quin retorn té la seva acció que porta al llarg de l’any tècnics i nombroses delegacions de polítics -com el president de la Diputació, que no se’n perd ni un- a viatjar per tot el planeta presumptament a promocionar les comarques de Girona. També es dedica a portar aquí convidats de tot el globus per mostrar les excel·lències del país perquè facin twits. En un temps que tot s’estudia, no estaria gens malament saber si el paper d’aquest vell Patronat és tan transcendental com per disposar de quasi 5 milions d’euros per gastar a lliure albir.